NÌN

GASETA DE I,ES ARTSl.r` I/IAIG 1927 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES 4 I^'ny.—Nnm. 72

La conservació ple les Drassanes í la Capellade l'Hospital 11llhtar

E l passat mes de novembre, en unade les sessions de la Junta de

Museus duna de les darreres en què.actuàvem de Secretari), el senyorBonaventura Bassegoda, arquitecte,•delegat de les Societats Artístiques,va presentar la proposició de què•en procedir-se a la renovació delbarri de les Drassanes, la Junta inter-vingué^ prop de lesautoritats, per a salvard'enderroc els anticsbastions de la drassanabarcelonina. La Juntaacceptà la proposta i esnomenà un delegat per-què, d'acord amb l'A-cadèmia Provincial deBelles Arts i la Comis-sió de Monuments, ac-tuessin en l'hora i mo-ment oportú en' defensadel bell i únic monu-ment.

A aquestes hores nosabem ço que pensen.respecte la conservacióde les drassanes, lesautoritats, ni ço que.endefensa d'ella han fet laJunta de Museus i lesaltres entitats oficialsesmentades. Joan Sacs,des de La Publicila/.atent a les valors dclnostre patrimoni artís-tic,, ha llença't la pri-mera veu d'alarma pú-blica^- i" él Centre Ex-cursionista de Catalu-nya. ha organitzat unaexposició molt intere—sant de gràfics del quèés la drassana i de so-lucions exemplars deconservació de monu-ments antics en les ciu-tats que saben estimar-los. Altres publicistes•eminents han, clonat laseva opinió, i podem dirque, tant de part de lescorporacions artístiquesoficials com de les opi-nions emeses en la;premsa, se'n desprènque és voluntat unà-nime la de què la nostradrassana gòtica es con-servi.

Sembla que l'arqui-tecte Girona ha formulat un projec-te, que no sabem si és oficiós (ideadel què podria fer-se) o oficial. Nohem vist aquest projecte ni el po-dem judicar. Sembla que el notablearquitecte conserva la drassana, il'opinió de l'autor d'un projecte quesuposa l'estudi detingut de la qües-tió, és opinió de pes.

No podem pas creure que lesautoritats barcelonines opinin ques'ha de destruir, com a cosa inútil,un monument tan gloriós, únic tipusexemplar de drassana gòtica queresta a tota l'Europa. No creiemtampoc que tot i reconeixent el seuenorme interès i l'honor que és pera la nostra ciutat marítima, l'aspecteeconòmic de la reforma proposadaels porti a sacrificar l'edifici venera-ble. Els pams de terreny que ella

història de Catalunya. Tot fa creure,doncs, que la drassana serà conser-vada; pero no tot el problema rauen la simple conservació.

Hem vist en l'obertura de la GranVia Layetana, formes de conserva-ció que no voldríem per a la dras-sana gòtica. Aquesta forma és eltrasllat de l'edifici. Així es va feramb la capella gentilíssima de SantaMarta que hi havia a la Riera deSant Joan. Així es va fer amb laCasa del Gremi dels Calderers. Aixíes va fer amb alguns altres exemplarstípics de cases barcelonines, les en-grunes artístiques dels quals (pm--tures i portalades) anaren a parar alMuseu... No, aquest sistema no ésavui admissible, ni resol res, i seriad'altra banda de molt difícil aplicacióen el cas del monument queens ocupa.

s'en emporta són, dins un projectede setze o divuit milions, poca cosa.Finalment, ningú en nom de l'estè-tica del conjunt dels nous edificisque s'hi vulguin fer, podrà defensarel destruir les velles naus d'on sor-tiren els vaixells guerrers i merca-ders a escriure damunt. l'aigua dela mar la pàgina més gloriosa de la

El monument, si és interessant,si és bell, si té una història, no l'hemde treure com una nosa venerableque es guarda en un recò, sinó queBarcelona se l'ha de penjar al bellmig del pit com un títol honorífic.Els monuments antics, tinguin elvalor artístic que tinguin, per aquesto pel que representen, no n'hi ha

Tota reforma, per tal, entenemque deu partir de la visualitat ivaloració de la drassana i del queresti d'antigues construccions de de-fensa a ella anea. s, i tot el que nosia això, serà, al nostre modestentendre, un mancament greu a lanostra honor ciutadana, perquè lilleva un dels més alts motius d'honor.

S'ha llençat la idead'instal lar allí un Mu-seu Marítim: Rafel Be-net i l'arquitecte Gi-rona en són autors. Faanys que es parla d'a-quest Museu Naval. Uncap de l'Armada. quiocupà la Comandanciade Marina de Barce-lona, té el propòsit defer-lo, i té, rhés que elpropòsit, ma`lerials re-collits. A estones hatingut l'ajuda de l'A-juntamcnt, i en altresha semblat- que li anavaa ésser concedit un localon insta( lar i començarl'obra de recopilació.Als inicis de l'actuà(règim se li concedí, peracord municipal, el pa-velló de la Vaqueriasuïssa del Parc (4); peròla cosa no passà en-davant ni a base d'unedifici tan idillic, suísi inútil com la vaque-ria... Ara seria l'hora,i si la suficiència de 1Gsnaus era superior demoment als materialsreunits, heu's aquí utilloc magnífic on ad-juntar unes seccions derecords històrics barcè-lonins, que nosaltreisvàrem instal lar al MÚ-seu de la Ciutadella fdos anys, cansats deveure «aquells record>desats en els armarisdel Museu i esperantque, tot i no estar elloc a propòsit, la sevipresència als ulls delpúblic fomentaria l'aug-ment de les col leccionsi determinaria, per ell;,el trasllat a un llocmés a propòsit i fora

de l'àrea dels museus d'art.Cal pensar que la drassana seria

un lloc admirable per aquest Museui recordar-se que a Barcelona lávida va depressa, les coses canviemràpidament i que ningú té cura deguardar els objectes, sovint mo-destos, que són valors per a la re-consLrucció de la fesomia de láBarcelona que se'n va.

Heu's aquí, doncs, el nostre critei ien la qüestió de la drassana:

Primer. Conservació total del mo-nument.

Segon. Visualitat exterior i va-lorització del monument.

mar, que és el portal més gran deBarcelona, hi hem de mostrar atots els que vinguin, amb cl més Altre aspecte del problema, quienoble orgull, aquest floró de l/1ntqs„y porta aparellat la cessió a I'Aju;ata-tra corona. • . dels edificis militars és el de

La cúpula de l'Hospital Militar, obra de Flaugier que es tracta de conservar ara al cedir l'Estat a 1'AjuniamenLde Barcelona, els edificis militars.

prou amb guardar-los, sinó que callluir-los, i certament cap de tana propòsit per al nostre lluïmentcom la drassana.

La drassana és l'obrador on esfeien les nostres naus, i tota la his-tòria i tota la glòria marinera deBarcelona i de Catalunya hi éslligada. Tenim el Llibre del Con sulalele 1VIar, que és la llei del tràfecmarítim, i 'tenim l'edifici on es feienles naus que caminaven pels caminsque el llibre gloriós assenyalava.Cap nació del món pot presentaraltres testimonis tan gloriosos i d'unatan noble categoria, i de cara a la

1-

2 GASETA DE LES ARTS N•° 7'

Cobertes i marlets de la Drassana de Barcelona.

la necessitat de con-servar la bella cúpulade l'església de l'Hos-pital Militar, pintadaper en Flaugier. Re-produïm en la nostraprimera pàgina una fo-tograt'ia de la interes-sant pintura, una de lesescasses, si no l'únicacúpula pintada d'aques-La època que lii ha aBarcelona. Cal conser-var aquest monument.La qüe.,tió ofereix as-pectes i dificultats tèc-niques que cal miraratentament; però s'es-cau pensar que la con-servació de la bella ca-pella de l'Hospital Mi-]itar no seria certamentcap nosa i que ambaquesta conservaciótindríem la millor ma-nera de guardar el mo-nument pictòric de]nostre Flaugier, el nos-tre representant de totun període de l'art bar-celoní de finals del se-gle xviii i principis del xix i l'obrad'ell més completa i més important.

JOAQUIM FoLci-i i ToBRES.

.Jaume PTel'eade,pintor i j Oi l'

Entre els artistes de lè darrerespromocions que més hin contri-

huït a Catalunya a la rhstauraciodels bells oficis, Jaume _l ercadé hiocupa un lloc molt assenyalat. Pintori joier àlhora,' hi ha en les Seves "joiesharinonies de colorista insuperades ien els seus quadres finors n'observa-

ció' i d'atenció que revelen una màavesada a tocar les coses i a veure-lesd'aprop. Les joies de Mercadé, alhoratenen un batec suavlssim de cosaviva i arriben a donar sovint lasensació d'aquells éssers preciosos iindecisos que viuen com a florsmisteriosament animades al fons dela mar. E.ls seus paisatges, en canvi,ténen sovint l'alè de la vida, comdelineat pels límits d'un estil•lismegat. El joier i el pintor, doncs, es

completen, i mútuament s'aportenàventatges a l'obra respectiva, do-nant arquitectonisme al. paisatge inaturalisme a la' joia

La pintura de Jaume Mercadé hapecat, però; sovint del que peca la

pintura de tota la gent jove, que ésel mateix pecat que el quité la fruitaa l'arbre abans de madurar, ço és:el de no ésser madura. L'orientacióde Mercadé cap als' estil • lismes a laDerain ha arribat a aprimar tant lasubstància pictòrica dels seus pai-satges, que en algunes estones gai-rebé no n'hi quedava. Els escenarison .ha pintat l'artista, que són lesterres del Camp de Tarragona, te-nien a base de l'estil de Mercadé.una interpretació pròpia a la llurfina austeritat; però com que l'estilno es la vida, i el que l'art vol és lavida expressada com sigui, l'estil deMercadé no resolia el plet fins que1'emocio directa del natural venia

amb gran intensitata imposar-se, sobirana,damunt dels estil lismesi produïa una tan bellaobra com aquest «Pai-satge del Camp de Ta-rragona», que era la mésbella tela de l'exposicióque ara en Mercadé hacelebrat a la Sala Are-ñas, on estil i emocióresponen a un sol rit-me, i són: l'un expressió,verb naixent on s'en-carna la realitat invisi-ble de l'altre.

En aquesta pintura,la més equilibrada deJaume Mercadé i, aixímateix, la més comple-ta, s'han adjuntat en unLot harmònic les sevesaptituds d'estii lista id'artista corprès al con-tacte de la realitat. Enella l'estil no és una cal-ligrafia, sinó la fórmulade l'emoció, la siluetacontingent d'ella, ques'infla i es contornasuaument al gravitar de

la íntima plenitud.Si com a pintor ha alluixat les

línies limitadores de l'estil, deixantque l'emoció jugués amb elles . i elsimprimís noves i niés substanciosesformes, Mercadé. joier es mostra, encanvi, en les seves joies més arqui

-tecte i menys pintor que mai. Unamena de frenada energia contra elsseus colorismes magnífics d'altresdies l'ha portat a.una intelligent imés freda atenció que les formesde les seves peces, on l'estudi 'delsvolums i les solucions d'enllaç entreells són portats a una apuradíssimaperfecció. Confessem que, tot i reco

-neixent la gimnàsia saludable quehi ha en aquestes reaccions i concl-

Les balances del contrast públic de mercaderies, que es conserven a la Drassana. Una ele les naus de la Drassana ele Barcelona.

:sions estimem el eolo-risme de Mercadé, queno cal confondre ambtrucs de camuflatge an-tiquarista, com un delsmillors atributs de laseva personalitat artís-tica i un dels més preatsvalors d'ella. Mercadé,-en la coloració dels me-talls a basc d'esmalt i-en la juxtaposició propd'ells de les pedres pre-cioses, ha assolit har-monies d'una finesa i un•encís únic. Ha aconse-guit donar a les pecesmetàl liques qualitats itendreses vegetals i pal-pitacions d'un interèssingularíssim en l'art dela joieria moderna. Certque en la seva fuga co-lorística la natura de lesmatèries era sovint obli-dada (i d'això n'hi fet

xetret més d'un cop),però no €s menys certque aquest defecte nonega clue en aquellatenència, més que en lafreda arquitectonització actual, enMercadé hi triomfava plenament, ique seria de doldre una desviaciód'allò que constituïa el seu «foc»ique,ordenat dins el cinyell de la raonadaarquitectura d'ara, ha de produirobres tan belles com algunes de lesque suara ha exposat.

Vagi la nostra felícitació al pintori al joier, en qui hem de reconèixeruna personalitat d'artista vigorosa,definida i inconfusible. Llarguesanyades de treball li donen avui elsconeixements que en les categoriesdel saber obren les portes al mes-tratge. De les obres d'aquest mes-tratge ens cal saber-n'hi grat totsels qui estimem les nostres coses i

considerem que les conquestes delsartistes són un patrimoni que aug-menta els prestigis de la pàtria.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

El pintor Joan Serra

El pintor Joan Serra arriba arade poc als rengles del mestratge,

després .d'una sèrie d'anys d'esforçosi assaigs en els quals s'enuncià, jades dels més primerencs, una perso-nalitat ben definida i una visió deles coses ben pictòrica i ben per-sonal.

Discreta i suaument, la pintura

d'en Joan Serra ha anunciat tothoraun programa difícil de portar aterme, i ha assenyalat en l'autoruna orientació i unes finalitats benprecises. Diríem que tot al llargd'aquests darrers cinc anys la pin-tura d'en Serra no ha canviat, gens.La única cosa que ha fet és avençar.Res, doncs, de dubtes ni indecisionsd'orientació ni abarcaments d'unestil a l'altre a l'embat de les modes.Esperit segur, en aquesta qualitatimportantíssima que la seva obrajovençana de cap a cap revela, hom

hi reconeix que aquestpintor ha trobat la viade la perfecció que co-mença amb la repeticiói segueix amb la insis-tent recerca de les solu-cions que uns mateixosproblemes reclamen. Enaquest tornem-hi tran-quil i assaonat de pe-tites conquestes, JoanSerra ha trobat mo-ments de condició pic

-tòrica d'una delicadesai d'una vivacitat definítives.

En la placa receptorade l'esperit d'aquest ar-tista, que hom preveud'una netedat encisado-ra i d'una sensibilitatactivissima, diria's quedes del primer dia queels seus ulls de pintors'obriren de cara a larealitat del món exte-rior, les coses d'aquestmón s'hi impressionenen cl sol aspecte de lallur qualitat. Com lesplaques fotogràfiques de

sensibilitat sel leccionadora que solscopsen un color dels molts que lli haen la natura, l'ull espiritual d'aquestpintor sols copsa dels cossos aquestacondició de la llur matèria, i éstravés cl'ella que se li revelen lescondicions restants de quise-un. Comqui sols veu cl dibuix, corn qui solsveu el color, com qui sols veu lesvalors, com qui sols veu els ritmesque entre ells formen, ço que és dirl'arabesc, Joan Serra veu la quali-tat, ço que és dir la vida. Per aquestpunt penetra en elles, i perla finestra

Aspecte ele la Drassana en l'extesa d'una ele les seves naus.

N.° i' GASETA DE LES 1RTS v

Altre aspecte ele la Drassana. Estructura de la Drassana de arcelona.

.Jaume Mercadé, pintor i joier.

GASETA DE LES ARTS

N ° 72

magnífica de la natura coüstjÑieñtdels cossos i dels, conjunts.' naturalstïóha'el rést;' 1'intégral del paisatge.EI niés thate'riaT` li dóna él'secret delmés íntim, i ens 'descobreix quel'expressió, cl caràcter, té com a verbúnic la vida.

Vitals són, abans que tot, les obresde Joan Serra. Delicada i finament,palpiten. La seva visió és norma-lista, i cap acord dramàtic subjectiutorba la tranquila manifestació dela realitat. Com un bon obrer, laplasma i ella parla.

Però cal dir que el punt de partidade Joan Serra és el més difícil.Molts i molts acaben per allí on ellcomença. En molts i molts, la qua-litat, que és l'alè de la vida, apareixcom una apoteosi al capdavall demil accidents subjectius. Pinturasense idea aquesta, té al fons lagran idea de plasmar els estats dela vida, que és la gran idea que faimmortals totes les grans obres d'art.Que «la Matinada» famosa,de Cbrot.n'o són les nimfes dansànt, sinóaquell alè flonjo d'aurora que xopa-tota la tela; aquell restat» naturalperpetuat en la forma harmoniosax° sintètica del verb . pictòric.

Com ull alè ens miren , les . Lelesjoves del ', jove pintor .i` les , estimemper aquesta . sensació de vida . cjuetan dls&e a' i' sitáúmèüt s'ens im-posa. Les cosetes del paisatge -perell pintades troben el dibuj.x i lasituació de les llurs valors de Loen aquest delit bondadós i pene-trant de l'artista en fixar la sevacondició natural. Transparents i ví-vides, tenen les teles d'en Serra unalleugeresa d'esmalt translúcid, una vi-bració de carnacions en flor i unamanera d'insinuar aguda i ingènuaalhora.

Modestament, creiem veure en ellun dels temperaments millor dotatsdel nostre moment artístic actual,que anuncia un mestre pel qui sen-tim des d'ara totes les nostres pre-dileccions i en qui no creiem pas queles influències que en tot esperitjove han de pesar el desviïn mai d'a-questa linalitat que ha encaminatfins ara els seus passos en la carrerade pintor, l'últim dèls quals, queés, el que ens ha mostrat en la sevaexposició darrera;. el _.judiquem comun dels passos més. ferms que hadonat.

JOAQUIM FOLCH I TOnRFS

L. S EXPOSICIONS

Galeries Laye/unes. —Ha exposaten aquestes Galeries una col lecciómolt notable de pintures l'artistaSr. Angel Cànoves, que 'es presentaper primera vegada al públic, des-prés ' d'Una.sèrie d'anys de treballsesforçats i sòlids, dedicats principal-ment al conreu de les arts decorati-ves, en el camp de les quals s'hadistingit.

La seva matèria es rica, i la visiód'una profunditat notable. Els seusbodegons de fruits són especialmentdignes d'esment, i es poden trobarentre ells 'trossos pictòrics d'excel-lent qualitat. El seu contralhun«Flors» és exquisit; amb el «Cistellde fruites », són les dues millorsobres de l'exposicio. Qualques notesd'interior i de paisatge diuen comaquest pintor mereix l'atenció delsnostres .amaleurs.

Rigobert Soler exposa també enaquestes Galeries una sèrie de telessobre, temes d'Eivissa._.i._ Valencia.La seva pintura revela l'estil típicde l'escola valenciana. Una facilitatagradosa i brillant constitueix eltema de major. interès . d'aquestapintura, que presenta en . algunesnotes, moments. d'èm_ oció ,del .majorvalor. .

A "les Láyetañes' també exposa elpintor Sanèho una sèrie de ctuadres'ál'oli i dibuixos sobre temes figurats,

També bi_ exposa el . jove pintorolotí Ramon Bernades, el qual vea áugmep;tar la legió ; . dels ,artistesd'a,gi a-; escola que ara, té a :IuPasqual; per ca.p.;,E1- pintor Berna-d s; . és, per,. un;_fruit . novell i..ésdifícil precisar, ;a, través de: les .sevesobres, els..càràcters:_de. la-: sèya per,sonalitat, 'tota envolcallada encaraper les influències dels mestres. Elque es revela, sí, en ell, és un tem

-perament de pintor que sap dir lesbelleses de l'espectacle «010 Li» quetants mestres han glossat i que cllsens dubte glossarà en l'avenir ambuna paraula nova i pròpia.

Galeries Dalnicuc. —S'han celebrata les Galeries Dalmau dues exposi-cions força interessants. La primera,organitzada per la revista italo-es-panyola Augusla, donant a conèixerl'obra del notable pintor italià Re-nato Natali, i la segona, del jovepintor Josep Pujol. D'ambdues ma-nifestacions ens ocuparem en elnostre vinent número, per mancad'espai en aquest.

Sala . Parés. — S'ha inaugurat enaquesta Sala una exposició del nota-ble ceramista en Josep Guardiola.

Enguany l'eminent artista, do-'nant treva a les tècniques complica-des de la Ceràmica; en quina insis-

JAUME MERCADÉ..— Agulla i penjoll.

tent recerca és on rau tot l'encís itota la fruició del conreu d'aquesttan sorprenent art, ha volgut solsesplaiar-se en. la tècnica rudimentà-ria de caire popular, assolint pecesd'un gran encís que fan honor a laproducció abundosa de l'artista is'aguanten pel seu valor d'art alcostat de les produccions de tècnica

, més complicada.

Exposicióde Joan Vila Cincaa l'Ateneu de Girona

S celha ebrat darrerament, a 1'A-feneu de Girona, una exposició

de pintures d'aquest notable artistasabadellenc. Ens plau de reproduiraquí la presentació que de l'artistafa el nostre Director i amic en Joa-quim Folch i Torres.

Diu:«L'autor de les obres que consti-

tueixen aquesta exposició organit-zada per l'Ateneu de Girona, és uhhonre que ara ha complert els setantaanys. La seva constitució física rÓ-busta, i el seu esperit ben format,li han donat la sort d'arribar a tenirels cabells blancs, sense marfugues

JAUME MERCAD Ë. — «Paisatge del Camp de Tarragona. JAUME MsaCADIt — » Figues de moro.»

El pintor Joan Serra. (Cl. Serra.) Natura morta, per Joan Serra. (Cl. Serra.)

N' 72 GASETA DE LES ARTS 5

al cos ni decadències a l'esperit. E1seu art sinceríssim, lluny dels escar-rassos senils dels que temen passarde moda, ens arriba fresc i actual,perquè aquest esperit sa, ha sabutcaminar amb els temps, sense re-nunciar ni sacrificar cap dels atri

-buts essencials de la personalitat.artística. De cara al paisatge, diusense preocupacions d'escola ni em

-bussos de problemes la seva visió aiuhel llenguatge sincer i robust d'unatècnica ben apresa i d'una educaciód'ofici ben portada. E1 borralleigde la veritat transcendent dels as-

pectes de la natura, que la seva ànimad'artista copsa amb una gran sim-plicitat, fan l'ànima d'aquestes teles.que tenen el cos ben fet.

Joan Vila Cinca nasqué a Sabadelll'any 1856. Hom s'imagina com deviaanar a Sabadell això de l'art, en ladata que l'artista vingué al món, peròd'artista c1ui bi neix bi neix, i elfutur pintor Vila va nèixer pintor.Quan començava d'anar a estudi,feia més ninots que lletres, i la dèriadels ninots creixia mentre la de leslletres no arrelava. Heu's aquí elpare de l'artista, modest industrial

de Sabadell, un xic preocupat, i men-tre això esdevenia, esclata la pestade la febre groga a Barcelona, d'onla gent fugia, i cauen a Sabadell, alsalvi's qui pugui, en Soler i Rovirosa,en Tusquets, en Sans i altres artistesque feren un llarg sojorn a la vilaindustrial.

Aquests artistes, que. no podiendeixar de fer art, ben aviat comen-çaren a treballar a Sabadell. Esva fundar el Teatre Principal i es vaestrenar amb decorat d'en Soler iRovirosa. Aquella estada dels ar-tistes va deixar un rastre a la vila,

i una dama sabadellenca, esposa d'unmetge, un dia en saber les trifulguesdije passava el pare d'en Joan Vila,perquè el noi les havia donades pelsninots, es va interessar pel futurartista i el va portar á Barcelonaal taller d'en Soler i Rovirosa.

L'aprenentatge a can Soler i Rovi-rosa, però, no donava guanys i duiadespeses, i en Joan Vila no voliaésser gravós als pares i amb forçacontrarietat va deixar el taller delgran escenògraf, es va emplear aBarcelona en una indústria igual a laque tenia el seu parc a Sabadell,

«Paisatge», per Joan Serra. (CI. Serra.) e EI taller,, per Joan Serra. (CL Serra. )

Dl pintor Joan Vila Cinca.

Reproduïm, tal com anunciàrem, deguda a la gentilesa del senyor Josep M. a Dalmases, director d' LI Propagadorde la devociú a Sant Josep», la fotografia on el genial arquitecte Gaudí va croquitzar un projecte de barri gòtic.L'autor de la Sagrada Família, projectava en ell, punxes als cloquers i teulades de la Seu i al mirador delrei Martí. Aquest document completa la informació publicada aquests dies sobre la reforma del barri gòtic i ha

tingut illterès ell què quedés resumida ell les pàgines (le la nostra GASETA DE LES ARTS.

6 GASETA DE LES ARTS N.° 72

ira tenir la sort de trobar una casalue el deixaven anar a Llotja a ferles classes de colorit que dirigia entaba, i a les de la nit no cal dirque hi acudia com sempre, escaient -seén hores que la feina li deixava lliu-i'es. Després, quan ja havia feta lacarrera, es va anar a perfeccionara l'Acadèrnia d'(n Moragas on hianava el bo i niillor dels artistesdel temps; allí va conèixer a enRusiñol, i allí, sola el guiatge d'a-quell mestre eminent i desvetlladord'energies que era en Moragas, enVila es va sentir sumat al movimentde restauració artística catalana quealeshores s'iniciava.

Així Joan Vila Cinca es féu pintori torna a Sabadell, amb un altrecompany també artista i tambésabadellenc: en .Joan Figueras. Uncop arribats, heu's aquí els dosártistes cara a cara davant d'aquellérmoL que en qüestions d'art era enaquells temps la vila de Sabadell,avui tan reviscolada en tots elsórdres de la vida intel • lectual i ar-tística. Què faran què no faraii.entre el tic-tac dels telerets de lesquadres que anavan fent poc a poc7a prosperitat actual de la gran ciu-

ril, varen decidir el posarb en Ramon Quer una Aca-e Belles Arts, on s'ensenyava,fixar i pintar. Dibuixant ien Vila es féu estimar del

le, i l'Ajuntament que ende-guanys que aquell jove li( i no s'errava), el va pen-

erquè anés a fer els estudisd. A Madrid lli va romandre's, alumne de l'Acadèmia deiran que aleshores dirigias pintor paisatgista suís enhes. qui tenla per costat elIleydatà Morera i Galicia,

germà del nostre poeta. .Joan Vila esva aprofitar. Va anar a l'Escola i alPrado. Avui, quan veieu en el tallerd'en Vila els estudis fets al Museu,compreneu com és de sòlida la sevaformació de pintor i com va correspon

-dre, aprenent, a l'esforçde l'Ajuntament de Sa-badell que l'ajudava.

De retorn a casa, ja elteniu altre cop fent ca-minar laindústriapater-nal i fent marxar l'Aca-dèmia. De seguida a-questa es va fer gran ifou necessari ampliar ellocal i els ensenyaments.Així s'afegien a les dedibuix i pintura, classesde cultura general. S'en-sènyava el frañcesï s'es-{tablí l'ensenyança deeoria de teixits, que

hra a Sabadell tan útil.i anava creixent, crei-xent, una escola d'arts'i oficis que havia nascutde la dèria de dos artis-Les i que havia de resol-dre en el futur, la pre-paració tècnica del per-sonal de les fàbriques ihavia de criar un plan-ter d'artistes que co-mencen a fer de la vilade Sabadell, un centred'art que té avui a Ca-talunya una força i un;prestigi ben aconseguit.I De seguida els que me-nen la cosa pública esdonaren compte del queallò valia i podia ésseri l'Escola modesta delsorígens es convertí en

tuna institució oficial.Es fundà un patronat;l'Ajuntament i l'Estatvaren subvencionar-lo.

nim apòstol de la bona causa de lacultura sabadellenca; aquell que co-mençà a predicar en el desert, onningú no el sentia, un dia, correntpels volts de Sabadell. va trobar entreels terrossos d'un camp restes deceràmica romana. I ja el teniu fentexcavacions, i removent la terra ifent collaborar a la seva obral'Acadèmia de Belles Arts, i interes-sant-hi la gent de Barcelona entesaen coses d'arqueologia, fins que l'A-juntament de Sabadell, convençutde la importància que la cosa tenia,va destinar cabals i es va fer com-pleta l'exploració d'un forn de cerà-mica romana, productor de gransdòliums per al magatzematge deproductes agrícoles. Això va ferque es fundés a Sabadell, sola elpatronat de l'Ajuntament, una Juntade Museus i excavacions de la qualen Vila ha sigut l'ànima que ha anatlentament fent el seu fet i que ésd'esperar que un dia no llunyà, quanhagi resolt la qüestió del local, ensmostrarà les valuoses obres que téreunides.

Heu's aquí la història d'aquestpintor qui ha estat alhora un ciutadàexemplar. En complir els seus se-tanta anys, la seva pintura vigorosaencesa i plena de saba, diu prouque aquest gran esperit organitzadori constant desvetllador d'energiesno s'ha pas fatigat i que la fibraíntima de la seva passió per la be-llesa es manté viva i plena de fri-sances.

Jo agraeixo profundament als or-ganitzadors d'aquesta exposició l'ha -ver-mc donat ocasió d'escriure aques-tes ratlles, que són, alliora que lahistòria verídica i exemplar d'un boncatalà i d'un bon sabadellene, unhomenatge a aquest venerable artis-La, qui suma als mèrits d'una obrapictòrica que és, per molts concep -tes considerable, els que té guanyatsper la seva 'Lasca cultural profunda-ment patriòtica i desenrotllada tot -hora amb una humilitat i amb una

tenacitat que la fan mésestimable i que estemsegurs que la ciutat deSabadell no oblidarà.JOAQ. FOLCH I TORRES

Abril de 1927.

Jauine Sel'l'ai Gibert

Continuació del númeroanterior i acabament.

Per haver guanyat enconcurs la medalla

clor que la SocietatEconòmica d'Amics delPaís oferia per a pro-jectes i memòries, s'elnomenà endemés, socide mèrit.

A 1'InstiLut d'Oviedotenia de proveir-se unacàtedra de dibuix li-neal, de figura i ador-nament. Conegudes allàles extraordinàries ap-tituds d'en Serra, s'elproposà per a professor;però ell, per a no deixaraquesta terra ni sepa-rar-se de sa família, varenunciar-hi.

Al realitzar-se impor-Lants reformes a lesEscoles de Belles Arts,va 'tenir-se en consi-deració el mèrit i granimportància d'en Serrai se li conferí la direc-ció de la nova classe

la Caixa d'Estalvis de Sabadellli féu un edifici magnífic i heu'saquí l'obra d'en Vila, exemple demodèstia i d'amor a la ciutat nadiva,

coronada pel millor èxit que puguiassolir una empresa d'home.

Però això no és tot. E1 modestartista, cl professor esforçat, l'anò-

^^^ ce¡yes.

U

N.° 72

GASETA DE LES A IITS

de 1'Ieta1'listeria, Ceràmica i Obresal torn.

Mercès a les seves gestions, vaobtenir-se del Govern que els aju-dants fossin considerats a l'igual queels altres professors.

Baix la direcció de l'eminent ar-tista Lluís Rigalt, aleshores directorde l'Escola de Llotja, va publicarl'editor Francesc Campanyà El A1-bern Enciclopédico Pintoresco (le losIndustriales. Totes les làmines forenlitografies dibuixades per en Serra.

Quan, l'any 1867, va fer-se l'Ex-posició d'Arts sumptuàries retros-pectives, iniciada per en Serra i or-ganitzada amb la seva cooperacióper l'Acadèmia de Belles Arts, envista del bon èxit que va assolir, vaencomanar-se a en Jaume Serral'edició d'un àlbum que encloïa lareproducció gràfica litografiada delniés notable d'aquella Exposició.

La manera encertadissima queen Serra va complir quedà bendemostrada i pot admirar-se encaraen els pocs exemplars que quedena alguna de les nostres biblioteques.Es titula Album de 1a ExposiciónRetrospectiva de obras cle Pintura.Escultura, Arquitectura y Artes sun-fumias celebrada por la Academia deBellas Arles. Publicado por JaimeSerra en 1868 por encargo de laAcademia. Conté 35 làmines amb112 objectes litografiats escollits delsmillors d'aquella Exposició Retros-pectiva de pintura, escultura, ta-pissos, brodats, projectes d'arqui-tectura, fusteria, metal'listeria, joie-ria, orfebreria litúrgica, vestimentssagrats, ceràmica, vidres, teixits,etcètera, etcètera. Tots ells dibuixatsamb artística perfecció i pulcritud,Iins els més petits detalls. Es nota-ble, en aquest sentit, la reproducciód'un tríptic de l'adoració dels Reis.d'escultura policromada del segleXVI, exhibit per la senyora Dalmasesde Fonteuberta.

Conegudes les seves grans quali-

tats de decorador i habilissim dibui-xant,erá _ cridat constantment perarquitectes i industrials, per loque el seu treball anà multiplicant-sede tal manera que va resultar engreu perjudici de la seva salut.

A 1'edificar-se la nova Universitatper l'eminent arquitecte , Elies Ro-gent; -va cooperar-hi en Serra engran part. Són obra seva la decora-ció general del Paranimf i moltsdetalls, capitells, etc.

També treballà en obres del nota-ble arquitecte Joan Martorell

Se li confik també la decoracióprincipal en unes obres molt impor-tants de restauració de la residènciadel, Governador Civil.

Estava decorant el saló de des-cans ~del- teatre del Liceu, associatamb el notable artista Josep Mira-bent, quan va sorprendre'l la mortel dia 28 de juliol de l'any 1877,comptànt-nc. sols 43.

Es distingia especialment en Serra,sobre els altres artistes del seu temps,en els. projectes d'orfebreria, cerà-mica, serralleria, ebenisteria, etc.,que .concebia i resolia de maneraadmirable.

D'aquells treballs : quedava; quasisempre Ignorat son nom un cop exe-cutats per altres:

Recordem, : `d'aquells projectes, elsde -tres precioses espásés d'or quil'Ajuntament de,Bilbao va oferir alsgenerals Serrano; Concha'- i Castillòen commèmoraeió del setge de Bit-bao de 1874 i que es varen cons

-truir a'1'obrador dels., argenters JosepMasriera i f Ils; la medalla comme=morativa de I'entradà del'- ei 11-

fons XII a Barcelona e1 10 de generde 1875; el projecte d'una creu icandeler per a una crédença,' pre-sentat" a una exposició de ' BellesArts. , , Va publicar : coI'leccions' dedibuixos per a l'ensenyança de lesarts i establí classes de .dibuix en elseu estudi.

De les obres de gran . decoració esconserva a l'Acadèmia dc . Ciènciesi Arts un admiráblc projecte d'unplafó per a un saló d'actes d'unaAcadèmia': Préciosa' obra 'policro-mada inspirada' eh l'estil neoclàssicsimbolitzant -lès Belles. Arts. Aquestaobra va presentar-la com a treballacadèmic.

A la Biblioteca del Museu d'Art iArqueologia de. la Ciutádella es con-serva el projecte de la decoració delsostre del saló de descans del teatrédel Liceu.

La Junta d'aquell' teatre .va ferl'encàrrec de la decoració total delsaló a en Jalime Serra, qui va, co-mençar l'obra amb la cooperació' delnotable artista . Josep Mirábent, i,havent mort en Serra abàns' d'aca-bar-la, va continuar-la el seis com-pany. Existeix avui encara aquelladecoraeió, . diferenciant^se del pro-jeçte d'en Serra el 'quadre centraldel sòstré; què' és o'brá' d'en -Mira-bent.

Fou també. , decorat; per en Serrál'antic càfè d'Espanyat així; covi lajoieria de'J. Masrieia:.i fills'quC esla -bliren al carrer ,de'. Ferran.

Si lamentable. vais er la pu diid'un artista èminént en el ple cic scsgrans.facultàts, en els millors tempSde .sa vida activa, 'quan-taiitíssinl

podia fer encara en bé de les arts,no ho va ésser menys la desaparicióde l'honradissim ciutadà d'arrel isoca ben catalanes, dotat d'un cor,angelical, amb aquella mena de bon

-dat tan de casa nostra; treballadorincansable i generós fins a esmerçartot guany a l'estudi i a l'ajut de sospares i germans.

Els qui, com el que escriu aquestes.ratlles, tinguérem la sort de gaudirde sa franca amistat i comptar-nosentre els seus admiradors, ens apenaque la nostra insuficiència ens privide retre a la memoria del eximiartista i bon amic l'homenatge ambla grandesa merescuda.

F. MASRIERA I MANOVENS.

Bibliografia

Necrología del académico D. JaimeSerra y Gibert, por JosÉ MASRILRAY MANO VENS. -Academia de Cien-cias y Artes de Barcelona. - 1884.

Galería biográfica de Artistas espa-ñoles del siglo XIX, por Ossonlo yBERNARD. - Madrid, 1883-84.

Diccionario Biográfico de Escrito-res ,y Artistas catalanes del siglo XIX,por 'AN'roNIO ELÍAS DE !VIOLINS. -Barcelona, 1889.

La Llunlanera, revista catalana.-Nueva York.

Album rle obras de la Exposiciónde Artes Sunivarjas retrospectivas deBarcelona. -1867.

ColeccióiJ de modelos para la Ense-ñanza del Dibujo, por JAIME SERnA.- Barcelona.

Alblull Enciclopédico Pintoresco delos Jrutiislriales, por LUIS RIGALT yJAIME tiEnBA. -'Feo. Campañyá,editor. --- Barcelona.

Revista El JI-fusco Universal.Madrid.

111anlunenlos Arquitectónicos de Es-paña, por la Comisión oficial de Mo-numentos. - Madrid.

GASETA DE LES AIIT'SApareix gniuzenaliuent

EI)ITO1111L DAVID. Corts, 460 EUITOIIIAL POLIGLOTA, 1'etritxol, 8I Barcelona............ 2 ptas. al mes Número solt:

Snbscripció: { Península i América 30 » l'any De l'any corrent Ptes. 1251 Altres països........ 30 » » > anterior » 3

G IUTA DE LES AItTS I DELS ARTISTESPintors Reportatges d'art Metalls d'art

BAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, 46 SERRA, FRANCESC .. . SALMERON, 156, 2.on BIOSCA i BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.BENE'I', RAFEL .. IIUNTANER, 1, 2.o n , 1. •BIOSCA, JOAQUIM .......DIPUTACIÓ, 310. F.feeteti de dibni - i pintura CORBER6, PEPE ....... ARIBAU, 103.

CAPDlANY, RAMON ...... L'SCUDELLERS, 8, TALLER. GUARDIOLA, 1. ........ VALÈNCIA, 199. 1^^Ir7tl1FCARLES, D . ............ CASP, 56 HORTA. MIQUEL......... AVINYÓ, 7 l'ERRÉS CAMAI.Ó, 1:.... LXPosicio: LÀURIA, 9COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.. TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89. TERRL`S CAMALÓ, J. M., s. c. Tallers: VALÈNCIA, 483ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.JVNYENT, OLAGUGR .... Bonavlsta, 22.

TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PEnE, 16. lIo►r1eR modcrneMASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDI Antiquaris BADRINAS, A. ......... \EPTÚ, 3 (GRÀCIA).MESTRES, FÈLIX DIPuTAcló, 289, terRAURICI-I NIcoI.Au ... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)

COSTACARVAJAI. .... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA ....PIETAT, 10 DAR.' CATED.

I'aperó pintats

Dibuixants -pintora»rotor

GALERIA MONTLLOR .. FRENERIw, 5. » aQUER FARR S, J O0PALLA, 27.

GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICH, 8.SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNGPL, 4 CARDUNETS I -:), , 1.•, ALEXANDRE C 23 2.On •

VALENCIANO, J. CORniBIA, 2.Rscultors

...... Parquets (fàbriques)

CLARASÓ , ENRIC . . . . . . .GRANADOS, TORRA SANT Catifes (Manufactura) CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121. FRANCESC (SARn1À). AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANT Pedra artifeialLLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410. CUGAT DEL VALLÈS).

O'I'ERO, JAUMP .......... ARAGÓ, 329. . . . . ..MINGUELL JOAN Panís, 209.,VILADOMA'1' I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA. CerII nl i (• 'art a d

Pintors decoradoraDecoració GUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, 1.er, 2.•

CASALS PEYPOCH • J.... ROGER DE FLOR, 164.LENA, S. A....... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.ei, 2.• Construcció i decoració COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

Decoradors BASTOS, QUERALTÓ I C.a . STA. ELENA, 4 t 6. Reproduceione artístiquesBADRINAS, A. ......... ,.NEPTÚ, 2 (GRÀcIA)BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 36. Constructors d'obres .. BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.

PRIU, TOMÀS ........... CONSEI.L DE CENT, 368.LLONGUERAS, JAUME ..RDA. S PERE, 36, 3.er , 1.• OLIVA MALLOL ...:... RDA. S. PERE, 48; 2.on, 2 • a RENART, .J. ........... DIPUTACIÓ, 271.MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313. Ebenistes - .. : TapieseriesPARCERISAS i C.a ...... E. GRANADOS, 90RIGOI., RAMON ......... DIAGONAL, 389. ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.

-BLANCO BAÑERES, H... CALI., 21.

VAYREDA, RAIMOND.. .- BORRELL I DIPUTACIÓ, 111 TapisseraProjeetistes de jardinsLLIMONA 1 BENET, RAFEL CASA BALIARDA -HORTA - • - Escultura religiosa . BUSQUETS JOAN ....... PASSEIG DE GnAc Á, 36.QRIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN. 18. TENDA. CAMPS ARNAU, J. M. •... MONTSENY, 77 (GRACIA). GILABERT. JOSEP ...... PASSEIG 12

TENDA. A, 114

LLOSA, PERFECTE........ $pLb1ES, 128, Acadèmies de dibuix i pintura Fusteries artístiques

,

Tapissos (Manufactura)BAIXAS ............... Pi, 1, 1.»rCASAS, VÍDUA DE 1' ... DIPUTACIÓ, 119-121. AYMAT,,Tortas ...:..... Rius I TAVLET, 21 (SA-,TLlibreries d'art -Galeries d'exposicions CUGAT DEL VALLÈS .)EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITSOL • 8. Vidres d'art

Editors de llibres d'art ARENAS ............... CORTS, 670." " " " " " 'Lampares GRANELE I C.'......... ENRIC GRANADOS, 46.

EDITOR 1 \L MUNTAÑO- TERRÉS CAMALÓ, F.... Exposició: LÀURIA, 9LA, S. A. PL. CATALUNYA. 9. BIOSCA 1 BOTEY ...... RRI..a.CATALUVYA •129. l'ERRÉS CAMAI.O, J. M. • s. c. Tallers: VALÈNCIA, 483

RAMON S 1JN ÍFRJ O I EIA

TEL. 813 -S.P. GRANVIA; 66O.

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY ' I835

H. Blanco BañeresCall, 25 (PI. S. Jaume). -Telèf. 5 90 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

. ' ^Yw 1-irt x Marcs

Presents

Sala Parés

Retritxot, 5 Telèf, 3523 :1.

RIQALT, BULBENA i:G.aVIDRIERIA D ' ART 1 INSTAL'LACIONS

VIIIRIERO. •

LAJANOVA, 32 (entre Corts i Sepulveda)

TEL(FF. 5343-A. BARCELONA

A reñasFOTO iRAI= IA EXPOSICIONSProcediments pigmentaris Venda d'obres

Gomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670I

(junt al Ritz)

8 GASETA DE LES ARTS--- - N.o 72

Fusteria

Enric Tarragó_______ TALLER DE CONSTRUCCIONS: -

Consell de Cent, 283. Telè,t. 3504 9.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

Í 2Ì. PJIDRÓS, Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 1926

3 .- y^j^

7-LRQUES INVULNERABLES PER A CAUDALSAME I'ANY DE SECRET SENSE CLAU

l y PREMSES PER A COPIAR CARTESR1111YS DE SEGURETAT PER APORTES DE FIS

MF - ,.. ,. ... BRSeu LES DE ROMANA SEISE . PESOS.r' CIMBRES CUIRYTSS7DES AMB COM- .PARTIMENTS (PER A BANCS '-1 BANQUERS)'jjj .'A PROVA -DE FOC, LXPI, OSIUS 1 LLADRES

• _ I Fem tramesa de pressupostos 'o s'ees demanenT.SLLLERS: VALENCIA, 501-503 CASTIL`LEJOS, 247-249DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 BARCELONA

¡GRAN . ÈXIT!

RESUMDE LA

HISTORIA GENEIIL DE L'RIITper en

TOAQUIM FOLCH ,I' TORRES

Director dels Museus .d'Art i Arqueología de .Barcelona,Ex-professor d'Història de l'Art a T'Escola Superior de

Bells OfíeísYac.'

SUBSCRIPCIÓ. .

a P50 Pessetes qúadérn :-: Dos quadergs mépsuals

EDITORIAL, DAVID ,– Corts, 460.- BARCELONA

SILLÓ D'E N REPÓS 0: Patent n.° 93559.

.POT GRADUAR-SE A 'QUATRE POSICIONS `DIFERENTS \ AVENTATJA EN CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLÓ 1DJUSTABLE DEFABRICACIÓ ANGLESA

Model A. Model B.Taplssat amb molles I Amb coixins de miraguano

A. Badrinas

Neptú, 2 (G.) BARCELONA

QUADERNS DE DIVULGACIÓ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES ARTSDirector: • J OAQUIM FoLCII 1 TORRES

EL TRESOR ARTÍSTIC DE CATALVNYAItA SORTIT EL PRIMER QUADERN DEDICAT ;\

EL RETAVLE DELS REVENEDORSITA SORTIT EL SEGON QUADERN

ELS ANTICS VIDRES CATALANS ESMALTATSFormaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artistíc monumental de CatalunyaSubscripcions a la col lecció "G7SET71 DE LES ARTS"EDITOR LA!. P OLIGLO"I'A. — PETnITXGI., 8

ARIS GRÁE[LUES, S. A., SUCCESSORS D'IIH.\RICH [ .i-BARCELONA

BRONZES D'ART

FCRRETERIA 1 METALLS PER A OBRESLÁMPARES

IN STAL'LACIONS AIGUA 1 OAS

BIOSCA& BOTEY, s, i,

VENDES: TALLERS:Ranlhla Catalunya, 129Roger de Flor, 169

Telèfon 1228 G.Telèfon 1005 G.

6 LEHIES LfVETffESCorts Catalanes, 613 Té!; A..4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

RENART

Reproduccions

Eoquadrameuts

d'art

Diputació, 271

Barcelona

TALLIN. D'EBENISTERIA

DE

Frederic Orri

-I Construcció demobles de totes (

-classes

"'^I Illlllllllllllllllllllll^llllllllllllillllllllllll^l"'

• AR ota 20 1 . BarcelonaTelèfotl 2091 G.

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP GILf B^RT

ANTIGA CASA ROSELLÓ

e Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor -

aa 4 ^ tinatges. • Especíalitat en- síllons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114Telèfon 2f34 G.

BARCELONA

G. HOrr^ar

Mobles

Làrs pares

Decoració

Ar tíqu;tats

Canuda, 4 BARCELONA

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

.TELÈFON 5. P. 120

FRoger de Flor, 162,1 Conscll de Cent, 430 II

Barcelona

`%222