El·lipse 5: "Art goes along with science"

Editorial

Isabel Ràfols

Marie Curie, després demolts anys i moltes to-nes d’Uranita, va acon-

seguir aïllar dos elements nousper a la Humanitat, el Poloni i elRadi. En cada gram d’Uranitaexisteixen molècules d’aquestsdos nous elements, invisibles,però hi son. En l’art passa elmateix: existeixen moltes obresd’art i, en un racó de cada unad’elles, un element nou per a laHumanitat. En els propers nú-meros de l’El·lipse anirem ex-plicant les obres d’art que con-viuen amb la ciència i amb lanostra vida diària al PRBB.

L’artista barceloní AntoniLlena és l’autor de la cara ge-gant que és a la plaça de da-vant del PRBB (sí, aquella quetravesseu cada dia per anar aagafar el metro). Es diu Davidi Goliat, si us hi poseu a sotasabreu qui és qui. Llena tam-bé és el creador d’aquell qua-dre que tothom mira i ningúno entén, que és al fons delmenjador del PRBB i que estitula «Escriure en una llenguaque es mor (la pintura)». Lle-na pinta l’efímer, allò volàtil,però que queda penjat d’unaparet per a alertar-nos queel temps es compta per se-gons, que tot passa… Apro-fiteu!

Art goes along with science

After many years and manytons of Uraninite, MarieCurie was able to isolate

two elements new to humanity,Polonium and Radium. Eachgram of Uraninite contains mol-ecules of these two elements,invisible but present. The samehappens in art, there are manyworks of art and in a corner ofeach of them, there’s a new ele-ment to humanity. In the next is-sues of El·lipse we will introducesome of the works of art thataccompany us in our daily life atPRBB.

The artist Antoni Llena, fromBarcelona, is the author of the

gigantic face that you can see inthe square in front of the PRBB(yes, the one you walk throughevery day to take the under-ground). This sculpture is called“David and Goliath”, and if youstand below it you will know whois who. Llena is also the creatorof the painting that you can seeat the end of the PRBB restau-rant —the one that everyonelooks at and nobody under-stands. It is entitled “Writing ina language that dies (painting)”.Llena paints the ephemeral, thatwhich is volatile, but that remainshanging from a wall to remindus that time runs by secondsand that everything vanishes,…Make the most of it! �

Ciència

Publicació seleccionada | Selected publication 2

Notícies científiques | Scientific news 2

Entrevista | Interview: Eladi Baños (UPF) 3

Foto científica | Scientific photo 3

Notícies | News 3

Grup de recerca | Research group: Mark Isalan (CRG) 4

Conferències PRBB-CRG | Conferences PRBB-CRG:Novembre/November 4-5

Diversitat

Carrera científica | Becoming ascientist: Ángel Raya (CMRB) 5

Debat actual | Current-affairs debate 6

Notícies generals | General news 6-7

Ciència al descobert | Science uncovered: Cell signalling 7

Català per a guiris | Catalan for foreigners 7

Recull de premsa | Press selection 8

El plat preferit de... | The favourite dish of...Viviana Belalcázar (IMIM) 8

El joc | The game 8

Edifici

La foto del mes | The photo of the month 8

Els nens i el PRBB | Children and the PRBB 8

Sumari / Summary

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Novembre de 2007 ANY I - NÚM. 5 www.prbb.org GRATUÏT

UN PARC CREATIU / A CREATIVE PARK

L’art camina amb la ciènciaArt al PRBB

L’edifici del PRBB aculldiverses obres d’ar tque us proposem comen-

ceu a descobrir. Poc a poc fa-rem un recorregut d’aquellesobres existents, algunes endespatxos d’investigadors, al-tres en llocs públics, algunessón de propietat institucio-nal, altres són de particularsque les han dut als seus des-patxos. Comencem avui perl’obra d’Antoni Llena, la quehi ha al menjador i probable-ment una de les més contro-vertides, vegeu la presenta-ció d’Isabel Ràfols en aquestaportada. Dins del PRBB hi po-dem trobar des d’obres desurrealistes immortals comSalvador Dalí o Max Ernstfins a pintures d’artistes uni-versals com Antoni Tàpies,passant per peces de con-temporanis catalans com Rà-fols Casamada, Ferran GarcíaSevilla, Francesc Abad, PericoPastor, Josep Cisquella… Iaviat n’hi hauran més, peròamb altres formats, resultatd’uns acords amb el CCCB(Centre de Cultura Contempo-rània de Barcelona).

Jordi Camí

Art at PRBB

The PRBB building hostsseveral works of art thatwe invite you to start

discovering. Little by little wewill visit all the existing pie-ces. Some are present at re-searchers’ offices, others inpublic spaces, some are ofinstitutional property, whileothers are private. We starttoday with a work by AntoniLlena, the one located in therestaurant and probably oneof the most controversialones, see the presentationof the piece by Isabel Ràfolsin the main article. Insidethe PRBB we can find worksby immortal surrealists suchas Salvador Dalí or Max Ernst,paintings by universal artistssuch as Antoni Tàpies, andpieces by contemporary Cata-lans such as Ràfols Casama-da, Ferran García Sevilla,Francesc Abad, Perico Pastor,Josep Cisquella… And soonwe will have even more worksof art, and with the other for-mats, as a result of the coo-peration with the CCCB (Cen-tre for Contemporary Cultureof Barcelona).

Jordi Camí

© J

ordi

Cas

añas

L’ús d’aerosols associat amb asmad’Alemanya, Canadà, Holanda,Itàlia, Regne Unit i Suècia. Elgrup d’en Jan-Paul Zock (CREAL-IMIM) ha estat el coordinadorprincipal del projecte.

Aquestes conclusions, publi-cades recentment a la revistaAmerican Journal of Respiratoryand Critical Care Medicine, sónel resultat d’un seguiment a3.503 persones habituades a ferla neteja de les seves llars ique han col·laborat en l’Estudisobre Salut Respiratòria de laComunitat Europea (ECRHS).

Els autors de l’estudi afirmenque «malgrat que l’ús de nete-jadors en aerosol està associata un important risc de desenvo-lupar asma en adults, encaracal identificar la composició quí-mica responsable de la sensibi-lització i de les reaccions infla-matòries observades».

Use of aerosols is related

to asthma

The use of home cleaningproducts in the form ofaerosols, at least once a

week, is related to the appear-ance of respiratory difficultiesand asthma in adults. This as-sociation, which could explainup to 15% of all asthma cases,becomes stronger when the use

of these aerosols is more fre-quent. On the other hand, non-aerosol cleaning products havenot demonstrated a connectionwith asthma.

These are the main resultsfrom a multicentric and multina-tional study conducted by variousresearch teams, including groupsfrom CREAL and IMIM-Hospitaldel Mar, as well as other teamsfrom Germany, Canada, Holland,

Rosa Manaut / Marta Calsina

La utilització d’aerosolsper a la neteja de la llar,com a mínim un cop per

setmana, està associada a l’a-parició de dificultats respiratò-ries i asma en adults. Aquestaassociació, que podria explicarel 15% de casos d’asma, ésmajor si l’ús dels aerosolsés més freqüent. La utilitzacióde productes netejadors queno s’alliberen en forma d’aero-sol, en canvi, no s’han associatamb l’asma.

Aquests són els principals re-sultats d’un estudi multicèntrici multinacional, realitzat per di-ferents equips del CREAL i del’IMIM-Hospital del Mar juntamb altres participants provi-nents de 22 centres sanitaris

PUBLICACIÓ SELECCIONADA / SELECTED PUBLICATION

Membres d’EMBO es troben a Barcelonamembres d’EMBO escollits aquellany. A més, aquests workshops re-presenten una oportunitat únicaper establir nous contactes, ja quereuneixen als principals expertsen biologia molecular.

Durant el workshop d’en-guany tingué lloc una xerradad’Aaron Ciechanover, premi No-bel de 2004 pels seus des-cobriments en el camp de ladegradació intracel·lular de pro-teïnes. El guanyador de la me-dalla d’or EMBO 2007, Jan Lö-we, va donar també una xerradaespecial sobre les molèculesdel citoesquelet bacterià.

Altres sessions especials dela trobada foren un minisimpo-si sobre malalties humanes,que tingué lloc el dissabte, i

Maruxa Martínez-Campos

Del 26 al 29 d’octubre tin-gué lloc a Barcelona un«EMBO Members Work-

shop» titulat «Fronteres en Bio-logia Molecular» i organitzat perdos científics del PRBB, JuanValcárcel (CRG) i Francesc Po-sas (CEXS-UPF), junt amb altresdos membres locals d’EMBO.

EMBO (Organització Europeade Biologia Molecular) és l’asso-ciació de biòlegs moleculars mésimportant d’Europa, formada permés de 1.200 membres, 44 delsquals han estat premis Nobel. Ca-da any es celebra un workshopobert a tota la comunitat científicaen el que es presenten els nous

Ciència www.prbb.org | novembre de 2007 2

Italy, the UK and Sweden. Jan-Paul Zock’s group (CREAL-IMIM)coordinated the project.

The conclusions, recently pub-lished in the American Journal ofRespiratory and Critical Care Me-dicine, are the result of the mon-itoring of 3,503 people whousually do the cleaning in theirhomes and who collaborate withthe European Community Res-piratory Health Survey (ECRHS).

Nevertheless, the resear-chers comment that “despitethe fact that the use of aerosolcleaners is related to a signifi-cant risk of developing asthmain adults, we still need furtherresearch to identify the chemi-cal composition responsible forthe sensitisation and the char-acteristic inflammatory reac-tions of the induced respiratoryeffects” �

una sessió interactiva oberta alpúblic general sobre com comu-nicar temes científics controver-tits a la societat, que es celebràa l’auditori del PRBB.

EMBO Members meet

in Barcelona

Last October 26-29, an EMBO(European Molecular BiologyOrganisation) Members Work-

shop entitled “Frontiers of Mole-cular Biology” was held in Barcelo-na, organised by two researchersat the PRBB, Juan Valcárcel (CRG)and Francesc Posas (CEXS-UPF),together with two other EMBOmembers from Barcelona.

EMBO is the most importantassociation of molecular biolo-

gists in Europe, and it is formedby more than 1,200 members—44 of whom have been award-ed the Nobel prize—, with newmembers being selected eachyear. These are presented at aworkshop, open to all the scien-tific community. These work-shops are scientific meetingswhich represent a unique net-working opportunity, bringing to-gether leading scientists fromthe molecular biology community.

At this year’s workshop therewas a lecture by EMBO MemberAaron Ciechanover, winner ofthe 2004 Chemistry Nobel Prize

for his discoveries in the field ofintracellular protein degrada-tion. The 2007 EMBO Gold Me-dal winner Jan Löwe also gave aspecial talk on molecules of thebacterial cytoskeleton.

Other special sessions ofthe meeting included a mini-symposium on human disease,which took place on Saturday,and an interactive EMBO Scien-ce & Society Session on how tocommunicate controversial sci-entific topics, that was held atthe PRBB conference hall onSunday and which was open tothe public �

d’experts on participaran les co-ordinadores del projecte a Espa-nya, Roser Izquierdo i Paz Flores,de l’IAPS-Hospital del Mar. L’ac-te serà retransmès en directe através d’un programa especial deRadio Nicòsia, conduït per usua-ris de serveis de salut mental.

EMILIA col·labora amb la uni-versitat, amb les escoles pro-fessionals, i amb els serveisd’ocupació laboral per tal de ge-nerar oportunitats de treball perals pacients. Segons Izquierdo«el malalt mental greu es troba


El proper 30 de novembretindrà lloc a l’Hospital delMar una jornada divulgati-

va sobre el projecte EMILIA, unainiciativa europea amb l’objectiude millorar la qualitat de vida ila inclusió en el món laborali social dels ciutadans que pa-teixen alguna malaltia mentalsevera (esquizofrènia i trastornsbipolars). La presentació del pro-grama serà a càrrec d’un panell

entre els ciutadans europeusmés exclosos socialment».

Mental patients as experts

Next November 30 at theHospital del Mar, severalexperts will present EMILIA

(Empowerment and integrationof mental health service usersthrough the methology of lifelong learning). This Europeaninitiative has the aim of improv-ing the quality of live, as well asthe work and social inclusion, of

citizens that suffer from severemental disease, such as schiz-ophrenia and bipolar disorders.Roser Izquierdo and Paz Flores,

from the IAPS-Hospital del Mar,are the coordinators of the pro-ject in Spain. The event willbe broadcasted live by a specialradio program at Radio Nicòsia,conducted by users of mentalhealth services.

EMILIA collaborates with theuniversity, professional bodies andoccupational services to generatejob opportunities for patients.According to Izquierdo "peoplewith severe mental disorders areamongst the most socially exclud-ed citizens in Europe” �

Els malalts mentals com a experts

CRG CRG CENTRE DE REGULACIÓ GENÒMICA

HOSPITAL DEL MAR

Grup de treball de famílies i usuaris

Ciència3 novembre de 2007 | www.prbb.org


D’on neix la necessitat d’aquest màster?

El màster neix com a conseqüència delgran impuls que ha rebut la ciènciadarrerament i dels canvis amb els

quals s’ha passat de treballar en grups pe-tits a la creació de grans institucions de re-cerca, tant públiques com privades. Aques-tes necessiten ser administrades per gentamb un perfil gestor i amb un bon coneixe-ment de la ciència, un perfil molt poc usual.

Quins són els objectius del màster i

quins temes cobreix?

L’objectiu és formar professionals en lagestió de la ciència que es converteixinen protagonistes de la progressió del co-neixement i la transferència d’aquest ala societat. El temari és bastant extens:des d’una visió general de la ciència i elsdiferents fons de finançament fins aqüestions pràctiques com la gestió depersonal, les finances, etc., passant pelscompromisos ètics i la comunicació.

Durant el màster els participants visi-

taran, entre d’altres centres i empre-

ses, el PRBB–quines característiques el

fan interessant pel màster?

El PRBB és un dels pocs centres nas-cuts exclusivament per dedicar-se a larecerca biomèdica. A més de la sevagrandària i el seu gran nombre d’investi-gadors, el que el fa únic és el fet de serun espai on diferents instituts amb cul-tures i objectius diversos —la recercatranslacional de l’IMIM, la recerca inno-vadora en cèl·lules mare del CMRB, lamés acadèmica del CEXS-UPF, etc.— s’a-grupen per compartir serveis i fer ciènciamés interessant. Altres característiquesque destacarem en la visita al PRBB sónel seu gran estabulari, els estudis en bi-

ENTREVISTA / INTERVIEW

Es busca: científics amb perfil gestor

Wanted: scientists

with management skills

Why is the new master necessary?

The master is born as a conse-quence of the big impulse that sci-ence has received recently, and of

the changes that have made small re-search groups be joined together in bigresearch institutions, both public andprivate. These need to be managedby people with a good knowledge of sci-

ENTREVISTA A ELADI BAÑOS, DIRECTOR DEL NOU MÀSTER DE LA UPF

ence and management, a very infrequentprofile.

Which are the objectives of the master

and which subjects are covered?

The aim is to train professionals in themanagement of science who would be-come leaders in the progression of knowl-edge and in the transfer of this knowledgeto society. The subjects covered are verydiverse, from a general vision of scienceand the different sources of financing topractical questions such as staff manage-ment, finances, etc. and including com-munication and ethical compromises.

Participants of the master will visit the

PRBB, amongst other centres and com-

panies – what characteristics of this

park make it interesting?

The PRBB is one of the few centres bornexclusively to do biomedical research.Apart from its size and its large number ofresearchers, what makes it unique is thatit is a space in which different instituteswith diverse aims and cultures —such asthe translational research of IMIM, the in-novative research in stem cells of the CM-RB or the more academic research of theCEXS-UPF— are joined together in order toshare services and make science more in-teresting. Other specific characteristicsthat we highlight in the visit to the PRBB areits animal facility, the bibliometric studies,and its code of good scientific practices.

Finally, do you have any special mes-

sage for our readers?

I would like to tell scientists that, apartfrom their daily research task, there is animportant work that needs to be done inorder to make their research possible, andthat managers are the ones who do thatwork. Therefore I invite scientists to con-sider becoming managers themselves �

La ciència i el cinemade terror es reuneixen

Els passats 7 i 8 d’octubre al FestivalInternacional de Cinema de Sitges,Óscar Vilarroya, investigador de la

Unitat de Recerca en Psiquiatria de l’IMIM-Hospital del Mar i director de la càtedra«Cervell Social» de la UAB, va dirigir un ta-ller gratuït titulat «Las dos caras del miedo»,junt amb destacats cineastes experts en elgènere com Jaume Balagueró.

Science meets horror movies

Last October 7 and 8 at the Interna-tional Cinema Festival in Sitges, Ós-car Vilarroya, researcher from the

unit in psychiatric research of the IMIM-Hospital del Mar and director of the “So-cial brain” chair of the UAB, directed a freeworkshop entitled “The two sides of fear”,with the collaboration of well-known hor-ror cinema experts such as Jaume Ba-lagueró �

ped by James Sharpe, head of the sys-tems analysis of development group atthe CRG. On the left there is a surfaceview of the fly head, and on the right, aninternal view of the same head provided

by OPT. Two specific brain structuresare labelled by arrows. This techniqueis helping provide new insight into neu-rodegenerative models in flies (Dro-sophila) �

Aquesta imatge ha estat obtingudaper tomografia òptica de projecció(OPT en anglès), una nova tècnica

d’imatge en tres dimensions desenvolu-pada per James Sharpe, cap del grupd’anàlisi de sistemes de desenvolupa-ment del CRG. A la part esquerra de laimatge s’observa la superfície del cap dela mosca, i a la dreta una visió internadel mateix cap, aquesta obtinguda perOPT. Dues estructures específiques delcervell estan assenyalades amb fletxes.Aquesta tècnica està ajudant a entendremillor els models neurodegeneratius enla mosca Drosophila.

A fly head in three dimensions

This image was obtained by OpticalProjection Tomography (OPT), a new3D imaging technique develo-

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Cap de mosca en tres dimensions

NOTÍCIES / NEWS

El «Màster en lideratge i gestió de laciència» serà el primer amb aquestafinalitat que es fa a tot Espanya, i undels pocs a Europa. Tindrà lloc degener a desembre del 2008 i estàorganitzat conjuntament per la UAB,la UB i la UPF. En Josep Eladi Baños,vicerector de Docència i OrdenacióAcadèmica de la UPF, i en Joan Bi-gorra, director de la Fundació Clínici professor associat de la UPF, sónels directors del màster. Baños haexplicat a El·lipse la raó de ser d’a-questa innovadora iniciativa. Per ames informació sobre el màster po-deu trucar a l’IDEC al 935 421 850.

The master on “Leadership and ma-nagement of science” is the first ofits type being done in Spain and oneof the few in Europe. It is jointly or-ganised by the UAB, the UB and theUPF and it will take place from Ja-nuary to December 2008. Josep Ela-di Baños, teaching vice-chancellor atthe UPF, and Joan Bigorra, director ofthe Clinic Foundation and associatedprofessor of the UPF, are the directorsof the master. Baños has explainedto El·lipse the reasons behind this in-novative initiative. For more infor-mation on the master, please callIDEC at 935 421 850.

bliometria que s’hi fan, i el seu codi debones pràctiques científiques.

Finalment, té algun missatge especial

pels nostres lectors?

Jo recordaria a tots els científics que mésenllà de la seva tasca diària de recercaexisteix un treball important per fer pos-sible aquesta tasca, i aquest treball elfan els gestors. Per tant convido als cien-tífics a que considerin la possibilitat d’es-devenir gestors ells mateixos.

Ciència www.prbb.org | novembre de 2007 4

GRUP DE RECERCA / RESEARCH GROUP

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

ÁNGEL NADAL, November 5. Na-dal, from the Instituto de Bioinge-niería, Universidad Miguel Hernán-dez in Spain, studies the oestrogensand xenoestrogens actions upon �and � cells in the endocrine pan-

creas. His lab has recently described a non-classical membrane oestrogen receptor in pan-creatic �-cells and they are now characterisingthe physiological effects mediated by this re-ceptor in pancreatic � and � cells. They are alsointerested in studying the long-lasting effectsof oestrogens and xenoestrogens on insulinand ion channel expression.

SHELLEY BERGER, November 12.

Berger, from The Wistar Institute inPhiladelphia, USA, focuses on generegulation in a chromatin context,using the yeast S. cerevisiae, human

cells and herpes simplex virus (HSV-1) as mo-del systems. She studies chromatin structureand function at the genetic, biochemical andstructural level. She is also interested in alte-rations of chromatin underlying oncogenic sta-tes in humans, in the role of interrelated fac-tor/histone modifications, both in cancer andin viral infection, and in post-translational modi-fications of transcription factors and histones.

LUIS DE LECEA, November 12. DeLecea, from Stanford University,School of Medicine in the USA, usesmolecular, pharmacological, anato-mical and behavioural methods to

identify new roles for some transmitters thathis lab has discovered, such as the hypocre-tins, two hypothalamic neuropeptides that havea key role in maintaining the states of vigilance,and cortistatin, a peptide that modulates cor-tical excitability. He is also interested in the ce-llular and molecular mechanisms by which neu-ronal systems integrate homeostatic informa-tion and regulate complex behaviours.

DAVID TOLLERVEY, November 16.

Tollervey, from the Wellcome TrustCentre for Cell Biology, University ofEdinburgh in Edinburgh, UK, workson the exosome role in RNA turno-

ver and surveillance and he has identified anuclear complex in yeast that greatly stimula-tes exosome both in vitro and in vivo by addingsingle stranded poly(A) tails to target RNAs,making them more accessible for 3’ degrada-tion. One of his other interests is understand-ing how the large ribosomal subunits are ex-ported through the nuclear pore complexes.


Generar vida artificial no és tantciència ficció com ens sembla. Elgrup d’enginyeria de xarxes gèni-

ques, del programa de Biologia de Sis-temes del CRG, ja està fent petits passoscap a aquest objectiu. Les sis personesque treballen sota la direcció del britànicMark Isalan —i que representen cinc na-cionalitats diferents— han treballat eldarrer any en diversos projectes dirigitsa crear un miniòrgan artificial com, perexemple, una glàndula. Aquest miniòr-gan, que tindria certa funcionalitat i quepodria tenir, eventualment, una aplicacióclínica en el futur, podria existir en menysde 10 anys, afirma Isalan.

De moment, el grup treballa en com-prendre els mecanismes que ho faranpossible, i realitza la seva activitat entres línies principals de recerca. Una ésl’enginyeria de proteïnes, és a dir, cons-truir proteïnes amb noves propietats. Enparticular fan modificacions a dits dezinc (un tipus d’estructura capaç d’unir-se al DNA) per tal que puguin unir-se auna seqüència de DNA concreta. Una deles majors contribucions científiquesd’Isalan ha estat, precisament, participaren el descobriment del codi de reconei-xement proteïna-DNA pels dits de zinc,és a dir quins aminoàcids del dit de zincreconeixen determinats nucleòtids.Aquest codi ha estat essencial per a laposterior enginyeria de dits de zinc. La se-gona línia de recerca del grup és la cons-trucció de xarxes sintètiques de gens. Aixòconsisteix en unir determinats gens i de-terminades seqüències reguladores pertal de construir «circuits» artificials ca-paços de detectar condicions o senyalsespecífiques dins la cèl·lula i donar lacorresponent resposta —tal com fan elscircuits elèctrics. Finalment, el grup hadesenvolupat una nova forma de lliurarun troç de DNA que conté una xarxa degens a una ubicació concreta dins unapoblació de cèl·lules. Amb aquesta tèc-nica, anomenada «PCR bead transfec-tion» i que fa servir boletes magnèti-ques, poden transferir una construccióespecífica de DNA a una cèl·lula especí-fica. El grup, format només per biòlegs,també rep l’ajut d’alguns científics com-putacionals d’altres grups del PRBB,com en Ricard Solé (GRIB), en Luis Ser-rano (CRG) i en James Sharpe (CRG), per

«En 10 anys podríem estar creant miniòrgans artificials»

mista, el biòleg britànic creu que noméshaurem d’esperar una dècada.

“In 10 years we could be creating

artificial miniorgans”

To generate artificial life might not beas much science-fiction as we maythink. The gene network engineering

group from the systems biology programat the CRG is already making smallsteps towards that goal. The six peoplewho work under the direction of MarkIsalan —and who represent five differentnationalities— have spent the last yearworking in several projects that will even-tually make it possible to create an artifi-cial miniorgan (say, a gland). This minior-gan, which would have some functionalityand which could in the future have someclinical application, could exist in lessthan 10 years, says Isalan.

But for the moment, the daily task ofthe group is working out the basics. Thegroup focuses on three main lines of re-search. One is protein engineering—constructing proteins with new proper-ties— and in particular the engineeringof customised zinc fingers (a type of mo-lecular structure able to bind DNA) sothat they can bind any desired DNA se-quence. One of Isalan’s main scientificcontributions so far was actually beingpart of the team who discovered the pro-tein-DNA recognition code for Zinc fin-

gers, i.e. which aminoacids recognisewhich nucleotides. This code has beenessential for the posterior zinc finger en-gineering. The second line of research ofthe group is synthetic gene network con-struction, which consists on joining to-gether carefully selected genes and reg-ulatory sequences in order to constructartificial “circuits” that can sense partic-ular conditions or signals within a cell,and respond accordingly —just as elec-trical circuits do. Finally, the group hasdeveloped a new way of delivering DNAcontaining gene network constructs tospecific locations within a mammaliancell population. With this technique,which is called PCR bead transfectionand uses magnetic beads, they can trans-fer a specific DNA construct to a single se-lected cell within a population. The group,formed only by biologists, also uses thehelp of some computer scientists at othergroups at the PRBB, such as Ricard Solé(GRIB), Luis Serrano (CRG) and JamesSharpe (CRG), to do some computer mod-elling and test their network hypotheses.

By combining these lines of research,the group intends to achieve severalaims. Their work should help finding outthe “design principles” underlying com-plex biological systems, such as thedevelopment of an organism, the forma-tion of the stripes present in the skin ofsome animals, etc. by artificially re-crea-ting the pathways involved in these pro-cesses. But their work also has morepractical applications. For example, theyare working on a biotechnology applica-tion of their engineered networks withinthe EU project “Netsensor”, in collabora-tion with Luis Serrano and other Euro-pean groups. This project consists on in-troducing into cells a construct that willcorrect a carcinogenic mutation only if itsenses that this is needed. The cons-truct carries an artificial sensor gene net-work, and a customized Zinc finger nu-clease to cut and repair the p53 gene,a gene usually affected in cancer.

“The p53 nuclease Zinc finger is myfavourite result so far; we engineered thisenzyme to do something we couldn’t do be-fore”, says Isalan of his discoveries sincehe joined the CRG, a year ago. This is onelittle step towards what would be Isalan’sdream: to cure a disease using one ofthese gene networks. Again, optimistically,he thinks we’ll only have to wait a decade �

tal de fer modelatge computacional i po-sar a prova les seves hipòtesis.

Combinant aquestes línies de recer-ca, el grup pretén aconseguir diversosobjectius. El seu treball hauria d’ajudara descobrir els «principis de disseny»subjacents als sistemes biològics com-plexes —com el desenvolupament d’unorganisme, o la formació de ratlles pre-sents en la pell d’alguns animals— mit-jançant la recreació artificial de les viesimplicades en aquests processos. Peròla seva feina té també aplicacions méspràctiques. Per exemple, en col·laboracióamb en Luis Serrano i altres grups eu-ropeus, estan treballant en l’aplicacióbiotecnològica dels circuits artificialsdins el projecte de la UE «Netsensor».Aquest projecte consisteix en la intro-ducció intracel·lular d’una seqüència deDNA que corregiria una mutació cancerí-gena quan fos necessari. Aquest DNAartificial conté un circuit de gens enca-rregat de la detecció de la mutació i undit de zinc (una nucleasa) personalitzatper tallar i reparar el gen p53, un gen tí-picament afectat en el càncer.

«El dit de zinc-nucleasa de p53 és elmeu resultat favorit; hem modificat aquestenzim per tal que faci una cosa que abansno podia fer», diu Isalan en referència alsseus treballs des que va arribar al CRG,ara fa un any. Aquest és un petit pas capal somni d’Isalan: curar malalties fent ser-vir aquests circuits de gens. Sempre opti-

UNITAT D’ENGINYERIA DE XARXES GÈNIQUES DEL CRG, DIRIGIDA PER MARK ISALAN

SYLVIE SCHNEIDER-MAUNOURY, November 19.

Schneider-Maunoury, from the Laboratoire deBiologie du Développement, CNRS UMR7622,Université de Paris 6 in Paris, France, is interestedin the molecular mechanisms involved in the re-

gionalization of the vertebrate brain, and in particular the neu-ral tube. For this, her lab uses two animal models, mice andzebrafish, and they study the specific function of several tran-scription factors, such as Iroquois and vhnf1/Tcf2.

5 novembre de 2007 | www.prbb.org

ANDREA MUSACCHIO, November 23. Musacchio,from the Department of Experimental Oncology, Eu-ropean Institute of Oncology in Milan, Italy, tries tounderstand the inner workings of the spindle as-sembly checkpoint and its interaction with kineto-

chores, by using a combination of methods ranging fromstructural analysis using protein X-ray crystallography, to bio-chemistry and cell biology. He’s interested both in the “at-tachment sensing” and in the “tension sensing” branch of thespindle assembly checkpoint, and he is also actively involvedin the structural characterization of proteins involved in thecontrol of mitosis, such as the Aurora B kinase.

ANA CUENDA, November 30. Cuenda, from theCentro Nacional de Biotecnología in Madrid, Spain,is interested in the Mitogen Activated ProteinKinase (MAPK) signal transduction. In particular,she studies the p38MAPK pathways, and the roles

of two members of the p38MAPK family both in normal physio-logical functions and their implication in pathological stateslike neurodegenerative disorders, different type of cancers orcardiovascular diseases. Her research is also focused on thediscovery of new inhibitors, substrates and interacting proteinsfor these kinases.

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST


Quan et vas interessar per la ciència?

Quan era petit jugava amb el «Qui-micefa», un joc de química que elsmeus pares em van haver de re-

quisar vàries vegades… Però realmentno vaig pensar en ser científic fins quevaig començar a fer el doctorat.

I per què vas acabar fent recerca?

Vaig estudiar Medicina amb la idea de sercirurgià cardiovascular. Però a partir desegon curs vaig començar a col·laborarcom a estudiant en el Departament de Fi-siologia i allà vaig continuar fins al final dela carrera. Ho feia més aviat com a hobbieperò, en acabar, vaig demanar una becaper fer la tesi, a més de presentar-me alMIR. La beca va sortir abans, així quem’hi vaig tirar de cap. Em vaig deixar duruna mica per l’atzar, però un cop dins, vaigveure que la recerca podia ser realmentsatisfactòria i gratificant com a carrera.

En què va consistir la teva tesi doctoral?

Estudiava la transmissió d’electricitatpels nervis, fent estudis in vivo. En elsdarrers dos anys vaig fer estades al de-partament de neurologia de la ClínicaMayo a Minesotta (EUA), on vaig fer es-tudis més bioquímics i vaig adonar-meque, sent metge, em mancava una for-mació molecular.

I la vas aconseguir després del doctorat?

Sí, vaig tornar a València, al que ara és elCentre d’Investigació Príncipe Felipe, onhi vaig fer un «postdoc» enfocat en biolo-gia molecular i bioquímica de proteïnes.Al cap de 5 anys ja dominava les molè-cules però trobava a faltar l’organismecomplet. Així que vaig decidir estudiaruna disciplina intermitjana, la biologia deldesenvolupament, concretament l’em-briologia genètica i molecular. Això hovaig fer al Salk Institute de San Diego,amb Izpisúa Belmonte, a partir del 2000.

Per què vas tornar a Espanya?

Al Salk Institute em vaig implicar en laconstrucció de les instal·lacions neces-sàries per a treballar amb cèl·lules mareembrionàries humanes. Cap al 2003 hi va

«Als científics ens paguen per explorar la nostra curiositat»

major oferta amb un espectre molt va-riat, des de recerca molt bona a d’altramenys transcendent, de forma que pràc-ticament tothom pot trobar un lloc per ferrecerca. Aquí la oferta és molt menor.

Quin ha estat el millor moment de la te-

va carrera?

No crec que existeixi el «moment Eureka»,sinó que l’èxit és la suma de molts mo-ments i cada decisió afecta a la següent.

Què és el millor i el pitjor de ser un cien-

tífic?

El millor és que et permet plantejar-te elsteus propis reptes; en definitiva, et pa-guen per explorar la teva pròpia curiositat!El pitjor és que consumeix molt, i és difícilmantenir una vida social «normal». A mésés molt dur laboralment: vius de bequesmolts anys, calen sacrificis personals, etc.

“We scientists get paid to explore

our own curiosity”

When did you become interested in

science?

When I was little I used to playwith “Quimicefa”, a chemistrygame that my parents had to

take away from me a few times… But Ireally didn’t think about being a scientistuntil I started doing my PhD.

And why did you end up doing re-

search?

I studied medicine with the idea of be-coming a cardiovascular surgeon. But fromthe second year until the end of my degreeI collaborated in the Physiology depart-ment as a student. It was more of a hob-by, but when I finished my degree I askedfor a grant to do my PhD, as well as doingthe exam to get a “resident medical post”.The grant was resolved first, so I went forit. I did let hazard guide me, but oncestarted I realised that research could bevery satisfactory and gratifying as a career.

What was your PhD about?

I studied electricity transmission in nervecells, doing in vivo studies. In the lasttwo years I did stages at the neurologydepartment at Mayo Clinic in Minesotta.There I did biochemical studies and I rea-

lised that, being a medical doctor, I waslacking some molecular knowledge.

And you got it after your PhD?

Yes, I came back to Valencia to do a post-doc focused in molecular biology and pro-tein biochemistry. After 5 years I alreadymastered the molecules, but I missed thewhole organism… So I decided to studyan intermediate discipline, developmentalbiology, and more specifically genetic andmolecular embryology. I did this at theSalk Institute in San Diego, with IzpisúaBelmonte, starting in 2000.

Why did you come back to Spain?

At the Salk Institute I was involved in theconstruction of the installations to work withhuman embryonic stem cells. Around 2003there was a social and scientific debateabout ethics of stem cells and with theBush government there didn’t seem therewas any easy way forward. In Spain, on theother hand, laws were more progressive andso it was proposed to create a stem cell in-stitute at the PRBB and I decided to come.

What’s the biggest difference between

the US and Spain in terms of research?

I think in the USA there’s a huge mass ofresearchers and a much more variedspectrum, from really good to not sogood research; so pretty much everyonecan find a place to work. Here the offeris much more limited.

What has been the best moment of your

life?

I don’t believe there’s an “Eureka” mo-ment, but rather than success it is thesum of lots of moments. Life is a con-tinuum of moments where each decisionaffects the next one.

What is the best and the worst of being

a scientist?

The best is that it allows you to raise yourown challenges; basically they pay you toexplore your own curiosity! The worst isthat it consumes a lot of time, and it is dif-ficult to have a ‘normal’ social life. Also,scientists are in a very difficult labour sit-uation: you live from grants for years, per-sonal sacrifices are needed, such as livingabroad for some periods of time, etc. �

ENTREVISTA A ÁNGEL RAYA (CMRB)

haver un debat social i científic sobre l’è-tica de les cèl·lules mare i amb el governde Bush, no semblava que hi hagués sor-tida fàcil en aquest camp. En canvi, a Es-panya, les lleis eren més progressistes.Així que es va plantejar crear un institut decèl·lules mare aquí al PRBB i vaig tornar.

Quina és la diferència més gran en quant

a recerca entre els EUA i Espanya?

Crec que als EUA hi ha una massa crí-tica investigadora molt més gran i una

P E R F I L / P RO F I L E

Ángel Raya va néixer un mes de

novembre ara fa 40 anys a Ar-

gamasilla de Calatrava, a Ciudad

Real, d’on ha estat nomenat ciu-

tadà d’honor. Va estudiar Medici-

na i va fer la tesi a la Universitat de

València, des d’on va anar a treba-

llar uns mesos als EUA, i a on tor-

nà després a fer un postdoc. De

Valencia tornà una vegada més

als EUA per acabar finalment al

CMRB amb una plaça ICREA ara

fa quasi 2 anys.

Ángel Raya was born 40 years ago

in a November at Argamasilla de

Calatrava, in Ciudad Real, where

he has recently been named “ho-

nour citizen”. He studied medicine

and did his PhD at the Valencia

University, from where he went

to work a few months in the USA,

and to where he returned later

to do a postdoc. From Valencia,

he once again went to the USA to

finally end at the CMRB nearly 2

years ago with an ICREA position.

Diversitat

www.prbb.org | novembre de 2007 6Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Qui es mereixia el premi Nobel aquest any?

El proper desembre a Oslo tindrà lloc l’entrega dels Premis Nobel de 2007.Els guanyadors, però, s’han donat a conèixer ja en el mes d’octubre. En la ca-tegoria de Fisiologia o Medicina, els guardonats enguany són Mario Capecchi,

Martin Evans i Oliver Smithies, pels seus descobriments dels principis per introduirmodificacions específiques de gens en el ratolí, fent servir cèl·lules mare embrio-nàries.

El·lipse ha preguntat a cinc investigadors que treballen als centres del PRBBa qui li haurien donat ells el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina d’aquest any iperquè.

Xavier Estivill (CRG)

«Crec que el Nobel d’a-quest any és molt encertat.Fa anys que la comunitat

científica de l’àmbit de la transgènesi igenòmica funcional esperàvem que esfes honor a una contribució que ha per-mès avançar en la comprensió de les ba-ses de milers de gens i centenars demalalties. Capecchi, Evans i Smithieshan revolucionat el camp de la transgè-nesi. Esperem que aquest reconeixe-ment fructifiqui al nostre entorn amb lacreació de més recursos que facilitin larecerca al PRBB.»

“I think the 2007 Nobel Prize has been avery good choice. It’s been years that we,the scientific community in the transge-nesis and genomics area, were hopingthat this contribution, which has helpedthe understanding of the basis of thou-sands of genes and hundreds of dis-eases, would be finally honoured. Capec-chi, Evans and Smithies revolutionizedthe transgenesis field. We hope that thisrecognition will be fruitful in our environ-ment and will help the creation of moreresources that can facilitate the work ofresearchers at PRBB.”

Carlos Trampal (IAT)

«Li hauria concedit el Nobela qualsevol grup que ha-gués demostrat substan-

cials avenços en el camp de les cèl·lulesmare que poguessin servir com a guia

per a futures aplicacions biomèdiques.Destacaria el desenvolupament de no-ves teràpies cel·lulars o la medicina re-generativa i les seves aplicacions per apatologies d’una gran rellevància mèdicai social, com són el càncer, l’Alzheimer,el Parkinson, les lesions medul·lars o ladiabetis.»

“I would have given the Medicine NobelPrize to any group that would have donesubstantial discoveries in the field ofstem cells that can be useful as a guidefor future biomedical applications. Iwould highlight the development of newcell therapies or regenerative medicineand their applications for very relevantpathologies, such as cancer, Alzheimer,Parkinson, medullar lesions or dia-betes.”

Juan Martín-Caballero

(PRBB)

«Fins i tot sense saber quel’havia rebut, jo li hagués

donat el Nobel a en Capecchi. A principisdels 80 ell va demanar una beca per apoder aplicar les tècniques de recombi-nació homòloga in vivo a ratolins, però liva ser denegada, li van dir que aquestatècnica no prometia, no seria efectiva.Però ell hi va creure igualment, i va ferservir diners d’altres llocs per seguir enaquesta línia. El Nobel reconeix la sevafeina, que és la base de tots els modelsanimals de malalties existents avui endia, i reconeix la seva persistència en llui-tar per allò en què creia.»

“Even without knowing that he won, Iwould have given the Nobel prize toCapecchi. At the beginning of the 80s heapplied for an NIH grant in order to applythe homologous recombination tech-nique to mice, but they denied it, sayingthat the technique wasn’t promising in vi-vo. But he believed in it, so he used mon-ey from other sources to continue work-ing in this line. The Nobel recognisesboth his work, which is the base of allthe animal disease models existing now-adays, and his persistence in followingwhat he believed in.”

Olga Valverde (UPF)

«Que el Nobel s’hagi donata tres investigadors pelsseus estudis en la manipu-

lació genètica de ratolins és molt impor-tant. La generació dels primers ratolinsmutants en els 80 va significar un granavenç. De fet, aquests animals són no-ves “eines” que ens permeten de des-cobrir com funcionen els sistemes fisio-lògics, i entendre millor la fisiopatologiade diverses malalties de base genètica.També m’agrada el fet que el guardó si-gui compartit per tres investigadors; ésun reconeixement de que la ciència avan-ça gràcies al treball de diversos equips.»

“The fact that the Nobel award has beengiven to three researchers for their stud-ies in genetic manipulation of animalsis very important. The generation of thefirst mutant mice in the 80s meant a re-al advance. These animals are actually


El 4 d’octubre de 2007 tingué lloc lainauguració institucional del CREAL,dirigit per Josep M. Antó i constituït

el 2006. El CREAL té la finalitat d’adqui-rir coneixement que es tradueixi en políti-ques per reduir la incidència de malaltiescausades per factors ambientals.

La inauguració fou presidida per MarinaGeli, consellera de Salut de la Generalitatde Catalunya, i comptà amb la participacióde representants del Departament d’Inno-vació, Universitats i Empresa i del de MediAmbient i Habitatge, de l’Institut Municipald’Assistència Sanitària (IMAS) i de la UPF.

L’acte va coincidir amb la primera reu-nió del Consell Assessor Científic delCREAL, presidit per John Samet, de la

Who deserved this year’s Nobel Prize?

The presentation of the 2007 Nobel Prize awards will take place in Oslo inDecember, but the winners have already been announced in October. For the cat-egory Physiology or Medicine, this year’s winners are Mario Capecchi, Martin

Evans and Oliver Smithies for their discoveries of principles for introducing specificgene modifications in mice by the use of embryonic stem cells.

El·lipse has asked five researchers at the PRBB centers who they would have cho-sen to receive this year’s Physiology or Medicine Nobel Prize.

new tools that allow us to find out howthe physiological systems work and to godeeper into the physiopathology of sev-eral genetic diseases. I also like the factthat the award has been shared by threescientists; it is a recognition that the sci-entific progress is achieved thanks to thework of several teams.”

Xavier Nogués

(IMIM-Hospital del Mar)

«Probablement aquest és elmés difícil d’escollir dels

Premis Nobel. Un investigador incansableen el meu camp és Gregory Mundy, dela Vanderbilt University, qui ha dedicat laseva vida a estudiar com es produeixenles metàstasis del càncer i a l’estudi delmetabolisme ossi. És clar que n’hi hamolts d’altres que també s’ho mereixen;per això hi hauria d’haver un Nobel per atots els metges i investigadors del mónque dediquen cada hora del seu dia a mi-llorar la vida dels ciutadans.»

“Probably this is the most difficult tochoose of the Nobel Prizes. A tireless re-searcher in my field is Gregory Mundy,from the Vanderbilt University, who hasdedicated his life to the study of howmetastasis of cancer occurs and to thestudy of bone metabolism. Of coursethere are many other researchers whodeserve it: that’s why I think there shouldbe a Nobel Prize for all doctors and re-searchers around the world who are ded-icating every hour of their day to improve people’s lifes” �

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

El CREAL arrelaJohns Hopkins Bloomberg School ofPublic Health (EEUU). Aquest Consellreuneix a experts de renom internacionalen les línies de recerca del CREAL, comla prevenció de malalties respiratòries,els estudis de càncer i relació amb fac-tors o els efectes contaminants en la sa-lut dels nens. El Consell valorà l’evoluciód’aquesta primera etapa del centre i feurecomanacions sobre línies de recercafutures.

CREAL takes roots

The institutional opening of the En-vironmental Epidemiology ResearchCentre (CREAL), founded in 2006

and led by Josep M. Antó, took place lastOctober 4 at the PRBB conference hall.

The aim of the CREAL is to acquireknowledge that can be translated intohealth care and environmental policiesthat eventually lead to the reduction of ill-nesses caused by environmental factors.

The inauguration was presided over byMarina Geli, Minister of Health of the Ge-neralitat de Catalunya and other repre-sentatives from the Departments of In-novation, Universities & Business and ofEnvironment & Housing, from the Munici-pal Institute of Health Care Services andfrom the Pompeu Fabra University (UPF).

The event coincided with the first meet-ing of the CREAL Scientific Advisory Coun-cil, led by John Samet, from the John Hop-kins Bloomberg School of Public Health(US). This council brings together inter-nationally-renowned experts in the re-search lines that CREAL works with, such

as the prevention of respiratory diseases,the relationship between environmentalcontaminants and cancer or the pollutioneffects on children’s health. The councilevaluated the evolution of this initial stageof the centre and made recommendationsabout potential future research lines �

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

7 novembre de 2007 | www.prbb.org Diversitat

(what separates the cell from its sur-roundings). This receptor senses a signalfrom the environment and then triggers acascade of proteins that will activate oth-er proteins, and so on; this is called asignalling cascade. In eukaryotic cellssuch as the human ones kinases andphosphatases —a type of proteins thatadd or remove a chemical group to otherproteins and modify their activity— arefrequent components of these signallingpathways, The signalling cascade will fin-ish in the nucleus, the part of the cellwhere the DNA is stored, and will eitheractivate or repress certain genes. The ac-tion of these genes will dictate the re-sponse to the initial signal.

The signals that trigger a reactionin a cell can be external, such as sever-al types of stress, including starvation,heat shock or osmotic stress. However,the stress signal can be endogenous, asobserved for oxidative stress: the use ofoxygen during respiration can generatereactive species as a side-product, andthese species can damage all types ofbiomolecules, including DNA.

Furthermore, cells also need to talk toeach other in order to behave as a wholewithin the organism. These cell-to-cellsignals can be through physical contactor through molecules that are releasedfrom one cell and captured by another �

Llenguatge molecular: com es comuniquen les cèl·lulesMaruxa Martínez-Campos

Comunicar-se o morir, aquesta és lallei per a les cèl·lules. Les cèl·lu-les necessiten conèixer el que suc-

ceeix al seu entorn per tal de reaccionaradequadament en cada moment. Peraixò tenen uns mecanismes de senya-lització molt complexes. Excepte quan elsenyal és difusible, la senyalització solcomençar amb un receptor situat a lamembrana de la cèl·lula (la membranarecobreix la cèl·lula i la separa de l’ex-terior). Aquest receptor detecta un se-nyal de l’entorn i, en conseqüència, acti-va una proteïna, que activarà una altraproteïna, i així consecutivament. Això s’a-nomena una cascada de senyalització.En cèl·lules eucariotes, com les cèl·luleshumanes, els components d’aquestescascades solen ser les cinases i fosfa-tases —un tipus de proteïnes que afe-geixen o treuen un grup químic a d’altresproteïnes, modificant així la seva activi-tat. La cascada de senyalització acabaal nucli, la part de la cèl·lula on hi ha elDNA, i acabarà activant o reprimint unsgens específics. L’acció d’aquests gensdictarà la resposta al senyal inicial.

Entre els senyals que disparen una re-acció a la cèl·lula en destaquen diversostipus d’estrès extern, com la manca d’a-

liments, un shock tèrmic, o l’estrès os-mòtic. El senyal d’estrès, però, també potser intern, com és el cas de l’estrès oxi-datiu: l’ús de l’oxigen durant la respira-ció pot crear molècules reactives com aproducte secundari, i aquestes poden fermalbé altres tipus de biomolècules, en-tre elles el DNA.

A més, les cèl·lules també necessitenparlar les unes amb les altres per a po-der comportar-se com un tot dins l’orga-nisme. Aquesta comunicació intercel·lu-lar («entre cèl·lules») pot ser a través de

contacte físic o a través de molèculesalliberades per una cèl·lula i captadesper una altra.

Molecular language:

how cells communicate

Communicate or die, that’s the lawfor cells. Cells need to be aware ofwhat’s happening in their environ-

ment and react accordingly. For that, theyhave very complex signalling mecha-nisms, which, unless the signal is dif-fusible, tend to start with a receptor pro-tein located at the membrane of the cell

Les cèl·lules reben diversos senyals i responen en conseqüència

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

La castanyera

La Castanyada és (is) una festa(party) popular de Catalunya quese celebra tradicionalment la nit

(night) del 31 d’octubre, vigília (vigil)del dia (day) de Tots Sants (All Saints),un dia dedicat al record (memory) i larelació amb els difunts (deceased). LaCastanyada consisteix en un àpat (me-al) en que es mengen (eat) sobretot(mainly) moniatos (sweet potatoes),castanyes (chestnuts) i els típics pa-nellets (little almond cakes), i on esbeu (drink) moscatell (a sweet wine).Durant (during) aquesta època i la res-ta (rest) de mesos (months) de tardor(autum), les castanyeres (women whosell chestnuts), vestides (dressed)amb roba (clothes) d’abric i amb (with)mocador (shawl) al cap (head), venen(sell) castanyes torrades (roasted) i ca-lentes (hot) al carrer (street).

A l’endemà (the next day), dia deTots Sants, hi ha el costum (custom)d’anar al cementiri (graveyard) a portar(bring) flors (flowers) i netejar (clean)els nínxols (niches) dels familiars (re-latives) morts.

Sembla (It seems) que el costum(habit) d’ingerir (ingest) aquest tipus(kind) de menjar (food) —altament(highly) energètic— prové del fet(fact) que durant la nit (night) de TotsSants, es tocava a morts (ring the

bell for the dead people) sempre(always) seguit fins (until) a la ma-tinada (daybreak); amics (friends)i parents (relatives) ajudaven (hel-ped) els campaners (men who ringthe bell in a church) a fer (do) aques-ta dura (hard) tasca (job), i totsplegats (together) consumienaquests (these) aliments per nodefallir (faint).

Es poden fer amb diversos gus-tos (flavours) i formes (shapes) afe-gint-hi a la pasta coco ratllat, cacauen pols, cafè en pols, ratlladura depela (skin) de llimona (lemon), etc. �

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

El ministre de sanitat visita el PRBB

El passat 23 d’octubre el Ministrede Sanitat i Consum, Bernat So-ria, acompanyat pel conseller

Huguet, president del Consell Rectordel PRBB, i per la consellera Geli, va vi-sitar oficialment el parc com a primerpas de la intensificació de la col·labo-ració entre el PRBB i el Ministeri de Sa-nitat. Soria també va participar en unacte organitzat per la Fundació Cata-lana per a la Recerca i la Innovació quetingué lloc per la tarda a l’auditori delPRBB. En l’acte es va presentar la bio-grafia de Josep Egozcue, i hi va haveruna taula rodona sobre noves perspec-tives terapèutiques basades en cèl·lu-les mare.

The minister of health visits the PRBB

Last October 23rd the Spanish minis-ter of health, Bernat Soria, accom-panied by the councillor Huguet,

president of the Board of the PRBB, andthe councillor Geli, officially visited thepark as a first step of the intensificationof the collaboration between the PRBBand the ministry. Soria also participated inan event organised by the Catalan Foun-dation for Research and Innovation, whichtook place in the afternoon at the PRBBconference hall. This event consisted inthe presentation of Josep Egozcue’s bio-graphy and a round table on new thera-peutic perspectives based on stem cells �

Molts grups dels centres del PRBBestudien diferents aspectes dela senyalització cel·lular, com perexemple: / Several groups atthe PRBB centres study severalaspects of cell signalling. Theseare some examples:

Fernando Giráldez (UPF)Helena Hidalgo i José Ayté (UPF)Francesc Posas (UPF)José Aramburu (UPF)Antonio García de Herreros (IMIM)Pura Muñoz (CRG)Salvador Aznar- Benitah (CRG)Susana de la Luna (CRG)

© J

ordi

Cas

añas

Edifici www.prbb.org | novembre de 2007 8

“Household sprays linked to one in se-

ven cases of asthma” The Times, 13

d’octubre de 2007.

Investigadors del CREAL-IMIM, lideratsper Jan-Paul Zock, demostren en un es-tudi que l’ús d’aerosols per a netejar lacasa pot ser la causa d’un de cada setcasos d’asma en adults.

«Catalunya pisa el acelerador para lle-

gar al nivel europeo del I+D», Què!, 15

d’octubre de 2007.

El PRBB surt al diari barceloní Què! comun dels centres de recerca amb clara vo-cació internacional que fan de Barcelonaun referent per a científics estrangers.L’article inclou opinions de Mark Nieu-wenhuijsen (CREAL) i Luis Serrano (CRG).

«Geli inaugura el Centre d’Investigació

Epidemiològica Ambiental», La Vanguar-

dia, 4 d’octubre de 2007.

La consellera de Salud de la Generalitat,Marina Geli, va inaugurar oficialment elCentre de Recerca en Epidemiologia Am-biental (CREAL), en el PRBB, el dia 4d’octubre.

«Un biochip de ADN amplía la detección

de anomalías en el feto» La Vanguardia,

2 d’octubre de 2007.

Investigadors del CRG i la UPF (XavierEstivill, Luis Pérez-Jurado i Lluís Armen-gol) al PRBB han desenvolupat un bioxip,un test genètic per a detectar anomaliesen el fetus amb major resolució i rapi-desa que les probes actuals �

RECULL DE PREMSA / PRESS SELECTION

ELS NENS I EL PRBB / CHILDREN AND THE PRBB

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció:


Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Dolores Otero (CMRB)

Mercè Mascarell (IAT-Inforpress)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut dela Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)Institut d’Alta Tecnologia (IAT)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: [email protected]: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to:[email protected]

EL JOC / THE GAME

Instruccions per jugar al Su-doku:

Completa els 9 quadrats deltaulell (81 caselles en 9 files i 9columnes), omplint les casellesbuides amb números de l’1 al 9,sense que es repeteixi cap nom-bre en una mateixa fila, columnao quadrat.

Instructions to play Sudoku:

Fill in the 9 squares of the box(which has 81 little squares in 9rows and 9 columns), filling inthe empty little squares with num-bers from 1 to 9, without repeat-ing any number in a given row,column or square �

Dibuix del seu pare, per Fiona Mestres, 5 anys

Fotografia de /

Photography by

Reimund

Fickert (PRBB)

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Viviana Belalcázar Guerrero (IMIM) recomana: Patacones

Els «patacones» són un plat típic dela costa de Colòmbia. Per prepa-rar-los agafeu un plàtan mascle

verd, com més verd millor. Després pe-leu-lo i talleu-lo a rodanxes d’uns 2 cm.Fregiu les rodanxes en oli d’oliva, donantvoltes fins veure que canvien de color ro-senc a groc. Traieu-les de l’oli i col·lo-queu-les en un plat. Aixafeu les rodan-xes amb un altre plat o un got. Afegiu sali torneu-les a fregir fins que quedin dau-rades. Traieu els patacones del foc i ser-viu-los com a plat d’entrada o com aguarnició.

Viviana Belalcázar Guerrero (IMIM)

recommends: Patacones

Patacones are a typical dish of thecoast of Colombia. To prepare them,take a green plantain, the greener the

better. Peel it and cut into slices about 2 cmwide. Fry in olive oil, turning until their colourchanges from pinkish to yellow. Take themout of the oil and put them aside on a plate.Flatten the slices with another plate or aglass. Add salt and fry again until they arebrown. Take them out of the oil and serveeither as an entry dish or as a side dish �

El·lipse 5: "Art goes along with science"

Documents

Transcript of El·lipse 5: "Art goes along with science"