Engin y Cat Guia

7/23/2019 Engin y Cat Guia

http://slidepdf.com/reader/full/engin-y-cat-guia 1/52

C 2011-2012

formació professional en l’àmbit tecnològic

Guia dels estudisd’enGinyeriaa CatalunyaInclou els cicles formaus de grau superior de



C 2011-2012

formació professional en l’àmbit tecnològic

Guia dels estudisd’enGinyeria

a CatalunyaInclou els cicles formaus de grau superior de



e: EnginyCat

a: 2011

ecó: 03

dpò lg: B13842-2010

ep ccó: EnginyCat

d mcó: Gràques Apr

amb cobocó :



PresentaCiÓ ................................. .................................... ..................................... .......................... 6

el PrOGraMa enGinyCat ...............................................................................................................7- Objecus principals- Beques EnginyCat

els estudis d’enGinyeria ................................................................................................................8- Què és l’enginyeria?- Què fan els enginyers i les enginyeres?- Com són?- Les 10 qualitats que et faran fàcil estudiar enginyeria

eXPeCtatiVes PrOFessiOnals dels enGinyers i de les enGinyeres .................................. .......... 10- Estudi d’inserció laboral (AQU)- Condicions laborals- El procés de trobar feina- Quina valoració fan de la seva feina actual?

els estudis uniVersitaris d’enGinyeria. inFOrMaCiÓ d’utilitat .................................... .......... 11

- Quines són les vies d’accés?- Quan es pot fer la preinscripció universitària?- Quin és el preu d’aquests estudis?- Hi ha exempcions i bonicacions?- Quins són els programes de beques?- Altres beques i ajuts- Acvitats complementàries

ÀMBits de l’enGinyeriaaoàc nàc .......................................................................................................................16agà, am M n ............................................................................................18

Cv ..................................................................................................................................................20d i .................................... ..................................... .................................... ............... 24img Mm ................................. .................................... ..................................... ............... 26i ................................ ..................................... .................................... ................................. 28tcoog fomcó comcco ..................................... ..................................... .... 32

Of ’ v ’g 2010-2011 ................................... ................................... 38

l fomcó pofo: Cc Fom co màcm mb àmb ’g .......... 40

Íx



egCat és una iniciava de la Secretaria d’Universi-tats i Recerca, que es porta a terme a través de la DireccióGeneral d’Universitats que té la missió de fomentar lesvocacions vers els estudis universitaris de ciència, tecno-logia i enginyeria.

La missió del Programa és la de contribuir a fer més pro-pera l’enginyeria als nostres joves, tot acostant-los elsconeixements ciencs i tecnològics amb actuacions em-marcades a l’ensenyament inicial, primària i secundària,passant per l’ensenyament superior, ns arribar a la sevainserció professional.

Informar i orientar els estudiants de secundària sobrequines són les tulacions d’enginyeria que actualment espoden cursar a les diverses universitats catalanes, és unade les taques que el Programa Enginycat ve desenvolu-pant des de la seva creació al 2008. Per a tal , el Pro-grama posa a disposició del professorat, dels estudiantsi de les seves famílies la Guia dels estudis d’enginyeria aCatalunya, en la seva 3a edició.

Sent conscients de la dicultat que suposa per als jovesprendre una decisió i fer la tria d’una tulació superior queinuirà en el seu futur professional un cop nalitzada l’edu-cació secundària, el Programa Enginycat pretén donar su-port, a través d’aquesta Guia, als nois i les noies interessatsen les enginyeries. Aquesta és una Guia completa i deta-

llada que facilita totala informació sobreels graus universi-taris dels diferentsàmbits d’enginye-ria, així com delscicles superiors deformació professio-nal relacionats ambl’enginyeria que ac-tualment existeixenal nostre país.

Esperem que us siguiúl tant el en format enpaper que es distribueixentre el professorat de se-cundària que realitza tasquesd’orientació a les escoles, com enel format interacu al qual podeu ac-cedir des de la web del Programa: www.

enginycat.cat

ao CàSecretari General d’Universitats i RecercaDepartament d’Economia i Coneixement

Pcó

6



OBjeCtius PrinCiPals

El programa egC pretén afrontar la mancade professionals de la enginyeria a Catalunya res-pecte de la mitjana de la Unió Europea, impul-sant les enginyeries i les vocacions en l’àmbit ci-encotècnic. La iniciava està promoguda perla Generalitat de Catalunya mitjançant el Depar-tament d’Economia i Coneixement (DEC) –des-de la Secretaria d’Universitats i Recerca– i en col-laboració amb els Departaments d’Ensenyament,de Governació i Relacions Instucionals, i de Be-nestar Social i Família. També hi parcipen lesuniversitats que imparteixen aquests estudis, elscol·legis professionals, les societats cienques, amés de fundacions, empreses i altres instucions.

egC és un programa muldisciplinari execu-tat a través de FCRI, que té com a objecus atreu-re més joves als estudis d’enginyeria –en especialentre les dones–, millorar els resultats acadèmics

dels estudiants d’enginyeries i l’encaix laboral en-tre oferta i demanda, a més de perfeccionar l’edu-cació ciencotècnica en l’àmbit preuniversitari.Tot això amb un enfocament integral que fomenel reconeixement social dels enginyers: el progra-ma cobreix des dels 8 anys ns l’arribada dels pro-fessionals a l’empresa. Simultàniament, fomentasinergies entre el sector públic i privat.

Beques enGinyCat

La convocatòria de beques egC, impulsa-da i nançada entre les universitats i desde laSecretaría d’Universitats i Recerca del departa-ment d’Economia i Coneixement, dóna suportal nou estudiantat dels primers cursos durant elprocés d’adaptació a les tulacions università-ries d’enginyeria. Al mateix temps, aportauns ingressos als alumnes per afa-vorir la nalització dels estudis.Aquestes beques poden sersol·licitades per estudiantsde darrers cursos d’engi-nyeries tècniques i su-periors, matriculats auniversitats públiqueso privades.

Aquestes bequespermeten que apro-

ximadament una decada tres persones quecomencen els estudisd’enginyeria disposi d’unacompanyament proper, perpart d’un estudiant avançat de lamateixa titulació.

Els estudiants mentors tenen a la seva dispo-sició un pla de treball detallat amb el materialnecessari per al desenvolupament de les ses-sions. A més, compten en tot moment amb elsuport i la supervisió de professorat expert.

e pogm egC

...les enginyeries necessi-ten dedicació i esforç, peròla ment s’expandeix a cada

nou problema que es resol...

ro Cvó - ifomàc - uOC

7

7



què Fan els enGinyers i les enGinyeres?

- Milloren les coses o les solucionen quan és necessari amb mentalitatd’innovació connua.

- Són professionals capaços de concretar noves idees.

- Treballen a tots els sectors: indústria, medi ambient, sa-lut, alimentació, telecomunicacions, aeronàuca, mo-bilitat...

- La seva acvitat se centra en el projecte, que aglu-na totes les persones que hi treballen amb uncalendari i uns recursos amb la nalitat explícitad’aconseguir uns resultats determinats.

- Desenvolupen la part més pràcca de la ciència,l’apliquen directament.

- Dissenyen i gesonen serveis que ajuden a millorar laqualitat de vida de tots.

- Gesonen recursos, molt habitualment amb responsa-bilitats direcves, per contribuir al desenvolupament de lasocietat actual sense comprometre les generacions futures.

- Construeixen en l’equilibri d’eciència-abilitat i despesa-seguretat.

... aplicar coneixements per tal de resoldrequalsevol pus de repte o de problema aqualsevol àrea.

... creació, innovació i talent.

... la manera de parcipar de la realitat, transfor-mant-la i creant-la a parr d’unes necessitats od’una idea.

... converr coneixements teòrics en coses tan-gibles.

... aplicar amb sent comú i criteri la tecnologiaque tenim al nostre abast per desenvolu-par la societat d’una manera sostenible.

... un conjunt de tècniques que permetenpassar de les idees a la realitat ambl’objecu de millorar el món.

És

què És l’enGinyeria?

e ’g

8



COM sÓn?

- Són perseverants, amb imaginació i creavitat.- Són persones d’acció que transformen les dicul-

tats en reptes.- Resolen les coses de la manera més ecient, per tal

que siguin més senzilles, ràpides i donin més pres-tacions, sense quedar-se amb la primera solució.

-Són persones organitzades per poder planicarles diferents fases dels projectes i tenen capacitatd’esforç per afrontar possibles complicacions.

- Es pregunten el per què de tot i estan disposats aaprendre constantment.

- Són professionals reexius i rigorosos en l’aplicacióde la ciència i la tècnica.

les 10 qualitats que et Faran FÀCil

estudiar enGinyeria

1. Facilitat per les matemàques, la sica i/o química.2. Senr curiositat per les coses: com funcionen,

per què són d’aquesta manera i tenir passió peraprendre.

3. Ser sensible amb els reptes de la societat: incre-ment de la qualitat de vida, desenvolupamenteconòmic sostenible, innovació connua, estalvienergèc, i amb ganes de posar la tecnologia al

servei de la societat.4. Ser capaç d’analitzar els problemes i d’imaginarnoves solucions, nous sistemes i productes, bus-cant la màxima eciència.

5. Tenir sent pràcc, gust per obtenir resultats deles coses que fas.

6. Ser una persona constant, habituada a l’estudi icapaç d’organitzar el teu temps de forma ecaç.

7. Ser una persona observadora de la natura i rigoro-sa en la seva forma de ser i de pensar.

8. Ser una persona creava, imaginava i amb ca-

pacitat per interrelacionar conceptes, però tam-bé lògica.

9. Tenir disposició per treballar en grup i en un equipmuldisciplinar i/o mulcultural.

10. Tenir consciència de què la tecnologia és evolu-va i que cal aprendre de forma connua al llargde la vida.

9



e ’có bo (aqu)Per encàrrec de les set universitats públiques catalanes, laUniversitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Vic, l’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya(AQU) elabora periòdicament estudis d’inserció laboral delsgraduats de les universitats catalanes.

Al darrer informe, un total de 12.258 tulats i tulades uni-versitaris de les cinc àrees temàques (Humanitats, Ciènciessocials, Ciències experimentals, Ciències de la salut i Tècnica)van respondre l’enquesta tres anys després de nalitzar elsestudis. Un 22,6% de les respostes correspon a persones quehan obngut una tulació de l’àmbit tècnic, i d’aquestes el89% fa referència a estudis d’enginyeria i arquitectura.

Coco boEls estudis tècnics presenten un v ’ocpcó (ambun 95,02%) i a temps complet (95,25%). És el col·lecumillor retribuït, amb una mitjana de guanys mensuals brutsde 2.160 € (referència salarial 2008) per tulats amb noméstres anys d’experiència (un 25,8% més que la resta de tulats

d’altres àmbits). Són els que tenen una major proporció decontractes xos (65%). Vuit de cada deu treballa a l’empresaprivada, mentre que la resta ho fa al sector públic.

Les conclusions de l’estudi realitzat per l’AQU mostren que deles deu tulacions amb mo ocpco, sis perta-nyen a estudis d’enginyeria, i de les deu amb menor qualitatocupacional, cap és una enginyeria.

e pocé ob fUn 84% de les persones que han cursat estudis tècnics trobenfeina en un període inferior a tres mesos després de l’obtenciódel tol. De fet, una de cada tres ja estava treballant en feinesrelacionades amb l’enginyeria abans d’acabar la carrera.

q vocó f v f c?Els professionals de l’enginyeria es mostren molt sasfets pelque fa als aspectes bàsics de les tasques que desenvolupen.La majoria valora povm el conngut de la feina, lesperspecves de millora i promoció, així com la feina en ge-neral. També destaquen el nivell de retribució i la ulitat delsconeixements de la formació universitària per a la feina.

s vo co fomcó mé :hp://www.aqu.cat/acvitats/insercio_laboral/index.html

expcv pofo g g

10



scó c pvó mc bo pofo ’g

• S’ha vist afectat per la crisi econòmica de manera molt més minsaque la majoria de professions qualicades.

• Connuen tenint un alt percentatge d’ocupats i una baixa taxad’atur.

• La taxa d’atur entre els tulats en estudis tècnics és de 10 puntsinferior a la mitjana de la societat catalana (7,6% respecte un 17,9%al maig de 2010).

• Actualment, les tulacions tècniques són les que aconsegueixenmés contractes i les que permeten als candidats optar per un ven-

tall més ampli de possibilitats professionals (Randstad).

• D’entre els llocs qualicats creats durant el 1r semestre de 2010han guanyat pes els corresponents a professionals de l’enginyeriaindustrial i TIC (Adecco).

• Entre les ofertes de feina qualicades, actualment l’enginyeriaindustrial és la tercera carrera més demandada i les enginyeriesinformàques són les que presenten una millor rào ofertes/candidats (Infojobs).

• Els sectors d’informàca, telecomunicacions i connguts mul-mèdia són els que menys han pat la crisi (Infoempleo).

l pcp fo* mc bo pofo ’g:

*FOnts: Infojobs (VI/2010), Randstad (IX/2010), Adecco (IX/2010),Enginycat-FOBSIC (VI/2010), Infoempleo (II/2011)

11



L’estructura dels ensenyaments universitaris ocials esta-bleix tres pus d’estudis conduents a l’obtenció dels corres-ponents tols universitaris ocials: grau, màster i doctorat.

Els estudis de g tenen per nalitat l’obtenció d’unaformació de caràcter general orientada a la preparació pera l’exercici d’acvitats de caràcter professional. Els plansd’estudis tenen una durada de 240 crèdits i contenen unaformació teòrica i pràcca distribuïda en les matèries se-güents: formació bàsica, matèries obligatòries, matèriesoptaves, pràcques externes i treball nal de grau.

Els estudis de mà tenen la nalitat que l’estudiant adqui-reixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o mul-disciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professi-onal, o bé promoure la iniciació de tasques invesgadores. Elsplans d’estudis tenen una durada d’entre 60 i 120 crèdits

Els estudis de oco consten d’un període de formació id’un període d’invesgació que integren el que es denomi-na programa de doctorat.

Aquesta Guia dels estudis d’enginyeria s’adreça a les per-sones que volen començar un primer curs d’uns estudis uni-versitaris d’enginyeria o un cicle formau de grau superiorde l’àmbit tecnològic. És per això que no conté informaciósobre estudis de màster, de doctorat o dels cicles formausde grau mitjà. Si teniu interès a consultar informació sobreaquest estudis ho podeu fer a:

- la web de la Secretaria d’Universitats i Recerca pel que faals estudis universitaris:hp://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/index.html

- la web del Departament d’Ensenyament pel que fa alsestudis de formació professional:hp://www20.gencat.cat/portal/site/Ensenyament

q ó v ’ccé?Com f pcpcó?Sobre les vies d’accés a aquests estudis i sobre el procés depreinscripció us recomanem que consulteu la informació dela pàgina webhp://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/index.html

q é p ’ ?L’import varia en funció de diversos aspectes: el pus d’uni-versitat (pública, privada o no presencial), el grau d’experi-mentalitat dels estudis i el nombre de crèdits dels quals es

matricula l’alumne.

Les v púb la uOC xen els preus per de-cret, però l’import dels tols propis els estableix cada cen-tre. En aquestes universitats, el preu d’un curs completd’enginyeria en una tulació ocial és aproximadamentde 1.200€.

e v ’g.ifomcó ’

12



Pel que fa a les v p-v, els seus òrgans de governdeterminen els preus dels estu-dis i ofereixen diferents pus denançament.

H h xmpco bocc-

o?Sí, per a totes aquelles personesque en el moment de formalitzarla matrícula acompleixin algund’aquests requisits:

- Famílies nombroses.- Alumnes amb matrícula d’ho-nor i premi extraordinari.- Persones amb discapacitat(grau mínim del 33%).- Estudiants de 65 anys o més- Vícmes d’actes terroristes.- Vícmes de violència de gène-re.- Personal acadèmic i d’adminis-

tració i serveis de les universi-tats públiques catalanes.

- Estudiants amb beca concedidao sol·licitada.

q ó pogm b?El Ministeri d’Educació convocales següents beques università-ries que, a Catalunya, són ges-onades per l’Agència de Gesód’Ajuts Universitaris i de Recerca(AGAUR):

- Beques de gm g adre-çades als alumnes que cursinestudis universitaris ocials. Espoden obtenir ajuts per resi-dència, material didàcc, des-peses per distància, preus delsserveis acadèmics, etc.

- Beques per a m -c universitaris.Els ajuts són els mateixos queels de la beca de règim gene-ral.

- Beques Enginycat desnades al’estudiantat d’enginyeria delsistema universitari de Cata-lunya que parcipi acvament

en l’orientació d’estudiants deprimer curs.

- Ajuts a l’estudi de caràcter es-pecial, denominats bc-co·-bocó, desnats a alumnesd’úlm curs universitari perprestar la seva col·laboració endiferents departaments, en rè-gim de compabilitat amb els

estudis.

P mé fomcó ob bwww.gencat.cat/agaurwww.mec.es

1313



acv compmà

Les universitats de Catalunya compten amb serveis d’in-formació i orientació, biblioteques, aules d’informàca,associacions i programes de cooperació, campus esporusi espais de lleure. També disposen de serveis d’idiomes, demobilitat (Sèneca, Erasmus) i d’allotjament. A més, oferei-

xen la possibilitat de realitzar pràcques durant els estudisen nombroses empreses que aproximaran els estudiants ala realitat del mercat laboral.

Per consultar informació especíca sobre cada universitat,podeu visitar els webs que s’indiquen a l’apartat “Centreson s’imparteixen algunes de les tulacions” dins de cadaun dels àmbits de l’enginyeria, on trobareu tota aquestainformació detallada.

14



Àmb ’g



1. quina Feina Fan els i lesPrOFessiOnals en aquests ÀMBits?

aoàc aovgcóRealitzaran el disseny, construcció, manteniment i operació de totpus de vehicles aeroespacials (avions, helicòpters, coets i satèl·lits) i d’in-

fraestructures, serveis i instal·lacions aeroportuàries (serveis de terra, terminalsd’aeroports, manteniment d’aeronaus, senyalització, navegació i tràc aeri, etc).

nàc Desenvoluparan les tasques que es duen a terme a bord d’un vaixell o a terra ferma, tre-

ballant en l’àmbit de la logísca o les instal·lacions marímes i terrestres, o en el disseny,construcció i manteniment de vaixells i la seva maquinària.

2. sOrtides PrOFessiOnalsaoàcHi ha una alta demanda de professionals amb aquesta tulació degut a l’espectacular creixe-ment del sector aeroespacial a Catalunya. S’està perlant un pol industrial estratègic dedicata aquest sector, a parr del pla d’aeroports, aeròdroms i heliports impulsat per la Generali-tat, amb nous projectes per als aeroports de Barcelona, Girona i Reus, així com la creaciód’un aeroport a Lleida.

nàcEl 90% del transport mundial de mercaderies s’efectua per via maríma, per

tant, els enginyers nàucs estaran cada cop més sol·licitats. La necessitat denous i millors mitjans de transport marím, més segurs i sostenibles,demandaran professionals dotats d’una sòlida formació tècnica.

L’ampliació del Port de Barcelona o l’impuls de la nàucad’esbarjo són dos exemples més de les bones

perspecves de futur del sector.

aoàc

nàc

1



17

3. OFerta de titulaCiOns1

nOM del Grau uniV. Centre MuniCiPi naturalesa WeB

Enginyeria d'aeronavegació UPCEscola Politècnica Superior deCastelldefels

Castelldefels Públic www.epsc.upc.edu

Enginyeria d'aeroports UPCEscola Politècnica Superior de

CastelldefelsCastelldefels Públic www.epsc.upc.edu

Enginyeria en sistemes i tecnologianaval UPC Facultat de Nàuca de Barcelona Barcelona Públic www.fnb.upc.edu

Enginyeria en tecnologiesaeroespacials

UPC Escola Tècnica Superior d'EnginyeriesIndustrial i Aeronàuca de Terrassa

Terrassa Públic www.etseiat.upc.edu

Enginyeria en vehicles aeroespacials UPC Escola Tècnica Superior d'EnginyeriesIndustrial i Aeronàuca de Terrassa


Enginyeria marina UPC Facultat de Nàuca de Barcelona Barcelona Públic www.fnb.upc.edu

Enginyeria nàuca i transportmarím

UPC Facultat de Nàuca de Barcelona Barcelona Públic www.fnb.upc.edu

4. Matèries esPeCÍFiques

aoàcCursaràs assignatures tecnocienques, com càlcul, computació i programació o mecànica, així com matèries més especíques enfocadesa aplicacions concretes, com el disseny de vehicles aeroespacials, aerodinàmica, materials i estructures, transport aeri o sistemes de radi-onavegació i radiolocalització.

nàcEstudiaràs matèries tecnocienques amb una clara orientació cap al món marím. La formació inclou competències en la seguretat, elmedi ambient, l’organització i gesó d’empreses per treballar en l’administració naval, maríma i portuària.

1 Aquesta publicació s’adreça a estudiants que inicien la seva formació universitària. Podeu consultar els estudis de màster a la web Què i Per què estudiar a lesUniversitats Catalanes? (www14.gencat.cat/qpq/AppJava/real/iniciar.do)



1. quina Feina Fan elsi les PrOFessiOnals en aquest

ÀMBit?

Apliquen solucions tecnològiques als processos en què intervenenproduccions agrícoles, ramaderes i forestals i les seves indústries comple-

mentàries, així com del medi natural i del paisatge.

l’eg amà gesona la producció en línies i plantes de processat d’aliments,amb la nalitat d’obtenir productes alimentaris de qualitat i econòmicament rendibles d’una

forma respectuosa amb el medi ambient i econòmicament viable.

l’eg agíco planica, gesona i assessora la producció agrària, hortofruccula i ramadera,amb la nalitat d’obtenir productes de qualitat i econòmicament rendibles d’una forma respectuosa amb

el medi ambient.

l’eg Fo. Els professionals de l’enginyeria de forest estan formats tècnicament per a la gesó, eldisseny i la innovació del medi rural forestal. Amb caràcter preferent s’especialitzen en la gesó dels recursos

naturals renovables (fonamentalment vegetació, fauna i paisatge) i, per tant, en el disseny i execució d’acvi-tats adreçades a la seva ordenació, aprotament, transformació industrial, defensa, conservació i restauració.

l’eg agomb Pg dirigeix i assessora explotacions hortofruccoles, empresesi cooperaves agràries mitjançant peritatges, direcció d’obres i estudis ambientals. Aplica políquesd’ordenació, de gesó del territori en el medi rural, periurbà i zones verdes, d’aprotament de residusmunicipals, de restauració i recuperació d’espais, de preservació i millora de les àrees verdes, delsespais esporus i dels boscos.

l’eg sm Boògc projecta els processos orientats a la creació i transformació de

materials biològics per a la seva ulització en la indústria, la producció d’energia i la recuperaciói millora ambiental.

• l’eg m mb pg ordena i dirigeix l’execuciód’obres d’edicació, controla la qualitat dels materials, la normava tèc-

nica, l’organització i gesó econòmica i la seguretat de les obres.Aquests estudis incorporen elements de l’enginyeria i

de l’arquitectura.

agà,amà Mn

2



19

2. sOrtides PrOFessiOnals

Existeix una demanda creixent de professionals capaços de dissenyar i implantar equipaments i tecnologies a la producció agrícola i ramadera peraugmentar-ne el rendiment. D’altra banda, la indústria alimentària és un dels sectors més importants de Catalunya. A més, podràs treballar en àmbitsemergents com la seguretat alimentària i l’agricultura ecològica, així com per al desenvolupament i la recuperació d’espais degradats, la gesó deresidus, l’ordenació del territori o l’aprotament dels recursos naturals.



Enginyeria agrària i alimentària UdLEscola Tècnica Superior d'EnginyeriaAgrària

Lleida Públic www.etsea.udl.es

Enginyeria agrícola UPCEscola Superior d'Agricultura deBarcelona

Castelldefels Públic www.esab.upc.edu

Enginyeria agroalimentària UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps

Enginyeria agroalimentària URVEscola Tècnica Superior d'Enginyeria

QuímicaTarragona Públic www.etseq.urv.es

Enginyeria agroambiental i del paisatge UPCEscola Superior d'Agricultura deBarcelona


Enginyeria alimentària UPCEscola Superior d'Agricultura deBarcelona Castelldefels Públic www.esab.upc.edu

Enginyeria de sistemes biològics UPCEscola Superior d'Agricultura deBarcelona


Enginyeria forestal UdLEscola Tècnica Superior d'EnginyeriaAgrària

Lleida Públic www.etsea.udl.es

Podeu consultar la informació sobre eg qímc i eg Bomc dins l’àmbit d’estudis d’eg i.

4. Matèries esPeCÍFiquesCursaràs assignatures tecnocienques com ara sistemes biològics, matemàques, botànica o química, així com matèries relacionades ambla indústria agroalimentària, la biotecnologia, els sistemes de producció animal i vegetal, la tecnologia i la maquinària, els mètodes de culuo el paisatgisme.




1. quina Feina Fan els i lesPrOFessiOnals en aquest ÀMBit?

• e g eg cv es centra en la concepció, la projecciói la gesó de carreteres, ponts, autopistes, preses, aeroports, molls, dics i

qualsevol altra obra d’enginyeria i construcció civil (clavegueram, abastaments

d’aigua, depuradores, etc.) o instal·lacions urbanes complexes, i en la planicacióurbanísca; tenint sempre en compte la interacció que aquestes infraestructures ndranen el medi ambient per tal de reduir l’impacte i dissenyar estructures sostenibles.

• l’eg coccó desenvolupa la seva acvitat fonamentalment en tres àmbits:les construccions civils, la hidrologia i els transports i serveis urbans. En les construccions civils es

fan càrrec dels projectes, l’execució i el control de la construcció. En hidrologia treballen en obresmarímes i costaneres, preses, canals, conduccions, sistemes hidràulics urbans, hidrologia supercial i

subterrània. En transports i serveis urbans dissenyen les infraestructures del trànsit i transports, a mésdel planejament urbanísc i els serveis urbans.

• l’eg goògc s’encarrega del projecte, direcció i execució dels aspectes geològics i geotècnics delterreny per a l’execució d’obres d’enginyeria i també la previsió i l’anàlisi del seu comportament, la previsiódels riscos geològics, la recerca, l’avaluació dels recursos, tant minerals com materials de la construcció il’emmagatzematge de residus.

• l’eg co m assumeix la direcció tècnica en explotacions mineres i dirigeix projectes de restauració d’espais afectats per les explotacions, d’ulització d’explosius, d’ordenament

territorial, de seguretat minera o de correcció de l’impacte mediambiental.

• l’eg gomàc opogàc realitza aixecaments topogràcs, presa de dades per per-

ls, mesures o controls geomètrics. Treballa en cartograa, sistemes d’informació geogràca(SIG), fotogrametria, geodèsia i tècniques de posicionament amb GPS.

• l’eg ’ccó pretén una formació generalista sobre les basesteoricotècniques i tecnològiques pròpies del sector de l’edicació, per

desenvolupar tasques com la direcció i l’execució d’obres,vetllar per la seguretat a la feina o treballar per la

qualitat a l’edicació.3Cv



21


Aquestes tulacions tenen una forta vinculació amb el món professional, que es reecteix en la gran demanda d’estudiants en pràcquesper part de les empreses o l’Administració pública, així com per l’alta inserció laboral, nacional i internacional, dels seus tulats. Treballenen els camps de la construcció, consultoria, manteniment, disseny industrial, transports i comunicacions, topograa, mines, geologia, hidro-logia o el sector elèctric.



Enginyeria civil UPC Escola Tècnica Superior d'Enginyers deCamins, Canals i Ports de Barcelona

Barcelona Públic www-camins.upc.edu

Enginyeria de la construcció UPCEscola Tècnica Superior d'Enginyers deCamins, Canals i Ports de Barcelona Barcelona Públic www-camins.upc.edu

Enginyeria de recursos minerals UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deManresa

Manresa Públic www.epsem.upc.edu

Enginyeria d'edicació UPCEscola Politècnica Superior d'Edicació de

Barcelona

Barcelona Públic www.epseb.upc.edu

Enginyeria d'edicació UPF Elisava Escola Super ior de Disseny BarcelonaAdscrit preuprivat

www.elisava.net

Enginyeria d'edicació URLEscola Tècnica Superior d'Arquitectura LaSalle

Barcelona Privat www.salle.url.edu

Enginyeria d'edicació UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps

Enginyeria d'edicació UdL Escola Politècnica Superior Lleida Públic www.eps.udl.cat

Enginyeria d'edicació URL Escola Politècnica Superior La Salle Tarragona Privat www.salle.url.edu

Enginyeria geològicaInteruniver-sitari UPC-UB

Facultat de Geologia (UB) -Escola Tècnica Superior d’Enginyers deCamins, Canals i Ports de Barcelona (UPC)

Barcelona Públic www-camins.upc.eduwww.ub.edu/geologia

Enginyeria geomàca i topogràca UPC Escola Politècnica Superior d'Edicació deBarcelona Barcelona Públic www.epseb.upc.edu

Podeu consultar la informació sobre l’eg agomb Pg dins l’àmbit d’estudis agà, amà M n.




22


Adquiriràs una sòlida base de matemàques,sica i química, i coneixements especícs del’àmbit laboral de la tulació triada. Aprendràs aadaptar-te a diferents entorns de treball, en quèsigui necessària una alta qualicació tècnica, a

més d’habilitats com ara la presa de decisions ila resolució de problemes.

Com a enginyer geòleg pots dedi-car-te a l’enginyeria geotècnica,

de mines, dels recursos naturals(petroli, gas, carbó, urani, aigua), iestar en contacte amb la natura.

dv domígz - eggoògc - uB-uPC



23



tcoog

ifomcó Comcco

1. quinaFeina Fan els i les PrO

FessiOnals en aquest ÀMBit?

Treballen especialment en el disseny i desenvolupamentde nous productes i serveis, planicant i desenvolupant tot el

seu cicle de vida. Analitzaràs l’ergonomia i l’entorn d’ulització delsproductes, la percepció i les necessitats dels seus usuaris, i la generació de

sensacions desitjades mitjançant la ulització d’estratègies de comunicació il’ús dels principis de l’estèca.

La formació incorpora una visió transversal de la sostenibilitat per tal d’ idencari reduir l’impacte ambiental dels productes en tot el seu cicle de vida, i proposar

solucions tècniques i econòmicament viables des del punt de vista dels materials iels processos.


En acabar podràs exercir la teva professió en empreses de tots els sectors industri-als, en els seus departaments tècnics, de disseny, de recerca, de projectes i de

desenvolupament de nous productes.

L’exercici lliure de la professió, la consultoria i assessoria d’empresesen l’àmbit del disseny, els cossos tècnics a l’Administració: UnióEuropea, estatal, autonòmica i local, treball tècnic en les

àrees d’indústria i comerç, principalment, són al-tres importants sordes professionals

al teu abast.

d

i

4



25



Disseny UPF E lisava Escola Superior de Disseny BarcelonaAdscrit preuprivat

www.elisava.net

Enginyeria de disseny industrial UPF Elisava Escola Superior de Disseny BarcelonaAdscrit preu

privat

www.elisava.net

Enginyeria de disseny industrial idesenvolupament del producte UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu

Enginyeria de disseny industrial idesenvolupament del producte

UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deVilanova i la Geltrú

Vilanova i laGeltrú

Públic www.epsevg.upc.edu

Enginyeria de tecnologia i disseny tèxl UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu


Adquiriràs la base cienca i teòrica de la tecnologia aplicable al disseny en totes les seves especialitats, analitzant i prioritzant paràmetresde disseny, criteris de valor funcional, estècs, mediambientals, culturals i de comunicació.

4 Aquesta publicació s’adreça a estudiants que inicien la seva formació universitària. Podeu consultar els estudis de màster a la web Què i per què estudiar a les uni-versitats catalanes? (www14.gencat.cat/qpq/AppJava/real/iniciar.do)

És un àmbit de treball moltversàl, i és una professió de futur

sense cap mena de dubte

ro M atcomccó còc



1. quina FeinaFan els i les PrOFessiO

nals en aquests ÀMBits?

Treballen en aplicacions interacves mulmèdia, lesquals combinen coneixements tecnològics, arscs, d’ex-

pressió i organització que permeten concebre i dissenyar qual-sevol producte interacu. També desenvolupen les seves tasques

en l’àmbit de la imatge digital, la creació digital, la programació i l’ela-

boració de pàgines web, l’animació en 3D i els moon graphics, ulit-zant el so, el text i el vídeo per millorar tot el procés de comunicació.


El mercat i les opcions del sector creixen de forma constant i au-guren un futur prometedor. Empreses, associacions i organismes

públics fan un ús cada vegada més intensiu d’aquestes tecnolo-gies. Alguns exemples són les pàgines web, que combinen

vídeos, sons i eines interacves, o la imatge digital,que demanda un nou pus de professional, méstècnic i amb coneixement del processa-

ment d’imatges digitals.

img Mm

5



27



Enginyeria de sistemesaudiovisuals

UPCEscola Tècnica Superior d'Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona

Barcelona Públic www.etsetb.upc.edu

Enginyeria de sistemes

audiovisuals

UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu

Enginyeria en sistemesaudiovisuals

UPF Escola Superior Politècnica Barcelona Públic www.upf.edu/esup

Enginyeria de sistemesaudiovisuals

URLEscola Universitària d'Enginyeria Tècnica deTelecomunicació La Salle


Enginyeria mulmèdia URLEscola Universitària d'Enginyeria Tècnica deTelecomunicació La Salle


Mulmèdia UOC UOC A distància No presencial www.uoc.es


Obndràs els úlms coneixements en tecnologia, disseny i gesó de projectes mulmèdia, sobre una base de connguts ciencs enmatemàques i sica. A més, aprofundiràs en el vessant arsc i estèc del seu disseny i producció.

5 Aquesta publicació s’adreça a estudiants que inicien la seva formació universitària. Podeu consultar els estudis de màster a la web Què i per què estudiar a lesuniversitats catalanes? (www14.gencat.cat/qpq/AppJava/real/iniciar.do)

Amb l’esforç del dia a dia i sense adonar-te’n

estaràs creixent i preparat per a un móncomplex però ple d’oportunitats.

ig ioo - tcomccó còc



1. quina Feina Fanels i les PrOFessiOnals en

aquest ÀMBit?

Treballen en tots els sectors industrials: construcció, automòbil,ferrocarril, metal·lúrgia, energia, línies elèctriques, disseny industri-al, construccions aeronàuques i navals, tèxl, automatzació, químic,

electrònic, informàc, instal·lacions, materials plàscs, gesó de la producció,organització i seguretat industrial, gesó de la qualitat, medi ambient, transports,

robòca, bioenginyeria, etc.

L’Enginyeria Industrial és una tulació amb una gran versalitat i exibilitat per desenvolupari liderar projectes en tots els sectors industrials i juga un paper predominant en l’estratègia, el

projecte, les compres, les nances, la logísca, la fabricació i la postvenda dels diferents productesi serveis en tots els àmbits de l’acvitat industrial. Tot això, tant en la vessant de realització de

projectes aplicats i gesó de la producció, com en el camp de la recerca aplicada, sense oblidar lapossibilitat de l’exercici lliure de la professió. També et formaràs en tasques de planicació, direcciói gesó de projectes que fan del professional de l’enginyeria industrial un gestor de la tecnologia.D’altra banda, cadascuna de les tulacions de l’àmbit industrial que s’adreça a una determinadatecnologia, aprofundeix amb més detall en el coneixement de la mateixa.


Tindràs l’oportunitat de treballar en àmbits industrials molt diversos com ara l’au-tomoció, l’electrònica, la química, la mecànica, la robòca, el disseny industrial,

l’electricitat, el disseny d’equipament mèdic, la mecatrònica, la nanotecno-logia, l’enginyeria de materials, els transports, les energies renovables,la gesó de la producció i la qualitat, l’organització industrial o

el medi ambient. Són uns professionals cada cop més sol-licitats per empreses de tot pus, degut als seus

coneixements transversals en control dequalitat i medi ambient.

i

6



29



Enginyeria biomèdica UPCEscola Universitària d'Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona

BarcelonaAdscrit preupúblic

www.eueb.upc.edu

Enginyeria biomèdica UB Facultat de Medicina Barcelona Públic www.ub.edu/medicina

Enginyeria biomèdica UPF Escola Superior Politècnica Barcelona Públic www.upf.edu/esup

Enginyeria de l'energia UPC Escola Universitària d'Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona Barcelona Adscrit preu

públic www.eueb.upc.edu

Enginyeria de materials UB Facultat de Química Barcelona Públic www.ub.edu/quimica

Enginyeria de materials UPCEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrialde Barcelona

Barcelona Públic www.etseib.upc.edu

Enginyeria d'organització industrial UVic Escola Politècnica Superior Vic Privat www.uvic.cat/eps

Enginyeria d’organi tzació industrial UAB Escola Universitària Salesiana de Sarrià BarcelonaAdscrit preuprivat www.euss.es

Enginyeria d’organització industrial UPC Escola Universitària d’Igualada IgualadaAdscrit preupúblic

www.euei.upc.edu

Enginyeria elèctrica UAB Escola Universitària Salesiana de Sarrià BarcelonaAdscrit preuprivat www.euss.es

Enginyeria elèctrica UPC Escola Universitària d'Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona

Barcelona Públic www.eueb.upc.edu

Enginyeria elèctrica UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps

Enginyeria elèctrica UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deManresa


Enginyeria elèctrica URV Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Tarragona Públic www.etse.urv.cat

Enginyeria elèctrica UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu

Enginyeria elèctrica UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deVilanova i la Geltrú

Vilanova i laGeltrú Públic www.epsevg.upc.edu

Enginyeria electrònica industrial iautomàca

UAB Escola Universitària Salesiana de Sarrià Barcelona Adscrit preuprivat

www.euss.es


UPCEscola Universitària d'Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona



UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps




30



UdL Escola Politècnica Superior Lleida Públic www.eps.udl.cat


UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deManresa


Enginyeria electrònica industrial iautomàca UPC Escola Universitària Politècnica de Mataró Mataró Adscrit preuprivat www.eupmt.cat

Enginyeria electrònica industrial iautomàca URV Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Tarragona Públic www.etse.urv.cat


UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu


UVic Escola Politècnica Superior Vic Privat www.uvic.cat/eps

Enginyeria electrònica industrial iautomàca UPC

Escola Politècnica Superior d'Enginyeria deVilanova i la Geltrú

Vilanova i laGeltrú Públic www.epsevg.upc.edu

Enginyeria en tecnologiesindustrials

UPCEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrialde Barcelona

Barcelona Públic www.etseib.upc.edu


UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps


UPC Escola Tècnica Superior d'EnginyeriesIndustrial i Aeronàuca de Terrassa


Enginyeria en tecnologiesindustrials URL Escola Tècnica Superior IQS Barcelona Privat www.iqs.edu

Enginyeria mecànica UAB Escola Universitària Salesiana de Sarrià BarcelonaAdscrit preuprivat

www.euss.es

Enginyeria mecànica UPCEscola Universitària d'Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona


Enginyeria mecànica UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps

Enginyeria mecànica UdL Escola Politècnica Superior Lleida Públic www.eps.udl.cat

Enginyeria mecànica UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deManresa


Enginyer ia mecànica UPC Escola Universitària Politècnica de Mataró MataróAdscrit preuprivat

www.eupmt.cat



31


Enginyeria mecànica URV Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química Tarragona Públic www.etseq.urv.es

Enginyeria mecànica UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu

Enginyeria mecànica UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deVilanova i la Geltrú



Enginyeria mecatrònica UVic Escola Politècnica Superior Vic Privat www.uvic.cat/eps

Enginyeria química UB Facultat de Química Barcelona Públic www.ub.edu/quimica

Enginyeria química UPCEscola Universitària d'Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona

BarcelonaAdscrit preupúblic

www.eueb.upc.edu

Enginyeria química URL Escola Tècnica Superior IQS Barcelona Privat www.iqs.url.edu

Enginyeria química UPCEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrialde Barcelona Barcelona Públic www.etseib.upc.edu

Enginyeria química UAB Escola d'EnginyeriaCerdanyola delVallès

Públicwww.uab.es/escola-enginyeria/

Enginyeria química UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps

Enginyeria química UPC Escola Universitària d’Igualada Igualada Adscrit preupúblic www.euei.upc.edu

Enginyeria química UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deManresa


Enginyeria química URV Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química Tarragona Públic www.etseq.urv.es

Enginyeria química UPC Escola d'Enginyeria de Terrassa Terrassa Públic www.eet.upc.edu

Podeu consultar la informació sobre l’eg ’aovgcó nàc a les pàgines 16 - 17 i sobre d i a les pàgines 24 - 25

4. Matèries esPeCÍFiquesCursaràs assignatures tecnològiques bàsiques i d’especialitat, sempre amb una visió muldisciplinar de l’enginyeria. Aprendràs a projectar idissenyar productes, processos i instal·lacions en els diferents àmbits industrials. També et formaràs en planicació, direcció i gesó de projectes,així com en química, matemàques i sica, qüesons mediambientals o economia.



tcoog

ifomcó Comcco

1. quinaFeina Fan els i les PrO

FessiOnals en aquests ÀMBits?

ifomàcTreballen en àmbits professionals molt diversos realitzant, bàsi-cament, tasques de direcció de projectes, de departaments o de grans

instal·lacions informàques. Són els responsables de la implantació denoves tecnologies en les empreses i, per tant, contribueixen a la millora de les

organitzacions i la societat. Dissenyen, implanten o avaluen entorns informàcs,administren bases de dades, mitjans audiovisuals, sistemes operaus, comunicacions

i seguretat de sistemes.

tcomccóDesenvolupen la seva feina en les comunicacions mòbils, les xarxes de banda ampla, els siste-

mes de posicionament per satèl·lit, els disposius electrònics, els sistemes de Radar, les comuni-cacions òpques, la instrumentació biomèdica, la seguretat de la informació, la televisió i la ràdiodigital, Internet o el desenvolupament de sensors intel·ligents i la domòca.

ecòcDissenyen, analitzen, fabriquen i mantenen els sistemes electrònics en un gran ventall d’entornsde treball: instrumentació cienca, industrial i biomèdica, tractament de la informació, sis-temes de computació o d’emmagatzematge de dades, de visualització i perifèrics, sistemes

telemàcs i de telefonia, optoelectrònica i comunicacions òpques. També són presentsa la indústria de l’automòbil, la domòca i el control industrial.

eg FícS’adreça a les persones que vulguin desenvolupar-se professionalment

tenint com a objecu inventar la tecnologia que encara no existeix,treballar en la recerca que ha de transformar el nostre en-

torn els propers anys i aplicar de manera immediataels avenços ciencs i tecnològics en els

processos industrials

tcoog ifomcó Comcco

7



33


ifomàcEl nombre de professionals informàcs que demanda la societat és molt superior al de persones tulades que surten dels centres univer-sitaris. De fet, la majoria d’estudiants troben feina abans d’acabar la carrera. Entre les sordes laborals es troben la direcció de projectesinformàcs o de departaments d’informàca, l’anàlisi i programació d’aplicacions avançades, l’administració de sistemes informàcs avan-çats, la recerca i el desenvolupament tecnològic, consultoria i auditoria, ensenyament i transferència de tecnologia, entre d’altres.

tcomccóAlgunes de les àrees on desenvolupen la seva professió són: gesó, planicació i operació de xarxes i serveis de telecomunicació; disseny,operació i gesó de serveis d’informació; infraestructures de telecomunicació, construcció o desplegament de xarxes de telecomunicació;enginyeria electrònica, telemàca; control de sistemes i processos, automatzació industrial o producció de connguts audiovisuals.

ecòcLes sordes professionals estan relacionades amb la parcipació en grans grups d’empreses d’equips electrònics. També admeten interessantsoportunitats laborals en la peta empresa i les empreses pròpies. En termes generals, treballen en el disseny i desenvolupament de sistemeselectrònics, circuits electrònics de comunicacions, sistemes integrats, circuits i sistemes electrònics de potència, d’instrumentació electrònica oen l’entorn industrial i empresarial de sistemes electrònics.



Ciències i tecnologies detelecomunicació

UPC Escola Tècnica Superior d'Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona


Enginyeria de sistemes detelecomunicació

URLEscola Universitària d'Enginyeria Tècnica deTelecomunicació La Salle



UPC Escola Tècnica Superior d'Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona



UPC Escola Politècnica Superior de Castelldefels Castelldefels Públic www.epsc.upc.edu




34


Enginyeria de sistemes detelecomunicació UAB Escola d'Eng inyeria

Cerdanyola delVallès Públic

www.uab.es/escola-enginyeria/

Enginyeria de sistemeselectrònics

UPC Escola Tècnica Superior d’Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona


Enginyeria de sistemeselectrònics

UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deVilanova i la Geltrú



Enginyeria d'integració desistemes TIC UPC

Escola Politècnica Superior d'Enginyeria deManresa Manresa Públic www.epsem.upc.edu

Enginyeria electrònica detelecomunicació

URL Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica deTelecomunicació La Salle


Enginyeria electrònica detelecomunicació

UB Facultat de Física Barcelona Públic www.ub.edu/sica

Enginyeria electrònica de

telecomunicació UAB Escola d'Eng inyeria

Cerdanyola del

Vallès Públic

www.uab.es/escola-

enginyeria/

Enginyeria en organització de lestecnologies de la informació i lacomunicació

URLEscola Universitària d'Engineria Tècnica deTelecomunicació La Salle


Enginyeria sica UPCEscola Tècnica Superior d’Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona Barcelona Públic www.etsetb.upc.edu

Enginyeria informàca UOC UOC A distància No presencial www.uoc.es

Enginyeria informàca UPF Escola Superior Politècnica Barcelona Públic www.upf.edu/esup

Enginyeria informàca UB Facultat de Matemàques Barcelona Públic www.mat.ub.es

Enginyeria informàca URL Escola Universitària d'Engineria Tècnica deTelecomunicació La Salle


Enginyeria informàca UPC Facultat d'Informàca de Barcelona Barcelona Públic www.b.upc.edu

Enginyeria informàca UdG Escola Politècnica Superior Girona Públic www.udg.edu/eps



35


Enginyeria informàca UdL Escola Politècnica Superior Lleida Públic www.eps.udl.cat

Enginyeria informàca UPC Escola Universitària Politècnica de Mataró MataróAdscrit preuprivat

www.eupmt.cat

Enginyeria informàca UAB Escola d'Enginyeria Cerdanyola delVallès

Públic www.uab.es/escola-enginyeria/

Enginyeria informàca URV Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Tarragona Públic www.etse.urv.cat

Enginyeria informàca UPCEscola Politècnica Superior d'Enginyeria deVilanova i la Geltrú



Enginyeria telemàca UPF Escola Superior Politècnica Barcelona Públic www.upf.edu/esup

Enginyeria telemàca URLEscola Universitària d'Enginyeria Tècnica deTelecomunicació La Salle


Enginyeria telemàca UPCEscola Tècnica Superior d'Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona Barcelona Públic www.etsetb.upc.edu

Enginyeria telemàca UPC Escola Politècnica Superior de Castelldefels Castelldefels Públic www.epsc.upc.edu

Enginyeria telemàca UPC Escola Universitària Politècnica de Mataró Mataró Adscrit preuprivat

www.eupmt.cat

Enginyeria telemàca URV Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Tarragona Públic www.etse.urv.cat

Informàca i serveis UAB Escola Universitària d'Informàca Tomàs CerdàSant Cugat delVallès

Adscrit preuprivat

www.cesc.es

Tecnologies de telecomunicació UOC UOC A distància No presencial www.uoc.es

Podeu consultar la informació sobre img mm a la pàgina 26 - 27 i sobre aovgcó a la pàgina 16 - 17



36


ifomàcObndràs una sòlida base de matemàques, lògica i estadísca, que ampliaràs amb assignatures especíques d’enginyeria informàcacom arquitectura de computadors, programació, enginyeria del soware o xarxes telemàques. Desenvoluparàs el lideratge i la direcció deprojectes, la capacitat de treball en equip, a més de l’esperit emprenedor i obert al canvi. Aquests estudis tenen un clar component pràcc:bona part de la formació es fa al laboratori.

tcomccóDepenent de la tulació escollida, aprofundiràs en diferents aspectes de la telecomunicació: els sistemes de gravació, reproducció i processa-ment del so, la imatge, les dades i la informació mulmèdia, els sistemes electrònics, els sistemes i serveis telemàcs, i els sistemes i serveis detelecomunicació i radiodifusió. Potenciaràs habilitats comunicaves, capacitat d’innovació, lideratge i treball en equip. Cursant aquests estudis,faràs gairebé la meitat de la carrera a laboratoris dotats d’alta tecnologia.

ecòcLes assignatures principals se centren en sistemes electrònics de control, circuits de radiofreqüència, disposius electrònics i fotònics,

circuits i sistemes mixtos (analògics i digitals), sistemes digitals o disseny i fabricació de circuits microelectrònics. També hi ha matèries querelacionen l’electrònica amb àrees com l’electromedicina, l’arquitectura de computadors, la telemàca i les comunicacions en general.

... feina no em va faltar, ni a mi, ni a cap company amb elsque vaig estudiar. M’agrada ser clar, m’agrada ser pràcc.

Per això m’agrada l’enginyeria.

jv Mchó - Mm, g fomàc



3737



Of ' v 'g 2010-2011

aoàc àc

eg. ’ovgcó uPC

eg. ’opo uPC

eg. m coog v uPC

eg. coog opc uPC

eg. vhc opc uPC

eg. m uPC

eg. àc po mím uPC

agà, amà M n

eg. gà mà ul

eg. gíco uPC

eg. gomà uG urV

eg. gomb pg uPC

eg. mà uPC

eg. m boògc uPC

eg. fo ul

Cv

eg. cv uPC

eg. coccó uPC

eg. co m uPC

eg. ’ccó uPF, uPC, url uG ul url

eg. goògc uB-uPC

eg. gomàc opog uPC

d

d uPF

eg. uPF

eg. vopm poc

uPC uPC

eg. coog x uPC

À m b

e u d

a d

à n c

B r c o n

C

d f

C r d n y o d V è

G r o n

i g u d

l d

M n r

M

r ó

s n

C u g d V è

t r r

g o n

t r r

V c

V n

o v G r ú

3838



À m b

e u d

a d

à n c

B r c o n

C d f

C r d n y o d V è

G r o n

i g u d

l d

M n r

M

r ó

s n

C u g d V è

t r r

g o n

t r r

V c

V n

o v G r ú

img mm

eg. m ov uPF, uPC, url uPC

eg. mm url

Mm uOC

i

eg. bomc uB, uPC, uPF

eg. ’g uPC

eg. m uB, uPC

eg. ’ogzcó uaB uPC uVc

eg. cc uaB, uPC uG uPC urV uPC uPC

eg. còc omàc uaB, uPC uG ul uPC uPC urV uPC uVc uPC

eg. coog uPC, url uG uPC

eg. mcàc uaB, uPC uG ul uPC uPC urV uPC uPC

eg. mcòc uVc

eg. ímc uB, uPC, url uaB uG uPC uPC urV uPC

tiC

Cc coog comc có uPC

eg. c uPC

eg. m comccó uPC, url uPC uaB

eg. m còc uPC uPC

eg. gcó m tiC uPC

eg. còc comccó uB, url uaB

eg. ogzcó coog fomcó comccó

url

eg. fomàc uOC uB, uPC, uPF, url uaB uG ul uPC urV uPC

eg. màc uPC, uPF, url uPC uPC urV

ifomàc v uaB

tcoog comcc ó uOC

3939



l fomcó pofo:Cc Fom co

màcm mb àmb ’g



PresentaCiÓ

La formació professional capacita per a

l’exercici qualicat de diverses professions i

proporciona la formació necessària per:

- adquirir la competència professional prò-

pia de cada tol.

- comprendre l’organització i les caracterís-

ques del sector corresponent.

La formació professional especíca s’or-

dena en cicles formaus que atorguen la

qualicació necessària per a executar les

tasques pròpies de la professió.

La durada dels cicles formaus engloba les ho-

res lecves de formació en un centre educaui les hores de la formació pràcca en centres de

treball, entre 1.300 i 2.000 hores, la qual cosa

suposa, en general, un o dos cursos acadèmics.

Els cicles formaus s’organitzen en mòduls

professionals que s’estructuren en crèdits de

caràcter teòric i pràcc de durada variable i

propis de cada cicle formau. A més, inclouen,

ordinàriament, un crèdit de síntesi que ha de

permetre culminar la integració dels conn-

guts imparts al llarg del cicle. Hi ha mòduls

de grau mitjà i mòduls de grau superior.

Els centres docents disposen d’un determinat

nombre d’hores lecves per a completar el

currículum, les quals, juntament amb els crè-

dits de formació pràcca en centres de treball

i de síntesi, han de permetre, especialment,

l’adaptació del currículum del cicle a l’entorn

socioeconòmic de cada centre docent.

El crèdit de formació pràcca en centres de tre-

ball és obligatori i avaluable, i es porta a terme en

empreses o entats mitjançant els convenis que

el Departament d’Ensenyament ha establert.

El Departament d’Ensenyament facilita l’ob-

tenció directa de determinats tols de for-

mació professional, si es tenen les condicions

per accedir al cicle formau i se superen una

sèrie de proves especíques per a cada cicle.

Seguidament us presentem els mòduls de

grau superior inclosos en els cicles forma-

us que tenen relació temàca amb els di-

versos àmbits de l’enginyeria.

FaMÍlies PrOFessiOnalsdels CiCles FOrMatiusque es detallen

1. Agrària

2. Edicació i obra civil

3. Electricitat i electrònica

4. Eciència energèca i energia solar tèrmica

5. Fabricació mecànica

6. Imatge i so

7. Indústries alimentàries

8. Informàca i comunicacions

9. Instal·lació i manteniment

10. Marímopesquera

11. Química

12. Transport i manteniment de vehicles

desCriPCiÓ dels CiClesFOrMatius de GrausuPeriOr

1. agà

• Gó ogzcó ’mp

gopcà

Dóna els coneixements necessaris per ges-

onar una empresa agropecuària, progra-

mar i organitzar els recursos materials i

humans disponibles i gesonar, també, els

treballs necessaris per assolir els objecus

d’una producció econòmicament rendible i

de qualitat, tot això de forma respectuosa

amb el medi natural.

On podràs treballar?

En explotacions agrícoles dedicades a la

producció de conreus de secà i/o regadiu,

explotacions agropecuàries, cooperaves,

centres d’emmagatzematge i comercialitza-

ció de productes agraris i centres d’inves-

gació aplicada a l’agricultura.

• Gó ogzcó co

pgíc

Dóna els coneixements necessaris per ges-

onar els recursos naturals i paisatgíscs, a

més de programar i organitzar els recursos

humans i materials i gesonar, també, els

treballs necessaris per assolir els objecus de

producció i de protecció del medi natural.

41




En espais naturals, parcs naturals i nacionals, empreses de protecció i

conservació del medi natural, serveis públics de parcs i jardins d’ajunta-

ments i altres organismes. També en empreses de jardineria i oristeria.

2. eccó ob cv

• dvopm poc bíc opco

opogà

Dóna els coneixements necessaris per intervenir en aixecaments de

construccions i terrenys, en projectes d’infraestructura viària i d’orde-

nació del territori, per fer-ne o coordinar-ne el desenvolupament, i per

auxiliar l’execució mitjançant la materialització de replantejaments.


En edicacions i rehabilitacions d’habitatges, d’edicis industrials, co-

mercials i de serveis, obra civil (aeroports, carreteres, obres marímes,

obres subterrànies, ferrocarrils). En sectors producus on s’efectuïn

aixecaments i replantejaments (reparcel·lacions, primeres extraccions,

construccions metàl·liques, estesa de línies elèctriques, etc.).

• dvopm poc bíc opco

opogà, p pofo ob(Gs)

Dóna els coneixements necessaris per intervenir en aixecaments i re-

plantejaments de construccions i terrenys, ajudar en l’execució i par-

cipar en projectes d’infraestructura viària i d’ordenació del territori,

elaborar plànols de traçats, escomeses, instal·lacions i ordenació del

sòl, prendre dades i aportar, al seu nivell, solucions als problemes de

representació i dimensionament.


En edicacions i rehabilitacions d’habitatges, d’edicis industrials,

comercials i de serveis, obra civil (aeroports, carreteres, obres marí-

mes, obres subterrànies, ferrocarrils), en sectors producus on s’efec-

tuïn aixecaments i replantejaments (reparcel·lacions, primeres extra-

ccions, construccions metàl·liques, estesa de línies elèctriques, etc.).

• dvopm pccó poc coccó

Aquests estudis proporcionen els coneixements necessaris per col-

laborar en els projectes d’edicació i obra civil, realitzar-ne o coordi-

nar-ne el desenvolupament, i parcipar en el procés d’execució fent

el seguiment de la planicació.


En edificacions d’habitatges i rehabilitacions

d’edificis industrials, comercials i de serveis,obra civil (aeroports, carreteres, obres

marítimes, obres subterrànies, ferrocar-

rils) i en altres activitats: urbanisme,

primeres extraccions, construccions

metàl·liques, decoració i instal·lació

de línies.

• rzcó p ’ob

Capacita per intervenir en l’execució

d’obres civils i d’edicació, organitzar

els talls i efectuar el seguiment de la

planicació, i per materialitzar els re-

plantejaments i comprovar l’aplicació del

pla de seguretat.

42




En edicacions i rehabilitacions d’habitatges, d’edicis

industrials, comercials i de serveis, obra civil (aeroports,

carreteres, obres marímes, obres subterrànies, ferro-

carrils). En sectors producus on s’efectuïn replanteigs,

control de qualitat d’obres, productes semielaborats per

a la construcció i seguiment de plans de seguretat.

3. ecc còc

• dvopm poc còc

Proporciona els coneixements necessaris per organit-

zar, gesonar i controlar la fabricació i la posada a punt

dels protops electrònics, mantenir els equips electrò-

nics professionals, i ulitzar els mitjans i tècniques de

manteniment necessaris.


En empreses que nguin com a acvitat la fabricació

de targetes i equips electrònics, el disseny i la fabri-

cació de circuits impresos, el disseny i la construcció

de pets productes electrònics fets a mida, i el man-

teniment d’equips electrònics.

• i·co coc

Dota dels coneixements per desenvolupar equips

i instal·lacions de distribució d’energia elèctrica a

tensió mitjana (MT) i baixa tensió (BT), instal·lacions

singulars i d’automatzació per a edicis desnats a

habitatges, usos comercials i industrials.


En empreses que tenen com a acvitat el disseny i de-

senvolupament de projectes d’equips i instal·lacions

electrotècniques i el muntatge, posada al punt i

manteniment d’instal·lacions electrotècniques.

• sm gcó coo omàc

Capacita per desenvolupar equips i instal·lacions

automàques de mesura, control i regulació per

a màquines, processos i aplicacions industrials en

general, i dirigir i coordinar l’execució i el mante-

niment dels sistemes automàcs.


En empreses que nguin com a acvitat el disseny

i desenvolupament de projectes d’automatzació de

màquines i processos, la construcció, posada a punt iel manteniment d’equips de mesura, control i regulació

automàcs i instal·lacions industrials automàques.

• sm comccó fomàc

Dóna els coneixements necessaris per desenvolupar

els sistemes de telecomunicació (telefonia, ràdio i te-

levisió), informàcs (monousuari, mulusuari i telemà-

cs) i de producció audiovisual.


En empreses que nguin com a acvitat el disseny i desen-

volupament de sistemes de telecomunicació i informàcs,

la supervisió i realització del muntatge, la posada a punt i

manteniment de sistemes de telecomunicació i informà-

cs, i la producció i postproducció de vídeo i àudio.

4. eg g

• ecc gc g o mc

Capacita per avaluar l’eciència de les instal·lacions

d’energia i aigua en edicis, donant suport al procés de

qualicació i de cercació energèca d’edicis, i per

congurar instal·lacions solars tèrmiques, gesonant-

ne el muntatge i manteniment amb seguretat, qualitat

i respecte ambientals.


4343



En el sector energèc, en instucions

competents d’auditories, inspeccions i

cercacions energèques, en empre-

ses dedicades a fer estudis de viabilitat,

promoció, implantació i manteniment

d’instal·lacions d’energia solar en edicis.

5. Fbccó mcàc

• Cocco mà·

Aquests estudis donen els coneixe-

ments necessaris per intervenir en l’ela-

boració de documentació tècnica per

a la denició del producte, del procés

de fabricació, muntatge o reparació de

construccions metàl·liques, i per contro-

lar la producció assignada.


En empreses que nguin com a acvitat

la fabricació de productes metàl·lics es-

tructurals, la construcció de grans dipòsits

i caldereria, i d’estructures associades a la

construcció de maquinària, la construcció

de carrosseria, remolcs i bolquets, la cons-

trucció i reparació naval, de material fer-

roviari, aeronaus, bicicletes i motocicletes.

• d fbccó mcàc

Capacita per al disseny de productes de

fabricació mecànica, ullatge de proces-

sament de xapa, motlles i models per a

polímers, de fosa, forja, estampació o

pulverimetal·lúrgia, assegurant-ne la qua-

litat i segons la normava de prevenció de

riscos laborals i de protecció ambiental.


En el sector de les indústries transforma-

dores de metalls, polímers, elastòmers i

materials compostos relacionades amb

els subsectors de la construcció de ma-

quinària i equips mecànics, de materials

i equips elèctrics, electrònics i òpcs i de

material de transport del sector industrial.

• Pogmcó poccó

fbccó mcàc

Capacita per planicar, programar i con-trolar la fabricació per mecanització i

muntatge de béns d’equipament a parr

de la documentació del procés i especi-

cacions dels productes que s’han de fabri-

car, assegurant-ne la qualitat de la gesó i

dels productes i la supervisió de sistemes

de prevenció i riscos laborals i de protec-

ció ambiental.


En indústries transformadores de metalls

relacionades amb els subsectors de la

construcció de maquinària i d’equips me-

cànics, de material i equips elèctrics, elec-

trònics i òpcs, i de material de transport

enquadrat en el sector industrial.

• Òpc ’

Capacita per resoldre els problemes vi-

suals d’un client, assessorar-lo en l’elec-

ció del pus de pròtesi més adequada

en funció de les seves caracterísques,

preferències personals i de l’oferta exis-

tent en el mercat, i per elaborar les es-

pecicacions tècniques necessàries per

fabricar i aplicar les tècniques d’elabora-

ció i adaptació protèca ocular.


En òpques, laboratoris de fabricació de

lents, tallers de reparació i muntatge de

correccions i instruments òpcs i en fà-

briques de muntures.

44



6. img o

• img

Amb aquests ensenyaments s’assoleix el nivell necessari

per denir i obtenir imatges xes o mòbils en qualsevol

suport o format, per mitjans fotogràcs, cinematogràcs o

videogràcs, i per il·luminar espais escènics, determinant-

ne i controlant-ne la qualitat tècnica normal i expressiva.


En estudis de fotograa, estudis de televisió i vídeo,

productores de cinema, serveis de comunicació i prem-

sa i instal·lacions electrotècniques.

• Poccó ’ov, o pcc

Capacita per planicar, organitzar, supervisar i gesonarels recursos econòmics i els materials tècnics i humans

per a la producció audiovisual, ràdio i/o espectacles.


En empreses que nguin com a acvitat la producció

i emissió de programes de televisió, programes de rà-

dio, obres videogràques, obres cinematogràques i

espectacles.

• rzcó ’ov pcc

Capacita per organitzar i supervisar la preparació, l’exe-

cució i el muntatge de qualsevol pus de programa l-

mat/gravat o en directe, i coordinar els mitjans tècnics

i humans necessaris per portar-lo a terme.


En televisions públiques i privades, productores cine-

matogràques i d’espectacles, agències de nocies.

• rzcó ’ov, p pofo

mm cv

Capacita per organitzar i supervisar la preparació, l’exe-

cució i el muntatge de qualsevol pus de programa l-

mat i gravat o en directe, i productes mulmèdia, co-

ordinant els mitjans tècnics i humans necessaris per a

la seva realització durant tot el procés, controlant el

conngut i la forma, i també la qualitat establerta.


En televisions públiques i privades, productores ci-

nematogràques i d’espectacles, productores de

mitjans audiovisuals, empreses de postproducció,

productores mulmèdia, agències de publicitat, edi-torials mulmèdia, agències de nocies, teatres, pro-

ductores d’espectaclesroducció d’audiovisuals, radio

i productores d’espectacles.

• so

Dota dels coneixements necessaris per denir, coor-

dinar i realitzar la captació, l’enregistrament, el trac-

tament i la reproducció de so en produccions audio-

visuals, radiofòniques, musicals, espectacles i actes, i

assegurar la qualitat tècnica i formal.


En empreses que nguin com a acvitat la producció

i emissió de programes de televisió, de ràdio, obres

videogràques publicitàries i educaves, cinematogrà-

ques, espectacles, produccions discogràques i musi-

cals i de sonorització industrial.

7. iú mà

• iú mà

Aquests estudis faciliten els coneixements necessaris

per gesonar una unitat o secció en la indústria ali-

mentària, per programar, preparar i supervisars els re-

cursos materials i humans disponibles i també els tre-

balls imprescindibles per assolir els objecus previstos.


En indústries de l’alimentació (elaboració de productes

càrnics, i d’hortalisses, fabricació de greixos i olis, làc-

cs i gelats, productes de forns de peix, fruites, xocola-ta, conteria, cafè, elaboració de begudes, etc.).

• Vvc

Aquests estudis faciliten els coneixements necessaris

per gesonar una unitat o secció en la indústria ali-

mentària, especialment en la vivinícola, programant,

preparant i supervisant els recursos materials i humans

disponibles i els treballs necessaris per assolir els ob-

jecus xats en els plans de producció, qualitat i pro-

tecció ambiental.


En empreses vivinícoles, dedicades a la producció de

raïm, elaboració, criança i envasament de vi, de desl-

lats de vi, concentració de mostos, elaboració de vina-

4545



gres i altres productes derivats del raïm i del vi. Tasques de gesó, direcció i

supervisió en àrees funcionals de recepció, producció i envasament.

8. ifomàc comcco

• amcó m fomàc xx

Capacita per congurar, administrar i mantenir els sistemes informàcs, ga-

rannt-ne la funcionalitat, la integritat dels recursos i els serveis del sistema,

amb la qualitat exigida i d’acord amb la reglamentació vigent.


A l’àrea d’informàca d’entats que disposin de sistemes per a la gesó de

dades i infraestructura de xarxes (intranet, Internet i extranet).

• dvopm ’pcco fomà

Capacita per desenvolupar les aplicacions informàques, parcipar en el dis-

seny i fer-ne la programació, les proves i la documentació d’acord amb els

requisits funcionals.


En departaments d’informàca (anàlisi i programació) de qualsevol empresa i

en empreses de serveis d’informàca.

9. i·có mm

• dvopm poc ’·co m

Aquests estudis proporcionen els coneixements necessaris per desenvolupar

projectes i planicar el muntatge de les instal·lacions tèrmiques i de uids en

edicis i processos industrials.


En indústries de muntatge i manteniment d’instal·lacions tèrmi-

ques i de uids relacionades amb els subsectors de clima-

tzació (calefacció, refrigeració i venlació) i producció

d’aigua calenta sanitària en el sector industrial i en el

sector d’edicació i obra civil.

• Mm ’p

Capacita per programar i organitzar la rea-

lització dels plans de manteniment de ma-

quinària i equips industrials, per coordinar

i supervisar l’execució dels processos de

manteniment i per dur a terme la instal-

lació en planta de la maquinària i l’equip

industrial.


En indústries metal·lúrgiques i de fa-

bricació de productes metàl·lics, de

construcció de maquinària i equip me-

cànic, en la indústria tèxl, i en edició i

arts gràques.

• Mm ’p , p

pofo mm ’g

ovb

Capacita per programar i organitzar els plans de

manteniment de maquinària i equips d’instal·lacions

d’energies renovables, per coordinar i supervisar l’exe-

cució dels processos de manteniment i per dur a terme la

instal·lació en planta de la maquinària i l’equip d’instal·lacions

d’energies renovables.

4646




En indústria de la construcció d’equips per a instal·lacions d’ener-

gies renovables. En instal·lació i manteniment d’instal·lacions

d’energies renovables.

• Mm poc ’·co m-

Aquests estudis proporcionen els conei-

xements necessaris per desenvolupar

projectes i planificar el muntatge de les

instal·lacions tèrmiques i de fluids en

edificis i processos industrials.


En indústries de muntatge i manteni-

ment d’instal·lacions tèrmiques i deuids relacionades amb els subsectors

de climatzació (calefacció, refrigera-

ció i venlació), i producció d’aigua ca-

lenta sanitària en el sector industrial i

en el sector d’edicació i obra civil.

• Pvcó co pofo

Aquests estudis permeten realitzar tasques

de gesó de prevenció de riscos en el procés de

béns i serveis, l’avaluació i el control dels riscos de-

rivats de les condicions de seguretat, de l’ambient de

treball i de l’organització i la càrrega de treball, així com

l’actuació en situacions d’emergència.


En qualsevol sector d’activitat econòmica en general, dins l’àrea de la pre-

venció de riscos lligada directament al procés de producció de béns i ser-

veis d’organitzacions públiques i privades. També en empreses de serveis

externes a la indústria i en sectors classificats com activitats d’especial

perillositat.

9. Mímop

• nvgcó, pc po mím

Proporciona els coneixements necessaris per planicar i dirigir la navegació,

la seguretat del vaixell i la tripulació, per planicar i dirigir les operacions de

càrrega, descàrrega i esba, i també les acvitats extracves.


En el sector de la pesca litoral, d’altura i gran altura, en navegació de cabotat-

ge i gran cabotatge.

• Poccó üíco

Facilita els coneixements necessaris per planicar, organitzar, gesonar i con-

trolar una explotació aqüícola, a d’aconseguir la qualitat requerida, en con-

dicions adients de seguretat i higiene.


En el culu d’espècies aquàques, piscifactories, en vivers i gàbies d’engreix,

criadors, granges marines, empreses d’aqüicultura i organismes públics.

• spvó coo mà ·co vx

Capacita per planicar i dirigir les acvitats de manteniment i reparació de les

instal·lacions i els serveis de màquines del vaixell, tot supervisant el compli-

ment de les normes de seguretat i mediambientals.

4747




En el sector pesquer i marítim, i en indústries navals

dedicades a la construcció, reparació i manteniment

de vaixells.

10. qímc

• Fbccó poc fmcc

Capacita per organitzar i parcipar en una línia o equip

de producció, controlar el procés farmacèuc i el seu

nivell de qualitat, complir les normes de fabricació cor-

recta, i supervisar el compliment de les normes de se-

guretat i ambientals.


En indústries de fabricació de productes farmacèucs,

de colorants, de plaguicides, d’olis essencials i substàn-

cies aromàques, de sabons i altres productes de per-

fumeria i cosmèca i en la indústria de l’alimentació.

• iú pocé p pp

Capacita per organitzar i gesonar l’acvitat producva,

controlar les diferents fases del procés de fabricació de

pasta, paper i cartró, i seguir les normes establertes de

qualitat i seguretat mediambientals i de producvitat.


En indústries de fabricació de pastes papereres, fabri-

cació i tractament de paper i cartró (envasos, embalat-

ges, arcles de papereria, etc.).

• lboo ’à coo

Proporciona els coneixements necessaris per organit-

zar i supervisar l’acvitat del laboratori, i per desen-

volupar i aplicar tècniques d’assaig i anàlisis siques,

químiques o microbiològiques sobre primeres matèri-

es, productes químics o alimentaris adreçats a la inves-

gació, l’anàlisi o el control de qualitat.


En laboratoris de control de qualitat, de plantes de

tractament d’aigües i en laboratoris d’invesgació i de-

senvolupament de plantes pilot.

• qímc mb

Facilita els coneixements necessaris per organitzar i

gesonar els mitjans i les mesures de protecció am-biental, inspeccionar i controlar les instal·lacions per a

la prevenció i conservació del medi ambient, analitzar

les mostres d’auents i euents i proposar i/o establir

les mesures correctores necessàries.


En indústries i laboratoris de qualsevol sector que trac-

aigües, residus sòlids o que controli la contaminació

atmosfèrica, en consultoris mediambientals i en em-

preses d’instal·lacions d’equips descontaminants.

• qímc

Aquests estudis capaciten per organitzar i controlar les

operacions de les plantes de procés químic i de coge-

neració d’energia i serveis auxiliars associats.


En indústries químiques de diferents sectors (rena-

ment de petroli, petroquímica, gasos, pintures, olis,

explosius, etc.).

11. tpo mm vhc

• aomocó

Proporciona els coneixements per organitzar, progra-

mar i supervisar l’execució de les operacions de man-

teniment i la logísca en el sector d’automoció, i també

fer la diagnosi d’avaries en casos complexos.


En empreses de reparació de vehicles industrials, lleu-

gers, pesats i de transport de viatgers.

• Mm omcàc

Proporciona els coneixements necessaris per dur a ter-

me el manteniment prevenu i correcu d’aeronaus

d’ala xa i ala rotatòria, els seus sistemes, equips i com-

ponents en l’àrea de mecànica.


En companyies aèries, de fumigació aèria, de lluita

contra incendis i aeroclubs.

• Mm ’vòc

Capacita per dur a terme el manteniment prevenu i

correcu d’aeronaus d’ala xa, i ala rotatòria, els seus

sistemes, els equips i els components en l’àrea d’aviò-

4848



nica (sistemes elèctrics, de navegació, comunicacions,

vol automàc, computadores i indicació), i per abastar

l’acvitat en hangar, línia i taller.


En companyies aèries, de fumigació aèria, de lluita

contra incendis i aeroclubs.

• Vhc

Amb aquests estudis s’assoleix el nivell necessari per

organitzar, programar i supervisar l’execució de les

operacions de manteniment i la logísca corresponent

en el sector d’automoció: vehicles pesants. També

diagnoscar avaries en casos complexos i garanr el

compliment de les especicacions establertes per la

normava i pel fabricant del vehicle.


En empreses de reparació de vehicles industrials, lleu-

gers, pesats i de transport de viatgers.

requisits d’aCCÉs

Per accedir a un cicle formau de grau superior cal te-

nir el tol de batxiller o equivalent a efectes acadèmics.

També s’hi pot accedir si s’ha superat la prova d’accés

corresponent. Per poder fer aquesta prova cal tenir

com a mínim 19 anys (o 18, les persones que tenen un

tol de tècnic o tècnica relacionat amb aquell al qual

volen accedir).

4949



reCOneiXeMent de Crèditsde CiCles FOrMatius de GrausuPeriOr Per Cursar estudisuniVersitaris

El Departament d’Ensenyament i les universitats cata-

lanes han signat un conveni de col·laboració, l’objecte

del qual és el reconeixement de crèdits entre cicles

formaus de grau superior de la formació professional

especíca i els estudis universitaris.

En aplicació d’aquest conveni, les universitats ca-

talanes validaran com a assignatures ja cursades,

els crèdits que s’hagin determinat en els diferents

acords de reconeixement, entre cicles formaus de

grau superior i estudis universitaris. Aquests crèdits

constaran com a reconeguts en l’expedient acadèmic

dels estudis universitaris.

L’experiència s’aplicarà als tulats tècnics superiors dels

esmentats cicles formaus que accedeixin als estudis

universitaris especicats als acords de reconeixement.

Els estudiants tulats d’un cicle formau de grau su-

perior que vulguin accedir als estudis universitaris

en què hi ha establert el reconeixement de crèdits,

hauran de presentar el cercat acreditau d’haver

superat el cicle formau a la secretaria del centre

universitari corresponent.

Per més informació podeu consultar la web del Depar-

tament d’Ensenyament:

hp://www20.gc.c/po//m/

5050

Engin y Cat Guia

Documents

Transcript of Engin y Cat Guia