un mon sostenible · Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la Societat Civil Johannesburg, 24...

Dip

òsit

lega

l: B

-23.

084-

2005

14

Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la Societat Civil

Un món sostenible és possible

Johannesburg, 24 d’agost - 3 de setembre de 2002

BIBLIOTECA DE CATALUNYA DADES CIP:

World Summit on Sustainable Development (2002 : Johannesburg). CivilSociety Secretariat

Un Món sostenible és possible : Fòrum Global dels Pobles : Declaració dela Societat Civil, Johannesburg, 24 d’agost - 3 de setembre de 2002. _(Col·lecció documents ; 14)ISBN 84-393-6713-9I. Queralt, Arnau, ed. II. Romaní, Joan M., ed. III. Catalunya. Departamentde Medi Ambient i Habitatge IV. Consell Assessor per al DesenvolupamentSostenible (Catalunya) V. Global People’s Forum (2002 : Johannesburg)VI. Títol VII. Col·lecció: Documents (Catalunya. Departament de MediAmbient i Habitatge) ; 141. Desenvolupament sostenible _ Congressos338:504(061.3)

© Edició catalana:Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaConsell Assessor per al Desenvolupament Sosteniblehtt://www.cat-sostenible-org

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.net/cat/inci.jsp

Abril de 2005

Traducció: Marta Jofra i Sora i Toni Mateos i Solé

Supervisió: Josep Puig i Boix

Correcció: Xavier Borràs i Joan-Maria Romaní

Edició a cura de: Arnau Queralt i Bassa i Joan-Maria Romaní

Amb el suport de: Alternativa Verda

Tiratge: 1.000 exemplars

Producció gràfica: El Tinter, SAL(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

Dipòsit legal: B-23.084-2005

“El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible no comparteix necessàriament les opinions i lesvaloracions expressades pels diferents autors d’aquesta publicació”.

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic 100% (lliure de color) estucat mat de 135 g icobertes de paper ecològic 100% (lliure de clor) estucat mat de 250 g.

credits 10/5/05 17:07 Página 1

Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la Societat CivilJohannesburg, 24 d’agost - 3 de setembre de 2002


un mon sostenible 10/5/05 17:06 Página 1

SUMARI

Presentació............................................................................................................... 7

Prefaci ....................................................................................................................... 9

Introducció ............................................................................................................... 11

El Fòrum Global dels Pobles - Nasrec ....................................................................... 11Antecedents històrics................................................................................................. 11El Fòrum Global dels Pobles. Programa central ........................................................ 12Conferències prèvies ................................................................................................. 12Reunió d’estratègia internacional............................................................................... 12Esdeveniments paral·lels ........................................................................................... 12La Marxa per la Solidaritat ......................................................................................... 13Tribunals, cultura i el Tren de les Dones..................................................................... 13Exposicions................................................................................................................ 13Residu zero................................................................................................................ 13Aquesta publicació..................................................................................................... 13Conclusió ................................................................................................................... 14

Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la societat civil ................................... 15

A. Temes principals .................................................................................................... 161. Socials .............................................................................................................. 162. Econòmics ........................................................................................................ 163. Polítics .............................................................................................................. 174. Medi ambient .................................................................................................... 185. Conclusió .......................................................................................................... 19

Fòrum Global dels pobles. Programa d’acció ....................................................... 21

1. Preàmbul........................................................................................................... 212. Terra.................................................................................................................. 223. Agricultura......................................................................................................... 224. Biodiversitat ...................................................................................................... 225. Conflictes i pau ................................................................................................. 236. Responsabilitat corporativa .............................................................................. 247. Condonació del deute i indemnitzacions .......................................................... 248. Canvi climàtic i energia ..................................................................................... 249. Desenvolupament econòmic............................................................................. 25

10. Boscos .............................................................................................................. 2511. Governació global i corrupció ........................................................................... 2612. Llocs de treball, rendes i ocupació ................................................................... 2613. Mineria, seguretat humana i justícia ambiental ................................................ 2714. Pesqueries marines, terrestres i costes............................................................ 2715. Participació i execució ...................................................................................... 2816. Pobresa, racisme i desenvolupament sostenible .............................................. 2917. Consum sostenible i producció ......................................................................... 2918. Aigua................................................................................................................. 3019. Desenvolupament sostenible i els Objectius de Desenvolupament

del Mil·lenni (ODM) ........................................................................................... 3020. Restauració de l’autogovern en l’era de la globalització................................... 3121. Protecció social i seguretat alimentària familiar................................................ 31

3


Acció governamental ........................................................................................ 31Acció per a tots ................................................................................................. 31Països en vies de desenvolupament ................................................................ 31Subvenció per a la renda bàsica....................................................................... 31

22. Comerç i desenvolupament sostenible ............................................................. 3223. Salut.................................................................................................................. 3224. Salut ambiental ................................................................................................. 3325. Ciència, educació i capacitació......................................................................... 3326. Cimera de la Terra de Johannesburg per sempre, «per a no oblidar».............. 34

Informes de la comissió .......................................................................................... 35

A. Eradicació de la pobresa i comunitats sostenibles ................................................ 351. Pobresa, racisme i desenvolupament sostenible .............................................. 352. Desenvolupament sostenible i els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

(ODM) ............................................................................................................... 363. Crítica a les estratègies de desenvolupament i models econòmics ................. 384. Desenvolupament econòmic............................................................................. 40

B. Globalització i desenvolupament sostenible .......................................................... 415. Eradicació de la pobresa .................................................................................. 416. Responsabilitats i obligacions corporatives ...................................................... 427. Desenvolupament sostenible i comerç ............................................................. 438. Consum i producció sostenible ......................................................................... 45

C. Governança i autodeterminació............................................................................. 469. Governança pública global, corrupció i transparència ...................................... 46

10. Participació, regulació i enfortiment.................................................................. 4811. Restauració de l’autogovern en una era de globalització ................................. 49

D. Seguretat Humana................................................................................................. 5112. Aigua................................................................................................................. 5113. Conflictes i pau ................................................................................................. 5314. Protecció social i seguretat alimentària familiar................................................ 5515. Llocs de treball, rendes i ocupació ................................................................... 56

E. Assumptes ambientals........................................................................................... 5816. Biotecnologia i organismes genèticament modificats ....................................... 5817. Canvi climàtic i energia ..................................................................................... 6018. Biodiversitat ...................................................................................................... 6219. Boscos .............................................................................................................. 6420. Oceans, pesqueries terrestres i costes ............................................................ 6521. Agricultura......................................................................................................... 6722. Mineria, seguretat humana i justícia ambiental ................................................ 70

F. Ciència i tecnologia ................................................................................................ 7123. Sistemes de coneixement tradicional ............................................................... 7124. Transferència de tecnologia i desenvolupament ............................................... 7325. Mecanismes de supervisió i assessorament .................................................... 74

G. Salut i educació ..................................................................................................... 7526. VIH/SIDA........................................................................................................... 7527. El paper de l’estat en la salut, l’aigua, el sanejament i l’atenció sanitària

primària en el context de la globalització.......................................................... 7528 Educació per al desenvolupament sostenible i accés universal a l’educació. .. 77

Agenda d’Acció de les Dones per un Planeta Saludable (AAD2002).................. 81

Tema 1. Governança i desenvolupament sostenible.................................................. 83A. Visió general ...................................................................................................... 83B. Possibles solucions............................................................................................ 85C. Mecanismes i indicadors ................................................................................... 87

4


Tema 2. La globalització i la demanda de transparència i responsabilitat en el side les institucions del sistema global ......................................................................... 89

A. Visió general ...................................................................................................... 89B. Possibles solucions............................................................................................ 90C. Mecanismes i indicadors ................................................................................... 91

Tema 3. Dimensions socioambientals dels conflictes i de la cursa armamentística.El paper de les dones en la construcció de la pau .................................................... 93


Tema 4. Tensions entre la ideologia de lliure mercat, la producció sostenible i elsobjectius de consum .................................................................................................. 97


Tema 5. El dret de les dones a l’accés i el control sobre els béns públics ................ 101A. Visió general ...................................................................................................... 101B. Possibles solucions............................................................................................ 103C. Mecanismes i indicadors ................................................................................... 103

Tema 6. La salut i els drets sexuals i reproductius de les dones i el medi ambient ... 105A. Visió general ...................................................................................................... 105B. Possibles solucions ........................................................................................... 107C. Mecanismes i indicadors ................................................................................... 108

Tema 7. Seguretat ambiental: protegir la salut de les generacions presentsi futures ...................................................................................................................... 111


Tema 8. Protecció de la biodiversitat, del coneixement indígena i dels recursos ..... 115A. Visió general ...................................................................................................... 115B. Possibles solucions............................................................................................ 117C. Indicadors i mecanismes ................................................................................... 117

Tema 9. La dimensió de gènere de les ciutats sostenibles ........................................ 121A. Visió general ...................................................................................................... 121B. Possibles solucions............................................................................................ 123C. Mecanismes i indicadors ................................................................................... 125

Tema 10. Diferències i oportunitats en matèria d’educació, comunicació i tecnologiesde la informació.......................................................................................................... 127


Declaració de les organitzacions de la societat civil africana participantsen la Cimera de Johannesburg sobre el desenvolupament sostenible .............. 131

Declaració de Kimberley. Conferència Internacional dels Pobles Indígenessobre Desenvolupament. El territori Khoisan ....................................................... 135

Pla dels Pobles Indígenes per a la Implementació del DesenvolupamentSostenible ................................................................................................................. 139Introducció ............................................................................................................... 139Cosmovisió i Espiritualitat ........................................................................................ 139Autodeterminació i Territori ...................................................................................... 139Tractats..................................................................................................................... 140Infància i joventut ..................................................................................................... 140

5


Dones....................................................................................................................... 140Emplaçaments sagrats............................................................................................. 141Seguretat alimentària............................................................................................... 141Coneixement Indígena i Drets de Propietat Intel·lectual .......................................... 141Biodiversitat.............................................................................................................. 142Boscos i àrees protegides........................................................................................ 142Mineria ..................................................................................................................... 143Energia..................................................................................................................... 143Turisme .................................................................................................................... 144Pesqueries, recursos marins i costaners ................................................................. 144Aigua........................................................................................................................ 144Canvi climàtic ........................................................................................................... 144Salut i productes tòxics ............................................................................................ 145Desertificació ........................................................................................................... 146Educació, ciència, tecnologia i comunicacions ........................................................ 146Seguretat i resolució de conflictes ........................................................................... 146Comunitats sostenibles ............................................................................................ 147Responsabilitat corporativa...................................................................................... 147Governança.............................................................................................................. 147Drets humans........................................................................................................... 148

Declaració Internacional de la Joventut. Cimera Mundial sobreel Desenvolupament Sostenible ............................................................................. 149Reconeixem ............................................................................................................. 149Afirmem.................................................................................................................... 150Declarem.................................................................................................................. 150

Forjar un Nou Acord. Sindicats i Gremis a la Cimera Mundial sobreel Desenvolupament Sostenible ............................................................................. 153

Glossari..................................................................................................................... 155

Llista de recursos .................................................................................................... 165

6


PRESENTACIÓ

La Secretaria de Societat Civil de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible, elseu Comitè Directiu i la resta de col·laboradors voldrien mostrar el seu agraïment més sincera tots els que incansablement han donat el seu temps, energia i aportacions per fer que elFòrum Mundial de la Societat Civil fos un èxit. Fem extensiu aquest agraïment tant alsparticipants que s’hi han inscrit com a aquells que no han pogut fer-ho per causes alienes ala seva voluntat. L’esperit de solidaritat s’ha fet palès en tot moment. A les persones que heuparticipat en el procés de planificació, l’elaboració d’esborranys i la direcció: les vostresaportacions són el testimoni dels resultats que es presenten aquí. Estem orgullosos devosaltres.

Units com a ciutadans compromesos triomfarem en la nostra marxa per aconseguir un mónjust i sostenible. Nosaltres i tots els implicats en la creació d’un món millor tenim laresponsabilitat de garantir que els acords assolits a la Cimera no es quedin en foc d’encenallsi pateixin la mateixa fi que els de Rio. Citant les paraules que el secretari general de l’ONU,Kofi Annan, va expressar en la cloenda de la Cimera de Johannesburg: “La Cimera fa que eldesenvolupament sostenible esdevingui una realitat. Aquesta Cimera iniciarà el camí cap ala reducció de la pobresa protegint alhora el medi ambient, un camí que serveix per a totsels pobles, rics i pobres, d’avui i de demà”.

Lloem enormement la dedicació, els esforços i la passió demostrats pels col·laboradors. Elque hem assolit fa sortir el millor de la gent: les idees i l’esforç col·lectiu que han fet possibleel Fòrum Mundial de la Societat Civil i el seu èxit. El lideratge que implica aquest procés noés gens fàcil. Els que s’hi han dedicat han estat com un far que no abaixa mai el cap davantla força del temporal.

Un món sostenible és realment possible.¡La lucha continúa!

7


PREFACI

Quan els pobles del món es van trobar a Johannesburg l’agost de 2002, la humanitat en varesultar la principal beneficiada. De la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible(CMDS) en va resultar una altra comprensió global: que les nostres vides com a humans estanintrínsecament entrellaçades.Va ser una constatació que un estat de pobresa en una part delmón té una implicació negativa directa en una altra. Va ser un reconeixement global que ladestrucció del medi ambient a qualsevol indret té conseqüències directes arreu del món. Vaser una comprensió del fet que som responsables a parts iguals del benestar d’aquest planeta.Un reconeixement del fet que les nostres fronteres territorials són immaterials. Una acceptacióoberta del fet que malgrat la nostra diversitat global, la natura ens ha lligat intrínsecament eninterdependència. Per tant, ha dipositat en la humanitat la gran responsabilitat de salvaguardarels interessos i el benestar dels altres.

Deu anys enrere, hauria estat inconcebible que Sud-àfrica acollís aquest esdeveniment. Defet, hauria estat garantit que almenys dos terços dels països participants no hi haurien acudit.Aquells que van quedar fora de Johannesburg 2002, com els Estats Units d’Amèrica, van serdurament criticats i justificablement condemnats.

Per a alguns, això no és més que un altre pas en la cadena de miracles de Sud-àfrica, entreels quals es troba la doble i suau transició: de l’apartheid a la democràcia, i de Nelson Mandelaa Thabo Mbeki. Aquesta última transició és molt important en relació amb el posicionamentde Sud-àfrica en la diplomàcia internacional.

L’acolliment de Sud-àfrica a la Cimera va indicar un cop més que el posicionament internacionalde Sud-àfrica creix amb més i més força. Entre d’altres conferències importants en un breuperíode de cinc anys, Sud-àfrica ha acollit conferències com el Fòrum Econòmic Mundial, laTrobada de Caps de Govern pel Benestar Comú, el Moviment de No-Alineació, la ConferènciaMundial Contra el Racisme, i l’inici de la Unió Africana. Clarament, Sud-àfrica ha esdevingutuna destinació principal per al diàleg internacional. Ha esdevingut, senzillament, la «capitalmundial de la negociació».

És, per tant, reconfortant que la Cimera es comprometés en assumptes relacionats amb laseguretat humana. És de vital importància el fet que la seguretat en aquest cas no es defineixen termes d’armes. Una gran part de la concepció tradicional de la seguretat ha significatsenzillament el poder militar dels governs. Hi ha hagut una tendència a assumir que lapreocupació en capacitat militar dels governs era sinònim de seguretat ciutadana. La Cimeraha estat un cop important contra aquesta concepció errònia.

Fossin quins fossin els resultats d’aquestes negociacions, el fet és que els mètodes propisde Sud-àfrica per a la transició d’un estat de pàries a un de democràtic ha revitalitzat –a unnivell global– la forma com els humans encarem els conflictes i els assumptes de lasostenibilitat. De fet, Sud-àfrica ha exportat negociació al món i l’ha venuda com una formaviable de fer front a les preocupacions i els desafiaments humans. Per tant, no és sorprenentque conferències globals de tal magnitud s’esdevinguin sovint a Sud-àfrica. És una victòriaper a tots els sud-africans.

La CMDS ha proveït un altre terreny per a la cooperació: una cooperació polifacètica queinvolucra els governs, el sector privat i la tan important societat civil.Va ser un esdevenimentque va reforçar el reconeixement que cap regió, país o sector pot sobreviure per separat. Pera aquest esdeveniment van ser pertinents dues qüestions de gran abast: l’eradicació de lapobresa i la sostenibilitat del medi ambient.

9


El Fòrum Global dels Pobles, una plataforma per a la gent i les seves organitzacions, va serun component significatiu de la Cimera. És la gent, en última instància, qui manté el balançentre els governs i el sector privat. Són els pobles del món, en les seves comunitats, amb lesseves organitzacions (grans i petites) els que tenen el poder i la capacitat de fer per maneraque els governs i els negocis siguin responsables. Si se’ls deixa fer, els governs i el móncorporatiu poden exercir un poder desmesurat que entranya el perill de minar la democràciaglobal i de sotmetre els interessos i les necessitats de la gent i del planeta a interessos políticsi econòmics. En última instància, tant els governs com el món corporatiu depenen de la gentglobal per a la seva supervivència. La democràcia mundial i el desenvolupament sostenibletenen un recurs comú: els pobles del món.

Els informes presentats aquí manifesten una riquesa d’idees, creativitat i compromís per aun món diferent, un món on el creixement d’avui no signifiqui la ruïna del demà; un món enquè el desenvolupament en un dels seus extrems no impliqui la destrucció en els altres. I totaixò s’origina en la gent.

És beneficiós –per a aquells de nosaltres en posicions de poder– donar importància a aquestesidees i prendre’ns –seriosament– el paper que la societat civil ha jugat, i encara pot jugar,per avançar en la lluita contra la pobresa i per a un desenvolupament sostenible.

Espero que amb la lectura d’aquest informe els pobles del món continuaran reclamant el queés seu en mataèria de sostenibilitat, desenvolupament i democràcia mundial.

Dra. Brigalia BamModeradora de la Comissió Electoral Independent (República de Sud-àfrica)

10


INTRODUCCIÓ

No ha estat fins que s’ha disposat dels Acords Alternatius, sorgits a Rio de Janeiro el 1992de forma paral·lela a la Cimera de la Terra, que la societat civil internacional s’havia aplegatper fer un document integrador sobre desenvolupament sostenible.

El Fòrum Global dels Pobles - Nasrec

El Fòrum Global dels Pobles (FGP), que tingué lloc entre el 24 d’agost i el 4 de setembre de2002 a Nasrec, Johannesburg, va aplegar una xifra estimada de 27.000 integrants de lasocietat civil en una trobada paral·lela a la Cimera Mundial sobre el DesenvolupamentSostenible.

L’FGP va crear espais per al diàleg i la implicació amb la intenció d’educar-se els uns als altresmútuament en qüestions relacionades amb el desenvolupament sostenible.Els temes seleccionatsreflectiren el principi de desenvolupament sostenible i tingueren per objectiu la formulaciód’estratègies per garantir que els acords assolits fossin duts a terme, i les promeses realitzades.

El FGP va aconseguir crear vibracions entre la societat civil, construir solidaritat, estimularla creativitat i produir noves formes d’expressió. Va integrar la sostenibilitat dins les visions iles accions dels activistes de la societat civil. Per a nosaltres, això va significar la creaciód’espais per a la participació i l’expressió, la creació d’un ambient conductiu que va fer sortira escena tots els implicats en processos de canvi ambiental. El repte era saber com aprofitarplenament la presència dels caps d’estat per introduir la visió de la societat civil i les sevespropostes de polítiques i accions per construir un món millor. Va ser una oportunitat perexplorar idees i alternatives per a la determinació dels canvis que cal dur a terme per ferpossible el desenvolupament sostenible.

Antecedents històrics

La Cimera Mundial de Johannesburg va tenir lloc 30 anys després de la primera Conferènciade les Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, celebrada a Estocolm el 1972. LaConferència d’Estocolm va aplegar, per primer, cop els països industrialitzats i en vies dedesenvolupament al voltant de la qüestió del desenvolupament sostenible. Després de larevisió –que es va efectuar 10 anys després a Nairobi, el 1982–, es va fer una crida perquèla Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament tractés les qüestions sorgidesde l’informe en el marc d’una conferència mundial. El 1990, l’Assemblea General de lesNacions Unides va acordar la celebració de la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament,coneguda també com a Cimera de la Terra. La Cimera va tenir lloc a Rio de Janeiro el 1992,i un dels seus principals resultats van ser l’Agenda 21, un programa d’acció de 40 capítols,i la Declaració de Rio, un conjunt de 27 principis que haurien de regir la nostra interacció ambel planeta.

Per a fer el seguiment de la implementació de l’Agenda 21, es va establir la Comissió per alDesenvolupament Sostenible (CDS), que implicà de forma avançada les ONG dins del sistemade l’ONU. Hi eren presents unes 15.000 organitzacions de la societat civil, acreditades ambdiversos estatus pel Consell Econòmic i Social (ECOSOC). Un altre resultat important de laConferència de Rio va ser la identificació del rol dels grups principals. Els grups principalsidentificats a l’Agenda 21 eren les dones, els joves i els infants, els pobles indígenes, lesorganitzacions no governamentals, les autoritats locals, els sindicats, les empreses i indústries,les comunitats científiques i tecnològiques i els agricultors. Des de 1992 es va realitzaranualment un procés de revisió i es va desenvolupar un programa de treball de la CDS decara a la Cimera del 2002.

11


Es va triar la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica, per allotjar la Cimera de la Terra, que esva anomenar Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (CMDS). El Fòrum Globaldels Pobles (FGP) va ser concebut com la Conferència de la Societat Civil paral·lela a laCMDS oficial.

El Fòrum Global dels Pobles. Programa central

L’eix central del FGP consistí en una reunió de dos dies sobre l’estratègia de la societat civilinternacional i en reunions plenàries sobre temes transversals: eradicació de la pobresa,globalització i governança (una reunió diària), 29 comissions sobre qüestions específiquesi, finalment, una sèrie de reunions plenàries en les quals es va aprovar una declaració políticai un pla d’acció (l’esborrany del qual sorgí de les comissions).

Conferències prèvies

Abans de l’inici del FGP, van tenir lloc una sèrie de conferències prèvies. Eren les de lesdones, la joventut, el treball i els pobles indígenes. L’objectiu d’aquestes conferències prèviesera construir sinergies entre les aportacions dels grups principals, reflectir-les en conclusionsprèvies i establir noves estratègies per fer pressió sobre les àrees prioritàries. Els principalsgrups sud-africans van liderar l’organització de les cimeres i van establir contactes amb elsseus homòlegs. Les conclusions de les conferències prèvies es recullen en aquestapublicació.

Reunió d’estratègia internacional

L’objectiu de la reunió d’estratègia internacional era reflexionar sobre els processos previs, iperfilar la nostra visió durant la celebració de la Cimera. Un altre dels objectius era avaluarel progrés de les negociacions centrals entre els governs a la CTDS i establir una estratègiaper tractar els temes no resolts. El disseny també preveia l’orientació de les organitzacionsde la societat civil que participaven en el procés per primer cop. La reunió va proporcionaruna base per a desenvolupar l’estratègia i acordar un marc comú sobre les qüestionspresentades.

Les sessions diàries d’intercanvi dutes a terme pel Grup de Direcció Internacional (ISG) i perla Xarxa per al Desenvolupament Sostenible (SDIN) van ajudar els activistes presents aNasrec a seguir les negociacions i identificar oportunitats per pressionar i influir en el procés.

Esdeveniments paral·lels

El FGP va acollir uns 45 esdeveniments paral·lels diaris en forma de presentacions i sessionsde treball, que van aportar al procés una gran riquesa d’experiències basades en l’estudi decasos, la recerca i les pràctiques realitzades durant els darrers anys. S’hi inclogué una críticaa la implementació (potser descrita milor com a «pràctiques populars») dirigida a perfeccionarles aproximacions sensibles en diversos contextos i a establir una base per a estratègiesnoves i perfeccionades. Els esdeveniments paral·lels es van centrar en alternatives que podenobrir el camí a maneres concretes i pràctiques de tractar les qüestions del desenvolupamentsostenible.

12


La Marxa per la Solidaritat

La Marxa Internacional per la Solidaritat va cridar l’atenció sobre qüestions crítiques per aldesenvolupament sostenible. Més de 10.000 persones de grups locals i internacionals es vanunir a la marxa, que va sortir del municipi d’Alexandra, colpejat per la pobresa, i va acabar a larica àrea de Sandton, on se celebrava la Cimera. La idea era representar el contrast en lescondicions de vida i la divisió entre els rics i els pobres a l’hora de debatre sobredesenvolupament sostenible.La marxa va ser encapçalada per l’ISG i dirigida pel president deSud-àfrica Thabo Mbeki, com a cap de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible (CDS).

Tribunals, cultura i el Tren de les Dones

Els tribunals populars van expressar les preocupacions dels pobles respecte diverses accionsdutes a terme arreu del món i que es contradiuen amb la sostenibilitat, i van buscarmecanismes per responsabilitzar-ne els responsables. Les activitats culturals (música, teatrei dansa) van fer vibrar el públic, van fer créixer consciències, van construir solidaritat a l’entornde diversos temes, i van fer entendre les condicions en què viuen els pobles de la societatcivil arreu del món. El Tren de les Dones, organitzat per aquest sector, va mobilitzar-les coma actors clau en el desenvolupament sostenible. El tren va començar el seu recorregut aUganda i va arribar a Johannesburg a temps per a la Cimera.

Exposicions

La Conferència va acollir un total de 262 exposicions, on es van mostrar algunes de les millorspràctiques de la societat civil d’arreu del món. Aquests exemples van obrir camins i oportunitatsper a la interacció en pràctiques futures.Les exposicions van complementar els debats mitjançantll’aportació d’informació i coneixements, de forma entenedora, sobre desenvolupamentsostenible.

Residu zero

Earthlife Africa va dur a terme a Nasrec un projecte innovador de gestió de residus, basat enla filosofia del residu zero, que comporta el rebuig dels residus insostenibles, la recollida delsresidus amb emissió zero (mitjançant bicicletes) i la desviació dels residus d’abocadors iincineradores. El projecte va aconseguir minimitzar els residus en un 80%.

Aquesta publicació

Tota la informació recollida i compilada en documents serà distribuïda arreu del món com amesura de divulgació. S’assegurarà l’accés màxim a la informació crucial del FGP. Lainformació està dissenyada per a l’ús diari de totes les organitzacions i persones interessades.Esperem que la societat civil trobi útil aquesta publicació, pel fet que és una referència ràpidai fàcil de llegir, tot tenint en compte el gran nombre de resolucions adoptades a Nasrec.

Les comissions van lliurar els següents termes de referència per a cada grup, desenvolupatsper l’ISG:

- proporcionar una anàlisi de la situació actual de l’àrea tractada;- identificar temes prioritaris; i- elaborar recomanacions per resoldre aquestes qüestions.

13


També es va demanar als redactors de les comissions que anotessin els punts d’acord idesacord, així com les àrees per a les quals calen nous compromisos.El Programa d’Acció del FGP va sorgir de les recomanacions de les comissions. La Declaracióde la Societat Civil del FGP es va debatre al plenari, i se’n van escriure diversos esborranys.Els documents resultants es poden veure, doncs, com documents vius, i la discussió sobrela seva elaboració futura continua a www.joburgplus10.org.

El FGP va ser una ocasió històrica i la seva publicació preserva la integritat d’aquestesdiscussions i informes.

L’Agenda d’Acció de les Dones per a un Planeta Saludable 2002 (AADPS2002) va serdesenvolupada a partir d’una versió prèvia adoptada deu anys enrere, a la Conferència dela Terra de Rio. Durant la preparació de Rio+10, les dones d’arreu del món van participar enla revisió d’aquesta agenda a la llum de nous reptes emergents per a la humanitat. Durantels mesos anteriors a la celebració de la Cimera de Johannesburg, es va desenvoluparl’Agenda d’Acció de les Dones per a un Planeta Pacífic i Saludable 20021 amb l’objectiu depresentar la crítica de les dones a les qüestions vitals a les quals s’enfronta la societat civilen els seus esforços cap a la sostenibilitat. El document final va ser presentat a la Cimera dela Terra i guiarà i informarà l’activisme present de les dones i els seus esforços de defensa.

La Declaració de la Joventut i la Declaració de Johannesburg de les Organitzacions de laSocietat Civil Africana també van ser adoptades al FGP. La Declaració de Kimberley va seracordada a la Conferència Mundial dels Pobles Indígenes sobre Desenvolupament Sostenible,celebrada a Kimberley, Sud-àfrica, del 20 al 23 d’agost de 2002. El document Forjar un NouAcord. Sindicats i Gremis a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible, va serdesenvolupat mitjançant un procés internacional previ a la CTDS.

Alguns documents i informes van ser lleugerament editats pel que fa a la gramàtica, i elstreballs de les comissions van ser editats per donar una visió d’alguna manera uniforme; noobstant això, el principi fonamental era el respecte per l’autenticitat i la naturalesa històricade les declaracions. Una secció de recursos proporciona contactes als quals es pot accedirper a posteriors treballs en xarxa.

Conclusió

L’èxit del Fòrum Global dels Pobles ha estat possible gràcies a tots aquells que hi han fetcontribucions rellevants i l’han perfilat fins al que ha estat, tant financerament com intel·lectual.Hem arribat més lluny del que preteníem. L’experiència de debatre conjuntament en unasituació política diversa i la qualitat dels resultats proporcionen una plataforma per alcompromís continu i la seva materialització més enllà de la Cimera.

Un món sostenible és possible!

14

1 La diferència entre els dos noms apareix a l’original. N. del T.


FÒRUM GLOBAL DELS POBLES. DECLARACIÓ DE LASOCIETAT CIVIL24 d’agost de 2002 – 3 de setembre de 2002


Nosaltres, els delegats del Fòrum Global dels Pobles, en representació dels pobles del món,reunits a Nasrec, Johannesburg, entre el 24 d’agost i el 3 de setembre de 2002, presentemla següent declaració, que transmet les nostres conviccions, compromisos i la crida per al’acció renovada cap a la consecució dels ideals del desenvolupament sostenible. Constituïmels grups socials principals esmentats a l’Agenda 21, que inclouen les dones, els joves, elstreballadors, els pobles indígenes, els agricultors, les organitzacions no governamentals(ONG) i els grups que comprenen els discapacitats, la gent gran, les organitzacions basadesen la fe, els pobles de descendència africana, els moviments socials, els pobles sota ocupacióestrangera i altres grups infrarepresentats.

Com a actors clau del canvi social i del desenvolupament sostenible, estem decidits a assumir,amb sinceritat extrema, el lideratge per al nostre futur. Farem avançar la nostra causamitjançant xarxes i aliances d’organitzacions i la solidaritat amb els pobres, els marginats iels dominats d’arreu del món, basant-nos en el principi d’unitat de la humanitat.

Ara fa deu anys, a la Cimera de la Terra de Rio, vam acordar que la protecció del medi ambienti la promoció del desenvolupament econòmic i social són pilars crucials del desenvolupamentsostenible. No obstant això, advertim que deu anys després de la Conferència de Rio encarahi ha una manca visible de progrés en tots els nostres processos d’implementació i enparticular en els dels governs respectius. Aquesta afirmació la podem demostrar mitjançantla creixent desigualtat entre el Nord i el Sud i les desigualtats socioeconòmiqes semprecreixents entre els rics i els pobres, amb un impacte especial sobre els pobles de descendènciaafricana i sobre la present degradació dels recursos naturals.

La visió que ens dugué a Rio de Janeiro i a Johannesburg continua guiant els nostres esforços,valors i conviccions. La Terra i tots els seus sistemes integrats, diversos i interdependents desosteniment de la vida han de ser preservats, i les seves capacitats regeneratives garantidesper a les generacions presents i futures. Constatem la urgència i la magnitud dels problemesals quals s’enfronten la humanitat i la naturalesa a nivell mundial, que ens empenyen a actuaramb rapidesa i urgència. Fem una crida als governs perquè compleixin els compromisos quevan prendre a Rio de Janeiro i a Johannesburg.L’època de promeses buides i manca de sinceritathauria de ser superada a través d’accions i campanyes que garanteixin la plena implicació dela societat civil en la implementació de l’Agenda 21 i del Programa d’Acció de Rio, i de totes lesaltres Conferències de les Nacions Unides, inclosa la Cimera Mundial de Johannesburg.

Creiem que les organitzacions de la societat civil han de jugar un paper vital en la consecuciódels ideals del desenvolupament sostenible. La definició de societat civil comprèn els grupsprincipals inclosos a l’Agenda 21, les organitzacions formals i informals basades en lacomunitat, les ONG que treballen amb els pobres i els representen, i les ONG que treballenamb les víctimes del racisme i les representen. Les organitzacions de la societat civil tenenun paper central en la transposició dels Principis de Rio i de l’Agenda 21 en programesconcrets, projectes i estratègies d’implementació per al desenvolupament sostenible.

Declarem que la solidaritat i el partenariat per al desenvolupament sostenible es basen ennecessitats humanes clarament definides i en fites, objectius i accions relacionades que tenenper fi l’eliminació de la pobresa i el reforçament i la restauració de l’entorn espiritual físic,social i universal. Els partenariats per al desenvolupament sostenible són els que es basenen el respecte mutu, la confiança, la presa de decisions conjunta, la responsabilitat i la visiócompartida d’un entorn saludable.

15


A.Temes principals

1. Socials

1.1. Igualtat

Reafirmem la igualtat de tots els pobles, amb especial atenció als grups històricamentdesafavorits, com són els pobles indígenes, les dones, els joves, els treballadors, elsdiscapacitats i els descendents d’africans, i el seu dret inalienable a la participació significativaen els processos de formulació, disseny, programació, planificació , presa de decisions iimplementació de polítiques de desenvolupament sostenible. Aquesta participació ha dereflectir una agenda per al desenvolupament establerta per la comunitat en risc amb especialatenció a la capacitació.

1.2. Drets humans

Sol·licitem que les convencions internacionals, incloses les de l’Organització Internacionaldel Treball (OIT) i les convencions de l’ONU sobre drets econòmics, socials, polítics, civils iculturals, respectin els estàndards de drets humans internacionals i els Acords AmbientalsMultilaterals (AAM). Els AAM han de ser respectats i fets complir per tots els estats, els ricsi els poderosos inclosos.

Afirmem els drets dels pobles indígenes, i fem una crida per al reconeixement dels drets delsrefugiats.Totes les persones han de gaudir del dret a una renda, als aliments i a la seguretatsocial. Les persones afectades pel VIH/SIDA i d’altres malalties debilitants no han de serdiscriminades. Creiem que tots els pobles tenen dret a la terra, a la feina i a l’accés als recursosper al desenvolupament, a més del dret a serveis bàsics com l’aigua i el sanejament, la sanitatpreventiva i pal·liativa (incloent-hi la salut i la seguretat en el treball), l’educació, l’habitatge,l’energia, la igualtat d’oportunitats, i la llibertat pel que fa al racisme, el tribalisme, l’apartheid,el fanatisme religiós i d’altres formes de discriminació. Donem suport al dret d’accés a lainformació i a la llibertat de decisió. Creiem que són pedres angulars del desenvolupamentsostenible i de la vida en si mateixa.

2. Econòmics

2.1. Comerç Just

Defensem el Comerç Just perquè el sistema de «lliure comerç» existent dista molt de serlliure i a més no és just. El Comerç Just reafirma el principi de responsabilitats comunes peròdiferenciades. El Comerç Just també reforça i dóna suport al dret dels països en vies dedesenvolupament a protegir la seva pròpia indústria i els seus recursos naturals contra lesexternalitats, incloent-hi les fluctuacions monetàries i les que imposen l’Organització Mundialdel Comerç (OMC) i d’altres institucions globals.

2.2. Redistribució

Creiem que els recursos mundials s’haurien de compartir –i encara hi som a temps- entretots els pobles del món, sense crear bosses de riquesa enmig de mars de pobresa i de fam.És un principi que obliga els països rics a reduir el seu consum excessiu de recursos mundialsi a compartir els seus ingressos d’acord amb els interessos de les generacions presents ifutures. Els principals països també s’haurien de posar d’acord per a actuar de formaadequada.

16


2.3. Responsabilitat empresarial

Creiem que cal desenvolupar i implementar normes globals amb validesa legal i obligacionsde regulació de les corporacions, especialment de les multinacionals, sobretot en àreescrítiques de l’àmbit econòmic, social i ambiental.

2.4. Condonació del deute

Creiem que les multinacionals i els governs que s’han beneficiat de l’explotació dels recursoshumans i naturals en països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament tenen l’obligaciómoral de compensar el deute econòmic, social i ecològic acumulat com a resultat del’esmentada ocupació. A més, creiem que el pagament del deute actual i els acords dedevolució d’aquest deute constitueixen grans obstacles per al desenvolupament sostenibleen molts països del Sud. Insistim en la condonació del deute, en les indemnitzacions i en larevisió dels condicionants existents associats a les obligacions deutores actuals i futures, pertal que reflecteixin els principis i directrius de l’Agenda 21.

2.5. Antiprivatització

Creiem que els recursos naturals i els serveis bàsics han de romandre sota domini públic peral bé comú de tots els pobles. Això inclou el subministrament d’aigua i el sanejament, lasanitat, l’educació i l’habitatge. Si es considera la privatització d’algun sector per raonsd’eficiència, cal adoptar una visió humanitària d’aquesta. També cal reorientar la qüestió deles desigualtats entre les comunitats urbanes i rurals en termes d’accés als recursos.

3. Polítics

3.1.Transparència

Creiem necessària la notificació, la consulta, la participació i la difusió pública de totes lestransaccions i acords que afectin les vides de les persones que visquin en comunitats de risc.Això inclou les transaccions entre governs i entre governs i empreses, especialment en elscasos de recursos per al desenvolupament sostenible i administrats per les NU, així comd’altres agències multilaterals i bilaterals. Són d’especial importància els acords militars icomercials.

3.2. Sobirania

Creiem que el dret a l’autodeterminació, el respecte pels drets humans i els principis deseguretat humana i ambiental i de justícia haurien de constituir la base de tots els acords iintervencions polítiques, econòmiques i ambientals.

3.3. Participació

Creiem que els pobles han d’estar implicats en el disseny dels plans i estratègies per al seudesenvolupament i per al seu compromís en els processos de decisió a nivell local, nacional,regional i internacional de planificació social, econòmic i físic, així com de mobilització i d’assignacióde recursos.Fem una crida per a la inclusió de tots els grups principals i organitzats per què siguinimplicats en totes les àrees d’activitat de les NU.Sol·licitem l’adopció dels compromisos necessarisper a donar suport a la realització de canvis positius en la vida dels infants.

17


3.4. Militarisme

Defensem que la despesa actual en la guerra intensifica encara més els conflictes i minvales possibilitats de desenvolupament sostenible. Creiem que els processos de pacificació ide construcció de la pau haurien d’implicar organitzacions de la societat civil que treballinamb les comunitats de risc i les representin, i que s’haurien de centrar en les injustícieseconòmiques que sovint són l’arrel del conflicte. Alhora, cal promoure la pau a través de lajustícia, i incloure-la com a part del desenvolupament sostenible. La despesa massiva bèlicai en armament ha de ser desviada cap a iniciatives de desenvolupament sostenible. Els actesagressius per guanyar accés als recursos han de ser declarats crims contra la humanitat.

4. Medi ambient

4.1. Sostenibilitat ambiental

Pensem que totes les comunitats i pobles han de tenir control sobre els recursos biològics.Creiem que han de tenir dret a orientar el seu desenvolupament, incloses l’agricultura il’aqüicultura, cap a models que són més respectuosos del punt de vista ambiental isociocultural, i que conserven o reforcen la biodiversitat i la subsistència basada en labiodiversitat. La gestió dels recursos naturals és cabdal per al desenvolupament sostenible.Cal reconèixer com a legítims els sistemes tradicionals i indígenes desenvolupats durantsegles. El canvi climàtic és una qüestió important per a tots els estats pel fet que el seuimpacte és global; fem una crida a aquells països que encara no ho hagin fet, perquè ratifiquinel Protocol de Kyoto.

4.2. Enginyeria genètica

Rebutgem categòricament l’ús de l’enginyeria genètica (EG) fins que es demostri que elsseus usos específics són segurs. Creiem, d’acord amb el principi de precaució, que els governshan d’assegurar un ambient lliure d’EG als nostres països i sistemes agrícoles. Creiem queaquests han de donar suport als nostres esforços per augmentar la conscienciació entre elsagricultors i els consumidors sobre l’impacte real i potencial de l’EG sobre el medi ambient isobre la salut humana.

4.3. Pesqueries marines i interiors i costes

Creiem que els sistemes actuals de propietat, accés i ús desigual dels recursos marins icostaners han d’evolucionar cap a sistemes basats en l’ús sostenible i equitatiu, amb beneficidirecte de les comunitats locals de risc, i segons un calendari clar per a aquesta conversió.

4.4. Energies renovables

Creiem que l’ús de combustibles fòssils continua contribuint al canvi climàtic, que repercuteixde forma més aguda sobre la gent pobra. Fem una crida per a l’abandonament de la indústriade combustibles fòssils i per a la promoció de l’ús de formes d’energia renovables, d’acordamb un calendari establert per a l’esmentada conversió. Fem una crida per al tancament delsreactors nuclears.

18


5. Conclusió

Nosaltres, els membres de la Societat Civil reunits a Nasrec en ocasió del Fòrum Global delsPobles, ens comprometem a complir el Pla d’Acció dels Pobles i reafirmem el nostrecompromís amb l’Agenda 21, amb els Objectius del Mil·lenni i amb els resultats de la CimeraMundial sobre el Desenvolupament Sostenible (CMDS). Repetim el nostre eslògan que unmón sostenible és possible, i emfasitzem la nostra decisió a treballar per assolir-lo.

NB: Cal llegir aquest document juntament amb el Programa d’Acció2

19

2 És el document que segueix. N. de l’E.


FÒRUM GLOBAL DELS POBLES.PROGRAMA D’ACCIÓ


1. Preàmbul

Nosaltres, els delegats del Fòrum Global, reunits a Nasrec, Johannesburg, del 27 d’agost al3 de Setembre de 2002, representant la gent del món, adoptem d’ara en endavant el següentPrograma d’Acció per construir un món sostenible, basat en els principis dels drets humans,la justícia econòmica i la protecció ambiental.

Creiem que la societat civil continuarà tenint un paper crucial en la implementació d’aquestprograma. Creiem que la societat civil ha de ser reforçada i unir-se solidàriament per influir elsgoverns i les institucions internacionals de forma més efectiva i assegurar que es tornin mésdemocràtics, transparents i responsables per a la gent del món. Tots els nivells de la societatcivil (local, nacional, regional i global) han de formar un front fort i unit, i romandre mobilitzatsper assegurar que l’esperit de Rio de Janeiro sobrevisqui.

Si s’ha d’aconseguir un món sostenible, tots els governs hauran d’incrementar la despesa ennecessitats bàsiques, proveir protecció social i reduir les desigualtats entre països. La despesaarmamentista s’haurà de redirigir cap al desenvolupament sostenible.També ha de produir-seun gir per reduir la desigualtat entre nacions fent el comerç just i sanant els danys creats perl’imperialisme, el colonialisme, el racisme i l’apartheid.

Els països han de ser, tot i així, lliures de perseguir diferents models econòmics basats enels seus particulars problemes, cultures i necessitats, i no han de ser forçats a adoptar unapostura de l’estil «la mateixa solució és vàlida per a tots».

Els drets humans internacionals, tal com figuren en la Declaració de Filadèlfia i altresconvencions –incloent-hi l’Organització Internacional pel Treball, les convencions de l’ONUen drets econòmics, socials, polítics, civils i culturals–, han de ser respectats i reforçats pelsestats, inclosos els rics i poderosos.

Rebutgem les sancions unilaterals i els embargaments, i l’ús del subministrament d’alimentsper a negociacions polítiques contra qualsevol població o país en vies de desenvolupament.

Declarem el 4 de Setembre dia global de Johannesburg per commemorar el planeta Terra, iper assegurar que els ideals de Rio i Johannesburg no s’han oblidat, i que perduraran.

2.Terra

2.1. Els governs, les agències i els organismes internacionals rellevants de les NacionsUnides, inclòs el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), s’han de comprometre aassegurar l’accés a la terra per a tots els pobles sense terra, prioritzant i promoventl’accés a la terra com a pedra angular del desenvolupament sostenible.

2.2. Hi ha d’haver una revisió de tots els instruments nacionals i internacionals destinatsa assegurar l’accés a la terra per part de la gent indígena i a mantenir-ne la propietat.

2.3 Els governs han de retornar la terra a les comunitats desposseïdes mitjançant noveslleis que siguin accessibles a les comunitats i que no obstaculitzin la restitució de laterra.Cal desenvolupar polítiques específiques, programes i projectes amb pressupostosi terminis clars per solucionar el problema de la falta de terra.

21


2.4. Les lleis regionals i nacionals sobre la terra han d’estar subjectes als principis delsdrets humans internacionals sobre igualtat, amb inclusió de la igualtat de gènere. Elgovern ha d’acceptar els drets de tinença de la terra i les decisions sobre l’ús de laterra fetes per comitès locals elegits democràticament.

2.5. Els governs i la societat civil han de prioritzar les necessitats de les dones indígenesi de la gent discapacitada en relació a la propietat, l’ús i la distribució de la terra.

2.6. La terra ha de continuar essent propietat dels ciutadans, i només ha de ser utilitzadaper inversors estrangers mitjançant acords de col·laboració equànimes amb aquellsciutadans.

2.7. La societat civil ha d’educar, mobilitzar i fer campanya per a la redistribució de laterra per tal de:

a) Assegurar que tot aquell que vulgui i necessiti terra hi tingui accés el 2015.

b) Evitar que els governs venguin indiscriminadament els nostres recursos naturals.

c) Construir solidaritat en defensa del nostre patrimoni natural.

3. Agricultura

3.1. Els governs han de consultar i assegurar la participació dels petits productors quanformulin, implementin, supervisin i avaluïn la política i la legislació agrícoles. Elsagricultors han de ser informats sobre les implicacions de la política nacional i delsacords internacionals, i han de participar en la seva creació.

3.2. Els governs han de promoure un apropament de l’estil «del camp al plat» a laseguretat alimentària.

3.3. S’ha de promoure el conreu orgànic i prohibir els Organismes Modificats Genèticament.

3.4. Els governs han de finançar l’agricultura sostenible i la recerca pesquera i han deformar els treballadors en tècniques sostenibles. Els governs han de retallar lesimportacions innecessàriament cares i donar preferència als productes i serveis locals.

3.5. L’Acord sobre aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual relacionats amb elComerç (ADPIC) de l’OMC ha de ser revisat per tal d’excloure de ser patentats elsaliments, les medicines, l’agricultura i els productes farmacèutics. Hem d’oposar-nosque es patentin el coneixement local i les formes biològiques.

3.6. Els governs del nord han d’aturar les subvencions als agricultors que arruïnen elsproductors del sud.

3.7. Les institucions internacionals, inclosa l’Organització Mundial del Comerç, hand’adherir-se als principis d’ús sostenible de la terra.

4. Biodiversitat

4.1. Els governs han d’adherir-se al principi de responsabilitats comunes peròdiferenciades. Els països industrialitzats han de pagar el seu deute ecològic.

4.2. Tots els pobles i les institucions han d’adherir-se als models de producció i consumsostenibles, especialment en els països industrialitzats.

4.3. Els governs han d’assegurar la participació democràtica de les comunitats locals,de les dones i dels indígenes en la presa de decisions sobre l’administració del’ecosistema. Això ha d’assegurar el control comunitari sobre els recursos biològics.

22


4.4. Les comunitats no han de ser forçades a fer-se «sòcies» de corporacions, però hand’implementar un sistema de mesures legals per regular a les corporacions.

4.5. Els governs han d’assegurar que les lleis «d’accés i repartiment dels beneficis»protegeixen els drets consuetudinaris dels pobles indígenes i de les comunitats localssobre els seus recursos biològics, així com els seus drets a ordenar totdesenvolupament, i això inclou l’agricultura i la cultura de l’aigua, cap a models quesiguin sensibles ecològicament i sociocultural, i que preservin i enforteixin labiodiversitat i les formes de vida basades en la biodiversitat.

4.6. El govern i la societat civil han de reconèixer i protegir el coneixement indígena coma part integral de l’administració sostenible de la biodiversitat.

4.7. Les NU han d’establir una convenció de prohibicions en contra de patentar la vida.Tots els governs i els organismes internacionals han d’adherir-se a la prohibicióglobal de patentar la vida i implementar-la.

4.8. D’acord amb el principi de precaució, els governs han d’assegurar un medi ambientlliure d’organismes genèticament modificats (OGM). Han de donar suport als nostresesforços per a incrementar la conscienciació entre productors i consumidors sobrel’impacte real i potencial dels OGM en el medi ambient i la salut humana.

4.9. Els governs han d’implementar una prohibició immediata contra l’aparició al mercatde conreus genèticament modificats, tenint en compte els riscos demostrats de lacontaminació genètica.

4.10. Demanem a tots els governs, als organismes i agències de les NU rellevants, i tambéal Tribunal Internacional de Justícia, que implementin la Convenció sobre Biodiversitati d’altres acords multilaterals de forma efectiva, i que estableixin objectius i terminisentre altres punts.

4.11. Els governs han d’orientar tot desenvolupament cap a models que siguin sensiblesecològicament i sociocultural, i que conservin i millorin la biodiversitat i les formesde vida basades en la biodiversitat, tenint en compte el paper especial de les dones,els deus drets i els seus interessos.

5. Conflictes i pau

5.1. Tots els governs, organismes i agències rellevants de les NU, han de garantir el dreta l’autodeterminació, i acabar amb l’ocupació estrangera i militar, i respectar els dretshumans. Els drets humans, la seguretat ambiental i la justícia han de ser l’arrel detot acord i intervenció polítics, econòmics i ambientals.

5.2. La justícia econòmica (o sigui, la justícia en la distribució de la terra i en l’explotacióde recursos humans i naturals) ha de ser integrada en els processos de pau i en lesintervencions en conflictes.

5.3. Totes les nacions han de reduir radicalment la despesa militar i fer servir mètodesno violents per resoldre els conflictes. Els actes violents i el terrorisme han de serreconduïts mitjançant mètodes no violents en lloc de militars. Les dones hand’involucrar-se més en el processos de pau. S’ha de tenir en compte el paper delconeixement indígena i l’existència d’habilitats locals en la resolució de conflictes.

5.4. Les NU, els governs i la societat civil han d’instituir un sistema de supervisiótransparent del comerç d’armes per controlar la capacitat d’engegar una acció militarque tenen protagonistes governamentals i no governamentals.

5.5. Les NU i altres agències intergovernamentals han de ser transformades enorganismes responsables i transparents. El Consell de Seguretat de les NU ha deser reestructurat i s’hi ha d’abolir el dret de vet.

23


5.6. Les NU i els governs han de reforçar la protecció dels drets humans dels refugiats,donar lloc a una política sobre persones internament desplaçades centrada en lapersona, i assegurar que participen en la resolució dels seus respectius conflictes ien la implementació del desenvolupament sostenible.

5.7. Els actual processos de pau han de ser estimulats i proveïts de recursos econòmicsi humans efectius, a fi de donar suport als seus esforços.

6. Responsabilitat corporativa

6.1. Els ciutadans i les comunitats han de tenir drets en relació a les corporacions quegaranteixin:

6.1.1. la participació efectiva en la presa de decisions, inclòs el dret de vet sobredesenvolupament antisocial;

6.1.2. l’accés a la informació sobre les activitats corporatives;

6.1.3. la compensació, reparació i mesures correctives per part de les organitzacionsculpables d’abusos corporatius;

6.1.4. els drets comunitaris a la terra i altres recursos, inclosos els drets subordinatsals «drets d’inversors».

6.2. Els governs han d’establir lleis i regulacions per a les corporacions que estableixin:

6.2.1. l’adhesió als estàndards socials, laborals i ambientals més alts;

6.2.2. la responsabilitat i la compensació per l’impacte de les seves activitats en lagent i el medi;

6.2.3.els mecanismes per identificar i eliminar subvencions perverses a les corporacions.

7. Condonació del deute i indemnitzacions

7.1. Les campanyes internacionals han de continuar, construint àmplies coalicionsmultidisciplinàries i implementant l’educació popular sobre desenvolupamentsostenible.

7.2. La societat civil ha d’investigar i intercanviar informació per a l’èxit de la campanyacontra el deute i per les indemnitzacions.

7.3. El deute dels països en vies de desenvolupament ha de ser cancel·lat amb efecteimmediat. Una política per a la condonació del deute ha de ser integrada en el plade desenvolupament.

7.4. S’han d’establir lleis internacionals de fallides i institucions legals abans del 2010per supervisar la implementació dels processos de condonació del deute. Elsinteressos sobre préstecs al desenvolupament han de ser eradicats.

7.5. Les NU han d’establir una estructura internacional que tracti les indemnitzacions, iles institucions regionals han de ser encoratjades a jugar un paper significatiu en lespolítiques d’indemnitzacions.

8. Canvi climàtic i energia

8.1. Els governs i la indústria s’han d’adherir a principis de transició justos en les indústriesde combustibles fòssils –que incloguin la participació de treballadors– que permetinla producció sostenible sense destruir el nivell de vida dels treballadors.

24


8.2. La societat civil ha de fer campanya contra els efectes nocius de la indústria de combustiblesfòssils sobre el medi ambient, tot tenint en compte principis de transició justos.

8.3. Els governs han d’involucrar els grups vulnerables en la presa de decisions sobreafers energètics, que incloguin propostes sobre desenvolupament energètic, impactesambientals i ús de la terra.

8.4. Els governs no han de subvencionar indústries de combustibles fòssils.

8.5. Les institucions multilaterals rellevants, els governs i els agents socials ha depromoure l’ús d’energies renovables, com la solar i l’eòlica, i implementar programesper a l’eficiència energètica i la reducció del consum energètic en els àmbits domèstici empresarial.

8.6. Els governs han d’implementar regulacions antimonopoli en la recerca idesenvolupament d’energies renovables, i embarcar-se en la recerca i la formacióen desenvolupament d’energies renovables, i proveir recursos als grups vulnerablesafectats pel desenvolupament de la indústria de combustibles fòssils.

8.7. Els governs i la societat civil han de centrar-se en el canvi climàtic global, i debatreel tema de la justícia per a la gent vulnerable amenaçada per la producció d’energiai les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

8.8. Totes les nacions i les institucions multilaterals s’han de comprometre a reduirl’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, i a assistir en el finançament deprogrames per desenvolupar, promoure i implementar l’energia renovable sostenible.S’ha d’adoptar un programa exhaustiu amb terminis, objectius i localització derecursos per tal de reduir l’efecte d’hivernacle i incrementar l’energia renovable.

9. Desenvolupament econòmic

9.1. El Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç han de tenir encompte els problemes dels països en vies de desenvolupament i canviar elsdesequilibris en el comerç i els mercats.

9.2. Els governs han d’assegurar que els recursos naturals i els serveis bàsics esmantenen sota propietat i control públics, cosa que inclou l’aigua i el sanejament,l’electricitat, l’educació, la salut i l’habitatge.

9.3. Els acords internacionals sobre ajut al desenvolupament han de basar-se en el muturespecte de la sobirania i la transparència pública, i eliminar totes les condicionssobre l’ajut al desenvolupament. Els països desenvolupats han de contribuir almenysamb un 0,7% del seu producte interior brut (PIB) a l’ajut al desenvolupament.

9.4. La societat civil rebutja el NEPAD (Nou Partenariat per al Desenvolupament d’Àfrica)en la seva forma actual i reclama la participació i la consulta de la societat civil.

9.5. El capital ha d’estar localitzat. Els governs locals han de finançar el desenvolupamenti fer-lo més rellevant per a les comunitats locals.

9.6. Cal eliminar es subvencions agrícoles i altres barreres comercials directes i indirectesen els països desenvolupats.

10. Boscos

10.1. Les comunitats i els pobles indígenes han de tenir accés i control sobre els recursosforestals dels quals depenen. El govern i la societat civil han d’implementar programesde capacitació per permetre la transferència d’habilitats a les comunitats i als poblesindígenes en l’administració dels boscos.

25


11. Governació global i corrupció

11.1. Les NU, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han de ser reformats perpermetre la participació efectiva i democràtica dels països en vies dedesenvolupament en els processos de presa de decisions.

11.2. Les NU, els governs i la societat civil han d’implementar campanyes efectives contraels països afectats per la corrupció. La societat civil i les NU han d’encarregar-se dela vigilància internacional i nacional de la corrupció, inclosa la corrupció corporativa.

11.3. Els governs i les NU han d’integrar un éthos democràtic i participatiu en el procésde presa de decisions, el que inclou una àmplia consulta a la societat civil sobre lagovernança.

12. Llocs de treball, rendes i ocupació

12.1. Demanem la formació d’un moviment social internacional per combatre laglobalització i promoure la solidaritat internacional. S’ha de formular i garantir unprograma de mínims internacional que inclogui el respecte als drets humans i unacrida perquè els serveis bàsics no deixen de ser béns comuns.

12.2. Tots els treballadors d’arreu del món han d’insistir en què les multinacionals han defer-se responsables i promoure condicions de treball sostenibles.

12.3. Demanem la creació de llocs de treball segurs i de qualitat, i també la comparticiódel treball, que no discrimini entre activitats principals i secundàries.

12.4. Demanem que els drets laborals de l’OIT i que altres convencions siguin adoptatsper tots els governs i respectats pel sector privat, que inclou les companyiesmultinacionals.

12.5. Demanem estudis de valoració d’impacte humà i ambiental que incloguin la consultaamb la comunitat i els treballadors, estudis que haurien de dur-se a terme abans dela ratificació d’inversions estrangeres directes.

12.6. Els sindicats han de:

12.6.1. Assegurar que els drets i subvencions dels treballadors estiguin protegitsquan es negociïn reduccions.

12.6.2. Mantenir una llista de treballadors despatxats amb prioritat enfront de màd’obra importada.

12.6.3.Formar tots els treballadors, especialment els vulnerables, sobre els seusdrets i oportunitats, com ara la millora de les seves habilitats.

12.6.4. Protegir els drets de la classe treballadora com a col·lectiu com a contraposicióa protegir només els seus afiliats.

12.6.5. Assegurar que tant els treballadors jubilats com els despatxats romanguinsota la protecció del sindicat.

12.6.6. Protegir els drets dels treballadors infectats/afectats pel VIH/SIDA per mésque costi.

12.7. Cal establir estructures tripartites que supervisin la implementació dels drets laborals.

12.8. S’ha de promoure el lloc de treball com a centre per a un desenvolupament sostenible.L’educació sobre desenvolupament sostenible pot ser transmesa via treballadors ales seves comunitats i viceversa.

26


12.9. Els governs han de promulgar i reforçar lleis que:

12.9.1. Facilitin que els treballadors tinguin la propietat de les indústries on treballen.

12.9.2. Protegeixin els treballadors vulnerables de la discriminació, com per exempleels treballadors seropositius.

12.9.3. Encoratgin un ambient de producció sostenible que no comporti pèrdues dellocs de treball; això s’ha de fer en consulta amb els sindicats i les comunitats.

13. Mineria, seguretat humana i justícia ambiental

13.1. L’organisme de governació ambiental de les NU ha de ser reforçat per assegurar laimplementació i la supervisió del règim ambiental.

13.2. Les recomanacions de Mineria, Minerals i Desenvolupament Sostenible (MMDS)[SC1] han d’esdevenir resolucions de Tipus I per tal d’assegurar-ne l’obligatorietat.

13.3. L’autorització de l’exploració i l’explotació minera ha d’estar supeditada a un plasocial, ambiental i laboral revisat públicament que inclogui un fons per a lacompensació i la rehabilitació.

13.4. Els governs han de fer que la mineria de petita escala i artesana apliquin la regulaciói la sostenibilitat ambientals.

13.5. Els governs han d’assegurar la implementació de mecanismes apropiats i polítiquesde compensació equitatives i justes, tenint en compte les necessitats econòmiquesi de salut de les víctimes.

13.6. Els governs, especialment els dels països del sud, han de jugar un paper actiu i forten matèria de regulació en la mineria.

13.7. Les relacions d’intercanvi han de ser millorades per eliminar la desigualtat en elspreus de les mercaderies entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament,i augmentar els beneficis en països en vies de desenvolupament.

13.8. Cal un reconeixement del paper i de la participació de la societat civil en general idels treballadors en particular per assegurar la supervisió i el reforçament de l’adhesióal estàndards apropiats de salut, de seguretat i de medi ambient.

13.9. Cal una moratòria immediata i una interrupció de l’extracció d’amiant, una rehabilitacióde les mines d’amiant i residuals, i una moratòria en l’ús de productes d’amiant. Calimplementar això amb un programa de transició just.

13.10. En les àrees on es troben minerals, la comunitat local ha d’obtenir el control sobreles decisions d’extracció i una part significativa dels beneficis.

14. Pesqueries marines, terrestres i costes

14.1. Els governs i la societat civil han de transformar els sistemes existents de desigualtaten la propietat, l’accés als recursos marins i costaners i el seu ús en sistemes basatsen drets d’ús i d’accés sostenibles i equitatius, i en l’eradicació de la pobresa.

14.2. Els governs han de garantir els drets dels pescadors de subsistència tradicional iartesana perquè accedeixen als recursos marins i de pesqueries terrestres, i han deproveir les comunitats locals dependents de les pesqueries amb drets prioritarissobre els recursos dels quals en depenen els seus estils de vida.

14.3. Els governs i la societat civil han de reconèixer el valor del coneixement, la cultura il’experiència indígenes en l’administració dels recursos, i facilitar una participació

27


reforçada de les comunitats locals en l’ús, l’administració i la protecció dels recursosaquàtics. Hi ha d’haver una Avaluació Estratègica Ambiental (AEA) i una Avaluaciód’Impacte Ambiental (AIA) obligatòries en qualsevol activitat susceptible de tenir unimpacte negatiu significant en els ecosistemes aquàtics costaners, oceànics oterrestres.

14.4. Les NU han de facilitar les negociacions per a l’establiment d’una Convenció d’AltaMar que reguli la conducta dels vaixells de pesca d’alta mar.

14.5. Els governs han d’implementar de manera efectiva l’Acord d’Existències Pesqueresde les NU de 1995, i el Codi de Conducta per a les Pesqueries Responsables de lesOrganitzacions dels Aliments i l’Agricultura (OAA) de les NU i acords relacionats.

14.6. Hi ha d’haver transparència en les subvencions governamentals a la indústriapesquera.

14.7. Els governs s’han d’abstenir d’utilitzar l’aqüicultura com a cura per a tots els problemesde la disminució de les existències pesqueres. Cal implementar un principi de «quicontamina paga» en el disseny i la implementació de totes les pràctiques d’aqüiculturaper eliminar pràctiques industrials perjudicials com ara l’ús d’antibiòtics, d’hormonesi les modificacions genètiques.

14.8. Els governs i la societat civil han d’assegurar que els acords de partenariat estiguinbasats en contractes que assegurin els drets socials i econòmics, i que s’adhereixin aestàndards, polítiques, i objectius internacionals estrictes de legislació social i ambiental,i assegurar drets d’accés i d’ús als recursos costaners i marítims per a dones pescadores.

14.9. Els governs han de combatre el canvi climàtic global mitjançant la ratificació delProtocol de Kyoto i la implementació de programes agressius per desenvoluparrecursos d’energia renovable i aturar l’ús de combustibles fòssils.

14.10. La societat civil ha de construir i enfortir xarxes per fer campanyes actives contra lespolítiques i el programa de globalització implementats per agències multilaterals comel FMI, el Banc Mundial, el Banc per al Desenvolupament Africà i l’OMC, que estanen contra dels interessos dels pescadors i d’altres grups marginats i del seu contextcultural. Ens oposem al sistema de la Bandera de Conveniència (BC) en la navegació(i hi incloem la pesca), que comporta un amenaça específica a la sostenibilitat delsoceans del món. Hi ha una relació directa entre les BC i la contaminació, la pescail·legal i el maltractament i l’explotació de les tripulacions.

15. Participació i execució

15.1. Els sectors públic i privat, i també les organitzacions de la societat civil han dedesenvolupar sistemes transparents d’informació en temes ambientals, socials,econòmics i polítics.

15.2. Els governs i les agències internacionals han d’implementar i fer complir mesuresque promoguin la participació pública en el disseny i la presa de decisions a nivellsnacional i internacional.

15.3. Cal donar lloc a procediments de participació clars i justos que reforcin la implicaciódels representants de les comunitats locals i grups importants en totes les etapesdel procés de desenvolupament.

15.4. Els sectors públic, privat i civil han de col·laborar en el disseny i la introducció del’educació en programes de capacitació que millorin la participació efectiva en eldesenvolupament de la presa de decisions.

15.5. Les comunitats locals han de ser les principals beneficiàries d’aquests programesde capacitació per a la participació efectiva.

28


16. Pobresa, racisme i desenvolupament sostenible

16.1. Demanem a les NU que reconegui els africans i els descendents dels africans coma Grup Important en qualsevol procés de les NU.

16.2. El racisme i el tribalisme han de ser reconeguts com a impediments per a undesenvolupament sostenible en la redacció dels documents governamentals i socialsde la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (CMDS). Hi ha d’haverun vincle explícit entre la Conferència Mundial Contra el Racisme (CMCR) i la CMDS.

16.3. Demanem indemnitzacions per finançar el desenvolupament sostenible en païsosen vies de desenvolupament i pobles que pateixen el llegat del colonialisme,l’esclavitud, els assetjaments ambientals i altres formes d’opressió.

16.4. Demanem l’operativitat del Fons Solidari Internacional per als més pobres i privatsdel món.

16.5. La CMDS ha d’imposar responsabilitats corporatives i mecanismes de responsabilitatobligatoris. Abonem la política de «qui contamina paga» i demanem indemnitzacionsambientals a les corporacions.

16.6. Grups de població vulnerable com l’africana, els afrollatins, dalits i grups ètnicsminoritaris han de ser inclosos en processos de planificació ambiental i dedesenvolupament, i en la presa de decisions. Als Estats Units, formes institucionalsde racisme i discriminació –com l’empresonament desproporcionat de gent de colori el finançament inadequat de l’educació per a aquestes poblacions– es troben entreels factors més prominents que s’han de capgirar. Aquestes poblacions vulnerablesdels Estats Units també han de gaudir de la inclusió en processos de planificacióambiental i de presa de decisions.

16.7. Les polítiques han de tenir en compte les circumstàncies especials dels físicamentmés desafavorits.

16.8. Abonem la crida per a la consolidació i l’enfortiment del moviment afrollatí, la previsióde recursos per fer-lo realitat, i capacitació i formació per als seus membres.

16.9. Demanem la condonació del deute extern il·legítim que tenen els països en vies dedesenvolupament i la redistribució d’aquests fons a les comunitats locals.

16.10. Demanem l’eradicació del racisme ambiental i el desenvolupament d’un movimentglobal de justícia ambiental.

16.11. Demanem la normalització de gènere –involucrar les dones en la presa de decisionsal respecte és essencial. Com a protectores de la llar, les dones estan més a propdel medi ambient i de la cultura i són dipositàries del coneixement indígena.

16.12. Demanem el desenvolupament i el manteniment de bases de dades sobre malaltiesrelacionades amb la salut ambiental i l’ús d’aquestes bases de dades per determinarels factors de risc ambientals en àrees i comunitats afectades.

17. Consum sostenible i producció

17.1. Cal promoure i encoratjar l’agricultura orgànica, ja que és més productiva quel’agricultura química.

17.2. Hem de promoure l’accés als mercats de granja i reforçar que els agricultors i lescompanyies locals comerciïn primer localment abans de vendre internacionalment.

17.3. Hem de construir una relació entre consumidors i agricultors pel comerç local i proveirla gent amb necessitats bàsiques mitjançant campanyes educatives sobre explotacióagrària.

29


17.4. El reciclatge ha de ser promogut i utilitzat per tots els països. Les metodologies imodels productius han de ser utilitzats i hem de compartir les millors pràctiques entrenosaltres, per adoptar pràctiques de qualitat.

17.5. No s’ha d’incinerar cap residu, incloent-hi residus sanitaris.

17.6. No s’ha d’alliberar ni vendre al domini públic cap mena de material radioactiu. Aixòinclou residus radioactius com la ferralla.

18. Aigua

18.1. Tots els estats nacionals han de reconèixer l’aigua i el sanejament com a dretshumans bàsics.

18.2. No s’ha de privatitzar l’aigua, que és un recurs natural bàsic.

18.3. La producció local d’aigua és un prerequisit per a la sostenibilitat.

18.4. Hi ha d’haver un accés equitatiu a l’aigua.

18.5. Tots hem de respectar la integritat dels ecosistemes com a base per a la vida –tanthumana com natural– i assegurar prou aigua neta per a mantenir els ecosistemessaludables.

18.6. Tots els governs han de comprometre’s que els serveis de proveïment d’aigua siguindins del sector públic.

18.7. Els governs han d’assegurar que es construeix la capacitat local adequada.

18.8. Els governs han d’assegurar-hi prou recursos econòmics. Això inclou les subvencionscreuades, els serveis bàsics gratuïts, i l’increment de tarifes per sobreconsum.

18.9. Els governs han de prioritzar l’aigua per al consum domèstic, rural i sostenible.

18.10. Ha de ser promulgada i implementada una llei internacional per assegurar que l’aiguano és utilitzada com a vehicle d’opressió. Aquesta llei ha de promoure la cooperacióregional.

18.11. Els governs, els donants bilaterals i les Institucions Financeres Internacionals hand’implementar i incorporar les recomanacions de la Comissió Mundiald’Embassaments en totes les activitats.

18.12. Els governs han d’assegurar que els serveis d’aigües es mantenguin fora de l’AGCSi de l’OMC.

18.13. Els governs han d’assegurar la participació pública en tots els aspectes del’administració de l’aigua i de la presa de decisions, especialment la participació dedones, pobles indígenes i joventut.

19. Desenvolupament sostenible i els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni (ODM)

19.1. Cal crear partenariats entre ONG (i agrupacions d’ONG) amb respecte mutu, amb inclusiódel respecte pels programes dels altres, per ajudar a crear una xarxa global d’ONG.

19.2. Hem d’aprendre i parlar sobre els ODM en relació amb les organitzacions, hemd’utilitzar els ODM per fer organitzacions sostenibles i utilitzar els beneficis delsnegocis sostenibles per a beneficiar els grups designats.

19.3. Hem d’assegurar que els grups de joves esdevinguin part essencial en la realitzaciódels ODM.

30


19.4. Hem de crear accés als recursos de fons no utilitzats i revisar els terminisperiòdicament.

20. Restauració de l’autogovern en l’era de la globalització

20.1. Hem de crear declaracions populars en les quals es reorientin els assumptes clauque posen en perill els nostres recursos, i per tant la salut social i ambiental del món.

20.2. Hem de construir una xarxa sòlida de resistència que sigui interconnectada i quemostri la solidaritat entre els països del Nord, Sud, Est i Oest, i que exposi idesemmascari les pràctiques corporatives insostenibles.

20.3. Necessitem crear una conscienciació sobre models de consum, especialment en elNord, que permeti al consumidor informat prendre decisions a l’hora de comprar unproducte que tinguin en compte els costos socials i ambientals que són pagats enalguna altra part del món, i per les nostres futures generacions.

21. Protecció social i seguretat alimentària familiar

Acció governamental

21.1. Donar prioritat a les comunitats pobres i vulnerables en àrees rurals.

21.2. Dur a terme una redistribució de terres efectiva i equitativa.

21.3. Promulgar legislacions que etiquetin els productes GM.

21.4. Que els governs imposin una moratòria en la distribució de llavors GM.

Acció per a tots

21.5. Educar la gent sobre la Declaració dels Drets Humans de les NU.

21.6. Oposar-se a la privatització, que és una de les principals causes de la pobresa.

21.7. Encoratjar el conreu local d’aliments.

21.8. Utilitzar terres comunals en àrees rurals de forma productiva i sostenible.

21.9. Lluitar contra l’esclavitud dels nens en la producció d’aliments.

Països en vies de desenvolupament

21.10. Els governs han de proveir subvencions als agricultors i protegir els treballadors degranges.

21.11. Els sud-africans han d’invocar la secció 27 de la Constitució Sud-africana per apel·laral dret a la seguretat social i alimentària.

Subvenció per a la renda bàsica

21.12. Cal tirar endavant de manera global la proposta d’una renda bàsica universal (RBU)garantida com a mesura important per redreçar urgentment les pitjors formes depobresa i indigència. Ha de ser un dret bàsic, i no un substitutiu, ni tampoc depèndel dret dels ciutadans a participar en activitats productives i guanyar un sou decent.

21.13. Recomanem que no sigui sota condició de recursos. Calen models amb terminisespecífics per a la implementació de la RBU, així com transparència i responsabilitatdels funcionaris governamentals en la seva implementació. Cal establir un procésper revisar i supervisar com es fa efectiu aquest sistema per assegurar que lasubvenció arriba als beneficiaris, i que la corrupció és minimitzada.

31


22. Comerç i desenvolupament sostenible

22.1. La societat civil demana que:

a) Cap assumpte nou, com la inversió, competència i la procuració governamental,sigui deliberat a l’OMC llevat que sigui reformada.

b) Els acords existents que estan creant problemes, com el d’Aspectes Relacionatsamb el Comerç de Drets de Propietat Intel·lectual (ADPIC), siguin revisats.

c) Principis com la compartició de beneficis, com es va acordar a la Convenció enDiversitat Biològica, i la justícia ambiental siguin respectats.

22.2. Els governs han de donar prioritat als Acords Ambientals Multilaterals, als acordslaborals i als acords en drets humans per sobre dels acords de l’OMC.

22.3. Els governs han d’efectuar avaluacions d’impacte dels efectes dels acords i reglescomercials existents i proposats sobre salut ambiental.

23. Salut

23.1. Els governs han de considerar la salut un dret humà, que apareix en la Declaraciód’Alma Ata de 1978 com a principi guia per revitalitzar els sistemes sanitaris delspaïsos en vies de desenvolupament.

23.2. Els governs i l’Organització Mundial de la Salut han de desenvolupar i executar unpla exhaustiu que asseguri l’accés universal al sistema sanitari abans del 2015.

23.3. Els efectes negatius de la privatització dels serveis públics han de ser exposats tanta les comunitats com als governs mitjançant recerca i advocació; el sistema sanitarino s’ha de privatitzar mai.

23.4. Els governs s’han de ferr responsables mitjançant accions legals basades en provesi la mobilització de la comunitat.

23.5. Els governs han d’assumir la responsabilitat de la provisió de serveis bàsics mitjançantel finançament de convenis i acords amb les comunitats locals.

23.6. Les comunitats han de tenir el control sobre la provisió de salut i d’altres serveissocials, i jugar un paper en la seva supervisió i l’avaluació.

23.7. La salut de mares i fills, i molt particularment el benestar dels orfes, requereix unaatenció urgent que inclogui les apropiades mesures de seguretat social.

23.8. Els governs s’han d’adherir i han d’aplicar la convenció de l’OIT sobre VIH/SIDA ialtres convencions internacionals relacionades amb VIH/SIDA.

23.9. Els esforços internacionals per a un major finançament per la implementació delalluita contra el VIH/SIDA/MTS/TB han d’incorporar maneres d’enfortir els sistemessanitaris i d’assegurar i promoure l’equitat.

23.10. La retallada del deute és un prerequisit per a la millora de la sanitat en els païsospobres.

23.11. La importància de la relació entre el medi ambient, la salut i la higiene ha de serintegrada en els programes de formació a tots els nivells.

23.12. L’aprenentatge i l’advocació han de ser promogudes a nivell global mitjançantl’intercanvi entre països, especialment entre països del sud.

23.13. S’ha d’exigir als governs poderosos que assumeixin responsabilitats per la continuadaocupació militar i pels conflictes del petroli, que incideixen principalment en els civils.

32


24. Salut ambiental

24.1. La globalització indiscriminada amenaça el medi ambient del planeta i la salut de lapoblació. Cal prendre mesures urgents que previnguin la difusió de malaltiesreemergents que ens poden afectar a tots.

24.2. Els governs han de desenvolupar i mantenir bases de dades sobre malaltiesrelacionades amb la salut ambiental, i utilitzar aquestes bases de dades perdeterminar els factors de risc ambientals en àrees i comunitats afectades.

24.3. Els governs han de tenir una partida pressupostària recorrent que financïi i donisuport a millores en les condicions ambientals i de salut: Aquesta partida ha d’iclourerecursos i personal que doni assistència sanitària als grups vulnerables.

24.4. Els governs han d’assegurar que els metges i els professionals mèdics són formatsen medicina de salut ambiental i en els impactes de la contaminació en les comunitats,per millorar el repartiment efectiu de l’assistència sanitària.

24.5. Cal forçar l’Organització Mundial de la Salut a efectuar missions d’investigació a lescomunitats vulnerables d’arreu del món que pateixen de problemes de salutambientals. Aquestes missions han de documentar investigacions, troballes irecomanacions.

25. Ciència, educació i capacitació

25.1. Els governs han d’adoptar les previsions de l’Agenda 21 sobre ciència i educació.

25.2. Els governs i la societat civil han d’adoptar i dur a terme programes exhaustius enformació a llarg termini i en educació d’adults.

25.3. Els governs i la societat civil han de:

a) Implementar mètodes educatius que millorin l’éthos i els mètodes de desenvolupamentsostenible; això inclou la normalització dels sistemes de coneixement indígenes.

b) Assegurar la provisió de suport financer i tècnic al desenvolupament de sistemesd’innovació nacionals dinàmics en països en vies de desenvolupament, a fi dereduir la diferència tecnològica entre països, i entre el nord i el sud. Les polítiquestecnològiques han d’anar dirigides a la reducció de la pobresa i al desenvolupamentambiental sostenible.

c) Donar suport a la recerca i desenvolupament (R+D) tecnològic rellevants per alsmés pobres, orientats a crear capacitat de R+D en els països en vies dedesenvolupament, suport per a la inversió en R+D, i innovació per part delsmateixos productors amb rendes baixes perquè desenvolupin tècniques pròpiesque siguin més apropiades a les seves necessitats locals.

d) Assegurar contexts reguladors internacionals i nacionals que donin suport aldesenvolupament de capacitats tecnològiques en països en vies dedesenvolupament, incloent la regulació del comerç i de la inversió per part degoverns nacionals, i dels drets de propietat intel·lectual que permeten l’accés aconeixement tecnològic nou i existent.

e) Establir una comissió dins del sistema de les NU per avaluar les noves tecnologies,i avaluar-ne l’impacte en les formes de vida de les comunitats locals, especialmenten el ràpidament canviant camp de la biotecnologia.

33


26. Cimera de la Terra de Johannesburg per sempre, «per a no oblidar»

Anualment, començant el 2003, el dia 4 de setembre ha de ser declarat Dia Global. El propòsitdel Dia Global és recordar als governs els acords als que es va arribar en la CMDS de 2002a Sandton, i especialment a Nasrec. Aquest dia important ajudarà al món a no repetir leserrades de Rio de Janeiro i patir el mateix destí de fracàs en la seva aplicació. Ha de sercommemorat mitjançant tota mena d’accions, com danses, marxes, cadenes humanes, ixerades a tots el nivells –local, nacional, regional i global.

34


INFORMES DE LA COMISSIÓ

A. Eradicació de la pobresa i comunitats sostenibles

1. Pobresa, racisme i desenvolupament sostenible

1.1. Anàlisi de la situació

La Comissió sobre Pobresa, Racisme i Desenvolupament Sostenible escoltà les reclamacionsque feren africans, afrollatins, altres poblacions d’origen africà, dalits, grups ètnics minoritaris,i persones de color dels Estats Units d’Amèrica, sobre salaris dignes, accés al sòl, educaciói assistència sanitària (concretament per al tractament del VIH/SIDA), habitatge digne, aiguapotable, aire net, sanejament adient, i oportunitats de treball. El procés de la Cimera Mundialsobre el Desenvolupament Sostenible (CMDS), en ignorar la intersecció entre racisme ipobresa, va fracassar en la identificació del racisme com a impediment per al desenvolupamentsostenible. S’acceptà no donar suport al desenvolupament que sosté només les empresesmultinacionals. S’escoltaren les reclamacions de les multituds dels sense terra d’arreu delmón. S’entengué que les actuals manifestacions de racisme, classisme i el sistema de castessón herència del comerç d’esclaus, l’esclavatge, el colonialisme, l’apartheid, i de la ideologiade la supremacia blanca.

1.2. Temes prioritaris

1.2.1. Es denuncia el fet que el procés de la CMDS no reconeix els africans i elsdescendents africans com un Grup Principal.

1.2.2. Es rebutgen les actuals formes de globalització, el model neoliberal, i les polítiquesde les institucions financeres internacionals, les quals mantenen i intensifiquenl’exclusió de la majoria de grups marginats.

1.2.3. La CMDS ha de tractar el racisme ambiental ja que està relacionat amb la pobresai altres manifestacions.

1.2.4. S’afirma que els pobles indígenes són posseïdors tant de drets col·lectius comd’individuals, que inclouen el dret a l’autodeterminació i a legitimar l’exercici delcontrol sobre els seus recursos i el domini dels seus territoris.

1.2.5. Polítiques específiques de desenvolupament han de redreçar l’especial situació enquè es troben les dones víctimes del racisme, del sistema de classes, del classismei d’altres formes institucionalitzades d’opressió.

1.2.6. Ens solidaritzem contra la privatització de l’aigua i l’energia.

1.3. Recomanacions

1.3.1. Es fa una crida a les Nacions Unides per tal que reconegui als africans i descendentsafricans com un Grup Principal en qualsevol procés de les NU.

1.3.2. Durant la redacció de qualsevol document dels governs de la CMDS i de la societatcivil, s’ha de considerar el racisme com un impediment al desenvolupamentsostenible. Ha d’haver-hi un vincle directe entre la WCAR i la CMDS.

1.3.3. S’exigeixen indemnitzacions per finançar el desenvolupament sostenible dels païsosen desenvolupament i de les persones que pateixen l’herència del colonialisme,esclavatge, assetjaments ambientals i altres formes d’opressió.

35


1.3.4. La CMDS ha d’imposar mecanismes de responsabilitat corporativa. A més, abonem lapolítica de «qui contamina paga», i exigim indemnitzacions ambientals a les empreses.

1.3.5. Poblacions vulnerables com els africans, afrollatins, dalits, i grups ètnics minoritarishan d’estar incloses en els processos de planificació ambiental i de desenvolupament,així com en les preses de decisions.

1.3.6. Als EUA, formes institucionals de racisme i discriminació –com podrien ser eldesproporcionat empresonament de persones de color i l’inadequat finançament pera l’educació d’aquestes poblacions– destaquen entre els factors que han de sercanviats. Aquestes poblacions vulnerables dels EUA també han d’estar incloses enels processos i preses de decisions de planificació ambiental i de desenvolupament.

1.3.7. Les polítiques han de tenir en compte les circumstàncies especials dels físicamentmés desafavorits.

1.3.8. Es dóna suport a la consolidació i reforçament del moviment afrollatí, a la provisió derecursos per convertir-lo en una realitat, i a la capacitació i formació dels seus membres.

1.3.9. S’exigeix la cancel·lació del deute extern dels països en desenvolupament, i laredistribució d’aquests fons entre comunitats locals.

1.3.10. Es reclama l’eradicació del racisme ambiental i el desenvolupament d’un movimentde justícia ambiental global.

1.3.11. Es reclama la normalització de gènere i el reconeixement de la importànciad’involucrar les dones en la presa de decisions. Com a responsables de la llar, lesdones estan més properes a la cultura i al medi ambient, i són dipositàries delconeixements indígenes.

1.3.12. S’exigeix el desenvolupament i el manteniment de bases de dades sobre malaltiesrelacionades amb la salut ambiental, i l’ús d’aquestes bases de dades per adeterminar factors de risc ambiental en àrees i comunitats que es trobin sotmesesa un impacte ambiental.

1.4. Conclusió

Un món sostenible només és possible sense racisme, classisme, sistema de castes, xenofòbia,sexisme i altres formes de discriminació.

2. Desenvolupament sostenible i els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni (ODM)


La Comissió per al Desenvolupament Sostenible i els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni reafirmaren la importància dels ODM com a clau del desenvolupament sostenible,recalcaren la rellevància dels compromisos acordats al respecte i recordaren les contribucionsque han fet les ONG per a l’adopció d’aquests objectius.

2.1.1. La societat Civil i els ODM Les organitzacions de la societat civil han fet aportacions substancials per a la formulaciói adopció de la Declaració del Mil·lenni i dels ODM per part de l’Assemblea General.El repte que tenim davant és articular convincentment que els ODM que tracten elstemes més crucials del nostre temps, com són la reducció de la pobresa, la salut il’educació, el gènere i el medi ambient, a través dels seus terminis i idees de cooperacióassociativa, ens ajudin a implementar l’essència de la majoria de compromisos adoptatsen el passat. Les ONG han estat a l’avantguarda de l’establiment de l’agenda que haculminat amb la Cimera de la Terra, on 189 caps d’estat s’han compromès a:

36


2.1.1.1. Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam.

2.1.1.2. Aconseguir una educació primària universal i equitat de gènere.

2.1.1.3. Reduir la mortalitat dels infants menors de cinc anys en dues terceres partsi la mortalitat materna en tres quartes parts.

2.1.1.4. Invertir la propagació del VIH/SIDA.

2.1.1.5. Reduir a la meitat la proporció de persones sense accés a aigua potable.

2.1.1.6. Assegurar la sostenibilitat ambiental.

2.1.1.7. Desenvolupar un partenariat global per al desenvolupament.

Aquests objectius s’han d’haver assolit el 2015, prenent com a base els nivells de 1990. LaSecretaria General de les NU ha designat al professor Jeffrey Sachs de l’Earth Institute,Universitat de Colúmbia, com a representant especial per al projecte d’ODM. Jeffrey Sachsha nomenat el Programa de les NU per al Desenvolupament (PNUD) supervisor dels informesde progrés, i ha convidat tots els actors, inclosa la societat civil, a unir-se en una grancampanya de conscienciació per a tirar endavant els objectius.

2.1. 2. Quina és la realitat actual i com poden els ODM salvar la bretxa entre els rics i elspobres?

2.1.2.1. Els indicadors d’alguns països, per exemple Xina, mostren un progrés desde 1990 en educació, sanitat i accés a aigua potable. No obstant, molts païsoshan experimentat un desastrós descens en tots els fronts, causat per malaltiestemibles, desastres naturals i provocats per l’home, el clima macroeconòmic,el deute i altres desenvolupaments desfavorables. Més infants menors de cincanys estan morint, i la pobresa aguda està creixent. Cal una urgent i profundaanàlisi per a entendre millor què i per què està passant. El mercat ignora eslpobres, i aquests queden atrapats en la seva pròpia pobresa. Necessiten quese’ls faculti per participar en totes les solucions que els afecten. S’ha dedeterminar el cost d’assolir cada objectiu de desenvolupament. Calen diners,ciència i tecnologia per a salvar milions de vides.

2.1.3. Els ODM són la millor manera de:

2.1.3.1. Fer que els rics reaccionin.

2.1.3.2. Pressionar i recordar de forma constant als governs les seves promeses(inclòs el govern dels EUA, que ha signat la reducció de la pobresa).

2.1.3.3. Desenvolupar recursos nous i innovadors, com per exemple la taxa Tobin ol’impost sobre el carbó.

2.1.3.4. Conscienciar sobre la necessitat d’alleujament del deute dels països méspobres.

2.1.3.5. Instar les institucions financeres internacionals a concedir subvencions enlloc de préstecs.

2.1.3.6. Desenvolupar assistència sanitària a nivell de comunitat.

2.1.3.7. Recordar a la comunitat internacional que l’extrema pobresa és una pobresaque mata.

2.1.3.8. Canviar la mentalitat de la societat de consum i crear noves formes depensament.

2.1.3.9. Incloure els objectius en el currículum escolar.

2.1.3.10. Crear sinergies entre governs, ONG i el sector privat.

37


2.1.4. Cal fer un seguiment dels ODM per a comprovar que:

2.1.4.1. Seran inclusius, no discriminatoris, i inclouran els drets de les minories i elspobles indígenes.

2.1.4.2. S’adheriran als estàndards dels drets humans internacionals i promouranun enfocament basat en drets.

2.1.4.3. Se centraran en els beneficiaris dels objectius.

2.1.4.4. Garantiran la dignitat i l’amor propi de tots els participants.

2.1.4.5. Mesuraran la no-discrimació.

2.1.4.6. Garantiran la responsabilitat.

2.1.4.7.Promouran el desenvolupament sostenible i equitatiu dels governs democràtics.

2.2. Recomanacions

2.2.1. Establir convenis entre ONG i grups d’ONG, caracteritzats pel respecte mutu, incloent-hi el respecte pels programes de les altres.

2.2.2. Ajudar a la creació d’una xarxa global d’ONG.

2.2.3. Aprendre i discutir sobre els ODM en relació a les organitzacions.

2.2.4. Utilitzar els ODM per fer sostenibles les organitzacions.

2.2.5. Utilitzar el benefici de negocis sostenibles per afavorir els grups designats;

2.2.6. Garantir que els grups de joves són part essencial en la realització dels ODM.

2.2.7. Crear accessos als recursos de fons inutilitzats;

2.2.8. Revisar els calendaris periòdicament.

3. Crítica a les estratègies de desenvolupament i models econòmics


S’afrontaren una sèrie de problemes com el sobreconsum i l’infraconsum, la pobresa, inequitat,destrucció de la capacitat de càrrega de la Terra, pèrdua de biodiversitat, i conflictes. Escomprengué que eren necessaris nous objectius econòmics per promoure l’equitat, per cobrirnecessitats bàsiques, i per garantir la sostenibilitat.

El debat se centrà en les institucions, models econòmics, nous enfocaments econòmics,estats, regulació de capital i reforçament de la societat civil.

Les actuals institucions multilaterals necessiten reformar-se i s’han de reforçar altres institucionscom l’OIT i les que promouen els drets humans. És necessari un punt de vista progressiu i elstemes institucionals han d’estar estretament vinculats al nou enfocament econòmic.

Es debateren els problemes de l’actual model econòmic. Els delegats expressaren les sevespreocupacions sobre el règim de comerç, transferència de tecnologia, sobreconsum,infraconsum, atracció incondicional d’IFD i promoció del creixement controlat per lesexportacions. Es coincidí en el fet que els països han de buscar nous enfocaments econòmicsbasats en temes com la cultura i les necessitats, i que l’enfocament «la mateixa solució ésvàlida per a tots» no és apropiat. Això no obstant, els nous enfocaments econòmics s’han debasar en nous objectius econòmics que incloguin l’ equitat, una transició justa, estàndardslaborals i treball digne.

38


Cal reestructurar les economies cap a una nova via de creixement per cobrir necessitats bàsiques,aconseguir un desenvolupament sostenible, i incrementar la participació econòmica.Això requeriràuna revisió de les despeses dels estats, i se suggereix que les despeses en militarització es destinina desenvolupament sostenible. La reestructuració, que corregeix les desigualtats entre països,ha d’estar lligada al treball digne. A cada país s’ha de desenvolupar una economia real (perexemple, enfocada als serveis o a la producció) amb molt més èmfasis en el component local.

Els delegats debateren el grau en què les economies locals s’han d’encaixar amb els sistemesde comerç internacionals i les cadenes de valor, i el grau en què les economies locals hand’establir mesures proteccionistes i apartar-se del comerç internacional. No obstant, tots elsdelegats estigueren d’acord en què era important que algunes regions, com Sud-àfrica, esdesenvolupessin. Els delegats remarcaren també la importància de la protecció i assistènciasocial, i citem com a exemple el debat sobre la RBU a Sud-àfrica. Finalment, els delegatscoincidiren en el fet que era necessari ampliar els indicadors econòmics i socials utilitzats enles anàlisis de condicions socioeconòmiques.

3.2.Temes prioritaris

3.2.1. Un nou enfocament econòmic requereix una major regulació del capital. S’acordàque calia una major regulació de les empreses i un increment de la responsabilitatempresarial.També es va trobar consens en què les inversions s’haurien de canalitzar,per exemple a través d’actius prescrits, i en què els fluxos de capital haurien d’estarsubjectes a majors restriccions.

3.2.2. Els estats s’haurien de reforçar i prendre accions de forma progressiva. Els governshaurien d’incrementar les despeses en necessitats bàsiques, donar protecció iprendre mesures per corregir desigualtats entre els respectius països.

3.2.3. La societat civil ha continuat jugant un paper crucial i hauria de ser reforçada. S’hade combatre la creença que «no hi ha alternativa» i donar l’educació adequada peraconseguir-ho. Ens hem de qüestionar els mitjans de comunicació, els quals hanestat promovent les actuals ideologies contemporànies.També es va acordar que lasocietat civil necessita reforçar la solidaritat entre diferents agrupacions i partsintegrants. Hi hagué acord en la necessitat d’una major democratització d’una sèried’institucions i el millorament de l’estat de la governació.

3.3. Àrees que calia debatre més profundament

S’identificaren tres àrees addicionals que calia debatre:

3.3.1. Temes de comerç

3.3.2. Construcció d’economies locals i paper dels estats

3.3.3. Integració d’una anàlisi de gènere.

3.4. Conclusió

Existí un ampli consens de cara al camí que cal fer:

3.4.1. Execució urgent dels acords presos que estiguin en la línia dels objectius generalssubratllats durant els debats de la Comissió.

3.4.2. Promoure la democratització.

3.4.3. Governança i transparència apropiades.

3.4.4. Reforçament de la societat civil i de l’estat.

39


4. Desenvolupament econòmic


La Comissió acordà que l’actual sistema financer internacional no tenia en compte de formajusta les necessitats de països en desenvolupament i no contribuïa al desenvolupamentsostenible. En canvi, el sistema mantenia l’statu quo i permetia als països desenvolupats i ales seves empreses multinacionals mantenir el seu comportament socialment irresponsable.


4.2.1. Cal transferir recursos des dels països desenvolupats als països en desenvolupament.

4.2.2. La liberalització financera no es tradueix en un creixement econòmic.

4.2.3. Les lleis de l’Organització Mundial del Comerç no protegeixen les persones, sinó elsnegocis.

4.2.4. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial s’allunyen de la seva obligaciód’ajudar els pobres i els països en desenvolupament, i d’involucrar-los enl’estructuració de programes d’ajuda.

4.2.5. Les multinacionals s’oposen a la regulació i el control. Per conseqüent, tenen capacitatde moure capital de la manera que més els afavoreixi, i fins i tot de controlarassumptes locals. Hi ha una necessitat de responsabilitat empresarial.

4.2.6. No s’han de privatitzar recursos com l’aigua o l’electricitat. Els serveis públics hande continuar essent públics.

4.2.7. Els països desenvolupats decideixen els terminis dels crèdits donats als països endesenvolupament.

4.2.8. Els partenariats es presenten, aparentment, per ajudar els pobres. La realitat és ensentit contrari.

4.2.9. L’OMC té poder per influir en les decisions respecte els partenariats.

4.2.10. Les comunitats tenen dret a conèixer els continguts dels acords presos i la maneracom els afectaran.

4.2.11. Els acords obliguen els països en desenvolupament a renunciar a la seva autoritata controlar el capital.

4.2.12. Els diners aconseguits de la venda d’actius de l’estat s’utilitzen per a pagar deutesen lloc de per a proveir serveis bàsics. El desenvolupament sostenible no podrà tenirlloc mentre els països pobres hagin de pagar els seus deutes. Els governs hand’actuar amb transparència per tal que els ciutadans puguin tenir consciència decom quedaran afectats pels acords.

4.2.13. El NEPAD ha de ser més transparent i ha d’efectuar més consultes entre els membresde les comunitats, de manera que s’asseguri la seva implicació en afers no econòmics.

4.3. Recomanacions

4.3.1. Transformar l’FMI i l’OMC per tal que tinguin en compte els interessos dels païsosen desenvolupament i es corregeixin els desequilibris del mercat.

4.3.2. Assolir la cancel·lació del deute, i establir un arbitratge internacional sobre el deute.

40


4.3.3. Garantir que els recursos naturals i els serveis bàsics, on s’inclouen l’aigua,l’electricitat, l’educació i la salut, continuïn essent públics.

4.3.4. No hi ha d’haver acords secrets entre governs, de manera que s’asseguri latransparència. Els partenariats en termes corporatius no són acceptables. Laresponsabilitat corporativa és necessària.

4.3.5. Rebutjar el NEPAD en la forma que té actualment. Garantir la participació de lasocietat civil i les consultes.

4.3.6. El capital ha d’estar localitzat. Finançar el desenvolupament sostenible a través delsgoverns locals. Fer que el desenvolupament sigui més rellevant per a les comunitatslocals.

4.3.7. Suprimir totes les condicions respecte l’ajuda al desenvolupament.

4.3.8. Els països desenvolupats han de contribuir com a mínim amb el 0,7% del seuproducte nacional brut.

4.3.9. Eliminar les subvencions a l‘agricultura i altres barreres al comerç, tant directes comindirectes, als països desenvolupats.

4.3.10. Augmentar la cooperació entre les ONG.

4.4. Conclusió

El desenvolupament sostenible no és possible en els actuals termes i condicions dels conveniseconòmics. S’ha de qüestionar l’actual sistema financer per aconseguir un «camp de joc»just. Cal transferir recursos i capital als països en desenvolupament.

B. Globalització i desenvolupament sostenible

5. Eradicació de la pobresa


La Comissió sobre l’Eradicació del Deute centrà els seus debats en el deute, el seu efecte iimpacte, i les estratègies per negociar amb el deute. Es coincideix en què el retorn i elpagament dels interessos dels deutes públics són una gran càrrega per a molts països,sobretot per a aquells que tenen economies de baixos ingressos i els incapaços de retornarel deute amb la seva pròpia divisa. Per exemple, la despesa social i ambiental disminuídràsticament en aquells països on el pagament del deute extern arriba al 80% del pressupostdel govern. No obstant, la majoria de debats sobre deute no han analitzat, i encara menysbuscat, una solució a l’augment del deute privat en molts països d’arreu del món.

Com a resultat de campanyes de defensa portades a terme per organitzacions de la societatcivil –tant locals com internacionals–, uns quants països han cancel·lat unilateralment el deutepúblic. Recentment, s’ha avançat una mica amb programes multilaterals de reducció del deute(per exemple, per als països amb menys deutes i els països de rendes més baixes). Noobstant, tots aquests avenços queden encara molt lluny del que seria més adequat, i sovintes troba que condicions com la privatització, liberalització, i reducció de la despesagovernamental a causa del deute, s’afegeixen als processos de desenvolupament insosteniblei injust que viuen molts països.

41


5.2. Recomanacions

5.2.1. Les campanyes internacionals han de continuar. S’han de construir àmplies coalicionsmultitemàtiques i incloure l’educació popular en el desenvolupament sostenible.

5.2.2. S’han de recopilar proves de l’èxit de les campanyes sobre condonació de deute iindemnitzacions.

5.2.3. El deute s’hauria de cancel·lar. Si no és així, el retorn i els interessos s’han derenegociar tenint en compte indicadors de pobresa. S’han d’investigar mecanismesalternatius de mediació de crisis de deute.

5.2.4. Les polítiques de deute s’han d’integrar en la planificació del desenvolupament.

5.2.5. Cal establir institucions jurídiques internacionals que regulin les fallides. Aquesteshan de determinar les prioritats en el cobriment de les necessitats dels pobres delspaïsos on s’ha de retornar un deute.

5.2.6. Les taxes d’interès dels crèdits s’han de mantenir estables.

5.2.7. És necessària una estructura internacional per a negociar les indemnitzacions deldeute. Cal desenvolupar institucions regionals alternatives basades en l’avaluacióde les institucions existents.

5.2.8. La política econòmica ha d’originar-se a les llars, i s’ha de dirigir vers l’eradicació dela pobresa i la promoció de subsistències sostenibles per a l’equitat i la justícia.

5.2.9. Cal revisar i reorientar les relacions financeres i comercials, incloent-hi el comerç deserveis, per a assegurar una planificació progressiva, i cal desenvolupar leseconomies locals.

6. Responsabilitats i obligacions corporatives


La Comissió trobà que s’està incrementant el nombre de col·lectius i treballadors d’arreu delmón que pateixen abusos empresarials.L’accelerat procés de globalització i concentració de poder en mans de grans empreses haestat emparat per les decisions i omissions de la Conferència de les Nacions Unides sobreel Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro el 1992, especialment lapromoció i reconeixement formal d’una agenda voluntària i autoregulada. Deu anys després,molts col·lectius s’han vist privats dels seus drets i recursos mentre moltes economiesnacionals i normes de comerç global han estat subordinades per interessos empresarials.

Les empreses estan assumint nivells inacceptables d’influència sobre les polítiques i presesde decisions a nivell nacional i internacional. Les empreses més importants i els seus lobbiescol·lectius han jugat un important paper en l’avortament i posposició d’accions dels païsosdel sud per establir lleis estatals i regulacions sobre l’impacte social i ambiental delcomportament empresarial. El control parlamentari i altres formes de control democràtiquesestan essent anul·lats de forma exponencial.

Actualment no existeixen normes globals vinculants ni obligacions per a regular les empreses–especialment en certes àrees crítiques d’interès social i ambiental.

Aquests factors plantegen una greu i imminent amenaça pels drets humans, la justíciaambiental i el desenvolupament basat en les persones.

42


6.2. Recomanacions

Fem una crida als governs per tal que desenvolupin a nivell nacional i internacional lessegüents recomanacions per corregir immediatament l’impacte dels abusos empresarials:

6.2.1. Drets actius per a ciutadans i col·lectius en relació a les empreses, que haurien degarantir:

6.2.1.1. Participació efectiva en la presa de decisions, la qual cosa inclou lesdisposicions pel dret a dir no.

6.2.1.2. Accés a la informació de les activitats empresarials.

6.2.1.3. Acords prèviament informats.

6.2.1.4. Dret a reclamar una moratòria contra la indústria i les pràctiques insostenibles,i dret a posar en marxa alternatives segures.

6.2.1.5. Compensació, indemnització i reparació dels abusos empresarials.

6.2.1.6. Drets dels col·lectius sobre la terra i altres recursos, inclosos aquells dretsque sovint queden subordinats als drets dels inversors.

6.2.2. Normes que vinculin les empreses per tal d’establir:

6.2.2.1. Responsabilitat envers els més alts estàndards socials, laborals i ambientals.

6.2.2.2. Responsabilitat i compensació pels impactes de les seves activitats sobreles persones i el medi.

6.2.2.3. Mecanismes per a la imposició d’un compliment segur i penalització delsabusos.

6.2.3. Mecanismes per identificar i eliminar subvencions perverses a les empreses.

6.2.4. Sistemes de supervisió, avaluació i verificació el comportament empresarial i elsseus impactes, amb resultats que siguin transparents i accessibles al públic.

6.3. Conclusions

La creixent campanya global per la responsabilitat empresarial és un element entrecreuatindivisible en les lluites pel desenvolupament sostenible que afecta, sobretot, els dretsindígenes, de les dones, la justícia ambiental i equitat pel sud global. Com a societat civil,ens comprometem a treballar plegats a tots els nivells per:

• Assegurar un enfocament comú i una millor coordinació en la responsabilitat empresarial

• Crear un moviment global més fort i més ampli que tracti aquests temes.

• Compartir experiències, coneixements, informació i victòries per garantir la justíciaambiental i el desenvolupament basat en les persones.

7. Desenvolupament sostenible i comerç


La Comissió creu que l’actual comerç i les normes de comerç no ajuden al desenvolupamentsostenible.El deteriorament de les condicions de comerç ha deixat els països en desenvolupamentpitjor del que estaven, especialment a l’Àfrica. El comerç ha agreujat les desigualtats entre elspaïsos, i dins de cada país, la degradació ambiental, les condicions de treball dels pobres i ladesocupació laboral, i ha conduit els països en desenvolupamena la desindustrialització. El

43


comerç ha estat utilitzat per obrir els mercats dels països en desenvolupament i imposar-hi uncert tipus d’economia.

L’actual sistema de «comerç lliure» queda molt lluny de ser lliure. Ha estat imposat, controlat,condicionat, manipulat, i és proteccionista.Fins i tot el comerç «informal», fora del control políticdel govern, bàsicament practicat per dones, no ha estat lliure, ja que els comerciants informalshan estat «informalment» assetjats pels funcionaris d’immigració, de seguretat i de duanes.El comerç manipulat, al servei de la producció, ha estat mantingut gràcies als acords relatiusal comerç de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquests acords són imposats pelmecanisme de resolució de disputes de l’OMC, de manera que el poder que tenen éscomparable als acords del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Els suggeriments de reforma fets pels governs, entre d’altres, han estat insuficients perreorientar el comerç cap al desenvolupament sostenible. L’accés al mercat, els mecanismesd’estabilització dels preus de matèries primeres i l’abolició de les subvencions a l’exportaciónomés han corregit els símptomes del problema, no han arribat a tractar les veritables arrelsde per què l’economia global és tant altament insostenible.


7.2.1. Reorientar el sistema econòmic per posar-lo al servei de les persones –especialment deles persones pobres i dels seu medis i economies locals. Basar-lo en la producció iconsum sostenibles en lloc de fer-ho en el creixement del consum i de la producciólucrativa.El comerç hauria de ser un mitjà per aconseguir un desenvolupament sostenible,i no un objectiu final per si mateix. Un nou sistema econòmic sorgirà com a resultat decanvis en els patrons de consum que redueixin el sobreconsum de les persones i païsosrics, i redirigeixi la producció cap al cobriment de les necessitats dels pobres.Les personesconsumiran principalment allò que produeixin i comercialitzin a nivell local.

7.2.2. Renovar el sistema de comerç i redefinir el paper del comerç en les nostres economies.Reorientar el comerç cap a les economies domèstiques i les regions.Reconceptualitzar,reduir, redirigir i regular el comerç de manera que tingui un paper desenvolupador.

7.2.3. Els països en desenvolupament necessiten drets i camp polític per diversificar laproducció i poder trencar algunes restriccions existents en l’oferta. Les polítiques decomerç haurien d’estar dirigides per polítiques industrials, amb l’objectiu d’aconseguiruna producció i un consum sostenibles.

7.2.4. Reformar la governança econòmica global. La bona governança econòmica global noés bona en el sentit que la defineixen el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

7.2.5. Reafirmar i portar a terme els principis clau de Rio que han estat anul·lats per l’actualrègim de comerç, en particular el Principi de Responsabilitats Comunes peròDiferenciades, i el Principi de Precaució.

7.2.6. Els països en desenvolupament haurien de tenir el dret a protegir la seva pròpiaagricultura amb subvencions, aranzels i altres mesures d’ajut per garantir la seguretatalimentària local.

7.2.7. Garantir la seguretat alimentària als petits agricultors.

7.3. Recomanacions

7.3.1. Abolir o reestructurar de manera fonamentada l’OMC, per, com a mínim:

7.3.1.1. No permetre que nous afers esdevinguin competència de l’OMC, com lainversió, la competència, i la procuració governamental (afers de Singapur).

44


7.3.1.2. Reformar o suprimir els acords existents que generen problemes, com l’Acordsobre Aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual relacionats amb elComerç (ADPIC).

7.3.1.3. Introduir processos de presa de decisions democràtics a l’OMC i situar-lafermament dins d’un sistema democratitzat de les NU per servir als dretshumans i al desenvolupament sostenible;

7.3.1.4. Treure l’agricultura de l’OMC. L’agricultura no és una mercaderia. És unaforma de subsistència i supervivència pels petits agricultors.També s’hauriade treure d’altres acords com el NEPAD i l’ALCA.

7.3.1.5. Respectar principis com la compartició del benefici, acordat a la Convenciósobre Diversitat Biològica, i la justícia ambiental.

7.3.2. Construir i reforçar la governança global per avançar en el desenvolupamentsostenible i els drets humans, per com a mínim:

7.3.2.1. Separar l’OMC de la CMDS.

7.3.2.2. Donar prioritat als Acords Ambientals Multilaterals (AAM) i als acords sobredrets humans i laborals per sobre dels acords de l’OMC.

7.3.2.3. Reforçar el paper de l’Organització Internacional del Treball en relació amb l’OMC.

7.3.2.4. Reestructurar el FMI, el Banc Mundial i l’OMC.

7.3.2.5. Regular les empreses en el marc de la responsabilitat empresarial i responsabilitat.

7.3.3. Cancel·lar el deute del tercer món.

7.3.4. Portar a terme avaluacions d’impacte ambiental sobre els efectes de la normativade comerç existent i proposada, i acords sobre medi ambient i salut.

7.3.5. Els països rics han d’abolir les subvencions perjudicials.

7.4. Conclusió

El comerç i les institucions que li donen suport s’han de reestructurar des dels seus fonamentsde manera que quedin situades en el marc del desenvolupament sostenible. Si els poders del’OMC no són abolits, com a mínim s’haurien de reduir. L’OMC hauria de tenir el seu lloc en elcontext de reforma i democratització de les Nacions Unides, i hauria d’estar subjecte als acordsglobals, com per exemple els acords sobre drets humans, les dones, el treball i el medi ambient.

8. Consum i producció sostenible


8.1.1. Des de la Conferència de Rio s’ha fet poca cosa.

8.1.2. El consum i la producció estan lligats a les finances, creació de deute, educació,salut, habitatge, necessitats socials i protecció del medi ambient.

8.1.3. S’han adoptat mecanismes de desenvolupament insostenible que afavoreixenl’agricultura química.

8.1.4. Les subvencions excessives als agricultors del nord posen en perill els agricultorsdel continent africà.

8.1.5. Àsia i Cuba han estat produint aliments d’una forma sostenible.

8.1.6. Les societats han d’implicar-se.

45


8.2. Prioritats

8.2.1. És important conèixer els fets i les causes per arribar a tenir una anàlisi ben informadade la situació.

8.2.2. Aliances fortes entre la societat civil ajudaran a aconseguir un objectiu comú.

8.2.3. Aigua, electricitat, aliments i agricultura són les necessitats més bàsiques de lasocietat.

8.2.4. Aquells que viuen al medi l’han de protegir.

8.2.5. Cal utilitzar els millors patrons de producció utilitzats en altres països.

8.3. Recomanacions

8.3.1. L’aigua no s’ha de privatitzar, en tant que es tracta d’un recurs natural bàsic.

8.3.2. La producció local d’aigua és clau per a la sostenibilitat.

8.3.3. Hauria d’haver-hi un accés equitatiu a l’aigua.

8.3.4. Cal desregularitzar el comerç i l’economia exteriors.

8.3.5. Cal promoure l’agricultura orgànica, ja que és més productiva que l’agricultura química.

8.3.6. Cal promoure l’accés dels agricultors al mercat.

8.3.7. Reforçar als agricultors i companyies locals per tal que comercialitzin localment abansde vendre a nivell internacional.

8.3.8. Crear una relació entre consumidors i agricultors per un comerç local.

8.3.9. Proveir les necessitats bàsiques de la gent mitjançant campanyes d’educació sobreagricultura.

8.3.10 Tots els països han de promoure i utilitzar el reciclatge.

8.3.11 Utilitzar metodologies i patrons productius.

8.3.12. Hem de compartir les millors pràctiques entre nosaltres, per desenvolupar-les iconvertir-les en pràctiques d’alta qualitat.

C. Governança i autodeterminació

9. Governança pública global, corrupció i transparència


La Comissió acordà que cal definir més clarament els termes governança i corrupció, atèsque són termes inseparables. La definició és molt més àmplia que la que és utilitzada perinstitucions internacionals com el Banc Mundial o l’FMI. La definició menys àmplia de bonagovernança feta per les multinacionals està feta des del punt de vista del desenvolupamentesbiaixat cap als rics.

Contínuament s’han trobat proves de la creença que aquestes estructures han utilitzat el poderpúblic per a beneficis privats. S’han perpetuat la corrupció i la falta de democràcia, la qual cosaha donat com a resultat una corrupció sistemàtica. Conseqüentment, les organitzacionstransnacionals han tingut capacitat per manipular els països en desenvolupament fins a lasubmissió. La crida a la transparència és crítica amb la correcció de la corrupció i la bonagovernança.

46


Un exemple d’organització multinacional que ha manipulat el tema de la bona governança haestat el NEPAD.Occident estableix la bona governança com una condició a l’hora de donar ajudai signar convenis.És essencial examinar els criteris i els indicadors utilitzats per mesurar l’adhesióa aquests processos, ja que no existeix correspondència amb els valors locals o la història.

L’OMC és un exemple de neoliberalisme. No es tracta d’una institució democràtica, ja que lesdecisions no es prenen per consens, especialment quan atenyen a països no desenvolupatso en desenvolupament. La competència és la seva principal preocupació, i no es tenen encompte les desigualtats econòmiques entre els països del món. L’OMC ha estat manipuladaper les multinacionals com a medi per avançar les seves pròpies agendes.


9.2.1. S’ha presumit que l’objectiu fonamental de la globalització és la integració econòmicaglobal. No obstant, l’actual globalització és de naturalesa neoliberal, una formaempresarial de globalització.

9.2.2. La corrupció neix al Nord i a Occident, els països del G8.

9.2.3. La corrupció es dóna en diferents nivells del govern.

9.2.4. La corrupció és utilitzada com un instrument de domini i control, l’explotació de lespersones per les persones.

9.2.5. La transparència, l’ètica i la governança neta són essencials per aconseguir la bonagovernança.

9.2.6. La corrupció pot tenir implicacions criminals, especialment contra governssuperpoderosos.

9.2.7. Es reclamen responsabilitats a les institucions financeres internacionals.

9.2.8. Swazilàndia és un exemple de corrupció –s’hi han aportat 450 milions de dòlarsamericans sense que els seus habitants en notessin els efectes.

9.2.9. A les NU hi ha una manca de responsabilitat i de transparència.

9.3. Recomanacions específiques

9.3.1. Les NU s’haurien de dissoldre i reestructurar. Les consultes s’haurien de substituirper la participació.

9.3.2. S’han de determinar els criteris i indicadors per mesurar la governança –latransparència és essencial per mesurar la governança.

9.3.3. Hi ha d’haver un canvi de comportament a través, per exemple, de l’ensenyament ales escoles.

9.3.4. Boicot als productes des països vinculats amb la corrupció.

9.3.5. Fixar l’atenció en les arrels de la corrupció, que són la pobresa i la mala distribuciódels recursos.

9.3.6. Desenvolupar estudis de cas de diferents països per mostrar la nostra definició decorrupció.

9.3.7. La Unió Africana ha de ser definida pels africans en la seva pròpia forma dedemocràcia.

9.3.8. Els caps d’estat haurien d’encoratjar que les decisions sorgissin de la gent. Cal dura terme la governació i la participació de la gent.

47


9.3.9. La gent jove i les dones s’han d’involucrar en temes que els afectin.

9.3.10. Hi ha d’haver una transformació radical del sistema capitalista del Banc Mundial iuna eliminació gradual de l’OMC.

9.3.11. Cal desenvolupar mecanismes globals d’anticorrupció.

9.3.12. La societat civil ha d’estar unida i afrontar els problemes de forma activa.

9.3.13. On hi ha abús de poder social i econòmic, cal denunciar per corrupció totes lespersones involucrades.

9.3.14. No hi ha d’haver cap ambigüitat o doble mesura davant de la corrupció.

9.4. Conclusió

L’estructura actual de poder i la riquesa en el món és desigual. El nord i l’oest retenen lamajoria de la riquesa, situació que està essent perpetuada per les seves polítiques d’ajudai d’aliança amb el sud. El sistema actual no permet la transparència. Quan garanteixen l’ajut,les comunitats involucrades no busquen el consens amb els països pobres.

Per a trencar el cicle de la pobresa i la corrupció, i per a introduir una bona governació, hi had’haver canvis dràstics en les estructures i en el funcionament del Banc Mundial, de l’FMI il’OMC. Una consulta igualitària amb totes les parts és crucial per introduir una distribucióapropiada dels recursos i del desenvolupament.

10. Participació, regulació i enfortiment


10.1.1. Tant l’apartat 10 de la Declaració de Rio com la Visió del Fòrum del Mil·lenniidentifiquen la participació i l’accés a la informació com a fonamentals per al procésde desenvolupament sostenible.

10.1.2. Participació implica involucrar activament la gent, a través de les seves organitzacions,perquè modeli una visió de la seva societat.

10.1.3. Participació significa que la gent s’involucra en el desenvolupament de plans iestratègies de disseny econòmic, i que es compromet en la presa de decisions anivell local, nacional, regional i internacional. També implica la mobilització i lareassignació de recursos per al desenvolupament.

10.1.4. Hi ha hagut una provisió inadequada per a la participació de la gent que representacomunitats locals en aquests processos, especialment de les comunitats locals i delsgrups de risc.

10.1.5. Les dificultats experimentades pels representants de les ONG i d’altres organitzacionsde la societat civil per a aconseguir accés als delegats a la CMDS són un exempledel fracàs de l’aplicació dels principis de participació en els processos de decisió.


10.2.1. La participació de la gent en la presa de decisions és essencial per a la implementaciódels programes de desenvolupament sostenible.

10.2.2. A fi d’assegurar la participació efectiva, la gent de les comunitats locals ha de sercapaç de seleccionar els seus propis representants i socis, i tenir accés a la informacióque necessiten per a una representació efectiva.

48


10.2.3. A tots els nivells de la presa de decisions, les regulacions, els procediments i, quans’apliqui, la legislació, han de permetre i facilitar la pràctica de la representació directa.

10.2.4. L’experiència, el coneixement i la capacitat d’aquells que representen i treballen ambcomunitats locals han de ser reconeguts.

10.2.5. La guerra, l’ocupació estrangera i el racisme constitueixen amenaces per a laparticipació efectiva.

10.2.6. El procés de desenvolupament integrat mitjançant plans directors és una àrea vitalque requereix la participació efectiva de la societat civil com a agents plenamentimplicats, conjuntament amb els sectors públic i privat.

10.3. Recomanacions

10.3.1. Els sectors públic i privat, tant com la societat civil organitzada, haurien dedesenvolupar sistemes transparents d’informació sobre les polítiques ambientals,socials i econòmiques.

10.3.2. Els governs i les agències internacionals han d’implementar i reforçar mesures quepromoguin la participació pública en la presa de decisions a nivell nacional iinternacional.

10.3.3. Cal establir procediments per a la participació que siguin clars i justos, que assegurinla participació de representants de comunitats locals i grups majoritaris en totes lesetapes del procés de desenvolupament.

10.3.4. Els sectors de la societat pública, privada i civil han de col·laborar en el disseny i laintroducció de programes educatius i de capacitació que milloraran la participacióefectiva en la presa de decisions sobre desenvolupament.

10.3.5. Les comunitats locals han de ser les principals beneficiàries d’aquests programesde capacitació per a la participació efectiva.

10.4. Conclusió

El desenvolupament sostenible centrat en la gent, la democràcia plena, la igualtat i el respectepels drets humans, s’aconseguiran quan les mesures per a la plena participació siguinintroduïdes, i la informació sobre polítiques ambientals, socials i econòmiques sigui accessibled’una forma adient en formats que siguin utilitzables immediatament pels representants delsgrups i comunitats afectats.

11. Restauració de l’autogovern en una era de globalització


La Comissió considera la declaració de la CMDS com un «retalla i enganxa» de la de Doha,i s’adona que tractats de comerç com aquests han estat duts a l’ONU. En el procés preparatoride la CMDS, hi ha hagut discussions per aconseguir un «Pacte Global» a Johannesburg. Calemfasitzar que tot pacte significatiu ha d’estar dictat per l’interès de la gent, per la lluita contrales institucions econòmiques neoliberals, i per la voluntat de transformar les relacionseconòmiques globals. Si no, les resolucions de la CMDS, com les de l’CNUMAD, seranminades per l’OMC, l’FMI, el Banc Mundial i les CIT a les quals serveixen. Per tant, demanemque l’OMC i l’agenda corporativa siguin eliminades de la CMDS.

49


És l’hora d’aturar la globalització i de lluitar per un altre món que sabem que és possible. LaCMDS de l’ONU és el lloc perfecte per començar el procés i per proclamar que «El nostre mónno està en venda» -un món on hem de retornar a la discussió dels recursos.Qualsevol declaracióprovinent de la CMSD que intenti vendre els nostres recursos no serà acceptada, ja que hauràestat redactada sense discussió pública i sense el nostre consentiment. Farem responsablesels nostres governs responsables d’una tal declaració.Hem de produir la nostra pròpia declaracióamb la qual la gent se senti identificada i on els principals aspectes que posen els nostresrecursos en perill, i per tant la salut social i ambiental del nostre món, siguin adreçats.


Els temes prioritaris estan relacionats amb els problemes que han sorgit o que poden sorgir de:

11.2.1. Acords d’inversió que permetin que inversors estrangers entrin en països sensecondicions ni regulacions, que operin en els països receptors sense respecte perles condicions existents, i que se’ls garanteixi l’estatus de «tractament nacional» ide Nació Més Afavorida (NMA); que no tinguin requeriments en els seus resultats ique no tinguin restriccions en el moviment de capital.

11.2.2. La política de competència de l’OMC, que busca normes multilaterals que disciplinenels membres a establir lleis i polítiques de competència nacionals.

11.2.3. Pressions creixents sobre els països en vies de desenvolupament perquè obrin elsseus sectors de serveis a firmes estrangeres.

11.2.4. La prohibició de mesures d’inversió (com la política de contenció local) i desubvencions, que fa més difícil l’encoratjament de la indústria local.

11.2.5. La demanda de transparència en les pràctiques governamentals, entrant en últimainstància en àrees de mercat, NMA i tractats nacionals per a firmes estrangeres.Considerem injustos aquests tractats de «tractament igualitari», ja que les firmes depaïsos en vies de desenvolupament no són iguals que les corporacionstransnacionals.

11.2.6. La liberalització de la importació i les restriccions a les subvencions nacionals enagricultura, que poden afectar la viabilitat de cultivadors d’arròs i altres petitsproductors d’aliments, i la subsistència de petits agricultors que hauran de fer fronta una dura competència en els anys futurs d’aliments barats i potser subvencionats.

11.2.7. Els efectes de l’acord ADPIC de l’OMC, que donen lloc a patents de material biològicper part de corporacions i institucions estrangeres, i que s’està originant en païsosen vies de desenvolupament, i

11.2.8. La venda de recursos nacionals a companyies estrangeres per a l’exportacióextensiva dels cultius, els boscos i la pesca, que priven els pescadors i els agricultorstradicionals de l’accés als seus recursos de subsistència.

11.3. Recomanacions

11.3.1. Recomanem als nostres governs que:

11.3.1.1. Rebutgin l’aplicació de «tractats nacionals», que obstruirien els governs enl’adopció de les polítiques i mesures necessàries per al desenvolupament, ien d’altres objectius nacionals com la construcció d’harmonia entre comunitatsètniques.

11.3.1.2. Rebutgin un acord d’inversió [SC11] a l’OMC, i que preservin la llibertat i el dreta regular l’entrada i les condicions d’establiment i operació d’inversos estrangers.

50


11.3.1.3. Rebutgin la «transparència en la procuració governamental», ja que la políticade procuració governamental és una eina important en el desenvolupamenteconòmic i social i en la construcció d’una nació. Els governs haurien demantenir una autonomia total i una flexibilitat sobre les seves polítiques deprocuració.

11.3.1.4. Rebutgin polítiques de liberalització de serveis bàsics i que reverteixin elmoviment de privatització de recursos naturals i nacionals com la terra, l’aigua,la biodiversitat i l’energia.

11.3.1.5. Encoratgin el regionalisme enlloc de la globalització, fent més atractius laproducció i el consum locals que les importacions globals de transport intensiu.

11.3.2. Recomanem a la gent que:

11.3.2.1. Creï una declaració popular que adreci els problemes clau que amenacenels nostres recursos i, per tant, la salut social i ambiental del món.

11.3.2.2. Creï una xarxa de resistència sòlida i interconnectada que mostri solidaritatentre tots els països del nord, sud, est i oest, i que exposi i desemmascariles pràctiques corporatives insostenibles.

11.3.2.3. Creï conscienciació sobre models de consum, especialment en el nord, quepermeti al consumidor informat [SC12] prendre decisions a l’hora de comprarun producte que tinguin en compte els costos socials i ambientals que sónpagats en alguna altra part del món, i per les nostres futures generacions.

D. Seguretat Humana

12. Aigua


Aigua és vida. Conseqüentment, el dret a l’aigua no és negociable. Aquesta és la posturacomú emergent de totes les presentacions fetes a la Comissió d’Aigua com a part del Temade la Seguretat Humana i Alimentària. Les contribucions van adreçar el Comitè Internacionalsobre Aigua Dolça que va seguir al procés de preparació de la CMDS, el Comitè de la SocietatCivil sobre Aigua de Sud-àfrica, el Treball Internacional, així com perspectives de fe i Palestina.Les contribucions apassionades de les bases durant el període de debat obert van il·lustrarla importància de l’aigua per la pau, la subsistència rural, els ecosistemes i les futuresgeneracions, així com els forts sentiments dels representants contra la privatització i ladescomunalització de l’aigua. La Comissió va desenvolupar els Deu Manaments de l’Aiguaperquè servissin de guia després de la CMDS.

12.2. Assumptes prioritaris: els Deu Manaments de l’Aigua

12.2.1. L’accés a l’aigua i al sanejament són drets humans bàsics.Tothom ha de tenir accéssegur a aigua i sanejament suficients per satisfer les seves necessitats humanesbàsiques, incloent aigua d’ús productiu i de subsistència. L’accés és un componentclau de qualsevol estratègia per mitigar la pobresa. També és essencial que elsgoverns integrin el tema de l’aigua amb d’altres com la salut, la silvicultura,l’agricultura, la seguretat alimentària local i la gestió respectuosa amb elsecosistemes. A més, l’ajut a la dona, a la joventut, als pobles indígenes i a altrescomunitats marginades ha de ser un objectiu clau.

12.2.2. L’aigua és una necessitat social i ecològica. Com a tal, ha de continuar essent dedomini públic, i cal assegurar prou aigua neta per mantenir saludables els ecosistemes.

51


El cost econòmic associat al repartiment no ha de limitar el dret de la gent a l’aiguai el sanejament. Calen mecanismes com les subvencions creuades, els serveis bàsicsgratuïts, i l’increment de tarifes per sobreconsum assegurar-ne l’accés.

12.2.3. Rebutgem la descomunalització i la privatització, en totes les seves formes, delsserveis de l’aigua i el sanejament, i dels recursos hídrics. Com a bé públic, l’aigua iel sanejament han mantenir-se en el sector públic i els governs han de comprometre’sal repartiment dels serveis d’aigua del sector públic. Això inclou assegurar que s’hidediquin els corresponents recursos econòmics i que sigui construïda prou capacitatlocal. Avui dia, els governs dediquen només el 2% dels pressupostos nacionals alsserveis d’aigües. Només el 6% de l’Assistència Oficial per al Desenvolupament ésdedicat a l’aigua. Tots dos han d’incrementar-se de manera notable, i s’han deprioritzar els serveis al pobres. La gent ha de mobilitzar-se per incrementar la pressióals seus governs i crear solidaritat internacional en afers d’aigua.

12.2.4. L’aigua és un bé públic. Cal establir i ordenar institucions i sistemes amb els recursosapropiats, mitjançant una legislació que asseguri la implicació extensiva de la societatcivil i treballadora en la planificació, la provisió i el control dels serveis d’aigües i desanejament. Programes d’educació i de capacitació han d’acompanyar tots aquestsprocessos. Tota la informació sobre els serveis d’aigües ha de ser de domini públic.

12.2.5. Identifiquem que en molts països la lluita contra l’opressió i la lluita per l’accés al’aigua sovint van de la mà. No s’ha d’utilitzar l’aigua com una eina per a l’opressió.Les nacions tenen sobirania sobre la seva terra, i sobre l’aigua sota aquesta terra, ihan de tenir el dret d’administrar-la, subjectes a la llei internacional.

12.2.6. Les fronteres dels dipòsits d’aigua i les fronteres polítiques no sempre coincideixen,raó per la qual és necessària la cooperació regional per a temes de transvasament.Les fronteres polítiques no han d’obstaculitzar l’accés a l’aigua. L’administraciósostenible de l’aigua no és compatible amb l’ocupació i l’apartheid.

12.2.7. Respectem la integritat dels ecosistemes com a base per a la vida –tant humana comnatural. Els ecosistemes d’aigua superficial i els recursos d’aigua subterrània han deser restablerts i mantinguts, i se n’ha de prevenir la contaminació. Identifiquem queels embassaments i els esquemes d’irrigació mal administrats sovint tenen un impactenegatiu en les comunitats i els ecosistemes. Cal prioritzar els punts de vista sosteniblesi de petita escala sobre l’aigua i la planificació energètica, com la recol·lecció d’aiguade pluja i la dessalinització, en lloc del desenvolupament d’infrastructures de granescala.

Els governs, els donants bilaterals i les Institucions Financeres Internacionals hand’implementar i incorporar les recomanacions de la Comissió Mundial d’Embassamentsen totes les activitats.

12.2.8. Rebutgem el NEPAD i els plans per a l’aigua del NEPAD perquè no són sostenibles.És un ajust estructural d’Àfrica per a l’Àfrica. Rebutgem, especialment, la privatitzacióde l’aigua i l’enfocament basat en l’energia hidroelèctrica. Ens comprometem aconstruir un moviment de masses per a la reconstrucció i el desenvolupamentsostenible de l’Àfrica.

12.2.9. Demanem que les negociacions comercials globals, regionals i bilaterals protegeixinel dret a l’aigua i que s’aturin els intents de descomunalitzar i d’augmentar el controlcorporatiu sobre l’aigua. Demanem que l’aigua i els serveis de l’aigua es mantinguinfora de l’AGCS i de l’Organització Mundial del Comerç, i que els acords ambientalsmultilaterals tinguin prioritat sobre els acords comercials globals i regionals.

12.2.10. Creiem que les consideracions ambientals i que els drets humans estan intrínsecamententrelligats, i que tenint cura del medi ambient salvaguardem les nostres necessitatsfísiques, culturals i espirituals per als nens del demà i per la terra on viuran.

52


12.3. Recomanacions

12.3.1. Tots els estats nacionals han de reconèixer l’aigua i el sanejament com a dretshumans.

12.3.2. Hem de respectar la integritat dels ecosistemes com a base per a la vida –tanthumana com natural– i cal assegurar prou aigua neta per a mantenir ecosistemessaludables.

12.3.3. L’aigua i el sanejament s’han de mantenir en el sector públic, i tots els governs hand’ocupar-se dels serveis d’abastament d’aigua des del sector públic. Això incloul’assignació de prou recursos econòmics i que es construeixi prou capacitat local.

12.3.4. La rendibilitat no ha de ser una barrera per a l’accés a l’aigua per part de la gentpobra, i cal utilitzar mecanismes com les subvencions creuades, els serveis bàsicsgratuïts, i l’increment de tarifes per sobreconsum per assegurar aquest accés.

12.3.5. Els governs han de prioritzar l’aigua per a la subsistència rural i sostenible.

12.3.6. La legislació internacional ha d’assegurar que l’aigua no és utilitzada com a vehicleper a l’opressió, i ha de promoure la cooperació regional.

12.3.7. El NEPAD ha de ser rebutjat.

12.3.8. Els governs, els donants bilaterals i les Institucions Financeres Internacionals hand’implementar i incorporar les recomanacions de la Comissió Mundial d’Embassamentsen totes les activitats.

12.3.9. L’aigua i els serveis d’aigua s’han de mantenir fora de l’AGCS i de l’OMC.

12.3.10. Els governs han d’assegurar la participació pública en tots els aspectes del’administració de l’aigua i de la presa de decisions, sobretot la participació de dones,pobles indígenes i de la joventut.

13. Conflictes i pau


La Comissió de Pau ha escoltat les veus dels pobles enfrontats en conflictes violents. LaComissió, en diàleg amb aquests pobles, ha identificat temes de conflicte i estratègies per aaccions futures. Fem notar que entre els molts conflictes que causen sofriment humàactualment es troben l’ocupació il·legal del Tibet, de Palestina i del Sàhara Occidental.Exhortem les Nacions Unides a reconèixer aquestes ocupacions com a actes de violènciaque requereixen una acció immediata. La Comissió remarca la necessitat d’un apropamental desenvolupament sostenible integrat i centrat en la gent, que construeixi pau i canviï lessituacions de violència i injustícia. Declarem que no hi haurà mai una seguretat humana iambiental genuïna i duradora mentre les condicions estructurals que perpetuen la violència,la desigualtat i la injustícia siguin tan universalment evidents.


13.2.1. El dret a l’autodeterminació i el respecte pels drets humans universals sóninsuficientment reconeguts en els processos polítics i les pràctiques econòmiques.Això dóna lloc a violència i a eliminació de persones.

13.2.2. La pobresa i la distribució desigual de recursos naturals i econòmics perpetuenconflictes violents.

53


13.2.3. La despesa i el desplegament militar actuals constitueixen una doble amenaça a laseguretat ambiental i humana, i per tant, al desenvolupament sostenible.

13.2.4. Les Nacions Unides, les seves nacions membres, i els poderosos organismesinternacionals que dirigeixen el desenvolupament, fan servir processos «de dalt abaix» i no democràtics que han fracassat a l’hora de mitigar els conflictes i les sevescauses estructurals.

13.2.5. Els drets dels refugiats i de les persones desplaçades internament no són assegurats,respectats ni defensats a nivell nacional ni internacional.

13.2.6. La legislació sobre terrorisme en molts països amenaça les llibertats econòmiquesi polítiques dels pobles.

13.3. Recomanacions

13.3.1. El dret a l’autodeterminació, el respecte pels drets humans, i els principis de seguretati justícia humanes i ambientals han de ser l’arrel de tot acord i intervenció política,econòmica i ambiental. Això assegurarà el progrés cap a un món sostenible i pacífic.

13.3.2. El principi de justícia econòmica (és a dir, la distribució de la terra, l’explotació derecursos naturals i humans) ha de ser integrat als processos de pau i a lesintervencions en conflictes.

13.3.3. Hi ha d’haver una disminució radical de la despesa i del desplegament militars.

13.3.4. S’ha d’institucionalitzar un sistema de supervisió responsable i transparent delslligams comercials existents.

13.3.5. Les Nacions Unides (NU) i altres agències intergovernamentals han d’éssertransformades en organismes responsables i transparents. Per tant, el dret a vet delConsell de Seguretat de les NU ha d’ésser abolit.

13.3.6. Les NU han de reforçar la protecció dels drets humans dels refugiats i de les personesinternament desplaçades, i han d’assegurar que siguin parts iguals en la resoluciódels seus conflictes respectius i en la implementació del desenvolupament sostenible.

13.3.7. Els actes violents i el terrorisme han d’ésser adreçats d’una forma no violenta i nocom a prerequisit per a una resposta militar.

13.3.8. Les dones han d’estar més integrades en els processos de pau.

13.3.9. Cal tenir en compte la funció del coneixement indígena i l’existència d’habilitats localsper aconseguir la resolució de conflictes i la pau.

13.3.10. Cal estimular els processos de pau actuals i aportar-hi recursos econòmics efectiusa fi de sostenir els seus esforços.

13.4. Conclusió

El desenvolupament sostenible dels pobles i els seu medi ambient té lloc només quan lajustícia i els apropaments no violents als conflictes s’institucionalitzen i es practiquen enorganismes governamentals, en fòrums econòmics, i als nivells més elementals.

54


14. Protecció social i seguretat alimentària familiar


La seguretat alimentària és un dret humà fonamental. Basada en els programes de diversospaïsos que estan treballant globalment per aconseguir una xarxa de protecció social efectiva,la Comissió ha emfatitzat la necessitat d’una renda bàsica per als ciutadans del món com almitjà més eficaç per eradicar la pobresa. Ha estat introduïda a Alaska en forma de subvencióuniversal, ha estat parcialment implementada al Brasil, i està sent considerada a Sud-àfrica.L’adopció de subvencions per a una renda bàsica universal serà una part important de larenovació de la cultura de solidaritat en la societat i en el procés de regeneració moral.Tindràun paper efectiu per ajudar la gent a embarcar-se en activitats econòmiques productives.Complementa, però no reemplaça, el fet que els serveis públics bàsics siguin assequibles iaccessibles.


14.2.1. La necessitat d’utilitzar la terra productivament per a fins agrícoles a fi que hi hagimés aliments disponibles.

14.2.2. Oposició als aliments genèticament modificats (i a Monsanto).

14.2.3. Accés a la terra productiva.

14.2.4. Accés a l’aigua.

14.2.5. La pràctica de l’esclavitud de nens per agricultors.

14.2.6. La dependència de les subvencions de la seguretat social.

14.3. Recomanacions

14.3.1. Actuacions governamentals:

14.3.1.1. Donar prioritat a les comunitats pobres i vulnerables en àrees rurals.

14.3.1.2. Aconseguir una distribució de terres efectiva i equitativa;

14.3.1.3. Promulgar legislacions que etiquetin els productes GM; i

14.3.1.4. Imposar una moratòria en la distribució de llavors GM pels governs.

14.3.2. Actuacions de tothom:

14.3.2.1. Difondre entre la població la Declaració de Drets Humans de les NU.

14.3.2.2. Oposar-se a la privatització, una de les principals causes de la pobresa.

14.3.2.3. Encoratjar el conreu local d’aliments.

14.3.2.4. Utilitzar terres comunals en àrees rurals de forma productiva i sostenible.

14.3.2.5. Lluitar contra l’esclavitud dels nens en la producció d’aliments.

14.3.3. Països en vies de desenvolupament:

14.3.3.1. Els governs han de subvencionar els agricultors i protegir els treballadorsde les granges. A Sud-àfrica, cal invocar la Secció 27 de la Constitució Sud-africana per apel·lar al dret a la seguretat social i alimentària.

14.3.4. Subvenció a una Renda Bàsica Universal

55


La proposta d’una renda bàsica universal garantida ha de ser perseguida globalment com amesura important per a redreçar urgentment les pitjors formes de pobresa i indigència. Hade ser un dret bàsic. No és un substitutiu, ni depèn dels drets humans, d’entrar en activitatsproductives i guanyar un sou decent.

Recomanem la implementació del model [SC5] d’Alaska. L’edat no ha de ser un criteri i noha de ser condicionada pels recursos. Calen models amb terminis específics per a laimplementació de la RBU, i també la transparència i responsabilitat dels funcionarisgovernamentals en la seva implementació. Cal establir un procés de revisió i supervisió dela implementació d’aquest sistema per assegurar que la subvenció arriba als beneficiaris, ique la corrupció és minimitzada.

14.4. Conclusió

Els drets a la seguretat alimentària i a la seguretat social són drets humans fonamentals quehan de ser practicats per totes les nacions del món. És responsabilitat de la Cimera adoptarresolucions que culminaran en programes que tractin i promoguin l’eradicació de la pobresai el desenvolupament sostenible.

15. Llocs de treball, rendes i ocupació


La Comissió defineix la persona aturada com a persona preparada que busqa oportunitatsper treballar. La definició no inclou les persones preparades que ja no busquen feina.


15.2.1. És essencial crear i implementar un salari de subsistència que permeti als treballadorscobrir les necessitats bàsiques. Un salari de subsistència ha d’estar basat un «salarisocial» que inclogui seguretat social i accés gratuït als serveis bàsics.

15.2.2. La diferència de salaris entre els treballadors més ben i més mal pagats s’ha dereduir igualant-ne els salaris.

15.2.3. S’ha de valorar l’aprenentatge previ, i els ocupadors han d’invertir en la implementaciód’un programa de desenvolupament d’aptituds.

15.2.4. Cal aplicar una jornada laboral de vuit hores amb beneficis com ara l’atenció alsnens, baixes per maternitat, salut i seguretat, i també la prevenció del VIH/SIDA il’educació.

15.2.5. Els ocupadors han d’avenir-se al nucli dels drets laborals de l’OrganitzacióInternacional del Treball com ara el dret d’organitzar-se i la prevenció del treballinfantil i del treball forçat.

15.2.6. La globalització és la principal amenaça per a la consecució d’un salari desubsistència. Les institucions de Bretton Woods obliguen a l’estat a retallar la despesaen els sectors socials, i encoratgen la privatització en detriment dels treballadors. Amés, aquestes institucions encoratgen la promoció de l’exportació, que és de capitalextensiu. Els Acords sobre aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual relacionatsamb el Comerç (ADPIC) i altres acords de l’OMC desencoratgen la producció local.

56


15.3. Recomanacions

15.3.1. Demanem la formació d’un nou moviment social que combati la globalització i elspaïsos que la promouen.

15.3.2. Tots els treballadors han d’exigir que les multinacionals siguin responsables i quepromoguin condicions de treball sostenibles.

15.3.3. Demanem la creació de treballs de qualitat segurs, com per exemple la comparticiódel lloc de treball, que no discriminaria entre funcions principals i secundàries.

15.3.4. Demanem que el nucli dels drets laborals de l’OIT sigui adoptat internacionalmentcom a protecció contra la globalització.

15.3.5. Demanem que els estudis de valoració d’impacte humà i ambiental que incloguinconsultes amb la comunitat es facin abans de les inversions externes d’altres països.

15.3.6. Els sindicats han de:

15.3.6.1. Assegurar que els drets i subvencions dels treballadors estiguin protegitsquan es negociïn reduccions.

15.3.6.2. Mantenir una llista de treballadors despatxats amb prioritat enfront de màd’obra importada.

15.3.6.3. Formar tots els treballadors, especialment els vulnerables, sobre els seusdrets i oportunitats, com ara la millora de les seves habilitats.

15.3.6.4. Protegir els drets de la classe treballadora com a col·lectiu com acontraposició a protegir només els seus afiliats.

15.3.6.5. Assegurar que tant els treballadors jubilats com els despatxats romanguinsota la protecció del sindicat.

15.3.6.6. Protegir els drets dels treballadors infectats/afectats pel VIH/SIDA per mésque costi.

15.3.7. Cal establir estructures tripartites que supervisin l’aplicacació dels drets laborals.

15.3.8. Els treballadors han d’estar activament involucrats en la supervisió i la modificaciódel sistema.

15.3.9. S’ha de promoure el lloc de treball com a centre de desenvolupament sostenible.L’educació sobre desenvolupament sostenible pot ser transmesa via treballadors ales seves comunitats i viceversa.

15.3.10. Els governs han de promulgar i fer complir lleis que:

15.3.10.1. Facilitin que els treballadors tinguin la propietat de les indústries ontreballen.

15.3.10.2. Protegeixin els treballadors vulnerables de la discriminació, com perexemple els treballadors seropositius.

15.3.10.3. Encoratgin un ambient de producció sostenible que no deshabiliti ni perjudiquial pobre; això s’ha de fer en consulta amb els sindicats i les comunitats.

15. 4 Altres temes de debat

15.4.1. Encoratjar el voluntariat pot portar a la creació d’una classe inferior de treballadorsno pagats en lloc de portar a una forma de desenvolupar les seves habilitats. Caldriapotser considerar els voluntaris com a treballadors desprotegits i vulnerables?

15.4.2. Com formar aliances més concretes amb la societat civil.

57


E. Assumptes ambientals

16. Biotecnologia i organismes genèticament modificats


La biotecnologia és un terme inclusiu i general per a totes les tecnologies que manipulenprocessos biològics. La biotecnologia moderna, o enginyeria genètica, és subjecta a grancontrovèrsia, ja que involucra la transferència horitzontal (oposada a la vertical, de progenitora descendent) de gens aliens a espècies no relacionades que en condicions normals maies creuarien en la natura. Hi ha una gran preocupació sobre el seu impacte en la saluthumana, en la de les plantes i dels animals, i per tant en el medi ambient i els nostresecosistemes. També hi ha una gran preocupació sobre l’impacte socioeconòmic del’enginyeria genètica, especialment en termes de control corporativista i monopolista sobresistemes de producció agrícola, i la pèrdua de llocs de treball que derivin de l’enginyeriagenètica.

La preocupació global sobre l’enginyeria genètica ha portat a negociacions i a la conclusiófinal del Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat, un acord internacional per regularprincipalment el moviment d’organismes genèticament modificats entre països. S’ha destacatel dret dels països a prendre decisions basades en valoració de riscos i el principi de precaucióen el Protocol sobre Bioseguretat.


16.2.1. La patent de les llavors i la imposició dels drets de propietat intel·lectual sobreles llavors per part de les companyies (estudi del cas de Percy Schmeiser iMonsanto [SC1]), que aboleix el dret dels agricultors a guardar part de la collitaper a llavor.

16.2.2. La contaminació de llavors i conreus no tractats genèticament per part de llavors iconreus tractats genèticament, amb les resultants amenaces als centres d’origen, ila impossibilitat de la diversitat i la coexistència, independentment de la tecnologiaescollida, així com les seves implicacions en la seguretat.

16.2.3. La seguretat alimentària és primordial, independentment de la tecnologia escollida.

16.2.4. Els drets dels agricultors, en particular a guardar llavors, i sobre l’elecció de conrearo no organismes genèticament modificats.

16.2.5. Els beneficis i riscos per als agricultors han de ser valorats a llarg termini i en uncontext més ampli.

16.2.6. Els riscos per a la salut humana i del medi ambient, i la necessitat d’una valoracióde riscos cas per cas.

16.2.7. Aplicació del principi de precaució ateses la manca de dades i la incertesa científicasobre la salut i els impactes ambientals dels OGM.

16.2.8. La necessitat urgent d’una ciència i una recerca independents i finançades amb fonspúblics, ja que la comercialització ha precedit a l’apropiada recerca en bioseguretat.

16.2.9. El control corporatiu sobre la producció agrícola, i la rellevància limitada de latecnologia en el aspectes de desenvolupament dels agricultors i dels països en viesde desenvolupament.

16.2.10. La necessitat de capacitació i d’informació, ja que molts països en vies dedesenvolupament prescindeixen de la capacitat d’avaluar-ne els riscos.

58


16.2.11. Les lleis i regulacions sobre bioseguretat dels països en vies de desenvolupamenthan d’anar supeditades a una ciència bona i independent.

16.2.12. La innovació dels agricultors els permet desenvolupar conreus i llavors amb tretsavantatjosos.

16.2.13. Existeixen alternatives sostenibles que són viables. Han de rebre suport mitjançantrecerca, política i implementació.

16.3. Recomanacions

16.3.1. Informació i capacitació per als agricultors.

16.3.2. Recerca independent i finançada amb fons públics i valoració de riscos.

16.3.3. Capacitació per a regulacions en bioseguretat.

16.3.4. Els agricultors que escullin plantar conreus genèticament modificats no hand’amenaçar l’elecció d’agricultors veïns que poden escollir no plantar conreusgenèticament modificats.

16.3.5. Alternatives com organismes no genèticament modificats, o tècniques menys invasives.

16.3.6. Recerques i tecnologies guiades per les necessitats i pels agricultors.

16.3.7. Preservar el control dels agricultors sobre les llavors i el seu dret a reservar-se’nuna part.

16.3.8. Aplicar el principi de precaució, ja que els riscos a llarg termini són desconeguts.

16.4. Conclusió

Hi va haver diversitat de punts de vista en certs temes, amb dues àrees principals de desacord:

• El tema del control corporatiu sobre la producció agrícola va ser proposat com a aspectepreocupant que incidiria en els drets dels agricultors a estalviar llavor, i que creariadependència de les corporacions per a l’entrada de llavors i agents químics. També hi vahaver opinions que defensaven que els agricultors han de poder escollir de plantar llavorsi conreus genèticament modificats, fins i tot si aquests són produïts per companyiesmultinacionals. La majoria no estava convençuda que companyies multinacionals com laMonsanto tinguin cap altre propòsit que el seu propi benefici, i que no es prendria ambseriositat els interessos dels agricultors africans. La necessitat de recerca i valoracions deriscos bones i independents va ser fortament defensada, atès el conflicte d’interessos ambles companyies multinacionals.

• L’amenaça als drets dels agricultors i a la seva llibertat d’elecció va ser contemplada coma fonamental per a la seguretat alimentària. Mentre que una minoria selecta, recolzada perMonsanto i per la indústria biotecnològica, clamava pels drets dels agricultors a escollir siplantar o no llavors i conreus genèticament modificats, això no ha de comprometre els dretsdels agricultors que escullen romandre lliures de l’Enginyeria Genètica. La darrera posicióva ser recolzada per la majoria dels participants que, novament, van emfasitzar el dret delsagricultors a reservar part de la collita per a llavor.

A part dels punts de disputa mencionats, hi ha haver un acord general en els temes prioritarisi en les recomanacions específiques, com s’ha descrit en les seccions 2 i 3.

59


17. Canvi climàtic i energia


La producció d’energia a partir de combustibles fòssils està contribuint al canvi climàtic, queafecta més fortament la gent de color que forma la majoria de la població mundial. Els efectesdel canvi climàtic inclouen la pujada del nivell del mar, inundacions, sequeres, morts i malaltieshumanes, disminució de la població pesquera i de vida salvatge, i la destrucció d’estils devida tradicionals i de subsistència que han estat en harmonia amb la natura durant milersd’anys. Les nacions occidentals generen el 77% de les emissions mundials mentre que alhoragaudeixen de la majoria dels beneficis de l’energia. La situació ha empitjorat pel rebuig deles nacions occidentals a reduir substancialment les emissions de gasos amb efected’hivernacle, per la crema de gasos a Nigèria, les perforacions a la regió antàrtica i pelsacords secrets entre governs i companyies energètiques per a negar els drets fonamentalsde les persones.


17.2.1. Les companyies petrolieres tenen un comportament persistent de menyspreu delsdrets humans i de les llibertats de tots el pobles, sobretot de la gent de color.

17.2.2. Les nacions occidentals tenen un deute ecològic amb la resta del món i amb lesgeneracions futures basat en la seva significativa producció de gasos amb efected’hivernacle que contribueixen al canvi climàtic global.

17.2.3. La justícia ambiental és a l’arrel del debat sobre canvi climàtic i del Protocol de Kyoto,no l’eficiència tecnològica o la biodiversitat.

17.2.4. La gent de color mor desproporcionadament a causa de problemes relacionats ambla calor i les inundacions.

17.2.5. Es prediu que un clima canviant perjudica el subministrament d’aliments a causa deles sequeres i les fortes pluges, i que danya les xarxes d’aliments i els ecosistemes,fa decréixer la població de peixos i les formes de vida aquàtiques, la vida salvatge,i incrementa el dèficit d’aigua i la contaminació bacteriana.

17.2.6. Petites illes-nació, com les Maldives o les Illes Cook, i comunitats de terres baixes,s’estan enfonsant com a conseqüència de la pujada del nivell del mar causada pel canviclimàtic, i corren el risc de quedar completament submergides en la propera dècada.

17.2.7. Les companyies energètiques han demostrat un comportament consistent de rebuiga assumir responsabilitats sobre la degradació ambiental extensiva quan abandonenles seves instal·lacions perquè deixen de ser rendibles.

17.2.8. La producció de combustibles fòssils i d’energia nuclear està causant la majorcontaminació ambiental i oceànica. Plans per a incrementar el desenvolupament del’energia nuclear incrementarien significativament els efectes perjudicials del canviclimàtic.

17.2.9. El desenvolupament i l’expansió de l’energia nuclear promoguts per les burocràciesgovernamentals sense tenir presents mesures per al tractament de la quantitatscada cop majors de residus nuclears són una de les majors contribucions al canviclimàtic.

17.2.10. Quan es descobreix petroli en àrees habitades per gent de color, com Nigèria,l’Amazones, i l’Equador, les companyies influeixen en els governs perquè desposseeixinles comunitats de la seva terra i els deneguin els seus drets d’autodeterminació i governsobre terres riques en petroli i aigua.

60


17.2.11. Les companyies petrolieres propaguen campanyes de relacions públiques enganyosessobre reducció de contaminació i responsabilitat social quan la realitat és quecorrompen els governs i estan lligades a l’assassinat i l’arrest d’aquells qui fanpreguntes o expressen desacord. Això crea conflictes polítics i divideix les comunitats,viola les lleis ambientals amb impunitat i condueix a un dany massiu al medi.

17.2.12. El cost de l’energia és una despesa substancial per a la gent pobra, especialmenten les àrees rurals que no tenen electricitat i que són excloses de programes d’energiaeconòmics.

17.2.13. El fet que l’energia pugui ser desenvolupada de manera que redueixi la pobresa iprotegeixi el medi ambient mitjançant recursos renovables està sent impedit perpoderoses companyies energètiques i obstaculitzat pels governs que es beneficiendels combustibles fòssils i l’energia nuclear.

17.2.14. El camí vers les energies renovables ha de ser considerat en el context de sistemeseconòmics alternatius que millorin la subsistència de les dones i dels treballadorspobres.

17.2.15. L’educació de la joventut, el lideratge en el desenvolupament, i les negociacionssobre els drets en el futur són crítiques per al debat sobre canvi climàtic i, per tant,s’han de fer de forma responsable per crear un futur energètic sostenible.

17.3. Recomanacions

17.3.1. Desenvolupar una transició justa amb la participació dels treballadors en indústriesde combustibles fòssils que els permeti treballar en indústries sostenibles.

17.3.2. Fer campanya contra la indústria de combustibles fòssils pels seus efectesperjudicials, tal i com es va fer amb la campanya antitabac, i exposar la naturalesagangsteril i les intencions cruels d’aquestes companyies.

17.3.3. Involucrar la gent de color i els pobres en la presa de decisions sobre temesenergètics, incloent propostes per al desenvolupament energètic, els impactesambientals, i l’ús de la terra.

17.3.4. Eliminar la subvenció governamental a les indústries i al desenvolupament decombustibles fòssils.

17.3.5. Promoure l’ús d’energies renovables, com la solar i l’eòlica, dur a terme programesd’eficiència energètica i de reducció del consum energètic en els àmbits domèstic iempresarial.

17.3.6. Demanar que les nacions occidentals assumeixin la seva responsabilitat en el deuteecològic.

17.3.7. Organitzar projectes de demostració d’energies renovables i models que incloguinl’educació en els impactes de l’energia en el medi ambient i l’ensenyament en eldesenvolupament i la implementació d’energies renovables.

17.3.8. Trencar el monopoli que les companyies petrolieres tenen en la recerca i eldesenvolupament d’energies renovables aportant formació a la població sobreenergies renovables i recursos efectius, especialment als joves i als afectats peldesenvolupament de combustibles fòssils.

17.3.9. Centrar el debat internacional sobre canvi climàtic global en el tema de la injustíciaper a la gent de color amenaçada per la producció d’energia i l’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle. Cal pressionar totes les nacions que es comprometin areduir els gasos amb efecte d’hivernacle i a ajudar en el finançament de programesque desenvolupin, promoguin i implementin energies renovables i sostenibles.

61


17.4. Conclusió

Les nacions occidentals han d’actuar responsablement en la reducció de l’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle. Els països del sud han d’aprofitar la seva posició i promocionar,desenvolupar i utilitzar energia renovable, desenvolupar polítiques de supervisió que prohibeixinla manipulació dels governs per part de les companyies energètiques multinacionals i quepromoguin respecte per als drets de les comunitats al control, la independència i la sobiraniasobre la seva terra i els seus recursos. La gent de color i els pobres han de participar en eldebat sobre el canvi climàtic i desenvolupar solucions efectives a aquesta crisi.

18. Biodiversitat


Els éssers humans són una part integral de la comunitat vivent sobre la Terra. El nostre benestaren deriva i depèn de la seva salut i biodiversitat. La diversitat –en termes de recursos biològics,sistemes de producció, hàbitats, llengües, cultures, i formes de governació– s’està erosionantràpidament.El plantejament basat en ecosistemes reconeix que la conservació, el desenvolupament,els éssers humans, la diversitat cultural i la biodiversitat estan fortament entrelligats.

Les comunitats locals i els pobles indígenes són els guardians de la diversitat, i tenen el dretinalienable i la responsabilitat de continuar administrant, salvaguardant, intercanviant idesenvolupant la biodiversitat sota la seva custòdia, per sobre de qualsevol interès comercial.Els beneficis dels recursos biològics han de ser compartits equitativament amb ells i els seusdrets i necessitats han d’estar a la base de les iniciatives de conservació de biodiversitat.

L’economia de mercat veu la natura i la biodiversitat com béns explotables per a un profit, iper tant amenacen la supervivència mateixa de la humanitat i del planeta. A la lògica demercat –que és dirigida principalment per corporacions globals– se li ha donat massa ímpetui força amb l’empenta a la globalització indiscriminada, obrint cada frontera del globus al’explotació –des dels boscos fins als nostres recursos genètics.

Les prioritats del comerç ha esdevingut la força conductora clau per la nostra creació de políticamacroeconòmica mitjançant institucions internacionals com l’OMC, el FMI, l’OMPI, el BancMundial i acords comercials com acords d’inversió bilateral. Això ha exclòs les comunitatslocals i els pobles indígenes i els ha alienat els seus recursos. Aquestes institucions hanpromogut comportaments depredadors vers el coneixement tradicional i els recursos genètics,mitjançant la promoció de la privatització i la comercialització de totes les formes de vida.

Han permès que continués la biopirateria i han forçat alguns països que permetessin patentarla vida i els organismes genèticament modificats.

Els països rics han estat els principals culpables de l’explotació de la biodiversitat en els seuspropis països i en els que estan en vies de desenvolupament. Els països desenvolupats hantraït la biodiversitat en no dedicar recursos per a la implementació d’acords multilaterals iamb el sobreconsum de recursos naturals. Això ha causat un enorme deute ecològic, quecal reconèixer i compensar.


18.2.1. La biodiversitat és un afer amb repercussions molt diverses.

18.2.2. La preservació de la biodiversitat ha de ser liderada per les comunitats.

18.2.3. Necessitem un enfocament basat en el respecte dels drets, incloent el dret a la terra.

62


18.2.4. Les amenaces a la biodiversitat inclouen:

18.2.4.1. La globalització liderada per corporacions

18.2.4.2. La privatització i comercialització

18.2.4.3. Els models de consum

18.2.4.4. El rebuig de responsabilitats comunes però diferenciades

18.2.4.5. L’OMC, incloent l’acord de l’ADPIC

18.2.4.6. Altres acords comercials

18.2.4.7. La biopirateria

18.2.4.8. La patent de formes de vida

18.2.4.9. La falta de regulació corporativa, que inclou la regulació en el camp del’accés i el repartiment dels beneficis.

18.3. Recomanacions

18.3.1. Adherir-se al principi de responsabilitats comunes però diferenciades.

18.3.2. Canviar els models insostenibles de consum, especialment en els països industrialitzats.

18.3.3. Compensar el deute ecològic.

18.3.4. Traspassar el poder de la presa de decisions sobre l’administració dels ecosistemesa les comunitats locals i als pobles indígenes que depenen d’aquests ecosistemesper a la seva subsistència i perquè la seva cultura sobrevisqui.

18.3.5. Assegurar el control de les comunitats sobre els recursos biològics.

18.3.6. Respectar els drets a la terra i els drets a la tinença de terra de les comunitats.

18.3.7. Reconèixer que les comunitats han estat líders en la conservació de la biodiversitat;no forçar-les a esdevenir «socis» de corporacions.

18.3.8. Adoptar programes d’educació i de capacitació tant per a comunitats com per aadministradors governamentals.

18.3.9. Adoptar i fer complir una normativa legal que reguli les corporacions.

18.3.10. Fer que els mecanismes de compartició d’accés i de beneficis siguin legalmentvinculants i no voluntaris.

18.3.11. No permetre l’accés a recursos biològics en països sense lleis de compartició d’accési beneficis.

18.3.12. Assegurar que les lleis de compartició d’accés i beneficis protegeixen els dretselementals dels pobles indígenes i de les comunitats locals sobre recursos biològics,així com els seus drets a dirigir el desenvolupament, que inclouen l’agricultura il’hidrocultura, vers models que siguin sensibles ecològicament i sociocultural, i queconservin i millorin la biodiversitat i la convivència basada en la biodiversitat.

18.3.13. Protegir el coneixement sobre els estils de vida tradicionals.

18.3.14. Adoptar i fer complir una prohibició global de patentar la vida.

18.3.15. D’acord amb el principi de precaució, els governs han d’assegurar un medi ambientlliure d’organismes genèticament modificats (OGM) en els nostres països i sistemesde producció, i han de donar suport els nostres esforços per incrementar laconscienciació entre productors i consumidors sobre l’impacte real i potencial delsOGM en el medi ambient i la salut humana.

63


18.3.16. Els governs han d’ Adoptar i fer complir una prohibició immediata sobre l’aparició almercat de conreus genèticament modificats (GM), tenint en compte els riscosdemostrats de contaminació genètica.

18.3.17. Adoptar i fer complir la Convenció sobre Biodiversitat i d’altres acords multilateralsde forma efectiva, establint entre d’altres disposicions, objectius i terminis, i moratòrieson calguessin.

18.3.18. Orientar tot el desenvolupament cap a models que siguin sensibles ecològicamenti sociocultural, i que conservin i millorin la biodiversitat i les formes de vida basadesen la biodiversitat, tenint en compte el paper especial de les dones, els deus drets iels seus interessos.

18.4. Conclusions

Mentre els governs continuen fent discursos, les comunitats locals i els pobles indígenesd’arreu del món estan resistint a la destrucció de la biodiversitat mitjançant diverses lluites.Volem reiterar el nostre suport a totes les comunitats locals i els pobles indígenes d’arreu delmón que estant resistint a la destrucció de la biodiversitat mitjançant diverses lluites en defensade les seves vides i de la seva natura. Perquè aquestes lluites constitueixen l’última fronterade la nostra biodiversitat. En lloc d’obligar aquestes comunitats a esdevenir «socis» de lescompanyies contra les quals lluiten, les hem de reconèixer com a veritables líders en laconservació de la biodiversitat.

19. Boscos

La Comissió sobre Boscos va ser facilitada per l’Agrupació Forestal Basada en les Comunitats.L’Agrupació es va formar durant la PrepComm IV a Bali, i la seva composició s’ha incrementatactualment en més 100 persones de més de 20 països, que representen més de 70 organitzacions.La sessió de la comissió va posar en pràctica una tècnica de debat anomenada la peixera perassegurar la participació plena de tots els participants.Unes 120 persones van participar i alimentarun debat animat sobre els temes Qui ha d’administrar els boscos del món? i Què s’ha de fer perimplementar el Pla d’Acció de la CMDS? Segueix un breu resum dels temes debatuts.


Cada cop i ha més proves del fet que la silvicultura basada en les comunitats i l’administracióindígena dels boscos són estratègies efectives per contribuir a la subsistència i la sostenibilitatde l’administració forestal arreu del món. En la majoria de casos, les comunitats locals i elspobles indígenes tenen la major cura del bosc, són conscients dels múltiples valors delsboscos i són capaços d’administrar-los.

L’assumpte prioritari clau és reconèixer els drets de les comunitats que depenen dels boscosper a la seva subsistència (estimada en mil milions) mitjançant legislació nacional. Això inclouels drets d’accés, de tinença, de presa de decisions i de benefici sobre els recursos forestals.

Per assegurar que les comunitats tenen aquests drets, les agències governamentals hand’admetre canvis en el seu paper en l’administració forestal. Això inclou la redefinició de ladistribució de responsabilitats entre agències d’explotació forestal, de vida salvatge iambientals. L’habilitació de les comunitats implica la renúncia al control per part de les agènciesgovernamentals. Alhora, la descentralització de responsabilitats requereix que vagiacompanyada de la devolució del poder de presa de decisions. Els governs no haurien d’estartan involucrats en l’administració forestal directa.

64


Algunes d’aquestes qüestions estan reconegudes a l’article 43 del Pla Esborrany d’Acció iés reconeix això com un primer pas positiu. De tota manera, hi va haver preocupació pel fetque no hi hagi mesures específiques per aplicar l’article 43.

A més, es va percebre que hi ha un nombre important de temes que no són tractats a l’article43. Això inclou l’absència d’anàlisi de les causes subjacents de la desforestació; i la faltad’atenció a la funció d’altres formes d’ús de la terra en la destrucció dels boscos (com lamineria, l’extracció de petroli i la construcció de carreteres). També hi va haver preocupaciópel fet que no es van fer distincions clares entre plantacions i àrees forestals naturals.Finalment, se centra desproporcionadament en els arbres, a expenses d’ignorar la gammade béns, serveis i beneficis que aporten els ecosistemes forestals. En general, el grup vaveure aquests defectes com a resultat de la limitada participació de la societat civil en eldesenvolupament del Pla Esborrany d’Acció.

Atès el poc temps disponible per al debat, no es van fer recomanacions o plans d’accióconcrets. De tota manera, les principals conclusions de la comissió van ser les següents:

19.2. Conclusions

19.2.1. La salut dels boscos depèn d’una apropiada administració. Això només serà possiblesi les comunitats i els pobles indígenes tenen accés i control sobre els recursosforestals dels quals depenen.

19.2.2. Cal capacitació per assegurar que les agències governamentals tenen la preparaciói les habilitats necessàries per assumir els seus nous rols de forma efectiva.

19.2.3. Atesa la falta de participació pública en l’esborrany del Pla d’Acció, un nombreconsiderable de temes clau van ser tractats de forma insuficient en el Pla d’Acció.

20. Oceans, pesqueries terrestres i costes

Demanem que els governs:

20.1. Transformin els sistemes existents de desigualtat en la propietat, l’accés i l’ús derecursos marins i costaners en sistemes basats en drets d’ús i d’accés sosteniblesi equitatius, i en l’eradicació de la pobresa.

20.2. Eradiquin la pobresa i assegurin aliments per a les comunitats costaneres mitjançantl’ús i l’administració equitatius de recursos naturals basats en la comunitat.

20.3. Garanteixin els drets dels pescadors artesans i de subsistència tradicional sobre elsrecursos marins i de pesca terrestres, i que concedeixin a les comunitats dependentsde pesqueries locals drets prioritaris sobre els recursos dels quals depèn la sevasubsistència.

20.4. Reconeguin el valor del coneixement, la cultura i l’experiència indígenes enl’administració dels recursos i facilitin una participació reforçada de les comunitatslocals en l’ús, l’administració i la protecció dels recursos aquàtics.

20.5. Donin un suport decidit a polítiques i mecanismes que promoguin un enfocament deformes de vida integrades i sostenibles en l’administració de recursos aquàtics,mitjançant el desenvolupament de formes de vida alternatives, l’increment del valorde certs recursos, i l’alleujament de la pressió sobre altres recursos aquàtics escassos.

20.6. Facilitin la implicació de les comunitats locals en l’adopció de procedimentsd’administració de zones costaneres integrats entre les parts implicades i, enparticular, que donin suport als estats en vies de desenvolupament;

65


20.7. Exigeixin una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) i una Avaluació d’ImpacteAmbiental (AIA) obligatòries en qualsevol activitat susceptible de tenir un impactenegatiu significant en els ecosistemes aquàtics costaners, oceànics o terrestres.

20.8. Adoptin estratègies de precaució en l’administració d’ecosistemes que siguin clausen l’administració de pesqueries;

20.9. Iniciïn negociacions perquè la Convenció d’Alta Mar sigui legalment vinculant sotal’auspici de la Llei de les Nacions Unides sobre Convencions Marítimes (LNUCM), iperquè governi la conducta de les embarcacions pesqueres d’alta mar;

20.10. Negociïn una convenció internacional legalment vinculant que eviti la pesca il·legal,no regulada i no documentada;

20.11. Implementin efectivament l’Acord d’Existències Pesqueres de les NU de 1995 i elCodi de Conducte per a les Pesqueres Responsables de les Organitzacions per al’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de les NU i acords relacionats.

20.12. Actuïn amb transparència en la subvenció governamental a la indústria pesquera.

20.13. Imposin que els prestadors bilaterals i multilaterals reavaluïn les polítiques pesqueresactuals i adoptin principis de responsabilitat corporativa i desenvolupament sostenibleen els seus acords de préstec.

20.14. Rebutgin tot tipus de pesca de balenes, comercial o científica.

20.15. Desenvolupin un acord internacional vinculant que controli efectivament la mineriai l’extracció de petroli costaneres i properes a la costa, amb atenció particular alsproblemes dels països en vies de desenvolupament.

20.16. Eliminin l’explotació costanera i promoguin la rehabilitació dels recursos costaners restants.

20.17. Previnguin la importació i l’exportació il·legals de recursos marins i costaners protegits.

20.18. Donin fort suport a mesures que limitin i eliminin la degradació de desembocaduresi estuaris de rius.

20.19. S’abstinguin d’utilitzar l’aqüicultura com a cura per a tots els problemes de la disminucióde les existències pesqueres i adoptin un principi de «qui contamina paga» en laplanificació i adopció de totes les pràctiques d’aqüicultura per a eliminar pràctiquesindustrials perjudicials com l’ús d’antibiòtics, hormones i la modificació genètica.

20.20. Garanteixin que els acords de cooperació associativa estiguin basats en contractesque assegurin els drets socials i econòmics i que s’adhereixin a estàndards, polítiques,i objectius estrictes de legislació social i ambiental internacionals.

20.21. Combatin el canvi climàtic global mitjançant la ratificació del Protocol de Kyoto i laimplementació de programes agressius per desenvolupar recursos d’energiarenovable i interrompin l’ús de combustibles fòssils.

20.22. Protegeixin la biodiversitat en el medi marí.

20.23. Assegurin la compartició equitativa de recursos, recerca, conservació i beneficisd’informació marins.

20.24. S’oposin al sistema de bandera de conveniència en la navegació (incloent la pesca),que suposa un amenaça específica a la sostenibilitat dels oceans del món. Hi hauna relació directa entre les BC i la contaminació, la pesca il·legal i el maltractamenti l’explotació de les tripulacions.

20.25. En el context de la globalització, l’OMC i les Corporacions Multinacionals, lescomunitats que depenen de recursos pesquers per a la seva subsistència, tant enel sector marí com terrestre, han de tenir drets de propietat comuns sobre els recursosque garanteixi la consecució de les seves necessitats bàsiques.

66


20.26. Adoptin mesures legals i polítiques que protegeixin els drets d’ús i accés als recursoscostaners i marins de les dones pescadores.

20.27. Prohibeixin mètodes mesquins de pesca com el de la «xarxa escombradora» al LlacVictòria.

20.28. Encoratgin la coadministració i la implicació completa de la comunitat en les pesqueriesdel Llac Victòria alhora que redueixin/desencoratgin el control governamental.

20.29. Es comprometin a promoure una bona administració de pesqueres, protegeixin lesàrees de reproducció dels peixos i les terres humides de les ribes de llacs.

20.30. Es comprometin a rehabilitar les ribes de llacs i rius.

20.31. Es comprometin en polítiques que promoguin el desenvolupament de les comunitatsde pesca locals.

20.32. S’encarreguin de vigilar que la pesca no arriba a nivells insostenibles;

20.33. Millorin la seguretat marina i previnguin la contaminació marina de les embarcacionsi les activitats terrestres, principalment mitjançant l’adopció total de la normativa i lesconvencions de l’organització marina internacional.

20.34. Assegurin que qualsevol activitat i tecnologia utilitzades en àrees marines i costanerescompleixin els més alts estàndards, especialment l’activitat de corporacionsmultinacionals en els països sense normativa.

20.35. Tinguin en compte com a prioritat la seguretat dels pescadors.

20.36. Millorin la conscienciació pública i la participació de la comunitat en polítiquesgovernamentals mitjançant un mètode «de baix a dalt», per tal que les comunitatsde les regions costeres puguin participar en totes les etapes de qualsevol projectede desenvolupament a les zones costaneres, des de la planificació fins a l’execució,així com en els projectes de seguiment.

20.37. Assegurin que tots els països situats en regions costaneres de l’Àfrica ratifiquin elPla de Contingència Petrolier de l’OMI.

20.38. Busquin un balanç racional i equitatiu entre els objectius socials i econòmics enl’explotació dels recursos aquàtics vius accessibles als pescadors tradicionals/artesansi de subsistència.

20.39. Protegeixin els manglars.

Nosaltres ens comprometem a:

20.40. Fer campanya activa per a un desenvolupament sostenible genuí dels pobles.

20.41. Enfortir les nostres xarxes per fer campanya activa contra les polítiques i el programade globalització adoptat per agències multilaterals com el FMI, el Banc Mundial, elBDA i l’OMC, que estan en contra dels interessos dels pescadors i d’altres grupsmarginats i del seu context cultural.

21. Agricultura


Els agricultors minifundistes i els pescadors artesanals estan marginats en els models dedesenvolupament actuals. Els contextos legals nacionals i internacionals, i els acordsinternacionals, afavoreixen els agricultors de gran escala i les companyies internacionals.Toti produir una part important dels aliments del món, els petits productors han de fer front a lainseguretat en el menjar i les llavors. De fet, la majoria de la gent que pateix fam és productora

67


d’aliments. La societat civil està investigant les causes i els remeis d’aquesta situació perversa.És fonamental incrementar la producció d’aliments d’una manera sostenible.

Tot i que cal una producció adequada per a la seguretat alimentària, no hem d’assumir quela gent pateix de fam només per causa de la falta d’aliments. La fam es troba sovint en regionsamb excedent d’aliments perquè els pobres no poden accedir als aliments, als mercats i alsmitjans de producció d’aliments, incloent els recursos naturals. Diverses estructures polítiquesi econòmiques injustes i gens equitatives, relacionades especialment amb la terra i el comerç,es combinen amb la degradació ecològica per a marginar i privar a la gent pobra de la sobiraniaalimentària. Els processos de liberalització i globalització estan fracassant en l’assoliment dela seguretat alimentària. En anys recents, l’Organització Mundial del Comerç ha aconseguitun poder excessiu, i les seves polítiques marginen encara més les comunitats locals idesafavoreixen els petits productors.

Les actuals polítiques estan fent ben poc per acabar amb la inseguretat alimentària. Encaras’esta promovent la «modernització» agrícola tot i l’evidència que cal donar suport als recursoslocals i a les pràctiques indígenes. La seguretat alimentària s’està reduint en incrementar laconcentració de poder en el sector corporatiu sobre el control de la producció agrícola i dela cadena de distribució. L’aigua s’està privatitzant en detriment dels petits productors. Larecerca agrícola aporta beneficis i exportacions a expenses de la producció de subsistència.Els gegants corporatius tenen el suport de la recerca pública i estan venent agressivamentconreus genèticament modificats, al·legant que aporten «aliments, salut i esperança». Tot iaixí, solen ser més propensos a exacerbar les causes estructurals subjacents de la fam. Elsorganismes modificats genèticament posen en perill el planeta i la humanitat, presenten riscosde genomes incontrolables, esterilització de les llavors, reducció d’autonomia en la produccióa petita escala, i pèrdua de diversitat biològica.


21.2.1. Accés a la terra i a les pesqueries.

21.2.2. Accés de la comunitat als recursos genètics.

21.2.3. Agricultura sostenible i biodiversitat.

21.2.4. Reforma de les lleis de comerç agrícoles.

21.2.5. Participació del petit productor en política i recerca.

21.3. Recomanacions

21.3.1. Accés a la terra i a les pesqueries:

21.3.1.1. Els governs han de retornar la terra a les comunitats desposseïdesmitjançant noves lleis que siguin accessibles a les comunitats i que noobstaculitzin la restitució de la terra.

21.3.1.2. Cal establir comitès representatius populars per a l’ús de terra, amb lacapacitat de distribuir títols de propietat sobre la terra.

21.3.1.3. Cal harmonitzar les lleis sobre la terra tradicionals i nacionals; el govern had’acceptar les decisions sobre l’ús de la terra preses pels comitès representatiuspopulars.

21.3.1.4. Els governs i la societat civil han sensibilitzar la gent sobre assumptes degènere, i implementar i supervisar polítiques de gènere sobre la terra.

68


21.3.1.5. En les àrees on es troben els minerals, la comunitat local ha d’obtenir elcontrol sobre les decisions d’extracció i una part significativa dels beneficis.

21.3.1.6. Els inversos estrangers no han de poder posseir la terra, l’aigua o d’altresrecursos naturals per a la producció agrícola.La terra s’ha de mantenir en mansdels ciutadans, i ha de poder ser utilitzada pels inversos estrangers només através d’acords de cooperació associativa justos amb aquells ciutadans.

21.3.2. Accés de la comunitat als recursos biològics

21.3.2.1.S’ha de combatre el patentat de coneixement local i de les formes biològiques.

21.3.2.2. S’han de prohibir els OGM.

21.3.2.3. S’ha de revisar l’acord ADPIC per excloure’n les patents d’aliments,medicines, agricultura i medicaments.

21.3.3. Agricultura sostenible i biodiversitat

21.3.3.1. S’ha de promoure el cultiu orgànic.

21.3.3.2. Els governs han de finançar la recerca en agricultura i pesca sostenibles iformar els treballadors en tècniques de sostenibilitat.

21.3.3.3. Els governs han d’aturar les importacions innecessàriament cares.

21.3.3.4. Els governs han de fer front al VIH/SIDA per assegurar una agricultura iuna pesca sostenibles.

21.3.3.5. No s’ha de culpar als agricultors de la degradació ambiental causada perla seva marginació.

21.3.3.6. S’han de promoure opcions d’energia renovable.

21.3.4. Reforma de les lleis de comerç agrícola

21.3.4.1. Els governs del nord han de deixar de subvencionar els agricultors queminen els productors del sud.

21.3.4.2. Les institucions internacionals, inclosa l’Organització Mundial del Comerç,han d’adherir-se als principis d’ús sostenible de la terra.

21.3.5. Els petits productors han de participar en política i recerca.

21.3.5.1. Els governs han de donar oportunitats perquè el petits productors participinen la formulació, implementació, supervisió i avaluació de la política.

21.3.5.2. Els agricultors han de ser informats sobre les implicacions de la políticanacional i dels acords internacionals, i han de participar en la seva creació.

21.3.5.3. Cal donar educació civil per a tots els ciutadans dels països del sud per aensenyar-los a evitar que els governs venguin indiscriminadament els nostresrecursos naturals, i per construir solidaritat en defensa de la nostra herèncianatural.

21.3.5.4.Cal que la recerca guiï les polítiques amb la participació dels petits productors,prèviament a la ratificació d’acord o lleis nacionals.

21.4. Conclusió

Els petits productors han demostrat que són administradors experimentats dels recursosnaturals. Haurien de ser els actors centrals en l’administració de recursos. Les altres partsimplicades han de treballar per capacitar-se i crear ambients favorables per a l’agricultura, elcomerç i el desenvolupament sostenibles. Perquè s’aconsegueixi el desenvolupament

69


sostenible cal que hi hagi pau i seguretat a tots els països. La democràcia i la bona governacióhaurien de ser responsabilitat de cada ciutadà, en lloc de ser-ho d’agències internacionals icorporacions multinacionals. Els governs han d’habilitar el context apropiat. Cal reconèixerla visibilitat i el rol dels petits productors en el desenvolupament sostenible. Els agricultorshan de ser al centre del desenvolupament sostenible.

22. Mineria, seguretat humana i justícia ambiental


La comissió destaca que la mineria és coneguda pel seu impacte negatiu en lloc de ser-hopels seus beneficis econòmics. Com a resultat, hi ha un punt de vista minoritari que reclamala prohibició de tota activitat minera.El punt de vista majoritari de la comissió, tot i reconèixer l’impacte negatiu de la mineria,admet que:

22.1.1. La mineria contribueix a l’economia i les formes de subsistència de les comunitatsdel seu entorn, en particular als països del sud.

22.1.2. Els drets i recursos minerals són crucials i importants per al progrés dels països delsud.

22.1.3. Tot i els aspectes negatius, la mineria es pot fer sostenible.

22.1.4. S’ha de permetre que la mineria continuï en el marc de les millors pràctiques deresponsabilitat, seguretat humana, i justícia ambiental.

22.1.5. La iniciativa de Mineria, Minerals i Desenvolupament Sostenible és un reconeixementpositiu de les companyies mineres globals que la mineria no pot continuar treballantcom abans, sinó dins d’un marc més desitjable i encoratjador.

22.2. Recomanacions

Per tant, a fi d’aconseguir l’objectiu d’una indústria minera ambientalment justa, humanamentsegura i sostenible, la comissió recomana el següent:

22.2.1. Que s’estableixi un organisme de governació ambiental de les NU que asseguri laimplementació i la supervisió del règim ambiental.

22.2.2. Que les recomanacions esdevinguin resolucions de Tipus I per tal d’assegurar-nel’obligatorietat.

22.2.3. Que l’autorització de l’exploració i la mineria estigui supeditada a un pla social,ambiental i laboral revisat públicament que inclogui un fons per a la compensació ila rehabilitació.

22.2.4. Que els governs facilitin a la mineria de petita escala i artesana el compliment deles regulacions i sostenibilitat ambientals.

22.2.5. Que s’adoptin mecanismes i polítiques apropiats que donin compensacionsequitatives i justes, tenint en compte les necessitats econòmiques i de salut de lesvíctimes.

22.2.6. Que l’estat, amb particular referència als països del sud, jugui un paper actiu i forten matèria de regulació en la mineria.

22.2.7. Que les relacions d’intercanvi internacionals siguin millorades per eliminar la desigualtaten els preus de les mercaderies entre països desenvolupats i en vies dedesenvolupament, i que augmentin els beneficis en països en vies de desenvolupament.

70


22.2.8. Que hi hagi un reconeixement del paper i de la participació de la societat civil engeneral i de la mà d’obra en particular per assegurar la supervisió i el reforçamentde l’adhesió als barems apropiats de salut, de seguretat i ambientals.

22.2.9. Que els drets a la terra de les comunitats, especialment de les comunitats indígenes,siguin protegits.

22.2.10. Que hi hagi una forta cooperació entre països en vies de desenvolupament en llocd’una competició en contra dels altres per a inversions estrangeres directes, que dua la rebaixa del barems en termes de salut, seguretat, medi ambient i responsabilitatssocials.

22.2.11. Que hi hagi una moratòria i una interrupció en l’extracció d’amiant, una rehabilitacióde les mines d’amiant i residuals, i una moratòria en l’ús de productes d’amiant. Calimplementar això amb un programa de transició just.

22.3. Conclusió

Creiem fermament que la indústria minera té potencialitats i pot contribuir al desenvolupamentsostenible, a la justícia ambiental i a la seguretat humana. També creiem fermament que, afi d’aconseguir aquest marc desitjable, no es pot deixar que la indústria s’autoreguli ellamateixa. A més, creiem que la societat civil i el moviment laboral en particular, han d’esdeveniruna part activa i un participant crític en aquest procés.

F. Ciència i tecnologia

23. Sistemes de coneixement tradicional


Acceptem que «els sistemes de coneixement tradicional (o el que és el mateix, la diversitatcultural i lingüística) són l’instrument, l’art o el medi, la tècnica d’existència mitjançant els qualla humanitat entra en relació amb la diversitat ambiental, i la percep, la coneix, la tracta, lapreserva i la millora. La diversitat cultural expressa una relació local i funcional amb el mediecològic.» (Resolució de Roma).

Fem notar que els pobles i les nacions indígenes tenen una filosofia d’unitat i d’interconnectivitatde tot ésser que apuntala els principis de la solidaritat social i l’humanisme (ubuntu/botho) queés l’origen dels drets dels pobles.

Fem notar que la imposició de visions del món i sistemes religiosos aliens sobre pobles inacions indígenes crea personalitats dividides entre els individus que impedeix el completdesenvolupament del seu potencial i del de les seves comunitats com un tot.


23.2.1. Fons per a la recerca en coneixement indígena.

23.2.2. La gent necessita suport financer i social per a coneixer-hi.

23.2.3. El coneixement indígena és més sostenible que el coneixement que utilitza agentsquímics i abusa d’animals i plantes.

71


23.2.4. La conservació i la difusió d’herbes i plantes medicinals tradicionals.

23.2.5. Els pobles indígenes han de mantenir i protegir el seu saber i no revelar-ne el secretals investigadors.

23.2.6. Compartició de beneficis amb els posseidors del saber indígena.

23.2.7. Necessitem un nou paradigma que respecti l’ús del coneixement indígena abans depassar al coneixement occidental.

23.2.8. S’ha de revisar el coneixement mèdic indígena per assimilar millor el coneixementmèdic occidental.

23.3. Recomanacions

23.3.1. Cal revisar i desenvolupar les visions del món indígenes i, en particular, la filosofiacòsmica d’unitat o holisme i la interconnectivitat de tots els éssers per aportar unabase per al desenvolupament d’un enfocament holístic en l’estudi dels sistemes deconeixement indígenes.

23.3.2. L’enfocament holístic ha de ser aplicat a l’estudi i desenvolupament de ciències comla salut, l’agricultura i la dietètica.

23.3.3. La literatura indígena ha de tenir prioritat enfront la literatura estrangera, basada ensistemes de creences estrangers que alienen els pobles indígenes de si mateixos.

23.3.4. Cal formar experts i crear una base de dades sobre literatura indígena, i tambéencoratjar estudis comparatius sobre coneixement indígena (com proposa laCOBASE).

23.3.5. Cal introduir la filosofia sobre el tot subjacent als sistemes de coneixement indígenesen totes les escoles i universitats.

23.3.6. Les institucions de la societat civil han de formar aliances amb els ministerisgovernamentals adients per al desenvolupament dels sistemes de coneixementindígenes.

23.3.7. Cal documentar, obtenir-ne el copyright i patentar els sistemes de coneixementindígenes.

23.3.8. Cal protegir els sistemes de coneixement tradicionals mitjançant la Patent Patty.

23.3.9. Cada país ha de desenvolupar un sistema sui generis sobre els drets de propietatintel·lectual i incloure aquest tipus de Patent Patty.

23.3.10. Cal organitzar de forma adequada el registre de curanderos tradicionals, controlatper sistemes de coneixement tradicionals i pels pobles indígenes.

23.3.11. Els ministres en coneixement tradicional han de ser nomenats pels pobles indígenes.

23.4. Conclusió

Hauríem d’administrar els sistemes de coneixement tradicional acceptant els principissegüents:

23.4.1. Principi de solidaritat: Ajudar els altres amb tots els mitjans disponibles perquèdesenvolupin, mantinguin i protegeixin la seva pròpia cultura, el seu estil de vida ila seva visió del món.

23.4.2. Principi d’indemnització:Qui sigui que hagi estat responsable de danyar el medi ambient,els animals i plantes i paisatges i els pobles (indígenes), ha de pagar pel que ha fet.

72


23.4.3. Principi de negociació: Tota decisió ha de ser presa en acord entre cada pobleindígena i el govern o les autoritats mitjançant la via de la negociació.

24.Transferència de tecnologia i desenvolupament


Les formes de vida de la gran majoria de dones i homes pobres dels països en vies dedesenvolupament depenen d’una forma o d’altra de microempreses i de petites empreses.Han de forjar la seva subsistència treballant en els seus camps, cases i petits negocis, iprenent decisions vitals sobre el millor ús dels seus béns limitats per poder sobreviure en elmés petit dels marges. Aquests homes i dones no depenen del treball en el sector oficial,que és on va a parar la inversió directa estrangera. De fet, el sector oficial sols té en compteuna minoria de la població econòmicament activa en la majoria dels països en vies dedesenvolupament.

En cada etapa del capitalisme des del Renaixement, els avenços tecnològics han anatacompanyats d’un increment de les desigualtats i de la pobresa. A més, els impactes de lestecnologies en l’ambient natural no són veritablement coneguts fins una generació posteriora la seva introducció. Tot i així, encara es desenvolupen i comercialitzen noves tecnologiesa ritme creixent sense possibilitat que els governs obtinguin assessorament independent delsequips de supervisió científica de les Nacions Unides sobre la seva adopció. Els organismesde les NU que solien assumir aquest paper van ser abolits per ordre dels Estats Units aprincipi dels anys 90.

La Conferència es va centrar en dues àrees tecnològiques específiques: tecnologiesenergètiques i tecnologies agrícoles. Aquests debats van mostrar com les comunitats podenmillorar mitjançant la capacitació efectiva en les opcions tecnològiques, però que les aliancestipus II de la CMDS queden molt lluny d’aquests esforços basats en les comunitats.


La transferència efectiva de coneixement tecnològic confluent amb les necessitats de la gentque viu en la pobresa té dues dimensions crítiques:

24.2.1. El desenvolupament de la capacitat de la gent per a adquirir nou coneixement iprendre les seves pròpies decisions sobre canvis tecnològics;

24.2.2. L’establiment d’un suport institucional i d’una política ambiental que fomentin l’adopcióde tecnologia descentralitzada en àrees rurals remotes i en assentaments urbansde rendes baixes, sobretot en informació tecnològica, serveis energètics i innovacionsen agricultura i ramaderia.

24.3. Recomanacions

El Pla Esborrany d’Implementació de la CMDS (paràgrafs 89 i 90) es fa ressò de la peticióde l’Agenda 21 per a la transferència de «tecnologies sanes per al medi ambient» i delcorresponent «com es fa» als països en vies de desenvolupament. L’acció urgent que esdemana també ha de:

24.3.1. Assegurar que es doni suport econòmic i tècnic al desenvolupament de sistemesnacionals d’innovació dinàmics als països en vies de desenvolupament, ambpolítiques tecnològiques orientades a la disminució de pobresa i desenvolupamentambiental sostenible, integrat amb estratègies de disminució de pobresa.

73


24.3.2. Donar suport a la recerca i el desenvolupament (R+D) tecnològics rellevants per alspobres, centrats en la creació de capacitat de R+D en els països en vies dedesenvolupament, i donar suport la inversió en R+D i la innovació per part delsproductors de renda baixa a fi que desenvolupin les seves pròpies tecnologies, quesón més adients per a les seves necessitats locals.

24.3.3. Assegurar sistemes reguladors internacionals i nacionals que donin suport aldesenvolupament de capacitats tecnològiques en països en vies de desenvolupament,incloses la regulació del comerç i de la inversió de governs nacionals, i règims dedrets de propietat intel·lectual que permetin l’accés al coneixement tecnològic nou iexistent.

24.3.4. Establir un comissió dins del sistema de les NU que avaluï les noves tecnologies,especialment el camp ràpidament canviant de la biotecnologia.

24.3.5. Exigir que els governs ratifiquin immediatament els acords de les NU existents: elProtocol sobre Biodiversitat i l’Acord Internacional sobre Recursos Genètics Vegetalsper l’Alimentació i l’Agricultura. No hi ha d’haver patents de recursos genèticsvegetals.

25. Mecanismes de supervisió i assessorament


25.1.1. El tema clau és assegurar ciència i tecnologia per habilitar els més pobres.

25.1.2. Mantenir en l’analfabetisme les classes més baixes inhibeix el coneixement.

25.1.3. Els governs no estan complint les seves promeses.

25.1.4. Les propietats del coneixement local estan localitzades, i cal millorar les xarxes derecerca i les innovacions.

25.2. Recomanacions

25.2.1. Els donants internacionals han de supervisar i avaluar com s’utilitzen els recursosdurant l’execució de projectes.

25.2.2. Cal mantenir els principis democràtics i la participació popular, tot i que les sevescondicions materials poden estar influenciades per l’ambient del país.

25.2.3. Hi ha una necessitat crítica d’integrar la cultura i la formació en capacitació com acomponents claus per a la transferència tecnològica. Tota transferència tecnològicaha d’anar associada a l’habilitació de la gent receptora.

25.2.4. Cal garantir la transferència d’una tecnologia rellevant i adequada, enlloc d’unatecnologia que restringeixi el procés de millora i de desenvolupament de la gentreceptora.

25.2.5. Quan es transmet tecnologia als països en vies de desenvolupament, cal haver-laverificat abans.

25.2.6. L’avaluació i supervisió de la tecnologia s’ha de centrar en les necessitats que calcobrir.

25.2.7. La transferència de tecnologia ha de millorar la conservació dels llocs de treball i lasostenibilitat.

74


G. Salut i educació

26. VIH/SIDA

26.1. Recomanacions

26.1.1. Recordant que la pobresa extrema ha facilitat la difusió de l’epidèmia del VIH/SIDAen els països en vies de desenvolupament, demanem als països que creïn estratègiesintegrades i arribin a compromisos econòmics per combatre la difusió del VIH/SIDAi d’altres malalties contagiables.

26.1.2. Cal integrar l’educació en desenvolupament sostenible, salut reproductiva i modelsde consum tant en l’educació formal com en la informal.

26.1.3. Tenint en compte l’experiència d’Uganda respecte al VIH/SIDA, cal prendre mesuresper formar els grups desafavorits, en particular als minusvàlids, refugiats, dones,nens, joventut, gent indígena i comunitats ètniques.

26.1.4. Els governs i les comunitats s’han de mobilitzar per incloure l’educació sexual coma part dels currículums escolars.

26.1.5. Com es menciona al capítol 25 de l’Agenda 21, la participació significativa de la donaen la presa de decisions ha de ser fonamentals en tots els processos governamentals.

26.1.6. La informació i les eines per a la difusió d’informació en mans de les autoritatspúbliques i privades han de ser accessibles a tothom, especialment les comunitatsrurals sense recursos.

26.1.7. El tractament i les proves i l’assessorament voluntaris han de ser accessibles atothom, especialment les comunitats rurals sense recursos.

26.1.8. Demanem que la gent que viu amb el VIH/SIDA rebi una pensió social respectabledel govern que, per exemple, arribi a 1.000 rands a Sud-àfrica.

26.1.9. Els terminis dels compromisos han de ser supervisats i avaluats el 2005.

26.1.10. Cal reconèixer i tenir present la contribució dels curanderos tradicionals en la lluitacontra el VIH/SIDA.

26.1.11. Cal tenir presents els líders espirituals i religiosos com a part d’una intervenciómultisectorial.

26.1.12. Cal reforçar la capacitat de les ONG per a un desenvolupament sostenible.

26.2. Conclusió

Cal encoratjar l’esperit d’Ubuntu –humanitat– per restaurar la dignitat humana i la seguretat.

27. El paper de l’estat en la salut, l’aigua, el sanejament i l’atenció sanitàriaprimària en el context de la globalització


27.1.1. El deute i la globalització estan incidint negativament en la distribució de tots elsrecursos, amb inclusió del medi ambient i la salut, per mitjà de la seva destrucció iprivatització.

27.1.2. La degradació ambiental està incrementant el pes de les morts per malaltia.

75


27.1.3. Hi ha una manca lamentable de coneixement sobre salut ambiental i higiene entremolts ciutadans, especialment els nens.

27.1.4. Els serveis ambientals són un dret bàsic del qual ha de poder gaudir tot ciutadà.

27.1.5. La privatització de serveis, que inclou les fetes per mitjà d’aliances entre els sectorspúblic i privat, ha resultat una experiència negativa per a molta gent pobra, especialmentdones i nens, en països tant diversos com el Regne Unit i l’Argentina.

27.1.6. La guerra i l’ocupació militar restringeixen de manera greu l’accés a la sanitat i alsserveis bàsic, i els conflictes i l’estrès psicològic també estant incrementant la lluitaper accedir a aquests serveis.


27.2.1. La globalització està comportant desigualtat mitjançant la privatització de tots elsserveis públics, com l’aigua, el sanejament i la sanitat.

27.2.2. Els consorcis concertats (públic-privat) poden reduir el dèficit governamental, peròestan incidint negativament en la salut dels pobres, i també estan afectant la poblacióamb la difusió de malalties contagioses.

27.2.3. Cal prioritzar la implicació local i els consorcis públic-públic per a la provisió i lagovernació dels serveis bàsics. Pot aportar-hi lliçons positives l’experiènciabrasilera.

27.3. Recomanacions

27.3.1. La retallada del deute és un prerequisit per a la millora de la sanitat en els païsospobres.

27.3.2. Els efectes negatius de la privatització dels serveis públics han de ser exposats tanta les comunitats com als governs mitjançant recerca i advocació.

27.3.3. Els governs s’han de mantenir responsables mitjançant l’advocació basada en provesi la mobilització de la comunitat i han d’assumir la responsabilitat de la proveir elsserveis bàsics mitjançant el finançament de convenis amb les comunitats locals.

27.3.4. Les comunitats han de tenir el control del proveïment de la salut i d’altres serveissocials, i jugar un paper en la seva supervisió i avaluació.

27.3.5. Cal integrar a importància de la relació entre el medi ambient i la salut i la higieneen els programes de formació de tots els nivells.

27.3.6. L’aprenentatge i l’advocació han de ser promoguts a nivell global mitjançant l’intercanvientre països, especialment entre països del sud.

27.3.7. Cal exigir als governs poderosos que assumeixin responsabilitats per la continuadaocupació militar i pels conflictes del petroli, que incideixen principalment en elscivils.

27.4. Conclusió

La globalització indiscriminada amenaça el medi ambient i la salut del planeta i de la sevapoblació. Cal prendre mesures urgents per prevenir la difusió de malalties reemergents queens afectaran a tots nosaltres.

76


28.Educació per al desenvolupament sostenible i accés universal a l’educació

28.1. Ciència i educació: estratègies claus per a la sostenibilitat

Respecte al rol de la ciència en la sostenibilitat, els temes principals que van emergir durantla conferència versen sobre la implicació dels governs, organitzacions no governamentals,grups interessats, pobles indígenes, dones, joventut, i ciutadans ordinaris. Són els següents:

28.1.1. Facilitat d’accés a l’educació i la tecnologia

28.1.2. Transferència de coneixement de països desenvolupats a països en vies dedesenvolupament

28.1.3. Accés a l’aprenentatge, l’educació avançada i el coneixement

28.1.4. Necessitat d’una sensibilitat cultural

28.1.5. La regulació de la ciència.

28.2. Coneixement estratègic per a la sostenibilitat

En el camp de l’educació, un dels desafiaments més grans que afronta la Comissió per alDesenvolupament Sostenible (CDS) és mantenir-se al cim del coneixement per poder actuarestratègicament. Un dels reptes més important per fer front a l’aplicació de l’Agenda 21 ésmantenir-se actualitzat sobre mètodes canviants estratègics per a la sostenibilitat.

El coneixement, la manera com obtenim aquest coneixement, i aprendre com organitzar-lo iutilitzar-lo, han esdevingut cada cop més importants com a part integral dels resultats deltreball de la CDS. Com a un dels quatre instruments del marc polític, l’educació serveix pera incrementar la conscienciació, proveir accés al coneixement, millorar la comprensió, obtenirhabilitats, i com a medi per fer front a assumptes d’intercanvi cultural i basats en els valors.L’àmbit extensiu de política que va tenir lloc a Rio de Janeiro incloïa l’educació com a estratègiad’abast intercultural. L’objectiu final era crear un fòrum polític informat i una societat civilinformada que pogués participar i actuar sota els principis de la sostenibilitat.L’educació com a ampli concepte polític inclou l’educació ambiental i la conscienciació públicasobre:

28.2.1. Valors tradicionals, sistemes de coneixement, filosofies i estils de vida i xarxesinformals

28.2.2. Experiència, educació avançada i bàsica

28.2.3. Formació continuada, educació d’adults, diàlegs entre parts implicades i aprenentatgeorganitzatiu

28.2.4. Intercanvi d’aprenentatge intergeneracional i poblacions especials

28.2.5. Estratègies de comunicació interactiva, formació, i fàcil accés a la informació.

Les peticions als governs, organitzacions no governamentals, i societat civil difereixensignificativament de com eren una dècada enrera, particularment en termes de sostenibilitat.Els reptes futurs són tan complexos que cap entitat serà capaç de tractar-los ella sola.

Tecnologia i ciència han transformat les institucions i les organitzacions en xarxes, i grupsd’interessos diversos en parts implicades. Les ruptures ambientals i socials estan canviantel paisatge de la creació de política. Estan debilitant la capacitat de la CDS per entendremillor i supervisar el rol que juga l’educació en l’aplicació i el progrés de l’Agenda 21, lesseves disposicions i les seves convencions.

77


Els Comitè d’Educació CDS se centra en involucrar a tots els grups en el procés de «quènecessitem saber?» El Comitè està treballant amb ONG, governs, agències de les NU, i grupsmajoritaris per identificar una estratègia que inclogui l’educació en el procés de creació depolítiques del CDS i en la implementació de plans d’acció.

28.3. Recomanacions

28.3.1. Involucrar la gent en la sostenibilitat

28.3.1.1.Desenvolupar mètodes d’aprenentatge que capturin el coneixement i la saviesa.

28.3.1.2. Distingir entre educar per transmetre coneixement i educar per influir en lagent; reconeixement del respecte mutu.

28.3.1.3. Crear un diàleg intergeneracional, plataformes nacionals per la joventut, imobilitzar al jovent en voluntariats.

28.3.1.4. Utilitzar les noves tecnologies de la comunicació per arribar a la població alnivell més elemental.

28.3.1.5. Educar apropiadament els que ja tenen formació en els principis deldesenvolupament sostenible, per exemple en la creació de polítiques, deprofessionals i de professors universitaris.

28.3.1.6. Participació pública responsable i significativa d’acord amb el principi 10de la Conferència de Rio.

28.3.2. Connectivitat

28.3.2.1.L’educació ha de tenir almenys tres dimensions relacionades amb la connectivitat:

a) La comunitat com a generadora i explotadora del coneixement i de lasaviesa

b) L’ètica com a reguladora de la manera com els països generen i utilitzenel coneixement i la saviesa

c) Sistemes de coneixement, en termes de com les comunitats comparteixen,aclareixen i organitzen la realitat.

28.3.2.2. País – L’educació ha d’intentar dirigir a les comunitats cap al desenvolupamentsostenible.

28.3.2.3. Ètica – L’educació ha de promoure l’ètica del respecte i la valoració delssistemes de coneixement de les nacions i dels pobles del món.

28.3.2.4. Valors i ciència – L’educació ha de promoure la utilització completa iapropiada de sistemes de coneixement indígenes i d’arreu; així com laintegració de les ciències socials i naturals.

28.3.3. Millorar la capacitat/implicació

28.3.3.1. Examinar la relació entre educació i governs.

28.3.3.2. Distingir entre ciència com a sistema epistemològic de coneixement i ciènciacom a generador de tecnologies.

28.3.3.3. Tractar els problemes associats amb les polítiques educatives de nivell alt,i amb l’administració i la creació de polítiques, que són fragmentades iincidents sobre els processos d’integració.

28.3.3.4. Crear un clima on tothom, a tots els nivells, sigui un estudiant.

78


28.3.3.5. Enfortir la nostra capacitat per comprendre el que passa examinant modelsi processos.

28.3.3.6. Anar més enllà de la tendència a fragmentar i dividir el coneixement encompartiments.

28.3.4. Entendre què passa

28.3.4.1. Reconèixer que en el vint-i-unè segle, les nostres accions influeixen en lesvides a nivell global.

28.3.4.2. Integrar en la capacitació el respecte per la diversitat de coneixements i dellengües.

28.3.4.3. Reconèixer la importància de la integració de tres atributs i dels seus efectescol·laterals:

a) Credibilitat (cert convenciment que té sentit)

b) Emergència (rellevant per als qui prenen decisions)

c) Legitimitat.

28.3.4.4. Crear llocs de reunió que permetin la implicació en diversos sistemes vàlidsde coneixement.

28.3.5. Aplicació

28.3.5.1. Tenir en compte totes les parts implicades en el desenvolupament de plansd’acció i d’estratègies d’aplicació.

28.3.5.2. Anar més enllà de l’estat mental que necessitem per a donar més informacióals menys informats i als pobres per solucionar els problemes de sostenibilitat.

28.3.5.3. Reconèixer que l’ètica, els valors i l’espiritualitat juguen un paper importanten la voluntat de la gent de comprometre’s a donar més per la construcciód’un futur sostenible.

28.3.5.4. Establir l’ensenyament, o sigui, l’aprenentatge, com a estratègia d’abastamentintercultural per incrementar els esforços de capacitació.

28.3.5.5. Eliminar les barreres a l’accés.

79


AGENDA D’ACCIÓ DE LES DONES PER UN PLANETASALUDABLE (AAD2002)

Ara fa deu anys, a la Conferència de Rio, les dones van aprovar l’Agenda de les Dones perun Planeta Saludable. Al llarg de la fase de preparació de Rio+10, dones d’arreu del món vanparticipar en la revisió d’aquesta agenda a la llum dels reptes nous i emergents per a lahumanitat. Durant els mesos previs a la Cimera de Johannesburg, es va desenvolupar l’Agendad’Acció de les Dones per un Planeta Pacífic i Saludable 2002, una crítica de les dones a lesqüestions vitals que concerneixen la societat global en el seu camí cap a la sostenibilitat. Eldocument final va ser presentat a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenibleper guiar i informar l’activisme en curs de les dones i les accions de suport.

Cadascuna de les deu temàtiques desenvolupades en aquest esborrany preliminar començaamb una visió general de la temàtica, seguida de possibles solucions, i finalitza ambmecanismes d’aplicació i indicadors:

Tema 1: Governança i desenvolupament sostenible

Tema 2: Globalització i la demanda de transparència i de responsabilitat a les institucionsdel sistema mundial

Tema 3: Dimensions socioambientals dels conflictes i de la cursa per l’armament; rol de lesdones en el procés cap a la pau

Tema 4: Tensions entre la ideologia del mercat lliure i els objectius de producció i consumsostenibles

Tema 5: El dret de les dones per a l’accés i el control dels béns públics

Tema 6: El medi ambient i la salut i drets sexuals i reproductius de les dones

Tema 7: Seguretat ambiental: Protegir la salut de les generacions actuals i futures

Tema 8: Protecció de la biodiversitat, el coneixement indígena i els recursos

Tema 9: Dimensió de gènere de les ciutats sostenibles

Tema 10: Desigualtats i oportunitats en l’educació, la comunicació i les tecnologies de lainformació

81


TEMA 1. GOVERNANÇA I DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE

A. Visió general

1. Els sistemes de bona governança es fonamenten en (1) la democràcia i la participaciócom a elements imprescindibles -transparència, responsabilitat, efectivitat i eficiència-, ien la responsabilització de totes les parts; (2) la prevalença de la llei, i l’equitat entregèneres. La bona governança sempre posa per davant les persones. És indispensableper a la construcció d’una societat pacífica, pròspera i democràtica.

2. Al llarg dels seus nou capítols, l’Agenda 21 va introduir formalment el concepte de grupssignificatius o actors clau de la societat. Va reconèixer la necessitat d’implicar aquestsgrups en el desenvolupament, la implementació i el seguiment dels acordsgovernamentals. Durant els anys 90, les reformes amb un impacte important sobre lesNacions Unides i la governança global han estat majoritàriament acompanyades per unincrement en el paper i les responsabilitats d’aquests actors clau. El nombre de ConsellsEconòmics i Socials (ECOSOC) i d’Organitzacions No Governamentals (ONG) ha passatde 4 el 1946 a 928 el 1992, i ha arribat als 1.519 el 1998 (Doods, 2001).

3. Les dones constitueixen el 52% de la població mundial. La governança no és neutra pelque fa al gènere: «el discurs, els procediments, les estructures i les funcions de lagovernança encara estan fortament esbiaixades en favor, generalment, dels homes, mésconcretament en favor de certs grups d’homes» (Ashworth 1996). La participació de lesdones a les estructures de govern ha estat limitada a un nombre minoritari de dones querealment ocupen càrrecs de directius. El percentatge de dones al govern assoleix unmàxim del 12,7%; entre els càrrecs ministerials, el percentatge màxim és d’un 14%, delsquals un 9,4% correspon a l’àmbit legal, i només un 5% a l’econòmic, polític i executiu.

4. Els governs s’han compromès en diversos acords internacionals a fer de l’augment depoder per a les dones i de l’equitat de sexe una prioritat. Les Nacions Unides han establertuna quota de representació del 30% com a «massa crítica» requerida per mantenir latendència cap a la igualtat total, amb un 50/50 de representativitat. Alguns països handeclarat un important progrés en aquest camp, però la disponibilitat de dades mesurablesde l’esforç dels governs per augmentar la proporció de dones en els processos de decisióde desenvolupament sostenible és limitada.

5. Definitivament, la qüestió de la participació de les dones en el desenvolupament sostenibleno es pot dissociar de la seva participació en el govern en general. És un elementfonamental del capítol 24 de l’Agenda 21, en el qual es fa una crida als governs perquèemprenguin passos en diverses àrees, entre d’altres: augmentar el nombre i la proporcióde dones implicades en processos de decisió per al desenvolupament sostenible; reforçarles institucions governamentals que donen sistemàticament una perspectiva de gènerea la política; reforçar el paper de les ONG; i reforçar les línies de recerca, de seguimenti de divulgació d’accions sensibles en matèria de gènere.

6. Les visions misògines han estat el centre de la discriminació de les dones. Les doneshan estat permanentment excloses de les estructures de governança, al llarg de la

83

1. Governança: Fórmula de govern que es fonamenta en la interrelació entre els organismes que ostenten la direcciópolítica d’un territori i la societat civil, de manera que els elements socials poden exercir poder, autoritat i influènciasobre les decisions que afecten la vida pública.

2. Les parts interessades són totes aquelles persones o grups que tenen interès en una determinada decisió, bécom a individuals, bé com a representants d’un grup. Inclou persones que influeixen en una decisió, o poden fer-ho, així com també les que en resulten afectades.


història i de les societats. No obstant, cal observar que les dones no han estat l’únicgrup infrarepresentat. Molts sistemes de governança s’han basat en el domini d’un odiversos grups socials. Aquestes estructures de domini continnuen causant patiment iconflicte. El conflicte no pot ser la base de la pau. No crearà justícia. No serà un camícap al desenvolupament sostenible en una societat global, pacífica i diversa. Laparticipació equitativa de les dones i la justícia de gènere són components clau de la«visió d’un nou ordre just i humà en el qual totes les persones, independentment de laseva raça, religió, sexe, orientació sexual, aspecte, classe, edat o ètnia puguin viurejuntes en harmonia, tinguin cura de les generacions presents i futures» (Abzug 1996,p.6.). L’analfabetisme i la pobresa són problemes fonamentals que obstaculitzen la plenaparticipació cívica de les dones, però també hi ha barreres relacionades amb l’atencióals fills, els horaris de trobada i el transport, fins i tot en països desenvolupats.

7. Els beneficis de la globalització no s’han distribuït equitativament. Les desigualtats entrerics i pobres es fan més grans entre països i dins d’aquests, i la degradació ambientalprolifera en moltes àrees. Lleis, convencions, tractats, institucions i d’altres mecanismesno han estat desenvolupats de forma coordinada i no han dut a un sistema coherentde governança global, necessari com a base del desenvolupament sostenible. Moltsciutadans d’arreu del món no entenen per què, tot i els acords existents i la creixenturgència per resoldre els nostres problemes comuns, el món continua caient en crisisd’inseguretat, desigualtat i injustícia.Tot i que s’han identificat moltes solucions viables,hi ha una manca de visió compartida del futur de la humanitat i de la vida a la Terra,així com una manca de voluntat política, de coratge i de mecanismes adients per adoptaraquesta visió.

8. L’emergència de noves formacions de poder i de transformació social, com empreses iONG, estan tenint un impacte important en les decisions polítiques dels governs, ideterminen les vides dels ciutadans corrents. Els drets dels ciutadans, especialment elsde les generacions segona i tercera, pel que fa a oportunitats econòmiques i a un mediambient saludable, no són garantits únicament per les forces d’organització política, coml’Estat. Només podran ser respectats correctament per mitjà d’una revisió de les premissesfonamentals de l’actual sistema de governança global.

9. L’augment de corporacions transnacionals (CTN) ha concentrat un poder sense precedentsen mans d’uns pocs, que en la seva majoria són homes, i que estan assentats en païsosindustrialitzats. La liberalització de l’economia global i la desregulació dels mercatsfinancers ha conduït a l’exclusió de grans segments de la societat global dels processosde presa de decisions polítiques i econòmiques (vegeun el tema 2). Moltes entitats delsector privat encara no es prenen seriosament l’agenda post-Rio. Sovint les discussionssobre el rol del sector privat en el desenvolupament sostenible deriven en un discurs de«cadena de culpes» més aviat sense sentit, que involucra accionistes (pels inexistentsbeneficis a curt termini), consumidors (per la manca de demanda), governs (pel fracàsde la creació d’incentius i desincentius), i institucions intergovernamentals (per la manca decoordinació i de modernització).

10. Les ONG han operat cada cop més a nivell global, gràcies al desenvolupament de novestecnologies de la informació i la comunicació, i gràcies al seu accés als mitjans. Les ONGtenen una influència considerable en la generació de consciència pública i de pressió alsciutadans, així com també en processos polítics a varis nivells. Les xarxes internacionalsde dones han estat implicades activament en el cicle de conferències i congressos de lesNU durant els 90, i han jugat un paper important en el seguiment i la implementació delsacords. Recentment, els debats sobre el rol de les ONG s’han centrat en la seva legitimitat,responsabilitat i transparència. Grans sectors de la comunitat d’ONG han reconegut lanecessitat de proporcionar informació sobre qui representen, quines són les bases de lesseves recomanacions i com treballen.

84


11. En moltes regions, s’utilitza i es defensa una aproximació trisectorial que reconeix coma actors clau els governs i els òrgans intergovernamentals, el sector privat i la societatcivil. En aquest marc, la «societat civil» comprèn tots els actors no governamentals i nolucratius, com per exemple les dones, la joventut, les unions comercials, els poblesindígenes, els científics, etc. Així doncs, una aproximació trisectorial reflecteix la realitatdel poder. No obstant, els sistemes de governança basats en aquesta aproximació noestaran al servei dels principis fonamentals de diversitat i d’equitat.

12. Les recomanacions per al desenvolupament futur de la governança internacional haninclòs, per exemple, una Assemblea dels Pobles a les Nacions Unides, o una AssembleaParlamentària de les NU, ambdues amb funcions consultives. Alhora, els òrgans de lesNU han experimentat amb diverses formes d’implicar els principals grups, com és el casdels Diàlegs d’Actors Significatius dins la Comissió de les NU per al DesenvolupamentSostenible, o la participació de les ONG en el consell de l’UNAIDS. Els mecanismes departicipació varien bastant, des del lobby tradicional d’actors significatius acreditats alsdiàlegs d’actors que involucren les ONG en el seguiment del funcionament dels governs(ex: Informe al Comitè de la Convenció sobre l’Eliminació de la Discriminació contra lesDones –CEDAW-). Exemples a nivell nacional inclouen el Consell Nacional per alDesenvolupament Sostenible; i a nivell local els processos de l’Agenda 21 han incrementatconsiderablement la implicació dels actors significatius (vegeu el tema 9). No obstant,molts mecanismes no estan formalitzats i no compten amb prou fons. Així doncs, laparticipació és sovint altament impredictible i inequitativa, i no condueix automàticamenta una implicació en els processos de presa de decisions.

13. Els processos multisectorials (PMS) han sorgit com una eina important en aquest camp.Són processos que idealment pretenen reunir els principals agents significatius mitjançantnoves formes de comunicació, recerca de solucions i possible presa de decisions endeterminats temes; reconeixen les contribucions úniques dels agents significatius; involucrenrepresentants de forma equitativa; estan basats en els principis democràtics detransparència i responsabilitat; i tenen per objectiu l’establiment de convenis i el reforç deles xarxes entre els agents significatius. Els PMS cobreixen un ampli espectre d’estructuresi nivells de compromís. Poden basar-se en diàlegs, o evolucionar cap a processos quecomprenen la creació de consens, la presa de decisions i la implementació.Hi ha un nombrecada cop major de processos d’aquesta mena a tots els nivells. No obstant, la participacióde les dones no ha suposat una prioritat en la majoria dels casos. Per exemple, els diàlegsd’actors significatius de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible (CDS), que esrealitzen des del 1998, no han incorporat les dones com un grup a part, tot esperant quesiguin les ONG les que incorporin les visions de les dones i dels pobles indígenes.

14. Les institucions globals actuals no són adequades per fer front al repte del desenvolupamentsostenible, ja que majoritàriament responen a crisis i a necessitats polítiques a curt terminimés que no pas a amenaces a llarg termini. Hi ha un seriós desequilibri a les institucionsinternacionals que s’ocupen de tres temes interrelacionats: comerç, medi ambient idesenvolupament sostenible. La multiplicitat d’òrgans ambientals, convencions i acordscreen confusió i risc de conflicte institucional.

B. Possibles solucions

15. Les causes profundes de la pugna pel domini i els privilegis, la despreocupació per lesnecessitats dels altres, la manca de voluntat per a canviar les coses, i la visió a curttermini, són barreres per a la bona governança i per al desenvolupament sostenible. Calsuperar les estructures de domini existents. La participació equitativa de tots els ciutadans,grups d’interès, actors significatius, creences i nacions són factors clau per a la justíciaglobal i de gènere.

85


16. Necessitem una visió comuna i concreta del desenvolupament sostenible i de la justíciade gènere, basada en un conjunt de valors compartits. Gran part d’aquests valors vanser establerts als Principis de Rio i en d’altres acords internacionals. Per omplir el buitexistent entre aquesta visió comuna i la realitat calen aproximacions estratègiques icoordinades. La «cadena de culpes» referent a la manca d’aplicació dels acords sobredesenvolupament sostenible només es pot trencar amb un esforç comú i concertat perpart nostra.

17. Els nous sistemes de governança, per tant, haurien de comprometre tots els actorssignificatius, i per a aquest objectiu les aliances esdevenen una eina clau. Els grupsd’interès haurien de poder gaudir dels seus respectius drets de participació, i acceptar eldesafiament de complir plenament les seves responsabilitats en l’adopció del canvi. Elprocés iniciat a la Cimera de la Terra de 2002 ofereix una bona oportunitat per revisar elsmecanismes de participació i col·laboració dels actors significatius. Aquests mecanismeshaurien de comprendre diversos mecanismes, des de la consulta al diàleg i la implicacióen els processos de presa de decisions o en l’execució, el seguiment i l’avaluació. Laparticipació ha d’estar basada en principis clarament definits (transparència, col·laboració,aprenentatge, equitat, flexibilitat), regles bàsiques (intercomunicació, procediments,agenda, facilitació, informació) i objectius (resultats –ex.: informe–, plans d’acció, impactesobre els processos [inter]governamentals). La participació significativa requereix unsuport actiu de l’òrgan de participació, que inclou mecanismes que assegurin l’accésigualitari a la informació (polítiques, dades tècniques i científiques,...), a la justícia, alfinançament, a la capacitació i a la formació, a més de la creació d’espais per a laparticipació en la presa de decisions i en l’execució.

18. Els governs són responsables del marc en què treballen les empreses. Els mecanismesvoluntaris existents de responsabilitat social de les empreses representen avençossignificatius però resulten insuficients perquè no aconsegueixen incrementar el nivell detotes les empreses. Cal revisar els marcs legislatius i normatius existents per a la promocióde la responsabilitat social i ambiental de les inversions i reinversions empresarialsmitjançant aliances amb les comunitats locals, tal i com es defineixen a l’Agenda Hàbitat.A més, els dirigents empresarials han de demostrar un lideratge real i orientat al servei,han de desenvolupar iniciatives empresarials per al desenvolupament sostenible, i hande superar l’orientació estreta i centrada en el lucre de les seves accions.

19. Les ONG han de treballar en tots els nivells els aspectes de la seva pròpia legitimitat,transparència i responsabilitat. Els mecanismes per a la publicació d’informació sobre lesaccions desenvolupades i els seus membres, sobre els informes i sobre l’avaluació hauriende ser desenvolupats per la comunitat d’ONG i en col·laboració amb d’altres grups d’interès.

20. La Cimera de la Terra de 2002 ofereix una bona oportunitat per acordar els objectius dedesenvolupament sostenible per al comerç, les Inversions Estrangeres Directes, el deutei l’ajut mitjançant l’elaboració de l’agenda de comerç en base directa al conjunt d’objectiusassolits (vegeu el tema 4), afegint per tant la potencialitat de més acords i decisionssignificatives. La integració i els lligams entre els tres pilars de la sostenibilitat hauriad’estar reflectida en tots els processos d’elaboració de polítiques. Les agendes de lesreunions principals, i també del CDS, han estat pobres, i s’han centrat només en algunstemes. Tot i que aquestes reunions poden donar lloc a consideracions i a debats enprofunditat, no han aconseguit ressaltar els lligams crítics entre aquestes qüestions.S’haurien de prioritzar aquests lligams i la transversalitat referents a la igualtat de gènere,l’eradicació de la pobresa i la justícia ambiental.

21. Algunes de les opcions per a resoldre la manca d’integració existent són: revisar el Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA); incloure el desenvolupamentsostenible en les directrius de les institucions financeres internacionals; maximitzar la utilitat

86


dels acords ambientals multilaterals (AAM) mitjançant la seva plena integració en elsprocessos de planificació del desenvolupament en tots els nivells; agrupar els AAM i lesseves institucions; i superar les limitacions actuals en línia amb els acords internacionals.Les funcions d’informació de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible i els seulligams amb les comissions derivade s’han de millorar. Les reunions de la Comissió Conjuntaa nivell ministerial podrien crear sinergies significatives.

22. Una anàlisi efectiva de les qüestions de gènere reflecteix la informació correcta sobrecom es distribueixen els recursos entre homes i dones, remarca les restriccions imposadespels rols socialment construïts i confinats de les dones, i proposa polítiques d’habilitacióper a aquestes. Les avaluacions i la creació d’indicadors que se centrin en els factors claui es relacionin directament amb la vida diària de les persones poden ser instrumentspoderosos per incrementar la sensibilització i el canvi de comportaments. El gènere ésuna categoria d’impacte elevat en relació, per exemple, al nivell d’ingressos, l’educació,el poder o la presa de decisions, l’accés a crèdits, el repartiment del treball, i l’accés a lapropietat i al control dels recursos naturals. La informació sobre l’equitat de gènere had’anar acompanyada d’una sèrie d’indicadors amb l’objectiu de reflectir l’estat deldesenvolupament sostenible. El monitoratge social s’ha d’integrar al monitoratge ambientalper tal d’assolir el monitoratge conjunt del desenvolupament sostenible.

23. Les polítiques de normalització de gènere i els rols procedimentals s’han d’integrar en el treballde tots els departaments del govern, i així mateix s’han d’establir mecanismes de seguimentadequats. Les estratègies conductores a l’equitat de gènere en la governança i en eldesenvolupament sostenible comprenen, entre d’altres punts: programes d’acció afirmatius;sensibilització, capacitació, educació i formació d’homes i dones; avaluació de les institucionsde desenvolupament sostenible en base a l’equitat de gènere i l’evidència de sensibilitzaciósobre qüestions de gènere; intercanvi de bones pràctiques en tots els nivells; superació del’apatia de les dones i de la seva manca de coneixement dels processos governamentalsmitjançant accions innovadores; orientació de noies joves cap a experiències en processosde decisió sobre desenvolupament sostenible; i l’establiment de lligams entre les dones i elsgrups de treball ambientals en institucions primàries de gestió d’ecosistemes. Tots aquestsesforços han d’anar acompanyats del suport i el finançament adequats, i així mateix se n’hauriade fer el seguiment i l’avaluació necessaris per a la seva efectivitat i replicabilitat.

24. Cal desenvolupar encara més la participació de les parts interessades en l’elaboració depolítiques i en la seva aplicació. Els governs i els òrgans intergovernamentals han d’operaren base a un marc consistent, predictible i transparent. Cal desenvolupar també processosmultisectorials, i definir-los a partir de l’experimentació, i l’intercanvi i l’anàlisi d’experiències.Aquests processos aporten un format adequat per a la participació sempre que siguingestionats correctament. S’hauria d’evitar recórrer a enfocaments trisectorials. Calassegurar la participació de les dones com a grup interessat, en base a l’anàlisi críticadels aspectes de gènere dels temes a tractar.

C. Mecanismes i indicadors

25. Cal que els governs, els òrgans intergovernamentals i totes les parts interessades emprinles estratègies anteriorment mencionades per a l’aplicació del Capítol 24 de l’Agenda 21.Cal dur a terme una revisió en clau de gènere de l’actual conjunt d’indicadors del CDS,per tal d’elaborar-ne una nova versió. Cal establir una metodologia d’informació consistenti comparable dins del sistema de les NU, i cal també dur-ne a terme l’execució durant el2004 per tal d’accelerar la implicació de les dones en la presa de decisions sobredesenvolupament sostenible arreu del món. Cal promoure aquests mecanismes han deser promoguts entre els governs nacionals i les parts interessades. Cal revisar el progrésen el procés de desenvolupament sostenible cada cinc anys, d’acord amb un marc comú.

87


26. En base als acords existents que reconeixen la necessitat d’implicació de les partsinteressades, la comunitat governamental internacional ha d’emprendre un procés per aldesenvolupament de mecanismes adients d’implicació de les parts interessades. Caldesenvolupar un marc comú, tot i així flexible, per a la participació de les parts interessadesde cara al 2004. La Cimera de la Terra de 2002 podria arribar a un acord sobre el procésde revisió i desenvolupament de la participació, del qual en podrien derivar opcions perintroduir-les en l’Assemblea General de les NU.

27. La integració de la participació de les parts interessades en tots els mecanismesd’implementació acordats a la Cimera de la Terra de 2002 serà una eina clau. Aixòafectaria, per exemple, el «Compacte/Cooperació Associativa Global» (Ministre de la RSAValli Moosa, setembre de 2001) per a l’aplicació dels objectius de la Declaració delMil·lenni; i cal que esdevingui una part integral d’un «acord global» de qualsevol forma itipus (UN ECE PrepComm, setembre de 2001).

28. Cal crear un fons de crèdit que faciliti la participació significativa de totes les partsinteressades, especialment les dels països en vies de desenvolupament, en transició i lade les dones.

29. Cal que el procés de Cimera de la Terra de 2002 iniciï (i completi el 2005) una sèrie denegociacions en el marc d’una convenció de responsabilitat i de compromisos globals deles empreses, per tal d’equilibrar-ne el poder amb el dels ciutadans; i també per garantirels drets dels treballadors i el compliment efectiu dels acords multilaterals ambientals isocials.

30. Les organitzacions de la societat civil (ONG, grups de dones, organitzacions de joventut,etc.) s’haurien d’implicar en un procés amb l’objectiu de desenvolupar un codi de conductade les ONG, i per crear mecanismes comuns de transparència i responsabilitat.

88


TEMA 2. LA GLOBALITZACIÓ I LA DEMANDA DETRANSPARÈNCIA I RESPONSABILITAT EN EL SI DE LESINSTITUCIONS DEL SISTEMA GLOBAL

A. Visió general

1. El mot Globalització ha esdevingut un terme genèric emprat per fer referència a canvisen totes les categories de les activitats humanes, de la ciència al comerç, de la religióa la cultura, i de les polítiques als mitjans de comunicació. En totes aquestes àrees, lesinteraccions humanes estan cada cop més interrelacionades, són més interactives isucceeixen cada cop a nivell més global. En termes de la seva dimensió econòmica, laglobalització causa l’evolució cap a l’economia global, caracteritzada pel lliure comerç,la lliure mobilitat –tant de capital financer com real– i la ràpida difusió de productes,tecnologies, informació i models de consum.

2. L’agenda que motiva les polítiques actuals que governen la globalització econòmica,generalment coneguda com a «Consens de Washington», integrarà les economiesnacionals del món en una sola economia global sense fronteres en la qual els béns, elsserveis i el capital podran circular lliurement segons les forces del mercat, amb unaintervenció governamental mínima. Basant-se en les premisses de l’augment d’eficiènciai del paper de la llei, les polítiques actuals pretenen la privatització dels serveis i bénspúblics, i alhora una major protecció per als inversors i per a la propietat privada.

3. L’argument més simple però alhora més convincent en favor de la globalització és la ideaque permet que els recursos s’utilitzin allà on són més productius. No obstant, l’evidènciademostra que les economies nacionals han de ser capaces d’ajustar-se contínuament a lescondicions canviants de l’economia mundial abans de recollir els beneficis econòmicsassociats a la globalització. La flexibilitat del mercat laboral, l’eventualitat i la desregulaciódel treball, a més de la proliferació dels contractes anomenats atípics, precaris o contingents,són alguns dels termes sovint emprats per descriure els aspectes resultants d’aquests canvis.

4. El Consens de Washington es posa cada cop més en dubte; el cas més destacable és elde desembre de 1999, quan uns 50.000 sindicalistes, ONG i comunitats religioses vanorganitzar protestes massives en el marc de la Conferència de l’Organització Mundial delComerç (OMC), que tingué lloc a Seattle, per criticar tant les seves principals polítiquescom les seves assumpcions generals i la seva tendència globalitzadora. Des de Seattle,les protestes s’han succeït a les celebracions dels Fòrums Econòmics Mundials, aMelbourne i a Davos; a les trobades del Fons Monetari Internacional (FMI) i del BancMundial (BM) a Washington i Praga; a les Conferències europees de Niça i Gotteborg; ales trobades del G8 a Okinawa, Windsor i recentment a Gènova.

5. Aquestes protestes centren l’atenció mundial en el fet que la globalització ha causat unaugment dels nivells de pobresa, de violència i de criminalitat, i de la degradació ambiental.Avui dia, més de 1.3.00 milions de persones sobreviuen amb menys d’un dòlar per dia, i3.000 milions ho fan amb menys de 2 dòlars per dia; 800 milions pateixen malnutrició; 1.3.00milions viuen sense aigua potable; 2.000 milions sense condicions higièniques; 2.000 milionssense electricitat, i 1.4.00 milions estan exposades a nivells elevats de contaminacióatmosfèrica. Aquesta manca de cobertura de les necessitats de gaudir d’un ambient net isaludable provoca milions de morts prematures cada any.

6. Efectivament, si fa no fa deu anys després de la Conferència de Rio, un cert nombre deproblemàtiques ambientals s’estan agreujant. Entre elles, el canvi climàtic, la pèrdua dediversitat biològica, la degradació del sòl i la desertificació, la deforestació i la degradacióforestal, la contaminació de les aigües superficials i marines, l’esgotament de la capa

89


d’ozó estratosfèric, i l’acumulació de contaminants orgànics persistents. La Terra estàassolint actualment el punt en el qual els seus sistemes físics i biològics poden no sercapaços de cobrir les demandes humanes de béns i serveis ambientals, tot amenaçantla capacitat de les nacions per donar resposta a les necessitats de les seves poblacionsde prou aliments i aigua neta, subministrament energètic, protecció i un ambient saludable.

7. Un altre dels aspectes qüestionats de la globalització sense límits és la manca detransparència i de responsabilitat democràtica, i l’augment de la criminalitat, de la corrupciói del terrorisme. És crucial garantir que les institucions que governen la globalitzacióeconòmica són democràticament responsables i financerament transparents. El comerçmonetari actual és 10 vegades major que el Producte Interior Brut (PNB) global[U6] i un82% de tot el comerç exterior es produeix a través de transaccions entre tan sols 8 països.Tal i com han demostrat les crisis econòmiques dels anys 90, l’especulació dels capitalsfinancers pot ser devastadora per a les economies nacionals. Les principals institucionsinternacionals, especialment l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el FonsMonetari Internacional, es troben davant d’un qüestionament creixent i d’una demanda dereforma. També hi ha un debat similar i creixent sobre com fer el sistema de les NacionsUnides més efectiu i rellevant davant els reptes internacionals.També es produeixen cridesper la creació de noves institucions d’abast global, tot i que amb poques respostes realistes.

8. Els efectes a nivell de gènere de la globalització econòmica varien en cada país segonsla seva estructura socioeconòmica i la seva particular forma d’integració a l’economiamundial. Resulten sovint en una baixada de les taxes de fertilitat, un augment del nivelld’educació de les dones, una major urbanització i un canvi en les estructures familiars.Les investigacions demostren que la globalització resulta en un augment de les múltiplesresponsabilitats de les dones, tant pel que fa a treball remunerat com al no remunerat. Elfracàs dels governs per integrar les feines no remunerades de les dones en els sistemesde comptabilitat nacionals, així com de les organitzacions intergovernamentals per formulari avaluar les polítiques comercials des d’una perspectiva de gènere, ha exacerbat ladesigualtat econòmica de les dones. Un 70% dels 1.3.00 milions de pobres són dones.

9. En termes generals, durant les darreres dues dècades la taxa d’ocupació de les donesha augmentat constantment arreu del món. No obstant, continuen existint grans diferènciespel que fa a la qualitat, les condicions i els salaris entre la feina d’homes i de dones. Durantles crisis financeres dels 90, es va fer una crida a les dones perquè salvaguardessin lesseves famílies després que totes les altres formes de seguretat social haguessin fracassat.

10. En termes de governança, les dones continuen essent llargament infrarepresentades tanta nivell nacional com a les institucions internacionals. També estan infrarepresentades ales organitzacions de comerç. El 1999, uns 159 experts sobre polítiques comercials vanser seleccionats per l’OMC, dels quals 147 eren homes i 12 dones.


11. La comunitat internacional hauria d’aprofitar les oportunitats presentades al llarg de laConferència, i la creixent sensibilització sobre la necessitat de seguretat global, que noméspot ser possible mitjançant la justícia i l’equitat. La mobilització de les dones en diferentsàrees de representació, incloent-hi la societat civil, ha augmentat substancialment ambla propagació de la globalització.

Aquesta tendència s’hauria de consolidar a mesura que les dones s’acostumin a expressarla seva veu en les reunions intergovernamentals internacionals. El procés de globalitzacióha donat un major impuls a la participació de les dones en l’economia de mercat, unatendència que també s’hauria d’estimular i expandir. Els negocis propietat de les dones

90


suposen entre el 20 i el 30% de la població empresarial global, i estan esdevenintràpidament la major força econòmica global. Els governs i banquers han descobert queés més probable que les dones que posseeixen el seu propi negoci paguin els seus crèditsi n’inverteixen els beneficis en les seves respectives famílies i comunitats que no pas elshomes. El 1999, les dones empresàries dels EUA van donar feina a uns 27,5 milions depersones –gairebé el doble d’empleats que les 50 majors empreses del món conjuntament.Els programes de microcrèdits han esdevingut una de les estratègies clau per redreçarla pobresa de les dones, tot i que no funcionen correctament en tots els casos. En moltspaïsos s’han creat programes governamentals per incrementar l’accés de les dones alscrèdits, entre d’altres als EUA, al Regne Unit, a Noruega, a les Filipines, a Sud-àfrica i aUganda. No obstant, les dones contractades i les autònomes acaben suportant una multitudde tasques dins i fora de casa, fet que suposa de 70 a 90 hores de feina per setmana, ofins i tot més. Les polítiques destinades a augmentar la implicació de les dones en feinesremunerades s’han de complementar, així doncs, amb polítiques que alleugin la càrregalaboral no remunerada a la llar i a les famílies, el que inclou facilitats per a tenir cura delsnens i dels avis, i més implicació dels homes a la llar.


12. La reduïda presència de les dones en l’elaboració i execució de polítiques ambientals,així com la seva infrarepresentació en els òrgans de presa de decisions, condueix a unamanca de sensibilització en els esforços per assolir la sostenibilitat. Encoratgem elsgoverns que, en el marc de la Cimera de la Terra per al Desenvolupament Sostenible,proporcionin recursos financers, tècnics i en espècies adients per a l’execució deprogrames i projectes orientats a reforçar la participació de les dones.

13. Les mesures d’eradicació de la pobresa i l’atenció a assumptes específics de gènere sónmolt urgents.Per tal d’assolir els objectius internacionals de desenvolupament, cal desglossar-los en objectius concrets a curt termini. A molts països en vies de desenvolupament elsmanca la capacitat financera per superar aquest repte, fet pel qual la Comunitat Internacional,i en particular les agències bilaterals, les institucions financeres multilaterals i les institucionsinternacionals haurien de donar suport als esforços nacionals en aquesta direcció.El comerçlliure i just (vegeu el tema 4), la renegociació o condonació del deute, i l’increment de l’ajudaoficial, tenint en compte l’objectiu per als països desenvolupats del 0,7% del PNB acordatper les Nacions Unides (un mínim del 0,15% del qual s’hauria de destinar als països menysdesenvolupats), són alguns dels components d’aquest suport.

Les mesures d’assistència econòmica s’han de dissenyar de forma que no posin en perilll’estabilitat financera i econòmica a llarg termini del país receptor.

14. Una revisió dels «Indicadors d’Aspectes Socials del Desenvolupament Sostenible» revelaque pocs d’aquests indicadors són específicament de gènere, per exemple, i que es donentaxes generals de desocupació sense disgregar les taxes de participació per gènere. Amesura que els països continuïn tirant endavant programes de treball sobre desenvolupamenteconòmic i social amb un major ventall d’indicadors ambientals, han d’assegurar una anàliside gènere dins d’aquesta revisió. S’evidencia la necessitat d’una anàlisi exhaustiva delsaspectes de gènere de la globalització, informació que hauria de ser àmpliament disponible.

15. La idea de la fiscalitat i la regulació globals mitjançant una taxa de transacció econòmicas’ha d’aplicar urgentment. El procés de Johannesburg hauria de reunir esforços que jas’han realitzat per al desenvolupament d’una resposta política internacionalmentcoordinada que suposaria un important pas endavant, especialment en termes d’avençosen cooperació intergovernamental, i en governança i ciutadania globals.

91


TEMA 3. DIMENSIONS SOCIOAMBIENTALS DELSCONFLICTES I DE LA CURSA ARMAMENTÍSTICA. ELPAPER DE LES DONES EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA PAU

A. Visió general

1. Estem convençuts que la violència mai no pot ser compatible amb el desenvolupamentsostenible. La lluita pel poder, que té lloc actualment en moltes regions d’arreu del móna nivell local, nacional i internacional, condueix a incalculables pèrdues personals, a ladesolació, la por i la incertesa. La violència organitzada en contra i entre grups de gentpren sovint la forma d’un conflicte armat. Les lleis humanitàries internacionals sónignorades sistemàticament, fet que duu a massives violacions dels drets humans enforma de genocidis i de neteges ètniques.

2. No es tracta només de batalles bilaterals pel poder, o de l’interès de grups específics (comtraficants de droga o fonamentalistes) que estan darrera de molts d’aquests conflictes, sinótambé de les relacions polítiques internacionals (blocs de poder), i de l’existència d’indústriesarmamentístiques i militars, així com d’interessos.

3. Les conseqüències d’aquests conflictes per a les comunitats i per a la societat en generalsón devastadores, i afecten la població civil, especialment les dones, els infants, la gentgran i els discapacitats. Els danys col·laterals a civils, principalment dones i nens, sovintultrapassen els danys entre els combatents. Dins les comunitats, les dones i les noiessón sovint les més afectades a causa del seu estats i del seu sexe. Pateixen violència,exclusió, pèrdua de les seves llars i propietats, pobresa, separació familiar, pèrdua odesaparicions involuntàries dels seus familiars, assassinats i terrorisme. Com a tàcticade guerra, les dones són sovint víctimes de violació, prostitució forçada i embaràs forçat.Els traumes socials, econòmics i psicològics que en resulten constitueixen conseqüènciesgeneralment a llarg termini.

4. Entre el creixent nombre de refugiats i desplaçats involuntaris, la majoria són dones, noiesadolescents i infants.

5. Com a conseqüència dels conflictes, les dones esdevenen sovint les úniques responsablesde la llar, mares solteres o cuidadores de la gent gran i dels ferits en combat. En el focusdel conflicte i del col·lapse de les comunitats, el rol de les dones en la preservació del’ordre social és clau. Les dones refugiades, desplaçades i emigrants sovint demostrenforça, resistència i iniciativa. A banda d’aquests rols i tasques, les prioritats de les donesen països que pateixen conflictes armats continuen essent marginades.

6. Les conseqüències ambientals dels conflictes armats comporten obstacles seriosos peral manteniment de la pau i la construcció del desenvolupament sostenible. L’estrèsambiental i l’escassetat poden esdevenir causes importants per al desencadenament deconflictes; d’altra banda, els bombardejos i l’ús de mines antipersonal pot provocar ladestrucció directa dels boscos, de la terra i dels sistemes aquàtics. La utilització d’aerosolsamb productes químics tòxics té un efecte devastador sobre els ecosistemes, tal i comva quedar demostrat a la guerra de Vietnam. Així mateix, els efectes de les bases militarspoden ser devastadors, tal i com mostra el «Síndrome Kelly 2». La propagació de focspot provocar una gran destrucció i la contaminació deliberada dels recursos hídricsconstitueix una tàctica de guerra devastadora, que afecta les comunitats i el medi ambient.

7. La guerra nuclear, la producció d’armament nuclear (incloent-hi la mineria de l’urani) i lesproves nuclears tenen els efectes més perillosos sobre les persones i la vida. Les provesd’armes atòmiques realitzades durant els anys 50 i 60 han introduït conjuntament entre

93


100 i 1.000 vegades més materials radioactius a l’atmosfera que l’accident de Txernòbil,que alhora va introduir 400 vegades més materials radioactius a l’atmosfera que la bombaatòmica llançada sobre Hiroshima. A l’era de la revolució biològica, l’amenaça de guerrabiològica és real, però àmpliament ignorada.

8. A causa de la demanda d’energia, d’aliments i de refugi, la pressió sobre els recursosnaturals en àrees on els refugiats s’hi instal·len sovint augmenta enormement, fet quecausa conflictes pels recursos amb la població local. En èpoques de conflicte, la gestiódel sòl i dels recursos naturals esdevé sovint impossible, i augmenten conseqüentmentl’erosió i l’esgotament del sòl.

9. Els minerals i d’altres recursos naturals, com els diamants o la fusta, així com també lacaça furtiva, s’utilitzen per a finançar conflictes i comprar armament. En alguns casos,els conflictes armats han comportat l’obertura d’àrees naturals protegides; en d’altres,l’explotació d’aquestes àrees s’ha aturat a causa de la perillositat de les situacions.

10. La cursa armamentística i l’augment de la despesa militar (complex militar industrial) ambmés de 800.000 milions de dòlars l’any tenen un impacte negatiu sobre el desenvolupamentsostenible. Això és així no només a causa dels efectes directes provocats per l’ús d’armesconvencionals i avançades (i de sistemes antiarmes), sinó també pel fet que es requereixenmajors inversions, que desvien els recursos humans i financers mitjançant una pressiósobre les necessitats socials, educatives i industrials. Les persones que viuen en la pobresasón les més afectades per la despesa militar, a causa de la manca d’inversions en serveisbàsics. Les conseqüències de la postguerra sobre les comunitats són devastadores, comper exemple les derivades dels més de 100 milions de mines antipersona escampadesper 64 països arreu del món.


11. La construcció de la pau i l’educació per a la pau haurien de ser reconegudes com aelements principals del desenvolupament sostenible.

12. Cal un major esforç internacional entre les nacions, les ONG i les NU per fer una crida al’aturada de la cursa armamentística i dels conflictes actuals i potencials al món. Lesorganitzacions de dones consideren prerequisits essencials per al veritable desenvolupamentsostenible la reducció de la despesa i el comerç militars, i el control de l’armament disponible.

13. Els acords internacionals que regulen la cursa armamentística i protegeixen els dretshumans haurien de ser ratificats i implementats per totes les nacions del món. Entreaquests acords, es troba la Convenció de Ginebra sobre la Protecció de les PersonesCivils en Temps de Guerra (1949) i els seus protocols addicionals (1977), que requereixenla protecció especial de les dones contra els atacs al seu honor, en particular contra lahumiliació i el tracte vexatori, la violació, la prostitució forçada o qualsevol altra formad’agressió indecent.Tal i com es va decidir a la Conferència sobre Drets Humans de Viena,el 1995; «les violacions dels drets humans de les dones en situacions de conflicte armatconstitueixen violacions dels principis fonamentals dels drets humans internacionals i dela llei humanitària». Les vides de les dones i de les seves famílies han de ser protegidesen situacions de conflicte armat i d’altres tipus, i cal reduir la incidència de les violacionsdels drets humans en situacions de conflicte.

14. Les dones d’arreu del món ja es troben a l’avantguarda de moltes iniciatives de pau. S’hanorganitzat a nivell de base i de les comunitats per fer front a la militarització, i per a crearespais de diàleg i de moderació. El rol que juguen les dones en el manteniment de laseguretat social a nivell comunitari, i en la contribució positiva a les regions o països

94


colonitzats, o als seus països d’origen un cop retornades, hauria de ser reconegutinternacionalment.

15. Són principalment els líders masculins de les parts involucrades en una guerra els quinegocien la fi d’aquesta i estableixen les bases per a la pau. No obstant, les dones volenser pròpiament implicades en les decisions que les afecten, i adequadament representadesen els processos de presa de decisions. Han començat a jugar un paper important en laresolució de conflictes, en el manteniment de la pau i en els mecanismes de defensa id’assumptes exteriors. El compromís de les dones amb la pau és essencial per assegurarla sostenibilitat de la pau i els acords de pau signats per polítics i militars.


16. Cal emprendre més esforços per garantir l’accés igualitari i la plena participació de lesdones en les estructures de poder (en les quals encara hi són infrarepresentades), i laseva plena (i respectada) participació i implicació en la resolució de conflictes onsevullaque es prenguin decisions.

17. L’educació per a la pau, a partir d’una edat primerenca, i el foment de la cultura de la pauque ha de sostenir la justícia, de la tolerància i del desenvolupament sostenible per atotes les nacions i pobles, és essencial per fer perdurar la pau, i per tant hauria de serintegrada en tots els sistemes educatius.També cal promoure les formes no violentes de resolució de conflictes i la contribució deles dones al foment d’una cultura de la pau.

18. Cal promoure els programes que fomentin el lideratge i les habilitats pacificadores de lesdones en totes les fases del conflicte i de la construcció de la pau. Cal donar suport a lacapacitació de les dones i de les ONG per tal d’influir en les negociacions de pau a nivellcomunitari i nacional, així com el treball en xarxa i el diàleg entre les dones líder.

19. Esdevé necessari normalitzar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i programesde construcció de la pau, així com en els programes assistencials i de rehabilitació. Abansde prendre decisions, cal elaborar anàlisis dels seus efectes sobre les dones i sobre elshomes, respectivament. Cal recopilar dades dels impactes diferencials de gènere en elsconflictes i en la construcció de la pau.

20. La relació entre les conseqüències socials i físiques dels conflictes haurien de rebreespecial atenció a nivell nacional i internacional i dins del sistema militar. Cal prevenir elsimpactes ambientals que afecten les vides de les persones i fer-los visibles.

95


TEMA 4.TENSIONS ENTRE LA IDEOLOGIA DE LLIUREMERCAT, LA PRODUCCIÓ SOSTENIBLE I ELSOBJECTIUS DE CONSUM

A. Visió general

1. El sistema de lliure mercat, en què s’inclouen les forces de producció i de consum, fomentael benestar de les persones i l’estabilitat econòmica, però també contribueix a la degradacióambiental, a l’esgotament dels recursos, i a la distribució desigual de la riquesa i del poder.Les forces de lliure mercat, sense control, contribueixen a la distribució inequitativa delsmitjans de producció alimentària, donen suport a les estructures de poder existents, ifomenten la sobreexplotació, que condueix a la contaminació i l’esgotament dels recursos.El lliure comerç no equival al comerç just o sostenible.

2. Una atenció excessiva a l’eficiència econòmica, que inclou la minimització de costos i lamaximització dels beneficis, pot dur els productors a ignorar els efectes de les sevesdecisions sobre els treballadors, sobre la pobresa i sobre el medi ambient. Les externalitats,com la contaminació i l’equitat, són ignorades si no es disposa d’incentius per assegurarque aquests factors siguin considerats. Moltes d’aquestes externalitats són difícils demesurar, i pot resultar costós tractar-les.

3. Les grans empreses nacionals i transnacionals s’han desenvolupat en el sistema de lliuremercat. Aquestes empreses exerceixen una forta influència sobre l’ús dels recursos, ladistribució de la riquesa i la qualitat del medi, però estan controlades internament igeneralment no responen als interessos de la societat civil. Les dones hi són significativamentinfrarepresentades en la presa de decisions.

4. Els recursos comuns, els que s’utilitzen o es posseeixen col·lectivament, són particularmentfràgils i poden ser objecte de la tragèdia dels comuns. El lliure mercat en fomenta l’ússense considerar la responsabilitat del seu manteniment. Com a solució, s’ha proposattransferir la propietat dels recursos comuns a privats, però aquesta opció pot tenirconseqüències desproporcionadament negatives sobre els pobres. La privatització tambéaugmenta la riquesa d’un sector de la societat en detriment d’altres.

5. El clima global està afectat per les activitats humanes, particularment per l’ús de combustiblesfòssils en la producció i en el consum. Les emissions locals poden tenir conseqüènciesclimàtiques globals i crear les principals problemàtiques lluny del focus d’emissió. La gentque viu en la pobresa és susceptible de trobar-se entre els qui pateixen els efectes negatiusmés severs del canvi climàtic.

6. Els nivells de consum varien àmpliament entre les nacions del món i també en el seuinterior. Els països desenvolupats consumeixen quantitats desproporcionades de recursosmundials. Els països en vies de desenvolupament probablement incrementaran els seusnivells de consum com a part del procés de desenvolupament. Culpar la produccióindustrial dels problemes ambientals és reconèixer només una part del problema. En ellliure mercat, el consum empeny la producció; per tant, tots els consumidors hemd’assumir la responsabilitat dels efectes del nostre comportament. La indústria respona les demandes dels consumidors, per tant aquests són com a mínim indirectamentresponsables dels problemes causats per la producció industrial. Alhora, els productorsencoratgen el consum mitjançant la publicitat, i per tant també són coresponsables delsmodels de consum.

7. L’increment del consum crea la necessitat d’energia i recursos naturals addicionals.Activitats com la mineria, l’explotació forestal i la construcció de centrals hidràuliques

97


poden degradar els recursos, desplaçar les comunitats indígenes, i trencar l’equilibrinatural dels ecosistemes. Aquests efectes rarament reben l’atenció que requereixen durantles fases de planificació , i les pràctiques sostenibles encara són més rarament emprades.

8. El recer i la producció d’aliments constitueixen necessitats bàsiques per a la vida, i sónessencials per al planificació del desenvolupament sostenible. Moltes persones i nacionspateixen un accés inadequat als mitjans de producció que han d’assegurar les necessitatsbàsiques de menjar, aigua potable, refugi, i salut. A les dones, en particular, sovint no se’lspermet posseir la terra o bé pateixen un accés inadequat a les eines i als subministraments.La creixent població mundial requereix encara un major augment de la producció d’aliments.Tot i que la producció d’aliments ha augmentat dràsticament durant les darreres dècades,milions de persones pateixen malnutrició. (Vegeu el Tema 8). La recerca de mètodes demillora de la producció produeix de vegades conseqüències inesperades com l’esgotamentdel sòl, la contaminació per lixiviació de fertilitzants i pesticides, o l’augment de plagues.Aquests mètodes moderns també poden provocar l’abandonament de pràctiquestradicionals adients, i que promouen l’estabilitat social. Els sistemes de transport i distribuciód’aliments són sovint ignorats pel fet que la investigació se centra en l’augment deproductivitat de les collites. Les pèrdues totals poden emmascarar la necessitat depràctiques adequades de producció d’aliments en àrees rurals pobres.

9. Els mètodes de producció en si mateixos poden resultar perillosos i els productors sovintignoren els riscos que creen. Es poden produir tragèdies, danys o la mort de treballadorso de gent que viu als voltants. En molts països, les empreses no estan obligades a informarpúblicament de les seves emissions, de les condicions laborals, dels riscos del productei de la producció o d’altres aspectes d’interès per al públic. A la població de les comunitatsveïnes els pot mancar informació essencial sobre els riscos per a la salut humana creatsper les instal·lacions de producció.

10. La producció i el consum produeixen enormes quantitats de materials de rebuig, moltsdels quals són perillosos. Fins i tot els residus «benignes» creen problemes de disposició.El sistema de lliure mercat no encoratja els productors a considerar on acabaran els seusproductes, i no en fomenta el reciclatge o d’altres mètodes de reducció dels residus.

11. Organitzacions internacionals com l’Organització Mundial del Comerç orienten principalmentles seves estratègies al foment del comerç sense considerar adequadament lesconseqüències per als pobres, per a la pobresa, i per al medi ambient. Les regles de jocfomenten sovint la desigualtat i no consideren, o bé hi estan en conflicte, l’agenda post-Rio.Els processos de resolució de conflictes sovint exclouen les veus que representen elsinteressos del públic.L’OMC abona les estructures de poder existents, amb infrarepresentacióde les dones i dels pobres en els processos de decisió.

12.Els acords que protegeixen els drets humans, com la Declaració Universal dels DretsHumans, el Conveni Internacional sobre Drets Civils i Polítics, el Conveni Internacionalsobre Drets Econòmics, Socials i Culturals; la Convenció sobre els Drets de l’Infant; laDeclaració sobre l’Accés al Desenvolupament; la Convenció sobre l’Eliminació de Totesles Formes de Discriminació Contra les Dones, etc. encara no han estat ratificats per totsels països.Fins i tot després de ser ratificats, aquests acords reben sovint poca atenció perpart dels governs i de les empreses.

13. Les lleis de propietat intel·lectual fomenten el desenvolupament de nous productes itecnologies, però sovint exploten el coneixement tradicional sense cap mena de compensaciói sense considerar l’equitat i la sostenibilitat com a qüestions importants. No obstant, s’hanratificat els requeriments de la Convenció sobre Diversitat Biològica sobre el repartimentdels beneficis, per exemple entre corporacions transnacionals i comunitats locals.

98



14. Educar el públic sobre els efectes que tenen els models de consum en la producció,incloent-hi informació sobre activitats i productes que emetin contaminants o gasos ambefecte d’hivernacle, que provoquin l’esgotament dels recursos naturals, que estressin elsecosistemes, o que explotin els treballadors. Informar el públic sobre les «petjadesecològiques» que ells i la seva societat deixen sobre la Terra. Fer anuncis dels serveispúblics per educar els consumidors i canviar comportaments. Utilitzar professionals delmàrqueting per a desenvolupar aquestes campanyes de consum. Desenvolupar plansd’estudi per a formació en drets humans i en medi ambient.

15. Augmentar l’accés de tots els particulars, especialment les dones, als mitjans de produccióque proveeixen les necessitats bàsiques d’aliments, aigua potable, refugi i assistènciamèdica. Abolir les lleis que restringeixen l’accés a la propietat de la terra a les dones.Analitzar les possibles conseqüències dels canvis proposats en els mètodes de produccióagrícola i incorporar el coneixement local abans d’introduir els canvis més significatius.Les pràctiques locals productives no s’han d’abandonar, excepte en el cas que les novespropostes impliquin un benefici per als membres més desfavorits de la societat.

16. Augmentar els esforços locals, nacionals i globals per al desenvolupament de mètodesde producció més segurs, més nets i més efectius. Implicar els treballadors, veïns i d’altresafectats pel risc dels processos de producció en el planificació per a la gestió del risc.Proporcionar incentius als productors perquè redueixin les emissions de productes, tanten els seus productes com en els mètodes de producció, per a reduir l’ús de materialsperillosos, i utilitzar l’energia més eficientment. Desenvolupar incentius perquè elsproductors considerin el tractament «del bressol a la tomba» de totes les substànciesemprades en la producció i dels mateixos productes, especialment quan impliquen residusnocius. Fomentar el reciclatge i d’altres estratègies de reducció dels residus.

17. Reduir el consum en els països desenvolupats; les majors reduccions s’haurien de fer alspaïsos amb els nivells de consum per càpita més elevats, i caldria també educar el públicsobre possibles estratègies. Cada país hauria de desenvolupar una estratègia nacionalper a la producció i el consum sostenibles, que inclogués un pla d’acció i un calendari.Donar assistència tècnica als països en vies de desenvolupament i d’altre tipus per ajudar-los a adoptar pràctiques de producció i de consum respectuoses amb el medi ambient.

18. Desenvolupar estratègies millorades de gestió sostenible dels recursos comuns. Reduirdràsticament l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i d’altres substàncies quecontribueixen al canvi climàtic. Adoptar el Protocol de Kyoto com a primer pas essencial.Estimular la recerca en mecanismes d’absorció d’immissió de carboni i d’altres solucionstècniques per a reduir els efectes de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

19. Encoratjar els governs a ratificar els instruments existents per a la protecció dels dretshumans, especialment els de les dones i els infants. Cada país hauria de maximitzar elsesforços per assolir aquests acords, i assegurar que les institucions internacionals a lesquals pertanyen facin el mateix.

20. Utilitzar estudis de vulnerabilitat per identificar les àrees afectades negativament per laproducció i el consum. Desenvolupar plans per mitigar-ne els efectes, especialment sobreles dones, els nens i d’altres persones que no disposen de poder polític.

21. Corregir les regulacions de l’OMC per garantir que els drets humans i el medi ambient rebenuna consideració equitativa en les decisions de l’OMC. Augmentar la transparència de totesles altres organitzacions globals amb competències sobre comerç, mitjançant informaciósobre les seves actuacions i fent assequibles les seves decisions a la societat civil.

99


Proporcionar suport als grups que representin l’interès públic. Incloure la representacióequitativa d’homes i dones de països en vies de desenvolupament, països desenvolupatsi països en vies de transició en tots els òrgans de decisió de l’OMC.Permetre que les nacionsduguin a terme polítiques que afavoreixin les famílies, els pobres o el medi ambient. Crearinstitucions globals específiques per a la protecció dels consumidors i del medi ambient.

22. Impulsar les empreses a elaborar estudis de sostenibilitat que estimin els efectes que laproducció té sobre els treballadors, les comunitats, els recursos naturals, el medi ambienti els pobres. Desenvolupar un codi de conducta que proporcioni a les empreses directriussobre les seves responsabilitats socials i ambientals, i fer-ne el seguiment. Encoratjar lesempreses a convocar la societat civil per a la seva participació en les decisions que afectinla salut humana, la seguretat i el medi ambient. Encoratjar els accionistes perquè ampliïnel seu coneixement sobre les polítiques corporatives en matèria de gènere, de condicionslaborals i de medi ambient a les seves empreses, i perquè s’organitzin amb la finalitat desol·licitar canvis en les pràctiques empresarials, si cal.

23. Evitar la privatització dels serveis bàsics com l’aigua i l’energia, excepte en el cas queaquest procés contribueixi a mitigar els efectes negatius sobre els pobres.

24. Modificar les lleis de propietat intel·lectual per compensar l’explotació del coneixementlocal per a beneficis comercials. Crear una cambra de compensació per a convenis decompartició dels beneficis, que proporcioni contractes model, capacitació, etc. i asseguril’accés i el control locals sobre els recursos.


25. Identificar i monitoritzar les regions específiques de cada país on no hi hagi un accésadequat als aliments i a l’aigua potable. Proporcionar informació específica sobre els seusefectes sobre les dones i els infants.

26. Avançar cap a models integrats de governança ambiental que promoguin l’eficiència il’eficàcia i per a prevenir la transferència de problemàtiques ambientals de la producciód’un medi a un altre.

27. Incloure els efectes de les externalitats socials i ambientals, com la contaminació, lescondicions de treball i l’equitat, en les anàlisis cost-benefici. El fet que alguna cosa siguidifícil de traduir en diners no hauria d’excloure’n la consideració.

28. Dissenyar indicadors de desenvolupament sostenible perfeccionats que permetin unseguiment del desenvolupament i de la qualitat ambiental, però que també augmentin lasensibilització i provoquin canvis de comportaments. Desglossar les dades per a variablesrellevants com el gènere, la riquesa o l’estat de desenvolupament.

29. Fer un seguiment dels recursos comuns, com l’aire i els recursos pesquers, i elaborar-ne informes que siguin entenedors per al públic.

100


TEMA 5. EL DRET DE LES DONES A L’ACCÉS I ELCONTROL SOBRE ELS BÉNS PÚBLICS

A. Visió general

1. El dret de les dones a l’accés i el control sobre els béns públics és fonamental per a la millorade la seva situació i per a la seva habilitació, no només pel benefici que resulta de les sevesaportacions, sinó perquè contribueixin efectivament a l’agenda de desenvolupament delsseus respectius països i també globalment. No obstant, a banda d’aquest coneixement icomprensió, la situació de les dones en matèria de democràcia, drets humans i drets d’accési control sobre els recursos amb prou feines ha millorat, i en moltes regions ha empitjorat.

2. L’equitat entre homes i dones en l’accés als recursos naturals és absolutament crítica per ala millora de la seguretat alimentària i de la subsistència. Entre aquests recursos s’hi trobenla terra, els boscos i l’aigua.Tot i que les desigualtats entre rics i pobres pot ser emprada coma representació de la divisió entre el Nord i el Sud, existeix una divisió similar, si no major,entre homes i dones.Com a conseqüència d’aquesta divisió de gènere, les dones representen,globalment, el grup més gran entre els pobres. La manca de drets equitatius de propietat ésla causa principal de l’empobriment de les dones. L’accés, el control i la gestió de les donessobre la terra són qüestions cabdals del desenvolupament sostenible. La terra com a recursté connotacions de diversitat biològica, productivitat per a la subsistència dels homes i creacióde riquesa en l’economia. Les relacions entre homes i dones en referència a la terra handiferit històricament. En el context dels drets humans, els canvis en l’economia mundial hancomportat desigualtats en la manera com la terra és controlada i gestionada.

3. Les dones posseeixen menys d’un 1% de la terra en propietat d’arreu del món, mentreque són responsables de la major part de la producció agrícola. Fins i tot en aquells païsoson les dones gaudeixen de drets de propietat, es produeixen grans diferències en l’accésa aquests drets. A més, s’està abandonant la terra com a mitjà de producció per incorporar-hi monocultius industrials controlats a gran escala, turisme, cultius de gambes i d’altresprocessos industrials. Aquest fet ha marginat i empobrit els agricultors (homes i dones)encara més, i ha intensificat la inseguretat alimentària.

4. Arreu del món, les dones són responsables de la producció del menjar sense envasar quees consumeix a les llars, i a l’Àfrica, aquest percentatge oscil·la prop del 70-80%. Les donesprodueixen entre el 80 i el 95% dels aliments consumits a les parts més pobres del món. Lamagnitud actual de degradació de la terra representa una gran amenaça per a la subsistènciai la supervivència de moltes famílies al món en vies de desenvolupament.Més de 110 països,inclosos més de 80 en vies de desenvolupament, estan afectats per la degradació de 3.6.00milions d’hectàrees de sòl arreu del món. Només a l’Àfrica, s’estima que entre 5 i 6 milionsd’hectàrees de sòl productiu resulten afectades anualment per la degradació. Més de 1.000milions de persones que viuen en aquestes àrees estan exposades al risc dels efectes queaquesta pèrdua de productivitat comporta per a la seva subsistència.

5. L’aigua és un recurs natural necessari per a la subsistència de la vida i dels sistemes ecològics,i representa un recurs clau per al desenvolupament social i econòmic.Tot i les millores d’eficiènciaen l’ús de l’aigua, especialment en països en vies de desenvolupament, tant el seu ús com lademanda d’aigua dolça i la incidència de la contaminació han incrementat com a conseqüènciadel creixement de la població i de l’expansió de les activitats econòmiques. Durant la darreradècada, l’accés al subministrament d’aigua i al sanejament adient amb prou feines ha conviscutamb el creixement de la població, i la demanda d’aigua, d’aliments i de producció de fibresexperimenten un augment. Les dones «produeixen» aigua per a la producció d’aliments i peral seu ús domèstic, invertint fins a vuit hores al dia en la recerca de recursos hídrics, i en la sevarecol·lecció, emmagatzematge i purificació.Negocien amb els veïns l’accés a l’aigua, n’avaluen

101


els recursos, analitzen les pautes de consum, pressionen les autoritats i emprenen protestesquan la disponibilitat d’aigua assoleix nivells deplorables. A l’Amèrica Llatina, les dones hanarribat a segrestar els gestors de l’aigua per a forçar les autoritats a subministrar prou aiguaper a les necessitats de les seves famílies.L’aigua és una qüestió de supervivència per a aquestesdones, ja que no disposen de prou diners per a les seves necessitats bàsiques.

6. Com a conseqüència dels rols de gènere tradicionals, en molts països en vies dedesenvolupament les dones són responsables del subministrament d’aigua dolça per a lesllars i per a les activitats agrícoles de les seves famílies i comunitats. L’impacte de la creixentescassetat d’aigua dolça ha forçat les dones que transporten l’aigua a recórrer distànciescada cop majors i a invertir-hi moltes hores esperant per omplir els seus cubells. En moltscasos, les noies han d’ajudar les seves mares a complir amb aquesta i d’altres tasques,com les mesures de control ambiental necessàries per controlar les malalties transmesesa través de l’aigua (ex. ebullició o cloració de l’aigua). Les dones s’ocupen diàriament de lautilització i la conservació de l’aigua, i tenen els coneixements i l’experiència necessaris pergestionar-la. No obstant, en molts casos les dones no poden controlar les estructures dedecisió relacionades amb els sistemes hídrics, ni tampoc participar-hi. Les polítiques i elsprogrames ambientals, com la gestió dels recursos hídrics, tenen impactes diferents enrelació al gènere. A més, l’aigua contaminada causa problemes de salut reproductiva, entreels quals defectes de naixement o manca d’aliments per a les dones i les seves famílies,que afecten especialment les dones pobres que viuen en àrees urbanes sense serveis.

7. S’estima que en les properes dues dècades, l’ús d’aigua per al consum humà augmentaràen un 40%, i que caldrà un 17% addicional d’aigua per a la producció d’aliments destinatsa la població creixent dels països en vies de desenvolupament. Es preveu que una tercerapart dels països situats en regions amb estrès hídric patiran una greu escassetat d’aiguadurant el segle 21. Es preveu que el 2005 hi haurà 6,5 vegades més gent (és a dir, 3.5.00milions) vivint en zones amb estrès hídric respecte l’any 2000. La creixent contaminaciói l’esgotament d’aigua superficial agreuja aquesta situació. S’estima que més de la meitatdels rius més grans del món es troben seriosament contaminats i esgotats. Cal distribuiradequadament els recursos hídrics per mantenir les funcions i els sistemes ecològics.

8. Les dones dels països en desenvolupament continuen invertint la major part del seu tempsrecorrent llargues distàncies amb càrregues pesades de recursos energètics per cobrir lesnecessitats de les seves obligacions reproductives. La pobresa continuada de les dones, abanda de la seva contribució a l’economia, està lligada al fet que són vistes només com aconsumidores, i no com a productores o gestores de l’energia. A més, es relega les donesa l’ús de formes bàsiques d’energia i de transport, i no tenen accés ni control sobre elconeixement tècnic o la propietat dels recursos per a desenvolupar i emprar formesalternatives d’energia i de transport. Les dones també són particularment vulnerables a lacontaminació ambiental causada per l’ús d’energia, els seus rols reproductius i les sevesresponsabilitats domèstiques, que les converteixen en una gran proporció d’entre els pobres.

9. Al Nord hi ha una divisió creixent entre els rics i els pobres que presenta una perspectivade gènere diferent. Als Estats Units, aproximadament un 15,4% de les dones i un 12%dels homes viuen sota el llindar de la pobresa. Les dones pobres corresponendesproporcionadament a caps de famílies monoparentals i a pensionistes, a causa de laseva major longevitat respecte dels homes.

10. Tot i que en termes globals la producció d’aliments ha sobrepassat el creixement de lapoblació, hi ha una gran diferència entre el Nord i el Sud, així com entre rics i pobres. Mésde 1.000 milions de persones són molt pobres i pateixen inseguretat alimentària, mentreque 800 milions pateixen malnutrició crònica. Cada any, més de 6 milions d’infants menorsde 5 anys moren de malnutrició i de malalties relacionades. Més milions queden cecs odiscapacitats, o bé pateixen disfuncions que perjudiquen el seu desenvolupament a causa

102


de la manca de vitamines i minerals. A més, la gana i la pobresa són l’arrel de moltsdesordres polítics i conflictes armats, i d’una creixent onada de refugiats i immigrants. Elspaïsos en vies de desenvolupament són els més afectats, però no obstant es produeixendiferències, essent l’Àfrica sahariana la més afectada. Algunes de les causes d’aquestesdiferències són el canvi climàtic i les polítiques globals que distorsionen les forces demercat. En aquest marc, les dones són les principals productores.

11. Per propòsits d’eficiència, la privatització dels recursos naturals està esdevenint una políticapreferent arreu del món. A banda de la descentralització de la gestió forestal, que segonsdiuen té intencionalitat democràtica, la privatització presenta un seguit d’impactes negatiussobre les comunitats. Per exemple, les dones, especialment les dels països en vies dedesenvolupament, patiran efectes múltiples –entre els quals la pèrdua de control i d’accésals recursos, i el fet d’haver de pagar alts preus pels recursos que abans eren gratuïts -,si tenim en compte que, representen la població més pobra i depenen fortament d’aquestsrecursos. La privatització també causa un increment del preu d’aquests recursos - coml’aigua, l’energia i d’altres -, convertint-los en recursos lluny de l’abast i per tant inaccessibles.


12. Considerar l’aigua neta com a bé comú i com a dret humà.

13. No s’haurien de confinar les necessitats de desenvolupament globals i les aspiracions deles dones a millorar les cuines.Les necessitats de les dones van més enllà i inclouen l’energiai el transport per a la llar, automòbils i d’altres aparells que consumeixen energia, així comla selecció de combustibles per a la cuina, com a actrius principals en la determinació delconsum directe i indirecte de les seves llars respectives.

14. Incentivar els sistemes de gestió integrada del sòl i desincentivar els monocultius.

15. Assegurar la millora contínua de la quantitat i la qualitat dels serveis hídrics.

16. Modificar les lleis de propietat del sòl, de manera que es reforcin els drets de les dones.


17. Accelerar el desenvolupament de tecnologies energèticament eficients i incrementar lacontribució de les energies renovables fins a un nivell raonable.

18. Els governs haurien d’establir programes globals de seguiment i avaluació de la qualitatde l’aigua, assegurar la protecció de tots els dipòsits de subministrament d’aigua, i tambéla restauració dels ecosistemes d’aigua dolça.

19. En el cas de privatitzacions parcials, els serveis hídrics han de mantenir el caràcter deservei públic, és a dir, que ningú pot ser-ne privat a causa de la seva incapacitat per pagaro qualsevol altra raó.

20. Analitzar la situació dels recursos naturals, subministrar informació rellevant sobre lesamenaces que pateixen, i reforçar la formació i la capacitació.

21. Reforçar els serveis d’assessorament sobre prevenció de crisis ambientals, basant-se enun estudi regional de vulnerabilitat.

22. Establir sistemes d’informació sobre prevenció i sobre seguretat alimentària.

103


TEMA 6. LA SALUT I ELS DRETS SEXUALS IREPRODUCTIUS DE LES DONES I EL MEDI AMBIENT

A. Visió general

1. La població, la pobresa i la contaminació constitueixen una tríada poderosa, amb lligamsinextricables amb les qüestions de gènere. Les dones estan profundament afectades perles tendències demogràfiques, ambientals i de desenvolupament, i la seva implicació icapacitació és essencial en el disseny d’estratègies de resposta efectives.

2. Arreu del món, la tendència demogràfica i les condicions ambientals tenen un impacte sobreles dones.En relació a les necessitats bàsiques de les seves famílies, les dones són properesa les qüestions clau sobre recursos naturals, com la disponibilitat d’aigua per a beure, cuinaro per a l’agricultura, l’erosió del sòl i la qualitat de la terra cultivable, així com la disponibilitatde llenya combustible i/o altres recursos energètics necessaris. En molts indrets, les donesestan exposades a nivells de contaminació interior nocius pel fet que tendeixen a cuinar ia realitzar altres tasques domèstiques que requereixen cremar els combustibles a l’interiorde la llar. La manca de sanejament també provoca un impacte negatiu sobre les dones iels seus fills. Les condicions no higièniques i l’aigua no potable representen elementsimportants en la prevalença de certes malalties a nivell mundial. Les lleis i pràctiques quedeneguen a les dones la possibilitat de posseir o d’heretar la terra, així com d’accedir alscrèdits, inhibeixen la capacitat de les dones per a gestionar els recursos de forma sostenible.

3. Creixen les preocupacions entre la comunitat científica sobre els lligams entre pobresa,tendències ambientals, dones i salut reproductiva.Diversos productes químics s’associen alcàncer en les dones – entre els quals els de pit, d’ovaris, cervical, uterí i vaginal -, a alteracionsdurant l’embaràs i a dificultats de desenvolupament dels nadons. La pobresa i la malnutricióque pateixen també estan associades amb els problemes de salut reproductiva.Es manifestauna preocupació especial sobre els efectes dels contaminants orgànics persistents (COP)en els desordres reproductius dels humans.Es tem que els productes químics que contenenCOP actuïn com a disruptors hormonals que podrien interferir en el funcionament hormonalnormal i alterar la salut reproductiva, amb repercusions en la fertilitat, els avortaments, elnombre d’espermatozoides, certs tipus de càncer i la pubertat en les noies.

4. La salut ambiental de la Terra està estretament lligada tant a les tendències democràtiquescom als models de consum i la generació de residus.Actualment, els països desenvolupatsdemogràficament estables són la força impulsora dels reptes ambientals amb major abast.Els països desenvolupats són responsables de la major part de les emissions contaminantsque provoquen un impacte negatiu sobre l’ambient i generen la càrrega principal de residusmundials. Amb només el 20% de la població global, els països desenvolupats sumen un85% del consum privat.En contraposició, el 20% més pobre de la població global representaun 1,3% del consum privat. En conseqüència, un nen nascut al món desenvolupat té unimpacte ambiental equivalent a 30 vegades el d’un nen nascut en un país en vies dedesenvolupament. Però la pobresa també és un factor potent en la degradació ambiental.Si els pobres no disposen de les tecnologies, el coneixement ni els drets necessaris per aassolir el desenvolupament sostenible, poden tenir un impacte significant i creixent sobreels recursos naturals i el medi ambient.

5. Les necessitats humanes bàsiques no s’estan cobrint amb respecte per una gran varietat derecursos clau.Més de 1.000 milions de persones no gaudeixen d’accés a l’aigua potable, i gairebé2.000 milions no disposen de sanejament bàsic. 800 milions de persones pateixen malnutriciócrònica i 2.000 milions no gaudeixen de seguretat alimentària (accés a aliments segurs i nutritiusnecessaris per a dur una vida saludable). Cal doblar la producció d’aliments en les properesdècades per mantenir el ritme de creixement demogràfic i les necessitats humanes.

105


6. Es constata el perill (en base a l’experiència prèvia) que els debats sobre desenvolupamentsostenible se centrin desproporcionadament en les qüestions demogràfiques, concloentamb l’afirmació que la reducció de la població constitueix un requeriment bàsic per aldesenvolupament sostenible, més que un resultat d’aquest desenvolupament. De fet, cobrirles necessitats humanes bàsiques i respectar els drets humans són dos objectius essencialsper assolir tant l’estabilització de la població com el desenvolupament sostenible.

7. En el passat es constatà la tendència a culpar el creixement de la població de la degradacióambiental. Això va dur a culpar les dones –especialment les dels països en vies dedesenvolupament- del ràpid augment demogràfic. En molts indrets, a partir dels anys 60les dones van ser forçades a acceptar mètodes de planificació familiar sense considerarels seus drets humans; entre aquests mètodes podem citar les campanyes d’esterilitzaciómassives o les compensacions dels assistents sanitaris per a convèncer les donesd’acceptar els mètodes amb efectes a llarg termini. A partir dels anys 80, i passant per laConferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD)de 1992, mitjançant un esforç creixent des d’aleshores, les dones d’arreu del món s’hanaliat amb diversos governs per tal d’assolir el coneixement i el diàleg sobre l’impacte delràpid augment de la població, i per trobar maneres de redreçar-lo. Tot i que elsubministrament de mètodes anticonceptius esdevé necessari per a la salut i els dretsde les dones, així com per a estabilitzar el ràpid augment de la població, el món reconeixque hi ha d’altres factors a l’hora de prendre decisions, i de tenir-ne la capacitat, sobretenir fills. Una aproximació més àmplia a aquestes qüestions va ser adoptada per lesnacions del món el 1994 a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament(CIPD) i va ser perfilada el 1995 a la IV Conferència Mundial sobre les Dones (IV CMD);també s’hi van realitzar revisions progressives el 1999 i el 2000.

8. Assegurar que les dones i les noies tinguin la capacitat d’exercir els seus drets humans–incloent-hi el seu dret a controlar la seva reproducció i sexualitat-, mitjançant la promociódel seu poder i la seva autonomia, i també mitjançant la millora del seu status polític,social, econòmic i sanitari, constitueix un fi en si mateix. La plena participació i aliançatant de les dones com dels homes, és necessària en la vida productiva i reproductiva.

9. Les desigualtats de gènere constitueixen una barrera en la vida, la salut i el potencial deles dones, i estan estretament lligades a la fertilitat. Allà on es nega a les dones l’educació,la seguretat i els seus drets plens de ciutadania legal i social, les dones depenen sovintdels fills com a únic mitjà per a assolir estatus i seguretat. Els esforços per a incrementarl’autodeterminació de les dones en milloren la seva salut i benestar, així com les delsseus fills, i també alenteixen el nivell de creixement de la població. Per exemple, les donesamb educació primària tenen menys fills, més segurs i més ben educats, i són menyssusceptibles de morir durant el part que les no escolaritzades. La mortalitat infantil il’elevada fertilitat constitueixen una altra sinergia potencialment destructiva; quan les taxesde mortalitat infantil són altes, els pares tendeixen a tenir més fills amb l’esperança quealgun sobreviurà, tot i que la fertilitat elevada repercuteix en majors riscos per a la salutde les dones i dels infants. Quan s’atenen els drets de salut de les dones, i se’n respectenels drets humans, també s’assoleixen els objectius demogràfics.

10. La salut sexual i reproductiva, així com d’altres necessitats humanes bàsiques –educació,salut, aigua potable i nutrició- són igualment importants i interdependents; totes constitueixendrets humans i obligacions de l’estat. Especialment per a les dones, la bona atenció prenatali ginecològica, la contracepció segura i fiable i la prevenció i cura del VIH/SIDA, així com altresaspectes de la salut, són inseparables d’aquestes comoditats bàsiques com el transport, lescondicions higièniques i l’aigua potable.Alhora, els drets de les dones a la llibertat, la seguretatde la persona i el desenvolupament són inassequibles sense serveis integrals, accessiblesi assequibles de salut sexual i reproductiva, o sense la llibertat de prendre decisions sobrela seva sexualitat i fertilitat. Aquests drets formen una xarxa única, i tots es basen en lesnecessitats humanes bàsiques.

106


11. Els drets humans, així com les necessitats, tant individuals com socials, i especialment lesde les dones i les noies, han de constituir el centre de les polítiques demogràfiques i dedesenvolupament. La visió dels drets humans adoptada a la Conferència Internacionalsobre Població i Desenvolupament (CIPD), reafirmada des d’aleshores, és la garantia queaquests drets i necessitats seran cabdals per al desenvolupament i per a la implementacióde polítiques, serveis i programes.


12. Els debats sobre desenvolupament sostenible s’haurien de caracteritzar pel compromísde considerar les necessitats humanes bàsiques i de dur a terme el desenvolupamentsostenible mitjançant un diàleg i un programa basat en els drets humans i en lesnecessitats de les dones i dels homes d’arreu del món.

13. L’assoliment del desenvolupament sostenible requerirà solucions globals i integrades pera resoldre els reptes interrelacionats del ràpid creixement de la població, la degradacióambiental global i la pobresa. Assegurar el compliment dels drets humans de tots elspobles, inclosos els drets sexuals i reproductius, constituirà una part fonamental d’aquestesforç.

14. Els models insostenibles de consum haurien de ser eliminats amb una major eficiència iamb el desenvolupament i desplegament de tecnologies més netes i sostenibles. Aixòrepercutiria tant en els països i les persones més rique, que tindrien oportunitats per autilitzar els recursos més eficientment, com en els països i les persones més pobres, quepodrien superar les ineficiències i esdevenir més eficients en l’ús dels recursos alhora queaugmentarien les seves oportunitats de desenvolupament.

15. Esdevé essencial cobrir les necessitats bàsiques de tots els ciutadans del món per aassolir el desenvolupament sostenible. En aquest esforç, caldria parar especial atencióa assegurar l’accés de les persones als serveis sanitaris –amb la inclusió de serveissanitaris sexuals i reproductius com la contracepció-, a l’educació, a l’aigua potable, alsanejament bàsic, i les necessitats energètiques i alimentàries.

16. Les inversions i les visions programàtiques han d’evolucionar per a integrar l’educació ensalut reproductiva i sexual en els serveis d’atenció primària, que també haurien d’estaradreçats als adolescents. En la provisió d’aquests serveis, la comunitat internacionalhauria de reafirmar i aplicar el principi de decisió voluntària i informada. Caldria ampliarl’accés a l’avortament segur i legal, i els governs haurien de revocar totes les lleis iregulacions que comprometin la salut de les dones.

17. Cal reconèixer clarament els impactes particulars del desenvolupament insostenible sobreles dones, així com el rol principal que aquestes tenen o poden tenir com a administradoresdels recursos naturals i del medi ambient. Arreu del món, les dones representen més dela meitat de la força de treball agrícola i, en algunes parts, més del 80%. Cal unamobilització per a protegir el dret de les dones a l’accés ple i equitatiu als recursoseconòmics, incloent-hi el dret d’herència, així com el de possessió de terres i d’altrespropietats, i cal també assegurar l’accés de les dones al crèdit. La formació en agriculturai gestió dels recursos s’ha de fer extensible i accessible a les dones.

18. Cal emprendre esforços per millorar el coneixement i respondre als factors ambientalsque afecten negativament la salut reproductiva humana.

107



19. Assolir els objectius de l’ICPD, l’ICPD+5 i el FWCW+5: tots els països s’han d’esforçar pera posar la salut reproductiva a l’abast de totes les persones (de les edats corresponents)tan aviat com sigui possible i abans del 2015, mitjançant el sistema d’atenció primària.

20. El 2005, el 60% dels centres d’atenció primària i de planificació familiar haurien d’oferirel rang més ampli possible de mètodes segurs i efectius de planificació familiar, atencióginecològica essencial, i prevenció i gestió de les malalties dels òrgans sexuals –incloent-hi les de transmissió sexual -, així com mètodes barrera per a prevenir les infeccions; un80% de les instal·lacions haurien d’oferir aquests serveis el 2010, i totes el 2015.

21. En les regions on la mortalitat maternal és molt alta, com a mínim un 40% de tots els partshaurien de ser atesos per especialistes, i globalment un 80% el 2005; aquests valors hauriende ser del 50 i el 85%, respectivament, el 2010; i del 60 i el 90% respectivament el 2015.

22. La desigualtat entre la proporció d’individus que utilitzen mètodes contraceptius i laproporció dels que expressen el desig d’espaiar o limitar les seves famílies s’hauria dereduir a la meitat el 2005, a un 75% el 2010, i a un 100% el 2015. Per a reduir lavulnerabilitat a la infecció del VIH/SIDA, com a mínim un 90% d’homes i dones jovesd’entre 15 i 24 anys haurien de tenir accés als mètodes preventius el 2005 – com elspreservatius femenins i masculins, els tests voluntaris, l’assessorament i el seguiment- ialmenys un 95% el 2010. Les taxes d’infecció del VIH en persones d’entre 15 i 24 anyss’haurien de reduir en un 25% en els països més afectats el 2005, i en un 25% globalmentel 2010.

23. El 2015 tots els països s’haurien d’esforçar a eliminar la mortalitat maternal i a assolir unataxa de mortalitat neonatal inferior al 35 per 1000 naixements i de mortalitat infantil (< 5anys) per sota del 45 per 1000.

24. Dissenyar i dur a terme programes amb la plena implicació dels adolescents, per tald’educar-los, informar-los, i oferir-los serveis específics, accessibles, fàcils d’emprar i nodiscriminatoris, per adreçar efectivament les seves necessitats reproductives i sexuals, itenint en compte el seu dret a la privadesa, la confidencialitat, el respecte i el consentimentinformat. Aquests programes haurien de contribuir, entre d’altres objectius, a la construccióde l’autoestima de les adolescents i a ajudar-les a assumir la responsabilitat de les sevespròpies vides; promoure l’equitat de gènere i el comportament sexual responsable;augmentar la conscienciació sobre les malalties de transmissió sexual, prevenir-les itractar-les –incloent-hi el VIH/SIDA, la violència sexual i l’abús -; aconsellar els adolescentssobre com prevenir els embarassos precoços i no desitjats.

25. S’hauria de reduir a la meitat la taxa d’analfabetisme de dones i noies del 1990 el 2005; i el2010, l’escolarització primària neta d’infants dels dos sexes hauria de ser com a mínim del 90%.

26. Ratificar universalment el Conveni per l’Eliminació de Totes les Formes de DiscriminacióContra les Dones i el seu Protocol Opcional.

27. Expandir el desenvolupament de programes que uneixin esforços per a promoure laprotecció ambiental i la salut i la capacitació de les dones.

28. Recerca addicional per desenvolupar nous mètodes de planificació familiar, especialmentmètodes (com els microbicides) que ajudin a prevenir l’expansió de malalties de transmissiósexual, incloent-hi el VIH/SIDA.

108


29. Implementar els objectius establerts pel la Conferència Ministerial del Fòrum Mundial del’Aigua el març de 2000 per a promoure el progrés global cap a l’accés universal a l’aiguapotable segura i al sanejament bàsic.

30. Signar i ratificar el Conveni d’Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents (COP),que exigeix als governs la minimització i eliminació d’alguns dels COP més perillosos. Eltractat estableix mesures de control sobre la producció, la importació, l’exportació, lavenda i l’ús de COP.

109


TEMA 7. SEGURETAT AMBIENTAL: PROTEGIR LA SALUTDE LES GENERACIONS PRESENTS I FUTURES

A. Visió general

1. Considerem que la seguretat ambiental és un dret humà bàsic i un prerequisit per aldesenvolupament sostenible. Els pobles, tant del present com del futur, haurien de tenirla possibilitat de viure en un ambient segur –tant des de la perspectiva de qualitat comde funcions ecològiques òptimes- i que els proveeixi els recursos necessaris. Això significaque els ecosistemes, la biodiversitat i les funcions ecològiques s’haurien de mantenir ambuna qualitat i quantitat adequades.

2. No obstant, en moltes regions del món la seguretat ambiental es troba actualment enperill. Les persones estan exposades a productes químics perillosos i substàncies tòxiques,o a radiació nuclear i solar, no tenen accés a aigua potable segura, a la terra o als recursosenergètics, no disposen de prou menjar de bona qualitat, o bé estan exposades ainundacions, riuades de fang i esllavissades. La inseguretat ambiental pot tenir un caràctercrònic o bé pot expressar-se en forma de desastres aguts. Sovint el que anomenemdesastres naturals són d’origen humà.

3. Les condicions ambientals contribueixen significativament a la proliferació de malaltiescontagioses, que poden representar fins a un 20-25% de les morts anuals arreu del món.Les malalties infeccioses i parasitàries, així com les infeccions i les malalties respiratòries,estan estretament lligades a les condicions ambientals i posen en perill les esperancesde desenvolupament. L’aigua bruta i el sanejament inadequat associat maten més de 12milions de persones l’any, i la contaminació de l’aire en mata de 2,7 a 3 milions de formaestimada. La malària, una malaltia estretament lligada als canvis en les condicionsambientals, causa 1 milió de morts anualment. S’ha estimat que aproximadament un 60%del gruix d’infeccions respiratòries agudes, un 90% de les diarrees, un 50% de condicionsrespiratòries cròniques i un 90% dels casos de malària podrien ser evitats mitjançantintervencions ambientals senzilles.

4. La producció d’energia nuclear constitueix una gran amenaça per a la seguretat ambiental demoltes persones. S’ha provat que tota la cadena de producció té grans perills per a la saluthumana, des de la mineria de l’urani als accidents durant la producció, així com el tractamentinsegur dels residus nuclears. Més de 2 milions de persones, entre aquestes 500.000 infants,van resultar afectades immediatament per l’accident de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna.Tot i que l’impacte principal de l’accident només serà visible durant els propers anys, s’ha produïtun important augment de càncers de tiroides (en 100 cops més), i al voltant del 30% dels 50.000treballadors que van netejar la zona pateixen alteracions reproductives.En la regió més afectadaa la veïna Bielorússia s’han donat increments en la taxa de càncers infantils de més d’un 60%,d’un 54% en malalties sanguínies, i d’un 85% en els d’òrgans digestius.

5. Molts productes químics que no existien fa 50 o 100 anys enrere (100.000 des del 1900)són actualment dispersats al nostre ambient (aire, aigua, sòl i aliments), i de molts d’aquestsproductes no en sabem del cert el seu efecte sobre la salut.Tal i com ens va advertir RachelCarson el 1962, els humans es troben al cim de la cadena alimentària i per tant estanexposats a nivells concentrats de contaminants.Aquests contaminants orgànics persistents,com els ftalats, les dioxines de PCB, i almenys 84 pesticides, són disruptors del sistemaendocrí, i provoquen canvis en la intel·ligència, disminucions en la resistència a les malaltieso desordres reproductius i infertilitat.A banda d’aquests, s’han dispersat àmpliament metallspesats al medi a través de fundicions metàl·liques, i d’activitats industrials i de transport;aquests tenen efectes diversos sobre la salut humana, que inclouen càncers (arsènic icadmi), lesions genètiques (mercuri) i lesions del cervell i dels ossos (coure, plom i mercuri).

111


6. Els científics preveuen que el canvi climàtic global no només incrementarà els riscosseriosos de condicions meteorològiques extremes, amb inundacions, huracans i estrèsde calor, entre altres fets, sinó que també incrementarà la localització, la dispersió i laintensitat de les malalties transmeses per insectes i per l’aigua. Atès el fet que es produiràun desplaçament de les regions ecològiques, també resultaran modificades l’agriculturai la producció d’aliments, amb majors riscos per a la seguretat alimentària i de l’aigua.

7. Aquests desenvolupaments resulten en un major patiment dels pobles, especialmentd’aquells que viuen en la pobresa. Els pobres i els marginats –incloent-hi els indígenes-sovint viuen en situacions insegures: en assentaments propensos a despreniments deterra o inundacions, a prop d’indústries contaminants o abocadors, sense condicionsdignes d’habitatge ni sanitàries, i amb una mala gestió dels residus. No tenen recursosni capacitat per a resistir o fugir d’aquestes situacions i construir una vida sostenible.

8. El nombre de refugiats ambientals augmenta constantment: el 1998 uns 25 milions depersones van ser desplaçades com a conseqüència de la degradació ambiental,sobrepassant el nombre de refugiats per raó de guerra per primer cop en la història dela humanitat (Banc Mundial). Els refugiats ambientals sovint fan massa pressió sobre laseguretat ambiental en les àrees on es troben forçats a instal·lar-se, fet que téconseqüències econòmiques, socioculturals i polítiques significants.

9. Les dones, que representen més de la meitat de la població mundial i un 70% dels 1.2.00milions de pobres extrems, tenen dret a gaudir dels nivells més elevats assolibles de salutfísica i mental. L’exercici d’aquest dret és vital per a les seves vides i per al seu benestar, itambé per a la seva capacitat per a participar i contribuir en totes les àrees de la vida públicai privada.No obstant, les dones gaudeixen d’oportunitats diferents i desiguals per a la protecció,la promoció i el manteniment de la seva salut, així com d’un accés desigual als serveis bàsicsde salut, de responsabilitats desiguals en la família i en la societat, i en la discriminació i lesexperiències de violència i d’embarassos insegurs. Les dones debilitades per problemesrelacionats amb el medi ambient són més vulnerables durant l’embaràs i el part.

10. Les dones presenten diferents susceptibilitats a diversos perills ambientals, contaminantsi substàncies respecte als homes, i pateixen conseqüències diferents com a resultat delfet d’estar-hi exposades. Els riscos per a la salut de les dones són particularment alts enàrees urbanes, i en àrees de rendes baixes on es produeix una elevada concentraciód’instal·lacions industrials contaminants o d’activitats agrícoles. S’està donant cada copmés importància a qüestions com la salut laboral pel fet que un nombre creixent de donestreballen en feines poc remunerades, tant en el mercat de treball legal com l’il·legal, encondicions fatigoses i poc saludables. Les condicions ambientals insegures a la llar, elsanejament inadequat i el tractament de recursos també esdevenen noves amenaces pera la salut, especialment de les dones, que estan sotmeses a nivells més elevatsd’exposició. Els càncers de pit, de cèrvix i d’altres tipus de càncer del sistema reproductiuafecten un nombre creixent de dones, i poden ser previnguts o curats si es detecten aviat.


11. Calen més esforços per fer créixer la conscienciació sobre les relacions entre lescondicions ambientals i la seguretat humana, la salut i el desenvolupament sostenible.Cal prendre com a referència aquelles relacions mesurables que causen problemes deseguretat ambiental per als altres.

12. Els països haurien de (tenir la capacitat de) adoptar la legislació existent i la normativainternacional, nacional i regional en matèria de contaminants, incloent-hi l’Acord deBasilea i d’altres acords en matèria de moviments transfronterers de residus; l’Acord

112


d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, el Protocol de Montreal sobreSubstàncies que esgoten la Capa d’Ozó, i el Codi de Pràctiques de l’Agència Internacionald’Energia Atòmica (AIEA) en matèria de desplaçaments de residus radioactius. Hauriend’emprendre accions per a la prohibició de moviments insegurs, i assegurar el controlestricte i la gestió de residus perillosos i residus radioactius; respectar la normativa sobrebioseguretat del Conveni sobre Biodiversitat.

13. L’aplicació del Protocol de Kyoto (el Conveni sobre Canvi Climàtic) constitueix unprerequisit per a tots els països. Cal donar suport als països en vies de desenvolupamenten l’adopció d’aquest protocol, i calen majors esforços en el desenvolupament i lapromoció de recursos renovables d’energia. D’acord amb el principi de precaució, lesformes d’energia nuclear no constitueixen una alternativa a la producció d’energia fòssil,i haurien de ser abandonades.

14. Les ONG i les organitzacions haurien de promoure i assegurar la seguretat nacional idels ciutadans, i dur a terme programes orientats a la millora de l’estat nutricional delsque viuen en la pobresa, especialment les dones i les noies, mitjançant l’assumpció delscompromisos esmentats al Pla d’Acció de la Conferència Internacional sobre Nutrició,parant especial atenció a les desigualtats de gènere en la nutrició.

15. Assegurar la disponibilitat i l’accés a l’aigua potable segura i al sanejament, i establirmitjans per a sistemes de distribució públics efectius tan aviat com sigui possible. Assegurarque l’aigua dolça sigui disponible i accessible el 2010, i que es dissenyin plans de proteccióambiental i de conservació per a restaurar els sistemes aquàtics contaminats i per arehabilitar les conques malmeses.

16. Reduir els perills ambientals que comporten un perill creixent per a la salut, especialmenten regions i comunitats pobres; aplicar el principi de precaució en totes les activitats iplans (tal i com es va acordar a Rio), i incloure els informes sobre els riscos per a la salutde les dones causats pel medi ambient en l’ aplicació i el seguiment de l’Agenda 21.

17. La millora de les condicions de vida i de les oportunitats de desenvolupament de lespersones que viuen en àrees ambientalment insegures hauria de constituir una àrea deprioritat en l’ajut al desenvolupament i les inversions. Les poblacions afectades haurien departicipar en els corresponents processos de presa de decisions.

18. Augmentar l’accés de les dones a l’atenció sanitària adequada, accessible i de qualitat,així com a la informació i als serveis relacionats, i reforçar els programes preventius per apromoure la salut de les dones.

19. Donar suport a les iniciatives de consum de les dones mitjançant la promoció delmàrqueting d’aliments orgànics, de les instal·lacions de reciclatge, d’informació sobre elsproductes i l’etiquetatge, incloent-hi l’etiquetatge de productes químics i contenidors depesticides amb un llenguatge i símbols que siguin entenedors per als consumidors,independentment de l’edat i del seu nivell d’alfabetització.

20. No només s’haurien d’invertir esforços per a prevenir l’increment del nombre de refugiatsambientals, sinó que aquells que han hagut de deixar les seves llars haurien de rebre unstatus de refugiat oficial i cal fer tot el possible per permetre la rehabilitació sostenible deles seves comunitats per tal que puguin retornar-hi (mitjançant un Fons Ambiental Global[FAG] especial).

113



21. Aplicar el principi de precaució (i les avaluacions d’impacte ambiental) en totes les activitatsque puguin tenir efecte sobre la seguretat ambiental de grups de població. En tots elscasos la qüestió central hauria de ser quin efecte tindrà l’activitat en la salut futura de lacomunitat (i quines perspectives).

22. Cal recopilar sistemàticament informació, criteris i dades estadístiques sobre seguretatambiental i salut; les dades s’han de desglossar i analitzar en funció del sexe i l’estatussocioeconòmic, així com de criteris demogràfics establerts, d’acord amb els interessosde subgrups, amb particular èmfasi en els vulnerables i els marginats. L’educació i lasensibilització sobre seguretat ambiental és necessària a tots els nivells (des de les escolesals gestors).

23. Cal capacitar les comunitats en general i les dones en particular en la presa de decisionssobre qüestions de seguretat ambiental. Caldria reconèixer l’ús de targetes de salutcomunitàries com a instrument poderós per a recollir informació rellevant i reforçar lescomunitats.

24. Les ONG i d’altres actors haurien de promoure una política activa i visible de normalitzacióde la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques i programes relacionats amb elmedi ambient, de manera que abans de prendre decisions es faci una anàlisi dels efectessobre les dones i els homes.

25. La producció d’energia nuclear i de substàncies tòxiques hauria de ser aturada abans del2015. Caldria disposar d’alternatives segures a les substàncies tòxiques (a l’agricultura, laindústria i les llars) i a la producció d’energia abans del mateix any.

26. S’hauria de disposar de prou aliments de bona qualitat, d’aigua neta, de sanejament id’una gestió de residus apropiada l’any 2010.

114


TEMA 8. PROTECCIÓ DE LA BIODIVERSITAT, DELCONEIXEMENT INDÍGENA I DELS RECURSOS

A. Visió general

01. La diversitat biològica de la Terra està amenaçada com a conseqüència dels models actualsde producció i consum dirigits per les forces de mercat, la destrucció d’hàbitats naturalsresultant i la introducció generalitzada de llavors uniformes i genèticament modificadesque s’oposen al concepte de desenvolupament sostenible.

02. La seguretat alimentària de la comunitat global, que depèn de la riquesa de la biodiversitaten camps i boscos, està en risc. Al voltant d’un 66% de la població mundial depèn delsaliments produïts amb l’ús del coneixement indígena de les plantes, els animals i elssistemes ramaders (RAFI, 1994). A nivell local, la pèrdua de biodiversitat amenaça lasubsistència de les comunitats que depenen dels aliments, de les fibres, dels medicamentsi d’altres productes per a la seva subsistència i ingressos (Zweifel, 1996). Al voltant d’un80% de la població mundial depèn de medicines tradicionals per les seves necessitats desanitat primàries (OMS, 1993).

03. En moltes societats, les dones tenen un paper significatiu en la gestió de la diversitatdels ecosistemes, ja que són responsables en primer terme del sosteniment de les sevesfamílies. Les dones ramaderes són més propenses a conèixer les necessitats nutricionalsde les seves famílies, així com el contingut nutricional de les seves collites, i generalmentdesenvolupen estratègies múltiples de cultiu i ramaderia basades en una gestiósofisticada de la diversitat biològica (Shiva, 1994). Per tal de reduir el risc de pèrdua decollites, les dones agricultores d’arreu del món cultiven una àmplia varietat de conreustradicionals, i també practiquen els conreus creuats i la diversificació, tant als campscom en petits horts i jardins.

04. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), lesdones produeixen entre un 60 i un 80% dels aliments en gran part dels països en vies dedesenvolupament, i són responsables de la meitat de la producció mundial d’aliments. Lacontribució de les dones a la producció i seguretat alimentàries segueix sense serreconeguda i sovint s’infravalora; no obstant, gran part d’aquesta contribució recau en elsector no formal i en el consum familiar. A semblança dels grans productors mundialsd’aliments, les dones són responsables de la recollida de combustible i d’aigua –activitatsa les quals dediquen una quantitat considerable del seu temps (Triphati, 1998).

05. No obstant, les dones no disposen d’accés a recursos per a la ramaderia i l’agricultura(ni la generació d’ingressos) – terres, inversions, crèdits, instal·lacions d’extensió (educaciói formació professional), etc.- i tendeixen a dependre dels recursos comuns. La terra, queconstitueix la base de l’organització de les comunitats rurals, és generalment controladapels homes. La privatització de la terra (i dels béns comuns) mitjançant les anomenadespolítiques agràries progressistes, ha comportat la transferència de les terres comunitàriesa mans de propietaris privats. Les terres forestals contractades a privats també pateixenla mateixa sort. La privatització de la gestió de l’aigua i dels recursos forestals també haretallat l’accés de les dones a recursos importants com l’aigua, els combustibles i elsaliments (Triphati, 2001). La privatització, un dels motors que dirigeixen la globalitzacióeconòmica, ha intensificat algunes de les desigualtats existents en funció del gènere, laclasse i la raça, a les quals estan subjectes les agricultores pobres.

06. La contribució de les dones en termes de feina i de capacitats, i més en general en termesdel seu coneixement de l’ús i la gestió de recursos naturals per a satisfer les múltiplesnecessitats domèstiques, continua essent menystinguda. En moltes societats de l’Àfrica,

115


d’Àsia i d’Amèrica Llatina, la cura de les llavors ha estat tradicionalment en mans de lesdones, que han desenvolupat un ampli espectre de varietats de conreu ben adaptades(Zweifel 1996).No obstant, la transformació de l’agricultura per a cobrir les necessitats d’unaeconomia de mercat globalitzada està contribuint a l’erosió gradual dels seus recursosbiològics i dels seus sistemes de coneixement. L’obertura del comerç agrícola ha implicatpenalitats per als petits agricultors que competeixen en el mercat mundial, i ha augmentatla dependència de la producció amb monocultius, fertilitzants i llavors genèticamentmodificades.

7. El capítol 24 de l’Agenda 21, subscrit a la Cimera de la Terra de 1992, reconeix laimportància de les dones en el desenvolupament sostenible, i estableix que un delsobjectius principals serà la promoció de «mètodes tradicionals i del coneixement delspobles indígenes i les seves comunitats, emfasitzant el rol particular de les dones, rellevantper a la conservació de la diversitat biològica i l’ús sostenible dels recursos biològics», iassegurar «la participació d’aquests grups en els beneficis econòmics i comercials derivatsde l’ús d’aquests mètodes i coneixements tradicionals» (UNCED 1992).

8. El Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB), també adoptat a la Cimera de la Terra, reconeixexplícitament en el seu preàmbul «el rol vital que les dones tenen en la conservació i enl’ús sostenible de la diversitat biològica», i afirma «la necessitat de la plena participació deles dones a tots els nivells d’elaboració i execució de polítiques per a la conservació de ladiversitat biològica» (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, PNUMA, 1992).

9. Tot i que el CDB reconeix en principi les contribucions innovadores dels agricultors –homesi dones–, i de les comunitats indígenes en conjunt, i estipula que hi hauria d’haver unrepartiment just i equitatiu dels beneficis derivats de la comercialització de recursos, esconstata l’absència de regles i processos clars i efectius que garanteixin la integritat delstermes i condicions establerts mitjançant acords contractuals dins i entre les comunitats,països i corporacions (RAFI, 2000).

10. No obstant, cal una clarificació entre el CDB i les conflictives lleis internacionals en matèriad’apropiació i control del coneixement de les dones sobre recursos genètics. El recentinterès en el coneixement indígena coincideix amb el creixement de la indústriabiotecnològica i amb una precipitació per a desenvolupar i reforçar les lleis sobre dretsde propietat intel·lectual sota l’auspici dels Acords de l’Organització Mundial del Comerçsobre Comerç de Drets de Propietat Intel·lectual (CDPI) i d’altres negociacions sobrepolítiques comercials. Per exemple, l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques estàconsiderant propostes que reforçarien els termes del CDPI; el mateix farien una varietatd’altres acords de comerç regionals i bilaterals (IATP 2001). Aquests règims redueixenencara més l’autonomia de les dones i el seu accés i control sobre els recursos vitals.

11. El CDPI està essent utilitzat per les corporacions multinacionals com a instrument legalper a promocionar el control de les corporacions sobre les plantes, els animals, elsmicroorganismes i les seves subparts –incloent-hi els gens i els processos biològics -, iper a incrementar la seva quota de mercat. Disposar de patents exclusives monopolístiquesatorga a un grapat de corporacions el dret legal de determinar qui té accés a lestecnologies, i a quin preu. Els nivells excessius de protecció de la propietat intel·lectualrequerits pel CDPI han desplaçat l’equilibri lluny dels beneficis socials i cap als privilegismonopolístics dels posseïdors de la propietat intel·lectual. En particular, el CDPI i d’altresrègims de propietat intel·lectual no paporten cap seguretat contra la pirateria de materialgenètic de les societats indígenes i tradicionals. Aquests problemes no només retallenels objectius del desenvolupament sostenible sinó que hi entren en conflicte, incloent-hil’eradicació de la pobresa, la satisfacció de les necessitats de salut pública, la conservacióde la biodiversitat, la protecció del medi ambient i el respecte pels drets econòmics, socialsi culturals (TWN, 2001).

116



12. Reconèixer el rol de les dones en la conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals;augmentar la sensibilització sobre aquesta qüestió.

13. Emprendre reformes legislatives i administratives que assegurin el dret de les dones al’accés ple i igualitari als recursos econòmics, entre d’altres el dret a l’herència, la possessiói control de la terra, i altres formes de propietat; al crèdit, instal·lacions d’extensióeducacional, recursos naturals i tecnologies apropiades.

14. Garantir els drets a priori dels pobles indígenes i de les comunitats tradicionals i localssobre els seus recursos biològics i el seu coneixement.

15. Expandir els programes de recerca per a explorar i registrar el coneixement indígena deles dones, i les seves particulars maneres d’ús i manteniment de diversos recursosnaturals. Aquesta recerca ha d’implicar les dones en un procés participatiu i no extraure’nel coneixement per a interessos comercials externs.

16. Aturar la patent dels recursos, processos i coneixement biològics. Desenvolupar propostesconcretes per a perseguir i aturar la biopirateria.

17. Impugnar els intents d’imposició de règims de propietat intel·lectual sobre el coneixementtradicional, i encoratjar l’exploració de mètodes i mitjans alternatius per a protegir elconeixement tradicional, les innovacions, pràctiques i tecnologies dels pobles indígenes ide les comunitats rurals.

18. Garantir legalment la prevenció de sol·licituds de terceres parts als recursos i usosgenètics sense el previ consentiment informat de les comunitats indígenes i locals.

19. Garantir el compartiment just i equitatiu dels beneficis derivats de l’ús i dels coneixementsi recursos amb els pobles indígenes i les comunitats locals.

20. Garantir que tot sistema «sui generis» de protecció del coneixement tradicional és coherentamb les disposicions del CDB, incloent-hi el reconeixement de la contribució delsagricultors –homes i dones–, el repartiment de beneficis i les mesures de consentimentprevi informat.

21. Emprendre una anàlisi d’impacte social i de gènere dels instruments internacionals dedrets de propietat intel·lectual existents, incloent-hi el CDPI, els acords regionals o bilateralssobre els DPI, la Unió per la Protecció de Noves Varietats de Plantes (UPNVP), el CDBi els Compromisos Internacionals sobre Recursos Genètics de les Plantes de la FAO(FAO IU).

22. Revisar i reforçar les polítiques i mecanismes governamentals per a la regulació i controlde les activitats empresarials.

C. Indicadors i mecanismes

23. Iniciar una revisió seriosa i substantiva de l’article 27.3.b de l’Acord de l’OMC sobreAspectes de Comerç dels Drets de Propietat Intel·lectual (CDPI):

- Actuar sobre la proposta del Grup Africà de clarificar el fet que les plantes, els animals,els microorganismes i altres éssers vius, així com les seves parts, no poden serpatentats, i que els processos naturals que produeixen plantes, animals i altres éssers

117


vius tampoc haurien de ser-ho.- Respectar el dret dels països en vies de desenvolupament de determinar la necessitat

de lleis «sui generis» que protegeixin de forma efectiva els drets de la comunitat i delsagricultors, i que promoguin la diversitat agrícola i la sostenibilitat.

- Garantir la coherència amb les disposicions del CDB en matèria de sobirania nacional,consentiment previ informat i compartiment de beneficis.

- Donar suport a les negociacions en els Compromisos Internacionals de la FAO sobreRecursos Genètics de les Plantes per a Alimentació i l’Agricultura, per a prohibir lapropietat intel·lectual sobre recursos genètics de les plantes per a alimentació il’agricultura en el sistema multilateral, d’acord amb els interessos de seguretatalimentària a llarg termini i per a prevenir la biopirateria.

24. Evitar les disputes sobre l’aplicació de l’article 27.3.b. durant el període de revisió de lesdisposicions d’aquest article i la revisió del mateix acord segons l’article 71.1.

25. Garantir que la revisió de l’Article 71.1. manté l’opció de modificació del CDPI per tald’excloure del sistema de patents els recursos per a l’alimentació i l’agricultura, i asseguraraixí la primacia dels interessos públics sobre la seguretat dels drets privats de propietatintel·lectual.

26. Considerar les raons fonamentals de localització del CDPI dins l’OMC i considerar elcessament complet de l’acord. Hauria de cessar l’aplicació de les lleis de propietatintel·lectual sobre qualsevol forma de vida derivades d’altres acords comercials regionalso bilaterals de la mateixa mena.

27. Desenvolupar totes les lleis internacionals sobre biodiversitat mitjançant negociacionsmultilaterals dins del sistema de les NU, incloent-hi tractats com el CDB o els CompromisosInternacionals de la FAO, les Comissions sobre Drets Humans de les NU a Ginebra i laConferència Mundial sobre l’Alimentació cinc anys més tard.

28. Incloure a la revisió del «Dret a l’Alimentació» de la Comissió de Drets Humans el dretinalienable de les comunitats agrícoles de conservar, intercanviar i desenvolupar varietatsde plantes sense restriccions.

29. Aprovar una resolució que condemni la tecnologia «Terminator» (d’esterilització genèticade les llavors), que suposa una ofensa contra el Dret a l’Alimentació pel fet que la majorpart de les 800 milions de persones malnodrides d’aquest planeta viuen en àrees rurals idepenen de la conservació de les llavors per a la seva subsistència.

30. Garantir que cap òrgan polític internacional, incloent-hi el Comitè Internacional de PropietatIntel·lectual i Recursos Genètics, Coneixement Tradicional i Folklore de l’OrganitzacióMundial de Propietat Intel·lectual (CIRG OMPI), mercadeja, privatitza o retalla d’algunaaltra manera el coneixement i els drets «a priori» dels pobles indígenes i de les comunitatstradicionals i locals sobre els coneixements i recursos biològics dins d’un sistemad’intercanvi comercial.

31. Considerar l’eliminació d’aquest comitè intergovernamental de l’OMPI, ja que constitueixuna agència que actua en favor d’aquest mercadeig.

32. Abonar la iniciativa del Tractat per al Compartiment dels Comuns Genètics i promoure elseu reconeixement per part dels governs a la Cimera Mundial sobre el DesenvolupamentSostenible (CMDS) de Johannesburg.

33. Assolir un consens mundial dels pobles en matèria d’un nou llenguatge utilitzat en elspactes, que expressi plenament els drets i les responsabilitats de totes les nacions i pobles

118


en la correcta gestió dels recursos biològics de la Terra.34. Desenvolupar un Conveni Internacional sobre Noves Tecnologies per tal d’adreçar les

implicacions socials i polítiques de les tecnologies emergents abans del seu llançamentcomercial.

35. Fer una crida al Centre de les Nacions Unides sobre Corporacions Transnacionals per ala seva renovació, amb més competències i prou recursos per a fer un seguiment de lescorporacions i contenir-ne el poder i la concentració.

119


TEMA 9. LA DIMENSIÓ DE GÈNERE DE LES CIUTATSSOSTENIBLES

A. Visió general

1. Les ciutats no són simplement el resultat de la seva estructura física, sinó que tambérepresenten un sistema integrat d’activitats i residències humanes, treball, educació, atenciósanitària, cultura i lleure, així com també les estructures físiques que les suporten. Ambuna mica menys de la meitat de la població vivint a les ciutats, el món ja es troba urbanitzat.Actualment, hi ha 19 ciutats amb més de 10 milions d’habitants; el 2030, més del 60% dela població mundial viurà a les ciutats. La grandària i el nombre de grans ciutats augmentamés ràpidament al món en vies de desenvolupament. La urbanització de la pobresa és unfenomen en creixement (Conferència de les Nacions Unides sobre Assentaments Humans–CNUAH, Hàbitat- 2001).

2. Les ciutats poden constituir centres vibrants de cultura i civilització, però per a molta gentsón llocs de pobresa urbana, alienació i desavantatge. A les ciutats dels païsosdesenvolupats, s’estima que un 16% de les llars viuen en la pobresa, mentre que a lesciutats dels països en vies de desenvolupament més del 36% de les llars i el 41% de lesllars sustentades per dones tenen uns ingressos per sota del llindar de pobresa definitlocalment. El creixement de la inseguretat i de la taxa de criminalitat, de l’impacte delVIH/SIDA, dels desastres naturals i antropogènics, de la congestió i de la contaminació,així com l’inadequat subministrament d’aigua i les deficients instal·lacions de gestió deresidus, es troben entre els problemes més urgents en moltes ciutats. La necessitat deprioritzar els problemes d’urbanització també va ser ressaltat a la Declaració del Mil·lennide les NU, quan els líders mundials es van comprometre a millorar les condicions de vidad’un centenar de milions de barris pobres abans del 2020, i a reduir a la meitat el nombrede persones que viuen en l’extrema pobresa abans del 2015.

3. El desenvolupament urbà sostenible requereix una especial atenció a les dones, pel fetque les qüestions i necessitats en matèria d’habitatge i refugi, de drets de propietat,d’educació ambiental, de sanitat, d’ingressos i feina, de transport, seguretat, vida laborali cura dels fills són específicament de gènere. En molts països, l’allotjament de les donesencara s’engloba dins del de la família, i aquestes no gaudeixen del mateix accés i controlsobre la terra que els homes; la feina i les responsabilitats de les dones generen necessitatsespecífiques de transport, i generalment la participació de les dones en la governançaurbana és massa baixa.

4. L’allotjament adequat per a tothom és una de les dues àrees de preocupació de l’AgendaHàbitat; aquesta agenda inclou temes molt sensibles en matèria de gènere com la pobresai el desenvolupament econòmic, l’accés a la terra, la seguretat de tinença, els drets igualitarisi l’accés als serveis essencials. Les males condicions d’allotjament repercuteixen en lasalut i la seguretat de les persones. El fenomen dels «sense sostre» té seriosos impactessobre la capacitat de les persones per a participar en la societat. Els que viuen en lapobresa, com les dones i els infants, que són els més vulnerables i desafavorits, són elsque més pateixen. Més de 1.000 milions de residents en ciutats viuen en habitatgesinadequats, en barris perifèrics de creixement descontrolat i en edificis ocupats als païsosen vies de desenvolupament.

5. La seguretat de tinença es troba entre els drets més importants sobre l’habitatge. Tambéés un dels catalitzadors més importants per a l’estabilització de les comunitats i per ajudarles ciutats a impulsar la inversió individual i empresarial; alhora, pot millorar l’accés alsserveis i les condicions de vida dels pobres que resideixen a les ciutats. La CNUAH/Hàbitatestà duent a terme la Campanya Global per la Tinença Segura. La creixent preocupació

121


per les relacions entre drets humans i el desenvolupament sostenible ha dut a una reduccióde les violacions dels drets humans, com els desnonaments en massa forçats. La negociaciói la participació estan essent emprades cada cop més per a garantir els drets dels pobresa un sostre. El dret a un habitatge digne és reconegut pel 75% dels països del món. Lagarantia de tinença segura és una de les decisions amb més repercussió que es podenemprendre per promoure l’estratègia d’allotjament sostenible (CNUAH 2001).

6. L’accés, la gestió i el control de les dones sobre la terra són aspectes cabdals deldesenvolupament sostenible. La terra com a recurs té dimensions de diversitat ecològica,de productivitat per a la sustentació de l’home i de creació de riquesa econòmica. Lesrelacions de les dones i els homes amb la terra han diferit històricament. Els canvis enl’economia mundial han dut a desigualtats de gènere en la manera com la terra és controladai gestionada en el context dels drets humans. En moltes parts del món, els costumsd’herència patrilineals han comportat que la terra de propietat privada estigui en mans delshomes i no de les dones. En el context de l’economia mundial actual, de la globalització ide la propagació de l’economia monetària, les dones es troben desafavorides pel fet quela terra esdevé capital. Així doncs, les dones estan desafavorides en aquelles societats enquè els costums d’herència masculins són forts. Aquest fet esdevé especialment greu ensituacions de conflicte i de reconstrucció. Les escriptures de propietat de la terra són laprincipal forma de seguretat emprada per assegurar préstecs i crèdits. Les dones formenorganitzacions no només per a obtenir crèdits sinó també per comprar terres per mitjà d’unòrgan corporatiu. Les dones necessiten crèdits, però la quantitat i la forma com elsnecessiten ha de ser analitzada i emmarcada en el context de la seva manca de dretsbàsics de propietat com a individus. La manca de drets de propietat equitatius de les donesrespecte dels homes és una causa major de feminització de la pobresa.

7. A banda d’aquest efecte sobre la salut i el benestar, la degradació ambiental i lacontaminació continuen limitant el desenvolupament i el creixement de les ciutats. Per posarun exemple, menys del 35% de les ciutats dels països en vies de desenvolupament tractenles seves aigües residuals. Les enormes desigualtats prevalen entre les parts riques ipobres de les ciutats, fet que causa una injustícia ambiental significativa. Les afectacionssobre la salut i les morts prematures no només causen dolor i patiment, sinó que tambéimposen alts costos a la societat. Un nombre creixent de països reconeixen els principisclau de la gestió ambiental; i un 49% de les ciutats han establert plans ambientals urbans.

8. La igualtat i la cohesió social estan estretament lligades a la bona governança urbana, i laparticipació equitativa de les dones en els processos de governança, incloent-hi l’Agenda21, constitueixen un prerequisit clau per a fer les ciutats més sostenibles – socialment,econòmica i ambiental. Tot i el potencial de les ciutats per millorar els estàndards de vida,els beneficis de la urbanització no són compartits equitativament. Les ciutats encara estandividides entre els que tenen i els que no; entre els establerts i els marginats, i ofereixendiferents oportunitats a les dones i als homes. L’exclusió, com a resultat de les barreresfísiques, socials i econòmiques, impedeix a molts grups participar plenament en la vida igaudir dels serveis urbans. El fracàs de les autoritats locals en la integració d’aquests grupsen la presa de decisions és sovint conseqüència de la inèrcia, juntament amb formes degovernança burocràtiques i irresponsables. La governança participativa constitueix unprerequisit per a la cohesió i la inclusió socials. Suposa l’impuls de la població local per aimplicar-s’hi i beneficiar-se de les oportunitats que ofereixen les activitats a escala urbana,totes les quals es realitzen a nivell local, alhora que requereix l’oferta d’oportunitats perreforçar la societat civil (CNUAH 2001). La promoció del lideratge local de les dones i del’ampliació dels seus rols en la presa de decisions constitueixen estratègies clau. Laparticipació de les dones i dels homes aporta una major qualitat del planificació i unsentiment de pertinença, i per tant contribueix a la sostenibilitat. Un 60% de les ciutats,globalment, han implicat la societat civil en un procés de participació formal abans del’adopció i execució de grans projectes públics.

122


09. A grans trets, en molts països no s’ha materialitzat una visió específica de gènere com apart de l’Agenda 21. Aquest fet va ser confirmat als estudis duts a terme tant pel ConsellInternacional per a les Iniciatives Ambientals Locals (ICLEI) com per l’Organització deDones per al Medi Ambient i el Desenvolupament (ODMAD). En un estudi de 2.5.00municipis dut a terme el 1996, només un 53% va demostrar que s’hi implicaven dones enels processos d’Agenda 21. Les barreres actuals per a la participació de les dones enl’Agenda 21 comprenen: la manca general de sensibilització (tant de les dones com delshomes) sobre les qüestions ambientals i sobre els rols de les dones; la manca d’interès ivoluntat política entre les autoritats locals i la manca de voluntat per a canviar el balançen les actuals relacions de poder; així com també prejudicis en l’assignació dels recursos.Les múltiples responsabilitats de les dones en la cura dels infants, de la gent gran i de lallar, les tasques en l’agricultura i el subministrament d’aigua, així com també la manca defacilitats per a la cura dels fills i per al transport, creen enormes càrregues de treball quefan impossible la seva participació. En algunes àrees el problema és la manca decomprensió de les dones sobre el funcionament del govern local i sobre la importància dela participació pública.

10. Així com en d’altres àrees del desenvolupament sostenible, hi ha una manca general dedades específiques de gènere per a avaluar la situació de les dones a nivell local i aportaruna mica de llum sobre les seves preocupacions específiques.


11. Els acords internacionals sobre l’equitat de gènere, l’habitatge digne i els drets sobre laterra, com els que figuren al Pla d’Acció de Pequín, a l’Agenda Hàbitat i la seva revisió(Istanbul+5), a les resolucions de 1997 i 1998 de la Subcomissió de les NU sobre laPrevenció de la Discriminació i la Protecció de les Minories, etc. han de ser plenamentimplementats. Els governs han de dur a terme les seves promeses, mitjançant eldesenvolupament de polítiques adequades i l’assignació de recursos suficients. Els païsosen vies de desenvolupament haurien de rebre assistència en forma d’ajuda oficial aldesenvolupament i de condonació del deute.

12. Els governs i les ONG haurien de col·laborar en la construcció de xarxes de suport pera dones de base en matèria de drets igualitaris sobre la terra. Tant les dones com elshomes s’haurien d’implicar en les campanyes de base sobre drets equitatius de gènere,per superar les desigualtats històriques a través d’un procés social reflexiu. Les bonespràctiques d’accés i control igualitari de les dones sobre la terra i la propietat haurien deser recopilades i divulgades. També s’hauria de donar suport i estendre la formació deconsellers paralegals en matèria de drets de les dones sobre la terra. Aquestes activitatshaurien de ser recolzades i promogudes.

13. La bona governança urbana implica que els governs de les ciutats donin resposta a totsels residents a la ciutat i en siguin responsables, incloent-hi les dones i els pobres. LaCampanya Global de la CNUAH [U15] per la Governança Global i la seva Iniciativa deCiutats Inclusives tenen com a objectiu impulsar la presa de decisions participativa i elsmètodes transparents de governança. Els governs i els acords d’autoritats locals hauriende promoure aquestes iniciatives entre les seves ciutats i membres.

14. Els governs també haurien de donar suport a la creació i a la consolidació d’acords efectiusamb les autoritats locals, les dones, els joves, la gent gran, els discapacitats, les comunitatsindígenes, les ONG, els grups professionals (construcció, planificació, medi ambient,desenvolupament), els sindicats, les fundacions i el sector privat.

15. En relació amb la reforma de les institucions de governança i el reforçament dels actors locals,alguns dels temes emergents que cal tractar comprenen: redefinir els rols i les responsabilitats

123


dels governs centrals i locals; promoure estratègies de desenvolupament a nivell de ciutat;regular les transferències equitatives entre tots els nivells de govern;encoratjar la transparènciamitjançant la lliure circulació d’informació; la implicació cívica efectiva i la participació;el reforçdel lideratge i de la promoció a més de les conductes ètiques en la governança de les ciutats.Els lligams entre els processos de l’Agenda 21 i la Implementació de l’Agenda Hàbitat s’hande reforçar per a crear sinergies i evitar la duplicació i el conflicte.

16. La institucionalització de les visions de planificació i gestió urbanes en matèria de gènereen el desenvolupament sostenible i l’Agenda 21 contribueix a facilitar la normalitzacióefectiva i exhaustiva de les qüestions de gènere, fet que també facilita una participaciómés igualitària de les dones i dels homes en les seves comunitats. Aquesta participacióes pot basar en quotes individuals o bé en la transposició d’aquestes visions en una llei.S’haurien de crear Consells Governamentals Locals de Dones que reunissin els consellerspassats i presents i les dones activistes. Alhora, la voluntat política ha d’estar per damuntde tot, incloent-hi accions concretes com l’assignació de recursos, i és essencial per anormalitzar el gènere a les institucions.

17. Per tal d’assolir la participació equitativa de les dones i dels homes en la governançaurbana i en l’Agenda 21, és important facilitar fòrums diferents i separats per a dones ihomes, especialment durant les fases inicials del desenvolupament del projecte/programa.Altres estratègies viables inclouen: facilitar estratègies mediàtiques efectives; posar a laseva disposició un espai públic per a les dones dins la comunitat; garantir els lligamsformals d’estructures participatives apropiades amb les estructures de governança formals;donar suport als acords d’estatus igualitaris i la col·laboració entre els professionals i lesestructures de base; reforçar les estructures existents d’implicació efectiva de les dones;reforçar el treball en equip i en xarxa dins i fora de les institucions; facilitar la sensibilitzacióen matèria de gènere dins dels òrgans de gestió, tant a alt nivell com a baix nivell; planificarapropiadament els plans i els llocs de reunió; oferir serveis (ex: guarderies).

18. Cal identificar els recursos per augmentar l’atenció cap a una visió de gènere en lagovernança urbana i en l’Agenda 21. Els recursos també s’haurien de destinar directamental suport de la implicació de les dones en les comunitats, per fer possible la sevaparticipació més plenament a les reunions que tractin aquests temes. S’haurien de destinara donar suport a les dones en les tasques domèstiques, a tenir cura dels fills, el transport,etc. per a facilitar-ne la participació. És particularment important arribar a les donesprofessionals i de base. Els processos d’Agenda 21 han de desenvolupar xarxes de suportque encoratgin la implicació de les dones.

19. Les estratègies educacionals creatives adreçades a diversos tipus d’audiències també sónimportants per a integrar el pensament sobre les dones i el desenvolupament sostenible;entre aquestes, hi podem incloure el treball amb la gent jove a les escoles i la formació perla sensibilització en matèria de gènere per als governs locals i per al personal administratiu.Caldria desenvolupar iniciatives liderades per joves per tal d’implicar-los en l’Agenda 21,entre aquestes projectes pedagògics que lliguin les dones més joves amb les més grans.

20. Cal disposar de dades agregades en funció de gènere, utilitzant mètodes qualitatius iparticipatius, també en la fase de recol·lecció de les dades. Els indicadors necessaris pera fer un seguiment de la sensibilitat de gènere del desenvolupament urbà sosteniblehaurien d’incloure: el progrés en matèria de seguretat de tinença; l’accés als recursos ials serveis; ingressos i ocupació; progrés en la sensibilització dels polítics; percentatgesde dones que ocupin llocs de presa de decisions; nombre de dones que participin en elsprocessos d’Agenda 21 i en d’altres mecanismes de governança urbana participativa entotes les fases de presa de decisions; magnitud dels acords; recursos disponibles per al’educació i la formació; participació de les dones i programes que les beneficien; i úsefectiu de l’experiència en matèria de gènere en la planificació i la gestió.

124



21. Cada país hauria de preparar i publicar, periòdicament, informes sobre l’estat de lesciutats, en què s’incloguessin, desglossades en funció del gènere, les dades dels nivellsde pobresa, dels serveis i de l’habitatge per als desafavorits. Establir sistemes d’informaciócorrectes i eines de diagnòstic suposa un primer pas pràctic. La bona informacióproporcionarà una plataforma comuna per al diàleg entre els agents implicats.

22. Abans del 2005, tots els països haurien de reconèixer el dret a un allotjament adequat,desenvolupar polítiques d’habitatge i assignar els recursos necessaris per a la seva execució.

23. El procés de Cimera de la Terra de 2002 s’hauria d’utilitzar per a revitalitzar laimplementació de l’Agenda Hàbitat, tant com a tema concret de l’agenda de la Cimeracom a través de la garantia curosa que els temes urbans, com l’eradicació de la pobresa,el VIH/SIDA, l’aigua o l’energia, són integrats als treballs sobre medi ambient idesenvolupament.

24. Les consultes en marxa sobre la introducció d’un Fons Mundial de Solidaritat dedicat al’eradicació de la pobresa i al desenvolupament sostenible en països en vies dedesenvolupament, acordades a Istanbul+5, s’haurien de lligar amb les consultes sobre«Pacte Global/Cooperació Global» per a la Cimera de la Terra de 2002, i no haurien d’estarsubjectes a la naturalesa de les contribucions voluntàries.

25. Per a millorar l’accés a la informació ambiental i a la justícia, les possibilitats de globalitzarla Convenció d’Arhus [U16] s’haurien d’explorar més.

26. Les activitats a nivell internacional, nacional i local que generen dades desglossades enfunció de gènere i desenvolupen indicadors sensibles en matèria de gènere, s’haurien delligar per a crear sinergies i evitar la duplicació o la manca de comparació.

27. Desenvolupar i promoure anàlisis de pressupostos per a qüestions de gènere i compartirexperiències entre ciutats.

125


TEMA 10. DIFERÈNCIES I OPORTUNITATS EN MATÈRIAD’EDUCACIÓ, COMUNICACIÓ I TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ

A. Visió general

11. La informació i l’educació tenen un paper clau per a garantir el desenvolupamentsostenible. Les tecnologies de la informació i de la comunicació, i més particularmentinternet, estan transformant totes les activitats humanes que depenen de la informació.La informació i les comunicacions estan tenint un rol cada cop més important en eldesenvolupament econòmic i social.

12. Diferències de gènere en matèria d’educació. Al món hi ha 900 milions d’analfabets i 130milions de nens no van a l’escola primària. L’Agenda 21 estableix que l’educació, incloent-hi l’educació formal, la sensibilització ciutadana i la formació, s’haurien de reconèixer comun procés a través del qual els éssers humans i les societats poden assolir el seu màximpotencial. L’educació és crítica per a la promoció del desenvolupament sostenible i per ala millora de la capacitat dels pobles per al tractament de les qüestions de medi ambient ide desenvolupament. No obstant, resulta evident que existeixen disparitats entre els homesi les dones, tal i com es mostra a continuació:

Taxa d’alfabetització Taxa d’escolaritzaciód’adults secundària

Dones Homes Noies NoisÀfricaSub-sahariana 49,6 75,0 35,8 76,0Àsia Oriental 75,4 83,0 66,4 88,0Àsia Sud-oriental i Pacífic 84,4 91,0 56,9 95,0Àsia del Sud 38,6 60,0 46,0 70,0Amèrica Llatina i Carib 86,2 98,0 65,8 100,0

13. L’Agenda 21 i la Plataforma de Pequin. En el desenvolupament sostenible, tots somproveïdors i usuaris d’informació en el sentit més ampli, incloent-hi dades, informació, il’experiència i el coneixement convenientment empaquetats. La necessitat d’informaciósorgeix a tots els nivells, des dels que prenen decisions als més alts nivells nacional iinternacional fins a les bases i el nivell individual. (Agenda 21:40.1.)

14. Les Tecnologies de la Informació – La divisió del Global Digital. Les diferències en relacióa la disponibilitat, a la qualitat, a la coherència, a l’estandardització i a l’accessibilitat dela informació entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupamenthan augmentat constantment, perjudicant seriosament la capacitat dels països per aprendre decisions informades en matèria de medi ambient i de desenvolupament. L’accésa les tecnologies és altament desigual en diferents regions geogràfiques i grups socials.Aquesta desigualtat contribueix a incrementar la distància entre els que tenen accés arecursos abundants d’informació i els que estan privats d’aquest accés, reforçant així lamarginalitat ja existent en termes de desenvolupament i recursos tècnics. Les dones,sobretot, tendeixen a estar infrarepresentades en termes d’accés a aquestes tecnologies,especialment les de les regions menys desenvolupades i les de grups marginals.

15. Per il·lustrar aquesta divisió, hi ha 1.000 milions de telèfons al món, i aproximadament5.7.00 milions de persones. Un 15% d’aquestes tenen accés a un 71% de les principalslínies telefòniques. Alhora, més del 50% de la població mundial mai no ha utilitzat untelèfon. Dit d’una altra manera, els països amb menys ingressos, que reuneixen el 55%

127


de la població mundial, tenen accés a menys del 5% de les línies telefòniques, a nivellglobal. D’altra banda, els països més rics tenen 50 línies de telèfon per cada 100 habitants,mentre que els països pobres tenen menys d’una línia per cada 100 habitants. Aquestamitjana engloba des de Cambodja, amb un 0,06, a la Xina, amb un 0,98 el 1992. El CongrésMundial de les Dones per un Planeta Saludable que va tenir lloc a Miami, Florida, el 1991,va posar especial èmfasi en la necessitat de lligar les dones al procés de tecnologiesd’informació monopolitzat pels homes. La situació no ha canviat (la taxa d’accés a internets’ha mantingut estàtica en un 63% d’homes i un 37% de dones).

16. Democratitzar el coneixement i la tecnologia.La visió del Nord sobre la ciència i la tecnologiaha dut als sistemes occidentals de coneixement i tecnologia, basats en una cultura, classei gènere particulars; aquests sistemes estan essent imposats al Sud. Aquest «monocultiude la ment» està desplaçant el coneixement i les experiències locals.

17. Hi ha una manca general de capacitat, particularment en els països en vies dedesenvolupament i en moltes àrees a nivell internacional, de recopilació i avaluació de dadesque hagin de servir per a la seva transformació en informació útil i per a la seva difusió.


18. Educació per a tothom. Alfabetització i matriculació de les dones; accés al coneixement,a la informació i als mitjans i eines necessaris.

19. Utilitzar les lliçons apreses i les bones pràctiques. Un 80% dels sud-africans escolten laràdio i hi ha més sud-africans amb ràdio que no pas amb matalàs. L’apartheid, de manerasimilar a altres règims repressius d’arreu del món, va utilitzar la ràdio per a les campanyesde desinformació efectiva, fet que il·lustra el poder d’aquest mitjà. Les ONG de Sud-àfricautilitzen la ràdio com a eina per al reforçament de les dones. La ràdio dóna servei en totala un 75% de la població africana, i és l’eina més vital de comunicació del continent.

10. Incrementar l’ús de les tecnologies de la informació. En el camp de l’educació, lestecnologies de la informació es veuen com a mitjà de complementació de les tècniqueseducatives tradicionals que permeten que els sistemes s’adaptin a les diferentsnecessitats formatives i d’aprenentatge de les societats. La simulació per ordenador, latelemàtica i la teleconferència, juntament amb la televisió i la ràdio educatives, tenen unmajor potencial d’abast que les classes tradicionals; també poden fer l’aprenentatge mésefectiu, atractiu i estimulant. La creixent varietat de mitjans interactius (p.e. CD i televisióinteractiva) augmenta l’abast i les possibilitats d’autoaprenentatge. Aquestes einesfaciliten una oportunitat única d’«assolir l’inassolible», i de fer factible per a tots la vidaamb educació, particularment per a aquells que es troben limitats per raó de temps,espai, edat, ambient sociocultural, horaris de feina o discapacitats físiques o mentals.Els sistemes d’educació moderns, dels quals la iniciativa de la UNESCO «Aprendresense Fronteres» n’és precursora, no només poden donar als estudiants accés alconeixement disponible en diferents parts del món, sinó que també poden garantir eldiàleg –el principal factor per a l’aprenentatge efectiu- tant entre estudiants com entreformadors i fonts d’informació.

11. Treballar per la reducció de la disparitat digital. Alguns governs s’ha pres de maneraseriosa l’existent disparitat entre països rics i pobres en informació, especialment entreels del G-77, que s’han compromès a promoure el servei universal per a garantir a tothoml’oportunitat de participació.

12. El Banc Mundial va elaborar el Programa d’Informació per al Desenvolupament a principisdel 1995, amb l’objectiu d’assistir els països en vies de desenvolupament en la seva

128


integració a l’economia global de la informació. El 1995, la Unió Internacional deTelecomunicacions va crear el WorldTel, un projecte de 10 anys de durada que té perobjectiu proporcionar uns 40 milions de connexions telefòniques als països en vies dedesenvolupament. La Conferència de Ministres Africans que va tenir lloc a Addis Abebael 1995 va crear un grup de treball d’experts africans d’alt nivell per al desenvolupamentd’un pla d’acció regional sobre tecnologies de la informació, anomenat Iniciativa de laSocietat de la Informació Africana, amb la finalitat de mobilitzar els recursos financersnecessaris per a la implementació del WorldTel.


13. L’educació per al desenvolupament sostenible com a prioritat dins dels processos nacionalsd’educació formal.

14. Equipar les organitzacions de dones i d’individus amb els recursos de suport que elspermetin pressionar més efectivament els seus governs.

15. Empènyer les organitzacions de dones a jugar un paper actiu de custòdia per a garantirla responsabilitat i el seguiment dels esforços empresos pels països en l’aplicació delsacords que han ratificat.

16. La creació de sistemes de dades desglossades en funció del gènere com a acció críticaper a impulsar les polítiques adequades i per a identificar els obstacles que s’han de superar.

17. Reforçar els acords Nord-Sud per a proporcionar els recursos necessaris per ainfrastructures, basats en un marc de recursos energètics renovables. També podenconstituir una estratègia principal el desenvolupament en general i el desenvolupament derecursos humans Sud-Sud, així com la cooperació regional i nacional, ja que complementenles estratègies locals especialment beneficioses per a les dones.

18. Promoció de la ràdio comunitària i de la televisió rural per a difondre informació de caràctertècnic i social.

19. Capacitació i formació en selecció de tecnologies, gestió de les TIC globals per a finalitatsde desenvolupament, disseny i lliurament de tecnologies i serveis adequats.

23 d’octubre de 2001

NOTES:

11. La reunió de dones del CDS ha suggerit prèviament que s’hauria de realitzar un esforçexhaustiu durant el 2002 per a mesurar-ne el progrés. Ha senyalat la utilitat de dos índexsde gènere de l’Informe sobre Desenvolupament Humà (IDH), l’Índex de Desenvolupamentde Gènere (IDG) i la Mesura de Capacitació de Gènere (MCG), que proporcionen dadesútils i actualitzades. L’IDG es basa en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), quemesura els assoliments mitjans en un país basant-se en tres dimensions: la longevitat,el coneixement i el PIB per càpita real. L’IDG considera la desigualtat en els valors IDHentre els dos sexes. El MCG té per objectiu avaluar si les dones són capaces de participaractivament en tres àrees clau: l’econòmica, la social i la política. L’IDG se centra en lescapacitats i en les condicions, mentre que el MCG es preocupa més pel seu ús per a laplena participació. Esdevé crucial que aquests índexs siguin integrats als indicadors dedesenvolupament sostenible per tal de tenir molt més present el gènere.

129


12. Utilitzats per a identificar els afectats pels contaminants de la Base Aèria de Kelly,dispersats entre els residents dels jardins de North Kelly (NKG) als EUA; caracteritzatsper desordres neurològics, de desenvolupament, respiratoris, musculars, de fetge i deronyó, i per un dràstic deteriorament de la qualitat de vida.

13. Alguns exemples són: la Veu de les Dones Sudaneses per la Pau (VDSP); el grup feministaTwese Hamwe de Ruanda; el Comitè de les Mares de Soldats de Rússia; les Dones delsDissabtes d’Istanbul; la Coalició de Dones d’Irlanda del Nord; la Unió Nacional de Donesde Guatemala; les Dones de Khemara o Cambodja; la Iniciativa Liberiana de les 10 Dones;el Lligam de dones Palestines i Israelianes de Jerusalem; l’organització internacional dedones WORLD.

14. La salut és un estat de benestar físic, mental i social integral, i no simplement l’absènciade malalties.

15. FAO / WAICENT. 2000. Primera Consulta sobre Gestió de la Informació Agrícola.

16. NU. 1992. Agenda 21. Capítol 40. Informació per a la presa de decisions

17. APC. 1995. Programa de Suport al Treball en Xarxa de les Dones de l’APC a la QuartaConferència Mundial sobre les Dones.

18. ITU / BDT Base de Dades d’Indicadors sobre Telecomunicacions.

19. MIDS. Gener de 1997.

10. Shiva, Vandana. 1993. Monocultius de la Ment.

11. NU. 1992. Agenda 21. ibid.

130


DECLARACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DELA SOCIETAT CIVIL AFRICANA PARTICIPANTS ENLA CIMERA DE JOHANNESBURG SOBREEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

26 d’agost – 4 de setembre de 2002

1. Nosaltres, representants de les organitzacions de la societat civil africana i ONG, reunitsa la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible a Johannesburg, Sud-àfrica,del 26 d’agost al 4 de Setembre de 2002, reafirmem la nostra petició i el nostre compromísper a aconseguir el desenvolupament equitatiu sostenible a l’Àfrica.

2. La Conferència de Rio va establir una fita en el compromís internacional per a donar suportpolític, financer i tecnològic a la nostra visió d’aconseguir els objectius interrelacionats dedesenvolupament centrat en la persona, ambientalment sostenible i culturalment sensible,i la reducció de la pobresa.

3. Una dècada més tard, és evident que l’estat del desenvolupament a l’Àfrica, i particularmentla pobresa, ha empitjorat. Hi ha hagut un compromís insuficient dels governs africans peraplicar els ideals de Rio de Janeiro, i un suport econòmic i tecnològic inadequat de lesparts implicades respecte les prioritats de desenvolupament de l’Àfrica. La capacitat de lagent africana per a sortir de la pobresa, la inseguretat en l’alimen tació i l’analfabetismehan estat perjudicats per molts factors, que inclouen nivells i termes de comerç precaris,un nivell creixent d’ofegament, disminució de l’Assistència Internacional per alDesenvolupament (AID) i dels fluxos d’inversió, un increment de la marginació en lesrelacions mundials causat per la globalització, polítiques desfavorables de donacions,deteriorament ambiental –en part per l’increment de l’explotació de la base de recursosnaturals del continent– el predomini del VIH/SIDA, i conflictes armats i guerres.

4. Decidim aprofitar l’oportunitat oferta pel Compromís sobre Desenvolupament Sostenible deJohannesburg de treballar per a assegurar un compromís urgent i renovat per part delsgoverns africans i altres socis pel desenvolupament, ajudats per accions d’implementaciósubjectes a terminis, recursos i nivells de recursos identificats i supervisables, que assegurinl’obtenció dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i accelerin la realitzacióde la nostra visió de desenvolupament sostenible per a l’Àfrica en els propers deu anys.

5. Nosaltres, les organitzacions de la societat civil de l’Àfrica, tenim la visió d’una societatafricana caracteritzada per la unitat en la diversitat, la igualtat i l’equitat.Veiem una societatque garanteix les necessitats bàsiques de la gent, que participa i acomoda els interessosdels agent implicats en els processos de presa de decisió, que inclouen la millora de lasituació de la dona, la joventut i els nens en totes les àrees. És una societat que assegurala democràcia i els drets humans i on la pobresa està reduïda a nivells mínims mitjançantel desenvolupament basat en el coneixement, la cultura i la gent, i que és sostenibleambientalment, social i econòmica.

6. Valorem la iniciativa AESAB (Aigua, Energia, Salut, Agricultura i Bodiversitat) del secretarigeneral de les NU com una contribució al Pla Esborrany de la Implementació de la CimeraMundial sobre el Desenvolupament Sostenible (CMDS) que pretén aportar orientació iempenta a l’acció en les àrees temàtiques clau de l’aigua, l’energia, la salut, l’agriculturai la biodiversitat que són integrals en un apropament global coherent amb la implementaciódel desenvolupament sostenible.

131


7. Demanem que es defineixin i s’adoptin processos clars i criteris de treball transparentsmitjançant la participació de tots els agents implicats en la implementació dels acordsderivats de la Cimera de Johannesburg.

8. Urgim tots els governs, especialment els governs africans, que es comprometin amb elsdesafiaments tractats en els «Estatuts de la Terra».

9. Fem notar que, per tal que la CMDS asseguri l’obtenció de la nostra mencionada visió del’Àfrica, ha d’abordar els temes clau següents:

a) eradicació de la pobresa

b) emergència d’agrupacions i aliances regionals africanes, incloent la Unió Africana (UA),i el Nou Partenariat per al Desenvolupament de l’Àfrica (NEPAD)

c) desenvolupament dels recursos humans

d) (des)educació

e) salut

f) lluita contra el VIH/SIDA, TB, la malària i les malalties evitables de la pobresa

g) Àfrica i globalització

h) agricultura sostenible i seguretat alimentària

i) aigua i sanejament

j) administració responsable de recursos naturals

k) desertificació i degradació de la terra

l) energia

m) ciència i tecnologia

n) governació democràtica

o) compliment de la llei i respecte pels drets i les llibertats humans;

p) igualtat i equitat de gènere

q) conflictes armats i hostilitats

r) fi dels conflictes armats i de la proliferació d’armes petites;

s) pau

t) coneixement indígena

u) reconeixement legal dels drets de les comunitats locals.

v) Demanem que tots els governs es comprometin a arribar a un acord en el calendari pera la desaparició gradual de les perjudicials subvencions als combustibles fòssils, i quees posin d’acord en els objectius i els terminis per a incrementar el mercat d’energiesrenovables en el subministrament d’energia a l’Àfrica.

w) Fem notar que aconseguir les nostres finalitats sobre desenvolupament sosteniblerequereix un ambient de recolzament internacional, particularment en les àrees d’accióen política macroeconòmica, d’accés al mercat i al comerç just, de cancel·lació del deute,d’OTD i de condicions per a influenciar en el flux de capital privat, desenvolupamenthumà, transferència de tecnologia, desenvolupament capacitiu i en la implementaciótotal de convencions de desenvolupament ambiental i de sostenibilitat multilaterals i elsseus protocols.

132


x) Fem notar que mentre que la globalització pot portar oportunitats i desafiaments nousper al desenvolupament sostenible a l’Àfrica, la distribució desigual de la riquesa marginael continent encara més. Demanem que, quan aquests beneficis es generin, lescomunitats més desafavorides en siguin les beneficiàries.

y) Reafirmem el nostre compromís amb el NEPAD, tot i el nostre nivell d’implicació insuficienti inadequat en la seva formulació, i urgim els líders africans que participin amb lesorganitzacions de la societat civil africana en tots els processos per la seva millora,implementació i supervisió. Urgim el NEPAD que no torni a aplicar els Programes d’AjustEstructural (PAE), que han incrementat la pobresa i la desigualtat en el continent.

z) Fem notar que la pau és un prerequisit per al desenvolupament sostenible i demanemals governs africans i a la comunitat internacional que adopti mesures a la Cimera pera assegurar un ambient pacífic i estable pel desenvolupament sostenible de l’Àfrica.

aa) Reafirmem que el desenvolupament sostenible requereix una participació activa de lesdones i els homes en peu d’igualtat i a tots els nivells de la presa de decisions,implementació, supervisió i avaluació. Demanem equitat i igualtat en la integració delsgèneres en totes les activitats tractades a l’Agenda 21, als Objectius de Desenvolupamentdel Mil·lenni i al Compromís per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg.

ab) Reafirmem la necessitat incondicional que els governs africans mateixos iniciïn els tràmitsapropiats per a assegurar una bona governació democràtica basada en la participaciópopular com a principal prerequisit per al desenvolupament sostenible.

ac) Nosaltres, les Organitzacions de la Societat Civil Africana, ens comprometem a ser partimplicada en la implementació i la supervisió de l’Agenda 21, dels Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni i del Compromís per al Desenvolupament Sostenible deJohannesburg mitjançant coalicions existents i noves d’ONG/OSC en desenvolupamentsostenible local, nacional i de la regió africana.

Datat aquest dijous, 4 de Setembre de 2002, a Johannesburg.

133


DECLARACIÓ DE KIMBERLEY. CONFERÈNCIAINTERNACIONAL DELS POBLES INDÍGENES SOBREDESENVOLUPAMENT. EL TERRITORI KHOISAN

Kimberley, Sud-àfrica, 20 – 23 d’agost de 2002

Nosaltres, els pobles indígenes, caminem cap al futur sobre les petjades dels nostresavantpassats.

Declaració de Kari-Oca, Brasil, 30 de maig de 1992

Nosaltres, els pobles indígenes del món reunits aquí, reafirmem la Declaració de Kari-Oca ila Carta de la Terra sobre els Pobles Indígenes. Reafirmem les nostres declaracions prèviessobre sostenibilitat ambiental i humana1.

Des de 1992, els ecosistemes de la Terra han estat sotmesos a canvis. Estem en crisi. Estemaccelerant l’espiral del canvi climàtic, que no suportarà la cobdícia insostenible.

Avui reafirmem la nostra relació amb la Mare Terra i la nostra responsabilitat envers lesgeneracions futures de mantenir la pau, l’equitat i la justícia. Continuem perseguint elscompromisos presos a la Cimera de la Terra, que queden reflectits en aquesta declaraciópolítica i en el pla d’acció que l’acompanya. Els compromisos presos envers els poblesindígenes a l’Agenda 21, incloent-hi la nostra participació plena i efectiva, no s’han fet efectivesper manca de voluntat política.

Com a pobles, reafirmem els nostres drets a l’autodeterminació i a la propietat, al control i ala gestió de les nostres terres i territoris ancestrals, aigües i recursos. Les nostres terres iterritoris són l’eix de la nostra existència –nosaltres som la terra i la terra és nosaltres. Estàinextricablement lligada a la nostra supervivència i a la preservació i desenvolupament futurdel nostre coneixement i cultura, a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat i a la gestiódels ecosistemes.

Tenim dret a determinar i establir prioritats i estratègies per al nostre propi desenvolupamenti per a l’ús de les nostres terres, territoris i d’altres recursos. El consentiment lliure, previ iinformat ha de ser obtingut abans de l’aprovació de qualsevol projecte que afecti les nostresterres, territoris i d’altres recursos.

Som els pobles originaris lligats a la terra pel nostre cordó umbilical i la pols dels nostresavantpassats. Els nostres indrets especials són sagrats i requereixen el màxim respecte. Lapertorbació de les restes de les nostres famílies i dels nostres ancians constitueix unaprofanació de la major magnitud, i una greu violació dels drets humans. Fem una crida per ala repatriació immediata de totes les restes humanes de Khoisan que actualment es trobenen museus o d’altres institucions arreu del món, així com totes les restes humanes de totsels altres pobles indígenes. Conservem els drets sobre els nostres indrets sagrats i cerimonials,i sobre les restes ancestrals. Això inclou el dret d’accedir a les sepultures, i als indretsarqueològics i històrics.

135

1 Inclou l’Esborrany de Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes; la Carta de l’Aliança Internacional dePobles Indígenes i Tribals; la Declaració de Mataatua; la Declaració de Santa Cruz sobre Propietat Intel·lectual; laDeclaració de Leticia dels Pobles Indígenes i d’Altres Pobles Dependents dels Boscos sobre l’Ús i Gestió Sosteniblesde Tota Mena de Boscos; la Carta dels Pobles Indígenes de l’Àrtic i de l’Orient Llunyà de Sibèria; la DeclaracióPolítica dels Pobles Indígenes de Bali; i la Declaració dels Pobles Indígenes d’Àfrica de l’Est a la Reunió Preparatòriade la CMDS.


L’acceptació nacional, regional i internacional i el reconeixement dels pobles indígenes éscabdal per assolir de la sostenibilitat humana i ambiental. Els nostres sistemes de coneixementtradicional han de ser respectats, promoguts i protegits; cal garantir els nostres drets depropietat intel·lectual col·lectiva. Sense el consentiment lliure, previ i informat dels posseïdorsdel coneixement tradicional, aquest coneixement no és en mans del domini públic i la propietatintel·lectual i cultural roman protegida per la llei. L’ús no autoritzat i l’apropiació del coneixementtradicional constitueix un robatori.

La globalització econòmica constitueix un dels obstacles principals per al reconeixement delsdrets dels pobles indígenes.Les corporacions transnacionals i els països industrialitzats imposenla seva agenda global a les negociacions i acords del sistema de Nacions Unides, al BancMundial, al Fons Monetari Internacional, a l’Organització Mundial del Comerç i en d’altresorganismes que retallen els drets continguts a les constitucions nacionals, i als convenis i acordsinternacionals. L’extracció, la recol·lecció, la producció i els models de consum insosteniblesprovoquen canvi climàtic, contaminació difosa i destrucció ambiental, ens desallotgen de lesnostres terres i creen nivells immensos de pobresa i malaltia. Estem profundament convençutsque les activitats de les corporacions mineres multinacionals en territori indígena han comportatla pèrdua i la profanació de les nostres terres, tal i com mostra l’exemple del territori Khoisan.Aquestes activitats han causat nombrosos problemes de salut, han interferit, accedit i ocupatels nostres indrets sagrats, han destruït i esgotat la Mare Terra, i han corcat les nostres cultures.

Som responsables de la defensa dels territoris i les comunitats indígenes contra l’explotaciódels governs, les agències de desenvolupament, les empreses privades, les ONG, i elsparticulars. Els pobles indígenes no són objectes del desenvolupament del turisme. Sónparticipants actius amb drets i responsabilitats sobre els nostres territoris, que inclouen elprocés de planificació, implementació i avaluació del turisme.

Mitjançant el reconeixement del rol vital que el pasturatge i la cacera tenen en la subsistènciade molts pobles indígenes, urgim el governs a reconèixer, acceptar, donar suport i invertir enel pasturatge i la cacera com a sistemes econòmics viables i sostenibles. Reafirmem els dretsdels nostres pobles, nacions i comunitats, de les nostres dones i dels nostres homes, gentgran i joves al benestar físic, mental, social i espiritual.

Estem decidits a garantir la participació equitativa de tots els pobles indígenes d’arreu del món entots els aspectes del planificació per un futur sostenible, amb la inclusió de dones, homes, grans ijoves. I per a assolir aquesta participació esdevé necessari l’accés equitatiu als recursos. Urgimque les Nacions Unides promoguin el respecte pel reconeixement, la supervisió i l’execució delstractats, acords i d’altres disposicions constructives establerts entre els pobles indígenes i els estats,o els seus successors, d’acord amb el seu esperit i intenció originals, així com també urgim elsestats a honorar i respectar els tractats, acords i d’altres disposicions constructives esmentades.

La llengua és la veu dels nostres avantpassats des del principi dels temps. La preservació,salvaguarda i desenvolupament de les nostres llengües són qüestions d’extrema urgència.La llengua forma part de l’ànima de les nostres nacions, és la nostra existència i el camí capal nostre futur.

Desitgem establir acords amb agències internacionals, governs, el sector privat i lescorporacions amb la finalitat d’assolir la sostenibilitat humana i ambiental, sempre que elsacords s’estableixin d’acord amb els principis següents:

- honestedat, franquesa i bona fe

- consentiment lliure, previ i informat dels afectats

- respecte i reconeixement de les cultures, les llengües i les creences espirituals, i

- els nostres drets a la terra i a l’autodeterminació.

136


Donem la benvinguda a l’establiment del Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobreAssumptes Indígenes, i urgim les NU a garantir tot el suport polític, institucional i financernecessari per tal que funcioni de forma efectiva, d’acord amb el manament contingut a laResolució ECOSOC E/2000/22. Donem el nostre suport a la continuïtat del Grup de Treballde les Nacions Unides sobre els Pobles Indígenes, en base a la importància del seu manamentper establir estàndards internacionals sobre els drets dels pobles indígenes.

Fem una crida per a la celebració d’una Conferència Mundial de Pobles Indígenes iDesenvolupament Sostenible, com a culminació de la Dècada de les Nacions Unides pelsPobles Indígenes del Món (1995-2004), un resultat concret de la Cimera Mundial per alDesenvolupament Sostenible.

Continuem mantenint l’esperit d’unitat inspirat pel poble de Khoisan i la seva hospitalitat.Reafirmem la solidaritat mútua entre els pobles indígenes del món, en la nostra lluita per lajustícia social i ambiental.

137


PLA DELS POBLES INDÍGENES PER A LAIMPLEMENTACIÓ DEL DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE

Johannesburg, República de Sud-àfrica, 2002

Introducció

Nosaltres, els representants dels pobles indígenes assistents a la Cimera Mundial sobre elDesenvolupament Sostenible, hem definit aquest Pla d’Implementació per a la dècada vinent,basat en la Declaració de Kimberley, com a part de la nostra contribució per a l’assolimentde la sostenibilitat humana i ambiental al món.El Pla d’Implementació reflecteix el cor i la ment dels pobles indígenes com a custodistradicionals de la Mare Terra, que durant molts mil·lennis han desenvolupat i educat les nostressocietats sostenibles.

Cosmovisió i espiritualitat

1. Destinarem les nostres energies i la nostra fortalesa organitzativa a la consolidació delsnostres valors i principis col·lectius, que emanen de la interrelació de diverses formes devida a la natura. Aquí és on rau el nostre origen, que reafirmem mitjançant la pràctica dela nostra cultura i la nostra espiritualitat.

2. Reforçarem el rol de la nostra gent gran i farem de les autoritats tradicionals els custodis dela nostra saviesa tradicional, que expressa la nostra espiritualitat, i de la visió còsmicaalternativa als models culturals insostenibles existents.

3. Demanem que el concepte de dany cultural s’incorpori a les avaluacions d’impacteambiental com a part dels instruments legals que custodien la nostra integritat culturalcontra els megaprojectes energètics, miners, turístics, de fusta o d’altres activitatsinsostenibles.

Autodeterminació i territori

4. Garantirem el reconeixement, la protecció i el respecte pel dret dels pobles indígenes al’autodeterminació, que és la condició prèvia bàsica per a garantir la nostra propietat,sobirania permanent, control i gestió de les nostres terres, territoris i recursos naturals.Totdiàleg o acord de desenvolupament sostenible amb els pobles indígenes ha d’estar basaten el reconeixement, la protecció i el respecte per aquest principi fonamental.

5. Urgim els governs a establir marcs legals específics on es reconegui el dret dels poblesindígenes a l’autodeterminació, i a les terres i territoris ancestrals, així com a adoptar laDeclaració Esborrany sobre els Drets dels Pobles Indígenes aprovada pel Grup de Treballde les NU de Poblacions Indígenes i per la Sub-Comissió de les NU de Protecció i Promociódels Drets Humans abans de la fi de la dècada Internacional dels pobles indígenes delMón de les Nacions Unides.

6. Continuem demanant el reconeixement dels nostres sistemes de tinença de la terra, i leslleis consuetudinàries. Reafirmem la nostra connexió espiritual i cultural amb les nostresterres i territoris. Exigim l’aturada immediata de totes les polítiques i reformes legals quecomprometen els nostres sistemes col·lectius de tinença de terres.

139


17. Intercanviarem experiències sobre els sistemes d’ús i gestió dels recursos naturals ambd’altres pobles indígenes, i promourem l’intercanvi entre els nostres pobles.

18. Nosaltres, els pobles indígenes, fomentarem la nostra estratègia global en matèria depolítiques internacionals, per tal d’influenciar i modelar els programes governamentals.

19. Protegirem i reforçarem les nostres institucions, salvaguardant les lleis i pràctiquescostumàries, que són la base per a la gestió respectuosa i sostenible del nostre medi idels nostres territoris.

10. Afirmem els nostre dret a demarcar les nostres terres i territoris tradicionals amb la plenaparticipació del nostre poble, i demanem als governs que acordin mecanismes amb elspobles indígenes per a aquest fi, tot respectant el nostre dret a la propietat col·lectiva.

11. Urgim els governs que emprenguin un procés de restitució de les terres i territorisancestrals dels pobles indígenes, com a mecanisme concret de promoció de lasostenibilitat humana i ambiental.

Tractats

12. Urgim les Nacions Unides a promoure el reconeixement, la supervisió i l’execució delstractats, acords i d’altres disposicions constructives establerts entre els pobles indígenesi els estats, o els seus successors, d’acord amb el seu esperit i intenció originals, aixícom també urgim els estats a honorar i respectar els tractats, acords i d’altres disposicionsconstructives esmentades.

Infància i joventut

13. Nodrirem un ambient de suport intergeneracional, amb el qual s’assentaran uns fonamentsforts per a les generacions futures. Assumirem la responsabilitat de transmetre el nostreestil de vida indígena per salvaguardar el nostre orgull i dignitat com a poble.

14. Donarem suport a les organitzacions de joves indígenes per tal que estiguin plenamenthabilitades amb els recursos necessaris per a iniciar, fer possibles i mantenircomunicacions contínues entre la joventut dels pobles indígenes, i així fer sentir la sevaveu en referència als assumptes preocupants del panorama internacional.

15. Continuarem promovent la participació de la joventut indígena en els processos de presade decisions internacionals, nacionals i locals pertinents als nostres pobles.

16. Exigim que es prenguin mesures immediates per tal que cesssin el treball infantil,l’explotació sexual infantil, el tràfic d’infants, els nens soldat, l’execució de menors i altresexplotacions i injustícies contra els infants indígenes.

Dones

17. Reafirmem els drets de les dones indígenes i el seu rol vital en la sostenibilitat humana,cultural i ambiental; i treballem per l’accés just i equitatiu a la terra, els recursos, l’educaciói d’altres serveis socials i de benestar. Emprendrem passos deliberats per a garantir queles dones indígenes participen en tots els nivells de governança i de lideratge –a nivelllocal, nacional i internacional.

140


18. Cal fer front sistemàticament a la violència contra les dones indígenes. Exigim mesuresimmediates contra tota mena d’explotació sexual, l’esterilització forçada i el tràfic de dones.

19. Reafirmm el rol de les dones indígenes com a custòdies del coneixement i la culturatradicionals, i de l’ús sostenible de la diversitat biològica.

Emplaçaments sagrats

20. Urgim els estats, els governs i la societat civil a treballar amb els pobles indígenes per agarantir que els emplaçaments sagrats, cerimonials i culturalment significatius dels poblesindígenes són preservats, respectats i protegits del desenvolupament destructiu o explotador.Garantirem l’accés dels nostres pobles als emplaçaments sagrats, de sepultura, arqueològicsi històrics. Això inclou el dret inalienable a restringir l’accés a aquests emplaçaments.

Seguretat alimentària

21. Promourem la conservació, l’ús i la gestió sostenibles dels nostres aliments tradicionals,i reforçarem els nostres propis models, sistemes i xarxes de producció i comerç, tot urgintels estats a garantir la integritat dels nostres hàbitats biològics per a aquesta finalitat.

22. Treballarem contra les tecnologies, polítiques i règims legals que violen els drets delspobles indígenes de mantenir el nostres coneixements, pràctiques, llavors i d’altresrecursos genètics relacionats amb l’alimentació, d’origen tradicional.

23. Urgim els governs i institucions internacionals a desenvolupar mecanismes de suport a lespràctiques i institucions pròpies dels pobles indígenes per a garantir la sobirania alimentària.

24. Exigim la moratòria immediata del desenvolupament, el cultiu i l’ús de llavors, plantes,peixos i d’altres organismes genèticament modificats, amb la finalitat de protegir la saluthumana, les llavors natives i altres recursos genètics relacionats amb l’alimentació.

25. Reforçarem el pasturatge, la caça i la recol·lecció com a sistemes econòmics viables quegaranteixen la sobirania, incloent-hi el reconeixement, l’acceptació i el suport del govern.

26. Urgirem els governs a treballar amb els pobles indígenes per tal que cessi la introducciód’espècies alienes o invasores que amenacin la salut dels nostres territoris i recursosalimentaris tradicionals.

Coneixement indígena i drets de propietat intel·lectual

27. Ens comprometem a salvaguardar, protegir i reafirmar l’ús del coneixement i les pràctiquesindígenes, tot respectant els valors espirituals i les dimensions d’aquest coneixement.Reforçarem les nostres iniciatives de divulgació d’informació, de recerca, capacitació iintercanvi d’experiències sobre diversitat biològica i cultural entre els pobles indígenes.

28. Reafirmem el nostre compromís amb la protecció dels sistemes de coneixement indígenesi de la diversitat de formes de vida als nostres territoris, recursos que són col·lectius i queestan sota el nostre control i administració directes. Lluitarem contra tot règim de DPI quepretengui registrar patents, drets d’autor o marques monopolístiques per a productes,dades o processos derivats o originats pel nostre coneixement. El material genètic, elsgens aïllats, les formes de vida o d’altres processos naturals han de ser exclosos delsrègims de DPI.

141


29. Urgim els estats i les organitzacions internacionals a reconèixer i respectar l’establimenti el desenvolupament dels nostres propis sistemes per a la protecció del coneixementindígena, i a exigir l’aturada immediata de totes les activitats de biopirateria.

30. Convoquem els governs a respectar l’esperit de l’Article 8.j de la Convenció sobre DiversitatBiològica. Sol·licitem la revocació dels acords adoptats a la llum dels Aspectes Comercialsdels Drets de Propietat Intel·lectual de l’Organització Mundial del Comerç, quecomprometen el coneixement indígena.

31. Declarem fermament el nostre dret a la participació plena i efectiva en els àmbits de presade decisió nacionals i internacionals sobre biodiversitat i coneixement tradicional, com laConvenció sobre Diversitat Biològica (CDB), l’Organització Mundial de la PropietatIntel·lectual (OMPI), la Comissió de les NU per al Comerç i el Desenvolupament (CNUCD)i la Comunitat Andina de Nacions (CAN).

Biodiversitat

32. Exigim la declaració d’una moratòria sobre totes les activitats relacionades amb la diversitatgenètica humana que involucrin específicament els pobles indígenes, incloent-hi l’accés,el mostreig, l’assaig, la recerca i l’experimentació.

33. Sol·licitem als estats que estableixin mecanismes per al retorn de totes les col·leccionshumanes, botàniques i genòmiques, que aportin als nostres pobles informació completai exacta sobre tot els usos passats d’aquestes col·leccions.

34. Sol·licitem l’establiment d’un codi ètic internacional sobre bioprospecció per tal d’evitarla biopirateria i per garantir el respecte a la nostra herència cultural i intel·lectual.

35. Continuarem participant activament en tot el procés de la Convenció sobre DiversitatBiològica, mitjançant el Fòrum Internacional Indígena sobre Biodiversitat, amb la finalitatde defensar i salvaguardar la biodiversitat de les nostres terres i territoris; i exigimcoherència i consistència en la implementació dels diversos instruments de Rio ambd’altres instruments locals, nacionals i regionals.

36. Ens oposarem a la biopirateria i a la patent de tota forma de vida.

37. Exigim el reconeixement constitucional i legislatiu de la conservació i gestió de la nostrabiodiversitat, com a fet inherent a la sobirania dels pobles indígenes.

Boscos i àrees protegides

38. Sol·licitem que tota la legislació, les polítiques i els programes de treball sobre boscos iàrees protegides garanteixin i respectin rigorosament les nostres terres i territoris, així comels nostres drets, necessitats i beneficis, i que reconeguin el nostre ple dret al control i lagestió dels nostres boscos.

39. Defensarem els valors culturals i la integritat material dels nostres boscos, tot promoventles polítiques adequades per a aquesta defensa. Exigim específicament la declaraciód’una moratòria sobre tota activitat econòmica perjudicial, i sobre la concessió de permisosper a l’explotació de petroli i de fusta, i per a la mineria.

142


40. Pel que fa a les àrees protegies establertes sobre terres i territoris indígenes, incloent-hiles zones humides, les costes i els mars, els estats han de transferir el control territorial–incloent-hi la jurisdicció, l’administració i la gestió– d’aquestes àrees als pobles indígenes.

Mineria

41. Sol·licitem la declaració d’una moratòria sobre les activitats mineres fins que els governsi les corporacions reconeguin i respectin els nostres drets fonamentals a l’autodeterminaciói al consentiment lliure, previ i informat per a tota forma de mineria.

42. Sol·licitem un estudi d’impacte ambiental exhaustiu i participatiu de les activitats mineres,que incorpori els impactes ambientals, socials, culturals i sobre la salut.

43. Urgim els governs a aprovar lleis, regles i disposicions constitucionals que prohibeixin laconfiscació de terres indígenes per a activitats mineres. Les terres i els territoris indígenesno han de ser incloses en les zones de planificació mineres.

Energia

44. Sol·licitem la declaració d’una moratòria governamental sobre les activitats següents:a. L’expansió i les noves exploracions per a l’extracció de petroli, de gas natural, d’urani i

de carbó a les terres i territoris indígenes o en les seves rodalies, especialment en lesàrees originàries i en aquelles que són especialment sensibles des del punt de vistaambiental, social, cultural i històric.

b. Pel que fa a la construcció de grans preses, els governs i les institucions multilateralshaurien d’emprar el marc proposat per la Comissió Mundial sobre Preses, per a unavisió de desenvolupament basada en el reconeixement dels drets i en l’estudi del risc.

c. Sol·licitem el tancament i el decomís de totes les centrals nuclearsd. El transport i l’emmagatzematge de residus radioactius en terres i territoris indígenes.

Donem suport ferm a la contenció i la supervisió dels residus in situ durant la seva vidaradioactiva.

45. Donarem suport i ens comprometrem a promocionar l’aprofitament de fonts renovablesd’energia per cobrir les necessitats energètiques dels nostres pobles i comunitats.Treballarem per al desenvolupament de mecanismes internacionals per a:

- donar suport a la capacitació, als mecanismes financers i a la transferència tecnològicaper a les nostres comunitats

- adreçar el desenvolupament de les energies netes i renovables; i- promoure les iniciatives de desenvolupament sostenible que incorporin el coneixement

tradicional.

46. Demanarem que, a més dels estudis d’impacte ambiental d’activitats energètiques,s’emprenguin estudis d’impacte social, cultural i sobre la salut; així mateix, enscomprometem a participar activament en aquests estudis d’impacte.

47. Urgirem els governs a aprovar lleis, normes i disposicions constitucionals que prohibeixinla confiscació de les terres indígenes per al desenvolupament d’activitats energètiques.

48. Identificarem les subvencions governamentals a formes insostenibles d’energia i endemanarem la retirada en un termini de cinc anys.

143


Turisme

49. Ens responsabilitzarem que les activitats turístiques que generem estiguin basades enles nostres estratègies de desenvolupament, que incorporin el respecte pels nostres valorstradicionals, l’ètica i els drets humans, i que conservin la nostra herència natural i cultural.

50. Convidem els governs a participar en els nostres esforços per a desenvolupar i aplicarnormes, directrius i regulacions per al desenvolupament del turisme, basades en elsprincipis de respecte pels nostres drets i cultures, i per la integritat dels ecosistemes.

Pesqueries, recursos marins i costaners

51. Mantindrem i promourem els nostres sistemes tradicionals de recol·lecció sostenible delsrecursos marins.

52. Ens comprometem a mantenir els recursos de les nostres pesqueries marines i d’aiguadolça, de les quals depenen molts dels nostres pobles, i lluitarem contra la sobrepesca,els abocaments tòxics i de residus, i l’impacte del turisme, que afecta els oceans, lescostes i les aigües interiors.

53. Desenvoluparem propostes per a la protecció i la gestió de les àrees nacionals itransfrontereres, i els seus recursos biològics; exigim als estats que incorporin aquestespropostes en els respectius marcs legals i polítics.

54. Promourem l’establiment de nous règims de quotes equitatives respecte d’altres grupsinteressats, mitjançant negociacions nacionals i internacionals, i d’acord amb els nostresdrets històrics com a propietaris i gestors dels recursos.

Aigua

55. Demostrarem la nostra potestat i interès comuns en la protecció de l’aigua i de la vida,mitjançant aliances i xarxes en matèria d’aigua arreu del món.

56. Sol·licitem la creació d’un òrgan regulador internacional que faci un seguiment del comerçde l’aigua. Ens oposem i denunciem la privatització de l’aigua, així com el seutransvasament, que afecta els recursos aquàtics i els nostres territoris.

57. Demanarem l’establiment de sistemes de restauració i compensació per al restablimentde la integritat de l’aigua i dels ecosistemes.

Canvi climàtic

58. Instem els Estats Units i tots els altres països que encara no ho han fet, a ratificar i aplicarel Protocol de Kyoto. Instem tots els països a adoptar estratègies transversals per aturarla destrucció dels ecosistemes clau de segrest de carboni.

59. Sol·licitem que el Protocol de Kyoto incrementi l’objectiu de reducció de diòxid de carbonien un 5,2%, i que incorpori la recomanació del Panell Intergovernamental sobre el CanviClimàtic (IPCC) de les NU, segons el qual cal reduir immediatament les emissions degasos amb efecte d’hivernacle (GEF) en un 60% per tal d’estabilitzar les temperaturesglobals.

144


60. Renovem els nostres compromisos de pràctiques i coneixements per a la minimitzacióde les emissions de GEF, i exigim als estats el compliment dels seus compromisos dereducció d’emissions de GEF.

61. Ens oposem a la introducció dels embornals de carboni i dels mecanismes de comerçde carboni dins dels Mecanismes de Desenvolupament Net (CDM) previstos al Protocolde Kyoto i al Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

62. Instem els estats a la promoció de processos sociopolítics equitatius i transversals, basatsen l’enfocament de les ecoregions, per tal de mitigar econòmicament els desastres naturalscausats pel canvi climàtic.

63. Donarem prioritat a les nostres pròpies iniciatives científiques i tècniques, basades enpràctiques tradicionals, que generin coneixement sobre sistemes de producció amb unefecte d’hivernacle mínim.

64. Sol·licitem que s’atorgui als pobles indígenes la consideració d’Estatus Especial en elprocés del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

65. Sol·licitem la creació d’un grup de treball ad hoc d’intercessió i de duració indefinida sobre elspobles indígenes, les comunitats locals i el canvi climàtic amb l’objectiu que s’estudiïn i proposinsolucions oportunes, efectives i adequades per a respondre a les situacions d’emergènciacausades pel canvi climàtic que afectin els pobles indígenes i les comunitats locals.

66. Fem una crida als governs per la implementació d’Estudis d’Impacte Climàtic que tinguin encompte els sistemes de coneixement i les observacions dels pobles indígenes, així com laparticipació plena i equitativa dels pobles indígenes en tots els aspectes i estadis del procés.

Salut i productes tòxics

67. Continuarem utilitzant, enfortint i protegint els nostres sistemes tradicionals de salut dinsles nostres comunitats. Els nostres sistemes, pràctiques i curanderos indígenes han derebre un reconeixement igualitari. Els nostres drets intel·lectuals col·lectius sobre lesmedicines tradicionals també han de ser protegits.

68. Sol·licitem l’establiment d’acords financers equitatius per als nostres propis programesde salut, projectes i iniciatives.

69. Instem les institucions internacionals i els governs a participar en la construcció d’unmodel plural de salut pública que homologui el nostre coneixement i innovacions, lesnostres pràctiques i els guaridors tradicionals.

70. Cooperarem per a establir urgentment totes les mesures necessàries per al control de les malaltiesnoves i renaixents, com el VIH/SIDA, la tuberculosi o la malària. Caldria reconèixer i reforçar lesnostres institucions tradicionals i consuetudinàries en la lluita contra aquestes malalties.

71. Demanem la participació efectiva en el planificació, la implementació i el seguiment deles polítiques, programes i serveis de salut nacionals i internacionals. També demanemque els sistemes nacionals de salut proporcionin tractaments i medicines vitals que siguinaccessibles, ja siguin gratuïts o a un preu assequible.

72. Instem els governs a reconèixer la particular vulnerabilitat dels infants indígenes, de les donesindígenes embarassades i de les que alleten els seus infants, i a emprendre les actuacionsnecessàries per a protegir-los de l’exposició a contaminants i de condicions ambientals nocives.

145


73. Exigim el cessament immediat de les activitats contaminants situades en terres i territorisindígenes, i l’adopció de mecanismes per a contenir i fer el seguiment de la contaminacióexistent i els seus efectes sobre el medi, incloent-hi els oceans i la salut humana. Sol·licitemla retirada de la gasolina amb plom i d’altres substàncies tòxiques.

74. Demanem que les indústries i els governs es facin responsables dels danys que ja hancausat al medi ambient i a la salut humana. Sol·licitem una compensació i la reparacióper la destrucció del medi, inclosos els oceans, i per l’exposició a productes tòxics.

75. Sol·licitem que els governs signin i ratifiquin de forma expeditiva el Conveni d’Estocolmsobre contaminants orgànics persistents, el Conveni de Rotterdam sobre productesquímics i pesticides perillosos; el Conveni de Basilea i la seva prohibició de 1995 sobrel’exportació de residus perillosos des de països de l’OCDE a països de fora de l’OCDE,i també el Protocol del Conveni de Londres de 1996 sobre abocaments als oceans.

Desertificació

76. Exigim la participació plena i efectiva dels pobles indígenes i de les comunitats locals,especialment les d’Àfrica, en el procés de negociació i d’implementació del Conveni pera Combatre la Desertificació. Exigim l’assignació de prou recursos financers i demecanismes equitatius que ens permetin contribuir substancialment a aquest conveni ia les activitats que s’hi relacionen.

Educació, ciència, tecnologia i comunicacions

77. Revitalitzarem, reforçarem i desenvoluparem les nostres institucions i sistemes educatiustradicionals per a l’aprenentatge a tots els nivells.

78. Treballarem per a canviar els sistemes educatius públics i privats, amb la finalitat dereconèixer i educar en la diversitat cultural de cada país, tot tenint en compte la revisiócurricular, la restauració de la veritat històrica, la producció de nous mètodes de suportper als professors, i la introducció de noves llengües.

79. Promourem els programes de capacitació, tant a les societats indígenes com a les noindígenes, sobre els nostres drets i prioritats sobre el desenvolupament sostenible, ambla finalitat de reforçar l’aplicació de polítiques de cooperació amb i entre els pobles indígenes.

80. Reforçarem la recerca, la planificació, la conservació, l’ús i la gestió pròpies de les terresi territoris indígenes, així com dels nostres recursos naturals, mitjançant el coneixementtradicional i d’altres tecnologies adequades que respectin les nostres cultures i tradicions.

81. Continuarem reforçant els nostres sistemes i xarxes d’informació, de comunicacions i detelecomunicacions, i demanarem recursos financers per a aquesta finalitat.

82. Promourem les xarxes de cooperació científica i tècnica entre els pobles indígenes, ambla finalitat de reforçar el nostre coneixement i capacitació especialitzats.

Seguretat i resolució de conflictes

83. Reforçarem la capacitat dels nostres propis sistemes de resolució de conflictes, ireafirmarem el rol dels nostres líders i autoritats tradicionals en la resolució d’assumptesrelacionats amb la seguretat i els conflictes armats, com les violacions, les tortures i

146


d’altres formes de violació dels drets humans. Garantirem que les comunitats indígenesno siguin utilitzades les unes contra les altres en l’escalada dels conflictes armats.

84. Sol·licitem la desmilitarització immediata a les terres i territoris indígenes i a les sevesrodalies, així com el cessament de les violacions dels drets humans contra els poblesindígenes. Instem els estats a la resolució dels conflictes d’acord amb uns principisdemocràtics, i d’acord amb les lleis humanitàries internacionals.

85. Instem els governs a donar suport al retorn voluntari dels pobles indígenes, dels refugiatsi dels pobles desplaçats a les seves terres i territoris. Els esforços de rehabilitació s’hauriend’ajustar als interessos específics dels pobles indígenes.

Comunitats sostenibles

86. Rebutgem contundentment tota política, incloent-hi la de privatització, i tot programad’ajust estructural liberalitzador que no reconegui ni respecti els drets dels poblesindígenes. Donem fermament el nostre suport a la condonació del deute etern dels païsosdel Sud, que ha comportat impactes negatius sobre les nostres terres i territoris.

87. Instem els estats i la comunitat internacional a desenvolupar instruments específics per ala protecció del capital natural, cultural, social i tecnològic dels pobles indígenes, com adipositaris de la nostra economia; així mateix, demanem suport al desenvolupament delspobles indígenes.

88. Demanem als governs nacionals i a la comunitat internacional que estableixin un marc legalque doni validesa als models econòmics col·lectius tradicionals i innovadors, i que en permetiel funcionament.Aquests models econòmics haurien de tenir accés als mecanismes financersnormalitzats, incloent-hi el crèdit, i haurien de permetre el comerç o l’intercanvi de béns iserveis rellevants per als pobles i comunitats indígenes.

Responsabilitat corporativa

89. Donem suport a l’adopció d’un conveni legalment vinculant sobre ResponsabilitatCorporativa que defensi els drets dels pobles indígenes, incloent-hi el nostre consentimentprevi i informat per a qualsevol activitat duta a terme pels estats o les corporacionstransnacionals, i que afecti les nostres terres, territoris o comunitats.

Governança

90. Reclamem la participació plena i efectiva dels pobles indígenes en tots els estadis i nivellsde presa de decisió de programes, polítiques i institucions que promoguin el desenvolupamentsostenible.

91. Donem suport als models de desenvolupament sostenible presentats pel Consell Àrtic,que introdueixen principis de col·laboració formal entre els estats i els pobles indígenes,així als com enfocaments ecosistèmics, a la col·laboració entre el coneixement tradicionali científic, i als plans d’implementació locals, nacionals i regionals.

92. Exigim la introducció d’indicadors específics sobre la situació dels pobles indígenesrespecte la valoració de la implementació de l’Agenda 21 a tots els nivells i, en particular,en el progrés pel que fa a la implementació dels capítols 26 i 20, sobre la participaciódels pobles indígenes i les comunitats locals.

147


93. Reclamem i abonem el dret a designar les nostres pròpies estructures de govern.Rebutgem les anomenades «autoritats indígenes», imposades a qualsevol nivell alsnostres territoris pel govern, i que són emprades per implementar-ne els models dedesenvolupament, ja siguin o no sostenibles.

Drets humans

94. D’acord amb els nostres valors, emprendrem totes les mesures necessàries per promoureels drets humans, incloent-hi l’educació en drets humans entre els pobles indígenes idins les nostres comunitats.

95. Sol·licitem la corroboració del manament del Grup de Treball sobre Pobles Indígenes dela Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles.

96. Continuarem participant de forma constructiva en els processos, institucions i òrgansde les Nacions Unides i d’altres organitzacions multilaterals especialitzades en poblesindígenes, com el Fòrum Permanent d’Assumptes Indígenes, el Grup de Treball sobrePoblacions Indígenes o la Comissió Interamericana de Drets Humans de l’Organitzaciód’Estats Americans.

97. Instem les Nacions Unides a organitzar i convocar una Conferència Mundial sobre PoblesIndígenes i Desenvolupament Sostenible, en el marc de la Dècada Internacional delsPobles Indígenes del Món (1995-2004).

98. Instem les Nacions Unides a declarar la Segona Dècada Internacional dels PoblesIndígenes del Món (2005-2014).

99. Instem els governs a signar, ratificar i implementar el Conveni núm. 169 de l’OrganitzacióInternacional del Treball, sobre pobles i tribus indígenes, d’acord amb els desitjos delspobles indígenes dels seus països respectius.

100. Manifestem el nostre suport al Fòrum Permanent de les NU sobre Assumptes Indígenes,com a punt focal global per a la promoció de la cooperació entre els països i els poblesindígenes en matèria d’implementació de polítiques, acords i plans d’acció internacionalssobre pobles indígenes i desenvolupament sostenible. Utilitzarem el Fòrum Permanentd’Assumptes Indígenes per a fer el seguiment del compliment d’aquest pla d’implementació.

148


DECLARACIÓ INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT.CIMERA MUNDIAL SOBRE EL DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE

República de Sud-àfrica, 15 d’agost – 4 de setembre de 2002

Nosaltres, els joves reunits aquí a Johannesburg en motiu de la Cimera Mundial sobre elDesenvolupament Sostenible, vam entrar en aquest procés amb optimisme i amb l’esperançaque l’esperit de la Cimera de la Terra de 1992 seria encara viu, i es transformaria en accionsconcretes i en plans assolibles per part dels governs. Avui dia, estem decebuts i enfadats pelfet que els rics i els poderosos han bloquejat el camí per al desenvolupament sostenible i hanfet que els resultats d’aquesta cimera siguin pobres i escassos. Estem preocupats pels esforçosdels governs del Nord per destruir l’Agenda 21 i per cooperar –o fins i tot encoratjar- amb unainvasió empresarial sense precedents dels processos democràtics, multilaterals i cooperatius.A més, estem escandalitzats amb un govern en particular –el dels Estats Units d’Amèrica- iamb els seus intents per soscavar i sabotejar els acords assolits en aquesta cimera.

Vivim en una època caracteritzada per la degradació ambiental, la pobresa global, elsubdesenvolupament, la marginació de milers de milions de persones i totes les formes deviolència i discriminació possibles. També és l’època d’una revolució sense precedents en lainformació i la tecnologia, incloent-hi el camp de la biotecnologia; una època en què lahumanitat ha acumulat prou volum de capital, tecnologia i coneixements per poder eradicarla pobresa global, el subdesenvolupament i les profundes disparitats socioeconòmiquesexistents entre i dins de les nacions-estat.

Reconeixem que la globalització dels mercats i les formes imposades de governança globalque les acompanyen presenten grans reptes:

- la concentració de poder financer i econòmic en mans de pocs individus i corporacionsmultinacionals;

- la degradació i esgotament dels recursos naturals de la terra;

- el desmantellament de les nacions-estat i de la seva capacitat per implementar deforma efectiva mesures per al desenvolupament sostenible.

Creiem que el repte crucial al qual s’enfronta la humanitat avui dia és el de garantir que laglobalització esdevingui una força positiva per als pobles del món.Tots ens hem de comprometrea construir un ordre econòmic i polític mundial més equitatiu i més just, i a imbuir el procés deglobalització amb nous valors i ètiques equitatives, de justícia social i inclusives.

Reconeixem

- Que els intents de fer front a la pobresa han estat censurats i limitats a mesures inadequadesque fracassen a l’hora de redreçar les desigualtats històriques i contemporànies.

- El tancament del Centre de Corporacions Transnacionals de les NU i l’actual aniquilaciódels mecanismes per a la regulació de les corporacions, així com l’aplicació dels acordsinternacionals, són estrepitosos, i cal revocar-los.

- Que la Declaració de Rio, així com d’altres acords multilaterals, constitueixen instrumentscrucials per a la governança global, sempre que estiguin acompanyats d’objectius clars imarcs temporals que tinguin per objectiu la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques.A més, el reforçament de les organitzacions regionals és fonamental per a la implementacióequitativa d’objectius i calendaris d’actuació per al desenvolupament sostenible.

149


- Que podem prendre dos camins:el del consens, la cooperació i l’acció decisiva a tots els nivells,o el camí de la divisió, la disparitat i la concentració addicional de poder en mans d’uns pocs.

Afirmem

- El nostre compromís per fer un món millor, desenvolupat i sostenible. En aquest sentit,l’eradicació de la pobresa, el consum i la producció sostenibles, així com la protecció i elmanteniment dels ecosistemes que sostenen la vida constitueixen requisits indispensables.

- La nostra ferma determinació d’adreçar l’herència del colonialisme i del subdesenvolupament,d’imbuir tots els nivells de governança de principis democràtics, i de lluitar contra tota formade discriminació basada en el gènere, la raça, la classe, l’edat o la localització geogràfica.

- La nostra dedicació per a aplicar la Declaració i el Pla d’Acció de Rio, el Protocol de Kyotoi d’altres acords interdependents.

Declarem

- El nostre suport a la resolució pacífica de tots els conflictes, en particular els de l’OrientMitjà i els de la regió africana dels Grans Llacs.

- El nostre suport a la fi de totes les ocupacions foranes i al dret de totes les nacions a lluitarper la seva autodeterminació.

- La nostra crida urgent perquè es faci complir la resolució de les Nacions Unides sobre la fide l’ocupació de Palestina.

- La nostra instància a la finalització de la descolonització africana, mitjançant un referèndumd’autodeterminació per als pobles de l’Àfrica Occidental.

- La nostra instància al reconeixement dels drets dels pobles indígenes a l’autodeterminaciópel que fa a la governança de les terres, territoris, recursos i coneixement tradicionals.

- El nostre suport a l’eliminació de totes les sancions econòmiques unilaterals contra qualsevolpaís, que puguin comportar l’empobriment de la seva població.

- La nostra crida al respecte de la integritat i la independència de les organitzacions iestructures juvenils en tots els processos de les Nacions Unides.

- El nostre suport als serveis i programes públics ferms, i la nostra oposició a la privatitzaciódels serveis bàsics.

- El nostre suport a la recerca de consens i a l’enfocament col·laboracionista acordat a Rio deJaneiro el 1992, i la nostra oposició a la confiança en els nous acords, anomenats de «TipusII», que veiem com a tapadores del fracàs de processos multilaterals.

En la clausura d’aquesta CMDS, exigim als governs que treballin de costat amb lajoventut per tal de garantir els canvis següents

- Reprendre, de bona fe, els processos multilaterals. Com a part d’aquest compromís, esdevénecessària una democratització fonamental, així com la reorganització del comerç mundiali d’institucions financeres com l’Organització Mundial del Comerç, d’acord amb les estructuresi acords multilaterals existents, i alhora sense ignorar-los.

150


- Emprendre accions conjuntes per rebutjar el ritme que marca la guerra, i reassignar els fonsde la militarització al desenvolupament. Estem astorats per l’absència completa del principide desarmament en el pla d’implementació.

- Revifar el Principi de Rio de responsabilitats comunes però diferenciades; i comprometre’sal principi de taxes i mesures globals per finançar matèries de prioritat global com l’eradicacióde la pobresa.

- Fer minvar la petjada ecològica de la societat humana en els països desenvolupats,mitjançant esforços coordinats, cooperatius i dirigits per modificar les pautes de producciói de consum, i per deduir els costos reals del cicle de béns i serveis, incloent-hi lesanomenades «externalitats».

Atès el fet que el desenvolupament sostenible constitueix una condició essencial per assegurar el nostrefutur, nosaltres, la joventut del món, declarem unànimement el nostre suport ferm al programa que sorgiràd’aquesta cimera, amb la condició que sigui concret i consti d’objectius i calendaris clars.Ens comprometema actuar, juntament amb d’altres actors socials, tant dins com fora dels governs, com a aliats per aldesenvolupament sostenible. Ens comprometem a crear una comunitat global millor en el context deldesenvolupament sostenible.

Veiem aquesta cimera com un punt d’inflexió del sistema de les Nacions Unides, a partir delqual aquestes continuaran debilitant el seu rol de líder d’acord amb la Carta de les NU, o béel reafirmaran. Francament, no estem contents amb les promeses buides i la manca devoluntat dels països desenvolupats per implementar els acords multilaterals.

Fem una crida perquè la dècada post-Rio, caracteritzada pel soscavament i el debilitamentde les Nacions Unides, sigui transformada en la dècada post-Johannesburg, en una dereconstrucció i reforçament de les NU, recuperant les NU per als pobles del món. Compliremamb la nostra part de responsabilitzat en la realització d’aquest objectiu. Instem els estatsmembres i les mateixes Nacions Unides que afirmin el seu rol de governs democràtics i queaturin el segrest de l’agenda de desenvolupament sostenible per part de les corporacions.Tot i que la tasca comuna no és fàcil, el seu principi predominant és simple: la gent i el planetaen resulten més beneficiats.

151


FORJAR UN NOU ACORD. SINDICATS I GREMIS A LACIMERA MUNDIAL SOBRE EL DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE

A la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (CMDS), els treballadors i els sindicatshi han estat representats a través de la Confederació de Sindicats Lliures (ICFTU), el ComitèConsultiu dels Sindicats de l’OCDE (TUAC), i la Federació Global de Sindicats (GUF).En conjunt,han representat uns 155 milions de membres de 148 països i territoris.Els sindicats han promogutl’esperit de «Forjar un Nou Acord», que ha pres les esperances i aspiracions de l’Agenda 21 enuna segona dècada i ha assignat un rol clar a tots els grups significatius i òrgans internacionalscom l’Organització Internacional del Treball. Un Nou Acord només tindrà èxit, no obstant, si elsgups pincipals són inclosos a la sevau planificació, i implementació a tots els nivells.

Des de 1992, un gran nombre de casos exitosos demostren l’efectivitat de la implicacióconjunta de sindicats i patronals en les avaluacions laborals com a mitjà per impulsar un canviconcret en els llocs de treball d’arreu del món. Els sindicats han manifestat que són capaçosd’elaborar programes de salut laboral i seguretat en els llocs de treball per tal de fer que eldesenvolupament sostenible formi part de la vida diària de tothom, tant a casa com a la feina.

Els sindicats creuen que els avenços per al desenvolupament sostenible es poden assolirmitjançant la modernització de la implicació de treballadors i empresaris en accions conjuntesper al canvi i per a la difusió d’informes a nivell local, nacional i internacional. El Pla d’Acció dela CMDS proposa l’establiment d’acords basats en el lloc de treball, però per al seu èxit cal unsuport concret als punts següents:

- Relacions industrials i pactes col·lectius creats en base a una relació sana entre elsindicat i el contractista, que facin possible el desenvolupament sostenible.

- El desenvolupament de comitès conjunts de treball i d’altres mecanismes per a promourel’avaluació, l’establiment d’objectius, el seguiment i l’elaboració d’informes.

- La creació de directors ambientals laborals i d’altres tipus de suport organitzatiu per al’avaluació ambiental laboral.

La implementació de les avaluacions laborals a gran escala requereix nous pactes, novesformes de lideratge i un compromís renovat de recursos per part dels governs, de les agènciesinternacionals i d’altres actors significatius.

S’ha assolit un acord sobre la necessitat d’integrar els tres pilars del desenvolupamentsostenible. Ara cal que les estratègies d’implementació tractin l’eradicació de la pobresa, lamanca d’accés i les desigualtats. La responsabilitat institucional per la dimensió social s’had’assignar a l’Organització Internacional del Treball (OIT). Cal encoratjar la cooperació ambel PNUMA, l’Organització Mundial per la Salut (OMS) i el Fons Mundial per al Medi Ambient(GEF) per tal d’impulsar mesures concretes d’implementació. Les avaluacions d’impacte desostenibilitat social s’han de dur a terme amb una àmplia participació dels grups interessatsi amb la plena incorporació dels factors socials i laborals en els instruments financers ieconòmics. Aquests factors han d’incloure la plena integració d’indicadors socials ambindicadors econòmics, per tal que siguin inclosos en els sistemes d’informació nacionals. Calmés recerca per a una millor comprensió de l’impacte social dels models actuals dedesenvolupament, així com del canvi.

El reconeixement de la participació dels treballadors és clau a l’hora d’aplicar els resultatsde la CMDS en els llocs de treball i comunitats. Això requereix la garantia dels dretsfonamentals en l’àmbit laboral, tal i com reconeixen les NU a la Declaració de l’OIT sobre elsDrets Laborals Fonamentals. Aquests drets inclouen:

153


a) la llibertat d’associació;

b) l’equitat i l’accés a l’ocupació; i

c) la prohibició del treball infantil forçat.

Per tal que siguin plenament acceptats, aquests drets fonamentals s’han de diferenciar deles barreres comercials que suposen una discriminació contra els països en vies dedesenvolupament.

Reconeixement de l’ocupació com a element central del desenvolupament sostenible. Lafeina, i el treball segur i decent, juntament amb la protecció ambiental, constitueixen elementsclau del desenvolupament sostenible. Cal que siguin integrats a les estratègies que tinguinper finalitat l’eradicació de la pobresa i de l’exclusió social. Calen esforços específics per aproporcionar treball a tothom –dones, joves, aturats, pobres i d’altres grups vulnerables. Calun acord per treballar amb l’OIT i assolir una estratègia global d’ocupació.Establir lligams pràctics entre la producció i el consum. Les eines informatives han d’establirun lligam estratègic entre els models de consum i els canvis productius desitjats. Calmaximitzar el potencial d’educació dels consumidors per mitjà de treballadors localitzatsestratègicament, i mitjançant ecoetiquetes de confiança que reflecteixin la realitat de lescondicions de treball i dels processos productius.

Adoptar mesures concretes de responsabilitat corporativa. Cal que es creïn a partir delsinstruments i iniciatives existents, com el Compacte Global, la Iniciativa Global d’Informació(GRI), les Directrius per a Companyies Multinacionals de l’OCDE, i la Declaració Tripartidade l’OIT sobre Principis per a les Companyies Multinacionals i Polítiques Socials. Les mesuresconcretes d’implementació també han d’incloure un compromís per emprar crèdits i agènciesper a l’exportació com a instruments per al desenvolupament sostenible.

Reforçar el rol del govern. La CMDS ha de reconèixer que l’establiment i el reforçament delsestàndards en matèria de serveis públics (ex. aigua i sanejament), així com la potenciaciódel rol de les autoritats locals, han de ser funcions centrals dels governs. Cal promoure lesdisposicions necessàries per a la plena implicació de tots els grups significatius en la formulaciói en la implementació d’estratègies regionals, nacionals i locals. Aquestes iniciatives han decomplementar el rol de l’estat en l’assumpció del seu lideratge, el compliment dels estàndards,i el subministrament de funcions i serveis essencials.

Altres prioritats dels sindicats inclouen:a) Actuacions sobre les banderes de conveniència.b) Adopció del principi de precaució per a productes químics, substàncies tòxiques i

innovacions biotecnològiques.c) Atenció a les condicions de treball dels agricultors d’arreu del món.d) Visió laboral conjunta en matèria de conservació de l’energia i d’eficiència energètica.

154


GLOSSARI2

Català Anglès

AADPS2002 Agenda d’Acció de les Dones per un Planeta WAA2002Saludable 2002 / Womens Action Agenda for Healthy Planet

AAM Acord Ambiental Multilateral / MEAMultilateral Environmental Agreement

ADPIC Acord sobre aspectes dels Drets de la Propietat TRIPSIntel·lectual relacionats amb el Comerç /Trade-Related aspects of Intellectual Property Rights

AAE Avaluació Ambiental Estratègica / SEAStrategic Environmental Assessment

AGCS Acord General de Comerç i Serveis / GATSGeneral Agreement on Trade and Services

Agenda 21 Programa d’acció per al segle 21, aprovat pels estats Agenda 21assistentsa la Cimera de les Nacions Unides pelMedi Ambient i el Desenvolupament celebrada aRio de Janeiro, Brasil, l’any 1992.

AIA Avaluació d’Impacte Ambiental / EIAEnvironmental Impact Assessment

ALCA Acord de Lliure Comerç de les Amèriques / FTAAFree Trade of the Americas

BC Bandera de Conveniència / Flag of Convenience FOCBandera sota la qual es registra una embarcaciómercantil amb el propòsit de reduir els costosoperatius o d’evitar les regulacions governamentals.

BDA Banc per al Desenvolupament Africà /African Development Bank ADB

Biopirateria Robatori, sovint mitjançant la realització de patents, Biopiracyde material de biodiversitat (plantes i animals)d’altres persones o països.

Bretton Woods Conferència de Bretton Woods.Nom popular donat a la Conferència Econòmica iMonetària de les Nacions Unides de juliol de 1944,que tingué lloc a Bretton Woods, un centre turístic aNew Hampshire, EUA. La conferència donà lloc a lacreació del Fons Monetari Internacional i del BancInternacional per la Reconstrucció i elDesenvolupament, o Banc Mundial.

CDM Mecanisme per a un Desenvolupament Net / CDMClean Development Mechanism

CIPD Conferència Internacional sobre Població i ICPDDesenvolupament / International Conference onPopulation and Development

155

2 En aquest apartat fem una adaptació del text original, ja que tant en aquest document com en d’altres relacionats,apareixen força cops sigles i acrònims, alguns dels quals s’han difós en la seva forma anglesa. Amb la intenció defacilitar la lectura en publiquem l’equivalència, i quan s’escau, la definició, tot seguint l’ordre alfabètic català. N de l’E.


CIT Corporació Internacional o Transnacional /Transnational Corporation TNC

CMCR Conferència Mundial Contra el Racisme / WCARWorld Conference Against Racism

CMDS Cimera Mundial sobre el Desenvolupament WSSDSostenible. Johannesburg, Setembre de 2002 /World Summit on Sustained Development

COP Contaminats Orgànics Persistents / POPsPersistent Organic Pollutants

Conferència Nom alternatiu de la Conferència de les Nacions Rio Earth de Rio / Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, Summit /Cimera de la celebrada el 1992 a Rio de Janeiro (Brasil), UNCEDTerra (CNUMAD) on es va aprovar l’Agenda 21.

Conferència Conferència de les NU celebrada a l’acabament Milleniumdel Mil·lenni del segle XX en què s’establiren els Objectius de Summit

Desenvolupament del Mil·lenni.

ECOSOC Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides / ECOSOCUN Economic and Social Council

EG Enginyeria Genètica / Genetic Engineering GE

FAO Organització de les Nacions Unides per a FAOl’Agricultura i l’Alimentació / United NationsFood and Agricultural Organisation

Fòrum Global Reunió d’aproximadament 27.000 persones de la Globaldels Pobles societat civil internacional a Johannesburg (Sud-àfrica), People’s

celebrada entre el 23 d’agost i el 4 de setembre de 2002, Forumparal·lelament a la Cimera Mundial per alDesenvolupament Sostenible.

GEF Fons Mundial per al Medi Ambient / GEFGlobal Environment Facility

ICLEI Consell Internacional per les IniciativesLocals i Ambientals / International Council forLocal Environmental Initiatives ICLEI

IFI Institucions Financeres Internacionals / IFIInternational Financial Institutions

Impost sobre Impost que grava les emissions de carboni produïdes Carbon Tax el carboni sobretot en cremar combustibles fòssils, i la recaptació

del qual es pot utilitzar en el finançament d’accions per aldesenvolupament sostenible.

IPCC Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic / IPCCIntergovernmental Panel on Climate Change

IV CMD IV Conferència Mundial sobre les Dones / FWCWFourth World Conference on Women

MMDS Mineria, Minerals i Desenvolupament Sostenible / MMSDMinning, Minerals and Sustainable Development

MTS Malalties de Transmissió Sexual / STISexual Transmitted Infections

156


NMA Nació Més Afavorida MFN

NEPAD Nou Partenariat per al Desenvolupament d’Àfrica / NEPADNew Partnership for Africa’s Development.Programa per a la recuperació d’Àfrica encapçalatper líders africans.

ODM Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni / MDGMillenium Development GoalsTenen la finalitat de reduir els nivells de pobresa arreudel món tot subministrant serveis bàsics d’aigua,d’energia, d’educació, de sanitat, etc.

OIT Organització Internacional del Treball / ILOInternational Labour Organization

OMC Organització Mundial del Comerç / WTOWorld Trade Organization

OMG Organisme Modificat Genèticament / GMOGenetically Modified Organism

OMI Organització Marítima Internacional / IMOInternational Maritime Organization

OMPI Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual / WIPOWorld Intellectual Property Organization

OMS Organització Mundial de la Salut / WHOWorld Health Organization

ONG Organització no governamental / NGONon-governmental Organisation

PM Processos Multisectorials / Multi-Stakeholder MSPProcesses

PNUD Programa de les Nacions Unides per al UNDPDesenvolupament / United NationsDevelopment Programme

PNUMA Programa de les Nacions Unides per al UNEPMedi Ambient / United Nations Environment Programme

Principi Principi pel qual no és necessari disposar de proves Precautionnaryde precaució científicament concloents per aturar activitats Principle

potencialment perjudicials que impliquin un risc per alsecosistemes o les persones.

Protocol de Instrument del Conveni Marc de les Nacions Unides KyotoKyoto sobre el Canvi Climàtic. Conté objectius vinculants per Protocol

als països industrialitzats per reduir les emissions delssis principals gasos amb efecte d’hivernacle causantsde l’escalfament global. També conté el Mecanisme deDesenvolupament Net, un mecanisme de mercat a través del qual els països industrialitzats (OECD) poden obtenircrèdits a canvi del manteniment de projectes dedesenvolupament sostenible que redueixin emissionsde carboni en països en vies de desenvolupament.

RBU Renda Bàsica Universal / Basic Income Grant BIGSubsidi per a una renda bàsica.

157


Taxa Tobin Impost sobre els guanys obtinguts en les especulacions Tobin Taxfinanceres (transaccions de diners calents) amb la doblefinalitat d’alentir les especulacions financeres queperjudiquen les divises i les economies dels països envies de desenvolupament, i la recaptació de diners perdonar suport al desenvolupament sostenible.

TINA Acrònim de l’expressió anglesaThere is no alternative (no hi ha alternativa)

TIJ Tribunal Internacional de Justícia, WCamb seu a La Haia / World Court

UN ECE Conferència preparatòria de la Cimera de UN ECEPrepComm Johannesburg, celebrada a Bali. PrepCom

UNISIDA Programa de les Nacions Unides contra la SIDA UNAIDS

158


MEMBRES DEL SECRETARIAT DE LA SOCIETAT CIVIL*Desmond Lesejane Conseller DelegatSolomzi Madikane Director executiu de procés internacionalMaureen Forbes Director executiu de logísticaGeorge Chauvet Director financerNzwana Konco Director executiu del procés africàJayshree Pather Gestor de projectes del procés sud-africàReshaad Ismail Director de l’oficina del Conseller DelegatMuzi Khumalo Director de comunicació i mijtansVictor Munnik Analista políticEd Thomas Secretari del director financerAnna Mamabolo Cap d’informacióLenore Longwe Administrador de projectes de logísticaPumla Soyingwa Gestor financerMelanie Van Vuuren Administradora de l’oficina financeraAnisa Abrahams Administradora de projectes del procés sud-africàCathy Shilubana Administradora de projectes de procés internacionalJaine Kiama Secretària personal del Conseller DelegatPenny Tiba RecepcionistaSylvia Shika Missatgera

SECRETARIS ESPECIALSKatlego SetshogoeKgopotso MocumiLerusha NayagerNonhlahla MlahlekiLukardis von Studniz- Götz

Fem constar de manera especial el nostre agraïment a tots els voluntaris que hantreballat esforçadament per l’èxit del Fòrum Global dels Pobles.

COMITÈ ACTUAL DE GESTIÓ Nom Organització

Abie Ditlhake Organització de la Coalició d’ONG sud-africanesGlen Farred Organització de la Coalició d’ONG sud-africanesBheki Ntshalintshali Congrés de Sindicats Sud-africansDonovan Williams Organització Cívica Nacional Sud-africanaDudu Mhlongo Coalició Nacional de les DonesFadila Lagadien Discapacitats de Sud-àfricaJacque Mpolokeng Congrés de Sindicats Sud-africansJosephilda Nhlapho Hlophe Congrés de Sindicats Sud-africansKhulu Mbongo Consell de Joventut Sud-africàMandisa Monakali Coalició Nacional de les DonesMlungisi Hlongwane Organització Cívica Nacional Sud-africanaMolefe Tsele Consell Sud-africà de les EsglésiesNeva Makgetla Congrés de Sindicats Sud-africansPeo Mokoto Discapacitats de Sud-ÀfricaPinkie Mbowane Coalició Nacional de les Dones

159

* En aquest punt comencen una sèrie de llistes de persones que van col·laborar i treballar per l’èxit del FòrumGlobal dels Pobles. No ens ha semblat adient suprimir-les en l’edició catalana. N. de l’E.


Nom Organització

Sibongile Masangwane Coalició Nacional de les DonesTeboho Klaas Consell Sud-africà de les EsglésiesZakes Hlatshwayo Comitè Nacional de la Terra

MEMBRES DE LA SOCIETAT CIVIL D’INDABA.SETEMBRE DE 2001 - FEBRER DE 2002

Grups principals

Rural Sissie Matela EDAPattie Joshua Xarxa CBO Morena Thoabane Moviment dels Sense TerraOthniel Phasha LAMOSAMorgan Makgaree Xarxa CBO

Urbà Duduzile Mphenyeke APF-JHBFaizel Brown APF-CPTJonny Gunda APF Cap NordNana Mlaba CCFTshepo Phasha Moviment per la Salvació

Joventut Khulu Mbongo Consell de Joventut SAOlga Molapisi Noies guiaBenjy Mokgothu SAYCInnocent Nojiyeza Consell de Joventut SA

Confessionals Shoreh Rawhani Bahai NacionalRev Desmond Lesejane SACCMowlana Kahlid DhoratPeter Just NHBT

ONG Thabo Madihlaba EJNFTeboho Klaas Jubileu 2000Patrick Mphale NPPHCNBongani Masuku SSNAbie Masuku SANGOCO

Dones Laura Kganyago WNCMandisa Manakali Ilitha LabantuElsie Mhlongo RWMSbongile Maswangani WNC

Fundadors Colin Young Fòrum Nacional KhoisanCecil le Fleur Fòrum Nacional KhoisanMario Mahungo Fòrum Nacional KhoisanHarold Beck Fòrum Nacional KhoisanMargaret Coetzee Fòrum Nacional Khoisan

Província

Cap Nord Charmaine V.D. Heever NAMRECCap Est Luyanda ka Msumza Zakhe Peace Dev TrustKwazulu Natal Sibusiso Gwala ISBWIMNord-oest Patricia Pedinyane Lemogang SupportProvíncies Nord Malesela Galane EJNFEstat Lliure Ace Khabane EJNFMpumalanga Matthews Hlabane EMGCap Oest Roland Langley EJNF WCGauteng Victor Thoka Khanya College

160


Sangoco Abie DitlhakeAshley Green ThompsonZakes Hlatswayo

RDSN MP GiyoseTCOEEddie Cottle

MEMBRES DE LA SOCIETAT CIVIL D’INDABA.AGOST DE 2001Sector ONG

Rural/Terra Zakes Hlatswayo NLCEddie Cottle RDSN

Urbà Sibusiso Xaba USNSusan Carey USN

Salut Patrick Mphale NPPHCNDrets humans Bongani Masuku SSN

Wole OlaleyeEducació Ismaiyili Isaacs ALN

Mongoatho Mofokeng SA Congress for ECDJustícia econòmica Sam Bonti-Ankomah NIEP

Teboho Klaas Jubilee 2000Medi Ambient Thabo Madihlaba EJNF

Lukanyiso Tinise EJNFCap Nord Charmaine V.D. Heever NAMRECCap Est Luyanda Ka Msuza Zakhe Peace Dev TrKwazulu Natal Sibusiso Gwala ISBWIM

(A) Patti JoshuaNord-oest Patricia Pebinyane Lemogang Support

(A)Província del Nord Malesela Galane EJNFEstat Lliure Ace Khabane EJNFMpumalanga Matthews Hlabane EMG

(A) InnocentCap oest Adele ArendseEMGGauteng Elsie Mhlongo RWM

(A) Victor Thoka Khanya College

Grups principals

Joventut Innocent Simphiwe Consell de Joventut SANojiyezaKhulu Mbongo (Nedlac) Consell de Joventut SA

Dones Pat Khumalo Coalició Nacional de DonesGrace Mongani

TreballPrimer món Colin Young Fòrum Nacional de Khoisan

Patrick van Sleight Fòrum Nacional KhoisanConfessionals Sister Angelica Laub Comunitat de la Fe

Shohren RawhaniCBO D M Ntamo Xarxa CBO

Patti Joshua Xarxa CBOCíviques Mondli Hlatswayo Fòrum anti-privatització

161


CONSELL ASSESSORNom Organització

Stephen Law EMGJessica Wilson EMGMichelle Pressend GEMQuinton GEMRichard Sherman Earth LifeBrian Ashe Earth LifeA rep from ENJFSignet Mashego SANGOCO

ISG (GRUP INTERNACIONAL DE PLANIFICACIÓ)Nom Organització

Esmerald Brown Comitè planificador de la CSD Swati Raut Comitè de Ciència i TecnologiaGordon Bispham Centre de Desenvolupament de Polítiques CaribenyesPauulu Kamarakafego INSINEmad Adly Xarxa àrab per al medi ambient i el desenvolupamentRebecca Pearl Organització de l’ambient i el desenvolupament de les dones Jai Ok Kim Aliança ciutadana per la protecció del consumidor de CoreaPatrina Dumaru PCRCMildred McClain Xarxa nacional negra per la justícia ambientalTorleif Jonasson Danish Group ‘92Renate Bloem Conferència d’ONGEva Csobod Centre ambiental regional per l’Europa central i orientalSander van Bennekom Aliança nord per la sostenibilitatCynthia Rojas Sector juvenilSergio Schlesuiger Fòrum d’ONG del BrasilWendy Flannery Ecumenial TeamZiyad Alawneh Land and Human to Advocate ProgressBheki Ntshalintshali COSATU – MANCOMPieter Van der Gaag Aliança nord per la sostenibilitat Glenn Farred SANGOCO – MANCOMMaryam Mair Xarxa nacional negra per la justícia ambientalMarge Ferre ICFTUGhaassan Makarem ANGONDDesmond Lesejane CMDS (Exofici)Solomzi Madikane CMDS (Exofici)Cecil Le Fleur Pobles indígenesArthur Getz Escudetio Associació Internacional per l’Agricultura Sostenible (IPSA)

162


MEMBRES DEL COMITÈ PLANIFICADOR AFRICÀ

Àfrica del Nord

Emad Adly (Egipte)Xarxa àrab per al medi ambient i el desenvolupament (RAED )Oficina àrab per a la joventut i el medi ambient (AOYE)

Mohamdi El Hadj Brahim (Mauritània)President de l’Associació Mauritana per al Desenvolupament i la Protecció Ambiental

Àfrica Oriental

Njogu Barua (Kenya)Coordinador Sub-Regional, Procés de les ONG Rio + 10 (Àfrica Oriental)EcoNews Africa

Million Belay (Etiòpia)Forum for Environment

Àfrica del Sud

Vivian Mazunga (Botswana)Coordinadora, Coalició d’ONG de dones

Suça Amade (Moçambic)Coordinadora de la UNAC

Estats de l’Oceà Índic

Rajen Awotar (Illes Maurici)Director Executiu, Consell de les Illes Maurici per al Desenvolupament, Estudis Ambientals i Conservació (MAUDESCO)

Mrs. Rasolafo RazafindramambaFemmes Science Developement

Àfrica Central

Jeanne Marie Mindja (Camerun)GRAMUE/REFADD

Henri-Paul Eloma (República Democràtica del Congo)DESS/ TMGIE, ENEF Cap Estérias

Àfrica Occidental

Abou Bamba (Costa D’Ivori)Xarxa pel Medi Ambient i el Desenvolupament a l’Àfrica (NESDA)

163


Ekaete Udong (Nigèria)Representant de les Dones del Caucus

Rosemary Namirembe (Uganda)Representant de la Joventut

Philip Osano (Kenya)Conseller associat, Consell de la Joventut de l’UNEP - ÀfricaCo-president, Conferència de Joventut de Borgholm sobre Medi Ambient i DesenvolupamentSostenible

Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible – Secretariat de la Societat Civil

Josephilda Nhlapho-Hlophe (Sud-àfrica)Membre, Comitè de Gestió

Nzwana Konco (Sud-àfrica)Coordinadora – Despatx africà (membre ex offici)

DONANTS• Agència Nacional de Desenvolupament• Cooperació Danesa per al Medi Ambient i el Desenvolupament• Alta Comissió Anglesa a Sud-àfrica• Fundació Heinrich Böll• Gesellschaft für Technische Zusammenarbeit• Unió Europea• Commissió Canadenca• Fons per a les Conferències i les Iniciatives Culturals• Ambaixada finesa a Sud-àfrica• Cooperació Suïssa al Desenvolupament• Coca-Cola Sud-àfrica• Agència de Desenvolupament de Suècia (SIDA)• Govern Noruec• Fundació Ford • Govern de la Província del Nord-Oest• Metropolità de Johannesburg• Govern Sud-africà: Departament de Medi Ambient i Turisme• Companyia de la Cimera Mundial de Johannesburg• Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA)

SOCIS• Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament – Sud-àfrica (UNDP)• Consell Metropolità de Johannesburg• Ambaixada cubana • Corporació Sennheiser• Companyia de la Conferència Mundial de Johannesburg • Telkom Sud-àfrica• Corporació Sud-africana de Radiodifusió• Earthlife – Residu Zero• Fons Mundial per al Medi Ambient (WWF)• Fòrum Nacional de la Comunitat de Ràdio• Kubical Consulting

164


LLISTA DE RECURSOS

Si voleu obtenir més informació sobre les comissions, empreu si us plau la llista de recursossegüent:

Eradicació de la pobresa i comunitats sostenibles

• Presentacions Plenàries: Abie Dithlake; correu electrònic: [email protected] Bispham; correu electrònic: [email protected]

• Pobresa, racisme i desenvolupament sostenible – Xarxa nacional negra per la justícia ambiental Contacte: Deborah Robinson; correu electrònic: [email protected]

• Desenvolupament sostenible i objectius del mil·lenni – Conferència d’ONG (CONGO)Contacte: Renata Bloem; correu electrònic: [email protected]

• Estratègies de desenvolupament crítiques i alternatives – Monitor Ambiental Global (GEM)Contacte: Mensah Frimpong; correu electrònic: [email protected]

• Finançar el desenvolupament – Institut Nacional d’Economia del Desenvolupament (NALEDI)Contacte: Ebrahim Hassen; correu electrònic: [email protected]

Globalització i desenvolupament sostenible

• Facilitador del plenariContacte: Cynthia Rojas; correu electrònic: [email protected]

• Condonació del deute – Estats de Petites Illes en Desenvolupament (SIDS) Contacte:Atherton Martin; correu electrònic: [email protected]

• Responsabilitat i compromisos corporatius – GreenpeaceContacte: Mirriam Mayet; correu electrònic: [email protected]

• Comerç i desenvolupament sostenible – Grup d’estratègia comercialJessica Wilson; correu electrònic: [email protected]

• Consum i producció sostenibles – Aliança de Ciutadans per a la Protecció delsConsumidors de Korea (CACPK): Ms. Jai-ok kim, correu-electrònic: [email protected]

Governança i autodeterminació

• Facilitador del plenari – Centre Ambiental Regional per Europa Central i de l’Est (REC)Contacte: Eva Csobod, correu-electrònic: [email protected]

• Governança Global i Corrupció – Institut per la Governança i la Corrupció (IIGC)Contacte: Stiaan Van Der Merwe, correu-electrònic: [email protected]

• Participació, regulació i reforçament – Centre per als Recursos Ambientals IndígenesLloc web: www.cier.mb.ca

• Agències Intergovernamentals – Fòrum Internacional per la GlobalitzacióContacte: Victor Menotti, correu-electrònic: [email protected]

165


Seguretat humana i social

• Aigua – Unió de Treballadors Sud-africans (SAMWU) i Grup de Treball de Medi Ambient (EMG) Contacte: Liane Greef, correu electrònic: [email protected]

• Conflicte i pau – PAD/ COPA/ Ceasefire Contacte: Richard Smith, correu electrònic: [email protected]

• Protecció social i seguretat alimentària de les vivendes – SANGOCO Contacte: Glenn Farred, correu electrònic: glenn@sangoco

• Treball, salari digne i ocupació – ICFTU i COSATU Contactes: Marga Ferre – ICFTU, correu electrònic: [email protected] Nhlapo – Hlope, correu electrònic: [email protected]

• Terra i sense terra – Sector de la Joventut Africana Contactes: Innocent Nojiyeza, correu electrònic: [email protected] Mbongo, correu-electrònic: [email protected]

Justícia ambiental

• Biotecnologia i OMG, per Biowatch Sud-àfrica i Xarxa del Tercer MónContacte: Adele Arendse, correu electrònic: [email protected]

• Canvi climàtic i energia, per la Xarxa nacional negra per la justícia ambiental Contacte: Esmeralda Brown, correu electrònic: [email protected]

• Biodiversitat – Centre Internacional d’Enllaç Ambiental (ELCI)Contacte: Barbara Gemmill, correu electrònic: [email protected] – lloc web: www.elci.org

• Boscos, pel Centre de les Comunitats Regionals per a la Formació en Ciències Forestals(RECOFTC) i la Xarxa de Boscos i ComunitatsLlocs web: www.recoftc.org i www.forestsandcommunities.org

• Agricultura – Comitè del Sud per l’Agricultra i els Boscos Contacte: Authur Getz Escudero, correu electrònic: [email protected] PELUM – Contacte: Mutizwa Mukute, correu electrònic: [email protected]

• Mineria – Unió Nacional de Treballadors de la Mineria (NUM)Contacte: Glen Mpofane, correu electrònic: [email protected] web: www.num.org.za

• Oceans – Comitè dels Oceans (Sud-àfrica); contacte: Jackie Sunde, correu electrònic:[email protected]ça Global d’Esculls de Corall; contacte: Dr Thomas Goreau, correu electrònic:[email protected]

Ciència i Tecnologia

• Sistemes de coneixement tradicionals – COBASE Contacte: Massimo Pierie, correu electrònic: [email protected]

166


• Transferència tecnològica i desenvolupament– ITDG Contacte: Isabella Masinde, correu electrònic: [email protected]

• Ciència, Eudcació i Tecnologia – Comunitat Científica i TecnològicaCSD, Comitè director Contacte: Swati Raut, correu electrònic: [email protected]

Salut i educació

• HIV/SIDA – NAPWA Lloc web: www.napwa.org.za

• Educació per al desenvolupament sostenible i accés a l’educació universal – SADTULloc web: www.sadtu.org.za

• Paper de l’estat en la salut / Salut i Seguretat – Xarxa nacional negra per al medi ambient Contacte: Myryam Mair, ambiental: [email protected]

• Salut i sanejament – Comitè de Salut Contacte: Fryene Mathijs, correu electrònic: [email protected]

Per a més informació sobre el Fòrum Global dels Pobles i sobre la Cimera Mundialsobre el Desenvolupament Sostenible, si us plau, adreceu-vos als llocs i pàginesweb següents:

Fòrum Global dels Pobles www.worldsummit.org.za

Joburgplus10 www.joburgplus10.org

Nacions Unides www.johannesburgsummit.org

Amics de la Terra www.foei.org/wssd/

Rio 10 www.rio10.dk

Unió Mundial de Conservació www.iucn.org/wssd/

Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible www.iisd.ca/wssd/portal.html

Conferències d’ONG consultives de les Nacions Unides www.congo.org

Xarxa Dia de la Terra www.earthday.net

GreenPeace www.greenpeace.org

Intitut Internacional per al Medi Ambient i el

Desenvolupament: www.iied.org

WWF www.panda.org/wssd/

Fundació Heinrich Böll www.worldsummit2002.org

Xarxa d’Assumptes per al Desenvolupament Sostenible www.sdissues.net./sdin/

Fòrum de la UNED www.earthsummit2002.org or

i també www.unedforum.org

Comitè Director de les ONG a la CDS (Contacte: Esmiralda) www.southngosummit.org

També disposeu d’altres llocs i pàgines web als quals podeu accedir mitjançant elsenllaços que trobareu en els llocs i pàgines esmentats.

167


Exmembres de personal

Declan TaylorJacqui BrownLloyd MdakaneLungile DichabeSibusiso TshumaTerry OliphantZakes HlatshwayoBryan Ashe

168


Dip

òsit

lega

l: B

-23.

084-

2005

14

Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la Societat Civil


Johannesburg, 24 d’agost - 3 de setembre de 2002

un mon sostenible · Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la Societat Civil Johannesburg, 24...

Documents

Transcript of un mon sostenible · Fòrum Global dels Pobles. Declaració de la Societat Civil Johannesburg, 24...