Verb: element imprescindible de l’oració. Indica l’acció que fa el subjecte. Està format per un lexema (part invariable) i morfema (part variable). Els morfemes verbals són

• Nombre: si és singular/plural. • Persona: qui fa l’acció (1a, 2a, 3a conjugació) • Temps: quan es fa l’acció (present, passat, futur) • Mode: com es fa l’acció (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) • Aspecte: morfema verbal que determina si l’acció encara no ha acabat (imperfectiu) o si ha

acabat (perfectiu) Classificació Segons la relació amb els complements:

• Copulatius: enllacen un atribut amb el subjecte. Verbs ser, estar, tornar-se, semblar. Exemple: El Pere és un pesat. La Helena s’ha tornat vermella.

• Predicatius: indiquen una acció/activitat del subjecte. Poden ser: o Transitius. El funcionari va avisar els mossos. o Intransitius. Els testimonis passejaven pels passadissos. o Reflexius. L’advocat es prepara les preguntes. o Pronominals. L’edifici és tan gran que ens hi vam perdre. o Recíprocs. Els funcionaris s’ajuden molt els uns als altres.

Segons la relació amb el subjecte: • Impersonals: no tenen subjecte • Personals: formen oracions amb subjecte

Conjugacions

Verbs velars Verbs que acaben en consonant velar (c/g). Exemple: absoldre – absolc, apareixer – aparec. El gerundi Forma no personal del verb que fa funcions d’adverbi. Exemple: Es va lesionar jugant a futbol

Sortint del despatx he coincidit amb el Toni. 1. Expressa una acció simultània del verb

Podem comprovar si l’acció és simultània: • Intercanviant l’ordre i no canvia el sentit de la frase. Exemple: Jugant a futbol es va lesionar. • Posant-hi una conjunció del tipus mentre. Exemple: Mentre jugava a futbol es va lesionar. • Afegint el mot tot davant del gerundi. Exemple: Tot jugant a futbol es va lesionar.

2. Expressa una acció anterior al verb principal. Exemple: Reprendrem el judici havent dinat Podem comprovar si és una acció anterior.

• Intercanviant l’ordre i no canvia el sentit de la frase. Exemple: Havent dinat, reprendrem el judici.

• Posant-hi el mot després de. Exemple: Després de dinar, reprendrem el judici. Usos incorrectes del gerundi

• Gerundi de posterioritat. Exemple: L’acusat fou ingressat a la presó, fugint al cap de dos dies.

L’acusat fou ingressat a la presó i va fugir al cap de dos dies. • Gerundi copulatiu

Exemple: El jutge va declarar ferma la Sentència advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs. El jutge va declarar ferma la Sentència i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs.

1a Conjugació 2a Conjugació 3a Conjugació -ar -er/-re -ir

Regulars Irregulars Anar Estar

Purs Incoatius Cantar

Estudiar Pujar

Dormir Sortir

Consentir

Servir Compartir

Definir

• Gerundi especificatiu Exemple: El nombre de dones complint condemna és de 300.

El nombre de dones que compleixen condemna és de 300. El participi Forma no personal del verb que pot tenir el valor de verb o adjectiu. Hi ha formes de la 2a i 3a conjugació que no segueixen una norma. Exemple:

• 2a conjugació: capigut- cabut, torçat – tort • 3a conjugació: obrit – obert, imprimit – imprès.

L’ Infinitiu Forma no personal del verb que pot tenir el valor de substantiu.

• No porta article • No és imperatiu • Al + infinitiu no s’admet en contextos formals • De + Infinitiu no té valor de condicional • L’ infinitiu d’introducció no és correcte.

L’ Imperatiu Forma no personal del verb que es forma a partir dels presents indicatiu i del subjuntiu. Expressa una ordre. Perifrasi verbal Unió de 2 verbs per expressar una idea única Tipus de perífrasi

• Obligació i necessitat o Haver de + infinitiu o Haver-se de + infinitiu o Caldre + infinitiu o Caldre + que + oració

• De probabilitat o Deure + infinitiu

• De possibilitat o Poder + infinitiu

• D’ imminència o Estar a punt de + infinitiu o Estar per + infinitiu o Anar a + infinitiu (en passat)

• De freqüència o Solar + infinitiu

• De durada o Estar + ferundi