(Ubu and the Truth Commission) William Kentridge · El gran mestre Peter Brook i la seva col·lab-...

Foto: Luke Younge

www.temporada-alta.net

Ubú i la comissió de la veritat (Ubu and the Truth Commission)William Kentridge

Dossier de l’espectacle

!! CONTINGUTEXTRA!Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festivalper trobar més continguts de l’espectacle

Ubú i la comissió de la veritatWilliam Kentridge

i Handspring Puppet CompanyEls Joglars

02

“William Kentridge i Handspring Puppet Company van estrenar aquesta obra sobre el post-aparheid fa divuit anys, ara han decidit revisitar-la i presentar-la en una gira internacional”



03

Fitxa

Dades

Direcció: William Kentridge Directora associada: Janni Younge Text: Jane Taylor

Dissenyador de titelles: Adrian Kohler

Intèrprets: Dawid Minnaar i Busi Zokufa

Titellaires: Gabriel Marchand, Mandiseli Maseti i Mongi Mthombeni

Animació: William Kentridge Escenografia: Adrian Kohler i William Kentridge

Vestuari: Adrian Kohler Il·luminació: Wesley France

So: Wilbert Schube Música: Warrick Sony i Brendan Jury

Coreografia: Robyn Orlin Edició d’animació: Catherine Meyburgh

Recerca TRC: Antije Krog Càmera i recerca de vídeo: Gail Berhman

Assistent de construcció de titelles: Tau Qwelane Assistents titellaires: Tau Qwelane, Suzie Gable

Sastres: Phyllis Midlane i Sue Steele

Regidor d’escenari: Bruce Koch Tècnic de so: Simon Mohoney Regidor de la gira: Wesley France

Producció: Handspring Puppet Company

Productor associat: Quaternaire Coproducció: Edinburgh International Festival (United Kingdom), The Taipei Arts

Festival and Taipei Culture Foundation (Taiwan), Festival de Marseille danse et arts multiples (France), Onassis

Cultural Centre (Greece), Cal Performances Berkeley (USA),BOZAR Brussels (Belgium).

Amb el suport de: National Arts Festival, South Africa.

Handspring Puppet Company arreu dle món és representada per Quaternaire /Sarah Ford

www.handspringpuppet.ca.za

Espectacle ofert per:

Dia i hora: Diumenge 11 d’octubre a les 18 hLloc: Teatre Municipal de GironaPreus: 36, 22 i 12€Durada: 1 h 30 min

La programació del Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona compta amb la col·laboració de:

Espectacle per adults en anglès amb sobretítols en català

ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL



04

Fruit de la combinació d’un expressiu univers titellaire,actors reals, música, animació i elements del teatre document, Ubu and the Truth Commission adapta la sàtira sobre el rei embogit i despòtic en el context de l’apartheid sud-africà. El creuament de significats i l’encertada barreja de llenguatges de l’espectacle va suposar tot un revulsiu escènic que torna a bategar 18 anys després de la seva estrena. El polifacètic creador William Kentridge i la companyia Handspring Puppet rescaten l’obra que els va catapultar a la fama, associ-ació creativa que va deixar bones mostres del seu tal-ent a Temporada Alta del 2008 amb Woyzeck on the Highveld.

El polifacético creador William Kentridge vuelve al espectáculo que lo catapultó a la fama escénica internacional. Ubu and the Truth Commission en-marca al despótico rey de la patafísica en el des-garrador contexto del apartheid.

Le créateur à multiples facettes William Kentridge retourne au spectacle qui l’a catapulté dans la re-nommée scénique internationale. Ubu and the Truth Commission nous présente le roi despotique de la pa-taphysique dans le contexte de l’apartheid.

The multifaceted artist William Kentridge returns to the show that catapulted him to international fame. Ubu and the Truth Commission relocates the despotic king of absurdism in theharrowing context of apartheid.

Ubú i la comissió de la veritatWilliam Kentridge i Handspring puppet company

L’Ubú Rei d’Alfred Jarry adaptat a la realitat de la Sud Àfrica post-apartheid

Foto: Luke Younge



05

Amb el seu humor negre i sarcàstic, animació espec-tacular i pertorbadora, i amb el commovedor i fina-ment detallat art del titellaire, aquesta és la col·lab-oració per excel·lència entre William Kentridge i Handspring Puppet Company. “Ubú i la comissió de la veritat” (Ubu and the truth comission) combina titelles, actuació d’actors, músi-ca, animació i rodatge documental. L’actuació il·lus-tra l’arxiu històric de les audiències de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Sud Àfrica (iniciada al 1996) i la figura d’Ubú Rei, un pallasso llicenciós cre-at pel jove Alfred Jarry. En aquesta producció, el Pare Ubú representa els diversos instruments de la violèn-cia d’Apartheid (policies, assassins, espies i polítics) per a qui la tortura, l’assassinat, el sexe i el menjar són tots elements d’una única i desagradable fam.

L’acció dramàtica s’estructura al voltant d’un relat metafòric de traïció marital. Les tragicòmiques males

interpretacions que fa la Mare de les absències noc-turnes del Pare, ens permeten fer una ullada a les devastadores complexitats de l’Apartheid. Els titelles de Handspring proporcionen testimonis emotius que un dia van formar part de les audiències de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació.

Sobre l’obra...Ubú i la comissió de la veritat

Foto: Luke Younge



06

L’escena internacional continua sent la principal apos-ta de Temporada Alta. Hi ha molts noms que tornem atrobar en la seva programació, però d’altres –com al-guns joves creadors de la nova connexió Flandes– am-plien la mirada sobre l’escena europea actual. William Kentridge ja va meravellar al Temporada Alta de 2008 amb la fantàstica escenificació d’Il ritorno d’Ulisses, l’òpera de Monteverdi. En l’edició d’enguany presenta Ubu i la comissió de la veritat, un dels seus especta-cles fundacionals amb la Handspring Puppet Com-pany, testimoni artístic compromès del desenllaç de l’apartheid sud-africà. També repeteix el lituà Oskaras Koršunovas, que dóna noves formes als clàssics però extraient- ne l’essència sense distraccions: quan en-cara tenim fresc el record de la seva versió de La gavi-na de Txèkhov de la passada edició del festival, Koršu-novas presenta enguany Krapp’s last tape, una de les peces cabdals de Beckett. Un altre conegut del públic de Temporada Alta és Fabrice Murgia, que presenta Notre peur de n’être: analista de l’individu en la soci-etat actual, les seves peces s’emparen en la tecnolo-gia per presentar amb cruesa els dèficits humanitarisdel desenvolupament. I, per la seva banda, Declan Donnellan presenta un altre clàssic: Mesura per me-sura, de Shakespeare, amb els intèrprets del teatre Puixkin de Moscou,una de les peces més políticament incisives del dramaturg anglès. Thomas Ostermeier ha estat un dels directors d’escena més influents de les darreresdècades i això ens ha menat a patir, com a espectadors, més d’una pèssima imitació de la seva poètica. En aquesta edició, però, l’Ostermeier de debò presentarà la versió escènica d’una obra mestra fílmi-ca, El matrimoni de Maria Braun de Rainer Werner Fassbinder, una d’aquelles manifestacions artístiques fonamentals per entendre fins a quin punt la cultura ha estat fonamental a Alemanya per assumir el seu terrible segle XX. Una vídua jove s’enfronta a la misèriade la postguerra alemanya, un panorama en què només pot oferir el seu sexe per sobreviure. Fassbind-er va començar a explicar que l’esforç de guerra ale-many no només es podia comptar amb baixes al front, i ara Ostermeier en fa una lectura teatral. Bon moment

per recordar el camí recorregut a una ciutadania ale-manya i europea cada vegada més abocada a la insol-idaritat. El gran mestre Peter Brook i la seva col·lab-oradora Marie-Hélène Estienne presenten The Valley of Astonishment, basat en un poema èpic del persa Farid Attar, La conferència dels ocells, una peça ambi-ciosa si hem de fer cas a les paraules de Brook: “Con-duirem l’espectador per nous i desconeguts territo-ris a través de persones les vides dels quals són tan intenses que en qualsevol instant poden passar del paradís a l’infern tornar una altra vegada al paradís”. Com ja va fer fa molts anys a partir de la biografia de l’armeni Gueorgui Ivànovitx Gurdjieff (Meetings with Remarkable Men), Brook explora la natura humana i la seva capacitat de transcendència. Per altres vies, allò que precisament es va proposar Txèkhov: el gran actor anglès Michael Pennington ressegueix la vida del dramaturg rus en un tour de force interpretatiu en solitari (Anton Txèkhov) a la mesura del seu potencial escènic. Un programa ple, doncs, de noms coneguts que presenten, però, noves creacions. Una manera de fidelitzar l’espectador.

Connexió Flandes, per anar més enllà encaraAquest any l’escena flamenca, present des de fa moltes edicions a Temporada Alta, pren cos en forma de cicle dins de la programació del festival, una línia d’espectacles anomenada Connexió Flandes. Dins d’aquest cicle es podran veure les quatre propostes que apuntem tot seguit.L’actor Josse De Pauw, company d’aventures artístiques de Guy Cassiers, presenta, amb el pianista i compositor Kris Defoort, An old Monk, joc de mots perquè la peça s’inspira en la música del llegendari músic de jazz Thelonius Monk. Un monjo vol recuperar la joventut perduda a través de la dansa. Balla, sense cap altre objectiu que moure’s seguint la música amb entusiasme i en solitari. Un enfrontament amb la

Fidelitzant espectadorsTeatre Internacional + Connexió Flandes



07

vellesa, una negació de la mort, que s’encara amb energia, malgrat la inutilitat de la batalla i la certesa de la derrota. La saviesa interpretativa de Josse De Pauw que vam poder gaudir a El cor de les tenebres, el muntatge de Cassiers a partir de l’obra de Conrad, es posa ara al servei d’un espectacle també de creació contemporània que reflexiona sobre el pas del temps i la seva petjada en l’individu. La música en directe deDefoort i la projecció d’un centenar d’imatges acom-panyen les evolucions de De Pauw en un muntatge in-tens, molt ben acollit al Festival d’Avinyó de 2014.

Cassiers també torna a Temporada Alta d’engua-ny amb un nou espectacle: Le sec et l’humide, un muntatge sobre textos del novel·lista nord-americà d’expressió francesa Jonathan Littell, que fa deu anys va sorprendre el món literari amb la seva novel·la Les Benignes, guanyadora del Premi Goncourt 2006. El sec i l’humit(publicat en català per Quaderns crema) és un assaig a partir del relat del líder belga nazi Léon Degrelle so-bre la campanya de Rússia. El muntatge compta tam-bé amb el bagatge d’una recerca sonora a l’Ircam de París i combina sons, projeccions i els comentaris d’unhistoriador sobre les tesis més abjectes del nazi belga. Cassiers s’ha sentit atret per l’univers literari de Littell; de fet, aquest muntatge s’emmarca en un projecte ambiciós sobre l’autor nord-americà, The Littell Proj-ect, que tindrà continuïtat amb una peça sobre Les Benignes. En un sentit molt diferent, però sense sortirde la creació contemporània, al Centre Cultural la Mercè es podrà veure Perhaps all the Dragons, una instal·lació de Berlin (Bart Baele i Yves Degryse) que disposa unes pantalles sobre una taula en forma de

cercle, espectacle portàtil en què s’expliquen anèc-dotes de vida bastant inversemblants i aparentment desconnectades entre si, però unides per la teoria dels sis graus de separació. Completa el cicle d’espec-tacles flamencs l’espectacle UnDosTresUnDos, d’Al-bert Quesada, català establert a Brusel·les. Una mira-da més aprofundida, doncs, sobre l’escena flamenca d’avui per a tots aquells espectadors que volen anar més lluny encara.

Eduard MolnerSuplement Especial Temporada Alta, publicat a

La Vanguardia el 19 de setembre de 2015

An old MonkFoto: Kurt Van Der Elst



08

La Handspring Puppet Company és àmpliament coneguda com a la companyia de teatre de titelles de Sud-àfrica. La companyia ha explorat els límits del te-atre de titelles durant tres dècades. Actualment el di-rector artístic Adrian Kohler i la directora Janni Younge dirigeixen la companyia amb base a Ciutat del Cap. El treball de Handspring s’ha presentat a més de 30 països de tot el món. La companyia ha creat titelles per a 18 produccions teatrals, incloent War Horse. Només el 2013, 6 creacions de Handspring van ser ex-hibides a 55 ciutats de tot el món. El desenfrenat èxit de l’obra “War Horse” produïda pel Royal National The-atre de Londres ha estat vista per gairebé 5 milions de persones arreu del món. Al febrer del 2014, “War Horse havia recaptat 65 milions de dòlars americans. “War Horse” no va ser dissenyada per ser una màquina de fer diners, de cap de les maneres. De fet, tot al contra-ri: havia de ser experimental” (Chris Harper, produc-tor del National Theatre). “War Horse” ha establert

fermament Handspring com una de les companyies titellaires més importants del món. Handspring està encantat amb aquest èxit i l’oportunitat que li permet desenvolupar aquesta forma d’art, per la qual sent tanta passió. La feina de Handspring ha establert la seva firma d’excel·lència artística a través de l’ús de titelles artesanals en un context de teatre viu. El matri-moni de les disciplines d’arts plàstiques i el teatre és al cor de la disciplina del titellaire en general, i de la feina de Handspring en concret. Fundada per quatre grad-uats en belles arts, l’artesania de l’objecte representat ha estat sempre una prioritat per a la companyia. Ara, amb un equip d’artistes treballant en la producció de

titelles a la companyia, l’atenció a la fabricació detal-lada segueix sent de màxima importància. La poesia, innata en els objectes expressius artesanals, forma una part integral de la dramatúrgia del productes que creen. El teatre sempre és un procés de col·laboració. La multidisciplinarietat del titellaire ha dut la compa-nyia a col·laborar amb alguns dels millors artistes de Sud-àfrica i de l’estranger. El 1985 Handspring va pro-duir els episodis de David Lytton de Easter Rising. L’èx-it d’aquesta primera producció per adults va portar a col·laboracions amb una sèrie de talentosos directors: Mark Fleishman, Malcolm Purkey, Barney Simon i Wil-liam Kentridge. La feina de Handspring amb Kentridge continua donant la volta al món actualment. La com-panyia ha creat produccions exitoses amb artistes d’altres parts del continent africà, incloent Sogolon Puppet Troupe de Mali i Koffi Koko del Benín. Hand-spring segueix fortament compromès amb la creació de bon teatre sud-africà. Creuen que una síntesi de disciplines i creació col·laboradora duu a algunes de les obres d’art més interessants. En la creació dels seus treballs, la companyia sempre busca atreure les habilitats d’altres artistes, incloent musics, tècnics de so, tècnics de llum, coreògrafs, i, per descomptat, actors. Com que el teatre de titelles sempre s’aparta d’una completa dependència del text (de vegades sense utilitzar gens de text), el joc de missatges en-tre aquestes diverses arts crea una xarxa de comuni-cació, sent-ne cada element tant important com l’al-tre. El contingut del teatre que crea Handspring varia notablement. Oscil·lant des d’un teatre desenfadat per a nens en els seus primers dies, passant per tre-balls amb rellevant contingut polític en les seves obres amb Kentridge, fins a les recents series de peces amb animals al cor de les seves dramatúrgies. La company-ia sempre busca l’exclusiva contribució de les titelles en el contingut de la producció. Tant si el contingut és dissenyat per esdeveniments exteriors com per pai-satges interiors, el que caracteritza la seva feina és una honesta inversió emocional en el tema i la dedi-cació a donar veu a la seva humanitat.

Sobre la companyia...Handspring Puppet Company

Basil Jones i Adrian Kohler fundadors de la companyia

foto

: Pie

ter

Hu

go



09

L’obra Ubú i la comissió de la veritat es basa en l’obraUbú Rei de l’autor francès d’Alfred Jarry.

ALFRED JARRY

(Laval, 8 de setembre del 1873 - París, 1 de novembredel 1907) fou un dramaturg i poeta francès. Alfred Henri Jarry va néixer a la ciutat francesa de Laval, fill d’Anselme Jarry i Caroline Quernest. D’origen bretó per part de mare, rebé una educació acurada. Cone-gut principalment per l’obra de teatre Ubú Rei (1896), que és citada sovint com a precursora del teatre sur-realista dels anys 20 i 30, Jarry utilitzà diversos gè-neres literaris. Va escriure obres de teatre, novel·les, poesia, assaig i articles de periodisme especulatiu. Elsseus texts representen un treball pioner en el teatre de l’absurd. Sovint grotesc i incomprès, va inventaruna pseudociència anomenada patafísica. L’èxit primerenc de les seves obres el va portar a una vida desordenada i irregular. Va morir sumit en la pobresa

el dia 1 de novembre del 1907, de meningitis tuberculo-sa, a l’Hospital de la Caritat.

UBÚ REI

La seva obra més important és Ubú Rei. Estrenada a París el 10 de desembre del 1896, amb un gran es-càndol, se la considera antecessora directa del teatre de l’absurd. Amb aquesta Jarry aconsegueix l’èxit. Es tracta d’una comèdia satírica en la qual es barrege les referències a Macbeth amb els excessos d’un monar-ca tan tirà com covard. La trama dóna lloc a situacions portades fins a l’absurd. És una crítica corrosiva con-tra l’autoritat mitjançant l’arribada al poder del grotesc Pare Ubú, que al costat de la seva dona encar-na la corrupció i el despotisme, gairebé un paradigma dels dictadors del segle XX.

Text extret de la Viquipèdia

Sobre l’autor...Alfred Jarry i Ubú Rei



010

“obra multimèdia increïblement teatral que mostra l’atrocitat coneguda com a apartheid, sense pronunciar mai les paraules “atrocitat” o “apartheid” ni cap altre de semblant. Successivament es-garrifosa i hilarant, brutal i indulgent, la representació llença una llum surrealista al cor de la foscor — i malgrat tot aconsegueix que marxis amb esperança [...]. “Ubú” és una d’aquelles rareses, una obra de teatre polític que va més enllà de les postures polítiques. La seva veritat és humana, però només pots sentir-la de les boques dels titelles.”

William TriplettThe Washington Post

(29/08/2014) “Ubú semblaria més espantós en una producció amb més energia anàrquica, i l’obra segurament no pot tenir la mateixa gran repercussió política que va tenir el 1997 quan es va estre-nar; és, però, una resposta fascinant en un període extraordinari.”

Mark FisherThe Guardian

(26/02/2015) “El geni del director de teatre i artista visual William Kentridge i de la Handspring Puppet Company és tal que la realitat de malson de la violència de l’apartheid esdevé una paròdia absurda, mentre serveix per aprofundir en el sentit de l’horror.”

Victoria LaurieThe Australian

(26/02/2015 )“A “Ubú i la comissió de la veritat” (Ubu and the Truth Commission), els titelles ex-pressen les declaracions dels testimonis de les audiències de l’apartheid de Sud-àfrica. L’actor Dawid Minnaar, que interpreta el paper del grotesc pallasso General Pare Ubú a l’obra, va dir que tant per a ell com per a l’actriu Busi Zokuf treballar amb titelles que representaven els altres per-sonatges va ser d’una gran exigència tècnica però també molt divertit. Va dir que els titelles són uns grans instruments per transmetre emocions i utilitzar-ho.”

Stephen BevisWest Australian

La crítica n’ha dit...



013

William Kentridge és un dels artistes més prominents d’Àfrica, aclamat internacionalment per les seves il·lustracions, i produccions de teatre i òpera. Nascut a Johannesburg, fill de dos advocats antiapartheid, va estudiar Polítiques i Estudis Africans a la Universitat de Witwatersrand als anys 70, més endavant va co-fundar la Junction Avenue Theatre Company. Va anar a estudiar teatre i mim a l’escola Jaques Lecoq a París. En tornar a Johannesburg va treballar a diverses àrees de la televisió, cinema i teatre, i va col·laborar en al-guns projectes amb la Handspring Puppet Company. Els treballs de Kentridge recorren a diverses fonts, in-cloent la filosofia, la literatura, el cinema antic, el te-atre i l’opera, per tal de crear un univers complex on el bé i el mal són forces complementàries inseparables. Encara que es mou entre els diferents mitjans de co-municació, la seva activitat principal continua sent la pintura, i de vegades concep les seves pel·lícules, obres de teatre i operes com una expansió d’aquesta. L’artista ha passat gran part de la seva carrera ex-

plorant intensament temes que ressonen en les seves pròpies experiències vitals així com en els afers polítics que més el preocupen. “Estic interessat en un art polític” ha expressat “això vol dir un art d’accions ambigües, contradictòries i incompletes, i finals in-certs”. La seva feina transforma alliçonadors esdeveni-ments polítics en poderoses al·legories poètiques, i ha continuat evolucionant mentre la seva matèria d’es-tudi ha passat d’un específic context sud-africà a en-frontar-se a preocupacions més generals d’injustícia social, política revolucionaria i el poder de l’expressió creativa. El 2010 Kentridge va rebre el Premi Kyoto en reconeixement per les seves contribucions al camp de la filosofia. El 2011 va ser escollit Membre Honorari de l’Acadèmia Americana d’Arts i Lletres i premiat amb el títol de Doctor Honoris Causa en Literatura per la Uni-versitat de Londres. El 2012 va dur a terme les prestigi-oses conferències Norton a la Universitat de Harvard.

William Kentridgedirector

Foto: Merwelene van der Merwe



014

Co- fundador i director artístic de la Handspring Pup-pet Company, Adrian Kohler és considerat un dels me-stres mundials de la seva especialitat. La seva mare era una amable titellaire amateur, qui, juntament amb el seu pare, un ebenista constructor de iots, li va donar una sòlida base en el treball de la fusta i la creació de figures amb moviment. Posteriorment va estudiar belles arts a la Universitat de Ciutat del Cap. Va pas-sar un any al Space Theatre, l’únic lloc de la ciutat que no era racista en aquell temps, i després un altre any a Birmingham, al Regne Unit, al Canon Hill Arts Centre i al Weld Community Arts Centre. Passat aquest temps va traslladar-se a Botswana per dirigir el Programa de Teatre Nacional Popular durant tres anys. Les seves titelles per Handspring han estat àmpliament acla-mades i exposades. Ha tingut una retrospectiva en solitari a la National Gallery de Sud Àfrica, i col·lec-cions de la seva feina s’han exposat a la Barbican Art Gallery de Londres i al Museum for African Art de Nova York. Les seves titelles es conserven en col·leccions

públiques i privades, incloent la Cort Constitucional a Sud Àfrica, el Munich Stadtmuseum a Alemanya, i el Old Mutual Art Collection. Kohler va rebre el premi Michaelis, un premi de reconeixement de la vida pro-fessional de la Universitat de Tshwane el 2006, i un doctorat honorari en literatura de la UCT l’any 2012.

Adrian Kohlerco-fundador i director artístic de la Handspring Puppet Company

Foto: Sam Frost



015

Janni Younge és una graduada de l’Escola Nacion-al Francesa de teatre de titelles, està diplomada en belles arts i té un màster en teatre per la UCT. La feina de Janni ha estat representada localment i internacio-nal, guanyant diversos premis, incloent Standard Bank Young Artist Award for Theatre al 2010, tres premis Fleur du Cap i quatre altres nominacions. Del 2005 al 2011 ha estat CEO d’UNIMA SA (South African Pup-petry), directora del festival de titelles Out The Box i directora artística del Sogo Visual Theatre. Ha creat i dirigit titelles i mascares per, entre d’altres, FTH:K, ZA News i per la Royal Shakespeare Company. Des del ge-ner del 2011 fins al 2014, Janni Younge va ser directora i directora associada de Handspring Puppet Compa-ny. Ha creat i dirigit Ouroboros, que va anar de gira per Europa i India el 2013. Amb Handspring, a més a més de dirigir Ouroboros, treballar en l’estudi de titelles de War Horse i crear titelles per l’obra Somni d’una nit d’estiu”(Midsummer night’s dream) de Bristol Old Vic, Janni també va dirigir diversos retorns del Woyzeck

de William Kentridge a Highveld i Ubú i la comissió de la veritat (Ubu and the truth comission). Actualment Janni dirigeix la seva pròpia companyia de producció; Janni Younge Productions.

Janni Youngedirectora associada

foto

: Pie

ter

Hu

go



016

Jane TaylordramaturgaJane Taylor, d’origen sud-africà, dirigeix el Wole Soyin-ka Chair of Theatre a la Universitat de Leeds. És unaescriptora creativa, així com investigadora, conser-vadora i directora de teatre. Les seves àrees primàries becades inclouen estudis de teatre modern. Concretament, Taylor està interessa-da en la Reforma i l’impacte que va tenir en la posada en escena del “jo”. Durant uns quants anys s’ha com-promès en l’estudi de l’art del titellaire i ha escrit dues obres per a titelles per Handspring Puppet Company i William Kentridge; i editat el recent estudi “Hand-spring Puppet Company”. Al 1996 va crear “FaultLines”, una sèrie de respostes a la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Sud Àfrica, al mateix temps que va escriure el text de l’obra Ubú i la Comissió de la Veritat. Freqüentment ha fet conferències de justícia transi-cional de l’art i els politics. Ha escrit diverses publica-cions sobre la feina de William Kentridge i actualment està acabant un manuscrit per a la Universitat de Chi-cago sobre la producció de Kentridge The nose a l’Op-era Metropolitana de Nova York. Ha estat professora convidada.

Busi Zokufaactriu (Ma Ubu)She joined the Sibikwa Players in 1987 in Daveytownnear Johannesburg, then she briefly worked with Township based bands at Mega Music Studios. In 1990 she performed as a puppeteer for the first timewith the Handspring Puppet Company, subsequentlybecoming a fully professional puppeteer.Her first stage role was in So Where To? for the Sibik-wa Players at the Market Theatre in 1987. Performed as puppeteer in Starbright’s at the Market Theatre in1990. She played Ma Ubu in Ubu and the Truth Com-mission in 1997. Performed in Woyzeck in the Highveld(1993) and Faustus in Africa (1995) by William Ken-tridge and the Handspring Puppet Company.

DawidMinnaaractor (Pa Ubu)Born in Upington in the Northern Cape, the youngestof 5 children, and grew up on the family farm Rooidam,Namibia and went to primary school in Bethanie. He completed a B.A at the University of Stellenbosch, De-partment of Drama , and a B.A. Honours degree in Dra-ma at the University of Cape Town. His stage career started in the 1980s and by the 1990s he was one of the leading bilingual performers in the country.Performances include Snoopy!!! (CAPAB, 1983); Ra-zumov, Diepe Grond (Market Theatre and Baxter The-atre, 1985 and 1986); Not About Heroes, (Volute Pro-ductions at the Baxter Theatre and Upstairs at the Market, 1986); Whale Nation (The Black Sun and the Whale Well, 1989); Flight (Market Theatre, 1989) Nag, Generaal (Market Theatre, 1989); Speed-the-Plow (Upstairs at the Market, 1990); Faustus in Africa (Mar-ket Theatre and Grahamstown Festival 1995), Ubu and the Truth Commission (Grahamstown Festival1997, in-ternational tour 2014); Boklied (KKNK,1999?*); Boet-man is die bliksem in! [“Boetman is the Hell In”] (Aard-klop festival 2000); Die Toneelstuk(KKNK, 2001); Confessions of Zeno (Spier Amphitheatre, 2003); Ro-meo and Julia (Vleis, Rys, en Aartappels , 2005), Mac-beth. slapeloos (Aardklop and KKNK, 2013-2015). Also Kafka Dances, Scenes from an Execution, Ek, Anna van Wyk, Truth in Translation.



017



018

Un festival de:

Patrocinadors oficials:

Mitjans oficials:

Mitjans patrocinadors:

(Ubu and the Truth Commission) William Kentridge · El gran mestre Peter Brook i la seva col·lab-...

Documents

Transcript of (Ubu and the Truth Commission) William Kentridge · El gran mestre Peter Brook i la seva col·lab-...