UNITAT_3A_TEXT.doc

7/24/2019 UNITAT_3A_TEXT.doc

1/11

Curs de Formaci Tcnica BLlenguatges especfics de secundria

III.2. EL TEXT.

L !L"IFICCI# TEXT$L

1


2/11


EL TEXT. L !L"IFICCI# TEXT$L

%&'ectius

Comprendre el concepte de text.

Identificar els diversos elements de la situaci comunicativa en un text. Distingir els diversos tipus de textos segons la finalitat comunicativa i l'mbit d's.

Comprendre les propietats textuals perqu la comunicaci siga efica.

!prendre les tcniques bsiques de composici del text.

"espectar les normes convencionals de presentaci del text.

#uan ens comuniquem $o fem per mit% de textos que adopten caracter&stiques diferents

segons la situaci de comunicaci en qu s'insereixen. a seua extensi (s variable i dep(n

dels elements que necessiten per tenir un significat complet) des d'una paraula *!lerta+*,

una carta o una conversa fins a una novel-la.

I. EL TEXT

I.(. )efinici de te*t

radicionalment la paraula text designava qualsevol fragment o obra literria proposada com

a ob%ecte d'estudi. /ins i tot, alguns estudiosos consideren text qualsevol acte comunicatiu,

encara que es faa amb signes no verbals. !c&, per0, s'estudiar el text com a manifestaci

ling&stica. 2'$a definit el text com una unitat lingstica comunicativa que posseeix un

carcter social. Es caracteritza per l'adequaci a la situaci de comunicaci, per la coherncia

informativa i por la cohesi entre les diverses parts que el constitueixen.

3n aquesta definici es poden destacar algunes idees fonamentals sobre el text)

3l seu carcter ling&stic. 3l text (s un producte ling&stic constru4t amb els elements

d'un sistema ling&stic determinat, d'acord amb les regles morfosintctiques i lxiques

que li sn pr0pies. 5o obstant aix0, sovint el text es complementa amb l's de codis no

verbals, visuals o sonors.

3l seu carcter pragmtic i comunicatiu. 'emissor construeix un text dirigit a un receptor

amb una finalitat concreta en un espai i en un temps determinats. a producci i la

interpretaci del text dep(n d'aquests elements.

3l seu carcter textual i discursiu. 3l text t( una organit6aci interna molt estricta i unes

regles pr0pies que garanteixen el significat del missatge i l'xit de la comunicaci. 7er

tant, per a construir un text reeixit, a m(s de con(ixer les regles del sistema ling&stic

8fonologia, morfosintaxi, semntica9, cal con(ixer tamb( les regles pr0pies del sistema

textual 8mecanismes de connexi, de referncia, organit6aci i estructuraci de la

informaci, etc.9 que permeten inscriure el text en el context comunicatiu, dotar:lo de

co$erncia semntica i co$esionar:lo internament.

;


3/11


I.2. Conte*t comunicatiu i conte*t ling+stic

3l significat d'un text prov( del valor semntic dels diferents elements ling&stics que el

constitueixen, i de la situaci de comunicaci en qu es produeix.

3l context ling&stic al-ludeix a l'entorn ling&stic que envolta un determinat fragment de text.3n relaci amb una paraula, el seu context ling&stic sn les altres paraules que

l'acompanem de dur:la al veterinari.'emissor (s qui produeix el text, el receptor qui el rep.

a intenci (s l'efecte que l'emissor d'un text vol aconseguir en el receptor) explicar, narrar,

descriure, argumentar, donar instruccions.

3ls mbits d's fan referncia als diferents espais de comunicaci en qu apareix un discurs.

3s poden classificar segons el grau de formalitat 8formal?informal9, el seu carcter pblic o

privat 8familiar?pblic9... 2'$i pot distingir)

@mbit acadmic, propi de les institucions educatives i de la investigaci.@mbit period&stic, propi dels mit%ans de comunicaci. 2A$i solen incloure els textos

publicitaris.

@mbit literari, propi dels discursos en qu predomina la funci esttica.

@mbit administratiu, propi de les institucions pbliques i privades.

@mbit col-loquial.

I.,. Te*t i discurs

!lguns autors diferencien entre els conceptes de text i discurs. a noci de text es limita al

producte ling&stic, sense tenir en compte la situaci de comunicaci en qu s'insereix= en

canvi, el discurs fa referncia al text inscrit en la situaci de comunicaci en qu es produeix.

B


4/11


3n altres paraules, el discurs correspon al text m(s el context, i el text, al discurs men


5/11


na altra agrupaci dels textos considera sobretot aspectes formals i d'mbits d's) els

classifica en gneres, estereotips textuals reconeguts socialment que presenten una

estructura i unes formes ling&stiques prefixades. 7er exemple, qualsevol parlant reconeix

una carta, un telegrama o un poema.

E*emples de te*t reei*it

Comunicaci per color

>i $a animals que poden canviar de color amb una rapidesa sorprenent) sn els calamars i

les s(pies. 3ls canvis de color del cos d'aquests animals es manifesten en meni $a algunes tcniques que a%uden a crear idees) la plu%a d'idees, l'exploraci del tema, les

frases encetades o l'escriptura lliure.

a plu%a d'idees consisteix a anotar al paper tot el que se'ns acut relacionat amb el tema,

sense preocupar:se de la correcci ni de l'ordenaci de les idees.

G


6/11


7er explorar el tema es poden usar diverses tcniques)

Definir, comparar, contrastar, donar les causes i els efectes, i argumentar el tema en

qesti.

Contestar les sis preguntes bsiques de la frmula period&stica de not&cies que

corresponen al qu, el qui, el quan, l'on, el com i el perqu.

3studiar un fet a partir dels punts de vista segents)

Descriure'n) l'aspecte, les qualitats.

Comparar:lo) amb altres elements amb els qual s'assemble o es diferencie.

"elacionar:lo) amb altres elements.

!nalit6ar les parts que t(, quines sn, com funcionen.

!rgumentar a favor o en contra.

/rases encetades. Consisteix a acabar d'escriure cinc o sis frases que comencen amb 3l

m(s important (s... i apuntar les idees rellevants per al text. 3scriptura lliure. Consisteix a posar:se a escriure de forma rpida i constant, anotant tot

el que passe pel cap en aquell moment. Cal concentrar:se en el contingut i no en la

forma, i no parar en cap moment.

II.(.,. %rganit3ar les idees

!ra cal seleccionar les idees pertinents, ordenar:les i elaborar una estructura adequada al

text. 3s poden utilit6ar diverses tcniques) agrupar per temes, posar nmeros, fletxes, fer

esquemes amb claus o mapes conceptuals.

'organit6aci de les idees $a de quedar reflectida en l'escrit) cada divisi $a de correspondre

a una unitat de contingut, que $a d'anar marcada grficament. Holts textos tenen una

estructura t&pica, interiorit6ada per l'usuari, per exemple, la carta t( encapalament,

introducci, cos i cloenda= altres, en canvi, tenen diverses possibilitats d'estructurar la

informaci, com ara la descripci d'un ob%ecte.

a correlaci entre les idees i l'escrit s'estableix a partir d'una estructura %errquica en qu

cada unitat t( identitat de fons i forma) el text (s el missatge complet, marcat amb t&tol

inicial i punt i final. Cada apartat o cap&tol tracta d'un subtema del con%unt i s'introdueix ambun subt&tol. 3ls pargrafs tamb( tenen unitat significativa= comencen amb ma%scula i

acaben amb punt i a part.

'organit6aci de la informaci facilita la comunicaci. !%uda l'autor a posar cada idea al seu

lloc, a buscar l'ordre l0gic del discurs i a evitar repeticions. 7ermet al lector obtenir una idea

de con%unt, situar:se en el discurs i llegir selectivament.

II.(.-. Fer l4es&orran5


7/11


Cal donar forma al text redactant el primer esborrani $a una srie de recomanacions que a%uden a fer les frases m(s entenedores)

'extensi. 3s recomana brevetat %a que el contingut de les frases llargues (s mes dif&cil

de recordar. !ix& i tot, s'$a d'evitar produir un text excessivament fraccionat.

'estructura. Js preferible mantenir l'ordre l0gic de la frase) sub%ecte, verb i

complements. 5o obstant aix0, es pot alterar l'ordre quan interessa destacar algun

element. Js millor col-locar les subordinades al final de la frase.

Construccions passives i impersonals. 3nfosqueixen el significat de la frase. Js preferible

conservar el sub%ecte actiu, encara que siga impl&cit.

Incisos i digressions. 'exc(s d'incisos, de complements i de subordinades carreguen la

frase, sense aportar:$i significat. 2i s'eliminen, la frase guani $a la informaci suficientL

es idees sn prou claresL

>i $a un bon equilibri entre teoria i prctica, tesis i arguments, grfics i explicaci, dades

i comentaris, informaci i opiniL

B. 3structura

Js prou clara perqu a%ude el lector?a a entendre el missatgeL

es dades estan ben distribu4des en cada apartatL

a informaci rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text, dels apartats

o dels pargrafsL

. 7argrafs

Cada pargraf tracta d'un subtema o aspecte distintL

enen la mida adequadaL 5o sn massa llargs o pargrafs:fraseL

( cada un una frase temtica o tesi que designe el temaL

3stan ben marcats visualment en la pginaL

M


8/11


G. /rases

5'$i $a massa de negatives, passives o llarguesL

2n variades) d'extensi, ordre, modalitat, estilL

enen la informaci important al principiL

>as detectat algun tic de redacciL 5o $i $a gaire incisos ni subordinades llargsL

. 7araules

>i $a algun %0quer, falca o repetici freqentL

>i $a gaires paraules abstractes o complexesL 3l lxic o la terminologia sn precisosL

/aig servir marcadors textuals de forma apropiadaL

M. 7untuaci

3stan ben posats tots els signes de puntuaciL

Js apropiada la proporci de signes per fraseL

>i $a gaires parntesis innecessarisL

N. 5ivell de formalitat

Js adequada la imatge que dna de mi el textL

'escrit s'adrea al lector?a de forma adequadaL

2e mA$a escapat alguna expressi o algun mot massa informal o vulgarL

>i $a alguna expressi o algun mot massa rebuscats o excessivament complexosL

2Autilit6a alguna expressi sexista o irrespectuosaL

O. "ecursos ret0rics

!trau l'inter(s del lector?aL

>i $a una introducci, un resum o una recapitulaciL 2n necessarisL

7ots utilit6ar recursos de comparacions, exemples, preguntes ret0riques, frases fetes,

%ocsL

1P. 7resentaci

2'utilit6en les cursives, les negretes i les ma%scules de forma racionalL

2n clars els esquemes, grfics, columnes i frangesL

3ls marges, els t&tols i els pargrafs queden ben marcatsL

3l text dna el que el t&tol prometL

II.(.8. 6edactar el te*t definitiu

Js necessari fer tants esborran


9/11


/er esquemes

Frdenar i selecionar la informaci segons la

intenci del text

7ensar en el lector) seleccionar el to i el

registre

Consultar els diccionaris i les gramtiques

"evisi

ext acabat

3scriptura

cti7itat 2

/eu l'esquema del text segent.

El sistema nervis

El sistema nervis s l'encarregat de re!re informaci i d'ela!orar respostes. "onsta del

sistema nervis central i dels nervis. El sistema nervis central s format per l'encfal i la

medul#la espinal.

$'encfal s un con%unt d'&rgans encarregats de controlar el funcionament de tot el cos. Est

allot%at dins del crani i consta de

"ervell, que controla els actes voluntaris.

"ere!el, que coordina els moviments i mant l'equili!ri.

(ronc enceflic, que regula l'activitat dels &rgans interns.

$a regulaci entre sentits, sistema nervis i aparell locomotor es realitza mit%an)ant els

nervis. Els nervis que condueixen la informaci des dels sentits fins al sistema nervis sn

els nervis sensitius. *er exemple, el nervi &ptic i el nervi auditiu. Els nervis que condueixen

les ordres des del sistema nervis fins a l'aparell locomotor sn els nervis motors. *er

exemple, el nervi citic.

cti7itat ,

"edacteu un text explicatiu a partir de l'esquema segent.

El voltor com+ i el trencal&s

. trets comuns

.. aus carron-aires

.. de l'ordre dels falconiformes

. trets diferencials

..trencal&s

... campan-es de protecci

... en perill d'extinci a tot Europa

../. color negre i !lanc am! tons rogencs

..0. cos co!ert de plomes

.. voltor com+

... en augment el nom!re d'exemplars a tot Europa

... color !ru rogenc

../. coll i cap pelats

O


10/11


1P


11/11


cti7itat -

Corregiu el text segent.

Estimat compan-

1egon ordre de l2inspecci educativa et comunique s'a%orna el pro%ecte de reu!icaci de

plantilles fins a nova ordre.

3tentament

"ullera, 4 de fe!rer de 44/.

El director

cti7itat 0

/eu el mateix amb el segent)

5erran 6ascarell 7icedo, am! 89: ;.

UNITAT_3A_TEXT.doc

Documents

Transcript of UNITAT_3A_TEXT.doc