m,/x /""/ ':,' //,^' w'/ 50 xo»m xxo

APROXIMACIO A LA PROBLEMATICA DEL POBLAMENT HUMADE CATALUNYA DES DE L'ANTROPOLOGIA

Jaume Bertranpetit

SUMMARY

An anthropological point of view of human settlement in Catalonia

Rebut febrer 1984

The study of human settlement in areas where hominid remains are very ancient be-comes, in fact, the study of the biodynamics of the population, which can be ascertained

by considering the similitude with the neigbouhring populations whenever such similitu-

des could be interpretated as genetic kinship. This is the case in Catalonia.

After a review of the problem from prehistoric anthropology by means of the mor-

phological traits in human remains, the problem is treated using the comparaison of the cir-

cummediterranean populations by means of two genetic markers: dermatoglyphics and bloodgroups.

Using the UPGMA algorithm, hierarchical cluster analysis has been performed onPrevosti's distance matrices, obtaining results which can help us in the understanding ofthe position of the Catalonian population in the Mediterranean context. Both markers makea distinction between the Southeastern and Northwestern Mediterranean populations. Gibral-tar is shown as a marked discontinuity, which indicates the scarce influence of the Musliminvasions in the genetic pool of the Iberian Peninsula.

The European populations from the Western Mediterranean are highly homogeneous.A genetic flow has existed among them which has not permitted the establishment of dis-continuities. The Catalonian population is to be found within this continuum.

ANTI?('L'DENTS

Parlar del publ.unent huma pot resultar,cn molts indrets, un plantejament senseun signifirat precis. Si que to sentit pregun-tar-nos quan arriba 1'home a les Balears,quirks sun Ics primcres incursions a Ame-rica o el progressiu poblament dr Ics tiles

d'Oceania, car 1'arribada es producix enun moment relati^^anunt recent, quan 1'ho-

ja s'ha^^ia diferenciat com a espccie talcom I'cntenem actualmrnt. Quc en podemdir, Pero, de les ^^astes terres geogratica-ment unides d'Ew^opa, Asia i Africa?Es evident que eren ja poblades abans

de sorgir la nostra especic, Hunrc^ supierrs,

Dep:u^tament d'Antrupologiu. Farultat do Biolotia. Unicersitat de Barcelona. A^^. Diagonal, 645.08028 Barcelona.

383

I, i ai ! L^iil ^.IrII^ nI . JprIrrcI\ lot un

,iI(rc canc.

FA temps passat des dc la primera pre-scncia detectada d'hominids a la peninsulaIhei tea es prow gran pcrquc la diversiti-rtcio produida des de Ilavors ens laci obli-dar i considerar ell segon terme les rela-tions detectahies Cie parentiu biologic quepollen existir entre Ies poblacions poste-riors. L'estudi d ' aquestcs etapes antigucstc interes per a estudiar I'evolucio de I'ho-mc i no per a entendre el poblament con-cret dun lIne. I Catalunva, seas Ctubte, estroba en aqucst car.La Testa humana mes antiga de Catalu-

nva es la Inandibula Cie Banvoles , de data-cit i i, fins i tot , de patr6 nunfologic problc-inatics i que, situada tradicionalment dinsde I'home de Neandertal, estudis Ines rc-cents Ii atribucixen una cronologia ante-rior. La villa humana a les nostres terrescomenca , perm, molt abans tal corn ho as-senvalen les troballes fossils de I'home deI'Aiago, a TaltaOll, prop de Perpinva, ambuna datacici CI'uns 450.000 anus , i Ies im-portants i promctedores troballes arqueo-logiques de les terrasses (let Ter, a Girona.Aquest primer poblador, que correspon-

dria a una fast antiga d'Nonrn erector, talcom hear slit ens pot servir de punt Cie re-Ierencia , no de base de I'analisi, per a en-tendre les poblacions molt posteriors i,sohretot , les actuals.rQuan , ant ropologicament , podem co-

nnen4ar a plantejar-nos la torniacio de Lespoblacions modernes i Ia relaci6 que permigracions han tingut amb Les circun-dants? El primer punt Cie partida, que en-

Cara ens resultara massa allunvat en Cltemps, cl podem buscar en Ies restes quecnmencen a presenter una semhlanca mor-tologica clara amb les poblacions actuals.

Deixant Cie handa les persistencies paleo-litiques Cie formes pot importants actual-ment, sohrctot del Opus dc Cromanvo, elpunt interessant per a ressaltar es la pri-nnera aparicio d 'individus mcditerranids.1, fins ara , la Ines antiga mortologia d'a-quest tipus a les nostres terres correspon

a les restes del Roc del Migdia , a Vilanova

Cie Sau datades en Ines d' 11.000 anvs. Un

esquelet temeni, ben conscrvat , es un clar

exponent de la varietat gracil de la ratamccliterrania ( Tt R136N, 1983 ), varietat que

inclou una gran part Cie la nostra poblacio

actual.L'entrada al Neolitic i seguint l'analisi

mortologica en Les restes ossies, ens marca

!' ,I.il,liiuriil c1 luliliu 'Ic I.i lil, l inr

^litcl I lni,i Cunl a tiuh.IIat IonaIIICI tal doILL poblacio i que persistira , sense gairebe

cap canvi , fins als nostres (ties. La cons-tancia morfologica Clurant Ines Cie 5.000anus pot see ja un primer punt de rcllexio

en la comprcnsio de la poblacio catalana.

Catalunva ha ester tin floc de pas per amolter migracions , els canvis culturalss'han succcit amb diverses influcncies, pe-

ro Ies variacions mutt nlogiques a nivcll

poblacional han eclat poqucs.

Shan pogut cstablir algunes migracionsconcretes , com I'entrada d'individus bra-quimorfs curvioccipitals ( alpins) i plano-occipitals ( Ciinarics) en el segos mil-ienniabans de Crist ( T( tni iN, 1981 ), en un pro-ces Cie ditusit racial de nord a sod i possi-blemcnt Lambe d'est a nest. L ' iinpacte po-blacional , pcro, no cs clarament cstablcrt ipot unicament detectar - se en una andlisitipologica, no en una an:disi poblacional.

FORMULACIO DE LA PROBLEMATICA

I'll replantejar-nos el concept( Cie pobla-ment veiem que en rcalitat el que prete-nem copsar es la historia de la pohlacid en-tenent-la com a Clinamica dins d'una areageografica mcs amplia i sense tins limitsconcrets.Com podem abastar aqucsta rcalitat? La

informacio donada des Cie la historia solscr pot clara i precisa, sobrctot a I'horad'establir quina importancia han tingutels contingents humans arm ibats en Les di-ferents onades Inigratories i colonitzacions.I coin Ines ens allunvem en el passat Inesgran es la manca de lades precises. Fixant-nos tan sols en Pedal mil Jana, no es esta-hlerta la influcncia que recta de I'cpocamusulmana a Ia peninsula Iherica despresdo Ics conquestes pets rein cristians. No hiha documents escrits pcrquc els historia-dors puguin reconstruir no ja els movi-ments migratoris, sino I'estructura demo-gralica d'una poblacio concrcta.

Pretenem des Cie I'antropologia biologicaintentar reconstruir aqucsta historia, ambuna metodologia ben diferent, tot i quemoltes vegades els resultats tampoc noson gairc aclaridors. En aqucst cas, i se-guint una Ilarga tradicio d'estudis geneticsi antropologics, intentarem establir i me-surar les relacions entre un conjunt de po-blacions actuals Cie tal mantra que ensserveixi per a quantificar cl parentiu que

384

pi CSC iIt CI , es a (Ili , que siguin interpi s-tables en tcrrncs d'intcrcanvi genetic.Tot aixo ens Aorta a estudiar uns ca-

racters biologics en tin conjunt do pobla-cions i a establir Ics afinitats entre ellesinitjancant nn metode matematic. Vegemamb detail agnests apartats:

a) Caracters per a l'estudiTot caracter que presenti una compo-

nent geld ttea pot set, emprat, i en el nos-tre cas hem treat dos grups amb una ilargatrajectoria dins 1'aniropologia: dermato-glits i sistcmes sancuinis critrocitaris. Encl primer cas cs tracta de Ies figures quelornicn lc,, linies dermopapitlars en elsdits, palmells i planter dell pens, i quepresenten una hcrencia polimera amb unaforta hcretabilitat. En cl segon, un con-lunt do poliniortismes -grups sanguinis-(I'hercncia mendeliana coneguda i de com-plexitat variable.

b) Poblacions estudiadesLes possibles acres d'intlucncia sobre el

territori catala son multiples i canviants enel temps. Des de Ics ja esmentades intlucn-cies en cl pcriode del bronze procedentsde ccntreuropa, els successius contacteshan tendit a adoptar una trajectoria mesen sent it est-oest seguint I'entorn mediter-rani. Aquest contacte amb els homes deIes vibes del Mcditcrrani ha estat clan pera I'evolueio cultural del nostrc poble i s'hapcrllongat tins a la ja citada colonitzaciomusulniana que afecta iiarg temps una bo-na part del Pi incipat. Contactes que, iden-titicats des de la revolucio neolitica -laqual ens hauria arribat procedent de Pestdcl Mcditcrrani-, s'han repetit fins a in-tegtar les entradcs historiques mes re-cents.En tot cas prescindim cis Ics migracions

actuals dins Ia peninsula Iberica ja que lesdifercnts mostres han cstat escollides ambtin gran d'autoctonisme que ens permet notenit-Ies en conipte.

t'.s important en escollir Ics poblacions

cute s'han de comparar que tinguem moltpresent in mida i 1'area geogratica que ocu-pen. Cal que siguin generals, d'una areaantplia oil 110 ptiguin haver-hi actuat me-canisnies de diietenciacio coin la derivagene (tea, ja cite podria portar-nos a talsesconclusions. Aim, per al Hord d'Atrica hemrebut at ell cstudis en ctnies petites i ac-ceptat ell casos en que cis autors consi-deren la mostra representativa (Fun con-

just ampli, corn pot sec tin estat, regio uciutat gran.

DADES UTILITZADES

a) DermatoglifsIlene titilitint c0111 a patch derniatoglilit

Cl tipus de figura que presenten els 10 ditsde Ics mans. La tria ha cstat condicionadaa let- servir moltes lades de cada pobia-cio, que hi hagucs total homogene itat enla tecniea d'estudi i que el nombrc de po-blacions fos sutieientment gran. Per aixos'han ehminat les dades do palniells i plan-tes i, quant als Bits, tot i que es podriahaver treballat amb el valor quantitatiude calla tin dells, no s'ha let perque elnombrc de poblacions per a comparar eraescas. A mes, emprant el tipus Lie figuraque es prescnta en cada dit, el tractamenttie les dadcs ell termes de frequencies po-dia ser cl mateix que per a les trecitienciesgeniqucs dels polimorfismes.

Coin clue Cis dermatoglit's presenten va-riabilitat sexual, ens hem central en tin

unic sexe, que ha estat el masculi perque

Iii ha mes dadcs disponibics.Per cada lit s'han tractat Ics f requen-

cics en clue es presenten en la poblacio cisquatrs tipus Cie figures clue CS considerenusualment: arcs, bagues radials, bagues

eubitals i renwlins.Dins del Principal unicament hi ha dos

estudis realitzats: estudiants barcelonins(PoNs. 1952) i de la Vall d'Aran (PONS,

1962). La poblacio del Pallars Sobira s'estaestudiant actualment i les dadcs no estan

encara disponibics. Les poblacions com-

parades son ies d'Asturics, Tierra de Cam-

pos, Atidaltisia i Portugal, a mes de dues

tnostres del Pais Base pet que fa it la pe-ninsula Iberica. Dc Lora hem inclos Sar-denva, Grecia, Xipre, Israel, Tunis i Alge-ria. Totes riles, excepts Andalusia (Li NA,1983), son citadel per M:tRFIN (1982) tot ique hem recorregut a les fonts originalsper tal de separar ell valors entre cadaparell de dits de ICS cities mans i aixf am-pliar in informaci6.

b) - Sistemes sanguinis eritrocitarisDins dels polimorfismcs series cis grups

sanguinis son, sell s dubte, cis mes amplia-nicnt coneguts i Cs per aixo que han estatescollits. Com que l'estudi tracta alhoracliferents sistcmes, cada tin dells en tin lo-cus diferent la tria dels sistcmes conside-

385

I'll-, ha gnat rondiciouada a Ics poblacionsdisponibles, let Clue ha limitat a chic cissistcmcs:

b. 1) Sistema ABU, distingint entre els al-leis A, i A,. Son, per tant, sis genotips dife-rents i quatre al-Icls (p, pz, q i I-).

h.2) Sistcma Rh (CDE), estudiat amb cisanticossos anti-C, anti-c, anti-D, anti-E i an-ti-c. Pollen distingir-sc 18 genotips quc cor-responen a 8 haplotips, clue pollen tractar-se com si fossin al-Icls diferents en un ma-trix Iocus. Dc let cl CdE no es presenta encap de Ics poblacions. El calcul do les fre-giiencies geniqucs s'ha let pel mctode deMourant, quc Bona resultats semblants allcalculs per maxima verscmblan4a realit-zats.

b.3) Sistenla P, distingint cis dos al-Iclsh,ip2.

b.4) Sistenia Kell, amb els anticossos an-ti-K i anti-k, distingint cis dos al-Icls K i k.

h.5) Sistcma Dulfv, amb anti-Fv"' i anti-Fv''i distingint els dos aHels Fv" i Fvh.

Am b aduests sistcmcs s'han hagut desuprinlir alguncs poblacions intcressantscom Galicia i Andalusia, en les quals man-quen els sistcmcs P i Dully.

La inlormacio a Catalunva es, en aquestcas, molt Ines complcta ja que hem pogutintegrar en I'estudi les poblacions de Gi-rona, Tarragona, Barcelona i Pallars So-hira (en aquest ultim, lades encara no pu-blicades). Dc les Balcars, s'ha inclus Me-norca, i de Ia resta de la peninsula Ibcriea,cl P;us Basc i Ia Meseta. Les referenciesbihliograliqucs pollen trobar-se a MORAI.( 1985), de propera aparicici. De la resta delMediterrani, s'ha inclus Sardenva, Sicilia,Grccia, Xipre, Israel i Marroc, totes cuescitadel a MOI RANI c'I a!. (1976).

En alguns casos no ha estat possibleaconseguir la in!ormacici Cie tots els poli-morlismes per a una mateixa mostra. DcIota mantra s'ha intentat quc coincidissingeograficamcnt i en cas Cie dubte s'ha triatI'estudi quc presentee una mostra Inesgran.

TRACTAMENT DE LES DADESI RESULTATS

Les frequencies, tart Cie figures dactilarsper a calla dit com dels al•lels per a cadapolimorlisme, s'han tractat mitjan4ant elprogrania BIOSYS (Sworroim & SP.t.AN-I)FR, 1981 ), de grans possihilitats en cl trac-tament Cie Ics variations al-leliqucs leispolimorfismes. De Iet, s'han utilitzat uni-cament les parts dcl progrania Clue calcu-len distancics genctiqucs i les quc realit-zen l'analisi de Jerarquics indexades sobrcICS matrius Cie distancics tent servir I'al-goritnnc UPGMA (I/nu,ri,;ltted Pair-GroupMclhod u'ullt Aritrnrtin Averagin g) (SNtt.n r I t& Sohtt., 1973).Dc les nombroses distancics quc pot

proporcionar Cl progrania, no hcm pogutemprar Ics quc tenen un Ionament gene-tic, com les de Nei, ta quc cal iii quc fos-sin aplicables als derniatoglits. Les nusadients sun les cic Rogers i do Prevost I,que donee uns resultats molt semblants.Hem escollit aqucsta ultima ja Clue ex-p 'essa, sense altres implications, cI graude di!erenciacio entrc cis pools genies deIcs poblacions (PRrvosii, 1974). La formu-lacio es:

1S,

D2r

i-1 k1

hlik - P2,k

on p son Ics frequencies geniqucs , I i 2 Icspoblacions , r el nombre de loci i s cl nom-bre d 'al•lels en cl !grins j.Aquesta distancia es idunia pcr a apli-

car-la als grups sanguinis, peru cal plante-jar-se Cl scu us en cis dernrltoglifs, jaClue no responen a la presencia d'allelsconcrets Ili concixem cis gees quc hi in-tervenen . Dc let, perm, aqucsta distanciapot cmprar- se per Inostrar-nos cl grau cicscmhlan4a o difcrencia entrc Ics pobla-cions, i res no s'oposa al scu us sempreClue la interpretacio no pretengui consi-derar-la coin una distancia genetica ensentit estricte , es a dir , de diferenciaciuduns aliels concrcts (Pi evosti conuulica-cici personal ). Pot entendre ' s, dc Iota Ina-nera , dins d' un context genetic donada laIorta heretabilitat en la morlologia Cie lesknits dermopapil-lars.

Les analisis do dcrinatoglils i grups san-gruinis ens han proporcionar Ics matrius

386

do distiuuirs entry les l^l i 13 poblaciunsrespccti^cs, matrius quc, tractades pcr Icsjeraryuies inde^adrs, ens ha donat els fn-dexs pry a la furmacio do lcs classes (clus-

ters). Els dc•ndrogrames corresponrats espresrnten, a difrrent rsrala, a les figures 1

i 2. Cal assrn^alar quc I'indcs do 1'ultimaagrupacio es srmblanl en ambdos casos,es n dir, I'hetcrogene^itat en els dos opus

de carlctcrs es semblant.

UISCUSSIbF.I drnch^ogranut referent a dcruuttuglifs

(lig. 1) cns musts dos grups ben diferen-ciats que rurrespunrn al Meditcrrani sud-uricntal (Algeria, Tunis, Israel i Grccia) ial Hord-uccidcn4tl (Testa do poblaciuns),amb una clar^l discontinu^itat entrc cl Ma-greh i la peninsula Ibcrira. Dins do lessod-urirntals hi ha fur4a hrtcrugcne^itat,d'acurd anth la gran dispcrsio geografica,i se st•paren Irs poblaciuns del Hurd d'A-frica (Algeria i 'Tunis) de les etc I'csl.En cl grup Hurd-occidental eeiem una

forty hunutgcnc^itat dins la peninsula Ibc-rica, amb una nuu^cada separacici do laVall d'nran que es musts, aixf, diferentdo I'.dtra puhlacio catalana. Cum pudcm

explirar el iumhurlalnrnl c^hecial de LIVall d'Aran? Una respusta scria quc hiha^uessin hagut processor do difcrcncia-cio dcf;uts a I'a'illamcnl cn ttna poblariorcdu^ida, prri^ aixo nu csta d'acord ambel fet quc els dcrnrttoglifs son caracterse^•uluti^ament estables i quc, pcr tan[, hau-ricn do ser^ir per a determinar la histi^-ria genctica do Ics poblaciuns (FROiiLIC i i& Gtt-i s, 1981 ). Lys diferencies scrim Ila-^^ors unicament intcrprclables en termerd'uscil^lacions mosU-als dins una forty he-terogene^itat do les poblaciuns. D'altra ban-dy, la possible inllucncia en aquestcs valisdel opus pirrnaic-ucridental, actualmentren[rat en Ics terres barques i na^^ai^rescs,i que I^uu ubscr^^ada cn la fregiicncia detipus somatics (Arcotst, 1941-42 ), no s'a-precia en cls dcrmatu^rlifics dartilars. Potts(1966) ja asscmala, cumparant uniramentel Hombre de triradis indi^^idual, quc hi hauna difcrencia significati^^a amb rls basesi, do fct, pot ubser^ar-sc en el dcndrogramaque hi ha mes afinitat entre bareclonins ibases quc entre qualsc^ol d'clls i aranesus.La dit^crgcncia, doncs, no pot de cap ma-nes srr plantejada com a inllucncia dclsdos cztrems pirrnaics cn la poblacio do laVall d'Aran, situada gcogralirament entrcells.

I it, I . 'till'i lm,^kl cli c1cl 111.1to.,lif, cligitLtl".

1. l.• .1^ -,„ ^. ^.^• ^.^z J.JI

H•. •• tl4H „ f l^1Ne

•••••••••••••••• aliJ^1ES

• • ••••♦, •••••. •••••••••• X415 BAS:,•,

••♦••• ♦••••••••••••••••• i1EK•A JE

•• ••♦ •• ♦•••••♦••♦•••••♦•••••• 4NUAL JSIA

2

CA MPJS

•••••••••r ♦••♦♦•••♦••♦♦♦♦•••• vAlS 84 SC 1

•♦♦•♦•••. ••• 1• • S4K^)l NY4

♦ • ♦ ♦•♦•♦•♦•••♦••••♦••♦♦••♦••••••♦•••• o:1kI J..AL

•.•♦.♦•1 ♦.••.•••••••••••••.•••••♦• ♦••••♦•♦♦••♦♦•

••.••••..••

••. •••. •r• .

•!••♦♦♦••••••♦♦••♦•••♦♦••♦••••..♦•

V4Ll U'4M4N

IJNI^

41 ..l M14

.afL l4

%1 GUE

1 SNAEL

J. 1 11 ) . I ^ , . " 0.1 " - .", I . "I

387

La poblacio hasca, dint des cxccpcio-nal dins I'antropologia, ens planteja de noula problematica de I'hetcrogene'itat dc lespohlacions, ja que lcs dues mostres inclo-ses ell I'estudi no lormen entre cites unaclasse cn cl dendrograma, sing quc s'unei-xcn abans amb altres poblacions de lapeninsula Ibcrica. Aqucsta diversitat dinsIa poblacio ja loo assenvalada per Pons( 1954) quan separa, en la mostra estudia-da, cis corresponents a Biscaia dels deGuipuscoa. Aqucstcs dilcrencies entrearses propcres resulten dificils d'expli-car a menus que CS dloni la ja esmentadahetcrogcncitat dins It's pohlacions, i Ila-vors Ids mostres no son suticients per acstimar la variacio global. Caldria enaquest cas reconcixcr amb una gran pre-cisiu la pr'rccdencia dels individus queintegren Ids mostres i, de totes maneres,cs un problcma que mereixeria una anali-si protunda.Dc niancra global, vcicm que els derma-

toglils digitals amb Ics mostres empra-dcs no resulten valuosos a I'hora (lc rc-soldre CIS parcntius poblacionals dins delMcditerranI occidental, 11oc on se situa lapoblacio catalana.Quart a grups sanguinis (fig. 2), no apa-

rcix en t'61tima jerarquia la niateixa divi-

Fn.. 2. DL'nclrot•rama basat on grups sanguinis.

510 thud dhl CL - 1 maluclits, ecru st quc ensve mostrada per I'agrupacio que la se-gueix: Ids poblacions et' Grecia i Xipre perun costat, Marroc i Israel per I'altre, a Idsquals s'alegcixen Sarden. a i el Pais Base,deixen en una agrupacio Ids pohlacions dela peninsula Ibcrica junt amb Sicilia. L'a-nalogia scrologica do Sicilia amb algunesarses de la peninsula Ibcrica, que pot sob-tar per la posicio geogratica, sembla tenirun Imminent historic (R(t)mrr, 1983).Veiem que la discontinuitat cntre Europai Attica roman clara. La scparaciu del PaisBase, per, mostra till contportament ano-mal ben conegut en cls esludis sic polimor-fismes. Dc let, aqui se'ns situa la poblaciohasca corn una entitat difercnciada die to-tes Ids altres poblacions estudiades.

La poblacio catalana cs mostra molt ho-mogenia i vciern qut' Cl Pallars, com abansla Vall d'Aran, no presenta cap scrnbtanSaanib la poblacio basca. Rcssalta cl let queMenorca no presenti el no's alt grau d'afi-nitat amb Ids poblacions catalanes, sic lcsquals procedeixen CIS pobladors arribatsamb fa conquesta del seglc xh t h. Aqucstadiscordancia pot rssei (Icguda tart a unaditercnciaciu de la poblacio illenca coma vestigis (lets pobladors musulmans inte-riors. El trcball did MoRXi. ( 1985), do pro-

0.10 0.99 2.ON ).07 3.00 11.05 3.04 0.03 0 .02 0.01 0.00

•••. r•••.. ••••••.••.•••.••••• ;,IRONA

• .••••...••...••......••••...• IARNAG04A

•••^••^••••. •... ........ VALLARS SO81RA

• ••..••••••••••••.•..• ••.•••.•••.••. •...•.••••••

•

6ANl1lUNA

••...•... •

•r•.•••..•.•.•.•. •. •. •••••• ..............•

• • •••..••••. ••. ••••. •.••••••.•..••..•...•

MLNURLA

11111A

• •••••••••.•••••••.•.•.••••.••••••.••••••..•• 51011 4

• • ••••••••••••••••••.•.•••..••.••••••.••••.•••...•••..••.•.•••..••••..••.•••••••... SAkOENVA

• • • ................................................ GRC•CIA.••..••.•••••••••••...••••••.•••

••.••..••.••••••.•.••.••••. •..•••.••••*..r••.••.•• % VNI f

.• ......................................•••••..••.••••••..•...••...•••••••••.•••.••. •.••r. V A T S BA5C•••••r

• .. .......... • ................•••.•••••.•••••••.••••...••. ••..••••.•......• MANNUC••..•.•••••.•••.

•••••..•••••••••••.••••.•.•••••.•.••..•••...•..••••••.•••.•••.•••.••••..•• ISRAEL

).10 0.09 ).OR 3.97 J.0. .`1 ... 1.11 J.J7 J.01 0.33

388

pcr;t d )Jt iCio, pods (I ISC (Iii amb mes

1)recisio aquCSt let, ja quC Cl nombrc dC

politttorfiSmCS CStttdiats CS molt gran.

Un nou punt cIC rellcxio pot Sorgir do

Ia comparacio entrc CIS resultats m0110-

logics i bioquitnics: dunadcS ones pobla-

cions concretes, ens ha dc portal als ma-

teixus resultats:' Si ambdos mostren CI

patent in genetic la resposta hauria do sec

afirnuttiVa, tot' i Clue cis resultats en nom-

bruscs cspecies mostren rcalitats dilcrcnts.

I, en cuncrct en I'erolucio de I'home s'ha

let hen patent la asincronia cntre el canvi

nnn-lologie i Cl biuquimic. RCSUIta dilicil

discntit-ne la vatidesa en Cl cas present ja

quc ICs ntosites i publacions analitzadcs

no son Ics nutteixes en cada cas i CIS er-

rors de mostratge i heterogencitat do ICs

publaciuns pods ien purtar-nos a concIu-

Siuns inadequadc5 i subrere,,

CONCLUSIO

La historia de Ia poblacio catalana, en-

tesa Cn terms de parcntiu genetic amb

Ics publaciuns dircunulants -conccpte qucSupiCix Cl de pohlamcnt, mancat dc scn-

tit- quan Seth oca des dC I'antropologiabiologica ens olercix in mosaic de resul-

tats parcials dilicilment cncaixablcs cntrc

Cllr i and) Ics lades, tambe tragmentarics,

d'altres disciplines, subrctut pet let d'in-tentar diierenetar publacions dins d'una

area continua. Per un costal, la constan-

cia ntorlulogica contrasta amli CIS conei-xements histories, i per attic. I'analisi a

partir de ntarcadurs genetics en Ia pobla-

Citi actual ensopega amb la poca comprcn-

sio intrinscca o dcl significat de Ia varia-

cio detectada.Tot i aixo I'analisi biologiea ens aporta

algunes conclusions quC si quC cal lenir

en eompte. Aixt, es dCmostra una homo-

geneltat de Ies publaciuns del Mcditcrrani

occidental, i cuncretantent do Ia peninsulaIhcrica, antb una discontinuitat evident aI'estret de Gibraltar. Les rclacions anib el

Hurd d'Atrica, soeint buseades i trobadesper alguns auturs (Ri:) nlt:hr, 1983), no s'a-

precien quan, corn en aquest cas, es tre-

balla Limb tur4a publaciuns i polimorlis-

tnCs: ICS coincidencies entre alguna zona

de la peninsula Ihcrica i cl Hord d'Africa

per algun ntareadur cuncrct no permeten

d'extten c'n conclusions.Exceptutuit Cl cas dcI Pais Basc, de sig-

nilicat nu ben contpres, Ia homogencitat

de la pentn1,1 1 1 1 lbeIlca -d Ica quC de Iet

pods is antpliar-se antb alttes publaciuns

CulopCCS del MCditerrani occidental- es-

taria d'acord and) III) antic i continual pro-

ecs di nterea ll1 i d'indkides quC no ha po-

ntes I'establiment de discontinuItats bio-

IogiquCS Cntre ICs dilerents poblacionS hu-

manes. Conclusio (]Lie esta cf'acord amb

ICs dales osteologiqucs i quc rebut jaria

lcs hiputesis d'cntrada dc contingents im-

purtants prov'inents d'altres terres. Les en-

trades exteriors, entcncnt-les corn it intc-

gracio d'individns en Ia poblacici repro-

ductora, hail estat, clones, poe impurtants

i essent aixi, I'analisi present no es, per

suns tcoriqucs i mCtodologiqucs, eapac

de detectau-ICS , subrctut tenint en cuntpte

la gran \ariabilitat existent dins Ics pu-

blaciuns.

La manca d'obstacles gcografics, Ia gran

tendencia a Ia nu>bilitat cn I'home, remun-

table ja al" seas origens, i ICS relacions

culturals with alt es pobles, pio inents do

temps Iluni ails, hail conligurat a ('occi-

dent del Mcditerrani curupeu un continu

poblacional, dins del qt-1a1 Se situa la po-

blacio r.ualtuut.

AGRAIMENTS

Agraeixo Ia Iectura critira del manuserit

a C. Garcia-Moro (Universitat de Barcelo-

na), E. VivCS (Muscu d'Ar(Iueulogia do

Barcelona) i J. Martin (Unt ersitat Autu-

nonut dc Madrid), aixi com a A. Marin

(Universitat Autunoma de Madrid) 1'ajuda

inlormattea.

BIBLIOGRAFIA

Ai (om , S. 1941-42. Fstudius anu uputugieo' en ticsaltos vallcs do lus Pirincas. Anule, tlt, la Uni-rrr,idati de Burreluna. C'ranica, I), enP,os, ,ble-rrturias v Cumutncaciunes: 239-305.

Fkuia.tcn, J. W. & Guts, E. 1981. A nntlticariatcapproach to tingcrpt'tnt sail ition in Papua NewGuiIca: pcrspcctivcs out the ccolutionarv sta-bility of dcrnuuoglvphic markers. Ant. J. Pitps.Anthrap., 54: 93-106.

Lt vv, F. 1983. Los dcrnnuoglitos cn andaluccs: I.Figural clad hares. Bol. Sac. Esp. Antrap. Biol.,4: 22-30.

M-ikrix, J. 1982. Estudiu dermutuglifico do losbabituntes tic la :.una tic Tierra de Campos. Tc-sis doctoral. Universidad Autononia de Madrid.

Mukvi., P. 1985. Estntlio annapagertetiea de algn-na, polintarfisnnas lternaticus en Iu pablacion Ilelienurca. Tesi doctoral. Universitat de Barcc-Iuna.

389

\ l fv,o i, \ ( a ItuvIvviitvtii.vSuruit^, K. P)7h- /In di5rri/rvrron u/ hiunurrblood group,, urnd ulhcr pul)vlwrphirnc. OslordUnisersity Press.

Povs, J. 1952. Impresiunes dermopapilares en CS-I udiantes univcrsitarios barccIonescs. I iab. IrisB. do Saba. iin, 13: 87-131.

Puss, J. 1954. Intpicsiones derntopapilares en vas-cos p su Iclaciun con otras poblaciones. Trab.Ins). B. do Sahagrin, 14: 5-26.

Pins, J. 1962. (Ybcr dos hautlcistcnsvstcm dcr bc-viilket'ung des «Vallc de Aran)) (Pvreniien, Spa-nien ). Z. Alurph. Anlhrup., 52: 68-75.

Puss, J. 1966. Marfologia derniopapilar en arane-ses. Inllueneia del tipo pirenaico-occidental. Rev.Iu-. ('icnria,s Oviedo, 7: 31-38.

PRivosrt, A. 1974. l.a distancia genefica entre po-

I)I.i, uuir, /1l" , ll, ^ , h< l 11m, iil.il 11'Barcelona: Ill9-I18.Rri

vn sr, R. A. 1983. Moors and christians: anesantple of nndtivariate analysis applied to human blood-gionp.s. Arne. Ilnrn. Biol., 10: 505-521.

Sstvrtt, P. If. A. & Sunu., R. R. 1973. A'rrrncriculTaxonomy- Freeman. Sall Fimicisco.

SwurroRU, I). L. & St.t.tvmtz, R. B. 1981. BIOSYS-I: a FORTRAN program (or the comprehensive:maksis of clectrophorctic data in populationpellet es and svstcmaties..1. Ilered., 72: 281-283.

Ti Rtttis, D. 1981. Anlrupologia do Cataluna a-n clcegryrrdo nrihvriu A. C. Editions Univ. Barcelona.

Tt Rims, D. 1983. Fl esqueleto de Roe del Migdia(11520 +-220 B.P.) )Vrlanova de Sall, Barcelona).Atlas III ('urrgrc;n Arr(rup. Biol. I spariu. Surr-liago: 905-914.

390