Recycling-based learning

An education metaphor for literature and language teaching and learning

Carles Segura-LlopesUniversitat d’Alacant

Objectius1) Justificar per què una nova metàfora «aprendre

és reciclar» és interessant en la pràctica docent i discent de la llengua i la literatura. Constructivisme + connectivisme

2) Esbossar l’aplicació didàctica d’aquesta metàfora en dos camps:

i) el tractament de la creativitat i l’ús de les fonts

ii) les metodologies per a l’adquisició d’una L2

Comprenem a través de metàforesUna metàfora és un fenomen conceptual que permet entendre una situació, un fet, un objecte o un concepte mitjançant l’estructura conceptual d’una altre:

ratolí Necessite que m’alcen

la moral (‘dalt és bo’)

Tens un bon nivell d’anglés

(‘el coneixement és un líquid’

Les metàfores ens governenLes metàfores governen els nostres pensaments quotidians i les nostres accions diàries, tant conscientment com insconscientment.

George Lakoff & Mark Johnson

A més, genera lèxic i reflecteix valors

«Aprendre és traslladar substàncies»:

Adquirir la coneixença, la pràctica, (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció (DIEC2)

Totes les metàfores educatives han participat, de vegades, negativament en la concepció del procés d’aprendre-ensenyar. La més coneguda:

adquirir, tenir, nivell, matèria, unitat (J. Adell)

«Aprendre és reciclar»Un concepte ben conegut (energia, contaminació)

Implica el reprocessament d’un article o d’un aparell que, en exhaurir la vida útil, és reutilitzat.

Transformar un objecte: nou objecte / nou ús

«Aprendre és reciclar»Els/les mestres enriquim/refem el concepte d’aprenentatge

Descartem definitivament el d’adquirir/acumular matèria per obsolet

Què és aprendre?Lingüística cognitiva, Neurociència i Pedagogies Emergents ajuden actualment a comprendre millor els processos d’aprenentatge humà i els mecanismes neuronals que el possibilitenBybee, Cook-Sather, Croft, Eddington, Ellis, Goldberg, Lakoff & Johnson, Ruiz de Mendoza, Tomasello, Turner & Fauconnier, Valenzuela & Rojo,

Hickok’s, Mora

Adell & Castañeda, Anderson, Ausubel, Downes, Jonassen, Novak, Piaget, Siemens, Vigotsky, Williams & Karousou & Mackness

Goldsmith, Kleon, Marina, Marina & Pombo, Perloff, Sureda & Comas & Oliver

Què és aprendre?Aprendre és reutilitzar (elaborar i transformar) d’acord amb el context immediat les experiències fixades per a reintepretar la realitat

Això implica adaptar-s’hi millor i, doncs, evolucionar

Què és aprendre?El context immediat condiciona no solament la reinterpretació de les experiències prèvies sinó també proveeix a l’individu experiències externes (i alienes) amb les quals podrà igualment recrear coneixement

Què és aprendre?

Aprendre no és crear, no és generar del no-res noves idees sinó recrear les que ja es coneixen o les que provinguen del context immediat

Què és aprendre?Pel que fa als coneixements previs:

Els circuits impresos a les xarxes neuronals no hi estan acumulats, no hi ocupen espai

La informació es recupera en el moment

Què és aprendre?Les recuperacions mentals (o retrievals) són processos de reconstrucció del coneixement. En cada recuperació, el cervell recrea el coneixement i s’hi produeix un canvi. Recordar és reelaborar el record d’acord amb el context que l’evoca

Què és aprendre?Pel que fa a la informació de context:

La imitació és potser el mecanisme d’aprenentatge social més poderós a partir de l’experiència prèvia (fixada), però també de la immediata

Què és aprendre?El xiquet tria qui, quan i què vol imitar

En imitar, autodescobreix noves maneres de resoldre altres problemes

Imita recreant el comportament imitat

«Aprendre és reciclar» insisteix en la complementarietat d’una part dels enfocaments constructivista i connectivista

Les experiències vitals pròpies i les que provenen del context (i que podem assumir com a pròpies) són reinterpretades i recreades. Recrear significa produir

Dos camps d’actuació didàctica de la metàfora «Aprendre és reciclar»

a)Treballant la creativitat

b)Treballant l’adquisició d’una L2

La creativitat

El plagi: un maldecap (Sureda & Comas & Oliver)

Mata la creativitat

La creativitat“No hay creación a partir de la nada” (Marina & Pombo)

Totes les construccions humanes són combinatòries (Steiner)

Però relacionen aquesta idea d’imitació de models amb “la parte más sencilla del entrenamiento literario”

Al capdavall, quasi contraposen, creativitat i ús de models, enaltint la primera i menystenint el segon

La creativitat

El model és concebut com un recurs fonamental per a la creació escrita

S’entén com un mal necessari. Cautela

S’intenta evitar l’abús de model per a evitar que esdevinga un element que limite la creativitat.

Procés de transformació d’informacions basada en una determinada intenció.

Les informacions es poden trobar tant en la memòria com en l’entorn.

Austin Kleon. Steal like an artist

La creativitat

La creativitat

Mark Turner i Gilles Fauconnier afirmen que el pensament creatiu prové del coneixement obtingut de la barreja conceptual (o blending)

Entesa així, hauria d’incorporar-se al procés d’ensenyament- aprenentatge de la llengua i la literatura de manera explícita i ferma

i

inserir-la en aspectes fonamentals del procés educatiu com ara la creació d’arguments, d’opinions, d’interpretacions o d’històries

Vg. Marjorie Perloff (unoriginal genius) i, sobretot, Kenneth Goldsmith, amb l’escriptura no creativa.

La creativitat: una pràcticaApropiar-se conscientment d’un text, d’un argument, d’una interpretació, d’una opinió o d’una història aliens. Internet ho afavoreix

Activitats de simulació: jocs de rol, dramatitzacions, debats amb papers predeterminats

La creativitat: una pràcticaUna vegada apropiat el coneixement, l’aprenent hi ha d’aplicar mecanismes de transformació (fragmentació, generalització, extrapolació o combinació). En acabant, produir, fent-hi partícip la intenció, els coneixements previs i els coneixements contextuals i la reflexió

Cal que l’aprenent no solament consumisca el coneixement sinó que en produïsca a través del reciclatge

La creativitatSi l’escola concep l’aprenentatge com un procés reciclador, exigirà l’assumpció d’arguments, interpretacions, opinions i històries però, alhora, haurà d’anar més enllà i propiciar i exigir que se’n produïsquen d’altres, sempre quantitativament reduïts

La creativitat

S’avalua fonamentalment com s’apliquen els processos de transformació i quina qualitat té el resultat creatiu i el paper de la intenció, que és subjectiva

No s’avalua gaire el grau d’assumpció de la informació prèvia o de l’aliena (únic aspecte avaluat en l’educació tradicional)

La creativitat

Acceptant el “plagi” com a eina educativa s’obté el mecanisme ideal per a evitar-lo

La creativitatEl joc de l’apropiació és insospitadament creatiu

Aprendre llengua reciclant construccions

La Gramàtica de les Construccions en el si de la Lingüística Cognitiva estudia els processos d’adquisició de la L1

Aprendre llengua reciclant construccions

Les primeres produccions multi-mot dels xiquets (en L1) no s’estructuren a través de regles abstractes sinó per esquemes lingüístics d’una natura molt més concreta

Aprendre llengua reciclant construccions

Els aprenents de L1 dominen primer una forma específica de la construcció, per exemple, amb pronoms i després hi incorporen noms propis i altres tipus de sintagmes

Aprendre llengua reciclant construccions

Els estudis de Valenzuela i Rojo revelen que el procés d’aprenentatge d’una llengua estrangera (L2) també té lloc adquirint construccions específiques (concretes i ben conegudes) que s’extrapolen més tard en construccions més generals amb mecanismes de transformació

Aprendre llengua reciclant construccions

Concebre els processos d’adquisició d’una segona llengua (L2) des d’aquesta perspectiva pot proveir un fonament teòric per als enfocaments didàctics que complemente l’ensenyament de les regles gramaticals explícites amb pràctiques més contextualitzades.

Insistiré en aquest punt en pròximes investigacions

ConclusionsEntendre l’aprenentatge com un procés de reciclatge permet:

a)treballar la creativitat amb profunditat, partint de l’apropiació de models i del foment de la transformació creativa d’aquests models, tot avaluant sobretot els processos de transformació i el resultat creatiu

Conclusions

b)insistir perquè els estudiants passen de ser consumidors de coneixement a productors de coneixement

Conclusionsc) en l’àmbit estrictament lingüístic,

treballar l’adquisició d’una llengua partint de construccions freqüents i ben contextualitzades que serviran de model al qual caldrà aplicar mecanismes de transformació per a enriquir-les i generalitzar, sense aplicar-hi cap regla gramatical generativa (normalment poc eficaç)

Recycling-based learning

Aprendre: entre el constructivisme i el connectivisme

Carles Segura-LlopesUniversitat d’Alacant