PARCRECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Setembre de 2013 NÚM. 67 www.prbb.org GRATUÏT

EditorialThe answer to Alzheimer’s

September 21 marks theInternational Day for Al-zheimer’s, a disease of

unknown causes that we do notknow how to prevent and forwhich there is no medication tohalt its progress. There are cur-rently over 35 million people af-fected by dementia in the world,a figure that could reach 115million by 2050. This is a healthand social challenge that needsgreater resources and effort in-vested to find effective solutions.

The current economic cli-mate, with constant cuts, forcesus to seek out new sources offunding. Not only do we face thechallenge of attracting new re-sources but, in this case, we mustalso raise awareness of a diseasewhich tends to be hidden andsilent.

These are the reasons behindthe concert against Alzheimer’sorganised by the Pasqual Mara-gall Foundation for September28 at the Palau Sant Jordi, and in-cluding artists like Joan ManuelSerrat, Noa, Barbara Hendricks,Miguel Poveda and Sílvia PérezCruz. The profits will go to re-search projects. Do not miss it.

JordiCamí

La resposta a l’Alzheimer

El 21 de setembre es com-memora el Dia Mundialde l’Alzheimer, malaltia

de la qual pràcticament es des-coneixen les causes, que no sesap com prevenir i per a la qualno existeix cap medicació queen freni el curs. Actualment hiha més de 35 milions de perso-nes afectades de demència almón, xifra que pot arribar als115 milions l’any 2050. Estemdavant d’un gran desafiamentsocial i sanitari que necessitamés recursos i més esforços pertrobar solucions efectives.

La situació econòmica en laqual vivim, amb constants re-tallades, obliga a cercar novesfonts de finançament. No noméstenim el repte de captar nousrecursos, sinó que també calsensibilitzar sobre una malaltiaamb tendència a ser amagada isilenciada.

Aquests són els motius delConcert contra l’Alzheimer quela Fundació Pasqual Maragallorganitza el proper 28 de setem-bre al Palau Sant Jordi, amb ar-tistes de la talla de Joan ManuelSerrat, Noa, Barbara Hendricks,Miguel Poveda i Sílvia PérezCruz. Els beneficis que s’obtin-guin es destinaran a finançarprojectes de recerca en l’àmbitd’aquesta malaltia. No hi falteu.

JordiCamí

Excel·lència als centresdel PRBB

S e g o n s e l d a r re r i n f o r m eSCImago (SIR) —el rànquingd’excel·lència d’institucions icentres de recerca més completdel món que realitza cada anyl’SCImago Research Group—, elCREAL és el centre espanyol delsector de la salut amb un percen-tatge més alt de col·laboracionsinternacionals. El CRG ocupariael segon lloc, i l’IMIM, el cinquè,mentre que la UPF és la primerainstitució en la categoria de cen-tres d’educació superior.

D’altra banda, el CRG lidera elrànquing estatal de tots els sec-tors segons l’indicador Q1, quemesura la qualitat de les publica-cions segons el nombre de cita-cions rebudes. És, a més, l'úniccentre espanyol que es trobaentre els 10 millors del món en elsector de la salut segons aquestindicador.

Excellence at the PRBB

According to the latest SCImagoReport (SIR), the world’s mostcomprehensive ranking of ex-cellence for research institu-

Sis anys de Jornades de Portes Obertes!que van participar en tallers,experiments, visites guiades alslaboratoris i xerrades científi-ques, entre d’altres activitats.

D'altra banda, un 94% delsvoluntaris que van respondrel’any passat a l’enquesta vandir que l’experiència havia es-tat molt gratificant i que volienrepetir. Per això el nombre devoluntaris, tant investigadorscom tècnics i personal d’admi-nistració i serveis, creix cadaany i dels 90 voluntaris de laprimera edició a l’any 2008 s’haanat augmentant fins a 215 el2012. Aquest any, de nou, de-dicaran un dissabte de mane-ra totalment desinteressada ademostrar com estimen la sevafeina, a explicar que ara mésque mai la ciència no pot parari que, tot i que no els ho posen

fàcil, no perden ni les ganes nil’optimisme.

Six years of Open Days!

On October 5, the 6th edi-tion of the PRBB OpenDay, a reference for sci-

ence outreach in Barcelona,will be held. An event that, de-spite a lack of subsidies andtight budgets, gets bigger everyyear thanks to the PRBB centreshaving two unfailing essentialingredients: willing public andvolunteers.

The number of people visitingthe park each year gives an ideaof the variety and quality of whatis on offer, as well as the scientificinterest of the general public. Lastyear about 4,000 citizens cameto the PRBB to participate in the

workshops, experiments, guidedtours of the labs, scientific confe-rences and other activities.

94% of the volunteers who re-sponded to the survey last yearsaid that the experience was veryrewarding and they wanted to doit again. And so it is that the num-ber of volunteers, both resear-chers, technicians and adminis-trative and services staff, growseach year: from 90 volunteers inthe first edition in 2008, to 215in 2012. This year, once again,they will selflessly devote a wholeSaturday to showing how muchthey love their work, explainingwhy, now more than ever, re-search cannot stop, and that eventhough things are not getting anyeasier, they don’t lose their enthu-siasm and optimism ■

Elvira López

El 5 d’octubre es celebrala 6a edició de la Jornadade Portes Obertes dels

centres del PRBB, un referentde la divulgació científica aBarcelona. Una festa que, mal-grat la manca de subvencions iels pressupostos ajustats, cadaany es fa més gran. I és que elscentres del PRBB compten ambdos ingredients imprescindi-bles i que no hi falten mai: ciu-tadans i voluntaris.

L’afluència de públic que anyrere any visita el parc dóna unaidea de la qualitat i varietat delque s’hi ofereix, així com del’interès per la ciència del pú-blic general. L’any passat vanacudir prop de 4.000 ciutadans,

tions performed each year bythe SCImago Research Group,the CREAL is the number onecentre in Spain when it comesto international collaboration inthe health sector. The CRG rankssecond in this classification andthe IMIM is fifth, while the UPFleads the category for highereducation institutions.

According to the same report,the CRG tops the national rank-ing of all sectors for the Q1 indi-cator which measures the qualityof publications according to thenumber of citations. The CRGis also the only Spanish centre

amongst the 10 best in the worldin the health sector according tothis indicator ■

DESTACAT / HIGHLIGHT

©B

ioca

t/

Rai

mon

Sol

à©

Gem

ma

Silv

estr

e

Ciència www.prbb.org | setembre de 2013 2

Estudiant la recurrència del càncer colorectalMIGUEL PERA - GRUP DE CÀNCER COLORECTAL DE L’IMIM

Maruxa Martínez-Campos

Miguel Pera va arribar a l’Hospitaldel Mar el 2002 després de pas-sar un any com a investigador a

la Clínica Mayo a Rochester, Minnesota.Des del 2004 coordina el grup de càncercolorectal a l’IMIM, un equip realmenttranslacional. Hi ha dos investigadors sè-nior: Luis Grande, cap de cirurgia a l’hos-pital, representa la part clínica, i XavierMayol, biòleg, és el vincle estable a la re-cerca bàsica. A més de tres cirurgianes iinvestigadores, el grup té cada any estudi-ants de màster i residents de cirurgia que,gràcies a les beques Jordi Gras de l’Hospi-tal del Mar, passen un any fent recerca bà-sica. «Quan el doctor Grande va esdevenircap de cirurgia va implementar la normaque qualsevol cirurgià que s’incorporés alservei havia de fer també recerca», explicaMiguel Pera.

Una visió clínica del càncer

L’interès central del grup és entendre la re-currència del càncer colorectal, un càncerque ha esdevingut ja el més freqüent si esté en compte la població d’ambdós sexes.«No estudiem els factors inherents al càn-cer que fan que sigui més recurrent, comfan molts laboratoris, sinó els factors rela-cionats amb l’operació, ja que és en el quesom experts», especifica el cirurgià.

La complicació més greu després d’unaoperació de cirurgia colorectal és la infec-ció intraabdominal. Després de la cirurgiaes fa una anastomosis (l’empalmament dedos segments de budells), però si aquest estrenca el contingut dels budells passa a lacavitat abdominal, generant una peritoni-tis. La freqüència no és molt alta, un 4-6%dels casos, però les conseqüències sóngreus no només a curt termini: diversosestudis indiquen que incrementa la pro-babilitat de recurrència del càncer.

Infeccions i recurrència

El grup estudia perquè això és així. Fentservir un model experimental de càncer decolon en ratolí van veure que una extirpa-ció del tumor seguida d’una infecció induï-da, donava lloc a uns nivells d’angiogène-sis (formació de nous vasos sanguinis) méselevats, així com a una major recurrènciadel tumor. Després ho van estudiar en hu-mans. Durant dos anys van agafar mos-

tres de sèrum i líquid peritoneal de totsels pacients operats. Quan van compararles dades dels que van desenvolupar unainfecció amb els no infectats en les matei-xes condicions van veure que els pacientsamb infecció tenien nivells més alts deIL-6 (una citocina pro-inflamatòria) i deVEGF (una citocina angiogènica), així comuna major recurrència tumoral (43%, encomparació amb el 13% de pacients senseinfecció). Actualment, el grup està duent aterme un estudi de microarrays per veurequins altres gens estan sobreexpressats enpacients amb infecció post-operatòria.

Utilitzant aquestes mostres, i en col-laboració amb el Centre Tecnològic Leitat,el grup està fent assajos in vitro per veurel’efecte del sèrum dels pacients en les cèl-lules tumorals. Els resultats indiquen queel sèrum de pacients infectats estimula lamigració i invasió de les cèl·lules en cultiu.«També hem trobat indicis que el metabo-lisme de les cèl·lules tumorals augmentaquan estan en contacte amb aquests sè-rums. Així hem entrat en el camp de lametabolòmica i el càncer, on estem col-laborant amb Marta Cascante de la UB».

Segons els resultats del grup, doncs, lainfecció intraabdominal té com a con-seqüència un augment de la inflamació,que duu a un augment de la formació denous vasos sanguinis, un procés essencialper al desenvolupament de tumors. Tam-bé implica un increment de la capacitatde migració i d’invasió de les cèl·lules tu-morals, i un augment de la seva capacitatper obtenir d’energia. «Tenint en compteque, a l’extreure un tumor, sempre quedaalguna cèl·lula tumoral residual, ja siguilocalment, circulant en sang o en algunamicrometàstasi oculta, tots aquests meca-nismes poden ajudar aquestes cèl·lules aformar nous tumors», conclou el cirurgià.

Studying the recurrenceof colorectal cancer

Miguel Pera arrived at the Hospitaldel Mar in 2002 after spending ayear as a researcher at the Mayo

Clinic in Rochester, Minnesota. Since 2004he has coordinated the colorectal cancergroup at the IMIM, a truly translationalteam. �ere are two senior researchers:Luis Grande, head of surgery at the hos-pital, represents the clinical side, and Xa-vier Mayol, a biologist, is the link to basicresearch. In addition to the three surgeonsand researchers, each year the group hasMaster’s students and surgery residentswho, thanks to Jordi Gras grants from theHospital del Mar, spend a year doing basicresearch. “When Dr. Grande became headof surgery he implemented the rule thatany surgeon who joined the service had todo research too”, explains Miguel Pera.

A clinical view of cancer

�e group’s main interest lies in under-standing the recurrence of colorectal can-cer, a cancer that has become increasinglyfrequent if you consider the populationof both sexes. “We don't study the factorsinherent in the cancer that make it recurmore often, as many labs do, but rather thefactors related to the operation, which iswhat we are experts in”, speci�es the sur-geon.

�e most severe complication aftercolorectal surgery is intraabdominal infec-tion. An anastomosis (the splicing of twosegments of intestine) is performed post-surgery, but if this breaks the contents ofthe intestine leaks into the abdominal ca-vity, causing peritonitis. It does not hap-pen very often, only in 4-6% of cases, but

the consequences are not only serious inthe short term: various studies indicatethat this increases the likelihood of thecancer recurring.

Infections and recurrence

�e group is studying the reasons behindthis. Using an experimental model of co-lon cancer in mice they observed that tu-mour removal followed by induced infec-tion gave rise to increased angiogenesis(formation of new blood vessels), as wellas greater recurrence of the tumour. �eysubsequently studied this in humans. Fortwo years they took serum and peritoneal�uid samples from all the patients whowere operated on. When they comparedthe data from those who developed an in-fection with non-infected patients underthe same conditions they saw that patientswith infection had higher levels of IL-6 (apro-in�ammatory cytokine) and VEGF (anangiogenic cytokine), as well as more likelytumour recurrence (43% compared to 13%of patients without infection). �e groupis currently conducting a study to �nd outwhich other genes are overexpressed inpatients with post-operation infections.

Using these samples, and in collabora-tion with the Leitat Technological Centre,the group is conducting in vitro assays toobserve the e�ect of the serum from pa-tients on tumour cells. �e results indi-cate that the serum from infected patientsstimulates migration and invasion of thecultured cells. “We also found evidencethat the metabolism of tumour cells in-creases when they are in contact withthese serums. �is means we have enteredthe �eld of metabolomics and cancer, inwhich we are collaborating with MartaCascante from the UB”.

According to the results of the group,intraabdominal infection results in greaterin�ammation, leading to an increase inthe formation of new blood vessels- a pro-cess essential for tumour development. Italso involves a rise in the migration andinvasion capacity of tumour cells, and anincrease in their ability to obtain energy.“Considering that when a tumour is ex-tracted, some cancer cells always remain,either locally, circulating in the blood orin a hidden micrometastasis, all these me-chanisms can help these cells to form newtumours”, concludes the surgeon ■

D’esquerra a dreta, Xavier Mayol, Marta Pascual, Miguel Pera, Sandra Alonso i Luis Grande.Està absent Silvia Salvans, actualment a Oxford

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

dues visites, una de diagnòstic i una altra,quatre setmanes després, per a l’escissiódel mioma a través de l’histeroscopi (unpetit endoscopi de 4 mil·límetres).

L’estudi s’ha realitzat amb 43 dones, lesquals van ser donades d’alta 30 minutsdesprés de finalitzar el procediment, sen-se cap complicació. «Aquest tractamentés més ràpid que el tradicional i es fa am-bulatòriament. Així reduïm els costos i lallista d’espera», explica el Dr. Sergio Hai-movich, creador de la nova tècnica.

Maribel Pérez / Rosa Manaut

El servei de Ginecologia de l’Hos-pital del Mar ha portat a terme unestudi pilot que ha demostrat que

és possible realitzar el tractament delsmiomes —tumors benignes del miome-tri— sense necessitat d’entrar a quiròfan.

El procediment, publicat a la revistaEuropean Journal of Obstetrics & Gyneco-logy and Reproductive Biology, consta de

Extracting uterine fibroidswithout an operating room

The gynecology service at the Hos-pital del Mar has carried out a pilotstudy showing that it is possible to

treat deep submucosal uterine fibroids wit-hout going into an operating room.

The procedure, published in the Euro-pean Journal of Obstetrics & Gynecologyand Reproductive Biology, consists of twovisits, one for the diagnosis and another,

Extreure miomes sense entrar a quiròfanfour weeks later, to remove the uterine fi-broid using a hysteroscope (a 4-millimetreendoscope).

The study was carried out on 43 wo-men and all were discharged 30 minutesafter completion of the procedure, withno complications. “This is faster than thetraditional approach and can be done onan outpatient basis without the need for anoperating room, reducing costs and wai-ting lists”, explains Dr. Sergio Haimovich,creator of the new technique ■

3 setembre de 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Raül Toran

L’exposició perllongada a la conta-minació per partícules d’aire, fins itot a nivells per sota dels valors lí-

mit de la Unió Europea, augmenta el riscde càncer de pulmó, especialment d’ade-nocarcinoma. Així ho constata un dels es-tudis més amplis d’aquest tipus publicat aThe Lancet Oncology en el qual ha parti-cipat Mark Nieuwenhuijsen, investigadordel CREAL.

Mitjançant dades de l’estudi europeuESCAPE sobre els efectes de la conta-minació de l’aire, els autors van realitzaruna metaanàlisi de 17 estudis de cohortsen nou països europeus, amb gairebé313.000 persones.

Els investigadors van calcular la con-centració de la contaminació atmosfèricaper partícules provinents del trànsit, laindústria i la calefacció domèstica; vanrealitzar un seguiment dels participantsdiagnosticats amb càncer de pulmó, i vanaplicar models estadístics per separar la

influència dels contaminants de l’aired’altres factors com el tabaquisme, la die-ta i el tipus de treball.

2.095 dels participants de l’estudi vandesenvolupar càncer de pulmó durant els13 anys de seguiment. L’anàlisi va trobarque per cada augment de 5 microgramsper metre cúbic de partícules de diàme-tre inferior a 2,5 micres (PM2.5), el risc decàncer de pulmó augmenta un 18%. Enel cas de partícules majors (PM10), l’aug-ment era del 22% per cada 10 microgramsper metre cúbic.

Pollution increases riskof lung cancer

Prolonged exposure to particu-late air pollution, even at levelsbelow the limits set by the Euro-

pean Union, increases the risk of lungcancer, especially adenocarcinoma,according to one of the largest studiesof its kind. Mark Nieuwenhuijsen, aCREAL researcher, participated in the

study, which was published in The Lan-cet Oncology.

Using data from the ESCAPE Europeanstudy on the effects of air pollution, theauthors conducted a meta-analysis of 17cohort studies in nine European countri-es, involving nearly 313,000 people.

The researchers calculated the concen-tration of particulate air pollution fromtraffic, industry and domestic heating,and analysed the participants diagnosedwith lung cancer, applying statistical mo-dels to separate the influence of air pollu-tants from other factors such as smoking,diet, and job type.

2,095 of the study participants deve-loped lung cancer during the 13 years offollow up. The analysis revealed that forevery 5 micrograms per cubic metre in-crease in particulate matter of less than2.5 microns in diameter (PM2.5), the riskof lung cancer increased by 18%. In thecase of larger particles (PM10) the riskwent up by 22% for every 10 microgramsper cubic metre ■

La pol·lució augmenta el risc de càncer de pulmó

Laia Cendrós

Investigadors del CRG liderats perMiguel Beato han descobert que unamolècula que es considerava un in-

dicador per a càncer de mama en realitattambé té una funció protectora. L’articleha estat publicat a la revista Cell Reports.

La cinasa PLK1 és un enzim associat alcàncer de mama que està molt actiu du-rant la replicació de l’ADN, i per això estroba en grans quantitats en cèl·lules afec-tades per càncer. Ara, utilitzant tècniques

PLK1, una proteïna amb dues caresde genòmica i proteòmica, els autors hanobservat que, quan la proteïna PLK1 s’ex-pressa en la seva justa mesura, participaen la resposta a estrògens i és necessàriaper controlar i regular els gens que dete-nen la divisió cel·lular. «És important queaprenguem a utilitzar aquesta informa-ció i, quan es dissenyin tractaments peral càncer de mama, es tingui en compteque només hem de reduir els nivells altsde PLK1 que poden ser perjudicials, peròintentant mantenir els nivells fisiològics»,explica Beato.

PLK1, a protein with two faces

Researchers at the CRG led byMiguel Beato have discovered thata molecule so far considered to

be a breast cancer indicator, also has aprotective function. The article was pu-blished in the journal Cell Reports.

The PLK1 kinase is an enzyme asso-ciated with breast cancer which is veryactive during DNA replication, and cantherefore be found in large quantities incells affected by cancer. Using genomic

and proteomic techniques, the authorshave now observed that when PLK1 isexpressed at lower levels it participatesin the oestrogen response and is neces-sary to control and regulate genes thatstop cell division. “It’s important thatwe learn to use this information. Whendesigning treatments for breast can-cer we must take into account the factthat we only need to reduce the highlevels of PLK1 that can be harmful, whilsttrying to maintain physiological levels”,says Beato ■

Zoila Babot

Científics del CMRB i del Salk Ins-titute de Califòrnia, liderats perJuan Carlos Izpisúa Belmonte, han

descobert un nou mètode que facilita elprocés d’obtenció de cèl·lules mare a par-tir de cèl·lules humanes adultes.

L’any 2006 l’equip dirigit per Shinya Ya-manaka al Japó va descobrir un mètodeper obtenir cèl·lules mare pluripotents,anomenades iPS, a partir de cèl·lules dife-renciades adultes. Es tracta d’introduir enles cèl·lules quatre factors de transcripció.Dos dels factors utilitzats, però, són oncò-gens (gens que indueixen la formació detumors), fet que dificulta la seva potencialutilització en pacients.

Molts científics han intentat des d’ales-hores substituir aquests factors per d’al-tres presents en les cèl·lules mare embrio-nàries. L’equip del CMRB s’ha aproximatal problema d’una manera innovadora.«La pluripotència no representa unaidentitat cel·lular particular, sinó un estatfuncional mantingut per un equilibri deforces diferenciadores oposades», explica

Un gran pas en l’obtenció de cèl·lules marea partir de cèl·lules adultes

Núria Montserrat, primera autora de l’es-tudi publicat a Cell Stem Cell. En l’articledemostren que la pluripotència es potaconseguir amb un acurat equilibri delsgens de diferenciació cel·lular presents enles cèl·lules adultes i que els quatre fac-tors Yamanaka no són, com es creia finsara, essencials. «Aquesta troballa podriaconduir al disseny de protocols de repro-gramació més segurs», aclareix Izpisúa.

A simpler process for creatingstem cells from human adult cells

Scientists from the CMRB and the SalkInstitute in California, led by Juan Car-los Izpisúa Belmonte, have discovered

a new method for simplifying the process ofobtaining stem cells from adult human cells.

In 2006, a Japanese team led by ShinyaYamanaka discovered a method for creat-

Cèl·lules iPS generades a partir de fibroblasts utilitzant el nou «cocktail» de gens descrit per l’equipiPS cells generated from fibroblasts using the gene cocktail described by the CMRB team

Radiografia d’un pacient amb càncer de pulmóX-ray of a patient with lung cancer

Imat

gede

Dor

ukS

alan

cıvi

aW

ikim

edia

Com

mon

s

ing pluripotent stem cells, called iPS cells,from differentiated mature cells by intro-ducing four transcription factors into thecells. However, two of the transcription fac-tors used were oncogenes (genes that mightinduce cancer), complicating their potentialuse in patients.

Many researchers have since tried to re-place these factors with others that occurnaturally in embryonic stem cells. The teamat the CMRB used a more innovative ap-proach. “Pluripotency does not represent adiscrete cellular identity but rather a func-tional state elicited by a balance betweenopposite differentiation forces”, explainsNúria Montserrat, first author of the paperpublished in Cell Stem Cell. Indeed, in thearticle, they show that pluripotency can beachieved by altering the balance of genesinvolved in differentiation which are alreadypresent in mature cells, and that the fourYamanaka factors are not essential, as wasthought up to now. “This discovery couldguide us to safer reprogramming methodsthat may potentially lead to clinical applica-tion”, says Izpisúa ■

NAHUM SONENBERG, FridaySeptember 13. Sonenberg,from the McGill University inMontreal, Canada, is interes-ted in the control of protein

synthesis and its importance in diseases.He is particularly focused on the role ofeIF4E, which he discovered. He studiesthe translational control of cancer, the useof viruses as anti-cancer drugs, miRNA ac-tion in translation and mRNA decay, andthe control of neuronal translation in plas-ticity, learning and memory. He has beeninvited by Fátima Gebauer (CRG).

JOHN NOVEMBRE, MondaySeptember 16. Novembre,from the University of Chicago,USA, aims to address statisti-cal and analytical problems in

population genetics to study evolutionaryprocesses and the nature of disease vari-ation. Much of this work investigatesquestions in evolutionary genomics, fo-cusing on human evolutionary history andusing data from emerging next-generationsequencing technologies. He has beeninvited by Jaume Bertranpetit (UPF).

GIA VOELTZ, Friday Septem-ber 20. Voeltz, from the Uni-versity of Colorado, USA, is in-terested in organelle biogene-sis and in particular in how

the endoplasmic reticulum (ER) is gene-rated. Some of the questions she tries toanswer are how is the ER disassembledand reassembled into the correct struc-ture following the cell cycle, or the effectof ER shape on differentiated and pola-rized cell morphologies. She has been in-vited by Pedro Carvalho (CRG).

ERIC KARSENTI, Friday Sep-tember 27. Karsenti, from theEuropean Molecular BiologyLaboratory (EMBL) in Heidel-berg, Germany, has had a long

interest in the assembly of the mitotic spin-dle in eukaryotic cells, studying the bio-chemical composition of the signallingpathway that drives the process. He grewinterested in other self-organisation eventsin biology and has done a couple of expedi-tions around the world to study planktonecosystems. He has been invited by Tom-maso Cavazza in behalf of the PhD stu-dents at the CRG.

ANTONIO LAZCANO, MondaySeptember 30. Lazcano, fromthe Universidad Nacional Au-tónoma de México, has a longinterest in the origin and early

evolution of life. He has worked on thehistory of science and he is director of theLynn Margulis Centre for Evolutionary Bio-logy at the Galapagos Islands, which aimsto promote the research, teaching anddissemination of evolutionary biology inLatin America. He has been invited byJaume Bertranpetit (UPF).

RAMANUJAN HEGDE, FridayOctober 4. Hegde, from theLaboratory of Molecular Biolo-gy in Cambridge, UK, aims atdefining the various pathways

for membrane protein biosynthesis at themolecular level, and in particular how pro-teins are selectively targeted to their cor-rect destinations, and how they are inser-ted, folded, and assembled properly intothe lipid bilayer. He has been invited byPedro Carvalho (CRG).

CiènciaCiència www.prbb.org | setembre de 2013 4

PERFIL / PROFILEUn pioner en l’estudi de les cèl·lules mare neuronals, Arturo Álvarez-Buylla, professor de Cirurgia Neurològica de la Universitat de Califòrniaa San Francisco (UCSF), ha passat un mes al CEXS-UPF amb la Càte-dra d’Excel·lència Banc de Santander. Álvarez-Buylla va rebre el PremiPríncep d’Astúries el 2011 per la seva descripció del nínxol decèl·lules mare neurogèniques, que ha obert una nova via en la biologiade cèl·lules mare adultes.

A pioneer in the study of neural stem cells, professor of neurological sur-gery at the University of California, San Francisco (UCSF), Arturo Álvarez-Buylla, has spent a month at the CEXS-UPF thanks to the Cátedra de Ex-celencia Banco de Santander. He received the Príncipe de Asturias Awardin 2011 for his description of the neurogenic stem-cell niche, which hasled to new research into adult stem cell biology.

Lliçons de la neurogènesi adultaper a la reparació del cervell

Maruxa Martínez-Campos

Vas mostrar que es generen novesneurones en el cervell adult.

Ja en els anys seixanta, Joseph Altman vainferir que algunes neurones se seguei-xen afegint en el cervell adult, però no

va ser fins als anys vuitanta que FernandoNottebohm, fent servir ocells Serinus cana-ria, els anomenats canaris, va demostrardefinitivament que la neurogènesi té llocal cervell dels vertebrats adults. Més tard, elmeu laboratori ho va demostrar en el bulbolfactori dels mamífers i vam caracteritzarles cèl·lules mare neuronals que donen lloca les noves neurones.

Així doncs, la idea que el cervell no ésmodificable a partir del naixement noés correcta?Ara és evident que alguns subtipus de neu-rones són reemplaçats després del naixe-ment i en els animals adults. No obstantaixò, moltes neurones en el cervell neixenen el desenvolupament primerenc i no sónreemplaçades mai. Només s’han vist novesneurones en el cervell adult en una subre-gió de l’hipocamp, que participa en el pro-cessament de la memòria, i en el bulb olfac-tiu, que ha de ser molt flexible per discernirun conjunt complex i canviant d’olors. No-ves interneurones GABAèrgiques són pro-duïdes en els ventricles laterals i migren albulb olfactori, on s’integren en els circuitsneuronals i creen noves connexions. Aixòpassa durant tota la vida dels rosegadors,però en els éssers humans s’atura una micadesprés dels dos anys d’edat.

Per què es generen aquestes novesneurones en algunes espècies adultes?Creiem que aquesta substitució neuronalno està relacionada amb la reparació delcervell, sinó amb la plasticitat cerebral. Enaltres regions del cervell on les neuroneses produeixen només durant un períodeconcret del desenvolupament, la plasticitates limita als períodes en què les neuronessón joves. A mesura que les neurones enve-lleixen, els circuits queden fixats. En canvi,les regions com el bulb olfactori, que conti-nuen rebent noves neurones durant tota lavida, podrien modificar contínuament elsseus circuits.

Hi ha un ús terapèutic d’aquestaintegració neuronal adulta?Hem demostrat que el trasplantament d’in-terneurones GABAèrgiques en l’escorçavisual pot induir un nou període de plasti-citat. També hem trasplantat interneuronesa animals amb Parkinson i epilèpsia, ambresultats positius. En l’epilèpsia, l’equilibrientre l’excitació i la inhibició s’ha perdut.Les interneurones GABAèrgiques, que sóninhibidores, poden reequilibrar el sistemai redueixen les convulsions en els animals.

I en humans?Les lliçons apreses de la neurogènesi adultai la substitució neuronal induïda per les neu-rones GABAèrgiques ajudaran a desenvolu-par noves estratègies per reparar els circuitsneuronals en humans. Primer, però, hemd’aprendre com es fan les diferents neuro-

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

ARTURO ÁLVAREZ-BUYLLA (UCSF) – PROFESSOR VISITANT AL CEXS-UPF

nes GABAèrgiques en embrions humans idesenvolupar noves tecnologies per aïllar oproduir aquestes cèl·lules precursores.

Lessons from adult neurogenesisfor brain repair

You showed that generation of newneurones occurs in the adult brain.

In the 60s Joseph Altman had alreadyinferred that neurones continue to beadded to the adult brain, but it wasn’t

until the 80s that Fernando Nottebohm,using canaries, definitively demonstratedthat neurogenesis takes place in the brainof adult vertebrates. Later, my lab demons-trated this in the olfactory bulb of mammalsand we characterised the neural stem cellsthat give rise to these new neurones.

So the idea that the brain is unchange-able by the time of birth is wrong?Clearly some subtypes of neurones arereplaced after birth and in adult animals.However, many neurones in the brain arecreated in early development and neverreplaced. New neurones in the adult brainhave only been seen in a subregion of thehippocampus, involved in memory pro-cessing, and in the olfactory bulb, whichneeds to be very flexible to discern a com-plex and changing set of odours. In the ol-factory bulb, new GABAergic interneuro-nes are produced in the lateral ventriclesand migrate to the olfactory bulb, wherethey integrate into neural networks crea-ting new circuit connections. This occursthroughout the life of a rodent, but in hu-mans there isn’t much of it after childhood.

Why are these new neurones genera-ted in adults?We believe that this neuronal replacementis not related to brain repair, but to brainplasticity. In other brain regions whereneurones are produced only during a res-tricted period of development, plasticityis restricted to the periods when thoseneurones are young. As the neurones age,the circuits may become fixed. In contrast,regions like the olfactory bulb, which con-tinue to receive new neurones throughoutlife, may be able to continuously modifytheir circuits.

Is there a therapeutic use of this adultneural integration?We have shown that transplanting GABA-ergic interneurones into the visual cortexcan induce a new period of plasticity. Wehave also transplanted interneurones intoanimals with Parkinson’s and epilepsy,with positive results. In epilepsy the balan-ce between excitation and inhibition is lost.The grafted GABAergic inhibitory interneu-rones, may rebalance the system and canreduce seizures in the animals.

What about humans?Lessons learned from adult neurogenesisand induced neuronal replacement withGABAergic neurones, will help in the deve-lopment of new strategies to repair neuralcircuits in humans. However, we first needto learn how the different GABAergic neu-rones are made in human embryos anddevelop new technologies to isolate or pro-duce these precursor cells ■

PRBB-CRGCONFERENCESConference Programme financedby the CRG and the PRBB

5 setembre de 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Important avenç en la lluita contra el càncer de pell

El consum de cànnabis i la coordinació motora

Un pas endavant en la regeneració neuronal

Els grans simis, més diversos que els humans

Rosa Manaut / Marta Calsina

Investigadors de l’IMIM han identificatuna nova funció de la proteïna IKBαen el desenvolupament del carcinoma

escatós, el segon tipus de càncer de pellmés comú. Fins ara es coneixia la funcióde la IKBα en el citoplasma, on inhibeix lavia NF-KB. Ara els científics han publicata Cancer Cell que al nucli de les cèl·lulesde la pell hi ha una forma diferent d’IKBα,resultat de la seva unió amb la proteïnaSUMO, i han demostrat que aquesta ver-sió d’IKBα regula directament l’activitatde gens implicats en la diferenciació cel-lular i en el desenvolupament del càncer.

Analitzant 112 pacients amb carcinomaescatós es va observar que en tumors in-

Núria Pérez

El consum crònic de cànnabis produ-eix canvis a nivell cerebral, com aral’alteració de la coordinació motora.

Investigadors de la UPF, en col·laboracióamb la Universitat Pablo de Olavide, Sevilla,han descobert el mecanisme responsable.

En el treball, publicat a The Journal ofClinical Investigation, els autors han de-mostrat que els ratolins exposats al princi-pal component psicoactiu del cànnabis, elTHC, desenvolupen un dèficit en la funciódel cerebel, una àrea cerebral crítica en laregulació de la coordinació de movimentsencadenats i en l’aprenentatge motor.Aquesta àrea va mostrar símptomes de

Laia Cendrós

Un treball liderat per Pia Cosma delCRG i publicat a Cell Reports de-mostra que la reprogramació de

les neurones de la retina és possible enratolí i descriu un nou mecanisme per ala regeneració de teixits neuronals. Els in-vestigadors han utilitzat el mecanisme defusió cel·lular per reprogramar les neuro-

vasius la IKBα nuclear es perd i provocauna gran activació de gens. «A més de serun biomarcador de mal pronòstic, aixòpodria tenir utilitat terapèutica si trobemfàrmacs que puguin revertir la pèrduad’IKBα nuclear», afirma Lluís Espinosa,un dels coordinadors de l’estudi.

neuroinflamació després de l’exposició alTHC caracteritzats per l’aparició de cèl·lulesde micròglia reactives. Aquestes cèl·lulesmostraven una morfologia pròpia de danyneuronal i alliberaven factors inflamatoris.Quan es van emprar tractaments per reduirla reactivitat de la micròglia, es va obteniruna millora en la coordinació motora i enl’aprenentatge.

Cannabis and motor coordination

The chronic consumption of can-nabis produces several changes inthe brain, including impaired mo-

tor coordination. Researchers at the UPFin collaboration with the University Pablode Olavide in Seville, have discovered the

nes a la retina. Aquest mecanisme consis-teix a introduir cèl·lules mare de la medul-la òssia a la retina danyada. Les novescèl·lules es fusionen amb les neurones ala retina i adquireixen la capacitat de re-generar el teixit. «Aquest descobrimentés important no només per les possiblesaplicacions mèdiques en regeneració deretina, sinó també per a la possible rege-neració d’altres teixits nerviosos», diu Da-niela Sanges, primera autora del treball.

Núria Pérez

Un treball publicat a Nature i dirigitper Tomàs Marquès Bonet de l’IBE(UPF-CSIC) i per Evan Eichler de

la Universitat de Washington proporci-ona l’anàlisi més completa feta mai de ladiversitat genètica de ximpanzés, goril·lesi orangutans, les espècies vives més prope-res als éssers humans.

Analitzant l’ADN d’un gran nombred’individus salvatges, els científics hanobservat una gran variabilitat en el geno-ma de la majoria dels grans simis en com-

Breakthrough in the fightagainst skin cancer

Researchers at the IMIM have iden-tified a new function for the IKBαprotein in the development of

squamous cell carcinoma, the second

mechanism responsible for this effect. n thestudy, published in The Journal of ClinicalInvestigation, the authors demonstrate thatmice exposed to the primary psychoacti-ve component of cannabis, THC, developa deficit in the function of the cerebellum,a brain area critical for the regulation ofchained movements, coordination andmotor learning. This area showed signs ofneuroinflammation after exposure to THC,characterised by the appearance of reac-tive microglia cells. These cells showed amorphology characteristic of neuronal da-mage and released inflammatory factors.When treatments were used to reduce thereactivity of the microglia, the authors ob-tained an improvement in motor coordina-tion and learning ■

A step towards neuronalregeneration

Astudy led by Pia Cosma from theCRG shows that reprogrammingof neurones in the mouse retina

is possible, and describes a new mecha-nism for neural tissue regeneration.

The researchers used the cell fusionmechanism to reprogramme the neu-rones in the retina. This consists of intro-

paració amb el d’humans, així com unamajor complexitat de la història evolutivadels nostres parents més propers, els xim-panzés. «Conèixer el seu genoma ajudaràa identificar millor l’origen d’aquestes víc-times del comerç furtiu i a fer una cria encaptivitat més eficient», diu Javier Prado-Martínez, co-primer autor de l’estudi.

Great apes are more geneticallydiverse than humans

Astudy published in Nature and ledby Tomàs Marquès Bonet from theIBE (CSIC-UPF) and Evan Eichler

most common type of skin cancer. Untilrecently, the known function of IKBα wasin the cytoplasm, where it inhibits theNF-KB pathway. Now the researchers havefound a different form of IKBα, resultingfrom its binding to the Sumo protein, in thenucleus of skin cells, and have shown thatthis version of IKBα directly regulates theactivity of the genes involved in cell diffe-rentiation and cancer development.

Analysing 112 patients with squamouscell carcinoma, they observed that in in-vasive tumours the nuclear IKBα was lost,causing the activation of a large set of genes.“Besides being a potential biomarker ofpoor prognosis, this could have therapeuticutility if we find drugs to reverse the loss ofIKBα”, said Lluís Espinosa, a coordinator ofthe study published in Cancer Cell ■

from the University of Washington, provi-des the most comprehensive analysis evermade of the genetic diversity of chimpan-zees, gorillas and orangutans, the closestliving species to humans.

Analysing the DNA of a large number ofwild individuals, scientists have observeda great variability in the genome of mostgreat apes compared to humans, as wellas a more complex evolutionary history inchimpanzees. “Knowing their genomes willhelp to identify the origin of these victims ofillegal trade and to make captive breedingprogrammes more efficient”, says JavierPrado-Martínez, first author of the study ■

Jessica González, Pol Margalef, Erika López, Mar Iglesias, Lluís Espinosa,Fernando Gallardo i Anna Bigas, autors de l’article

Els autors del treball, d’esquerra a dreta:Andrés Ozaita, Laura Cutando, Arnau

Busquets, Maria Gomis i Rafael Maldonado

Phot

oby

Ikiw

aner

(Ow

nw

ork)

,via

Wik

imed

iaC

omm

ons

ducing stem cells from bone marrow intothe damaged retina. The new undifferen-tiated cells fuse with the retinal neuroneswhich then acquire the ability to regene-rate the tissue.

“This discovery is important not onlyfor potential medical applications in reti-nal regeneration, but also for the possibleregeneration of any other neural tissue”,explains Daniela Sanges, first author ofthe paper published in Cell Reports ■

CiènciaCiència www.prbb.org | setembre de 2013 6

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Un cuc en molts colors

Aquesta imatge feta per Adam Klo-sin, del laboratori de sistemesgenètics al CRG, liderat per Ben

Lehner, mostra un cuc Caenorhabditiselegans ple d’embrions, tenyit amb la tèc-nica de FISH d’una sola molècula.

En groc es pot veure el senyal queprové de sondes fluorescents hibridantel transcrit daf-21, homòleg de la xa-perona HSP-90, una proteïna essencialmolt conservada i expressada a alts ni-vells. Els nuclis cel·lulars estan tenyitsen blau amb DAPI, i el vermell en quèveiem els embrions dins del cuc marcadaf-16, una proteïna que regula la res-posta a l’estrès.

«Encara que és molt bonica, la imatgeés en realitat un exemple d’un experi-ment fallit —admet Klosin—. La forta tin-ció dels embrions en vermell podria serartificial i l’intens senyal groc de la bocadel cuc es deu a una molècula controlfluorescent que va sobreviure al protocolde fixació».

A worm in many colours

This image taken by Adam Klosin,from the Genetic Systems lab atthe CRG, led by Ben Lehner, shows

a gravid Caenorhabditis elegans stainedusing the single molecule FISH technique.

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Sara Capdevila

Els medicaments dels quals gaudimactualment, des d’un simple analgè-sic fins a les vacunes o els tractaments

contra el càncer, són només possibles grà-cies a l’ús d’animals en la recerca.

L’experimentació amb finalitat curativaconsta de quatre etapes. En l’etapa molecu-lar, els científics treballen al laboratori o ambsimulacions informàtiques per tal d’enten-dre els mecanismes que generen una ma-laltia i buscar substàncies que puguin servircom a potencial medicament. El pas següentés l’ús de cultius cel·lulars per descartar lesmolècules no vàlides. Un cop superat aquest,si no existeixen mètodes alternatius que pu-guin substituir l’ús d’animals, les molèculeses testen en organismes vius en l’etapa pre-clínica, sempre utilitzant el mínim nombred’animals possible. El ratolí és el model méscomú per la seva facilitat d’ús i la seva proxi-mitat a humans. Però qualsevol fàrmac s’hade provar en dues espècies animals diferentsabans de passar a la quarta etapa, els assajosclínics realitzats en humans.

Els animals en la recerca biomèdica

Seguint les directives europees, aquestany hi ha hagut una actualització de la nor-mativa que vetlla pel benestar dels animalsen la recerca. La llei inclou tots els aspectesrelacionats amb la qualitat de vida dels ani-mals —des de les condicions de transportfins a les característiques de les instal·lacionson viuen—, així com amb la capacitació deles persones que hi treballen. A més, capinvestigador no pot començar el seu estudipreclínic sense la prèvia aprovació del comi-tè d’ètica del centre i de la comissió d’expe-rimentació de la Generalitat, on es porta un

registre exhaustiu dels projectes de recercaen curs.

La informació sobre la protecció dels ani-mals utilitzats en recerca difícilment arribaal públic general. Per això, ja fa dos anys queel PRBB, conjuntament amb la UPF, realitzadebats dins de les visites escolars ESCOLABa través del PlayDecide, un joc de rol disse-nyat per discutir i informar sobre el tema.

Animals in biomedical research

The medicines that we enjoy today,from simple analgesics to vaccinesand treatments for cancer, are only

possible thanks to animals use in research.Experimentation with curative intent has

four stages. In the molecular stage, work isdone in the laboratory or with computer si-mulations to understand the mechanismsunderlying a disease and find substancesthat can serve as potential drugs. The nextstep is the use of cell cultures to rule out in-valid molecules. Once this phase has beencompleted, and only if there are no alternati-ve methods, the molecules need to be testedin living organisms, in the pre-clinical sta-

Axolots i granotes Xenopus a l’animalaridel PRBB / Axolotls and Xenopus frogs

at the PRBB animal facility

ge. This is always done using the minimumnumber of animals possible. The mouse isthe most common model due to its ease ofuse and its genetic proximity to humans, buteach drug must be tested on two differentspecies, before the fourth stage: clinical trialson humans.

Following EU directives, earlier this yearthe rules ensuring the welfare of animalsused in research were updated. The lawcovers all aspects of the quality of life of ani-mals - from transportation conditions to thecharacteristics of the facilities in which theylive - as well as the training of animal techni-cians. In addition, no researcher can start apre-clinical study without the approval of theresearch centre’s ethics committee and theexperimentation committee of the Govern-ment of Catalonia, which keeps a compre-hensive record of ongoing research projects.

The information on the protection of ani-mals in research hardly ever reaches the ge-neral public. That is why the PRBB and theUPF have been holding debates on the sub-ject as part of ESCOLAB school visits, usingPlayDecide, a role-playing game designed todiscuss and inform about the subject■

RESSENYA / REVIEW

Guillem Lopez-Grado Salinas

El llibre Bioinformatics for Dummiesens introdueix en el món de la bio-informàtica. Tal com el títol indica,

no cal conèixer a fons els àcids nucleics,la genòmica i les llargues cadenes d’in-formació que ens defineixen tal com somper treure el màxim de profit d’aquestllibre d’autoaprenentatge, atès que en elprimer capítol ja ens introdueix un temacomplicat d’una manera que resulta fàcilde pair.

Jean-Michel Claverie i Cedric Notre-dame (investigador del CRG) fan unapresentació de les eines més útils a l’ho-

«Bioinformatics for Dummies»ra d’analitzar tant seqüències de proteï-nes com d’ADN o ARN. Així, expliquencom buscar un gen o proteïna específicsen un banc de dades, com analitzar unaseqüència d’ADN o de proteïnes, o comrealitzar alineaments múltiples, compa-rar-los i editar-los. El lector també potaprendre a realitzar estructures de proteï-nes en 3D, i acabar sabent com construirarbres filogenètics.

Finalment, per als que estiguin inte-ressats a continuar endinsant-se en elmón de la bioinformàtica, el llibre dedical’apartat final a comandaments utilitzatsen servidors informàtics i altres recursosútils en aquesta branca emergent de labiologia.

“Bioinformatics for Dummies”

The book Bioinformatics for Dummiesintroduces us to the world of bioin-formatics. As the title suggests, one

does not need to know much about nucleicacids, genomics and the long strings of in-formation that define us, in order to get themost out of this instructional book which,in the first chapter, introduces a complica-ted issue in an easy-to-digest way.

Jean-Michel Claverie and CRG rese-archer Cedric Notredame present the mostuseful tools for analysing protein, DNA andRNA sequences, showing the reader howto find a gene or protein in a specific databank, work with a single DNA or protein

sequence, perform and compare multiplealignments, generate 3D protein structu-res, and construct phylogenetic trees.

Finally, for those who are interested indelving deeper into bioinformatics, thefinal section is devoted to the commandsused in computer servers and other re-sources useful for this branch of biology ■

The yellow fluorescent probes indicatethe transcript of daf-21, a worm homolo-gue of the essential, ultraconserved andhighly expressed chaperone HSP-90. Thenuclei are stained blue with DAPI, and thered colour of the embryos inside the wormis labelling daf-16, which acts in the insu-lin/IGF-1-mediated signalling pathwayand regulates stress response.

“Although very beautiful, the picture is ac-tually an example of an unsuccessful expe-riment”, concedes Klosin. “The intense stai-ning of the embryos in red might be an ar-tefact and the strong signal from the mouthof the worm is due to a fluorescent reporterthat survived the fixation protocol” ■

©B

ioca

t/

Rai

mon

Sol

à

4X

4

6X

67 setembre de 2013 | www.prbb.org Diversitat

El passat 25 de juliol més de 500persones van participar en la Festad’Estiu del PRBB, que va començar

a les sis de la tarda amb els partits finalsdel torneig de vòlei. La Org va repartir tro-feus als guanyadors d’entre els 55 equipsque han participat enguany al campionat.També van rebre premis especials l’equipFair Play (The Bouncing Mice), el méslluitador (Half a Beast) i el del nom més

original (Cinquanta sondes d’array), i esvan sortejar pilotes, samarretes i una can-xa de vòlei plegable.

PRBB Summer Party and finalsof the beach volleyball championship

On July 25, more than 500 peopleattended the PRBB Summer Partythat kicked off at 6pm with the fi-

nal matches of the beach volleyball cham-pionship. The Org presented trophies tothe best teams amongst the 55 that parti-cipated in the championship this year, in-cluding the special prizes to the Fair Playteam (The Bouncing Mice), the best figh-ters (Half a Beast) and that with the mostoriginal name (Cinquanta sondes d’array).They also distributed balls, t-shirts and vo-lleyball nets to the winners of the raffle ■

RETRAT / PORTRAIT

Sylvia J. Bedford-GuausBarcelona, 1966Postdoc, CMRB

Què t'agradaria fer a més de la recerca?Ajudar les organitzacions de rescatd’animals i de conservació de vida silvestre.

Quin és el repte més difícil amb quèt’has enfrontat?Ser mare soltera als 43! Tenir cura d’un fillpel teu compte i combinar-ho amb lacarrera és dur, però el sacrifici val la pena!

Quina és la cosa més emocionant quehas fet?Quan feia de veterinària als Estats Unitsvam haver de sacrificar una egua i laseva propietària estava destrossada.Vaig treure els òvuls de l’egua per serfecundats in vitro i en va néixer unapoltra. Va ser genial veure com el meutreball va ajudar algú.

Què et faria absolutament feliç?Passar més de temps amb el meu pare i elmeu gos; tots dos van morir aquest any.

Quin és el teu lloc preferit?El Gran Canyó per la seva bellesa iGranada, on vaig adoptar els meus gossos.

What would you love to do other thanresearch?Helping animal rescue and wildlifepreservation organisations.

What’s the most challenging thing youhave ever done?Becoming a single mom at 43! Takingcareof a child on your own andcombining it with your career is hardwork – but worth any sacrifice!

What’s the most exciting thing you’vedone?When I was working as a vet in the US wehad to euthanize a mare, and her ownerwas devastated. I removed the eggs fromthe mare to be fertilized in vitro and a fillywas born. It was great to see how my workreally helped someone.

What would make you absolutelyhappy?To get a little more time with my Dad andmy dog, both of whom passed away thisyear.

Where is your favourite place?Grand Canyon for its immense beauty,and Grenada, where I adopted my dogs■

1. Final del campionat de vòlei del PRBB 2013 / Final match of the PRBB beach volleyball championship 2. Expectació entre el públic del partit /The excited audience 3. L’equip guanyador dels 4x4, Almost 4T / The winners of 4x4, Almost 4T 4. Celebrant la victòria al mar / Celebrating victoryin the sea 5. Rebent els merescuts premis / Receiving well-deserved prizes 6. Entrepans per a tothom despres del torneig / Sandwiches for all afterthe matches 7. La Org, el motor del campionat / La Org, the driving force behind the championship 8. La batucada de la BandSambant amenitzantla festa / The BandSambant troupe at the party

Cracks1. The Flying Penguins2. Not only geeks3. Naranjitos

Casi-Cracks1. Pa amb Tomaquet i Friarielli2. GLOM3. Tony's Beach

Cracks1. Almost 4T2. RecentlyApp3. Més que un team

Casi-Cracks1. La toca prou bé2. Geeks and Chicks3. The Bouncing Mice

Casi-que-no1. Pepinos Por Desayuno2. Los Chanclas3. Volleyblots

Disasters1. La OCA al cuadrado2. HUG KINASE3. Flyfrogs

Casi-que-no1. Suplentes2. Evoleibal3. LNSFF

RESULTATS DEL CAMPIONAT DE VÒLEI 2013

Festa d’estiu al PRBB i finals de vòleiESPECIAL FESTA D’ESTIU / SPECIAL SUMMER PARTY

©PR

BB

/G

emm

aS

ilves

tre

1

4

6 7 8

5

2 3

Edifici www.prbb.org | setembre de 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar)Gisela Sanmartín (CREAL)

Raül Toran (CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Zoila Babot (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres:Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la UniversitatPompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 BarcelonaE-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

AGENDA

19 de setembre. Lliurament del PremiSolé Tura (www.premisoletura.com)per a cine sobre malalties del cervell.Amb la participació de la FPM. Audi-tori del PRBB a les 19 h. Accés lliure.

20 de setembre. «Analgesia en ani-males de experimentación», xerradaa càrrec de Javier Benito dins lesjornades de formació continua per aprofessionals de l’animal de labora-tori coorganitzades per Charles Riveri el PRBB. De 13 a 15 h a l’Auditori.Inscripció gratuïta enviant un e-mail a:teresa.delacueva@crl.com.

30 de setembre. Registration clo-ses for the 12th CRG Symposium onBiological Control Networks, whichwill take place on October 30-31at the PRBB Auditorium. For regis-tration and more information, seehttp://2013symposium.crg.eu.

1 d’octubre. Last day for registrationto the Science Career Day organisedby PhDs and Postdocs at the CRG forOctober 10. More info: www.crg.eu.

5 d’octubre. Jornada de Portes Ober-tes del PRBB. Oberta al públic gene-ral. Més informació: openday.prbb.org.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

Fotografia de Jordi Camí (PRBB) / Picture by Jordi Camí (PRBB)

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your picturesrelated to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Maruxa Martínez-Campos

Des d’aquest setembre el PRBB col-labora en un nou programa cientí-fic en antena a les televisions locals

catalanes: El problema de Gettier. La peri-odista Judit Porta condueix cada dimartsaquest espai divulgatiu, que vol fer visiblesels beneficis que la ciència reporta a la soci-etat a través de mostres de la recerca feta aCatalunya.

Cada edició, d’uns 25 minuts, consta dediverses seccions temàtiques. Una d’aques-tes va a càrrec del PRBB i dóna a conèixerels darrers estudis de científics vinculats alscentres del parc, relatats en primera perso-na.

Coordinat per La Xarxa de ComunicacióLocal i distribuït a una cinquantena de tele-visions locals, El problema de Gettier esta-

bleix així vincles amb els principals actorsde l’àmbit científic d’arreu del país, com lesuniversitats, els centres de recerca, els jovesinvestigadors i el món educatiu.

El programa acaba plantejant un enigmaper a tota la família, que tindrà resposta alweb www.laxarxa.com/elproblemadegettier.

A new programme brings PRBBscience to a screen near you

Starting in September, the PRBBcollaborates on a new science pro-gramme, The Gettier problem, to be

aired on Catalan TV. Every Tuesday jour-nalist Judit Porta will head up the spotwhich aims to increase awareness of thebenefits of science to society through theresearch taking place in Catalonia.

25 minutes long, the programme hasseveral themed sections. The PRBB isinvolved in presenting first person ac-counts of the latest scientific advances byresearchers working at the centres at thepark.

Coordinated by the local communica-tion network, La Xarxa, and distributed toabout fifty local TV stations, The Gettierproblem establishes links with the majorplayers in the field of science around thecountry, including universities, researchcentres, young researchers and the edu-cational community.

At the end of each programme theypose a puzzle for the whole family.The answer can be found on the sitewww.laxarxa.com/elproblemadegettier ■

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Una beca ERC Starting Grant per a Fyo-dor Kondrashov. Gràcies als més d’1,4 mi-lions d’euros de la subvenció, el científic delCRG podrà fer front a qüestions com ara perquè una mutació té un efecte perjudicial enuna espècie però no en una altra. Les pres-tigioses beques ERC Starting Grants tenenl’objectiu de donar suport a persones jovesamb talent a l’inici de la seva carrera.

Fyodor Kondrashov awarded an ERC start-ing grant. Thanks to a grant of more than1.4M€, the CRG group leader will be able toaddress questions such as why a mutationhas a deleterious effect in one species butno apparent consequences for another. Theprestigious ERC Starting Grants are aimed athelping early-career talent across Europe todevelop their most innovative ideas.

Conveni amb el Consell de CoordinacióPedagògica. El 20 de juliol es van signar elsconvenis entre l’Ajuntament i les noves enti-tats de la ciutat que enguany entren a formarpart del Consell de Coordinació Pedagògicade Barcelona, com ara el Consorci PRBB. ElConsell està format per més de 146 entitatsque ofereixen unes 4.500 activitats educati-ves. Té com a objectiu la millora i l’ampliacióde les propostes educatives que les institu-cions i entitats fan als centres d’ensenyament,així com la coordinació de l’oferta existent.

Agreement with the Board for Educa-tion Coordination. The PRBB Consortiumwas one of the organisations that signed anagreement with the City Council on July 20to be part of the Board for Education Coor-dination. The Board is made up of over 146organisations in Barcelona that hold educa-tional events. It aims to coordinate, improveand expand this educational offer. About4,500 activities are planned for 2013-14.

Judit Porta, presentadora del programaJournalist Judit Porta will lead the show

Nous veïns. Des del mes de juliol passat,una nova organització està present al PRBB.Medsir és una companyia privada que tre-balla en l’àmbit de la recerca clínica a nivellinternacional en onco-hematologia i neuro-logia, desenvolupant coneixement en novesteràpies i tractaments. Aquesta organitzaciód’investigació acadèmica està localitzada al’oficina externa de la planta baixa del PRBB.

New neighbours. Since July, a new organi-sation has been present at the PRBB. Medsir(www.medsir.org) is a private companyworking in international clinical research inoncology, haematology and neurology gene-rating new knowledge about new treatmentsand therapies. This academic research orga-nisation is based in the external office on theground floor of the park■

LaciènciadelPRBBalaTV