Maig 2006N. 24USTEC·STEs

Intersindical Alternativa de Catalunya

bullying

Maig 2006. Núm. 24

USTEC·STEsBarcelona (08007): Ronda Universitat, 29, 5è Telèfon 93 302 76 06 - Fax 93 302 55 99 Girona (17001): Eiximenis, 14, 2n 2a Telèfon 972 20 20 34 - Fax 972 41 17 03 Lleida (25002): Pg. Ronda, 2, 1r 4a Telèfon 973 26 30 32 Fax 973 272507 Tarragona (43003): August, 21 entl. 1a Telèfon 977 23 52 63 Fax 977 23 90 04 Tortosa (43500): Rosselló, 6, entl. Telèfon i Fax 977 51 10 46 Maresme Telèfon: 609 76 94 45 Alt Urgell i Cerdanya: 687 77 85 77 Pallars Jussà i Pallars Sobirà: 676 66 67 54Internet: http://www.sindicat.net Correu electrònic:ustecstes@pangea.org girona@sindicat.net lleida@sindicat.net tarragona@sindicat.net

EQUIP DE REDACCIÓ: Josep Aparicio, Joan Barahona, Montserrat Bayot, Macià Pelegrí, NarcísRispau, Helena Sanabra. COL·LABORACIONS: Raquel Jiménez, Rosa Sandoval. DISSENY GRÀFIC,MAQUETACIÓ, PORTADA, CONTRAPORTADA I IL·LUSTRACIONS : Josep Aparicio. EditaUSTEC·STEs DIPÒSIT LEGAL: L-274-1996

2

USTEC·STEs

Maig /2006

"Els nostres joves d'ara estimen el luxe,tenen pèssimes maneres i refusen l'auto-ritat; mostren poc respecte pels seussuperiors i prefereixen la conversaintranscendent a l'exercici. Els nois d'avui dia són els tirans i elsservents les seves famílies; ja no s'aixe-quen quan algú entra a casa, no respec-ten els pares, xerren entre ells quanestan en companyia dels grans, devorenel menjar i tiranitzen els seus mestres.

Sòcrates segle IV abans de Crist

ÍndexEditorialSe’n parla molt; se’l coneix poc.

Assetjament escolarQuè és? Informe Cisneros VII.Informe “Violencia entre compañeros en la escuela”.

Prevenció: l’educació dels límitsL’ assetjament escolar és una manifestació de la violèn-cia social.

Propostes de prevenció

Com afrontar l’assetjament i d’altres problemesAlternatives per al professorat

4

12

1416

3

3

USTEC·STEs

Maig /2006

Se’n parla molt; se’l coneix poc

F a uns anys, va ser el mobbing (assetjament psi-cològic en el treball), ara és el bullying (assetja-ment entre alumnes) el que tot sovint està present

en els mitjans de comunicació. Les connotacions quenormalment poden tenir aquests temes els fa atraientsper a la premsa, en ocasions ben enfocats i de vegadesnomés de forma alarmista i sensacionalista.

A partir d'un fet concret (la mort de Jokin a conseqüència d'aquest assetjament) s'han començat a des-cobrir més casos de bullying a les escoles. El tema és d'actualitat i tothom en parla, se’n fan estudis méso menys tendenciosos, però des dels centres educatius se n'ha dit ben poc. Tampoc el Departamentd'Educació n'ha dit gran cosa (enguany han posat en funcionament la "Unitat de suport a la Convivència"que no és prou coneguda encara). La resta de la comunitat educativa (pares i mares, alumnat, professorati sindicats) tampoc no és que hagi dit gaire cosa sobre el tema, a part dels casos concrets que han apare-gut a la premsa i que s'han intentat minimitzar per no crear més alarma social.

És per això que des d'USTEC-STEs hem volgut abordarel tema més a fons, estudiant diversos informes que s'hanpublicat i donant veu als actors i actrius principals (pro-fessors i professores i alumnat), tal com vàrem fer en elseu moment amb el mobbing.

És un inici el qual pretenem donar continuïtat en el futurper tal de poder ajudar tots i totes les docents que tinguinentre els seu alumnat algun possible cas d'assetjament.

Esperem aconseguir-ho i esperem també del'Administració més sensibilitat davant la situació en quèes troben, quan el problema existeix, no només l’alumnat,sinó també els i les docents que no hi poden deixar d'in-tervenir.

Totes les responsabili-tats per a l’escola?

L'escola carrega amb totes les responsabi-litats que la societat no pot o no vol assumir.Ara s'ha d'enfrontar a la resolució d'un con-flicte que té les seves causes arrelades en elsi de la conducta social configurada per l'in-dividualisme a ultrança, la desentesa del queafecta els altres, la intolerància, la manca deconsciència dels límits i la banalitat moral.Amb aquests elements en contra, l'escola hade lluitar contracorrent i tractar que els nois inoies aprenguin els valors de la tolerància, lajustícia, la igualtat.

La massificació a les aules, la diversitatexcessiva de l'alumnat, la poca participacióde les AMPA, sobretot a secundària, la des-confiança cap al professorat, cap als seusmètodes i recursos, si no la divergènciaexplícita dels mètodes educatius entre lacasa i l'escola -a més de les diferències edu-catives entre el pare i la mare- , la mancad'il·lusió per un projecte educatiu de centreque cohesioni la tasca del professorat, ladificultat d'establir lligams afectius que elsfacilitin el poder compartir els problemesderivats de la feina amb l'alumnat, ladistància excessiva entre l'Administració ila realitat del dia a dia escolar..., tot plegatés un bon cultiu on créixer els conflictes i laimpotència per resoldre'ls.

L'escola carrega amb totes lesresponsabilitats que la societatno pot o no vol assumir

4

USTEC·STEs

Maig /2006

USTEC·STEs

Assetjament escolaro bullying

D avant de les notí-cies que apareixen -amb afanysensacionalista- als mitjans de comunicació

sobre la violència i les agressions que es practiquen alscentres escolars entre l'alumnat i davant de l'alarmasocial que aquest tipus de conductes desferma, cal feruna reflexió en profunditat per tal de discriminar de quès'està parlant: què és la mala conducta o mala educació-terme ja oblidat-, què entenem per problemes discipli-naris que han de ser resolts per les normatives internesdels centres escolars i què és el que s'entén per assetja-ment entre iguals.

S'emmarca dins de les escoles i dels instituts perquèés on apareixen tota mena de conductes derivades de larelació interpersonal i grupal. Però no hem de perdre devista que aquests tipus d'actuacions no deixen de sersinó un reflex de les que es donen en el si de la societatque, a partir dels criteris neoliberals en els aspecteseconòmics i socials, han bastit un model de relacionshumanes basat en la polarització entre les persones:rics-pobres, blancs-negres, bons-dolents, assetjadors-assetjats..., i entre les circumstàncies que les envolten,de tal manera que configura també un model a seguirper als nostres adolescents, les actuacions dels quals nosón sinó el mirall on és més evident observar les con-ductes violentes que el marc social els proposa i, de

vegades, elsimposa.

Infància i adolescència Abans d'iniciar l'estudi sobre l'assetjament entre

iguals a l'escola cal recordar que aquestes dues etapessón constituents en la vida de tota persona; dosmoments en els quals allò realment important són lesparticularitats de cada subjecte: la maduració biològi-ca, el desenvolupament físic, les característiques psi-cològiques, la possibilitat d'autonomia personal i lamanera com cadascú aborda el lligam social.

És en aquest sentit que cal tenir en compte que no enstrobem davant d'una infància o d'una adolescència sinóde moltes. A partir del context familiar, cultural, sociali econòmic de cada individu, a partir d'unes determina-des investidures, unes identificacions i uns trets queconfiguren la seva posició subjectiva, el nen o la nenadesenvoluparà unes conductes socials o unes altres.

En el cas de la infància, les relacions que el subjectemanté amb els objectes primordials, la mare i el pare,poden projectar-lo cap a una bona posició autònoma enel futur o, contràriament, mantenir-lo fixat com a objec-

5

USTEC·STEs

Maig /2006

te, de tal maneraque intentarà re-produir aquestadependència alllarg de la sevavida.

La implanta-ció de les nor-mes, que confi-gura la funciódels límits, ésde cabdal im-portància en laconstrucció delsubjecte. Peraquest motiu, jaen la primerainfància la in-tervenció d'unelement extern iseparador entrela figura mater-na i la criatura és imprescindible, perquè serà qui podràsustentar simbòlicament i imaginàriament la seva ober-tura cap a l'exterior, el camí cap a l'autonomia. En ter-mes generals, aquesta funció la desenvolupa el pare oqualsevol persona, institució o situació que estigui encondicions de fer-ho.

La fase de latència marca el darrer període infantil. Ésel moment en què la pulsió sexual ha quedat com ador-mida mentre que els canvis corporals estan a punt d'ini-ciar la seva manifestació externa, tot i que cada personaté els seus temps de maduració biològica; coincideixamb el pas de primària a secundària.

Si no podem parlar d'una sola infància, tampoc no hopodem fer de l'adolescència. En sentit estricte, hem depensar en les adolescències i les seves crisis, perquècada noi i noia, haurà d'elaborar el seu dol propi iintransferible pel paradís de la infància perdut, i caldràsumar a les seves característiques físiques i morfològi-ques la confrontació entre els propis ideals, configuratsa partir de les identificacions elaborades en aquellmoment i ara caigudes, i la creació d'ideals nous a par-tir de models que representen les figures amb les qualses van trobant i/o enfrontant, com són els pares, deter-minats membres del professorat, les noves amistats, elslideratges, els mediàtics i els esportius, i també els com-panys/es i el grup d'iguals. Cadascú passarà per aquestacrisi individual i intransferible i la intentarà abordaramb el seu propi bagatge psicològic i intel·lectual.

Cal ressaltar, a partir de la maduració dels òrganssexuals, la puixança de la pulsió sexual. Aquesta reali-tat confronta l'adolescent amb la diferència sexual, ambla realitat de l'altre sexe i amb la possibilitat, ara certa,de mantenir relacions sexuals. Però, per això mateix,també pot ser un moment molt crític que, depenent dela fragilitat de la pròpia estructura psíquica, afavoreixiel desencadenament de conductes psicopatològiques.

A més, irrompen amb la força pròpia d'aquesta etapa

l'ideal de l'amor i de l'amistat, ideals pels quals els noisi les noies prendran posicions diverses a partir de laseva manera de ser i d'estar en el món.

Els temps lògics de veure (d'adonar-se del que passa),de comprendre (entendre què és el que passa) i de con-cloure (ser capaç de prendre una decisió i portar-la aterme) són especialment difícils de subjectivar enaquest moment. De vegades no disposen de les estratè-gies necessàries d'anàlisi de la realitat a causa d'unaimplantació deficient de l'estructura simbòlica, que els

possibilitaria, per la via del llenguatge -oral i/o escrit,recordem la funció dels diaris íntims- de reconduir-la demanera no agressiva. Davant d'aquesta dificultat, el queapareix és l'angoixa i, per tant, la conclusió per la via del'acte, que es tradueix en algun tipus de conducta agres-siva, disruptiva o de conflicte.

A més, els i les adolescents posen en qüestió, per laseva manca d'ubicació real en la societat dels adults, elsvalors i les premisses -sovint falsos- d'una societat queels pren com a model estètic mentre els rebutja com amembres de ple dret.

Generalitzant, podem dir que quan un noi o noia ado-lescent pensa una cosa, l' "actua". No hem de perdre devista que la immediatesa forma part indissociable de lamanera de fer dels i les adolescents, perquè la percepciódel temps i de l'espai és diferent de la dels adults.

La implantació de les normes,que configura la funció delslímits, és de cabdal importànciaen la construcció del subjecte

6

USTEC·STEs

Maig /2006

És per aquestes gransdiferències individuals que hem de tenir molta cura quanparlem d'assetjament escolar. Cal esbrinar cas per cas qui-nes condicions subjectives, quina motivació, quina neces-sitat afectiva i emocional, quines mancances, dèficits i/opatologies rauen sota la manifestació victimista o agres-sora d'aquests nois o noies, protagonistes de les escenesd'assetjament escolar que ens mostren sobretot els mitjansde comunicació perquè, molt més sovint del que es pensa,les posicions de les preteses víctimes i agressors responena motius inconscients derivats de la seva posició estructu-ral al si de la família i del context social que els envolta.Hem d'anar una mica més enllà i pensar en com sóncadascuna de les persones en conflicte en lloc de quedar-nos fixats només en les seves actuacions.

Què és l’assetjament escolaro bullying?

Dan Olweus, el primer investigador que va estudiar eltema, defineix ja al 1983 el bullying (maltractamententre alumnes) com “una conducta de persecució físicai/o psicològica que realitza un alumn@ contra un altr@,al qual tria com a víctima de repetits atacs. Aquestaacció, negativa i intencionada, situa la víctima en unaposició de la qual difícilment pot sortir pels seus propismitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca enles víctimes efectes clarament negatius: ansietat, des-cens de l'autoestima i quadres depressius, que dificultenla seva integració en el medi escolar i el desenvolupa-ment normal dels aprenentatges”.

Jordi Collell i Carme Escudé en el seu estudi:"Bullying. Maltractament entre alumnes", expliquenque: “Un/a alumne/a està essent maltractat/da quan estàexposat/da, repetidament i al llarg del temps, a accionsnegatives per part d'un o més estudiants”.

Enumeren les cinc característiques que delimiten l'as-setjament escolar. L'agressió pot ser física, verbal orelacional. Hi ha desequilibri de poder. No hi ha provo-

cació per part de la víctima. Els incidents es repeteixendurant un temps. Hi ha intencionalitat per part de l'a-gressor o agressors.

L'assetjament a un igual és difícil d'identificar perpart del professorat perquè es vol mantenir expressa-ment ocult encara que és una mena de violència internaque, quan es dóna, és coneguda per l'alumnat.

El bullying suposa una vulneració dels drets fona-mentals de l'alumne: dret a no estar sotmès a la humi-liació intencional i repetida i a estar segur a l'escola i entots els àmbits socials.

La millor manera de conèixer què és l'assetjamententre iguals és a partir de dos informes oficials:l'Informe Cisneros VII i l'informe: Violencia entre com-pañeros en la escuela, elaborat pel Centro Reina Sofía.

Informe Cisneros VIIL’ Informe Cisneros VII, elaborat entre maig i juny de

2005, és un estudi fet per l'Instituto de InnovaciónEducativa y Desarrollo Directivo a encàrrec delMinisterio de Educación y Ciencia, i el seu àmbit terri-torial fou la Comunitat de Madrid.

La mostra correspon a alumnat des de 2n de primàriafins a 2n de batxillerat corresponent a 222 aules, amb unN= 4600. La prova va ser l'autotest Cisneros.

L'objectiu era tractar d'obtenir el % d'assetjamententre iguals als centres escolars de la Comunitat deMadrid, extrapolant aquestes xifres a la resta de l'Estat.

A l'informe preliminar, els professors Araceli Oñate iIñaki Piñuel defineixen l'assetjament entre iguals dins

de l'escola com "un continuat i deliberat maltractamentverbal i modal que rep un nen per part d'un altre o altres,que s'hi comporten amb crueltat amb la intenció de sot-metre'l, acovardir-lo, espantar-lo, amenaçar-lo i queatenten contra la seva dignitat. L'objectiude la pràcticadel mobbing és intimidar, acoquinar, reduir, aclaparar,acovardir i consumir emocionalment i intel·lectualmentla víctima, amb la voluntat d'obtenir un resultat favora-ble per als assetjadors i de satisfer la necessitat d'agre-dir que aquests solen presentar".

Aquest informe afirma que tant els pares i mares comel professorat i els professionals de la psicologia cauen

Hem d'anar una mica mésenllà i pensar en com sóncadascuna de les personesen conflicte en llocde quedar-nos fixats nomésen les seves actuacions

7

USTEC·STEs

Maig /2006

en "l'error bàsic d'atribució", que consisteix a percebrela persona assetjada com la causant de l'assetjament,perquè efectivament acaba acceptant que és un o unamal estudiant, una persona repulsiva, alhora quedesenvolupa sentiments de culpa, baixa autoestima iintroversió social que encara l'aïllen més d'un entorn )"ja reduït per l'acció del mateix Gang d'Assetjadors...Així és com un nen normal esdevé una ombra del quefou... El concepte negatiu de si mateix i la baixa auto-estima l'acompanyaran fins que sigui adult i en faranuna presa fàcil per a posteriors abusos i maltracta-ments en els àmbits laboral, domèstic, social, etc.;davant els quals ha quedat inerme, indefens i paral·lit-zat, ja que l'assetjament hi haurà generat danys psi-cològics a mitjà i llarg termini".

Resultats i comentariLes dades que se'n desprenen són, si més no, alarmis-

tes, perquè no fan diferència explícita entre el que sónfaltes conductuals o disciplinàries dins de l'escola delque és l'assetjament entre iguals. Segueix els paràme-tres del blanc o negre, del "o amb mi o contra mi", senseexplicar quina posició subjectiva ni quina responsabili-tat pertany tant a la pretesa víctima com al pretès noi onoia que assetja. El llenguatge és, a més, sexista aultrança, cosa que posa de manifest que no té en comp-te que una de les marquescaracterístiques de laviolència comença pelllenguatge i, ni que fos peraquest motiu, hauria estatmés encertat utilitzar elscriteris de la coeducacióen l'ús de la llengua.

De les dades es desprènque un 39% dels alumnesentre 2n de primària i 2nde batxillerat estan expo-sats a algun tipus deviolència en l'entorn esco-lar, el caràcter de la qual,si bé es desenvolupa enítems, no s'especifica encategories corresponents amala educació, falta dis-ciplinària o agressió vio-lenta a altri.

Un 24% de l'alumnatglobal de l'estudi és vícti-ma d'assetjament escolar opsicològic a l'escola; i persexes, el 26,8% de nois iel 21% de noies.

El percentatge dels noispuja en relació a l'edatmentre que el de les noiesno. Aquestes donen per-

centatges més alts a 3r, 4t i 6è de primària i 1r d'ESO.Els nois superen les noies en tots els trams d'edat.

Cal ressaltar que es dóna una relació inversa entre l'e-dat de la víctima i la taxa de l'assetjament; a 2n deprimària és del 43% mentre que a 2n de batxillerat ésdel 6%; és a dir, entre els petits és 7 vegades superior.

El tipus d'assetjament que pateixen els nois és més físici menys verbal, mentre que en les noies és just a l'inrevés,perquè es tracta de "reduir socialment la nena...".

Quan parla de les preteses víctimes, diu textualment)"...hauran fet l'aprenentatge de la Indefensió i de laImpotència, i s'haurà constatat el fracàs de lesInstitucions a l'hora de posar límits a l'abús i a la into-lerància dels altres cap a ells".

I quan parla dels pretesos assetjadors explicita que:"El grup més significatiu a nivell social és el dels nensassetjadors... hauran après que l'assetjament és unabona manera d'aconseguir determinades coses... Els

Una de les marques caracte-rístiques de la violènciacomença pel llenguatge...

8

USTEC·STEs

Maig /2006

anys d'impunitat i reforçament del comportament elshauran permès de refinar-ne la tecnologia... -que exer-ciran- ... contra les seves dones, fills, subordinats ocompanys de feina...". Afegeix també que un 60% hauràcomès un delicte abans dels 24 anys, i tindran una pos-sibilitat d'1 a 4 de convertir-se en delinqüents, i entre el0,5 i l% seran "especialment perillosos i depredadorssocials. Parlem dels psicòpates".

En cap dels dos casos es planteja la possibilitat d'anaruna mica més enllà de la descripció pura dels trets victi-maris o agressors per tractar d'esbrinar, cas per cas, quinaha estat la causalitat individual, familiar, social, a travésde la qual un subjecte infant o adolescent pren la decisió-inconscient- d'identificar-se amb la víctima o amb l'a-gressor, o amb tots dos rols segons les circumstàncies.

Pel que fa a les seqüeles psicològiques que patiran lespreteses víctimes, l'informe carrega les tintes sobre els pro-fessionals de la salut mental, psicòlegs i psiquiatres, delsquals diu que fan diagnòstics equivocats o parcialmentcorrectes "que acaben de rematar els nens, incrementant-ne l'estigmatització, la confusió i el patiment", perquè noconeixen adequadament la simptomatologia de la síndro-me d'estrès posttraumàtic, que és la que, segons l'informe,apareix relacionada amb l'assetjament, seguida de ladepressió i l'ansietat, ja que la fustigació verbal és la con-ducta que més la provoca, i que en les nenes dóna com aresultat encara un major bloqueig social.

Pel que fa a les idees suïci-des, les conductes que lespodrien induir són el menys-preu i la ridiculització, junta-ment amb la fustigaciósocial.

De tots aquests quadresnegatius, es pot deduir que elsnivells d'autoestima de lespreteses víctimes són baixos.També ho és que els quadressomàtics augmentin a 2n debatxillerat a causa de la pres-sió de les proves de selectivi-tat, cosa que l'informe obviaabsolutament.

Un altre col·lectiu escolar queaquest estudi posa en qüestió ésel professorat, que, amb un 4%,és el grup d'adults més maltrac-tador, i exerceix el seu abúsdamunt els nois en un 5,2% idamunt les noies en un 2,2%.

Una dada important a assen-yalar dins de l'informe és quedel 38% de les víctimes d'as-setjament, un 19% són assetja-dors d'altres, i d'aquests un11% són assetjadors freqüents.

En què quedem? No eren les víctimes de l'assetjamentnois i noies socialment marginats? També hi apareixque el 22,4 del total de nens i nenes enquestats utilitzala violència contra altres encara que no en rebi mai; sónagressors nats, afirmen, sense fer cap reflexió ni capdiscriminació de la tipologia de les conductes.

Pel que fa a les raons que motiven el grup dels prete-sos agressors, en un 17% apareix el sentiment de serprovocats, seguit de la intenció de fer burla amb un10%, però hi ha un significatiu "altres raons" que, ambun 4%, és el tercer percentatge més alt, i del qual no esfa cap comentari. És, en canvi, una dada molt importantsobre la qual caldria aprofundir -mitjançant una entre-vista personal no punitiva- perquè de ben segur facilita-

...esbrinar cas per cas quinaha estat la causalitat a travésde la qual un subjecte pren ladecisió -inconscient- d'identi-ficar-se... amb tots dos rolssegons les circumstàncies

9

USTEC·STEs

Maig /2006

ria la possibilitat de saber què ha portat aquest noi onoia a aquesta posició en lloc de posar l'èmfasi nomésen els possibles trets paranoides de l'alumne i en l'enca-denament de les conductes violentes.

Violència entre companys a l'escolaInforme del Centre Reina Sofia per a l'estudi de laviolència

Aquest informe és fins ara el més actual dels ques'han publicat a l'Estat espanyol sobre l'assetjamentescolar. També és de l'any 2005.

L'enquesta especifica que es va realitzar a 800 ado-lescents d’entre 12 i 16 anys, d'ambdós sexes, escolarit-zats tant a l'ensenyament públic com privat, concertat ono, i residents de dret.

L’objectiu era la detecció de la situació actual de la

violència entre iguals als instituts de secundària de totEspanya.

És un interessant estudi que tracta de relacionar laviolència escolar amb la que es dóna a la nostra socie-tat, comparant-la, per exemple, amb la violència degènere. Segons un estudi elaborat pel mateix CentroReina Sofía, un 2,1% del total de dones espanyolesentre els 15 i els 64 anys pateix alguna mena de mal-tractament de parella, mentre que el 2,5% de la pobla-ció escolar entre els 12 i els 16 anys és assetjat per alguncompany o companya.

Defineix la violència com: " ...tota acció o omissióintencional que, dirigida contra una persona, tendeix acausar-li un dany físic, psicològic, sexual o econòmic; idirigida contra objectes o animals, tendeix a danyar-nela integritat. N'hi ha de sis tipus:

Maltractament físic.

Una aula d'incidènciesEntrevista feta a alumnes d'un IES que eren a l'aulad'incidències.-Què és l’assetjament entre companys?M: Insults, marginació; perquè si assetgen algú, tuno t'hi acostaràs perquè no et peguin.P: Et peguen i t'insulten i et diuen: vés-te'n al teupaís.-A qui s’assetja i com?M. Assetgem els aplicats, com més en saben més elsassetgen.S: Al bar els prenen els diners als més petits.P: Al pati s'insulten, però es barallen fora.-Per què creieu que es fa l’assetjament?M: Es roba als bocamolls amb els professors, perquèagafin por. Si l'amo ho descobreix, li diuen que no hoexpliqui a la professora o li pegaran.S: Quan peguen a algú és perquè és feble i no se sapdefensar, i no té amics perquè el defensin.-Es dóna més entre els nois o entre les noies?P, M: Entre els nois. Els nois s'insulten, es barallen.S: Les noies s'estiren dels cabells, etc., també es fanmolt de mal.-Per què s’assetgen entre companys?M. Per fer-se el fatxenda, per fer-se respectar.-Quines mesures disciplinàries acostumen a prendreels centres?P,M,S: Només es fan expulsions.M: Depèn de la baralla, si no és gaire forta, et posenun incident de baralla; si és forta, criden a casa teva,com si tens molts incidents. Pot ser que t'expulsin unsdies.-A quins cursos es dóna amb més freqüència?M: A segon, a quart, però sobretot a tercer. El perquèno ho sé. Però entre noies a segon. Serà per l'edat, operquè li agrada un i a l'altra també, no ho sé.

-Quines mesures internes creieu que hauria de tenirun centre?M: Un psicòleg. Perquè t'ajudi, perquè el que pegatambé té problemes, com l'altre.M. Una aula especial per als alumnes que tenen pro-blemes; i per als assetjats també, perquè sàpiguencom portar-ho...M: Expulsió immediata per als agressors, perquè n'hiha que al carrer t'amenacen amb una navalla.S: Però aquí hi ha d'haver més policia...S: Els assetjadors també tenen sentiments... Hi haalguna cosa al seu cap que no funciona bé.-Sortiu en defensa dels assetjats?M,S,P: Millor no ficar-s'hi. No, no t'hi fiquis.

10

USTEC·STEs

Maig /2006

Maltractament emocional (normalment de caràcterverbal).Negligència: abandonament de les obligacions detenir cura d'altri.Abús sexual.Maltractament econòmic: utilització il·legal o noautoritzada dels béns d'altri.Vandalisme: violència contra la propietat amb laintenció de causar dany o destrucció.Violència escolar és qualsevol tipus de violència

que es dóna en el context escolar i que es dirigeixcontra alumnat, professorat, propietats, ins-tal·lacions..., i es diferencia de l'assetjament escolar"que fa referència a un comportament repetitiu defustigació i intimidació, les conseqüències de lesquals acostumen a ser l'aïllament i l'exclusió socialde la víctima".

Assetjament entre igualsDe les víctimes de violència escolar, el 17,2% pateix asset-

jament; és a dir, el 2,5% del total de l'alumnat entrevistat. Els tipus d'assetjament són els mateixos que en el

maltractament: emocional, físic, econòmic, vàndalic.L'assetjament emocional és persistent.

Els motius d'assetjament entre companys/es i les res-postes donades són les mateixes que les de la violènciaescolar en general, i el 90% ho explica també a algú, iés el professorat qui ocupa aquí el primer lloc.

Les conseqüències són les mateixes i en el mateixordre que les de la violència general però en un percen-tatge més elevat.

El 7,6% de l'alumnat entrevistat es va reconèixer coma agressor dels seus companys, i d'aquests, el 57,4% haparticipat com a còmplice alguna vegada.

El lloc on es realitza és, en general, dins de l'aula,seguit del pati, els passadissos, els voltants externs delcentre i, a distància, els lavabos.

Els motius que els impulsen són en un 70% que sesenten provocats, seguit d'un llunyà 23% que responenque els assetjats s´ho mereixen i, finalment, com a res-posta a una agressió. Percentatges molt més baixosobtenen respostes com: perquè em cau malament, és"un pringao", és una broma o un joc, o perquè em diver-teix, que és el darrer motiu.

El centre educatiu hi intervé practicant les següentsactuacions: el professorat imposa una sanció en un36,1% dels casos; en un 18%, s'obre un expedient dis-

ciplinari; s'expulsa de classe en un 6,6% de les vegadesi una expulsió de diversos dies, també un 6,6%.

Resultats i comentariEn resum, dels resultats se'n desprèn que:De cada cent escolars (entre els 12 i 16 anys), setan-ta-cinc han presenciat algun acte de violència escolar,vuit són de caràcter emocional i quatre, persistents. Quinze han estat víctimes de violència escolar engeneral. Vuit de cada deu dels assetjats han patit mal-tractament emocional, i d'aquests la meitat de manerapersistent. Tres han sofert assetjament escolar. Nou de cada deude les víctimesr han patit maltractament emocional iset, físic. Sis de cada deu n'han patit en diverses for-mes: emocional; físic, econòmic i vandàlic. Set de cada deu són noies i quatre de cada deu té tret-ze anys.Vuit són agressors; set de cada deu són nois i no usenarmes.No està generalitzada la llei del silenci; els testimonisho acostumen a explicar al professorat i les víctimesho expliquen, també, en una proporció de 4 sobre 10.Cal ressaltar també que els pretesos agressors/es es per-

ceben com la resta d'agressors/es socials: es defensen deles agressions i/o provocacions dels altres. L'informeexplicita que són subjectes que necessiten ajut psicològic,perquè sense una adequada psicoteràpia la mesura disci-plinària d'obertura d'expedient no servirà de res.

Tampoc no deixa de banda la violència estructural, lacomplicada situació per la qual està passant la societaten general i el món educatiu en particular, que n’és elmirall: els factors de risc familiars, socials, individualsi escolars que es tradueixen, en el marc de l'escola, enalguna forma de violència.

Pel que fa a la legislació espanyola, ja en el RealDecreto 732/1995 de 5 de maig de 1995 s'establien elsdrets i deures de l'alumnat i les normes de convivència,i s'hi plantejava el que es desenvoluparà amb el nom deResolució de Conflictes.

A Catalunya, el Decret 266/1997 va ser modificat pelDecret 81/2001.

Cal afegir, també, que a la Disposició addicional cin-quena de la Ley Orgánica 1/2004 de 28 de desembre, deMedidas de Protección Integral contra la Violencia deGénero, s'esmenta que "la formació en el respecte delsdrets i de les llibertats fonamentals, la igualtat entrehomes i dones, l'exercici de la tolerància i de la llibertatdintre dels principis democràtics de convivència, i laformació per a la prevenció de conflictes i per a la sevaresolució pacífica en tots els àmbits de la vida personal,familiar i social", en al·lusió als principis que haurien deregir el sistema educatiu.

Aquest informe tampoc no discrimina entre les falteslleus de conducta, de disciplina, etc., i les faltes greusque es poden cometre dins d'un centre escolar ni lamanera d'abordar-les.

L'informe explicita que sónsubjectes que necessiten ajutpsicològic; sense una adequa-da psicoteràpia la mesuradisciplinària no servirà de res

11Maig /2006

A: Conec més els "assetjadors" que no pas les víctimesQue, què és el bullying? Doncs és l'assetjament entre elsmateixos companys.

Des de l'IES no me'n parlen, de bullying; parlen d'unnen que molesta, etc, no pas que hi ha cops o amenacesverbals. Per assetjament no ens en deriven.

Els nois i noies que ens deriven són els que els IES iles escoles anomenen "conductuals": els trastorns deconducta, els conflictius, agressius,... però aquesta con-ducta acostuma a ser el símptoma d'altres coses. Peròles escoles amb què jo em coordino intenten anar mésenllà del símptoma perquè tenen interès a conèixer lesfamílies, tot i que les escoles tenen un límit, un límitd'actuació, igual que nosaltres.

S: Jo penso que el bullying, els trastorns de conducta,l'absentisme escolar, el consum de haxix, etc, són símp-tomes i s'ha de mirar d'on vénen. A les escoles o als IESes queden amb el símptoma, com els metges.

Símptomes plenament escolars com l'absentisme, lesescoles es queden amb el "no vénen a classe; has de ferque vinguin", i no van més enllà. Els centres també escremen perquè no veuen respostes positives, però lescauses, que n’hi ha més d'una, són molt complexes.Potser no poden anar més enllà, però si que podenentendre que hi ha un més enllà.

A: Un sector de professorat sí que ho veu, va mésenllà, però n'hi ha un altre que no s'hi implica i és difí-cil treballar-hi.

S: Hi ha una part de responsabilitat que va més enllà ique pertany al sistema educatiu. És el de sempre, quansurt una llei nova, tots a formar-nos, però ningú no se'nrecorda de prevenir.

Si la formació estigués incorporada dins del mateixfuncionament del professorat, que hi incorporessintemes de comportament, de valors, d'habilitats socials,etc., que també es poden treballar dins dels centres..., ésuna responsabilitat política.

A: Perquè les queixes del professorat és que cada coptenen més responsabilitats: educació en salut, sexualitat,valors, etc, i sense recursos per fer-hi front. Han d'edu-car en coses que abans feia la família.

El paper de l'escola ha canviat molt perquè la societat hacanviat molt, però continua tenint la mateixa estructura...

S: L'estructura està desfasada perquè ha canviat tot, elmodel familiar, tot. Possibles mesures de prevenció?

A/S: Cada cop més, hi ha programes de mediació a totsels centres.

S: Assumir la mediació com una eina positiva i cons-cienciar l’alumnat en aquesta direcció, com a sistemade resolució de conflictes.

A: Quant a la prevenció: tractar-ho com a conflicte.Alumnat que provoca conflictes. Hi ha IES amb moltacoordinació amb l'EAP, equip psicopedagògic, etc., on esparla molt dels alumnat, de què li passa a la família, i enaquests casos sí que hi ha sensibilització i es va més enllà,s'intenta de trobar vies d'actuació conjuntes.

L’opinió de dues educadores de carrer

L 'assetjament entre iguals no està aïllat de la restade violència que es dóna en el si de la nostra socie-tat, una violència que és estructural des de dues

vessants. Una, la que pertany a l'estructura del mateix-subjecte i que està comandada per la pulsió de mort,aquella que ens posa davant dels límits del nostre propidestí personal i intransferible; i una altra, la que podrí-em denominar sociològica o antropològica, que està enla base de les nostres relacions familiars, socials, econò-miques i culturals. Ambdues estan configurades per fac-tors que tenen la clau de volta de la relació amb l'altre.I ambdues estan interrelacionades.

Violència intrafamiliarAssistim, amb esglai, a una crua, freda, a voltes des-

mesurada, actitud agressiva, per part d'un sector moltpetit de la població. L'alarma social es desencadenaquan aquesta franja poblacional agressora és la dels fillsi l'agredida és la dels pares.

L'Instituto de la Mujer, que depèn del Ministerio delInterior, va fer públiques les dades corresponents alperíode gener-setembre de 2005. Hi ha haver 5.500denúncies de pares i mares contra els seus fills per mal-tractaments dins de l'àmbit familiar. D'aquestes, 3.322les van interposar les dones i 2.187 els homes. Les edatsdels fills i filles que actuen amb violència dins de l'àm-bit familiar varia molt, si bé és a l'adolescència on s'a-guditza aquesta problemàtica.

Segons l'Instituto de la Mujer, i en aquest mateix perí-ode, 45.778 dones havien denunciat la seva parella oexparella per maltractament, mentre que 8.420 homeshavien denunciat la seva dona. A més, 4.091 dones i2.149 homes havien denunciat el seu pare o la sevamare per maltractament.

La pregunta que sorgeix immediatament és: si l'àmbitfamiliar ha estat el corpus a partir del qual s'estructura-ven l'ordre i les relacions socials, ¿què està passant enla nostra societat perquè s'hagi desencadenat tantaagressivitat en el si de l'àmbit familiar, més enllà de lesreflexions sobre la crisi de la família patriarcal regidaper l'autoritarisme i la desigualtat entre l'home i la donai l'adveniment de les diverses estructures familiars?

Com ja hem dit, l'assetjament entre iguals dins de l'es-cola no és sinó el reflex del que succeeix fora de lesseves parets. Hauríem de buscar les causes profundes enel sistema neoliberal que ordena tant el món econòmiccom les relacions de parella, com l'organització de lesrelacions amb els fills i filles. Un acudit de Forges sobreels Reis Mags hi feia referència. Mirant tota la munió decartes que estaven amuntegades configurant una mun-tanya, un rei deia: tots els nens demanen el mateix, queels pares no treballin 12 hores al dia.

Hem vist com sorgien publicacions que tracten d'ex-plicar "la síndrome de l'emperador", aquests fills i fillesque tiranitzen amb el seu gaudi desfermat i compulsiuels seus pares i mares, els i les quals, no pertanyennomés a les famílies classificades com a desestructura-des (terme a revisar) ni a un entorn d'exclusió ni dedegradació. Aquesta violència intrafamiliar travessa lesclasses socials i és independent del nivell socioeconò-mic dels pares.

Altres factorsUn altre factor que pot incidir en aquest tipus de con-

ductes disruptives en els adolescents i els joves és elconsum de droga.

Els efectes que produeixen són coneguts de l'alumnati del professorat. Els més evidents són la manca d'aten-ció, el nerviosisme i l'acte automàtic.

Tant dins com fora dels centres esco-lars, els adolescents i els joves tenenaccés molt fàcil al consum de tota menad'estupefaents. A mesura que qualsevolresponsabilitat, que havia de ser assumi-da per la societat en general i pels paresi mares en particular, ha recaigut en l'es-cola com a institució, aquesta s'ha trobaten un cul de sac. Pot ser fàcil per alstutors i tutores explicar teòricament elsefectes del consum de drogues però res-pondre a les preguntes de l'alumnat notant, sobretot quan són ells i elles quimés en saben perquè, com en altrestemes fonamentals, "el carrer" en sapmés que l'escola.

Molts joves que anomenem "actua-dors" manifesten aquest tipus de con-ducta alterada, desinhibida i mancada dereflexió perquè estan sota l'efectemomentani d'un estupefaent. Peròtambé perquè aquest tipus de consum nofa sinó posar de manifest la manca delímits, de normativa interna autoregula-dora, aquella que ens ajuda a reflexionarsobre els nostres propis actes.

Aquesta manca de límits,aquesta dificul-

12

USTEC·STEs

Maig /2006

Prevenció: l’educació dels

13

USTEC·STEs

Maig /2006

tat d'acceptar una negativa, el baix nivell de frustracióque els nens, adolescents, joves -i societat en general-manifesten, i que cristal·litza en agressivitat intraes-colar i intrafamiliar, s'adiu a la perfecció amb elsmodels socials imperants: un cercle tancat de con-sumisme ràpid i compulsiu. Els nens, adolescentsi joves són segments de la població consideratsfonamentals en termes de mercat des d'unadoble perspectiva; ja que són grans consumi-dors i alhora són objectes de luxe que cal man-tenir com a tals ja que dins de l'escàs mercat detreball no especialitzat, són competidors quepoden deixar els adults sense feina; així doncs,cal mantenir-los infantilitzats exigint-los alhoraresponsabilitats d'adults.

Per tant, no són només els videojocs que els mos-tren com assassinar una vella d'una trompada ambun cotxe, com fugir de la policia fent metring ocom jugar al bully virtual; sinó, sobretot, les inco-herències de les actuacions educatives dels adults,ja siguin els seus pares o la societat en general,que els ensenyen que són al territori del "tot val"i que impera la llei del més fort.

Com implantarem, doncs, als nostres esco-lars uns límits que, alguns d'ells, no han après?S'acaba d'aprovar, la passada tardor, l'avant-projecte de la Llei del menor que, en referèn-cia a l'assetjament entre iguals, preveu que eljutge podrà ordenar mesures d'allunyament od'incomunicació del menor agressor respecte

de la víctima o del seu entorn.Com intentar, doncs, des del'àmbit escolar transmetreels valors positius per a laconvivència, des del ques'entenia com la bonaeducació? Com ensen-yar educació en valors?

límits

La violència intrafamiliar tra-vessa les classes socials i ésindependent del nivell socioe-conòmic dels pares.

CoeducacióUna de les maneres de prevenir les actituds agressives

i/o violentes derivades de la transmissió dels paràmetresmasclistes en l'educació, que mantenen vigents els este-reotips sexistes dins del centre escolar, és l'aplicaciódels programes de coeducació, llargament reivindicats.

Partint de la base que els centres haurien de tenir unapersona responsable de la coordinació d'aquest projectei de les activitats curriculars transversals que es propo-sin, i davant l'evidència que no la tenen, recau damuntles espatlles del professorat, i més concretament deltutor o la tutora, "inventar-se" amb millor o pitjor fortu-na els continguts referents a la interiorització dels

valors de la igualtat i tractar de treballar-los. Fer que l'alumnat, les famílies i, moltes vegades, el

mateix professorat entenguin i comparteixin aquestanecessitat és una tasca afegida a la transmissió delsvalors que permetran que aquests nens i nenes, nois inoies, puguin relacionar-se des de la igualtat de condi-cions en tots els àmbits de la seva vida present i futura:l'escolar, el familiar, el professional... És una tasca, elsresultats de la qual poden no ser vistos en tot el seuabast dins del context escolar, però que és imprescindi-ble si es vol aconseguir una millora substancial de la"qualitat humana" de les persones que configuraran lasocietat del futur més immediat.

PropostesUSTEC·STEs

Maig /2006

15

USTEC·STEs

Maig /2006

Educació en valors

Els valors, entesos com a qualitats d'índole moral, s'a-prenen per transmissió i per imitació dins de l'àmbit fami-liar i, si no estan gaire allunyats quant als criteris, també espoden reforçar i/o aprendre a l'escola. De fet, els valors -que per si sols ja configuren límits- són l'eix transversal perexcel·lència dins de tot el currículum escolar; així doncs,és el més íntim de l'anomenat currículum ocult; el que estransmet des del discurs i des de les actituds del professo-rat, dels companys i companyes, des de les actuacions del'equip directiu...; és la ideologia que rau sota les actua-cions d'una escola en concret, de la comunitat educativa enparticular i de la societat en general.

Els valors s'han de treballar com a objectiu prioritaridurant les sessions de tutoria, però també explícitamentdes de cadascun dels crèdits o matèries, a partir deparàmetres com tenir cura que en els treballs en grup al'aula tothom tingui torn de paraula; s'expliciti la "llei dela tolerància"; és a dir, que s'hi respecti l'opinió de cadamembre del grup i que de les valoracions que se'n deri-vin s'extreguin sobretot els punts positius, per tal quel'alumnat comenci a entrenar-se en escoltar l'altre i vagientenent que tothom té coses a dir.

Una bona manera de treballar els valors i la sevatransmissió és la utilització de les possibilitats que dónala mediació en la resolució de conflictes.

Què ha de ser la mediació?La mediació ha de ser un abordatge democràtic per a

la resolució de conflictes dins de l'àmbit escolar.No ha d'establir culpables ni víctimes. Ha de practicar

l'escolta activa de totes les parts. Ha d'abordar la problemà-tica des de la comprensió de l'edat i de l'etapa que corres-pongui -infància, adolescència- i tractar de comprendrequina personalitat rau sota el noi o noia que té al davant.

El procés de la mediació es basa en un seguit d'entre-vistes individuals -en les quals es guarda absolutamentel dret a la privacitat i al secret- amb totes les personesimplicades en l'assetjament entre iguals en aquest cas, itotes aquelles que es cregui oportú que facin alguna

aportació o informació addicio-nal.

Si el resultat del treball indivi-dual és satisfactori, aquestesentrevistes s'ampliaran, de talmanera que, en una segona fase,puguin arribar a trobar-se la pre-tesa víctima i el pretès agressorperquè siguin ells, amb lacol·laboració de la personamediadora, els qui acabin fentl'anàlisi del que ha succeït, s'ado-nin de quina ha estat la seva res-ponsabilitat i puguin arribar aelaborar els acords pertinents.

Aquests acords, que s'especificaran per escrit, estaransubjectes al compromís de compliment, que es farà enun període de temps i de revisió seqüenciada de curtadurada i repetida, per tal que tinguin l'èxit esperat. Unexemple d'això és el mètode d'Anatole Pikas.

Aquest mètode preveu un treball concret amb l'alumnatvictimitzat (no utilitza la paraula "víctima") a partir del’anàlisi del context de les situacions conflictives o d'as-setjament en què s'ha vist involucrat, com també un entre-nament en habilitats socials per tal que pugui abordar-lesamb èxit, i un treball concret amb l'assetjador/a perquèagafi consciència de la problemàtica provocada pels seusactes, reflexioni sobre els mecanismes que desencadenenels seus actes agressius i entreni les habilitats socials pertal que pugui controlar emocions com la ira i/o altres quedistorsionen el clima acadèmic. També proposa un pro-grama de treball conjunt entre totes dues persones per talque, a més de fer l'anàlisi de la situació conjuntament,aprenguin, també conjuntament, les habilitats socialsnecessàries per tal que els portin, si no a l'enteniment, si alrespecte mutu i a la tolerància.

Treball amb les famíliesEls feixucs horaris laborals dels pares i mares aboca els

nostres adolescents a la solitud, si no a l'abandonamentemocional. El grup d'iguals fàcilment es pot convertir, lla-vors, en la família substitutòria i el líder en l'ideal a seguir.

Quan desconeixem o no podem resoldre els conflictesque pateixen els nostres fills i filles, la societat ha arbi-trat una fórmula salomònica: la psiquiatrització del con-flicte, que resol dràsticament per la via de la medicació.

Des de l'escola es pot facilitar la realització de reu-nions grupals de treball amb famílies per tal d' "anar al'una" en l'educació dels fills. És una bona manera dedonar sortida i de canalitzar l'angoixa que tot sovint elspares i les mares senten davant les actuacions dels seusfills o filles i per a les quals no tenen resposta.Compartint les experiències entre ells, i entre ells i l'es-cola, s'evitaria de magnificar les problemàtiques, amb lacàrrega d'impotència que això pressuposa, es buscarienestratègies d'abordatge dels conflictes i, sobretot, s'evi-taria en gran mesura la duplicitat -o triplicitat- de dis-cursos educatius que suposen profundes contradiccionsen els nois i noies i que, davant la impossibilitat d'aco-llir-s'hi, fan que optin per seguir una tercera via, la delsmarges que voregen aquests discursos.

En valors -que per si sols jaconfiguren límits- són l'eixtransversal per excel·lènciadins de tot el currículumescolar

Com ha d'actuar el professorat davant de possiblescasos d'assetjament? Què hem de fer?

Fer veure que no veiem res i deixar-ho passar mentreno repercuteixi en el desenvolupament normal del'activitat a l'aula?Intervenir encara que no sapiguem realment com fer-ho ni quines en seran les conseqüències?I com sabem si és un cas d'assetjament i no una altrasituació? I si ens equivoquem i resulta que no n'hi ha,d'assetjament?Tots aquests dubtes i preguntes assalten sovint el pro-

fessorat entre tantes altres preocupacions. Continuemsense saber exactament com podem atendre tota ladiversitat que tenim a l'aula amb els diferents nivells deconeixements, d'atenció, d'interès, de respostes, de cul-tures, de motivació, de conductes... existents entre elsnens i nenes, i nois i noies, d'una escola o institut. Hemaprès a resoldre algunes d'aquestes situacions, peròd'altres de noves o diferents se'ns presenten gairebécada dia. I continuem havent-hi de donar resposta,nosaltres sols o soles; com a molt, en companyia d'al-tres companys i companyes que també es troben sols osoles. Els pares i mares ens demanen solucions,l'Administració ens exigeix respostes, la societat engeneral es pregunta què passa a l'escola que els nostresfills i filles ja no surten "com abans".

Els i les professores sabem que som educadors, nonomés transmissors de coneixements. I sabem tot el queaixò comporta. Però també sabem que no som omnipo-tents, ni tenim la vareta màgica que tot ho soluciona.Estem cansats i cansades de tenir l'obligació de donarresposta a tot, de solucionar-ho tot: els problemes delspares i mares, els de l'Administració, els problemes delsnens i nenes, nois i noies, i dels companys i companyes.

El professorat sap que someducadors, no només trans-missors de coneixement.I sap tot el que això comporta

Com afrontar l’asse

16

USTEC·STEs

Maig /2006

I a cada un dels professors i professores, qui l'ajuda asolucionar els seus problemes? Els que té amb cada undels seus alumnes amb expectatives i respostes dife-rents, amb cada un dels pares i mares que s´hi enfron-ten i no col·laboren (quan no agredeixen directament),amb cada un dels companys i companyes amb qui nos'entenen o no poden treballar en equip, amb aquellsestaments de l'Administració (inspecció, directors isubdirectors dels diferents departaments d'Educació)que li demanen allò que és impossible en les condi-cions en què treballa...

Qui és que es posa en el lloc dels docents quetenen tots aquests problemes i que es veuensuperats per la situació?

Llavors apareixen les baixes laborals perestrès, burnout, depressions i altres malaltiessimilars. No és gens estrany. I no ho és perquè ales persones que es troben en aquesta situació nose'ls dóna un recolzament adequat i a temps.L'Administració no ha "entomat" bé el problemai no s'ha posat les piles per intentar preveniraquesta situació, tot i que ja fa temps que dura.No s'han fet les avaluacions de riscos psicoso-cials a tots els centres, ni l'estudi dels seus resul-tats per tal de trobar quin és el problema i fer unrecolzament in situ a cada centre que ho necessiti,d'acord amb el seu propi context.

No val només fer cursos "d'autoajuda" per donareines i recursos personals per afrontar l'estrès i altresproblemes. Cal, sobretot, veure quina és la situacióconcreta a cada lloc i actuar en conseqüència.

Els centres educatius no són iguals ni estan fets ensèrie. Cada centre pertany a un entorn social determinaten el qual influeixen moltes coses que no es poden can-viar des de l'escola i cal veure com s'ha de fer, com s'had'implicar la resta de la comunitat educativa i social permillorar la convivència. Per això s'ha d'oferir suportespecífic en el mateix centre, adequat a les circumstàn-cies que s'hi donen. I cal que els que fan aquest suportsiguin els professionals adequats.

I cal també explicar a la societat quina és la feina delsprofessors i professores i dels i les mestres. Cal expli-car que l'educació dels nostres fills i filles és cosa detots i no només d'ells i elles. Cal explicar que, en unasocietat com la que estem creant, en la qual els valorspredominants per part de la gent adulta, aquella que hade donar exemple, són precisament els que ens escan-dalitzen quan els veiem reflectits en els nostres nens ijoves (poder, diners, intolerància, fanatisme, competèn-cia...) és molt difícil que l'escola pugui transmetre soli-daritat, comprensió, respecte i amistat.

I és en aquest context que el professorat ha de pren-dre, novament, una altra decisió, tal com explicàvem al

etjament i altres problemes

USTEC·STEs

Maig /2006 17

18

USTEC·STEs

Maig /2006

començament. Què hem de fer en els casos de possibleassetjament? Què hem de fer quan veiem que un nen onena està aïllat, que s'amaga, que l'insulten, que l'igno-ren...? És evident que no podem deixar d'intervenirquan detectem que hi poden haver situacions de violèn-cia entre alumnes i, per tant, també en les situacions enquè aquesta violència es concreta en l'assetjament d'uno una alumne per part d'altres. I hi hem d'intervenir,com sempre, escoltant tothom (alumnes, pares, profes-sors, psicopedagogs), però també posant en coneixe-

ment de la Inspecció educativa el que passa. Hem d'exi-gir a l'Administració que en aquests casos no faci comsempre, o sigui que no amagui el cap sota l'ala i torni adeixar el professorat sol davant el perill. Perquè, tant sihi intervenim com si no, si hi ha alguna actuació pro-blemàtica per part dels implicats, sempre podem sortir-ne esquitxats per no haver-la atès, per haver-ho fetmalament o no prou bé, per no encertar en la solucióaplicada...

Val més prevenirPer tant, un cop s'hagi actuat des de l'escola, la

Inspecció educativa s'ha de mullar i donar suport a lesdecisions que s'hagin pres.

Cal que des dels Serveis de Prevenció es posi a dis-posició d'aquests docents un servei de suport psicope-dagògic perquè no hagin de decidir sols quin és el camícorrecte. I cal, sobretot, que aquests professors i profes-sores que detecten aquestes situacions entre els seusalumnes no se sentin sols, i es trobin recolzats per poderintervenir sense por, amb el convenciment que estanfent el millor per solucionar el problema i que desprésno seran castigats per fer-ho.

S'han de posar les mesures perquè el professorat sesenti més valorat, més segur, més tranquil. Perquè puguidesenvolupar la seva feina més fàcilment, ha de tenir lapossibilitat de desconnectar (any sabàtic), descansar(reducció de jornada a partir dels 55 anys), canviar defeina temporalment (reciclatges, estades a empreses ouniversitats), cursos de formació actualitzats...

Cal tenir en compte també que la mitjana d'edat ésalta i la majoria són dones, la qual cosa vol dir que espassa per un moment personal delicat en el qual les

situacions familiars (fills adolescents o que marxen,pares grans i malalts, dels quals majoritàriament s'ocu-pen encara les dones...) i personals (separacions, meno-pausa...) passen a ocupar un primer lloc en importància,per davant de la pròpia tasca professional, sobretot siaquesta no és viscuda com a plena i gratificant.

Per tant, un cop més, si volem que professors i pro-fessores puguin realitzar bé la seva feina, s'han de posarles condicions de treball adequades:

Una ràtio adequada a les circumstàncies de l'escolaque es pugui mantenir durant tot el curs. Si són massaalumnes i molt diferents, entre altres coses no espodrà detectar ni un possible assetjament ni altresmancances.Un horari adequat a l'esforç realitzat, o sigui, unareducció de l'horari lectiu en funció de la complexitatde l'alumnat.Un suport psicopedagògic al centre durant tot eltemps que sigui necessari.Unes avaluacions de riscos psicosocials correctes i atemps ( i no quan el conflicte ja s'ha destapat) que per-metin realitzar actuacions per prevenir les alteracionspsíquiques de la salut.Una atenció personalitzada, eficaç i correcta per partdel Servei de Prevenció quan el o la professora honecessiti. Són massa els casos de persones que s'hanhagut de jubilar anticipadament per la mala gestió i ladesídia del Departament en aquestes situacions.Una formació inicial i permanent que tingui en comp-te la realitat que es trobarà a les aules.Una actitud de la Inspecció educativa molt més activaen casos de conflicte amb la participació de mediadors.El reconeixement per part de l'Administració de latasca educativa com a primordial per a la societat.Aconseguir tot això no ha de ser tan difícil si realment

es creu que l'educació ha de ser un bé comú i un dels"pilars" de la societat. Si és així, s'hi han de poder dedi-car TOTS els esforços necessaris.

L'Administració hauria de proposar que el seu cosd'inspecció funcionés com un autèntic col·laborador enel plantejament, la reflexió i la posterior posada en pràc-tica de les mesures que cada centre pugui adoptar enfunció de les seves característiques, estructura i projec-te pedagògic.

L'Administració ha facilitar que cada centre -o grupde centres d'una determinada zona que ho sol·liciti-pugui muntar jornades de reflexió -diferents d'un claus-tre- on escoltar les opinions i les propostes que veusexternes i internes puguin aportar. Qui millor coneixaquesta problemàtica i pot aportar mesures per abordar-la és la comunitat escolar en tots els seus estaments.

Abans de psiquiatritzar la població estudiantil o cri-minalitzar-la, en lloc de facilitar titulars alarmistes a lapremsa, el que convé és donar veu i eines als centres, ales direccions, al professorat i a l'alumnat, perquèpuguin explicar què creuen que és l'assetjament entreiguals i de quina manera poden contribuir a eradicar-lo.

...un cop s'hagi actuat des del'escola, la inspecció educati-va s'ha de mullar i donarsuport a les decisions ques'hagin pres

19

USTEC·STEs

Maig /2006

M: El bullying és un anglicisme. L'assetjament haexistit sempre. Representa un desequilibri de poderentre dues parts.

R:L'escola és un reflex de la societat i moltes de lescoses que passen al carrer aquí esclaten; el que passa ésque no es vol que se sàpiga que al carrer s'està passantun moment crític i és més fàcil dir: "mira què està pas-sant a l'escola..."

M: La prevenció, és tractar els conflictes des del puntde vista assertiu; la mediació, és una manera de gestio-nar els conflictes, de prevenir, d'educar en valors..., ésun altre tarannà...

Hi ha altres agents educatius encrisi actualment, com la família. Hifalten criteris i valors, a la família,per educar. Hem passat d'una educa-ció autoritària sense raonaments a lallibertat més absoluta...

R: D'acord, llavors aquesta crisifamiliar va més enllà. Igual que elbullying, que va més enllà de lapoblació escolar. Després d'un con-flicte que ha estat molt tapat...L'educació en valors està en crisi...

M: La societat està en crisi. És unasuma de símptomes. No podemimputar el canvi a un sol motiu; sónles condicions laborals, la família,els mitjans de comunicació... Semblaque se'ns escapa de les mans el con-trol de les nostres vides, l'educaciódels nostres adolescents...

R: Des del model del qual venim, de formació i ide-ològic, tot havia d'estar controlat perquè només hi haviauna única cosa a controlar: la ideologia. Aquest és elnostre model de formació. S'ha obert tot tant que tenimmolta feina per trobar els referents. Per tant, si tan ampliés el conflicte, s'ha de preveure, analitzar i trobar mesu-res de prevenció no només des de l'àmbit escolar, sinótambé des del social

El tutor/a sí que detecta com es belluguen els grups,que hi ha una complicitat, que arriben malament delcarrer...

Una mesura de prevenció és millorar les relacionsentre el professorat i l'alumnat. Passem molt poqueshores amb els alumnes perquè som especialistes dematèries concretes.

Ho reclamaria per al tutor o tutora. El coneixementdel grup-classe és insuficient, ha de tenir més hores.

M: El tarannà pel que fa als límits... Ens trobem ambprofessionals molt distants amb l'alumnat o a l'inrevés,els que són massa propers i els confonen: "escolta,

tu...”, perquè estableixen relacions de col·leguisme. R: El professorat ha de fer un esforç per sol·licitar

ajut. L'Administració hi ha de posar els recursos.Llavors podrem exigir al professorat, perquè tindrà méseines. Hem parlat de la importància de la situació social,però també hi ha la personal de l'alumnat pel que fa a lamanca de referents. Quines eines se li donen perquèpugui analitzar pros i contres, acceptar-se a si mateix,perquè pugui demanar ajuda...

M/R: I que tots, en les seves responsabilitats, col·labo-rin que aquestes situacions no es donin, s'ha de fer tre-ball en xarxa.

M: Si parlem de prevenció no estem parlant de mesu-res disciplinàries. Parlem de mediació, de resolució deconflictes, no de recerca de culpables.

R: Reclamo a l'Administració una implicació impor-tant, perquè els canvis no es produeixen dins de la insti-tució escolar si no tenen molta ajuda i dinamització.

Se'ns va dir que ens donarien suport fent un curs deformació en educació emocional per al professorat...

R: Les ajudes no han de ser només donar una carpetade mediació a la persona especialitzada; l'ajut ha devenir des de la mateixa Planificació Educativa. Aquíl'Administració té les de guanyar perquè és ella qui dónael vistiplau a les direccions: l’inspeció és qui vetlla iconeix el dia a dia del funcionament dels centres... Ques'hi impliqui qui s'hi ha d'implicar! Els qui som a la pri-mera línia de foc ja fem la feina; els qui l'han de fer desde l'Administració, que la facin.

Els primers que s'ho han de creure són els mateixosequips directius i tota la comunitat educativa, perquè elsequips directius són els conductors d'aquesta comunitat.

Entrevista a una psicopedagoga i una representant d’un EAP

20

USTEC·STEs

Maig /2006