Sumari / Summary

Ciència

Notícies científiques | Scientific news 2-5

Entrevista | InterviewMichael Snyder (Yale, USA) 3

Perfil de grup | Group profile: Fernando G. Benavides (UPF) 4

Conferències PRBB-CRG | PRBB-CRG Conferences:Desembre/December 4

Foto científica | Scientific photo 6

Diversitat

Català per a guiris | Catalan for foreigners 6

El plat preferit de | The favourite dish of: Ivonne Quimbayo (CMRB) 6

Debat actual | Current-affairs debate 7

Notícies breus | Brief news 5-7

Agenda 7

Edifici

Art al PRBB | Art at the PRBB 8

Prevenció de riscos laborals | Labour risk prevention 8

La foto del mes | Photo of the month 8

Editorial

Maruxa Martínez-Campos

El 2009 serà un any moltespecial per a la ciència.A nivell mundial, el món

acadèmic i científic celebrarà el200è aniversari del naixement deDarwin, i el 150è aniversari de lapublicació del seu famós llibre«L’origen de les espècies», unade les publicacions científiquesde més ressò al llarg dels anys.

Al PRBB, hem fet la preestre-na de l’«Any Darwin» amb unaconferència d’un expert mundialen el tema: Peter J. Bowler. Bow-ler és professor d’història de laciència a la Queen’s UniversityBelfast i autor de diversos llibressobre l’evolució i el darwinisme,incloent el llibre de text estàn-dard «Evolució: la història d’una

idea». El professor, convidat pelSeminari d’Història de la Cièn-cia de la UPF, va parlar el 25 denovembre sobre les històries in-correctes que circulen de la vidade Darwin en la conferència titu-lada «Darwin: l’home i els mites».

Segons Bowler, l’evolució és«una de les teories científiquesmés importants que s’han pro-posat mai», ja que afecta a lanostra percepció del què som,d’on venim, o quina és la nostraposició dins l’univers. L’any queve serà el moment de redesco-brir aquesta teoria, de reflexio-nar-hi. El grup SmS ja està or-ganitzant una jornada, dedicadaal públic general, per fer preci-sament això. Si esteu interes-sats en participar en l’organitza-ció, si us plau envieu un email asms-darwin@googlegroups.com.

Avant-première of Darwin

year at the PRBB

2009 will be a very special year forscience. All over the world, acade-mics and scientists will celebratethe 200th anniversary of Darwin’sbirth and the 150th anniversaryof the publication of his famousbook, “The origin of species”, oneof the most influential scientificpublications over the years.

At the PRBB we have had anadvance of the “Darwin year” witha conference by a world expert inthe field. Peter J. Bowler is Pro-fessor of the history of science atQueen’s University Belfast andthe author of several books onevolution and Darwinism, includ-ing the standard textbook “Evolu-tion: The History of an Idea”. Hewas invited on November 25th by

the Seminar of History of Sci-ence of UPF to talk about the ma-ny incorrect stories which circu-late about Darwin’s life in atalk entitled “Darwin: the Manand the Myths”.

According to Bowler, evolu-tion is “one of the most impor-tant scientific theories that haveever been proposed”, since itaffects our perception of whowe are, where we come fromand what is our position withinthe Universe. Next year it will bethe time to rediscover this theo-ry, to reflect about it. The groupSmS is already organising anevent, open to the general pub-lic, to do precisely that. If youare interested in participatingin the organization of this event,please send an email to sms-darwin@googlegroups.com �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

Desembre de 2008 NÚM. 17 www.prbb.org GRATUÏT

DARWIN: L’HOME I ELS MITES / DARWIN: THE MAN AND THE MYTHS

Preestrena de l’Any Darwin al PRBBThe people of 2008

At the end of the first ful-ly functional year of PRBBwe can look back at so-

me outstanding achievements.Again more than 500 scien-tific sessions took place andabout 600 original articleswere published. Some resear-chers were awarded with high-ly prestigious prizes and thepositive image of the parkand the centers was reflect-ed in numerous articles inthe local and internationalpress. Furthermore some newpatents were registered anda spin-off was constituted.

PRBB has done a big steptowards society. The group ofyoung researchers “Sciencemeets Society” (SmS) has or-ganized five scientific cafésand the first “Open Day” of thepark. Also, a new space for re-flective learning was created.The PRBB Intervals program-me has offered 10 coursesto 160 par ticipants. And“El·lipse” could celebrate itsfirst anniversary and get es-tablished as a welcomed medi-um to communicate news with-in the park and towards theoutside. Thank you all.

Jordi Camí

La gent del 2008

En acabar el primer anyd’un PRBB completa-ment funcional, podem

mirar enrere i observar algunsassoliments destacats. Nova-ment s’han celebrat més de500 sessions científiques is’han publicat uns 600 arti-cles. Un bon nombre d’inves-tigadors han rebut premisd’enorme prestigi i la imatgepositiva del parc i els seuscentres ha quedat reflectidaen articles a la premsa locali internacional. A més, s’hanenregistrat algunes patents is’ha constituït una spin-off.

El PRBB ha donat un granpas envers la societat. El grupde joves investigadors «Sciencemeets society» (SmS) ha orga-nitzat cinc cafès científics i laprimera Jornada de Portes Ober-tes del PRBB. També s’ha cre-at un nou espai per a la reflexiói l’aprenentatge: el programa In-tervals ha ofert 10 cursos ambuna participació total de 160residents. I l’«El·lipse» ha cele-brat el seu primer aniversaricom un mitjà de comunicacióconsolidat i ben rebut tant dinsla comunitat del PRBB com fora.Gràcies a tots vosaltres.

Jordi Camí

Peter Bowler va donar un seminari a l’auditori del PRBB

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Ciència www.prbb.org | desembre de 2008 2

Un nou bisturí molecular per curar les cèl·lules Nacional de Investigaciones On-cológicas (CNIO) i l’empresafrancesa Cellectis S.A., han pu-blicat a la revista Nature el des-envolupament d’un d’aquestsbisturís moleculars amb unagran especificitat.

L’estudi s’ha enfocat concre-tament en una malaltia monogè-nica, la xeroderma pigmentosum(XP), que es caracteritza per unahipersensibilitat en l’exposició ala radiació ultraviolada i una altapredisposició al càncer de pell.Els investigadors han dissenyatun nou enzim, una meganuclea-sa, que permet reconèixer direc-tament la zona específica del’ADN on es troba la mutació i ta-llar aquesta seqüència, perme-tent així la seva substitució perla seqüència sense la mutació.

Aquest desenvolupament obreuna nova via terapèutica pelspacients amb XP. L’empresa Ce-llectis S.A. ja està realitzant es-

Laia Cendrós

De la mateixa manera queels cirurgians utilitzen elbisturí per fer incisions

precises, els biòlegs molecularspoden ara utilitzar «bisturís mo-leculars» per solucionar proble-mes dins la cèl·lula, concre-tament les mutacions a gens.El procediment és el següent:s’aïllen les cèl·lules del pacientamb l’ADN mutat, es tallenaquests fragments d’ADN mit-jançant el bisturí molecular, elsmecanismes naturals de repa-ració de l’ADN reconstrueixen lacadena correctament i les cèl-lules corregides es reimplantenal pacient.

El grup de Luis Serrano, delprograma de Biologia de Siste-mes del CRG, en col·laboracióamb el grup de Cristal·lografiade Macromolècules del Centro

porten episòdicament gransquantitats de pols cap a Euro-pa, i hi arriben en forma de par-tícules en suspensió.

Via satèl·lit els investigadorsvan obtenir informació del recor-regut de les masses d’aire pro-vinents del Sàhara entre elmarç del 2003 i el desembredel 2004. En paral·lel, van fer elseguiment de les morts diàriesa Barcelona. L’anàlisi va posarde manifest que, coincidint ambla presència en l’aire de polsprovinent del Sàhara, es va pro-duir un increment diari de lamortalitat d’un 8,4 %.

La importància d’aquest tre-ball rau en què posa de mani-

Rosa Manaut / Marta Calsina

Investigadors del CREAL i del’IMIM-Hospital del Mar, entrealtres, han portat a terme per

primera vegada un estudi quemostra fins a quin punt la polsprovinent dels deserts del Sà-hara se suma a la pol·lució dela nostra ciutat, i causa un agreu-jament dels efectes produïtsper la contaminació en termesde mortalitat. L’estudi, publicata la revista Epidemiology, ha es-tat dirigit per Jordi Sunyer i sig-nat per Laura Pérez.

Els vents provinents dels de-serts del Sàhara i del Sahel trans-

fest, per primera vegada, el pe-rill per a la salut que hi ha asso-ciat a l’increment de partículesgruixudes provinents d’algunsprocessos naturals, com la polsdels deserts.

The dust from Sahara

adds to air pollution

Researchers at CREAL andIMIM-Hospital del Mar,amongst others, have

shown for the first time up towhat point the dust coming fromthe Sahara desert adds to thepollution of our city and causesan increase of the pollution ef-fects in terms of mortality. The

Investigadors descobreixen mecanismes per controlar el dolor neuropàtic

local, activació de cèl·lules de laglia —les cèl·lules que donensuport i protecció a les neuro-nes— i canvis en la plasticitatneuronal de les vies transmis-sores del dolor. Aquest dolor ésdifícil de pal·liar amb les terà-pies convencionals i pot arribara ser sever i incapacitant.

Els nous estudis han trobatque els receptors CB2 contri-bueixen a la modulació de l’acti-vació de les cèl·lules glials quanes lesiona el nervi, limitant l’ex-tensió de la lesió que condueixal dolor neuropàtic. Aquesta tro-balla podria facilitar el desenvo-lupament de noves estratègiesterapèutiques fent servir subs-

Núria Pérez

Dos estudis recents diri-gits per Rafael Maldona-do, catedràtic de Farma-

cologia i director del laboratoride Neurofarmacologia de la UPF,i publicats aquest mes al Jour-nal of Neuroscience, revelen queels receptors cannabinoidesCB2 juguen un paper primordialen el control del dolor neuro-pàtic a nivell de la medul·la es-pinal.

La síndrome de dolor neu-ropàtic sorgeix a conseqüènciad’una lesió de les estructuresnervioses i produeix inflamació

gramme of the CRG, in collabo-ration with the group of Crystal-lography of Macromolecules atthe Centro Nacional de Investi-gaciones Oncológicas (CNIO)and the French company Cellec-

tis S.A., have published in Na-ture the development of one ofthese molecular scalpels with ahigh specificity.

The study has focused speci-fically in a monogenic disease,xeroderma pigmentosum (XP),which is characterised by a hy-per sensibility to ultraviolet radi-ation exposition and a high pre-disposition to skin cancer. Theresearchers have designed anew enzyme, a meganuclease,that allows to directly recognisethe specific DNA area where themutation is located and to cutthis sequence, thus allowing itssubstitution by the sequencewithout a mutation.

This development opens anew therapeutic path for pa-tients with XP. Cellectis S.A. is al-ready doing studies in cell linesobtained from patients, and it isexpected that clinical assayswill start in the next years �

tudis en línees cel·lulars obtin-gudes de pacients, pel que s’es-pera que en els propers anyss’iniciaran assajos d’investiga-ció clínica.

A new molecular scalpel to

cure cells

In the same way that sur-geons use a scalpel to makeprecise incisions, molecular

biologists can now use “molec-ular scalpels” to solve problemswithin the cell, specifically mu-tations in genes. The procedureis as follows: cells from the pa-tient with the mutated DNA areisolated, the DNA fragmentsare cut by the molecular scalpel,the natural DNA repair mecha-nisms reconstruct the chain pro-perly and the corrected cells arereimplanted into the patient.

The group of Luis Serrano,from the Systems Biology Pro-

tàncies agonistes dels receptorsCB2. Maldonado ha destacatque «els agonistes dels recep-tors CB2 són capaços d’activarel sistema endocannabinoide iinduir aquestes accions farma-cològiques sense que apareguinels efectes psicoactius, que hanlimitat fins ara l’ús clínic delscannabinoids».

Researchers discover

mechanisms to control

neuropathic pain

Two studies published thismonth in Journal of Neuro-science reveal that the CB2

cannabinoid receptors play a

fundamental role in the controlof neuropathic pain at the levelof the spinal cord. The studieswere directed by Rafael Maldo-nado, pharmacology Professorand director of the Neurophar-macology laboratory at the UPF.

Neuropathic pain is causedby an injury in the nervous struc-tures and it produces local in-flammation, activation of glialcells —the cells that supportand protect neurons— and chan-ges in the neuronal plasticityof the pain transmission path-ways. This pain is difficult to al-leviate with conventional thera-pies and can be very severe anddisabling.

These new studies havefound that CB2 receptors con-tribute to modulate the activa-tion of glial cells when a nerve isinjured, therefore limiting the ex-tension of the injury that leadsto neuropathic pain. This findingcould facilitate the developmentof new therapeutic strategiesusing CB2 receptors agonists.Maldonado has emphasized that“CB2 receptors agonists couldactivate the endocannabinoidsystem and induce these desi-red pharmacological actions with-out the appearance of psychoac-tive effects which have so farlimited the clinical use of can-nabinoids” �

study, published in the journalEpidemiology, has been directedby Jordi Sunyer, and Laura Pérezis the first author.

The winds coming from theSahara and Sahel deserts epi-sodically bring great quantitiesof dust, particularly particles insuspension, to Europe.

The researchers obtained sa-tellite information about the airmasses coming from Saharafrom March 2003 to December2004. In parallel, they followedthe daily deaths in Barcelona.The analysis showed an 8.4 %increase in the daily mortalitycoinciding with the presence inthe air of dust from the Sahara.

Una massa de pols del Sàhara es desplaça cap a l’oest.

Imatge de satèl·lit de la NASA

The importance of this studylies in the fact that it shows forthe first time the associated riskfor human health of the increa-se in thick particles in the air re-sulting from natural processessuch as desert dust �

Estructura cristal·logràfica de lameganucleasa sobre un fons de

nuclis. Imatge del CNIO

La pols provinent del Sàhara contamina

Ciència3 desembre de 2008 | www.prbb.org

ENTREVISTA / INTERVIEW

«És ingenu mirar només una cosa,cal mirar a molts nivells»

MICHAEL SNYDER, YALE UNIVERSITY (USA)

Maruxa Martínez-Campos

Quins són els avantatges i els inconve-

nients de les tecnologies a gran escala?

No hi ha dubte que estan ajudanta avançar en el nostre coneixe-ment. Amb els experiments de ge-

nòmica i proteòmica descobrim cosesque no hauríem descobert estudiantgens individuals, i hem après algunsprincipis bàsics. Òbviament, també hi hauna sobrecàrrega d’informació i moltesde les dades encara no les podem in-terpretar, però això ho fa més divertit!

Quan podré tenir el meu propi genoma

seqüenciat?

Avui en dia ja ho pots fer, si tens 350.000 $.Però estic segur que tots nosaltres hopodrem fer a un preu raonable aviat.

I això serà útil?

Ara mateix no gaire, però com més ge-nomes tinguem seqüenciats, més útilsseran, perquè els podrem comparar iaprendre’n molt més. És clar que tam-bé hi ha problemes ètics sobre la pos-sibilitat de discriminació a la feina i lesassegurances mèdiques degut a les te-ves influències genètiques, i aquesta ésuna qüestió que haurem de resoldreabans.

Quines han estat les grans sorpreses de

la biologia després dels projectes ge-

noma humà i Encode?

L’amplitud de la divergència en la regu-lació gènica ha estat una gran sorpresa—hi ha moltíssims llocs d’unió de fac-tors de transcripció al genoma, moltsmés dels que ens pensàvem. I canvienmolt entre espècies.

Com podem ser tant diferents dels xim-

panzés si som 98,5% idèntics a nivell

genètic?

Jo diria que les diferències entre espè-cies són precisament a nivell de la re-gulació gènica, més que del gen. Tenimmés o menys els mateixos gens, peròestan regulats de forma diferent i ex-pressats en moments diferents. Tam-bé interaccionen amb proteïnes dife-rents.

Què en diu de les diferències entre ho-

mes i dones a nivell molecular?

Una cosa curiosa que hem trobat és unadiferència en l’expressió de gens involu-crats en l’estrès osmòtic. Això podria ex-plicar les diferències fisiològiques enquant als atacs de cor i les malalties car-diovasculars, que solen ser més comunsen homes.

Treballa pràcticament en tot: des del

llevat fins als humans, des d’una sola

proteïna a xarxes cel·lulars senceres…

què troba que és més fascinant?

M’agrada tot, aquesta és la natura dela biologia! Es podria dir que no sabemres comparat amb el que sabrem d’aquía 20 anys. Hi ha molt a aprendre, i nos-altres seguim qualsevol cosa que tésentit per tal de resoldre un problema.Per exemple, el llevat va molt bé per des-envolupar noves tecnologies abans d’u-tilitzar-les en altres models. Seria ingenuestudiar només una cosa. Hem de mi-rar la natura a molts nivells.

And would that be useful?

Not that much right now, but the moregenomes we have, the more useful theywill be, because we can compare themand learn much more. Of course thereare also ethical issues about the possi-bility of discrimination in employmentand health insurance because of your ge-netic influences, and that is somethingthat we will have to deal with first.

What have been the big surprises of bi-

ology after the human genome and En-

code projects?

The extent of divergence in gene regula-tion has been a big surprise — there’sa plethora of transcription factor bind-ing sites (TFBS) in the genome, manymore than expected. And they change soquickly between species.

How can we be so different from chimps,

if we are 98.5% identical genetically?

I would say the difference between spe-cies is probably at the gene regulationlevel, rather than at the gene level. Wehave pretty much the same genes, butthey are regulated differently and ex-pressed at different times. They also in-teract with different proteins.

How about the differences between ma-

les and females at the molecular level?

One curios thing we have found is a dif-ference in the expression of genes in-volved in osmotic stress. This couldexplain the physiological differences withrespect to heart attacks and other car-diovascular diseases, which tend to bemore frequent in men.

You work on pretty much anything: from

yeast to human, from a single protein to

whole cellular networks… what do you

find most fascinating?

I like them all, this is the nature of biology!We know almost nothing now compared withwhat we are going to learn in 20 years.There is so much to learn, and we followwhatever makes more sense to solve aproblem. Yeast, for example, is very good towork out new technologies before usingthem in other models, or to solve basicproblems. It’s naïve to just look at one thing.We have to look at nature at many levels �

“It’s naïve to just look at

one thing, we have to look

at many levels”

What are the pros and cons of high-

through put technologies?

There’s no question they are help-ing us advance in our knowledge.With genomics or proteomics ex-

periments we discover things we wouldnot have discovered by studying indi-vidual genes, and we have learned so-me basic principles out of these largedatasets. Of course, there’s also an in-formation overload and a lot of the da-ta are still uninterpretable, but that ma-kes it fun!

When will I be able to have my genome

sequenced?

Nowadays you can already get it done for$350,000. But I am sure all of us willhave the opportunity to have our own ge-nome sequenced at some point at a rea-sonable price.

P E R F I L / P RO F I L E

Michael Snyder és el director del Yale Center for Genomics and Proteo-mics, i professor a la universitat de Yale. Estudia la funció de les proteï-nes i les xarxes reguladores fent servir enfocaments globals i tecnologiesa gran escala, com la genòmica i la proteòmica. Durant la seva visita alPRBB ens ha parlat sobre els darrers avenços en aquests camps.

Michael Snyder is the director of the Yale Center for Genomics and Pro-teomics, as well as Professor at Yale University. He studies protein func-tion and regulatory networks using global approaches and high-through-put technologies, such as genomics and proteomics. During his visit tothe PRBB he told us about the latest developments in these fields.

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

El II CRG Young Researchers Sym-posium, organitzat pel GraduateCommittee del CRG, tindrà lloc el

proper 12 de desembre. En aquest sim-posi dels i pels estudiants s’hi presen-ten els millors projectes realitzats perestudiants d’aquest centre.

Aquest any, a més a més, s’ha orga-nitzat en paral·lel un acte el dia abans

sobre els serveis que ofereix el CRG alsseus treballadors.

Aquest començarà el dia 11 a les15.00 h, i té com a objectiu presentarels diferents serveis i instal·lacions dequè el CRG disposa per als seus treba-lladors, des de la microscòpia, la ultra-seqüenciació o la robòtica fins a la trans-ferència tecnològica.

Young Researchers SymposiumYoung Researchers Symposium

The II CRG Young Researchers Sym-posium, organised by the GraduateCommittee of the CRG, will take

place next December 12th. The bestprojects done by students of this centrewill be presented in this symposium, or-ganised by the own students.

This year there will also be a parallelevent to take place the day before aboutthe facilities and services at the CRG.This pre-event will start on the 11th at3pm, and aims to increase the aware-ness of the various services and facili-ties currently available at the CRG, frommicroscopy, ultrasequencing, or roboticsto technology transfer �

Ciència www.prbb.org | desembre de 2008 4

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Maruxa Martínez-Campos

Estem en la intersecció entre lesciències socials i les ciències bio-lògiques». Així és com defineix en

Fernando G. Benavides la Unitat de Re-cerca en Salut Laboral que dirigeix alCEXS-UPF. I la composició del grup hocorrobora: hi ha psicòlegs, sociòlegs, do-cumentalistes, politòlegs, antropòlegs,biòlegs, metges i estadístics. «Per a lanostra feina és important saber fins i tothistòria o dret», explica Benavides.

La unitat està situada a la primeraplanta del PRBB i forma part del CIBERd’Epidemiologia i Salut Pública. Les se-ves tècniques analítiques són l’enques-ta i l’estadística i, un dels temes mésestudiat, els accidents laborals. «Moltesmalalties que poden estar relacionadesamb la feina, com l’asma, la sordesa oel càncer, són molt difícils de lligar cau-salment a una tasca laboral específica»,segueix Benavides. Per això la unitat s’haespecialitzat en estudiar lesions (caigu-des, cops) o incapacitats laborals, quesón molt més òbvies.

També són un focus d’atenció lesdesigualtats en salut que produeix laprecarietat, un tema molt candent. «La si-tuació laboral afecta moltíssim a les per-sones, a la seva salut i a la seva vida»,diu el cap de la unitat.

Un dels seus treballs més recents s’habasat en les condicions laborals dels im-migrants. L’objectiu era entendre què pen-sen els immigrants respecte del tipus defeina que fan aquí, si posen en perill la se-va salut. Un tema tabú, segons Benavides.

Per a la primera fase de l’estudi varenentrevistar a 158 persones. «Per a aquestsestudis t’has de llençar al carrer, buscarals immigrants als locutoris, a les esglé-sies, a les ONGs, etc., i fer-los entre-vistes obertes, sense un guió tancat».Aquestes són gravades i, a través de pro-grames informàtics, s’estructuren elsdiscursos en paraules claus, a partir deles quals es defineixen les idees preva-lents entre els enquestats.

Basant-se en les respostes a aquestesentrevistes, ara s’ha fet un qüestionari tan-cat que s’ha passat a 2.434 immigrants.Aquest treball serà el primer estudi quan-titatiu sobre immigració i salut laboral feta Espanya i en ell col·laboren col·leguesde la California University at Davis.

L’evolució de les lesions laborals aEspanya és una altra de les línies de tre-ball del grup. A finals dels 90 el governva posar en marxa plans per intentar pre-venir els accidents laborals. Algunes co-

munitats autònomes van aplicar-los id’altres no. El grup va estudiar la dife-rència entre l’abans i el després delsplans. El resultat és que les lesions la-borals van disminuïr però no hi havien di-ferències entre comunitats. Per què? EnBenavides té vàries hipòtesis, una d’e-lles és que probablement les empresesque tenien seus a diferents comunitatsvan acabar aplicant els plans a totes lesseus. «Una altra raó per a la disminucióde les lesions és que hem exportat elsriscos; les empreses més perilloses hanestat traslladades al 3r món», confessa.

A més de la recerca, la unitat té res-ponsabilitats docents, per exemple alMàster en Salut Laboral que començaaquest any i a la Unitat Docent de Medi-cina del Treball on 15 nous metges in-terns residents (MIR) comencen cadaany aquesta especialització.

El tercer punt fort del grup és la trans-ferència de coneixement. El 2004 vancrear l’Observatori de Salut Laboral, unainiciativa conjunta amb un institut sindi-cal i una mútua, on recopilen, analitzeni difonen dades sobre la qualitat delsserveis de prevenció de riscos laborals.

«Com acadèmics el nostre objectiu ésproduir coneixement. Però la nostra fei-na no acaba aquí. Volem ser pro-actiusen la transferència», diu Benavides. «Peraixò sovint tenim encontres amb ONGs,amb sindicats, amb empreses, per talde comunicar-los l’evidència científica ique la incloguin en els seus discursos,i que serveixi de base per a noves polítiques».

ting their health at risk. A taboo topic, ac-cording to Benavides.

For the first phase of the study they in-terviewed 158 people. “For this type ofstudies one has to jump to the street,look for the immigrants in churches,NGOs, etc. And do open interviews, with-out a closed plan”. These interviews arerecorded and, through computer pro-grams, they are structured into keywords, from which the prevalent ideasamongst the interviewed are defined.

Based on the responses to these in-terviews, now there is a closed ques-tionnaire that has been handed out to2,434 immigrants. This work, which isdone in collaboration with the CaliforniaUniversity at Davis, will be the first quan-titative study on immigration and occu-pational health in Spain.

The evolution of occupational injuriesin Spain is another of the lines of work ofthe group. By the end of the 90s the gov-ernment started some plans to try toprevent work accidents. Some autono-mous communities applied the norms,while others didn’t. The group studiedthe differences between before and afterimplanting the plans.

The results: the work accidents werereduced, but there were no differencesbetween the communities. Why? Bena-vides has several hypotheses, amongstthem that probably companies that hadbranches at different communities endedup applying the plans to all of them. “An-other reason for the decrease in injuriesis that we have exported the risks: themost dangerous industries have been lo-cated to the third world”, he confesses.

Apart from research, the group worksa lot on education. For example in the“Master on Occupational Health” thatstarts this year, or in the “Teaching Uniton Occupational Medicine”, in which 15new internal medical doctors (MIR) startevery year this specialisation.

The third strong point of the group istransfer. In 2004 they created the Occu-pational Health Observatory, a joint ini-tiative with a trade union and a privatehealth insurer, in which they collect,analyse and disseminate data on thequality of the risk prevention services.

“As academics, our aim is to produceknowledge. But our job doesn’t finish he-re. We want to be pro-active in the trans-fer of this knowledge”, says Benavides.“So we often have meetings with NGOs,trade unions and companies, in order toshare with them the scientific evidence,so they include it in their discourse andit serves as the basis for new policies” �

“Society is our research lab”

We are in the intersection betweensocial and biological sciences”.This is how Fernando Benavides,

head of the Research Unit on Occupa-tional Health at the CEXS-UPF, defineshis group. The variety of disciplines inthe group confirms this. There are psy-chologists, sociologists, documentalists,political scientists, anthropologists, bi-ologists, doctors and statisticians. “Forour job it is important to know even his-tory or law”, explains Benavides.

The unit is located at the first floor ofthe PRBB and is part of the Epidemiolo-gy and public health CIBER. Their analy-sis tools are surveys and statistics, andone of the subjects more studied arework accidents. “Many diseases that canbe related to work, such as asthma,deafness or cancer, are very difficult tolink causally to a specific work task”,continues Benavides. This is why the unitis focusing on the study of injuries (falls,knocks) or work invalidity, which are moreobvious.

Another focus of attention are thehealth inequalities that bad work condi-tions produce —a hot topic. “The laboursituation affects people a lot: their health,their lives”, says the head of the unit.

One of their more recent works wasabout the working conditions of immi-grants. The aim was to understand whatimmigrants think of the type of jobs theydo here, whether they feel they are put-

«El nostre laboratori és la societat»UNITAT DE RECERCA EN SALUT LABORAL (CEXS-UPF) - FERNANDO G. BENAVIDES

«

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

JOHN REINITZ, Friday December 5.

Reinitz maintains a computationallab at the Applied Mathematics andStatistics (AMS) Department, and abiology lab in the Center for Devel-opmental Genetics (CDG), which is

part of the Centers of Molecular Medicine(CMM) at Stony Brook University, in the US. Heis working on three main projects. In the firstone, Pattern Formation, he is using gene cir-cuit models to study pattern formation in ear-

HEINER BOEING, Monday Decem-

ber 15. Boeing, from the Depart-ment of Epidemiology of the GermanInstitute for Human Nutrition (DIFE)Potsdam-Rehbrüke, in Germany, aimsto investigate the relationship be-

tween diet and the incidence of cancer and oth-er chronic diseases. He is interested in method-ologies such as dietary intake measurement,dietary pattern analysis, and biomarkers of diet.He is also doing aetiological research into di-

ly embryogenesis of the fruit fly Drosophilamelanogaster. For the second project, the Tran-scription project, he aims to show how modu-lar enhancers arise from groups of bindingsites. Finally, he also works on QuantitativeData Acquisition. Related to this project Rei-nitz is the team leader of FlyEx, a database ofsegmentation gene expression in Drosophilathat stores quantitative data on gene expres-sion in the segmentation genetic network infruit fly.

etary, anthropometrical, and genetic risk fac-tors of chronic conditions and diseases. In par-ticular, he is involved in the EPIC-PotsdamStudy, a prospective cohort study with 27, 548participants that aims to investigate the ef-fect of nutrition on the development of cancerand other chronic diseases. The EPIC-Potsdamstudy is part of the multi centre EU-funded Eu-ropean Prospective Investigation into Cancerand Nutrition (EPIC) with around 521,000 sub-jects.

«

Diversitat5 desembre de 2008 | www.prbb.org

L’Hospital del Mar és un dels Top 20 hospitals espanyolsMaribel Pérez

Els hospitals del Mar i de l’Esperan-ça ocupen, per tercer any consecu-tiu, els primers llocs del rànquing

dels millors hospitals amb especialitatsde referència. En aquesta categoria s’in-clouen els grans centres hospitalarisamb una mitjana d’uns 500 llits que ofe-reixen algunes de les especialitats demajor complexitat, com l’hemodinàmicacardíaca o la neurocirurgia, i que són dereferència per a hospitals comarcals icentres de primària. Per tal de fer el ràn-quing, s’han avaluat paràmetres coml’índex de mortalitat, les complicacionsi readmissions, l’estada mitjana i l’ín-dex de cirurgia sense ingrés. El pro-

grama Hospitals Top 20 també ha re-conegut la pràctica clínica del serveide Neurologia pels resultats obtingutsen el maneig de la malaltia vascular-ce-rebral (ICTUS).

L’Hospital del Mar ha estat també no-tícia recentment per la seva primerapràctica de la cirurgia «N.O.T.E.S.» (queen anglès significa cirurgia amb extrac-ció d’òrgans a través d’orificis naturals),un tipus d’intervenció amb molt poquesexperiències tant a la resta de l’Estat es-panyol com a Europa. Concretament, l’e-quip d’Urologia, amb la col·laboració delDr. Antonio Alcaraz de l’Hospital Clínic deBarcelona, pioner a Europa en aquesttipus de cirurgia, va realitzar al setembrel’extracció d’un ronyó per la vagina, se-guint la via del part natural.

NOTÍCIES GENERALS / GENERALS NEWS

The Hospital del Mar is one of the

Top 20 Spanish hospitals

Hospital del Mar and hospital del’Esperança are by third consec-utive year within the first posi-

tions in the ranking of the best hospi-tals with reference specialities. This cat-egory includes the big hospitals with anaverage of 500 beds that offer some ofthe more complex specialities, such ascardiac hemodynamics or neurosurgeryand that are the reference hospitals forother regional hospitals or primary cen-ters. The evaluation included parame-ters such as mor tality index, compli-cations and readmissions, the averagestay at the hospital and the index ofsurgery without admission. The program

“Hospitals Top 20” has also recognisedthe clinical practice of the Neurologyser vice for their results in the man-agement of the cerebro-vascular dis-ease.

The Hospital del Mar has also beenin the news recently for their first prac-tice of the N.O.T.E.S. surgery (NaturalOrifice Translumenal Endoscopic Sur-gery), a type of intervention for whichthere are ver y few previous experien-ces in the rest of Spain and Europe. Spe-cifically, the Urology team, in collabo-ration with Antonio Alcaraz from theHospital Clínic de Barcelona (a pioneerin Europe in this type of surgery), ex-tracted a kidney of a patient throughher vagina following the path of naturallabour �

El CRG celebra els ajutsaconseguits

Laia Cendrós

Els investigadors que enguany hanrebut un ajut de la secció deciències de la vida del Consell de

Recerca Europeu (ERC per les seves si-gles angleses) a Catalunya es varen reu-nir el 27 de novembre a l’auditori delPRBB. L’objectiu era posar en comú elsprojectes premiats, així com donar mésvisibilitat a la recerca de qualitat desen-volupada a Catalunya i motivar als jovesinvestigadors.

Així com els investigadors compartei-xen informació, dades i estudis, és tam-bé important compartir els èxits obtin-guts dins el seu entorn professional mésproper. Per això, el CRG, el centre que haaconseguit més ajuts ERC en ciènciesde la vida a Catalunya (per a en LuisSerrano, Mark Isalan, Ben Lehner i Her-nán López-Schier) va decidir organitzaraquest acte, que va finalitzar amb un de-bat sobre la investigació biomèdica a Ca-talunya i a Europa.

The CRG celebrates the ERC

grants received

The researchers working in Catalo-nia that have received an ERC (Eu-ropean Research Council) grant on

life sciences this year met last Novem-ber 27th at the PRBB conference hall.The aim was to present the awardedprojects, as well as to give more visibil-ity to the quality research taking placein Catalonia and to motivate young re-searchers.

In the same way that researchersshare information, data and studies, it isalso important to share the successesobtained within their closest profession-al environment. This is why the CRG, thecentre that has obtained more life sci-ences ERC grants in all of Catalonia(awarded to Luis Serrano, Mark Isalan,Ben Lehner and Hernán López-Schier)decided to organise this event, which fin-ished with a debate about biomedical re-search in Catalonia and the rest of Eu-rope �

Maruxa Martínez-Campos

Més de dos milions d’euros, delsset milions recaptats aquest anyper la Marató de TV3, aniran a

parar a projectes de recerca dels centresdel PRBB.

Aquest any 159 projectes de tot Catalu-nya s’han presentat a la convocatòria d’a-juts de la Fundació La Marató de TV3, queenguany ha destinat els fons recollits depersones particulars, entitats i empreses,a l’estudi de malalties cardiovasculars.D’aquests projectes, se n’han escollit 26,i 6 d’aquests han vingut a parar al Parc.

Els projectes que rebran finançament—entre 200.000 i 500.000 ¤ cadas-cun— estan dirigits per Roberto Elosua(IMIM-Hospital del Mar), per Cristina López(UPF) i Juan Miguel Redondo (CNIC), perMiguel Valverde (UPF) i Juan Miguel Re-dondo (CNIC), per Miguel Valverde (UPF)i Mariano Senti (IMIM-Hospital del Mar),per James Sharpe (CRG) i Juan JoséSanz (CNIC), per Antonio García de Her-reros (IMIM-Hospital del Mar) i José Luisde la Pompa (CSIC), i per Jaume Mar-rugat (IMIM-Hospital del Mar), Joan Sa-la (Hospital Universitari Dr. Josep Trueta)i Nino Kuenzli (CREAL-IMIM).

Dos milions d’euros de la Marató aniran ainvestigadors del PRBB

Two million euros of the Marató

will go to researchers at PRBB

More than two million euros, out ofthe seven million collected bythe Marató de TV3, will go to re-

search projects from the centres at thePRBB.

159 groups from all over Cataloniahave applied for the grants of the “Fun-dació La Marató de TV3”, which this yearhas given the money collected from par-ticular individuals, entities or companiesto the study of cardiovascular diseases.From these projects, only 26 were selec-ted, and 6 of them are from researchersat the PRBB.

The projects that will receive funding—between 200,000 and 500,000¤

each— are directed by Roberto Elosua(IMIM-Hospital del Mar), by Cristina López(UPF) and Juan Miguel Redondo (CNIC),by Miguel Valverde (UPF) and MarianoSenti (IMIM-Hospital del Mar), by JamesSharpe (CRG) and Juan José Sanz (CNIC),by Antonio García de Herreros (IMIM-Hos-pital del Mar) and José Luis de la Pom-pa (CSIC), and by Jaume Marrugat (IMIM-Hospital del Mar), Joan Sala (HospitalUniversitari Dr. Josep Trueta) and NinoKuenzli (CREAL-IMIM) �

Fira de les il·lusions del cervell. El pro-per 19 de desembre a la sala Razzma-tazz, organitzada per Mara Dierssen(CRG), tindrà lloc una fira de les il·lu-sions del cervell. Inclou una gimcanacientífica amb el sorteig d’un iphone!

“Illusions of the brain”. A fair about “Il-lusions of the brain” will take place nextDecember 19 at Razzmatazz, organisedby Mara Dierssen (CRG). It includes ascientific team game with a final draw foran iphone! �

NOTÍCIA BREU / BRIEF NEW

www.prbb.org | desembre de 2008 6Diversitat

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Ivonne Quimbayo (Colombia) from

CMRB recommends: Christmas Fritters

Ingredients: 1 1/2 cup of grated manchegocheese2 eggs1 cup of maize flour1 little spoon of salt.

Mash the cheese, and mixwith the eggs, the flour andthe salt. Make ball shapeswith the dough, and fry them

in hot oil until they start growing and be-come brownish. Professionals make theballs perfectly round, but at home theyusually have varied forms. This way,cooking becomes a family game in whichthe aim is to find out which shape rep-resents each fritter! �

Ivonne Quimbayo (Colòmbia) del CMRB recomana: Bunyols de NadalIngredients: 1 1/2 tasses de formatge semi curat rat-llat2 ous1 tassa de farina de blat demoro1 culleradeta de sal.

S’aixafa el formatge, esbarregen els ous, la farina ila sal. Es fan boletes amb lamassa i es posen a fregir enoli calent fins que comencena créixer i es tornen daura-des.

Als professionals els hi quedenmolt rodones, però a casa solen serde formes variades, el que fa que esconverteixi en un joc per tota la famí-lia descobrir quina forma té cada bu-nyol!

Aquesta imatge, cedida per en Ru-bén Vicente de la UPF, mostra lalocalització intracel·lular de tres

proteïnes marcades de forma fluores-cent. A la primera columna veiem lacèl·lula en condicions normals. La sego-na columna mostra la cèl·lula desprésd’un tractament amb digitonina, toxinaque permeabilitza la membrana plasmà-tica sense afectar les membranes delsorgànuls interns, seguida d’un tracta-ment amb un enzim que trenca les pro-teïnes.

Les proteïnes del citosol marcadesamb groc i blau són degradades per l’en-zim, mentre que la proteïna marcadaamb vermell està protegida degut a quees localitza a l’interior d’un orgànulcel·lular. Experiments com aquest per-meten estudiar la distribució topològicade les proteïnes, indispensable per en-tendre la seva funció.

Where are the proteins?

This image by Rubén Vicente (UPF)shows the intracellular localisationof three proteins fluorescently la-

belled. In the first column we can see thecell under normal conditions. The secondcolumn shows the cell after a treatmentwith digitonin —a toxin that permeabilis-

On són les proteïnes?

es the plasma membrane without affect-ing the membranes of the internal or-ganelles— followed by a treatment withan enzyme that digests proteins.

The cytosol proteins labelled in yellowand blue are degraded by the enzyme.The red protein, on the other hand, isprotected because it is inside a cellularorganelle. These experiments allow us tostudy the topological distribution of pro-teins, which is essential to understandtheir function �

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

El Nadal (Christmas) és una èpo-ca (time) meravellosa per a (for)les criatures (children): festes

(parties), menjar (food), regals (pre-

sents)… Aquests darrers els porten(bring) els Reis Mags el dia (day) 6 degener (January), però (but) a Catalu-nya hi ha (there is) un altre (another)personatge (character) ben tradicionalque, avançant-se, ja (already) els por-ta alguns (some) dolços (sweets) i pe-tits (small) regals, per anar-se prepa-rant (be prepared).

Es tracta (it is) del Tió de Nadal, untronc (tree trunk) amb (with) dues(two) potes (legs) cara (face) i ulls(eyes) —i sovint (often) una barretina(the typical Catalan hat)— a qui sel’ha d’alimentar (feed) cada (every) nit(night), amb peles (skin) de fruita i

«Per Nadal caga el tió»

restes (leftovers) de menjar (food), jades de principis (from the beginning

of) de desembre (December). També(also) se’l tapa (cover) amb una man-ta (blanket) per tal que no passi fred(be cold) durant (during) la nit.

Així (like this) de ben cuidat (well

taken care of), arribat el dia de Nadal,el tió se sent (feels) agraït (grateful),i «caga» (“shits”) regals per als (for)més petits (small ones). Per tal (so

that) que cagui, els nens l’animen (en-

courage) a cops (knocks) de bastó(stick), tot cantant (singing) cançons(songs) típiques (typical).«Caga tióametlles (almonds) i torró (typical

Christmas desert)si (if) no vols (want) cagaret donaré (will give you) un cop de bastó» �

7 desembre de 2008 | www.prbb.org Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

New government in the US, new science?

Independently from political positions, there is a general consensus amongst theinternational academic world of how negative has the Bush administration beenfor American science and research. The study of stem cells with public money has been paralysed, global warming has been

ignored and the teaching of intelligent design in schools has been fostered. Also, thelast 5 years have seen a decrease in the budget of the National Institutes of Health (NIH).

Could the newly elected US president, Barak Obama, give a new impulse to Ameri-can science?

El·lipse has asked four researchers from the centres of PRBB who have recentlyworked in the US.

Nou govern als Estats Units, nova ciència?Independentment de posicions polítiques, existeix un cert consens dins el món

acadèmic internacional de com de negativa ha estat l’administració Bush per a laciència nordamericana. S’ha paralitzat l’estudi en cèl·lules mare amb diners públics, s’ha ignorat l’es-

calfament global i s’ha defensat el disseny intel·ligent. No només això, sinó que elfinançament de la recerca també s’ha vist greument afectat; efectivament, elsdarrers 5 anys s’han congelat els pressupostos dels Instituts Nacionals de Salut(NIH).

Podria el nou president escollit el passat novembre, Barak Obama, donar un nouimpuls a la ciència nordamericana?

El·lipse ho ha preguntat a quatre investigadors dels centres del PRBB que han tre-ballat recentment als EUA.

Vivek Malhotra (CRG)

«És difícil de predir si Oba-ma pot canviar l’estat rela-tivament depriment de fi-nançament de la ciènciaals EUA. Però certament ell

està més preocupat per l’educació en ge-neral, i pels seus beneficis per a la socie-tat, que no pas l’administració Bush. Elscientífics als EUA estan esdevenint méscreatius a l’hora d’aconseguir finançament:les fonts privades i la filantropia continua-ran jugant un paper important en la recer-ca. L’elecció d’Obama porta una sensacióde seguretat i estabilitat que esperem queajudarà a tothom, incloent als científics.»

“It is difficult to predict whether Obamacan change the relative depressing stateof funding for science in the US. But heis certainly more concerned about gen-eral education, its benefits to the socie-ty, and overall more thoughtful than theBush administration. Scientists in the USare becoming more creative in securing

funds; private sources and philanthropywill continue to play a major role in re-search. But the election of Obama doesbring a sense of security and stability,which will hopefully help everyone, in-cluding the scientists.”

Concepción Rodríguez

Esteban (CMRB)

«Els investigadors hemd’estar ben contents ambla victòria d’Obama. Ell haproposat doblar el finança-

ment per a la recerca bàsica i posar fi a laprohibició federal que limita la recerca encèl·lules mare. Aquestes són molt bonesnotícies per a la comunitat científica, i es-pero que l’actual crisi econòmica no afec-ti negativament aquests grans plans.»

“Researchers should be delighted withObama’s victory. He has proposed todouble funding for basic research and toput a quick end to the federal ban thatlimits funding of stem cell research.

These are very good news for the scien-tific community, and I hope that the eco-nomic crisis will not affect negativelythese great plans.”

Stefano Guerra (CREAL)

«Hi ha hagut una gran frus-tració entre els investiga-dors d’EUA durant la dar-rera dècada en no rebresuficients fons per a la se-

va recerca. Aquesta situació podria ma-ximitzar l’impacte que Obama pot tenir al’hora d’impulsar la ciència americana,no només pel seu tradicional suport al’avenç del coneixement i la innovació, si-nó també perquè ara hi ha una bona dis-posició del món acadèmic al canvi, de-guda en part per aquesta frustració.»

“There has been increasing frustrationamong US researchers over the last de-cade or so for not having their work suf-ficiently funded. This situation might ma-ximize the impact that Obama can have

Xerrada Nobel. Guanyador del premi No-bel pels seus avenços en la comprensiódels orígens del càncer, J. Michael Bi-shop va donar una xerrada a l’auditoridel PRBB el 24 de novembre. La xerradaera part de la sèrie de conferències No-bel organitzada pel CMRB. En Juan Car-los Izpisúa Belmonte en va ser l’hoste.

Nobel lecture. The Nobel prize winner forhis advancements in understanding theorigins of cancer, J. Michael Bishop, gavea talk at the PRBB Conference Hall onNovember 24. The talk was part of theCMRB Nobel Lectures and was hosted byJuan Carlos Izpisúa Belmonte.

Noves cèl·lules mare. Investigadors delCMRB han obtingut cèl·lules mare em-

brionàries a partir de cèl·lules capil·lars.Fins ara, aquest procediment s’haviarealitzat fent servir altres tipus cel·lulars,com els fibroblasts, obtinguts per unabiòpsia de la pell. Ara els científics hanutilitzat queratinòcits, cèl·lules que estroben a la part més superficial de lapell. Així el procés de reprogramaciócel·lular és més ràpid i més eficient, per-metent reprogramar cèl·lules obtingudesa partir d’un sol cabell.

New stem cells. Researchers at the CM-RB have obtained embryonic-like stemcells (induced pluripotent stem cells)from capillary cells. So far, this proce-dure had been done from other celltypes, such as fibroblasts obtained froma biopsy of the skin. Now scientists haveused keratinocytes, cells that are at themost superficial part of the skin. Thisway the reprogramming process is fasterand more efficient, allowing the repro-gramming of cells obtained from a singlehair.

Obres a la plaça. El novembre s’han ini-ciat les obres d’adequació dels localsde la planta baixa del PRBB. Alguns lo-cals de la banda hospital es destinarana l’ampliació de les dependències delCREAL i del CRC Centre d’Imatge Mole-cular (IAT). La resta d’espais quedaranarranjats com oficines i despatxos a

l’espera d’ubicar més endavant grupso part de grups sense instal·lacions delaboratori. L’objectiu final és alliberarespai de laboratori de les altres plantesdel PRBB per ubicar-hi serveis cientifico-tècnics.

Works at the inner square. Works atthe ground floor of the building at the in-ner square have started this November.The spaces at the hospital side willserve as an extension of CREAL andCRC Molecular Imaging Centre (IAT). Therest of the spaces will be built as of-fices to locate research groups or partsof them without laboratories. The finalgoal is to win laboratory space withinthe building for scientific and technicalservices �

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

2 desembre. «PRBB Breakfast: tens unapregunta per al director?» A les 9.30 a lacafeteria, el director del PRBB, Jordi Camí,respondrà a qualsevol pregunta dels resi-dents. Aquesta és la vostra oportunitat!

“PRBB Breakfast: do you have a ques-tion for the director?” At 9’30 am in thecafeteria, the director of the PRBB, JordiCamí, will answer any of the residents’questions. This is your chance!

17 desembre. Festa de Nadal per als re-sidents. A la 13.30 h hi haurà dinar pera tots al restaurant acompanyat d’algu-na actuació.

Christmas party for the residents. At1’30 pm there will be lunch for ever-yone at the restaurant, plus some liveshows.

18 desembre. Café Científic sobre lafecundació in vitro, amb Anna Veiga(CMRB) i Maria Casado (Observatori deBioètica de Barcelona). Organitzat perSmS, tindrà lloc a les 19.30 h al CentreCívic Sant Agustí.

Café Científic about in vitro fertilization,with Anna Veiga (CMRB) and Maria Casa-do (Observatori de Bioètica de Barcelona).Organised by SmS. It will take place at7’30pm at the Centre Cívic Sant Agustí.

AGENDA

on fostering American science, not onlybecause of his traditional support to ad-vancing knowledge and innovation, butalso because there is now a ‘readiness’of the academic world to change origi-nated from this frustration.”

Ricard Solé

(GRIB:IMIM-UPF)

«Obama té una sensibilitatreal pel coneixement cientí-fic i la seva importància so-cial i econòmica. Estem en

temps de crisi, i cal ser realistes, però laseva defensa explícita del coneixement iel rebuig al fonamentalisme és una injec-ció de moral i optimisme.»

“Obama has a real sensibility for scien-tific knowledge and its social and eco-nomic importance. We are in a timeof crisis and one needs to be realistic,but his explicit defence of knowledge andhis rejection of fundamentalism is an in-jection of moral and optimism” �

Edifici www.prbb.org | desembre de 2008 8

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:

Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Laia Cendrós (CRG)

Carme Guardi (IAT/CRC Corporació Sanitària)Belen Lassaletta (IAT/CRC Corporació Sanitària)

Ivonne Quimbayo (CMRB)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: comunicacio@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

comunicacio@prbb.org

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

About Greeks and numbers

We will start with three words. Ka-lós, which means beauty, Eidós,which means image, and Sco-

peo, the verb ‘to observe’, are three Gre-ek words that joined together mean ka-leidoscope, a machine that produces abeautiful and ever changing image.

Manuel Serra has worked as a kalei-doscope. With a film of 36 pictures he hastaken a picture from a right angle, onefrom an oblique angle and another one to-wards the horizon, in total 3 expositionsfrom the same point. He has repeated themovement 12 times until covering 360º,he has ordered the pictures in a logicalorder and, as a result, he has obtainedan infinite number of PRBB buildings.

The word photography comes alsofrom the Greek and it means to draw withlight. A picture captures the light and theshadows of the reality we see on a che-mical paper. But once we see them de-veloped, the images are not the sameones we have seen initially. In the sameway that painters decided not to repre-sent ever again nature, but to interpret it,photography has been freed from theweight of having to reproduce a building inan accurate way, and instead it has drawnseveral ones where everything is stillto be done and everything is possible �

De grecs i de números

Isabel Ràfols

Començarem amb tres paraules. Ka-lós que vol dir bellesa, Eidós quesignifica imatge i Scopeo, el verb

observar, són tres paraules gregues quebarrejades construeixen Calidoscopi, mà-quina que accionada correctament pro-dueix una imatge bella i sempre can-viant.

Manuel Serra ha fet de calidoscopi.Amb un carret de 36 fotos ha fet una fo-to des d’un angle recte després oblic iuna altra a l’horitzó, en total 3 exposi-cions des del mateix punt, ha repetit elmoviment 12 vegades fins a girar 360ºsobre si mateix, les ha disposat seguintun ordre lògic i com a resultat ha obtin-gut un nombre infinit d’edificis PRBB.

El mot fotografia prové també del greci significa dibuixar amb la llum, una fotoplasma les llums i les ombres de la rea-litat que veiem sobre un paper químic.Però en veure-les revelades, les imatgesno són les mateixes que hem vist en unprincipi. Igual que els pintors van decidirno representar mai més la natura sinóinterpretar-la, la fotografia ha quedat alli-berada de la càrrega de reproduir exac-tament un edifici i n’ha dibuixat unsquants on tot està per fer i tot és pos-sible.

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS /

LABOUR RISK PREVENTION

Al febrer del 2008 es va crear laSubcomissió de treball per a l’ac-ció preventiva en activitats cien-

tífiques, un òrgan per coordinar l’acti-vitat de prevenció de riscos laboralsdesenvolupada per cadascuna de lesinstitucions integrants del PRBB. Aquestés un objectiu crucial en un edifici quees caracteritza precisament per la graninteracció entre persones de diferentsinstitucions.

La Subcomissió es reuneix men-sualment amb la tasca de fer propos-tes per a la millora de les condicions detreball, apropant la prevenció de riscosal nostre dia a dia. L’objectiu és es-tablir, amb la col·laboració de tots,una veritable cultura preventiva, fent unaprevenció integrada, propera i partici-pativa.

Rosabel Marrugat (CMRB), Sonia Al-cázar (CRG), Jordi Ruiz (IAT i CRC-CIM),Sandra Vial (IMIM-Hospital del Mar, Fun-dació IMIM i Fundació CREAL) i SergiJarque (UPF) conformen la Subcomissiójunt amb Lourdes Luque (PRBB), Su-sana González i Daniel Andreu (con-sultors externs) i Josep Llopart (presi-dent). A par tir d’ara, ells ens posaranal dia de les novetats en prevenció enaquesta nova secció a l’El·lipse.

Working for our wellbeing

In February 2008 the subcomissionfor preventive action in scientific acti-vities was created. This is an organ to

coordinate the activity of labour risk pre-vention that takes place at each of theinstitutions at PRBB. This coordinationis essential in a building characterisedprecisely by the great interaction bet-ween people of different institutions.

The subcomission meets every monthto make proposals for the improvementof the working conditions and to get riskprevention closer to our day to day lives.The aim is to establish, with the collabo-ration of everyone, a real preventive cul-ture, towards an integrated, closer andparticipative prevention.

The subcomission is formed by Ro-sabel Marrugat (CMRB), Sonia Alcázar(CRG), Jordi Ruiz (IAT and CRC-CIM), San-dra Vial (IMIM-Hospital del Mar, Fun-dació IMIM and Fundació CREAL) andSergi Jarque (UPF) together with LourdesLuque (PRBB), Susana González and Da-niel Andreu (external consultants) andJosep Llopart (president). From now on,they will keep us updated on the pre-vention novelties in this new section ofEl·lipse �

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de / Photography by Cedrik Magis (CRG)

Vetllant pel nostre benestar