Història d’Espanya2n de Batxillerat

TEMA 11.- LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ . (1898-1931). 2a part

2.- L’època de la 1a Guerra Mundial i la crisi de 1917 (1914-1918) 2.1.-L’impacte de la 1a Guerra Mundial2.2.La crisi de 19173.-La desintegració de la Restauració (1918-1923)

.

Index

2.1.-L’IMPACTE DE LA Ia GUERRA MUNDIAL. (1914-1918)

. I) L’impacte polític. II) L’impacte econòmic i social. Els dos bàndols de la 1a Guerra Mundial:

*els imperis centrals front *França, GB, Rússia, més Itàlia i USA (1917) com a països més importants

Impacte polític de la 1a Guerra Mundial

Divisió societat espanyola La Revolució Russa La Pau de Versalles

I). L’impacte polític.

Quan esclata la Iª Guerra Mundial, el govern conservador de Dato es declara neutralDato es declara neutral en el conflicte, posició lògica tenint en compte el tradicional aïllament d’Espanya des del

segle XIX i la poca importància que tenia en aquest moment

Però la societat espanyola sí que es dividirà en dos: els conservadors, l’església i la majoria de l’exèrcit seran majoritàriament germanòfilsgermanòfils (partidaris d’Alemanya i Àustria-Hongria),

mentre que els progressistes ,republicans i bona part dels socialistes seràn aliadòfils aliadòfils (partidaris de França i Gran Bretanya);

els sectors obrers més revolucionaris es mostres neutrals obrers més revolucionaris es mostres neutrals per considerar-la una guerra imperialistaper considerar-la una guerra imperialista

El triomf de la Revolució RussaEl triomf de la Revolució Russa durant la guerra (1917) va estimular la democratització en molts païsosla democratització en molts països, sobretot en la fase de Febrer, quan

cau el Tsar Nicolau II. D’altra banda, la fase d’Octubre és l’espurnala fase d’Octubre és l’espurnaper a una radicalització revolucionaria del moviment obrerper a una radicalització revolucionaria del moviment obrer (i es

multipliquen els conflictes socials) (“hagamos como en Rússia”)

El Tractat de VersallesEl Tractat de Versalles implica un canvi en el mapa d’Europai apareixen nous països (Txecoslovàquia, Polònia, etc).

El president nord-americà Wilson donasuport a la doctrina de l’autodeterminaciól’autodeterminació

per a les minories nacionalsper a les minories nacionals. Tot això és un estímul pels moviments nacionalistes en Espanya en la seua estímul pels moviments nacionalistes en Espanya en la seua

lluita per l’autogovern.lluita per l’autogovern. :

President Wilson

Els canvis en el mapa d’Europa.

Europa 1913 Europa 1919

Maura i Dato escriuensobre la neutralitat

L’impacte econòmic i social

I)La neutralitat va suposar un fort creixement econòmic: els països en guerra (la majoria)necessiten aliments, productes industrials, matèries primeres,... que estan

disposats a pagar a qualsevol preu i que Espanya es pot oferir . A més, es produeixla substitució d’aquells béns que s’importaven i que la guerra dificulta

III)La guerra beneficià especialment el tèxtil (català) i metal·lúrgia (basca) el sector agroalimentari i la mineria (ferro basc),

però els beneficis eren purament especulatius i no van servir per a modernitzar l’estructura econòmica del país.

Una bona part es dirigirà a despesa sumptuària (luxe, etc). Així, els beneficis igual que vénen amb la guerra es perdran quan finalitze aquesta

II) La balança comercial, tradicionalment deficitària, va ser substituida per un superàvit.

IV) L’augment dels preus pel creixement de la demanda externa va ser molt fort (d’un 20%, arribant al 72% en el blat), pujant molt per damunt dels salaris

V) Front a l’augment dels beneficis de la burgesia, les condicions de vida dels treballadors empitjoren i s’accentuen les diferències socials

VI )El resultat és l’agreujament de les tensions socials i dels conflictes laborals:de 74.000 vaguistes el 1914 a casi 200.000 el 1919.

La militància de les centrals sindicals es multiplica.

Indicadors socioeconòmics 1913-20Indicadors socioeconòmics 1913-20

Indicadors socioeconòmics 1913-20Indicadors socioeconòmics 1913-20

Les repercusions socials

VII ) L’augment de les diferències socials, junt a l’impacte de la Revolució Russa, agreujarà les protestes obreres (de 212 vagues en 1914 a 463 el 1918), encara més quan s’acabe el creixement econòmic en finalitzar la guerra

Les repercusions socials.Les repercusions socials.

2.2.-LA CRISI DEL 1917.

La conjuntura de l’any 1917. La crisi militar. La crisi política. La crisi social. Les conseqüències del 1917.

Puerta del Sol, Madrid, 1917

La crisi de 1917

Les Juntes de Defensa

L’Assemblea de

ParlamentarisLa vaga general

La conjuntura de l’any 1917.

En 1917 coincidiran les desigualtats econòmiques, la conflictivitat social, les dificultats polítiques (crisi del torn, necessitat de reformes,...) i el descontent dels militars:

la protesta contra el govern serà generalitzada (oposició política, militars, sindicats,...)

Però el moviment de protesta fracassarà per diferents raons: els interessos dels que protestaven eren molt diferents i no tenien cap programa comú, els militars es mostren

indecisos i confosos (por a una revolució obrera) i els sindicats es radicalitzen

La crisi militar.

El descontent entre els militars peninsulars va anar creixent perquè l’excessiu nombre d’oficials dificultava els ascensos, que sols s’obtenien per mèrits de guerra al Marroc

(africanistes), a la qual cosa es sumava la baixada del salari real per l’augment dels preus

Els oficials de baixa i mitjana graduació formaren Juntes de DefensaJuntes de Defensa, associacions militars nascudes a Barcelona que demanaven

*un augment salarial i *l’ascens únicament per antiguitat.Destaca també la crítica als politics de la Restauració i a la corrupció.

El Manifest de les Juntes de DefensaEl Manifest de les Juntes de Defensa

• Davant la negativa del govern van fer un manifest (juny 1917) , demanant una regeneració del sistema, la qual cosa va fer pensar als republicans que l’exèrcit podria ajudar-los.

• Finalment Garcia Prieto, president del govern reconeix les Juntes i dimiteix.

• Els militars tenen el suport del Rei. El nou president, Dato puja els salaris i divideix el moviment de protesta.

• Les Juntes continuaràn fins 1922. La pressió dels militars contra el sistema polític anuncia la fi del sistema de torn dibuixat per Cànovas on l’exèrcit es mantenia al marge de la política.

La crisi política.Davant les protestes socials i dels militars, Dato clausura les Corts i imposa la censura

Front a açò, la Lliga Regionalista (Cambó) organitzà a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris(juliol) que demandarà unes eleccions lliures (netes) per a unes

Corts constituents i l’autonomia per a Catalunya (tb esperaven que les protestes dels militars facilitarien la reforma del sistema)

Aquesta Assemblea convocà una reunió de tots els diputats i senadors espanyols, però, davant la prohibició del govern, sols n’acudiren 71 dels 760

L’assemblea es va celebrar, però la Guàrdia Civil la va dissoldre

Francesc Cambó líder de La Lliga i impulsor de l’Assemblea

Aquest moviment no va tindre continuïtat en Octubre, però en Madrid: *la negativa de conservadors i liberals a integrar-se en l’assemblea

*les discrepàncies internes entre catalanistes de dretes, republicans i socialistes, *l’oposició de les Juntes de Defensa a sumar-se

*i la por un moviment social cada vegada més radicalitzat (por a la revolució per l’impacte de la Vaga d’Agost)

van fer fracassar el moviment

Miguel Maura, testimoni de la Vaga de 1917Miguel Maura, testimoni de la Vaga de 1917

. La crisi social (I). La vaga general de 1917

Les protestes més importants van ser les protestes socials, protagonitzades pels obrers i els seus sindicats (UGT i CNT) per la baixada dels salaris

reals front al fort augment dels beneficis de les empreses

En 1916 UGT i CNT havien acordat un manifest conjunt en què demanavenal govern que parara la pujada dels preus o farien una vaga general

En març de 1917 UGT i CNT tornen a publicar un manifest conjunt amenaçant amb UGT i CNT tornen a publicar un manifest conjunt amenaçant amb una vaga general revolucionària si el govern no intervenia per a posar fi a l’augment una vaga general revolucionària si el govern no intervenia per a posar fi a l’augment de les diferències socials i l’empitjorament de les condicions de vida dels treballadorsde les diferències socials i l’empitjorament de les condicions de vida dels treballadors

L’impacte de la Revolució Russa (febrer) també s’ha de tenir present

Manifest conjunt UGT-CNT març de 1917

El nombre de vagues no para d’augmentar durant tot l’any 1917 i la tensió esclatarà definitivament de forma violenta en agost: arran del fracàs de la vaga ferroviària per

solidaritat en València, UGT crida a la vaga general (agost de 1917), sumant-se la CNT

La vaga general d’agost de 1917, poc seguida al camp, va tindre un major èxit a les ciutats, La vaga general d’agost de 1917, poc seguida al camp, va tindre un major èxit a les ciutats, especialment a Madrid, Barcelona, País Basc, Astúries i les zones mineres andalusesespecialment a Madrid, Barcelona, País Basc, Astúries i les zones mineres andaluses

L’AFILIACIÓ SINDICAL L’ANY 1917

L’ús de la violència per part d’obrers a Barcelona, Huelva i Astúries va provocar una reacció molt repressiva del govern, que decreta la llei marcial i envia l’exèrcit a reprimir molt repressiva del govern, que decreta la llei marcial i envia l’exèrcit a reprimir

violentament el moviment: més de setanta morts, dos-cents ferits i dos mil detinguts violentament el moviment: més de setanta morts, dos-cents ferits i dos mil detinguts i condemna a cadena perpètua per part de tribunals militars als membres del comité de vagai condemna a cadena perpètua per part de tribunals militars als membres del comité de vaga

El comité de vaga detingut(Besteiro, Largo Caballero,

Saborit i Anguiano

Dato, president del govern amb Alfons XIII

La vaga d’agost de 1917 és reprimida i, per tant, fracassa, les protestes socials continuaran però el sistema de la Restauració resisteix

La crisi de 1917 segons P.PrestonLa crisi de 1917 segons P.Preston“ La fuerza dominante en el capitalismo español era la oligarquía agraria, que ejercía un monopolio casi completo sobre la política nacional (..).Ese monopolio estaba construido sobre los pilares gemelos de un sistema de falsificación electoral basado en el poder de los terratenientes y en el poder represivo de las fuerzas del orden: la Guardia Civil y, en tiempos de mayor tensión, el ejército. A partir de la industrialización empezaron los desafíos al sistema. Las sublevaciones rurales desesperadas dejaron paso a las huelgas de un proletariado militante. Cuando llegó la inevitable explosión, ésta no fue precipitada por la clase obrera sinó por la burguesía industrial. La rápida bonanza económica, de resultas de la ventajosa neutralidad española durante la primera guerra mundial, hizo que los industriales se beneficiaran (..). El equilibrio de poder en la élite económica se desplazó un tanto. Los intereses agrarios mantuvieron su preemienecia, pero los industrales ya no estaban dispuestos a tolerar su posición política subordinada (..). El celo reformista de los industriales y de los banqueros enriquecidos coincidió con una intensificación de la militancia entre un proletariado empobrecido por las escaseces de la guerra y la inflación. La UGT y la CNT, se vieron unidas en la esperanza que una huelga general derribaria un sistema corrupto. (..). Mientras, los oficiales del ejército de graduación intermedia protestaban por los bajos salarios, los ascensos y la corrupción política (..). Si el movimiento hubiera estado unido en sus propósitos podría haber suplantado al sistema de la Restauración y haber establecido un gobierno democrático (..). Tal y como estaban las cosas, las clases dirigentes explotaron sus contradicciones. Los oficiales fueron separados del movimiento reformista, otorgándoles concesiones.(..) Otra vez en paz con el sistema, el ejéricto se aprestaba a defenderlo en agosto de 1917 reprimiendo la huelga general. Alarmados por la perspectiva de una revolución proletaria, los industriales y los banqueros amortiguaron sus propias reclamaciones de reforma política y (..) se unieron en 1918 a un gobierno de coalición nacional con los partidos liberal y conservador. (..) Desde 1918 en adelante, se produjo la división de España en dos grupos hostiles: los industriales y los terratenientes frente a los obreros y los braceros. Durante 5 años, la agitación social alcanzó niveles de una guerra civil no declarada, hasta la nueva intervención del ejército en 1923 (golpe de estado de Primo de Rivera). PRESTON, P., La política de la venganza, El fascismo y el militarismo español en la España del siglo XX, Madrid, Península, 1997, pp.40-42

. El col·lapse dels governs i les institucions. La conflictivitat obrera. El problema del Marroc : Annual.

. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23).

Els fets del 1917 no aconsegueixen posar fi al sistema de la Restauració, que sobreviu a la crisi, però el desgasten i suposen l’inici de la seua descomposició: la inadaptació a les demandes socials i la manca de democratització faran caure el sistema sols cinc anys després.

L’oposició ha crescut en aquestos anys però encara no té la suficient força per a iniciar un canvi polític i estan molt dividida.

La descomposició de la Restauració escaracteritza per:

I)L’establiment dels governs de concentracióI)L’establiment dels governs de concentració (primer) i pel fracàs dels partits dinàstics, on es succeeixen les divisions i lluites internes entre els seus líders. divisions i lluites internes entre els seus líders.

II) La conflictivitat social es multiplicaLa conflictivitat social es multiplica:•En el camp, el Trienni Bolxevic, 1918-1921, localitzat en la vall del Guadalquivir

•En els centres industrials, destaca Barcelona amb una onada vaguística i el pistolerisme

III ) El problema del Marroc.El problema del Marroc. La derrota d’Annual el 1921 és el desencadenant del colp militar de Primo de Rivera, el 1923

La desintegració del sistema. Els governs de concentració

Els governs de concentració: per a fer front a la crisi es van unir en un mateix govern conservadors, liberals i la Lliga Regionalista (el govern de concentració de Maura és el més important), però els canvis de govern i de ministres van ser constants i les

diferències entre ells van fer impossible qualsevol reforma, sent incapaços de contenir la inflació i restablir l’ordre social . Tot açò representa la fi del tornisme

Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922

Govern de concentració nacional presidit per Maura en 1918

En cinc anys (1918-23) es van succeir 10 governs diferents: inestabilitat política

Els governs suspenen les garanties constitucionals

durant aquestos anys

Els governs de concentració

Davant la crisi institucional, l’exèrcit intervé cada vegada més en política, reprimeix els intents revolucionaris i es presenta com l’únic capaç de salvar a la monarquia d’un

sistema polític corrupte i incapaç de solucionar els problemes (preparació de colps d’estat)

El PSOE creix, però, opta per la via parlamentaria i reformista: lleis que milloren les condicions de vida dels obrers

(Julian Besteiro i Indalecio Prieto destaquen en aquesta direcció)

Front al sistema, els partits de l’oposició (republicans i socialistes sobretot) no van ser capaços de fer-li front amb un programa alternatiu fort i estan dividits, i

els anarquistes es desentenen de la lluita política i opten per la lluita social

La conflictivitat social (I).

Les males condicions de vida dels obrers, la influència del triomf de la Revolució Russa i la intensa agitació social en tota Europa (intents revolucionaris a Alemanya, Hongria,...) van fer que la importància i activitat del moviment obrer fora molt major, arribant-se a una autèntica

crisi social: el Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21) i el pistolerisme a Catalunya (1917-23)

Després d’una etapa de prohibició, la CNT es refunda al Congrés de Sants amb Seguí, Pestanya o Peiró, continua amb el seu caràcter

apolític, revolucionari i anticapitalista,però es mostra partidària de negociar directament amb els patrons,

Barcelona, “ciutat de les bombes”

El nombre d’afiliats passa de 15.000 en 1915 a 700.000 en 1919 (la majoria a Catalunya)

A Barcelona, la vaga a La Canadenca, companyia d’electricitat, va paralitzar el 70% de la indústria durant mes i mig i obliga a patronal i govern a acceptar la tornada dels acomiadats, jornada de huit hores, augment salarial i alliberament dels detinguts durant la vaga.

La conflictivitat obrera (II).

Però no compleixen allò pactat, els treballadors tornen a la vaga i patronal i govern responen molt durament (tancament d’empreses o lockout, repressió i pistolerisme).

La Patronal patrocina els Sindicats Lliures (partidaris dels fabricants) i “naixen” els So

matens, milicians armats que persegueixen sindicalistes (Francesc Cambó líder de La Lliga hi participa). L’exèrcit, amb el general Martínez Anido aplica la llei de “fugas”.

La radicalització de sindicats i patronal va fer que Espanya visquera fins a 1922 en un permanent estat d’excepció, amb les garanties constitucionals suspeses

. Davant la reacció del govern, l’exèrcit i la patronal, els anarquistes més radicals recuperenla violència (Ascaso, Durruti i d’altres) i naix, així, el pistolerisme sindical. Com a

conseqüència de la violència, la militància cenetista baixa.

Somatens Francesc Cambó

Durant l’època del pistolerisme (1916-23) van haver més de 800 atemptats i 226 morts, entreells dirigents obrers (Layret, Seguí), coneguts empresaris i el mateix president Dato (1921)

Eduardo Dato

General Martínez Anido

A Andalusia, on la fam dels jornalers s’unia a l’augment dels preus, la influència de la Revolució Russa i la riquesa dels señoritos, els anarquistes (i en menor mesura els socialistes) impulsen revoltes camperoles en què cremen collites, ocupen terres, es reparteixen les propietats i arriben a controlar els ajuntaments. Els objectius:

la reforma agrària i la millora de les condicions de treball

Trienni bolxevic en Andalusia

La revolta comença a Còrdova en 1918, però s’estén per Andalusia, Extremadura i La Manxa

El govern declara l’estat de guerra i envia la Guàrdia Civil i l’exèrcit per a reprimir les revoltes, que duraran fins 1921

Després de la Setmana Tràgica l’exèrcit espanyol havia aconseguit assegurar les seues posicions al Marroc. Fins 1918, la situació es manté estable.

En acabar la Iª Guerra Mundial tres causes provocaran la tornada a una guerra oberta :

* la por espanyola a que França intentara ampliar el seu territori al Marroc;

*la mobilització de les tribus del Rif (amb Abd-el-Krim al cap) ;

*i la venda d’armes a baix preu en acabar el conflicte mundial .

. El problema del Marroc: Annual (I).

El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes: des de Tànger i Ceuta al

general Berenguer ocuparia tota la zona occidental, mentre que el general Silvestre, des de Melilla, ocuparia tota la zona del Rif oriental

El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu, però el general Silvestre, de manera improvisada, i deixant descoberta la reraguarda es va veure sorprès a Annual per l’atac

d’Abd-el-Krim . Les tropes, mal preparades, pitjor organitzades i sense cap motivació,

van fugir en desbandada i es van produir més de 10.000 baixes (incloent Silvestre).És el que es coneix com El Desastre d’Annual (1921El Desastre d’Annual (1921)

Abd-el-Krim

General Silvestre

General Berenguer

El problema del Marroc: Annual (II): les conseqüències d’Annual.

Les notícies del desastre d’Annual van donar lloc a fortes protestes a la premsa i el carrer, exigint responsabilitats, mentre els militars i els polítics es tiraven les culpes mútuament El govern va dimitir i es va formar un govern de concentració presidit per Maura

Es va encetar una investigació parlamentària per esbrinar què havia passat i castigar els culpables: els parlamentaris elaboraren un informe conegut com a expedient Picasso

General Juan Picasso

Durant l’elaboració de l’informe, republicans i socialistes (destacà Indalecio Prieto)demanaren que es castigara durament els responsables,

incloent la cúpula militar al Marroc i el propi Alfons XIII. Recordem que el rei intervenia en el nomenament dels caps militars

i el cas de Silvestre no va ser una excepció.

Indalecio Prieto. Diputat socialista

El discurs parlamentari de Prieto

La investigació parlamentària obrirà una enorme crisi política i militar i l’expedient Picassol’expedient Picasso no arribarà mai a les Corts, ja que uns dies abans de que es presentara els militars ho van

impedir: Primo de Rivera, amb el consentiment del rei Alfons XIII, dona un colp d’estat, dona un colp d’estat, acaba amb el sistema liberal canovista i es proclama dictador (13 de setembre de 1923)acaba amb el sistema liberal canovista i es proclama dictador (13 de setembre de 1923)

“(…) Por primera vez después de la Restauración, el parlamento y una de sus comisiones se habían vuelto incompatibles con la voluntad real, según hizo notar más tarde el general López Ochoa, el cual, en 1923, tomó parte en la conspiración que barrió al parlamento al grito de “¡Viva el Rey!”

Pero la rebelión popular a favor de la deseada dictadura real no se producía y Alfonso tuvo que cultivar los procedimientos anticonstitucionales tradicionales. En julio de 1923 , dijo a un ministro, Salvatella, que “será muy difícil impedir la formación de un gobierno militar” libre de los obstáculos que, para ciertos actos, entorpecen el trabajo de un gobierno constitucional. Un mes más tarde, el rey confesó abiertamente a Antonio Maura que estaba dispuesto a dar personalmente un golpe. No es extraño, pues, que los futuros gobiernos vieran en el rey un cómplice en potencia de sus planes para derribar el sistema parlamentario.”

SHLOMO BEN-AMI.- La dictadura de Primo de Rivera, 1923-30, Barcelona, Planeta, 1983.

La visió de Ben-Ami

Nota sobre el context històric per a l'examen. Donat que ara demanen parlar-ne de tot el bloc

temàtic, el més fàcil es1) Situar en el temps (1875-1931) i localitzar

els documents en quin dels dos temes pertoca si la Restauració o la crisi

2) Parlar-ne del caràcter de la Restauració com a règim monàrquic i liberal basat en dos partits que s'alternen paciíficament en el poder i dels pactes corruptes o caciquisme. Té el suport dels propietaris, l'Església i l'Exèrcit (que deixa d'intervindre formalment).

3) La crisi arranca amb el desastre del 98. Fins a 1914, els partits dinàstics intenten una reforma del sistema «des de dins», que fracassa (Setmana Tràgica, 1909, primer indici). Amb la 1a Gmundial, la crisi es torna més intensa amb una forta conflictivitat social i política (els fets de 1917) que no desemboca en una democratització, ni en una Revolució, sinó en una Dictadura militar (Primo de Rivera, 1923-1930). El seu fracàs en resoldre els problemes de la Restauració donaràn lloc a la proclamació de la República el 1931