Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010...6 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA,...

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010

Una aposta pel sector agroalimentari català

© Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2010

Disseny i maquetació Marc Ancochea

Correcció Cristina Carbonell

Edició DAU serveis editorials

Impressió Sagrafic

Dipòsit legal

ÍNDEX 5

1. Presentació

2. Eixosd’actuació

2.1. Suportalsectorproductor

2.1.1. Lainversióeninfraestructuresrurals:regs,concentracionsparcel·làriesicamins

2.1.2. Programesdesuportalsector:PladeDesenvolupamentRuraliFonsEuropeudelaPesca

2.1.3. Programesdesanitatanimalivegetal

2.1.4. Fomentdelaproduccióagríàriaidel’úsdebonespràctiques

2.1.5. Polítiquesdeprevenciódavantlesadversitatsclimatològiques

2.1.6. Noveslíniesdefinançament

2.1.7. Formació,assessoramentiimpulsalsemprenedors

2.1.8. Regulacióiordenaciódelsector

2.1.9. Milloradelagestiódelafertilitzacióidelsresidus,estalvienergèticifomentd’energiesrenovables

2.1.10.Milloradelainformacióifomentdelainterlocució

2.1.11.Pladexoc

2.2. Milloradelacompetitivitatidelesempresesagràriesiagroalimentàries

2.2.1. Modernitzaciód’explotacionsagràriesiincorporaciódejoves

2.2.2. Plademodernitzaciódecooperatives

2.2.3. Fomentdelainversióennovestecnologies,productesiprocessosperalaindústriaagroalimentària

2.2.4. Planssectorialsagris

2.2.5. Modernitzaciódelamaquinàriaagrícola

2.2.6. Impulsal’R+D+Iagroalimentària

6 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010

2.3. Promocióicomercialitzaciódelaproduccióagroalimentàriacatalana

2.3.1. Apostaperlainternacionalització

2.3.2. Impulsalapromocióenmercatsinteriors

2.3.3. Fomentdelsproductesagroalimentarisambdistintiusd’origenidequalitat

2.3.4. Promociódelsvinsicavesdequalitat

2.4. Fomentdeladiversificacióeconòmicaalmónrural

2.4.1. Leader

2.4.2. Lleidedesenvolupamentruralsostenible

2.5. Milloradelagestióadministrativa

2.5.1. Simplificaciódocumentalideprocediments

2.5.2. Administracióelectrònicaiatencióalciutadà

3. Eixosdefutur.LesresolucionsdeldebatmonogràficsobremónagrarialParlamentdeCatalunya

Índexdemapes,taulesigràfics

1. pRESENtAció 7

Al’horadeferunbalançde lesactuacionsdelDepartamentd’Agri-

cultura,AlimentacióiAccióRural(DAR)enaquestalegislatura(2007-

2010),s’hadedestacarelcanvidefilosofiaquehamarcatenaquest

períodelapolíticadesenvolupadapelDepartament.

Enefecte,afinaldel2006elDepartamentd’Agricultura,Ramade-

riaiPescaesvaconvertirenl’actualDAR.Aquestcanvidenomes-

tavajustificatperlavoluntatdelGoverncatalàd’aglutinartotelsec-

toragroalimentaricatalàsotaunmateixparaigua.Vaserunaaposta

fermaperevidenciarl’estretavinculacióentrelaproducció,latrans-

formació i la comercialització, i per fer palès que es tractava d’una

prioritatdelaGeneralitat,jaqueelsectoragroalimentaritéunaim-

portànciaestratègicaperaCatalunya.

D’aquestamaneraesvoliadeixardeconsiderarl’agriculturacom

unfetaïllat,jaquelarealitatdelmónagrariésmoltmésàmpliairica.

Estemdavantd’unvariatentramateconòmicqueconfiguraelsector

agroalimentari,undelsactiusméspoderososdelanostraeconomia,

jaqueéselprimersectorindustrialdeCatalunyaiocupaunllocde

privilegi a l’Estat espanyol i a Europa. Un sector vital per al nostre

país,quetéenlaproducciód’alimentssans,bonsisegurslasevafun-

cióprincipal.

Nohemd’oblidarqueCatalunyaconstitueixelclústeragroalimen-

tarimésimportantd’Europa,iqueéselterritorieuropeuambmésca-

pacitatpergeneraractivitateconòmicaiocupacióalvoltantd’unsector

agroalimentariquedestacatantenproductivitatcomencompetitivitat.

AquestprocésdecanvidenomidefilosofiadelDARs’haproduït,

tanmateix,senseoblidarelpesdecisiuquetéperaCatalunyaunmón

ruralviu,actiu,vertebratterritorialmenticohesionatsocialment,quea

mésdegarantiralscatalansunaalimentaciódequalitatfalafuncióde

mantenirunpaisatgeric,diversiequilibrat.Ésadir,l’agriculturatéun

paperclaucomagarantdelnostreterritoriidelanostrabiodiversitat.

Elsconreusagrícolesocupenunapartimportantdelterritorica-

talà,ilesexplotacionsramaderess’escampenarreudelesnostresco-

marques.LaCatalunyaruraliagràriaestàmésvivaquemai,malgrat

lesdiversescrisisquehapatit.L’agriculturailaramaderiahanestat

testimonisd’unadisminuciódelnombred’explotacions,peròaques-

tesexplotacionss’hanfetcadavegadamésgransicompetitives.Tant

l’agriculturacomlaramaderiatenenunatranscendènciaeconòmicai

socialmoltelevada,totielnombrereduïtdelapoblacióactivaagrària.

Enaquestnoumarcgeneral,elDARhaportatatermeunaaccióde

governbasadaencincgransprioritats:estabilitzarelsectorproduc-

Una aposta pel sector agroalimentari català


tor;millorarlacompetitivitatisostenibilitatdelesnostresempreses;

promocionaricomercialitzarelsnostresproductes;fomentarladiver-

sificacióeconòmica,iimpulsarlasimplificacióadministrativa.

Pelquefaal’estabilitzaciódelsectorproductor,hemdonatunfort

impulsalsregadius,tantenelcasdenousregadius,comambl’emble-

màticcanalSegarra-Garrigues,ienlamilloradelsquejahihavia.Les

infraestructuresrurals(regadiusicamins)sóndecisivesperalfutur

del’activitatagràriaenelnostreterritori,lamilloradelaproductivitat

ilasalvaguardadel’equilibriterritorial.

Aquestesactuacionss’emmarquenenunadecididapolíticadede-

senvolupamentruralintegral,pertald’augmentarlarendailariquesa

a totel territorinourbàdelnostrepaís, evitar ladespoblacióde la

Catalunyaruraliagràriaiafavoriralternativeseconòmiques.

Juntambaixò,hempotenciatdemaneradecididalainnovació,a

travésde l’InstitutdeRecerca iTecnologiaAgroalimentàries (IRTA),

unorganismeambgranprestigiinternacionalquetreballaconjunta-

mentamblauniversitatielsagentsdelteixiteconòmicdelnostrepaís

pertaldeposarelconeixementcientíficilatransferènciatecnològica

alserveidelaproductivitatdelesnostresempreses.

DesdelDARhemapostatdemaneradecididaperlainnovacióila

recerca,perquèresultaimprescindiblepertaldegarantir lacompe-

titivitat de l’agroalimentació a Catalunya. En un moment de canvis

profundscomés l’actual, l’adaptacióaaquestnouescenaridemana

nousprojectesinovesiniciativesqueimpulsinlesempresesagroali-

mentàriesapoderferfrontalsnousrequerimentsdelsmercatsidels

consumidors.

D’altrabanda, laGeneralitatdeCatalunya,mitjançantelDAR,

hadonattotelseusuportaunapolíticadefomentde laqualitat

dels nostres aliments, amb l’objectiu de consolidar i internacio-

nalitzarlaindústriaagroalimentàriacatalana,apostantpernoves

formesd’integracióempresarial,depromocióidecomercialització

més ambicioses i imaginatives. Per això, hem aplicat en aquests

anysdelegislaturapolítiquesdequalitatalimentàriaidetraçabi-

litatquehanafavoritlacomercialitzaciódelsproductescatalanes,

enbeneficid’unaagroindústriaquehadepodercompetirmilloren

elmercatmundial.Undelsaspectesclauenaquesta líniahaes-

tatduratermeesforçoscontinuatsdepromocióicomercialització

delsproductesalimentariscatalans,posant-losenvalormitjançant

símbols de qualitat com ara les denominacions d’origen, les ma-

neresespecialsdeproduircomaral’agriculturaecològicailapro-

duccióintegrada,apropantelproductealconsumidoriafavorintla

producciódeproximitat.

Unsalimentsdequalitatquetenendosgransaliatsperalapro-

moció internacional: la dieta mediterrània, considerada pels cientí-

ficslaméssanadelmón, ielprestigimundialdelsnostrescuiners.

Aquestssónalgunsaspectesimportantsdel’acciódegoverndelDAR

en aquesta legislatura, acció que es detalla més àmpliament en les

pàginessegüentsd’aquestapublicació.

JoaquimLlenaiCortina

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 9

2.1. Suport al sector productor


Inauguració del regadiu del Garrigues Sud

2.1.1. La inversió en infraestructures rurals


Infraestructures de reg

Una de les prioritats del Govern de la Generalitat en la legislatura

2007-2010 ha estat millorar el sistema de regadius de Catalunya. Ja

siguimodernitzantregadiustradicionalsoimpulsantlaconstrucció

denovesinfraestructuresdereg,elDepartamentd’Agricultura,Ali-

mentacióiAccióRuralhatreballatenl’ampliaciódelasuperfíciede

regadiudeCatalunyaienlamilloradel’eficiència,ambl’objectiud’in-

crementar la rendibilitat de les produccions i propiciar, alhora, l’ús

eficientd’unbétanpreuatiescàscomésl’aigua.

Una hectàrea de regadiu produeix 6,7 vegades més que una

de secà i genera 12 vegades més llocs de treball.

EnelsdarrersquatreanyselDARhamodernitzatelssistemesde

34.658haderegtradicionalambunainversióde98,1M€.Ihaampliat

en23.262leshectàreesdesuperfícieregadaperuntotalde785M€. Embassament de Gimenells

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

Regadiu

Secà

Oli d’oliva

Most de

raïm i vi

Cítrics

Avellana

Ametlla

Préssec

Pera

Poma

Mongeta

Ceba, all

Carxofa

Tomàquet

Enciam

Patates

Arròs

Blat de moro

Ordi

Blat

gràfic 1. Rendiment kg/ha segons el règim hídric

Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR)


R01LMR02LM

T23ET

T22ET

T02LT

R03LM

T01LT

T45TS

T01LT

R28EM

T40ES

R29EM

T04LT

R47TE

T21LS

T01LT

R420TS

T03LT

R56GP

R54GE

T41TE

R542GS

T24EP

R30EE

T04LTA

T27EP

R46TP

R55GP

R536GS

T01LT

T28EE

T05LP

R04LP

R32EE

T48GS

T01LT

T26EP

T25EP

R57GP

T29EE

T19LS

R06LP

T99TS

T32EE

T30ET

R05LP

R65BP

T07LE

R31EP

T39ES

R517GS

R418ES

R34EE

T42TP

R59GP

T33EP

T03LT

T35ET

R60GP

R333ES

T34EE

R68BE

R33EE

T05LP

R09LE

T22ET

R126LS

T49BP

R58GP

T09LP

R640BS

T03LT

R36EP

R344ES

R130ES

R08LP

R12LE

T43TE

T12LP

T20LS

R555GS

R571BS

R37EE

R11LE

R13LP

T43TE

R39EE

T36EP

T11LP

R38EE

R10LE

R293LS

T15LP

R04LP

R18LP

R21LE

R547GS

T24EP

R42EE

R66BP

R557GS

R07LP

R35EP

R63GE

R120LS

R103

R626BS

R125LS

R24LE

R632BS

R468TS

T03LT

R539GS

R127LS

R122LS

R49TP

R285LS

R205LS

R15LE

R524GS

R17LP

R124LS

R623BS

R548GS

R396ES

R202LS

R62GP

R552GS

R467TS

T37EP

R249LS

R521GS

R520GS

R427TS

R595BSR607BS

R263LS

R531GS

R19LP

R457TS

R67BP

R621BS

R16LE

R247LS

R530GS

R522GS

R534GS

R574BS

R458TS

R27LE

R572BS

R526GSR523GS

R238LS

T46TS

R549GS

R269LS

R244LS

R486TS

R40EP

R23LP

R254LS

R22LE

T06LP

R275LS

R431TS

R348ES

R69BE

R379ES

R328LS

R494TS

R421TS

R564BS

R14LP

R286LS

R326LS

R259LS R528GS

R20LP

R397ES

R290LS

R253LS

R102

R277LS

R493TS

R624BS

R50TP

R529GS

R26LM

R274LS

R234LS

R575BS

R288LS

R525GS

R350ES

R532GS

R101

R318LS

R448TS

R265LS

R51TP

R272LS

R325LS

R307LS

R604BS

R358ES

R425TS

R41EP

T17LP

R581BS

R231LS

R343ES

R229LS

R380ES

R527GS

R492TS

R647BS

R394ES

R208LS

R551GS

R323LS

R654BS

R217LS

T16LP

R569BS

R243LS

R252LS

R490TS

R563GS

R329LS

R553GS

R322LS

R45EE

R201LS

R580BS

R382ES

R430TS

R233LS

R221LS

T14LP

R211LS

R618BS

R245LS

R294LS

R291LS

R268LS

R240LS

R641BS

R53TP

R241LS

R258LS

R488TS

R576BS

R562GS

R287LS

R261LS

R565BS

R499TS

R223LS

R216LS

R214LS

R220LS

R282LS

R385ES

R292LS

R573BS

R25LPA

R61GP

R330LS

R429TS

R283LS

R321LS

R212LS

R331LS

R369ES

R560GS

R64GP

R642BS

T10LP

R616BS

R302LS

R511TS

R533GS

R303LS

R279LS

R235LS

R355ES

R237LS

R260LS

T18LP

R316LS

R227LS

R423TS

R473TS

R561GS

R586BS

R207LS

R500TS

R610BS

R377ES

R435TS

R554GS

R395ES

R392ES

R503TS

R324LS

R236LS

R645BS

R210LS

R278LSR228LS

R257LS

T47GE

R280LS

R479TS

R617BS

R239LS

R225LS

T13LE

R271LS

R489TS

R585BS

R620BS

R226LS

R43EP

R266LS

R311LS

R578BS

R289LS

R550GS

R204LS

R559GS

R242LS

R273LS

R649BS

R568BS

R135GS

R370ES

R213LS

R224LS

R567BS

R583BS

R566BS

R587BS

R601BS

R251LS

R301LS

R371ES

R219LS

R222LS

R491TS

R589BS

R232LS

R496TS

R262LS

R615BS

R577BS

R393ES

R218LS

R582BS

R588BSR590BS

R558GS

R209LS

TREMP

ALINS

LLEIDA

AGER

TIVISSA

FLIX

NAVES

ALT ANEU

NAUT ARAN

TORTOSA

ODEN

SORT

BATEA

PINOS

TORA

ESPOT

MOIA

AMPOSTA

CABO

LLADURS

LLADORRE

CAMARASA

ASCO

SEROS

NAVAS

VALL DE BOI (LA)

ROQUETES

ALP

OLIOLA

VIELHA E MIJARAN

RIALP

ALCARRAS

SENIA (LA)

ULLDECONA

RIPOLL

REUS

ALBANYA

DELTEBRE

ARTESA DE SEGRE

PIERA

ORISTA

TARREGA

TOSES

VIC

OSOR

COLL DE NARGO

SORIGUERA

BAIX PALLARS

GURB

BIOSCA

VALLS

TORDERA

OLIUS

SALDES

AITONA

QUERALBS

ARBUCIES

QUEROL

BOT

AVINYO

GER

MURA

GAIA

GOSOL

JUNCOSA

CAMPRODON

LLUÇA

RINER

CAVA

MAIALS

PONTILS

BARCELONA

VIMBODI

OS DE BALAGUER

LLOSSES (LES)

RUBIO

GUIXERS

VALLS DE VALIRA (LES)

GANDESA

SILS

ODENA

CONCA DE DALT

CERCS

PERELLO (EL)

MONTBLANC

ARBECA

SALLENT

AMER

ROSES

PONT DE SUERT (EL)

BASSELLA

BAGA

PAÜLS

LLAVORSI

GARCIA

ALMENAR

RUBI

SAGAS

TERRASSA

RABOS

CARDONA

FARRERA

SARRAL

ARNES

LES

BEGUES

MONTFERRER I CASTELLBO

TORRE DE CABDELLA (LA)

SITGES

ALGERRI

FIGOLS I ALINYA

TIVENYS

ISONA I CONCA DELLA

VILALLER

AGRAMUNT

BARONIA DE RIALB (LA)

CERVERA

MOLLO

SUBIRATS

AVIA

GAVA

ORIS

LLAGOSTERA

OGASSA

JUNEDA

VIDRA

MONTAGUT I OIX

BELLVIS

SORA

OLVAN

VILANOVA DE MEIA

QUART

RIBA-ROJA D'EBRE

ALMATRET

PALS

HORTA DE SANT JOAN

BEUDA

LLES DE CERDANYA

VALLS D'AGUILAR (LES)

VERDU

BENIFALLET

AIGUAMURCIA

CANEJAN

MEDIONA

ALFES

TARRAGONA

OLOT

XERTA

RIBERA D'URGELLET

LLARDECANS

PERAMOLA

VILADRAU

GIRONA

BORREDA

ALGUAIRE

ALCANAR

ALBESA

BALAGUER

VILADEMULS

VIDRERES

SANT CELONI

ALCOVER

SETCASES

SOSES

JOSA I TUIXEN

CASERES

PONTS

ESPOLLA

ALAS I CERC

DOSRIUS

RASQUERA

FORALLAC

BRUC (EL)

VANSA I FORNOLS (LA)

SUSQUEDA

MONTMELL (EL)

VINAIXA

VALL D'EN BAS (LA)

JORBA

CASTELLDANS

MALDA

MONTMAJOR

SANTA PAU

CUBELLS

VALL DE BIANYA (LA)

GAVET DE LA CONCA

PUIG-REIG

GRANADELLA (LA)

GUINGUETA D'ANEU (LA)

RAJADELL

SANT MATEU DE BAGES

SEVA

MANRESA

GOMBREN

LLOBERA

PINELL DE SOLSONES

FONOLLOSA

FALSET

PRATDIP

OLOST

PRADES

OLIANA

BELLVER DE CERDANYA

GODALL

ALFORJA

PERALADA

FIGOLS

PUJALT

CABANELLES

DARNIUS

OLIVELLA

SURIA

MAS DE BARBERANS

LLIMIANA

SARROCA DE BELLERA

VECIANA

BOVERA

BESCANO

ARGENÇOLA

SANT HILARI SACALM

ALBI (L')

ALMACELLES

RIUDARENES

MIRAVET

CAPOLAT

BRULL (EL)

DAS

LLACUNA (LA)

SABADELL

CASTELL DE MUR

GELIDA

CALDERS

VIVER I SERRATEIX

MIERES

CONESA

QUAR (LA)

JONQUERA (LA)

RIUDOMS

BELLPUIG

CAMBRILS

RUPIT I PRUIT

TALARN

ABELLA DE LA CONCA

ALOS DE BALAGUER

LLANÇA

MERANGES

SANAÜJA

TREMP

CALONGE

LLERS

VILALBA DELS ARCS

VACARISSES

CABACES

SANT ESTEVE DE LA SARGA

MORA D'EBRE

ALFARA DE CARLES

BERGA

VALL DE CARDOS

FONT-RUBI

SANTA MARIA D'OLO

LINYOLA

BRUNYOLA

TORREFETA I FLOREJACS

VILANOVA DE SAU

SANT GREGORI

AVELLANES I SANTA LINYA (LES)

PARDINES

MONT-RAL

URUS

ORPI

TAVERTET

BOSSOST

VILALLONGA DE TER

CANET D'ADRI

MARGALEF

VINEBRE

TAGAMANENT

CORBERA D'EBRE

BELLPRAT

AMETLLA DE MAR (L')

BALSARENY

BEGUR

MONTGAI

COLERA

PORRERA

FOIXA

TALAVERA

VILADA

CELRA

PREIXENS

LLORET DE MAR

ALDEA (L')

GISCLARENY

CONCA DE DALT

TERMENS

SANTA CRISTINA D'ARO

PLANS DE SIO (ELS)

SANT FERRIOL

MONT-ROIG DEL CAMP

ARTES

LLORAC

CAMARLES

FATARELLA (LA)

PINELL DE BRAI (EL)

MAÇANET DE CABRENYS

TORRES DE SEGRE

GUALBA

PORQUERES

TORREGROSSA

ARBOLI

OLERDOLA

TONA

COMA I LA PEDRA (LA)

CONSTANTI

MATARO

LLANARS

CISTELLA

CAPMANY

TOSSA DE MAR

ULLDEMOLINS

RIBERA D'ONDARA

GUIMERA

PONTONS

AMPOLLA (L')

PAU

PENELLES

SANT JAUME D'ENVEJA

TORROELLA DE MONTGRI

CASSERRES

SENTERADA

TARADELL

FORADADA

SANTA MARIA DE CORCO

ALCANO

FORES

SANTA COLOMA DE FARNERS

VANDELLOS I L'HOSPITALET DE L'INFANT

ABRERA

MASSANES

VALLCEBRE

VENDRELL (EL)

AGULLANA

CALDES DE MALAVELLA

GRANERAESTARAS

NAVATA

CORBINS

POBLA DE CERVOLES (LA)

CADAQUES

RIBES DE FRESER

MONTELLA I MARTINET

VILANOVA DE L'AGUDA

VENTALLO

MONTSENY

SENTMENAT

VILA-RODONA

CASSA DE LA SELVA

PASSANANT

CORÇA

PONT DE BAR (EL)

TALAMANCA

RIUDAURA

POBLA DE LILLET (LA)

BONASTRE

CERVELLO

CASTELLAR DE LA RIBERA

SANT PERE DE TORELLO

CASTELLFOLLIT DEL BOIX

CAMOS

MARÇA

COPONS

SANT FELIU DE BUIXALLEU

BLANES

SALOU

CORNUDELLA DE MONTSANT

SAUS

CAMPDEVANOL

BAUSEN

ESPUNYOLA (L')

CASTELLAR DE N'HUG

GALERA (LA)

PREIXANA

ALDOVER

VALLIRANA

CAPÇANES

ALEIXAR (L')

MUNTANYOLA

CASTELLO DE FARFANYA

BORGES BLANQUES (LES)

ESPLUGA DE FRANCOLI (L')

PERAFITA

OSSO DE SIO

CASTELLOLI

CASTELLCIR

VILA-SECA

SARROCA DE LLEIDA

VILAPLANA

LLIVIA

GOLMES

ANGLES

SERINYA

VILOBI D'ONYAR

PRULLANS

ASPA

SANTA MARIA DE MERLES

IVORRA

ARGENTONA

PILES (LES)

CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNI DE L'HEURA

MASSOTERES

LLADO

MAÇANET DE LA SELVA

TORREBESSES

PALMA D'EBRE (LA)

TERRADES

ALBAGES (L')

SANT PERE DE RIBES

ANGLESOLA

SOLIVELLA

AGUILAR DE SEGARRA

GARRIGAS

CASTELLBISBAL

GALLIFA

MATADEPERA

SALES DE LLIERCA

FIGUERES

MOLAR (EL)

SANT CUGAT DEL VALLES

CALAFELL

TORNABOUS

TORRELAVIT

CASTELLTERÇOL

SOLSONA

BALENYA

MORERA DE MONTSANT (LA)

BADALONA

CASTELLET I LA GORNAL

CATLLAR (EL)

PALAFRUGELL

CASTELLAR DEL VALLES

BENISSANET

ESTAMARIU

CASTELLO D'EMPURIES

JUIA

PORT DE LA SELVA (EL)

TORRELLES DE FOIX

ALPICAT

ALBIOL (L')

PLANOLES

BASCARA

SANT MARTI DE TOUS

SANT ANIOL DE FINESTRES

BIGUES I RIELLS

SENAN

ARRES

MANLLEU

CALDES DE MONTBUI

FULLEDA

VILOPRIU

VILA-SANA

SANT LLORENÇ SAVALL

ALPENS

TARRES

PIRA

TIURANA

ESPARREGUERA

ALBINYANA

SEVA

FOGARS DE MONTCLUS

RIUDECOLS

SANT JOAN DE LES ABADESSES

VILAMOS

SANTA BARBARA

COLLBATO

GIMENELLS I EL PLA DE LA FONT

MONTCLAR

GUISSONA

SANT MARTI DE LLEMENA

BELLAGUARDA

BIURE

GUARDIOLA DE BERGUEDA

BORDES (ES)

VILANANT

BELIANES

VILABELLA

GRANJA D'ESCARP (LA)

CLARIANA DE CARDENER

CASTELLAR DEL RIU

SELVA DEL CAMP (LA)

RELLINARS

PRAT DE COMTE

CARME

BELL-LLOC D'URGELL

GRANYANELLA

MONTFERRI

PONTOS

CABANES

ROCA DEL VALLES (LA)

VILADECANS

MOLSOSA (LA)

PUIGCERDA

CALLUS

CALONGE DE SEGARRA

GINESTAR

CAMPELLES

VILAGRASSA

POBLA DE MASSALUCA (LA)

SANT MARTI SARROCA

RIELLS I VIABREA

FREGINALS

CABRA DEL CAMP

MASQUEFA

VALLMOLL

CUNIT

SUNYER

ALIO

SENTIU DE SIO (LA)

CANTALLOPS

COGUL (EL)

IVARS D'URGELL

PALAMOS

TORTOSA

SALOMO

ESPINELVES

GARRIGUELLA

FOGARS DE LA SELVA

VILANOVA I LA GELTRU

MENARGUENS

BOLVIR

POBLA DE SEGUR (LA)

TAVERNOLES

TEIA

TORELLO

BELLCAIRE D'URGELL

ISOVOL

LLIÇA D'AMUNT

FORTIA

PALAFOLLS

CIUTADILLA

CALAF

NALEC

SANT RAMON

VALLFOGONA DE RIPOLLES

IVARS DE NOGUERA

CANOVES I SAMALUS

ORDIS

PLANES D'HOSTOLES (LES)

ALBONS

ESCALA (L')

VALLGORGUINA

SANT MARTI DE RIUCORB

FIGUERA (LA)

SANT JOAN LES FONTS

ULLA

SANTPEDOR

FEBRO (LA)

ALCOLETGE

GARRIGA (LA)

NULLES

SECUITA (LA)

ORGANYA

PLA DE SANTA MARIA (EL)

PRATS DE REI (ELS)

ESPONELLA

OLUGES (LES)

CRESPIA

SALT

VILOSELL (EL)

OLESA DE BONESVALLS

MALLA

CENTELLES

LLINARS DEL VALLES

CUBELLES

MASARAC

ARTESA DE LLEIDA

TIRVIA

AIGUAVIVA

CERVIA DE LES GARRIGUES

CORNELLA DEL TERRI

SANT PERE DE VILAMAJOR

ARBOÇ (L')

TIANA

CASTELLGALI

SANT FELIU DE PALLEROLS

VILADECAVALLS

SANT BARTOMEU DEL GRAU

VILADASENS

VILAVERD

MIRALCAMP

POBOLEDA

ALELLA

VALLBONA DE LES MONGES

BISBAL DEL PENEDES (LA)

MONTOLIU DE SEGARRA

RIUDECANYES

VILAJUÏGA

CANYELLES

CASTELLNOU DE BAGES

ARENYS DE MUNT

VERGES

LLAMBILLES

RENAU

PRAT DE LLOBREGAT (EL)

SIURANA

CERDANYOLA DEL VALLES

SANT QUIRZE SAFAJA

COLLDEJOU

PERA (LA)

CASTELL DE L'ARENY

SANTA COLOMA DE QUERALT

CASTELLBELL I EL VILAR

MONT-RAS

VALLCLARA

BOTARELL

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA

FONTCOBERTA

CASTELLVI DE LA MARCA

BARBERA DE LA CONCA

GUALTA

SANT LLORENÇ DE LA MUGA

AVINYONET DEL PENEDES

CARDEDEU

CAPAFONTS

MONTCADA I REIXAC

MASROIG (EL)

SALAS DE PALLARS

SOBREMUNT

HOSTALETS DE PIEROLA (ELS)

GRANOLLERS

TORMS (ELS)

ALFARRAS

RODA DE BARA

COLLSUSPINA

CREIXELL

MARTORELL

DUESAIGÜES

CASTELLSERA

SANT SADURNI D'OSORMORT

GUILS DE CERDANYA

BLANCAFORT

FONTANALS DE CERDANYA

MOLINS DE REI

TORTELLA

MARGANELL

GRATALLOPS

SANT FELIU SASSERRA

FLAÇA

ESPLUGA CALBA (L')

BANYOLES

NOU DE BERGUEDA (LA)

MORA LA NOVA

TORREFARRERA

VILADAMAT

BELLVEI

POLINYA

MONTMANEU

JAFRE

TORRE DE L'ESPANYOL (LA)

CABANABONA

SANTA MARIA DE BESORA

FIGUEROLA DEL CAMP

MASDENVERGE

VILANOVA DE PRADES

SANT GUIM DE FREIXENET

MADREMANYA

ROSSELLO

PUIGGROS

PALLEJA

VESPELLA DE GAIA

ARSEGUEL

SANT CARLES DE LA RAPITA

ARGELAGUER

ULLASTRET

SANT MARTI DE CENTELLES

PORTBOU

SANTA MARIA DE MIRALLES

MAIA DE MONTCAL

MONISTROL DE CALDERS

MASSALCOREIG

VILANOVA DE LA BARCA

CASTELL-PLATJA D'ARO

BORRASSA

PALOL DE REVARDIT

SOLERAS (EL)

PRADELL DE LA TEIXETA

ALAMUS (ELS)

ESTANY (L')

SANT FRUITOS DE BAGES

PALAU-SATOR

POAL (EL)

SIDAMON

CALELLA

RUPIA

SANT PERE SALLAVINERA

SANT BOI DE LLUÇANES

RODONYA

RIBA (LA)

AGRAMUNT

SANT JULIA DE RAMIS

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

CAMPINS

SANT BOI DE LLOBREGAT

PUIGPELAT

CABRILS

BRAFIM

VILAFANT

TORRENT

SANT JAUME DELS DOMENYS

SUDANELL

PALAU-SAVERDERA

FULIOLA (LA)

VILAÜR

PERAFORT

MASIES DE VOLTREGA (LES)

SANT PERE PESCADOR

BORDILS

SEU D'URGELL (LA)

ALBATARREC

SANT SADURNI D'ANOIA

ESTERRI DE CARDOS

PORTELLA (LA)

TORRELAMEU

CASTELLDEFELS

IGUALADA

VILAMALLA

SANTA SUSANNA

PAPIOL (EL)

FOLGUEROLES

CASTELLCIR

ORRIUS

BREDA

VILAFRANCA DEL PENEDES

GUIAMETS (ELS)

PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL)

LLIÇA DE VALL

SANT JAUME DE FRONTANYA

FIGARO-MONTMANY


CORBERA DE LLOBREGAT

RIUMORS

FONTANILLES

SANT LLORENÇ D'HORTONS

TORROELLA DE FLUVIA

VALLROMANES

PRESES (LES)

GARRIGOLES

SANT ISCLE DE VALLALTA

SANT ESTEVE SESROVIRES

FATARELLA (LA)

OLESA DE MONTSERRAT

CASTELLVI DE ROSANES

GRANYENA DE SEGARRA

RIU DE CERDANYA

SANT MORI

PARLAVA

CASTELLNOU DE SEANA

VILANOVA DEL VALLES

MUNTANYOLA

CERVIA DE TER

CELLERA DE TER (LA)

CAMPLLONG

SAVALLA DEL COMTAT

POBLA DE CLARAMUNT (LA)

GRANYENA DE LES GARRIGUES

SANT MARTI D'ALBARS

OMELLONS (ELS)

PINEDA DE MAR

SANT FELIU DE GUIXOLS

PRATS DE LLUÇANES


VILANOVA D'ESCORNALBOU

SANT FELIU DE CODINES

AIGUAFREDA

ARGENTERA (L')

BESALU

SANT VICENÇ DE CASTELLET

BAGA

ALTAFULLA

MONTMAJOR

REGENCOS

GIRONELLA

VILANOVA DE BELLPUIG

LLOAR (EL)

ULLASTRELL

TORROJA DEL PRIORAT

SANTA OLIVA

ALAMUS (ELS)

ALMOSTER

SANT QUIRZE DEL VALLES

BELLCAIRE D'EMPORDA

TORRE DE CLARAMUNT (LA)

MOLLERUSSA

MOLLET DEL VALLES

VILANOVA DEL CAMI

CABRERA DE MAR

PEDRET I MARZA

CANOVELLES

SANTA PERPETUA DE MOGODA

OMELLS DE NA GAIA (ELS)

VECIANA

VILA-SACRA

SERRA DE DARO

PONT DE MOLINS

FORNELLS DE LA SELVA

BANYERES DEL PENEDES

BARBENS

SANT GUIM DE LA PLANA

NAVARCLES

MASLLORENÇ

MALGRAT DE MAR

MONTBRIO DEL CAMP

TORREDEMBARRA

PALAU D'ANGLESOLA (EL) SANT ANTONI DE VILAMAJOR

VILABLAREIX

MONTORNES DE SEGARRA

VILOBI DEL PENEDES

SANTA EULALIA DE RIUPRIMER

VAJOL (LA)

RIERA DE GAIA (LA)

TORREFARRERA

RIPOLLET

PARETS DEL VALLES

MILA (EL)

MORELL (EL)

LLIMIANA

PRATS I SANSOR

SANT POL DE MAR

SANT JULIA DE CERDANYOLA

MONTMAJOR

FONDARELLA

CALLDETENES

VILANOVA DE SEGRIA

COLOMERS

ARENYS DE MAR

VILAMACOLUM

CABANELLES

BARBERA DEL VALLES

TORRE-SERONA

VILAMANISCLE

GRANADA (LA)

BELLVIS

MONTESQUIU

MONTGAT

MONTMAJOR

RIBERA D'URGELLET

MALLA

MASNOU (EL)

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

SANT CLIMENT SESCEBES

SANT MARTI VELL

VALLFOGONA DE BALAGUER

FRANQUESES DEL VALLES (LES)

BISBAL D'EMPORDA (LA)

PONT D'ARMENTERA (EL)

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGOS

CABRERA D'IGUALADA

MASIES DE RODA (LES)

PUIGVERD D'AGRAMUNT

TALLADA D'EMPORDA (LA)

SANT JULIA DE VILATORTA

BISBAL DE FALSET (LA)

PUIGVERD DE LLEIDA

SANT CEBRIA DE VALLALTA

SANT JOAN DE VILATORRADA

VINYOLS I ELS ARCS

AMETLLA DEL VALLES (L')

SANT JORDI DESVALLS

PALAU-SOLITA I PLEGAMANS

ESTERRI D'ANEU

SANT QUINTI DE MEDIONA

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

RIUDELLOTS DE LA SELVA

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

SANT AGUSTI DE LLUÇANES

TORRELLES DE LLOBREGAT

SANTA EULALIA DE RONÇANA

VILASSAR DE DALT

AVINYONET DE PUIGVENTOS

FAR D'EMPORDA (EL)

HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')

POBLA DE MONTORNES (LA)

SANT FELIU DE LLOBREGAT

PLA DEL PENEDES (EL)

MONTORNES DEL VALLES

VALLFOGONA DE RIUCORB

SANT FOST DE CAMPSENTELLES

BOADELLA I LES ESCAULES

BALAGUER

PREMIA DE DALT

SANT ANDREU DE LLAVANERES

MONISTROL DE MONTSERRAT

VILALLONGA DEL CAMP

FLORESTA (LA)

SELVA DE MAR (LA)

SANT JUST DESVERN

SANT PAU DE SEGURIES

BELLMUNT DEL PRIORAT

CANET DE MAR

BARBENS

ULTRAMORT

TARROJA DE SEGARRA

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

SANT VICENÇ DELS HORTS

MASO (LA)

SANT JOAN DESPI

ARMENTERA (L')

ROCAFORT DE QUERALT

BENAVENT DE SEGRIA

BORGES DEL CAMP (LES)

MONTOLIU DE LLEIDA

MONTMELO


PALAU DE SANTA EULALIA

VALLBONA D'ANOIA

VALL-LLOBREGA

SANT QUIRZE DE BESORA

PACS DEL PENEDES

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VILALBA SASSERRA

SENTERADA

MASPUJOLS

SANTA CECILIA DE VOLTREGA

SANT VICENÇ DE MONTALT

VILELLA BAIXA (LA)

HOSTALRIC

MOLSOSA (LA)

SARRIA DE TER

SANT JULIA DEL LLOR I BONMATI

VILELLA ALTA (LA)

PALLARESOS (ELS)

SANT JAUME DE LLIERCA

SANT ANDREU SALOU

CORNELLA DE LLOBREGAT

SANTA EUGENIA DE BERGA

MONTCLAR

SANTA COLOMA DE CERVELLO

POBLA DE MAFUMET (LA)

MARTORELLES

SANT VICENÇ DE TORELLO

NOU DE GAIA (LA)

TORRE DE FONTAUBELLA (LA)

BELLMUNT D'URGELL

SANTA COLOMA DE GRAMENET


CAPELLADES

RIBERA D'ONDARA

VILASSAR DE MAR

SANT CUGAT SESGARRIGUES

CASTELLVELL DEL CAMP

PALMA DE CERVELLË (LA)

LLAGOSTA (LA)

LLORENÇ DEL PENEDES

SANT ANDREU DE LA BARCA

TONA

SANT PERE DE RIUDEBITLLES

SANTA OLIVA

GARIDELLS (ELS)

SANT ADRIA DE BESOS

RODA DE TER

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

VILABERTRAN

ROURELL (EL)

MOLLET DE PERALADA

SANT MARTI SESGUEIOLES

SANTA FE DEL PENEDES

SANTA MARIA DE MARTORELLES

SANT MIQUEL DE FLUVIA

SANT JOAN DE MOLLET

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

GUISSONA

PREMIA DE MAR

MOLLET DE PERALADA

GRANADA (LA)

CABANYES (LES)

SANTA LLOGAIA D'ALGUEMA

PERAFORT

CALDES D'ESTRAC

SANT HIPOLIT DE VOLTREGA

PUIGDALBER

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA


MORELL (EL)

BADIA DEL VALLESBADIA DEL VALLES

Bages

Segrià

Noguera

Osona

Selva

Anoia

Alt Urgell

Berguedà

Ripollès

Solsonès

Alt Empordà

Pallars Jussà

Baix Ebre

Pallars Sobirà

Segarra

Urgell

Montsià

Garrigues

Garrotxa

Terra Alta

Gironès

Priorat

Baix Camp

Val d'Aran

Ribera d'Ebre

Alt Camp

Vallès Oriental

Cerdanya

Baix Empordà

Alt Penedès

Maresme

Conca de Barberà

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Alta Ribagorça

Garraf

Tarragonès

Pla d'Urgell

Baix Penedès

Pla de l'Estany

Barcelonès

CATALUNYA

FRANÇA

MAR MEDITERRÀNIA

ARAGÓ

PAÍS VALENCIÀ

ANDORRA

MAR MEDITERRÀNIA

L L E G E N D A

LÍMIT COMARCAL

LÍMIT TERME MUNICIPAL

XARXA NATURA 2000

ACTUACIONS EN REGADIUS

REGADIU TRADICIONAL

EN FASE PREVIA DE PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ

EN PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ

EN PROCÉS DE MODERNITZACIÓ

MODERNITZAT

ALTRES REGADIUS

ALTRES REGADIUS, EN ESTUDI

ALTRES REGADIUS, EN PLANIFICACIÓ

ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ

ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ I PARCIALMENT EN SERVEI

ALTRES REGADIUS, EN SERVEI

ALTRES REGADIUS

CODI�NOM DE L'ACTUACIÓ

R04LPR25LPAT01LTT02LTT03LTT04LTT04LTAT05LPT06LPT07LET09LPT10LPT11LPT12LPT13LET14LPT15LPT16LPT17LPT18LPT19LST20LST21LST22ETT23ETT24EPT25EPT26EPT27EPT28EET29EET30ETT32EET33EPT34EET35ETT36EPT37EPT39EST40EST41TET42TPT43TET45TST46TST47GET48GST49BPT99TS

CONCA DE TREMPBALDOMARSEGARRA GARRIGUESGARRIGUES SUDALGUERRI-BALAGUERSEGRIÀ SUDAMPLIACIË SEGRIÀ SUDPLA DEL SASBARONIA DE RIALB, TIURANA I BASSELLATORRES DE SEGRE "CARRASSUMADA"TRANSFORMACIÓ EN REG A IVARS DE NOGUERABASSELLA-PINELLPERAMOLA-BASSELLAPLA DE CAMARASAREG DE SUPORT DE L'ALBIGRANJA D'ESCARP I SERÓSARAMUNTOLIANATORREBLANCAREG DE SUPORT A L'OLIVERA ALS TTMM DE L'ESPLUGA CALBA I MALDÀAMPLIACIË DEL GARRIGUES SUDLLOBREGÓSREG DE SUPORT DE LA NOGUERAXERTA-SÉNIATERRA ALTAALDEA-CAMARLESHORTA DE SANT JOAN I ARNESASCÓREG DE LA VALL DE SANT JOANPALMA D'EBRERASQUERAVINGALISVALLS-MONREDONSSERRA DEL ROVELLÓEL PERELLÓREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE LA SÉNIAREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE L'AMPOLLAPRAT DE COMTEREGADIU DE GARCIAREGADIU RIBERA D'EBRE I SEGRIÀREGS DEL MONTSANTAMPLIACIÓ DELS REGS DEL MONTSANTREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE REUS (REG DEL MOLINET)REGS DE LA CONFLUÈNCIA DELS RIUS MONTSANT I SIURANAULLDEMOLINSREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE BLANESAMPLIACIÓ DEL REGADIU ALS SECTORS VI i VII DE LA ZONA REGABLE DEL MUGASANT MARTÍ DE TOUSTIVISSA

REGADIUS TRADICIONALS


R01LMR02LMR03LMR04LPR05LPR06LPR07LPR08LPR09LER10LER11LER12LER13LPR14LPR15LER16LER17LPR18LPR19LPR20LPR21LER22LER23LPR24LER26LMR27LER28EMR29EMR30EER31EPR32EER33EER34EER35EPR36EPR37EER38EER39EER40EPR41EPR42EER43EPR45EER46TPR47TER49TPR50TPR51TPR53TPR54GER55GPR56GPR57GPR58GPR59GPR60GPR61GPR62GPR64GPR65BPR66BPR67BPR68BER69BE

CANALS D'URGELLARAGÓ I CATALUNYACANAL DE PINYANACONCA DE TREMPSÉQUIA D'ALBESAHORTES DE TORRES DE SEGRESÉQUIA MAJOR D'AITONACANAL D'OLLA I SEGALÉS I MARGE ESQUERRE DE L'URGELLETSÉQUIA DE REMOLINSCANAL D'ARAVELL I BELLESTARHORTES DE TÉRMENSCR DE SANT LLORENÃ I GERBCR ELS PLANSCAVERO-VILASECASSÉQUIA DE LA PLANA DE SANT RUFPLANS DE SUDANELLCR SÉQUIA D'ESCARPSAL�S DE PALLARSCOLL DE NARGËCR CECLA DELS MOLINSEL VILOSELLCR ELS VILARSIVARS DE NOGUERAQUATRE POBLESFONT DEL CODONYESCR DE LLESP I BARRANC D'AIGÜERESDELTA EBRE MARGE DRETDELTA EBRE MARGE ESQUERREGUIAMETSULLDECONAPINELL DE BRAIMËRA D'EBREREGADIU DE GINESTARTORRE DE L'ESPANYOLCR D'ALDOVERBENISSANETEL PROGRÉSPLANES I AIXALELLESREG DE LA SÉQUIA DE LA SÉNIACR MASADA DE BITEMREGADIU DE MAS DE BARBERANSBOTCR ELS DARENSOSBAIX FRANCOLÍPANTÀ DE RIUDECANYESREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE VALLS (XAMORA)SAT REGANTS DE COGOLL I VILASECCR RIERA DE GAIÀCR DE MONTFERRIMUGA MARGE ESQUERREPRESA DE COLOMERSMOLÍ DE PALSMUGA MARGE DRETSÉQUIA DE LA SOLANA DE GERSÉQUIA DE VINYALSCERVIÀ DE TER, SANT JORDI I COLOMERSPRULLANSBELLVER DE CERDANYACR ÉLLER-CORTÀSLLOBREGAT MARGE DRETCANAL DE LA INFANTA CARLOTASANTA MARIA I SANT ESTEVE DE PALAUTORDERAVALLFORNERSSINDICAT DE REGS DE CARDONA

R01LMR02LM

T23ET

T22ET

T02LT

R03LM

T01LT

T45TS

T01LT

R28EM

T40ES

R29EM

T04LT

R47TE

T21LS

T01LT

R420TS

T03LT

R56GP

R54GE

T41TE

R542GS

T24EP

R30EE

T04LTA

T27EP

R46TP

R55GP

R536GS

T01LT

T28EE

T05LP

R04LP

R32EE

T48GS

T01LT

T26EP

T25EP

R57GP

T29EE

T19LS

R06LP

T99TS

T32EE

T30ET

R05LP

R65BP

T07LE

R31EP

T39ES

R517GS

R418ES

R34EE

T42TP

R59GP

T33EP

T03LT

T35ET

R60GP

R333ES

T34EE

R68BE

R33EE

T05LP

R09LE

T22ET

R126LS

T49BP

R58GP

T09LP

R640BS

T03LT

R36EP

R344ES

R130ES

R08LP

R12LE

T43TE

T12LP

T20LS

R555GS

R571BS

R37EE

R11LE

R13LP

T43TE

R39EE

T36EP

T11LP

R38EE

R10LE

R293LS

T15LP

R04LP

R18LP

R21LE

R547GS

T24EP

R42EE

R66BP

R557GS

R07LP

R35EP

R63GE

R120LS

R103

R626BS

R125LS

R24LE

R632BS

R468TS

T03LT

R539GS

R127LS

R122LS

R49TP

R285LS

R205LS

R15LE

R524GS

R17LP

R124LS

R623BS

R548GS

R396ES

R202LS

R62GP

R552GS

R467TS

T37EP

R249LS

R521GS

R520GS

R427TS

R595BSR607BS

R263LS

R531GS

R19LP

R457TS

R67BP

R621BS

R16LE

R247LS

R530GS

R522GS

R534GS

R574BS

R458TS

R27LE

R572BS

R526GSR523GS

R238LS

T46TS

R549GS

R269LS

R244LS

R486TS

R40EP

R23LP

R254LS

R22LE

T06LP

R275LS

R431TS

R348ES

R69BE

R379ES

R328LS

R494TS

R421TS

R564BS

R14LP

R286LS

R326LS

R259LS R528GS

R20LP

R397ES

R290LS

R253LS

R102

R277LS

R493TS

R624BS

R50TP

R529GS

R26LM

R274LS

R234LS

R575BS

R288LS

R525GS

R350ES

R532GS

R101

R318LS

R448TS

R265LS

R51TP

R272LS

R325LS

R307LS

R604BS

R358ES

R425TS

R41EP

T17LP

R581BS

R231LS

R343ES

R229LS

R380ES

R527GS

R492TS

R647BS

R394ES

R208LS

R551GS

R323LS

R654BS

R217LS

T16LP

R569BS

R243LS

R252LS

R490TS

R563GS

R329LS

R553GS

R322LS

R45EE

R201LS

R580BS

R382ES

R430TS

R233LS

R221LS

T14LP

R211LS

R618BS

R245LS

R294LS

R291LS

R268LS

R240LS

R641BS

R53TP

R241LS

R258LS

R488TS

R576BS

R562GS

R287LS

R261LS

R565BS

R499TS

R223LS

R216LS

R214LS

R220LS

R282LS

R385ES

R292LS

R573BS

R25LPA

R61GP

R330LS

R429TS

R283LS

R321LS

R212LS

R331LS

R369ES

R560GS

R64GP

R642BS

T10LP

R616BS

R302LS

R511TS

R533GS

R303LS

R279LS

R235LS

R355ES

R237LS

R260LS

T18LP

R316LS

R227LS

R423TS

R473TS

R561GS

R586BS

R207LS

R500TS

R610BS

R377ES

R435TS

R554GS

R395ES

R392ES

R503TS

R324LS

R236LS

R645BS

R210LS

R278LSR228LS

R257LS

T47GE

R280LS

R479TS

R617BS

R239LS

R225LS

T13LE

R271LS

R489TS

R585BS

R620BS

R226LS

R43EP

R266LS

R311LS

R578BS

R289LS

R550GS

R204LS

R559GS

R242LS

R273LS

R649BS

R568BS

R135GS

R370ES

R213LS

R224LS

R567BS

R583BS

R566BS

R587BS

R601BS

R251LS

R301LS

R371ES

R219LS

R222LS

R491TS

R589BS

R232LS

R496TS

R262LS

R615BS

R577BS

R393ES

R218LS

R582BS

R588BSR590BS

R558GS

R209LS

TREMP

ALINS

LLEIDA

AGER

TIVISSA

FLIX

NAVES

ALT ANEU

NAUT ARAN

TORTOSA

ODEN

SORT

BATEA

PINOS

TORA

ESPOT

MOIA

AMPOSTA

CABO

LLADURS

LLADORRE

CAMARASA

ASCO

SEROS

NAVAS

VALL DE BOI (LA)

ROQUETES

ALP

OLIOLA

VIELHA E MIJARAN

RIALP

ALCARRAS

SENIA (LA)

ULLDECONA

RIPOLL

REUS

ALBANYA

DELTEBRE

ARTESA DE SEGRE

PIERA

ORISTA

TARREGA

TOSES

VIC

OSOR

COLL DE NARGO

SORIGUERA

BAIX PALLARS

GURB

BIOSCA

VALLS

TORDERA

OLIUS

SALDES

AITONA

QUERALBS

ARBUCIES

QUEROL

BOT

AVINYO

GER

MURA

GAIA

GOSOL

JUNCOSA

CAMPRODON

LLUÇA

RINER

CAVA

MAIALS

PONTILS

BARCELONA

VIMBODI

OS DE BALAGUER

LLOSSES (LES)

RUBIO

GUIXERS

VALLS DE VALIRA (LES)

GANDESA

SILS

ODENA

CONCA DE DALT

CERCS

PERELLO (EL)

MONTBLANC

ARBECA

SALLENT

AMER

ROSES

PONT DE SUERT (EL)

BASSELLA

BAGA

PAÜLS

LLAVORSI

GARCIA

ALMENAR

RUBI

SAGAS

TERRASSA

RABOS

CARDONA

FARRERA

SARRAL

ARNES

LES

BEGUES

MONTFERRER I CASTELLBO

TORRE DE CABDELLA (LA)

SITGES

ALGERRI

FIGOLS I ALINYA

TIVENYS

ISONA I CONCA DELLA

VILALLER

AGRAMUNT

BARONIA DE RIALB (LA)

CERVERA

MOLLO

SUBIRATS

AVIA

GAVA

ORIS

LLAGOSTERA

OGASSA

JUNEDA

VIDRA

MONTAGUT I OIX

BELLVIS

SORA

OLVAN

VILANOVA DE MEIA

QUART

RIBA-ROJA D'EBRE

ALMATRET

PALS

HORTA DE SANT JOAN

BEUDA

LLES DE CERDANYA

VALLS D'AGUILAR (LES)

VERDU

BENIFALLET

AIGUAMURCIA

CANEJAN

MEDIONA

ALFES

TARRAGONA

OLOT

XERTA

RIBERA D'URGELLET

LLARDECANS

PERAMOLA

VILADRAU

GIRONA

BORREDA

ALGUAIRE

ALCANAR

ALBESA

BALAGUER

VILADEMULS

VIDRERES

SANT CELONI

ALCOVER

SETCASES

SOSES

JOSA I TUIXEN

CASERES

PONTS

ESPOLLA

ALAS I CERC

DOSRIUS

RASQUERA

FORALLAC

BRUC (EL)

VANSA I FORNOLS (LA)

SUSQUEDA

MONTMELL (EL)

VINAIXA

VALL D'EN BAS (LA)

JORBA

CASTELLDANS

MALDA

MONTMAJOR

SANTA PAU

CUBELLS

VALL DE BIANYA (LA)

GAVET DE LA CONCA

PUIG-REIG

GRANADELLA (LA)

GUINGUETA D'ANEU (LA)

RAJADELL

SANT MATEU DE BAGES

SEVA

MANRESA

GOMBREN

LLOBERA

PINELL DE SOLSONES

FONOLLOSA

FALSET

PRATDIP

OLOST

PRADES

OLIANA

BELLVER DE CERDANYA

GODALL

ALFORJA

PERALADA

FIGOLS

PUJALT

CABANELLES

DARNIUS

OLIVELLA

SURIA

MAS DE BARBERANS

LLIMIANA

SARROCA DE BELLERA

VECIANA

BOVERA

BESCANO

ARGENÇOLA

SANT HILARI SACALM

ALBI (L')

ALMACELLES

RIUDARENES

MIRAVET

CAPOLAT

BRULL (EL)

DAS

LLACUNA (LA)

SABADELL

CASTELL DE MUR

GELIDA

CALDERS

VIVER I SERRATEIX

MIERES

CONESA

QUAR (LA)

JONQUERA (LA)

RIUDOMS

BELLPUIG

CAMBRILS

RUPIT I PRUIT

TALARN

ABELLA DE LA CONCA

ALOS DE BALAGUER

LLANÇA

MERANGES

SANAÜJA

TREMP

CALONGE

LLERS

VILALBA DELS ARCS

VACARISSES

CABACES

SANT ESTEVE DE LA SARGA

MORA D'EBRE

ALFARA DE CARLES

BERGA

VALL DE CARDOS

FONT-RUBI

SANTA MARIA D'OLO

LINYOLA

BRUNYOLA


VILANOVA DE SAU

SANT GREGORI

AVELLANES I SANTA LINYA (LES)

PARDINES

MONT-RAL

URUS

ORPI

TAVERTET

BOSSOST

VILALLONGA DE TER

CANET D'ADRI

MARGALEF

VINEBRE

TAGAMANENT

CORBERA D'EBRE

BELLPRAT

AMETLLA DE MAR (L')

BALSARENY

BEGUR

MONTGAI

COLERA

PORRERA

FOIXA

TALAVERA

VILADA

CELRA

PREIXENS

LLORET DE MAR

ALDEA (L')

GISCLARENY

CONCA DE DALT

TERMENS

SANTA CRISTINA D'ARO

PLANS DE SIO (ELS)

SANT FERRIOL

MONT-ROIG DEL CAMP

ARTES

LLORAC

CAMARLES

FATARELLA (LA)

PINELL DE BRAI (EL)

MAÇANET DE CABRENYS

TORRES DE SEGRE

GUALBA

PORQUERES

TORREGROSSA

ARBOLI

OLERDOLA

TONA

COMA I LA PEDRA (LA)

CONSTANTI

MATARO

LLANARS

CISTELLA

CAPMANY

TOSSA DE MAR

ULLDEMOLINS

RIBERA D'ONDARA

GUIMERA

PONTONS

AMPOLLA (L')

PAU

PENELLES

SANT JAUME D'ENVEJA

TORROELLA DE MONTGRI

CASSERRES

SENTERADA

TARADELL

FORADADA

SANTA MARIA DE CORCO

ALCANO

FORES

SANTA COLOMA DE FARNERS

VANDELLOS I L'HOSPITALET DE L'INFANT

ABRERA

MASSANES

VALLCEBRE

VENDRELL (EL)

AGULLANA

CALDES DE MALAVELLA

GRANERAESTARAS

NAVATA

CORBINS

POBLA DE CERVOLES (LA)

CADAQUES

RIBES DE FRESER

MONTELLA I MARTINET

VILANOVA DE L'AGUDA

VENTALLO

MONTSENY

SENTMENAT

VILA-RODONA

CASSA DE LA SELVA

PASSANANT

CORÇA

PONT DE BAR (EL)

TALAMANCA

RIUDAURA

POBLA DE LILLET (LA)

BONASTRE

CERVELLO

CASTELLAR DE LA RIBERA

SANT PERE DE TORELLO

CASTELLFOLLIT DEL BOIX

CAMOS

MARÇA

COPONS

SANT FELIU DE BUIXALLEU

BLANES

SALOU

CORNUDELLA DE MONTSANT

SAUS

CAMPDEVANOL

BAUSEN

ESPUNYOLA (L')

CASTELLAR DE N'HUG

GALERA (LA)

PREIXANA

ALDOVER

VALLIRANA

CAPÇANES

ALEIXAR (L')

MUNTANYOLA

CASTELLO DE FARFANYA


ESPLUGA DE FRANCOLI (L')

PERAFITA

OSSO DE SIO

CASTELLOLI

CASTELLCIR

VILA-SECA

SARROCA DE LLEIDA

VILAPLANA

LLIVIA

GOLMES

ANGLES

SERINYA

VILOBI D'ONYAR

PRULLANS

ASPA

SANTA MARIA DE MERLES

IVORRA

ARGENTONA

PILES (LES)

CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNI DE L'HEURA

MASSOTERES

LLADO

MAÇANET DE LA SELVA

TORREBESSES

PALMA D'EBRE (LA)

TERRADES

ALBAGES (L')

SANT PERE DE RIBES

ANGLESOLA

SOLIVELLA

AGUILAR DE SEGARRA

GARRIGAS

CASTELLBISBAL

GALLIFA

MATADEPERA

SALES DE LLIERCA

FIGUERES

MOLAR (EL)

SANT CUGAT DEL VALLES

CALAFELL

TORNABOUS

TORRELAVIT

CASTELLTERÇOL

SOLSONA

BALENYA

MORERA DE MONTSANT (LA)

BADALONA

CASTELLET I LA GORNAL

CATLLAR (EL)

PALAFRUGELL

CASTELLAR DEL VALLES

BENISSANET

ESTAMARIU

CASTELLO D'EMPURIES

JUIA

PORT DE LA SELVA (EL)

TORRELLES DE FOIX

ALPICAT

ALBIOL (L')

PLANOLES

BASCARA

SANT MARTI DE TOUS

SANT ANIOL DE FINESTRES

BIGUES I RIELLS

SENAN

ARRES

MANLLEU

CALDES DE MONTBUI

FULLEDA

VILOPRIU

VILA-SANA

SANT LLORENÇ SAVALL

ALPENS

TARRES

PIRA

TIURANA

ESPARREGUERA

ALBINYANA

SEVA

FOGARS DE MONTCLUS

RIUDECOLS

SANT JOAN DE LES ABADESSES

VILAMOS

SANTA BARBARA

COLLBATO

GIMENELLS I EL PLA DE LA FONT

MONTCLAR

GUISSONA

SANT MARTI DE LLEMENA

BELLAGUARDA

BIURE


BORDES (ES)

VILANANT

BELIANES

VILABELLA

GRANJA D'ESCARP (LA)

CLARIANA DE CARDENER

CASTELLAR DEL RIU

SELVA DEL CAMP (LA)

RELLINARS

PRAT DE COMTE

CARME

BELL-LLOC D'URGELL

GRANYANELLA

MONTFERRI

PONTOS

CABANES

ROCA DEL VALLES (LA)

VILADECANS

MOLSOSA (LA)

PUIGCERDA

CALLUS

CALONGE DE SEGARRA

GINESTAR

CAMPELLES

VILAGRASSA

POBLA DE MASSALUCA (LA)

SANT MARTI SARROCA

RIELLS I VIABREA

FREGINALS

CABRA DEL CAMP

MASQUEFA

VALLMOLL

CUNIT

SUNYER

ALIO

SENTIU DE SIO (LA)

CANTALLOPS

COGUL (EL)

IVARS D'URGELL

PALAMOS

TORTOSA

SALOMO

ESPINELVES

GARRIGUELLA

FOGARS DE LA SELVA

VILANOVA I LA GELTRU

MENARGUENS

BOLVIR

POBLA DE SEGUR (LA)

TAVERNOLES

TEIA

TORELLO

BELLCAIRE D'URGELL

ISOVOL

LLIÇA D'AMUNT

FORTIA

PALAFOLLS

CIUTADILLA

CALAF

NALEC

SANT RAMON

VALLFOGONA DE RIPOLLES

IVARS DE NOGUERA

CANOVES I SAMALUS

ORDIS

PLANES D'HOSTOLES (LES)

ALBONS

ESCALA (L')

VALLGORGUINA

SANT MARTI DE RIUCORB

FIGUERA (LA)

SANT JOAN LES FONTS

ULLA

SANTPEDOR

FEBRO (LA)

ALCOLETGE

GARRIGA (LA)

NULLES

SECUITA (LA)

ORGANYA

PLA DE SANTA MARIA (EL)

PRATS DE REI (ELS)

ESPONELLA

OLUGES (LES)

CRESPIA

SALT

VILOSELL (EL)

OLESA DE BONESVALLS

MALLA

CENTELLES

LLINARS DEL VALLES

CUBELLES

MASARAC

ARTESA DE LLEIDA

TIRVIA

AIGUAVIVA

CERVIA DE LES GARRIGUES

CORNELLA DEL TERRI

SANT PERE DE VILAMAJOR

ARBOÇ (L')

TIANA

CASTELLGALI

SANT FELIU DE PALLEROLS

VILADECAVALLS

SANT BARTOMEU DEL GRAU

VILADASENS

VILAVERD

MIRALCAMP

POBOLEDA

ALELLA

VALLBONA DE LES MONGES

BISBAL DEL PENEDES (LA)

MONTOLIU DE SEGARRA

RIUDECANYES

VILAJUÏGA

CANYELLES

CASTELLNOU DE BAGES

ARENYS DE MUNT

VERGES

LLAMBILLES

RENAU

PRAT DE LLOBREGAT (EL)

SIURANA

CERDANYOLA DEL VALLES

SANT QUIRZE SAFAJA

COLLDEJOU

PERA (LA)

CASTELL DE L'ARENY

SANTA COLOMA DE QUERALT

CASTELLBELL I EL VILAR

MONT-RAS

VALLCLARA

BOTARELL

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA

FONTCOBERTA

CASTELLVI DE LA MARCA

BARBERA DE LA CONCA

GUALTA

SANT LLORENÇ DE LA MUGA

AVINYONET DEL PENEDES

CARDEDEU

CAPAFONTS

MONTCADA I REIXAC

MASROIG (EL)

SALAS DE PALLARS

SOBREMUNT

HOSTALETS DE PIEROLA (ELS)

GRANOLLERS

TORMS (ELS)

ALFARRAS

RODA DE BARA

COLLSUSPINA

CREIXELL

MARTORELL

DUESAIGÜES

CASTELLSERA

SANT SADURNI D'OSORMORT

GUILS DE CERDANYA

BLANCAFORT

FONTANALS DE CERDANYA

MOLINS DE REI

TORTELLA

MARGANELL

GRATALLOPS

SANT FELIU SASSERRA

FLAÇA

ESPLUGA CALBA (L')

BANYOLES

NOU DE BERGUEDA (LA)

MORA LA NOVA

TORREFARRERA

VILADAMAT

BELLVEI

POLINYA

MONTMANEU

JAFRE

TORRE DE L'ESPANYOL (LA)

CABANABONA

SANTA MARIA DE BESORA

FIGUEROLA DEL CAMP

MASDENVERGE

VILANOVA DE PRADES

SANT GUIM DE FREIXENET

MADREMANYA

ROSSELLO

PUIGGROS

PALLEJA

VESPELLA DE GAIA

ARSEGUEL


ARGELAGUER

ULLASTRET

SANT MARTI DE CENTELLES

PORTBOU

SANTA MARIA DE MIRALLES

MAIA DE MONTCAL

MONISTROL DE CALDERS

MASSALCOREIG

VILANOVA DE LA BARCA

CASTELL-PLATJA D'ARO

BORRASSA

PALOL DE REVARDIT

SOLERAS (EL)

PRADELL DE LA TEIXETA

ALAMUS (ELS)

ESTANY (L')

SANT FRUITOS DE BAGES

PALAU-SATOR

POAL (EL)

SIDAMON

CALELLA

RUPIA

SANT PERE SALLAVINERA

SANT BOI DE LLUÇANES

RODONYA

RIBA (LA)

AGRAMUNT

SANT JULIA DE RAMIS

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

CAMPINS

SANT BOI DE LLOBREGAT

PUIGPELAT

CABRILS

BRAFIM

VILAFANT

TORRENT

SANT JAUME DELS DOMENYS

SUDANELL

PALAU-SAVERDERA

FULIOLA (LA)

VILAÜR

PERAFORT

MASIES DE VOLTREGA (LES)

SANT PERE PESCADOR

BORDILS

SEU D'URGELL (LA)

ALBATARREC

SANT SADURNI D'ANOIA

ESTERRI DE CARDOS

PORTELLA (LA)

TORRELAMEU

CASTELLDEFELS

IGUALADA

VILAMALLA

SANTA SUSANNA

PAPIOL (EL)

FOLGUEROLES

CASTELLCIR

ORRIUS

BREDA

VILAFRANCA DEL PENEDES

GUIAMETS (ELS)

PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL)

LLIÇA DE VALL

SANT JAUME DE FRONTANYA

FIGARO-MONTMANY


CORBERA DE LLOBREGAT

RIUMORS

FONTANILLES

SANT LLORENÇ D'HORTONS

TORROELLA DE FLUVIA

VALLROMANES

PRESES (LES)

GARRIGOLES

SANT ISCLE DE VALLALTA

SANT ESTEVE SESROVIRES

FATARELLA (LA)

OLESA DE MONTSERRAT

CASTELLVI DE ROSANES

GRANYENA DE SEGARRA

RIU DE CERDANYA

SANT MORI

PARLAVA

CASTELLNOU DE SEANA

VILANOVA DEL VALLES

MUNTANYOLA

CERVIA DE TER

CELLERA DE TER (LA)

CAMPLLONG

SAVALLA DEL COMTAT

POBLA DE CLARAMUNT (LA)

GRANYENA DE LES GARRIGUES

SANT MARTI D'ALBARS

OMELLONS (ELS)

PINEDA DE MAR

SANT FELIU DE GUIXOLS

PRATS DE LLUÇANES


VILANOVA D'ESCORNALBOU

SANT FELIU DE CODINES

AIGUAFREDA

ARGENTERA (L')

BESALU

SANT VICENÇ DE CASTELLET

BAGA

ALTAFULLA

MONTMAJOR

REGENCOS

GIRONELLA

VILANOVA DE BELLPUIG

LLOAR (EL)

ULLASTRELL

TORROJA DEL PRIORAT

SANTA OLIVA

ALAMUS (ELS)

ALMOSTER

SANT QUIRZE DEL VALLES

BELLCAIRE D'EMPORDA

TORRE DE CLARAMUNT (LA)

MOLLERUSSA

MOLLET DEL VALLES

VILANOVA DEL CAMI

CABRERA DE MAR

PEDRET I MARZA

CANOVELLES

SANTA PERPETUA DE MOGODA

OMELLS DE NA GAIA (ELS)

VECIANA

VILA-SACRA

SERRA DE DARO

PONT DE MOLINS

FORNELLS DE LA SELVA

BANYERES DEL PENEDES

BARBENS

SANT GUIM DE LA PLANA

NAVARCLES

MASLLORENÇ

MALGRAT DE MAR

MONTBRIO DEL CAMP

TORREDEMBARRA

PALAU D'ANGLESOLA (EL) SANT ANTONI DE VILAMAJOR

VILABLAREIX

MONTORNES DE SEGARRA

VILOBI DEL PENEDES

SANTA EULALIA DE RIUPRIMER

VAJOL (LA)

RIERA DE GAIA (LA)

TORREFARRERA

RIPOLLET

PARETS DEL VALLES

MILA (EL)

MORELL (EL)

LLIMIANA

PRATS I SANSOR

SANT POL DE MAR

SANT JULIA DE CERDANYOLA

MONTMAJOR

FONDARELLA

CALLDETENES

VILANOVA DE SEGRIA

COLOMERS

ARENYS DE MAR

VILAMACOLUM

CABANELLES

BARBERA DEL VALLES

TORRE-SERONA

VILAMANISCLE

GRANADA (LA)

BELLVIS

MONTESQUIU

MONTGAT

MONTMAJOR

RIBERA D'URGELLET

MALLA

MASNOU (EL)

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

SANT CLIMENT SESCEBES

SANT MARTI VELL

VALLFOGONA DE BALAGUER

FRANQUESES DEL VALLES (LES)

BISBAL D'EMPORDA (LA)

PONT D'ARMENTERA (EL)

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGOS

CABRERA D'IGUALADA

MASIES DE RODA (LES)

PUIGVERD D'AGRAMUNT

TALLADA D'EMPORDA (LA)

SANT JULIA DE VILATORTA

BISBAL DE FALSET (LA)

PUIGVERD DE LLEIDA

SANT CEBRIA DE VALLALTA

SANT JOAN DE VILATORRADA

VINYOLS I ELS ARCS

AMETLLA DEL VALLES (L')

SANT JORDI DESVALLS

PALAU-SOLITA I PLEGAMANS

ESTERRI D'ANEU

SANT QUINTI DE MEDIONA

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

RIUDELLOTS DE LA SELVA

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

SANT AGUSTI DE LLUÇANES

TORRELLES DE LLOBREGAT

SANTA EULALIA DE RONÇANA

VILASSAR DE DALT

AVINYONET DE PUIGVENTOS

FAR D'EMPORDA (EL)

HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')

POBLA DE MONTORNES (LA)

SANT FELIU DE LLOBREGAT

PLA DEL PENEDES (EL)

MONTORNES DEL VALLES

VALLFOGONA DE RIUCORB

SANT FOST DE CAMPSENTELLES

BOADELLA I LES ESCAULES

BALAGUER

PREMIA DE DALT

SANT ANDREU DE LLAVANERES

MONISTROL DE MONTSERRAT

VILALLONGA DEL CAMP

FLORESTA (LA)

SELVA DE MAR (LA)

SANT JUST DESVERN

SANT PAU DE SEGURIES

BELLMUNT DEL PRIORAT

CANET DE MAR

BARBENS

ULTRAMORT

TARROJA DE SEGARRA

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

SANT VICENÇ DELS HORTS

MASO (LA)

SANT JOAN DESPI

ARMENTERA (L')

ROCAFORT DE QUERALT

BENAVENT DE SEGRIA

BORGES DEL CAMP (LES)

MONTOLIU DE LLEIDA

MONTMELO


PALAU DE SANTA EULALIA

VALLBONA D'ANOIA

VALL-LLOBREGA

SANT QUIRZE DE BESORA

PACS DEL PENEDES

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VILALBA SASSERRA

SENTERADA

MASPUJOLS

SANTA CECILIA DE VOLTREGA

SANT VICENÇ DE MONTALT

VILELLA BAIXA (LA)

HOSTALRIC

MOLSOSA (LA)

SARRIA DE TER

SANT JULIA DEL LLOR I BONMATI

VILELLA ALTA (LA)

PALLARESOS (ELS)

SANT JAUME DE LLIERCA

SANT ANDREU SALOU

CORNELLA DE LLOBREGAT

SANTA EUGENIA DE BERGA

MONTCLAR

SANTA COLOMA DE CERVELLO

POBLA DE MAFUMET (LA)

MARTORELLES

SANT VICENÇ DE TORELLO

NOU DE GAIA (LA)

TORRE DE FONTAUBELLA (LA)

BELLMUNT D'URGELL

SANTA COLOMA DE GRAMENET


CAPELLADES

RIBERA D'ONDARA

VILASSAR DE MAR

SANT CUGAT SESGARRIGUES

CASTELLVELL DEL CAMP

PALMA DE CERVELLË (LA)

LLAGOSTA (LA)

LLORENÇ DEL PENEDES

SANT ANDREU DE LA BARCA

TONA

SANT PERE DE RIUDEBITLLES

SANTA OLIVA

GARIDELLS (ELS)

SANT ADRIA DE BESOS

RODA DE TER

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

VILABERTRAN

ROURELL (EL)

MOLLET DE PERALADA

SANT MARTI SESGUEIOLES

SANTA FE DEL PENEDES

SANTA MARIA DE MARTORELLES

SANT MIQUEL DE FLUVIA

SANT JOAN DE MOLLET


GUISSONA

PREMIA DE MAR

MOLLET DE PERALADA

GRANADA (LA)

CABANYES (LES)

SANTA LLOGAIA D'ALGUEMA

PERAFORT

CALDES D'ESTRAC

SANT HIPOLIT DE VOLTREGA

PUIGDALBER

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA


MORELL (EL)

BADIA DEL VALLESBADIA DEL VALLES

Bages

Segrià

Noguera

Osona

Selva

Anoia

Alt Urgell

Berguedà

Ripollès

Solsonès

Alt Empordà

Pallars Jussà

Baix Ebre

Pallars Sobirà

Segarra

Urgell

Montsià

Garrigues

Garrotxa

Terra Alta

Gironès

Priorat

Baix Camp

Val d'Aran

Ribera d'Ebre

Alt Camp

Vallès Oriental

Cerdanya

Baix Empordà

Alt Penedès

Maresme

Conca de Barberà

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Alta Ribagorça

Garraf

Tarragonès

Pla d'Urgell

Baix Penedès

Pla de l'Estany

Barcelonès

CATALUNYA

FRANÇA

MAR MEDITERRÀNIA

ARAGÓ

PAÍS VALENCIÀ

ANDORRA

MAR MEDITERRÀNIA

L L E G E N D A

LÍMIT COMARCAL

LÍMIT TERME MUNICIPAL

XARXA NATURA 2000

ACTUACIONS EN REGADIUS

REGADIU TRADICIONAL

EN FASE PREVIA DE PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ

EN PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ

EN PROCÉS DE MODERNITZACIÓ

MODERNITZAT

ALTRES REGADIUS

ALTRES REGADIUS, EN ESTUDI

ALTRES REGADIUS, EN PLANIFICACIÓ

ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ

ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ I PARCIALMENT EN SERVEI

ALTRES REGADIUS, EN SERVEI

ALTRES REGADIUS


R04LPR25LPAT01LTT02LTT03LTT04LTT04LTAT05LPT06LPT07LET09LPT10LPT11LPT12LPT13LET14LPT15LPT16LPT17LPT18LPT19LST20LST21LST22ETT23ETT24EPT25EPT26EPT27EPT28EET29EET30ETT32EET33EPT34EET35ETT36EPT37EPT39EST40EST41TET42TPT43TET45TST46TST47GET48GST49BPT99TS

CONCA DE TREMPBALDOMARSEGARRA GARRIGUESGARRIGUES SUDALGUERRI-BALAGUERSEGRIÀ SUDAMPLIACIË SEGRIÀ SUDPLA DEL SASBARONIA DE RIALB, TIURANA I BASSELLATORRES DE SEGRE "CARRASSUMADA"TRANSFORMACIÓ EN REG A IVARS DE NOGUERABASSELLA-PINELLPERAMOLA-BASSELLAPLA DE CAMARASAREG DE SUPORT DE L'ALBIGRANJA D'ESCARP I SERÓSARAMUNTOLIANATORREBLANCAREG DE SUPORT A L'OLIVERA ALS TTMM DE L'ESPLUGA CALBA I MALDÀAMPLIACIË DEL GARRIGUES SUDLLOBREGÓSREG DE SUPORT DE LA NOGUERAXERTA-SÉNIATERRA ALTAALDEA-CAMARLESHORTA DE SANT JOAN I ARNESASCÓREG DE LA VALL DE SANT JOANPALMA D'EBRERASQUERAVINGALISVALLS-MONREDONSSERRA DEL ROVELLÓEL PERELLÓREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE LA SÉNIAREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE L'AMPOLLAPRAT DE COMTEREGADIU DE GARCIAREGADIU RIBERA D'EBRE I SEGRIÀREGS DEL MONTSANTAMPLIACIÓ DELS REGS DEL MONTSANTREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE REUS (REG DEL MOLINET)REGS DE LA CONFLUÈNCIA DELS RIUS MONTSANT I SIURANAULLDEMOLINSREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE BLANESAMPLIACIÓ DEL REGADIU ALS SECTORS VI i VII DE LA ZONA REGABLE DEL MUGASANT MARTÍ DE TOUSTIVISSA

REGADIUS TRADICIONALS


R01LMR02LMR03LMR04LPR05LPR06LPR07LPR08LPR09LER10LER11LER12LER13LPR14LPR15LER16LER17LPR18LPR19LPR20LPR21LER22LER23LPR24LER26LMR27LER28EMR29EMR30EER31EPR32EER33EER34EER35EPR36EPR37EER38EER39EER40EPR41EPR42EER43EPR45EER46TPR47TER49TPR50TPR51TPR53TPR54GER55GPR56GPR57GPR58GPR59GPR60GPR61GPR62GPR64GPR65BPR66BPR67BPR68BER69BE

CANALS D'URGELLARAGÓ I CATALUNYACANAL DE PINYANACONCA DE TREMPSÉQUIA D'ALBESAHORTES DE TORRES DE SEGRESÉQUIA MAJOR D'AITONACANAL D'OLLA I SEGALÉS I MARGE ESQUERRE DE L'URGELLETSÉQUIA DE REMOLINSCANAL D'ARAVELL I BELLESTARHORTES DE TÉRMENSCR DE SANT LLORENÃ I GERBCR ELS PLANSCAVERO-VILASECASSÉQUIA DE LA PLANA DE SANT RUFPLANS DE SUDANELLCR SÉQUIA D'ESCARPSAL�S DE PALLARSCOLL DE NARGËCR CECLA DELS MOLINSEL VILOSELLCR ELS VILARSIVARS DE NOGUERAQUATRE POBLESFONT DEL CODONYESCR DE LLESP I BARRANC D'AIGÜERESDELTA EBRE MARGE DRETDELTA EBRE MARGE ESQUERREGUIAMETSULLDECONAPINELL DE BRAIMËRA D'EBREREGADIU DE GINESTARTORRE DE L'ESPANYOLCR D'ALDOVERBENISSANETEL PROGRÉSPLANES I AIXALELLESREG DE LA SÉQUIA DE LA SÉNIACR MASADA DE BITEMREGADIU DE MAS DE BARBERANSBOTCR ELS DARENSOSBAIX FRANCOLÍPANTÀ DE RIUDECANYESREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE VALLS (XAMORA)SAT REGANTS DE COGOLL I VILASECCR RIERA DE GAIÀCR DE MONTFERRIMUGA MARGE ESQUERREPRESA DE COLOMERSMOLÍ DE PALSMUGA MARGE DRETSÉQUIA DE LA SOLANA DE GERSÉQUIA DE VINYALSCERVIÀ DE TER, SANT JORDI I COLOMERSPRULLANSBELLVER DE CERDANYACR ÉLLER-CORTÀSLLOBREGAT MARGE DRETCANAL DE LA INFANTA CARLOTASANTA MARIA I SANT ESTEVE DE PALAUTORDERAVALLFORNERSSINDICAT DE REGS DE CARDONA

mapa 1. principals actuacions en regadius a catalunya

Font: DAR

Entre el 2007 i el 2010 s’han posat

en servei 23.262 noves hectàrees de

regadiu, amb una inversió de més

de 785 M€. I s’han millorat 34.658

hectàrees de regadiu amb una inversió

de 98,1 M€.


De les principals actuacions dutes a terme, cal destacar que

s’han desencallat projectes històrics com ara els regadius d’Olia-

na,Peramola iBassella,de l’entornde l’embassamentdeRialb,el

regadiudelaconcadeTrempielBaixTer,is’haavançatenundels

projectesméssignificatiusdemodernitzaciócomésladelregadiu

centenari dels canals d’Urgell, un projecte que en conjunt impli-

carà la intervenció de gairebé 70.000 hectàrees, i que significarà

latransformaciómésimportantenaquestazonaregabledesdela

implantació.

Tambédestaquenlesmilloresdelcanald’AragóiCatalunya,iles

iniciadesalcanaldePinyanaialdeltadel’Ebre.Aixícomlaposadaen

marxadenousregscomaraelSegarra-Garrigues,elGarriguesSud,el

TerraAltaEtapaIVielXerta-Sénia.

L’abril del 2010 les obres de regadius adjudicades

i en execució ascendeixen a 535 M€, que preveuen

transformar en reg més de 28.000 ha arreu

de Catalunya. Instal·lació d’una canonada de reg

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2007-20102004-2006Fins al 2003

34.658 ha16.940 ha16.501 ha

gràfic 3. Regadius modernitzats posats en servei. 2003-2010 (ha). *2010 previsió

gràfic 2. Superfície de nous regadius posats en servei. 2003-2010 (ha). *2010 previsió

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2007-20102004-2006Fins al 2003

23.262 ha4.707 ha11.802 ha


taula 2. principals actuacions en millora de regadius 2007-2010

Actuacions Superfície de l’actuació horitzó 2020 (ha)

Superfície 2007-2010 (ha) Inversió total prevista horitzó 2020 (M€)

Inversió 2007-2010 (M€)

Finalitzades En execució

Canals d’Urgell 70.000 3500 1.500 1.125 8,8

Pinyana 13.800 1.530 187 2,7

Canal Aragó i Catalunya 40.000 18.679 3.500 300 21,23

Delta de l’Ebre 25.000 1.167 1.500 150 5,32

Baix Ter 7.000 5.136 350 42 27,15

Santa M. de Palautordera 210 50 4 0,3

Valls 234 350 8,3

Riudecanyes 3.800 1.900 11,4 11,4

Guiamets 2.424 1.979 22,4 20,5

Móra la Nova 717 717 4,4 0,7

Altres 11.714 115,5

TOTAL 174.899 34.658 7.200 1.970 98,1

taula 1. principals actuacions en nous regadius 2007-2010

Actuacions Superfície de l’actuació horitzó 2020 (ha)

Superfície 2007-2010 (ha) Inversió total prevista horitzó 2020 (M€)

Inversió 2007-2010 (M€)

Finalitzades En execució

Segarra-Garrigues 70.150 2.712 44.398 1.500 441,9

Algerri Balaguer 4.234 3.264 970 64 42,8

Segrià Sud (reg de suport) 5.704 3.553 2.151 89 43,9

Garrigues Sud (reg de suport) 5.670 3.906 1.764 106 71,7

Terra Alta 6.732 5.930 802 101 55,1

Xerta-Sénia 16.500 0 1.543 300 80,3

Aldea-Camarles 4.879 0 0 106 0,2

Regadius Ribera d’Ebre 3.249 2.095 49 22,7

Entorn de Rialb 3.292 68 0,2

Altres regadius (Priorat, Noguera, Montsià, Baix Ebre,Terra Alta i Segrià)

5.000 1.802 90 25,7

TOTAL 125.410 23.262 51.628 2.473 785


El Sistema Segarra-Garrigues

Menció a part mereix el Segarra-Garrigues. Una infraestructura de

país,moltreivindicadapelsectoragrarideLleida,perlaqualelGo-

verndelaGeneralitathaapostatelsdarrersanysambfermconven-

ciment.Implicaunainversióde1.500milionsd’euros,finançadaamb

fonsdelaGeneralitat,del’Estatidelsagricultors.

Elcanalescomponde15sectorsderegadiuibeneficia16.000

regants d’un total de 3.000 finques. La seva àrea d’influència in-

clou més de 70.000 hectàrees, quatre comarques (la Segarra, el

Plad’Urgell, lesGarriguesi l’Urgell) i75municipisqueesbenefi-

ciarand’aquestaobraambaiguadeboca.Latransformacióenreg

d’aquestazonadesecàcomportarà,amés,lacreaciód’uns8.000

llocsdetreball.

Eljulioldel2009esvacomençarabombaraiguaperregarlespri-

meresfinques.S’hafinalitzatlaxarxadedistribucióderegenelsector

1(1.400ha)is’hanposatenserveiunes1.400hadelsector12.Actual-

mentestrobenenexecucióelssectorsdereg2,3,4,5,7,8,9,12i13,

aixícomlesobresdelcanalidel’embassamentdel’Albagés.

Laconstrucciódel regadiu implica,amés, lacreaciód’unanova

xarxa de camins rurals d’aproximadament 1.500 quilòmetres, en la

qualjas’hanarranjat433quilòmetres,iunaconcentracióparcel·lària

de44.000hectàrees,de lesquals jas’hanexecutat21.053hectàrees

desdel’inicidel’obra.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha

treballat, en tot moment i en la mesura de les possibilitats,

per fer compatible l’activitat agrària i la preservació de les

aus en tota l’àrea del Segarra-Garrigues.

Paral·lelament,s’hatreballatperdesbloquejarunasituacióenca-

llada durant més de 20 anys que ha comportat dues sentències del

TribunaldeJustíciadelaUnióEuropea.ElGovernhatreballat,entot

momentienlamesuradelespossibilitats,perfercompatiblel’activi-

tatagràriailapreservaciódelesaus.

Gràciesalapropostad’ampliaciódezonesd’especialproteccióper

alesaus(ZEPA)presentadapelGoverndelaGeneralitatdeCatalunya

el juny del 2010, la Comissió Europea ha arxivat definitivament un

dels dos expedients que tenia oberts per l’incompliment de la nor-

mativadeprotecciódelesaus,enacceptarcomasuficientlapropos-

tad’ampliaciódezonesZEPApresentadaperlaGeneralitat.Ahores

d’ara,restapendent l’aprovaciódefinitivaper laUE,delPlaespecial

deproteccióielPladegestiód’aquestsespais,aixícomdelanovaDe-

claraciód’ImpacteAmbiental,quetancaràamblaComissióEuropea

l’expedientquerestaobert.

El Segarra-Garrigues a Albatàrrec

Superfície beneficiada 70.150 ha

Regants 16.000

Comarques Noguera, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Segarra i Garrigues.

Municipis beneficiaris 75

Consum de boca més de 72.000 persones

Camins rurals de nova construcció 1.500 km

Concentració parcel·lària 50.000 ha de les 70.000 que té el sistema Segarra-Garrigues

Millora d’infraestructures elèctriques

180.000 nous kW al servei del territori

taula 3. les dades del sistema Segarra-garrigues


El Segarra-Garrigues a Albatàrrec


A finals de juliol del 2010 el volum d’obra executada del

Canal Segarra-Garrigues supera els 455 M€, 413 dels quals

s’han invertit en el període 2006-2010.

mapa 2. Segarra-garrigues. obres en curs


Concentració parcel·lària

Unaaltra infraestructura,moltsovint lligadaalregadiu,queaporta

riquesa estructural al món rural, és la concentració parcel·lària. Es

tractad’uninstrumentd’ordenacióterritorialqueconsisteixaagru-

parlesdiferentsparcel·lesquepuguitenircadaexplotacióenunma-

teixtermemunicipalafid’obtenirexplotacionsmésviables.

Durantelperíode2007–2010,s’hadutatermeunimpulsimportant

enlesinversionsdelDepartamentenconcentracióparcel·lària,is’ha

assolitunadespesade58,8M€quehapermèsconcentraruntotalde

18.256haatotCatalunya.

Actualmentestreballaenlaconcentracióde33.056hamés,d’aques-

tes25.159haalSegarra-Garrigues,5.258haalaconcadeTremp,2.358

haaBalagueri281haalaConcadeDalt.

642 parcel·les

571 ha

277 �nques

571 ha

gràfic 4. Evolució de la concentració parcel·lària 2000-2010. Nombre d’hectàrees concentrades i pressupost (m€). *2010 previsió

Exemple de l’abans i el després en el procés de concentració parcel·lària de peremola i Bassella

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2007-20102004-20062000-2003

571 ha

10,5

17,6

58,8

18.256 ha4.531 ha

Evol

ució

pre

ssup

ostà

ria (M

€)


Camins rurals Laprimeradificultatperaundesenvolupamentsostingutn’és l’aï-

llament.De lamateixamanera, laprincipal fontde riquesan’és la

comunicacióilainterrelació.D’aquílaimportànciad’aproparelmón

ruralalconjuntdelasocietat,comadret,comafactordenormalitat,

comabasepelseudesenvolupamenteconòmicicomagarantiad’ac-

césalsserveismésessencialscomsónlasanitatil’educació.

A més, l’arranjament de camins facilita el pas a punts d’interès

turístic,culturalomediambientaldedifícilaccési,enconseqüència,

es contribueix a diversificar l’economia de l’entorn rural. En aquest

sentit,s’haactuatpreferentmentenzonesdemuntanyaienlesmés

desfavorideseconòmicament.

Entre el 2007 i el 2010 les millores dels camins rurals

han permès pavimentar fins a 632 Km per tot Catalunya.

Endefinitiva,durantaquestlegislaturaelDepartamentd’Agricul-

tura,AlimentacióiAccióRuralhaapostatenfermperlainversióen

infraestructuresrurals,atèsquesónvitalstantperimpulsareldesen-

Inauguració del camí de Térmens

Carretera de Cabó a Organya

gràfic 5. Quilòmetres de camins rurals posats en servei. període 2000-2010. *2010 previsió

0

100

200

300

400

500

600

700

2007-20102004-20062000-2003

200 km 420 km 632 km


volupamenti ladiversificacióeconòmicadelterritorirural,comper

garantirl’accessibilitatdelsseushabitantsatotselsnuclisiatotsels

serveisbàsics.Ésperaquestmotiuquetambéésunmembreactiudel

PacteNacionalperalesInfraestructures(PIN),constituïtpelGovern

delaGeneralitatdeCatalunyael2009.

En quatre anys el Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural ha millorat els accessos

de més de 165 municipis, on viuen prop de

300.000 habitants.

Obres al camí de l’Esrany d’Ivars

gràfic 6. Evolució de la despesa en matèria d’infraestructures agràries. 2000-2009 (en m€)

0

50

100

150

200

250

300

350 Total

Concentracions parcel·làries

Camins

Regadius

2009200820072006200520042003200220012000

37

67 61 70 7993

176 183

229

354


El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2007-2013

ElProgramadeDesenvolupamentRural2007-2013ésl’einamitjançant

laquals’implantenlesdirectriusiestratègiesenmatèriadedesenvo-

lupamentruralaCatalunya,parantespecialatencióalsectoragrari.

EstàfinançatpelDepartamentd’AgriculturaAlimentacióiAccióRu-

ral,elDepartamentdeMediAmbientiHabitatge,elMinisterideMedi

Ambient,MediRuraliMaríilaUE.Peralperíode2007-2013elpressu-

posthaascendita1.062M€.

Tanmateix, l’aportació europea del període 2000-2006 a l’actual

s’havistreduïdad’un46,5 %aun29 %,passantde410a311M€.Per

compensar-ho,enaquestalegislaturalaGeneralitatvahaverd’incre-

mentar lasevaaportacióenun40 %,finsasituar-seenels476M€,

mentrequel’Estatespanyoltambévaelevarl’aportació,enun33 %,

finsaarribarals274 M€.

L’esforç financer fet pel Govern implica que la Generalitat de

Catalunya passa a ser l’Administració que aporta més diners

al PDR, i supera la UE i el Govern central

2.1.2. Programes de suport al sector: Programa de Desenvolupament Rural i Fons Europeu de la Pesca

Generalitat

Administració general de l’Estat

Unió Europea311,12 M€

29 %

274,42 M€26 %

476,43 M€45 %

gràfic 7. Distribució del pressupost pDR segons fons

El pressupost global del PDR 2007-2013

és de 1.062 milions d’euros, del qual el DAR

n’assumeix el 45 %.


Unaaltradelesmesuresmésimportantshaestatladestinadaals

ajutsagroambientalsialfomentdelaramaderiaecològica,ambquasi

un61 %delpressuposttotaldel’eix2(Milloradelmediambientien-

tornrural).Al’últimcaldestacar,eneltercereix,l’apostaperladiver-

sificaciód’explotacionsagràries,elfomentdemicroempresesiserveis

turísticsaixícoml’establimentdeserveisbàsicsperalapoblaciórural.

Lametodologia comunitàriaLeaderenaquestnouperíode repun

fortimpuls,ambunadotaciótotalde106,4M€,ques’han gestionatper

mitjàdels13grupsd’acciólocalquetreballenenl’àmbitcatalà:entitats

formadesperempreses,associacionsprofessionals,sindicatsialtrescol-

lectiusquetenencomaobjectiuidearifinançarprojectesd’àmbitlocal

quepermetindinamitzarelterritoriifomentar-neeldesenvolupament.

El nou PDR aposta clarament per la modernització

del camp català, la incorporació de joves i l’agricultura

professional.

Eix Leader

Eix 3

Eix 2

Eix 1

536,91 M€50,6 %

346,30 M€32,6 %

63,00 M€5,9 %

106,45 M€10,0 %

Els eixos del PDR

ElPDR2007-2013esdivideixentreseixostemàtics i,comanovetat

d’aquestPDR,n’hihaundemetodològic:l’eixLeader.

Lesprincipalsmesuresd’aquestnouPDRvandestinadesapoten-

ciarlaprimerainstal·laciódejovesagricultorsilamodernitzacióde

lesexplotacionsagràries,ambmésd’un66 %delpressupostdel’eix1

(Incrementdelacompetitivitatdelsectoragrari)dirigitalsectorpro-

ductor.D’altrabanda,l’assessoramenthaestatunanovetatenaquest

PDR,quehaapostatperoferirmésimillorseinesenaquestàmbitper

ferviables lesexplotacions.54M€s’handestinataaquestafinalitat

peralperíode2007-2013.Calremarcartambéelsuportalaindústria

agroalimentàriacatalana,ambquasiun25 %delpressupostdel’eix1

destinataaugmentarelvalorafegitdelsproductesagraris.

gràfic 8. Estructuració del pDR 2007-2013

gràfic 9. Distribució del pressupost pDR segons eixos

Fort impuls a la competitivitat i la implantació de

sistemes productius més sostenibles en les

explotacions agràries, amb un 55 % del pressupost

total del PDR 2007-2013.

Eix 1: Augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal

Eix 4 Aplicació de la metodologia Leader

PDR 2007-2013

Pressupost programat 1.016.719.570 €

Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn rural


Elbalançactuald’execuciódelprogramaendatade30dejuny

de2010ésde328,5M€dedespesapúblicatotal,querepresenten

un 31 % del pressupost assignat a la totalitat del període per al

PDR 2007-2013. Aquest nivell d’execució millora el bon compor-

tamentdelPDRcatalà,queendatade31dedesembrede2009ja

superavaengranmaneralamitjanad’execuciódelFonsEuropeu

AgrícoladeDesenvolupamentRural(FEADER)enl’àmbitespanyol

ienl’europeu.

gràfic 10. Distribució del pressupost pDR segons mesures (en m€)

gràfic 11. comparativa grau d’execució del pDR: catalunya, Espanya, uE (fins al 31.12.2009)

02 04 06 08 01 00 120 140 160 180 200

Assistència tècnicaFuncionament GAL

Cooperació GALPatrimoni

TurismeMicroempreses

IndústriesServeis bàsics

XN2000 forestalPrev. Incendis

ForestacióPaisatge

Ramaderia ecol.Agroambientals

IC

ICMPromoció

QualitatTraçabilitat

InfraestructuresCooperació

IndústriesModernitzacióServeis asses.

AssessoramentJubilació

JovesFormació

Catalunya (%)

Espanya (%)

Unió Europea (%)


El Fons Europeu de la Pesca (FEP) 2007-2013

Aquestprogramahafixatperalperíode2007-2013lesgranslíniesd’ac-

tuacióenmatèriad’ajutsperalsectorpesquer,incloent-hilatransfor-

macióicomercialitzaciódelsproductesdelapescaidel’aqüicultura.

Elplafinancerprevistperatotelperíoded’actuaciódelFEPpera

Catalunyafixaunacontribuciópúblicatotalde102milionsd’euros,33,9

milionsdelsqualselshaaportatlaUnióEuropea;10,8,l’Administració

del’Estat;49,3,laGeneralitatdeCatalunyai8,l’AutoritatPortuària.

En aquest legislatura la Generalitat ha incrementat en un

35 % la seva aportació al FEP respecte del període anterior

2000-2006.

Elprogramaincloucinceixosd’actuacióiestableixtotunseguit

d’actuacions prioritàries, entre les quals destaquen l’adaptació de

laflotapesquera, latransformacióicomercialitzaciódelsproductes

pesquersiaqüícoles,lareconversiódevaixellspesquers,larealitza-

ciód’actuacionscol·lectivesperalesconfrariesdepescadors,ialtres

destinadesagarantireldesenvolupamentsostenibledezonesdepen-

dentsdelapescacoméseldeltadel’Ebre.

Pescadors feinejant

taula 4. principals línies d’actuació del Fons Europeu de la pesca. Dotació pressupostària (m€)

2008-2010

Parada definitiva 11.754.853,88

Paralització temporal 2.032.076,63

Modernització vaixells 1.873.386,17

Aqüicultura 753.816,65

Transformació i comercialització peix 2.981.751,78

Compensacions socioeconòmiques 760.353,04

Pesca costanera artesanal 12.799,80

Pesca interior 15.337,86

Desenvolupament de zones de pesca 625.880,92

Ports de pesca, llocs de desembarcament i embarcadors 1.166.652,64

Accions per als professionals 4.671.827,27

TOTAL 26.648.736,64


En el marc del FEP, totes les actuacions del Departament

han anat encaminades a ajustar l’activitat pesquera al volum

de peix que hi ha a la costa, compaginant la reducció de

la flota amb parades biològiques temporals.

Detoteslesactuacionsdutesatermedurantaquestalegislatura,

caldestacarque,enelmarcdelFEP,s’haaconseguitaugmentatelsu-

porteconòmicquerebenelsprofessionalsdelapesca,passantdels15

M€del’IFOP(instrumentfinancerd’orientaciópesquera.Antigadeno-

minaciódelFEP)2000-2007,aunaprevisióde19M€delFEP2007-2013;

multiplicantgairebéperquatreelsajutsdestinatsaserveissocialsde

lesconfrariesdepescadorsrespectedel2003(de291.850€a1,3M€el

2010).S’haarribataacordshistòricsamblaConfrariadePescadorsde

Barcelonail’AutoritatPortuàriapeldesballestamentdelaflotad’arts

menors.S’hanestatmillorant les22 llotgesdel litoralcatalàperun

importde3M€,is’hacol·laboratendiferentsexperiènciesdecomer-

cialitzaciódirectacoméselcasdelsectordel’arrossegamentdeBar-

celona.

Aixímateix,s’hanincrementatelsajutsalspescadorsafectatsper

lesparadestemporals,quehanpassatacobrardel50 %(2000-2006)a

cobrarel100 %delaprima,iel2010s’hafetdurantunmeslaprimera

paradabiològicadepescaalescomarquescostaneresdeBarcelonai

Girona.D’altrabanda,iperferfrontalacrisidelsectorpesquerper

culpadel’incrementdelcostdelscarburants,elDepartamenthaator-

gatsubvencionsalsectorperunimportde4,6 M€.

Per fer front a la pujada dels cost dels combustibles,

el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

ha atorgat més de 4,6 M€ per minimitzar-ne l’impacte

en el sector pesquer.

Desenvolupament de zones de pesca Aqüicultura


Una de les responsabilitats del Departament d’Agricultura, Alimen-

tació iAccióRuraléselaborar iexecutarplansd’aplicaciódebones

pràctiquesagràries,vetllarperl’aplicaciódelanormativailamillora

delaproduccióagrícolairamadera,icontrolarifomentarlasanitat

animalivegetal.

Enaquestsentit,idurantelperíode2007-2010,s’hanvistreforçats

elsprogramesdesanitatanimalivegetalidevigilànciaepidemiolò-

gica. Is’haampliatelsuporta lesassociacionsdedefensavegetal i

sanitària(ADViADSrespectivament).

Actualmenthiha122ADVenfuncionamentquedonenservei

iassistènciaauns30.211agricultorsaproximadament.I155enti-

tats,entreADS,associacionsderamadersigrupsdesanejament,

que assisteixen unes 11.300 explotacions ramaderes d’arreu del

territori.

Elsdarrersanys,elDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAc-

cióRuralhaimpulsatlaimplantaciódenovestècniquesdeprevenció

illuitacontraplagues,ihaincrementatconsiderablementelpressu-

postadreçata lesADV,passantde707.075eurosel2003a2.852.418

eurosel2009,fetquerepresentamultiplicarperquatreelsrecursos

destinatsalasanitatvegetal.

El DAR ha quadruplicat el pressupost destinat a les

associacions de defensa vegetal per a la sanitat vegetal del

2003 al 2009

2.1.3. Programes de sanitat animal i vegetal

Cabana ovina


El Departament també promociona aquests mètodes alternatius

deprevencióilluitacontraplaguesenelmarcdelnouProgramade

DesenvolupamentRural(PDR)2007-2013.Apartdelsuporthabituala

l’ajutagroambientaldeproduccióintegrada,aquestprogramahaco-

mençataincentivarmètodesalternatiusdelluitamitjançantuncom-

plementsobrecadagrupdeconreus.Així,durantel2008,esvanaju-

dar22.032hectàreespertald’implantarmètodesalternatiusalalluita

química, 19.318 hectàrees per al 2009, i per al 2010 s’han sol·licitat

ajudespera22.245hectàrees.

La superfície agrària dedicada a mètodes alternatius de lluita

contra plagues ha augmentat del 2007 al 2010 de manera

significativa en més de 20.000 hectàrees.

Elsprincipalscultiusquehanincorporatsistemesalternatiusen

laproduccióintegradasónlesoliveres(44 %)ilafruitadolça(22 %de

fruitersdellavori26 %defruitersdepinyol)ambel91 %delasuperfí-

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

20102009200820072006200520042003

707.

075

967.

730

1.60

0.96

5

2.05

0.75

9

2.50

7.49

9

2.97

6.00

0

2.85

2.41

8

2.05

6.85

6

Cabana porcina

Gràfic 12. Despesa destinada als ajuts a les ADV en el període 2003-2010 (en euros)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2010200920082007

335.120

2.443.910

2.332.175

2.663.215

Impo

rt (€

)

22.032 19.318 22.2452.840

Gràfic 13. Superfície de cultius (ha)que han incorporat sistemes alternatius en la pro-ducció integrada i ajuts associats


taula 5. Nombre d’expedients i despesa destinada a sanitat animal (€)

Període 2007-2009

2007 2008 2009

Import pagat 2.165.230 2.626.513 2.652.310

Expedients 168 155 155

cietotal.Ladespesapertaldepromoureaquestssistemeshaestatde

2,479 M€demitjanaanualperalsanys2008,2009i2010.

Pelquefaalasanitatanimal,l’esforçques’hafettambéhaestat

importantperalavigilància,elcontrol,lalluitail’eradicaciódema-

laltiescomaral’Aujeszkyolallenguablava,entred’altres.Fruitdel

mateix,irespecteal’Aujeszky,actualmenthiha40comarquescata-

lanesqualificadesd’indemnesdelamalaltiaiunaqueestàenviesde

qualificació.

Amés,laUEhainclòsperprimeravegadaCatalunyacomaterrito-

riambprogramaaprovatdecontrolenfrontdelamalaltiad’Aujeszky,

unaequiparaciódelnostreestatussanitarialarestadepaïsoseuro-

peusqueevitaràlesrestriccionsquelimitenelprocésexportadorde

productesianimals,milloraràlaposicióenmercatsexteriorsifacili-

taràl’oberturadenousmercats.

La UE ha inclòs per primera vegada Catalunya com a territori

amb programa aprovat de control enfront de la malaltia

d’Aujeszky, de manera que ha equiparat el nostre estatus

sanitari a la resta de països europeus i ha facilitat l’accés a

nous mercats.

Respectaa la llenguablava,valadirque l’evolucióde lama-

laltia,marcadaperunafortadisminuciódel’apariciódefocusdu-

rantel2009,vaevidenciarl’èxitdelescampanyesdevacunaciódel

2008iel2009,quanesvanassolircoberturesvacunalsentorndel

80 %-88 %. Aplicació de fitosanitaris


Elconjuntdelsajutsdirectesalssectorsagrícolairamadertenenl’ob-

jectiudedonarsuporta lesrendesde lesexplotacionsagràries,as-

segurar-nelacompetitivitatipotenciar,alhora,laprotecciódelmedi

ambientielmantenimentdeleszonesrurals.

Ambunamitjanademésde282 M€anualsdurantaquestalegislatura,

aquestajutssónunadeleseinesmésimportantsqueelDepartament

haposatal’abastdelsectorproductor.Enaquestperíode,s’hangesti-

onatelsajutsdirectespera60.038beneficiaris.

Enunaèpocadedificultatseconòmiquescoméslad’ara,s’hafet

unesforçimportantperdonarliquiditatalesexplotacionsagràries;

peraquestmotiu,enladarreracampanyaelpagaments’haavançat

enmésdequinzediesrespectedelacampanyaanterior,ipelquefa

alpagamentúnic,queaglutinael70 %deltotald’ajutsdirectes,esva

pagarunabestretadel50 %l’octubredel2009,iesvaavançarenmés

dedosmesoselpagament.

Per tal de donar liquiditat al sector, el Departament ha

avançat en més de dos mesos els terminis el pagament únic.

Comareconeixemental’eficientgestiódutaatermepelDeparta-

ment,el2009l’InstitutEuropeud’AdministracionsPubliqueselguar-

donàambelCertificatdeBonesPràctiquesperl’eficàciadel’Adminis-

traciópúblicaenelprojecte«SIGPAC(Sistemad’InformacióGeogràfica

deParcel·lesAgrícoles):Unamilloradel’eficàciadelagestióagràriai

territorialatravésdelatecnologia».Enaquestàmbit,elDepartament

haestatl’únicorganismeespanyolguardonat.

Institucions de la UE han guardonat al Departament per una

gestió eficient dels ajuts comunitaris.

D’altrabanda,ipelquefaalfomentdebonespràctiquesperala

conservacióimilloradelmedi,elsprogramesdemesuresagroam-

bientalsdelPDRn’hanesdevingutl’eixvertebrador.Aquestspro-

2.1.4. Foment de la producció agràriai de l’ús de bones pràctiques


gramespreveuenl’establimentdecontractesentreelsagricultors

il’Administració,d’unaduradamínimadecincanys,quepromo-

uenicompenseneconòmicamentelsobrecostd’aplicarpràctiques

agràriesquevanmésenllàdelsrequisitsmínims,iqueproporcio-

nenunamilloramediambientalevidentrespectedelespràctiques

convencionals.

LesmesuresagroambientalsdelPDRhanpassatd’estarcentra-

desbàsicamentendossectors,arròs iavellaner,enelprimerpe-

ríodedeprogramació(2000-2006),alasituacióactual,enquèobé

mitjançantmesuresespecífiques,comenelcasdelavinya,l’arròso

l’avellaner,obéambmesuresdecaràcterméstransversal,comara

laproduccióintegradaielsajutsal’agriculturailaramaderiaeco-

lògiques,s’arribaalapràcticatotalitatdelssectorsmésimportants

delcampcatalà.

gràfic 14. pagaments dels ajuts directes de les campanyes 2006, 2007, 2008 i 2009 (en m€)

0

50

100

150

200Herbacis

Fruita seca

Oli

Cítrics

Pagament únic

Oví-cabrum

Add. qualitat llet

Add. vaquí qualitat

Add. vaques alletants

Vaques alletants

juny 10

maig 10

abr. 10

març 10

feb. 10

gen. 10

des. 09

nov. 09

oct. 09

juny 09

maig 09

abr. 09

març 09

feb. 09

gen. 09

des. 08

nov. 08

oct. 08

juny 08

maig 08

abr. 08

març 08

feb. 08

gen. 08

des. 07

nov. 07

oct. 07

juny 07

maig 07

abr. 07

març 07

feb. 07

gen. 07

des. 06

nov. 06

oct. 06


Les mesures agroambientals, juntament amb l’ajut a la

ramaderia ecològica, són les actuacions del PDR 2007-2013

amb una despesa programada més gran: 210 M€, gairebé un

61 % més que en l’anterior PDR 2000-2006.

Amés,caldestacarquelaincorporaciódenoussectorsaaques-

tes mesures no s’ha fet en detriment dels ajuts que s’estaven per-

cebentfinsaleshores,sinóambl’aportaciódenousfons,raóperla

qualladespesaprogramadaperatotelperíodepassadelsmésde

130milionsdelperíode2000-2006alsgairebé210milionsdelperíode

2007-2013.

Elsmapessegüentsmostren ladistribuciópercomarquesde les

actuacionsagroambientalsmésrellevants,segonselnombred’explo-

tacionsagràriesilasuperfícieentramsdecolor.

gràfic 15. Evolució del pagament en mesures agroambientals. període 2007-2009 (en m€).

0

5

10

15

20

200920082007

15,18 21,34 23,81

Explotació ecològica de Can Salgot


Mapa 3. Mapa de producció ecològica de Catalunya


2.1.5. Polítiques de prevenció davant les adversitats climatològiques

Valoració del camp després d’una pedregada


Dinslesmesuresestablertesperestabilitzarlesexplotacionsagràries,

undelselementsquehaesdevingutclauésassegurarlesrendesagrà-

ries,sobretotenuncontextcoml’actual,enquèlacomplexasituació

queviuenalgunesexplotacionslespotportaradeixardecontractar

l’assegurançaesmentadapertaldereduircostos.

Ambl’objectiud’evitaraquestasituaciódedesemparança,elDe-

partamenthatreballatenlamilloradelescondicionsdecontractació

delesassegurancesagràries,tantpermitjàd’accionsperpromoure’n,

divulgar-neifomentar-nel’ús,compermitjàdelamilloradelesasse-

gurancesquejahihail’impulsdenoveslínies.

El2010elDARhareforçatelfomentdel’úsdelesassegurancesagrà-

ries.Haacordataugmentarenun10 %elspercentatgesdesubvenció

ques’apliquenadiferentslíniesd’assegurança,fetqueharepresentat

incrementaren470.000eurosaproximadamentladespesadelDeparta-

mentensubvencionsalacontractaciód’assegurancesagràries.

Aixímateix,haaconseguitunareducciósubstancialdelcostque

elsramadershaurandepagarperl’assegurançaderetiradaidestruc-

ciód’animalsmortsal’explotació,tantenelscasdelbovinscomde

larestad’espècies.D’aquestamanera,s’hareduïtelcostmínimque

had’abonarlapersonasol·licitant,uncopdeduïtstotselsajutsiles

subvencions aplicables, que passa del 20 % el 2009 fins al 10 % per

aquestany.

Aquest2010,amés,haestatelsegonanyconsecutiud’increment

delspercentatgesdesubvencióestablertsalDepartament,jaqueper

alPla2009esvanincrementarentredosicincpuntspercentualsse-

gonselgrupdesubvenciópertaldemantenirlamateixaaportaciódel

plaanterior,atèsqueENESA(EntitatEstatald’AssegurancesAgràries)

vadisminuireltramdesubvencióbaseentreunicincpuntspercen-

tualssegonselgrupdesubvenció.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

ha aconseguit reduir el 10 % del cost de l’assegurança per

la retirada i destrucció d’animals morts a l’explotació.

* Dades provisionals, pendents de tancament del pla. ** pla en curs. Dades fins al 31 d’agost de 2010.

taula 6. Subvencions per plans pagades pel DAR (2007-2010)

Any Pòlisses Superfície (ha) Animals Subvenció DAR Subvenció Enesa

2007 36.294 321.426 51.912.768 9.705.864 30.943.790

2008 36.202 320.380 61.308.318 10.110.533 32.222.209

2009* 36.165 372.708 54.697.628 9.523.180 27.938.439

2010** 13.133 121.999 19.374.230 2.286.061 6.343.100

TOTAL 2007-2009 108.661 1.014.513 167.918.714 29.339.577 91.104.438

TOTAL 2004-2006 116.178 851.370 133.451.172 29.225.984 96.685.438

TOTAL 2001-2003 104.307 907.905 46.557.788 18.706.809 63.041.989

Variació 2007-2010 / 2001-2003 4,0 % 10,5 % 72,3 % 36,2 % 30,8 %


Xarxes protectores contra les pedregades

Lesxarxesdeprotecciósónl’estructurapassivamésefectivacontra

lespedregadesenexplotacionsdefruitadolça i,amés,resultenun

instrumentmoltútilpermillorarlaqualitatilescaracterístiquesor-

ganolèptiquesdelsproductes.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha

estat pioner en l’àmbit estatal en la implantació de xarxes

protectores contra les pedregades a Catalunya.

Per aquest motiu, el 2008 el Departament d’Agricultura, Ali-

mentacióiAccióRuralvaconcedirperprimeravegadapréstecsper

implantaraquestesxarxesa interèszero.Laprimeraconvocatòria

d’aquests préstecs, amb un pressupost inicial de 10 M€, es va dur

a terme amb caràcter de pla pilot a sis comarques amb un elevat

risc de pedregada i amb explotacions de pera i/o poma: el Segrià,

elPlad’Urgell,l’Urgell,l’AltEmpordà,elBaixEmpordà,ielGironès.

Enaquestaprimeraconvocatòriaesvanconcedirpréstecsperauna

superfíciede176hectàrees.

El2009,ambunpressupostde7M€,esvaampliaratotelterritori

catalàialesespèciessegüents:poma,pera,préssecinectarina.Esvan

concedirpréstecspera115ha,principalmentdelescomarquesdel’Alt

ielBaixEmpordà,elSegrià,elPlad’Urgell,laNoguerailaTerraAlta.

El2010,tambés’hihandestinat7M€,iestàprevistqueesconcedei-

xinpréstecspera64had’explotacionsfruiteresdelBaixEmpordà,el

Segrià,elPlad’Urgell,lesGarrigues,l’Urgell,elMaresmeielMontsià.

D’altrabanda,lafermaapostadelDepartamentd’Agricultura,Ali-

mentació iAccióRuralper instal·larxarxesantipedregadas’havist

reforçada aquest 2010 amb la concessió d’una subvenció addicional

del10 %sobrel’importdelabonificacióqueAgroseguroaplicaperala

mesurapreventivadexarxesantipedregada.

Xarxa antipedra


Suport al sector de la pesca

Totiqueelsectoragroalimentariresisteixmillorquealtreslescrisisde

demanda,tambééscertqueelcontexteconòmicactualhaposatengreus

dificultatseldiaadiademoltesdelesnostresempreses,quehanvistcom

lesrestriccionsdecrèdithandificultatelfinançamentdelseucirculant.

El2008,perprimeravegada,elDARvaapostarpernousprojectes

d’inversió,ambmètodesinnovadorsdefinançamentperpotenciar,en

unmomentdecrisifinancera,l’economiaproductivadelpaís.

Esvanposarenmarxalíniesd’atorgamentdepréstecsdirectesa

interèszero,permitjàdel’InstitutCatalàdeFinances,perfomentar

inversionsenexplotacionsagràriesiindústriesagroalimentàriescom

aralainstal·lacióderegeficiental’interiordelesfinques,lainstal·lació

dexarxesantipedraenfruitaiprojectesdemilloradel’agroindústria.

L’èxitdelprimeranyd’aquestesconvocatòries,enelqualesvan

concedir195préstecsperunimportde35,9M€,vaferquedurantel

2009iel2010s’iniciessinnousprojectesdedesenvolupamentempre-

sarial,comaraelfinançamentdemaquinàriaagrícolaqueincorpori

novestecnologiesielfinançamentdeprojectesd’empresesdelsector

delapescail’aqüicultura.Enaquestsdarrersdosanyss’hanconcedit

385préstecsperunimporttotalde39,45M€.

Entre el 2008 i el 2010 el Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural ha concedit préstecs a interès zero

per valor de 75 M€ per incentivar, en una etapa complexa

com l’actual, 580 nous projectes de desenvolupament

empresarial destinats a tots els sectors agraris.

2.1.6. Noves línies de finançament

taula 7. línies, imports i préstecs concedits (2008-2009)

Any Línies Import atorgat Nbre. préstecs concedits

2008 Instal·lació de regs d’alta eficiència energètica 3.024.677,56 97

Instal·lació de xarxes antipedra en fruita 2.450.331,77 40

Suport a l’agroindústria 30.392.497,57 58

TOTAL 2008 35.867.506,9 195

2009 Instal·lació de regs d’alta eficiència energètica 1.832.361,51 72

Instal·lació de xarxes antipedra en fruita 1.532.749,46 29

Suport a l’agroindústria 27.477.732,95 47

Finançament de maquinària 3.156.450,60 60

Suport al sector de la pesca 1.465000,00 75

TOTAL 2009 35.464.294,52 283


Suport a l’agroindústria. Font:FCAC


La inversió en capital humà és una prioritat per al Departament

d’Agricultura,Alimentació iAccióRural.Peraixòdurantelsdarrers

anyshafetunaapostadecididaperlaprofessionalitzaciódelsector

agroalimentari.

2.1.7. Formació, assessorament i impuls als emprenedors

ECA d’AlfarràsPartida del Sot, s/nCP 25120 AlfarràsTel.: 973 76 01 00<[email protected]>

ECA d’AmpostaC/ Josep Tarradellas, 2-12CP 43870 AmpostaTel.: 977 70 15 00<[email protected]>

ECA de l’EmpordàFinca Camps i ArmetCP 17121 MonellsTel.: 972 63 01 23<[email protected]>

CECA de GandesaAssís Garrote, s/nCP 43780 GandesaTel.: 977 42 01 64<[email protected]>

ECA de Les Borges BlanquesFinca de la Pujada, apt. corr. 84CP 25400 Les Borges BlanquesTel.: 973 14 31 88<[email protected]>

CECA de ManresaAv. Universitaria 4-6 (Edi�ci FUB)CP 08242 ManresaTel.: 93 874 90 60<[email protected]>

CECA del PallarsAntiga Estació Palau-PuigcercòsCtra. C-13, km 83CP 25630 TalarnTel.: 973 25 23 94<[email protected]>

ECA del PirineuFinca de les ColominesCP 25712 BellestarTel.: 973 35 23 58<[email protected]>

ECA de Mas BovéFinca Mas BovéCtra. Reus-Morell, km 4CP 43120 ConstantíTel.: 977 34 32 89<[email protected]>

ECA Forestal de SantaColoma de FarnersFinca Casa XifraCP 17430 Santa Coloma de FarnersTel.: 972 84 17 65<[email protected]>

ECA del SolsonèsFinca Sant JustCtra. de Manresa a Solsona, km. 77CP 25286 OliusTel.: 973 48 07 13<[email protected]>

ECA de TàrregaAv. Tarragona, s/nCP 25300 TàrregaTel.: 973 31 07 15<[email protected]>

ECA de Vallfogona de BalaguerFinca de l’EmpalmeCP 25680 Vallfogona de BalaguerTel.: 973 44 36 50<[email protected]>

Escola Eqüestre de l’Hospitalet de LlobregatC/ Major, s/n(Antiga Caserna de la Remunta)CP 08901 Hospitalet de LlobregatTel.: 93 337 01 57<[email protected]>

Mapa 4. Distribució de les escoles de capacitació agrària


En l’àmbit formatiu, l’actuació del DAR s’articula entorn de les

ECA(escolesdecapacitacióagrària),14enconcret,dispersesarreu

delterritori,ons’imparteixenensenyamentsagrarisreglats (cicles

formatiusdegrausuperiorimitjà)iformaciócontínua(presenciali

adistància).

Durantaquestalegislaturas’handutatermeuntotalde105cur-

soscorresponentsaciclesformatiusdegraumitjàisuperior,ambla

formaciód’untotalde1.796alumnes.

Respectealaformaciócontínua,elscentreshanofertuntotalde

1.096cursosi366aulesdecursosadistància,ambuntotalde28.129

alumnesentrelesduesmodalitats.

S’ha consolidat i potenciat el model de formació

professional a distància, amb un important increment

d’alumnes i cursos. En quatre anys s’ha duplicat el nombre

de cursos oferts i el d’alumnes inscrits.

Inauguració del nou curs escolar


Durantaquestperíode tambés’hanorganitzatgrupsd’empre-

nedoriaperformaricapacitarjovesemprenedorspertalqueavan-

ciniconsolidinelsseusprojectesempresarials.Se’lshaofertuna

formacióde300horesorientadaapotenciarleshabilitatspersonals

ielsconeixementstècnicsidegestióespecíficsdelasevabranca

empresarial.Adatad’avuis’hanfetihanconclòscincgrupsperals

sectorsdel’olivicultura,lafructicultura,elcellerisme,laviticultu-

raielporcí,quehanformatuntotalde91empresarisagraris.Ara

estanenmarxadosgrupd’emprenedoria,unenproduccióagrària

ecològicaiunaltreenviverisme.Iapuntd’iniciar-se’ndosmés,un

enfructiculturaiunaltreenoví.

Durant aquesta legislatura s’han organitzat

nou grups d’emprenedoria per formar i capacitar

joves emprenedors.

taula 8. Formació professional reglada. cursos 2007-2010

gràfic 16. cursos i alumnes en formació presencial 2007-2010 gràfic 17. cursos i alumnes en formació a distància 2007-2010

Família professional Cursos Alumnes

Cicle formatiu grau mitjà Activitats agràries 48 797

Indústries agroalimentàries 3 31

Activitats fisicoesportives 6 176

Cicle formatiu grau superior Activitats agràries 36 616

Indústries agroalimentàries 6 86

Química 3 56

Garantia social /PQPI Tècniques agropecuàries 3 34

Total 105 1796

0

50

100

150

200

250

300

2010200920082007

224 cursos 285 cursos 289 cursos 298 cursos

3.737

5.664

5.127

5.960

Nbre. alumnes

0

20

40

60

80

100

120

2010200920082007

1.027

2.046

1.918

2.650

54 cursos 108 cursos 98 cursos 106 cursos

Nbre. alumnes


Tambés’handutaterme,comacontinuaciódelsgrupd’emprene-

doria,elsseminarisd’emprenedoria,quesóntrobadesentreelscom-

ponentsdelsgrupsd’emprenedoriacadadosmesosimigperaposar

encomú,amblaparticipaciód’unexpert,untemaactuald’interès.

Aquestsdarrersanystambés’hapotenciatimilloratelPlaAnual

deTransferènciaTecnològica(PATT)delDepartament,unprograma

d’actuacionsorientadestantalarecercacomaladivulgaciódeconei-

xementsiexperiènciesdel’àmbitagrariialimentaricatalà.

El Pla de Transferència Tecnològica ha triplicat el nombre

d’actuacions en tan sols cinc anys, i ha passat de 413 el 2004

a 838 el 2010.

Aixímateix,el2007esvaposarenmarxaunnousistemad’as-

sessoramentperorientaralproductorcapalmercat, iajudar-loa

adaptar-sealesnovesexigènciesdelconsumidorialesnormatives

comunitàries. Des de llavors han estat inscrites al Registre d’En-

titats d’Assessorament un total de 80 entitats amb 280 persones

com a personal tècnic assessor, repartides per tot el territori de

Catalunya.

El Departament ha posat en marxa un nou sistema

d’assessorament que ja disposa de 80 entitats adscrits

i 280 tècnics repartits per tot el territori.

0

200

400

600

800

2010200920082007200620052004

7.500

10.900

15.800

16.500

20.000

22.293

413 activitats 555 activitats 656 activitats 723 activitats 795 activitats 830 activitats 838 activitats

Nbre. assistents

gràfic 18. Activitats i assistents al pla de transferència tecnològica

Estudiants en pràctiques en un hivernacle


Durantaqueststresanyss’handesenvolupat49cursosd’acreditació,

amésdejornadestècniques,visitestècniquesisessionsinformatives.

Tambéesdesenvolupaambcaràcteranuall’escolad’hivernd’assessora-

mentdesdel2008ambl’assistènciaaproximadade70personescadaany.

Eljunydel2010s’hanorganitzataBCNlesjornadesnacionalsiinternaci-

onalsd’assessoramentagrariambl’assistènciade100expertsnacionals

idediferentspaïsoseuropeus,aixícomdelaComissióEuropea.

EnelsdarrersanyselportalRuralCats’haconsolidatcomlacomu-

nitatvirtualdereferènciaenl’àmbitagroalimentariaCatalunya.Té

aproximadament35.000visitesmensuals,ambunamitjanade1.130

visitesaldia.

Estudiants de formació agrària

Pla de Transferència Tecnològica del DAR. Pla de Formació Agrària del DAR. Portada del llibre d’Innovació 2010 del DAR


2.1.8. Regulació i ordenació del sector

Aprovació de la Llei de pesca al Parlament


En matèria normativa, durant aquest legislatura s’han aprovat tres

lleis,queesdetallaranacontinuació,48decretsi482ordres.

a) Llei de contractes de conreu

Aprovadael2007enseuparlamentària,téperobjectiugarantirlapre-

servaciódel’actualsòlagrícolaielseubonús,alhoraquevolgarantir

l’estabilitatilamilloradelesexplotacionsagràriesexistents.

LaLleidelimitalanociódecontractedeconreu,ihiinclouelscon-

tractesd’arrendament,parceriaimasoveria,iestableixlacreacióde

lesjuntesd’arbitratgeimediació,d’adhesióvoluntària,quepermetran

lasolucióextrajudicialdelsconflictesqueespuguindonarenl’execu-

ciódelscontractesdeconreu.

Aquesta llei dóna resposta a una reivindicació història

del camp català. El seu precedent és la Llei de contractes

de conreu del 1934 de la Generalitat republicana.

Aixímateix,estableixeldretdelaGeneralitataadquirirambpre-

ferèncialapropietatrústicaqueesposialmercat,estiguionoencon-

reuobéarrendada,demanerasubsidiàriaaldretquecorrespongui

aarrendataris ipropietaris.Atèsqueelsòlagrariésunbéescàs,el

Governenténquehad’intervenirenleszonesonsiguinecessari,amb

lafinalitatdepreservarelsòlil’activitatagrària.

b) Llei de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

Els nous temps exigeixen nous reptes. L’anterior Llei datava del

1985inorecolliatotselscanvisproduïtsenelsectoragroalimen-

tariienlarecercad’aleshoresençà.Així,doncs,23anysdesprés

de la creació de l’IRTA, el Departament d’Agricultura, Alimenta-

cióiAccióRuralvaconsideraroportúestablirunanovanormativa

reguladoraquepermetés,d’unabanda, respondreals reptesque

plantejal’actualitatdelsectoragroalimentari,idel’altra,adaptar

l’estructura iel funcionamentde l’Institutalsnoustempsia les

necessitats.

EntrelesnovetatsdelanovaLlei,destacal’ampliacióiconcreció

delesfinalitatsielsobjectiusdel’IRTA.S’incorporendosnouscon-

ceptes:lasostenibilitatilaseguretatalimentària.Enelprimercas,

eltextincloulanecessitatdefercompatibleslaproducciód’aliments

segursidequalitatamblaproteccióadequadadelmediambient.En

elcasdelaseguretatalimentària,aquestconcepteestradueixenun

seguimentdelsproductesagrarisdesde l’origenfinsalsconsumi-

dorsfinals.

Aprovada per unanimitat la nova Llei de l’IRTA, que té

com a principal objectiu potenciar-lo com a eix troncal de

la recerca agroalimentària a Catalunya.

taula 9. Relació de disposicions normatives del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. període 2007-2010

*Fins al setembre del 2010

2007 2008 2009 2010* TOTAL

LLEIS

Lleis aprovades 1 1 1 3

Projectes de llei 2 1 3

Avantprojectes de llei 4 1 2 7

Memòries de lleis 2 1 4 7

DECRETS 20 12 10 6 48

ORDRES 97 131 161 93 482


Tambés’amplienelsàmbitsd’actuació,percobrirtotselsesglaons

delacadenaalimentària,atèsque,adiferènciadelprincipi,l’Institut

treballaaraenaqüicultura,entemesdepescaienlesinfluènciesdel

canvi climàtic en totes les produccions agroramaderes, piscícoles i

silvícoles,àmbitsquenoestavenrecollitsenlanormativadel1985.

Aixímateix,espreveuquel’IRTAs’integrienlesestructuresdeco-

ordinacióestablertesperlaGeneralitatenelmarcdelsistemapúblic

catalàdeciènciaitecnologiai,esdónacoberturalegalalafiguradel

contracteprograma,comainstrumentdesuficiènciafinancera.

c) Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes

El Departament ha assolit el repte de dotar el sector

d’un marc normatiu actualitzat. Després de 24 anys,

Catalunya disposa d’una nova Llei de pesca i acció marítima.

LanovaLleidepescaiacciómarítimadónarespostaalsprofundscan-

vislegalsques’hanproduïtenelmarcdelapolíticacomunadepesca

delaUnióEuropeaidelanormativaestatalsobrelamatèria.

El desenvolupament d’aquesta nova Llei s’ha dirigit

a donar compliment a les noves competències assumides

en l’Estatut

Eldesenvolupamentd’aquestanovaLleihaestatdirigitadonar

complimentalesnovescompetènciesassumidesenl’Estatut,que

atribueixalaGeneralitatlacompetènciaexclusivaenmatèriad’ac-

tivitatsmarítimes,amésamésdelescompetènciesdequèesdis-

posaactualmentenl’àmbitdelapescaprofessionalirecreativaen

aigüesinteriors,l’aqüiculturaielmarisqueig.LaLlei,perexemple,

determinaqueelconsellerpotaprovarplansdegestiódelsrecur-

sos;fixarlesmidesmínimesautoritzadesdelescapturesoestablir

vedes,entred’altres.

Així mateix, amb la nova Llei, la construcció d’un vaixell nou a

Catalunyarequereixlabaixad’unaembarcacióequivalentregistrada

tambéaCatalunya.Ambaquestcanvi,s’afavoreixquenoincrementi

l’esforçpesquerenl’àmbitcatalà.Tambéfixaactivitatscomplemen-

tàriesdediversificaciódelsector.Així,s’estableixlapossibilitatque

lesembarcacionsdepescapuguindura termeactivitatseductives,

científiquesiturístiques.

Enrelacióamblapescarecreativa,laLleicreaunafiguradeprotec-

ció:àreesespecialsdepescamarítimarecreativa.Jahihaenmarxa

unaprovapilotaltramdecostacomprèsentrecapRasilapuntade

laForadada,onelDepartamentielsajuntamentsdeColeraiPortbou

gestionenconjuntamentelsrecursospesquersilesactivitatsmaríti-

mesidepescarecreativad’aquestazona.

Vinculat a la producció d’aqüicultura, la Llei fixa la figura de la

Zonad’Interèsperl’Aqüicultura.Aquestnovaeinaobligaquelesac-

tuacionsenquès’hagi fet l’esmentadadeclaraciópreveginmesures

perevitarperjudicisperalapràcticad’aquestaactivitat.Aquestserà

un instrument legal fortperpotenciar l’activitatde l’aqüiculturaen

determinadeszonesdelterritoricatalà.Actualment,mésdel90 %de

l’activitatenaqüiculturaesconcentraaldeltadel’Ebre.

Edifici de l’IRTA


Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO)

com un dels patrons i promotors del giRo, l’iRtA ha fet

una aposta estratègica perquè el país tingui un centre tec-

nològic que s’ocupi de desenvolupar nous coneixements

i tecnologies en l’àmbit de la gestió sostenible de residus

orgànics produïts pels diferents sectors d’activitat (residus

agrícoles, ramaders, industrials i municipals), i aporti una

visió integral de la problemàtica i transversal de les soluci-

ons tecnològiques i de gestió.

2.1.9. Millora de la gestió de la fertilització i dels residus, estalvi energètic i foment d’energies renovables

Plaques solars de Nufri. Mollerussa


Avuidialagestiódelsresidusilesenergiesrenovablessónunaopor-

tunitatdenegociperal’agriculturailaramaderia.ElDepartamentha

treballatpercercaralternativesireplantejarlespolítiquesenergètiques

comunaoportunitatdedesenvolupamentiderendibilitateconòmica.

MitjançantelConsorciGESFERiencol·laboracióambl’ACAiad-

ministracions locals, el Departament d’Agricultura, Alimentació i

AccióRuralha impulsatunaxarxadePlanspera lamillorade la

fertilitzacióagràriaaCatalunyaamésde300.0000ha,ioptimitzar

aixílesdosificacionsd’adobalesterresievitarimpactesnegatiusa

lesaigües.Desdel2008s’hanposatenmarxacincplansalesàre-

esdelaCatalunyacentral, lesComarquesgironines,lesTerresde

l’Ebre,OsonaielVallès.

El Govern de la Generalitat ha impulsat una xarxa

de Plans per a la millora de la fertilització agrària a Catalunya

a més de 300.0000 ha de la Catalunya Central, les comarques

gironines, les Terres de l’Ebre, Osona i el Vallès, que

assessora directament 325 agricultors.

Aixímateix,GESFERcoordinaelPladePromociódeBiodigestióde

Purins Porcins de Catalunya (2008-2012), que té com a objectiu que

afinaldel2012aCatalunyatingueminfraestructuresdetractament

debiogàsambcapacitatdeprocessar1.350.000m3depurí.Actual-

mentjahihavuitplantesdetractamentambunacapacitatpropera

als400.000m3ipropde50projectesentramitació.

L’estalvienergètic,perlasevabanda,alhoraquemillorarlacom-

petitivitatdelsectoragrari,enspermetreduirl’impacteambiental i

l’esgotamentdelscombustibles fòssils,untemadeplenaactualitat.

Peraquestmotiu,perprimercop,el2008,esvaconvocarl’ajutperin-

centivarlamilloradel’eficiènciaenergèticaenexplotacionsagràries,

ambunimportconceditd’ajutde480.000euros,delqualesvanbene-

ficiaruntotalde73explotacions.

Enl’àmbitdelsectorpesquer,el2009tambéesvaposarenmar-

xaunprojecteperfacilitarl’estalvienergètic.Vatenirunadotacióde

823.000euros,unaduradadesismesosivacomptaramblaparticipa-

ciódecincvaixellsrepresentatiusdelaflotad’arrossegament.

D’acordambelsresultatsdelprojecteesmentat,unvaixelld’arros-

segamentpotestalviarun29 %d’energiatotalaldiaiun41 %decom-

bustibledurantlafasedelapesca,sis’apliquenunseguitdemesures

tècniques.Perpoderduratermeaquestesmesures,el2011ésprevist

obrirlíniesd’ajutespecífiquesperunvalord’1.000.000d’euros.

Els resultats del projecte d’estalvi energètic al sector

pesquer conclouen que un vaixell d’arrossegament es pot

estalviar en gasoil fins a 18.000 euros l’any, i evitar l’emissió

a l’atmosfera de 120 tones de CO2. Actualment, un vaixell

d’aquestes característiques gasta uns 62.000 euros de

combustible l’any.

Pelquefaalesenergiesrenovables,enelPDR2007-2013s’esta-

bleixlapossibilitatdefinançarlesinversionsqueduguinaterme

lesexplotacionsagràriesperobtenir i comercialitzarenergiesal-

ternatives.Aquestamesura,ambunpressupostdegairebé34mi-

lionsd’euros,s’haincrementatenmésdel24 %enrelacióambel

períodeanterior.


Laprincipaleinaperferfrontalaincertesaéslainformacióestadística,

tècnicaieconòmicadelarealitatdelsectoragroalimentariidelseuen-

torn.Enscalsaberonsomperpoderdetectarlesoportunitatsiactuara

tempsiambsolvènciaenvistadeproblemàtiquesidesajustos.Elsdarrers

quatreanyselDepartamenthafetunesforçimportantenaquestsentit.

S’ha creat l’Observatori Agroalimentari de Preus, amb l’objectiu

d’aportarlamàximatransparènciainformativasobrelaformaciódels

preusagrarisduranttoteslesetapesdelacadenaalimentària,desde

l’origenfinsalconsumidor.Alhora,s’hapretèsafavorireldiàlegentre

elsagentsqueintervenenenlacadena,afideflexibilitzarposicions

icercarlespossiblessinergiesquepuguinbeneficiarelconjuntdels

integrants.Enaquestadirecciós’haniniciatelstreballspertaldecon-

sensuarambtotelsectorunManualdeBonesPràctiquesComercials.

El Departament ha constituït l’Observatori Agroalimentari

de Preus, amb l’objectiu d’aportar la màxima transparència

informativa sobre la formació dels preus al llarg de tota la

cadena alimentària.

2.1.10. Millora de la informació i foment de la interlocució

Reunió de la Taula de Concertació


Al’entorns’hanconstituïtunseguitdenousobservatorissectorials

com ara l’Observatori de la Fruita Fresca, el del Porcí, el de Producció

AgràriaEcològicaieldelConill(enprocés),ques’hanunitalsdosqueja

hihavia,eldelaLletieldelaVinya,elViielCava,ambdóscreatsel2006.

Els sis observatoris que el Departament ha posat a l’abast

del sector li han aportat seguretat i solvència per elaborar

estratègies i gestionar la dinàmica empresarial.

Aixímateix,lainformacióelaboradaoal’abastdelDepartament

s’haposatplenamentadisposiciódelsectormitjançantlasevapàgina

web(apartat“Estadístiquesiobservatoris”) id’unseguitdepublica-

cionsdigitalsdedivulgació:NovetatsEstadístiques,NovetatsDocu-

mentals,FullSetmanaldeConjuntura,FullMensualdePreusPerce-

buts,InformeAnualdeConjuntura.

S’haninstrumentatnoveseinesàgilsd’informaciócomaraelQua-

dredeComandamentAgroalimentariiRural,deperiodicitatmensu-

al,querecullunconjuntseleccionatd’indicadorsclauiquepermet,

ambunsolcopd’ull,obtenirunaradiografiadelasituaciódelsector.

AquestQuadredeComandamenttéunaversiósectorialperacadaun

delsObservatoris(llet;vinya,viicava;porcíifruitafresca).

Totunesforçques’hatraduïtenunincrementdelesvisitesdela

pàginawebdelDepartament,ques’hamultiplicatper60enelsdar-

rersquatreanys.

D’altrabanda, iamb lavoluntatdemantenir informatentotel

moment el sector, així com de recollir-ne l’opinió sobre tot els te-

mesquel’afecten,eldiàlegs’haconvertitenunanormabàsicaperal

Departamentdurantaquestsquatreanys.Elseumilloravalsónles

reunions de taules sectorials, de foment, de concertació, reunions

bilaterals,etc.ques’hanfet.Desdel2007finsal2010s’hanfet112

taulessectorials,28reunionsbilateralsambelsprincipalssindicats

agrarisilaFederaciódeCooperatives,18taulesdefomenti7taules

deconcertació.

Durant aquesta legislatura s’han fet més de 165 trobades

amb el sector per mitjà de les taules sectorials, de foment

i de concertació.

Cooperació al desenvolupament i participació en xarxes regionals europees.

Durant aquest legislatura, el Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural ha donat suport al sector agrícola

de colòmbia, cuba, gàmbia, mali, el marroc i palestina, tant

per mitjà de la formació i la innovació tecnològica i l’as-

sessorament en sanitat vegetal i animal, com intercanviant

experiències pioneres en l’àmbit del leader o de la gestió

associativa.

D’altra banda, el Departament ha participat activament en di-

ferents entitats polítiques europees com ara l’Euroregió pirineus-

mediterrània i en associacions sectorials europees que funcionen

com a lobby davant la uE en la definició de les polítiques pú-

bliques com són l’AREFlH (Associació de les Regions Europees

Hortofructícoles), el puRplE (Associació de Regions amb Agri-

cultura periurbana) i l’AREpo (Associació Europea de Regions

amb productes d’origen). En aquesta última, el Departament ha

tingut el privilegi d’ocupar la presidència, des d’on s’ha impulsat,

entre d’altres, l’elaboració del llibre verd sobre la qualitat.

Informe de l’Observatori del Porcí. Detall de la web del Departament sobre informació al sector. Full mensual de preus percebuts pel pagès Quadre de comandament


Primera pedra de la Casa de l’Agricultura en xarxes regionals europees.

la casa de l’Agricultura simbolitza la voluntat del Departa-

ment de crear espais d’interrelació i interlocució entre els

agents del sector primari.


ha impulsat aquest projecte, que permetrà que les organit-

zacions professionals agràries més representatives i les fe-

deracions de cooperatives tinguin una seu a Barcelona on,

a part de desenvolupar-hi les seves activitats, pugui ser un

lloc de referència on assessorar-se, informar-se i fer arribar

al conjunt de la ciutadania les opinions del camp català.

Primera pedra de la Casa de l’Agricultura. Futura casa de l’Agricultura


L’economia mundial està passant per una important crisi que

afecta tots els àmbits productius inclòs l’agroalimentari. De la

mateixamaneraquealtressectors,l’agraritégransdificultatsper

accediralcrèditbancari,fetqueestàdificultantmoltlagestiófi-

nanceradelesexplotacions,ifrenant,ogairebé,lesinversionsen

modernització.

Envistad’aquestasituació,elGoverndelaGeneralitat,aproposta

delDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAccióRural,vaaprovar

elmarçdel2010,desprésderecollirlespropostesdelesorganitzaci-

onsprofessionalsagràriesialtresrepresentantsdelsector,unplade

xocqueinclou25mesures,alguneselaboradesconjuntamentambel

MinisterideMediAmbient,MediRuraliMarí,perajudarelsectora

superarl’actualconjunturaeconòmica.

El pla de xoc per al sector agroalimentari estableix

25 mesures prioritàries que inclouen préstecs per al

circulant i per a inversions, així com l’avançament

del pagament d’ajuts comunitaris.

2.1.11. Pla de xoc per al sector agroalimentari

Suport al sector agrícola


Elconjuntdelesmesuresdelplas’haarticulatd’acordambvuit

objectius:

Objectiu 1 Facilitar l’accés al circulant

Mitjançantl’establimentd’unalíniadepréstecsbonificatsperaagri-

cultorsprofessionalsiexplotacionsagràriesprioritàries,ambunter-

mini d’amortització de fins a cinc anys, amb el primer de carència

d’amortitzaciódecapital.

Conjuntamentambl’Estat,esdónaunamoratòriadedosanysals

préstecsdestinatsamodernització,incorporaciódejovesialscrèdits

ramadersdelacrisidepreusdel2008.

S’hasol·licitatalaComissióEuropeal’avançamentdelpagament

únicielsajutsdecloscaambl’objectiud’augmentarladisposicióde

liquiditat del sector d’entre 45 i 60 dies en referència a altres anys.

Tenendretasol·licitar l’ajutuntotalde64.157sol·licitants, l’import

globaldelsdretsprevistosdepagamentúnicperal2010ascendeixa

250M€.

Tambéenaquestalíniaelplapreveuavançarunmeselpagament

dediversosajutsagroambientalsilesindemnitzacionscompensatòri-

es.Ladotaciópressupostàriaseràd’uns18M€.

Objectiu 2 Donar suport a la indústria i a les cooperatives

ElDepartamenttépressupostatsperaaquestalíniadesuportalain-

dústriaagroalimentàriaialescooperatives70M€,delsquals37,5M€

corresponenacrèditsainterèszero.Aixímateix,s’estancercantnous

tipusdegarantiesperpoderoferiralsindustrialsialscooperativistes

unescondicionsmenyscostosesquelesactuals.

El pla de xoc per al sector agroalimentari dedica al

sector 270 milions d’euros en crèdits bonificats,

268 en l’avançament d’ajuts i 55 més en concepte

d’ajuts directes.

Objectiu 3 Facilitar el cessament anticipat

Laconvocatòriadel’ajutalcessamentanticipatdel’activitatagrària

técomaobjectiu facilitarel relleugeneracionalenel sectoragra-

ri,alhoraquepermetlaconsolidaciódelesexplotacionsexistentsi

dónaunasortidaaproductorspropersal’edatdejubilacióque,per

edat,noestandisposatsaferlesinversionsnecessàriesperfermés

competitival’explotació.Finsara,aquestamesuraestavacondicio-

nadaalaincorporaciód’unjove,fetquejas’haeliminatdefinitiva-

mentel2010.

Objectiu 4 Fomentar la millora de les estructures agràries

Crèditsa interèszeropera la instal·laciódexarxesdeproteccióde

cultius,peralainstal·laciód’estructuresderegal’interiordelesfin-

ques particulars, per a les explotacions porcines i avícoles per tal

d’adequar-se a les normatives europees de benestar animal i per a

l’adquisiciódemaquinàriaagrícola,aixícomlaconvocatòriaextraor-

dinàriaperalarenovaciódelparcdemaquinàriaagrícola.Estracta

dediverseslíniesdecrèditsbonificatsainterèszeroiperunimport

totalde27M€.

Suport al sector ramader


Objectiu 5 Impulsar la internacionalització

S’executaran plans sectorials d’internacionalització per reactivar el

sectoragroalimentari.Espreveuferunacampanyaintensivadepro-

mocióinternacionalperalssectorsdelacarn,lafruitaielvi,ambuna

dotacióextraordinàriad’1,5M€.

Objectiu 6 Reduir costos directes i indirectes per a les explotacions agràries

Lasituaciódecrisifaqueelnivelld’assegurancesbaixi,peraixòs’ha

augmentatun10 %lasubvenciódeleslíniesqueencaratenenoberta

lacontractaciócomaralafruita,l’arròs,elscítricsoelraïmdevinifi-

cació.ElMinisteri,perlasevapart,haarticulatunamesuracomple-

mentària,l’ordredematerialsespecíficsderisc(MER),queestableix

quenorepercuteixialsramaders,perpartdequiefectuaelsacrifici

delsanimals,delcostderetiradaidestrucciód’aquestesrestes.

Aconseguirl’emissiótelemàticadecertificatssanitarisdemoviments

debestiardelsramadershaestatunaaltraprioritat.Delsmésde64.000

beneficiaris,untotalde13.833podranferenguanyunadeclaracióúnica

(DUN)simplificadaiestalviarrecursositemps.Complementantaques-

tesmesures,eldepartamenthaimpulsatoficinesdesuportal’empresa-

riagrariadiferentspuntsdelterritori.Aquestnousistemad’atencióa

l’usuaris’aplicaaLleida,aTarragona,alesTerresdel’Ebre,aGironaiala

CatalunyaCentral,iesfaunesforçespecialperorientarlesempresesen

crisi,perincorporarjovesiperpromourelarecercailainnovació.

Objectiu 7 Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària

Impulsal’ObservatoridePreusialManualdeBonesPràctiquesCo-

mercials.

Objectiu 8 Atorgar ajuts al sector de la pesca

Millorade l’eficiència, la sostenibilitat i el beneficide laflotapesquera

d’arrossegamentcatalana,iestablimentd’unalíniadepréstecsbonificats

alcirculantperalsectordelapescadefinsa40.000d’euroscadascun.

Des del mes de juny del 2010 la indústria agroalimentària i

les cooperatives disposen de 70 milions d’euros en concepte

d’ajuts directes i préstecs a interès zero

Presentació del pla de xoc en la roda de premsa de Govern Suport a l’agroindústria i les cooperatives. Font: FCAC

2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA compEtitivitAt DE lES EmpRESES AgRàRiES i AgRoAlimENtàRiES 55

2.2. millora de la competitivitat de les empreses agràries i agroalimentàries


2.2.1. Modernització d’explotacions agràries i incorporació de joves

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural considera

primordiallamodernitzaciódelesexplotacionsilesinversionsajo-

ves.Peraquestmotiu,durantlalegislaturas’hamantingutelcompro-

mísfermd’atendretoteslessol·licitudsd’aquestamenaquearribinal

Departament,jaqueestractademesuresclauperalfuturilacompe-

titivitatdelcampcatalà.

Respectealesexplotacionsagràries,lalíniad’ajutsalamoder-

nització (plans de millora), va dirigida, entre d’altres, a reduir els

costosdeproducció,aestalviaraiguaienergia,aintroduirmillores

mediambientalsiaincorporarnovestecnologies.Elsajutsques’han

pagatdesdel2007hanascenditamésde55milionsd’euros,quehan

generatunainversiótotalde137milionsd’eurosaproximadament.

Lataxad’execuciódurantaquestperíodehaarribatal46 %delapro-

gramacióprevistaperalperíode2007-2013,queésdemésde120M€,

un25 %superioralaprogramacióinicialqueesvaferenelperíode

2000-2006.


Durant aquesta legislatura, ja s’han destinat més de 55

milions d’euros per modernitzar les explotacions agràries

catalanes que han generat una inversió de 137 M€.

Quantalaincorporaciódejoves,enaquestalegislaturas’hanconce-

ditajutspervalorde16,2M€is’hanmilloratsuccessivamentlesordres

d’ajutsencadaunadelesconvocatòries:permitjàdel’incrementdel’im-

portmàximsubvencionable(ambmésd’un27 %);delaflexibilitzaciódels

requisitsd’incorporacióidelescondicionsdelspréstecs,jasiguiaugmen-

tant l’importmàximun32,5 %(passantdels162.000€als240.000€),o

allargantelterminidelpréstecde15a20anysambuninterèsbonificat.

Aquestnousistemaenspermetràincorporarentornde300joves

agricultorsel2010,gairebéun36 %delsques’hanincorporatdurant

lesanualitats2007-2010.

La despesa mitjana per a incorporar joves agricultors en el

període 2007-2009 s’ha incrementat en un 23 % en relació

amb el període 2004-2006 i en gairebé un 64 % en relació

amb el període 2000-2002.

gràfic 20. Despesa mitjana per expedient d’incorporació de joves agricultors

gràfic 19. Evolució de l’import màxim d’ajut per a la primera instal·lació de joves agricultors (€)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2010200820062003

39.000 50.000 55.000 70.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2009200820072006200520042003200220012000

Import mitjà 2000-2002


Increment: 33 %

Increment: 64 %

Increment: 23 %

25.976

32.075


19.571


Lespetitesimitjanescooperativesagroalimentàriescomptenambun

suportespecíficdelDepartamentd’Agricultura,Alimentació iAcció

Rural,quehaapostatperestablirmecanismesincentivadorsdelain-

tercooperacióqueenmillorinlacompetitivitat.Aquestaactuacióés

conegudacomelPla de Concentració i Modernització de Cooperatives Agrà-

ries,queperalperíode2007-2013téassignats59,5milionsd’euros,uns

8,5milionsd’eurosdemitjanaperany.

El nou Pla de Cooperatives 2007-2013 està dotat de 59,5

M€, 46 milions dels quals ja s’han destinat durant aquesta

legislatura.

Aquestsajutshanservitd’estímulpera l’orientacióeconòmica i

socialdelescooperatives,ambl’adopciódemesuresperincrementar

ladimensióeconòmica,orientarlaproduccióalmercat,professiona-

2.2.2. Pla de modernització de cooperatives

Actel (Lleida) Font: FCAC


litzarlagestió,millorartantlapròpiaimatgecomladelsproductesi,

endefinitiva,afavorireldesenvolupamentdel’activitatagroalimentà-

riaidelescomunitatsrurals.

Afinalsdel2010s’haurandutatermemésde320projectes,amb

unaduradadetresanys,quehauranpermèsferungranpasendavant

enlaconcertaciódelmóncooperatiu.

Elsnúmerosparlenpersisols,faunsdeuanyselnombredecoopera-

tivesagràriesactivesaCatalunyaerade450itansolsel5,4 %superava

elmiliód’eurosdefacturació.Adiad’avui,tenim250cooperativesacti-

ves,ambunafacturacióglobalde1.500milionsd’euros,querepresenta

unamitjanadesismilionsd’eurosdefacturaciópercooperativa.

S’ha aconseguit una major concentració i enfortiment de

teixit cooperatiu agrari català, passant en menys de 10 anys

de 450 a 250 cooperatives actives, amb una facturació global

de 1.500 M€.

gràfic 21. Ajuts a cooperatives (en m€) i actuacions subvencionades

Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell i Secció de crèdit. Font: FCAC

Fruits de Ponent (Alcarràs) Font: FCAC


2.2.3. Foment de la inversió en noves tecnologies, productes i processos per a la indústria agroalimentària

Arrossaires del delta de l’Ebre i secció de crèdit. Font: FCAC


ACatalunya,laindústriaagroalimentàriaéselprimersectorindustri-

alquanavendesnetesielsegoncomageneradordellocsdetreball.

Estracta,amés,d’unaactivitatdistribuïdaiarticuladapertotelter-

ritori,queéslaprincipalconsumidoradelesmatèriesprimeresque

produïmalnostrepaís.

És evident, per tant, que per al sector agrari i per al conjunt de

l’economiacatalanaelpaperdelaindústriaagroalimentàriaresulta

decisiu.Cal,doncs,apostarperella,fomentarlainversióennovestec-

nologies,productesiprocessospertaldemantenirimillorarlaseva

capacitatcompetitiva.

Durantelperíode2007-2010elsajutsqueelDepartamenthades-

tinatal’agroindústriahanascendita175,2M€.D’aquests,75milions

corresponen a ajuts a la transformació i comercialització (amb 462

empresesbeneficiàries)ilaresta,acrèditsperinversióainterèszero

(ambaltres150empresesbeneficiàries)peralamateixafinalitat.

Durant el període 2007-2010 els ajuts que el Departament

ha destinat a l’agroindústria han ascendit a 175 M€ i han

beneficiat a 612 empreses.

Cunicarn

Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO)

Amb la voluntat d’impulsar l’ajuda alimentària a les per-

sones que es troben en situació de pobresa o marginació

a catalunya, el Departament d’Agricultura, Alimentació i

Acció Rural ha concedit els anys 2009 i 2010 una subvenció

directa a la Fundació Banc d’Aliments per sufragar la trans-

formació en sucs de fruita d’estiu procedent de retirades

del mercat, per fer-ne la distribució gratuïta, amb un pres-

supost anual de 200.000 euros.

gràfic 22. volums d’ajuts i préstecs per a l’agroindústria (en m€). * 2010 previsió de tancament

0

10

20

30

40

50

60

70

2010*200920082007

14,4 50,1 46,6 64,1


Durantaquestalegislaturas’hatreballatperdonarunaorientacióde

futuralsprincipalssectorsproductors delpaísmitjançantl’elaboració

deplanssectorials.

S’han dut a terme diversos plans estratègics sectorials tant de

l’àmbitagraricomramader,ques’handeconvertirenl’einaprimor-

dialdedesenvolupamentdelsector.Tenenperobjectiudefinir,arti-

cularipreveuretotunseguitd’actuacionsencaminadesaaconseguir

millorarlacompetitivitatdelesnostresexplotacionsilaqualitatde

lesnostresproduccions,aixícomincrementar-nelacomercialització.

Durant aquesta legislatura el Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural ha desenvolupat els plans de

reconversió varietal de la fruita dolça, dels cítrics i el de

la vinya, i el Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura

ecològiques 2008-2012.

Enl’àmbitagrícola,elDepartamenthadesenvolupattresplansde

reconversióvarietal:eldelafruitadolça(iniciatel2006),eldelscítrics

ieldelavinya,iunplad’abastinterdepartamental:elPlad’Accióper

al’alimentacióil’agriculturaecològiques.

ElPlad’Accióperal’alimentacióil’agriculturaecològiques2008-

2012,quepreveuuntotalde105actuacionsicomptaambunpressu-

postde37M€,haestablertcomaprioritatslapromociódelaproduc-

ció iel consumdeproductes ialimentsecològicsaCatalunya.S’ha

2.2.4. Plans sectorials agris

taula 10. impacte total dels plans de reconversió varietal

Sector Previsió import ajuts (€)

Previsió superfície a reconvertir (ha)

% respecte del total Explotacions que reconverteixen

Fruita dolça 2006-2011

18.080.000 4.159 10 % 1.345

Cítrics2009-2013

3.000.000 500 5 % 200

Vinya2009-2011

30.000.000 6.000 10 % 8.500


actuattantdesdelfomentdelaproducciófinsalapromociódelseu

consum.ElPlareforçaellideratgecatalà,dinsl’Estatespanyol,enel

desenvolupamentdelsectorecològic.

El Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques

2008-2012, dotat amb 37 M€, reforça el lideratge català dins

l’Estat espanyol en l’àmbit de l’agricultura ecològica.

Pel que fa al sector ramader, durant aquesta legislatura s’han

aprovatelPlaEstratègicdelSectorCunícoladeCatalunya(PESC), i

s’ha donat un impuls a la definició de línies estratègiques per als

sectorsdel’ovíielcabrumil’apicultura,ambunobjectiucomú:po-

tenciar lacomercialització ipromociódelsseusproductes.El total

d’ajutsdestinatsdurantaquestalegislaturaaaquestssectorsascen-

deixa3,8M€.

El pla Quadriennal del Delta de l’Ebre (2007-2010), pressu-

postat en 4 m€, és una ferma aposta del Departament per

a la modernització d’un sector estratègic per al delta de

l’Ebre: l’aqüicultura.

Durant aquesta legislatura s’ha avançat en la millora del

port d’illa de mar i de la venècia, s’han dut a terme experi-

ències de cultiu de cria en aigües de fora de les badies, s’ha

creat la marca de qualitat del marisc del Delta i s’ha acon-

seguit la fita històrica d’assegurar la producció de musclos,

entre d’altres.

Muscleres del Delta


Lapressiófinancerailapèrduadepoderadquisitiudelesexplotacions

fanquecadainversiós’hagid’estudiaralmil·límetre.Malgrattot,hi

haactiusalsqualsnos’haderenunciarcoméseldelamaquinària

agrícola,jaqueaquestanotansolspermetmillorarlacompetitivitat

delesexplotacionssinótambéreduirl’accidentalitatlaboral.

Peraixò,elDepartamentdisposadequatrelíniesdestinadesamo-

dernitzarimillorarlamaquinàriaagrícola:ajutsal’adquisicióiala

utilitzaciódemàquinesqueincorporennovestecnologies;ajutsala

renovaciódelparcdemaquinàriaagrícola(Renove);préstecs,ambbo-

nificaciód’interessos,perfomentarinversionsenexplotacionspera

l’adquisiciódemaquinàriaagrícolaqueincorporinovestecnologies,i

ajutsalamodernitzaciód’explotacionsagràries.

Durant el període 2006-2009, s’han beneficiat més de

1.000 agricultors en modernització de maquinària agrícola,

gràcies a uns ajuts que ascendeixen a 19 M€.

Peralalíniad’ajutsalamodernitzaciódelesexplotacionsagràri-

es,ienelperíode2007-2013,s’handutatermemilloresconsiderables

pertald’ajudarlesinversionsenmaquinària:peralacompradema-

quinàriaagrícolas’hapassatd’auxiliarfinsaunmàximdel40 %aun

màximdel90 %delainversió,is’haincorporatl’adquisiciódemaqui-

nàriaagrícolaque incorporanovestecnologies.Aquestapossibilitat

noestavainclosaenlesordresdeconvocatòriadelperíodeanterior.El

nombredemàquinessubvencionabless’haincrementatenun50 %en

relacióamblaconvocatòriadel’anyanterior.

Amb la modernització d’explotacions agràries s’ha

incrementat en 50 punts percentuals el màxim subvencionable

per a la compra de maquinària, i també s’hi afegeix l’adquisició

de maquinària agrícola que incorpora noves tecnologies.

D’altrabanda,haentratenfuncionamentelRegistreOficialdeMa-

quinàriaAgrícolaalesTerresdel’Ebre,unserveidemandatpelsector,

jaquefinsllavorseranecessariferelregistreaTarragona;aixíma-

teix,elDepartaments’haintegratactivamentalMaqCentre,acrònim

delaFundacióCentred’InnovaciódelSectordelaMaquinàriaAgríco-

laielsEquipamentsIndustrials.

2.2.5. Modernització de la maquinària agrícola

gràfic 23. total d’ajudes (en €) a maquinària agrícola i beneficiaris

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

2009200820072006

926.054 1.307.367 7.886.616 8.929.11284

82

394

514


2.2.6. Impuls a l’R+D+I agroalimentari

Centre d’Aqüicultura de St. Carles de la Ràpita


Larecercailainnovaciótecnològicahanestatl’apostad’aquestalegis-

laturapermillorarlacompetitivitatdelsectoriperassolirelsreptes

dequalitat,mediambientideseguretatalimentària.Desdel2003fins

al2010elpressupostdel’InstitutdeRecercaiTecnologiaAgroalimen-

tàries,màximexponentdel’R+D+Iagroalimentaricatalà,s’haincre-

mentatenmésdel50 %,passantdels20,5M€el2003als42M€el2010.


ha fet de la innovació l’aposta clau pel creixement del

sector agroalimentari català. És el tercer departament de la

Generalitat que hi destina més recursos (en valor absolut),

darrere del DIUE i Salut.

Aquestsdarrersquatreanyshanestatmoltsignificatiuspelquefa

al’activitatdutaatermeprincipalmentperl’IRTAil’INCAVItanten

l’àmbitcientíficcomeneldetransferènciatecnològica.Algunesdades

avalenaquestesforç.

L’IRTA, amb 19 centres propis i estacions experimentals al llarg

de tot el territori (en 28 ubicacions), ha impulsat en aquest període

projectesd’absoluta referènciamundial comsónelprojecteRideco,

enquèesdemostrenlesdiferentstecnologiesd’úseficientdel’aigua

dereg,elFutural,enquès’estudial’aplicaciódenovestecnologiesen

l’elaboraciódelsalimentsdelfutur,oelprojecteMelonomicsperdes-

xifrarlaseqüènciadelgenomadelmeló.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

20102009200820072006200520042003

20,5 23,1 25,9 27,0 35,4 37,7 37,6 42,0

gràfic 24. Evolució del pressupost iRtA (en m€)

Tomògraf per a estudis de composició corporal al Centa

Unitat mixta Ordesa-IRTA

laboratorios ordesa Sl, una empresa del sector agroali-

mentari de gran implantació en la seva especialitat i gran

vocació innovadora, i l’iRtA han signat un acord per cre-

ar la unitat mixta oRDESA-iRtA, que desenvoluparà acti-

vitats experimentals i durà a terme l’explotació conjunta

d’una planta pilot de deshidratació de llet i tractament d’ali-

ments líquids (principalment llet) ubicada a l’edifici de l’iR-

tA a monells, seu del cENtA (centre de Noves tecnologies

i processos Alimentaris).


El pressupost de l’IRTA s’ha incrementat en més del 50 %

entre el 2003 i el 2010. Dels 20,5 M€ el 2003 s’ha arribat

als 42 M€ el 2010.

Així mateix, en els darrers quatre anys s’ha posat en funciona-

mentelCentredeNovesTecnologiesiProcessosAlimentaris(Centa)

aMonells, ambunes instal·lacionsúniquesaEuropa, s’ha iniciat la

construcciódelFruitcentrealParcCientíficiTecnològicAgroalimen-

tarideLleida,s’haposatenmarxaelnoucentrepioneraEuropaen

lafabricaciódepinsosexperimentalsdeMasdeBover,is’haampliat

imodernitzatelcentredereferènciad’aqüiculturadelesTerresdel’

Ebre,entred’altres.

Tambédurantaquestalegislatura,caldestacarl’adquisiciód’una

granjaexperimentalaAlcarràs,laconstrucciód’unanaud’engreixde

vedellsaGirona(Semega),laposadaenmarxadelaVaqueriaaGime-

nellsilaconstrucciódelshivernaclesdelaTorreMarimonaCaldes

deMontbui.

L’IRTA també ha impulsat la creació de centres concertats amb

quasitoteslesuniversitatscatalanes.Iformapartdelnuclidel’ano-

menadaAnelladel’AgroindústriadeCatalunya,formadapelCentre

TecnològicdeNovesTecnologiesiProcessosd’Alimentació(Centa),a

Girona;elCentreTecnològicAgroalimentari,aLleida,ielCentreTec-

nològicdelaNutricióilaSalut,aReus.

Visita del conseller d’Agricultura i Ferran Adrià al Centa.


l’iRtA també col·labora i dóna impuls a projectes privats. Fruit

d’aquesta col·laboració s’han aconseguit importants avenços

pel que fa a la innovació en processos industrials, com és el

procés Quick Dry Slice (QDS), un revolucionari sistema de cu-

ració accelerada per als productes carnis llescats; el producte

Salmosan per al control de salmonel·la en les explotacions de

monogàstrics (porcs i aus) i el projecte Fruit Futur per a l’ob-

tenció de noves varietats de fruites seleccionades pel gust.

Màquina amb tecnologia Quick Dry Slice de Casademont

Els centres

Lleida

Centres de Treball PropisCentres ConcertatsEstacions Experimentals PròpiesEstacions Experimentals concertadesAntenesFinques i granges col·laboradores

Torre Marimon

CalifòrniaPanamà

Nova Zelanda

MonellsCenta

Fruitcentre Estació Experimental de Lleida

Mas de Bover

Sant Carles de la Ràpita

E.E. Mas Badia

GIROCReSA

CREAF

CREDA Estació Experimental del PratServeis Corporatius

Estació Experimental de l’Ebre

Estació Experimental d'Alcarràs

Semega

CRAGCabrils

Llesp

Gandesa

Valls

Gimenells

MollerussaBorges Blanques

Ascó

Fundació UdL-IRTA

Mapa 5. Centres de l’IRTA


El sistema cooperatiu de R+D agroalimentari català té

més de 1.100 persones de plantilla, un pressupost de

60 milions, 349 projectes de recerca en curs i 1.012

contractes de col·laboració amb el sector empresarial.

Enelsdarrersquatreanys,tambés’hadonatunimpulsconsiderable

enlaR+D+Ienl’àmbitdelavinyaielvi.S’handutatermeentre40i

45projectesderecercaal’any,encol·laboracióamblesempresesiels

centresdocentsdeCatalunya,centratsbàsicamentenlacercademés

sostenibilitatienlarecercailarecuperaciódevarietatsautòctonesde

vinya.Aixímateix,l’INCAVIhaexercitellideratgeenrecercaenelmarc

del programa Debatdevi, que engloba universitats (URV, UPC, UAB,

UdL),empresesiorganismespúblics(IRTA,VITEC),empresesprivades

(Codorniu,CanRàfolsdelsCaus...)i,puntualment,elmateixsector.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2009200820072006200520042003

Plameca-IRTA

l’empresa plantas medicinales de cataluña SA i l’iRtA han

creat el centre de Referència en el Desenvolupament d’Ac-

tivitats Experimentals en planta medicinal, amb l’objectiu

d’investigar les respostes al medi d’espècies amb un in-

terès farmacològic potencial per desenvolupar mètodes i

sistemes que permetin un procés productiu amb alts ni-

vells de traçabilitat, qualitat, sostenibilitat ambiental i valor

afegit. Es farà des de les instal·lacions de l’iRtA de cabrils

i de torre marimon.

Instal·lacions de l’IRTA a la Torre Marimon (Caldes de Montbui)

gràfic 25. Evolució pressupost iNcAvi en recerca 2003-2010 (en m€)

1.140,0 1.003,7116,1 268,3 774,8 725,8 955,2

2. EiXoS D’ActuAció: pRomoció i comERciAlitzAció DE lA pRoDucció AgRoAlimENtàRiA cAtAlANA 71

2.3. promoció i comercialització de la producció agroalimentària catalana


2.3.1. Aposta per la internacionalització

Estand de Prodeca en una fira internacional

S’ha multiplicat per quatre el pressupost de Prodeca

des del 2003 (1,4 M€) al 2010 (5,8 M€)


Amb l’objectiu d’aconseguir més i millor exportació dels productes

agroalimentariscatalans,elDepartamentd’Agricultura,Alimentació

iAccióRuralhaincrementatnotablementelsrecursosdestinatsaPro-

deca, l’empresaadscritaalDepartamentques’encarregadepromo-

cionar en l’àmbitnacional i internacional elsproductesalimentaris

catalans.Enaquestsentit,elpressupostdeProdecas’haquadruplicat

enelsúltimssetanys(2003-2010),laqualcosahapermèsampliartant

elsserveiscomlesactuacionsdutesaterme.

Entreel2007iel2010Prodecahadutatermeanualmentunamit-

janade25missionsenfires internacionals. Ihafet18missionsco-

mercialsdirectesiindirectes,tantalaUEcomalsnousmercatsemer-

gents(EuropaOriental,Índia,Mèxic...)

Per primer cop el sector pesquer ha estat present amb

pavelló propi a les principals fires pesqueres del món:

Seafood Brussel·les i Conxemar Vigo.

Presentació de la fira Alimentària 2010

Durantaquestalegislatura,apartd’oferirlapossibilitatdepartici-

parenfiresinternacionalsiorganitzarmissionscomercials,Prodeca

ha fetunaapostaen fermperdotarelsempresarisdenous instru-

mentsperalainternacionalització,dissenyantnovesactuacionstant

enl’àmbitd’informacióiassessoramentcomeneldeconstruccióde

marcaipromociócomercial.

S’haredissenyatlaparticipacióenfiresinternacionals,amblacre-

aciód’espaisdiferenciatsperaempreses.Aquestredissenyrespona

unamilloradelserveiencaminatafacilitarelcontactepersonalitzat

entreempresaivisitants.

Respectealamilloraeninformacióiassessorament,s’hanposat

enmarxanousserveisdediagnosiiassessoramentpersonalitzatsper

abordardelamillormaneral’inicidel’exportació(ProgramaExport.

cat)ol’expansióinternacional(PlaGlobal.cat).

Aixímateix,s’hainauguratelwebcorporatiu(www.prodeca.cat),

enquès’inclou l’espaiFiraVirtualdeProductesCatalans,unportal

interactiuquefacilitaelscontactesentreimportadorsidistribuïdors

internacionalsilesempresesalimentàriescatalanes,amésd’unCen-

treVirtualdeDocumentaciósobreComerçExterior,ambl’objectiude

facilitardocumentaciód’interèsenlapresadedecisionsenlesacci-

onsdecomerçexterior.D’altrabanda,tambécalmencionarlacreació

delserveiTPV(tendènciesenpuntdevenda),ques’haposatenmarxa

peralsectordelafruita.

Catalunyatambéactuacomamarca,iperaixòProdecavaapostar

perquètoteslesactuacionsexteriorsanessinacompanyadesambel

lemaCataloniatheGatewaytotheMediterranean,queuneixlanos-

traprivilegiadasituaciógeogràficaamblesconnotacionsdequalitati

salutquetélanostradieta.


0

1

2

3

4

5

6

20102009200820072006200520042003

1,41 ,7 1,52 ,3 3,04 ,6 5,35 ,8

gràfic 26. Evolució del pressupost (en m€) de prodeca

gràfic 27. Assistència a fires internacionals. * Els anys parells se celebra la fira Alimentària de Barcelona. la dada del 2010 és una previsió fins a final d’any.

0

50

100

150

200

20102009200820072006

157 168 232 198 245

16

21

20

16

18


0

50

100

150

200

250

300

350

2010*2009200820072006200520042003

185 200 201 261 176 346 266 351

gràfic 28. Empreses participants en actuacions en promoció exterior amb prodeca. * previsió de tancament

Unaaccióqueesveureforçadagràciesalacol·laboraciócontínua

d’institucions,organismesdepromociócomercialiprescriptorsgas-

tronòmics,tantdedinsiforadelesnostresfronteres,quehanpermès

crearlaBecaInternacionalFerranAdrià,col·laboraramblaFundació

AlíciaiTheCulinaryInstituteofAmerica(consideradalauniversitat

principald’artsculinàriesdelmón)iparticiparenelportalworldoffla-

vorspain.com,entred’altres.

S’ha creat la Beca Internacional Ferran Adrià,

que té per finalitat promocionar i difondre

la gastronomia catalana i els productes arreu del món.

Catalunya és la primera regió europea amb estudis

de la seva gastronomia a The Culinary Institute of America

de Nova York.

TotiqueelspaïsosdelaUEcontinuensentelsreceptorsprincipals

delsproductesagroalimentariscatalans,elpotencialdecreixementi

deconsumdedeterminatspaïsosextracomunitarisnoespotobviar.

Peraquestmotiu,s’handesenvolupatquatreplansd’actuacióenmer-

catsconsideratsprioritaris: laXina,elsEstatsUnits,elGolfPèrsic i

l’Índia,ondesdeProdecas’ajudaaintroduir-los.

Aixímateix,caldestacarelconvenisignatamblaFecicil’Anafric

perimpulsarelstràmitsd’homologaciódelesempresescàrniesper

exportarapaïsostercers.Entreel2007iel2010hanestathomologa-

des48empreses.

Finalment, ipertaldefacilitaralesempresesl’accésalsserveis

queofereixProdeca,s’hantraslladat lesoficinesalcentredeBarce-

lonais’hacreatunadelegacióaLleida,comaapostapercontribuira

projectaraquestaciutatcomaeixdel’agroalimentaciócatalana.

El nombre d’empreses que s’ha ajudat per a la promoció

exterior no ha deixat de créixer, i ha passat de 185 el 2003

a 351 el 2010.

Inauguració de la Fira Alimentària pels prínceps d’Astúries


2.3.2. Impuls a la promoció en mercats interiors

Premiats Tastum 2008


Amb l’objectiud’intentaraproparelproducte i consolidarelmercat

intern,durantaquestalegislatura,ipermitjàdeProdeca,s’haparti-

cipaten116firesambaccionsdepromociódirigidesalaciutadania,

comaratastos,demostracionsdecuinaidistribuciódemostres,en-

trelesqualscaldestacarAlimentària(onenguany160empreseshan

estatpresentssotaelparaiguadelDepartament),DegustaBarcelona,

FòrumGastronòmicdeVicideGirona.

Juntamentambelsector,s’hapromogutlanostracarn,comarala

MarcaQdelCorderilaIGPVedelladelsPirineusCatalans;lanostra

fruita,entred’altrespermitjàd’unprogramadedistribuciógratuïta

Visita del conseller d’Agricultura a la Fira de l’Ascensió de Granollers Demostració culinària d’Isma Prados

Presentació de la campanya de fruita a les escoles Detall del Saló Degusta (Barcelona)


defruitaa214escolesquehaarribatamésde48.000nensinenes;el

peix,amblacampanya“Peixnostre,peixdequalitat”,quehapermès

crearlesmarquesPeixdelacostaelmésfresciladelMariscdeltade

l’Ebre,ielsnostresproductesambdistintiusdequalitatiorigenper

mitjàdeconvenisambelsectordelarestauració.

Mencióapartmereixl’apostafermapelsproductessansisosteni-

bles,mitjançantlacreaciód’unplainterdepartamental,elPlad’Acció

peral’alimentacióil’agriculturaecològica2008-2012,quetécomaob-

jectiuprioritarifomentarlaproduccióielconsumd’aquestsaliments.

Així mateix, s’han fomentat els nostres productes a través dels

portalswebRuralcatidelanovaGastroteca.S’hanpatrocinatdiver-

sos programes de televisió, La salut al cistell, Export-cat i Terra de

vins,is’hanpublicatelsllibresEls formatges de CatalunyaiCatalunya al

plat.Tambés’hareeditatitraduïtalcastellàEls olis d’oliva de Catalunyai

properamentespublicaràelllibreEls embotits de Catalunya.

Tambéestàenmarxa elweb sobremenús peraestudiants que

estàelaborantelDepartamentconjuntamentamblaFundacióAlíciai

supervisatperFerranAdrià,ambl’objectiud’acostarunacuinasenzi-

llaisaludableaunsectordelapoblaciónogaireacostumatacuinar.

Tanmateix,ipertaldedonarcoherènciaalapolíticadepromoció

delDepartament,eraindispensablequetoteslespartsdelacadena

agroalimentària tinguessin un espai comú on presentar-se en soci-

etat. Per això, el 2008 es va organitzar la primer edició de Tàstum,

FòrumAgroalimentarideCatalunya,uncertamend’èxitqueaglutina

unfòrumdereflexióidebat,mostresgastronòmiquesiunaentregade

guardons,iqueadiad’avuijavaperlaterceraedició.

Foto de família de cuiners durant la cerimònia del Tàstum


Durantaquestalegislatura,elDepartamentd’Agricultura,Alimen-

tacióiAccióRuralhatreballatenfermenlapromocióiladiferen-

ciaciódelsproductesagroalimentariscatalansambdistintiusd’ori-

gen iqualitat, comara lesDOP (denominaciód’origenprotegida),

lesIGP(indicaciógeogràficaprotegida)ilesmarquesQ.

Actualment,aCatalunyahiha11denominacionsd’origenprotegides

i8indicacionsgeogràfiquesprotegides,delesquals3DOPi1IGPestan

enprocésdereconeixementcomunitari.Caldestacarqueaquestesdis-

tincionsinclouenpràcticamenttotesleszonesdeproducciód’oliid’ar-

ròsdeCatalunya.Amésamés,hiha2especialitatstradicionalsgaranti-

desi12productesreglamentatsamblaMarcaQdeQualitatAlimentària.

2.3.3. Foment dels productes de qualitat amb distintius d’origen i de qualitat

Pera de Lleida


Durant aquesta legislatura, el Departament ha treballat

perquè la vedella dels Pirineus catalans, la pera

de Lleida, la mongeta del ganxet i l’oli de l’Empordà

siguin reconegudes definitivament per la UE amb

la IGP i la DOP.

DOP Oli de l’Empordà

IGP Poma de Girona IGP Llonganissa

IGP Calçot de Valls DOP Siurana

DOP Mongeta del Ganxet

DOP Oli del Baix Ebre-Montsià

DOP Formatge / DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya

DOP Les Garrigues

IGP Clementines de les Terres de l’Ebre

DOP Arròs del Delta de l’Ebre

DOP Avellana de Reus DOP Oli de Terra Alta

DOP Pera de Lleida

IGP Pollastre i Capó del Prat

IGP Patates de Prades

IGP Torró d’Agramunt

IGP Vedella dels Pirineus Catalans







DOP Les Garrigues




DOP Pera de Lleida











DOP Les Garrigues




DOP Pera de Lleida





mapa 6. Distribució de les Dop i igp catalanes. Font: DAR

Logotip de la DOP Mongeta del Ganxet

Logotip de la DOP Pera de Lleida

Logotip de la IGP Vedella i Pirineus Catalans

Cartell de la campanya “Versió original”


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

201020062003

11 15 19

gràfic 29. Evolució del nombre de distintius Dop i igp gràfic 30 . Evolució de les partides de difusió i foment de la promoció dels productes catalans amb distintius de qualitat

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

2010200920082007

663.768 1.513.761 1.248.003 1.870.229

Malgrat tot, els consumidors no sempre coneixen el significat

d’aquestsdistintiusiquinsproductesemparen.Peraquestmotiu,s’han

dut a terme programes de promoció específics per a ells per un valor

mitjà superiora1M€anual,quehanservitperendegar la campanya

“Versióoriginal”enelsprincipalsmitjansaudiovisualscatalans;perofe-

rirelsnostresproductesalspassatgersqueentrenosurtendeCatalunya

(promocionsalessalesVIPd’Iberia,alsaeroportsdeMadridiBarcelona

ialstrenshoteldeBarcelonaaParísiZurich,entred’altres)ienelscon-

gressosinternacionalsambseualaciutatcomtal,comaraelcongrésde

mòbils3GSM,onesvaregalarunamostrad’oliatotselscongressistes.

Entre el 2007 i el 2010, el Departament ha destinat

més de 5,3 M€ per finançar campanyes i fomentar

la promoció dels productes catalans amb distintius

de qualitat.

taula 11. Nombre de distintius a finals del 2009

Denominacions Reconegudes En estudi

Distintius d’origen i qualitat

DOP 11 -

IGP 8 4

DG 2 -

Distintius de qualitat ETG 2 -

MQ 12 -

Artesania alimentària AA 7 2

Total 42 6


L’Incavité,entreelsseusobjectius,ladifusióipromociódelacultura

delvi,delsvinsdequalitatelaboratsaCatalunya,delesdenominaci-

onsd’origencatalanes,aixícomfacilitareinesperquè lesempreses

vinícolescatalanesguanyinméspresènciaenelsmercats,tantnacio-

nalscominternacionals.

D’aquestamanera, l’Incavihaestatpresenta lesprincipalsfires

catalanes,siguinenl’àmbitgastronòmic(Alimentària,FòrumGastrò-

nomic,Degusta,...)ivitivínicola(FiradelVideReus,Vijazz,festesdela

verema,firesdelvi,MostradeVinsiCavesdeCatalunya).Aixímateix,

s’hafetunamitjanade13cursetsanualsd’introduccióaltastperal

públicengeneral.Tambés’hadonatsuportaconcursoscomarael

Cartaví,quepremialescartesdevinsambmésreferènciescatalanes

idemésqualitatdelsrestaurantsdeCatalunya,is’haajudatelscon-

sellsreguladorsdelesDOenlessevescampanyesdepromoció.

Quantacomunicació,s’haestatpresentenelsprincipalsmitjans

decomunicacióambel lema“Catalunya,paísdegransvins”, i s’ha

impulsatunportalwebvitivinícola,elvadevi.cat.Fapocs’hapublicat

elprimerbutlletíelectrònicdel’Incavi,ons’informadeconferències,

cursosijornades,entred’altres.

2.3.4. Promoció dels vins i els caves de qualitat

Sessió de tast guiadaDetall de la campanya de l’Incavi “Catalunya, país de grans vins”


D’altrabanda,s’hanimpulsatfòrumsambelsector,comaraelDe-

batdevi.ElFuturdelViaCatalunya,unaplataformadeconeixement

on s’ha reflexionat sobre com millorar la imatge i el consum del vi

català,ol’EcoSostenibleWine,unimportantfòrumdedebatinternaci-

onalqueapostapercercarsolucionsirespostesalasostenibilitatenel

sectorvitivinícola.Lasevasegonaedició,aquest2010,hatingutmés

de500participantsd’arreudelmón.

Durant aquesta legislatura, l’Incavi ha impulsat el Debatdevi.

El Futur del Vi a Catalunya, un espai de reflexió innovador

sobre com millorar la imatge i el consum del vi català.

Peròaquestamiradaalmercatinteriornohaanatendetrimentde

laconquestadelmercatexterior,ons’haparticipattantenfirescom

sónlaLondonWine,laFriaProweindeDüsseldorfilaVinexpodeBor-

deus,comenmissionscomercialsimissionsinverses.

Estand de l’Incavi a Vinexpo (Bordeus)

2. EiXoS D’ActuAció: FomENt DE lA DivERSiFicAció EcoNòmicA 85

2.4. Foment de la diversificació econòmica


2.4.1. Leader

L’eix metodològic del PDR, el Leader, està dissenyat per ajudar els

agentsdelmónruralamillorarelpotencialdelseuterritoriiadina-

mitzar-loatravésdegrupsd’acciólocal(GAL).

Peralnouperíode2007-2013,elLeaderhaentratenlasevaquarta

generació,ambunadotacióde106,5milionsd’euros,delsqualselDe-

partamenthaaportat,ambfonspropis,un70 %,mentrequeel30 %

restantestacofinançatambelfonsFEADER(FonsEuropeuAgrícolade

DesenvolupamentRural)delaUnióEuropea.

El programa, pensat per dinamitzar econòmicament

el 66 % del territori a partir de l’impuls de projectes locals,

té un pressupost de 106,5M€, el 70 % dels quals va

a càrrec del Departament.


AquestnouLeaderpotencialaruralitat(limitalasubvencióde

projectes d’inversió en municipis de més de 5.000 habitants), in-

corporalaresponsabilitatsocialempresarialmitjançantlacreació

d’un codi de gestió sostenible i fomenta la cooperació interterri-

torialitransnacionaldelsgrupsd’acciólocal(GAL).Larellevància

d’aquestúltimpunt,hafetqueesdestininmésde30milionsd’eu-

rosenprojectesdecooperació.

taula 12. línies d’actuació i pressupost del leader

gràfic 31. Evolució del cofinançament del DAR a la metodologia leader

Mesura Pressupost total (en milions d’€)

Cofinançament

Augment del valor afegit dels productes agrícoles 22

70 % DAR 30 % FEADER

Creació i desenvolupament de microempreses 27

Foment d’activitats turístiques 25

Conservació i millora del patrimoni rural 10

Cooperació entre grups catalans 6,5

Cooperació interterritorial i transnacional A càrrec del MARM

Funcionament dels GAL 16

Total pressupost període 2007-2013 106,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Leader eix 4ProderLeader plusLeader II

2007-20132000-20061994-1999

9,23 %

16,60 %

34,00 %

70,00 %


mapa 6. territoris i gAl on s’aplica el leader 2007-2013


S’ha donat un valor afegit al Leader amb l’aplicació

de la responsabilitat social empresarial. Es tracta

d’un projecte molt innovador, únic a Europa,

que fomenta els territoris socialment responsables.

Però,segurament,elcanvimésimportantésladisminuciódelnom-

bredelsGAL,passantdels22als13d’ara.Lareduccióresponalavolun-

tatdecreargrupsméspotents,ambunaestructuratècnicamésestruc-

turadaiambdedicacióexclusivaaldesenvolupamentdelprograma.

Els13GALperalpresentperíodesón:ConsorciBaixEbre-Mont-

sià, Consorci Noguera-Segrià Nord, Consorci Priorat Baix-Camp,

ConsorciGarrigues,ConsorciUrgell-PlaUrgell,ConsorciAltCamp,

Conca de Barberà i Anoia, Consorci Desenvolupament Catalunya

Central, Associació Desenvolupament Rural Catalunya Central,

Associació Ripollès Ges-Bisaura i Associació Zona Nord-oriental

deCatalunya.

En definitiva, l’aplicació de la metodologia Leader significarà

una inversió de 216,5 milions d’euros i de més de 2.500 llocs de

treballsdirectesaleszonesruralscatalanes,mitjançantlacrea-

ciódemicroempresesipimesagroalimentàries,l’impulsd’activi-

tatsturístiquesilaconservacióimilloradelpatrimonirural,ila

transformaciódeproductesagrícoles.Projectesqueesdevindran

elements de dinamització territorial importants, que generaran

polsd’atraccióicrearansinergiesambprojectesproductiusenles

sevesàreesd’influència.

El Leader generarà, en els propers cinc anys, una

inversió de 216,5 milions d’euros i crearà o

consolidarà més de 2.500 llocs de treballs directes

a les zones rurals catalanes.

Grup d’Acció Local al delta de l’Ebre

per primera vegada s’ha constituït, en el marc del Fons Eu-

ropeu de la pesca, el grup d’Acció local al delta de l’Ebre,

amb 2,4 m€ per al període 2007-2013, per estudiar el desen-

volupament sostenible de les zones pesqueres.

A data d’avui s’estan desenvolupant projectes com ara

la implantació de turisme ecològic a la badia dels Alfacs, el

disseny d’un museu del mar, la posada en marxa d’un vai-

xell turístic de navegació pel Delta i un control de qualitat

de la marca marisc del delta de l’Ebre, entre d’altres.


Afinalsdel2007,elgovernespanyolvaaprovarlaLleidedesenvolupa-

mentruralsostenibledelmedirural.Arrand’aquestanovallei,el2010

escreavaelProgramadeDesenvolupamentRuralSostenible2011-15

(PDRS),quepermetquecadacomunitatautònomas’encarreguidede-

finirelsobjectiusil’estratègiaaseguiralpropiterritori.Amés,aquest

Plaincloulapossibilitatdeferprovespilotqueserveixindereferència

peral’aplicacióposteriorgeneralitzada.

ACatalunya,enelmarcdelPDRS,s’handefinit16zonesruralson

actuar,catalogadesentresclasses:arevitalitzar,intermèdiesiperiur-

banes.Totesellesrepresentenel65 %delterritoridelpaís.

2.4.2. Llei 45/2007, de desenvolupament rural sostenible del medi rural

Les infraestructures bàsiques a les poblacions rurals

El Departament, per mitjà del pDR, dóna suport a les po-

blacions rurals mitjançant la concessió d’ajuts destinats a

la construcció de petites infraestructures bàsiques per als

municipis, com ara dipòsits d’aigua, enllumenat... Durant

el període 2007-2010, 167 municipis de catalunya han rebut

7,25 m€, per a la prestació de serveis bàsics per a l’econo-

mia i la població rural.


L’àmbit d’aplicació del Pla de Desenvolupament

Rural Sostenible 2011-15 serà del 65 % del territori

català i beneficiarà el 8 % de la població catalana.

ElDepartamenthatreballat,amb lacol·laboraciódelsagents

del territori, en la redacció dels plans de cadascuna d’aquestes

àrees,ambunpressuposttotalde103milionsd’eurosperatotel

període.

D’altrabanda,iarrand’unconvenisignatambelMinisterielnovembre

del2009,s’estandesenvolupantprovespilotaleszonesdelaTerraAlta,

Garrigues-SegriàSud,laSegarra,elPallarsSobirà,ienleszonesZEPAes-

tepàriesdeLleida.Elprogramapilot,jaenexecució,preveuprojectescom

araelcentreperlainnovacióilapromociódelaproduccióagroalimen-

tàriaa l’anticSindicatdeCervera, la construcciód’equipamentsd’allot-

jamentruralaSeròs,unanovasalad’especejamentaSort iunprojecte

museísticipedagògic¾laCasadelaSal¾alPallars,entrealtresprojectes.

S’estan executant proves pilot del Pla de Desenvolupament

Rural Sostenible 2011-2015 a la Terra Alta, Garrigues -

Segrià Sud, la Segarra, el Pallars Sobirà i a les zones ZEPA

estepàries de Lleida, amb una inversió de 9,6 M€.

Aixímateix,iencol·laboracióambelDepartament,faelseguiment

delBaròmetredelasituacióilesestratègiesdelsectoragroalimentari

aCatalunyail’enquestadepercepciódelmónrural.

La Fundació del Món Rural

Durant aquesta legislatura, la Fundació del món Rural

(FmR) ha participat activament en el projecte «Rudona: in-

formació, orientació i formació per al foment de l’ocupació

de les dones rurals», que pretén reivindicar el paper clau de

la dona en la vertebració social del món rural català i, alho-

ra, fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones

en el mercat laboral del medi rural. també ha desenvolupat

el projecte «Rural Activa», que cerca promoure l’emprene-

doria als municipis rurals catalans, i ha publicat la revista

Rural. la revista del medi rural, el mar i l’alimentació, que

informa regularment sobre l’actualitat del medi rural.

mapa 7. àmbit d’aplicació de la llei de desenvolupament rural sostenible del medi rural

2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA gEStió ADmiNiStRAtivA DEl DEpARtAmENt 93

2.5. millora de la gestió administrativa del Departament

2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA gEStió ADmiNiStRAtivA DEl DEpARtAmENt 95

2.5.1. Simplificació documental i de procediments

ElDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAccióRuralhadutater-

meunprojecteinterndesimplificaciódocumentalquetécomaobjec-

tiushomogeneïtzarelscriterisdelstràmits,reduirideixardedema-

narelmàximnombrededocumentsalciutadàifacilitarelcontacte

entreelDepartamentielsusuaris.

El procés de simplificació ha representat només el 2009

deixar de demanar més de 343.073 documents.

Els resultats de la implantació d’aquest projecte de simplificació

sónpalpablesenelnombrededocumentsques’handeixatdedema-

naralciutadà,quedurantel2009vanseruntotalde343.073,quere-

presentenun46 %menysdedocumentacióquehahagutdepresentar

lapersonasol·licitant.

Enaquestamateixa línia,durantaquesta legislaturas’hanposat

enmarxaprojectescomaraelGestorDocumental,queapartirdela

digitalització de tots els documents presentats en suport paper pel

ciutadàhacreatunarxiuelectrònicd’úscompartitentotelterritorii

accessibleperamúltiplesexpedients.Aixímateix,elGestorimpulsa

l’úsdelasignaturaelectrònica.

Aquestaeinas’haimplantatalesoficinescomarcalsdelDAR,als

puntsderegistredetotselsserveisterritorialsiatotselsserveisila-

boratorisdesanitatanimaliproduccióramadera.Actualmentjas’han

digitalitzat12.390documentsdelciutadà.

La digitalizació de documents i la posterior recuperació

des de qualsevol punt s’ha implantat en totes les oficines

comarcals del Departament.

0

240.000

480.000

720.000

960.000

1.200.000Total de documents que s’han deixat de demanar

Total de documents demanats

Nbre. de sol·licituds

2009200820072006

241.

797

999.

731

120.

303 23

4.93

3

733.

348

226.

371

224.

131

646.

217

256.

765

222.

262

600.

419

343.

073

gràfic 32. Evolució de la documentació que s’ha deixat de demanar 2006-2009


També cal destacar els avenços de simpli-

ficació que s’han fet aquesta legislatura en la

presentació de la Declaració Única Agrària

(DUN).LaDUNésundocumentúnicanualque

hadefereltitulard’unaexplotacióperserbe-

neficiari dels ajuts a la pagesia. A Catalunya,

tenimuns64.000beneficiarisperany, fetque

representaungranvolumenrecursositempsperafer-nelagestió,

elseguimentil’anàlisi.

Pertald’agilitzartotelprocésireduirieliminarlesincidènciesen

lesdeclaracionsdelsagricultors,ques’hanarribatapenalitzaramb

mésde6M€l’any,elDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAcció

Ruralhaconfeccionatunseguitd’accionsquefacindelaDUNundo-

cumentàgil,eficaçieficient,ique,mésenllàdelagestiódelsajuts,

permetialsectorteniraccésaunesdadesmoltútilsal’horadegesti-

onariplanificarmillorlasevaactivitateconòmica.

En aquest sentit, el 2007 es va donar la possibilitat de presen-

tar-laambsignaturaelectrònica,unfetqueadatad’avuirepresen-

tael38 %delesDUNpresentades.Aquest2010elDepartamentha

confeccionat un esborrany de declaració que ja conté part de les

dadesquehandeclarar13.833declarantsmitjançantelprograma

DUNsimplificada,unamesurapioneraal’Estatespanyol.Ésprevist

anarampliantelnombredebeneficiarisdelaDUNsimplificadaen

lesproperescampanyes.

La Declaració Única Simplificada és una mesura implantada

pel Departament i pionera a l’Estat espanyol. Actualment,

un 21 % de les DUN són simplificades.

Portal de l’aplicació de la DUN simplificada 2.010


Desdelpuntdevistad’atencióalciutadà,elDARtambéhafetavenços

importants,especialmentpelquefaaobrirnouscanalsdecomunica-

cióamblaciutadania.Unaavençosenquèl’impulsdelestecnologies

delainformacióilacomunicació(TIC)haestatessencial.

Enaquestalínia,caldestacarl’esforçperintegrarinformacionsitrà-

mitsenplataformestelemàtiques,siguimitjançantel012(enquèjas’ate-

nen les trucades referents a titulacions nauticopesqueres i de busseig

esportiu),pantallesinformativesenoficinesdelDARodel’EACAT¾l’ex-

tranetdelesadministracionscatalanes¾onespresentenelstràmitsadre-

çatsalesentitatslocals.Enguany,dinsl’EACATs’hihaimplantateltràmit

delalíniad’ajutsperaldesenvolupamentdelmediagrariipesquer.

El2010s’hainiciatlaimplantaciódelacitaprèviatantenoficinesco-

marcalscomenalgunstràmits,il’obtenciódetítolsenelmateixmoment

delasol·licitud,comaraeldelarenovaciódelstítolsnauticopesquers.

2.5.2. Administració electrònica i atenció al ciutadà

Seu de l’Incavi a Vilafranca del Penedès.


Però,segurament,lesmesuresquehantingutmésimpactesónla

novaOficinaVirtualdeTràmits (OVT),ons’integren la informació i

elstràmitsperfacilitar-nelagestióielseguimentdel’estatenquèes

troben, i l’obtenció telemàticadecertificatssanitarisdemoviments

debestiar(autoguies).Aquest2010tambés’hapogutpresentarlasol-

licitudelectrònicadesisajutsconvocatspelDAR.

El DAR té 188 tràmits informats a l’Oficina Virtual

de Tràmits.

Lesautoguiespermetenalsramadersobtenirelscertificatsdesde

qualsevollloc, ievitenelsdesplaçamentsi lesesperesalesoficines

comarcals.Aquestaactuacióestàenfasepilot,ambresultatsmoltsa-

tisfactorisperalsramadersquel’estanutilitzant.

Des del juny dels 2010 es poden obtenir guies de transport

d’animals per Internet.

Acostem l’Administració al territori

per tal d’acostar la prestació de serveis del Departament d’Agri-

cultura, Alimentació i Acció Rural al territori, i facilitar-ne la ges-

tió, s’ha apostat per crear, millorar i adequar les seus socials del

departament.

S’ha reafirmat vilafranca com a capital del vi amb la construcció

de la nova seu de l’incavi, un edifici on també s’ubica la seu de l’ofi-

cina comarcal del penedès. tàrrega, amb la nova seu de Regsega, ha

estat designada per acollir un dels centres neuràlgics de catalunya

en la gestió del regadiu, i lleida s’ha vist reafirmada com a capital

agroalimentària del sud d’Europa amb la nova seu del Departament

al parc científic i tecnològic Agroalimentari de lleida. El projecte,

del qual ja s’ha posat la primera pedra, és previst que s’acabi el 2011.

Finalment, s’han adequat les infraestructures del Departa-

ment al nou mapa d’ordenació territorial de vegueries: s’han cre-

at les seus dels Serveis territorials de la catalunya central a vic

i la de l’Alt pirineu i Aran a tremp, i s’ha ampliat la dels Serveis

territorials a les terres de l’Ebre a tortosa i la de girona, que s’ha

traslladat a la nova seva de la generalitat a girona. també s’han

inaugurat les noves seus de l’oficina comarcal a l’Alt Empordà, a

Figueres, i de la conca de Barberà, a montblanc.

En total, s’han invertit 19,5 m€, que representen un pas enda-

vant important per aconseguir una Administració més àgil, mo-

derna i propera al ciutadà.

Seu del DAR a Gardeny (Lleida). Visita d’obres a la seu de Gardeny (Lleida). Seu de Regsega a Tàrrega

3. EiXoS DE FutuR 99

Les resolucions del debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya

Foto de família al debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya

100 mEmòRiA DAR 2007-2010

El14d’abrilde2010esvaferelquartdebatespecíficsobrepolítiques

agràriesquehaviscutelParlamentdeCatalunyaalllargdelasevahistò-

ria.Aquestdebatvaesdevenirunaoportunitatimmillorableperposaren

valorlafeinadelnostresectoragrari,iexplicaralconjuntdelaciutada-

nialaimportànciaquetéelsectoragroalimentariperalconjuntdelpaís.

El debat monogràfic sobre el món agrari va aconseguir

consensuar amb totes les forces parlamentàries més de

100 mesures a favor del sector.

Mentreesdesenvolupava,elmonogràficsobremónagrarivaas-

solirungraudeconsensentretoteslesforcesparlamentàriespoques

vegadesvistendebatsd’aquestescaracterístiques.Peraquestmotiu,

ifruitd’això,esvanconsensuarmésd’uncentenardemesuresagru-

padesensetgranseixos.

Pel que fa a les infraestructures rurals i agràries, es va acordar

impulsarunnoupladeregadius2008-2020imillorarlesmodalitatsde

finançamentcomlaqueésprevistaplicarenelregdelSegarra-Gar-

riguesenelmomentdelaconnexióalaxarxa.Amés,esvaaprovar

modificarelmarcqueregulaelfinançamentdelsnousregadiusidels

queesmodernitzin,aixícomlacreacióaTàrregad’uncentred’estu-

dissobreelsregadiusdeCatalunya.Tambéesvaacordarimpulsarun

pladecaminsiunpladexocperaunprimerhoritzó2011-2017.

PelquefaalPladeDesenvolupamentRural2007-2013,esvaacor-

dar treballar perquè els imports de les indemnitzacions compensa-

tòriesenzonesdemuntanyaienzonesdesafavoridesforadelesde

muntanyas’adeqüessinalscostosaddicionalsialespèrduesd’ingres-

sosdelsector.Aixímateix,esvaarribaraunacordsobrelanecessitat

de disposar d’una llei de desenvolupament rural sostenible a Cata-

lunyaquepromoguiladiversificacióeconòmicadel’economiarural.

Enmatèriad’agricultura,ramaderiaipesca,esvaapostarperbuscar

alternativesdenegocialsectorlacticatalàiperferunnouplaplurianual

perdesenvoluparl’aqüiculturaaldeltadel’Ebre,iconsolidaraixíelPla

quadriennald’ara.Tambéesvaconsensuarduratermelesaccionsne-

cessàriesperquèlaflotadellitoralcatalàsiguiconsideradaflotaartesa-

nal,fetqueassegurarialacontinuïtatdefonsestructuralscomunitaris.

Pelquefaalcooperativismeagrari,esvaacordarl’adopciódedi-

ferentsmesuresper taldepotenciar-lo: lapromociód’unanova llei

decooperatives; l’elaboraciód’unplamarcdelcooperativismeagra-

ri amb el suport de la Federació Catalana de Cooperatives Agràries

(FCAC);l’orientaciódelplademodernitzaciódecooperativescapala

milloradeprocessoscomara la comercialitzacióobé la creacióde

novesmesuresfinanceresperimpulsaraquestaagroindústria.

Pelquefaal’àmbitdel’alimentacióil’agroindústria,esvaacor-

darposarenmarxaunPlaEstratègicNacionaldeSuportal’Agricul-

turail’Alimentació(PENSAA).Aquestplaseràinterdepartamental,de

vuitanysdedurada,iambl’objectiud’impulsarlacompetitivitat,la

formació,lainnovació,lainternacionalització,lacomercialitzacióila

conscienciaciódelsciutadans.

Enelmarcdelapromoció,esvanacordartantmesuresvinculades

alsdistintiusdequalitat,comerçdeproximitat,produccióecològicai

vi,coml’impulsd’unanovamarcadegarantiaquepromoguielpro-

ductealimentarid’origencatalàdequalitat.Precisament,respectea

lesxarxesdeproximitat,esvaacordarl’impulsdesistemesicanalsde

vendapereliminarintermediarisentreelproductorielconsumidor,

laprioritzaciódelavendadirectailamodificaciódelanormativaper

permetrealesagrupacionsdeproductorsvendredemaneradirecta

elsseusproductesenespaispúblics.

D’acordamblespeticionsdelsector,unadelesactuacionsapro-

vadesfougarantirrecursoshumansimaterialssuficientsperdura

termetasquesd’inspecció,decontroli,siescau,desanció.

Pelquefaal’àmbitdelconeixementielvalorafegit,enmatèria

deformacióesvaconsiderarnecessaridestinarrecursosperexecutar

anualmentunpladeformaciódelsprofessionalsagrarispercompte

propiaCatalunya,ambrecursosdelProgramadeDesenvolupament

Rural(PDR)idelDepartamentdeTreball,entrealtresmesures.

Tambés’acordàendegarunplaestratègicinterdepartamentalde

R+D+Ienl’àmbitagroalimentari,aixícomlapromociód’unúniccam-

pusd’excel·lènciainternacionalagroalimentari.Alhora,esvaprojec-

tar crear una xarxa d’innovació rural on les escoles de capacitació

agrària(ECA)fossinelementsestratègicsd’innovacióiformació.

Pelqueal’àmbitdel’Administracióagrària,esvaapostarperlasim-

plificacióadministrativaendiferentscamps,comaral’artesaniaalimen-

tària,lagestiódedocumentsil’autoritzaciódeproductesinnovadors.

Amaneradeconclusió,espotafirmarquealfinaldeldebathiva

haverunúnicguanyador:elconjuntdelsectoragroalimentaricatalà.

Índex dels mapes

Mapa 1. Principals actuacions en regadius a Catalunya

Mapa 2. Segarra-Garrigues. Obres en curs

Mapa 3. Mapa de producció ecològica de Catalunya

Mapa 4. Distribució de les escoles de capacitació agrària

Mapa 5. Centres de l’IRTA

Mapa 6. Distribució de les DOP i IGP catalanes

Mapa 7. Territoris i GAL on s’aplica el Leader 2007-2013

Mapa 8. Àmbit d’aplicació de la Llei de desenvolupament Rural Sostenible

del Medi Rural

Índex del les taules

Taula 1. Principals actuacions en nous regadius (2007-2010)

Taula 2. Principals actuacions en millora de regadius (2007-2010)

Taula 3. Les dades del sistema Segarra-Garrigues

Taula 4. Principals línies d’actuació del Fons Europeu de la Pesca.

Dotació pressupostària (M€)

Taula 5. Nombre d’expedients i despesa destinada a sanitat animal (€)

Taula 6. Subvencions per plans pagades pel DAR (2007-2010)

Taula 7. Línies, imports i préstecs concedits (2008-2009)

Taula 8. Formació professional reglada (cursos 2007-2010)

Taula 9. Relació de disposicions normatives del Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural (2007-2010)

Taula 10. Impacte total dels plans de reconversió varietal

Taula 11. Nombre de distintius a finals del 2009

Taula 12. Línies d’actuació i pressupost del Leader

Índex dels gràfics

Gràfic 1. Rendiment kg/ha segons règim hídric

Gràfic 2. Nous regadius posats en servei

Gràfic 3. Regadius modernitzats posats en servei

Gràfic 4. Evolució concentracions parcel·làries

Gràfic 5. Quilòmetres de camins rurals posats en servei

Gràfic 6. Evolució de la inversió en infraestructures

Gràfic 7. Distribució del pressupost del PDR segons el Fons

Gràfic 8. Estructuració del PDR 2007-2013

Gràfic 9. Distribució del pressupost del PDR segons l’eix

Gràfic 10. Distribució del pressupost del PDR segons les mesures (en M€)

Gràfic 11. Comparativa del grau d’execució del PDR: Catalunya, Espanya, UE

(fins al 31.12.2009)

Gràfic 12. Despesa destinada als ajuts a les ADV en el període 2003-2010 (en €)

ÍNDEX DE mApES, tAulES i gRàFicS 101


Gràfic 13. Superfície de cultius que han incorporat sistemes alternatius

en la producció integrada i ajuts associats.

Gràfic 14. Pagaments dels ajuts directes de les campanyes 2006, 2007,

2008 i 2009

Gràfic 15. Evolució del pagament en mesures agroambientals. Període

2007-2009 (en M€)

Gràfic 16. Cursos i alumnes en formació presencial (2007-2010)

Gràfic 17. Cursos i alumnes en formació a distància (2007-2010)

Gràfic 18. Activitats i assistents al Pla de Transferència Tecnològica

Gràfic 19. Evolució de l’import màxim d’ajut per a la primera instal·lació

(en €)

Gràfic 20. Despesa mitjana (en €?) per expedient d’incorporació de

joves agricultors

Gràfic 21. Ajuts a cooperatives (en M€) i nombre d’actuacions subvencionades

Gràfic 22. Volums d’ajuts i préstecs per a l’agroindústria (en M€)

Gràfic 23. Total d’ajuts (€) per a maquinària agrícola i beneficiaris

Gràfic 24. Evolució pressupost IRTA (unidad?)

Gràfic 25. Evolució pressupost Incavi en recerca (en M€)

Gràfic 26. Evolució del pressupost de Prodeca

Gràfic 27. Empreses participants en fires internacionals

Gràfic 28. Empreses participants en actuacions en promoció exterior

amb Prodeca

Gràfic 29. Evolució del nombre de distintius DOP i IGP

Gràfic 30. Evolució de les partides de difusió i foment dels producte catalans

amb distintius de qualitat

Gràfic 31. Evolució del cofinançament DAR (en %) a la metodologia Leader

Gràfic 32. Evolució de la documentació que s’ha deixat de demanar

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010...6 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA,...

Documents

Transcript of Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010...6 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA,...