1
T
H
I
N
K
!
AÑO 2012 REVISTA 2
Centro S.E. Es Fusteret
2
Coordinación:
Nuria López
Maquetación:
Severino Álvarez
Supervisión:
Antonio Sánchez
Colaborador especial:
Centro Zabalik
3
PASEN Y LEAN
Una ventana se abre al Mediterráneo. En este número nos zambullimos, flotamos, nadamos,
buceamos, chapoteamos y volamos en el fondo del mar con los brazos bien abiertos dejándonos
llevar por la inercia de los acontecimientos. Bienvenido Sr. verano. El verano impone sus horarios,
los días se hacen largos, el calor nos aprieta,... no sin antes hacer un paréntesis en nuestra cita
imprescindible: para disfrute de todos nosotr@s Think magacine ya está aquí. Porque no todo es
lo que debería ser y lo que es puede cambiar siempre a mejor en la natural y fluida evolución de
las cosas. Feliz verano.
Mediterráneamente.
4
5
PASSIN
I LLEGEIXIN
Una finestra s'obre al
Mediterrani. En aquesta edició
nombre ens capbussem, surem,
nedem, bussegem, xipollegem i
volem en el fons del mar amb
els braços ben oberts deixant-
nos portar per la inèrcia dels
esdeveniments. Benvingut Sr.
estiu. L'estiu imposa els seus
horaris, els dies es fan llargs, la
calor ens estreny,... no sense
abans fer un parèntesi en la
nostra cita imprescindible: per a
gaudí de tots nosotr@s Think
Magazine ja està aquí. Perquè
no tot és el que hauria de ser i
el que és, es pot canviar
sempre a millor en la natural i
fluïda evolució de les coses.
Feliç estiu.
Mediterràniament.
6
SUMARIO Revista nº 2, año 2012
1.- Pasen y lean
2.- Editorial
3.- Editorial de un
profesor novato
4.-Niños
soldado
5.- El
diario
de
Noa
6.- Harry Potter y la
piedra filosofal
7.- Yo soy Sam
8.- Entrevista a Margarita
Ferrando
9.- Visita al Ayuntamiento y Parlamento
de Palma de Mallorca COLABORACIONeS
10 . - Beldur Barik
Centro Zabalik
(Bizkaia) 11.- Curiosidades
13.- Cosas que pasan
12.- Pa reírse un rato
7
SUMARI
Revista nº 3, any 2011 Revista nº 3, any 2011
Revista nº 2, any 2012
1.- Passin i llegeixim
2.- Editorial
3.- Editorial d´un professor novell
4.-Nins soldats
5.- El diari de Noa
6.- Harry Potter i la
pedra filosofal
7.- Jo soc Sam
8.- Entrevista a Margalida
Ferrando
9.- Visita a l’Ajuntament i Parlament
de Palma de Mallorca
COLABORACIONS
10.- Centro Zabalik (Bizkaia)
11.- Curiositats
12.- Per fer rialles una estona
13.- Coses que passen
8
Estimad@s lector@s
De nuevo aquí con
vosotr@s para
presentaros este nuevo
número con olor a
verano y aroma de cine.
Un nuevo curso finaliza y
con él un montón de
nuevas experiencias,
proyectos y vivencias. Y
a pesar de haber sido un
curso duro nos sentimos
satisfechos de los nuevos
pasos dados: un blog
como seña de identidad,
una revista que cada vez
intenta ser más potente,
... y un montón de
momentos buenos que
he podido compartir con
mis chic@s estos últimos
nueves meses.
Ahora es momento de
preparar exámenes,
completar trabajos y
proyectos y de cerrar
temas. Así que a por
ello!!!!!! que ya no queda
nada!!!!!
Cuando esta revista esté
en vuestras manos,
nuestro curso habrá
acabado y estaremos
apunto de decir:
BIENVENIDO
VERANO!!!!!
Comentaros que este
número hemos querido
dedicarlo al cine, como
sabéis y además podéis
seguir en nuestro blog, el
video fórum es una
práctica muy habitual
para nosotros y este año
hemos querido reforzar.
Estamos aprendiendo
como sacar el máximo
provecho del cine y aquí
os dejamos alguna
muestra.
También hemos podido
compartir nuestras
clases con Eli, una
maestra que nos ha
dejado lo mejor de ella y
nos ha enseñado que la
arteterapia puede ser
otra manera de aprender
y sobre todo de
entendernos a nosotr@s
mism@s un poquito
más.
Además hemos tenido el
honor de poder
entrevistar a nuestra
Directora General,
Margalida Ferrando, que
fue muy amable con
nosotros y con la cual
pudimos disfrutar de un
rato muy agradable.
Y por ahora nada más, ya
que lo interesante
empieza ahora...Sólo me
resta desearos unos
felices días de verano y
unas vacaciones intensas
llenas de buenos
momentos...
Espero veros a tod@s de
nuevo en septiembre.
Un fuerte abrazo
La maestra
9
Estimat@s lector@s
De nou aquí amb
vosaltr@s per
presentar-vos aquest
nou nombre amb olor a
estiu i aroma de
cinema.
Un nou curs finalitza i
amb ell un munt de
noves experiències,
projectes i vivències. I
malgrat haver estat un
curs dur ens sentim
satisfets dels nous
passos donats: un blog
com a tret d'identitat,
una revista que cada
vegada intenta ser més
potent, ... i un munt de
moments bons que he
pogut compartir amb
els meus al.l@ts aquests
últims nou mesos.
Ara és moment de
preparar exàmens,
completar treballs i
projectes i de tancar
temes. Així que
endavant!!!!!! que ja no
queda res!!!!!
Quan aquesta revista
estigui a les vostres
mans, el nostre curs
haurà acabat i estarem
a punt de dir:
BENVINGUT ESTIU!!!!!
Comentar-vos que
aquest nombre hem
volgut dedicar-ho al
cinema, com sabeu i a
més podeu seguir en el
nostre blog, el vídeo
fòrum és una pràctica
molt habitual per a
nosaltres i aquest any
hem volgut reforçar.
Estem aprenent com
treure el màxim profit
del cinema i aquí us
deixem alguna mostra.
També hem pogut
compartir les nostres
classes amb n’Eli, una
mestra que ens ha
deixat el millor d'ella i
que ens ha ensenyat
que l’arteterapia pot
ser una altra manera
d'aprendre i sobretot
d’entendre a nosaltr@s
mateix@s una miqueta
més.
A més hem tingut
l'honor de poder
entrevistar a la nostra
Directora General,
Margalida Ferrando,
que va ser molt amable
amb *nosaltres i amb la
qual vam poder gaudir
d'una estona molt
agradable.
I ara com ara res més,
ja que l'interessant
comença ara...Només
em resta desitjar-vos
uns feliços dies d'estiu i
unes vacances intenses
plenes de bons
moments...
Espero veure-us a
tod@s de nou al
setembre.
Una forta abraçada
La mestra
10
Os suena aquello de “la información os hará
libres”? A mi sí, así que lo tecleé en google i lo
amplié con… “y la comprensión solidarios”, y me
pareció bien. La información en crudo no es nada,
necesita estar conectada y relacionada, momento
en el que se hace inteligible por la persona, que no
tiene más remedio que tomar partido en función de
sus principios éticos, momento en el que
inexorablemente (espero), se convertirá en mejor
persona.
El cine ha sido el leitmotiv de la revista de este
trimestre, y es que ver una película no es un hecho
trivial sino que puede resultar una actividad de
aprendizaje significativo, a no ser que lo que veas
sea una de Chuck Norris.
Una película te da la posibilidad de identificar
hechos, lugares y personajes históricos y sus
relaciones. Además, para consolidar esta
comprensión, se puede empezar un trabajo de
investigación, profundizar o extraer datos para
algún trabajo, realizar una línea de tiempo, o
aprender a valorar una diferencia o entender un
punto de vista diferente al nuestro mediante un
resumen u opinión escrita.
La escuela debería ser el lugar donde las personas
descubrieran la mejor versión de sí mismos, y todo
aquello que nos proporcione comprensión, entre
ellas el cine, nos hará mejores personas!
Pasad un buen verano, y buen cine!
11
Vos sona allò de "la informació vos ferà lliures"? A
mi sí, així que ho vaig posar a google i ho vaig
ampliar amb... "i la comprensió solidaris", i me va
parèixer bé. La informació en cru no és res,
necessita està connectada i relacionada, moment
en el qual es fa intel·ligible per la persona, que no
té altre remei que prendre partit en funció dels
seus principis ètics, moment en el que
inexorablement (esper), esdevindrà millor
persona.
El cinema ha sigut el leitmotiv de la revista
d'aquest trimestre, i és que veure una pel·lícula no
és un fet trivial sinó que pot resultar una activitat
d'aprenentatge significatiu, a no ser que el que
vegis sigui una d’en Chuck Norris.
Una pel·lícula et dona la possibilitat d'identificar
fets, llocs i personatges històrics i les seves
relacions. A més a més, per consolidar aquesta
comprensió, es pot començar un treball
d'investigació, profunditzar o extreure dades per
algun treball, realitzar una línia de temps, o
aprendre a valorar una diferència o entendre un
punt de vista diferent del nostre mitjançant un
resum o opinió escrita.
L'escola hauria de ser el lloc on les persones
descobrissin la millor versió de si mateixos, i tot
allò que ens proporcioni comprensió, entre les
quals el cinema, ens ferà millors persones!
Passau un bon estiu, i bon cinema!
Toni
12
Hace unas semanas iniciamos un proyecto de investigación sobre la esclavitud en el siglo XXI. Tratamos de analizar si existía aún la esclavitud y de que maneras se estaba dando y nos de los temas que se trabajo fue el de los niños soldado. Buscamos información sobre le tema y nos fuimos documentando y para saber más la
maestra nos propuso ver una película “Johnny Mad Dog
13
Fa unes setmanes iniciem un projecte d'investigació sobre les
esclavitud al segle XXI
Tractem d'analitzar si existia encara l'esclavitud i que maneres s'estava
donant i ens *dels temes que es treballo va ser el dels nens soldat.
Busquem informació sobre li temi i ens vam ser documentant i per
saber més la mestra ens va proposar *ver una pel·lícula “Johnny *Mad
*Dog”
Comencem treballant el fitxat o *fitxa
*tècnica de la pel·lícula, on apareixia
totes les dades de la pel·lícula, aquí us
la deixo:
14
TÍTULO ORIGINAL
Johnny Mad Dog
AÑO 2008
DURACIÓN 98 min.
CONTEXTO Siglo XXI, África
DIRECTOR Jean-Stéphane Sauvaire
GUIÓN Jean-Stéphane Sauvaire (Novela: Emmanuel Dongala)
MÚSICA Jackson Tennesse Fourgeaud
PRODUCTORA Coproducción Liberia-Francia-Bélgica; MNP Entreprise / Explicit Films / Scope Pictures / CNC
GÉNERO Drama. Bélico | Infancia
Empezamos trabajando el fichado o ficha técnica de la
película, donde aparecían todos los datos de la película, aquí
os la dejo:
¿Qué vemos en la película? África al día de hoy, miles de guerras
civiles en sus territorios, situaciones límite de hambre, horror y
desdicha.
Johnny es una soldado adiestrado para matar y conocido por
todos. Con su pequeño ejército formado por otros tres
adolecentes Johnny se dedica a saltar robar y asesinar todo lo
que se encuentra en su camino.
Son niños que se dedican a jugar a la guerra, ahogados de
desinformación, sin sentimientos, sin miedo,...
Laoca es una niña de 16 años que trata de escapar con su
hermano pequeño de la ciudad que esta siendo arrasada por
milicias de niños soldados. Mientras johnny avanza, la niña
huye.
Dos infancias destruidas un país desolado por las guerras y un
pueblo que intentara sobrevivir y salvaguardar una parte de
humanidad a pesar de todo.
15
TÍTOL ORIGINAL
Johnny Mad Dog
ANY 2008
DURACIÓ 98 min.
CONTEXT Segle XXI, África
DIRECTOR Jean-Stéphane Sauvaire
GUIÓ Jean-Stéphane Sauvaire (Novela: Emmanuel Dongala)
MÚSICA Jackson Tennesse Fourgeaud
PRODUCTORA Coproducció Liberia-Francia-Bélgica; MNP Entreprise / Explicit Films / Scope Pictures / CNC
GÈNERE Drama. Bélico | Infancia
Què veiem en la pel·lícula? Àfrica a dia d'avui, milers de
guerres civils en les seves territoris situacions límit de
gana, horror i dissort. Johnny és una soldat ensinistrat per
matar i conegut per tots.
com *Mad *dog. Amb el seu petit exercit format per altres
tres *adolescents, Johnny es dedica a saltar
robar i assassinar tot el que es troba en el seu camí.
Són nens que es dediquen a jugar a la guerra , ofegats de
desinformació, sense sentiments, sense por.
Laoca és una nena de 16 anys que tracta d'escapar amb el
seu germà petit de la ciutat que aquesta sent arrasada per
milícies de nens soldats mentre *johnny avança amb la
nena.
Dues infàncies destruïdes un país desolat per les guerres
un poble que intentés sobreviure.
i salvaguardar una part d'humanitat malgrat tot.
16
Reflexiones finales:
La maestra nos pidió que explicáramos la situación de niños soldado y que hiciéramos
nuestra propia definición.
¿Qué es para mí un niño soldado? Son niños abatidos por mayores que los captan desde
pequeños para asesinar a personas inocentes. y que matan a su propia familia por que si
no los matan a ellos. Niños sin sentimientos, sin futuro, sin razón de ser, solo la de
sobrevivir.
Lo duro de esta película es que la explotan a niños inocentes que en vez de secuestrarlos
deberían de darles ejemplo y ayuda para su futuro. Particularmente yo, he aprendido a
valorar la vida por que uno tiene buena situación a en comparación a ellos. Ellos viven en
guerra e intentan sobrevivir y en cambio nosotros si pudimos decidir y decidimos mal, así
que es momento de cambio. Sé que estábamos desaprovechándola.
He visto en las imágenes que la pasan muy mal, Un niño soldado es bueno hasta que lo
obligan a ser malo y no les queda otra opción: morir o sobrevivir. Mi opinión es que
debería de hacer algo por esos niños.
Algunos mueren de hambre, otros son asesinados y sufren abusos por los mayores, es un
ejemplo más de situaciones de explotación infantil en el siglo XXI.
Me da mucha tristeza pensar en lo que sucede en algunos países no olvidemos que son
niños inocentes a pesar de todo.
17
Reflexions finals:
La mestra ens demanà
que expliquéssim la
situació dels nins soldat
i que féssim nostra
pròpia definició. Què és
per mi un nen soldat?
són nens abatuts per
majors que els capten
des de petits per
assassinar a persones innocents. i que maten a la seva
pròpia família per que o si no els maten a ells. Nens sense
sentiments, sense futur, sense raó de ser, solament la de
sobreviure.
El dur d'aquesta pel·lícula és que l'exploten a nens
innocents que en comptes de segrestar-los
haurien de donar-los exemple i ajuda per al seu futur.
Particularment jo, he a valorar la vida per que un té bona
situació a en comparació a ells. Ells viuen en guerra i
intenten sobreviure i en canvi nosaltres si vam poder decidir
i decidim malament, *doncs que és moment de canvi. Sé
que estàvem desaprofitant-la.
He vist en les imatges que la passen molt mal ,Un nen
soldat és bo
.
Fins que ho obliguen a ser dolent i no els queda una altra
opció: morir o sobreviure. la meva opinió és que deuria fer
alguna cosa per aquests nens.
Alguns moren de gana
uns altres són matats i
abusats pels majors, és un
exemple més de
situacions de explotació
infantil encara estant al
segle XXI.
Em dóna molta tristesa
pensar en el que succeeix
en alguns països no
oblidem que són nens
innocents malgrat tot
18
¿Por qué la he elegido?
La he elegido porque me parece una película muy sentimental.
También creo que refleja las diferentes clases sociales de Estados Unidos a mitad del siglo XX
Finalmente añadiré que es un drama ambientado en la segunda guerra mundial, con lo que conlleva que sea una película realista.
¿Donde la he visto?
En el centro ES FUSTERET, un día festivo, con los educadores.
¿Con quien la he visto?
Con mis compañeros del centro ES FUSTERET y dos educadoras que habían de turno.
… …
FICHA TECNICA
TITULO: Diario de Noah.
TITULO ORIGINAL: The Nolebook
AÑO: 2004
PAÍS: EE.UU
GÉNERO: Romance, Drama
¿De que trata?
Trata de dos jóvenes que se enamoran locamente y como son de diferentes clases sociales, les es muy difícil llevar con buen pie su relación, por ello han de superar muchos obstáculos que les pone la vida para lograr finalmente estar juntos.
19
19
20
En una residencia de ancianos, un hombre lee a una mujer una historia de amor escrita en su viejo cuaderno de notas. Es la historia de Noa Calboun y Allíe Nelson. Dos jóvenes adolescentes de Carolina del Norte, que a pesar de vivir en dos ambientes sociales muy diferentes, se enamoraron profundamente y pasaron juntos un verano inolvidable antes de ser separados primero por sus padres y mas tarde por la guerra.
Trata de dos jóvenes que se enamoran locamente cuando se ven en una feria que hay montada en su pueblo. Su relación se ve muy limitada por las diferentes clases sociales que los dos tienen, por ello intentan vivir un verano inolvidable, ya que dudan que su relación en un futuro prospere. Al terminar el verano, se dan cuenta que su amor es verdadero y que no pueden dejarse. Noa esta alistado para ir a la guerra y Alie con un tremendo dolor en el corazón lo acepta con mucha impotencia. Pasan los años y Alie se casa con un magnate conocido por la familia, al cabo del tiempo, de repente ve en el diario a Noa en portada y de fondo la casa que él le había prometido. Ahí se da cuenta que aún sigue enamorada, y vuelve con él.
Era un chico que quedo con sus amigos para ir a la feria y cuando estaba ahí se fijó en una chica. Justo la vio se enamoro de ella, y aunque ella al principio la rechazaba no se dio por vencido y al final consiguió una cita.
Iniciaron una relación durante todo el verano, pero no una relación cualquiera, sino una con tanta pasión que jamás ninguno de los dos pudo olvidar. Alie le presentó a Noa su familia, y su madre, como vio que era de baja clase social no lo admitieron. A partir de ahí comenzaron a surgir muchos obstáculos entre ellos y su relación paso a ser una relación prohibida, que con el paso del tiempo,
llegó a su fin, ya que Noa tuvo que alistarse en la guerra.
Al cabo del tiempo, Alie se casó con un magnate reconocido y dejó a un lado el amor que sentía por Noa, ya que pensaba que había muerto en la guerra porqué su madre no le dio las cartas que él le escribio. A continuación, un día se fijo que en el diario había una foto de Noa y en el fondo la casa que él le había prometido construir. Ahí se dio cuenta de que su madre le había estado engañando todo ese tiempo, y decidió tomar las riendas de su vida y volvió con él.
Pasaron los años y Ali empezó a sufrir Alzheimer y la ingresaron en una residencia de ancianos, Noa iba cada día y le recitaba el diario de amor que él había relatado. Ella por la discapacidad que padecía no se acordaba que esa historia era la suya, y tampoco se acordaba de que el anciano que se la estaba relatando era su marido, Noa. Hasta que un día ella recobra su memoria y lo recuerda todo, pero al cabo de pocos minutos la vuelve a perder. Noa por ello sufre un ataque al corazón y muere.
Que antiguamente en los años que estaba la guerra mundial las clases sociales eran muy importantes y lo que los padres decidían normalmente era lo que tenías que hacer.
También he aprendido que pase lo que pase uno puede hacer realidad tus sueños y olvidar el pasado y vivir tranquilamente el presente y futuro.
Esta película me ha transmitido mucho romanticismo como a la vez mucha tristeza y impotencia. Pero a pesar de eso, creo que te hace pensar en que uno solo es capaz de decidir lo que el realmente quiere.
Escrito por Esther C.
SINÒPSIS: En una residencia de persones
21
majors on un home llegeix a una dona una historia de amor escrita en un vell quadern de notes. Es la història de Noah Calbourn i Allíe Nelson. Dos joves adolescents de Carolina del Nord, malgrat que viuen en dos ambients socials molt diferents, s'enamoren profundament i passen junts un estiu inoblidable antes de ser separats primer per els seus pares i després per la guerra.
RESUM: És la història de dos joves que s'enamoren bojament quan es veuen en una fèria que hi ha muntada en els seu poble. La seva relació es veu molt limitada per les diferents classes socials que els dos tenen, per això, intenten viure un estiu inoblidable, ja que dubten que la seva relació en un futur prosperi. Al acabar l'estiu, s'adonen que el seua mor es verdader i que no es poden deixar. Noah està allistat per anar a la guerra i Ali amb un increïble dolor en el cor ho accepte amb molta impotència. Passen els anys i Alie es casa amb un magnat conegut per la família, al cap del temps, de repent veu en el diari a Noah en portada i de fons la casa que ell li havia promès . Allà s'adona que encara segueix enamorada i torna amb ell.
PRESENTACIÓ: Era un adolescent que va quedar amb els seus amics per anar a la fèria i quan era allà es va fixar en una al·lota. Just la va veure, es va enamorar d'ella i encara que al principi ella el renegava no es va donar per vençut fins que al final va aconseguir una cita.
NUS: Van tenir una relació durant tot l'estiu, però no una relació qualsevol, sinó amb tanta passió que mai més no va poder oblidar. Alie li va presentar a Noah a la seva família, i la seva mare com que va veure que era de baixa classe social no el va admetre. A partir d'allà van començar a passar per molts d’obstacles entre ells i la seva relació i va passar a ser prohibida que amb el pas del temps, v arribar al seu final, ja que Noah va tenir que allistar-se a la
guerra.
DESENLLAÇE: Al cap del temps, Alie es va casar amb un magnat reconegut i va deixar apart l'amor que sentia per Noah, ja que pensava que havia mort a la guerra perquè la seva mare no li donava les cartes que ell li escrivia. A continuació, un dia es va fixar en el diari que hi havia una foto de Noah i en el fons la casa que ell li havia promès construir. Allà se’n va adonar de que la seva mare l'havia estat mentint tot aquest temps, i va decidir emprendre les rendes de la seva vida , i va tornar amb ell.
Finalment, van passar els anys i Ali va començar a sofrir Alzheimer i la van ingressar a una residencia de gent major. Noah, hi anava cada dia pi li recitava el diari d'amor que ell li havia relatat. Ella per la discapacitat que tenia no s’enredortava que la història era seva i tampoc s’enredortava de que el vell que li relatava era el seu home, Noah. Fins que un dia ella recobrava la seva memòria i ho recorda tot, però al cap de pocs minuts la va tornar a perdre. Noah a partir d'això sofreix un atac de cor i mor.
QUÈ HE APRÈS : Que antigament en els anys que estenien a la guerra mundial les classes socials eren molt importants i el que els pares deien normalment era el que hi havia de fer.
També he après que passi el que passi un pot fer realitat els teus somnis i oblidar el passat i viure tranquil·lament el present i el futur.
OPINIÓ PERSONAL: Aquesta pel·lícula m'ha transmès molt de romanticisme com a la vegada molta tristesa i impotència. Però malgrat això, crec que et fa pensar en que un tot sol es capaç de decidir el que rrealmente vol.
Escrit per Esther C
21
22
arry Potter es un niño huérfano que vive con sus únicos parientes vivos, la
familia Dursley, en un suburbio inglés. En su cumpleaños número 11, Harry es
visitado por un misterioso individuo llamado Rubeus Hagrid, quien le revela
que realmente él es un mago bastante popular en el mundo mágico por haber
sobrevivido al ataque mortal de Lord Voldemort cuando sólo tenía un año de edad. Tras
haber asesinado a sus padres (James y Lily Potter), Voldemort intentó atacar a Harry
pero no consiguió matarlo, dejándole solamente una cicatriz en forma de rayo sobre su
frente. Sabiendo esto, Hagrid acompaña a Harry para comprar lo necesario con tal de
comenzar su formación en el Colegio Hogwarts de Magia y Hechicería.
H
Hermione Granger y Ron Weasley
son los mejores amigos de Harry
23
arry Potter és orfe i viu en unes condicions infrahumanes a casa d'uns tiets despietats
fins que descobreix els seus dots de bruixot i es convidat a estudiar a una escola de
màgia i bruixeria. Allà, amés de aprendre l'ofici, haurà de combatre. Voldemort, que
encarna les forces del mal, i defensar la joia de l'escola, una pedra filosofal, que segons sembla
n'hi a més d'un que vol trobar.
H
L'escola va ser fundada fa 1000 anys pels
quatre mags més famosos i poderosos que
mai hagin existit: Godric Gryffindor, Helga
Hufflepuff, Rowena Ravenclaw i Salazar
Slytherin. Creant cada un d'ells una casa a
imatge i semblança. Un cop matriculats, els
alumnes són repartits entre les quatre cases
segons els seus valors amb l'ajuda del barret
seleccionador. Aquestes quatre cases unides
són el que coneixem com Hogwarts
24
Creo que es una buena película y, en general, toda la saga ya que es muy entretenida y te engancha, te hace meterte en el papel de los protagonistas y te entran ganas de estar allí y hacer todo lo que hacen. Aunque sea de fantasía te enseña muchas cosas como la amistad el esfuerzo para conseguir las cosas el valor para enfrentarte a tus miedos y obstáculos. También te enseña que estudiar es divertido, ya que estudian magia y hechicería. Yo le recomiendo esta película a todo el público de cualquier edad y de cualquier sexo, ya que es una película para las edades entre 1 y 99 años. Os recomiendo ver la saga entera que se compone de 7 películas y la 7ª está en dos partes, en total 8 películas.
25
OPINIÓ EDUCATIVA: Crec que es una bona pel·lícula i, en general, tota la saga ja que es molt entretinguda i t'enganxa, et fa ficar-te al paper dels protagonistes i et entren ganes d'estar allà i fer tot el que fan. Encara que sigui de fantasia t'ensenya moltes coses com l’amistat l'esforç per aconseguir les coses, el valor per enfrontar-te a les teves pors y obstacles. També t'ensenya que estudiar es divertit, ja que estudiïn màgia y fetilleria. Jo li recomano aquesta pel·lícula a tot el públic de qualque edat i de qualque sexe, ja que es una pel·lícula per les edats entre 1 y 99 anys. Us recomano veure la saga entera que es compon de 7 pel·lícules i la 7ª està en dos parts, en total 8 pel·lícules.
Nota: Encara que els textos en català i
castellà no són els mateixos, el contingut
s'assembla molt. Perdoneu però és que hi
ha molt material i poc espai.
Joseu.
26
OPINIÓN PERSONAL. Yo soy Sam es un pedazo de película que nos hace ver
lo difícil que es la vida para las personas
discapacitadas, y más que lo difícil que es, yo diría lo
difícil que le hacemos la vida los demás a ellos, la
desconfianza que sentimos, y el desconcierto a la hora
de tratarlos. Pero es mas que eso, creo que esta
película nos hace ver que pueden ser discapacitados
intelectualmente, pero que son las personas con mas
inteligencia emocional del mundo, que a su vera
nosotros somos los discapacitados en el ámbito
emocional, que ellos tienen un grado muy elevado de
comprensión hacia los demás, de involucrarse para
ayudar a cualquiera.
27
SINOPSI
Sam (Sean Penn) és un discapacitat mental-síndrome
de Down, una mica d'autisme-amb la intel·ligència d'un
nen de set anys que viu feliç amb la seva filla, Lucy
(Dakota Fanning), ja que la seva dona l'ha abandonat.
Tot el temps que li deixa lliure el seu treball en una
cafeteria ho ocupa en educar-la, tasca per la que
compta amb l'ajuda de la madura Annie (Dianne
Wiest), la seva veïna i amiga, que sempre té al seu
costat per donar-li molts i bons consells. La vida
transcorre amb tranquil·litat però Lucy ja ha complert
set anys i comença a ser més llesta que el seu pare. Les
autoritats pensen que el seu pare pot frenar el seu
creixement intel·lectual i decideixen que estarà millor
amb uns pares adoptius que la puguin educar en un
ambient tradicional. Però Sam no es rendirà i buscarà
l'ajuda d'un advocat. L'escollida a l'atzar serà Rita
Harrison (Michelle Pfeiffer), una lletrada d'un
prestigiós bufet amb honoraris inassolibles que
decidirà ajudar de forma altruista. Bolcada totalment
en el seu treball ha triomfat en el terreny professional
però la seva vida personal va a la deriva. El seu
matrimoni fa aigües i el seu fill per al qual no té temps,
se sent sol. Els dos lluitaran i s'ajudaran mútuament
per recuperar els que més estimen
OPINIÓN PERSONAL
Jo sóc Sam és un tros de pel·lícula que
ens fa veure com és de difícil la vida per
a les persones discapacitades, i més
que és de difícil, jo diria que difícil que li
fem la vida els altres a ells, la
desconfiança que sentim, i el
desconcert a l'hora de tractar-los. Però
és mes que això, crec que aquesta
pel·lícula ens fa veure que poden ser
discapacitats intel·lectualment, però
que són les persones amb més
intel·ligència emocional del món, que al
seu costat nosaltres som els
discapacitats en l'àmbit emocional, que
ells ten en un grau molt elevat de
comprensió cap als altres, d'involucrar-
per ajudar a qualsevol.
.
28
Es una película que refleja muchos valores tanto positivos (la amistad, el respeto, la superación, la humildad) como negativos (la mentira, el egoísmo, la desigualdad). Además, genera un gran debate debido a que puede haber diversidad de opiniones en cuanto a si una persona con discapacidad es capaz de llevar la responsabilidad de educar a un hijo. El mayor interés que perseguimos con el visionado de esta película es la reflexión sobre la integración social de las personas con discapacidad.
Realizadores: Hugo D.H, Álvaro V.N, Dean Carlos V. y Raúl V. L
29
és una pel·lícula que reflecteix molts valors tant positius (l'amistat, el respecte, la superació, la humilitat) com negatius (la mentida, l'egoisme, la desigualtat). A més, genera un gran debat pel fet que pot haver diversitat d'opinions sobre si una persona amb discapacitat és capaç de portar la responsabilitat d'educar un fill. El major interès que perseguim amb el visionat d'aquesta pel·lícula és la reflexió sobre la integració social de les persones amb discapacitat.
Realitzadors: Hugo D.H, Álvaro V.N, Dean Carlos V., y Raúl V. L
ALTRES PELICULAS ON SURTEN PERSONATGES AMB PROBLEMES DE AUTISME
30
ENTREVISTA MARGALIDA
FERRANDO DIRECTORA GENERAL
DE FAMILIA, BIENESTAR SOCIAL Y
ATENCIÓN A PERSONAS EN
SITUACIÓN ESPECIAL
Estimad@s lectores, hoy tenemos el honor de poderos presentar una entrevista con nuestra directora general, Margalida Ferrando. Antes de ir a verla, la maestra nos ha explicado quién es y que cargo ocupa y nosotros en internet hemos encontrado esta pequeña biografía. Licenciada en Derecho, Ferrando es experta universitaria en Mediación y Orientación Familiar y Responsabilidad Social Corporativa. Ha sido diputada del Parlamento de las Islas Baleares (1995-99); consejera del Consell de Mallorca (1995-99); y edil de Servicios Sociales del Ayuntamiento de Palma hasta el año 2007.
Soy licenciada de derecho en la UIB
En realidad en política nunca se presenta una a este tipo de cargos. Usualmente es la persona responsable de la nueva Consejería la que decide proponer a las personas afines a ella diferentes responsabilidades. En este caso a mi se me propuso poder dirigir esta DG. Me los propusieron y acepté por que me gusta todo lo relacionado con temas sociales. Aunque soy abogada mi trayectoria laboral siempre ha estado vinculada a esta temática.
Antes de la política trabaje en la Oficina de defensa de la víctima, un trabajo que me marcó mucho y que hizo que mi trayectoria se desviara hacia lo social.. Cuando me inicie en política, antes de este cargo, he sido regidora de los servicios sociales en el Ayuntamiento de Palma desde el año 2003 hasta el 2007. Después estuve en la misma regiduría pero en al oposición.
Trabajar, en el inicio de mi carrera, en la oficina de
la defensa de la víctima. Despertó en mí una vena
social que quería desarrollar y trabajar.
31
Estimad@s lectors, avui tenim l'honor de poder-vos presentar una entrevista amb la nostra
directora general, Margalida Ferrando. Abans d'anar a entrevistar-la la mestra ens ha explicat
qui és i que càrrec ocupa i nosaltres en internet hem trobat aquesta petita biografia.
Llicenciada en Dret, Ferrando és experta universitària en Mediació i Orientació Familiar i
Responsabilitat Social Corporativa. Ha estat diputada del Parlament de les Illes Balears (1995-
99); consellera del Consell de Mallorca (1995-99); i edil de Serveis Socials de l'Ajuntament de
Palma fins a l'any 2007.
1.Podríem preguntar-te com és la
teva formació?
Sóc llicenciada de dret en la UIB
2.Perquè vas decidir presentar-te
a aquest lloc?
En realitat en política mai es
presenta una a aquest tipus de
càrrecs. Usualment és persona
responsable *de la nova
Conselleria la que decideix
persones afins a ella diferents
responsabilitats. En aquest cas a
mi em vam proposar poder dirigir
aquesta DG. Me'ls van proposar i
vaig acceptar per que m'agrada tot
el relacionat amb temes socials.
Encara que sóc advocada la meva
trajectòria laboral sempre ha estat
vinculada a temes socials.
3.A què et dedicaves abans? O quin lloc ocupaves? Abans de la política havia estat a l'Oficina de defensa de la víctima, un treball que em va marcar molt i que va fer que la meva trajectòria es desviés cap al social.. Quan m'iniciï en política, abans d'aquest càrrec, he estat regidoria però en a l'oposició. 4.Què va fer que triessis aquest tipus de treball? Com ja us he dit, bàsicament m’inicia de la meva carrera a l’oficina que us he dit, L’oficina de la defensa de la víctima. Va despertar en jo una vena social que volia desenvolupar i treballar-la. 31
32
Creo que debemos abordar todos los temas
sociales desde la prevención y trabajarlos en medio abierto, y potenciar medidas en medio abierto nos ayudará a evitar el uso de medidas más restrictivas como pueden ser los internamientos. Creo que es importante analizar y evaluar los programas que se trabaja en la libertad vigilada de manera exhaustiva y valorar o detectar donde falla para buscar soluciones y me gustaría añadir que creo que sobre este tema es muy importante nuestra opinión. Vosotros, mejor que nadie, sabéis o sentís que es lo que no ha fusionado en vuestras libertades vigiladas. ¿Qué ha provocado que no la cumplieseis? Me interesa mucho vuestra opinión, así que os invito a que hagáis una reflexión y me la enviéis ya que me interesa mucho que pensáis vosotros.
La maestra nos dice que lo trabajaremos en el aula y que haremos un escrito para que le llegue a Margalida.
Sí, en principio creo que sí y confío en el trabajo que se está haciendo. Se realizan talleres en los centros pero quizás deberíamos potenciar mas y mejor los métodos sobre tratamiento del delito. Ahora se está trabajando en un nuevo proyecto y creo que será una buena iniciativa para reforzar el tema.
No, en principio no. Pero si que es cierto que creo que no es malo ir revisando las leyes. Es decir, Quizás debería revisarse la ley porque ya tiene 10 años y puede ser buen momento para valorar si hay cosas que no funcionan. La sociedad cambia mucho y a una velocidad importante, cosa que no pasan con las leyes, así q e hay que tener presente la revisión continúa para poder dar respuesta a todo.
33
5.- Què opines sobre el
funcionament de la
llibertat vigilada? Per què
creïs que la incompleix
tanta gent?
Crec que hem d'abordar
tots els temes socials des
de la prevenció i treballar-
los al mig obert, i
potenciar mesures al mig
obert ens ajudarà a evitar
l'ús de mesures més
restrictives com poden
ser els internaments.
Crec que és important
analitzar i avaluar els
programes que es treballa
en la llibertat vigilada de
manera exhaustiva i
valorar o detectar on falla
per buscar solucions i
m'agradaria afegir que
crec que sobre aquest tema és molt important nostra
opinió. Vosaltres, millor que ningú, sabeu o el que sentiu,
que és el que no ha fusionat en les vostres llibertats
vigilades. Què ha provocat que no la complíssiu?
M'interessa molt la vostra opinió, així que us convido al fet
que feu una reflexió i me l'envieu ja cremi interessa molt
que penseu vosaltres.
La mestra ens diu que ho reflexionarem a l'aula i que farem
un escrit per que li arribi a Margalida.
6.- Creïs que en els centres hi ha suficients tallers sobre
tractament del delicte?
Sí, en principi crec que sí i confiï en el treball que s'està fent.
Es realitzen tallers en els centres però potser hauríem de
potenciar mes i millor els mètodes sobre tractament del
delicte. Ara s'està treballant en un nou projecte i crec que
serà una bona iniciativa per reforçar el tema.
7.- Creïs que haurien de rebaixar l'edat penal?
No, en principi no. Però si que és cert que crec que no és
dolent anar revisant les lleis.
És a dir, tal vegada s’hauria de revisar-se la llei perquè ja té
10 anys i pot ser bon moment per valorar si hi ha coses que
no funcionen. La societat canvia molt i a una velocitat
important, cosa que no passen amb les lleis, així q i cal tenir
present la revisió contínua per poder donar resposta a tot.
8.- Et sembla que tots els menors han de cobrar el subsidi
d'excarceració
Crec que com totes les ajudes i subvencions que es puguin
donar, han de complir una funció important, i aquesta la
compleix en el procés de reinserció del menor però que
seria necessari que hagués un seguiment d'aquestes i un
control que es fa l'ús adequat d'aquestes.
9.No creïs que seria mes fàcil la gestió del *Fusteret si fos
un centre només de dones?
Bé cal valorar-se els criteri d'agrupaments per poder fer-ho
de la manera més positiva. Però també és important que
s'aprengui a relacionar-se nins i nines, a gestionar-se bé, a
conviure i si no hi ha conflictes greus no tenen per que
canviar.
34
Margalida nos agradece que le hayamos hecho esta entrevista y nuestras aportaciones y opiniones, pero en realidad nosotros somos los que estamos muy contentos y agradecidos de poder haber venido.
Creo que como todas las ayudas y subvenciones que se puedan dar, deben cumplir una función importante, y ésta la cumple en el proceso de reinserción del menor. Pero que debería haber un seguimiento de éstas y un control que se hace el uso adecuado de éstas.
Bueno hay que valorarse los criterios de agrupamientos para poder hacerlo de la manera más positiva. Pero también es importante que se aprenda a relacionarse chicas y chicos, a gestionarse bien, a convivir y si no hay conflictos graves no tienen por qué cambiar.
Sí. Y de hecho hay herramientas para hacerlo, por ejemplo existe la remisión. Pero también es importante prever como se va a desarrollar el menor fuera del centro. A veces las prisas no son buenas consejeras.
Si, me impacto mucho la historia de un chico que fui de los primeros casos que conocí. No era mal chaval pero llevaba una vida de riesgo continua, nunca pensó que podría ingresar en prisión. Pero con los antecedentes que tenía y su trayectoria finalmente llegó el día que tuvo que entrar en prisión por un robo en una casa. También me impactan mucho las victimas de los delitos, trabajar en la oficina de defensa de la víctima, como ya os he dicho, me marcó mucho.
Ahora poco tiempo libre (entre risas) llevamos un año muy intenso y el tiempo libre lo suelo dedicar a estudiar y revisar algunas cosas. Pero también me gusta viajar, el cine y el teatro, y por supuesto disfruta de mi familia y amigos hay que cuidarlos, la política sólo es una temporada, y hay que saber cuidar la vida personal de una que es para siempre
35
10.Haurien de revisar-
se mes les mesures
d'internament dels
menors?
Sí. I de fet hi ha eines
per fer-ho, per exemple
existeix la remissió.
Però també és
important preveure
com es va a
desenvolupar el menor
fora del centre.
De vegades les presses
no són bones
conselleres
11.Coneixes la història de qualque
menor?
Si, m'impactà molt la història d'un
al·lot que vaig tenir a l’oficina de
defensa de la víctima, un dels
primers casos que vaig conèixer. No
era mal xaval però portava una vida
de risc *contínua, mai va pensar
*que podria ingressar a la presó.
Però amb els antecedents que tenia i
la seva trajectòria finalment va
arribar el dia que va haver d'entrar a
la presó per un robatori en una casa.
També m'impacten molt les mates
dels delictes, treballar en l'oficina de
defensa de la víctima, com ja us he
dit, em va marcar molt.
12.A què dediques el teu
temps lliure?
Ara poc temps lliure (entre
riures) portem un any molt
intens i el temps lliure ho solc
dedicar a estudiar i revisar
algunes coses. Però també
m'agrada viatjar, el cinema i el
teatre, i per descomptat gaudir
de la meva família i amics. és
important cuidar-los, la política
només és una temporada, i
s’ha de cuidar la vida personal
d'una que és per sempre
UN LLIBRE: Un dels
quals he llegit
últimament “El mon
entre costures”·,
encara que tampoc
és no dels que més
m'hagi impactat
UNA PEL·LÍCULA *Rainman, un exemple de superació
Per acabar...
procuro usar
altres colors
però reconec
que el negre
m'atreu molt.
UN COLOR Sobretot el
Margalida ens agraeix que li hàgim fet aquesta entrevista i les nostres aportacions i
opinions, però en realitat nosaltres som els que estem molt contents i agraïts de poder
haver vingut.
36
n la plaza de Cort de Palma se encuentra el
Ayuntamiento. En el Ayuntamiento de Palma
hace mucho tiempo hubo una prisión. Aquél
edificio tenía una puerta principal gigante que
hoy en día esta cubierta por una gran ventana de
colores y un banco de piedra. En aquella época
los campesinos iban a conseguir trabajo
esperando a las personas con dinero para que
los cogiesen para contratarlos para
trabajar. A parte de eso aquella gente iba
para perder el tiempo, desde ese
momento se llamo el banco de los vagos o
del “sinofós”, porque aquella gente lo
utilizaban de excusa para no ir a
trabajar ¨si no fos perquè...¨
En la tercera planta hay un gran reloj. Como el constructor de aquella famosa obra se
llamaba Figuera, al reloj se le llama “En Figuera”. Además en las esquinas del edificio hay
unos hombres que hacen fuerza para aguantar toda la cubierta, las mujeres son Cariátides.
Dos dragones representan a Jaume Primer, el rey de la corona de Catalunya i Aragó (1208-
1276). El llevaba una hermosa armadura y un casco con un dragón con alas, y en el
Ayuntamiento de Palma hay una réplica.
E
37
A la plaça de Cort de Palma es troba
l'Ajuntament. A l'Ajuntament de Palma fa molt de
temps hi va haver una presó. Aquell edifici tenia
una porta principal gegant que avui dia aquesta
coberta per una gran finestra de colors i un banc
de pedra. En aquella època els camperols anaven
a aconseguir treball esperant a les persones amb
diners perquè els agafessin per contractar-los per
treballar. A part d'això aquella gent anava per
perdre el temps, des d'aquest moment es dic el
banc dels ganduls o del "sinofós", perquè aquella
gent l'utilitzaven d'excusa per no anar a
treballar ¨ si no grafs perquè ...
A la tercera planta hi ha un gran rellotge. Com el
constructor d'aquella famosa obra es deia
Figuera, al rellotge se li crida "En Figuera". A més
en les cantonades de l'edifici hi ha uns homes que
fan força per aguantar tota la coberta, les dones
són Cariátides.
Dos dracs representen Jaume Primer, el rei de la
corona de Catalunya i Aragó (1208-1276). El
portava una bella armadura i un casc amb un drac
amb ales, i en el Ajuntament de Palma hi ha una
rèplica
38
El edificio actual fue construido sobre un
solar donde antiguamente se ubicó un
Convento que fue demolido en 1836. En una
parte de este edificio el Casino Balear en
1848 decidió construir su sede, obra del
arquitecto Antoni Sureda i Villalonga. En
este edificio, durante esta época se hacían
fiestas (era un club social donde tenían
como socios a la aristocracia y a la alta
burguesía mallorquina). Las mujeres en ese
tiempo no podían ser socias, solo los
hombres y a las mujeres sólo se les
permitían entrar para las fiestas.
En el año 1880 se construyó la biblioteca, la
cual alberga una colección histórica. Tienen
el libro publicado en catalán más antiguo,
Blanquerna, escrito en el año 1283... Y se
conserva igual y lo tienen en castellano.
La fachada de la calle Conquistador de estilo
modernista se realizó durante la reforma de
1913. En ella se ve las tres plantas de que
consta el edificio y una importante decoración
modernista que se concentra en las columnas,
puertas y ventanas. De la fachada destaca el
balcón central y el arco superior donde está
enmarcado el escudo de Mallorca y alrededor
el nombre “Círculo Mallorquín”.
En el año 1983 se comenzó a utilizar el
edificio como el Parlamento de las islas
baleares.
Si queréis saber más, aquí os dejamos una
dirección web para que la miréis:
http://itinerarioshistoricos.diariodemallorca.
es/fascgeneric.php?f=43&idioma=Esp
39
L'edifici actual va ser construït sobre un
solar on antigament es va situar un
convent que va ser demolit en 1836. En
una part d'aquest edifici el Casino
Balear el 1848 va decidir construir la
seva seu, obra de l'arquitecte Antoni
Sureda i Villalonga. En aquest edifici,
durant aquesta època es feien festes
(era un club social on tenien com a
socis a l'aristocràcia i a l'alta burgesia
mallorquina). Les dones en aquest
temps no podien ser sòcies, només els
homes i les dones només se'ls
permetien entrar per les festes.
L'any 1880 es va construir la biblioteca,
la qual alberga una col·lecció històrica.
Tenen el llibre publicat en català més
antic, Blanquerna, escrit en l'any 1283
... I es conserva igual i el tenen en
castellà.
La façana del carrer Conquistador
d'estil modernista es va realitzar durant
la reforma de 1913. En ella es veu les
tres plantes de què consta l'edifici i una
important decoració modernista que es
concentra en les columnes, portes i
finestres. De la façana destaca la
balconada central i l'arc superior on
està emmarcat l'escut de Mallorca i al
voltant el nom "Círculo Mallorquín".
L'any 1983 es va començar a utilitzar
l'edifici com el Parlament de les Illes
Balears.
Si voleu saber més, aquí us deixem una
adreça web perquè la mireu:
http://itinerarioshistoricos.diariode
mallorca.es/fascgeneric.php?f=43&id
ioma=Esp
40
41
Beldur Barik es una iniciativa puesta en marcha por la red de municipios Berdinsarea, para fomentar la igualdad, el respeto, la autonomía y la libertad entre las y los jóvenes.
Beldur Barik no es sólo un concurso. Es un proceso. Surge hace 4 años a raíz de la preocupación sobre el dato de que el 42% de las denuncias interpuestas en Euskadi por malos tratos eran de mujeres menores de 32 años. Pero además de los malos tratos en el contexto de la pareja, sabemos que la violencia tiene múltiples caras y muchos espacios, a menudo de forma normalizada: los diversos abusos y agresiones que ocurren día a día en clase, en la calle, al salir de fiesta o dentro de la propia familia. La campaña de Beldur Barik es entendida como un proceso participativo, cuyo objetivo es que la juventud reflexione sobre estos temas y se implique de forma activa. El programa Beldur Barik se enmarca en la campaña de Eudel en torno al 25 de Noviembre (Día Internacional contra la Violencia de Genero) y cuenta con el apoyo de las tres diputaciones vascas, Emakunde, la Dirección de Atención a Víctimas de Violencia de Género del Gobierno Vasco, así como con la colaboración de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU), el departamento de Educación del Gobierno vasco y EITB.
Esta 3ª edición del premio Beldur Barik tiene la finalidad de reconocer, valorar e impulsar todo tipo de expresiones artísticas que muestren cómo chicas y chicos enfrentan la actual situación de desigualdad hacia las mujeres con actitudes y comportamientos basados en el respeto, la igualdad, la libertad y autonomía, la corresponsabilidad y el firme rechazo a la violencia sexista. Los proyectos participantes deben plasmar la actitud Beldur Barik, reflejando el compromiso personal y colectivo para superar las diferentes formas de violencia hacia las mujeres y para construir unas relaciones libres, respetuosas, igualitarias, diversas y no sexistas. Por encima de la calidad técnica o artística, se valorará la calidad del mensaje, su capacidad para generar reflexiones y debates. Se valorará que las propuestas superen los estereotipos en los que se incurre al hablar de violencia, que no se ciñan a la violencia física en el contexto de la pareja (sino que visibilicen otras formas de violencia y discriminación) y que huyan del drama. Se tendrá en cuenta también la originalidad y frescura de las propuestas, tanto en el tema, como en el tono y la forma de expresar los mensajes. Se aceptará cualquier tipo de expresión, pero tendrá que ser siempre presentada en formato vídeo: cortos; videoclips; lipdubs; danza; poemas recitados o textos de reflexión leídos ante la cámara; presentación en vídeo de proyectos, fotografías u obras de arte; performances e intervenciones urbanas...
CENTRO
ZABALIK
42
DICHO POPULAR
Estar a dos velas. No tener
dinero. Se atribuye su origen a
que antiguamente los juegos
ilegales de cartas solían
celebrarse en la oscuridad; el
jugador que hacía de banca y
manejaba el dinero solía tener
junto a él dos velas para contarlo.
Aflojar la mosca. Pagar dinero,
generalmente, a disgusto.
"Mosca" con el significado de
"dinero" lo usaba el escritor
Quevedo y aparecía también en
la novela picaresca. Aflojar la
mosca supone que el dinero ha
sido atrapado al vuelo, como se
atrapa una mosca, y que se va si
aflojas la mano, o sea, la bolsa
donde éste se guarda, según
explica José Luis García Remiro
en el libro ¿Qué queremos decir
cuando decimos...?.
Estar sin blanca. Estar sin dinero.
La palabra “blanca” alude a una
antigua moneda de vellón
llamada muy usada entre los
siglos XV y XVII por ser la moneda
de valor más bajo de la época.
La lengua castellana cambió bastante con el descubrimiento de América y la
llegada de nuevos productos como el cacao. Aquí tenéis algunas palabras
que adoptamos e incluimos en nuestro vocabulario a partir de lenguas
nativas.
Los marinos de Colón llevaron a América el español y a la vez adoptaron
para nuestro idioma muchas voces provenientes de lenguas nativas. La
primera que importamos fue canoa, y luego vinieron tiburón, cacao,
mazorca, puma, tucán, tapir... Del araucano, idioma de los mapuches,
proceden batata, tabaco, maíz o guacamayo; del náhuatl, que se hablaba
en México, aguacate, cacahuete, cacao y tomate; y del quechua, originario
de los Andes, heredamos cóndor, llama o vicuña.
La primera letra del apellido nos influye, por lo menos a la hora de comprar, según se desprende de un reciente estudio dado a
conocer en la revista Journal of Consumer Research. De acuerdo con los estadounidenses Kut A. Carson, de la Universidad
Georgetown, y Jacqueline M. Conard, de la Universidad de Belmont, que haya personas capaces de hacer cola toda una noche
para tener en primicia el libro de su autor favorito o el último modelo de la tableta de Apple tiene que ver, al menos en parte,
con su apellido. Concretamente, en una serie de experimentos han demostrado que las personas cuyos apellidos empiezan
por las últimas letras del alfabeto son las que más rápido responden a una oferta de compra. Según los autores se explica
porque, durante la infancia, los niños cuyos apellidos empiezan por V, Y o Z, por ejemplo, están en las últimas filas de la
clase, al final de las listas, en el último puesto de las colas… Y eso los convierte en más rápidos a la hora de responder.
Por el contrario, dicen los autores, “los que tienen apellidos que empiezan por las letras A, B, C o D están tan acostumbrados a
ser los primeros que las oportunidades individuales de llegar antes en una compra les traen sin cuidado”.
Información recogida en la siguiente pagina http://www.muyinteresante.es/icomo-te-influye-la-primera-letra-de-tu-apellido
¿COÓMO INFLUYE LA PRIMERA LETRA DE TU APELLIDO?
43
44
Un matrimonio decide ir a pasar vacaciones en una playa del Caribe, en el mismo hotel donde pasaron la luna de miel 20 años atrás, pero debido a problemas de trabajo, la mujer no pudo viajar con su marido, quedando en darle alcance unos días después.
Cuando el hombre llegó y se alojó en el hotel, vio con asombro que en la habitación había una computadora con conexión a Internet. Entonces decidió enviar un e-mail a su mujer pero, se equivocó en una letra y sin darse cuenta lo envió a otra dirección…
El e-mail lo recibe por error una viuda que acababa de llegar del funeral de su marido, y que al leer su correo electrónico se desmayó instantáneamente. El hijo de la viuda al entrar en la habitación, encontró a su madre en el suelo sin conocimiento, a los pies de la computadora, en cuya pantalla se podía leer…
45
Para terminar, os dejamos la dirección de nuestro blog . Un saludo.
http://www.esfusteret.blogspot.com.es
Los alumnos y profesores de Es Fusteret os desean unas felices vacaciones. Hasta pronto.
46
“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.” La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del Govern de
les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí.
La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus usuaris en
coordinació amb els recursos comunitaris existents.
Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres col·lectius
vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades.
La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i abordar
diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un enfocament educatiu i social
de tipus multidisciplinari.
Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2 casals
d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes específics.
Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les que hi fan feina.
Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu; avaluació
del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat social corporativa; plans
d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de carrera i recollocació
(replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de satisfacció permanent als usuaris; noves
aliances mitjançant convenis amb la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Universitat-
Empresa (FUEIB), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional
d’Educació a Distància, i diferents Conselleries...
Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la seva gestió.
Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys. Es tracta
d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a tots els treballadors i
treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius que involucren a tota
l’organització; un grup de professionals on hi participen representants dels treballadors i
de les treballadores.
“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De
forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i
companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el
debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortalesesi oportunitats).
Cadascú havia de dir la seva i ningú volia amollar!”
“Ha estat sorprenent la constitució del grup que esva formar per elaborar el Pla
Estratègic. De formavoluntària, sense cap compensació però amb motivació,s’hi varen
apuntar companys i companyesde diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el
quemés ens va sorprendre va ser el debat animat durantla matriu DAFO (matriu de
debilitats, amenaces, fortaleses
i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva iningú volia amollar!”
La Fundació S’Estel ha
implementat plans
d’acolliment per als seus
usuaris, per al personal
benvingut i per als
practicants.