Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic novembre de 2014 NÚM. 79 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

A hundred years of Hospital del Mar

This year is Hospital del Mar’s centenary. A hun­dred years during which

the world, the city and the health sciences have experienced important changes. The Hospital del Mar arose in response to an epidemic and the temporary fa­cilities became more permanent because of persistent threats. Ge­nerations of work has allowed us to adapt to whatever the city needs, be that coping with an epidemic or an Olympic Games. Today the Hospital del Mar is part of the Mar Health Park, a health care group that has also been training professionals in various branches of the field since the 1970s, and has incorporated top quality research since the 1950s. On the beach front, and next to Barceloneta, today this is an im­portant hub of knowledge ser­ving the general public. The ser­vice ethos of so many years and strong collaborative links with our home city is a guarantee that we will keep doing our best. And as we celebrate we are proud to be part of all of this!

Jordi Carbonell Abelló Hospital del Mar

Cent anys de l’Hospital del Mar

Aquest any celebrem el centenari de l’Hospital del Mar. Cent anys en els

quals el món, la ciutat i les cièn­cies de la salut han experimen­tat transformacions importants. L’Hospital del Mar va néixer de la necessitat de la ciutat davant una epidèmia i les instal·lacions temporals van esdevenir esta­bles per la persistència de les amenaces. La feina de genera­cions ens han permès adap­tar­nos al que la ciutat ha neces­sitat, tant a una epidèmia com a uns jocs olímpics. Avui l’Hospi­tal del Mar és una part del Parc de Salut Mar, un grup sanitari que a l’assistència va incorporar la docència de professions sani­tàries des dels anys setanta, i des dels cinquanta una recerca de màxima qualitat i professionali­tat. Davant de la platja i al costat de la Barceloneta, avui concen­trem un important pol de conei­xement al servei dels ciutadans. L’esperit de servei de genera­cions i la complicitat amb la ciu­tat que ens acull han de garantir que continuem donant el millor de nosaltres. Celebrem orgullo­sos, doncs, que en som part.

Jordi Carbonell Abelló Hospital del Mar

DESTACAT / HIGHLIGHT

Els prevencionistes del PRBB a la Festa dels Súpers

Els responsables de preven­ció dels diferents centres del PRBB van participar a la Festa dels Súpers de TV3, el 25 i 26 d’octubre a l’estadi de Montjuïc, fent el taller «Què portes a la motxilla?». En aquest taller dirigit als més petits, els tècnics explicaven a nens i nenes els perills de sobre­carregar les seves motxilles, així com la millor forma de repartir el pes per protegir­se l’esquena. Prop de 350.000 persones par­ticipen anualment en la festa.

Prevention experts from the park at the “Festa dels Súpers”

Prevention technicians from the PRBB centres participated in the “Festa dels Súpers”, or­ganised by TV3 at Montjuïc Olympic Stadium on October 25 and 26, with the workshop “What are you carrying in your backpack?” They explained to children the dangers of over­loading their backpacks and how to distribute the weight to best protect their backs. Each year about 350,000 people par­ticipate in this event ■

Maruxa Martínez-Campos

El 15 d’octubre els directors del Consorci PRBB i dels set centres del Parc van sig­

nar la seva adhesió a la nova edi­ció del Codi de Bones Pràctiques Científiques del PRBB. Aquest codi estableix les normes i els es­tàndards de qualitat que s’espe­ren actualment d’un científic. 14 anys després de la primera ver­sió del Codi del PRBB, enguany s’ha publicat una 5a edició que representa canvis significatius. S’entregaran còpies en paper del nou codi als diferents laboratoris dels centres del Parc, i també es pot accedir a una versió digital a goodpractice.prbb.org o descarre­gar­lo en format PDF.

Ara fa un any es va crear un grup de treball (GSP working group) amb representants dels centres per tal de coordinar acti­vitats de bones pràctiques científi­ques al parc. Aquest grup és qui ha actualitzat el codi, tot compartint l’aprenentatge i les bones pràcti­ques científiques entre els centres. Ara, el grup durà a terme de ma­nera regular iniciatives per millo­rar el coneixement sobre la inte­gritat en l’àmbit de tot el Parc i fo­mentar­ne la discussió. Aquestes ini ciatives seran un complement al curs obligatori sobre integri­tat científica «Science in Ac tion» que fan els estu diants de doc­torat en biomedicina de la UPF. Es pot contactar amb el grup de treball a l’adreça goodpractice@prbb.org.

The directors of the centres commit to good practice

On October 15, the direc­tors of the PRBB and the seven research centres

located in the park signed the new edition of the Code of Good Scientific Practice. The Code sets out the norms and quality stan­dards expected of scientists today. 14 years after it was first introdu­ced, the substantially revised 5th edition has just been published. The new code will be delivered to all laboratories in the park. A digital version of the new code is available at goodpractice.prbb.org, where you can also download it in PDF format. A Good Scientific Practice (GSP) working group was created

a year ago with representatives from all the centres to coordina­te activities in research integrity across all centres. The group has been updating the code over the last year, whilst sharing learning experiences and good practice in scientific integrity. Now, the GSP working group will organise re­gular cross­institute educational initiatives at the PRBB to increa­se awareness and provoke dis­cussion about research integrity issues. These activities will com­plement the compulsory course on good scientific practice that all UPF biomedical PhD students and some Master’s students cur­rently take. The GSP working group can be contacted at goodpractice@prbb.org ■

Els directors dels centres es comprometen amb les bones pràctiques

5a EDICIó DEL CoDI DE BonES PRàCTIquES CIEnTíFIquES

Els prevencionistes Rosabel Marrugat, Sonia Alcázar, Lourdes Luque, Samuel Espinal i Sandra Vial, amb Dani Jiménez

Ángel Raya (CMRB), Josep M. Antó (CREAL), Jordi Camí (PRBB, FPM), Arcadi Navarro (CEXS-UPF), Elinor Thompson (GSP working group chair), Luis Serrano (CRG), Xavier Bellés (IBE:CSIC-UPF), Miguel López-Botet (IMIM)

Ciència www.prbb.org | novembre de 2014 2

PERFIL DE GRuP / GRouP PRoFILE

noTíCIA CIEnTíFICA / SCIEnTIFIC nEWS

«Apliquem el coneixement biològic als pacients»

Un nou sistema de control de qualitat en la cèl·lula

Carles Besses – reCerCa ClíniCa apliCada a neoplàsies Hematològiques (imim)

Maruxa Martínez-Campos

Carles Besses va arribar a l’Hospital del Mar a finals de 1997 i el 2008 va cons­tituir el seu grup de recerca, que està

dividit en dues línies: l’estudi de les neoplà­sies mieloproliferatives, liderat pel mateix Besses juntament amb Beatriz Bellosillo i Alberto Álvarez, i l’estudi dels limfomes, liderat per Antonio Salar i Blanca Sánchez. El primer grup de malalties es caracterit­za per un excés de formació de cèl·lules san­guínies. Solen tenir una supervivència pro­longada, però en general no són curables. Els limfomes o tumors malignes dels ganglis limfàtics, en canvi, solen ser més agressius i amb una esperança de vida menor, però són potencialment curables.

Recerca translacional amb cèl·lules dels pacients

El grup intenta aplicar els coneixements biològics i genètics als pacients, sobretot pel que fa al diagnòstic i pronòstic de les malal­ties. «Un alt percentatge de les neoplàsies presenten alteracions genètiques. En el moment del diagnòstic, s’analitzen les ano­malies genètiques associades al diagnòstic específic de la malaltia», explica Besses. Per això es recullen mostres de sang perifèrica i de la medul·la òssia (aquest procediment mitjançant una punció) i, amb el consen­timent informat dels pacients, el material sobrant es guarda al biobanc i s’utilitza per a la recerca. Així el laboratori pot estudiar les cèl·lules mare sanguínies i les cèl·lules tumorals dels pacients, analitzar­ne les ca­racterístiques i veure si podrien ajudar a determinar la resposta al tractament o el pronòstic. «El material que utilitzem és anonimit­zat; és a dir, el nom del pacient no és cone­gut ni apareix mai en cap publicació científi­ca. Però sí que tenim una forma de vincular les cèl·lules a una història clínica particular, la qual cosa ens ajuda a relacionar les carac­terístiques genètiques o cel·lulars amb un pronòstic determinat o amb complicacions específiques», explica el doctor Besses. Per exemple, els pacients de neoplàsies mielo­proliferatives amb mutacions al gen JAK2 solen tenir més tendència a la trombosi que els que no tenen aquesta mutació.

Limfomes

L’altra línia de recerca també utilitza cultius de cèl·lules de pacients, en aquest cas amb limfomes, així com línies cel·lulars estàn­dard. L’objectiu és combinar terà pies que no s’utilitzen juntes en la pràctica clínica per veure si sumen efectes. A llarg termini, això es podria traduir en assajos clínics per a tractaments més eficients. «El problema dels tumors hematològics és que no estan focalitzats en un lloc, com els tumors sòlids, sinó que estan dispersos pel cos. Per això la cirurgia no és una opció, ni la radioteràpia (excepte en casos especials), sinó que ens veiem limitats a utilitzar immunoquimiote­ràpia», apunta el cap del grup. Després de tractar un limfoma pot que­dar una quantitat mínima de malaltia, el que s’anomena «malaltia mínima resi­dual». En les neoplàsies hematològiques, es detecta analitzant, a través de citometria de flux i d’estudis moleculars, la quantitat de cèl·lules mutades encara presents en el pacient. Caracteritzar­la pot ajudar a predir el risc de recaiguda del pacient, i això és el que el grup està estudiant específicament en el cas del limfoma gàstric. «Els nostres estudis ens ajuden a ajustar prediccions i a establir un seguiment clínic molt més individualitzat; però, de moment, aquesta informació no s’aplica a modificar l’estratègia terapèutica», especifica Besses. «Els canvis en tractament basats en altera­cions genètiques encara no estan imple­mentats a la pràctica clínica. Calen molts estudis i arribar a un acord entre els experts a escala internacional. Encara falta, però és cap a on anem», conclou el cap del grup.

La majoria de membres del grup pertanyen als serveis d’hematologia i patologia de l’hospital Most of the members of the group come from the haematology and pathology services

in the hospital

“We try to apply our newly acquired biological knowledge to the patients”

Carles Besses came to Hospital del Mar at the end of 1997, and in 2008 he set up his research group, which

is split into two lines: one studying mye­loproliferative neoplasms, led by Besses himself together with Beatriz Bellosillo and Alberto Álvarez, and the other looking at lymphomas, led by Antonio Salar and Blanca Sánchez. The first group of illnesses are characte­rised by excessive blood cell production. Sufferers tend to survive for quite a long time but in general these diseases are in­curable. Lymphomas or malignant tu­mours in the lymphatic ganglions, howe­ver, tend to be more aggressive and involve a shorter life expectancy, but are potentia­lly curable.

Translational research using the patients’ cells

The group tries to apply biological and ge­netic knowledge to patients, especially in the diagnosis and prognosis of an illness. “A high percentage of neoplasms present genetic alterations. When the diagnosis is made, we analyse the genetic anomalies associated with the specific diagnosis of the illness”, explains the doctor. To do this they collect samples of peripheral blood and bone marrow and, with the informed consent of the patient, any excess material is saved in the biobank and used for re­search. In this way the laboratory can stu­

dy the patient’s own blood stem cells and tumour cells, to analyse their characteris­tics and see if these can help determine treatment response or prognosis. “The material we use is anonymous, meaning the name of the patient never appears in scientific publications. But we do have a way to link the cells to a parti­cular clinical history, which helps us relate the genetic or cellular characteristics to a specific prognosis”, explains the doctor. For example, patients suffering myelopro­liferative neoplasm with mutations on the JAK2 gene tend to have a greater propen­sity for thrombosis than those that do not have this mutation.

Lymphomas

The group’s other research area also em­ploys cell cultures from patients, in this case with lymphomas, as well as standard cell lines. The aim is to combine therapies that are not used together in clinical prac­tice to see if they can be more efficient. In the long­term, this could translate into cli­nical trials. “The problem with haematolo­gical tumours is that they are not focused in one place, like solid tumours can be, but are dispersed around the body. So surgery is not an option, nor is radiotherapy (ex­cept in special cases), and we are limited to using immunochemotherapy”, points out the head of the group. After treating a lymphoma a small quan­tity of the illness may remain, known as minimum residual disease, which is de­tected using flow cytometry and molecular studies to analyse the quantity of mutated cells still present in the patient. Characte­risation can help in predicting the patient’s risk of relapse, and this is what the group is looking at in the case of gastric lymphoma. “The studies help us adjust our pre­dictions and establish much more indi­vidualised clinical follow­up, but, for the moment, this information is not applied to modify therapeutic strategies”, speci­fies Besses. “Treatment changes based on genetic alterations are generally still not implemented in clinical practice. We need many studies and we have to reach an agreement between experts internatio­nally. We’re still not there, but it is where we’re headed”, concludes Besses ■

Laia Cendrós

Les proteïnes, les unitats bàsiques de les nostres cèl·lules, s’han de plegar de manera tridimensional per tal de

fer la seva funció. Un grup d’investigadors del CRG ha publicat un estudi a la revis­ta Science on descriu un nou sistema de control de qualitat que vigila el plegament correcte de les proteïnes. És un sistema específic per a la membrana interna del

nucli cel·lular que forma part del reticle endoplasmàtic, una xarxa de membranes distribuïdes per tota la cèl·lula. Els investigadors del grup de Pedro Carvalho han descobert que aquest con­trol de qualitat s’encarrega d’eliminar les proteïnes mal plegades i, curiosament, també protegeix el nucli d’acumular pro­teïnes que no hi haurien de ser. La inves­tigació s’ha realitzat utilitzant com a mo­del el llevat, però els resultats podrien ser aplicats a la fisiologia dels humans.

A new quality control pathway in the cell

Proteins, the building blocks in our cells, must be folded into three­dimensional structures in order

to function. A team of researchers at the CRG has just published a paper in Science describing a new quality control system for misfolded proteins. It is specific to the inner nuclear membrane, a specialised part of the network of membranes spread

throughout the cell, known as the endo­plasmic reticulum. Researchers in Pedro Carvalho’s labo­ratory have found that this quality control system gets rid of misfolded proteins and, surprisingly, it also helps prevent the nu­cleus accumulating proteins that should not be there by targeting foreign proteins that could enter the nucleus by mistake. The studies were conducted using the Baker’s yeast Saccharomyces cerevisiae but the findings may also be relevant in humans■

Foto

de

Raú

l Peñ

a

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 novembre de 2014 | www.prbb.org Ciència

noTíCIES CIEnTíFIquES / SCIEnTIFIC nEWS

Una nova forma de regular la interacció proteïcanúria Pérez

Un estudi publicat a la revista Na-ture Communications descriu un efecte fins ara desconegut sobre

com interaccionen les proteïnes entre si. El treball ha estat coordinat per Gianni De Fabritiis, cap del Grup de Biofísica Compu­tacional del GRIB (UPF­IMIM) i investiga­dor ICREA del CEXS­UPF. Utilitzant simulacions moleculars, els autors han estudiat com afecta la fosforila­ció, un tipus de modificació química, en les proteïnes intrínsecament desordenades, o IDP. Aquestes proteïnes, que representen més del 50% del total de proteïnes en or­ganismes superiors (eucariotes) i sovint es troben associades a malalties com ara el

càncer, contenen dominis que en lloc de tenir una estructura permanent semblen polímers a l’atzar, de manera similar a pro­teïnes no plegades. «Hem mostrat com la fosforilació del domini quinasa induïble (KID), que es troba en proteïnes IDP, no només modu­la la forma que adoptarà la proteïna, sinó també el temps que trigarà a fer el canvi. Aquest efecte cinètic era desconegut», diu De Fabritiis. «La fosforilació bloque­ja la proteïna en un estat que permet que la unió amb una altra proteïna sigui més forta. Augmentant aquest temps de blo­queig es pot augmentar l’afinitat d’unió», explica. Aquest efecte pot ser rellevant en altres interaccions entre proteïnes, i entendre’l podria ajudar a dissenyar un nou tipus d’es­tratègia terapèutica per tractar malalties.

A new way to regulate protein interaction

Astudy published in the journal Na-ture Communications describes a hitherto unknown effect of pro­

tein­protein interactions. The work was coordinated by  Gianni De Fabritiis, head of the Computational Biophysics Group at the GRIB (UPF­IMIM) and ICREA resear­cher at the CEXS­UPF. Using molecular simulations, the authors looked at how phosphorylation, a type of chemical modification, affects intrinsically disordered proteins,  or IDPs. These represent more than 50% of all pro­teins in higher organisms (eukaryotes) and are often associated with illnesses like cancer IDPs contain areas that instead of

a permanent structure seem to have ran­dom polymers, similar to non­folded pro­teins. “We have shown how phosphorylation of the kinase inducible domain (KID), found in IDP proteins, not only modu­lates the shape that the protein adopts, but also the length of time involved in the change. This kinetic effect was unknown”, says De Fabritiis. “The phosphorylation blocks the protein in a state that allows the bond with another protein to be even stronger. Increasing this blocking time can increase the affinity of this bond”, he explains. This new effect may be important in other protein interactions and unders­tanding it may aid in the design of a new typeof therapeutic strategy for treating illnesses ■

Desenredant la divisió cel·lularLaia Cendrós

Un estudi publicat a la revista Journal of Cell Biology i realitzat pel labora­tori de Manuel Mendoza al CRG

llança nova llum sobre el mecanisme de divisió cel·lular. Utilitzant llevat, han desco­bert que un enzim bàsic per a la separació dels cromosomes anomenat topoisome­rasa 2 (Topo 2) està actiu durant molt més temps del que es creia fins ara i que la dura­da de la seva activitat està determinada per la longitud dels cromosomes. Quan una cèl·lula es prepara per divi­dir­se, duplica el seu ADN i el compacta en parelles de cromosomes idèntics que estan entrellaçats, com si fossin un parell d’auriculars enredats. Abans que la cèl­lula es parteixi en dos, és essencial que aquestes parelles es deslliguin correcta­ment, i la cèl·lula té dues opcions: o bé desnuar els cromosomes pacientment, com si fossin cables enrotllats, o bé ta­llar­los i empalmar­los. En el cas dels ca­

bles, potser tallar no és una bona opció, però els cromosomes són tan llargs que no en queda cap altra. I això és el que fa Topo 2. Fins ara es creia que la seva acció era ràpida i igual en tots els cromosomes, però els investigadors han descobert que en cèl·lules amb cromosomes més llargs del normal, Topo 2 necessita ajuda addi­cional per desfer aquests nusos i ha d’es­tar activa més temps. Aquesta ajuda que rep Topo 2 procedeix dels microtúbuls, uns cables diminuts que s’ancoren als

cromosomes i els estiren perquè en que­di una còpia a cada costat de la cèl·lula.

unravelling cell division

Work published in the  Journal of Cell Biology  and carried out by researchers from Manuel

Mendoza’s lab at the CRG, sheds new light on the cell division mechanism. Using yeast, the authors have discovered that an enzyme vital for chromosome separation,

topoisomerase 2 (Topo 2), is active for much longer than previously thought, and that chromosome length determines how long this protein works for.      When a cell prepares to divide, it dupli­cates its DNA and compacts it into pairs of identical chromosomes, which are tangled up like earphone wires. The chromosome pairs must untangle properly before the cell splits in half, and the cell has two options: to patiently disentangle the chromosomes, or cut them up and put them back together again. Cutting earphones up is not a good idea, but chromosomes are so long that there is no other option. This is what Topo 2 does. Until now it was believed that it acted quickly and equally on all chromosomes. However, the researchers have found that in cells with chromosomes that are longer than normal, Topo 2 needs extra help to undo the knots, and it remains active for longer. This help comes from the microtubules, tiny wi­res that anchor to the chromosomes during cell division and pull them apart so that one copy goes to each side of the cell ■

Cèl·lules mieloides a partir de fibroblastsJulián Pulecio

Investigadors del CMRB han liderat un estudi per simplificar el procés d’obten­ció de cèl·lules de la sang amb potencial

mieloide a partir de fibroblasts humans. El treball publicat a la revista Stem Cells constitueix un avenç significatiu en el camp de la medicina regenerativa, ateses l’eficàcia i la facilitat del protocol emprat per obtenir cèl·lules progenitores sanguínies. El procés denominat «transdiferenciació» permet, en catorze dies, la conversió de cèl·lules de la pell en cèl·lules sanguínies que s’assemblen funcionalment a les cèl·lules mieloides hu­manes.  Mitjançant l’estudi de la regeneració del sistema hematopoètic induïda per irradia­ció en un model murí, els autors han des­cobert que combinant un factor encarregat d’induir la pluripotència, Sox2, i una mo­

lècula d’ARN altament expressada en cèl­lules mare hematopoètiques, el microARN 125B, n’hi ha prou per convertir fibroblasts humans en cèl·lules mieloides amb capa­citat de ser empeltades en ratolins huma­nitzats.  Aquest treball, portat a terme en col­laboració amb investigadors del Salk Ins­titute for Biological Studies dels EUA i del CIEMAT de Madrid, constitueix el punt de partida per a l’obtenció in vitro de cèl·lules derivades del llinatge mieloide, com ara plaquetes i eritròcits, amb una aplicació clínica directa evitant l’ús de les cèl·lules mare induïdes. 

Myeloid cells obtained from human fibroblasts

CMRB researchers have led a stu­dy into simplifying the process for obtaining blood cells with myeloid

potential from human fibroblasts.

The work published in the journal Stem Cells, represents a significant breakthrough in the field of regenerative medicine, thanks to the efficiency and ease of the protocol used to obtain the blood cell progenitors. The process known as “transdifferentia­

tion” enables skin cells to be converted into blood cells that functionally resemble hu­man myeloid cells, in just 14 days.  By studying the regeneration of the hae­matopoietic system in a mouse model that has been irradiated, the authors have dis­covered that combining a factor responsi­ble for inducing pluripotency, Sox2, with a molecule of RNA highly expressed in hae­matopoietic stem cells, microRNA 125B, is enough to convert human fibroblasts into myeloid cells with the capacity to be graf­ted in humanised mice.  The work, carried out in collaboration with researchers from the Salk Institu­te for Biological Studies in the USA, and CIEMAT in Madrid, is the starting point for obtaining, in vitro, cells derived from the myeloid lineage, such as platelets and erythrocytes, with a direct clinical appli­cation that avoids the use of induced stem cells ■

Cèl·lula transformada / Transformed cell

Cèl·lules de llevat en divisió, amb l’ADN en verd / Yeast cells in division, with DNA in green

Imat

ge o

btin

guda

de

Man

uel M

endo

za (C

RG

)Im

age

by J

uliá

n An

drés

Pul

ecio

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | novembre de 2014 4

PERFIL / PRoFILELuc Steels (Bèlgica, 1952) va ser un dels investigadors que van revifar el camp de l’evolució del llenguatge ara fa uns quinze anys. Després d’estudiar lingüística a Bèlgica i ciències computacionals al MIT als EuA, va tornar a Europa a fer recerca sobre intel·ligència artificial, primer a la universitat Lliure de Brussel·les (VuB) i després a París, on va fundar el Laboratori de Ciència Computacional de Sony. Inicialment va estudiar sistemes experts, robots i música, fins que va centrar la seva recerca en els orígens i l’evolució dels llenguatges humans. El 2011 va esdevenir pro-fessor d’investigació ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-uPF) de Barcelona.

Luc Steels (Belgium, 1952) was one of the researchers that, about 15 years ago, revived the field of language evolution. After studying linguistics in Bel-gium and computer sciences at MIT in the uSA he did research on Artificial Intelligence in Brussels, where he was a lecturer in Artificial Intelligence at the Free university (VuB), and in Paris, where he founded the Sony Compu-ter Science Laboratory. Initially he studied primarily expert systems, robots and music, until he changed his focus to the origins and evolution of human languages. In 2011, he became an ICREA research professor at the Institute for Evolutionary Biology (CSIC-uPF) in Barcelona.

«No sabem com, per què o fins i tot quan va aparèixer el llenguatge humà»

luC steels – laBoratori d’evoluCió del llenguatge (CeXs-upF)

CARRERA CIEnTíFICA / SCIEnTIFIC CAREER

Maruxa Martínez-Campos

Per què un lingüista va estudiar ciències computacionals?

Mentre estudiava lingüística em vaig adonar que el processament del llenguatge és bàsicament un

tipus de tractament de la informació, i els informàtics són els experts en aquest camp. Vaig decidir anar a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i aprendre’n tot el pos­sible. Quan vaig tornar a Bèlgica vaig crear el meu laboratori d’intel·ligència artificial, fins al 1996, quan Sony em va demanar muntar un laboratori a París.

quan vas canviar el teu focus de la intel·ligència artificial a l’evolució del llenguatge? Fa uns quinze anys vaig quedar fascinat pels orígens del llenguatge humà. En aquell moment jo duia a terme un programa de divulgació científica a la televisió de Bèlgica en què entrevistava persones en diferents camps (físics, economistes, informàtics, biòlegs) per conèixer el seu punt de vista so­bre els sistemes complexos i el caos. Em vaig adonar que tots miraven cap als orígens, tant del cosmos com de la vida o de les estructu­res econòmiques. I em vaig adonar que en el meu mateix camp, el llenguatge, no hi havia teories serioses en absolut sobre els orígens. No tenim ni idea de com, per què o fins i tot quan va aparèixer el llenguatge humà. Així que em vaig decidir a aprofundir en aquesta qüestió.

Com s’estudia això? És un gran repte! Moltes persones, incloent­hi lingüistes coneguts com Noam Chomsky, en­cara creuen que no sabrem mai com va apa­rèixer el llenguatge, ja que no hi ha fòssils o cap altra evidència física de la seva aparició o la seva existència en els primers temps. Però jo crec que hi ha maneres d’explorar això. Una forma és empíricament, mitjan­çant l’estudi de la història de les llengües i la recerca de patrons en els canvis de les llen­gües. L’altre enfocament, en el qual em cen­tro, és mecanicista: tractar de comprendre quins processos tenen lloc al cervell durant el processament del llenguatge, l’aprenentat­ge i la innovació, i com s’arriba a crear dinà­micament un consens dins una comunitat lingüística. Per a això utilitzo simulacions per ordinador i robots. El meu objectiu és tractar de crear artificialment una evolució del llen­

guatge: no ensenyar als robots a parlar, sinó mirar d’aconseguir que ells mateixos creïn el seu propi idioma. Crec que això ens ajudarà a entendre com el llenguatge es podria haver originat en els éssers humans.

Per què vas decidir venir a l’IBE? Quan em vaig interessar per l’origen del llen­guatge, em vaig adonar que les persones que sabien més sobre l’evolució eren els biòlegs. Com se sol dir, en biologia res no té sentit si no és a través dels ulls de l’evolució... Pot­ser per això els biòlegs tendeixen a ser més oberts i comprensius amb les meves idees! Així que em vaig decidir a prendre un «bany» de biologia i evolució. Vaig deixar el labora­tori a París i vaig venir a l’IBE. Aquí em trobo en un context «bio», on puc aconseguir idees i feedback. Mai no havia treballat al sud d’Eu­ropa, així que vaig pensar que un lloc nou i

una llengua nova també m’ajudarien a obrir la ment. No podria haver fet una elecció mi­llor. En tot cas, em penedeixo de no haver co­mençat abans a estudiar la biologia evolutiva molt més seriosament.

“We don’t know how, why or even when human language appeared”

Why would a linguist study computer science?

While studying linguistics I realised that processing language is essen­tially a kind of information proces­

sing, and computer scientists are the experts in this field. I thought I would go to them and learn as much as I could about computing, so I went to the Massachusetts Institute of Tech­nology (MIT). When I came back to Belgium, I set up my lab on artificial intelligence, and

then in 1996, Sony asked me to start up a la­boratory in Paris.

When did you change your focus from AI to language evolution?About 15 years ago I became fascinated with the origins of human language. At the time I was running a science outreach programme on Belgian TV, where I interviewed people in different fields (physicists, economists, com­puter scientists, biologists) to find out their views on complex systems and chaos. I reali­sed they were all looking at the origins, be it of the cosmos, life or economic structures. And I realised that in my own field, language, there were no serious theories whatsoever about origins. Not a clue about how, why or even when, human language appeared. So I deci­ded to delve into that question.

How do you study this?It’s a huge challenge! Many people, including well known linguists like Noam Chomsky, believe we will never know how language appeared, since there are no fossils or other physical evidence of its appearance. But I think there are ways to explore this. One method is empirical: studying the history of languages and looking for patterns in how languages change. The other approach, which I focus on, is mechanistic: trying to understand which processes go on in the brain during language processing, learning and innovation and how a consensus is dynamically created in a language community. To do this I use com­puter simulations and robots. My aim is to try to generate artificial language evolution: not teaching the robots how to speak, but trying to get them to create their own language. I think this will help us understand how language could have originated in humans.

Why did you decide to come to the IBE?When I got interested in the origin of langua­ge, I realised biologists knew the most about evolution. As they say, in biology nothing makes sense if it’s not seen through the eyes of evolution... perhaps that’s why biologists tend to be more open to my ideas. So I de­cided to immerse myself in biology and evo­lution. I left the lab in Paris and came to the IBE. Here I find myself in a ‘bio’ context, whe­re I can get ideas and feedback. I had never worked in the south of Europe, so I thought a new language would help open my mind. I could not have made a better choice. If any­thing, I regret not having studied evolutio­nary biology more seriously before ■

ConFERÈnCIES PRBB-CRG / ConFEREnCES PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

MICHAEL DICKInSon, Friday november 14. Dickinson, from the Department of Biology, Univer-sity of Washington in Seattle, US, tries to elucidate the means by which flies accomplish their aero-dynamic feats. These include neuronal signalling

within brains, the dynamics of unsteady fluid flow, the struc-tural mechanics of composite materials, and the behaviour of complex nonlinear systems. This requires an integration of biology, engineering, fluid mechanics, and control theory. The long term goal is to develop a model that can provide in-sight to the behaviour and robustness of complex systems in general. He has been invited by David Hayes (CRG).

VICToRIAno MuLERo, Monday november 17. Mulero, from the Department of Cell Biology and Histology at the Faculty of Biology, University of Murcia, Spain, is interested in TNFR signaling in hematopoiesis, inflammation and cancer; in vivo

imaging of inflammation and tumour development; and the identification of new pharmacological compounds to treat chronic inflammation and cancer by high throughput screen-ing. In addition, he is also working on the phylogeny of immu-nity and in aquaculture. He has been invited by Miguel Angel Valverde (UPF).

DAVID L. STERn, Tuesday november 18. Stern, from the HHMI-Janelia Farm, near Washington DC, USA, aims to identify the genes and, ultimately, the indi-vidual nucleotides that have generated phenotypic diversity, in order to better understand how deve-

lopmental mechanisms influence evolution. He uses fine-scale genetic analysis on a group of closely related species in the Drosophila melanogaster species group, since they show enor-mous morphological, physiological, behavioral and ecological diversity. He has been invited by Matthieu Louis (CRG).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 novembre de 2014 | www.prbb.org Ciència

noTíCIES CIEnTíFIquES / SCIEnTIFIC nEWS

El sexe és important

El nou viatge dels «argonautes»

Comença un estudi europeu sobre mobilitat a les ciutats

Laia Cendrós

En moltes espècies, els mascles i les fe­melles tenen diferents cromosomes sexuals. Per exemple, les dones tenen

un cromosoma X més que els homes, que tenen un Y. Fátima Gebauer i el seu equip al CRG han utilitzat la mosca de la fruita, Dro-sophila melanogaster, per estudiar com les cèl·lules compensen aquesta diferència en el contingut cromosòmic, un procés ano­menat «compensació de dosi». En col·laboració amb laboratoris d’Alema­nya, els autors han trobat una proteïna, UNR, que té papers oposats en la compensació de dosi, depenent del sexe. En femelles, la proteïna reprimeix la maquinària que duu a terme la compensació de dosi en els cromo­somes sexuals, mentre que en mascles, UNR

núria Pérez

Un treball coordinat per Eduardo Eyras, cap del grup de genòmica computacional del GRIB (UPF­

IMIM), i amb participació del grup de Juan Valcárcel (CRG), ha posat de manifest que les proteïnes de la família Argonauta tenen un paper important en la regulació del gens al nucli cel·lular. Fins ara, se sabia que un complex mo­lecular integrat per un grup de proteïnes anomenades argonautes guiava els micro­RNAs (miRNAs), unes molècules petites d’ARN, cap a les seves dianes, les molècu­

Gisela Sanmartín

El CREAL, centre de recerca de l’alian­ça ISGlobal, va celebrar a finals d’oc­tubre la posada en marxa del projecte

PASTA (Physical Activity through Sustaina-ble Transport Approaches). Es tracta d’un projecte finançat per la Comissió Europea que pretén estudiar com són els patrons de mobilitat de la població a les ciutats i el seu impacte en la salut. En total, hi participaran 14.000 voluntaris de set ciutats europees (Anvers, Barcelona, Örebro, Londres, Roma, Viena i Zuric). Els investigadors del CREAL, coordi­nats per Mark Nieuwenhuijsen, han co­mençat una campanya de reclutament de 2.000 voluntaris majors de divuit anys a Barcelona, els quals realitzaran una en­questa on-line. A més, s’estudiarà de ma­nera més detallada una part dels volun­taris mesurant amb monitors individuals les rutes, la intensitat d’activitat física (amb acceleròmetres, GPS i smartphones) i els nivells de contaminació de l’aire als quals estan exposats, així com si han patit algun accident de trànsit.

promou la compensació de dosi. Els seus des­cobriments s’han publicat en dos articles a les revistes Nature i Nature Communications. El treball destaca la importància del sexe en el control de l’expressió gènica i

les d’ARN missatger (ARNm) presents al citoplasma, on tenia lloc el silenciament gènic posttranscripcional, és a dir, la inhibi­ció d’aquests ARNm. La nova publicació a PNAS descriu com les pro teïnes argonau­tes, a més del seu paper en aquesta regu­lació posttranscripcional, també poden afectar l’expressió gènica durant la trans­cripció, el procés que sintetitza ARNm a partir d’ADN. Combinant tècniques de seqüenciació d’alt rendiment amb d’altres computacionals, els autors descriuen com la proteïna Argonauta AGO1 es pot unir a regions específiques del genoma localitza­des dins d’un gen que són potenciadores de la transcripció d’ARN.

«Durant dos anys estudiarem quins factors afavoreixen o dificulten la mobi­litat a les ciutats, mitjançant l’estudi dels moviments de tots els usuaris, ja sigui en cotxe, moto, transport públic o bicicleta, i fins i tot els vianants», afirma l’investiga­dor David Rojas. L’objectiu final de PASTA és ajudar a dissenyar ciutats més saluda­bles i segures. Tothom que vulgui parti­cipar­hi ha de registrar­se a la web www.pastaproject.eu.

European study on mobility in cities starts up

A t the end of October, the CREAL, an ISGlobal Alliance research centre, celebrated the launch of the PAS­

TA (Physical Activity through Sustainable Transport Approaches) project. This is a Eu­ropean Commission funded project aimed at studying the mobility patterns of popu­lations in cities and their health impacts. A total of 14,000 volunteers from 7 European cities (Antwerp, Barcelona, Örebro, London, Rome, Vienna and Zürich) will take part. The CREAL researchers, coordinated by Mark Nieuwenhuijsen, have begun recrui­

reivindica la consideració del gènere en la investigació biomèdica. «Veiem clarament que no és el mateix estudiar l’activitat d’un gen en un mascle que en una femella, fins i tot quan es tracta de gens que no estan relacionats amb el sexe, i sovint els investi­gadors no tenim això en compte», afegeix Gebauer.

Sex matters

In many species, males and females have different sex chromosomes. For example, women have XX and men

have XY chromosomes. Fátima Gebauer and her team at the CRG have used the fruit fly, Drosophila melanogaster, to study how cells try to compensate for this diffe­rence in chromosomal content, a process called dosage compensation.

The new voyage of the “Argonautes”

Work published in the journal PNAS and coordinated by Eduardo Eyras at the GRIB

(UPF­IMIM), has shown that the Argo­naute family of proteins plays an impor­tant role in regulating the genes in the cell nucleus. The lab led by Juan Valcárcel (CRG) also participated in the study. Up to now, it was known that a mole­cular complex integrated by a group of proteins called Argonautes, guided the micro­RNAs (miRNAs), small RNA mole­cules, to their targets, the messenger RNA molecules (mRNA) present in the cyto­

ting 2,000 volunteers in Barcelona, aged at least 18, who will take an online survey. Some of these volunteers will also be stu­died in greater detail using individual mo­nitors measuring their routes, the intensity of their physical activity (with accelerome­ters, GPS and smartphones) and the levels of air pollution they are exposed to, as well as whether they have suffered a traffic ac­cident.

In collaboration with laboratories in Ger­many they have been looking at a protein, UNR, which plays opposite roles in dosage compensation, depending on gender. In females, the protein represses the machi­nery responsible for dosage compensation in sex chromosomes, while in males UNR promotes dosage compensation. These dis­coveries have been published in an article in Nature and another in Nature Communi-cations. The work highlights the importance of sex in controlling gene expression and vindicates the consideration of gender in biomedical research. “We see clearly that it is just not the same to study the activity of a gene in a male as it is in a female, even when it comes to genes that are not related to gender, and often researchers do not take this into account”, adds Gebauer ■

plasm, where post transcriptional gene silencing takes place, i.e., inhibition of these mRNA. The new paper now publi­shed describes how Argonaute proteins, in addition to their known role in this post­transcripcional regulation, can also affect gene expression at a previous sta­ge, during transcription itself, the process that synthesizes mRNA from DNA. Combining high performance sequen­cing with computational techniques, the authors, all researchers at the Computa­tional genomics group of the GRIB, des­cribe for the first time how the protein Argonaute AGO1 can bind to specific re­gions inside genes that boost RNA trans­cription ■

“Over two years we will look at which factors favour or hamper mobility in ci­ties, as the movements of all the users will be studied, be they by car, motorbike, public transport, bike and even on foot” affirms the researcher David Rojas. The final aim of PASTA is to help to design healthier and safer cities. Anyone that wants to take part should register on the webpage www.pastaproject.eu ■

El projecte PASTA estudiarà la mobilitat a les ciutats / The PASTA study will look at mobility in cities

L’estudi s’ha fet amb mosques DrosophilaThe study was done on Drosphila flies

Phot

o by

Gér

y Pa

rent

. (C

C B

Y-N

D 2

.0. Vi

a Fl

ickr

)

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | novembre de 2014 6

CIÈnCIA AL DESCoBERT / SCIEnCE unCoVERED

FoTo CIEnTíFICA / SCIEnCE PHoTo noTíCIA GEnERAL / GEnERAL nEWS

Medicina personalitzadaAlejandro Martínez (IMIM)

No hi ha dos tumors iguals. Les variacions genètiques de les cèl·lules neoplàsiques, la inte­

racció amb la resta de l’organisme, el lloc on s’inicia la malaltia... Tot és únic. Per això, el benefici del tractament és molt va riable i depèn de les característiques específiques de cada malalt. Com deci­dir, doncs, quin és el millor tractament? Tradicionalment, s’administraven aquells fàrmacs que havien demostrat ser útils en la major part de malalts. Però el tractament que beneficia la majoria no té per què ser eficaç en un cas determinat. El coneixement de la biologia del càncer ha permès determinar els mecanismes de desregulació de les cèl·lules tumorals i desenvolupar fàrmacs contra noves dia­nes moleculars. Això ha permès l’aparició d’una nova estratègia terapèutica deno­minada «teràpia personalitzada», la qual consisteix a avaluar les alteracions genè­tiques peculiars de la patologia de cada malalt i dissenyar un esquema adaptat i únic.

En els últims anys hem aconseguit avenços importants en el tractament del càncer utilitzant aquest tipus d’enfoca­ment terapèutic. El tractament del càn­cer de mama, de colon o de pulmó ac­tualment es decideix basant­nos en els resultats obtinguts a l’anàlisi molecular. Malauradament, desconeixem encara molts dels mecanismes rellevants. En­cara més, no totes les dianes potencials tenen una teràpia coneguda eficaç. L’es­forç futur haurà de profunditzar en la biologia del càncer i innovar amb nous fàrmacs que es puguin afegir a l’arsenal ja disponible.

Personalised medicine

No two tumours are the same. Gene­tic variation in the neoplastic cells, interaction with the rest of the or­

ganism, and the place where the illness be­gins. All of these are unique. So treatment benefits are very variable depending on the specific characteristics of each patient. How to decide the best treatment, then? Traditionally, patients were given tho­se drugs that had proved to be useful for

the majority of sufferers. But a treatment that works for most people may not be effective in a specific case. Knowledge of cancer biology has enabled doctors to determine tumour cell deregulation mechanisms and develop drugs for new molecular targets. This has allowed the development of a new therapeutic stra­tegy known as “personalised therapy”, consisting of evaluating the genetic alte­rations specific to the pathology of a pa­tient and designing a uniquely adapted plan.

In recent years we have made important breakthroughs in cancer treatment using this type of focused therapy. The treatment of breast, colon and lung cancer is currently decided based on the results obtained from molecular analysis. Unfortunately, we still do not understand many of the relevant mechanisms. Moreover, not all potential targets have a therapy that is known to be effective. Future efforts will have to look deeper into cancer biology and come up with new drugs that can be added to the al­ready available arsenal ■

Com es crea un cor Brainful Legends, un videojoc per a persones amb discapacitat intel·lectual

En aquesta imatge presa per la plata­forma cientificotècnica del CMRB veiem una secció d’embrió de rato­

lí de 9,5 dies postcoit. En vermell podem observar el cor en desenvolupament. La tinció vermella indica on es troba el MF20, un marcador de la cadena pesada de la miosina localitzada al teixit cardíac. La imatge s’engloba dins d’un estudi que té com a objectiu conèixer en detall el procés

de desenvolupament i maduració del cor en etapes embrionàries, així com els dife­rents marcadors cel·lulars que es van pre­sentant al llarg del procés. Aquests conei­xements són imprescindibles en la millora dels protocols de diferenciació de cèl·lules mare amb pluripotència induïda (iPS) cap a cèl·lules cardíaques. L’objectiu final és po­der utilitzar aquestes cèl·lules diferen ciades en cardiomiòcits per regenerar la zona ne­crosada després d’un infart. Aconseguir fer­ho en el model murí seria el primer pas per aplicar­ho en un futur a casos clínics en medicina regenerativa.

How a heart is made

In this image, taken by the CMRB core facilities, we can see a section of a 9.5 days postcoitus mouse embryo. In red

is the developing heart. The red labelling indicates where MF20 is found, a marker for heavy chain myosin located in the cardiac tissue. The image comes from a study loo­king into the details of heart development and maturation in embryonic stages, as well as the different cellular markers that are pre­sent during this process. This knowledge is essential for improving the protocols for differentiating induced pluripotent stem cells (iPS) into cardiac cells. The ultimate aim is to be able use these cells differentia­ted into cardiomyocytes to regenerate the necrotic zone after a heart attack. Achieving this in a mouse model would be the first step towards applying the technique to future cli­nical cases in regenerative medicine ■

Rosa Manaut / Laia Cendrós

Investigadors del CRG i de l’IMIM es­tan participant en la creació de Brain-ful Legends, un videojoc d’estimulació

cognitiva modern, divertit i, sobretot, ac­cessible a totes les persones amb disca­pacitat intel·lectual. El projecte ha estat un dels 12 seleccionats per la plataforma de crowdfunding Precipita, una iniciativa de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, la qual funciona com un punt de trobada entre projectes de recerca i persones interessades en la ciència que vulguin ajudar a finançar­los a través del micromecenatge (crowdfunding), petites aportacions de particulars. En el cas de Brainful Legends, la recaptació de donacions a través de la pàgina web www.precipita.es permetrà finançar el desenvolupament de la demo del videojoc. Brainful Legends, que va ser presentat l’octubre passat a la seu de l’Institut Car­los III de Madrid juntament amb la pla­taforma Precipita, ha estat assessorat per la neurobiòloga del CRG Mara Dierssen i per neuropsicòlegs i neurofarmacòlegs de l’IMIM (equip de Rafael de la Torre/Susa­na de Sola) i El joc ha estat desenvolupat per Óscar García Pañella (Escola de Noves Tecno logies Interactives de la Universitat de Barcelona i Cookie Box) i Richard Hebert (BLOOM ­ Centre 3D i Tecnologies Emer­gents ­ Girona).

Brainful Legends, a video game for people with intellectual disabilities

Researchers at the CRG and IMIM are participating in the creation of Brainful Legends, a videogame for

cognitive stimulation, which is modern, funny and, above all, accessible to anyo­ne with intellectual disabilities. The pro­ject is one of 12 selected by the Precipita crowdfunding platform, an initiative of the Spanish Science and Technology Foun­dation (FECYT). Precipita aims to be a meeting point between scientific projects and people interested in science who want to participate in funding projects through small contributions. In the case of Brain-ful legends, the funds obtained through the website www.precipita.es will finance the development of a demo. Brainful Legends, which was presented in October during the launch of the Pre­cipita platform at the headquarters of the Carlos III Institute in Madrid, is assessed by neurobiologist Mara Dierssen’s team at the CRG as well as neuropsychologists and neuropharmacologists (Rafael de la Torre/Susana de Sola’s team) at the IMIM). It has been developed by Oscar García Pañella (Escola de Noves Tecno­logies Interactives at the University of Barcelona and Cookie Box) and Richard Hebert (BLOOM ­ 3D Technologies Cen­tre i Emergents ­ Girona) ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 novembre de 2014 | www.prbb.org Diversitat

CoRE FACILITIES

CARTA oBERTA PER LA CIÈnCIA

RETRAT / PoRTRAIT

natàlia Vilor TejedorBarbera del vallès, 1988

PhD student (CREAL)

Com definiries la ciència?Una experiència personal i única que cada investigador decideix enfocar a la seva manera, i en la qual al final, com en tot a la vida, t’acaben enriquint els petits detalls.

En què treballes?Vaig estudiar els graus de Matemàtiques i d’Estadística Aplicada a la UAB i un màster en Omics Data Analysis a la Universitat de Vic. Ara estic fent el doctorat en l’anàlisi de dades genètiques i de neuroimatge dins del projecte BREATHE, que estudia l’impacte de la contaminació ambiental sobre el desenvolupament cognitiu dels nens.

que t’agradaria fer si no fessis això?Alguna feina vinculada amb l’esport. N’he practicat molts des de ben petita, fins i tot he participat en campionats nacionals d’at­letisme. En escollir els estudis vaig dubtar entre el periodisme esportiu i les matemà­tiques. Però crec que la vaig encertar!

Tens cap altre hobby?M’apassiona la música, vaig aprendre abans a tocar el piano que a llegir! Vaig fer classes fins a arribar a la universitat, quan ho vaig haver de deixar per manca de temps.

quin és el teu millor defecte?En moltes ocasions, ser jo mateixa.

El teu lema?«No hi ha triomf sense patiment», tot i que últimament m’he afegit a la moda del «Ke­ep calm and carry on»!

How you would define science? A unique experience that each researcher decides to focus on in their own way, and which in the end, like everything in life, you end up being enriched by the small details.

What do you work on?I took two degrees at the UAB, on Maths and Applied Statistics, and a Masters in “Omics Data Analysis” at Vic University. Now I am starting my PhD on the analysis of genetic data and neuroimaging, as part of the BREATHE project that studies the impact of environmental pollution on children’s cognitive development.

What would you like to do if you were not doing this?Something linked to sport. I have done a lot of sport since I was very small, I have even taken part in national athletic champion­ships. And when I chose my studies I had to decide between sports journalism and maths. But I think I got it right in the end!

Any other hobbies?I love music, I learnt to play the piano be­fore I could read! I took classes until I got to university. Then I had to give it up because I didn’t have time.

What is your worst defect?Often, being me.

Your motto?“No pain, no gain”, although lately I have added myself to the ranks of “Keep calm and carry on”! ■

oferta dels serveis cientificotècnics del CMRB. Des de finals d’octubre de 2014, els investigadors de totes les ins­titucions del PRBB es poden beneficiar de l’ús d’alguns dels serveis cientifico­tècnics del CMRB als mateixos preus reduïts que els usuaris interns d’aquest centre. Aquests serveis també estaran disponibles per a investigadors externs al Parc i inclouen cinc unitats: animals aquàtics, citometria de flux, histologia, microscòpia electrònica i microscòpia òptica.

CMRB core facilities open to external users. Since late October 2014, certain CMRB core facilities have been made available to researchers at the PRBB, and

at the same discounted fees enjoyed by internal users. Researchers from outside the park can also access these services, which include five units: aquatic animals, flow cytometry, histology, electron mi­croscopy and optical microscopy.

Certificació de qualitat pels serveis cientificotècnics de l’IMIM. Els ser­veis cientificotècnics de l’IMIM han obtingut aquest octubre la certificació del sistema de gestió de la qualitat se­gons la norma ISO 9001:2008. Aquesta certificació garanteix un seguiment dels processos que s’hi desenvolupen per tal de donar un millor servei de suport a la recerca. Els serveis cientificotècnics comprenen, entre d’altres, la criopre­

«Els líders europeus han escollit la ignorància»

noTíCIA GEnERAL / GEnERAL nEWS

Primer curs «CRG Bio Business School» Laia Cendrós

En el marc del projecte europeu ETTBio i el nou programa de for­mació CRG Star, el setembre passat

el CRG va celebrar el seu primer curs «Bio Business School», amb l’objectiu de ca­pacitar els investigadors en la transferèn­cia de tecnologia a través de pràctiques i exemples de la vida real. «L’èxit ha estat degut a la diversitat dels sol·licitants, la

varietat de projectes i idees proposades, i l’experiència i la qualitat dels ponents in­ternacionals», afirma Pablo Cironi, cap de l’Oficina de Transferència de Tecnologia del CRG i organitzador d’aquest curs.

1st CRG Bio Business School

As part of the ETTBio European Project and the new CRG Star trai ning programme, in Septem­

ber the CRG held the 1st CRG Bio Busi­ness School with the aim of training re­searchers in technology transfer through hands­on and real­life examples. “The success of the CRG Bio Business School was due to various factors: the diversi­ty of applicants, the variety of projects/ideas proposed, and the experience and quality of the international speakers”, states Pablo Cironi, head of the CRG Tech Transfer office and course or­ganiser ■

Que la recerca pública, en aquests anys de crisi, ha patit una fortíssima retallada és ben sabut per tothom.

Ara, 14.600 científics de diferents països d’Europa denunciem plegats en una carta oberta publicada a EuroScience (http://openletter.euroscience.org/open­letter/) la tendència generalitzada, malgrat heteroge­neïtats, a la destrucció del sistema de recer­ca pública a Europa. La missiva assenyala que mandataris na­cionals emparats per líders europeus «han escollit oblidar» la greu repercussió que les seves polítiques d’austeritat tindran en el futur de les properes generacions. Una de les principals queixes és l’oblit dels benefi­cis a llarg termini de la inversió en recerca. Els mandataris, amb l’obsessió de reduir el dèficit, estan generant un nou dèficit: paï­sos amb menor capacitat per afrontar futu­res crisis, amb economies productives no basades en el coneixement i amb una cons­tant fuga de cervells dels països del sud al nord i fora d’Europa. Mentre que als EUA el creixement econò­mic i la inversió privada s’originen en pro­

jectes finançats per l’Estat, a Europa s’espe­ra que el sector privat compensi la manca d’inversió pública malgrat que s’hagi mal­mès la base on poder invertir. Esperem que aquesta carta oberta faci reflexionar sobre els perills irreparables en la competitivitat d’Europa si es continua perdent la realitat de la recerca. Us animo a signar­la.

“European leaders have chosen ignorance”

Everyone knows that, in these years of crisis, public research has suffe­red severe cuts. Now, fourteen thou­

sand six hundred scientists from different European countries have together written an open letter published in EuroScience (http://openletter.euroscience.org/open­letter/), highlighting the generalised trend towards destroying the public research sys­tem in Europe, despite the heterogeneity between their countries. The missive points out that national go­vernments, protected by European leaders, “have chosen to forget” the serious reper­

cussions their austere policies will have on the future of generations to come. One of our main complaints is their obliviousness to the long­term benefits of investment in research. In their obsession to reduce de­ficits, heads of state are generating a new shortfall: countries will be less able to face future crises, with productive economies not based on knowledge and with a cons­tant brain drain from southern countries to the north and out of Europe. While economic growth and private in­vestment in the US stems from state­fun­ded projects, Europe expects the private sector to compensate for the lack of public financing in spite of having damaged the basis of that investment. We hope that this open letter will provoke reflection on the irreparable damage to Europe’s competiti­veness if it continues to lose touch with the reality of research. I urge you to sign it.

Berta Alsina i EspañolPrincipal Investigator

Laboratory of Developmental Biology ­ UPF

servació, una instal·lació radioactiva, laboratoris de biocontenció de nivell II, anàlisi de microarrays i el biobanc (MARBiobanc).

quality certification for the IMIM’s scientific and technical services. In Oc­tober, the scientific and technical services at the IMIM obtained the quality mana­gement system certification ISO 9001: 2008. This standard ensures that monito­ring processes are developed in order to provide a better research support service. The scientific and technical services in­clude cryopreservation, a radioactivity facility, level II biocontainment laborato­ries, microarray analysis, and a biobank (MARBiobanc) ■

Brainful Legends, un videojoc per a persones amb discapacitat intel·lectual

Edifici www.prbb.org | novembre de 2014 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FoTo DEL MES / PHoTo oF THE MonTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGEnDA

noTíCIA GEnERAL / GEnERAL nEWS noTíCIES BREuS / BRIEF nEWS

núria Pérez

La UPF i Aelis Farma han signat un acord pel qual la universitat cedeix a l’empresa francesa els drets exclusius

per desenvolupar i comercialitzar un anta­gonista del receptor cannabinoide CB1 per a la prevenció i tractament de malalties que cursen amb anomalies dendrítiques a les neurones, com la síndrome del cromosoma X fràgil o la síndrome de Down. Investigadors del laboratori de neuro­farmacologia del CEXS­UPF, dirigit per Rafael Maldonado, van identificar el recep­tor com una diana terapèutica el 2013. En col·laboració amb investigadors del CRG i l’IMIM, el grup va demostrar l’eficàcia d’una molècula antagonista del receptor en la normalització dels dèficits de memòria i la sensibilitat al dolor, entre d’altres.

Llicència per al tractament de malalties dendrítiques

Aquests resultats, protegits amb la pa­tent llicenciada a Aelis Farma, es van obte­nir amb models de la síndrome del cromo­soma X fràgil, però ja s’han testat en mo­dels de síndrome de Down i obren la porta a desenvolupaments en altres indicacions amb el mateix substrat neurobiològic.

Licence agreement for treating dendritic cell diseases

The UPF and Aelis Farma have sig­ned an agreement by which the university gives the French com­

pany exclusive rights to develop and com­mercialise a CB1 cannabinoid receptor antagonist for preventing and treating illnesses that involve dendritic anomalies in neurones, like Fragile X or Down’s syn­drome. Researchers in the neuropharmacology lab at the CEXS­UPF, lead by Rafael Maldo­nado, identified the receptor as a therapeutic target in 2013. In collaboration with scientists from the CRG and IMIM, they demonstrated how effective an antagonist for this receptor is in normalising memory deficiency and pain sensitivity, among other parameters. The results, protected with the patent to which Aelis Farma has been granted a licen­ce, were obtained using models of Fragile X syndrome, but they have already been tested in Down’s syndrome models, leading the way to developments for other diseases with the same neurobiological substrate ■

Roberto Elosua, nou mem-bre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El coordinador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de

l’IMIM entra a formar part d’aquesta institu­ció amb caràcter vitalici. Elosua serà un dels dos nous membres de la Reial Acadèmia, un òrgan consultiu de les administracions sanità­ria i de justícia creat l’any 1770 .

Roberto Elosua is new member of the Royal Academy of Medicine of Catalonia. The coordinator of the Cardiovascular epi­demiology and genetics research group at the IMIM enters the Royal Academy with li­felong membership. Elosua is one of the two new members of the Academy, a govern­ment advisory body for health and of justice created in 1770.

Arnau Busquets, premiat per la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya. L’in­vestigador ha estat premiat en la categoria de Ciències de la Vida i la Salut per la

tesi doctoral que va realitzar al laboratori de Rafael Maldonado al CEXS­UPF i en la qual va identificar una nova diana terapèu­tica per tractar la síndrome del cromosoma X fràgil. Actualment, Busquets continua la seva carrera professional a França, al Neu­rocentre Magendie, gràcies a una beca de la Universitat de Bordeus i un ajut Marie Curie de la Comissió Europea.

Arnau Busquets, honoured by the Spanish Royal Academy of Doctors. The researcher has received an award in the Life and Health

Sciences category for his doctoral thesis in Rafael Maldonado’s lab in the CEXS­UPF in which he identified a new therapeutic target for the treatment of fragile X syndrome. Bus­quets is now continuing his career in France, at the Neurocentre Magendie, thanks to fun­ding from the University of Bordeaux and a Marie Curie grant from the EC.

Mara Dierssen, nomenada membre de l’Acadèmia Europaea. La científica del CRG és ara l’única es­panyola en el camp de les ciències de la conducta i

una de les poques dones en aquesta asso­ciació, que té com a objectiu promoure l’aprenentatge, l’educació i la recerca. Fun­dada el 1988, compta amb més de 3.000 membres, entre els quals hi ha els principals experts de diferents camps de les ciències físiques i biològiques, així com de les huma­nitats. «Acadèmia Europaea ens dóna l’opor­tunitat d’interactuar amb investigadors amb els quals no entraríem mai en contacte si no fos així», diu Dierssen.

Mara Dierssen, appointed member of Academia Europaea. The scientist at the CRG is the only Spanish researcher in the field of behavioural sciences and one of the few women in this association which aims to promote learning, education and research. Founded in 1988, with over 3000 members, it includes leading experts from different fields in the physical and biolo­gical sciences as well as the humanities. “Academia Europaea gives us the oppor­tunity to interact with researchers that we would otherwise never come into contact with”, explains Dierssen ■

Andrés Ozaita, Maria Gomis, Arnau Busquets, Rafael Maldonado i Thomas Guegan, els membres del laboratori de la UPF que van

caracteritzar la diana

«PRBB Ioga» a la platja. Foto de Alessa Bennaton / “PRBB ioga” at the beach. Photo by Alessa Bennaton

21 de novembre. CRG Core Facilities Technology Symposium: “Applying Proteomics to Life Sciences: from ions to biology”. At the PRBB Audito-rium. More information at the websi-te www.crg.eu.

26 de novembre. Third DCEXS Sym-posium “New insights in genetics and neuroscience research”. At the PRBB Auditorium. The symposium is open to everyone and there are no registration fees, but registration is encouraged at the website www.upf.edu/cexs, where you can also see the program.

28 de novembre. Estrena als cine-mes de la pel·lícula Rastres de sàn-dal, de Maria Ripoll, amb escenes rodades al PRBB. 8 de desembre. Registration dead-line for the course “Library prepara-tion for next generation sequencing”, from Courses@CRG, which will take place on February 2015. Registra-tion through the web www.crg.eu.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org