Seminaris a Quatre Bandes, 15 de gener de 2015: Job...

1

Seminaris a Quatre Bandes 15 de gener de 2015 Job Qohegravelet i els seus paralmiddotlels grecs Ponents Jaume Pogravertulas Adelina Millet Albagrave Eulagravelia Vernet Pons Sergi Grau GUIOacute DE LA SESSIOacute

La literatura sapiencial en cuneiforme La literatura sapiencial a la Biblia Literatura sapiencial i Moacuten grec Els models acadis de Job i Qohegravelet El llibre de Job i la cultura grega Comparacions possibles entre Qohegravelet i els Savis grecs

TEXTOS Alguns exemples de proverbis sumeris La majoria drsquoells es poden definir i identificar segons el que nosaltres definim com a dites populars refranys etc i soacuten observacions de la vida quotidiana normalment amb algun missatge moral 1 B Alster Proverbs of Ancient Sumer vol 1 118

Wealth (like) migratory birds never finds a place to settle 2 B Alster Proverbs of Ancient Sumer vol 1 123

To have and insist on more is abominable 3 B Alster Proverbs of Ancient Sumer vol 1 140

Let his breadbe foul food no man should eat it 4 B Alster Proverbs of Ancient Sumer vol 1 154

Give me my tools I will launch my boat 5 B Alster Proverbs of Ancient Sumer vol 1 213

Fate is a raging storm falling on the country 6 B Alster Proverbs of Ancient Sumer vol 1 219

The poorman chews what(ever) he receives El tema del carpe diem a Gilgameš i a Qohegravelet

7 Gilgameš VA+BM iii 1-15 [versioacute paleo-babilogravenica tauleta de Sippar] (Lrsquohostalera [Šiduri] li diu a Gilgameš) ldquoGilgameš iquestper on vas La vida que busques no la trobaragraves Quan els deacuteus van crear la humanitat van decretar la mort ells tenen la vida a les seves mans Tu Gilgameš que srsquoompli la teva panxa alegrarsquot de nit i de dia Fes festa cada dia balla i fes muacutesica nit i dia Que els teus vestits estiguin immaculats que el teu cap estigui net banyarsquot amb aigua Mira el jove el qui trsquoagafa la magrave que la teva esposa gaudeixi amb la teva abraccedilada Aquest eacutes el des[tiacute de la humanitat] el que viu [hellip]rdquo

8 Qohegravelet 312 Jo entenc que el millor que pot fer lrsquohome eacutes alegrar-se i passar beacute la vida

9 Qohegravelet 517-19 17La conclusioacute drsquoallograve que he vist eacutes aquesta eacutes bo que lrsquohome mengi begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb quegrave srsquoafanya sota el sol durant els dies comptats de vida que Deacuteu li doacutena aquest eacutes el destiacute que Deacuteu li assigna 18A meacutes eacutes un do de Deacuteu que un home hagi rebut beacutens i riqueses que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendrersquon la part que li pertoca i que gaudeixi del seu treball 19Un home aixiacute no pensaragrave gaire en la brevetat de la seva vida perquegrave Deacuteu el fa estar atent al goig del seu cor

10 Qohegravelet 97-10 7Ves menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi que Deacuteu srsquoha complagut en les teves obres 8Porta en tota ocasioacute vestits blancs i que no falti mai perfum en el teu cap 9Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teva efiacutemera existegravencia perquegrave Deacuteu et concedeix de viure sota el sol tots els teus efiacutemers dies Aquesta eacutes la teva part en la vida i en el treball amb quegrave trsquoafanyes sota el sol 10El que ara et vegis capaccedil de fer fes-ho de la manera que puguis perquegrave en el moacuten dels morts on hauragraves drsquoanar no hi ha obres ni projectes no hi ha coneixement ni saviesa

11 Qohegravelet 119-10 Continua el tema del carpe diem perograve aquiacute diu que tots els actes dels humans seran jutjats per Deacuteu Jove viu la joventut amb alegria sigues feliccedil mentre ets encara jove Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls perograve sagravepigues que Deacuteu et cridaragrave a judici per tot el que faragraves 10Allunya del teu cor la tristesa aparta del teu cos el sofriment perquegrave la joventut i la flor de la vida passaran aviat

12 (I vegeu meacutes avall Qohegravelet 1214 ja a lrsquoepiacuteleg) Deacuteu jutjaragrave totes les accions per amagades que siguin tant les bones com les dolentes

13 Perograve vegeu Qohegravelet 71-4 on menysprea les coses bones de la vida

2

14 Qohegravelet 810-15 Qohegravelet srsquooposa a Proverbis i se situa en la liacutenia de Job 10Aixiacute he vist gent dolenta que havien frequumlentat el temple i a qui feien grans funerals mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament Tambeacute aixograve eacutes decebedor 11Com que les obres dolentes no soacuten castigades a lrsquoinstant per aixograve el cor dels homes no es cansa de fer el mal 12 En efecte un pecador pot cometre el mal cent vegades i en canvi viure molts anys Beacute ho seacute prou allograve de ldquoEls qui reverencien Deacuteu seran feliccedilos perquegrave el respecten 13perograve el malvat no aconseguiragrave la felicitat ni allargaragrave la seva vida com una ombra perquegrave no reverencia Deacuteurdquo 14De fet a la terra hi ha una cosa que decep hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos Jo mantinc que aixograve tambeacute eacutes decebedor 15Per aquest motiu celebro lrsquoalegria perquegrave per a lrsquohome no hi ha res millor en aquesta vida que menjar beure i estar content aixograve lrsquoacompanyaragrave en el seu treball durant els dies que Deacuteu li ha concedit de viure sota el sol

En certa manera Qohegravelet conclou el mateix que Job respecte de la Teodicea 15 Qohegravelet 816-17

16Mrsquohe aplicat a conegraveixer la saviesa i a considerar els treballs que lrsquohome ha de fer aquiacute a la terra ni de dia ni de nit no srsquoacluquen els seus ulls 17I despreacutes de contemplar tota lrsquoobra de Deacuteu veig que lrsquohome no pot comprendre el que passa sota el sol per meacutes que srsquohi esforci no sersquon surt I encara que el savi pretengui drsquoentendre-ho en realitat no ho pot descobrir

16 Job 381-5 1Llavors el Senyor va interpelmiddotlar Job des del mig de la tempesta i va dir 2Qui eacutes aquest que enfosqueix els meus plans amb paraules drsquoignorant 3Vinga Prepararsquot com un home que jo et preguntareacute i tu mrsquoinstruiragraves 4On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra Explica-mrsquoho tu que ho saps tot 5Saps qui tirava el cordill i fixava els liacutemits del moacuten

17 Job 401-2 1Llavors el senyor va interpelmiddotlar Job i va dir 2iquestVols litigar encara censor del Totpoderoacutes Quegrave respons criacutetic de Deacuteu

18 Job 421-6 1Job va adreccedilar aquesta resposta al Senyor 2Reconec que tu ho pots tot que no trsquoeacutes impossible cap projecte 3Tu has dit ldquoQui eacutes aquest per enfosquir els meus plans sense cap coneixementrdquo Eacutes cert He parlat en la ignoragravencia de coses grans que no puc copsar 4Has dit encara ldquoEscoltarsquom doncs i et parlareacute jo et preguntareacute i tu mrsquoinstruiragravesrdquo 5Jo nomeacutes et coneixia drsquooiumlda perograve ara trsquohe vist amb els meus ulls 6Per aixograve ara em retracto penedit sobre la pols i la cendra

19 Qohegravelet 14-7 Res eacutes nou tot ha passat ja abans tot eacutes ciacuteclic

ldquoSersquon va una generacioacute i en ve una altra perograve la terra dura sempre El sol srsquoaixeca el sol es pon corrent cap al seu lloc drsquoon torna a alccedilar-se Sersquon va cap al migjorn i gira cap al nord voltes i meacutes voltes fa el vent i encara torna a giravoltar Tots els rius corren al mar i el mar no srsquoomple i continuen anant sempre al mateix llocrdquo

20 Qohegravelet 212-14 Eacutes millor ser savi que neci perograve

12Em vaig detenir tambeacute a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa ja que el successor del rei nomeacutes ha de fer el que estagrave establert 13I em vaig adonar que la saviesa teacute meacutes avantatges que la niciesa com la llum en teacute meacutes que la foscor 14ldquoEl savi teacute ulls a la cara el neci camina a les fosquesrdquo Perograve tambeacute em vaig adonar que lrsquoun i lrsquoaltre tenen el mateix destiacute

21 Qohegravelet 215-17 Encara que

15Em deia doncs a mi mateix ldquola sort del neci seragrave tambeacute la meva quegrave en trec drsquohaver estat tan savirdquo I concloiumla que tambeacute tot aixograve eacutes en va 16Perquegrave el savi moriragrave igual que el neci i el pas del temps tot ho esborra al capdavall del savi com del neci no en perduraragrave pas el record 17Per aixograve vaig avorrir la vida perquegrave vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest moacuten tot eacutes en va i afany inuacutetil

22 Qohegravelet 319 Eacutes el mateix ser humagrave que ser una begravestia el destiacute eacutes el mateix i conclou amb el carpe diem

19Perquegrave el destiacute dels homes i el destiacute de les begravesties eacutes el mateix la begravestia mor i lrsquohome mor Tots dos tenien el mateix alegrave de vida Lrsquohome no eacutes pas meacutes que la begravestia tots dos soacuten efiacutemers 20 Tot va al mateix lloc tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot 21Qui sap si lrsquoalegrave de vida de lrsquohome puja cap amunt mentre que lrsquoalegrave de vida de les begravesties baixa cap avall cap a la terra 22Entenc que no hi ha res millor per a lrsquohome que fruir de tot el que fa aquesta eacutes la seva paga Perquegrave qui li podragrave fer veure quegrave passaragrave despreacutes drsquoell

23 Qohegravelet 91-3 O encara pitjor eacutes igual ser just que injust el destiacute eacutes el mateix per a tothom

1Certament he reflexionat sobre tot aixograve i ho he verificat els justos i els savis i tots els seus treballs soacuten a les mans de Deacuteu Lrsquohome ni tan sols sap si mereixeragrave amor o beacute odi tots els camins soacuten oberts davant drsquoell 2Tot eacutes igual per a tots el mateix destiacute espera al just i a lrsquoinjust al bo al pur i a lrsquoimpur al qui ofereix sacrificis i al qui no nrsquoofereix No hi ha diferegravencia entre el bo i el pecador entre el qui fa juraments i eel qui teacute por de fer-ne 3Tothom teacute un mateix destiacute i aquest eacutes un mal que afecta tot el que es fa sota el sol A meacutes el cor dels homes eacutes ple de maldat i mentre viuen no pensen meacutes que follies fins que al final van a reunir-se amb els altres morts

3

24 Qohegravelet 94-6 Immediatament despreacutes ens deixa entreveure una mica drsquoesperanccedila perograve

4Doncs beacute mentre hi ha vida hi ha esperanccedila perquegrave ldquoVal meacutes un gos viu que un lleoacute mortrdquo 5Almenys els vius saben que han de morir mentre que els morts ja no saben res i tampoc no poden esperar res perquegrave el seu record srsquoha esborrat 6Els seus amors els seus odis les seves gelosies han mort amb ells i ja no tindran mai meacutes part en tot el que es fa sota el sol

25 Gilgameš X 301-322 versioacute estagravendard (ca 1100 aC) Poema de Gilgameš la mort destiacute inexorable de la humanitat decretat pels deacuteus

La descendegravencia de la humanitat eacutes tallada com les canyes drsquoun canyar el jove formoacutes i la jove formosa ragravepi[damenthellip] la mort sersquols enduragrave Ninguacute no pot veure la mort ninguacute no pot veure la cara [de la mort] ninguacute no pot [sentir] la veu de la mort La mort terrible escapccedila la humanitat Fins quan construirem llars Fins quan formarem famiacutelies Fins quan els germans es repartiran lrsquoheregravencia Fins quan existiragrave lrsquoodi al paiacutes Fins quan creixeragrave el riu i portaragrave la inundacioacute La libegravelmiddotlula plana pel riu el seu rostre mira el rostre del Sol de cop i volta ja no hi ha res El presoner i el mort soacuten el mateix la figura de la mort no es pot dibuixar Cap mort no ha saludat mai cap humagrave al paiacutes Els Anunnaku els grans deacuteus estaven reunits Mammitu la creadora del destiacute va fixar amb ells els destins varen establir la mort i la vida perograve no van revelar el dia de la mort

26 Qohegravelet 417 Religioacute sobre el ritual buit de sentiment i consciegravencia

Quan vagis al temple de Deacuteu pensa en el que fas Anar-hi i escoltar eacutes meacutes agradable que els sacrificis que ofereixen els necis Aquests no sersquon surten ni de fer el mal

27 La Teodicea Babilogravenica VI 55-66 Lrsquoamic li diu al pobre cultivador de la saviesa que pateix de manera injustificada que cada persona recull allograve que ha sembrat que cada un teacute allograve que es mereix

56 Date palm tree of wealth my steemed brother 57 sum of all wisdom Jewel of s[agacity] 58 you are right (lit permanent) but like the land the counsel of (the) god prevails (prob lit strong) 59 (But) i[n the steppe] look at the perfect (animal) of the steppe the onager 60 the arrow will bring down the one who trampled all the (cultivated) meadowland 61 Come think obout (litlook carefully at) the lion the attacker of livestock which you mentioned

(earlier) 62 (for) the crime which the lion commited a pit opened up for it 63 The one who is assigned wealth the rich man who piled up treasures 64 like the Fire-God the ruler will burn (him) before his time (lit his destiny ie predestined time for

onersquos death) 65 Do you wish to got he way these (peoplethings) have gone 66 Always seek the ever-lasting blessing of favour of the divine-beings

28 La Teodicea Babilogravenica VII 67-77 El savi que pateix li contesta

67 Your reason is (like) the north-wind a pleasant breeze for the people 68 chosen reasoning is your f[ine] counsel 69 (But) let me reply (just) one word 70 Those who do not seek (the) god (ie do not honour gods) got he way of succeacutes 71 (while) someone who thinks of (the) goddess could become poo rand impoverished 72 In my youth I searched for the reasoning of (the) god 73 with the mark of respect and benedictions I sought (the)goddess 74 I bear a yoke as a corveacuteewhich (brought) no gain (v wisdom) 75 (but) (the) god has imposed (on me) poverty instead of reaches 76 A cripple went up above me a fool moved forward away from me 77 (while) rascals have moved up (in society) I have fallen (so) low (in society)

4

29 La Teodicea Babilogravenica VIII 78-84 I lrsquoamic li contesta renyant-lo pel que srsquoha atrevit a dir

78 Righteous one one who possesses wisdom (lit ear) what you have pondered is no t rational 79 Have you forsaken the truth Do you despise the order (litplan) of (the) god 80 Do you not wish to be mindful of (lit make your heart to obey) the rituals of (the) god 81 Do you bypass and neglect the correctness of the rites of (the) god and (the) godess 82 Like the centre of the heavens the plan of (the) goda re dis[tant] 83 the command of (a) god and (a) godess is not hea[rd] 84 (but) human beings are well (lit rightly) aquainted with rituals

30 La Teodicea Babilogravenica XXIV 255-259 Meacutes endavant lrsquoamic torna a renyar el savi descregut

255 (because) your heart is angered you turn to (the) god with disespect 256 The divine (lit of (the) god) mind is far as the centre of the neavens 257 comprehending it (lit its competence) is very difficult people cannot understand 258 The creation of the hand of Aruru altogether liacuteving-creatures (lit life) 259 why do the human brings (lit offspring) all of them not pay attention (lit attentive)

31 Ludlul bēl nēmeqi II 34-43 El desconeixement que els humans tenen dels plans divins i els canvis en la sort (comparar amb Quhegravelet)

34 That which is good to oneself may be a sacrilege to the god 35 That which is wretched to onersquos heart may be good to onersquos god 36 Who can learn the plan of the gods in the heavens 37 Who understands the counsel of the deep 38 Where did humanity learn the divine decree of the gods 39 The one who lived by might diedin distress 40 In one moment a person is worried then suddenly becomes exuberant 41 In one instant he signs with jubilation 42 The next he groans like a mourner 43 Their destiny changes in a blink of the eye

I LLIBRE DE JOB

32 Val la pena de viure (Jb 3 20-26) 20 Per quegrave donar la llum al qui sofreix i la vida a lamargat 21 Esperen en va que la mort arribi la busquen amb agravensia meacutes que un tresor 22 Quan troben la seva tomba ho celebren plens de goig 23 Soacutec un home que no sap on anar Deacuteu mha acorralat per totes bandes 24 El meu pa pren regust dels meus sospirs i els gemecs del meu dolor brollen com laigua 25 Marriba el que em feia meacutes por em cau al damunt el que meacutes mesgarrifa 26 No tinc pau ni assossec no trobo repograves massalta el neguit

33 Acceptar la lliccediloacute del Totpoderoacutes (Jb 5 5-11) 6 No La misegraveria de lhome no surt pas de la terra la pena no li ve de fora 7 se la forja ell mateix com les guspires salten del foc 8 Jo de tu madreccedilaria a Deacuteu posaria a les seves mans la meva causa 9 Ell fa coses grans inabastables meravelles que ni es poden comptar 10 Doacutena la pluja a la terra reparteix laigua pels camps 11 Enalteix els humils posa en lloc segur els afligits

5

II LLIBRE DE PROVERBIS 34 Objectiu del llibre ategravenyer la Saviesa (Pr 11-7) 1 Proverbis de Salomoacute fill de David i rei dIsrael 2 Volen fer conegraveixer la saviesa i donar formacioacute fer comprendre sentegravencies intelmiddotligents 3 procurar una formacioacute completa que porti a ser just recte i honrat 4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts als joves coneixement i prudegravencia 5 el savi que els escolti augmentaragrave el saber lhome instruiumlt hi trobaragrave el camiacute 6 Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants sentegravencies dels mestres i enigmes

35 Primer recull de sentegravencies de Salomoacute (Pr 101-10) 1 Proverbis de Salomoacute Un fill assenyat alegra pare i mare un de beneit els entristeix 2 Beacutens mal adquirits no fan profit lhonradesa salva de la mort 3 El Senyor no permet que el just passi gana perograve es nega a satisfer la fam del malvat 4 Mans inactives empobreixen mans diligents enriqueixen 5 Qui recull a lestiu eacutes home prudent un desgraciat el qui sadorm en temps de sega 6 Plouen benediccions sobre el cap del just perograve la mala fama cobreix el malvat 7 La memograveria del just seragrave beneiumlda el nom del malvat seragrave oblidat 8 El clarivident accepta els preceptes el qui parla perquegrave siacute es perdragrave 9 Qui va amb sinceritat va segur a qui va amb replecs latrapen aviat 10 Fer lullet porta problemes xerrar sense fre duu a la perdicioacute

III COHEgraveLET (ECLESIASTEgraveS)

36 Reflexions de Cohegravelet sobre la vida en aquest moacuten terrenal tot eacutes efiacutemer i ilmiddotlusori (Coh 1 1-4) 1 Reflexions de Cohegravelet fill de David i rei a Jerusalem 2 Vanitat i meacutes vanitat diu Cohegravelet tot eacutes efiacutemer tot eacutes en va 3 Quegrave en treu lhome de tots els treballs amb quegrave safanya sota el sol 4 Una generacioacute sen va i una altra ve perograve la terra es manteacute sempre

32 Els sentits corporals i la xerrameca mental de lrsquohome soacuten insadollables perquegrave soacuten canviants (Coh 1 8) 8 Les paraules soacuten pura rutina i no val la pena de parlar lull no sacontenta del que veu ni lorella del que sent

37 El moacuten fiacutesic eacutes ciacuteclic i canviant Nihil novum sub sole (nomeacutes Deacuteu eacutes estable i etern Coh 1 9) 9 Allograve que ha passat tornaragrave a passar allograve que sha fet tornaragrave a fer-se no hi ha res de nou sota el sol

38 Sota el sol tot eacutes pura ilmiddotlusioacute tot eacutes efiacutemer tot passatger (Coh 211) 11 Perograve despreacutes de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforccedil em vaig adonar que tot eacutes en va (heb hbl) i afany inuacutetil sota el sol no es treu res de cap treball

39 (Coh 56) 6 On hi ha massa somnis abunden les vanes ilmiddotlusions i la xerrameca Tu perograve sagravepigues reverenciar Deacuteu

6

40 Tot teacute el seu moment a la terra tot eacutes ciacuteclic dual (Coh 31-8) 1 Tot teacute el seu moment sota el cel hi ha un temps per a cada cosa 2 Hi ha un temps dinfantar i un temps de morir un temps de plantar i un temps de collir 3 Un temps de matar i un temps de guarir un temps denrunar i un temps de construir 4 Un temps de plorar i un temps de riure un temps de plagravenyer-se i un temps de dansar 5 Un temps de tirar pedres i un temps daplegar-ne un temps dabraccedilar i un temps destar-sen 6 Un temps de cercar i un temps de perdre un temps de guardar i un temps de llenccedilar 7 Un temps desquinccedilar i un temps de cosir un temps de callar i un temps de parlar 8 Hi ha un temps destimar i un temps dodiar hi ha un temps de guerra i un temps de pau

41 Deacuteu ha posat lrsquoeternitat al cor dels homes (Coh 3 10-11) 10 Mhe fixat en les feines que Deacuteu ha imposat als homes 11 ell els ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps i tambeacute els ha posat lrsquoeternitat al cor perograve sense que lhome pugui arribar a comprendre des del comenccedila- ment fins al final lobra que Deacuteu ha fet 42 Lrsquoobra de Deacuteu eacutes eterna passat i futur no existeixen (Coh 314-15) 14 Entenc que tot el que Deacuteu fa perdura eternament no shi pot afegir res ni sen pot sostreure res Deacuteu obra aixiacute perquegrave vol ser venerat 15 Allograve que ara eacutes ja ha estat abans i allograve que encara no eacutes tambeacute ja era Deacuteu eacutes qui fa que tot continuiuml

43 Deacuteu posa a prova els homes perquegrave despertin del seu son ilmiddotlusori (Coh 318) 18 Jo penso dels homes que Deacuteu els posa a prova perquegrave vegin que per ells mateixos soacuten com les begravesties

44 La saviesa font de vida (Coh 712) 12 Qui es posa sota la proteccioacute de la saviesa es posa a lombra de la riquesa i el coneixement teacute aquest avantatge la saviesa doacutena vida als qui la posseeixen

7

45 Poesia final Viu en la consciegravencia de Deacuteu al llarg de la vida no sigui que la vellesa et sorprengui amb la mort (Coh 121-8)

1 I recordat del teu Creador ara que ets jove abans no vinguin els dies dolents i arribin aquells anys en quegrave ja no doacutena gust de viure 2 abans no sapaguin el sol i la llum la lluna i els estels i despreacutes de la pluja encara torni la nuvolada 3 Aquells dies tremolen els homes que abans guardaven la casa els meacutes vigorosos sencorben les dones que abans molien soacuten poques i deixen de moldre les qui guaitaven per les finestres ja nomeacutes veuen foscor 4 i es tanquen les portes del carrer mentre sapaga la remor de la mola lhome es lleva amb el cant dels ocells perograve totes les cantuacuteries es perden 5 Llavors una pujada espanta i es teacute por de fer camiacute Lametller floreix la llagosta sengreixa i la tagravepera madura perograve lhome sen va al seu estatge etern i les ploraneres ja ronden pel carrer

6 Siacute recordat del teu creador abans no es rompi el fil de plata i el llantioacute dor sesberli abans no sesmicoli la gerra a la font i la corriola del pou es trenqui 7 abans la pols no torni a la terra el lloc on era i lalegrave de vida retorni a Deacuteu ell que lhavia donat 8 Vanitat i meacutes vanitat diu Cohegravelet tot eacutes en va

8

Un exemple de χρεία la murrieria de Bias de Priene 46 Diogravegenes Laerci I 83

Es diu tambeacute que quan Aliates assetjava Priene Bias engreixagrave dues mules i va aviar-les cap al seu campament aquell en veure-les srsquoastoragrave que llur esplet srsquoestengueacutes fins a les begravesties i tot I deliberagrave convenir una treva i hi enviagrave un missatger Bias llavors amuntegagrave unes piles de sorra i hi escampagrave blat pel damunt i li ho mostragrave a lrsquohome i a la fi en haver-sersquon informat Aliates convingueacute la pau amb els de Priene I a aquell que enviagrave massa prest alguacute a Bias perquegrave acudiacutes al seu costat laquoAltrament joraquo li diu laquoa Aliates lrsquoexhorto a menjar cebesraquo eacutes a dir a plorar

Els reculls sapiencials 47 Proverbis de Salomoacute Prograveleg

Proverbis de Salomoacute fill de David i rei drsquoIsrael Volen fer conegraveixer la saviesa i donar formacioacute fer comprendre sentegravencies intelmiddotligents procurar una formacioacute completa que porti a ser just recte i honrat Volen proporcionar sagacitat als inexperts als joves coneixement i prudegravencia el savi que els escolti augmentaragrave el saber lrsquohome instruiumlt hi trobaragrave el camiacute Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants sentegravencies dels mestres i enigmes Venerar el Senyor eacutes primiacutecia de coneixement nomeacutes els insensats rebutgen saviesa i formacioacute

48 Heragraveclit F 1a 1b M = 1 Mch = 22 B 1 DK τοῦ δὲ λόγου τοῦδ ἐόντος ἀεὶ ἀξύνετοι γίνονται ἄνθρωποι καὶ πρόσθεν ἢ ἀκοῦσαι καὶ ἀκούσαντες τὸ πρῶτον γινοmicroένων γὰρ πάντων κατὰ τὸν λόγον τόνδε ἀπείροισιν ἐοίκασι πειρώmicroενοι καὶ ἐπέων καὶ ἔργων τοιούτεων ὁκοίων ἐγὼ διηγεῦmicroαι κατὰ φύσιν διαιρέων ἕκαστον καὶ φράζων ὅκως ἔχει τοὺς δὲ ἄλλους ἀνθρώπους λανθάνει ὁκόσα ἐγερθέντες ποιοῦσιν ὅκωσπερ ὁκόσα εὕδοντες ἐπιλανθάνονται

Drsquoaquesta raoacute que eacutes sempre ignorants en resten els homes tant abans de sentir-la com despreacutes de sentir-la el primer cop Per beacute que tot passa dacord amb aquesta raoacute ells en semblen inexperts encara que facin experiegravencia dobres i mots com els que jo descric recorrent segons natura cada cosa i explicant-la tal com eacutes Als altres homes sels escapa allograve que fan desperts tal com el que fan adormits sels escapa

49 Hesiacuteode Treballs i dies 293-301

Οὗτος microὲν πανάριστος ὃς αὐτῷ πάντα νοήσει φρασσάmicroενος τά κ ἔπειτα καὶ ἐς τέλος ᾖσιν ἀmicroείνωmiddot ἐσθλὸς δ αὖ κἀκεῖνος ὃς εὖ εἰπόντι πίθηταιmiddot ὃς δέ κε microήτ αὐτῷ νοέῃ microήτ ἄλλου ἀκούων ἐν θυmicroῷ βάλληται ὃ δ αὖτ ἀχρήιος ἀνήρ ἀλλὰ σύ γ ἡmicroετέρης microεmicroνηmicroένος αἰὲν ἐφετmicroῆς ἐργάζευ Πέρση δῖον γένος ὄφρα σε Λιmicroὸς ἐχθαίρῃ φιλέῃ δέ σ ἐυστέφανος ∆ηmicroήτηρ αἰδοίη βιότου δὲ τεὴν πιmicroπλῇσι καλιήνmiddot Aquest eacutes el millor qui tot ho pensa amb si mateix comprenent el que despreacutes i tambeacute al final ha de ser meacutes bo i ben bo eacutes tambeacute aquell que obeeix a qui li doacutena bons consells ara qui ni pensa amb si mateix ni escoltant alguacute altre reflexiona en el seu cor aquest eacutes un home inuacutetil Tu treballa Perses llinatge divinal perquegrave Fam trsquoodiiuml i trsquoestimi en canvi la venerable Demegraveter de bella garlanda i trsquoompli el graner de queviures

9

50 Teognis de Megravegara vv 373-380 753-756 Bon Zeus mrsquoadmires Tu que tot ho governes

i tens lrsquoautoritat i la forccedila suprema que coneixes la ment i el cor de cada home

i eacutes teu sobiragrave el domini excels de tota cosa com pot ser que la teva ment Crogravenida tingui

els homes delinquumlents en la mateixa part que el just tant si es decanta al seny com a lrsquoexceacutes la ment dels homes seduiumlts per actes injustos [] Havent apregraves aixograve company estimat enriqueix-te amb justiacutecia

servant lrsquoagravenim assenyat i ignar de delictes i recordant-te sempre de les meves paraules a la fi

apreciaragraves haver obeiumlt un discurs assenyat

Magraveximes drsquoHesiacuteode 51 Treballs i dies 352

microὴ κακὰ κερδαίνεινmiddot κακὰ κέρδεα ἶσ ἄτῃσι No treguis profit dels mals els guanys dolents soacuten idegraventics als infortunis

52 Treballs i dies 373-375 microηδὲ γυνή σε νόον πυγοστόλος ἐξαπατάτω αἱmicroύλα κωτίλλουσα τεὴν διφῶσα καλιήνmiddot ὃς δὲ γυναικὶ πέποιθε πέποιθ ὅ γε φιλήτῃσιν Que no trsquoenganyi la pensa una dona de cul ben guarnit que xiuxiueja mots seductors mentre cerca el teu graner qui confia en una dona eacutes en els lladres que confia

53 Treballs i dies 721 εἰ δὲ κακὸν εἴποις τάχα κ αὐτὸς microεῖζον ἀκούσαις Si ets malparlat tot seguit et tocaragrave a tu drsquoescoltar coses pitjors

54 Treballs i dies 736a microηδ ἐπὶ κρηνάων οὐρεῖν microάλα δ ἐξαλέασθαι No pixis a les fonts evita-ho sobretot

55 Treballs i dies 302-310 Λιmicroὸς γάρ τοι πάmicroπαν ἀεργῷ σύmicroφορος ἀνδρίmiddot τῷ δὲ θεοὶ νεmicroεσῶσι καὶ ἀνέρες ὅς κεν ἀεργὸς ζώῃ κηφήνεσσι κοθούροις εἴκελος ὀργήν οἵ τε microελισσάων κάmicroατον τρύχουσιν ἀεργοὶ La Fam eacutes en tot la companya que escau a lrsquohome desvagat deacuteus i homes srsquoirriten contra el qui viu desvagat semblant en les obres als abellots sense agulloacute que srsquoaprofiten en llur vagagravencia dels fatics de les abelles

Les magraveximes dels Savis (segons Demetri de Fagraveleron)

56 Cleobul fill drsquoEvagravegoras ciutadagrave de Lindos va dir

1 El millor eacutes la mesura 2 Cal respectar el pare 3 Eacutesser sa de cos i drsquoagravenima 4 Eacutesser amic drsquoescoltar no de xerrar 5 Cal estimar el saber no la ignoragravencia 6 No malparlar 7 Avesar-se a la virtut no a la malvestat 8 Avorrir la injustiacutecia i preservar la pietat 9 Doacutena els millors consells als conciutadans 10 Domina els plaers 11 No facis res amb violegravencia 12 Educa beacute els fills 13 Invoca la bona sort 14 Cal desfer les enemistats 15 Lrsquoenemic del poble considerarsquol enemic 16 Amb la muller no barallar-srsquohi ni tampoc fer-li moixaines en puacuteblic Una cosa demostra niciesa lrsquoaltra follia 17 No castiguis els esclaus quan has begut semblaria que ho fas per embriaguesa 18 El matrimoni entre iguals si et cases per sobre el teu braccedil hi guanyaragraves amos no pas parents 19 Quan escarneixen alguacute no tersquon riguis et guanyaragraves lrsquoodi de lrsquoescarnit 20 En la prosperitat no gallegis en la dissort no et rebaixis

57 Soloacute fill drsquoExecegravestides ciutadagrave drsquoAtenes va dir

1 Res en exceacutes 2 No facis de jutge convertiragraves lrsquoacusat en el teu enemic 3 Evita el plaer eacutes pare de lrsquoafliccioacute 4 Mantingues lrsquohonradesa val meacutes que un jurament 5 Segella les teves paraules amb el silenci i el silenci amb lrsquooportunitat 6 Res de mentides la veritat 7 Ocuparsquot de coses importants 8 No diguis de res que eacutes meacutes just que els pares 9 No facis amics amb facilitat perograve un cop fets no tallis una amistat fagravecilment 10 Aprenent a obeir aprendragraves a manar 11 Si et sembla just que els altres retin comptes comenccedila per retrersquon tu 12 No aconsellis als ciutadans allograve que els ve de gust sinoacute el millor 13 No siguis desvergonyit 14 Amb la gent vil cap familiaritat 15 Amb els deacuteus un tracte frequumlent 16 Cultiva els amics 17 No diguis allograve que no saps 18 I si ho saps calla 19 Amb els teus sigues benigne 20 Posa per testimoni de lrsquoinvisible allograve que eacutes visible

10

58 Quiloacute fill de Damaget drsquoEsparta va dir

1 Coneix-te tu mateix 2 Quan beguis no xerris gaire diragraves ximpleries 3 No amenacis homes lliures no eacutes de justiacutecia 4 No malparlis dels veiumlns si no et sentiragraves dir coses poc agradables 5 No trsquoafanyis a acudir a les festes dels amics afanyarsquot a acudir a llurs dissorts 6 Celebra noces senzilles 7 Considera feliccedil el qui ha mort 8 Respecta qui eacutes meacutes vell 9 Avorreix el que es fica en afers drsquoaltri 10 Val meacutes una multa que un guany vergonyoacutes la primera dol una vegada el segon tota la vida 11 Del dissortat no tersquon riguis 12 Fins i tot essent sever comportarsquot amb calma val meacutes respecte que no por 13 Sigues amo de casa teva 14 Que la llengua no et corri meacutes que el pensament 15 Domina el geni 16 No vulguis lrsquoimpossible 17 En el camiacute no trsquoafanyis a passar davant 18 No facis gestos amb les mans eacutes cosa de ximples 19 Sotmet-te a les lleis 20 Si sofreixes una injustiacutecia fes les paus si trsquoinsulten revenjarsquot

59 Tales fill drsquoExagravemias ciutadagrave de Milet va dir

1 Empenyorarsquot i tindragraves el desastre a tocar 2 Recordarsquot dels amics presents i absents 3 No embelleixis el teu aspecte que el teu capteniment sigui bell 4 No trsquoenriqueixis amb males arts 5 Que els teus mots no et traeixin davant drsquoaquells que et fan confianccedila 6 A lrsquohora drsquoafalagar els pares no et quedis curt 7 No acceptis del teu pare coses que no valguin res 8 Els festins que faragraves als pares de vell tersquols faran els fills a tu 9 Conegraveixer-se un mateix eacutes difiacutecil 10 La cosa meacutes dolccedila obtenir el que un vol 11 La mandra eacutes cosa funesta 12 La intemperagravencia perjudica molt 13 La ignoragravencia eacutes un fardell 14 Ensenya i apregraven el millor 15 No siguis gandul encara que siguis ric 16 Els mals amagarsquols portes endins 17 Val meacutes enveja que no pas llagravestima 18 Sigues moderat 19 No et refiiumls de tothom 20 Comenccedila per millorar-te tu mateix

60 Piacutetac fill drsquoHirras de Lesbos va dir

1 Coneix lrsquoocasioacute 2 Allograve que pensis fer no ho diguis abans perquegrave si no tersquon surts sersquon riuran de tu 3 Frequumlenta la gent que conveacute 4 Allograve que trsquoenutja en el veiacute no ho facis tu mateix 5 No critiquis els ganduls ja tindran prou pena de part dels deacuteus 6 Cal restituir els dipogravesits 7 Si un veiacute et perjudica en petiteses val meacutes aguantar-se 8 No malparlis de lrsquoamic ni parlis beacute de lrsquoenemic no serveix de res 9 Conegraveixer el que vindragrave eacutes arriscat conegraveixer el passat cosa segura 10 Refiarsquot de la terra malfiarsquot del mar 11 Lrsquoavidesa de guanys eacutes insadollable 12 El que eacutes drsquoun cal guanyar-srsquoho 13 Cultiva la pietat lrsquoeducacioacute la tempranccedila el seny la veracitat la lleialtat lrsquoexperiegravencia la destresa la companyonia el bon capteniment el govern de la casa lrsquoenginy

61 Bias fill de Tegraveutam ciutadagrave de Priene va dir

1 la majoria eacutes vil 2 Quan et miris al mirall si et veus bell cal que facis coses belles si et sembles lleig redreccedila aquesta defecte natural amb belles accions 3 Sigues lent a emprendre les coses perograve un cop les hagis comenccedilat arriba al final 4 Evita parlar de pressa per no equivocar-te el penediment ve de seguida 5 Ni agravenima de cagraventir ni malagravenima 6 No transigeixis amb lrsquoestupidesa 7 Estima el seny 8 Dels deacuteus cal dir que existeixen 9 Reflexiona sobre el que has fet 10 Escolta molt 11 Parla quan sigui oportuacute 12 Essent pobre no critiquis els rics si no hi tens molt a guanyar 13 No lloiumls un desgraciat nomeacutes perquegrave eacutes ric 14 Cal convegravencer no arrabassar les coses per la violegravencia 15 Drsquoallograve que facis de bo doacutenarsquon el megraverit als deacuteus no a tu mateix 16 De jove cerca de guanyar la prosperitat de vell la saviesa 17 La bona memograveria srsquoadquireix amb la pragravectica la precaucioacute gragravecies a lrsquooportunitat la noblesa gragravecies al caragravecter la moderacioacute amb esforccedil la pietat gragravecies al temor lrsquoamistat amb les riqueses la persuasioacute amb al raonament la dignitat amb el silenci la justiacutecia gragravecies al seny el valor gragravecies a la gosadia el poder amb lrsquoaccioacute i gragravecies al prestigi la supremacia

ALGUNES REFLEXIONS DE LrsquoARCAISME GREC A comparar particularment amb una segraverie de passatges de Qohegravelet La decepcioacute drsquoAquilmiddotles 62 Iliacuteada ix 318-320

ἴση microοῖρα microένοντι καὶ εἰ microάλα τις πολεmicroίζοιmiddot ἐν δὲ ἰῇ τιmicroῇ ἠmicroὲν κακὸς ἠδὲ καὶ ἐσθλόςmiddot κάτθαν ὁmicroῶς ὅ τ ἀεργὸς ἀνὴρ ὅ τε πολλὰ ἐοργώς Obtenen parts iguals el que va a la guerra i el que es queda Per al brau i per al covard hi ha una idegraventica part drsquohonor Moren igualment lrsquohome inuacutetil i el brau combatenthellip

Barreja de mals i de beacutens 63 Hesiacuteode Treballs i dies 174-179

Μηκέτ ἔπειτ ὤφελλον ἐγὼ πέmicroπτοισι microετεῖναι ἀνδράσιν ἀλλ ἢ πρόσθε θανεῖν ἢ ἔπειτα γενέσθαι νῦν γὰρ δὴ γένος ἐστὶ σιδήρεονmiddot οὐδέ ποτ ἦmicroαρ παύσονται καmicroάτου καὶ ὀιζύος οὐδέ τι νύκτωρ φθειρόmicroενοιmiddot χαλεπὰς δὲ θεοὶ δώσουσι microερίmicroνας ἀλλ ἔmicroπης καὶ τοῖσι microεmicroείξεται ἐσθλὰ κακοῖσινhellip Tant de bo no mrsquohagueacutes tocat viure amb la raccedila cinquena sinoacute que mrsquohagueacutes mort abans o hagueacutes nascut meacutes tard Perquegrave ara hi ha una raccedila de ferro Ni un sol dia podran

11

descansar de fatics i misegraveries ni tampoc cap nit mdash es migraran car els deacuteus els daran capficaments atroccedilos I tanmateix per a ells encara hi hauragrave beacutens i mals en barrejahellip

Paga la pena eacutesser just 64 Hesiacuteode Treballs i dies 270-273

νῦν δὴ ἐγὼ microήτ αὐτὸς ἐν ἀνθρώποισι δίκαιος εἴην microήτ ἐmicroὸς υἱός ἐπεὶ κακὸν ἄνδρα δίκαιον ἔmicromicroεναι εἰ microείζω γε δίκην ἀδικώτερος ἕξει ἀλλὰ τά γ οὔπω ἔολπα τελεῖν ∆ία microητιόεντα Ara jo no voldria pas eacutesser just entre els homes ni eacutesser-ho jo ni que ho sigui el meu fill Mala cosa eacutesser just si eacutes que lrsquoinjust ha drsquoobtenir una justiacutecia millor Perograve no crec pas que tot plegat Zeus provident ho permetihellip

La vindicta dels deacuteus eacutes incomprensible perograve inexorable 65 Soloacute fr 13 West (= 1 GP = 1 Diehl) vv 25-32

τοιαύτη Ζηνὸς πέλεται τίσιςmiddot οὐδ ἐφ ἑκάστωι ὥσπερ θνητὸς ἀνὴρ γίγνεται ὀξύχολος αἰεὶ δ οὔ ἑ λέληθε διαmicroπερές ὅστις ἀλιτρὸν θυmicroὸν ἔχει πάντως δ ἐς τέλος ἐξεφάνηmiddot ἀλλ ὁ microὲν αὐτίκ ἔτεισεν ὁ δ ὕστερονmiddot οἳ δὲ φύγωσιν αὐτοί microηδὲ θεῶν microοῖρ ἐπιοῦσα κίχηι ἤλυθε πάντως αὖτιςmiddot ἀναίτιοι ἔργα τίνουσιν ἢ παῖδες τούτων ἢ γένος ἐξοπίσω Tal eacutes el cagravestig de Zeus La seva ira no eacutes com la drsquohome mortal a punt drsquoenfurir-se per qualsevol cosa Perograve a la llarga no li passa mai per alt qui teacute un agravenim culpable Al capdavall tot es declara Un paga de seguida un altre paga meacutes tard si nrsquohi ha que fugen i a ells el destiacute dels deacuteus no els atrapa tanmateix tot arriba paguen la malifeta llurs fills innocents o meacutes endavant tot el llinatge

BIBLIOGRAFIA Alster B (1974) The instructions of Suruppak A Summerian Proverb Collection Akademisk Forlag Copenhagen Alster B (1997) Proverbs of Ancient Sumer (2 vols) CDL Press Bethesda MD Alster B (2005) Wisdom of Ancient Sumer CDL Press Bethesda MD Annus A- Lenzi A (2010) Ludlul bl nmeqi The Standard Babylonian Poem of the Righteous Sufferer State Archive of

Assyria Cuneiform Texts vol IX Winona Lake Bernays J (1856) Ueber das Phokylideische Gedicht Ein Beitrag zur hellenistischen Literatur Hertz Berlin Bickerman E (1967) Four Strange Books of the Bible Jonah Daniel Koheleth Esther Schocken New York Black J Cunningham G Robson E Zoacutelyomi G (2004) The Literature of Ancient Sumer Oxford University Press [Chap

The Natural Order pp 225-240] Burkes S (1999) Death in Qohelet and Egyptian Biographies of the Period Society of Biblical Literature Atlanta Busine A (2002) Les sept Sages de la Gregravece antique Transmission et utilisation drsquoun patrimoine leacutegendaire drsquoHeacuterodote agrave Plutarque

De Boccard Paris Christianson E (1998) A Time to Tell Narrative Strategies in Ecclesiastes Sheffield Academic Press Clifford R J (1999) Proverbs A Commentary John Knox Press Westminster Curnow T (2010) Wisdom in the Ancient World Duckworth London Day J Gordon RP Williamson HGM (eds 1998) Wisdom in Ancient Israel Cambridge University Press DD AA (1963) Les Sagesses du Proche-Orient ancien Presses Universitaires de France Paris DD AA (1995) ldquoDossier laquoSavis i saviesaraquordquo Iacutetaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica ix-xi 9-108 Derron P (1986) PSEUDO-PHOCYLIDE Sententes Texte eacutetabli traduit et commenteacute Les Belles Lettres Paris Fox M V (1999) A Time to Tear Down and a Time to Build Up A Rereading of Ecclesiastes Wm B Eerdman Publishing Co

Grand Rapids MI Fox MV (2000) Proverbs 1-9 Yale University Press Fredericks DC (1993) Coping With Transcience Ecclesiastes on Brevity in Life JSOT Press Sheffield Friedlaumlnder M (1904) Griechische Philosophie im Alten Testament Georg Reimer Berlin

(httpsarchiveorgdetailsgriechischephilo00frie) Frydrych T (2002) Living under the Sun Examination of Proverbs and Qoheleth EJ Brill Leiden Gammie JG amp Perdue LG (eds 1990) The Sage in Israel and the Ancient Near East Eisenbrauns Winona Lake Garciacutea Gual C (1989) Los siete sabios (y tres maacutes) Alianza Editorial Madrid Gemser B (1963) Sprueche Salomos Mohr Tuumlbingen Ginsberg H Lewis (1950) Studies in Kohelet New York Glatzer Nahum M 1969 The Dimensions of Job A study and Selectd Readings Schocken New York Gordis R (1943-1944) ldquoThe Social Background of Wisdom Literaturerdquo Hebrew Union College Annual xviii 77-118

12

Gordis R (1968) Koheleth the Man and his World A Study of Ecclesiastes Schocken Books New York Gordon EI (1959) Sumerian Proverbs Glimpses of Everyday Life in Ancient Mesopotamia The University Museum

University of Pennsylvania Philadelphia Gray J (2010) The Book of Job Sheffield Academic Press Gruber M I (1998) ldquoHuman and Divine Wisdom in the Book of Jobrdquo In M Lubetski et al (eds) Boundaries of the Ancient

Near Eastern World Sheffield Academic Press 88-102 Hallo WW Lawson Younger K Jr (eds 1997) The Context of Scripture [Vol i Just Sufferer Compositions p 485ss]

Brill Leiden Haran M (1986) ldquoOn the Diffusion of Literacy and Schools in Ancient Israelrdquo In J S Emerton (ed) Congress Volume

Jerusalem 1986 Brill Leiden Hoffman Y (1996) Blemished Perfection The Book of Job in Context Sheffield Acad Press Horton E (1972) ldquoKohelethrsquos Concept of Oppositesrdquo Numen xix 1-21 Horst PW van der (1978) The Sentences of Pseudo-Phocylides With Introduction and Commentary EJ Brill Leiden Kallen H M (19592) The Book of Job as a Greek Tragedy University of Michigan Press Ann Arbor Kerferd GB (1976) ldquoThe image of the Wise Man in Greece in the period before Platordquo In F Bossier et alii (eds) Images

of Man in Ancient and Medieval Thought Studia Gerardo Verbeke ad amicis et collegis dicata Leuven 17-28 Kurke L (2010) Aesopic Conversations Popular Tradition Cultural Dialogue and the Invention of Greek Prose Princeton

University Press Princeton NJ Lambert WG (1960) Babylonian Wisdom Literature Clarendon Press Oxford Larrimore M J (2013) The Book of Job a biography Princeton University Press Lichtheim M (1976) Ancient Egyptian Literature (3 vols) University of California Press Berkeley Lindenberger JM (1983) The Aramaic Proverbs of Ahiqar The Johns Hopkins University Press Baltimore Lloyd Jones H (1973) The Justice of Zeus The University of California Press Berkeley Martin RP (1993) ldquoThe Seven Sages as Performers of Wisdomrdquo In C Dougherty amp L Kurke (eds) Cultural Poetics in

Archaic Greece Cult Performance Politics Cambridge University Press 108-128 Matthews V H amp Benjamin D C (1997) Old Testament Parallels Laws and Stories from the Ancient Near East Paulist

Press New YorkMahwah NJ Mc Kane W (1970) Proverbs A New Aproach SCM Press London Momigliano A (1975) Alien Wisdom The Limits of Hellenization Cambridge University Press Newsom CA (2003) The Book of Job A Contest of Moral Imaginations Oxford University Press Nightingale AW (2000) ldquoSages Sohpists and Philosophers Greek Wisdom Literaturerdquo In O Taplin (ed) Literature in the

Greek and Roman Worlds A New Perspective Oxford University Press 156-191 Noth M amp Thomas W (eds 1955) Wisdom in Israel and in the Ancient Near East Studies presented to HH Rowley in

Celebration of his sixty-fifth Birthday EJ Brill Leiden Pfleiderer (2012) Die Philosophie des Heraklit von Ephesus im Lichte der Mysterienidee De Gruyter Berlin (1ordf ed 1886) Oshima T (2013) The Babylonian Theodicy State Archive of Assyria Cuneiform Texts vol IX Winona Lake Pritchard JB (ed 19693) Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament (ANET) Princeton University Press Rankin OS (1954) Israelrsquos Wisdom Literature T amp T Clark Edinburgh (1ordf ed London 1936) Ranston H (1925) Ecclesiastes and the Early Greek Wisdom Literature Epworth London Rudman D (2001) Determinism in the Book of Ecclesiastes Sheffield Academic Press Sacchi P (1999) ldquoIl Giudaismo del Secondo Tempiordquo In G Filoramo (ed) Ebraismo Laterza Roma-Bari 53-123 Sandberg R (1999) Rabbinic Views of Qohelet Mellen Press New York Scheindlin RP (1998) The Book of Job WW Norton New York Schoors A (1992) The Preacher Sought to Find Pleasing Words Peeters Leuven Schoors A (1997) Qohelet in the Context of Wisdom Leuven Univ Press Leuven Soggin J A (1989) Introduction to the Old Testament Old Testament Library John Knox Press Louisville Kentucky Sokoloff M (ed 1974) The Targum to Job from Qumran Cave XI Bar-Ilan University Press Ramat-Gan Stec DM 1994 The Text of the Targum of Job An introduction and Critical Edition EJ Brill Leiden Terrien S (1957) Job Poet of Existence Wipf and Stock Publishers Eugene Vargon S et al (eds 2005) Studies in Bible and Exegesis in honor of Menahem Cohen Bar-Ilan University Press Ramat-Gan

245-262 Vernant JP (1995) ldquoLes origines de la philosophierdquo In Passeacute et Preacutesent Contributions agrave une psychologie historique Reunies

par R Di Donato Edizioni di Storia e Letteratura Roma pp 195-203 Weinfeld M 1988 ldquoJob and Its Mesopotamian Parallelsrdquo In W Claassen (ed) Text and Context Old Testament and

Semitic studies for FC Fensham JSOT Press Sheffield 217-218 Weitzner E (1960) The Book of Job A Paraphrase New York Whybray RN (1995) The Book of Proverbs A Survey of Modern Study Leiden Brill

2

14 Qohegravelet 810-15 Qohegravelet srsquooposa a Proverbis i se situa en la liacutenia de Job 10Aixiacute he vist gent dolenta que havien frequumlentat el temple i a qui feien grans funerals mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament Tambeacute aixograve eacutes decebedor 11Com que les obres dolentes no soacuten castigades a lrsquoinstant per aixograve el cor dels homes no es cansa de fer el mal 12 En efecte un pecador pot cometre el mal cent vegades i en canvi viure molts anys Beacute ho seacute prou allograve de ldquoEls qui reverencien Deacuteu seran feliccedilos perquegrave el respecten 13perograve el malvat no aconseguiragrave la felicitat ni allargaragrave la seva vida com una ombra perquegrave no reverencia Deacuteurdquo 14De fet a la terra hi ha una cosa que decep hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos Jo mantinc que aixograve tambeacute eacutes decebedor 15Per aquest motiu celebro lrsquoalegria perquegrave per a lrsquohome no hi ha res millor en aquesta vida que menjar beure i estar content aixograve lrsquoacompanyaragrave en el seu treball durant els dies que Deacuteu li ha concedit de viure sota el sol

En certa manera Qohegravelet conclou el mateix que Job respecte de la Teodicea 15 Qohegravelet 816-17

16Mrsquohe aplicat a conegraveixer la saviesa i a considerar els treballs que lrsquohome ha de fer aquiacute a la terra ni de dia ni de nit no srsquoacluquen els seus ulls 17I despreacutes de contemplar tota lrsquoobra de Deacuteu veig que lrsquohome no pot comprendre el que passa sota el sol per meacutes que srsquohi esforci no sersquon surt I encara que el savi pretengui drsquoentendre-ho en realitat no ho pot descobrir

16 Job 381-5 1Llavors el Senyor va interpelmiddotlar Job des del mig de la tempesta i va dir 2Qui eacutes aquest que enfosqueix els meus plans amb paraules drsquoignorant 3Vinga Prepararsquot com un home que jo et preguntareacute i tu mrsquoinstruiragraves 4On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra Explica-mrsquoho tu que ho saps tot 5Saps qui tirava el cordill i fixava els liacutemits del moacuten

17 Job 401-2 1Llavors el senyor va interpelmiddotlar Job i va dir 2iquestVols litigar encara censor del Totpoderoacutes Quegrave respons criacutetic de Deacuteu

18 Job 421-6 1Job va adreccedilar aquesta resposta al Senyor 2Reconec que tu ho pots tot que no trsquoeacutes impossible cap projecte 3Tu has dit ldquoQui eacutes aquest per enfosquir els meus plans sense cap coneixementrdquo Eacutes cert He parlat en la ignoragravencia de coses grans que no puc copsar 4Has dit encara ldquoEscoltarsquom doncs i et parlareacute jo et preguntareacute i tu mrsquoinstruiragravesrdquo 5Jo nomeacutes et coneixia drsquooiumlda perograve ara trsquohe vist amb els meus ulls 6Per aixograve ara em retracto penedit sobre la pols i la cendra

19 Qohegravelet 14-7 Res eacutes nou tot ha passat ja abans tot eacutes ciacuteclic

ldquoSersquon va una generacioacute i en ve una altra perograve la terra dura sempre El sol srsquoaixeca el sol es pon corrent cap al seu lloc drsquoon torna a alccedilar-se Sersquon va cap al migjorn i gira cap al nord voltes i meacutes voltes fa el vent i encara torna a giravoltar Tots els rius corren al mar i el mar no srsquoomple i continuen anant sempre al mateix llocrdquo

20 Qohegravelet 212-14 Eacutes millor ser savi que neci perograve

12Em vaig detenir tambeacute a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa ja que el successor del rei nomeacutes ha de fer el que estagrave establert 13I em vaig adonar que la saviesa teacute meacutes avantatges que la niciesa com la llum en teacute meacutes que la foscor 14ldquoEl savi teacute ulls a la cara el neci camina a les fosquesrdquo Perograve tambeacute em vaig adonar que lrsquoun i lrsquoaltre tenen el mateix destiacute

21 Qohegravelet 215-17 Encara que

15Em deia doncs a mi mateix ldquola sort del neci seragrave tambeacute la meva quegrave en trec drsquohaver estat tan savirdquo I concloiumla que tambeacute tot aixograve eacutes en va 16Perquegrave el savi moriragrave igual que el neci i el pas del temps tot ho esborra al capdavall del savi com del neci no en perduraragrave pas el record 17Per aixograve vaig avorrir la vida perquegrave vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest moacuten tot eacutes en va i afany inuacutetil

22 Qohegravelet 319 Eacutes el mateix ser humagrave que ser una begravestia el destiacute eacutes el mateix i conclou amb el carpe diem

19Perquegrave el destiacute dels homes i el destiacute de les begravesties eacutes el mateix la begravestia mor i lrsquohome mor Tots dos tenien el mateix alegrave de vida Lrsquohome no eacutes pas meacutes que la begravestia tots dos soacuten efiacutemers 20 Tot va al mateix lloc tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot 21Qui sap si lrsquoalegrave de vida de lrsquohome puja cap amunt mentre que lrsquoalegrave de vida de les begravesties baixa cap avall cap a la terra 22Entenc que no hi ha res millor per a lrsquohome que fruir de tot el que fa aquesta eacutes la seva paga Perquegrave qui li podragrave fer veure quegrave passaragrave despreacutes drsquoell

23 Qohegravelet 91-3 O encara pitjor eacutes igual ser just que injust el destiacute eacutes el mateix per a tothom

1Certament he reflexionat sobre tot aixograve i ho he verificat els justos i els savis i tots els seus treballs soacuten a les mans de Deacuteu Lrsquohome ni tan sols sap si mereixeragrave amor o beacute odi tots els camins soacuten oberts davant drsquoell 2Tot eacutes igual per a tots el mateix destiacute espera al just i a lrsquoinjust al bo al pur i a lrsquoimpur al qui ofereix sacrificis i al qui no nrsquoofereix No hi ha diferegravencia entre el bo i el pecador entre el qui fa juraments i eel qui teacute por de fer-ne 3Tothom teacute un mateix destiacute i aquest eacutes un mal que afecta tot el que es fa sota el sol A meacutes el cor dels homes eacutes ple de maldat i mentre viuen no pensen meacutes que follies fins que al final van a reunir-se amb els altres morts

3













4







I LLIBRE DE JOB



5









6





7




8









9


















10













11












12















3













4







I LLIBRE DE JOB



5









6





7




8









9


















10













11












12















4







I LLIBRE DE JOB



5









6





7




8









9


















10













11












12















5









6





7




8









9


















10













11












12















6





7




8









9


















10













11












12















7




8









9


















10













11












12















8









9


















10













11












12















9


















10













11












12















10













11












12















11












12















12















Seminaris a Quatre Bandes, 15 de gener de 2015: Job...

Documents

Transcript of Seminaris a Quatre Bandes, 15 de gener de 2015: Job...