Xavier Filella, _Bausset, L_home Subterrani
1
◆ CULTURA ◆ X AVUI dijous 1 de novembre del 2001 SP L’activista cultural i polític Josep-Lluís Bausset va néixer el 19 d’agost del 1910 Bausset, l’home subterrani ASSAIG XAVIER FILELLA Santi Vallès, Josep-Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani. Tandem Edicions. València, 2001. J oan Fuster descrivia el seu amic Josep-Lluís Bausset com l’home subterrani. Bausset, apuntava Fuster, “és un personatge subterrani dels més admirables del País Va- lencià”. I afegia: “Ningú no sap qui és, però tant se val, jo sí”. Bausset és, efectivament, un home poc conegut, però que en la seva dilatada vida ha es- tat un exemple de coherència ètica i de fidelitat al nostre país, com afirma, en el proemi del llibre que ens ocupa, Anto- ni Ferrando, catedràtic de la Universitat de València. La pu- blicació d’aquesta magna en- trevista conduïda pel filòleg Santi Vallès ens descobreix la biografia d’un personatge po- lifacètic que ha estat un dels protagonistes anònims, però no silenciosos, de l’evolució del nacionalisme polític i cultural del País Valencià. Amb la pu- blicació d’aquestes converses el nom de Bausset s’afegeix a la llista de valencians il·lustres que, com ara Joan Fuster, Vi- cent Ventura, Enric Valor, el cardenal Tarancón, Joaquim Michavila i Antoni Llidó, con- figuren la col·lecció Tandem de la memòria. Santi Vallès des- cabdella al llarg del text els múltiples atributs que mos- tren la pluralitat de matisos del seu entrevistat: farmacèu- tic, químic, practicant, botà- nic, professor, corresponsal de premsa, home de ràdio, polític, agitador cultural, bibliòfil, melòman, aficionat al trinquet i, per damunt de tot, amant de la llengua. Bausset nascut a Paiporta l’any 1910, però fet a l’Alcúdia, és un testimoni de primera mà que ens acosta a la realitat va- lenciana del darrer segle. El lli- bre es divideix en nou capítols que corresponen a les etapes fonamentals de la vida de Bausset i un darrer apartat re- servat per a l’home, en el qual es manifesta devot de la pilota, la música i la lectura. Santi Va- llès recorre, guiat per la paraula de Bausset, els últims noranta anys i relliga els aspectes per- sonals i familiars del seu entre- vistat amb la densitat del seu compromís cívic. Després d’e- vocar l’Alcúdia de la seva in- fància, Bausset relata a Vallès el seu descobriment del valencia- nisme. L’any 1932 Bausset en- trava en contacte amb el Centre d’Actuació Valencianista i s’afi- liava a l’Agrupació Valencianis- ta Republicana i, més endavant, fundava a l’Alcúdia, amb el seu amic Innocenci Signes, l’Agrupació Valencianista la Senyera, capdavantera en les reivindicacions per l’Estatut. La trajectòria cívica de Bausset ens apropa, doncs, a l’organització del valencianisme polític en els anys trenta i ens mostra l’exis- tència en la València d’aquells anys d’un nacionalisme neta- ment d’esquerres, amb Adolf Pizcueta al capdavant. Bausset repassa també les plataformes nacionalistes de dreta i explica les seves relacions amb els ger- mans Casp i amb Miquel Ad- lert. Les pàgines centrals del llibre recullen les dificultats dels anys de guerra i postguer- ra, però també els inicis de la represa. La persona singular –les dificultats quotidianes, la vida de professor als instituts de Tortosa, Xàtiva, Alzira, Car- let i Carcaixent, el casament tardà amb Matilde Verdú, els seus tres fills– obre pas a la perspectiva històrica. Són els anys de la coneixença de Joan Fuster, de l’amistat amb Vicent Ventura i Francesc de Paula Burguera i també de les prime- res activitats valencianistes. L’any 1953 Bausset feia un pro- grama de ràdio en valencià que aviat era prohibit, el 1959 par- ticipava en la protesta contra Galinsoga i el 1968 fundava la revista Parlem, precursora de la premsa comarcal en valencià. En aquestes pàgines el nom de Bausset s’entrellaça amb els de Sanchis Guarner, Reglà, Tarra- dell, Valor i Martí Domínguez, entre molts d’altres. En els dar- rers capítols, el text ressegueix la participació de Bausset en la fundació del Partit Socialista del País Valencià i la seva pos- terior integració en el PSPV- PSOE. També, la clara posició que Bausset ha mantingut da- vant del blaverisme i l’actitud crítica amb el seu propi partit que, malgrat tot, assenyala Bausset, a l’Alcúdia, “sempre ha sigut nacionalista”. El text de Santi Vallès deixa, doncs, cons- tància de la vàlua humana i cí- vica de Josep-Lluís Bausset, un referent ineludible del valenci- anisme cultural i polític i un testimoni de primera mà per a comprendre millor la nostra història recent. XAVIER CARRION Andreu Gomila Ubach i Gomila, dos poetes nous POESIA ROGER COSTA-PAU Albert Ubach, Missa pro Carnavale Mortis. II. Kyrie. Premi Octavio Paz 2000. Columna. Barcelona, 2001. Andreu Gomila, Un dia a l’infern dels que són. Premi Amadeu Oller 2001. La Magrana. Barcelona, 2001. E ditorial Columna publicava, a comen- çaments d’any, l’o- bra guanyadora del premi Octavio Paz 2000: Missa pro Carnavale Mor- tis. II. Kyrie, del jove poeta Al- bert Ubach (Barcelona, 1974). Un llibre que tracta sobre la mort com a tema central i que, per la referència numèri- ca del títol, remet a una pri- mera part, que no existeix, per cert, i de la qual curiosament tampoc no se’ns ofereix cap notícia... Hem d’entendre, en tal cas, que es tracta d’un lli- bre que farà part d’un conjunt com a mínim de dos volums. Ubach fa una aposta vigoro- sa en la seva tria del vers per- fectament metrificat i rimat. “La tasca era arriscada, a frec del manierisme”, apunta Pere Gimferrer en l’Introit que li de- dica... En efecte, els poemes d’Albert Ubach adquireixen una consistència peculiar. De vegades sorprenent, en la seva intenció de fer dringar un vers tallant, nerviüt i alhora resso- nant: “L’àngel negre expira un bleix. / Fill d’una ànima vellar- da, / amputat pren l’alabarda / amb que enterrarà l’esqueix / d’on la sang ni mor ni neix”. O bé: “El vertigen del misteri / fa d’escull a la carrera / d’una anònima delera. Vol d’harpia. De l’imperi / duu el timó del captiveri”. CLARORS EN LA FOSCOR En aquestes mateixes pàgines Jordi Marlet signava fa poc un article extens sobre el naixe- ment i la trajectòria d’aquest premi singular Amadeu Oller per a poetes inèdits que con- voca des de fa 37 anys la Par- ròquia barcelonina de Sant Medir. Un guardó que, amb els anys, entre premiats i finalis- tes, ha anat reunint una tarte- ra rica i diversa de noms. Des d’Isidre Moles, el primer gua- nyador, aquell 1966; passant per Miquel Desclot, Joaquim Sala-Sanahuja i Francesc Codi- na (els anys setanta); Manuel Joan i Arinyó i Carles Torner (els vuitanta); Anna Martínez, Eva Rumí (ja els anys noranta); fins a Núria Martínez Vernis, premiada l’any passat, i An- dreu Gomila (Palma, 1977), guanyador d’enguany, amb el llibre present, Un dia a l’infern dels que són. Parlem d’un poeta també acabat d’estrenar com a èdit i que hem d’incloure en aquest impuls entre vertiginós i puixant –massa sovint desa- tès des del principatisme– que ha viscut i que viu l’espai poè- tic illenc dels últims anys. Un dia a l’infern dels que són és un llibre clarament unitari. Mereix, per tant, una lectura consonant i en clau de totali- tat. Se’ns proposa un trajecte cantellut –en alguns mo- ments, fins colpidor– que va del dia a la nit, i que engloba, en relació amb les parts que l’estructuren, tres grans àm- bits d’introspecció mordaç en la condició humana: primer, el reconeixement del poeta (de l’ésser) en el món, que decideix de temptar-lo i que s’hi encara; en segon lloc, la constatació flagrant d’una realitat devas- tada (la realitat que el poeta reconeix com a l’infern); i en tercer lloc, l’espai que corres- pondria al desig d’allibera- ment o de les noves clarors que vindrien amb el naixement del dia. Un final de trajecte, però, que no es conclou de manera definitiva i que tampoc no ar- riba a veure cap llum nítida; més aviat al contrari, cedeix a uns processos cíclics recone- guts i es prepara sense inter- rupcions per a un recomençar de cap i de nou. En tot aquest recorregut di- guem-ne de tensió íntima i també de pugna social –en el qual es fan sentir algunes re- miniscències que situaríem entre Rimbaud, Sartre, Blake, Brossa i Bonet– la vida, la nit, l’infern, la llum, el sol, la fos- cor, els estralls, la quietud, la mort, el bressol i l’espina comparteixen un territori bà- sicament de confrontació in- interrompuda. Per anar a raure, amb prou contenció per part del poeta, a una consciència clara de finitud, en un temps i en un espai vi- tals que a penes arriben a al- birar un bri esperançador de llum.
-
Upload
antonio-martinez -
Category
Documents
-
view
217 -
download
1
description
Xavier Filella, _Bausset, L_home Subterrani
Transcript of Xavier Filella, _Bausset, L_home Subterrani
-
u C U L T U R A uXA V U I
dijous1 de novembre del 2001
SP
Lactivista cultural i poltic Josep-Llus Bausset va nixer el 19 dagost del 1910
Bausset, lhome subterraniA S S A I G
X A V I E R F I L E L L A
Santi Valls, Josep-LlusBausset. Converses amb lhome
subterrani. Tandem Edicions.Valncia, 2001.
Joan Fuster descrivia elseu amic Josep-LlusBausset com lhomesubterrani. Bausset,apuntava Fuster, s
un personatge subterrani delsms admirables del Pas Va-lenci. I afegia: Ning no sapqui s, per tant se val, jo s.Bausset s, efectivament, unhome poc conegut, per queen la seva dilatada vida ha es-tat un exemple de cohernciatica i de fidelitat al nostrepas, com afirma, en el proemidel llibre que ens ocupa, Anto-ni Ferrando, catedrtic de laUniversitat de Valncia. La pu-blicaci daquesta magna en-trevista conduda pel fillegSanti Valls ens descobreix labiografia dun personatge po-lifactic que ha estat un delsprotagonistes annims, perno silenciosos, de levoluci delnacionalisme poltic i culturaldel Pas Valenci. Amb la pu-blicaci daquestes conversesel nom de Bausset safegeix a lallista de valencians illustresque, com ara Joan Fuster, Vi-cent Ventura, Enric Valor, elcardenal Tarancn, JoaquimMichavila i Antoni Llid, con-figuren la collecci Tandem de
la memria. Santi Valls des-cabdella al llarg del text elsmltiples atributs que mos-tren la pluralitat de matisosdel seu entrevistat: farmacu-tic, qumic, practicant, bot-nic, professor, corresponsal depremsa, home de rdio, poltic,agitador cultural, biblifil,melman, aficionat al trinqueti, per damunt de tot, amant dela llengua.
Bausset nascut a Paiportalany 1910, per fet a lAlcdia,s un testimoni de primera mque ens acosta a la realitat va-lenciana del darrer segle. El lli-bre es divideix en nou captolsque corresponen a les etapesfonamentals de la vida de
Bausset i un darrer apartat re-servat per a lhome, en el quales manifesta devot de la pilota,la msica i la lectura. Santi Va-lls recorre, guiat per la paraulade Bausset, els ltims norantaanys i relliga els aspectes per-sonals i familiars del seu entre-vistat amb la densitat del seucomproms cvic. Desprs de-vocar lAlcdia de la seva in-fncia, Bausset relata a Valls elseu descobriment del valencia-nisme. Lany 1932 Bausset en-trava en contacte amb el CentredActuaci Valencianista i safi-liava a lAgrupaci Valencianis-ta Republicana i, ms endavant,fundava a lAlcdia, amb el seuamic Innocenci Signes,
lAgrupaci Valencianista laSenyera, capdavantera en lesreivindicacions per lEstatut. Latrajectria cvica de Bausset ensapropa, doncs, a lorganitzacidel valencianisme poltic en elsanys trenta i ens mostra lexis-tncia en la Valncia daquellsanys dun nacionalisme neta-ment desquerres, amb AdolfPizcueta al capdavant. Baussetrepassa tamb les plataformesnacionalistes de dreta i explicales seves relacions amb els ger-mans Casp i amb Miquel Ad-lert. Les pgines centrals delllibre recullen les dificultatsdels anys de guerra i postguer-ra, per tamb els inicis de larepresa. La persona singular
les dificultats quotidianes, lavida de professor als institutsde Tortosa, Xtiva, Alzira, Car-let i Carcaixent, el casamenttard amb Matilde Verd, elsseus tres fills obre pas a laperspectiva histrica. Sn elsanys de la coneixena de JoanFuster, de lamistat amb VicentVentura i Francesc de PaulaBurguera i tamb de les prime-res activitats valencianistes.Lany 1953 Bausset feia un pro-grama de rdio en valenci queaviat era prohibit, el 1959 par-ticipava en la protesta contraGalinsoga i el 1968 fundava larevista Parlem, precursora de lapremsa comarcal en valenci.En aquestes pgines el nom deBausset sentrellaa amb els deSanchis Guarner, Regl, Tarra-dell, Valor i Mart Domnguez,entre molts daltres. En els dar-rers captols, el text ressegueixla participaci de Bausset en lafundaci del Partit Socialistadel Pas Valenci i la seva pos-terior integraci en el PSPV-PSOE. Tamb, la clara posicique Bausset ha mantingut da-vant del blaverisme i lactitudcrtica amb el seu propi partitque, malgrat tot, assenyalaBausset, a lAlcdia, sempre hasigut nacionalista. El text deSanti Valls deixa, doncs, cons-tncia de la vlua humana i c-vica de Josep-Llus Bausset, unreferent ineludible del valenci-anisme cultural i poltic i untestimoni de primera m per acomprendre millor la nostrahistria recent.
XAVIER CARRION
Andreu Gomila
Ubach i Gomila,dos poetes nous
P O E S I A
R O G E R C O S T A - P A U
Albert Ubach, Missa proCarnavale Mortis. II. Kyrie.Premi Octavio Paz 2000.
Columna. Barcelona, 2001.
Andreu Gomila, Un dia alinfern dels que sn. Premi
Amadeu Oller 2001.La Magrana.
Barcelona, 2001.
Editorial Columnapublicava, a comen-aments dany, lo-bra guanyadora delpremi Octavio Paz
2000: Missa pro Carnavale Mor-tis. II. Kyrie, del jove poeta Al-bert Ubach (Barcelona, 1974).Un llibre que tracta sobre lamort com a tema central ique, per la referncia numri-ca del ttol, remet a una pri-mera part, que no existeix, percert, i de la qual curiosamenttampoc no sens ofereix capnotcia... Hem dentendre, ental cas, que es tracta dun lli-bre que far part dun conjuntcom a mnim de dos volums.
Ubach fa una aposta vigoro-sa en la seva tria del vers per-fectament metrificat i rimat.La tasca era arriscada, a frecdel manierisme, apunta Pere
Gimferrer en lIntroit que li de-dica... En efecte, els poemesdAlbert Ubach adquireixenuna consistncia peculiar. Devegades sorprenent, en la sevaintenci de fer dringar un verstallant, nervit i alhora resso-nant: Lngel negre expira unbleix. / Fill duna nima vellar-da, / amputat pren lalabarda /amb que enterrar lesqueix /don la sang ni mor ni neix. Ob: El vertigen del misteri / fadescull a la carrera / dunaannima delera. Vol dharpia.De limperi / duu el tim delcaptiveri.
CLARORS EN LA FOSCOREn aquestes mateixes pginesJordi Marlet signava fa poc unarticle extens sobre el naixe-ment i la trajectria daquestpremi singular Amadeu Ollerper a poetes indits que con-voca des de fa 37 anys la Par-rquia barcelonina de SantMedir. Un guard que, amb els
anys, entre premiats i finalis-tes, ha anat reunint una tarte-ra rica i diversa de noms. DesdIsidre Moles, el primer gua-nyador, aquell 1966; passantper Miquel Desclot, JoaquimSala-Sanahuja i Francesc Codi-na (els anys setanta); Manuel
Joan i Ariny i Carles Torner(els vuitanta); Anna Martnez,Eva Rum (ja els anys noranta);fins a Nria Martnez Vernis,premiada lany passat, i An-dreu Gomila (Palma, 1977),guanyador denguany, amb elllibre present, Un dia a linferndels que sn. Parlem dun poetatamb acabat destrenar com adit i que hem dincloure enaquest impuls entre vertiginsi puixant massa sovint desa-ts des del principatisme queha viscut i que viu lespai po-tic illenc dels ltims anys.
Un dia a linfern dels que sn sun llibre clarament unitari.Mereix, per tant, una lecturaconsonant i en clau de totali-tat. Sens proposa un trajectecantellut en alguns mo-ments, fins colpidor que vadel dia a la nit, i que engloba,en relaci amb les parts quelestructuren, tres grans m-bits dintrospecci morda enla condici humana: primer, el
reconeixement del poeta (delsser) en el mn, que decideixde temptar-lo i que shi encara;en segon lloc, la constataciflagrant duna realitat devas-tada (la realitat que el poetareconeix com a linfern); i entercer lloc, lespai que corres-pondria al desig dallibera-ment o de les noves clarors quevindrien amb el naixement deldia. Un final de trajecte, per,que no es conclou de maneradefinitiva i que tampoc no ar-riba a veure cap llum ntida;ms aviat al contrari, cedeix auns processos cclics recone-guts i es prepara sense inter-rupcions per a un recomenarde cap i de nou.
En tot aquest recorregut di-guem-ne de tensi ntima itamb de pugna social en elqual es fan sentir algunes re-miniscncies que situarementre Rimbaud, Sartre, Blake,Brossa i Bonet la vida, la nit,linfern, la llum, el sol, la fos-cor, els estralls, la quietud, lamort, el bressol i lespinacomparteixen un territori b-sicament de confrontaci in-interrompuda. Per anar araure, amb prou contenciper part del poeta, a unaconscincia clara de finitud,en un temps i en un espai vi-tals que a penes arriben a al-birar un bri esperanador dellum.
