U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE...

39
PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA UNIVERSITAT DE BARCE LONA .. U JU Unimsi tat Autónoma de Barce l ona

Transcript of U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE...

Page 1: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA

UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA

.. 1~lmlüim!~~111 U JU Unimsitat Autónoma de Barcelona

Page 2: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U
Page 3: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

U\IVERSIT:\T AUTO:\'O:-"I:\ DI-: BARChLO:\'A

DOCTOR

HONORIS CAUSA

PIERRE BONNASSIE

DISCURS LLEG IT A Lf\ CERL\I01\IA D' II'\VE$TIDURA CELI: HRA I)A

A LA SALA I)E GRAUS DE LA FACU LT f\T DE FlLOSOFIA I LLETRES

EL DIA 9 DI:-: \1:\R<;: DE I{JCB

BELLATERRA. 199:1

Page 4: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

1l·1ustració de la coberta:

Miniatura del Liha Fcudorum Maior on és representat el comte de Besalú, Bernat Tallafcrro. fcm donació deis castells de Talteüll i la Penya al seu fiJl Guillem. (Arxiu de la Corona d'Amgó: Libcr FClldorum Major. fol. 3. El ll ib re ha estal edita! per F. Miquel i Rosel!. Barcelona. CSIC, 1945. pp. 6-7.)

EDITAT PEL SERVEI DE PUBLICACIONS

DE LA UNIVERSITAT AUTONO\1A DE BARCELONA

08193 Bella{erra (Barce lona)

IMPRÉS PER GRÁFICAS UNiÓN Prim. 6. baixos. Terrassa (Barcelona)

Dipósit legal: B. 4 1.41 4/1992

Irnpres a Espanya

Page 5: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

PRESENTACIÓ

DE

PIERRE BONNASSIE

PER

FREDERIC UDINA MARTORELL

Page 6: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Excel·lenl íssilll i Magnífic Senyor Rector, Benvolguls Col· legues i Estuel ia llls. Senyores i Senyors.

Amb singu lar plaer tille la mi ss ió de presentar-vos el profcssor Bonnassie, fi ll e1elllligel ia ele Fran<;a i narural de Reignac (LOl).

Malgrat haver passat peliles tcmporades discents a París. hom poI considerar- lo com un meridional, molt lIigat a la reg ió aquitana, i vinc ulal a I' esco la hi s torica de la univer s ilal de Tolos a de Llenguadoc. Els hi storiadors cafa lans recordaran scmpre el gran erudil Josep h Call1lette. que eles de is anys vint e1 'aquest seg le fou. en gran parl , mentor de la Ilüstra hi stori a en els scus orígens. En telllps Illés propers a nosallres, Philippe Wolff ha contin uar aq uesta escola, que avui, respecte a I"hispanismc «<catalanismc»), la repre­senta e l pro fessor Bonnassie.

Sen av iat s'incardina, per dir-ho així. en la dita esco la en encetar tes sevcs recerques sobre hi storia de Catalunya ara fa quaranta any s: arriba a la Barcelona que encara s'eslava recuperant de la revolu ció i la guerra, i, en ésser rebut a l' Arxiu de la Corona d'Aragó. pogué ja constatar aquesta recuperaci ó en la recerca historica, en contemplar l' ed ició en cinc volums deis tres cartulari s

- 7 -

Page 7: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

catalans de is scg les IX-XIII , publicats pe r l'Esco la d 'Es ludi s Medieval s de l CSlC, eles de 1945.

El seu camí vers e l noslre país fou fres sal per I'esmentat professor Wolft', que el posa e n contacte amb Martínez FeITando. director aleshorcs elelmenc ionat Arxiu . i. sobretOl, amb elmalaguanyat, ad­mirat i benvolgut col-lega Jaume ViCCll S ¡Vives.

Es mcnta re m la influe nc ia qu e sob re e ll exerc ire n e ls Alllla!es d'Hisroire Écoll ol1l ique el Social i la seva escala. Tal" aixo el porta a les tende ncies hi storiográliques ele Bloch i Febvre com lambé de G. Duby i Guy Bois. posteriorment.

Així s"ex plica la scva orientació - ja des de la primcria- vers la histori a economica, agrari a ¡feudal. dins un corrent tan en voga en la Franya eI'aquests dos primers len;os d'aquest seg le.

Malgrat ai xo. la seva primera aportació científi ca no es mogué tan clarament d ins aquestes coordenades. El s seu s estudis sobre l' orga­ni tzació del treball a Barce lona. realilzats durant la seva joventut, donaren. pero. uns resultats moll reeixils: la se va amplia panoriuni­ca esbossada ens mostra els lrels general s de I'organ ilzació corpo­raliva barce lonina, basada e n els ofic is i les co frari es : els compo­nents ele la comunitat de treballaelors (les condic ions laboral s i e ls salaris); la vida religiosa i ]'assistencia social d'aqucsts; la regla­mcntació tecnica deis distints oficis i I'organització de la indústria llanera; i, a la fi , els problellles que s'originaren a I'acaballlent del segle XV . quan e l sislema corporaliu fé u cri si.

Amb un s lermes impropis de r edar mitjana -com e ll mal eix re­marca-, elien l que poden estranyar pel seu moderni sme, defineix el conjunt deIs seu s estudi s alllb els 1ll01S «organització elel tre­ball»; i justifica aquesta elenominac ió basant-se en al lo que va po­sar de moda el seg le XIX i especialmenl la Revoluci ó de 1848. Els termes no resu lten anacronics, cal'. al capelavall , el mol organització definei x ple namelll el sislema corporaliu medieval.

- 8 -

Page 8: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Aq uesta o rganit zació es basa en dos perns: r ofici i la co nfrar ia (el terme gremi no sembla propi encara): la confra ria era la represen­tació oficial, rorgani sme delibcratiu. Ara bé, el treball en aquesta epoca s' in sc riu dins el marc d'una societat cri stiana. amb u'na in ­tensa vida religiosa ¡una 1110lt reeixida assistencia social - com diríem avui-, de tal manera -escriu Bonnassie- que les qUes­tions religioses ¡les qüestions profanes es barrejarcn en una unió indisoluble.

Les confraries catalanes són molt di stintes de les associacions dei s cOlllpagllollllages del nord de Fran9a, o de les Gesellelll 'erballde alemanyes. i es troben ell tre el l1Ieslier parisenc ¡les corilalS lIen­guadocianes. El sistema corporatiu cataJa es por considerar «COI11

un deis mode ls més complets de totes les in stitu cio ns soc ial s de ¡'eelat mitjana i ben al marge de les altres associacions d'artesans que ex isti en a Castella)). Finalmcnt. Bonnassie atribueix el prest igi que tenien les nostres in stitucions d'organitzac ió deltreba ll a un fe­nomen d'osmos i per pan de Caste ll a i concretamenl d' expo r­lac ió del mode l per pan de Fen an e l Cato li c, a les acaba ll es del segle xv, del J110deJ caraJa vers el regne de Castella.

A part ir de les recerques a que acabem de fer re ferencia i que ara ja hem comenta!. Bonnassie s'end insa en restudi de di stint s aspectcs de la Calalllnya de l 'alta edar mitjana. com ha demostren els sellS treba ll s sobre e l camp barceloní a l vo ltant de I'any mil , cswdi que va mereixer una lraducció al' angles. com també un altre treball so­bre el contracte agrari de l' any 1060, o sobre la vinya. En la matei­xa línia trobaríem una anali si sobre les COJ11u l1i tats rurals a Cara lunya o la soc ietat medieval també al vo lwnt de rany mil. Cal recordar aeí les seves recerques sobre el cre ixeJ11ent agrícola i. fi­nal ment , un eS lucli sobre les sagreres en rclació amb la pall a Calalunya i al sud de Fran\Oa,

De manera consc ient hem deixat per a aquest moment les rcmarca­bies aporrac ions del professor Bonnassie sobre e l tema es pecífic del feuda li sme: cn relació amb la seva problemütica ens ca l recollir

- 9 -

Page 9: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

els assaigs erudits al voltant del precedent d'aquest gran fenomen tan discutit i sobre el qual els historiadors no estan pas sempre d'acord.

Cal, ara, referir-nos a les recerques respecle al feudalisme prenent com a base vuil de les se ves publicacions: Les cOllvellliollsféodales dans la Cataloglle dl/ Xle, siécle; El jeudalisme catalá; Dl/ Rhóne el /a Ca/ice: genese el moda/ilés du rég imeféoda /; Idéologie friparli­le el Révoll/liol1 jeodale; Calall/na del siglo VIII olfinal del XII; cre­cimiento económico, feuda/izaciól1, independencia política; La so­óefat feudal cafalana; La genese el la premiere expallsioll c/u féodalisme cala/clIl, i La croissance agricole c/u Haut Moyen Age dons l 'EstJagne dl/ nord-esl el la Cal/le du midi: chronologie, 11/0-

dalilés, limiles.

Entretinguem-nos de manera remarcable sobre aquestes distintes aportacions, indicanl especialment les lres direccions en qué Bonnass ie ha orientat la se va activitat historiografica. Vegem-ne la primera direcció:

En el lreball presentat al col·loqui internacional , organitzat per l'Escola Francesa de Roma, en una visió general des del Roine fins a Galícia, estableix un bilan sobre les recerques realitzades al vol­lant de l'especificitat del feudalisme hispánic, des d 'aquell s que en­tenen que no exisleix, com Sánchez Albornoz, fins als que ofereixen una interprctació de tota la historia altomedieval espanyola: una simple evolució del sistema feudal (com Vigil i Barbero). En l'estu­di el professor Bonnassie remarca els aspectes diferencials, i lorna a insistir en la cronologia de curta durada proposada en la seva cabdal obra sobre la Catalunya dels segles X i XI i assenyala tres fase s ben di slinles de la genesi del regim feudal: la primera, fins al decenni 1020-1030, amb moll poca incidencia de les pracliques feudals (la qual cosa justifica la tesi d' Abadal, que creia que el regim feudal ca­lala havia eSlal importal per la intervenció carolíngia). La segona fa­se esta dominada per la crisi que marca el període 1020-1060, que constitueix la fase central de la genesi del sistema feudal catala, i la

- 10 -

Page 10: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

terccra. a partir del 1060, esta caracteri tzada per un procés de cri s­tal·lització del regim feudal. Fins aeí la pri mera de les tres direc­cions en que Bonnassie ha ori ental la seva acti vitat histori ogrüfica .

La segona direcc ió la trobaríclll a través d'atguns aspectes del seu esquema interpretatiu que es discutiren en el di t col ·loqui amb els histori adors Toubert . Pastor o Poly, i que conduiren a aprofundir en aqucsl campo com ho va demostrar més tarel Bonn ass ie en una con­ferencia que féu a la Universitat Autonoma i que amplia després en un estudi publicat als Ca" ie,.s de Civilisatioll Médiém/e. En aquest estud io enfront de la idea de Marc Bloch en la pregunta «comment el pourquoi finit 1" esclavage», Bonnass ie s· interroga a la vegada quan s'esdevé aquesta desaparic ió (una qüesti ó que, segons la seva apinió, condiciona les altres dues, és a dir el perqué i el com).

Quant a les seves orientacions historiografiqucs, BOllnassie passa rev ista als darrers quaranta anys de recerques. tant en el territori deis seus estudi s tradicionals (entre cl' altres destaca especialment el treball de Charl es Yerlinden). com en el camp marxista. en el qual I'apari ció de I'obra de Pi erre Dockés sobre la libératioll lIIédiáale ha re ll an~at noves propostes.

D'un gran interes és ¡- estudi i anill isi deis faclors que considera ccm a proves de la clesaparició de I'esclavatge: quatre causes, a sa­ber. el factor religiós (a l qual concedeix poca incidencia) : dificul ­tats d'adquisició (poca importancia): canvi en el j oc de les rorces producti ves, j a sigui el progrés tecnic. ja el creixemem demogratlc i el va lor de la lI ibertat que ex pl ica les revoltes social s. La cronolo­gia de la desaparició deIs moncipia en la documentació li permet de fixar la desapari ció defini tiva del sistema esclav ista entre miljan seg le x i comen~ame nt del seg le Xt (en conrormitat amb les se"es tesis sobre la genesi del feudalisme). El pas de I'ordre escl av ista a I 'ordre feudal es podria denominar «revolució feu dal», emprant ai­xí un concepte donat pcr George Duby el 1978 i al qual alu'cs mc­dieva li stes de form ac ió marxista s·han apropat recentment. com Guy Bois.

- 11 -

Page 11: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Deiem abans que eren tres le s direccion s en que Bonnassie ha oriental les se ves activitats historiograriques. Vegem-ne ara la ter­cera direcc ió. Afecta lreball s més reeents i relatius a I'estudi de les di verses modalitats de dependencia en el camp, en el món campe­rol, de I'alta edat mitjana i al creixement agrícola. Ens referim es­pecialment als estudis de Bonnass ie de dos anys enrere, on ratifica arguments de la seva tesi, considera que aquest model pOl perfeeta­ment ampliar-se a altres territori s, i planteja un estudi de la toponí­mia eom a vehicle més adequat per eomprendre I' evolució del pai­satge agríco la i les eondicions d'ocupació de terres per part dei s camperols altomedievals (en analogia amb els treballs que per a I' al -A ndalus realitza Pierre Guichard). Així mateix s'entreté en I'estudi del vocabu lari d' llilbitat (casa, casale, domus, l/Ial1s;o, so­larium), o dei s nucli s de població (villa, vil/are, vil/u la, vil/arul1cu­lus, etc.). Sobre aquest tema ha tornat a plantejar problemes en el Symposium sobre e ls Orígens de Catalunya, celebrar a Barcelona amb motiu dellllil·lenari de Catalunya.

Unes característiques ben relllarcables voldríelll destacar respecte a la manera de fer hi stória de Pierre Bonnassie i que tan bé es poden observar a través del seu pen sament cabdal exposat a la seva obra foname ntal , La Caraloglle du milieu du Xé a la fi'n du X/e siécle. Diguem, peró, abans , la con nexió d 'aquesta obra amb els corrents hi sto riogrMics de quatre grans hi storiadors: George Duby, Philippe Wolff, Robert Fossier i Charles Higounet.

D'entrada ['autor se situa en unes coordenades alienes als seus orí­gens i no sent I'escrúpol d'enearar-se amb un dei s representants de I' escola tolosenca de més prestigi, com fou l'eslll entat Jo se ph Calmette, que ereia haver descoben ni més ni menys que la partida de naixen~a de Catalunya; al costat d'aixo , Bonnass ie reeoneix din s I'epoca que ell anomena pre-feudal un sedimcnt propi, indíge­na i d'origen romano-got de molt pes en la fonnaeió del país. En un mot, gens de xovinisme, ni d'ul1 reconeixemenl de la influencia franca, earolíngia, en les estructures catalanes d'aque lla epoca, tan decisives segons aquell historiador tolosenc, seguit més d'una ve-

-12-

Page 12: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

gacla per hi stori adors cata lans (Valls i Taberner, Soldevila). El fet arriba a tenir una gran magni tud quan en parlar de I'ori gen del re­g im feuda l ca la lil reconeix que no és derival del feudalisme frances. Aquesta independencia que demoslra I'autor franees e ns semb la e1'una gran honestedat i. com deiem, aliena com pJclament a un xovinisme tan con-ent entre e)s 3utors del nastre país veí.

Un aitre (ret: la valoració que fa. en cert s problemes que u'acta, de la hi storia comparada. és a dir. )'analogía de certs aspecles social s i polítics entre Cata lu nya i la Ll om bardi a o Normandia. Recordem respecle d 'aixo e l prob lema de is Usatges. com lambé certs paral·le­li smes re latius a I' evol ució economica i a les estructures soc io-po­Iíliques. També ha vcurem més enclavant.

Encara més, al ie, i com és logic en un histori ador actual. a la histo­ri a évél1él11 el1 lielle. té bona cura de rema rcar el g ran papel' deis cOlntes i de is a lu'es diri gems del pa ís. i assenyala. q uan convé. I' as­cendencia deis uns i els altres. En la mateixa línia no segucix pas una hi storia institucional, pero remarca d'una manera bcn clara el gran valor de les institucions i el scu clesenvolupament.

Finalment, davant d'una historia sobre la Calalunya romantico­nacionalista i des lligat d'aquel! xov inisme a que al ·luclíem, parla d'un sed iment comll entre Calalunya i la resta ele regncs hispünics de la matei xa epoca: regne aSllIr- lIeones o la matc i xa Castella. Les estructures soc ia ls. de ti pus pre-feuelal. s'empare nte n més a mb les deis pa'isos iberics ve"", s que no pas amb les del regne deis fra ncs.

Les seves recerques són fruit de la rev isió. lcctura i crítica de l1li­lers de documents deis nostres arxius. no solal1lcnt de l gran A rxiu de la Corona d ·Aragó. sinó també deis no mcnys importants ele les cated rals catalanes ele Barce lona. Vico i la Seu d'Urgell. i d'ací que les seves recerques hagin pogul clonar resullals tan ree ixits respecte als segles x i XI: aquests resullals es poden considerar ex haustius en un percentalge l1lolt impon anl i els seus eSlucl is es poden com-

- 13 -

Page 13: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

,

parar als que porta a terme en el traspas del segle passat a I' actua l Balari i Jovany, amb els seus celebres Orígelles de Caralll/la, que Bonnass ie ha superat indiscutiblement

D'altra banda, el nostre autor abans de posar-se a descriure el re­sultat de les seves invesligacions, ens ha donat una síntesi de ]'evo­lució de la hi storiografia catalana respecte a I' época per e ll estudia­da. Pero en aquest estudi hi storiografi e - tenint en compte el que hem dit de la hi storia com parada- no ha oblidat les citacions eor­responents a la bibliografia francesa, italiana i la relativa als regnes iberi es de la mateixa epoca. Amb la qual cosa ja ens endinsa en la interessant valorac ió deis tre ts ibérics o hi spans del seg le x eatala, especialment.

Si haguéss im de recórrer els corrents que va descobrint a la nostra hi storia des de la meitat del segle x (a p¡u·tir del 950) fin s a la ti de les se ves recerques, ens allargaríem excess ivament. Cal , pero. reco­lIir el més importan!.

Ho hem apuntat ja sumariament en línies anleriors, pero ca l remar­ca r-ho: la importancia que dóna a ls trets que es trobe n a la Catalunya del segle x , analegs a la resta de sobiranies hi spaniques, fi ns a l' Atlantic; 1 'herencia, entre altres, romano-gotiea, que sobre­surt espec ialment en I'ús de la lIei goda i el concepte de poleslas, de conseqüencies enormes en el desenvol upament polític del com­tal de Barcelona. Invoca, així mateix, el va lor de la relación de na­turaleza (amb la rnateixa expressió castellana) que traba cam a lIi ­gam e ntre els sobirans i e ls sübdits, e n re lac ió amb I'autoritar pública.

Paral-Ielament al que estem dient, ca l remarcar de la mateixa mane­ra la importancia que troba en el descabdellament políti c la tasca de la defen sa del territori, sobretot del que e ll també ano mena re­conquesta de l nOSlt-e territori , empresa que no poden negligir, en e l camp militar, els nostres comtes i que han de portar a tenne sense la col·laboraci ó i I' ajut dei s carolingis.

- 14 -

Page 14: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

En aquest mateix sentit, s' esmenta cJarament la gran lasca de la re­població, en la qual tampoc no intervcnen els francs, cosa que es remarca de manera inequívova. Així resulta qu e, junlamcnt amb la repoblació, el combat i la res istencia enfront de l' Islam fórcn a Cata lunya, com a la monarquia asturiana, Ileonesa o aragonesa. la fOlja deIs nous estats.

Com es pot constatar faci lment, la posició del professor Bonnass ie és d'una objectivitat ben acu sada i, per tant. les seves afirlllacions respecte als lrets romano-goti cs de la Catalunya naixent (COIll el papel' deIs cO lmes sense J'ajut deIs francs, els qual s. per ccrt , no tingueren pan en la co lonit zac ió ni en la repoblació). abonen aquesta indepcndencia del seu pensament. alie a posicions xovinis­tes, com ja inclicarelll.

O'altra banda, en cl darrer telS del seg le, J'embranzida economica de Catalunya és un fet. com ho demostra J'abundancia d'or amone­dat; paral·lelament. es constata en el camp una producció superior a les necessitats del país: és faci l de suposar Ics conscqliencics que tot aixo va reportar. En el primer aspecle s' arriba parlar de la con­versió de Catalunya en «Eldorado» d'Occident. ..

Aquesta constatació d'tll1s senyals de progrés ben evident és el que explica un canvi total de les estructures social s.

Com s'esdev ingué en alu'es pa'isos d'Europa - nord d'ltalia i oest de Fran<;a , amb la formació de «principats territorial s»- , Catalunya. a diferencia ara de I'evolució socio-política d'altres so­biranies hispüniques, ha perdut aquella autoritat del COJl1te, tan con­sagrada fins ara, com també el prestigi deIs tribunal s públics. cm­parals damunt la llei gotica , mcntre, la vio lencia, la prepotencia deIs scnyors que disposaven de grans riqueses convertien el país en una cena anarquia. Paral·lelamcnl. a la pagesia, amb la imposició de les carregues ve nals, es frenava el procés de millorament que havia seguir des del comen<;al11ent de la reconquesta. Aquesta pa­gesia fins ara havia patit cenes angoixes (por, miseria), pero era

- 15 -

Page 15: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

lliure: en aq uesls nou s temps que ex pliquem s'hi afegien les exac­cions venals. que afavori en els senyors; i així s'acabaria també la lliberlal personal deis pagesos.

El rapid creixement economic no afavorí la pages ia sinó els se­nyors, amb la qual cosa s'altera violentament I'equilibri en les rela­cions de for~a dins la socielal i e l país es desequilibrü po lílicamenl.

Amb tot aixo - encara que succintamenl explicat-, Catalunya en­tra en una nova epoca, la feudal, ja que les violencies apuntades i e ls desordres, fruit de I' assenya lat desequilibri. van provocar la multiplicació de is vincles d ' home a home i I'aparició de is feus: el mateix comte de Barcelona - Ramon Bere nguer 1, el Vell- s' in se­rí din s I'estruc tura feud al cata lana, i féu ingressar en la dependen­cia personal e ls senyors i e ls alu'es comtes; així ne ix [' eslat fe udal catal '\. Tot aixo s'esdevingué entre 1030 i 1060.

Un aspecle moll inleressant de la hi storia del nostre país fou la ne­cessitat d'una nova legislació. c1avanl deis nous fets sbcio-polítics que pl anlejava e l fenom en fe udal: d'ací I'aparició d ' uns capílols. e l nombre deis qual s ha eslal moll di sculit i. adh uc. excessivament di sminu'lt, pro mul gats pel comle esmelllal. Aquesl, al seu torn, se sabé situar per dalllllnt de les c irc ull1 s t~mcies i COI11 a capdavanter de I'estar feudal calala; i e ls dil S capíto ls conslituc ixcn e ls primers articles de is ce lebres Usalges de Barcelona. L'a porlació de Bonnass ie a l problema és la delerminació d'almenys sel anicles promulgals per Ramon Berenguer 1. e l Vell , a la meilal del se­g le XI.

La societat catalana iniciada en aquesta epoca, malgrat ]'e ll1branzi­da economica apuntada abans, la riquesa creixent i el progrés tec­nic ensorraven la pagesia, que queia en mans de la xarxa scnyorial ; aquesta obligaria els pagesos a vincular-se a la terra i a sotmetre' s a les exigencies feudals, que aviat donarien 1I0c 41ls j ustament 41no­menats «mals LI SOS» i, a la Ilarga, a convertir- los en «pagesos de remen¡;a».

- 16 -

Page 16: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

La desc ripció lins ara de les posic ions hi sloriques de Bonnass ie so­bre el noslre país ens sembla que abona c1aramelll e ls judicis eme­sos en cOl1l cn~a r.

Per tOI aixo. Excm, i rVlagL Sr. Rector. sol·licilO que s'alorgui i confereixi el grau de Doctor Honoris Causa a ]'historiador profes­sor Pierre Bonnass ie.

- 17 -

Page 17: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

SUR LE MODELE DE LA MUTATION FÉODALE

PER

PIERRE BONNASSIE

Page 18: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Au momenl Oll I' Uni versité Autonome de Baree lone me fail I' in­signe hOl1neur de Ill 'accucillir dans ses ra ngs. vous permcttrez al! Docleur Honori s Causa que je dev iens aujourd'hui ele se rappeler ¡'étud iam de ¡icence qui arri va pOli!" la premierc fois a Barcc lonc un eenain 5 oelobre 1954. C'était elone il y a presque quaranle ans el" j' ava is vingt-dcux ans. POllr m'accueillir a la gafe se [rOll ­

va il l o reli Naela l. alors lui au ssi lrés j eune ( il préparail son elocto­rar) e l il le na il en signe ele ralliem enl un numé ro eles AI/I/a les du Midi. Vous avoucrai s-j e que j e !le connai ssa is pa s encore les Al/na/es dll A1idi ? l e décoll vrai s done en memc lemps cctte rcvue a laquellc je devais consacrer trente an s de 111 0 n ex istence et la Calalog ne qui eleva it , e lle, occuper loute m3 vie de c hercheur. Le soir méme. j' ava is rendez-vous au numéro 130 de la ruc Santaló qui éla il a celle époque le sanetuaire ele la reeherehe hislo rique en Catalogne, el la. je encontrai - vous I' avcz compri s- Jaul11c Vicens Vi ves.

Jaume Viccns Vi ves: vous savez IDUS sa slature (¡-historien: j c vou ­elrais évoquer ic i le direetcur ele recherelles ear e'esl lui qui m' a in i­lié a la recherehe hi storique. Ce n'éla il eerles pas un maílre co m­plai sa nt : lui -meme grand trava illeuL il ex igcait beaucoup de ses éludi ams el je devai s, par exempl e, lui rendre co mpte chez lui tau s les dimanchcs matin de l 'avanccment de mon travail. Mais il irra­diait la j oie du chercheur el il savait communiquer son cnthousias­me: c'est avec lui que j 'ai appri s a la fo is les plai sirs e t les néces­saires contraintes du lravail (rarchi ves. Sa eli sparili on prématurée a été un drame pOllr l 'hi storiographie catalane.

Jaume Vi cens V ives m'a done accueilli a Barce lone, mais j" y avais été envoyé par Ph ilippe Wolff, qui. lui , m 'avai l ense igné rhisloire médieva le el a qll i je dois I'essenliel du déroulemenl de ma carrie­re. Vieens el Wolff sont deux noms indi ssoeiables. Tre me-einq ans avant la naissance du programme Erasmus. i ls avaient mis sur picd. avec toures les difTi cultés que 1" 0 11 pellt imaginer. un systeme d 'éehanges d 'élueliants entre Toulouse et Bareelone. éehanges par­ti culieremcnt féconds si 011 en jugc par les nOI1l S de ceux qui , avant

-21 -

Page 19: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

el apres moi , e n ont bé ue fi c ié: C laude Ca n·ere . Carm e Batlle, Mmll'ice Berthe ...

Celte allnée 1954- 1955 a été pour moi une suite de révélations. de ces découvertes qui , au sortir de l'adolescence, marquenl toute une vie. Révélati on de Barce lone. loul cr abord. Barcelone étail alors une vill e pauvre et meurtri e, presque complCleme nl coupée du monde extérieur, mais sous sa cape de solitude, elle cachait des tré­sors de chal eur hu maine . .le rends grace " tous ceux qui m' ont ap­pri s alors a découyrir I' ame eatal ane : Pi erre Delfonlaines qui diri ­geai l ,' Inslitut Fran~ai s el qui, en ces anllées de censure. avail su raire de sa maison un havre de liberté qu ' il oll vrait largement a la jeunesse barcelonaise; e t aussi lous mes camarades d 'études cala­lans dont je me rappelle ayee é moti on la chaleu reuse hospilalité. Enlin , je ne saurai s oublier le personne l des archi ves et lout pani­culierement Frederic Udina M artorell , qui accucill il avec lant de genlillesse le jeune étudiant que j 'élai s el qui auj ourcrhui me re~oit

comme Docleur Honori s Cau sa: entre lemps. enlre nous. pres de quarante an s d'affectueuses relati ons.

Mai s ce qu e j e décou vri s ay ant tOUI. c e fUI I ' hi sto ire de la Catalogne el" son immense richesse. Des cel instant j 'eus I' impres­sion - ce n'était encare qu ' une impression, mais elle devait se confirmer ple incmenl par la suitc- que cetre hi sloirc représentait un moelele, ce terme devant e tre entendu dans toules ses accep­lions. El c'est ir ce probleme de I'exemplarilé de I'hi sto ire catalane que je ele vais par la suite consaerer I'essentiel de mes recherches .

11 s' agissait pour I' heure de rhi slo ire du x sieele. el plus précisé­ment de eell e eles méti ers barcelonais a la fin ele ce sieele. La docu­mentati an était ri chi ssime: pri vileges. ordonllallces. registres de confréries, protocoles nOlariaux, de lo in la plu s abondante et la plus préeise ele loule la pénin sule ibérique el sO reme nl I' une des plus completes d 'Europe. Elle révélail un monele du Irava il minulieuse­ment organi sé . mais auss i tres vivanl, parfois piltoresque, tres atta­chant malgré cerlaines ombres au tabl eau (el je pense particuliere-

- 22 -

Page 20: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

ment 11 I"esclavage). Un monde qu i n elan pas exempl de ri valilés mesquines. mais Ol! prévalait malgré tout. surtout dans les corpora­lions les plus humb les . le prine ipe de so lidarilé. Je ne prelidrai qu ' un exemple: ce lui des !Jorquen du porl de Barce lone. Pauvres parmi les pauvres, ne possédant que leur barque el la force de leurs bras pour eFfecluer ru n des travaux les plus pénib les qui soient: le chargcmcnt el le déchargement eles nav ires. 01' ces hommes avaient mis en place le sysleme de réparti lion des revenus el de préventio n des ri squcs le plus perfec Li onné qui ait sans doutc jamais existé. Egaliré dans les salaires: les sommes recue ill ies des palrons de na­vi res étaient divisées en pans égales entre tous ccux qui avaient partic ipé au lravai l, qu'ils fllssent mcmbres du métier ou sim ples bergan ls, c'es t-a-dire marginaux travai llant occas ionnellement. Egaliré devant la maladie: le !Jarquer malade conlinuail a pcrcevoir une pan ent iere des gains réa li sés. aulrcmcnt dit I' intégral ité de son salaire. Enfin e l surtout. systcme d'assurance-v ieillesse qui garan­tissait aux 3nciens membres du mélier le meme salaire que cel ui qu ' ils receva ient au te mps Ol! ils travaillaiclH: «qlle los dilS jalÍgats, vel/s e il/disposts", hagen aquel/a porl que'l.r¡ seria dOllada si tra­val/ase,,». O n chercherait en vain dans loute I' hi stoire de la pré­venlion sociale sollicitude plus grande 11 I" égard des anciens el des dé lllu nis que eelle qui régnai t sur Ics quai s de Barce lo ne dan s les annéc s 1480- 1500.

Les archi ves de la fin dll xv siecle m'avaient clone fa it déeouvrir, jllsque dans ses couches les plus hUlllbles, le peuple catalan. Celte expérience deva it m'étre d'un grand profit lorsque, q llc lques allllé­es plus lard , il s' ag il pOllr Illo i d'érudier, loujours a I'iniliali ve de Philippe Wo lff. la société eatalane des X-X l siec les. Celte socié té commen~ail ü elre excellemmem connlle dans ses éli tes ecclésiasti­ques el la'iques. graee en particu l icr au x travaux de Ramon d ' Abada l sur I'évéqlle-abbé O liba e l a ux livres de Sanliago Sobreqllés Vidal sur les grands comles de Barcelonc ct les barons de Catalog ne. Mais elle reslait á explorer en profondeur, dans ses slructures et ses eomportements: autrcment di L, il s' agissait de réac­tiver le grand chantier Illagnifiquelllem ouvert en 1899 par Joaquilll

- 23 -

Page 21: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

8alarí lovany et ses Orígenes históricos de Cata/ulia, mais lai ssé en so mmeil depuis lors. L'entreprise était ambitieuse, e lle m'occu­pa une douzaine d'années. Jamais j e n'aurais pu la mener a bien sans les aides préeieuses qui me furent offertes en ces années 1961 -1973: eelle, a nou veau, de Frederic Udina Martorell a l' Arxiu de la Corona d' Aragó; eelle de Mossen Eduard Junye nt, grande figure de I'erudition cata lane, et cell e de son co ll aborateur Amoni Pl adeva ll aux Arch ives de Vico Et je n'aurai s garde d'oublier I'appon sou­vent décisif des recherches de mon ami Manuel Mundó, dont les observations sur la diplomatique et la chronologie des actes de cet­te époque m'év iterent bien des erreurs. Enfin, j'eus I' honne ur de m'entretenir avec Ramon d' Abadal lui-méme et de bénéficier de son immense savoir. e'est done ainsi, entouré de la bienveillanee de tous que j e préparais la these qui me vaut d' e tre aujourd'hui a cene place.

e'est sur la nature de eette reeherche que j e voudrais m' interroger avec vous, car, Ii sant au fil des années les commentaires qu'elle a suscités je me demande parfoi s ce que j 'a i écrit. Est-ce un livre d'histoire de la Catalogne ou est-ce un livre d'histoire du féodali s­me? A vrai dire, les deux a la foís et j e n'y ai aUClIn mérite en rai ­son de cette exemplarité de I' hi stoire catalane que j 'evoquais il ya un instant: I'histoire du Xt sieele catalan et ce ll e de la genese du fé ­oda li sme européen sont si étro ite mcnt imbriquées qu 'elles en sont presque venues a s' identifier. De cene osmose le meilleur témoig­nage se trou ve peut-etre dans le livre de Georges Duby, Les Trois Ordres 011 l' Imagil/oire du fi'oda lisme. Cest aux pages 187- 190 de cel ouvrage que Duby definit le concept fondamental de Révolution féodale, usan t le premier de cette express ion qui nou s est devenue famili ere. Mais aussitot ap res, aux pages 19 1- 192, ayant a illustrer ce concept, c'est a la Cata log ne qu'j) se réfere. Des constatation s tout a fait similaires pOllrraient etre raites si on évo­quait les autres ollvrages majeurs qui traitent du meme probleme et de la me me époq ue, qu'il s'agisse de La Mulatiol1féodale de Jean­Pierre Poly et Eri c Bournazel Ol! de La Mut aliol1 de /'An Mil de Guy Bois. Les un s et les autres en appellent a la Catalogne pour

- 24 -

Page 22: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

j uslifi e r ou pour con forte r leur propos. 01' de quel propos s'agil­il ? De rien de moins que d' une nouvellc périodi salion de l'h islO i­re eu ropéenne. Tous ces auteurs nOll S monlrenl que si "011 recuse I'express io n vide de sens de Moycn Age, il ne reSle d'aulre sol u­lion que de pl acer au XI siéc le la gra nde césure q ui affecle J'hi s­toire de l'Oec iden\. Jusqu ' a l'An Mil survivenl. se lon des moda­lilés e l au prix d'adaptations variables, des Sl ru clures de Iype anlique, A partir de 1030 ou 1050 o u 1060 se lon les li e ux, se mellenl en pl ace des stru clures de earaelere féodal qui sonl desti­nées a perdurer en France jusq'a la Révol uli o n de 1789 el, dans la plupart des aLltres régions européen ncs jusqu'aux prém iccs de la Révolulion industrielle du XIX siecle. Le grand loumanl se si­lUe done dans les années troubl écs, en ces Icmps «de bruil el de furcur» qui tantól préd!dent , tant ot le plus souvcnt. cOlTImc ¡ei, sui vent J'An Mil: Mutalion de J' An Mil, MUlalion o u Révolution féoda le ...

On eon90i l que de telles proposilions qui bouseulenl si rudement nos habil udes aienl quelque mal a s' im poser el qu'elles suscitel1l fOI'l nalure llement des objeetions. Un certain nombre de ce lles-ci ont é lé fo rmul ées ces derniers lemps en Franee el alimentent ce qu'on pourrail appeler un courant «anti-J11l1taLionni stc» a vrai dire encore ill 'élat nai ssan\. Elles peuvent se résumer en tro is points. 1) Point de départ: la survie de trés anciennes struelUresjusqu'aux en­virons de l' An Mil ne serait qu ' une illu sion due au eonservalisme du formulaire des chartes: ehartes elles-mcmes rares el ne eonsli ­luanl qu'une doeumentation de hasard, done peu fiables. 2) Point d'arrivée: la prégnance des Slructures féodal es. pa;,sé 1050 ou me­me 1100, ne serai l e lle aussi qu' un fantas me hi ;,toriograph ique: les relations féodo-vassaliques n'3urient concerné qu'une intIme partie de la soeiélé, 0,5% des indi vidus, cSlime un li vre réeenl. En"n 3) Com me le monde d'avant J' An Mil n'éla il pas Ic llemcnl aneien el eom me eelui d'apres 1100 n'esl pas Ires no uvca u, on peut faire ['economie de toute «Illutatioll» Oll «révolutioll» el considérer que les soc iétés d'Oeeident n'ont conn u au XI sice le que des ajusle­ments mineurs.

- 25 -

Page 23: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

A ces objections qui. je le répete. sonl lout 11 fait Ilalurelles car au­cun modele nQlIveau ne peut s' imposer sans avoi r été sOlll11i s préa­lablement al! fel! de la critique. mais qui sont graves cal' elles re­mettent en cause tou s les acqui s de la recherche al! cours de ces vingl ou treme dernieres années, 11 ces objeclions donc je voudrais ici répondre en quelques mot5 ou, plus exactement, je voudrais laisser répondre la doeumentatioll eatalalle dom je ne suis en quel­que SOrle que le porle-parole.

Sur le premicr point. La survie de structures, de modes d'organisa­ti on el de pen sée de tradilion antique dans l 'Europe du Haut Moyen Age (et ceei jusq'" I' An Mil environ) n'esl-el le qu ' une illu­sian? Entendons-nous d'abord sur la significalion du 11101 «anti­que»: en Cala logne ce terme renvo ie 11 I' époque wisigothique pui s­que e'esl la législation des rois de TolMe qui a transmis au Haul Moyen Age I' hérilage politi co-j urid ique de l ' Ant iqui té. Or on constale que non seulement la loi gothique conlinue ü elre appli­quée avec la plus extreme ri gueur dans la Calalogne dc l'An Mil, mai s qu 'e lle y fait I'objet d ' un véritabl e cul te. C'esl le terme qu 'emploie Michel Z immermann qui souligne par ailleurs ,da pas­sion pour le droil el le légal isme» de la sociélé catalane du X sieele. 01' quel , sont les eoncepts qui inspirent ce droil? Essentiellement deux. qui ronden! ce qu'on doit bien appeler la romanité eatalane: ceux de souverai, eté publique et de propriélé privée. Souveraineté publique: elle s'exprime dans la titul ature et dans l ' action des com­les, protecteurs du droit (reclOres. selon une terminologie emprun­lée 11 Isidore de Séville) et garants de I'intérel général des popula­t io ns qu ' il s go uvernent par la seul e griíce de Dieu. Ell e se manifeste plus cncore dans I'exereiee d'une juslice publ ique dOI1l les nOli ces de plaids de la fin du X et du débul du X I siecle, nom­brcuses e l admirables de préci sion, nOllS décri vent les savantes pro­cédures. Quant a ¡'attachement a la notian de proprietas, au sens plein du lerme, ce sont des milliers de charles qui en allestent: con­trats d'achat e l de vente souscrits a tous les niveaux de la société et dan s la lOlalité des territoires calalans. Hors de Calalogne, de tels lél110ignages son! bcaucoup plus lacunaires el c' est pour cela que le

- 26 -

Page 24: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

, doule s 'i nstalle , mais il esl poss ible, com me I'a fa it par exem ple Chri slian Lauranso n-Rosaz pour l' Auvergne, ele relrouver clan s les épaves de la documentation conse rvée des prcuves manirestes · de pratiques en tOllS points similaires ü ce lles qui élaient en vigucur en Catalogne.

Sur le dcuxieme point maintenant. Le nouveau systemc soc ial qui se mel en place clan s les années méd ianes du XI sicele, 11 savoir le régime féoda l, n'est-il qu'un décor superficiel plaqué sur une char­pente soc iale inchangée? La encare la doclIlllcntation calalane ré­poneL Elle répo nd meme a prorusio n, par les dizaines de cOI/I'e­

lIien/ioe qui envahi ssent les fonds eI 'archives ü partir des ann ées 1030, vérilables pactes féodo-vassaliques conclu s d'indi vielu a in ­dividuo de lignage a lignage el restructurant la soc iété se lon etc nOll­

velles li gnes de fo rees, Elle nous orfre aussi eles cenlaines de ser­mcnlS de fidél ité vassal iquc qui nOllS exposcl1l avec la plus ext reme minuli e les nouve lles reg les de la dépenelanee el don!. eelle fois , I'équi valent exact pcut elre trollvé en Langucdoc Ol! en Provence, ces terres soeurs de la Catalogne Ol! l"inlluence barcelonai se se ma­nifeste aux XI-X II sie.cle avec une force qui n'a sans dOULe pas été encore sufTisammenl mi se en évidence. Quant ü dire quc I'avene­ment du féodalisme ne concernc qu"tme mincc élile socia le. ce lle des barons e t des eheva li crs, c'est oublier, par exe l1lpl e , qu'en Catalogne - mais auss i en Languedoc et en bien d'autres lieux­le paysan pretait lui aussi hommagc. qu'il tenait souvent sa lcnure a fi el', qu'il étail un homofide/is, voire un homo so/idus, Plus généra­lement encore. la elocllmentation catalane eL occ itane - a savoir les chartes, mais auss i les lextes liltera ires- nous ense igne que c'est tout le ehamp de la sociabililé , voire l1lel1le de I'affecti vilé qui a élé pénélré par les usages réodaux: l'amour courlois, auquel les hi slO­riens el philologlles catalans ont consaeré tant d'études éminenles, inaugure une nouvelle relation de l'homme el de la fe ml1le et cette re lati on esl form ali sée par le rituel réodal. par le geste de I' homma­ge el par le service de la damc, On peul meme se de mander si la dame n'est pas ¡ci la figure emblematiqlle du pouvoi r seignell rial, eI 'un pouvoir qui demande a elre aimé et révéré par les vassaux qlli

- 27 -

Page 25: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

le servent. Á sa maniére, poélique el non juridique, le corpus liué­raire de languc d 'oc présenlc bien des aspecls d'un code féodal. 11 en va de méme dans le domaine de la sensibi lité religicuse. de la rclarian de r homme a Dieu - Dicu désigné cot11me Seigneur- . auqucl 011 s"adresse aussi maintenanl par le geste de I"hommage. ce lu i de la priére mains joinles qui fait abandonner la vie ill e aUitu­de de I'oranl anlique. bras écarlés. Enfin, c'esl la vie fami li ale el le­mcme qui se lrouve alTeclée par les praliques féodale s, le régime slIccessoral des fiefs finissant par s' imposcr en privilégiant "héri­lier unique. ¡- /¡ereu, alors que la vieille loi wisigothique prescrivail I'éga lilé entre lous les enranls, gan;ons el fili es,

Pcul-on croire qu'un tel bouleversemenl de I'organi salion sociale, que de lels changemenls dans I'ordre des valeurs el dans celui des comportcmcnts se saient opérés dans la dOllceur. par évolution in­sensible" Faul-il rejeter I' idée de soubresauls el s' interdire les ter­mes de «Révolutiol1» Ol! de «Mutatian réodale»? Sur ce paint enCQ­

re. le s textes ea lalan s nou s éc laire nt , qui nous monlre nl le s al'frontemenls qui se som proeluils dan s les années 1030- 1060: ré­vo lles des barons contre les CO I11les. bien sOr: mai s aussi guerres enlre chateaux renelues iné luclables par le recrulement massif ele lroupes de cavalicrs vassaux allac hés achaque donjon el lOlale­menl voués au mélier des armes: enfin expéditions punitivcs COlltl·C ceux qui refusaient l 'ordrc nouveau el ne se rés ignaient pas a leur assujettissemenl. Et. a leur propos. les chartes de nous parler de mai sons incendiées. de corps mulilés, d' yeux arrachés, Mai s les tex les nous e1i scnl auss i les efforts, qu'aujourd ' hui nous qualilie­rions d'humanitaires, cntrepris pour tenter d'apaiser la cri se el de proléger les viclimes, Ainsi délimite-t-on des espaces d'asile au­tour des églises. les sagreres. qui sont a I'origine de beallcollp de vill ages calalans aClucl s, Ainsi, plus gé néralement se déve loppe le mou ve menl de la Paix de Dieu, mouvemenl qui certes n'cst pas spéc ifiquemenl cata lan , mais dont I'exemple calalan permel de comprendre les mOlivations Cl les modalilés, Les documenls mon­lrent enfi n commenl les COlllles de Barcelone ont su trés vile el trés inlelli gemmenl comprendre les opportuni lés que leur olTrail la nou-

- 28 -

Page 26: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

velle conjoncture pour reconstruire leur pouvoi r, commcnt ils ont rebiíti ce lu i-ci sur des bases nouve lles et I'ont conforté au point d'édifier un véri table Élat: c'est la I'histoire de la genése de I'État catalan , fon bien rClracée par mon ami Thomas BissOIl, qui a vu fon jusLcment en lui I'un des premiers ÉLats modernes d'Europe, avec l ' Élal anglo-normand.

La défense et illustration de la Mutati on féoda le i\ laquel le jc viens de me livrer n'a pas pour but d' introduire un 1l0llVeaU dogmc dans I'historiographie médiévale. Les modal ités de la transition entre le Haut M ayen Age eL l ' Age féadal sonL, bien entendu, suscepLib les d'étre révisées, peuL-élre profondément, en fonction des progres de la recherche, Ce que j 'ai voulu montrer c'est commelll un phé­nomene observable dans J'histoire calalanc pcul. apres avoir élé dé­celé et élUdié aill eurs, devenir un ja lon majeur de I'histoirc curopé­enne. e'est en ce sens que la Catalogne. en misan de la richessc de ses archives, de la précision dcs documents dont elle dispose, en raison aussi de la clarté avcc laquelle, en ce pays de I'écrit eL du droit , se manifestent les pul sations du destin des homlnes. a vaca­tion a devenir I'un des observatoires pri vilég iés dc I'histoire des sociétés curopéennes.

L'erreur de certain s anciens historiens de la Catal ogne a été trap SOllvent d' interpréter I'histoire catalanc a partir ele modéles impor­Lés -par exemple. celui de la féodalité dile «c lass iqlle»- , voire meme de I'expliquer en pri vil égiant ou tranc ierement les influences étran geres. 11 ne s'ugit pas ici de nier ces intluences et de revenir a une histoire catalano-catalane, ce qui constituerait une régress ion inadmissible, Mais si la Catalogne a sllbi des influcnccs, elle en a excrcé, Définir un modéle cata lan d'évoluLion elc la soc iété méd ié­vale et cssayer e1'en di scerncr les traces hors de Catalogne, vo ilü la tache que je me suis depui s tQujours assignée. El jc constate avec joie qu 'aujourd'hui d'autres, parmi mes collegues. parmi mes éle­ves, oeuvrent effi cacement dans ecHe voie . C'est vers eux que j e me tourne pour finir. Si j'ai évoqué mes maílres en commen~¡jnt ce di scours. ce SOI1l les chercheurs actuels el a venir que je voudmis

- 29 -

Page 27: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

citer mainlenanl. Mes colJegues barcclonais LOut d'abord avec les­quel s je poursui s depuis longtemps une collaboration amicale el fé­conde, Fai déja prononcé le nom de Manuel Mundó; qu 'onme per­me lle d'ajoute r ce lui de Miquel Barce ló , spéc iali s te universellcment reconnu des relations islamo-chrétiennes, ce lui de Manuel Riu, aussi impeecable archéo logue qu'hi storien, et - Iasl bU/IIOI leasl- cclui de Josep Maria Sa lrach qui , sur tanl de points, a judicieusement affiné el prolongé les résultats de mes propres re­cherches, Mes pensées von t lout aussi vers de plus jeunes que je me permels de eonsidérer un peu co mme mes di sciples cal' il s ont travaillé a Toulollse SQUS ma direction: Ramon Maní, qui a large­ment renouvelé I'hi sloire du diocese de Gérone aux X-XI sieeles, et L1uís To Figueras dont la these remarquable présente dans toute sa clarté le mode le cata lan d 'évoluli on des structures ramiliales aux X-XIII siec les. II ya enfin ---:ie ne saurais les oubli er- de plus jeunes encare. dont les recherches en cours, si 011 en juge par leurs prémiccs. son l destinées a apporter bien des éc lairages nouveaux a I'hislOire cala lanc, cn son age pré-féodal el féodal. Cest en c itanl leurs noms 0" se me lenr les sonori tés catalanes et fran~a i ses que je me plai s a lerminer ce di scours: Lydia Martínez, Rol and Viader, Pere Benito i Mon clús, Henri Dolsel. Núria Jornel, Laure Verdon, Corinne Chayé, Aymat Catarau ... Cest a eux et a d 'uulres a venir, futurs hi stori ens de la Catalogne el de l' Europe, de la Catalogne dan s l'E urop e, que je dédie I' ho nn e ur que vo us me faite s aujourd ' hui .

- 30 -

Page 28: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

CURRICULUM VITAE

DE

PIERRE BONNASSIE

Page 29: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Pierre Bonnass ic

Élat civil Né le 24 Nove lll bre 1932 á Rignac (LOl) Marié ¡, Yvonne Rodrigo Deux enfants

Adresse professionnelle Uni versité de TOlllo llse-Le Mirail UFR d' Hi sloire 5 all ées Amonio Machado 1058 TOlllo ll se

Adresse personnelle 42 rue POll villon 3 1300 TOllloll se

Éducalion Lycée Galllbetta, Cahors, 1943- 1950 Lycée Henri 1 V. Paris, 1950- 1952 Faculté des Lettres e t Sciences HlIlllaines, Toul ouse. 1952- 1955

Titres 1I1liversitaires Agrégation d' Hi slo ire, 1957 Doc toral es Letlres. 1973

Enseignement Ma¡tre d'in ternm, Lycée de Cahors. 1952- 1953 Lycée de Toul ouse. 1953- 1957 Professe ur, Lycée Sa int-Charles. Marse ill e. 1957- 1959 Professellr, Lycée Pierre-de- Ferlll al. Toul oll se. 1961 - 1962 Assistant. Fac ulté des Lettres. Toul ousc. 1962- 1966 Maltrc-Ass islan1. FaclIl té des Lett res. TOll lousc. puis Uni versité de TOlllouse- Le Mirai l. 1966- 1974 Maitre de confé rences. Uni versité de Toul ollse-Le Mirail . 1974-1975

- JJ -

Page 30: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Professeur sans chaire, pui s de 20 c .. Univers ilé de Toulouse­Le Mirail, 1975- 1980 Professeur de 10 classe dcpuis 1980

Principaux cours, séminaires, conférences dispensés sur invitation

Franee: Co llege de France (séminaire de G. Duby) ENS de Saint-Cloud et de Fontenay (cours d'agrégation) Univers ilés de Paris 1. Bordeaux 111. Montpe llier 111 (cou rs d·agré­garion), Universilé d' Antilles-Guyane Centre d'Études Supérieu res de la Civili sation Méd iévale. Poitiers (sé minai res) Espagne: Universitat Autonoma de Barcelona (co nf.), Universitat de Barcelona (conl". ), Institut Fran~a i s de Barcelone (eonf.). Un iversidad de Granada (séminaire), Uni versidad de Santiago de Composte la (séminaire). Allemagne: Université de Gbttingcn (séminaire) Sui sse: Uni vers ité de Geneve (eours) Ita lie: Éco le Fran~a i se de ROll1e (conf. et séminaires) USA: Uni versi ty 01" Masaehu sse ts, Amherst (sé ll1in a ires). Un ivers ity of Californi a, Berkeley (cours el sé ll1inaires)

Participation a des organismes scientifiques

In stitut d 'Estudi s Catalans (mem bre assoeié) Comité National du CN RS (Commission 40). 1978-1 986 Conseil Scienlil"ique de l'U ni versité de Toulouse- Le Mirail , 1986-1990 Conseil Seientifique de r URA-CN RS 247 (Et udes Méridionales) Conseil Seientifique du GS-ENRS 094 (Sociétés el cadres de vie au Moyen Age) Conseil Seientifique de la Casa de Velázquez. Madrid. 1985- 1989 Conse il de Perfecti onnemenr du Centre d' Érudes Supérieures de la Civili sation Méd iévale, Poiliers

-34 -

Page 31: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

Comité Scientifique eles Journées Inte rnational es de Fiaran Conse il d' Aelmi ni stration du Ce ntre National d' Étudcs Cat hares, VilIegly Com mi ssion de Spéciali stes (Hi stoire) de J'Uni versité de Toulouse­Le Mirail Commission de Spéc ia li stes (Hi stoire) de l'Un iversité eJe Pari s VII Co mmi ssion ele Spéciali stes (Hi sto ire) eJe J'ENS de Sai nt-C loud­Fontenay

Direction et animation de revues el colIections

Secrétai re de rédaction ( 1962-1974), pui s co-d irecteu r ( 1974-1991) , pui s prés ide nt eI ' hon neur eJu comi té de rédac ti o n de s Allllales d" Midi Membre eJu comité de rédaction d'Arciléologie dll Midi Médiéval Membre du com ité ele rédacti on d' Heresis Membre associé du comité ele rédaction eI'Acta /¡ istorica el arChCf)­logica Medievalia (Barce lona) Membre assoc ié du co mité de rédacti o n eI'Allales de Histo ria Allliglla Medieval (Buenos- Ai res) Directeur de la co llectioll hi storiqu e Tell1plls aux Prcsses Universitaires elu Mirail

Prix scientifiqucs

Prix Gobert eJe J' Académie eles Inscriptions et BelIes-Lcttrcs Prix Cata lo ni a de J'lnstitut d 'Estudi s Catalans

LISTE DES PUBLICATIONS

Livres

La orgalli~acióll del u'abajo ell Barcelolla a jilles del siglo xv, Barcelona, Consejo Superior de Invest igaciones Científicas, 1975, 239 p.

- 35 -

Page 32: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

La Calalogne du milieu du X a la fin du XI siecle: croissance el mulaliolls d'ulle société, Toulollse, Publications de !'Univers ité de Toulouse-Le Mirail, t. 1,1975,522 p" t.ll, 1976,523 p.

Traduction en langue catalane: Catalul1ya mil Gnys ellrera, Barcelona, Edicions 62, t. 1, Economia i soc ietat pre-feudal, 1979, 447 p., t. 1l ,Economia i societat feudal, 198 1,458 p.

Traduction en espagnol: Cata/una mil {l/lOS atrás, Barcelona, Ediciones Península, 1988.

Réédition (allégée et remaniée), Paris, Ed. Albin Michel, 1990, sous le titre La Catalogne au lournanl de l'An Mil, 500 p.

La capilulalion de Raimond VII el la fOlldalion de l'Universilé de Toulouse (1229), Toulouse, Publ. de l'U niversi té de Toulouse-Le Mirail, 1979,70 p. (en collaboration avee G. Pradalié).

Les cil/quanle lIlols-clés de I'hisloire médiévale, Toulouse, Ed. Privar, 198 1, 225 p.

TraduClion espagnole: Vocabulario básico de la historia medieval, Barcelone, Ed. Crítica, 1983, 246 p,

Traduction portugaise: Dicionario de historia medieval, Lisbonne, Ed. Dom Quixote, 1985,2 13 p.

From Slavery lo Feudali5m in Soulh Weslel'l1 Europe, Cambridge Universi ty Press, Past ancJ Present Publieations, 1991 (reeueil d'ar­tieJes, dont trois inédits), 352 p.

Articles

«Contrats d'affretetnent et commerce mari time a Barcelone al! XVI I

siecle», dalls Revue d'Hisloire Éconol11ique ef Socia/e, t. XXV. 1957, p. 255-265.

-36-

Page 33: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

«Une famille de la campagne barcelonai se et ses acti vités économi ­ques aux alentours de l'An Mil», dan s AI/I/ales dI/ Midi, t. LXXVI. 1964, p. 26 1-302. (t rad. anglai se dan s: Earl." Medie",¡/ Sacie/y, ed. Sylv ia L. Thru pp. New York , 1966).

«Un eontrat agraire inédit dll n10nasteTe de Sant C lIgat (28 aoüt 1060)>>, dans Al/l/ario de ES/l/dios Mediel'ales. t. 111. 1966. p. 441- 450.

«Les convcntian s féodales dans la Catal ogne dll XI siecle». dans AI/I/ales dI/ Midi (Colloque international sur les structures soc iales de I'Aqllitaine, du Languedoc el de l'Espagne au premier age féo­dal), t. LXXX, 1968, p. 529-561.

«Des re ru ges monlagnard s allx É lat s p y ré n ée n ~» , dan s Les Pyrénées: de la lIIontagne ir /'holllllle, saus la dir. de F Taillcfer, Toulouse, Pri vat, 1976. p. 103- 163.

«Hi slOire d ' un pays, hi stoirc d'une vie: Claudia Sánchez Albornoz et les origines de la nation espagnole». dans Le /Woyel/ Age. 1977. p. 303-3 12.

«A pro pos d ' un ouvragc réce nt : le Latium au cocur du Moyen Age» . dan S I?ewle His/oriql/e. 1977. p. 491-500.

«Le vignoble cata lan au x alentollrs de l' An Mil», dans Le \';n (lU

Moyel/ Age: !,rodl/e/iol/ e/ !,rodl/c/el/r" (Actes du 11 Congres de la Société des Hi stori cns Médi év istes), Grenob le, 1978, p. 275-289.

«El fClIdali sme eatala», dans E/s orígel/ s de /a nació ca talana (L' Aven\" Barcelona), 1978, p. 32- 38.

«La monnaic el les échanges en Auvergne el ROllergue allx IX-XI siec les , eI'apres lcs SOllfces hagiographiqllcs», dans AI/noles du Midi, 1978, p. 275-289.

-37 -

Page 34: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

«L' Occitan ie: un État manqué?». dans L' H istoi re. juillet-aolit 1979, p,31-40,

«Du Rh6ne a la Gal ice: gencse el modalités du régime réodal», dans Slruclnres (éodales el f éodali.l'lIIe dans /'Oecidellf /l/édilerra­lIéell, Rome. Éc~ le Fran~aise, 1980. p. 17-55.

<ddéologie tripartite et Révo lution féodal e», dan s Le Moyell Age. 1980. p. 251-273.

«Les descriptions de forteresses dans le Livre de,..,' Miracles de sain­te Foy de COl1ques». dans A1élanges d 'archeologie et d 'h isloire en I'/¡(/l/ll enr dl/ Doyell Mic/¡el de Boiiard, Pari s, 1982, p. 17-28.

Prérace au Iluméro spécia l de la revue MOfllllllCl1lS HislOriques sur Lallgnedoc Ronssilloll . num. 127, juin-juillet 1983. p. 2-5.

«Les communaulés rurales en Catalogne et dan s le pays valencien (tX milieu XIV s.). dans Les COIII IIIl/llaUlés villageoises ell El/rape oecidelllale (co lloque internati onal de Fiaran). Fiaran IV, 1984, p, 79- 11 6 (en collaboration avec Pierre Guichard).

«Cataluña del siglo VIII al final del XII: crecimiento económico, reudali zac ión, independencia política», dan s Hisloria de los I}l/e ­hlo." de ESPQlla. t. 11 , Barcelona. 1984. p. 227-250.

«Le Lemps des Wisigoths», ch. I de l' Hisloire des Espagllol.l' (sous la dirccrion de B. Bennassar). t. l . Paris. A. Co lin, 1985, p. 15-52,

<<Émcrgence de la Catalogne», ch. IV de l ' Hisloire des espagllols, ibid .. p. 159-184.

«La Catalognc a mille ans», dans L 'His loire, núm . 79,1985. p. 38-46.

«La soc ietat feudal catalana». dalls Girolla dil1s la !ofmació de

- 38 -

Page 35: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

/' El/ropa /Iledieva/. 785- / 2/3, Giro na. Museu el' H iSlóri a, 1985. p.60-64.

«La genese et la premiere expansion du féoda lisme catalan (jus­qu'a 1150 env.»). dans Lo ./'ormoc;ó i expwIsió del j'eudafismc ca­ta/el. ACles del co l·loqui inlernacional de Giron" (gener ele 1985). Gérone, 1985, p. 7-26.

«Les soe ielals med ieva ls ve rs l' Any Mi!>,. elans L 'AI'el/ r. num. 82. 1985, p. 60-64.

«Survie e l ext inction du régime esclavagis le dans I'Occidcnt du Ha ul Moyen Age (IV-X I S,)", elans Cl/hiers d e Cil'ilisotiol/ Médiéva/e, l. XXVIII, 1985 . p. 307-343 .

«Le cOlmé de Toulouse elle comlé ele Bareelone du elébul du IX au débul du XIII siec le (801 - 121 3): esq ui sse eI'hisloire comparée" . dans Acles del VlIile Col·/oqui de Llengua i Litera /llfO Culo/aneJ, Publieae ions de I'Abadia de MOlllserrat, l. 1. 1988. p. 27-45.

«Consommation cI'alimenls ¡mmoneles el cannivali sme de survie dans I'Oceide nl elu Haut Moyen Age". dan s AI/I/a/es ESe, sepl-Oel. 1989. p. 1035- 1056.

«Culture e t socié té dans le eomté de Toulouse au Xt t sice!c>,. dans De Toulol/se (( Tripa!;: la puissallce lOIl/ollsaine au XII siecle. Toulouse, Musée des Augustins. 1989. p. 29-38 .

«D' une servitude al' aulJ'e: les paysans du royaume (987- 1 03 1 )". clans La Fral/ce de /'AI/ Mi/, sous la clir. de R. Oelorl, Pari s, Le Seuil. 1990. p. 125- 14 1.

Préface a: Michel Banniard. Gel/ese cu/t l/telle de {,Elfrope, V-V III s .. Pari s. Le Seuil, 1989. p. 5-9.

«S upervi ve ncia i ex tin ció del rcg llll esc lavi sta a rAll a Edm Mitjaml". dans L 'Avellr . núm. 13 1. 1989, p. 22 -31.

~39 ~

Page 36: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

«Les AI/I/ales du Midi ou Cenr ans de recherche», dans Annales du Miidi: anlllOlogie du Cenlenaire (1889-1989), Toulouse, 1989_1. '­p. [-XlV.

«Marc Bloch, hi storien de la servirude: rénexions sur le coneept de "c lasse servilc" ». dans Marc Bloch aujourd'/1lIi: hisloire comparée el Sciences Sociales, Paris, 1990. p. 363-387.

«La croissance agricole c1u Haut Moyen Agc dans l 'Espagne du Nord-Est e t la Gaule du Midi: ch ronologie, modalités, limites». dans Fiaran X: La croissal/ce agricole du Ha/ll Moyen Age (Acres des X Journées Internarionales d' Hi stoire), Fiaran, 1990, p. 13-35.

«L'éveque, le peuple et les sénateurs: scenes de la vie ir Cahors d'apres la Vira Alllbrosii», c1ans Annales du Midi. 1. 102 (Cadres de pie el sociélé dam le Midi lIIédiél'a/), 1990. p. 209-2 18.

«L' Aqu itaine et l'Espagne aux V-VIII siceles : sur quelques grands problcmes d'hi sto ire et d'arehéologie», dans ACles des VII }ournées Inlernalionales d'Archeologie l\IIérOl!ingiel1l1e, Toulouse, 1985 . Pari s. 1991.

«Introcluction a Fronlieres el espaces pyrénéens {lU A1oyel/ Age» (travaux réu ni s par Ph. Sénae). Perpignan. 1992. p. 9-14.

«lntroduClion a La Calalogne el la Frailee l\lféridionale Gutour de I'AI/ Mil » (Aetes du Co ll oque de Ba reelo ne, 1987), Barcelone­Pari s. 199 1. p. 11 -20.

«Sur les origines historiqucs de la Caralogne: quelques remarques et orientations de recherche)), clans Sil1lpOSitflll Jll ler/raciol1al sobre els Orígells de Cata/¡",ya ISegles VIII -XI), Barcelone. 1992. 1. 1 , p.437-446.

«Les paysa ns du royaume frane au temps d ' Hu gues Capet et de Robert le Pieu x (987 - 1031 )>> . dan s Le roi el SOIl royal/lile al/lOar de

- 40 -

Page 37: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

I 'A II Mil (Acres du Colloque InrernaLional de Pari s, 1987), Pari s, 1992, p, 11 7- 130.

«M aconnais, Lerre féconde (a propos du li vrc ele G. Bois, La /1/ula­lioll de I 'A n Mi!) >>, dans Médiévales 2 1, 199 1. p. 39-46.

Articles sous presse (parution en 1993)

«L'espace loulousain (Touloll sa in , Qucrcy, Roucrgue, Albigeois, COtlllll in!!cs)>>, dans Les sociétés méridionales {lu/our de /'An Mil: réperto ¡;e des sources el doclIm.ellls comm enlés , Éd iti ons du CNRS, 1993.

" Une nou velle hérés ie eSL née en ce monde» (en co ll. avec R. Landes) dans Les sociélés lI1éridionales aulour de l'An Mil ... , Oll V. cit.

«L' ensagrera111enl: la concentration de I' habitat dans le "cercle de paix " des ég li ses en CaLa logne eL dan S la Fra nce du M idi (fin X-XL s.» >, dans L'environnemenl des églises el la lopographie religieuse des call1pagnes m.édiévales (111 Congres Internationa l d' Archéolog ie M édiévale), PublicaLions de l'Unive rsiré d' Aix-en­Provence.

«Le clergé paroissial aux LX eL X siec les dans les Pyrénées ori enta­les eL cenLrales» (en coll. avec J. P. IlIy), dans Le clergé rural dans l 'Europe médiévale el moderne (X III Journées InLernari ona les d ' Hi sroire, Fiaran , 1991 ).

«Le rappon de I'homme a la Lerre ou les deux sen s du moL culture» , dans Mélan ges e/ll 'hollneur de Georges Duby, Milan-Pari s, 1993.

«Liberté/Servitude», dans Les caracteres originaux de , 'Oecidenf Médiéval, sous la direcrion de J. Le Goff eL J. CI. Schmitt , Pari s, Ed. A. Fayard, 1993.

- 4L -

Page 38: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

«La Ii ttératu re hagiographiq ue dans le Sud-ü uest de la France de 930 a 11 30 env.», dans Hagiographies, sous la dir. de G. Phili pparL Brepols, 1993.

Traduction en cours

En espagnol: Estructuras y mutaciones sociales en la Europa me­dieval (siglos VI.XIII), recueil d 'articles, env. 250 p. , a para¡tre en 1993 aux Ed. Crít ica.

En basque: Les 50 lIlo/s-clés de I'his/oire médiévale, a paraltre en 1993 aux Ed. Ga'lak Argitaldaria, San Sebastián.

En italie n: «Le rapport de I' homme a la terre ou les deux sens du mot cultu re», dans OUV. coll ectif, Ed. Laterza, 1993.

En j aponais: «Survie et ex tinction du rég ime esclavagiste dan s I' ü cc ident médi év al» , a para¡tre dan s Keizai'roll sshu, rev ue de l'Uni versité d'Aichi , 1993. «Marc Bloch, historien de la servitude», ibid. 1994.

- 42 -

Page 39: U JU - ddd.uab.catddd.uab.cat/pub/honoris/148363/Honoriscausa_Bonnassie_a1993.pdf · PIERRE BONNASSIE DOCTOR HONORIS CAUSA .. UNIVERSITAT AUTÓNO~A DE BARCELONA 1~lmlüim!~~111 U

,

s