mitcsmiris..13ED.issix.74

DESEMBRE 1987

.. ...1 - I-'"--- W" .1 - ...9.L.- "-,- ■

Núm. 418 Any XXXV

25 anys enrera

30 de Desembre de 1962

El jove Baltasar Amen guai Marto-rell celebra la primera Missa solemnea l'església de Montuiri. Aquell diatot el poble va reviure go/os aquestesdeveniment, ja que feia nou anys imig que cap montuïrer havia arribatal ministeri sacerdotal.

2 DI VULGACIÓ

Podem menjar tords?

Dia 28 d'abril de l'anypassat les agències de no-tícies de tot el món sor-prenen a la gent amb l'a-nunci que la central nuclearde Chernobyl ha tengut unaavaria de conseqüènciesgreus. El nucli del reactors'ha fus i la radioactivitats'escampa per tot arreu.

Una setmana després ensarriben notícies que els nil'vols radioactius afecten elsaliments de tot el centre inord d'Europa. Per damuntles files Balears passen núvols amb radio-activitat, emperò molt poc carregats.

L'alarma no es produeix fins a l'octu-bre quan arriben els primers tords iestornells procedents de zones contami-nades. A un tord ucranià se li ocurreixvenir a passar l'hivern a Mallorca i el go-vern davant un tord radioactiu i per afe-gitó comunista prohibeix de maneradrástica caçar aucells , menjar-los i ven-dre'ls.

De bell nou, enguany, han arribat elstords, els estornells i les cegues perpassar el fred amb nosaltres. Els primerstords que han vingut i que s'han agafatpareix que també són radioactius em-per?) manco que l'any passat. Supós queaquesta vegada les autoritats no diranres i podrem menjar tords legalment.

QUE ES LA RADIOACTIVITAT?

Be; i que és això de la radioactivi-tat? Refresquem un poc la memória.La radioactivitat és una emissió de ra-diacions per part d'un cos, com es aral'urani, que no es veuen, que travessenla materia i que afecten més o manco atot el que tenen devora. El efectes sónquímics i físics i a la matéria orgánica

PORTADASA FIRA TRES ANYS ENRERA

El primer diumenge de desembretornarem a reviure Sa Fira. Sa Plaça i

Es Dau seran els centres neuràlgics.

produeixen alteracions de moltes clas-ses.

Hi ha una radioactivitat natural queens ve del sol, dels estels i dels mineralsque són radioactius per naturalesa. Hiha una radioactivitat artificial que ensve de les centrals nuclears, de les bom-bes atòmiques, dels sistemes que em-pram els metges per diagnosticar (RaigsX) i també per curar, etc. etc.

Hi ha uns altres aparells que són comuna placa fotográfica que duen penjadales persones que treballen allit on hi haradiacions, com els hospitals, labora-toris, etc. La radioactivitat impressionala placa poc a poc i cada temporada esmira si el dosímetre, i per tant la per-sona que el duu, ha rebut molta o pocaradiació.

Com sabem on hi ha radioactivitat?Idó, empram tres mètodes per saber-ho.Hi ha un instrument que deim "beiger"que determina la presència de radioac-tivitat quan aquesta és bastant intensa.Es com un fotòmetre que amb la buscaens diu la radioactivitat que hi ha al'ambient.

Hi ha una tercera manera de deter-minar la radioactivitat. Es un mètodemolt sensible i només ho fan a laborato-ris molt especialitzats. Els tords que s'a-nalitzaren l'any passat es varen fer a unlaboratori d'aquests. La radioactivitatera molt baixa i un "beiger" no ho ha-gués senyalat ni de molt.

EFECTES DE LA RADIOACTIVITAT

I què fa la radioactivitat a les perso-nes? Simplificant molt podem dir que hiha uns efectes immediats i uns tardans.Els efectes immediats es donen quan laradiació és molt grossa. Hi ha vòmits,diarrea, febre, caiguda de cabells, can-sament, alteracions de la sang i fins itot la mort. Tot depèn de la quantitat.Hagués estat molt difícil tenir aquestsefectes a força de menjar tords.

Els efectes tardans són molt mês in-carts. Com mês radioactivitat més pro-babilitats tenim de sofrir-los, emperòen un cas concret no es pot dir res ambseguretat. Normalment són malalties decarácter cancerós com és ara, la leucè-mia i també l'envelliment prematur, l'a-parició de catarates i els efectes geneticso sia que afecten a les generacions se-güents.

Això no vol dir que si vireu menjarl'any passat molts de tords hagueu detenir per força qualcuna d'aqueixes ma-lalties, només vol dir que tenim mésprobabilitats. 0 sia que la radioactivi-tat a petites dosis pel cos humit no ésmaligna, emperò bona no ho és gensni mica.

Bé; però, podem menjar tords o no,enguany? Idó, mirau; si us considerauuna persona d'aquelles que convé deixarper raça, de ser que no fumeu, ni be-veu, ni teniu altres vicis, no en mengeude tords, perquè com he dit, la radioac-tivitat no és mai bona. Ara bé, si elstords amb col us agraden una cosade no dir i us conviden a menjar-ne,no digueu que no. Perquè aquest tordno us farà més mal que el cigarret o lacopa de conyac que prendreu amb elcafé.

MIQUEL RIERA ALCOVER

Quan ens trobam en plena època del tord i després de més d'un any de laprohibició de la caça, comercialització i consumició d'aquesta au per mor de lapresència de radioactivitat perjudicial per a l'organisme humà, publicam l'articleque l'epidemóleg Miguel Riera Alcover, Tècnic de Salut Pública, va difondre a"7 Setmanari" de Manacor, a la darreria del passat mes d'Octubre.

OPINIÓ 3

L'efectiva gestió de Bartomeu Tauler

Si en el passat número deBONA PAU a mode d'editorialpublicàvem un senzill esbós delque feu Bartomeu Tauler relacio-nat amb aquesta publicació durantel temps que fou Rector de Mon-tuïri, creim que també és deutenostre remarcar altres aspectes po-sitius referits a la comunitat mon-tuïrera, tant des de l'angle ecle-sial com des del purament seglar.

Els qui el coneixem bé sabemque és una persona activa, inquie-ta, preocupada pel seu entorn.Possiblement haurà estat una deles persones més completes queMonturri ha tengut la sort d'aco-Ilir. Ja des de totd'una va propul-sar una clara normalització lin-güística mitjançant les funcionslitúrgiques i les seves classes decatalà per adults.

Durant aquests anys que ha es-tat entre nosaltres, ha promoguto duit a terme directament nom-broses realitzacions o millores ques'han traduit en una contínua iampla activitat de la Parròquia.Com a fets més destacats cal citarIa cessió del camp de futbol al'Ajuntament, la cessió del localde Ca S'Escolà a la Tercera Edat,

Ia seva valuosa gestió per a la ces-sió de Ca Ses Monges i menjadorper a l'Associació de la TerceraEdat; les obres de reforma del'església, campanar i rectoria iIa més recent, encara no acabadadel tot, de la Sala Mariana. Hamostrat sempre el seu interéspels més débits i necessitats, di-rectament o mitjançant la Comis-sió d'Acció Social; les seves rela-cions i empenta cap el Club d'Es-plai i l'excursionisme; la seva preo-cupació per a la restauració del'orgue de la parròquia. Durantaquestas anys ha potenciat lacatequesi d'adults i nins i s'ha

Estimats: S'acosta Nadal; ho haureunotat perquè a tot arreu vos hauranofert loteria, la televisió anuncia les"caves" que les distintes firmes vosaconsellen consumir per les pròximesfestes. En el mostrador de les botiguescomença a haver-hi torró i prest estaraninstal.lades les bombetes Iluminoses a

Plaça i al carrer del Pujol. Ha començat

l'advent social publicitari i de mercati dins uns pocs dies vosaltres mateixosiniciareu les compres per a les festes.

La preparació de Nadal esté certa-

ment al carrer, però m'agradaria tambéque es fes a les vostres cases, i en els

vostres cors. Adesau-los amb il.lusió,

fent-hi un Hoc perquè hi pugui Mixer

Jesús.

He sabut que molts de vosaltrescelebren Nadal amb bulla i plats su-culents, per?) "passen" molt de Jesús,de la salvació que ens porta, del seu

missatge alliberador. ¿No veis que aixòes una contradicció? I el que és pitjor,

m'ha arribat a les orelles, que es torna

repetir el fet que mentre uns s'atipen

i beuen massa, són molts els qui passen

gana. Recordau el que deia fa 1952 anys

als cristians de Corint (11, 17-22) "Qui

format un nombrós equip de cate-quistes; s'ha creat el Consell Par-roquial de Pastoral i la Comis-sió Econòmica. S'ha desvetlatsempre a fi d'aconseguir unaefectiva participació de la comuni-tat cristiana en les activitats de laparròquia.

Quan arribá va dir que lesportes de la rectoria estarien sem-pre obertes a tothom, i així haestat. Amb tota seguretat podemafirmar que Bartomeu Tauler ési continuarà essent un capellàd'avui i al dia.

Onofre Arbona

voleu que vos digui, ¿que ho feis ben

fet? Idó no, en això no vos puc alabar".

No crec en les vostres felicitacions

nadalenques, si només són de paraula;

han d'anar acompanyades d'actitudsde sinceritat, diàleg, obertura i respec-te, i sobretot d'interès en fer de veri-tat feliç l'altre; però no només per les

festes —això seria cosa de tacanys imesquins— sinó també durant la resta

de l'any.

Vos desig que en aquest Nadal 87refermeu els lligams de la unió i l'amor.Pensau que si no ho feis així, la vingudade Jesús serà quasi debades.

Quan a la nit de Matines canteu el

"Glória a Déu a dalt del cel" afegiu-hi

"m'esforçaré per esser a la Terra una

persona que posi pau".

Finalment vos recoman que no ti-

reu les botelles buides de vi i de xam-

pany (de cava, que es diu ara), guar-

dau-les uns dies, i quan véngui el camió

de la Fundació "Deixalles", les reco-

Iliri. Així donareu feina a un grapat

de persones.

BON NADAL PER A TOTS!

Carta apòcrifaSANT PAU A LA COMUNITAT DE MONTUI . 131

4 ENTRE VISTA

Pere Orpí FerrerEl rector «solidari» que residirà a Montuiri

Coincidint amb la nova experiência de "Rectorssolidaris" li ha tocat fixar la residência a Montari aEn Pere Oro( Ferrer, un capellà nat a Capdepera fa51 anys. Va entrar en el Seminari després d'haver-s'hopensat be, tenia 20 anys. Es va formar en el sacerdocidurant 8 anys en el Col.legi de Nostra Senyora de laSapiència de Ciutat. I després se n'anà dos anys mésa la Universitat de Comillas (Santander) on es va Ili-cenciar en teologia. A l'acabament d'aquell estiu, el 8de Setembre de 1966 (festa de la "Mare de Nu delsMissatges") fou ordenat a l'església d'Artà; i tres diesdesprés la comunitat catòlica de Capdepera, amb mo-tiu de la missa nova es vestia de gala per rebre un nousacerdot sortit de entre els seus:

Estudià un altre curs i una vegada acabat fou no-menat rector de Peguera, Hoc on hi exerci" fins l'any1979 que fou quan se n'anà de rector a Son Maciàper a substituir a Bartomeu Tauler quan vingué aMontuiri.

Perquè els montuirers poguéssim saber mês detallsdel nou rector, per a BONA PAU li férem aquestespreguntes:

—Podries dir-nos, Pere, quina trajectória o evolució has se-guit des de la teva ordenació fins avui?

—Aquests anys han coincidit amb elpost-concili, i han estat marcats per l'o-bertura que va iniciar dins l'Esglésiael Papa Joan XXIII. He procurat anarevolucionant d'acord amb la trajectò-ria del món i de l'Església. El tractedirecte amb la gent, sobretot amb lajoventut, m'ha ajudat a donar passesendavant.

—Com et definiries a tu mateix?

—Som un home poc ambiciós, ambmolts de defectes i certa sensibilitatper l'art i els valors espirituals, moltexigent amb mi mateix, i disposat aestimar i servir els altres.

—Quins creus que són el paper i la LABOR A SON MACIA

missió del capellà enmig del poble? —T'ha costat molt deixar Son Ma-—Ha d'estar integrat dins el poble, cia?

ha de viure les alegries i preocupacions —An que s'estima no es deixa maide la gent com si fossin seves, ha de

del tot. Atli hi tenc molt bons amics

predicar l'Evangeli sobretot amb els amb els quals he conviscut durant mésfets, i ha d'estar principalment, com

de vuit anys. Hem compartit moments

Jesús, al costat del mês débil. feliços i moments desagradables, i aixòestreny molt els llaços d'amistat. Crec

—Sabem que tens moltes aficions. que la meva labor no està del tot acaba-En quines has pogut treballar més?

da, però també crec que bona part del

—M'agrada la música, la pintura,la poesia, l'excursionisme, etc. El quemanca és temps per cultivar tots aquestscamps. Tal vegada on més he treballatés dins el sementer de la poesia, espe-cialment com autor d'himnes i cànticslitúrgics en col.laboració amb un granmúsic i bon amic: el monturrer PareAntoni Martorell.

poble té el grau de maduresa suficientper a continuar-la. Si m'he decidita acceptar aquest canvi de residênciaI de responsabilitat pastoral, es perquèhe vist que, tant el Sr. Bisbe comels companys del nou equip, ho creienconvenient. Jo m'havia manifestat enfavor dels equips i no podia fallar, jaque sempre he procurat esser home deparaula. A més, deixar de viure a SonMacia no suposa deixar els amics quealla hi tenc, sinó fer-ne de nous.

—Continuaràs allà algunes tasques?

—D'acord amb N'Andreu Genovart,que n'és el responsable a nivell diocesà,de moment hi seguiré fent revisió devida amb els grups de joves i adults delMoviment de Pobles. Després d'uns anysde fer camí junts, no puc deixar-los enbanda. A més, i mentre pugui, estic dis-posat a donar una ma allà on faci falta.

El nou rector és Ilicenciat en teologiaHa estat rector de Peguera i Son Macià

Es autor d'himnes i cants litúrgics en coliaboració amb el P.Martorell

ENTRE VISTA

5

—Vdnc amb ganes de fer feina

—Pel que sé, Montuiri és unpoble polèmic i festós.

—Són els laics els qui han deportar la responsabilitat pastoral.

—Quina ha estat la teva labor ambels nins i joves?

—Ja el primer any començarem a ferexcursions amb un grup d'al.lots quevenien a fer d'escolà. Mês tard comença-rem a fer acampades i sortides més llar-gues i batiarem l'estol amb el nom de:"Els Rodamons". Amb ells hem trescatMallorca i Menorca, a peu i amb bicicle-ta. Ara ja són grans, però "Els Roda-mons" continuen, i esper que sabrantransmetre el seu esperit als al.lots mésjoves, que volen seguir pel mateix canif.Es pot dir que el grup ha donat com afruit una sèrie de realitats juvenils: unsquants fan revisió de vida i pertanyenal Moviment Cristià de Pobles; un d'ellsestudia en el Seminari Major; alguns hanpromogut la creació d'un Club d'Esplaii treballen com a monitors, etc. Totaim') ha estat possible gracies a que m'hetrobat amb uns al.lots molt vàlids i sansI amb uns pares que sempre han col.la-borat, perque han vist que tot això con-tribuia a fer poble i a madurar els seusfills, com a persones i com a cristians.

—Qui penses de la joventut d'avui?

—Crec que en els pobles hi ha unajoventut molt sana i sincera, però tambédesorientada davant el món d'avui. Esnecessari ajudar-los a trobar el seu camí.Això vol dir fer camí amb ells, aju-dar-los a treure a llum els seus valors ia posar-los al servei dels altres.

—Com t'has trobat amb ells?

—Molt 1)6, perquè m'agraden lespersones sinceres, que et veuen i t'apre-cien tal com ets. Malgrat la diferènciad'edat, els joves que m'han conegut mésd'aprop m'han considerat sempre unbon amic. Podem dir que entre nosal-tres no hi ha pa partit.

—Es veu que la teva tasca a Son Ma-cià ha estat prolífica, ha generat enfets concrets i activitats de tot tipus.Podries dir-nos algunes que no haginestat sols per als joves?

—A mês del meu contacte amb elsjoves, a Son Macià hem duit a termeuna série d'activitats de caràcter cultu-ral i de convivência: classes de llengua

A MONTLARI, (ILA?

—Després de totes aquestes tasquesque véns realitzant a Son Macià, segonsacabes de dir-nos i sense saber la tevaacceptació per part del poble de Montu-

ai, ¿amb quina il.lusió t'incorporesara en el nostre noble?

—En primer lloc vull dir a tots quevénc amb ganes defer feina, però tambétenc por de no poder donar tot el ren-diment que voldria, a causa de les me-ves limitacions. I en segon, que em fail.lusió treballar en equip, i sobretotamb aquests companys, als quals m'u-neix una forta amistat i una bona har-monia de criteris. Confii que ells m'a-judaran a tirar endavant.

(Continua a la ¡Mg. segfient)

A la Rectoria, on residira el nou rector, s'hi poden contemplar aquests dos arcsantiquíssims.

i de cultura de Mallorca a través del'Escola Municipal de Mallorquí de Ma-nacor, tandes de ball de Bot, excursionsde cap de setmana o d'un dia per atothom, festes populars, teatre, revi-sió de vida amb adults, etc.

Un moment de l'Eucaristia amb motiu de la presentació dels "rectors solidaris"a Porreres.

25 anys enrera

15 de Desembre de 1962

A la sessió plenaria d'avui, l'Ajun-tament acordà, entre altres obres ur-

gents, la,construcció de la nova Casa

de la Vila amb un pressupost de

1.822.449,44 pessetes, ia actualitzata l'any 1958 i l'Ajuntament hi apor-tara un terç del total.

A l'acta d'aquella reunió es feu

constar que d'edifici actualment

destinat a Casa de la Vila es troba en

estat ruïnós i no hi ha cap de les se-

ves dependencies que reunes qui

condicions per a la finalitat a la qual

es destina. Aixd, i el fet que durant el

darrer terç del segle passat s'acor-

das la construcció d'una nova casa

per a l'Ajuntament, per trobar-se en

ruines l'existent, cosa que encara no

s'ha duita a terme, prova mós que su-

ficient com és de necessária i urgent

aquesta obra.

(Cal recordar que les obres no co-

mençaren fins a principis de 1967 i

s'inaugura el 14 de gener de 1968. 0

sia, que ja érem al darrer terç del se-

gle següent al primer acord d'unanova construcció).

6 ENTREVISTA

Pere Orpí,rector «solidari»(Ve de la pag. anterior)

—Quina idea tens de Monturri?

—Només conec el poble a travésdel que he sentit a dir a En Tauler i EnGenovart, i que tal volta es podria re-sumir en dues paraules: polèmic i fes-tós. Pen!) preferesc esperar a formar-meuna idea a través del contacte directe.

—Coneixes alguns costums, persones,etc. de Montu Fri?

—Conec alguns elements del seu ricpatrimoni cultural, com són els Cossiers,el poblat de Son Fornés, etc. Conectambé algunes persones amb les qualshe coincidit esporàdicament o sobretotanant d'excursió amb l'Estol Vidalba.Es una primera passa de cara a conèixeraltra gent i les realitats del poble.

—Pel que saps de Monturri, ¿quinspunts de comparació faries amb SonMacià?

—A Son Macià li podem aplicar tam-136 els dos adjectius esmentats abans:polèmic i festós. I ambdues coses lesconsider positives, perquè són senyal devitalitat.

—Quines diferències remarcaries?

—Montufri té més história i esta mésrelacionat amb els pobles de l'entorn,els del Pla de Mallorca. Son Macia ésmés recent (data de l'any 1919) i petiti es troba més aillat, si 136 viu obert a lamar a través de Cales de Mallorca.

RECTORS SOLIDARIS

—Què és això de Rectors solidaris oequips de capellans?

—Es una experiència recent, ja quenomés hi ha altres dos equips solidarisa Mallorca, un a Sóller i un altre a Ciu-tat. Consisteix en que els quatre cape-nails que formen l'equip serem a la ve-gada rectors de tres pobles: Montuïri,Porreres i Algaida. Procurarem planifi-car les coses de conjunt i mentre siguipossible ens repartirem les tasques in-terparroquials segons les aptituds ipreferències de cadascú.

-Es una ''curolleta" vostra, es una ma-nera de "rentar la cara a la gent"...o què?

—Más bé "què". La nostra voluntates treballar seriosament en equip. De

Segons En Pere Orpf, joventut icultura són els dos puntsprimordials per al futur

totes maneres el temps ho dirá.

—Què poden aportar, des del teupunt de vista, els laics a l'equip de pre-veres, a la comunitat cristiana, a tot elnoble?

—Molassim. Crec que són els laicsels qui han de portar la responsabilitatpastoral, a través dels Consells Parro-quials i altres equips de treball. No hand'esser un simples consultors o ajudantsdel rector, sinó membres actius i servi-dors de la comunitat.

--Tens alguns projectes immediats?

—De moment conèixer tot allò quesiguin realitats positives i en bé del po-ble, i mirar de col .laborar-hi.

—T'has traçat ja una línia definidaper a la teva actuació?

—Esser amic de tots. I voldria centrarla meva activitat damunt dos punts pri-mordials per al futur d'un poble: joven-tut i cultura.

— Qué diries als montuiiers en aquestsmoments de la teva arribada?

—Que tant jo com la rectoria estamoberts a tothom. I Déu faci que permolts d'anys.

Onofre Arbcma

Tercera Edat

NOCES OCRMATRIMONIALS

1937- 1987Dia 30 de desembre de 1937

es casaren

Jaume Roig Sunyer «de Campos»amb

Joana A. Miralles Riera«Porrerenca»

BONA PAU, amb motiu de lesnoces d'or matrimonials, s'uneixa l'alegria de tota la seva familia,els felicita i desitja que puguinviure plegats molts d'anys.

TERCERA EDAT

7

Vista del Teatre Pincipal el dia de la representació de "Don Juan Tenorio"per a la Tercera Edat.

dick> que s'hauria de recuperar per a laVila.

A MUMd'ençà que es plens de s'Ajunta-

ment es retransmeten per Ràdio Murta,es nostres regidors els preparen amb unasetmana d'anticipació. Lo bo és que so-vint surt millor s'assaig que sa funció.

-000-

▪ arribi una carta a sa rectoria anom de Sra. de Tauler Valens que deia"como persona atenta a los aconteci-mientos que le rodean, necesita Vd.una revista objetiva i completa... le in-vito a descubrir Ëpoca". En vista queIa dita senyora no apareixia, des de sarectoria se decidí enviar sa carta al re-mitent: "Difusora de información pe-riódica S.A." convidant an aquestaempresa a descobrir sa revista BONAPAU.

▪ l'any que ve —el 88— es preveuque hi hagi moltes noces al nostre po-ble. Bastants de joves que entretenien"Ia voga" deixant passar es temps, decop han decidit casar-se. S'única raóha estat veure lo molt que aprenen sesseves al.lotes an es curset de cuinaque es fa a "Ca ses Monges". Ara quetenen s'olla assegurada és més Ma do-nar sa passa!

—o0o-

qualcú es dedicà a comptar ses fal-tes d'ortografia des programa de safira i festa de Santa Cecilia. Algunafins i tot era simpática, com el "passe"de videos.

—o0o-

un fragment del programa "Re-tails" de Ràdio Murta es va haver degravar sis vegades degut a ses riallesque provocava un fragment des guióque deia aim': "hi ha altres classes deperdius: sa roja, sa perdiu grega, sa xe-rra, sa moruna: aquesta té cos arrodo-nit, ales curtes, pitera favada, amplibavarall blanc...". Na Xisca GomilaIlegia seriosament, però En Toni "Món"i En Miguel "Terric" bufaven a lestotes.

—o00 —

▪ serà molt dificil que sa guarderiainfantil estigui Ilesta quan pertoca. I

tampoc es tenen noticies des comença -

Dia 21 d'Octubre passat un bon nom-bre d'associats es reuniren per a celebrarles Verges. La festa va consistir amb una"bunyolada" on quasi tots hi varen par-ticipar i tenir oportunitat de fer bulla.Pere) la festa va cobrar força quan va-ren envestir les serenates. I encara queno ho sembli, es pot assegurar que elsnostres padrins ressucitaren aquesta tra-

ment de ses obres des nous vestuarisen es camp de futbol. Per la vila ja co-rren "xistes" i qualcú fa befa des quien són responsables. Fins i tot n'hi haque voldrien que BONA PAU s'hi"aficis".

EN XERRIM

EXCURSH5Dies després de les Verges varen gau-

dir d'una bona excursió. Pot dir-se querecorregueren el tros de costa de Mallor-ca que va des de Capdepera fins al Portde Manacor. Tornaren molt satisfets,sobretot de la visita que feren als jar-dins i palau d'En March a Cala Ratjada.

OPERA EN EL PRINCIPALL'horabaixa del diumenge dia 15 de

Novembre els associats assistiren en elteatre Principal de Ciutat, convidats pelC.I.M. a la representació de l'òpera"Don Juan Tenorio".

La majoria tornaren recordar amb sa-tisfacció aquells temps de joventut id'enamorament.

DIJOUS BOEnguany tornaren repetir la mateixa

"eixida" de l'any passat. Anaren a lafira del Djous Bo a Inca el 18 de Novem-bre. Però a l'hora de dinar, els montuf-rers, juntament amb els de Porreres,Algaida.Felanitx i Ses Salines —un mile-nar, en total— es reuniren a Son SantMartí on els esperava un suculent ti-beri com a colofó de la diada inquera.

REUNIÓ COMARCAL

Dia 18 del passat Novembre, la Juntade l'Associació tengué una reunió ambles altres de la Comarca del Pla. Allàes parli de la problemàtica de l'Asso-ciació i també es feu entrega de les no-ves cartilles sanitàries que s'han fetpels de més de 65 anys i es va començarpels membres de la juntes„A poc a poces repartiran a tots i aquesta cartillaserà la que en definitiva servirà per alsde la Tercera Edat.

FESTA DE LES VERGES

8 DE LA CASA DE LA VILA

INFORMES I COMUNICACIONSDesprés de llegida i aprovada l'ac-

ta de la sessió anterior el Batle donacompte de la visita oficial que ferentots els batles del Pla de Mallorcaals Presidents de la CAIB, ParlamentBalear i el CIM.

D'entre els temes plantejats caldestacar la intenció del Govern Autò-nom de posar en funcionament unaplanta de compost; la coordinacióde tots els policies locals i guarderialocal, i la mancomunització dels ser-veis socials, tècnics, professors d'edu-cació física, etc.

La visita dels presidents de' C.I.d'aquest Ajuntament al President dela CAIB, a efectes d'exposar-li els pro-blemes i qüestions que tenim plante-jats, tais com reforma i conservacióde la Casa de la Vila, servei d'aigua po-table domiciliària i depuracióresiduals, residência per a la TerceraEdat, adecentament i il.luminació delCementen, rehabilitació de la zonadel Molinar i microfilmació de l'ar-xiu municipal.

Visita al Conseller Gilet per a trac-tar el tema concret de la conservaciói reforma de la Casa de la Vila: caldestacar la possibilitat de que es sub-vencioni l'execució d'aquesta obra unavegada que es presenti el corresponentprojecte.

Nomenament de Joan A. RamonellAmengual com a vocal de la ComissióProvincial d'Urbanisme.

Visita al President de la Creu Rojaper a tractar de la problemàtica dellloc de socors a Montufri.

Enquesta sobre el transport públic aMontuiri i ingrés de la subvenció de"Sa Nostra" pel tancament del porxo.

NORMES SUBSIDIARIESSobre aquest punt, la corporació

per unanimitat va aprovar inicialmentla modificació de les Normes Subsi-diaries de Plantejament de Montuirii sotmetre l'expedient a informaciópública.

SON FORNESA fi de continuar les excavacions i

investigacions del jaciment de SonFornés la Corporació acorda ratificarel conveni mitjançant el qual la Con-

selleria d'Educació i Cultura es com-promet a aportar-hi 500.000 ptes.

SERVEIS DEL CEMENTE RI

La Corporació també va acordarratificar el contracte que té amb"Pompas Fúnebres de Manacor" per al'explotació dels serveis fúnebres imanteniment del Cementeni Municipalpel plaç d'un any o fins que aquestsserveis sien municipalitzats.

LLET A LES ESCOLESA fi de poder subministrar llet a les

escoles, l'Ajuntament sollicitarn dife-rents subvencions i per la seva part hiaportaria el 10 per cent de l'import.

REGLAMENT MUNICIPAL

Els diferents grups politics exposa-ren llurs punts de vista sobre la mo-dificació del Reglament Organic Muni-cipal. S'aprovaren alguns punts aixícom exposar al públic aquest acordperquè es puguin presentar reclama-cions i suggerències.

L'HOSPITAL DE MANACORLa Corporació, per unanimitat,

aprovar apoiar la construcció d'unhospital a Manacor i manifesti laseva adhesió formal a la "Plataformapor-hospital de Manacor".

CANVI DEL DIA DEL PLE

S'acordi també celebrar les sessionsordinaries el darrer divendres de cadames en Hoc del darrer dijous.

PRECS I PREGUNTES

El regidor Miralles Pizii exposi la pro-blemàtica sobre la salubritat de l'aiguade les Escoles, el mal estat de les canas-tres de bàsquet i l'adecentament de laplaceta de l'escola. El Batle contestaque es tendria en compte.

Davant l'aparició i distribució d'oc-tavetes pel poble firmades pel PSM ireferent a la pujada de les contribu-cions, el batle formula al regidor Sam-pol Mas la mateixa pregunta impresa:¿De qui és la culpa?.

CONTRIBUCIONS

L'Ajuntament informa que sobreIa pujada de les contribucions rústicai urbana el Govern Central va pujarun 5 per cent el valor cadastral.

El tipus també va pujar del 16 al20 per cent ja que el Tribunal Consti-tucional va anul.lar tots els acordsdels Ajuntaments i va fixar un soltipus per a tota Espanya, el 20 percent.

PRESSUPOST

L'avantprojecte de pressupost queestá realitzant l'Ajuntament per a1988 serà de 36.000.000 en Hoc de40 1) 00.000 que pujava el de 1987.

La partida de prestació personal,portes i finestres i comptadors a lesfaçanes no es posaran al cobrament.

En Sampol manifesti que l'únicafinalitat fou la d'intentar que la gent—que quan es feu la revisió del cadas-tre de la contribució urbana, essentbatle Joan Miralles, no va tenir unaactitud coherent, sinó mês 136 critics,destructiva i obstruccionista, donant-nos la culpa de la pujada d'aquestescontribucions— reflexioni i pensi sila seva actitud fou o no correcta.

Després d'haver tomat insistir enque les octavetes no tenien cap malaintenció, el batle indicant la mala in-tencionalitat de les octavetes, mani-festa que la pujada o augment de lescontribucions no l'ha realitzada pervoluntat pròpia l'Ajuntament, no te-nint-ne cap culpa, sinó mês 136 ha ven-gut imposat per Llei, ja que el valorcadastral augments el 5 per cent i eltipus s'ha fixat en el 20 per cent. Entot cas, si la Llei ens ho Permet elspropers anys estudiarem la possibi-litat de baixar-la.

El regidor Ferrer Mora plantejaIa qüestió o pregunta de com, quani qui pot utilitzar els símbols repre-sentatius de l'Ajuntament. Desprésd'un breu debat el batle demana queel secretari informi sobre el tema.Aquest digué que no té coneixementque l'Ajuntament ho hagi regulat enforma expressa, si bé , diu, que a ni-vell estatal i de manera general elsemblemes sols poder esser utilitzatsper les entitats que representen i noper persones privades.

L'Ajuntament informaResum de la sessió plenària del 29 d'Octubre de 1987

El Curset de cuina ha tengut molt bona acceptació entre les joves montuireres.Les que veim aquí no poden amagar la satisfacció.

RECTIFICACIÓ

QUINTOS DE 1988

NOTICIARI LOCAL

9

CONGRES INTERNACIONALDE PERSONES D'EDAT

Del 26 al 29 de Novembre se celebraa Hongria un Congrés Internacionalde persones d'edat. Era la primeraconvenció en la que s'establia un con-tacte amb els paisos de l'Est d'Europa.De tot l'Estat espanyol hi participarencinc representants i En Rafel SociasMiralles fou un d'ells.

Relevants personalitats, entre altresel Ministre d'Assumptes Exteriors deFranga i representants de la UNESCOi de la OMS, prengueren també part al'esmentat Congrés.

TALLER DE RADIO

Organitzat pels "Tallers de Comuni-cació i medi ambient" s'ha celebraten el Teatre Municipal de Manacordel 23 de Novembre al 3 de Desembreun taller de radio al qual hi han parti-cipat vuit components de l'equip deRadio Murta. La part teórica s'ha anatalternant amb la pràctica i sens dubtehauri ajudat a la formació radiofóni-ca dels membres que integren la nostraemisora local.

CURSET DE CUINA

Promogut per l'INEM (Institut Na-cional d'Empleament) es començà elpassat dia 9 de Novembre un curs decuina obert a aquelles persones sensetreball amb preferència a les de menysde 25 anys.

El curs durarà fins el proper mes demarg. Hi participen 15 matriculades amés d'algunes "oients" i es combina lateoria amb la pràctica. Dóna les classesun cuiner jove que nom Francisco Me-dina.

El Regidor del C.D.S. Guillem Ferrer,fa constar públicament l'equivocacióque es feu a BONA PAU en el passatnúmero i demana una rectificació en elsentit que ell no va firmar la "propostade convocatória d'un ple extraordinariper a reprovar l'actuació del batle perutilització de símbols i ben públics ambfins partidistes..."

Resta feta la rectificació.

Dia 15 de Novembre es feu a Madridel sorteig dels joves de la quinta de1988. Per les noticies que tenim no hiha cap monturrer excedent i els vuitque hauran d'anar a fer el servei militarl'any que ve són els següents:

(A continuació del nom incloeml'exèrcit on haura d'anar i el númerodel cridament).

Sebastià Amengual Nicolau (Terra) 5Miguel Febrer Mayo!

(Terra) 2Pau Rossinyol Munar

(Terra) 1Pere Joan Fiol Nicolau

(Mar.) 2Joan Mayo! Verger

(Terra) 5Francesc Manera Roscar

(Terra) 1

Sebastià Cloquell Gomila

(Terra) 4Antoni Ortiz Ferreira

(Terra) 5Cal dir que són molts mês els qui

nasqueren l'any 1969, però, per distin-tes raons no s'incorporen amb aquestaquinta.

Com fa tres anys, de bell nou es desitja a tots els qui visiten la fira, que efectivamentla d'enguany també sia "bona fira".

ix:Nombroses manifestacions de to;

La firaQuan quasi tots el pobles han

celebrat ja la seva fira, ve la deMonturri. Tal vegada un poc tar-dana, però el calendari de firesde Mallorca està molt saturati la nostra és la darrera. Es po-dria dir que és la fira d'hivernperquè pràcticament ja ens tro-barn en época hivernal encaraque disfrutam de diades de bontemps; i esperem que la d'en-guany no desmeresqui.

El poble aquest dia recobrabillantor i vida i neix dispost aacollir de bon grat els nombro-sos visitants que, fent pinyaamb els monturrers, ompliran du-rant les darreres hores del matíla plaça i els Moo d'exposiciói de concursos.

Si ens aturam a reconsiderarset anys enrera veurem que nofou molt difícil tornar emprendre

Les mostres de tota classe de bestiar tornaran omplir, com ve succeint desdeque la fira ha tornat reemprendre, els indrets de l'avinguda d'Es Dau i voltants.

Dins Mallorca, la nostra fira es molt cone-guda com la de "Sa Fira de sa Perdiu"

el poble

Una persona d'edat, com és Made,Rua, no manca a la fira de l'any passat.

EZAL EI 1F7classe nodriran la fira d'enguany

o vitalitzar la fira en aquesta no-va singladura. Els qui regien l'A-juntament l'any 1980, amb la col-laboració, aleshores, d'entitatsd'empenta com la Societat de Ca-çadors, la Cooperativa Artesanal,la Cooperativa Agrícola, i l'ajudade persones decidides que es res-ponsabilitzaren de les exposicionsi mostres de ca de mè mallorquíi eivissenc, de maquinària agrí-cola i industrial i vehicles de totaclase.., entre tots ho aconsegui-ren. I des d'aquella fira ja nos'ha tornat aturar.

Es que la fira ha d'esser unamescladissa del que el poble fai pot fer, del que reb i pot rebre.Hauria d'esser la mostra de totel que la terra dóna, tant en con-reu com en animals i plantesaixí com el que fa la menestra-lia. Si des d'una part es poguessinobservar els productes que ensvénen de fora a fi de poder apro-fitar-nos de les seves avantatges;

des de l'altra, la fira hauria d'esseruna expressió clara del nostre viu-re i del nostre somriure, de la nos-tra suor i del nostre reeixir, on

tampoc hi mancassin les atrac-

cions, la música, el ball... La firaho hauria d'aglutinar tot.

Onofre Arbona

ProgramaDISSABTE DIA 5 DE DESEMBRE

A les 19 h.. Exposició de cerâmica a l'oficina de "Sa Nostra", a càrrec de LinaLlompart i Fullana, de Ca N'Antiga".

A les 21 h. Conferència organitzada pel Club Columb6fil Missatger de Montuiii.Tema: "Característiques del colom standart".Passada de videos sobre columb6fila.

DIUMENGE DIA 6 DE DESEMBREA les 11 h. Passacarrers per la Banda de Música.

"IX MOSTRA DE SA PERDIU"Organitzada per la Societat de Caçadors de Montufri i l'Associació de Caçadors

de Perdius amb reclam.A les 9 del mati, a la Plaça Major s'obrirà la inscripció per a la perdiu i el xibiu.A les 10h. els jutges començaran a valorar les perdius i a puntuar segons el seu

plumatge , calentor, cant, posador, etc.Les perdius amb minor puntuació seran seleccionader per a passar al "paratsimulacre".

A les 12 h. Primer Concurs de Xibius de Tords.A les 13 h. Entrega de premis als guanyadors.

VIII EXPOSICIÓ I VENDA DE PRODUCTES ARTESANALSVifi MOSTRA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA I TURISME en Es Dau.VIII EXPOSICKS, CONCURS I VENDA D'OVELLES en Es Dau. Organitzat

per la Cooperativa Agricola de Montuni.I EXPOSICIÓ MONOGRÀFICA DE FOTOGRAFIES DEL POBLE DE

MONTUÏRIOrganitzada pels alumnes de 8è. Curs del C.P. Joan Mas i Verd de Montuïri.

EXPOSICIÓ —CONCURS DE RACES CANINES AUTÒCTONES DE LESILLES BALEARS - CA EIVISSENC I DE BESTIAR

Organitzat pel Club Espanyol de Ca Eivissenc i la Societat de Caçadors deMontu fri

Exposició i desfilada a partir de les 9 h. del dia 6 de desembre, a la pista Es Dau.Hi podran participar tots els cans eivissencs i de bestiar amb les seves varietats de

pel dur, en les següents categories: a) OBERTA: de 15 mesos endavant,b) JOVE: de 9 a 18 mesos, c) QUISSONS: de Sa 9 mesos.

Hi haura dos trofeus pels millors ca i cussa de l'exposició (Best-in-show).A les 13 h. Hi haura entrega de trofeus.La prova es regirà pel reglament de la Societat Canina.Tots els qui duguin cans a l'exposició-concurs, podran prendre part a la caçada i

torrada que tindrà Hoc a S'Avall el següent dimarts de Sa Fira, dia 8 de de-sembre.

A les 18h. Ball de bot a la Plaça Major.

A l'exposició de cerámica es podrit contemplar l'art plasmat damunt rajoles

12 ENTREVISTA

Lina Llompart Fu liana, de Ca N'AntigaPresenta una exposició de ceràmica amb nautili de Sa Fira

En el programa de la fira d'enguanyveim que Na Lina Llompart Fullana, deCa N'Antiga presentarà una esposicióde cerâmica a l'oficina de "Sa Nostra".Segons ella ens diu estarà oberta al pú-blic el vespre del dissabte dia 5 i totel dia 6, el diumenge de la fira.

Però volem saber algunes coses d'a-questa artista, i • es per això que fi for-mulam aquestes preguntes:

—Des de quan la teva afició a lapintura ia la ceràmica?

—Des de petits sempre vaig teniruna tendència a dibuixar, a crear cosesque tal vegada essent tan" petits no te-nien molt de significat, pent') mós enda-vant em vaig donar compte que alesho-res ja començava a agafar aquest camí.

—Anares a classes de dibuix, cerámi-ca, etc.?

—Sí. En el coliegi ja vaig tenir pro-fessors molt bons dels quals vaig apren-dre molt. A más del meu coliegi semprevaig tenir altres professors particularstant de dibuix com de cerámica (en ge-neral).

— On vares estudiar?—Als 12 anys vaig anar a l'Escola

d'Arts i Oficis, on vaig trobar dos pro-fessors magnifies dels qui em puc sentirorgullosa. Un d'ells era el pintor manor-gulf "Horrach". Allà em vaig donarcompte del que significava per a mii totel que estava relacionat amb l'art.

—Concretament en ceràmica, quancomen cares?

—Als sis anys ja feia els meus qua-drets de fang al costat de la mewl tia-també ceramista, amb la qual vaig co-mençar a conèixer la cerámica damuntrajola. I com que aquesta tècnica m'a-gradava, els meus pares em cercarenuna sèrie de professors per donar-meclasses particulars de cerámica.

—Estudiares qualque cosa en parti-cular?

—Vaig estudiar dos anys de dissenyi alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis,on encara estic estudiant.

—Com va sorgir la idea de donarclasses a Montu Oil

—Vaig pensar que aquí no existiacap tipus de classes extraescolars on elsnins poguessin expressar les seves ideesmitjançant dibuixos, en aquest cas da-munt rajoles; i em vaig decidir a pro-var-ho per veure com m'aniria.

— Quants d'alumnes tens ara?

—Vaig començar amb sis alumnes pe-re) ara ja en tenc 38, encara que d'edatscompreses entre els 6 i 16 anys, si ben'hi ha alguns de majors.

—Quin temps fa que ddnes classes aMontuii-i?

—Prest farà tres anys.

—Tens tots els nins a la mateixahora?

—No. Dividesc les classes en quatregrups de 12 nins i un de 14 nins. Els endon els dimecres horabixa i els dissabtesel matí.

—Com et sembla que anirà l'exposi-ció?

—F,sper que anirii be ja que estarà aun lloc molt centric, com es "Sa Nos-tra". Aix6 em fa suposar que les mares iels familiars dels nins vénguin a veureels treballs dels seus fills.

—0 sia que no ets tu tota sola la quiexposes?

—Jo sols exposaré una tercera part;la resta estará dedicada als nins que ve-nen a classe, ja que ells tenen una

molt més grossa que jo mateixa.

—Quines peces s'exposaran?—Principalment seran miralls de ra-

joles, palanganes, quadres i qualque ger-ro. Les meves ceràmiques tenen un estilantic.

—Ja per acabar, voldries dir algunacosa mis?

—M'agradaria que el treball que herealitzat al llarg d'aquests darrers me-sos sia ben reconegut.

En això també ho desitjam nosaltres.

Gabriel Gomila

CULTURA 13

El concurs literariDues notes volem exposar sobreel Concurs: rinterès dels alumnes—no minva gens— i el desenvolu-pament de la seva imaginació crea-dora. Els treballs rebuts ho proven.

MONTUÏRI HIPNOTITZAT

A Monturri vivia un home solitarianomenat Mateu, vivia a foravila.

Un dia, avorrit, va voler passar els"40", la ràdio va començar a fer unsrenous estranys que li provocaven son,fins que es va adormir. Quan es va des-pertar, es va trobar a una cambra tan-cada, damunt un Bit. Veia doble, quanse li va aclarir la imatge va veure un al-taveu a un racó del sõtil. L'altaveu vadir:

—Escoltau si us plau. Us trobeu alpol nord, baix terra. L'hem duit aquíper raons que aviat entendrit. Nosaltressom extraterrestres, però no li farem capmal. Abans de sortir poseu-vos la gra-nota térmica que hi ha sobre la cadira...el nostre organisme no pot resistir al-tes temperatures, i aquesta és Púnicahabitació que té el que els humansanomenen calefacció... us esperem alfinal de passadís.

El Mateu tenia por.Els marcians, així es feien dir, el

feren passar i Ii digueren que no hi ha-via res a tèmer.

El Mateu demanà que com haviaarribat allà.

—Hipnosi, yam interferir l'ona de lateva radio i et donàrem instruccions,hipnotitzat agafares l'avió, després dedemanar vacances al Hoc on treballes,i hipnotitzat caminares fins al Hocon et venguérem a cercar. Escolta...Hi ha un director de televisió, que se-grestant Radio Murta, i, pel mateixsistema que et yam hipnotitzar a tu,vol hipnotitzar tot Montutri i fer-ned'aquest un exèrcit amb qué dominarles Balears. La seva base secreta es unmolí abandonat, prop de Lloret. No-saltres et proven-ern de poders perquèneutralitzis la seva banda i evitis elseu pla.

Amb els seu poders en Mateu volacap a la base secreta, falten 15 segonsperque Radio Murta comenci a emetre.

Quan en Mateu entra i destrossal'aparell li tiren una xarxa magnetitza-da que anui Ja els seus poders.

Tothom abandona la base, menys enNicolau, que així es deia l'ajudant, ellli connecta la bomba al trocadisc iIi diu:

—Tria un disc, quan el teu disc acabi,

explotarà la bomba, als cinc minutsde 1 mitja la xarxa perdrà la seva air-rega magnética; mentres esperes potsraonar sobre el teu passat, pel teu futurno imports que et preocupis.

—La bomba ja deu haver explotat,pensa el Nicolau quan veu un tronc queimpedix el pas.

Al damunt hi havia el Mateu!Fa, mitja volta i troba la Guàrdia

Civil.—Però, com és possible? Tu toques

estar mort.—Aim- es, diu el Mateu.—El sistema era perfecte.—Pere) tenia un defecte, el disc es-

tava retucat.

MONTUÏRI, UNA MULTINACIONALDE PENSAMENT

Un bon dia, per cert un dia històric,el fill del batle (N'Albert), feia un clotal corral de casa seva, quan de repent liva sortir de dins la terra un roll d'unliquid negrós.

N'Albert tot assustat va anar cap asa mare, la qual li va donar una passa-da, que quan li donava, treia fum perles orelles.

El pare (el batle) quan va sentiraquells bels, se n'hi va anar escapat, perveure el que passava. Però no sabiend'on venia aquell liquid. La dona deiasi s'home havia canviat l'oli al cotxe, iell li contestava que no. (Tot aquestembolic va venir perquè N'Albert es-trenava "traje" i el se va posar negre.

El bathe, tot enfadat, va decidir anaral corral a veure el que havia pogut esseri tan gros va esser el seu espantamentque els ulls li sortien de la cara. De tot-d'una no sabia d'on podia sortir aquellliquid, però després va pensar en lapossibilitat de que fos petroli, i ell totcontent va anar a fer una crida perquèel poble ho sabés.

Quan la gent va sentir allò, pegavabots d'alegria, corejant: farem una mul-tinacional!!!...E1 President de futbol japensava en la possibilitat de fixar En"Maradona", en fer un camp de futbolnou, etc.

El batle va fer venir una personaperquè analitzis aquell liquid. Tota lagent resava perquè fos petroli, però vaesser insuficient, perque aquell homeva dir que no ho sabia, el que era aquella

substitncia, però el que era segur és queno era petroli.

El batle tot plorinyant va agafarun càvec i va començar a cavar, i sabeuque va trobar? - Una canal, una canald'aigiies brutes. Tan grossa va esser ladecepció que al batle li va "pegar"diarrea; i la gent del poble, tot coabaixa,

Miguel Verd Can

SANT BARTOMEU, FESTATRADICIONAL MONTUNERA

Montufri, poblet situat al centre deMallorca, que s'alça damunt un turonet,té com qualsevol altre poble, una festatradicional: Sant Bartomeu és la deMontu

Aquest dia de festa, que és a finalsdel mes d'Agost, la plaça s'umpl degent igual que els carrers per on passael dimoni i els cossiers.

Aquests personatges, el dimoni i elscossiers, dancen i encalcen pel poblei són observats per montuiYers i nomontu frers.

El dimoni, un dels personatges de lafesta, expressa el mal. Aquests dies,amb la seva carota, les banyes negres,uns bons bigots i un picarol, una barro-ta i unes escorretjades amb les qualspersegueix la joventut que corr davantd'ell.

Els cossiers són un grup de jovesmonturrers que dancen al so de les xe-remies i interpreten els balls: "Flor deMurta", "El rei no podia", "Obriu-mos';"Sa Dança Nova", "Es Gentil", "Mes-tre Joan", "Sa Gallineta Rossa", "EsMercançó", "Es Mocadors" i "L'Oferta".

Aquest grup de balladors esti formatper sis cossiers i una dama, que vestei-xen unes robes de colors molt vius illuents, com són el verd, rosa i groc.Consisteix en un capell amb flors,una camisa blanca, uns calçons amb bu-fes blancs, unes calces amb cascavellsblanques, igual que les esperdenyes,una falda fins els genolls, groga, rosa overda i una peça a la cintura del mateixcolor que la falda. També duen unaestampa i dos rams d'alfabeguera ambdos mocadors a cada ram, amb elsquals dansen

A més dels cossiers i el dimoni, el quetenen de característic les festes de

és la quantitat de gent quehi assisteix.

Ma. Francisca Gomila

Xavier Cariada

14 ENTREVISTA

Jaume Mas Bunyola, «Noto»Als 90 anys encarafa gloses

té és un tremolor a les mans.Conec l'amo En Jaume des de fa

molt de temps. Quan jo era petita ellera el meu tet. Em feia les gràcies quees poden fer a qualsevol nin o nina.Els seus regals molt especials eren pera mi, una poesia. La seva habilitatper fer gloses és eloqüent així comIa seva veu amb la qual acompanyavamoltes vetlades distintes persones deles families "Miró", "Molinera" etc.,costum ara ja perdut per la transiciódels anys.

Avui ens acostam a ell un poc mêsa fi de saber millor qui és aquest veínostre i, a la vegada, donar-lo a conèi-xer als lectors.

—Quants d'anys teniu, l'amo EnJaume?

—El proper mes de març en com-pliré 90.

—Quins records teniu de la vostrajoventut?

—El que record més és que erauna persona gastadora.

—Per quin motiu vàreu emigrarcap a Cuba?

—Me'n vaig anar a Cuba per no ca-casar-me.

—Quan arribareu allà, qué vos vaparèixer Cuba?

—Era una terra molt diferent d'aquí.Em va agradar molt, no hi feia fredmai. Estaven molt "adelantats". Permi era un Hoc millor que Espanya. Enaquells temps era com ara aquí.

—Va esser llarga la vostra estadaen aquell país?

—Hi vaig anar l'any 20 i la tornadava esser l'any 35.

—Si vos tornassin donar una opor-tunitat de néixer, què vos agradariacanviar de la vostra vida?

—La canviaria tota perquè no he

aprofitat cap qualitat de la meva vida.Per Cuba hi havia gent que em veniadarrera perquè utilitziis la meva veui les poesies, cosa que no vaig fer.

—Qué canviar feu de Montuiri?

—De Montuiri no canviaria res,perquè és el meu poble i així l'estim.

—Com eren les festes, quarantaanys enrera?

—Eren festes de costums antigues,completament diferents a les d'ara.

—Podríeu dir-nos com es divertiaIa joventut?

—No era molt moderna, uns i altreses vestien així com podien. La gent esdivertia fent balls amb la música delpoble. També venia la de Porreres ianava a "Cas Confiter". Li deien "Mú-sica del dimoni". La de Montuïri toca-va a "Ca n'Aloi".

—Quan es feia la fira?—De fira.., no en feien. Només els

dimarts venien quatre venedors.

L'amo En Jaume Mas Bunyola "Noto" va néixer dia 19 de Març del'any 1898 a Monturri. És el germà major de tres germans. No va estudiarmai encara que sap escriure, compondre i Ilegir. Segons ens dirà després,va viure uns anys a Cuba on va treballar de fuster i de cobrador de tram-vies. L'any 1935 va tornar a Montu Fri i l'any següent es va declarar laguerra civil i ell va esser empresonat. Fins ara es conserva bé; l'únic que

Formula afirmacions com aquestes:

"Me'n vaig anar a Cuba per no casar-me"

"En el meu temps, la joventut no tenia cap inquietud"

"Si tornis néixer, canviaria iota la meva vida"

L'amo En Jaume no canviaria res de Montuiii perquè is el seu poble i aixt' l'estima

—Quines inquietuds tenia la gentdel vostre temps?

—No en tenia cap.

—Si ara vos donassin a triar entreIa joventut d'abans i la d'ara, amb quinavos quedaríeu?

—Amb la vella, perquê hi havia mésformalitat amb tothom.

—Trobau que s'ha perdut l'educaciócap a la gent de més edat?

—No, ja que de rares i que es perdensempre n'hi ha. Pere, també ara les res-pecten mês pals doblers que tenen.

—Qué Ii demanarfeu a la joventutd'ara?

—Que estàs un poc més alerta ambtot.

—I a Ia d'abans, gut Ii hauríeu de-manat?

ENTREVISTA

15

Antoni Gomila JaumeParla de la construcció del nou hospital de Manacor

Mijançant la premsa de Ciutat hempogut saber que el montuirer AntoniGomila Jaume, el qual té la seva ofici-na d'assegurances a Manacor, des defa molt de temps ve lluitant perquèAli es contruesqui un hospital i la gentde la Comarca no s'hagi de desplaçar aPalma quan en tengui necessitat. EnToni ha estat el secretari de la Comis-sió de Seguiment, d'aquf el seu goiguna vegada que s'ha aconseguit aquestamillora. Es per això que va dir:

—S'ha fet realitat un somni. Un som-ni pel que tants han lluitat durant moltsd'anys. Estava clar que a Manacor man-cava assistência sanitària, encara que lasituació va canviar un poc quan es vaposar en funcionament el Centre de Sa-lut i d'Especialitats de Manacor. Elsambulatoris completaran els serveis delnou hospital.

—Ve de molt enrera aquesta preo-cupació?

—Des que estic fent feina a Manacor,fa vint-i-un anys, sempre he detectat lamanca d'un hospital comarcal i un am-bulatori per atendre les necessitats sa-

—Que aprenguessin a viure millor.

—Quines festes hi havia en el vostretemps?

—Les de Nadal, Pasqua, Sant Barto-meu, darrers dies...

—Quin do posseiu per tenir aquestacapacitat d'enllestir una poesia?

—Poca lletra, però molta inspi-ració.

—Per qui no vàreu voler ser unapersona famosa?

—Perquè tenia es cap buit i em ba-llava.

—Quantes al.lotes vàreu festejar?—Es pot dir que només una, que

era "Na Moragues".

—Per acabar, vos demanaria ambquina etapa de la vostra vida vos que-dar feu?

—Arab la dels trenta anys, ja quetenia un poc mês d'experiência dela meva vida.

nitiries d'una comarca que no tenia onanar en cas d'urgència. Per a radiogra-fies, análisi o especialista s'havien dedesplaçar a Ciutat.

—Per què t'hi aficares?—Degut a la meva professió d'asse-

gurances, sempre vaig treballar a favord'un servei sanitari digne, perquè consi-derava que la comarca de Manacor s'homereixia degut a la manca total deserveis.

—Quan ho demanáveu, què usdeien?

—Quan ho demanàvem, juntamentamb altres persones, ens deien que solshi estivem interessats els de Manacor,els altres municipis no demanaven resi per tal motiu tenien els mateixos dretsque Manacor de tenir els mateixos ser-veis en els respectius municipis. Foudegut a això que va sorgir la Comissióde Seguiment integrada pels batles deManacor i la comarca juntament amb

Abans de deixar l'amo En Jaumevaig voler que em repetís unes glosesque va dir quan es va celebrar la Cons-titució. No es va fer pregar molt. Aixíme les va dir:

Celebrant sa Constitución'hi havia que no estaven convidats,eren els aprofitatsque no ho podien consentir;tenen sa sang de conillperquè la tenen tocada.

Seguiu es vostre carníque així collireu s'anyadade sa Ilavor que heu sembrada,a dins es vostre jardí.

Teniu sa creu guanyadai va ser molt avantatjada,però va dur mal camí,per això està tan soiada,que amb lleixiu no pot tornar en sí.

—Que visqueu molts d'anys, l'amo EnJaume!

Petra Mayol Roca

les patronals PIMEM i el sindicat UGT,firmant tots la ubicació de l'hospitala Manacor.

—Quines passes donareu?

—La citada Comissió va visitar totesles autoritats provincials i també elsresponsables de Sanitat i el mateix Mi-nistre de Sanitat perquè no teníem con-testa satisfactòria dels escrits enviats.Això fou el motiu d'organitzar la his-tòrica manifestació sobre Ciutat, d'unesvuit mil persones, totes de la part foranaper demostrar als responsables dels do-blers sanitaris que amb la seva actitudestaven equivocats.

—Encara que ja sabem el resultatgojós d'aquesta empresa, podries dir-noscom va concloure?

—El passat dia 17 de Novembre esva desplaçar a Manacor el Secretari Ge-neral de la Seguretat Social a Madrid,senyor Arrojo, per comunicar-nos per-sonalment la decisió del Ministre, decontruir l'hospital a Manacor. Aixíes concedia a tota una comarca aixòque venia demanant fa molts d'anys.I per a conseguir-ho no li va quedarmés remei que manifestar-se a Palma.

Sols resta donar l'enhorabona alsqui han fet possible aquesta consecu-ció i als qui en sortiran beneficiats.I fins i tot els montuiters se'n podranaprofitar, ja que anar a Manacor suposamanco temps que desplaçar-se a SonDureta, a Ciutat.

Onofre Arbona

A la comarca de Manacor hi mancava assistència sanitària

Pels monturrers sell un avantatge i se'n podran aprofitar

Dos moments de las interpretacions de la Banda de Música i la Coral Parroquialen el concert que oferiren dins l'església el dia de Santa Cecilia.

16

DE MONTUÏRI

La Patrona dels müsicsEl debut de nous cantants, l'actuació

conjunta de la banda i la coral parro-quial, l'estrena de noves partitures i lapresentació del grup de l'Escola de Mú-sica foren les novetats més destacadesdel programa d'actes organitzat ambmotiu de la festa de Santa Cecilia, queva tenir lloc el diumenge dia 22 de No-vembre en el temple de Sant Bartomeu.

A la sortida es podien sentir comen-taris com "això és el testimoni de lacultura del poble", "hem disfrutat","com ho han fet de be... i algun mésapassionat va dir "el millor acte del'any".

Realment, la gent, que omplia eltemple, va demostrar amb el seu silencique a Monturri ens agrada la música i vatestificar amb la seva actitud l'exit d'unaexcellent actuació.

En Tomeu Tauler va presentar l'acte,va agrair i encoratjar a totes aquellespersones que d'una manera o altra tre-ballen per a la música a Montuïri, re-marcant l'esforç callat i poc reconegutque suposen totes aquestes actuacions.

En primer lloc es va presentar un gru-pet de tres nines i un nin que sota elnom de "Queen" varen cantar la cançó"Love of my life". Els acompanyarenamb flauta i piano els seus professorsde música Ferran Vaguer i MargalidaVaguer.

La Coral Parroquial va tenir una ac-tuació extraordinària al llarg de la Missa,va interpretar "Ave Maria" de Vitoria,

LA FESTA DE SANTACECÍLIA, TESTIMONI

CULTURAL MONTUIRER

"Vapensiero" de Verdi i va estrenar"Anem Pastors a Betlem" del pare Mar-torell.

La Banda de Música va fer l'estrenade tres partitures de reconeguda"Balada gallega', de Joan Montes, "Latabernera del Puerto", de Pablo Sorozii-bal i el pasdoble "Las Provincias", de

Terol. Va acabar tocant l'himne de Mon-tu iii, la "Flor de Murta".

L'acte va concluir amb l'actuació con-junta de banda i coral, interpretant"Marxa alegre" del monturrer Pare Mar-torell.

A migdia, músics, cantants, sods ifamiliars es reuniren al restaurant "LaPonderosa" del Port de Felanitx gaudintdel bon dinar de germanor.

Tots els actes foren organitzats pelPatronat Local de Música.

Bid Gomila

Molts d'anys i Bones FestesPs el millor desig de

Bona Pau a tots els lectors

COLUMBbFILA 17

Els coloms missatgersHistòria i sentit de l'orientació

Per tots és prou conegut que Bélgicaés la mare dels coloms missatgers iconcretament de la Columbòfila orga-nitzada a finals del segle passat. Els dosgrans nuclis eren Lieja i Amberes. Peròel més important i que distingeix el co-lom missatger dels altres animals és elseu sentit de l'orientació, doncs amollata un Hoc desconegut (per ens), a cente-nars, inclús a més de 1.000 quilòme-tres del seu colomer, tornen al seu puntde partida (el colomer) a una velocitatde 90 quilòmetres hora, 800 quilòme

-tres dia apoximadament.Els animals cridats a desplaçar-se so-

vint han de resoldre un gran problema,el de la seva orientació; sia el que siael Roc on es troben,han d'esser capaçosde trobar el seu punt de destí; és el casde les aus migratòries i de les aus quevan a caçar insectes i deixen les criesdins el niu.

¿Corn es pot orientar amb tanta pre-cisió, sense l'ajuda dels equips de na-vegació que té l'home? Per ventura pelsol olfacte, el camp magnètic terrestreo altre element que li serveix de guia.Les investigacions d'aquests darrersanys, principalment el descobriment devidres de magnetita, en el cap dels co-loms, com a l'abella o la bactèria, per-meten comprendre millor els misterismés extranys del comportament delsanimals i la seva navegació. Per tantels coloms tenen una gran percepciódel camp magnètic terrestre.

Des de l'antiguitat hi ha notíciesde la utilitat dels coloms missatgers,

a les guerres entre Egipcis, Grecs, Ro-mans, Arabs, etc.

A partir de 1.820 sobtenien a Am-beres les primeres noticies de les Borsesde Valors estrangeres mitjançant elscoloms missatgers i més d'una operaciófamosa es va realitzar en base als infor-mes rebuts per correu slat. Tambés'han utilitzat per al transport d'anàli-sis de sang des de l'hospital al labora-tori.

Actualment hi ha 37 pafsos associatsa la Federació Columbòfila Internacio-nal, amb més de 21.617 clubs i 23 mi-lions de coloms censats. Darreramentsabem que els Estats Units i Japó sónels països que més potencien la Colum-bofilia i s'han dirigit a Occident peraconseguir les millors races.

Però, Lquè volem d'un bon colomo com ha d'esser un colom amb totesles qualitats?

Hi ha colomistes que es fien molten la vista (blanca, vermella, etc.), elcercle de correlació de l'ull, si estàben proporcionat, l'equilibri del cos,

Quan tot estava en-

llestit per comentar a

Ciutat la festa de la

beata, consistent en

una gran desfilada on

hi havien de participar

varis milers de perso-

nes, carrosses, bandes

de música, agrupa-

cions folklòriques...

una inoportuna pluja,

forta i contInua, ho

impedi".

Aquesta foto car-

respon a la carrossa

representativa de

Montuiri, la qual, com

la resta, no va poder

sortir.

el plomatge, les plomes de l'ala, l'avantala, la rera-ala, el braç de l'ala: se liha de mirar tot, però és molt impor-tant el plomatge. Per tant, el colom amés a més d'intel.ligència, ha de tenirel seu cos en condicions, la força sufi-cient per tornar a casa seva.

Les plomes de l'ala es divideixen enprimaries i secondaries; les primariessón les 10 plomes més llargues i a lavegada es divideixen en dues parts,les que creen la força i les que l'uti-litzen; la força és creada únicamentper les darreres plomes (7, 8, 9 i 10) iés utilitzada per les 6 restants prima-ries.

Les secondaries són 12, formen lapart passiva; el seu paper és ajudar alsosteniment del vol, augmentant lasuperfície de sustentació; en els pla-nejadors (àguila, voltor, gavina, etc.)aconsegueix un gran desenvolupamenten comparació de la resta de l'ala. Lestimoneres, plomes de la coa, són 12.

Montuiri, Novembre del 1987.CLUB COL UMBOFIL MISSATGER

JOAN -II IAN ças

ERA, bAw:,,-

AiR corN-

18

ESPORTS

Abundant activitat esportiva entorn a la firaFUTBOL

Resultats dels partits jugats el passatmes de Novembre:

BENJAMINS

Molí Nou Vilafranca, 1 - Montuïri, 4Montuiri, O - Porreres,Algaida, 0 - Montufri, 4

ALEVINS

Margaritense, O - Montuïri, 6Montuiri, 4 - Collegi St. Pere, 1Cardassar, 3- Montufri,Montuïri, 11 - At. Parr. R.Llull,

INFANTILS

Montufri, 1 - Algaida, 2Montuïri, 2 - Avance, 1Colônia, O - Montuïri,

(Suspès per incidents del públic)

JUVENILS

Montuiri, 3 - Joventut Sallista B,Porreres, 3 - Montuili, 0Montu iii, 1 - At. Llubí, 3Algaida, 4 - Montufri, 3

I PREFERENT

Si el mes passat parlàvem de la recu-peració del Montufri, també dèiem queno convencia del tot als aficionats. Esver que els jugadors ho posen tot i quefan un gran esforç, pen') també veim queserà difícil acabar la higa situats en elsllocs de davant. Temps n'hi ha i ganestambé. Sols resta guanyar partits a Mon-tufri i fora camp i això sols ho acon-seguiran millorant encara més la qua-litat del joc. Els rivals, pitgen.

FERRIOLENSE, 3- MONTUIRI, 1

Poques vegades donam la culpa al'àrbitre, però en aquesta, el Monturriva ternir un molt fort rival: el senyorNavío Ruiz del qual ens consta la sevafòbia al Montu Fri i ho va demostrar benclar amb targetes, dos penalties i expul-sions contra els montuirers.

MONTUÏRI - ESPORLES

A causa de les pluges caigudes elmatí, "Es Revolt" presentava un defi-cient estat i amb molta d'aigua. Peraquest motiu, els delegats d'ambdós

Damià Sunyer, un dels jugadors delMontuiri que mis destaquen aquesta

temporada

equips acordaren suspendre'l amb elvist i plau del col Jegiat senyor Arbona.

Es jugarà el dimarts 8 de desembre,festa de la Immaculada, a les 15'45hores.

PORTO CRISTO, 3- MONTUIRI, 1

Els del Port de Manacor són un delsminors equips de la preferent i volentornar a la III Divisió. Ho demostraren136 fent un dels partits més completsde la temporada, segons resaren lescròniques d'allà. A mitja hora de joc elMontuin ja perdia de 3 - O.

MONTUIRI, 3 - SES SALINES, 1

Durant bona part de l'encontre elpartit va estar nivellat. Primer marcarenels saliners encara que la primera partja va acabar en empat. La reacció delMontuiri fou tan espectacular que elsnostres podrien haver marcat més gols.Cal destacar el gran partidasso de Su-flyer, el qual, a més de marcar un golfou el minor de tots.

BASQUET

Una agradable sorpresa ha estataquest nou equip. Essent les més jovesdel grup —només hi ha dues jugadoresde l'edat reglamentària i totes les altressón més joves— han anat les primeresdel grup.

A falta d'una jornada per acabar laprimers volta eren un dels tres equipsque només han perdut un partit: San-tanyí, Porchincula i Montuiri.

Aquests han estat els darrers resul-tats:

Santa Mònica, 20 - Montuïri, 35Montuiri, 52- Sant Josep B, 26La Porcitíncula, 57 - Montufri, 33

EL MES POLIESPORTIUFIRA

Una forts activitat is desenvolupadaen aquests mesos de novembre i desem-bre amb el programs "Mes poliesportiu"organitzat entorn a la fira. S'hauran ju-gat un total de 10 partits de bàsquet, 10de futbol-sala, una trobada d'escacs iuns partits d'exhibició de handbol.

Hi participaran les escoles de Mon-tufri, Sant Jordi, Santa Eugènia, Sineu,Santanyí, Maria de la Salut, Porreres iPio XII. Biel Gomila

(

GlicosesDe l'amo En Mique! "Parrí"

ALS COLOMISTES

Li digueren que digués qualqueglosa dedicada als "colomistes". Iell es va explicar d'aquesta manera:

Si voleu prendre lliçonsd'un qui coloms va possar,eren d'aquells de volarque pareixien falcons;de Palma en tres camionsels transportava el menjari perquè no els va bastarels va haver de donarsa dona i ets infantons,i ell arribi a perdre es calçons,es córrer i es caminar.

M.Massanet "Partí"(Octubre 1987)

NO Si GerfiŒtY SORTIR..

'PER MOLT QUEfEr■f5r IVO emVE AQUELLAipEA QUE"»IiiR "UNIR.

141 VENIR"CL AvADIVIPEL COttcORS

L/TERAR/

MISCEL.LANIA

19

PLUVIONIETREPluja caiguda a Montuiri durant el

passat mes de Novembre:

Dia 3Dia 4Dia 7Dia 8Dia 9

Dia 23Dia 24Dia 25

Total

86'90 litres

CUINAR EN CASA

COQUES DE NADAL

DE OCRA FIADEFUNCIONS

Dia 3 de Novembre.- Antònia MasBunyola , viuda de 87 anys. "Nota".

Dia 6 de Novembre.- Gabriel Marto-rell Verger, casat de 76 anys. "Mora-gues".

Dia 20 de Novembre.- Galán JiménezGonzález, casat de 50 anys. "Ca N'Eu-gènia".

Dia 25 de Novembre.- Josep RibasMulet, casat de 64 anys. "Mariano"

MATRIMONIS

Dia 7 de Novembre.- Joan Rigo Ga-rau amb Aina Maria Miralles Roca.

0'90 litres3'40 litres

17'70 litres38'40 litres14'90 litres

4'50 litres6'30 litres0'80 litres

NAIXEMENTSAL METGE

Poc temps abans d'anar-se'n elmetge, Ii va dedicar aquesta glosa:

Sense donar-li martiri,metge, el véne a saludar,segons diuen, que se'n va

enc que sigui català,li desig gran benestar:que amb salut pugui tornarpes poble de Montufri.

(6 - 11 - 87) Miguel "Parri",i

ALTRES GLOSES

Amb motiu de Santa Catalina

Catalines, escoltau,lo que ara jo vos diré,molts d'anys festa pogueu feramb salut, doblers i pau;si an això poc ho trobaua Déu del cel demanau,tot lo que hAgiu de mester.

Miguel `Parri"

A Pere Orpí amb motiu dela seva partida de Son Macia

Anau, Anau en bona hora;sembrau allà on anau,com aqui", sa Ilavor bonade sa cultura i sa Pau!

Gabriel Barceló

INGREDIENTS

1 quilo de farina de força.5 ous.300 grams de sucre.200 grams de saiin.1 unça de llevadura de pa per quilo.

ELABORACIO

Es fon la llevadura, salin, sucre i elsous. S'hi posa la farina i es pasta bé.S'arregla amb oli. Quan són toves es fan.

Amb un quilo surten 4 ó 5 coques.Recepta de

Francisca Riera "Soqueta".

TOR RO

INGREDIENTS

1 quilo d'ametles mòltes, crues.1 tasse) (de vi) d'aigua.1 tassó (de vi) de suc de taronja.1 tubet de "vainilla".1 llimona i 1 taronja, rallades.Canyella pols.800 grams de sucre.

ELABORACIÓPosar el líquid i el sucre dins una

greixonera al foc, remanar fins a fercaramell, llavors posar-hi les ametlesi la resta i remenar fins que les ametlesprenguin color.

Llavors fer barres amb fruites confi-tades a dedins.

Recepta cle -Cotonna Sastre.

Dia 23 d'Octubre.- Elisabet MariaGinard Fiol, filla de Mateu i JoanaMaria.

Excursió dels nins de catequesi, del grup dels diumenges.

30

ESGLESIA EN CAM!

OTICIES D'ESGLESIA

GRUPS D'ACCIÓ SOCIAL

El passat dia 7 de Novembre els grupsd'acció social de l'Església de Mallorcacelebraren la seva trobada mensual ala rectoria de Montufri on hi acudirenmés de 70 persones. La ponència i debatgiraren entorn al tema "Sistemes so-cio -econòmics en el món d'avui quecondicionen l'acció social"

PRESENTACId DE L'EQUIP DERECTORS SOLIDARIS

Els dies 7 i 8 de Novembre a Porre-res i Montufri respectivament i el dia15 a Algaida, fou presentat a leg di-ferents parròquies el nou equip derectors solidaris que animaran la pas-toral d'aquests tres pobles. Tant elVicari General com el Vicari Episco-pal insistiren que Pequip era per a mi-llorar el servei al poble i que per a dura terme aquesta tasca calia esser fidelsa l'Evangeli, a l'Esperit i al mateixpoble.

CELEBRACK5 PENITENCIAL

A fi de preparar millor les festes deNadal que s'acosten, la Parròquia con-vida els feels a participar a la celebraciódel Sagrament de la Penitencia quetendri lloc el dimarts dia 15 a les 8del vespre.

COL.LECTA PER L'ESGLÉSIADIOCESANA

Per quart any consecutiu celebràremel dia de l'Església diocesana. Aquestajornada que ens agermana amb les al-tres comunitats parroquials i ens situadins la realitat més ampla que és laDiòcesi, pretén ajudar-nos a prendreconsciencia de que l'Església som totsI és entre tots que l'hem de sostenir.La quantitat recaptada a Montufri enaquesta jornada fou de 45.200 pessetes,les quads ja han estat entregades alBisbat.

ADVENT MARIA

Amb motiu de celebrar-se l'any Ma-rià volem que les celebracions d'adventd'enguany tenguin molt present la fi-gura de Maria.

S'està pensant que per la festa deIa Mare de Déu de la Bona Pau (24 degener) tal volta es podria fer un actesignificatiu com el baixar la imatge dela Bona Pau des del Puig a la Parròquia.En el proper número donarem mésinformació.

MATINES

En vista de la bona acollida que hatengut els darrers anys la celebració deles matines de part de prest, enguany re-petirem el mateix horari: serà a les 9

del vespre. D'aquesta manera es faclita la participació d'al.lots i pares.

Per tal d'ajudar a les persones mésnecessitades de la nostra societat, s'ad-meten productes alimenticis que noes perdin, perfectament empotats(Het, sucre, arrós, etc.).

BONES FESTES

La comunitat parroquial, que volesser sempre llar acollidora de tots,desitja un bon Nadal a tots els mon-tu frers i lectors.

Que la calor del nostre cor acompa-nyi, especialment aquests dies, totesles persones amb les quals d'una o altramanera ens relacionarem.

Molts d'anys a tots!

DE L'ENTREVISTA DEL BISBEA RADIO MURTA

"1115 .011 DE TENIRCANALS PER IN FERPELLAR"

—Quan per a una campanya electo-ral es gasten "barbaritats": vuit mil mi-lions de pessetes, a un país on hi ha vuitmilions de pobres, ¿no ho troba una in-congruència i una injusticia? ¿Com ésque això no es denuncia?

—Jo ho trob una exageració i unacerta injusticia. El sistema democràtices basa en la informació de les persones,i els partits tenen el dret d'informar elsciutadans de quins són els seus progra-mes, els seus projectes, donar compte deles seves realitzacions; els ciutadans han

de tenir canals per interpeliar, i aixòsuposa un muntatge informatiu, i totaixò costa doblers. Ara, vuit mil milionssón molts de milions...

S'hauria pogut aprofitar millor lacampanya i gastar més pocs doblers idedicar-los a accions socials o altres ac-dons complementàries que puguin dis-minuir el nombre de pobres, com és undesafiament que ningú a la nostra so-cietat ha afrontat d'una manera clara;i es el problema de l'atur, de la margi-nació. Crec que aquí hi hauríem de po-sar la major part dels nostres esforços.