8/17/2019 Educ Intercult 6

1/3

 

22321 - Immigració, intervenció socioeducativa i educació intercultural 

Estudis de Grau en Educació Social

Segon quadrimestre

Jordi Vallespir

Despatx A – 103

 jordivallespir@uib.cat 

8/17/2019 Educ Intercult 6

2/3

 

Tema 6. La inclusió com a finalitat de la intervenció

És evident que assistim a una sèrie de canvis socials que comporten inevitables

repercusions en els sistemes educatius. I la immigració no està demostrat que sigui laresponsable dels problemes educatius.

És aquesta una falàcia més atribuida a la immigració, com ho és el fet de:a. Culpar als immigrants de l'augment de la delinqüència: no hi ha cap relació directa,segons diversos estudis de la UE.b. Augmenten les taxes d'atur i prenen la feina als autòctons: l'immigrant fa precisamentles feines que no vol fer l'autòcton.c. Ens duen analfabetisme: hi ha més analfabets autòctons a aquesta comunitat que noimmigrants i més títols universitaris entre els immigrants que entre els autòctons.

El que ha fet la immigració és posar en evidència els problemes estructurals de lasocietat espanyola i, lògicament, de l'educació, especialment en tot el que fa referència al’atenció a la diversitat. Per a Carbonell, i molts d'altres, la solució és que "esgeneralitzin els centres educatius inclusius en entorns comunitaris implicats" (pàg. 11)

Citant a Crahay, Carbonell explica que agrupar l'alumnat en grups homogenis no té capefecte; és a dir, si s'imparteix l'ensenyament amb la mateixa qualitat i quantitat dedocència, la forma en què s'agrupi l'alumnat, no afecta en res al seu rendiment:

"Hay que decirlo claro y fuerte si queremos acabar con uno de los factores que másinciden en el fracaso escolar del alumnado extranjero: los grupos homogéneos no

son un recurso para favorecer el aprendizaje del alumnado en riesgo de exclusión,sino que en todo caso, son un falso recurso al servicio de los intereses delprofesorado con deficiencias graves en su formación docente, que se venincapacitados gravemente para responder de manera adecuada a la crecientediversidad presente en las aulas" (pàg. 13)

L'escola inclusiva està en contra de qualsevol tipus de grups homogenis i, en canvi,defensa la riquesa de la diversitat de perfils de l'alumnat mitjançant treballs perprojectes, grups cooperatius, itineraris d'aprenentatge individualitzats, etc.

El grup de referència per a l'alumnat acabat d'arribar ha de ser sempre el curs ordinari,

al qual han de ser adscrits des del primer dia d'arribada al centre, i en el que han derealitzar el màxim possible d'activitats. Fins i tot per a l'aprenentatge de la llengua ésprioritària aquesta socialització, en opinió dels experts, perquè tenguin la possibilitatd'emprar-la per a la seva comunicació.

L'altra idea important de la proposta de Carbonell, no es pot oblidar, és que aquestesescoles inclusives han d'estar en contextos, en comunitats, en entorns educatiusimplicats. L'escola no basta per a fer front als canvis esmentats abans, d'acord amb elrefrany africà: "fa falta tota una tribu per educar un sol nin" És imprescindible, per tant,implicar al context social, al teixit associatiu i a tota la comunitat en l'educació de lesnoves generacions.

De manera força resumida, l'educació inclusiva es caracteritza per:

8/17/2019 Educ Intercult 6

3/3