INFORM ME!

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi Volum 1 3,55€

ÍNDEX

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

-Portada (pàg 1)

-Índex (pàg 2) -El éxito bien ganado (pàg 3) -New measures applied (pàg 4) -La educación pública and the public education (pàg 5) -Catalan entities (pàg 6) -Fisioterapeuta, metge, infermer… A cas no són importants aquestes feines? (pàg 7,8,9) -Entrevista a Eudald Serra (pàg 10) -Badalona, una ciutat completa (pàg 11 i 12) -Entrevista a José Corbacho (pàg 13) -Barcelona rep els X games (pàg 14) -Badalona’s journal visit (pàg 15) -Els Miserables, versió 4rt d’ESO (pàg 16) -Catalunya té més de 175 espècies en perill d’extinció (pàg 17) -Cartes d’estudiants (pàgs 18,19 i 20) -Passatemps (pàg 22 i 23) -Contraportada (pàg 24)

¿Pero, que necesitamos para alcanzar lo más alto? Se ne-cesitan cualidades difíciles y costosas, que no son alcanza-bles para todos. Lo más im-portante, en mí opinión´, es saber sacrificarse, el buen arte de saber decir “no” , respetar los límites de cada uno y con-centrarse en una única meta, que no tenga atajos ni agua por la que parar. A la vez, pa-ra alcanzar la cima se debe ser creativo, innovador e im-pactante, dejar volar la imagi-nación y olvidarse de los co-mentarios hipócritas de los de-

más.

Pero, lo más importante, es no rendirse en el primer, ni el se-

gundo, ni el tercer intento.

¿Qué sería sino ahora de

Harry Potter? Si J.K. se hubiese rendido después del “no” de la primera editorial, ahora no existiría ningún ma-go que hace soñar a miles de niños. Si Steven Job se hubie-ra rendido cuando lo despidie-ron de su propia empresa, ¿qué sería ahora de la tecno-

logía?

Así pues, simplemente, no abandonar en el primer bajón durante la carrera, y seguir, seguir hasta ver la cinta dora-da que tenemos que romper para finalmente poder descan-

sar y obtener la gloria.

¿A quién no se le ha pasado nunca por la cabeza que de-searía estar en una mansión con una gran piscina? A todo el mundo se le ha ocurrido al-guna vez. Pero, como todos sabemos, eso supone unos gastos muy altos, los que nor-malmente uno no se puede permitir si en un pasado no se ha esforzado, no ha sabido sobrevivir a todo tipo de im-provisto, bache o piedra que se haya infiltrado en su cami-no y no ha sabido espabilarse y hacer lo posible para salir beneficiado. Así pues, eso sería un sinónimo de éxito, y este no aparece de la noche a la mañana con solo un chis-peo de dedos, como si de un mago se tratara, ya que en el

éxito pocas veces hay trucos.

El éxito bien ganado

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

INÉS ESTEBAN

INÉS ESTEBAN

In the last days the media has done lots of pro-grammes crowded of infor-mation and news about the star topic, that one that has in the top the Wert Minister with his new measures, which are going to be ap-plied in Catalonia and also outside of Catalonia. As it is natural, this has created thousands of complains and critics from parents and also students, especially in

the Catalan territory.

Principally, the Wert’s idea is to imply as a rule that in the schools all the teachers must give the classes in Spanish if only one student asks for it. One of his other plans is to eliminate the 4rth of ESO course and replace it for an-other Bach course, which would mean three courses of

Bach.

On one hand, parents com-plain because they think that the language that the classes

are given in isn’t so important, and as in Catalonia most of people talk in Catalan and until now the classes were given in the second more spoken lan-guage in Catalonia, they don’t find logic at all in changing it all now. Some of them believe that it’s just something to dis-tract people, and it serves to wind up Catalonia and elimi-nate one of the most important

points of this little territory.

On the other hand, Spanish is more important than Catalan and it’s more useful, and maybe this measure helps to the students to develop their Spanish skills, and it makes it easier for those pupils that are

not native from Catalonia.

But, as it appeared before, there’s a second measure too, that would affect to the whole Spain. In this second topic, there is also a diversity of opinions, but in this case there are clear advantages and dis-

advantages.

What is clear is that this meas-ure would suppose more money for the government, because the Bach is more ex-pensive than ESO and that would be good, but, therefore, the families would have to in-crease the money they pay. Furthermore, schools would have to do an economical ef-fort, because they would have

to pay higher salaries for

teachers and for more time.

However, until now a consid-erable quantity of students used to leave their studies when they had finished the ESO, and now that won’t change, and they are going to be less prepared. Despite this, it’s important to remember that it’s not the same two than three, and maybe students who will study Bach are going to be better prepared because they are going to have more time to study and learn for the University and the Selectivity. Finally, the PP’s arguments for this changes are based in the bad state of Spanish educa-

tion system of nowadays.

Definitely, there are lots of

opinions about this, but what

is sure is that not everybody is

happy. So, right now people

just have to be patient and

wait

until a

final

deci-

sion

takes

place.

New measures applied

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

INÉS ESTEBAN

España es uno de los países con el nivel de educación más bajo de todo el conti-nente europeo, pero tam-bién uno de los países don-de el coste que supone una buena educación es de los más altos. No obstante, no todos los españoles pueden permitirse una buena escue-la para sus hijos, y menos en estos tiempos que co-rren. Así pues, muchos de-ben recurrir a las escuelas financiadas por el gobierno, aunque saben que no son ni la mitad de buenas que las de pago. Es por eso que últimamente se está explo-tando mucho la pregunta de “¿Y en los otros países, qué pasa? ¿La educación es me-

jor y menos cara?”.

Desgraciadamente, la res-puesta a esta pregunta es sí. Porqué si cruzamos la frontera de España y empezamos a ir hacia el norte, podremos apre-ciar como las escuelas públi-cas tienen una imagen muy respetable, y muchos niños acuden a ellas durante su in-fancia y también en su adoles-

cencia.

En España las escuelas públi-cas buenas serian como los pocos peces blancos que hay en una pecera de peces rojos, pero todos los territorios sue-cos, suizos e ingleses tienen

unas peceras viceversas.

Los niños son educados en sus casas de una manera muy

estricta, de tal manera que eso facilita mucho su aprendi-zaje y en los colegios única-mente se dedican a aprender, y así sus resultados son más efectivos, y a la vez tienen una visión más adulta del mundo de los estudios y eso favorece más a su voluntad, cosa que a veces no se ve en España, ya que muchos jóve-nes ven el hecho de estudiar como una cosa demasiado costosa, y entonces, su mejor

solución es abandonar.

Además, el funcionamiento de estas escuelas públicas ex-tranjeras está enfocado para tener los mayores y mejores beneficios a nivel académico. En primer lugar, en los hora-rios de los alumnos no apare-cen una gran variedad de asignaturas, sino que, al con-trario, solo disponen de pocas, pero dichas asignaturas son las más importantes y útiles, y por tanto son las que más pro-fundizan, y de esa manera están más preparados para su

vida laboral.

A la vez, se tiene un respeto exagerado hacia profesores, directores y demás, cosa que

es difícil de conseguir.

Así pues, acabamos de ver algunos de los muchos puntos en la educación y en el pago que conlleva esta en diferen-

tes países.

LA EDUCIÓN PÚBLICA AND THE PUBLIC EDUCATION

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

Www.clasesdeidiomas.com

MIREIA CARRASCO

and distribute it to all the poor people. It gets collaboration from more than 200 places, and this number increases in Christmas, when everybody is more sensible. It has got 13.000 volunteers to count with

, and one of their providers is Maristes school, which organ-izes a campaign in Christmas, called “Kilo operation” and rec-ollects food from many people from the street, supermarkets, etc during a day. In 2012 they beated their own goal, which was to recollect 1.400 food tones, and they recollected

1.300 food tones more!

And, the Time Bank is an or-

ganization a little bit special,

because instead of giving fo-

od, clothes and things like

that, they give time. It sounds

strange, but it’s true, because

the finality of this entity is to

give people the opportunity to

make favours to each other

and trust in other people that

they don’t know at all.

At first, all this was created for

helping women and give them

more time and freedom, but

now it’s opened to everybody.

You don’t need so much, you

just have to offer easy servi-

ces, such as taking someone

else’s children to school, re-

pair something from a house,

make the laundry, clean so-

meone else’s garden, etc. It’s

just about quotidian works,

and you can receive another

service as a change, or just

the satisfaction of doing it. It

may be a little bit dangerous,

but, however, it’s a different

and useful way of sharing and

meeting new people.

They are distributed in Catalo-

nia, in lots of localities, such

as Barcelona, for example,

there are Banks in Sants-

Montjuïc, Ciutat Vella, Bon

Pastor, Gràcia, Raval and

Guinardó..

In a period of crisis like we are going through, is es-sential to have ONG, groups and organizations that dedicate and spent their time on feeding peo-ple that don’t have re-sources at all. Naturally, in Catalonia there are foun-dations that work and fight for this finalities, and try to feed everybody mouths as they can. So, some of the biggest organizations in Catalonia are the Food Bank and the Time Bank. They give to the poor peo-ple really necessary things, such as food, clothes, diapers and so on. Obviously, they nor-mally distribute more things in big cities, as Badalona or Barcelona. They get collaboration from lots of people; some of them volunteers, other ones just participate in Christmas, and there are also schools and other centres that promote this foundations and encour-age the students to partici-pate and put their grain of

sand.

The food bank is an entity that tries to collect the most basic food (as oil, legumes, fish...) during all the year

Catalan entities

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

Si us preguntem un treball im-portant segur que no diríeu gent que treballa en un centre geriàtric per a avis .Però, que no és important aquest tre-ball? Si és gent que ofereix un servei a avis d’ajuda per la se-

va salut.

Doncs mireu avui hem anat a la residència de Llavane-res,Mataró i hem fet un recor-regut on ens han explicat el funcionament del centre i al-guns aspectes sobre els avis que hi resideixen, i esperem que els que pensen que no és un treball amb gaire rellevàn-

cia, canviïn d’opinió.

Primer de tot , una residència és un lloc que serveix per cui-dar a gent gran que està ma-lalta i que la família no la pot cuidar. No obstant, una resi-dència no és simplement per a la gent que està malalta, si-nó que hi ha molts casos, com ara el de que la gent va a la residència per què es sent so-

la.

El centre està dividit en tres plantes: la demència,una altra dels pacients més sanitaris i una tercera dels pacients més vàlids, que necessiten menys ajuda dels metges i dels fisio-

terapeutes .

Els treballadors d’ una resi-dència són molt importants ja que tenen una responsabilitat molt gran ja siguin les inferme-res com les fisioterapeutes,les psicòlogues o els directors. Han de ser molt amables i te-nir una bona conducta davant dels avis, per tal de que se sentin còmodes, en família i com a casa, o sigui, que es sentin bé a la residència. A més a més no estan sols i te-nen a altres avis que estan en la mateixa situació, i poden

parlar amb ells i relacionar-se.

Però, per què els avis estiguin bé, amb un bon estat d’ànim i una salut controlada i bona, fa falta molta gent. Per exemple tenim a la fisioterapeuta, que fa el tractament de la malaltia aguda i el tractament de la malaltia crònica, que es tracta durant el temps. O sigui, si al-gú cau a casa,es trenca una cama, va al hospital i allà el deriven a fer fisioteràpia per retornar el moviment de la se-va cama com estava anterior-

ment.

Una terapeuta ocupacional s’encarrega de fer una rehabi-

litació. Hi ha gent que vol col·laborar però hi ha gent que és més mandrosa, i a vegades

és difícil dur a terme la feina.

També, com a càrrec impor-tant, tenim a les infermeres, que valoren al pacient i li do-nen la medicació adequada per la boca o amb una punxa-da, en el cas de la segona pot ser intramuscular o intraveno-

sa.

Les farmacèutiques validen les ordres mèdiques, és a dir, revisen les pautes que ha fet el metge. Cada dia preparen els medicaments pels avis i fan comandes a l’hospital de

Mataró.

Tot i així, com ja em dit no no-més es tracta de salut, sinó també d’estat d’ànim, i és per això que en una residència ha d’haver una psicòloga, la que valora la memòria,l’estat d’-

ànim i la conducta del pacient.

Finalment però no menys im-portant tenim a la treballadora

Fisioterapeuta, metge, infermer…

A cas no són importants aquestes

feines?

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

MARTA CAMPOS

MARTA CAMPOS

social, que s’encarrega de gestionar i organitzar com ingressen les persones a la residència i que les famílies estiguin informades del fun-

cionament del centre.

Però, els reals protagonistes d’una residència, evident-

ment són els avis.

En quan ter,els avis són molt amables i simpàtics en-cara que molts cops són molt tossuts i remugaires, perquè no hem d’oblidar que les coses no són fàcils per a ells. Però sobretot són molt respectuosos cap als treba-lladors, ja que saben que gràcies a ells poden estar en les condicions que estan

dins de les residències.

Per tal de millorar la seva coordinació i reforçar aque-lles parts que moguin menys, els avis han de fer una sèrie d’exercicis i sessi-ons amb els fisioterapeutes. No obstant, no sempre és tot de color rosa. Hi ha cops que els avis es neguen a fer exercici o a moure’s, i les fisioterapeutes han d’actuar. Si és una persona que per salut té les capacitats men-

tals preservades intenten

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

Fisioterapeuta, metge, infermer… A cas

no són importants aquestes feines?

Fisioterapeuta, metge, infermer… A cas

no són importants aquestes feines?

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

pactar amb ell com iniciar la teràpia. Si la persona men-talment no està preparada, han de buscar estratègies per a què faci la teràpia amb jocs o amb alguna dinàmica que el distregui. Moltes ve-gades fan servir activitats que el pacient ha fet durant tota la seva vida, com ara fer sucs amb un exprimidor fent que els avis facin el mo-viment del braç, o per exem-

ple plantar plantes...

Els avis s’apunten a la resi-dència perquè es posen ma-lats i els familiars doncs no es poden encarregar d’ells. Els avis venen al centre de-pèn del seu estat de salut, i tot i que moltes vegades tin-guem la imatge d’una resi-dència com un lloc fona-mental pels avis, no hi ha una edat mínima ni màxima, ja que hi ha gent de totes les edats. Hi ha hagut algun cas de que una persona de trenta-dos anys cau de la moto i es queda en coma llavors els familiars,que fan,doncs tot i que té trenta-dos anys el porten a una residència i els treballadors el cuiden com una persona més que té un problema i l’han de cuidar i ajudar en el que ell necessiti.

A la residència, a part

d’haver-hi inferme-res,metges o farmacèuti-ques també hi ha un equip

especialitzat de psicologia .

Les psicòlogues han d’aju-dar-los psicològicament quan tenen problemes físics o de salut o perquè el fet de marxar de casa no els hi agradava i no estaven a gust,llavors fan com una teràpia psicològica amb les especialistes per comentar i ajudar-los amb el problema

que tinguin.

La infermetat més freqüent és la AVC,l’accident vascu-lar celebral però també hi ha molts casos de demèn-cia. El medicament que els pacients es prenen per aquests casos és el Para-cetamol, que el prepara la

farmacèutica.

creu que anar a una residència és dolent,que obligant als avis a anar doncs hem fet una en-questa a els avis de si preferien estar a casa o a la residència, i el 60% de persones a las que hem preguntat ha dit que prefe-reix estar a la residència i el 40% ha dit que prefereix estar

a casa.

Ah!!! Us sorprèn, no? Doncs el problema es que la gent té un concepte equivocat, tant de la

residència com de què es fa i de com es senten els avis. Els avis no venen a la residència per què els i ve de gust sinó que venen perquè tenen alguna ma-laltia o perquè es senten sols perquè se’ls hi ha mort el marit o la muller. Hi ha avis que van vindre a la residència amb por , vergonya i nostàlgia, i segur que si en aquell moment els hi ha-guessis preguntat si preferien estar a casa o a la residència t’haguessin dit que a casa, però, i si els hi preguntes ara? Molts d’ells et diuen que prefereixen

estar a la residència.

Per acabar m’agradaria que re-flexionéssiu sobre aquest tema i que després de llegir-vos aquest reportatge us qüestioneu

la següent pregunta:

CREIEU QUE ÉS IMPORTANT EL TREBALL DE LA GENT QUE TREBA-LLA EN UNA RESIDÈNCIA D’AVIS ?

MARTA CAMPOS

INÉS ESTEBAN

Entrevista a Eudald Serra

Segurament que els més afi-cionats de l’Espanyol co-neixereu al periodista espor-tiu de Catalunya Ràdio, el que colabora amb diversos programes de l’emissora, però la seva principal feina és transmetre els partits de futbol de l’Espanyol. Avui, les redactores d’aquesta re-vista hem tingut el privilegi de poder entrevistar-lo. 1.- Quin ha estat el partit més emocionant que has retransmès?

N'he transmès uns quants d'e-mocionants però si hagués d’escollir-ne un parell, serien la final de l'Eurolliga de

bàsquet que el Barça va guan-yar a la Benetton de Treviso l'any 2003, i el partit de l'última jornada de lliga de futbol del 2006 que l'Espanyol va guan-yar a la Reial Societat per 1 a 0 amb un gol en el temps afe-git i que va suposar que l'e-quip blanc i blau es mantin-gués a Primera divisió i no perdés la categoria.

2.- Amb quines paraules de-finiries la teva carrera?

Es fa difícil resumir-ho en po-ques paraules, però destaca-ria que vaig tenir la sort de co-mençar a treballar professio-nalment com a periodista de ben jove quan encara no havia ni acabat la carrera uni-

versitària. Això em va perme-tre treballar i a la vegada se-guir aprenent, la qual cosa és tot un luxe. Després, va arri-bar el més complicat, que és mantenir-te amb el pas dels anys i sobretot conservar la mateixa passió per la feina que tens des del primer dia.

3.-Com vas arribar a la ràdio?

De petit ja tenia força clar que volia ser periodista i que m'a-gradaria treballar al mitjà de la ràdio. Quan tot just vaig co-mençar la carrera universitària de Ciències de la Informació, ja vaig començar a col·laborar amb aquest mitjà. Primer a Ràdio El Masnou-Maresme amb només 19 anys, poc després a Antena del Mares-me a Mataró, i posteriorment a Cadena Catalana a Barcelo-na, i, finalment vaig arribar a Catalunya Ràdio.

4.-Si poguessis tornar enre-re en el temps, tornaries a triar la mateixa professió? Per què?

Si pogués tirar enrere no tinc cap dubte que tornaria a triar la mateixa professió. És la que m'agrada i penso que això és tota una sort. De tota manera sóc conscient que ara el perio-disme, com també d'altres professions, no passen

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

A la part Esquerra veiem a l’Eudald

per un bon moment i la gent jova que comença ho té molt més complicat que fa uns anys.

5.- Hi ha una preparació prèvia al retransmetre un partit? Sí, normalment l'equip de gent que fem la transmissió ens reunim prèviament. Es fa un guió de mínims sobre el què cal tractar a la part prèvia al partit i a la part posterior. Després també cal documen-tar-te. Cal recollir dades dels equips que juguen, tenir al dia les informacions prèvies a la celebració del partit, etc, i així poder mantener informats i

entretenits als oients.

6.- Quina és la millor part de

la retransmissió? Per què?

Per a mi és quan comença el joc, quan comença el partit en qüestió. M'interessa molt més la part esportiva i tàctica de la transmissió que les declara-cions d'abans i després del partit. És el que dóna més sentit a la transmissió, i a mi, particularment, és el que més

m'agrada.

Entrevista a eudald serra

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

INÉS ESTEBAN

MIREIA CARRASCO I INÉS ESTEBAN

Badalona, una ciutat completa

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

Badalona és una gran ciutat ciutuada a la comarca del Barcelonès, i hi vi-uen un total de 10 547,83 hab./km²persones, i s’ha convertit en una de les ciutats més importants de Cata-lunya. Està rodejada per barris com Santa Coloma de Gramenet, San Adrià del Besòs, Tiana, Montgat, etc. És un centre comercial i turístic, amb molts llocs emblemàtics que conèixer.

Un dels més representatius podria ser el Pont del Petroli. Es tracta d’un gran pont va mar endins i que s’inicia a la platja, i en total té 250 metres de llar-gada, i 12 metres de profunditat. En un principi va ser construit per a què els vaixells transportadors de petroli poguessin descarregar la seva càrre-ga al pont i hi havia gent que creuava el pont transportant el petroli i des d’allà es portava allà on es necessités (gasolineres, empreses de cotxes...) . Tot i així, ara les seves finalitats han canviat i ja no se’n fa un ús d’ell, sinó que més aviat és un lloc turístic. La seva popularitat es deu a la seva fàcil accessibilitat i les seves bones vistes, ja que permet veure tot el mar, i a la vegada la Badalona ciutat i també Barcelona. També és un lloc molt tranquil i solitari, i és ideal per estudiar a nivell científic la Mar Mediterrània i tots els seus animals que hi habiten.

A molts pocs metres d’aquest Pont, hi ha la famosa i antiga fàbrica de “El anís del mono”, un gran edifici fundat l’any 1870 pels germans Bosch i Grau. En ella s’hi elaborar licor, i per

a què una fàbrica fabriqui un dels licors més famosos de tot al món, cal que el seu producte tingui alguna cosa d’especial, i és que l’elaboració d’aquest licor és totalment artesanal. És un patrimoni molt important, amb un valor històric valuosíssim, que ha rebut premis com el de millor licor per a rebosteria. A més, aquesta em-presa té una estàtua de coure situa-da just a l’inici del pont nomenat an-teriorment, que representa un mico amb una ampolla d’Anís a la mà, i aquest és de gran interès turístic.

Badalona, també, és molt coneguda per ser la capital europea del bàs-quet, ja que per ella han passat mol-tes estrelles del bàsquet, és més, la ciutat compta amb l’equip de la Pe-nya, que està jugant en la lliga espa-nyola, on anteriorment jugava Ricky Rubio, el que va estar durant molt de temps a l’equip badaloní.

Com a últim punt important, aquesta ciutat conté tot un seguit de tra-

dicions i festes, i, indiscutible-ment, la que més destaca són les Festes de Maig. Aquestes es fan cada any al maig, tal com diu el seu nom, i el seu motiu és el patró de Badalona, Sant

Anastasi.

Durant aquestes festes es realitzen di-verses activitats, i la que dóna inici a tot, és la creació del dimoni. Cada any, l’aju-ntament organitza un concurs en el que tothom pot presentar un model de dimo-ni, el qual l’envien via mail al Jurat, i aquest decidirà el guanyador, basant-se en principis com ara creativitat, innova-ció i originalitat. Després de tenir un gua-nyador definit, el disseny del dimoni es passarà a mida real i s’exposarà al Pas-seig Marítim. Restarà allà fins el dia 10 de maig, quan tindrà lloc la seva crema-da, que vindrà seguida d’un espectacle pirotècnic. Tot i així, alguns espectadors objecten que cada vegada els especta-cles són menys elaborats a causa de la crisis.

En aquestes festes es promou molt el món de la pirotècnia, amb activitats com correfocs, en les que poden participar totes les persones que ho desitgin, i se-gueixen un recorregut per les Rambles i altres llocs, durant el qual van tirant pe-tards i altres coses semblants. A la ve-gada,la ruta compta amb espectacles, on hi apareixen persones disfressades d’ éssers fantàstics, com ara dracs que treuen foc per la boca.

En definitiva, Badalona és una ciutat molt complerta , que compta amb milers de punts que la fan especial.

www.sinsopa.com

www.fotocommunity.com

Www.liniabadalona.comunicaci

o21.cat

Www.blogspot.com

INÉS ESTEBAN I MIREIA CARRASCO

! INFORM ME!

Crèdit de síntesi

Badalona, una ciutat completa

Això els va donar poder suficient per donar-li el nom de Baitolo. Però, això de que siguin els primers no està gaire clar, ja que s’han trobat restes de sílex en alguns barris, com ara Llefià i Sis-trells, que indicarien la presència d’alguns neolítics.

No obstant, l’època més important pels badalonins i badalonines va ser l’arribada dels romans. Al segle I a.C es van instal·lar a Baetulo, ja que an-teriorment havien desembarcat a Em-púries, i des d’aleshores van anar po-blant les ciutats del voltant.

Però, no només han anat canviant els noms, sinó també les infraestructures, les proteccions, els edificis... Tot a cost de qui l’habités. Per exemple, els romans, en les seves èpoques d’-esplendor, van construir grans termes on s’assetjaven, les que encara es conserven en bon estat i aporten un benefici a la ciutat per les visites que

rep. A la vegada, també van construir cementiris on enterraven als morts, molts d’ells situats al costat de les car-reteres.

Per tal de defensar-se de possibles amenaces que els volguessin fer cau-re com a imperi, van aplicar a la ciutat el pla hipodàmic i van protegir la ciutat amb una gran muralla al seu voltant .

Els romans eren aficionats als jocs a l’atzar, i gràcies a ells ara tenim cara o creu a les monedes. Així podien retir culte a Cèsar per la part de la cara i culte als deus per la part de la creu. A part de per pagar, els van donar la utilitat de desempatar batalles, apos-tes i demés, mètode que encara s’ut-ilitza avui en dia de la mateixa mane-ra.

En definitiva, si Badalona no hagués estat sota els peus dels romans, segu-rament no s’hauria convertit en un municipi, i no seria el que és ara ni molt menys.

Molta gent pensa que la ciutat és cosa del present, i que s’ha anat construint des de no fa molt, però, en realitat, va sorgir molt, molt abans. Sorprenen-ment, la seva data d’origen és del se-gle III a.C i hi ha restes del 3500 a.C i del 2.500 a.C. El territori de Badalona ha estat casa per a molta gent, des d’ibers, romans, o fins a tu mateix, el lector d’aquest article. Cada civilització ha anat batejant la ciutat amb diferents noms, i la ciutat s’ha anat anomenant amb diversos idiomes i ha anat patint tots uns canvis que han anat deixant petjada en el territori Badaloní, i d’-aquesta manera, han anat creant la seva història.

En primer lloc van arribar els ibers a Badalona, els qui la van conquerir.

www. eresmas.com

THAÍS PÀMIES

Esta semana hemos hablado con uno del jurado de Tu Sí Que Vales, y tenemos el pla-cer de poderos presentar la

entrevista que le hicimos.

1.-¿Qué te inspiró para dedi-carte, o cuál fue la razón por tu vocación en la televi-

sión?

Desde pequeño hacia tea-tro en el colegio y después seguí haciendo teatro en una campaña llamada “La Cubana”. Siempre me gustó actuar: en teatro o en la televisión. Así pues, debido a esta afición me decanté por el mundo tele-

visivo.

2.-¿Con qué breves pala-

bras definirías tú carrera?

Trabajo, ilusión, energía y

cariño.

3.-¿Si pudieras volver al pasado, elegirías la mis-

ma profesión? ¿Por qué?

Por supuesto. No me ima-gino haciendo otra cosa. Me gusta mucho mi profe-sión y cada día pienso que tengo mucha suerte por

hacer lo que me gusta.

4.-¿Cuáles son los principa-les elementos que evaluáis

después de ver una actua-

ción? La actuación en sí. Su calidad y también las ganas de traba-jar y superarse del

concursante.

5.-¿Cuáles son tus peores y mejores sentimientos duran-

te el programa ? ¿Por qué?

Mis mejores sentimientos fluyen cuando veo a la gente feliz porqué hace lo que le gusta. Los peores, en cambio, brotan cuando veo gente sin ilusión y sin

voluntad.

6.-¿Qué sientes cuando de-

bes decirle a alguien “NO”?

Depende de la situación. Un NO bien explicado y con argumentos a veces

es mejor que un SÍ.

7.-¿Qué carrera has estudia-

do para llegar aquí?

Para llegar aquí estudié ciencias de la información ( periodística), pero, pese a eso, siempre quise hacer

teatro.

8.-¿Tienes alguna otra pro-fesión a parte de la televi-

sión?

Además de en la televi-sión, trabajo en teatro y cine, actuando y dirigien-

do.

9.-¿Qué consejos le darías a una persona que se quiere

presentar al casting?

Como es lógico, le diría que se prepare muy bien el casting y la actuación, que lo presente de manera que se vea trabajado. Pero, so-bretodo, que crea en lo que hace aunque nosotros

le digamos que no.

INFORM ME!

Crèdit de síntesi ! Entrevista a josé corbacho

www. tusiquevales.com

El passat 16 de Maig l’estadi Olímpic de Montjuic es va vestir amb creus vermelles, propagandes i milers de transports sobre rodes, o sigui, amb els X games. Van ser tres dies carregats d’un èxit immens, el que no ha-gués estat possible si milers de joves no hi haguessin assistit, tant com especta-dors o com a col·laboradors, com a vo-luntaris o com a participants dels diferents tipus de con-cursos que si disputaven. En aquesta celebració es van potenciar diferents es-tils, tots ells sobre rodes, com ara el Skateboard, el

BMX, el Rally i el Motocross.

Des de fa 21 anys, es cele-bren els X games en diversos llocs, tots amb el mateix cabal

d’èxit.

Malgrat la crisis, aquest any s’ha seguit realitzant aquesta tradició, i milers de persones han pogut gaudir d’allò que estaven esperant des de fa temps. Bàsicament en aquests jocs es toquen diversos es-ports, i gairebé tots tenen l’-objectiu de posar a prova a diversos participants, que, en-tre escales, rampes i demés han d’oferir al públic el millor d’ells, tot realitzant un espec-tacle de curta durada, amb salts i piruetes. Aquells com-petidors que els facin amb més art i que aconsegueixin impressionar més als especta-dors, són els guanyadors.

Molts dels participants comp-ten amb el suport dels seus patrocinadors, com ara Red-

bull o Monster.

Al tenir uns guanyadors, els

organitzadors d’aquest con-

curs premien als millors, els

que s’emporten una donació

econòmica i el gran trofeu, les

medalles d’or, plata o bronze.

Entre els concursants guanya-

dors van destacar Torronte-

ras, que va treure medalla d’or

en Best Whip, Warden, que es

va emportar l’última medalla

amb un truc impolut de BMX i

Nyjah Huston es va emportar

or amb el SLS Street, amb el

skate. Com a sorpresa va

aparèixer una noia de molt jo-

va edat, Alan Smith, la que tot

i només tenir 12 anys va sor-

prendre a tothom, tot empor-

tant-se la medalla de Plata a

Skate Park.

Tot va sortir rodó però molts dels espectacles s’exhibien a cel obert, i malauradament els conductors de Rally es van quedar sense apretar els pe-dals dels seus cotxes a causa de les abundants pluges du-

rant els 3 dies.

Definitivament els jocs van oferir un gran entreteniment, amb molta qualitat i van anar

carregats d’èxit.

INFORM ME!

Crèdit de síntesi ! Barcelona rep els X games

Www.demotix.com

THAÍS PÀMIES

INÉS ESTEBAN

Cada vegada més els hu-mans estem explotant els re-cursos de la Terra, i invandim de manera creixent els diver-sos espais naturals per satis-fer les nostres necessitats, o més aviat els nostres caprit-xos, tot saciant el nostre de-sig de controlar. Està clar que això és rentable per a nosaltres i ens permet crear, descobrir i evolucionar, però té un preu massa alt pels ani-

mals.

En un territori tant petit com és Catalunya, ja hi ha unes 175 espècies que estan en perill d’extinció o si més no no tenen un futur gaire assegurat, ja que cada vegada en són menys.. Hi ha diverses espècies afecta-des, com ara l’ós bru, la rata d’aigua, el tritó del Montsen, el llop i la fura, rèptils com la sargantana pallaresa, i peixos com l’esturió i el fartet, i ratpe-

nats com el peus grans, el Bec-hestein o l’orel-ellut alpí. A la vega-da tam-bé hi ha insec-

tes .

Però, el que passa,

es que ja s’han trobat 13 espèci-es vertebrades que es conside-ren totalment extingides,pel fet de que no es possible una des-cendència fèrtil entre els pocs exemplars que en queden. Entre tota aquesta llista d’espècies tro-bem el linx nòrdic i el linx ibèric, la cabra salvatge del Pirineu, l’àguila pescadora, la perdiu de roca, l’àguila imperial i la foca

mediterrània.

Aquestes dades anteriors ja són greus de per sí, però, no obstant, encara podrien tenir una salvació en els casos més extrems. Però, què fa que s’extingeixin? Tots els animals són danyats simplement pels humans. Hi ha moltes perso-nes que són col·leccionistes d’a-nimals, i això pot ser molt exòtic i decoratiu, però suposa la mort de tots aquests adorns. A la ve-gada hi ha animals que són de-sitjats com a animals de compa-nyia i la seva descendència dis-

minueix notablement. Aquesta caça juntament amb unes altres (per aconseguir aliments, entre-teniment, diversió…) es poden convertir en furtives, i acabar

amb algunes espècies.

També cal tenir present la inva-sió dels humans cap a la natura, la qual es resumeix en omplir amb infraestructures, edificis, pistes d’esquí, restaurants i ho-tels tants espais com sigui pos-sible. Per tant, és possible que molts animals no puguin mante-nir-se amb vida degut a que els seus àmbits naturals es vegin deformats i això els deixi sense llocs per amagar-se, alimentar-se, caçar, nadar… Tota aquesta construcció promou el transport amb cotxe, el que a part de con-taminar també augmenta el nú-

mero d’atropellaments.

És important recordar que actu-alment hi ha una gran contami-nació acústica i de l’aire, i els insectes es veuen afectats per l’ús dels pesticides, i per tant

això també hi suma.

Finalment, també poden haver noves espècies invasores, i aquestes poden contagiar a al-tres les seves malalties, les quals poden acabar amb altres

éssers.

És per això que el President de

Fauna i Flora de Medi Ambient

ha decidit invertir els diners en

recuperar i expandir algunes de

les espècies en perill. Com a

primer pas, s’ha realitzat una

llista on s’esmenten tots els ani-

Www.animalesexti

Catalunya té més de 175

espècies en perill d’extinció

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

Last Monday the students of 1st of ESO went to visit the company where the Badalona’s journal is written in. As they are writing a magazine with notices, re-ports, articles and more things, all related with their school, that visit helped them to develop their skills as journalists and they could learn and discover things about the journalism world. At first they had the pleasure of listening to the director of journal, Ivan, who explained them lots of things, specially about the advertisements, printers, workers , and the budget. After that, they visited the rooms where the journalists worked in.

The students borrowed a class from the Badalonès school, and they could listen to the explanation there. At first there was a little bit of tension and only a few hands were raised to ask questions, but, howe-ver, as the time passed, there was more confidence and eve-rything was better. The talk was mainly about the adverti-sement and its negotiation, their prices depending of the place they were situated in and so on. Also he explained some “secrets” and tricks that were important for having enough money and not to be

overdrawn, and to sell more magazines too. Everything he explained was drawn in a whi-teboard that was next of him. Then, all the students had the opportunity to participate and ask things that they had curi-osity to know or they hadn’t understood. Finally, they did a quick visit to the garage where the compa-ny worked in, and they could see how they worked, and the system they used and how they organized to have ready all Thursdays the magazine ready. Definitely it was a great and useful visit, where the students enjoyed and learnt at the sa-me time. For most of them was the first time that visited a journal company, and they surprised and it was a nice ex-perience for them. Despite this, they were a little disap-pointed for the tiny size of the garage where the journal is written in.

Badalona’s journal visit

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

INÉS ESTEBAN

MARTA CAMPOS

Els miserables, versió de 4rt

d’ESO

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

El passat 3 de juny els alum-nes de 1er i 2n vam tenir el privilegi de poder ser els es-pectadors del musical “Los Mi-serables”, aquest cop protago-nitzat pels alumnes de 4rt d’ ESO amb la direcció de Mòni-ca González a la sala d’actes de l’escola Maristes Cham-pagnat de Badalona, amb una durada d’una hora i mitja. L’obra es veia molt ben elabo-rada, i es notava que a darrera hi havia hores de treball, es-forç i repeticions, tot i així, no va arribar a sortir com havien planejat del tot, ja que va tenir

un grapat d’errors.

Quan una obra comença amb

un dels actors rient-se en mig

de l’escenari, no es pot qualifi-

car d’allò més professional

sinó tot el contrari. Tot i haver-

hi punts com aquest, hi havia

un esperit de treball esplèndid

i a més a més amb una bona

direcció. A l’hora d’actuar,el

teatre és convertia en una sala

de silenci absolut encara que

sempre hi havia el típic graci-

ós que reia i espatllava la mà-

gia que hi havia a l’ escenari.

Va ser un bon espectacle tant

pels errors com per a les vir-

tuts, ja tot allò que no sortia

perfecte donava més gràcia i

diversió a l’obra.

Quan van cantar, no se’ls

escoltava gaire, suposada-

ment era per el tema de la

vergonya.

Va ser un assaig per els de 4rt de la ESO, però per a nosaltres va ser molt ,més que un assaig, ja que està-vem preparant el musical que havien de representar, i ens va servir molt per guiar-nos perquè ens anés molt millor i que tinguéssim en conte els errors que no haví-em de cometre com ells i també les coses que van fer

bé, per prendran exemple.

Ens ha agradat molt, i ens agradaria poder tornar a veu-

re aquesta obra de teatre.

Www. Filmaffininity.com

INÉS ESTEBAN I MIREIA CARRASCO

Carta dels estudiants

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

Els alumnes de 1r d’Eso, que es queden a dinar,volem denunciar la nostra insatisfacció amb el

funcionament i amb el menjar servit a taula. Sempre ens repeteixen la mateixa història de que

“això no és un restaurant ni un bufet lliure “ però nosaltres no és que demanem gaire, nomès un

mínim de qualitat del menjar. El menú per fora es veu el·laborat però la veritat és que a l’hora de

tastar-lo és tot el contrari tant pel sabor com pel procès al qual ha estat cuinat.

El tractat cap a nosaltres referent als monitors de menjador, no és molt bo ja que passen una mi-

ca de nosaltres, no rebem l’atenció necesaria ni tampoc l’ensenyament de fer un bon ús dels estris

per menjar ja que hi ha gent que a aquestes alçades encara no ha après ha pelar la fruita o a ta-

llar la carn.

Respecte al temps al lliure, trobem que és inecassari fer estudi ja que ningú l’aprofita i es estar

tancats a una sala per passar el temps en lloc de poder estar jugant a l’aire lliure. Ells han

d’entendre que nosaltres ens passem tot el dia tancats en una classe i que l’hora del pati i l’hora

del menjador per a nosaltres són sagrades ja que és el temps per a desconectar de totes les clas-

ses i dels controls. Tot i així també entenem que és important per a nosaltres poder adelantar fei-

na i també canviar una mica d’activitat, i no jugar només al fútbol, però creiem que potser seria

més efectiu si s’aplequessin mesures per tal de que es cumplís l’objectiu de l’estudi.

Els alumnes de 1r ESO, donem les gràcies a tots els professors que ens han ajudat a

preparar el intercanvi amb els alumnes de França, sobretot a la Júlia Costa i a la Ra-

quel que han sigut les persones que més s’ han preocupat perquè tot sortís bé.

Creiem que va ser una experiència molt nova i molt útil, i molta gent afirma que aquest

intercanvi els ha ajudat a desenvolupar i tenir més fluïdesa a l’hora de parlar el fran-

cès, tot i que tan sols van ser tres dies. Va ser una bona manera d’aprendre i a la ve-

gada conèixer a nova gent, amb altres ideologies i maneres de ser. Ara, tenim un vin-

cle d’amistat amb molts dels francesos, i vam compartir moltíssims moments amb ells.

Tot i això, ens haguessin agradat estar més dies, ja que se’ns va fer un pèl curt.

Ara, només desitgem poder anar cap a les seves terres, i poder tornar-los a veure.

MIREIA CARRASCO

Carta dels estudiants, després de

nou mesos, sentiments

satisfactòris

INFORM ME! Crèdit de síntesi !

Ara que ja estem cap al final, els alumnes de 1r d’Eso, podem dir que estem molt agraïts pel funcionament del col·legi. Desde fa deu anys, la majoria d’alumnes hem estat aquí, a no ser que s’hagin anat afegint durant di-versos anys, gaudint de les diferents activitats que ens presentava la Primària, com ara celebracions com Sant Marcelí, Sant Jordi, la castanyada…I moltes més. Naturalment que aquest any les coses han canviat ja que

no estem a Primària, i per a nosaltres ha estat un canvi important, però tot i així el col·legi, incluint mestres i alum-nes de la ESO, ens han acollit molt bé i han intentat que ens habituessim el millor possible. Se’ns han presentat moltes oportunitats per aprendre, vigilar, conèixer i inno-var. No fem colònies com els altres anys, però les convivències i el PortAventura ho re-emplaçen. En aquestes activitats hem pogut fer noves amistats o coneixens millor, tant al principi de curs com al final.

En definitiva totes les experiències ens han permès crèixer, ja que estan enfocades més cap a nosaltres i de manera més profunda. A la vegada, s’ha potenciat el sen-timent comú, de tal manera que hem evolucionat tots junts i hem anat enfortint-nos com a grup i superant nous reptes.

Finalment, només ens queda desitjar que tot segueixi igual o millor, i esperar continuar en el mateix ambient.

MARTA CAMPOS,MIREIA

Passatemps! ;)

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

Cherchez les différences et cherchez les mots de la page suivant.

INÉS ESTEBAN I MIREIA CARRASCO

Passatemps! ;)

INFORM ME!

Crèdit de síntesi !

CHIEN/CHAT/DAUPHIN/LAPIN/CHAT/OISEAU/CHEVAL

O R D J A O

I L A P I N

S S U F H C

E B P L S H

A C H A T E

U W I E O V

E O N T R A

M V S A T L

C H I E N I

D P L I E F

B S T Y L O N R T

A R A R F U K L U

T E I D D Z Ñ P I

O D L G S R T L P

N Y L H G L O A O

D V E C E R B D L

E T C I S E A U X

C Y R B R H T R C

O S A C À D O S V

L U Y R E M N U N

L W O A B A D E G

E P N Y C G E F D

F G T O J L C V Z

D E U N K P O N A

G O M M E O L M B

S A Z C N U L P C

E R G T L W E J O

SAC À DOS/CRAYON/BATON DE COLLE/CISEAUX/STYLO/TAILLE-CRAYON/GOMME