LA SALUT BUCODENTAL
58
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011 1 SALUT BUCODENTAL Helena Moreno i Eric Ortega Tutor: Yolanda Eito Treball de Recerca EFICÀCIA DELS PRODUCTES DE HIGIENE I ESTUDI DE LA POBLACIÓ AL BAIX LLOBREGAT
Transcript of LA SALUT BUCODENTAL
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
1
SALUT BUCODENTAL
Helena Moreno i
Eric Ortega
Tutor: Yolanda Eito
Treball de Recerca
2011
EFICÀCIA DELS PRODUCTES DE HIGIENE I ESTUDI DE LA POBLACIÓ AL BAIX LLOBREGAT
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
2
ABSTRACT
Our interest in microbiology and odontology has been the reason for us to do this kind
of research project. The initial hypotheses are:
· The effectiveness of toothpaste is higher than mouthwash.
· Oral hygienic habits have improved among Baix Llobregat population.
To check the hypotheses and obtain our aim, we present two experimental designs:
A statistical study on oral hygienic habits in Baix Llobregat and a laboratory research to
check the effectiveness of diverse products of oral hygiene. Both studies were carried
out in June and July with Esparreguera’ s and Sant Esteve Sesrovires’ population and
in the IES El Castell laboratory.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
3
PRESENTACIÓ
Ha estat el nostre interès per la microbiologia i l’odontologia el que ens ha portat a
realitzar un treball d’aquestes característiques. Per tal de combinar aquest dos
interessos vam decidir realitzar la següent investigació: comprovar l’eficàcia
antibacteriana dels dentifricis i col·lutoris que utilitzem diàriament i que ens atreuen
amb els seus reclams publicitaris. D’altre banda també ens interessava copsar l’estat
de salut bucodental a la població del nostre entorn.
Partint d’aquets dos interessos es van plantejar unes hipòtesis inicials:
L’eficàcia de les pastes de dents és superior a la dels col·lutoris bucals.
Hi ha una millora en els hàbits higiènics bucodentals en la població del Baix
Llobregat.
Paral·lelament es van concretar tot un seguit d’objectius en la recerca:
. Utilitzar mètodes d’investigació habituals en microbiologia.
· Analitzar l’eficàcia de diversos productes d’higiene bucal.
· Fer un estudi comparatiu eficàcia/preu dels productes testats.
. Fer servir tècniques de mostreig i anàlisi estadístic.
· Realitzar un estudi sobre hàbits d’higiene bucodental al Baix Llobregat.
Per tal de comprovar les hipòtesis i assolir els objectius es va plantejar un doble
disseny experimental: un treball de camp estadístic, per estudiar els hàbits d’higiene
bucodental a poblacions del Baix Llobregat; i un treball d’investigació al laboratori per
comprovar l’eficàcia de determinats productes d’higiene (triats a partir de l’estudi
estadístic).
Tots dos treballs es van portar a terme els mesos de juny i juliol, amb mostres de
poblacions d’Esparreguera i Sant Esteve Sesrovires, i al laboratori del centre
respectivament.
Les fonts d’informació han estat variades i s’ha intentat sempre cercar estudis similars
per tal de contrastar els resultats.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
4
El treball finalment està estructurat en set blocs temàtics:
Als conceptes generals es tracta la salut bucodental i els problemes associats, la
història de la higiene bucal, els principis actius dels dentifricis i col·lutoris, els seus
problemes mediambientals i la fitxa tècnica dels productes testats.
Els dos blocs següents desenvolupen la part experimental: un treball de camp
estadístic, on es constaten els hàbits segons edats i sexes, i un treball de laboratori
on un cop sembrats bacteris de la flora bucal es testen els productes triats i s’analitzen
els resultats.
Seguidament trobareu l’apartat de conclusions i les fonts d’informació consultades,
així com un bloc d’annexos amb altres materials. Finalment s’ha elaborat un glossari
amb la terminologia científica que pugui representar alguna dificultat, indicat amb * als
apartats corresponents.
Voldríem agrair la col·laboració de moltes persones que ens han facilitat la tasca: nois i
noies dels esplais d’estiu d’Esparreguera i Sant Esteve, els seus monitors i les seves
famílies; professorat i alumnat dels IES de les poblacions estudiades; llar d’avis
d’Abrera; l’odontòleg Dr. Juan Carlos Mariño 1 per accedir a realitzar l’entrevista
comentar els nostres resultats, així com l’IES El Castell d’Esparreguera per facilitar-
nos els laboratoris i materials del centre.
Arribats a aquest punt, només queda desitjar-vos una grata incursió dins el món de la
higiene bucodental i la seva importància en el nostre estat de salut general.
1 Director de Clíniques d’odontologia a St. Esteve Sesrovires i Badalona
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
5
ÍNDEX
1. CONCEPTES GENERALS
1.1 Salut bucodental
Introducció. 6
Salut i Higiene. 7
Microbiologia. 8
Malalties. 9
1.2 Història de la higiene bucal. 14
1.3 Dentifricis: principis actius, medi ambient. 16
1.4 Fitxa tècnica dels productes testats. 17
2. TREBALL DE CAMP
2.1 Objectius. 20
2.2 Metodologia. 20
2.3 Resultats. 23
2.4 Anàlisi dels resultats. 26
3. TREBALL DE LABORATORI
3.1 Objectius. 34
3.2 Materials i Metodologia. 35
3.3 Resultats. 37
3.4 Anàlisi dels resultats. 38
4. CONCLUSIONS 44
5. FONTS D’INFORMACIÓ 47
6. ANNEXOS
6.1 Taules dels resultats totals. 49
6.2 Reportatge fotogràfic. 53
6.3 Entrevista 55
7. GLOSSARI 57
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
6
1. CONCEPTES GENERALS
1.1. SALUT BUCO DENTAL.
-INTRODUCCIÓ A L’ANATOMIA BUCAL
La base de les dents és el periodont, conjunt de teixits que envolten la dent. Es
composa de geniva, os alveolar i lligament periodontal.
La geniva és el teixit de la mucosa* que està sobre la mandíbula. En realitat és
transparent i el color vermellós és a causa de la sang que hi circula. Podem diferenciar
la mucosa bucal en:
mucosa de revestiment : es troba a la cara interna del llavi, la cara interna de
les galtes, base de la boca , la cara inferior de la llengua i el paladar blanc. No
presenta cap percepció de gust i si del tacte i el dolor.
mucosa rosegadora : és la que rep directament les càrregues de rosegament
d’aliments. Presenta un revestiment superficial molt fibrós.
mucosa especialitzada: es troba a la superfície de la llengua. Es diu
especialitzada perquè en ella es troben els receptors* del gust.
L’alvèol és la zona de l’os que forma la cavitat en la que reposa la dent. Aquesta zona
passa per un procés continu de destrucció i formació d’os nou, degut a la pressió que
fa la dent sobre ell. Aquest canvi continu explica que les dents puguin canviar de
posició realiniant-se.
El lligament periodontal, uneix cada arrel dentària a la seva cavitat en l’os i protegeix
la dentina. Aquest lligament està situat fora del ciment. En quant a la dent, diferenciem:
L’esmalt: coberta de gran duresa que
recobreix la corona, feta de material
inorgànic.
La dentina: situada per sota de l'esmalt de la
corona i del ciment de l'arrel. És un teixit més
elàstic que l'esmalt i el protegeix de fractures
El ciment dental: Teixit ossi sense irrigació
ni nervis. En un 55% el forma hidroxiapatita*
i la resta aigua.
La polpa dental: engloba vasos sanguinis i
terminacions nervioses.
Secció d’una dent (ca.wikipedia.org)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
7
-SALUT I HIGIENE BUCAL
Segons l’OMS2, s’entén per salut bucodental a l’absència de malalties i trastorns que
afecten a la boca i la cavitat bucal.
Les malalties més freqüents que afecten a la salut bucodental són : càries, gingivitis i
malalties periodontals. Un somriure saludable és molt més que una qüestió d’estètica.
Hi ha estudis que confirmen que una bona salut dental és l’inici d’una bona salut
general, per tant, una mala higiene dental comporta un alt risc de contagi d’algunes
malalties, sobretot en adults.
SALUT ORAL = SALUT GENERAL.
Les principals mesures preventives per mantenir una bona salut buco dental serien:
Ús de fluor.
Correcció de maloclusions3.
Seguir una dieta equilibrada.
Visites periòdiques al dentista.
Higiene bucal adequada.
D’acord amb el Centre Nacional per a la Informació sobre l’Higiene Bucal (NOHIC),
s’han estudiat una sèrie de passos per mantenir les dents i les genives sanes, tot i que
el més important és el raspallat adequat de les dents:
1. Començar el raspallat per les dents maxil·lars superiors. Es raspalla primer per
fora i després per dintre. Tant per fora com per dins, s’haurà de col·locar el
raspall entre les dents i la geniva formant un angle d’uns 45º.
2. Tot seguit, iniciar la neteja dels incisius superiors: Cal raspallar-los amb petits
moviments circulars en direcció als molars i tornar al punt de partida. Continuar
amb la resta de les dents de l’altre costat del maxil·lar superior. A la part interna
s’ha de moure en petits cercles, exercint pressió de davant cap a endarrere.
3. A continuació passem a netejar la superfície mastegadora. Col·loquem les
serres verticalment sobre aquesta cara i movem el raspall amb una suau pressió
cap endavant i cap endarrere.
4. Per últim raspallem les dents del maxil·lar inferior seguint els mateixos passos.
5. Per prevenir malalties bucals és precís netejar els espais interdentals una
vegada al dia, a ser possible per la nit, abans de raspallar les dents.
2 Organització Mundial de la Salut
3 mala posició de les dents o dels ossos
Raspallat de dents (cienciesnaturals.com)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
8
-MICROBIOLOGIA BUCAL
Els bacteris bucals apareixen a la placa dental, són molt variats i presenten les
següents característiques:
- Créixer i adherir-se a la superfície dentària.
- Sintetitzar polisacàrids dels sucres.
- Produir àcids.
La Placa dental (biofilm dental) és una acumulació heterogènia d’una comunitat
microbiana variada, aeròbia* i anaeròbia*, rodejada per una matriu intercel·lular de
polímers d’origen salival i microbià. Aquests microorganismes poden adherir-se o
dipositar-se sobre les parets de les peces dentals. La placa dental difícilment pot ser
observada, a no ser que sigui tenyida. Es forma en poques hores i no s’elimina amb
aigua i pressió. Solidifica quan s’acumula durant més de 72 hores a les dents,formant
la tosca, i no es pot treure del tot amb el raspall de dents ni seda dental.
La placa lesiona les genives. Si no s’elimina a diari, va acumulant-se i forma la tosca,
que irrita les genives. Les genives es desprenen de les dents i apareixen unes bosses
on s’acumulen els bacteris.
La placa també causa malalties de tipus biofilm. Bàsicament es tracta d’obstruccions
que es formen quan els bacteris s’adhereixen a superfícies d’ambient aquós.
La flora bacteriana de la cavitat bucal, en metabolitzar els sucres de la dieta, produeix
uns àcids orgànics que creen les malalties dentals. Els principals bacteris són:
Streptococcus sanguis
Actinomyces naeslundii
Neisseria flava
Rothia dentocariosa
Streptococcus mutans
Peptostreptococcus micro
Staphylococcus aureus S sanguis (jpkc.njau.edu.cn)
Placa dental i tosca ( aprendeodontocongollum.live )
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
9
-MALALTIES BUCALS
Càries
La majoria de les càries dentals i les malalties de les genives són el resultat de l’acció
destructiva dels bacteris que habiten a la placa bucal. Els bacteris de la placa
s’enganxen a la superfície de les dents i s’acumulen entre ells immediatament, també
degraden els glúcids dels aliments, donant lloc a àcids que ataquen l’esmalt de la dent
i acaben produint una petita cavitat que constitueix l’inici de la càries.
Una cop que els bacteris han destruït l’esmalt, penetren amb més facilitat a la dentina.
Els bacteris arriben fins la polpa i la destrueixen, a continuació és infectada i s’inflama.
Aquesta inflamació provoca l’aparició de pus. Si el pus se situa a la base de la dent, es
produeix un abscés*, que pot expandir-se cap a l’os maxil·lar i formar un petit
conducte, que obre la geniva i aquesta s’inflama i
origina el flemó.
Les dents es troben en un continu procés de
desmineralització i remineralització. Per l’acció dels
microorganismes i de la placa bacteriana, es
desprenen minerals com el calci, primer en l’esmalt
i desprès en la dentina, el resultat és que les dents
es desmineralitzen. La saliva actua neutralitzant
aquest procés, dipositant de nou els minerals en la
substància dental, així es remineralitzen.
Cal tenir en compte que la desmineralització avança sis cops més ràpid que la
remineralització. Les zones desmineralitzades de l’esmalt dental s’identifiquen com
taques blanques. Si no es remineralitza, per exemple amb fluorització, s’haurà
d’eliminar el tros de dent afectada i omplir-lo amb una obturació.
Símptomes: quan arriben els bacteris a la polpa dental i aquesta mor, provoquen dolor.
La geniva s’inflama causant un abscés.
Causes: Hi ha tres factors principals: individuals, bacterians i dietètics.
Factors individuals: Genètics, la composició de l’esmalt dental, de la saliva i la
disposició de les peces. Adquirits: malalties cròniques,radiacions, embaràs,etc.
Factors bacterians són els que inicien el procés de formació de la càries
Factors dietètics Els sucres refinats ingerits són fermentats per enzims bacterians
produint àcids metabòlics que ataquen l’esmalt dental descalcificant-lo, afavorint el
Càries (deltadent.es)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
10
procés cariogen. Els dèficits de vitamina A,C D i de calci i fosfat causen una
mineralització imperfecta de l’esmalt i de la dentina que predisposa a la càries.
Tipus : les càries es classifiquen en 4 tipus, segons la zona de la dent afectada.
Càries de solcs i fissures: Són les més comunes. Apareixen als solcs i
fissures de les dents, a les zones més properes a elles i en aquelles de més difícil
accés pel raspall, on els bacteris s’acumulen i proliferen.
Càries de superfícies llises: Es situen entre dues dents contigües, una zona
on es concentren partícules d’aliments, que no s’eliminen si no s’utilitza seda
dental. Per tal de diagnosticar aquest tipus de càries cal utilitzar els raigs X.
Càries de la vora de la geniva: Estan situades per sota de la vora de la
geniva. Quan es forma la placa, la geniva s’irrita i se separa de la dent. Això
facilita el nou creixement de la placa, que s’expandeix cap a l’àrea exposada.
Càries de les genives: Són més freqüents en persones adultes, amb mala
higiene dental i que no netegen la placa, de forma que aquesta creix i irrita les
genives. Amb el temps, la geniva es retrau de tal manera que l’arrel de la dent
queda exposada i és més susceptible a l’atac dels bacteris.
Tractament. Quan la polpa està infectada, s’inflama i provoca la sortida de pus al teixit
que envolta la geniva (abscés). Un abscés mal tractat, pot arribar a l’os de la
mandíbula i donar lloc a un petit canal o fístula que traspassi l’os i la geniva . Un
dentista o odontòleg ha d’examinar les dents i es necessari que prengui una
radiografia, amb aquesta trobarà el grau d’infecció i propagació, s’extraurà el teixit mort
i s’omplirà amb una amalgama. Les càries no es curen per sí mateixes, és necessari
tractar-les amb una extracció del teixit ferit i reomplir-lo.
Prevenció: El més eficaç en la prevenció de la càries es basa en cinc estratègies
generals: bona higiene bucodental, una dieta equilibrada, el fluor, uns empastaments
correctes, i una teràpia antibacteriana. Una càries si es tracta abans de que faci mal és
molt provable causi un mínim dany a la polpa, per tant, es pot salvar la majoria de
l’estructura de la dent passant per un examen dental, mínim un cop a l’any.
Càries Dentals (contusalud.com)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
11
Gingivitis
La gingivitis és una infecció bacteriana de les
genives, normalment causada per una acumulació
de placa. Es tracta de la conseqüència d’un
raspallat incorrecte que permet que la placa
bacteriana es mantingui sobre la línea gingival de
les dents.
Símptomes: sagnat de genives, genives vermelles brillants o liles, sensibles al tacte,
però indolores.
Factors de risc: els principals riscos per contraure gingivitis són:
Malaltia general. Qualsevol malaltia que afecti a les defenses bucals.
Mala higiene dental.
Embaràs. els canvis hormonals augmenten la sensibilitat de les genives
Diabetis no controlada.
Tipus
Gingivitis simple s’inflen les genives i es mouen les dents. Per això les genives
sovint sagnen al raspallar les dents o al menjar. Les genives presenten un color
vermell brillant i la infecció provoca que apareguin nombroses nafres petites,
blanques o grogues dins la cavitat oral.
Gingivitis descamativa, és un procés poc conegut i dolorós que afecta amb
freqüència a dones durant la menopausa. Aquesta malaltia consisteix en què les
capes externes de les genives se separen del teixit que uneix la geniva amb la dent,
deixant al descobert les terminacions nervioses.
Gingivitis de la leucèmia és la primera manifestació de la malaltia en gairebé un
25% de nens afectats per leucèmia. Una infiltració de cèl·lules leucèmiques* dintre
de la geniva causa la gingivitis, que empitjora a causa de la incapacitat del sistema
immunològic per combatre la infecció.
Prevenció i tractament
La gingivitis simple es pot prevenir amb una bona higiene bucodental, el raspallat diari
i la seda dental. Es pot utilitzar un dentifrici que contingui pirofosfat. En els casos en
que es formi molta tosca, únicament un professional pot extreure-la. En el cas de la
gingivitis descamativa que es desenvolupa durant la menopausa, es útil la teràpia de
substitució hormonal. Per prevenir les hemorràgies en cas de gingivitis produïda per la
leucèmia, en lloc d’utilitzar el raspall de dents, es farà servir una gasa o esponja.
Fase principal de la gingivitis (Salud Simple. es)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
12
Periodontitis
És la principal causa de pèrdua de peces dentals en persones adultes. Es tracta d’una
inflamació i infecció de les genives. La inflamació es produeix entre la geniva i les
dents, on es formen bosses que s’omplen de placa i tosca. La inflamació del teixit tou
atrapa la placa a la bossa, on els bacteris poden proliferar sense cap obstacle.
Aquesta inflamació contínua causa finalment la destrucció dels teixits i l’os que envolta
les dents.
Si la periodontitis no es diagnostica a temps, l’aparell de suport dental es retreu, les
dents perden el seu recolzament i acaben caient.
Símptomes: hemorràgia, inflamació de les genives i halitosi. Habitualment la
periodontitis no causa dolor fins que les dents s’afluixen suficientment per moure’s al
mossegar o fins que es forma un abscés.
Causes: Hi ha factors que augmenten el risc de contreure la malaltia:
Fumar: disminueix el reg sanguini que arriba a les genives i la nicotina
afavoreix la formació de la placa.
Abús d’alcohol: pot ressecar les mucoses bucals i matar les cèl·lules que les
formen, així com, en ocasions, pot provocar la pèrdua de l’equilibri entre els
microorganismes de la boca , el que facilita el creixement bacterià.
Medicaments: els anticonceptius orals, els fàrmacs anticonvulsius, els
esteroides i determinats fàrmacs contra el càncer.
Tractament: l’objectiu del tractament és reduir la inflamació, eliminar les bosses si
existeixen i corregir les causes que l’han provocat.
S’han de separar les superfícies aspres de les dents o aparells dentals. Es recomana
dur a terme una neteja dental completa que pot comportar l’ús de diversos instruments
o aparells per alleujar i remoure els dipòsits que es formen a les dents.
A diferència de la gingivitis, que habitualment desapareix amb una bona higiene bucal,
la periodontitis requereix un tractament professional. A més, l’odontòleg pot prescriure
antibiòtics, especialment en casos d’abscés. A les cavitats profundes es poden
col·locar uns filaments impregnats d’antibiòtic, per tal que una concentració alta de
fàrmacs pugui arribar directament a l’àrea malalta.
Els abscessos periodontals causen un brot de destrucció òssia, però el tractament
immediat amb cirurgia i antibiòtics pot contribuir a la regeneració de gran part de l’os
danyat.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
13
Altres problemes
-Malaltia de les trinxeres: infecció que es presenta molt sovint en persones amb
gingivitis simple, enfrontades a un problema que els hi produeix tensió nerviosa.
Aquest procés és més freqüent en els fumadors. Els extrems de les genives entre les
dents s’erosionen i es cobreixen d’una capa gris de teixit mort.
-Boca seca (Xerostomia): és la condició de no tenir suficient saliva per mantenir la
boca humida. Pot causar dificultat alhora de mossegar, empassar i parlar. Més de 400
medicaments poden causar que les glàndules salivals produeixin menys saliva, com
poden ser els medicaments per la pressió arterial o la depressió.
-Pulpitis: inflamació dolorosa de la polpa dental.
-Abscessos periapicals. acumulació de pus als teixits, generalment degut a la
inflamació que s’ha propagat de la dent fins als teixits circumdants.
Periodontitis (monografíaperiodontal.com)
Abscés (web Dr. Carlos Santo)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
14
1.2.HISTÒRIA DE LA HIGIENE BUCAL.
La cura de la higiene bucal prové d’èpoques molt antigues en les que l’ésser humà va començar a buscar mètodes de neteja dental.
DATA FET
Prehistòria A la Prehistòria, l’home utilitzava les seves ungles o estelles de fusta per a la higiene bucal.
En l’època prehispànica els humans utilitzaven l’arrel de les plantes o es fregaven amb el dit.
5000 i
3000aC
Entre els anys 5000 - 3000 aC els egipcis van inventar una crema dental composta d’ungles de bou, mirra, closques d’ou
cremades, pedra tosca, sal, pebre i aigua. Alguns manuscrits recomanaven agregar menta o flors per millorar-ne el gust. Es creu
que els egipcis es raspallaven inicialment amb els dits i posteriorment amb branques treballades.
1700 aC A Egipte, es van escriure uns documents, els papirs Ebers, que esmenten material que ja fa referència a malalties de les dents, i
també prescripcions de substàncies que han de ser aplicades a la boca per alleugerir el dolor.
1250 aC El metge llatí Escribonius Largus va inventar una pasta de dents formada per una barreja de vinagre, mel, sal i vidre molt triturat.
Esculapi al 1250 aC va aplicar l’embenatge, així com la neteja i l’extracció dental.
500 aC
Hipòcrates i Aristòtil van escriure sobre procediments d’esterilització utilitzant un filferro calent per tractar les malalties de les
dents i dels teixits orals. També van parlar sobre l’extracció dental i l’ús de filferros per estabilitzar fractures maxil·lars i lligar
dents perdudes.
200 Galeno, al 200 dC, és el primer en reconèixer que el dolor dental podria ser causat per Pulpilitis (inflamació de la polpa) o
Pericementitis (inflamació de la zona radicular de la dent). A més, classifica les dents com centrals, cúspide i molars.
300-900 Segons unes troballes arqueològiques, en l’època precolombina, a Hondures, s’havia fet substitució d’una dent incisiva per una
petxina de mol·lusc tallada en forma de dent.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
15
DATA FET
1300
A l’edat mitjana, els àrabs utilitzaven sorra fina i pedra tosca com ingredients en les fórmules utilitzades per a la neteja de les
dents, però van descobrir que l’ús d’aquests durs abrasius perjudicava l’esmalt dentari. Apareixen els cirurgians, però els
barbers són els principals especialistes en l’extracció de dents.
1498
La creació del raspall de dents modern es produeix a la Xina. Estava fabricat amb pèls de porcs de climes freds inserits en una
vara de bambú o en un os. Els mercaders que visitaven la Xina van introduir el raspall entre els europeus.
1842 Un dentista anomenat Peabody va ser el primer en agregar el sabó a la pasta de dents. El primer dentifrici comercialitzat va
aparèixer a Gran Bretanya a finals del segle XVII, en presentació de pols o pasta envasada.
1850
El 1850, el doctor Washingtong Sheffield Wentworth, un cirurgià dental i farmacèutic, va inventar la primera pasta de dents,
“Crême Dentifrice”. Lucius, fill del doctor Sheffield, va observar els tubs metàl·lics utilitzats per les pintures i va col·locar la pasta
en aquests tipus de envasos.
1885 Scott, va patentar una variant del clàssic raspall de dents, amb motor elèctric.
1896 William Colgate, el fundador de la pasta dentífrica Colgate, va llençar al mercat la pasta dental de tub.
1901 La investigació del fluor en l’odontologia va començar el 1901, quan el dentista Frederick McKay, a Colorado, va iniciar la
investigació en observar que nombrosos residents presentaven taques d’aspecte fosc a les dents.
1914 La pasta dental fluorada s’inventa el 1914 i és introduïda als països industrialitzats a finals dels anys 60.
1980
L’atenció es va centrar en altres dues problemàtiques, la tosca i la hipersensibilitat dental. Així, al voltant de 1980 sorgeixen les
pastes dentals dirigides a eliminar la tosca i promoure les genives saludables al introduir el bicarbonat de sodi i d’altres
ingredients. Aquest any Ingvar Branemark descriu la tècnica d’implantació dental.
1996 En un estudi es va provar que una combinació de vitamina C, D i calci podia millorar la salut bucal dels nens.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
16
1.3 DENTIFRICIS.
-COMPONENTS : a qualsevol pasta hi trobem quatre components essencials:
Abrasius: ajuden a netejar la superfície per fricció (tot i que el seu paper es
secundari respecte al raspall) i formen la major part de qualsevol dentifrici. Són
substàncies minerals com silicats o carbonat càlcic (semblant al guix) en forma de
granets molt petits amb forma rodona per no desgastar massa les dents.
Antibacterians: ajuden a eliminar els bacteris que hagin començat a proliferar
gràcies als residus de menjar. Poden ser olis essencials de plantes o components
sintètics. Cal destacar també el poder antibacterià de la saliva.
Aromatitzants: donen bon gust i olor al dentifrici. Poden ser extractes de plantes
o substàncies sintètiques.
Excipients: aigua i altres elements (humectants, espessants) que donen
consistència a la pasta.
Detergents o tensioactius: s’hi posen sobretot perquè generen espuma i això
ens fa un efecte psicològic de “neteja”. També ajuden a mantenir els residus en
suspensió perquè se’n vagin fàcilment en glopejar (si bé aquesta funció també la
compleix la saliva). Poden ser d’origen natural o sintètic.
Fluor: reforça l’esmalt, i per tant, fa més difícil la proliferació de càries. L’ús del
fluor als dentifricis és controvertit perquè el cos l’absorbeix per les genives i les
mucoses. Un excés d’aquest pot provocat fluorosi, debilitació dels ossos,
disfuncions de les tiroides…
Blanquejants de les dents: tenen una missió purament estètica (de fet les dents
naturals no són mai blanques del tot, i d’altra banda els abrasius ja blanquegen).
Solen ser substàncies sintètiques.
Colorants: la seva funció és fer el color del dentifrici més atractiu pel consumidor.
Solen ser substàncies sintètiques.
Conservants: perquè el dentifrici no es faci malbé per una contaminació
microbiana. Si la pasta només conté abrasius i extractes de plantes no hi són
necessaris, perquè els bacteris no hi poden viure, i d’altra banda els olis
essencials ja tenen components antibacterians.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
17
-DENTIFRICIS I MEDI AMBIENT
Matèries primeres
Bona part de la composició dels dentifricis és d’origen mineral (principalment els
abrasius). S’extreuen de pedreres i mines i es processen per treure’ls les impureses.
L’extracció de pedreres i de mines altera de manera important el paisatge i els
ecosistemes. D’altra banda els minerals són un recurs no renovable. Només els
podem utilitzar indefinidament si els separem dels residus i els reintroduïm en els
processos productius.
Dels vegetals se n’obtenen extractes i olis essencials d’herbes, plantes i arbres i la
glicerina. Si es recullen en el seu hàbitat natural és important fer-ho de manera
sostenible.
També hi poden haver productes químics sintètics com els següents:
El lauril sulfat de sodi (SLS) és un detergent molt fort (s’usa per a neteja
industrial). Es posa als dentifricis perquè és barat, no fa gust de detergent i fa
molta escuma. La seva presència al dentifrici ha estat objecte de controvèrsia,
és irritant i se l’ha relacionat amb diversos problemes de salut, però els
fabricants que l’utilitzen afirmen que en petites dosis no causa cap problema.
El triclosan és un bactericida* sintètic. Un dels principals problemes d’aquest
producte és que els bacteris poden mutar i esdevenir-hi resistents, i s’ha vist
que aquesta mutació els pot fer resistents també als antibiòtics. Un altre
inconvenient és que pertany a la família dels compostos aromàtics clorats, que
són de les substàncies més tòxiques que es coneixen, això fa que l’acumulació
al medi i als teixits de l’ésser viu sigui un problema de gran importància.
Els glicols s’utilitzen com humectants (que eviten que el dentifrici s’assequi)
sintètics. Aquest producte s’ha associat amb algunes disfuncions orgàniques.
És remarcable dir que, tot i no ser necessari l’ús de cap substància sintètica per fer
una pasta de dents, en totes les pastes convencionals n’hi ha.
Ús i residu: Mentre ens rentem les dents el cos absorbeix pasta a través de les
mucoses. Quan acabem, el dentifrici que escopim se’n va per les canonades i arriba a
les aigües residuals. Per tots dos motius és important no fer servir dentifricis amb
ingredients nocius.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
18
1.4. FITXA TÈCNICA DELS PRODUCTES TESTATS
DENTIFRICIS
Ingredients actius Altres ingredients Preu (€/L)
BINACA, marca de GlaxoSmithKline (GSK), la segona multinacional farmacèutica del món
-Bromur de dodecildimetil
(2-fenoxietil)
-Amoni (BRADSOL) 0,1%
-Monofluorofosfat de sodi
0,8%
Aqua, Sorbitol, Silica, Sodium Lauryl Sulphate,
Xanthan Gum, Aroma, Sodium
Monofluorophosphate, Titanium Sioxide, Trisodium
Phosphate, Sodium Phosphate, Methyl Paraben,
Sodium Saccharin, Somiphen Bromide,
Phenoxyethanol, Ethyl Paraben, Butyl Paraben,
Propyl Paraben, Limonene
31
COLGATE ,multinacional Colgate Palmolive
-Sodium Fluoride (0,32%)
-Triclosan (0,3%),
Aqua, Hidrated Silica, Glycerin, Sorbitol, PVM/MA
Copolymer, Aroma, Sodium Lauryl Sulfate,
Cellulose Gum, Sodium Hydroxide, Sodium
Saccharin, Limonene, Cl 42090.
50
LACER, farmacèutica catalana fundada el 1949
-Xylitol (1 g)
- Panthenol (0,5 g)
- Chlorhexidine (0,12 g)
Sorbitol, Silica, Aqua, Glycerin, PEG-8,
Hydroxyethylcellulose, Titanium Dioxide,
Cocamidopropyl Betaine, , Aroma, , Dimethilcone,
Menthol, Potassium Acesulfame, Sodium Saccharin,
Methyl Salicylate, d-limonene
66
LICOR DEL POLO, Henkel, una de les grans multinacionals químiques del món
-Sodium Sulfate (1,4 %).
- Sodium Fluoride
- Triclosan ( 0,1%).
Aqua, Sorbitol, Hydrated Silica, PEG-32, Aroma,
Cellulose Gum, , Disodium Phosphate, Sodium
Saccharin, Trisodium Phosphate, Limonene, Cl
77981, Cl 42090, Cl 19140, Cl 75810
16
SIGNAL, Unliever, una de les més grans multinacionals de productes de consum
- Sodium Sulfate
- Sodium Fluoride
- Eugenol
Aqua, Sorbitol, Hydrated Silica, Sodium
Bicarbonate, PEG-32, , Aroma, Disodium
Phosphate, Cellulose Gum, , Sodium Saccharin,
Glycerin, , Limonene, Cl 74160, Cl 74260, Cl 77891
18
CODIS: detergent, abrasiu, humectant, aromatitzant o edulcorant, antibacterià
Dentrificis (Moreno,Ortega)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
19
COL·LUTORIS
Ingredients actius Altres ingredients Preu (€/L)
LISTERINE, de Johnson & Johnson, empresa nord-americana fundada el 1886
Eucaliptol (0,09%), Cloruro de Zinc (0,09%), Timol (0,06%), Salicilato de
Metilio (0,06%), Mentol (0,04%), Fluoruro de Sodio (0,02%), Alcohol,
Sorbitol, Aroma, Polaxamer 407, Benzoic Acid, Suralose, Sodium Saccharin,
Sodium Benzoate, Benzyl Alcohol, Cl 16035, Cl 42090
10,5
ORALKIN , laboratoris Kin, fundats el 1964
Aqua, Glycerin, PEG-40 hydrogenated castor oil, Sodium Methylparaben,
Citric Acid, Anethole, Aroma, Hexetidine, Methyl Salicylate, Menthol, Sodium
Floride, Sodium Propylparaben, Eugenol, Sodium Saccharin, Eucalyptol,
Limonene, Cl 42051, Cl 47005.
13,84
LICOR DEL POLO, Henkel, una de les grans multinacionals químiques del món
Alcohol (65%), Aqua, Aroma, Anacyclus Pyrethrum Root Extract, Iris
Florentina Root Extract, Xingiber Officinale Root Extract, Myristica Fragans
Extract, Piper Nigrum Seed Extract, Menthol, Limonene, Cl 75810
50,8
CODIS: detergent, abrasiu, humectant, aromatitzant o edulcorant, antibacterià
Col·lutoris (Moreno,Ortega)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
20
2. TREBALL DE CAMP
2.1.OBJECTIUS.
- Conèixer la higiene bucal al Baix Llobregat. La freqüència d’us de col·lutoris,
dentifricis, i d’altres accessoris d’higiene bucal.
- Investigar el grau d’afectació de la població pel que fa a malalties dentals.
- Conèixer el grau d’importància que dóna la població a la higiene bucal.
- Comprovar quins són els dentifricis més utilitzats.
- Realitzar un estudi comparatiu per sexes i per edats.
2.2.METODOLOGIA.
S’ha elaborat una enquesta de respostes tancades, simples i múltiples, tenint en
compte altres estudis de salut per tal de poder fer comparatives. La tipologia de les
preguntes ha estat bàsicament sobre problemes dentals (2), productes utilitzats (5) i
importància de la higiene (3).
S’han realitzat un total de 210 enquestes a poblacions del Baix Llobregat: Sant Esteve
Sesrovires (41%), Esparreguera (44%) i rodalies (15%). Les mostres de població
triades corresponen a les franges d’edat de 0-14a (23%), 15-44a (42%), 45-64a (20%)
i més de 65a (15%). Per sexes 113 dels enquestats han estat dones (54%) i 97 homes
(46%).
Un cop fetes les enquestes s’han buidat els resultats a format excel per tal de realitzar
les taules de resultats, calculant freqüències relatives i absolutes, i a partir d’aquestes
últimes elaborar gràfics per analitzar els resultats, tot comparant-los amb altres estudis
de salut.
Tot seguit es mostra el model d’enquesta realitzat.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
21
ENQUESTA SOBRE HÀBITS D’HIGIENE BUCODENTAL
Edat: 0-14 anys 15-44 anys 45-64anys Més de 65 anys
Sexe: Dona Home
Població de residencia: Esparreguera Sant Esteve Altres:.................
Estudis: Primaris Secundaris Universitaris
1. Indica la importància que té el raspallat de dents en la teva salut.
Molt important Important Poc important
2. Amb quina freqüència et raspalles les dents?
Després de cada àpat
Un cop a al dia
Més d’un cop al dia
Gairebé mai
3. Quin tipus de raspall de dents fas servir?
a. Elèctric
b. Manual
4. Quina és la marca del teu dentifrici habitual?
a. Binaca
b. Licor del Polo
c. Colgate
d. Lacer
e. Signal
f. D’altres:
5. Fas servir algun col·lutori (“enjuage bucal”)? Sí No
6. En cas de resposta afirmativa, indica quin i la freqüència d’ús.
Col·lutori:...........................................
Un cop al dia Més d’un cop al dia
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
22
7. Quins són els motius d’ús del col·lutori?
Prevenció
Higiene
Tractament de malaltia
Frescor, sabor, etc.
8. Utilitzes algun d’aquests sistemes d’higiene extra?
Fil de seda interdental Raspallets interproximals No
9. Quants cops has visitat el dentista durant els últims 12 mesos?
cap.
1 cop.
Més d’1 cop.
10. Has patit algun d’aquests problemes dentals?
Càries
Gingivitis (tosca o “sarro”, sensibilitat, sagnat)
Periodontitis (sagnat i pèrdua de massa òssia)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
23
2.3 RESULTATS4
Importància del raspallat
% Global
Molt important 56,2
Important 36,7
Poc Important 7,1
Sexes(%) Homes Dones
Molt important 61,9 51,3
Important 33,0 39,8
Poc Important 5,2 8,8
Nivell d’estudis(%) Primaris Secundaris Universitaris
Molt important 55,7 51,9 75,6
Important 39,3 45,2 24,4
Poc Important 4,9 2,9 0,0
Freqüència del raspallat
% Global
Després cada àpat 29,5
Un cop al dia 31,0
Més d'un cop/dia 32,4
Gairebé mai 7,1
Sexes(%) Homes Dones
Després cada àpat 22,7 35,4
Un cop al dia 40,2 23,0
Més d'un cop/dia 29,9 34,5
Gairebé mai 7,2 7,1
Edats(%) 0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Després cada àpat 27,1 31,8 42,9 19,4
Un cop al dia 25,0 27,3 23,8 48,4
Més d'un cop/ dia 39,6 38,6 23,8 16,1
Gairebé mai 8,3 2,3 9,5 16,1
4 Resultats de les taules en freqüències absolutes*.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
24
Tipus raspall Global
Elèctric 24,3
Manual 74,3
Cap 1,4
Tipus dentifrici Global
Binaca 17,6
Licor del polo 20,5
Colgate 34,8
Lacer 11,4
Signal 6,2
altres 9,5
Ús col·lutori
% Global
Si 61,9
No 38,1
Sexes (%) Homes Dones
Si 62,9 61,1
No 37,1 38,9
Edats (%) 0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Si 56,3 56,8 76,2 64,5
No 43,8 43,2 23,8 35,5
Freqüència ús col·lutori
% Global
1 cop al dia 75,0
més d'un cop 25,0
Sexes (%) Homes Dones
1 cop al dia 81,1 71,2
més d'un cop 18,9 28,8
Edats (%) 0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
1 cop al dia 66,7 80,4 62,1 84,2
més d'un cop 33,3 19,6 37,9 15,8
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
25
Motius ús col·lutori Global
Prevenció 35,8
Higiene 20,8
Malaltia 14,2
Frescor, sabor 29,2
Altres sistemes Global
Seda 22,9
Raspallets 14,8
No 66,7
Visites a l’odontòleg l’últim any
% Global
Cap 28,1
Una 35,7
Més d'una 36,2
Sexes(%) Homes Dones
Cap 27,8 28,3
Una 43,3 29,2
Més d'una 28,9 42,5
Edats (%) 0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Cap 16,7 38,6 21,4 29,0
Una 37,5 31,8 47,6 29,0
Més d'una 45,8 29,5 31,0 41,9
Problemes dentals
% Global
Caries 57,6
Gingivitis 28,1
Periodontitis 9,5
Sexes(%) Homes Dones
Caries 63,2 58,5
Gingivitis 28,4 31,1
Periodontitis 8,4 10,4
Edats (%) 0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Caries 70,4 65,1 52,2 57,1
Gingivitis 25,9 28,9 39,1 23,8
Periodontitis 3,7 6,0 8,7 19,0
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
26
2.4 ANÀLISI DELS RESULTATS
Un 93% dels enquestats considera que el raspallat és important o molt important per a
la seva salut, amb poques diferències per sexes: 94,3% homes i 91% dones; i
lleugeres segons el nivell d’estudis: 100% universitaris, 97% secundaris, 95% primaris.
Aquests resultats són millors que els registrats a l’estudi Salut Dental a Catalunya
(2003) on el 91% considerava important el raspallat.
56%37%
7%
Gràfic 1.1. Importància del raspallat en la salut
Molt important Important Poc Important
0102030405060708090
100
Molt important
Important Poc Important
%p
ob
laci
ó
Gràfic 1.2.Importància del raspallat per sexes
Homes
Dones
0102030405060708090
100
Primaris Secundaris Universitaris
% p
ob
laci
ó
Gràfic 1.3. Importància del raspallat segons nivell d'estudis.
Molt important
Important
Poc Important
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
27
Només un 32% es raspalla les dents després de cada àpat (dones 35,4%, homes
22,7%). Per edats la franja amb menor freqüència correspon a la de fins
14anys(27,1%) i als majors de 65anys(19,4%). Els hàbits varien respecte a les dades
de l’estudi Salut dental a Catalunya (2003), on un 64,7% indicava que es raspallava 3
cops al dia i un 29,3% tan sols 1 cop, sent els resultats del nostre estudi5 d’un 61,9% i
un 31% respectivament. Per sexes els percentatges són similars als dos estudis
(52,6% d’homes i 70% de dones).Per franges d’edat hi ha un màxim en la de 15-
44anys (70%). En canvi fins als 14anys un 40% declara raspallar-se més d’1 cop al
dia, enfront d’un 48% a Espanya (2003) i un 79% a Suècia (HBSC 2010).
5 Calculades a partir de la suma de les freqúències “després de cada àpat” i “més d’un cop al dia”.
32%
29%
32%
7%
Gràfic 2.1 Feqüència raspallat
Després cada àpat Un cop al dia Més d'un cop al dia Gairebé mai
0102030405060708090
100
Després cada àpat
Un cop al dia
Més d'un cop al dia
Gairebé mai
%p
ob
laci
ó
Gràfic 2.2 Freqüència raspallat per sexes.
Homes
Dones
0102030405060708090
100
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
% p
ob
laci
ó
Gràfic 2.3 Freqüència raspallat per edats.
Després cada àpat
Un cop al dia
Més d'un cop al dia
Gairebé mai
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
28
El tipus de raspall utilitzat amb més freqüència és el manual, amb un 75% respecte al
24% que utilitza un raspall elèctric.
Les marques de dentifrici, tot i ser variades, es corresponen majoritàriament i per ordre
a: Colgate, Licor del Polo, Binaca i Lacer. Aquests productes més utilitzats són els que
s’han seleccionat per al treball d’investigació.
No s’han trobat dades d’estudis similars.
24%
75%
1%
Gràfic 3.1 Tipus de raspall
Elèctric Manual Cap
18%
21%
35%
12%
6%8%
Gràfic 4.1 Marca de dentifrici habitual.
Binaca Licor del polo Colgate Lacer Signal D'altres
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
29
Podem destacar que una gran majoria de persones, exactament el 61% dels
enquestats, utilitzen col·lutori per a una millora de la higiene bucal, sense diferències
per sexes i amb un màxim d’ús dels 45-64 anys.
Aquests resultats són superiors als de l’estudi de Salut dental a Catalunya del 2003
(58%) i als de l’empresa Dympanel a Espanya entre els anys 1992 i 2003 (50%)
62%
38%
Gràfic 5.1 Us de col·lutoris
Si No
0102030405060708090
100
Homes Dones
% p
ob
laci
Gràfic 5.2 Us de col·lutori per sexes.
Si
No
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
% p
ob
laci
óje
Gràfic 5.3 Us de col·lutori per edats
Si
No
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
30
La majoria de la població enquestada (74%) afirma que l’utilitza un cop al dia. Les
persones que l’utilitzen més d’un cop al dia, són les dones, amb una freqüència més
alta que els homes. Si ho comparem amb l’ estudi del 2003 a Catalunya podem veure
que en el 2003 hi ha un 15% de persones que utilitzen el col·lutori més d’un cop al dia i
un 75% només un cop. Per tant no s’observa una millora en aquest hàbit.
74%
26%
Gràfic 6.1 Freqüència d'ús dels col·lutoris
1 cop al dia més d'un cop
0102030405060708090
100
Homes Dones
% p
ob
laci
ó
Gràfic 6.2 Freqüència d'ús per sexes
1 cop al dia
més d'un cop
0102030405060708090
100
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
% p
ob
laci
ó
Gràfic 6.3 Freqüència d'ús per edats
1 cop al dia
més d'un cop
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
31
El motiu predominant en l’ús del col·lutori és la higiene, seguida de la prevenció amb el
28%, la frescor i el sabor 18% i, finalment, el tractament de malalties amb un 9%.
Comparat amb l’estudi de Dympanel es pot dir que l’ús de col·lutori per higiene ha
baixat d’un 64% a un 45%, que hi ha un augment en la valoració del sabor i el frescor i
una disminució del seu ús per tractar malalties.
El 64% dels enquestats no utilitzen cap sistema d’higiene extra, tan sols un 22%
utilitza seda dental i un 14% raspallets higiènics. A Catalunya estudis del 1996 i del
2003 donaven un ús de la seda dental del 44% i 56% respectivament. Podem observar
com a la nostra població d’estudi l’ús no arriba ni a la meitat.
28%
45%
9%
18%
Gràfic 7.1 Motius ús col·lutori
Prevenció Higiene Tractament malaltia Frescor, sabor
22%
14%64%
Gràfic 8.1.Sistema d'higiene extra
Seda Raspallets No
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
32
Per sexes els que han visitat un cop al dentista l’últim any són un 43,3% dels homes i
un 29,2% de dones. Les dades de l’Estudi de Salut a Catalunya (ESCA 2006) eren del
37,7% i 30,6% respectivament. A nivell europeu només Grècia i Portugal tenien xifres
inferiors a les catalanes. A la nostra població d’estudi només les dades per homes
arriben a la mitjana europea. Per franges d’edat els resultats són similars en els dos
estudis dels 15-44anys(35%) i pels més grans de 65anys(29%); en canvi els resultats
de la nostra població són inferiors fins als 14anys (37% enfront d’un 43%) als de
Catalunya; i superiors en la franja dels 45-64anys (47,6% enfront d’un 36%).
29%
36%
35%
Gràfic 9.1 Visites al dentista l'últim any.
Cap Una Més d'una
0102030405060708090
100
Cap Un cop Més d'un cop
% p
ob
laci
ó
Gràfic 9.2 Visites dentista per sexes.
Homes
Dones
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
%p
ob
laci
ó
Gràfic 9.3 Visites dentista per edats.
Cap
Un cop
Més d'un cop
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
33
La patologia més estesa és la càries, sense diferències significatives per sexes. El
mateix per franges d’edat (sobretot fins als 14 anys), però en segon lloc destaca la
gingivitis (45-64 anys) i la periodontitis va augmentant amb l’edat. Les dades de
l’ESCA 2006 mostren la mateixa distribució de les malalties per edats, fent la
comparació amb la nostra població els resultats han empitjorat pel que fa als afectats
per càries fins als 14anys, que són ja d’un 70% (59% al 2006).
61%
30%
9%
Gràfic 10.1 Problemes dentals
Caries Gingivitis Periodontitis
0102030405060708090
100
Homes Dones
% p
ob
laci
ó
Gràfic 10.2 Problemes dentals per sexes.
Caries
Gingivitis
Periodontitis
0102030405060708090
100
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
%p
ob
laci
ó
Gràfic 10.3 Problemes dentals per edats.
Caries
Gingivitis
Periodontitis
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
34
3.TREBALL DE LABORATORI
3.1.OBJECTIUS.
Conèixer i posar en pràctica els mètodes d’investigació habituals en
microbiologia com la sembra de bacteris i la realització d’antibiogrames*
Investigar l’eficàcia antibacteriana dels dentifricis i els col·lutoris en els bacteris
de la mucosa bucal humana.
Comprovar l’existència de fenòmens de resistència bacteriana* als productes.
Comparar l’eficàcia dels diferents productes testats i la seva relació qualitat-
preu.
3.2 MATERIALS I METODOLOGIA
MATERIALS
- Nevera i estufa de cultius
- Campana de gasos
- Plaques de petri* amb agar nutritiu
- Nansa de sembra* i pinces
- Vas precipitats i vidre de rellotge
- Bec Bunsen*
- Bastonets higiènics
- Màquina foradadora i paper de filtre
- Guants de làtex i lleixiu
- Retoladors permanents i regle
Material de sembra i plaques (Moreno, Ortega)
Campana de gasos i estufa (Moreno, Ortega)
PRODUCTES
Productes (Moreno, Ortega)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
35
METODOLOGIA
Del procediment amb dentifricis (5 productes), col·lutoris (3 productes) i mescla, es van
fer 8 repeticions6 de cada i els corresponents controls7.
Preparació del material -Les 140 plaques de Petri* amb agar nutritiu es divideixen per la meitat per realitzar més repeticions. -Amb una màquina foradadora, es foraden els fulls de paper de filtre que, posteriorment, s’impregnaran de producte. -Amb un retolador es marca tot el material de vidre i les pinces per evitar confusions i contaminació. -Es posa una mostra de cada producte al seu vidre de rellotge i s’afegeixen els discos de paper de filtre de forma que quedin impregnats del producte. -Mitjançant els bastonets higiènics, es recullen els bacteris de la mucosa bucal i es sembren en 4 plaques mare d’agar. Es deixen a l’estufa, a 38 ºC durant 1 dia.
Presa de mostres i placa mare (Moreno,Ortega)
Marcat del material (Moreno,Ortega)
Productes en discs (Moreno,Ortega)
Sembra dels bacteris -Un cop hi ha creixement a les plaques mare es sembren mostres de les colònies, amb l’ajut de la nansa de sembra, a noves plaques de Petri. -Seguidament es posa al centre de cada meitat de placa un disc amb el producte a testar. Es deixen les plaques a l’estufa a 38 ºC durant 1 dia. -S’anoten els resultats de creixement bacteria (UFC) així com el radi de cada calba. El procés de sembra i ressembra es realitza dins la campana de gasos
Sembra (Moreno,Ortega)
6 Repeticions: sèries del mateix tractament i producte.
7 Control: tractament sense producte, per realitzar comparacions
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
36
Realització de l’antibiograma. -A partir de les plaques anteriors, es prenen mostres de les colònies més properes al disc i es sembren de nou a noves plaques amb producte, deixant-les a l’estufa a 38ºC. Si s’ha donat cap cas de resistència bacteriana als productes, els bacteris en qüestió seran en aquestes colònies. -Al dia següent tornem a anotar el creixement i el radi de la calba. Si aquest radi a disminuït podem tenir un indici de resistència bacteriana al producte. Abans de llençar les plaques a rebutjar al contenidor corresponent, i per tal d’eliminar els bacteris de les plaques, s’afegeix lleixiu de forma que quedi tota la superfície coberta.
Creixement bacterià (Moreno,Ortega)
Procediment de ressembra (Moreno,Ortega)
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
37
3.3 RESULTATS
Creixement bacterià amb dentifricis
Valors Mitjans
Sembra Binaca Colgate Lacer Licor Polo Signal
Nº UFC 50 50 50 50 50
Radi C (mm) 1,4 0,0 0,0 3,3 2,8
Resembra
Nº UFC 50 50 50 50 50
radi C (mm) 0 0 0 0 0
Creixement amb col·lutoris
Valors Mitjans
Sembra Listerine Oralkine Licor del Polo
Nº UFC 50 50 50
Radi C (mm) 1,1 2,9 2,5
Ressembra
Nº UFC 50 50 50
Radi C (mm) 1,1 1,5 1,4
Creixement amb dentifrici + col·lutori
Valors Mitjans
Sembra B + L C + L L + L LP + L S + L
Nº UFC 50 50 42,3 46,1 50
Radi C (mm) 5,4 5 0,5 5,6 2,5
Ressembra
Nº UFC 50 50 50 50 50
radi C (mm) 0 1,5 0 0 0
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
38
3.4 ANÀLISI DELS RESULTATS
Valors Mitjans
Sembra Binaca Colgate Lacer Licor Polo Signal
Nº UFC 50 50 50 50 50
Ressembra Binaca Colgate Lacer Licor Polo Signal
Nº UFC 50 50 50 50 50
A tots dos gràfics podem observar que, tant a la primera sembra com a la ressembra
posterior, els valors mitjans d’UFC ( unitats formadores de colònies) sobrepassen les
50 unitats8 en tots els casos. Els valors de les mostres control també han estat
incomptables. Podem considerar que el dentifrici per si sol no afecta especialment al
creixement bacterià.
8 Els valors superiors a 50 UFC es consideren incomptables.
0
10
20
30
40
50
60
Binaca Colgate Lacer Licor del Polo
Signal
nº
UFC
Gràfic 1.1: Creixement bacterià amb dentrificis
Binaca
Colgate
Lacer
Licor del Polo
Signal
0
10
20
30
40
50
60
Binaca Colgate Lacer Licor del Polo
Signal
nªU
FC
Gràfic 1.2: Creixement amb dentrificis a la resembra
Binaca
Colgate
Lacer
Licor del Polo
Signal
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
39
Sembra Binaca Colgate Lacer Licor Polo Signal
Radi C (mm) 1,4 0,0 0,0 3,3 2,8
Ressembra Binaca Colgate Lacer Licor Polo Signal
radi C (mm) 0 0 0 0 0
Aquests dos gràfics ens mostren el radi de la calba a la sembra i a la ressembra amb
dentifricis. La calba es calcula mesurant la distància des de la mostra de dentifrici a la
colònia més propera. En realitzar la ressembra a partir d’aquesta colònia, si el radi que
es forma és inferior es pot deduir aparició de soques mutants amb resistència al
producte. En aquest cas a la sembra inicial només presentaven calba: Licor del Polo,
Signal i Binaca (en aquest ordre), però en realitzar la ressembra el creixement és total
(amb calba 0). No hi ha indicis per tant de resistència bacteriana.
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
Binaca Colgate Lacer Licor del Polo Signal
Rad
i Cal
ba
(mm
)
Gràfic 2.1: Resistència bacteriana als dentrificis
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
Binaca Colgate Lacer Licor del Polo Signal
Rad
i Cal
ba
(mm
)
Gràfic 2.2. Resistència bacteriana a la ressembra
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
40
Sembra Listerine Oralkine Licor del
Polo
Nº UFC 50 50 50
Ressembra
Nº UFC 50 50 50
En tots dos gràfics, podem observar que tant a la primera sembra com a la ressembra
hi ha un nombre de colònies de bacteris molt elevat, que sobrepassa les 50 unitats en
tots els cassos. El mateix passa amb les mostres control. De nou podem considerar
que l’eficàcia antibacteriana dels col·lutoris per si sols és mínima.
0
10
20
30
40
50
60
Listerine Oralkine Licor del Polo
nº
UFC
Gràfic 3.1: Creixement bacterià amb colutoris
0
10
20
30
40
50
60
Listerine Oralkine Licor del Polo
nº
UFC
Gràfic 3.2: Creixement amb colutoris a la ressembra
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
41
Sembra Listerine Oralkine Licor del
Polo
Radi C (mm) 1,1 2,9 2,5
Ressembra
Radi C (mm) 1,1 1,5 1,4
Aquests dos gràfics ens mostren el radi de la calba a la sembra i a la ressembra amb
col·lutoris. A la sembra s’observa que tots els col·lutoris presenten una calba al voltant
del producte: Licor del Polo (2,5 mm radi) i Oralkine (2,9 mm) i Listerine (1,1 mm).
A la ressembra, els valors de la calba es mantenen per Listerine, però es redueixen en
la resta de col·lutoris. Podem deduir que les soques bacterianes en contacte amb els
col·lutoris Oralkine i Licor del Polo presenten resistència als productes
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
Listerine Oralkine Licor del Polo
Rad
i Cal
ba
(mm
)
Gràfic 4.1: Resistència als colutoris
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
Listerine Oralkine Licor del Polo
Rad
i cal
ba
(mm
)
Gràfic 4.2: Resistència als colutoris a la resembra
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
42
Valors Mitjans
Sembra B + L C + L L + L LP + L S + L
Nº UFC 50 50 42,3 46,1 50
Ressembra
Nº UFC 50 50 50 50 50
Als següents gràfics podem observar el creixement bacterià (UFC*) amb dentifrici +
col·lutori. A la sembra s’observa que tot i haver-hi tres mescles amb més de 50
colònies de bacteris hi ha dues en les que els valors són lleugerament inferiors. És
probable que aquest valors hagin estat influenciats per causes externes ja que a la
ressembra van créixer més de 50 colònies de bacteris a totes les mescles, al igual que
a les mostres control. De nou, tot i combinar els dos productes, la eficàcia
antibacteriana no és significativa.
38
40
42
44
46
48
50
52
B + L C + L L + L LP + L S + L
nº
UFC
Dentrificis + Colutori
Gràfic 5.1: Creixement bacterià : Dentrificis + Colutori
0
10
20
30
40
50
60
B + L C + L L + L LP + L S + L
nº
UFC
Dentrificis + Colutori
Gràfic 5.1: Creixement: dentrificis + colutori a la resembra
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
43
Valors Mitjans
Sembra B + L C + L L + L LP + L S + L
Radi C (mm) 5,4 5 0,5 5,6 2,5
Ressembra
radi C (mm) 0 1,5 0 0 0
A tots dos gràfics els resultats són força desiguals. A la sembra, en major o menor
mesura totes les mescles dentifrici/col·lutori han presentat certa calba de inhibició del
creixement bacterià. A la ressembra, excepte en la mescla Lacer + Listerine amb valor
de calba d’1,5mm, tots els productes presenten calba 0, és a dir creixement bacterià
total. Per tant podem deduir que la suma dels productes indueix efectes de resistència
bacteriana.
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
B + L C + L L + L LP + L S + L
Rad
i cal
ba
(mm
)
Dentrificis + Colutori
Gràfic 6.1: Radi calba amb dentrificis + colutori a la sembra
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
B + L C + L L + L LP + L S + L
Rad
i cal
ba
(mm
)
Dentrificis + Colutori
Gràfic 6.2: Radi calba amb dentrificis + colutori a la resembra
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
44
4.CONCLUSIONS
En quant al treball de laboratori els resultats més significatius han estat:
Segons els valors mitjans d’UFC, podem considerar que ni el dentifrici ni els
col·lutoris ni els tractaments mixtos (dentifrici+col·lutori), per si sols, afecten
especialment al creixement bacterià.
No s’han trobat mostres de resistència bacteriana als dentifricis, si s’ha trobat
en canvi amb el tractament dels col·lutoris Oralkine i Licor del Polo. En els
tractaments mixtes si apareix resistència, amb disminució del radi de la calba.
Per tant podem deduir que la suma dels productes indueix aquests efectes.
Pel que fa al treball de camp estadístic, recordem també els resultats finals:
Hi ha una millora en la consideració de la importància del raspallat en la salut d’
aproximadament un 3% respecte l’anterior estudi Salut Dental a Catalunya
(2003), sense diferències significatives per sexes o edats. Tot i així es constata
un empitjorament en els hàbits, doncs, tan sols un 32% de la població declara
raspallar-se les dents després de cada àpat, enfront del 64,7% registrat a
l’estudi a Catalunya, i el 79% a Suècia. Els pitjors resultats es donen a les
franges d’edat extremes, als més joves i a la gent més gran. De nou sense
diferències significatives per sexes.
Pel que fa als productes d’higiene utilitzats el 61% dels enquestats, utilitzen
col·lutori per a una millora de la higiene bucal, sense diferències per sexes i
amb un màxim d’ús dels 45-64 anys (resultats superiors als estudis de Salut
dental a Catalunya i a Espanya). El raspall utilitzat amb més freqüència és el
manual i els dentifricis més utilitzats són per ordre: Colgate, Licor del Polo,
Binaca, Lacer i Signal. La majoria de la població enquestada (74%) afirma que
l’utilitza un cop al dia (amb resultats superiors en les dones, i similars als altres
estudis). També es constata que l’ús de col·lutori per higiene ha baixat d’un
64% a un 45%, que hi ha un augment en la valoració del sabor i el frescor i una
disminució del seu ús per tractar malalties. Per últim tan sols un 22% utilitza
seda dental (la meitat que als estudis de referència).
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
45
Els resultats dels que visiten al menys un cop a l’any el dentista són similars
(amb major percentatge d’homes 43,3%, 29,2% dones), similars als estudis a
Catalunya, que ens situen a la cua d’Europa. Per franges d’edat els resultats de
la nostra població són inferiors fins als 14anys (37% enfront d’un 43%) als de
Catalunya; i superiors en la franja dels 45-64anys (47,6% enfront d’un 36%).
La patologia més estesa és la caries (70% fins als 14 anys) que ha empitjorat
respecte a l’Estudi de Salut a Catalunya (ESCA 2006) on era d’un 59%.
Pel que fa als objectius plantejats, vistos els resultats anteriors, aquests han estat
assolits:
- Conèixer la higiene bucal al Baix Llobregat. La freqüència d’us de col·lutoris,
dentifricis, i d’altres accessoris d’higiene bucal. Es constata un empitjorament en els
hàbits de raspallat, en particular en la freqüència, i un augment en l’ús de col·lutoris
per raons de frescor, amb disminució per tractar malalties.
- Investigar el grau d’afectació de la població pel que fa a malalties dentals. Amb un
increment en l’afectació per càries.
- Conèixer el grau d’importància que dóna a la higiene bucal la població: amb una
millora del 3%.
- Realitzar un estudi comparatiu per sexes i per edats. En quant a la freqüència de
raspallat, a la visita al dentista i a l’afectació per càries els pitjors resultats es donen
a les franges d’edat més joves . Per sexes les diferències tan sols són puntuals.
- Conèixer i posar en pràctica els mètodes d’investigació habituals en microbiologia
com la sembra de bacteris i la realització d’antibiogrames*. Objectiu assolit.
- Investigar l’eficàcia antibacteriana dels dentifricis i els col·lutoris en els bacteris de
la mucosa bucal humana. En general l’eficàcia per si sols és mínima, lleugerament
superior en el cas dels col·lutoris.
- Comprovar la existència de fenòmens de resistència bacteriana als productes. Tan
sols s’ha comprovat resistència bacteriana en els tractaments combinats.
- Comparar l’eficàcia dels diferents productes testats i la seva relació qualitat-preu.
Donat que no s’han trobat diferències en la eficàcia dels productes testats podem
concloure que la relació qualitat-preu és superior en marques més barates com
Licor del polo (16€/L) que en marques de més prestigi com Lacer (66€/L) pel que fa
a dentifricis, en canvi pels col·lutoris la millor relació es troba en Listerine (10,5 €/L).
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
46
Pel que fa a les hipòtesi plantejades inicialment:
1. Hi ha una millora en els hàbits higiènics bucodentals en la població del Baix
Llobregat.
2. L’eficàcia de les pastes de dents és superior a la dels col·lutoris bucals.
Podem concloure a partir de l’anàlisi dels resultats les millores puntuals en els hàbits,
com la importància del raspallat i l’ús del col·lutori. Tot i aquests fets, es pot afirmar
que hi ha un empitjorament dels hàbits d’higiene bucal en general i particularment en
la freqüència del raspallat, en la freqüència d’us de col·lutoris, en els sistemes
d’higiene extra, en la freqüència de visites al dentista i en els problemes dentals, on
han augmentat els casos de càries.
En quant a la segona hipòtesi es pot concloure que el grau d’eficàcia dels col·lutoris és
major a la dels dentifricis (que no presenten resistència bacteriana) i tot sembla indicar
que els tractaments mixtes dentifrici + col·lutori (on si apareix resistència) són els més
eficaços. Tot i així cal tenir en compte que l’experiència s’ha realitzat sobre plaques de
cultiu, de forma que el contacte del producte testat amb els bacteris bucals és total.
Segons els odontòlegs9 és el raspallat el que comporta una bona higiene, els
productes poden ajudar si el raspallat és eficaç i el producte arriba al màxim de
superfície dental, sinó els productes per si sols no resulten d’utilitat.
Podria resultar interessant per a posteriors treballs de recerca una ampliació d’aquest
amb una part d’investigació amb més repeticions per tal de tenir uns resultats més
sòlids, comprovar l’eficàcia de diferents raspalls de dents, comprovar l’eficàcia d’una
poma com a raspall de dents, fer un treball estadístic similar a aquest i comparar
resultats.
9 Veure entrevista als annexos
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
47
5.FONTS D’INFORMACIÓ
MAREN VON D. Manual de Odontologia. Ed. Masson- Salvat (1994) . ISBN.84-
7901-215-3.
LLORDA CLAVO J.C. i BOURGEOIS D. Estudio prospectivo Delphi: La salud
bucodental en España (2009). Organización colegial de dentistas de españa.
Fundación Dental Española. ISBN 978-84-613-5197-8.
CASALS-PEIRÓ, E. Habitos de la higiene oral en la població escolar y adulta.
Facultad de Odontologia. Universitat de Barcelona. 1138-1238X (2005).
SERRANO-GRANJER, J. La placa Dental como biofilm. ¿Cómo eliminarla? .
Master de Periodoncia de la U.C.M. 1138 – 123X (2005) .
CRIC. Centre de recerca i informació en consum. Publicació bimensual, novembre
2003.“ La pasta de dents” Informació per al consum responsable”, núm.9: p.9-20.
EUROPEAN FEDERATION OF PERIODONTOLOGY. Bacteriotherapy, lactobacillus
reuteri. “Un nuevo enfoque en el tratamiento de las enfermedades orales”.
[Consultat: 15 setembre 2010]. Disponible a Internet: www.SunstarGUM.com .
ODONTOCAT EL PORTAL D’ODONTOLOGIA. Prevenció : dentifricis i col·lutoris
[Consultat: 19 setembre 2010]. Disponible a Internet: http://www.odontocat.com .
LABORATORIOS KIN. Components dels productes d’higiene bucal [en línia].
[Consultat: 19 setembre 2010]. Disponible a Internet:
http://www.kin.es/kincorp/ie/index.asp.
WIKIPEDA, LA ENCICLOPEDIA LIBRE . Mentol.Sacarina.Florur de sodi [en línia].
[Consultat: 19 setembre 2010]. Disponible a Internet: http://es.wikipedia.org/wiki/Mentol
BEDRI. Apunts d’odontologia [en línia]: Eucaliptol.[ Consultat: 19 setembre 2010].
Disponible a Internet: http://www.bedri.es/Libreta_de_apuntes/E/EU/Eucaliptol.htm
MEDLINE PLUS, Información de Salud. Servei de la Biblioteca nacional de la
Medicina de EE.UU [Consulta: 29 de Juny 2010] Disponible a internet:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus.htm.
ARGENTUS. Historia de la higiene bucal. [consultat : 29 de juny 2010] Disponible a
internet: www.clinicadentalargentus.com
ACTA ODONTOLÒGICA. Microorganismes de la placa dental relacionats amb la
periodontgitis.[Consultat:29/6/2010] Disponible a internet: www.actaodontologica.com
STALYINGSHAPE. Enfermetats Periodontals. [Consultat:29/6/10] Disponible a
internet : www.stayingshape.com
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
48
6. ANNEXOS
Taules dels resultats totals.
Reportatge fotogràfic.
Entrevista
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
49
Taules del resultats totals.
ENQUESTES FETES 210
EDAT
0-14 a. 48
15-44 a. 88
45-64 a. 43
> 65 a. 31
SEXE
Dona 113
Home 97
POBLACIÓ
St. Esteve 87
Esparreguera 92
D'altres 31
ESTUDIS
Primaris 61
Secundaris 104
Universitaris 45
PREGUNTA 1 : Importància del raspallat de les dents en la salut
FREQÜÈNCIES RELATIVES*
Homes Dones
Molt important 60 58 Important 32 45 Poc Important 5 10
FREQÜÈNCIES ABSOLUTES
Homes Dones
Molt important 61,9 51,3 Important 33,0 39,8 Poc Important 5,2 8,8
FREQÜÈNCIES RELATIVES
Primaris Secundaris Universitaris
Molt important 34 54 34 Important 24 47 11 Poc Important 3 3 0
FREQÜÈNCIES ABSOLUTES
Primaris Secundaris Universitaris
Molt important 55,7 51,9 75,6 Important 39,3 45,2 24,4 Poc Important 4,9 2,9 0,0
PREGUNTA 2 : Freqüència del raspallat de les dents
FREQÜÈNCIES RELATIVES
Homes Dones
Després cada àpat 22 40 Un cop al dia 39 26 Més d'un cop al dia 29 39 Gairebé mai 7 8
FREQÜÈNCIES ABSOLUTES
Homes Dones
Després cada àpat 22,7 35,4 Un cop al dia 40,2 23,0 Més d'un cop al dia 29,9 34,5 Gairebé mai 7,2 7,1
F. RELATIVES
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Després cada àpat 13 28 18 6 Un cop al dia 12 24 10 15 Més d'un cop al dia
19 34 10 5 Gairebé mai 4 2 4 5
F. ABSOLUTES
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Després cada àpat 27,1 31,8 42,9 19,4 Un cop al dia 25,0 27,3 23,8 48,4 Més d'un cop al dia
39,6 38,6 23,8 16,1 Gairebé mai 8,3 2,3 9,5 16,1
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
50
PREGUNTA 3: Tipus raspall F. relatives Global Elèctric 51 Manual 156 Cap 3
F. absolutes Global Elèctric 24,3 Manual 74,3 Cap 1,4
PREGUNTA 4: Marca de dentifrici habitual F. relatives Global Binaca 37 Licor del polo 43 Colgate 73 Lacer 24 Signal 13 D'altres 20
F. absolutes Global Binaca 17,6 Licor del polo 20,5 Colgate 34,8 Lacer 11,4 Signal 6,2 altres 9,5
PREGUNTA 5: Ús de col·lutori
F. RELATIVES
Homes Dones
Si 61 69 No 36 44
F. ABSOLUTES
Homes Dones
Si 62,9 61,1 No 37,1 38,9
F. RELATIVES
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Si 27 50 32 20 No 21 38 10 11
F. ABSOLUTES
0-14 a. 15-44 a. 45-64 a. > 65 a.
Si 56,3 56,8 76,2 64,5 No 43,8 43,2 23,8 35,5
PREGUNTA 6: freqüència d'ús col·lutori
F. RRELATIVES
Homes Dones
1 cop al dia 43 52 més d'un cop 10 21
F. ABSOLUTES
Homes Dones
1 cop al dia 81,1 71,2 més d'un cop 18,9 28,8
F RELATIVES
0-14
a. 15-44
a. 45-64 a. > 65 a.
1 cop al dia 18 41 18 16 més d'un cop 9 10 11 3
F ABSOLUTES
0-14
a. 15-44
a. 45-64 a. > 65 a.
1 cop al dia 66,7 80,4 62,1 84,2 més d'un cop 33,3 19,6 37,9 15,8
PREGUNTA 7: Motius ús col·lutori P 8: Sistemes d’higiene extra
F. relatives Global Prevenció 43 Higiene 25 Malaltia 17 Frescor, sabor 35
F. absolutes Global Prevenció 35,8 Higiene 20,8 Malaltia 14,2 Frescor, sabor 29,2
F. relatives Global Seda 48 Raspallets 31 No 140
F. absolutes Global Seda 22,9 Raspallets 14,8 No 66,7
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
51
PREGUNTA 9: Visites dentista els darrers 12 mesos
F RELATIVES
Homes Dones
Cap 27 32 Una 42 33 Més d'una 28 48
F ABSOLUTES
Homes Dones
Cap 27,8 28,3 Una 43,3 29,2 Més d'una 28,9 42,5
F RELATIVES
0-14
a. 15-44
a. 45-64 a. > 65 a.
Cap 8 34 9 9 Una 18 28 20 9 Més d'una 22 26 13 13
F ABSOLUTES
0-14
a. 15-44
a. 45-64 a. > 65 a.
Cap 16,7 38,6 21,4 29,0 Una 37,5 31,8 47,6 29,0 Més d'una 45,8 29,5 31,0 41,9
PREGUNTA 10: Problemes dentals
F RELATIVES
Homes Dones
Caries 60 62 Gingivitis 27 33 Periodontitis 8 11
F ABSOLUTES
Homes Dones
Caries 63,2 58,5 Gingivitis 28,4 31,1 Periodontitis 8,4 10,4
F RELATIVES
0-14
a. 15-44
a. 45-64 a. > 65 a.
Caries 19 54 24 24 Gingivitis 7 24 18 10 Periodontitis 1 5 4 8
F ABSOLUTES
0-14
a. 15-44
a. 45-64 a. > 65 a.
Caries 70,4 65,1 52,2 57,1 Gingivitis 25,9 28,9 39,1 23,8 Periodontitis 3,7 6,0 8,7 19,0
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
52
DENTIFRICIS Binaca Colgate Lacer Licor del polo S
1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4'
sembra UFC 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50
Rad 3 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 7 7 5 0 0 0 1 5 4 6 7 0 0 0 0
Ress. UFC 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50
radi 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
COLUTORIS
Listerine Oralkin Licor P
1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4'
sembra
UFC 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50
Rad 1 2 1 1 1 1 1 1 4 4 3 4 2 3 1 2 0 4 6 6 1 1 1 1
Ress. UFC 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50
radi 1 2 1 1 1 2 1 1 1 2 1 2 1 2 1 2 0 3 1 2 0 3 1 2
D+C Binaca + Listerine Colgat + Listern Lacer + Listerine Licor del polo + Listerine S + L
1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4' 1 1' 2 2' 3 3' 4 4'
sembra UFC 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 31 46 11 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50
Rad 10 10 5 4 4 2 5 3 3 1 7 7 5 5 5 7 2 2 0 0 0 0 0 0 6 10 10 5 3 5 2 4 4 4 5 7 0 0 0 0
Ress.
UFC 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50
radi 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 2 1 2 1 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
53
Reportatge fotogràfic.
Productes testats
Materials
Campana de gasos
Estufa
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
54
Soca mare
Preparació del material
Sembra
Placa on s’aprecia una calba
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
55
Entrevista
Nom: Dr. Juan Carlos Mariño
Professió: Odontòleg
Estudis: Odontologia
Especialització: Pròtesi fixa i estètica
Lloc on treballa: Clíniques pròpies a St. Esteve Sesrovires i
Badalona.
1. Creu que la higiene bucal és essencial per a una bona salut?
Si. Estic convençut de que és essencial per a una bona salut bucal, sempre i quan
aquesta higiene bucal sigui correcta i no de la manera en que es fa habitualment.
2. És preferible raspallar-se les dents amb un raspall elèctric o manual?
El raspall elèctric fonamentalment el que fa és substituir la tècnica dolenta del raspallat
d’alguns pacients, o les seves limitacions a l’hora de fer servir el raspall. Un raspall
manual utilitzat correctament és tant o més eficaç que un d’elèctric.
3. És recomanable utilitzar col·lutoris a més del dentifrici?
No fa cap mal. Hi ha col·lutoris que són molt eficaços en general i altres en particular que
poden ajudar molt a la higiene.
4. Quines són les malalties més freqüents en la cavitat bucal? Hi ha diferències
per sexe o per edats?
Les més freqüents són: les caries, gingivitis i aftes. Les caries i les inflamacions gingivals
estan relacionades amb l’educació odontològica dels pacients. Els aftes, en canvi, estan
relacionades amb el tema sistemàtic general de cada pacient, les seves defenses i els
seus hàbits.
No hi ha distinció per sexes ni per edats, tot depén de la educación odontológica que
s’ha donat a cada pacient.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
56
5. Davant d’afeccions bucals com les aftes, quins són més eficaços, els remeis
naturals o els antibiòtics?
Les aftes són una malaltia teòricament d’origen viral i els antibiòtics no tenen efecte.
S’acostuma a donar tractament amb antivirals i/o remeis de l’avia per alleugerir les
molèsties de dolor o coïssor. Però està clar que amb o sense tractament les aftes duren
entre set i deu dies.
6. L’ halitosi és sempre producte d’una mala higiene bucal?
No sempre. Hi ha un altre tipus d’halitosi que pot tenir el seu origen en problemes a
l’estómac o als budells.
7. Segons la seva experiència, en quin grau afecten a les dents el tabac, l’alcohol,
l’estrès i l’ansietat?
El tabac influeix des d’un punt de vista estètic, perquè pot tacar les dents, que és el que
amoïna a la majoria de la gent, també té un factor irritant de les genives. Passa el mateix
amb el consum exagerat d’alcohol.
L’estrès i l’ansietat no tenen una incidència directa, sinó que al portar associada una
disminució de les defenses fan que la boca estigui més exposada als bacteris.
8. La publicitat afirma que els xiclets sense sucre després dels àpats, són bons
per a la salut bucal, es certa aquesta afirmació?
Es tracta d’una opinió molt personal, jo crec que no, en absolut. Penso que el xiclet
perjudica molt més que no pas ajuda. Mastegar xiclet provoca grans problemes a nivell
de l’articulació temporo-mandibular i un desgast exagerat i innecessari de les dents.
9. Ens pot fer algun comentari sobre els resultats del nostre treball de laboratori?
Opino que el treball està molt ben realitzat i organitzat. Només lamento que els estudis
hagin estat basats en productes que fa servir la majoria de la població per recomanació
de campanyes publicitàries i no per la dels odontòlegs.
10. I sobre els resultats de la nostra enquesta de població?
En el cas de les enquestes poso en dubte la veracitat d’algunes de les respostes que us
han donat.
Per acabar vull insistir que en la higiene bucal té molta més importància el raspallat que
no pas el dentifrici i el col·lutori. Un raspallat adequat sense dentifrici aconsegueix una
millor higiene que amb els millors dentifricis i col·lutoris del mercat.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
57
7.GLOSSARI
Abscés: acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
Aeròbic: tipus de metabolisme energètic mitjançant el qual els èssers vius extreuen
energia de molècules orgàniques, com la glucosa, per un procés complex en el qual
el carboni és oxidat i l'oxigen procedent de l'aire és l'oxidant emprat.
Anaeròbic: procés metabòlic d'oxidació-reducció anàleg a la respiració aeròbica,
però en el qual l'acceptor final d'electrons és una molècula inorgànica diferent de
l'oxigen.
Antibiograma: Tècnica que consisteix en comprovar l’eficàcia antibiòtica de diferents
substàncies davant un bacteri.
Bactericida: Qualsevol agent químic o físic que pot causar la mort als bacteris.
Bec Bunsen: instrument utilitzat en laboratoris científics per a escalfar o esterilitzar
mostres o reactius químics.
Freqüència absoluta: d’un valor estadístic, és el nombre de vegades que apareix
aquest valor a la sèrie.
Freqüència relativa: és el quocient entre la freqüència absoluta del valor i el nombre
total de dades de la sèrie.
Hidroxiapatita: forma hidratada de l’apatita (sal mineral).
Leucèmia: és un càncer de la sang o medul·la ossia i es caracteritza per una
proliferació anormal de les cèl·lules sanguínies, normalment glòbuls blancs.
Mucosa: cadascuna de les membranes que entapissen les cavitats i els conductes
que comuniquen directament o indirectament amb l’exterior i que secreten mucus.
Nansa de sembra: estri metàl·lic o plàstic utilitzat per sembrar bacteris.
Placa de petri: Recipient cilíndric, de vidre o de plàstic, de poca altura i base ampla,
utilitzat en tècniques de cultiu de microorganismes en proves de laboratori
Receptors del gust: Cèl·lules especialitzades en la detecció d’estimuls, en aquest
cas substàncies químiques.
LA SALUT BUCODENTAL TR 2011
58
Resistència bacteriana: és un fenòmen pel qual un bacteri esdevé resistent a
l'activitat d’un agent químic o físic.
UFC: acrònim d’unitats formadores de colònies bacterianes.
![Estudio Epidemiológico de Salud Bucodental en Pacientes Con [Autoguardado]](https://static.fdocuments.us/doc/165x107/5695cf431a28ab9b028d50e6/estudio-epidemiologico-de-salud-bucodental-en-pacientes-con-autoguardado.jpg)
