Editorial

Elvira López

En el marc de «la Mercè»,festa major de Barcelona,va tenir lloc el XI Festival

Internacional Pirotècnic, en elqual pirotècnies d’arreu delmón competeixen per endur-seel premi del jurat i també el delpúblic barceloní. Aquest any l’e-difici del PRBB va ser escollitper ser la seu del jurat i delsconvidats oficials als especta-cles de focs d’artifici que esvan llençar des de l’espigó delgas, davant del Parc del Gas. Elprimer dia, divendres 19 desetembre, tot i que la pluja va

caure insistent durant tota l’es-tona, vam poder gaudir del cas-tell de focs d’una pirotècnia del’Uruguai. El dissabte els encar-regats en fer badar al públicvan ser uns francesos i, final-ment el diumenge, altra vegadasota una pluja intermitent, ungrup d’extremenys va tancar elfestival. Les terrasses es vanconvertir en unes fantàstiquesllotges per gaudir dels especta-cles i es van poder sentir els tí-pics «ohhhhh» i «ahhhhhh» quanel cel s’omplia de colors i dellums. Tot i que els tres espec-tacles van ser de gran qualitat,finalment el jurat va atorgar elpremi a la pirotècnia francesa.

Fire and light at the sky

over the park

During “Mercè”, the maincelebration of the city ofBarcelona, the 11th In-

ternational Firework Display ofBarcelona took place at thebeach of the Barceloneta. Fire-work specialists from all overthe world competed for theprize of the jury and also of theBarcelonan public. This yearthe PRBB building was chosento be the venue of the jury andthe official guests of the firespectacle that was launchedfrom the gas mole in front ofthe “Parc del Gas”. Despite the

constant rain during the firstnight on Friday, September 19,a fire castle of a Uruguayanteam could be enjoyed. On Sat-urday the ones in charge of as-tonishing the audience werethe French and finally on Sun-day, again with rain, a teamfrom Extremadura closed thefestival. The terraces were afantastic spot to enjoy the fire-works and one could hear thetypical “ohhhhs” and “ahhhhs”every time the sky turned intocolours and light. Although thethree fireworks were of a highquality, the jury finally award-ed the prize to the French fire-work team �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Octubre de 2008 NÚM. 15 www.prbb.org GRATUÏT

XI FESTIVAL INTERNACIONAL PIROTÈCNIC

Foc i llum al cel del parcYoung and enthusiastic

Two thirds of the resi-dents at PRBB are lesstan 35 years old. We

are therefore a young com-munity, and this is an addedvalue that starts showing itsfirst results. The PRBB OpenDay on October 4 is the bestexample. It all began with aninitiative started by a groupof students from the CRG,Science meets Society (seeEl·lipse 12 from June 2008),which other young resear-chers and staff from othercentres have now joined.They all aim to communicateto the public what we do, andget scientists and the publiccloser. The economic supportgiven by the directions of thecentres has given the finalboost to this imitative that, atthe closing of this edition, isabout to take place. Thereis nothing more contagiousthan enthusiasm, and this iswhat our young people areachieving. They are clearly aninjection of energy and fresh-ness that shows PRBB’s bestpart. Thank you!

Elvira López

Joves i entusiastes

El 63% dels residentsdel PRBB tenen menysde 35 anys. Som per

tant una comunitat jove, i ai-xò és un valor afegit que jaestà donant els seus fruits.La Jornada de Portes obertesdel 4 d’octubre n’és el millorexemple. Tot parteix de la ini-ciativa endegada pel grupsorgit del CRG, Science me-ets Society (vegeu El·lipsenúm. 12 de juny de 2008), ala qual s’han anat sumant jo-ves investigadors i personald’altres centres, que apostenper la divulgació, per comuni-car al públic el que fem i peracostar als científics a la so-cietat. El recolzament econò-mic donat per les direccionsdels centres ha donat l’im-puls definitiu a aquesta ini-ciativa que, al tancament d’a-questa edició, està a punt derealitzar-se. No hi ha res méscontagiós que l’entusiasmei això és el que estan acon-seguint els nostres joves.Són clarament una injecciód’energia i frescor que mos-tra la millor cara del PRBB.Gràcies!

Elvira López

Sumari / Summary

Ciència

Notícies científiques | Scientific news 2-5

Perfil de grup | Group profile: Rafael de la Torre (IMIM-Hospital del Mar) 3

Entrevista | InterviewDavd Comas (CEXS-UPF) 4

Conferències | Conferences PRBB-CRG: Octubre/October 4-5

Diversitat

Ciència al descobert | Science uncovered: Cancer 5

Català per a guiris | Catalan for foreigners 6

El plat preferit de… | The favourite dish of… Sergi Pascual (Hospital del Mar) 6

Debat actual | Current affairs debate 7

Notícies generals | General news 7

Notícies breus | Brief news 8

Edifici

Art al PRBB | Art at the PRBB 6

Els nens i el PRBB | Children and the PRBB 8

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Ciència www.prbb.org | octubre de 2008 2

Contaminació de l’aire a Europa: encara una amenaça per a la salut

El CREAL lidera un treballmolt important dins del projecte.Aquest consisteix en millorar els

Rosa Manaut

En els darrers anys s’haavançat molt en la reduc-ció de la contaminació de

l’aire i els seus efectes adver-sos sobre la salut dels euro-peus, però encara hi ha molt afer. Aphekom és un projecte enel qual hi participen 35 científicsde 23 ciutats europees ambl’objectiu de contribuir al des-envolupament de polítiques queajudin a reduir la contaminacióatmosfèrica, així com manllevarels seus efectes sobre la mor-bilitat i mortalitat respiratòria icardiovascular.

El CRG, únic centre espanyol del projecte «Prospects»teïna present en aquell moment.Però la tecnologia utilitzada enproteòmica és el principal factorlimitant en aquests estudis.

PROSPECTS ha rebut de laComissió Europea 12 milionsd’euros per als propers 5 anysprecisament per a millorar aques-ta tecnologia. Les dades que enresultin es posaran a disposicióde tota la comunitat científica ies podran utilitzar per a gene-rar nous descobriments respec-te de les bases moleculars demúltiples malalties humanes.

El consorci inclou tant labo-ratoris com empreses expertesen camps complementaris a laproteòmica, i el grup d’en Ser-rano aporta el seu coneixementen biologia de sistemes i dis-seny de models biològics.

Laia Cendrós

El grup de Disseny de Sis-temes Biològics del CRG,liderat per Luis Serrano,

és un dels fundadors del projec-te europeu PROSPECTS, i l’únicgrup espanyol que hi participa.

Aquest projecte té l’objectiude desenvolupar noves tecno-logies en proteòmica, un noucamp en la recerca biomèdicaque estudia a gran escala laidentificació i les característi-ques de les proteïnes.

La proteòmica pretén establirl’inventari complet de proteïnespresents a una cèl·lula en unmoment donat, com si es tractésd’una fotografia que plasma lavarietat i la quantitat de cada pro-

CRG is the only Spanish

centre in the EU project

“PROSPECTS”

The group of Design of Bio-logical Systems from theCRG, lead by Luis Serrano,

is one of the founders of theEuropean project PROSPECTS(PROteomics SPEcification inTime and Space) and the onlySpanish group that participatesin it. The goal is to develop newtechnologies in proteomics, anew field in biomedical researchthat studies the identificationand characterisation of proteinsat large scale.

Proteomics aims to estab-lish a complete inventory ofall the proteins present in acell in a given moment, as if it

nology nowadays is the mainlimiting factor for these stud-ies.

PROSPECTS has received 12million euros for the next 5years from the European Com-mission precisely to improvethis technology. The resultingdata will be available to thewhole scientific community andthey will be useful to generatenew discoveries about the mo-lecular bases of several humandiseases.

The consortium includesboth laboratories and expertcompanies in fields comple-mentary to proteomics. The Ser-rano lab contributes with theirknowledge on systems biologyand the design of biologicalmodels �

La injustícia és la pitjor epidèmia socialde Recerca en Desigualtats deSalut (CEXS-UPF), ha coordinatla xarxa de coneixement de laComissió sobre Condicions d’o-cupació i treball.

L’informe assenyala clares di-ferències segons la classe so-cial, la immigració, el gènere ol’ètnia. Per exemple, en els 18països estudiats, les dones co-bren de mitjana entre un 70% iun 80% del salari que cobren elsseus companys. L’educació ésun altre tema clau, ja que lamortalitat i morbilitat afecten deforma més acusada a les perso-nes amb els nivells més baixos.Un altre cas és la precarietat la-boral, on els estudis coordinatsper Benach a Espanya mostrenun clar augment en la prevalen-ça de problemes mentals engent en situació precària.

Segons la Comissió, «reduirles desigualtats de salut és un

Núria Pérez

La justícia social és cosade vida o mort. Afecta acom viu i treballa la gent,

a les seves probabilitats de pa-tir malalties i al seu risc demort prematura. Així ho corro-boren els múltiples estudiscientífics recollits en l’informefinal de la «Comissió dels de-terminants socials de la salut»que es va presentar el 28 d’a-gost a Ginebra.

Aquesta Comissió, creadaper l’OMS amb l’objectiu de ge-nerar una agenda en favor de laigualtat en salut, ha treballatdurant tres anys amb expertsd’arreu del món mostrant l’im-pacte en la salut de l’ocupació,la globalització o l’exclusió so-cial, entre d’altres determinantssocials. Joan Benach, del Grup

Air pollution: still a menace

to Europe’s health

In the last years a lot hasbeen done to reduce air pol-lution and its effects on the

health in Europe, but there’s stilla lot to do. Aphekom is a proj-ect in which 35 scientists from23 European countries partici-pate with the aim of contributingto the development of policiesthat help reduce the air pollu-tion and its effects on respira-tory and cardiovascular dis-ease.

The CREAL leads an impor-tant work within the project.They will help improving meth-

ods to determine the expositionto traffic and to evaluate the im-pact of air pollution in the de-velopment of chronic diseasessuch as asthma and atheroscle-rosis.

The project, sponsored bothby the European Commissionand by the participant institu-tions, will generate updated in-formation and practical tools.These should be useful forpoliticians to promote more ef-ficient policies, for health pro-fessionals to better assess themost vulnerable groups, andfor individuals to choose themost healthy option in their dai-ly life �

mètodes de determinació d’ex-posició al trànsit i avaluar l’im-pacte de la contaminació atmos-fèrica en el desenvolupamentde malalties cròniques coml’asma i l’arteroesclerosi.

El projecte, cofinançat per laComissió Europea i per les ins-titucions participants, aportaràinformació actualitzada i einespràctiques i fiables per tal queels responsables polítics puguinpromoure polítiques més efecti-ves, per tal que els professio-nals de la salut puguin assesso-rar millor als grups vulnerablesi per tal que els individus puguintriar l’opció més saludable en laseva vida quotidiana.

imperatiu ètic, ja que la injustí-cia social està afectant a gent agran escala». La Comissió re-clama per tant la necessitatd’accions i polítiques socialsencaminades a posar fi a aques-tes diferències.

Injustice is the worst

social epidemic

Social justice is a matter oflife and death. It affectsthe way people live and

work, their consequent chance ofillness, and their risk of prema-ture death. This is the conclu-sion of the multiple studies col-lected in the final report of the“Commission on Social Determi-nants of Health” that was pre-sented in Geneva on August 28.

This commission, which wasset up by the WHO with the aimof creating a pro-equity healthagenda, has worked for threeyears with experts from all overthe world to show the impact ofoccupation, globalization or so-cial exclusion, amongst othersocial determinants, on health.Joan Benach, from the researchgroup on Health Inequities(CEXS-UPF), coordinates the“Employment Conditions Knowl-edge Network” that is part ofthe commission.

The report shows clear diffe-rences according to social class,

Les desigualtats no es donen tantsols entre països pobres i rics

Conèixer les interaccions entre lesproteïnes és essencial per entendre

el funcionament de les cèl·lules

immigration, gender or ethnicity.For example, in the 18 countriesstudied, nominal wages for wo-men are on average only 70% to80% those of their male coun-terparts. Education is anotherkey issue, since mortality andmorbidity affect more peoplewith a lower level of education.Another issue is precarious em-ployment: the studies coordi-nated by Benach in Spain showa clear increase in the preva-lence of mental problems inpeople without a stable workcontract.

According to the commission,“it is an ethical imperative toreduce health inequities, sincesocial injustice is affecting peo-ple on a grand scale”. The com-mission therefore points out theneed for actions and social poli-cies aimed to put an end to the-se differences �

was a photograph that cap-tures the variety and quanti-ty of each protein. But tech-

Ciència3 octubre de 2008 | www.prbb.org

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Maruxa Martínez-Campos

En Rafael de la Torre dirigeix el grupde recerca clínica en farmacologiahumana i neurociències, un dels

vuit grups del programa de neuropsico-farmacologia de l’IMIM, del qual n’éstambé el coordinador.

Aquest farmacèutic va començar laseva carrera a l’Hospital del Mar en l’è-poca en que en Jordi Camí, actualmentdirector del PRBB, va impulsar la crea-ció de la primera unitat de desintoxicaciód’heroïnòmans. Allà es van començar và-ries línies de recerca sobre la farmaco-logia clínica de les drogues d’abús.

«Vàrem estar molts anys fent això. Araens interessen els efectes adversos deles drogues sobre les persones que lesconsumeixen», explica de la Torre. «Hempassat d’estudis molt controlats a sortira estudiar la gent del carrer. Volem veu-re si, pel fet de prendre drogues, hi hauna major prevalença de patologies psi-quiàtriques o es pot tenir un rendimentcognitiu més baix». També els interessasaber quins factors genètics o ambien-tals fan a la gent més susceptible de pa-tir aquests efectes adversos.

Per a tots aquests estudis comptenamb voluntaris, persones que consu-meixen drogues habitualment i que espoden registrar al programa a través de lapàgina web www.estudiardrogas.imim.es. Pel que fa a la situació de la drogoad-dicció a Espanya, les grans epidèmiescom la de l’heroïna ja han passat, se-gons de la Torre. «Però la dificultat d’avuien dia és que tenim joves que poden es-tar prenent 6 o 7 drogues diferents alho-ra, en funció de l’oferta. I l’efecte d’aquestconsum múltiple és totalment desco-negut».

A més de l’estudi de les drogues d’a-bús, concretament la MDMA (èxtasi), lacocaïna, la GHB (èxtasi líquid) i el can-nabis, el laboratori estudia també, encol·laboració amb cardiòlegs i bioquí-mics, la dieta mediterrània. Van comen-

«Divulgar és tant o més important que publicar»

ciar. «Si no féssim això, res del que femno tindria sentit», finalitza.

“Disseminating knowledge to society

is as important as publishing”

Rafael de la Torre directs the clinicalresearch group in human pharma-cology and neurosciences, one of

the eight groups of the Neuropsychophar-macology Programme of the IMIM thathe coordinates.

This chemist started his career at theHospital del Mar when Jordi Camí, the cur-rent director of the PRBB, fostered thecreation of the first unit for the detoxifi-cation of heroine addicts and it was thenwhen the research on clinical pharma-cology of drugs of abuse started.

“We did this for many years. Now weare interested in the adverse effects ofthe drugs on people who consume them”,explains de la Torre. “We have gone fromdoing very controlled studies to study-ing the people in the street. We wantto see if drug addicts could have a higherprevalence of some psychiatric patholo-gies, or a lower cognitive performance”.The group is also interested in knowingwhich genetic or environmental factorsmake people more susceptible to sufferthese adverse effects.

For these studies they use volunteers,drug consumers who can register to theprogramme through the web www.estudi-ardrogas.imim.es. Talking about the drugaddiction situation in Spain, de la Torresays the big epidemics, such as that ofheroine, are gone. “But today’s difficultyis that we have young people who maybe taking 6 or 7 different drugs at thesame time, depending on the offer. Andthe effect of this multiple consumption iscompletely unknown”.

Apart from the study of drug abuse —spe-cifically on MDMA (ecstasy), cocaine,GHB (liquid ecstasy) and cannabis— thelab has been studying the Mediterraneandiet in collaboration with cardiologistsand chemists. They started evaluatingwhether the polyphenols of olive oil wereabsorbed by the organism and whetherthis could partially explain the oil bene-ficial effects. “Now we are consideringnew projects connecting the Mediter-ranean diet and neurosciences, to un-derstand how the diet affects a person’scognitive performance”.

The group is formed by about twentypeople from different specialities. Nurses,psychologists, chemists, biologists andmedical doctors are part of this groupcharacterised by its multidisciplinarity. Al-so, much of what they do is done in colla-boration with other researchers such asMaribel Covas (IMIM), Rafael Maldonadoand Olga Valverde (UPF), as well as withother groups from outside the PRBB.

De la Torre doesn’t need to think twiceabout what has been the major contri-bution of the group. “The human pharma-cology of ecstasy has been done here.Anyone who wants to talk about it needsto refer to our publications”.

But publishing is not everything for dela Torre. He accepts that it is necessarydue to the way the system works, but it’smore important to disseminate the mes-sage and make sure it gets to the peoplewho can benefit from it. “If we didn’t dothis, nothing of what we do would makesense”, he concludes �

çar avaluant si els polifenols de l’oli d’oli-va eren absorbits per l’organisme i si aixòpodia explicar parcialment els efectesbeneficiosos per a la salut derivats delseu consum. Ara estan obrint noves lí-nies relacionades amb aquest tema.«Ens plantegem nous projectes fronte-rers connectant la dieta mediterràniaamb les neurociències, entendre com ladieta afecta al rendiment cognitiu de lespersones».

Al grup hi treballen actualment unavintena de persones de diverses espe-cialitats. Infermeres, psicòlegs, químics,farmacèutics, biòlegs i metges formenpart d’aquest laboratori que es caracte-ritza per la seva multidisciplinaritat. Amés, molt del que fan és en col·labora-ció amb altres investigadors, com la Ma-ribel Covas (IMIM) o en Rafael Maldo-nado i l’Olga Valverde (UPF), així comd’altres grups externs al PRBB.

De la Torre té clar quina ha estat lamajor contribució del grup. «La farmaco-logia humana de l’èxtasi s’ha fet aquí.Qualsevol persona que en vulgui parlarha de citar les nostres publicacions».

Però publicar no ho és tot per a en dela Torre. Accepta que és necessari atèscom funciona el «sistema» però el mésimportant és «predicar», fer arribar elmissatge a la gent que se’n pot benefi-

GRUP DE RECERCA CLÍNICA EN FARMACOLOGIA HUMANA

I NEUROCIÈNCIES - RAFAEL DE LA TORRE (IMIM-HOSPITAL DEL MAR)

Els receptors nicotínics regulen la dopaminaNúria Pérez

Rafael Maldonado i Patricia Ro-bledo, del CEXS-UPF, son elsco-autors d’un estudi que de-

mostra la impor tància de la subuni-tat B2 del receptor colinèrgic nicotí-nic en la regulació de la dopamina,un dels neurotransmissors més im-por tants en el control del movimentespontani.

L’ar ticle demostra que la subunitatB2 regula la dopamina present al cos es-triat del cervell, així com també el com-

por tament motor espontani. Aquestatroballa ha estat possible gràcies a lareincorporació del gen B2 en una ubi-cació precisa del cer vell de ratolinsamb una mancança genètica d’aquestgen, una tècnica anomenada de «rescatgènic». Així s’ha demostrat que el «res-cat» del gen B2 normalitza la funció do-paminèrgica i restableix la locomoció es-pontània.

Maldonado destaca que «aquests re-sultats obren noves vies per al dissenyd’agents terapèutics més selectius i efi-caços per combatre amb processos cog-nitius i motors en el ser humà».

tor movement. This finding has been pos-sible thanks to the reincorporation of thegene B2 to a specific area of the brain inmice that were lacking this gene. This isa technique called “genetic rescue”, andwith it the researchers have demonstrat-ed that the rescue of the gene B2 norma-lises the dopaminergic function and re-es-tablishes the spontaneous locomotion.

Maldonado highlights that “these re-sults open new ways for the design ofmore selective and efficient therapeuticagents in order to fight neurological dis-orders related to cognitive and motorprocesses in humans” �

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Nicotinic receptors regulate dopamine

Rafael Maldonado and Patricia Rob-ledo, from the CEXS-UPF, are co-authors in a study that demonstra-

tes the impor tance of the B2 subunitfrom the nicotinic cholinergic receptorin the regulation of dopamine, one of themost impor tant neurotransmitters inthe control of spontaneous movement in theorganism.

The article shows that the B2 subunitis crucial in the regulation of the dopami-ne present at the “corpus striatum” of thebrain, as well as of the spontaneous mo-

Ciència www.prbb.org | octubre de 2008 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

Maruxa Martínez-Campos

Què pretén «Genographic»?

Es tracta d’esbrinar la història de lespoblacions humanes des del nostre ori-gen africà. Saber com s’han colonitzatels diferents continents i quines han es-tat les barreges de poblacions.

I per què és important això?

No entendrem la diversitat genètica actualsense entendre la història de les pobla-cions. Això ens donarà un coneixement bà-sic que altres disciplines podran aprofitar.

Podré conèixer l’origen de la meva família?

El projecte té tres parts. Una és la par-ticipació pública: qualsevol persona potcomprar un kit, fer-se un raspat bucal,enviar-lo i al cap de sis setmanes rebreels resultats del seu perfil genètic.Aquesta part pública ajuda a finançar lesaltres dues: el projecte científic i la Fun-dació Genographic, fundació que preténajudar al manteniment de la llengua, lamúsica, i altres aspectes de poblacionsen perill de perdre la seva cultura.

Explica’ns més en detall el projecte

científic.

S’ha dividit el món en 10 regions geogrà-fiques i hi ha un equip responsable pera cada regió —nosaltres ho som d’Eu-ropa. De cada regió es recolliran unes10.000 mostres, de sang o saliva, de lesque se’n extraurà l’ADN i s’analitzarà.

Les mostres són de voluntaris —quehan de signar un consentiment infor-mat— però és important que siguinautòctons. Així, a Amèrica s’agafaranmostres només de la població originalameríndia. No interessen mostres d’a-froamericans, per exemple. Aquestes se-rien interessants per estudis sobre lesmigracions d’esclaus, però el que estemestudiant són migracions més antigues,aquelles que es van originar fa 200.000anys. A Europa és més fàcil: només de-manem que, com a mínim, tres genera-cions siguin europees.

Com aconseguiu recollir 10.000 mos-

tres de tota Europa?

Ens hem posat en contacte amb cientí-fics de diferents països d’Europa per talque recullin les mostres a hospitals o

bancs de sang dels seus països i, en al-guns casos, en facin l’anàlisi. Ja tenimmés de 1.500 mostres de diverses re-gions geogràfiques. A d’altres regionsfalta que el projecte sigui aprovat pelscomitès ètics locals i, en alguns països,encara estem buscant col·laboradors.

Com analitzeu l’ADN?

Fem servir un seqüenciador i un termoci-clador a temps real que ens ha proporcio-nat el projecte Genographic i que hem ce-dit al servei de genòmica de la UPF. Ambaquests instruments seqüenciem partsde dos marcadors clàssics, el cromosomaY i l’ADN mitocondrial. Aquests marcadorss’hereten exclusivament del pare o de lamare, respectivament, i així és més fàcilseguir el rastre dels llinatges patern i ma-tern. Per això, en el projecte científic no-més recollim mostres masculines, ja queles dones no tenen cromosoma Y.

Tu ja has cedit el teu DNA?

Sí, i ja tinc els resultats —sóc l’europeutípic, mancat d’originalitat! Els meus lli-natges matern i patern són els més fre-qüents en europeus occidentals: sortidad’Àfrica i travessa per Orient Mitjà finsarribar a Europa occidental.

Can you tell us more about the scien-

tific project?

The world has been divided into 10 geo-graphic regions and there is a team re-sponsible for each of them —we are re-sponsible for Europe. We will collect about10,000 blood or saliva samples from eachregion, extract their DNA and analyse it.

The samples are from volunteers whomust sign an informed consent, and it’simportant that they are native from thatregion. Therefore, in America, samplesare taken only from the original Amerindi-an population. Samples from Afro-Ameri-cans, for example, are not of interest inthis case. They would be if we were stu-dying the slave’s migrations, but what westudy now are much older migrationsthat started 200,000 years ago. In Euro-pe it’s easier, we only ask that at leastthree generations are from that region.

How do you manage to collect 10,000

samples from all Europe?

We got in touch with scientists from thedifferent European countries so that theycan collect samples in hospitals or bloodbanks of their own region and, in somecases, also do the analyses. We alreadyhave 1,500 samples from the diverse ge-ographic regions. In others we are waitingfor the project to be approved by the localethical committees, and in some coun-tries we are still looking for collaborators.

How do you analyse the DNA?

We use a sequencer and a real time ther-mocycler that the Genographic projecthas given us and that we have donatedto the genomics service of the UPF. Withthem we sequence parts of two classicalmarkers, the Y chromosome and the mi-tochondrial DNA. These are inherited ex-clusively from the father or the mother, re-spectively, making it easier to follow thepaternal and maternal lineages sepa-rately. This is why for the scientific projectwe only collect samples from men, sincewomen don’t have a Y chromosome.

Have you donated your own DNA?

Yes, and I got the results —I am the typicalEuropean, completely unoriginal at the ge-netic level! My maternal and paternal line-ages are the most frequent amongst West-ern Europeans: exit from Africa, through theMiddle East and into Western Europe �

“Genetically, I am not

very original”

What is the aim of “Genographic”?

It aims to find out the history of humanpopulations since our African origin: howthe different continents were colonisedand which populations have been mi-xed.

And why is this important?

We cannot understand much of the cur-rent genetic diversity without under-standing the history of populations. Thiswill give us a basic knowledge that otherdisciplines can then use.

So could I find out the origin of my own

family?

The project has three parts. One ofthem is the public participation: anyonecan buy a kit, do a bucal swap, send itout and in six weeks receive their ge-netic profile. This public part helps fund-ing the other two: the scientific projectitself, and the Genographic Foundation,which hopes to help maintaining cultur-al aspects (language, music, etc.) ofpopulations which are in danger of los-ing them.

«Genèticament, sóc un europeu poc original»DAVID COMAS, BIOLOGIA EVOLUTIVA, CEXS-UPF

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

GIDEON KOREN, Monday 6 Octo-

ber. Koren, the director of the Moth-erisk Program of the Hospital forSick Children and professor at theUniversity of Toronto is dedicated to

drug safety, and in particular to the molecularmechanisms and clinical effects of drugs, med-ication and toxins on pregnancy and children.These include the effects of drugs taken by themother on her unborn baby, the role of the pla-centa in modulating fetal damage, and the waybabies and children handle drugs. For this heuses research approaches ranging from mole-cular and cell biology to whole-body pharmaco-kinetic or dynamic experiments and populationstudies.

DANIELA PIETROBON, Monday 6

October. Pietrobon, from the De-partment of Biomedical Sciences ofthe University of Padova, Italy, is in-terested in the neuronal calcium

channels, both in their physiological roles andin the pathologies related to these channels.In particular, she is studying the pathogene-sis of migraine and she is also characterisingmutations in the calcium channels that origi-nate a certain type of migraine.

IISABEL FARIÑAS, Friday 10 Octo-

ber. Fariñas, from the Unidad MixtaUniversidad de Valencia - Centro deInvestigaciones Príncipe Felipe inSpain, studies two topics related to

neurodegeneration and cell therapy: the cellu-lar and molecular alterations that underlie de-generation of dopaminergic neurons, and neu-ral stem cell (NSC) self-renewal. To approachthe first topic she is analyzing the function ofmolecules that have been implicated in famil-ial cases of Parkinson’s disease by functionalgenomics in genetically modified mousestrains. For the second topic, she is using themouse to identify the signalling events thatmodulate self-renewal capacity in the NSC nat-ural niches.

CONSTANCIO GONZÁLEZ, Monday

13 October. Gonzalez, from the In-stituto de Biología y Genética Mole-cular (IBGM) of the Universidad deValladolid. In Valldolid, Spain, is in-

terested in understanding the molecular me-chanisms implied in the detection and respon-se to hypoxia, or lack of oxygen, in particular inrelation to certain diseases such as COPD(Chronic Obstructive Pulmonar Disease). He isusing mice and rat as model organisms in or-der to study these mechanisms.

P E R F I L / P RO F I L E

David Comas i Jaume Bertranpetit, del CEXS-UPF, són els coordinadorseuropeus de «Genographic». Aquest projecte, engegat el 2005 per la revistaNational Geographic i IBM, pretén recol·lectar 100.000 mostres d’ADN perestudiar els grans viatges de la humanitat. Comas acaba de tornar d’Es-tònia, de la reunió anual del projecte.

David Comas and Jaume Bertranpetit, from CEXS-UPF, are the European co-ordinators of “Genographic”. This project started in 2005 by the magazi-ne National Geographic and IBM, and aims to collect 100,000 DNA sam-ples to study the great human migrations. Comas has just arrived from theproject’s annual meeting in Estonia.

Diversitat5 octubre de 2008 | www.prbb.org

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Maruxa Martínez-Campos

El càncer causa prop del 13% del to-tal de morts a nivell mundial —uns7,6 milions de persones a tot el

món només l’any 2007 (l’equivalent a to-ta la població de Catalunya). Sovint esdiu que no és una sola malaltia, sinómoltes, ja que no només hi ha uns 100tipus diferents de càncer, segons quinteixit afecten, sinó que també hi ha mol-tes causes que el poden provocar.

Hi ha dos tipus de gens implicats enel càncer. S’anomenen oncogens aquellsgens que, quan s’expressen més delcompte, poden causar càncer. En condi-cions normals aquests fan d’«accelera-dors», fan que la cèl·lula avanci en el seucicle i es divideixi —però si estan hiper-activats, aleshores la cèl·lula es repro-dueix sense control.

Els gens supressors de tumors, peraltra banda, són els «frens» de la cèl·lu-la, aquells gens que en condicions nor-mals regulen el cicle de divisió cel·lular,arreglen les anomalies de l’ADN i, si lacèl·lula té algun problema irreparable,fan que aquesta es mori. Així, si hi ha undefecte en la duplicació de l’ADN que nopot ser corregit, els gens supressors detumors aturen la cèl·lula, fent que entrien apoptosi o mort cel·lular programada.Quan aquests gens estan mutats, però,la cèl·lula és incapaç de suïcidar-se pelbé de l’organisme, i continua dividint-se.

BRCA1 i BRCA2 són dos exemples desupressors de tumors implicats en elcàncer de mama que en condicions nor-mals participen en la reparació de l’ADN.Si aquests gens estan mutats, no podenfer la seva funció correctament, i ales-hores l’ADN acumula més i més muta-cions, que poden dur a un creixement in-control·lat de la cèl·lula i a un càncer. Peraixò, tenir una mutació en un d’aquestsgens, implica un major risc de desenvo-lupar la malaltia.

El càncer de mama és un tumor ambuna component hereditària, però moltsd’altres no ho són, sinó que són degutsnomés a l’acumulació de mutacions du-rant la vida. En tots dos casos, però, pertal que un càncer arribi a formar-se, calque hi hagi diversos gens mutats dinsd’una mateixa cèl·lula. Això és així per-què la cèl·lula té sistemes de control pa-

Càncer: un problema de frens i acceleradors

ral·lels per tal que si un falla l’altre puguimantenir l’ordre. Per tal que un cànceres formi cal que tots els sistemes decontrol estiguin alterats alhora. A prime-ra vista sembla que això sigui poc pro-bable. Però no és tan estrany tenint encompte que les nostres cèl·lules acu-mulen mutacions a un ritme de fins a700 mutacions per any —la majoria deles quals, però, no tenen efectes perju-dicials. Aquestes mutacions poden estarcausades bé per l’ambient bé per simpleerrors de la maquinària cel·lular quan du-plica l’ADN.

Així doncs el càncer és una condicióen la que les nostres pròpies cèl·lulesperden el control: els «acceleradors»s’acceleren més del compte o bé els«frens» deixen de funcionar. Tant és aixíque per entendre i lluitar contra el càn-cer, cal saber com funcionen les cèl·lulesen condicions normals i com i perquè devegades perden el control.

Cancer: a problem of brakes and

accelerators

Cancer causes nearly 13% of the to-tal deaths in the world —about7.6 million people (the equivalent

of all Catalonia’s population) only in2007.

It is often said that it is not just onedisease, but several. Not only there areabout 100 different types of cancer, ac-cording to which tissue they affect, butthere are also many different causesthat can lead to this disease.

There are two types of genes impliedin cancer. Oncogenes are those genes

ANNA M. WOBUS, Mon-

day 20 October. Wobus,from the Leibniz Institute(IPK) in Gatersleben, Ger-many, focuses on the use

of mammalian cells to study early dif-ferentiation processes based onstem cells. The main focus are theanalysis of differentiation mecha-nisms of mouse embryonic stem (ES)cells and of cord blood-derived stem/progenitor cells, and the identifica-tion and characterization of progeni-tor cells generated during ES cellsdifferentiation, and potentially foundin adult tissues.

ALBERTO KORNBLIHTT,

Monday 20 October. Ko-rnblihtt, a Howard HughesMedical Institute Interna-tional Research Scholar

at the Universidad de Buenos Airesin Argentina, wants to decipher themechanisms of coupling between RNApolymerase II transcription and alter-native mRNA splicing in human cells.In particular he is interested in the con-trol of Alternative Splicing, a majorcontributor to proteome diversity inmetazoans, by RNA pol II Elongation.

BARRY J. DICKSON, Fri-

day 24 October. Dickson,from the Institute of Mol-ecular Pathology (IMP) inVienna, Austria, is using

molecular genetic techniques in Dro-sophila to try to understand the ge-netic and neural basis of animalbehaviour. The main focus of his re-search is on the fly’s mating behav-iour - a robust and ancient animal in-stinct that is particularly amenableto genetic analysis. His studies areat the gene, neural circuits and be-havior levels.

AUSTIN SMITH, Monday

27 October. Smith, fromthe Wellcome Trust Centrefor Stem Cell Research ofthe University of Cambrid-

ge in the United Kingdom, aims tocharacterise the cellular and molecu-lar mechanisms governing the forma-tion, self-renewal and differentiationof pluripotent and tissue-restrictedstem cells. For this he is focusing onembryonic stem cells, which can giverise to any type of cell of the organ-ism, and neural stem cells, which cansimilarly be expanded in vitro but arerestricted to generating cell types ofthe central nervous system.

IVAN SHATSKY, Friday 31

October. Shatsky, fromthe Lomonosov MoscowState University in Rus-sia, is investigating the

molecular mechanisms of translationinitiation and its regulation in mam-malian cells. The main approach de-veloped and used by the laboratoryis the in vitro econstitution of trans-lation initiation complexes from total-ly purified components. At present,his lab is focused on the mechanismof translation initiation of the naturaldicistronic mRNA transcribed fromhuman retrotransposon LINE.

that, when expressed more than needed,could cause cancer. In normal conditionsthese genes are “accelerators”: theymake the cell advance in its cycle and di-vide. But if they are hyperactivated, thecell reproduces without control.

The tumour suppressor genes, on theother hand, are the ‘brakes’ of the cell.They are the genes that under normalconditions regulate the cell division cy-cle, repair the anomalies of the DNA and,if the cell has an unsolvable problem, killthe cell. If there is a defect in the dupli-cation of DNA that cannot be corrected,the tumour suppressor genes stop thecell, leading to apoptosis or programmedcell death. If these genes are mutated,however, the cell is unable to commit sui-cide for the sake of the organism, and itcontinues dividing.

BRCA1 and BRCA2 are two examplesof tumour suppressors involved in breastcancer that in normal conditions partici-pate in DNA repair. If they are mutated,they cannot do their function correctly,and DNA accumulates more and moremutations, which can lead to an uncon-trolled growth of the cell and to cancer.Hence, having a mutation in one of thesegenes implies a higher risk of developingthe disease.

Breast cancer is therefore a tumourwith a hereditary component, but manyothers are not. They are just due to theaccumulation of mutations during life.In both cases, though, for a cancer toform there must be several genes mu-tated in the same cell. This is becausethe cell has parallel control systems sothat, if one fails, the other can maintainthe order. For a cancer to appear, all thecontrol systems must fail at the sametime. At first sight this seems very un-likely. But it is not so strange, taking intoaccount that our cells accumulate about700 mutations per year —although mostof them don’t have any harmful effects.These mutations can be caused by theenvironment or by simple errors of thecell’s DNA duplication machinery.

In summary, cancer is a condition inwhich our own cells lose control: the “ac-celerators” accelerate too much, and the‘brakes’ stop working. Therefore, in orderto understand and fight cancer, we needto know how cells work in normal condi-tions and how and why they lose control �

Maruxa Martínez-Campos

Els mecanismes que regulen el crei-xement i la divisió cel·lular seran eltema del VII Simposi del CRG, que

tindrà lloc els propers 16 i 17 d’octubrea l’auditori del PRBB.

Científics d’Espanya, França, Portugal,Alemanya i el Regne Unit es trobaran aBarcelona per parlar dels darrers des-cobriments en aquests dos camps tanrelacionats. Cal destacar la presència deTim Hunt, Premi Nobel en Medicina del2001.

Com es comuniquen les cèl·lules en-tre elles? Com saben quan han de mi-grar? Com i quan decideixen dividir-se?Com es regula el transport intracel·lu-lar, i com sap una cèl·lula on és amunt ion avall? Aquestes són algunes de lespreguntes a les que els participants in-tentaran de trobar-ne respostes.

Aquest any el simposi l’organitzen Vi-vek Malhotra, Isabelle Vernos i HernánLópez-Schier, del programa de BiologiaCel·lular i Desenvolupament del CRG. Lainscripció és gratuïta però cal fer-la peravançat a través de la pàgina web del’acte, www.crg.es.

Cell growth and division

The mechanisms regulating cellgrowth and division will be the top-ic of the VII CRG Symposium that

will take place next October 16 and 17 atthe PRBB conference hall.

Scientists from Spain, France, Portu-gal, Germany and the UK, including theNobel Prize winner Tim Hunt, will meet todiscuss the latest discoveries in the tworelated fields.

How do cells communicate with eachother and how do they migrate? Whenand how they decide to divide? How isintracellular transport regulated, andhow does a cell know where’s up and whe-re’s down? These are some of the ques-tions that the participants will try to an-swer.

This year’s symposium is organized byVivek Malhotra, Isabelle Vernos and Her-nán López-Schier, from the Cell and De-velopmental Biology programme of theCRG. Registration is free but must bedone in advance through the event’s web-site at www.crg.es �

CONFERÈNCIA /

CONFERENCE

La divisió i el creixement cel·lular

© W

elco

me

imag

es

www.prbb.org | octubre de 2008 6Diversitat

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

Ethics or Aesthetics?

According to the German philoso-pher Heidegger, the problem in artis not aesthetics, but the truth. In

conceptual art, ideas are more importantthan the object itself, and the conceptu-al work of art is creating itself inside ourminds as time goes by. This way, thespectator becomes a creator.

Exogen/Endogen, by Francesc Abad(Terrassa, 1944) is curiously located out-side the building, in the inner square ofthe park. Exogen (from the outside),is the bark of a tree with an image ofpalm trees, Endogen (from the inside) is atrunk without bark and without any imageprojection. A bark on its own is inert, itcannot regenerate a tree, and the interiorof a trunk will not live long without regen-erating a new bark. One cannot existwithout the other. The critical thinking cre-ates the reflection about the informationthat reaches us and which modifies ourown bark. They say that all we know is re-flected in our eyes, and that all that hashappened to us, is reflected in our skin �

Ètica o estètica?

Isabel Ràfols

Segons el filòsof alemany Heidegger,el problema de l’art no és unaqüestió estètica sinó la veritat. En

l’art conceptual són més importants lesidees dins l’obra que l’objecte en si ma-teix i l’obra d’art conceptual es va creantdins el nostre cervell a mida que passa eltemps. Així, l’espectador esdevé creador.

Exogen/Endogen, de Francesc Abad (Ter-rassa, 1944), curiosament està situat al’exterior de l’edifici a la plaça interior delParc. Exogen (de fora), l’escorça d’un arbreamb la imatge d’unes palmeres, Endogen(de dins), un tronc sense escorça i senseprojecció de cap imatge. Una escorça solaés inert, no pot regenerar un arbre, i l’inte-rior del tronc tampoc no viurà gaire sensegenerar una nova escorça. No poden exis-tir l’un sense l’altra. El pensament críticcrea la reflexió sobre la informació que ensarriba i és el que modifica la nostra pròpiaescorça. Diuen que tot el que sabem se’nsreflecteix als ulls, i que tot el que ens hapassat se’ns reflecteix a la pell.

Ingredients:pit de pollas-tre, mostas-

sa de «Dijon»,mel, pinxos defusta, sal, pe-bre, oli.

Tallem el pollastre en daus grans i elsenfilem amb el pinxo, els salpebrem icap a la planxa ben calenta. Mentre escouen els pinxos, agafem un bol i hi bar-regem a parts iguals 2-3 cullerades demostassa de «Dijon» amb mel. Un cop elpollastre està quasi al punt, hi aboquemal damunt (en la mateixa planxa) la mel ila mostassa, i ho deixem 2 minuts a foclent. Per presentar-ho col·loquem 2 pin-xos creuats en el plat, decorat amb qua-tre grans d’arròs basmati i taquem elplat amb la salsa que ens ha quedat a laplanxa. Deliciós…!

* Aquesta és una recepta del receptari pre-parat pels treballadors de la UCI de l’Hospi-tal del Mar, «Cuina intensiva».

Sergi Pascual (Hospital delMar) recomana: Pintxos de pollastre amb mel i mostassa

Sergi Pascual (Hospital del Mar)

recommends: Chicken brochettes

with honey and mustard

Ingredients: chicken breast, “Dijon”mustard, honey, wooden sticks, salt,pepper, oil.Cut the chicken into big squares and

stab them into the stick, add salt andpepper and put in the hot griddle. Whilethese are being cooked, we mix 2-3spoons of the mustard with the sameamount of honey in a bowl. Once thechicken is nearly ready we add on the topof it (on the griddle itself) the mixture ofhoney and mustard, and we leave it for 2minutes at low fire.

To present the dish we put 2 brochet-tes crossed in the plate with a bit of bas-mati rice and we splash the dish withsome of the left-over sauce. Delicious…! �

* This is a recipe from a cooking book preparedby the staff at the UCI (Intensive Care Unit) ofHospital del Mar called “Intensive cooking”.

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

Saps (do you know) on (where)és (is) la fageda d’en Jordà? Si(if) vas pels vols (around) d’Olot,

amunt (up) del pla, trobaràs (will find)un indret (place) verd (green) i profund(deep) com (as) mai (never) cap mésn’hagis trobat (have found) al món(world): un verd com d’aigua (water)endins, profund i clar (clear); el verdde la fageda d’en Jordà (…)»

La fageda d’en Jordà a la tardor (au-

tumn) no és verda com descriu aquest(this) poema (poem) de Joan Maragall(1860-1911), però (but) és encara(even) més (more) impressionant. Estracta (it is) d’un gran (big) bosc (fo-

rest) de faigs (beech) que creix (grow)en un terreny (land) planer (flat), de550 m d’altitud. La fageda està situa-da (situated) al Parc Nacional de la Zo-na Volcànica de la Garrotxa, a la de-marcació de Girona i (and) és un lloc(place) fantàstic per practicar-hi sen-

Saps on és la fageda d’en Jordà?

derisme (trekking). Si esteu (are) pen-sant (thinking) en fer (do) una excur-sió (trip) de tardor a finals (end of)d’octubre o principis (beginning) denovembre us recomanem (we recom-

mend) els tons marrons (brown), grocs(yellow) i taronges (orange) de les fu-lles (leaves) de la fageda d’en Jordà.Per saber (know) com (how) arribar-hi(to get there) podeu (you can) consul-tar la web http://www.agtat.es �

«

© d

esdi

buix

7 octubre de 2008 | www.prbb.org Diversitat

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Us heu preguntat mai com ha arri-bat el paracetamol a ser un pro-ducte corrent de la vostra calaixera?

Com es van descobrir les seves propie-tats? La informació que ens arriba sobreaquest producte és la veritat, tota la ve-ritat i res més que la veritat? La respos-ta la podreu sentir en una taula rodonagratuïta i oberta al públic que tindrà lloca l’auditori del PRBB el proper dimecres8 d’octubre a les 19.00 h.

L’acte ha estat organitzat per Farma-cèutics Mundi i Medicus Mundi Catalu-nya amb el suport del PRBB, i s’emmarcadins la campanya «Salut per al desenvo-lupament» que les dues ONGs estanduent a terme enguany.

La taula rodona pretén abordar l’èticaen els assajos clínics i la informació que

arriba als pacients. Si aquests dospunts claus de la cadena dels medica-ments no es duen a terme en unes con-dicions adequades, les conseqüències,sobretot per a la població dels païsosempobrits, poden ser desastroses.

La taula rodona serà moderada perMagí Farré, director del Laboratori d’As-saigs Clínics de l’IMIM. Els participantsseran Richard Smith, director de UnitedHealth Europe i part de l’equip directiude la revista PLoS; Annelies den Boer del’organització holandesa Wemos; i Chris-tian Wagner-Ahlfs de l’organització ale-manya BUKO Pharma-Kampagne.

What do we know about

the medicines we take?

Have you ever wondered how parac-etamol has become a commonproduct in your bed drawer? How

were its properties discovered? Is the in-formation that we get about this prod-uct the truth, all the truth, and nothingbut the truth?

You will be able to hear the answer ina round table that will take place at thePRBB Conference Hall next Wednesday,October 8 at 7pm. The event is open tothe general public and has been organ-ized by Farmacèutics Mundi and MedicusMundi Catalunya with the support of the

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Què en sabem dels medicaments que prenem?PRBB. It is part of the campaign “Healthfor development” that the two charitiesare carrying out this year.

The round table aims to discuss theethics in clinical assays and the infor-mation that the patients receive. Ifthese two key points of the drug chainare not done in proper conditions, theconsequences, especially for the popu-lation of developing countries, can bedisastrous.

The round table will be introducedand chaired by Magí Farré, director ofthe Clinical Assays Laboratory of theIMIM. The speakers will be RichardSmith, director of United Health Europeand member of the directive team ofthe PLoS journal; Annelies den Boer,from the Dutch organisation Wemos;and Christian Wagner-Ahlfs, from theGerman organisation BUKO Pharma-Kampagne �

career experiences outside of the lab-oratory.

The event was an idea of a group of stu-dents from the CRG and mainly organizedby Andreia Garcia de Carvalho and DavidVanneste, two PhD students at CRG, withsupport from PRBB and the centers.

The list of external speakers that allstarted as biologists included Julia Win-ter, an American expert in venture capitalthat is based in Barcelona and Alec Mi-an, who had created two biotech com-panies in Boston and is now the CEO ofthe local Genmedica Therapeutics.

The experience of becoming a managerin science was provided by Miquel-AngelSerra from Maldonado’s lab at UPF andthat of a patent expert by Luísa GonçalvesMauger, biotechnology examiner at the Eu-ropean Patent Office in Munich.

Nathalie Lebot, editor at the journalNature Cell Biology, Nick Gower, businessdevelopment manager at Cancer Re-search Technology, both from London,and Reimund Fickert, project director atPRBB, also shared their rather unusualcareer paths.

The more than 60 participants foundthe event very useful and gave a verygood grade to the organizers. Many ofthem commented that they learnedabout additional working areas that theyhad never thought of before. Hopefullythe guidance day takes place again in2009 �

Que ve després d’un doctorat en ciències naturals?Reimund Fickert

Els estudiants de doctorat i els jo-ves postdocs provinents de totsels centres del PRBB van tenir l’opor-

tunitat d’aprendre de primera mà algunsdels camins alternatius en ciència. Du-rant la jornada «Professional Guidance inScience Day» que va tenir lloc a finals dejuny al parc, es van presentar set expe-riències diferents de carreres fora del la-boratori.

L’esdeveniment va ser una idea d’ungrup d’estudiants del CRG i va estar or-ganitzat per Andreia Garcia de Carvalhoi David Vanneste, dos estudiants de doc-torat del CRG, amb el suport del PRBB idels centres.

La llista de conferenciants externs,tots els quals van començar com a biò-legs, incloïa Julia Winter, experta america-na en capital risc instal·lada a Barcelona,i Alec Mian, creador de dues companyiesde biotecnologia a Boston i ara gerent deGenmedia Therapeutics.

L’experiència d’arribar a ser un gestorcientífic va venir d’en Miquel-Àngel Serradel grup de recerca d’en Rafael Maldo-nado de la UPF i d’una experta en pa-tents, Luisa Gonçalves Mauger, avalua-dora de biotecnologia a l’Oficina Europeade Patents a Munic.

Nathalie Lebot, editora a la revista Na-ture Cell Biology, Nick Gower, gerent de

business development de la Cancer Re-search Technology, ambdós londinencs, iReimund Fickert, director de projectes alPRBB, també varen compartir les sevesinusuals carreres.

Els més de 60 participants van trobarla iniciativa molt útil i van donar una moltbona nota als organitzadors. Molts as-sistents van comentar que havien aprèscoses sobre altres àrees de treball enles quals mai havien pensat.

What comes after a PhD

in natural sciences?

PhD students and young post-docs from all the centers atPRBB had the oppor tunity to

learn firsthand about some of the al-ternative career paths in science. The“Professional Guidance in ScienceDay” that was celebrated end of Juneat the park presented seven different

Edifici www.prbb.org | octubre de 2008 8

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:

Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Laia Cendrós (CRG)

Carme Guardi (IAT/CRC Corporació Sanitària)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: comunicacio@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

comunicacio@prbb.org

Els diferents models animals segons Salwa Khar, de 3 anys

ELS NENS I EL PRBB / CHILDREN AND THE PRBB

Envieu els dibuixos dels vostres fills a / Send the drawings of your childrento: comunicacio@prbb.org

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Premi Nacional de Pensament i Cultura

Científica 2008 per a Mara Dierssen. Laneurobiòloga del CRG ha estat distingidaamb aquest premi, que la Generalitat deCatalunya atorga cada any. Els PremisNacionals de Cultura compten amb quin-ze categories, i el de Pensament i Cultu-ra Científica ha estat atorgat enguany aDierssen per la seva recerca en l’àmbitde la neurobiologia de la síndrome deDown i el cromosoma 21. El jurat hadestacat l’article publicat per Dierssenl’any 2007 en la revista Journal of Neu-roscience sobre la memòria i els meca-nismes de plasticitat neuronal. El jurattambé reconeix «el seu compromís so-cial i la seva capacitat d’endegar i liderariniciatives culturals a favor de les per-sones afectades per la síndrome deDown». L’acte de lliurament dels guar-dons tindrà lloc el proper 25 d’octubre alTeatre Kursaal de Manresa.

National Scientific Thinking and Culture

Award 2008 for Mara Dierssen. Theneurobiologist from the CRG has beendistinguished with this award, that theCatalan government awards every year.The National Culture Awards have fifteencategories, and that of Scientific Thinkingand Culture has been awarded this yearto Dierssen for her research in the fieldof neurobiology of Down syndrome andthe chromosome 21. The jury has high-lighted the article published by Dierssenin 2007 in the Journal of Neuroscienceabout memory and the mechanisms ofneuronal plasticity. The jury also recog-

nises “her social compromise and hercapacity to start and lead cultural initia-tives in favour of the people that are af-fected by Down syndrome”. The awardceremony will take place next October 25at the Kursaal Theater in Manresa.

El bioinformàtic Toni Gabaldón s’incor-

pora al CRG. Aquest valencià liderarà elgrup de Genòmica Comparativa i es de-dicarà a l’estudi de seqüències de ge-nomes per tal de descobrir les funcionsdels gens, els mecanismes implicats enmalalties o reconstruir la història evolu-tiva dels gens. Llicenciat en Bioquímica iBiologia Molecular, Gabaldón ha treballaten la regulació gènica dels llevats a Va-lència i en genòmica comparativa i evo-lució a Nijmegen (Països Baixos). Pro-vinent ara del Centro de InvestigaciónPríncipe Felipe (CIPF), és el tercer cap degrup en unir-se al programa de Bioinfor-màtica i Genòmica del CRG.

The bioinformatic Toni Gabaldón joins

the CRG. He will lead the group of Com-parative Genomics and will study geno-me sequences in order to discover thefunctions of genes, the mechanisms im-plied in diseases or to reconstruct theevolutionary history of genes. With a de-gree in biochemistry and molecular biol-ogy, Gabaldón has worked in yeast generegulation when he was in Valencia andin comparative genomics and evolutionwhen he was in Nijmegen (The Nether-lands). Now coming from the Centro deInvestigación Príncipe Felipe (CIPF), he isthe third group leader to join the Bioin-formatics and Genomics Programme ofthe CRG.

Curs gratuït sobre patents. Conscienciarels investigadors en ciències de la salutsobre el potencial comercial de la sevarecerca, és l’objectiu d’un curs sobre pa-tents que tindrà lloc al parc del 13 al 17d’octubre. Tots els residents del PRBBsón benvinguts a participar d’aquestcurs gratuït que organitza la ComissióEuropea i el Management Center Inns-bruck en vuit països diferents d’Europa.El curs de Barcelona ha estat promogutper Biocat, la Bioregió de Catalunya i elPRBB. Els interessats s’han d’inscriureal curs, que és totalment en anglès, ala pàgina web de IPRAM (www.mci.edu/ipram).

Free course about patents. To raiseawareness among life scientists of thecommercial potential of their research isthe goal of a patent course at the parkon October 13-17. All PRBB residentsare welcome to join this free coursethat is organized by the European Com-mission and the Management CentreInnsbruck in eight different countriesthroughout Europe. The Barcelona cour-se is promoted by Biocat, the bioregionof Catalonia and PRBB. Interested peo-ple will need to register for the coursethat is given fully in English at the IPRAM(Intellectual Property Rights and AssetsManagement Course) website (www.mci.edu/ipram).

Matrius alternatives en l’exposició pre-

natal a xenobiotics. Aquest és el títoldel seminari organitzat per Óscar García-Algar i Oriol Vall, del grup de recerca eninfància i entorn de l’IMIM-Hospital delMar, i per Simona Pichini de l’Istituto Su-periore de Sanità a Itàlia. Aquest tallergratuït tindrà lloc al PRBB el 6 d’octubrei continuarà el dia següent amb un curssobre la diagnosi de la Síndrome Alco-hòlica Fetal.

Alternative matrices in prenatal expo-

sure to xenobiotics. This is the title of theworkshop organised by Óscar Garcia-Algarand Oriol Vall, from the Childhood and en-vironment research group of IMIM-Hospi-tal del Mar, and Simona Pichini from theIstituto Superiore de Sanità in Italy. Thisfree workshop will take place at the PRBBnext October 6 and it will be followedthe next day by a course on the diagnosisof the Fetal Alcohol Spectrum Syndrome �