TERESA BODÍ i VERÓNICA ILYA NOÉ, VALERIE GEORGE i TERRY ... · the body belies itself. The right...
12
59 ©MARIKA Bouquet urbain (Ramo úrbano), 2006 • • • Instal·lació extra Imatge de la intervenció ·#Rehabilitación al carrer Ginebra 6, Barcelona, la data del seu primer i últim aniversari, amenitzada per un immens ram al pati. #Rehabilitación, 2005 (Inaguració 2 de juny de 2005) intervenció in-situ, carrer Ginebra 6, Barceloneta, Barcelona. 12 x 9 x 10 m. Intervenció artística a l’espai urbà, carrer Ginebra 6. Es tracta en “rehabilitar” una paret mitjanera. Barcelona, important ciutat europea, presa com a exemple repre- sentatiu de la rehabilitació i concretament el barri de Ciutat Vella als seus últims moments, considerant-nos com els últims testimonis. #Rehabilitación és la rehabili- tació d’una paret mitjanera a partir de les empremtes existents i encara visibles, és a dir, reformar les parets de rajoles malmeses, la pintura i els sòcols de les esca- les, reproduir els dibuixos originals dels motius florals de les rajoles, posar lavabos i piques, netejar cuidadosament tota la paret i arreglar el terra per fer-hi un pati... Només es netegen les parts interiors en contrast amb les parts de construcció de l’edifici, i només es restauren les parts malmeses o trencades amb colors semblants, de manera que es vegi tant la intervenció com la intenció. L’obra és efímera i existeix fins a l’enderroc de la casa que la suporta. Les obres es consideren una performance, els obrers són actors i artistes; tot està fet a mà i a mida, cuidadosament., com una escultura monumental. El temps dels treballs està puntuat amb esdeveniments culturals relacionats amb el tema: performances, projeccions de vídeo, lectura pública, escena satírica... extra • • • • • • • • • • • • • • • • • • MARIKA Bouquet urbain • • • SOLEDAD SEVILLA Te regalo un bosque • • • MAÏS El temps esquinçat • • • MARIONA SANAHUJA Intents inicis • • • ESTER CHACÓN Yacentes • • • LESLEY YENDELL Walking on walking• • • TERESA BODÍ i VERÓNICA DÍAZ Desenfocadas o el contrapunto de la subjetividad filmica? • • • TONY AZORÍN Tres segundos (3’’) • • • ILYA NOÉ, VALERIE GEORGE i TERRY BERLIER Autoría colectiva. La colaboración como modo de conocimiento y producción • • • ILYA NOÉ • • • MERCEDES ÁLVAREZ El cielo gira • • • VIRGINIA GARCÍA DEL PINO Hágase tu voluntad • • • ESTER XARGAY Tot raja, res no és • • • NÚRIA OLIVÉ Alícia Was Fainting • • • ASOCIACIÓN ADICTAS AL AVID La guerra ha terminado • Ginegenealogico • L(A) COCIN(A) • Colapso • El tiempo • Fuera de servicio • • • ROUTE MOVIE Route movie • • • NEUS AGUADO El pequeño altar • • • ANNA AGUILAR-AMAT Temps • • • MARI CHORDÀ Lo desrt pot ser • • • CARMEN MATAIX El temps en l’art • • • NEUS CARBONELL El temps de les dones: memòria, història i escriptura femenina • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Transcript of TERESA BODÍ i VERÓNICA ILYA NOÉ, VALERIE GEORGE i TERRY ... · the body belies itself. The right...
59
©M
ARIK
ABo
uque
t urb
ain
(Ram
o úr
bano
),20
06•
• •
Inst
al·la
ció
extr
a
Imatge de la intervenció ·#Rehabilitación al carrer Ginebra 6, Barcelona, la data del seu primer i últim aniversari,amenitzada per un immens ram al pati.
#Rehabilitación, 2005(Inaguració 2 de juny de 2005) intervenció in-situ, carrer Ginebra 6, Barceloneta, Barcelona. 12 x 9 x 10 m.
Inte
rven
ció
artís
tica
a l’e
spai
urb
à,ca
rrer
Gin
ebra
6.E
s tra
cta
en “
reha
bilit
ar”
una
par
et m
itjan
era.
Barc
elon
a,im
porta
nt c
iuta
t eur
opea
,pre
sa c
om a
exe
mpl
e re
pre-
sent
atiu
de
la re
habi
litac
ió i
conc
reta
men
t el b
arri
de C
iuta
t Vel
la a
ls s
eus
últim
s m
omen
ts,c
onsi
dera
nt-n
os c
om e
ls ú
ltim
s te
stim
onis
.#Re
habi
litac
ión
és la
reha
bili-
taci
ó d’
una
pare
t mitj
aner
a a
parti
r de
les
empr
emte
s ex
iste
nts
i enc
ara
visi
bles
,és
a di
r,re
form
ar le
s pa
rets
de
rajo
les
mal
mes
es,l
a pi
ntur
a i e
ls s
òcol
s de
les
esca
-le
s,re
prod
uir e
ls d
ibui
xos
orig
inal
s de
ls m
otiu
s flo
rals
de
les
rajo
les,
posa
r lav
abos
i pi
ques
,net
ejar
cui
dado
sam
ent t
ota
la p
aret
i ar
regl
ar e
l ter
ra p
er fe
r-hi
un
pati.
..No
més
es
nete
gen
les
parts
inte
riors
en
cont
rast
am
b le
s pa
rts d
e co
nstru
cció
de
l’edi
fici,
i nom
és e
s re
stau
ren
les
parts
mal
mes
es o
tren
cade
s am
b co
lors
sem
blan
ts,
de m
aner
a qu
e es
veg
i tan
t la
inte
rven
ció
com
la in
tenc
ió.L
’obr
a és
efím
era
i exi
stei
x fin
s a
l’end
erro
c de
la c
asa
que
la s
upor
ta.
Les
obre
s es
con
side
ren
una
perfo
rman
ce,e
ls o
brer
s só
n ac
tors
i ar
tiste
s; to
t est
à fe
t a m
à i a
mid
a,cu
idad
osam
ent.,
com
una
esc
ultu
ra m
onum
enta
l.El
tem
ps d
els
treba
lls e
stà
punt
uat a
mb
esde
veni
men
ts c
ultu
rals
rela
cion
ats
amb
el te
ma:
perfo
rman
ces,
proj
ecci
ons
de v
ídeo
,lec
tura
púb
lica,
esce
na s
atíri
ca...
extr
a •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• M
ARIK
ABo
uque
t urb
ain
• •
• SO
LED
AD S
EVIL
LATe
reg
alo
un b
osqu
e•
• •
MAÏ
SEl
tem
ps e
squi
nçat
• •
•M
ARIO
NA
SAN
AHU
JAIn
tent
s in
icis
• •
• E
STER
CH
ACÓ
NYa
cent
es•
• •
LESL
EY Y
END
ELL
Wal
king
on
wal
king
• •
• TE
RES
A B
OD
Í i
VER
ÓN
ICA
DÍA
ZDe
senf
ocad
as o
el c
ontr
apun
to d
e la
sub
jetiv
idad
film
ica?
• •
• TO
NY
AZO
RÍN
Tres
seg
undo
s (3
’’) •
• •
ILYA
NO
É,VA
LER
IE G
EOR
GE
iTER
RYB
ERLI
ERAu
toría
col
ectiv
a. L
a co
labo
raci
ón c
omo
mod
o de
con
ocim
ient
o y
prod
ucci
ón •
• •
ILYA
NO
É•
• •
MER
CED
ES Á
LVAR
EZEl
cie
lo g
ira•
• •
VIR
GIN
IA G
ARCÍ
A D
EL P
INO
Hága
se tu
vol
unta
d•
• •
ESTE
R X
ARG
AYTo
t raj
a,re
s no
és
• •
• N
ÚR
IA O
LIVÉ
Alíc
ia W
as F
aint
ing
• •
• AS
OCI
ACIÓ
NAD
ICTA
S AL
AVI
DLa
gue
rra
ha te
rmin
ado
• Gi
nege
neal
ogic
o•
L(A)
COC
IN(A
)• C
olap
so•
El ti
empo
• Fu
era
de s
ervi
cio
• •
• R
OU
TE M
OVI
ERo
ute
mov
ie•
• •
NEU
S AG
UAD
OEl
peq
ueño
alta
r • •
• A
NN
A AG
UIL
AR-A
MAT
Tem
ps•
• •
MAR
I CH
OR
DÀ
Lo d
esrt
pot
ser
• •
• C
ARM
EN M
ATAI
XEl
tem
ps e
nl’a
rt•
• •
NEU
S CA
RB
ON
ELL
El te
mps
de
les
done
s:m
emòr
ia,h
istò
ria i
escr
iptu
ra fe
men
ina
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
• •
60
SOLE
DAD
SEV
ILLA
Te re
galo
un
bosq
ue,2
007
• •
• Ví
deo
extr
a
61
extr
a
EL T
IEM
PO Q
UE D
EVOR
A
La c
reac
ión
de G
oya
“Sat
urno
dev
oran
do a
un
hijo
”fo
rma
parte
de
nues
tra h
erál
dica
has
ta e
l pun
to q
ue n
o po
dem
os p
ensa
r ni p
ensa
rnos
al m
arge
n de
esa
imag
en fa
mi-
liar c
otid
iana
,asu
mid
a.El
tiem
po,d
ios
infle
xibl
e y
crue
l,pr
esid
e nu
estra
más
íntim
a te
olog
ía:e
l sub
suel
o de
nue
stra
s cr
eenc
ias
se c
onm
ueve
ant
e la
pos
ibili
dad
de u
nSa
turn
o co
med
ido
en s
u ap
etito
.La
figur
a vo
raz
ante
la c
ual t
embl
amos
,la
que
enun
cia
lo fu
gaz
de n
uest
ra e
xist
enci
a la
que
nos
insc
ribe
en e
l reg
istro
de
la c
aduc
idad
es a
sí m
ism
o la
que
nos
libe
ra d
e la
car
ga m
ás p
esad
a la
que
nos
tran
quili
za:e
se in
stan
te e
s irr
epet
ible
; tod
o ac
onte
cim
ient
o es
sin
gula
r.
El c
arác
ter m
omen
táne
o de
l aco
ntec
imie
nto
nos
perm
ite p
ensa
rlo c
omo
tal s
iem
pre
que
“alg
o”pu
eda
situ
arse
en
el ti
empo
y a
tribu
írsel
e un
a ci
erta
dur
ació
n,da
ndo
por
supu
esta
la im
posi
bilid
ad d
el re
torn
o.
¿Qui
eres
est
o to
daví
a un
a ve
z m
ás y
aun
inco
ntab
les
vece
s? E
s en
lo d
iabó
lico
de e
sta
preg
unta
nie
tzsc
hean
a do
nde
la v
olun
tad
apar
ece
com
o se
de c
onsc
ient
e de
l aco
n-te
cim
ient
o.
La s
ola
suge
renc
ia d
el re
torn
o in
trodu
ce u
na a
nom
alía
en
nues
tro p
ensa
mie
nto,
desc
ubre
una
her
ida
muc
ho m
as p
rofu
nda
de lo
que
pud
iera
sos
pech
arse
.Ant
e el
reto
r-no
se
repl
iega
todo
nue
stro
sis
tem
a de
val
ores
,de
cree
ncia
s,to
das
nues
tras
teor
ías
de a
cció
n.Lo
“ot
ro”
de n
uest
ro p
ensa
mie
nto
está
con
dens
ado
en la
figu
ra a
troz
del
eter
no re
torn
o de
lo m
ism
o.
La in
cont
inen
cia
de S
atur
no e
s la
imag
en c
ruel
que
nos
libe
ra d
e la
ang
ustia
del
reto
rno:
atrib
uye
un c
ampo
al p
ensa
mie
nto
sólo
en
cuan
to n
os a
segu
ra q
ue la
his
toria
es ir
reve
rsib
le,q
ue e
l aco
ntec
imie
nto
está
pre
so d
e su
car
ácte
r mom
entá
neo.
En e
se c
arác
ter m
omen
táne
o,ra
dica
no
sólo
la p
osib
ilida
d de
nue
stro
s ju
icio
s,si
no ta
m-
bién
el s
igno
de
nues
tras
atrib
ucio
nes
de s
entid
o y
valo
r.
Frag
men
tos
del l
ibro
La
herid
a tr
ajic
a,de
Pac
hi L
ande
ros
63
MAR
ION
A SA
NAH
UJA
Inte
nts
inic
is,2
006
• •
• Fi
l i a
gulla
extr
a
62
MAÏ
SEl
tem
ps e
squi
nçat
,200
7ex
tra
El cosir en la infància era un repòs de silenci, era estones de seguir els camins que prèviament havia establert
amb consciència, amb l’agulla d’acer dirigint la vorada. Eren els moments dedicats al pensament o als somnis,
jo de nena no ho veia així, pensava que se’m prohibia el joc i la disbauxa de les estones de pati. Ha estat més
tard que he percebut l’enriquidor d’unir, cosir, nuar, a la fi construir. Crear amb materials quotidians expressions
dels sentiments i de l’ànima.
Quan la solitud es fa evident en la profunditat de la tela. Quan les bores senten la buidor de la tendresa i de
l’amor. Quan els forats ja no són traus. Quan els teixits s’estripen. Quan la peça es desllueix. Quan els botons
són queixalades. Quan els fils es tornen espart entre els nostres dits. Quan els nusos són a la gola. Quan els
pedaços s’escampen.
Sempre en el silenci fem el camí, amb la seguretat de l’acer i plorem en roig el dolor de la punxada.
Construïm amb la feblesa d’un fil, la fortalesa d’una costura.
64
ESTE
R C
HAC
ÓN
Yace
ntes
• •
• Nu
sos.
Fibr
es n
atur
als,
sisa
l,cà
nem
,pita
i lli
,2 x
1,4
0 m
extr
a
65
LESL
EY Y
END
ELL
Wla
lkin
g on
wal
king
,200
6•
• •
Inst
al·la
ció
extr
a
WALKING ON WALKINGUNDERFOOT EARTH TURNSThe Mountain SpiritMountains and Rivers Without EndGary Snyder
67
TON
Y AZ
OR
ÍNTr
es s
egun
dos
(3’’)
,200
6•
• •
Acci
óex
tra
66
TER
ESA
BO
DÍ
iVER
ÓN
ICA
DÍA
Z D
esen
foca
das
o el
con
trap
unto
de
la s
ubje
tivid
ad fí
lmic
a?,2
006
• •
• Do
cum
enta
l,M
iniD
v,25
’
extr
a
És b
onic
viu
re a
mb
la il
·lusi
ó,ai
xò é
s el
tem
ps,u
na in
venc
ió q
ue re
gula
les
nost
res
vides
.El t
emps
divid
it en
frac
cion
s,co
nfec
cion
a el
pas
sat m
anife
sta
el p
rese
nt i
dibu
ixa e
l fut
ur,p
erqu
è no
juga
ra
resc
atar
-lo,t
reur
e aq
uest
mom
ent d
el n
o re
s,am
b la
sub
tiles
a d’
un g
est i
la s
eva
atem
pora
li-ta
t,de
man
era
que
pugu
em c
onde
nsar
el t
emps
i pl
asm
ar-lo
.“T
rans
form
ar lo
invis
ible
en
visib
le,e
n es
o co
nsis
te e
l arte
”(G
ao X
ingj
ian)
.Un
,dos
,tre
s,se
gons
i re
scat
o la
infa
ntes
a,un
,dos
,tre
s se
gons
i la
vid
a et
fa u
n gi
r in
espe
rat,
un ,
dos,
tres
sego
ns i
te’n
vas
ana
r per
sem
pre.
Tres
seg
undo
s,és
una
pro
post
a a
l’esp
onta
neïta
t,a
allò
ines
pera
t,a
la fu
gaci
tat i
nom
és e
t cal
parti
cipa
r,ta
nca
els
ulls
i t’e
xplic
aré.
Un,d
os tr
es...
Tony
Azo
rín
A tra
vés
d’en
trevi
stes
a 5
don
es d
ocum
enta
liste
s de
scob
rirem
per
què
film
en,q
uè fi
l-m
en i
a pa
rtir d
e q
uine
s id
ees
es n
odre
ixen
per
real
itzar
els
seu
s tre
balls
aud
iovi
sual
s.La
cam
era
s’in
corp
ora
com
a e
lem
ent n
arra
tiu v
isua
l,qu
e dó
na r
econ
eixe
men
t i e
nfo-
ca a
5 d
ones
pel
s se
us t
reba
lls a
udio
visu
als;
Lol
a G.
Luna
,Mar
ía R
uido
,Lis
a Be
rger
,Vi
rgin
ia V
illap
lana
i Sa
ra A
lcin
a.
69
ILYA
NO
É•
• •
Víde
oex
tra
68
ILYA
NO
É,VA
LER
IE G
EOR
GE
iTER
RY B
ERLI
ERAu
toría
col
ectiv
a. L
a co
labo
raci
ónco
mo
mod
o de
con
ocim
ient
o y
prod
ucci
ón•
• •
Talle
r a H
anga
r
extr
a
Ilya Noé's sets of walking bodies materialise our engagement with the past and the future insubtlely different ways, but always through the way our skin realizes itself in air, air is madepresent through the touch of skin.
The video loops a body swimming in air, not pushing it aside but generating its presence andsimultaneously responding to that sudden density. The body leaves its present place, nudged andgently pushed by the air that comes into being as it reacts to the skin of that particular moment,as the body becomes past/is passed and moves to re-make the present of its future. In motion,the body belies itself. The right hip is favoured, locating some trauma, some knot of the past thatkeeps insisting on its presence. In motion, it is always remaking its past as it leaves it behind.
The body images on the page, apparently retreating as we turn them over, shed their skins witheach turn or fold. We shed their skins. As we step toward the memory of an action we moveback, and the more we step toward it the more it necessarily moves back in time. As weremember, the process of remembering gives a presence to the memory that then acquires apast and fades. Inhabiting the memory of a memory wears it down. The memory of the memorymay be more fragile, and the dream of the memory slips through our skins. As we step forwardour step acquires a past and its future vanishes in front of it.
The moebius bodies remind us that memory is a making, a process. We continue to shed ourskins yet they leave their imprints on the world, disturb the air, trace their past presence on theday. Yet we forget. We forget the bodies we have made, the skins we have realized. We forgetthe daily patterns and how we have been there before. The moebius body finds itself again inhelical motion, the same and not the same. Deja vu. The skin in constant sloughing off of a pastthat is inhabited again in the present, but with degrees of difference as we step over and intothe imprints we have already made, our skins somebody else's future.
LYNETTE HUNTER
71
VIR
GIN
IA G
ARCÍ
A D
EL P
INO
Hága
se tu
vol
unta
d,M
èxic
,200
4•
• •
Víde
o DV
D,m
onoc
anal
,22’
30
”m
inut
sex
tra
70
MER
CED
ES Á
LVAR
EZEl
cie
lo g
ira,2
004
• •
• 11
5 m
in.
extr
a
En Aldealseñor, un pueblo de los páramos altos de Soria, quedan hoy 14 habitantes. Son la última generación,después de mil años de historia ininterrumpida. Hoy, la vida continúa. Dentro de poco, se extinguirá sin estré-pito y sin más testigos. Los vecinos de Aldealseñor y el trabajo del pintor Pello Azketa comparten algo encomún: las cosas han comenzado a desaparecer delante de ellos. La narradora vuelve a su origen y asiste aese final al tiempo que intenta recuperar una imagen primera del mundo, de la infancia.
Yo tenía tres años el día en que mi familia se marchó de Aldealseñor, a finales de los sesenta. Aunque yo y mishermanos mayores nacimos allí –y mis padres, y los padres de mis padres- y aunque hoy puedo contar sinmezcla de olvido la vida de antepasados a los que nunca llegué a conocer, ese día de finales de los sesenta,en el fondo tan cercano, no puedo recordarlo; es como si no perteneciera a mi memoria.
En los libros he leído que el pueblo tenía a principios de siglo cuatrocientos habitantes, luego trescientos, mástarde doscientos cincuenta… Hoy la comarca presenta más de cinco pueblos abandonados o en trance de des-aparición. Y en toda la provincia de Soria se despuebla el paisaje y se arruina la memoria desde hace siglos enun retroceso imparable, acelerado en las últimas décadas.
Mercedes Álvarez
Entrevistes realitzades a Mèxic, a treballadores domèstiques i a les ‘se-nyores de la casa’ amb les que conviuen, ens mostren com aquestes tre-balladores són indispensables per què les dones de classe alta i mitjanapuguin alliberar-se tinguent-ho tot: marit, fills, treball...Aquest vídeo no pretén denunciar una situació laboral desfavorable, totesles treballadores estan contentes amb el seu salari i són tractades ambrespecte. Per dins d’aquesta normalitat i mútua acceptació hi ha algunacosa en la relació serventa -senyora que és diferent de qualsevol relaciólaboral treballadora-patrona, crec que té relació amb el fet de servir, ambla convivència amb una família aliena, a una casa aliena, a una altra reali-tat tant llunyana de la pròpia.Hi ha alguna cosa amagada en aquestes imatges, com es presentendavant la camera unes i altres, en els seus gestos, en les seves maneresde assentar-se, amb allò que diuen i sobretot amb allò que no diuen.Di
recc
ió:M
ERCE
DES
ÁLV
AREZ
Prod
ucto
r:JO
SÉ M
ARÍA
LAR
AGu
ió:M
ERCE
DES
ÁLV
AREZ
Y A
RTU
RO
RED
ÍNM
unta
tge:
SOL
LÓPE
Z Y
GU
ADAL
UPE
PÉR
EZAm
b la
parti
cipa
ció
de:J
ULI
A JU
ÁNIZ
iLAU
REN
T D
UFR
ECH
EDi
rect
or d
e fo
togr
afia
:ALB
ERTO
RO
DR
IGU
EZAj
udan
t de
dire
cció
:AB
EL G
ARCÍ
ASo
:AU
REL
IO M
ARTÍ
NEZ
y
AMAN
DA
VILL
AVIE
JAM
icro
foni
sta:
INM
ACU
LAD
A SE
RR
AAj
udan
t de
cam
era:
RAÚ
L CU
EVAS
Prod
ucci
ó:M
IKEL
HU
ÉRCA
NO
SiE
VA S
ERR
ATS
Els
veïn
s:AN
TON
INO
MAR
TÍN
EZ,S
ILVA
NO
GAR
CÍA,
JOSÉ
FER
NÁN
DEZ
,CIR
ILO
FER
NÁN
DEZ
,JO
SEFA
GAR
CÍA,
AUR
EA M
ING
O,M
ILAG
RO
S M
ON
JE,E
LÍAS
ÁLV
AREZ
,
CRIS
PIN
A LA
MAT
A,VA
LEN
TIN
A G
ARCÍ
A,B
LAN
CA M
ARTÍ
NEZ
,RO
MÁN
GAR
CÍA,
SALA
H R
AFIA
,HIC
HAM
CH
ATE,
ALFR
EDO
JIM
ENO.
El p
into
r:PE
LLO
AZK
ETA.
Dura
ció:
115’
F
orm
at:1
:1,6
6
So:D
olby
SR
Un
a pe
l·líc
ula
per i
nici
ativ
a de
l Mas
ter d
e Do
cum
enta
l de
Crea
ció
de la
Uni
vers
itat P
ompe
u Fa
bra
de B
arce
lona
.Pr
oduc
tor d
eleg
at
de la
UPF
:JO
RD
I B
ALLÓ
Prod
uïda
per
JO
SÉ M
ª LA
RA
P.C.
iAL
OKA
TU S
.L.
73
NÚ
RIA
OLI
VÉAl
icia
Was
Fai
ntin
g (L
'Alíc
ia e
s de
smai
ava)
,EUA
,199
4•
• •
37 m
in.
extr
a
72
ESTE
R X
ARG
AYTo
t raj
a,re
s no
és,
2007
• •
• Vi
deoi
nsta
l·lac
ióex
tra
L'ob
ra q
ue p
rese
nta
l'arti
sta
a la
gal
eria
Saf
ia,é
s un
a be
lla m
etàf
ora
de la
vin
cula
ció
entre
l'or
igen
i la
fi a
trav
és d
e la
don
a.El
tem
ps h
i tra
nsco
rre im
perto
rbab
le,e
ncar
a qu
eun
a il·
lusi
ó en
s fa
ci c
reur
e qu
e po
dem
con
teni
r-lo
.En
les
obre
s d'
Este
r Xar
gay
es fo
nen
imat
ges
-ani
mad
es o
est
àtiq
ues-
,mús
ica,
text
,rec
itatiu
… u
n in
tens
treb
all d
e m
unta
tge
per g
ener
ar m
ons
para
l·lel
s.Br
eus
hist
òrie
sm
ínim
es q
ue re
nove
n la
vis
ió d
el q
uotid
ià.A
par
itr d
'un
fil p
ictò
ric,o
soc
ial,
o bé
his
tòric
ens
indu
eix
a la
con
tem
plac
ió,a
la re
flexi
ó,al
gau
di v
isua
l i s
onor
.A tr
avés
de
jocs
de ll
um i
de c
olor
–es
sent
el m
atei
x hi
juga
am
b la
dife
rènc
ia–
calid
oscò
pics
,d'o
nom
atop
eies
,bar
reja
de
form
es i
pens
amen
t per
alb
irar n
ous
horit
zons
.Ga
leria
Saf
ia
Hist
òria
agr
edol
ça a
mb
trets
aut
obio
gràf
ics
sobr
e un
a no
ia d
e ca
torz
e an
ys q
ue h
a d'
afro
ntar
sol
a l'a
dole
scèn
cia
i el d
espe
rtar
de la
sev
a se
xual
itat d
espr
és d
e la
mor
t de
la s
eva
mar
e.M
entre
les
seve
s am
igue
s ga
udei
xen
de la
vid
a a
l'ins
titut
,ella
treb
alla
en
una
carn
isse
ria i
es re
sist
eix
a ac
cept
ar e
ls ro
ls tr
adic
iona
ls im
posa
ts a
les
done
s.
Dire
cció
,gui
ó i m
unta
tge:
NÚ
RIA
OLI
VÉ B
ELLÉ
S Fo
togr
afia
:MO
SHE
BEN
-YAI
SH M
úsic
a:N
ANA
SIM
OPO
ULO
S In
terp
reta
ció:
MAG
GIE
THO
M,M
AYA
MO
RALE
SFo
rmat
:16
mm
75
RO
UTE
MO
VIE
• •
• Ví
deoi
nsta
l·lac
ióCo
txe,
adap
tado
r de
12v
a 22
0,vi
deop
roje
ctor
,rep
rodu
ctor
de
dvd,
làm
ina
de v
inil
trans
lúci
d
extr
a
74
AS0C
IACI
ÓN
AD
ICTA
S AL
AVI
Dex
tra
ENCARNA MARTÍNEZ i LAURA LÓPEZ-LEITON La guerra ha terminado, 2007 • • • Mini dv. 9 ´.
ANNA SOLÉ, ROSA VARELA i MIREIA ROCAMORA Ginegenealógico, 2007 • • • Mini dv. 3´30”.
INÉS HERMIDA i ELENA CALLE L(A) COCIN(A), 2007 • • • Mini dv. 4´
VALENTINA MOTTURA, ELOISA D´ORSI, HELENA DAVÓ i MARTA MUÑOZ Colapso, 2007 • • • Mini dv. 8’.
REBECA LÓPEZ i CARMEN TITOS El tiempo, 2007 • • • Mini dv. 8’.
ELENA MARTÍN i VIRGINIA GARCÍA DEL PINO Fuera de servicio, 2007 • • • Mini dv. 6´.
Route movie Un cotxe aparcat davant la galeria Niu emet una vídeo-seqüència de fragments de diferents viatges en cotxe, tractats com un únic viatge. La projec-ció es pot percebre tant des de dins com des de fora de l'espai. La duració de la videoprojecció l'establirà la durada de la bateria del cotxe, que es converteix en pro-ductora real, que reprodueix amb la seva energia la representació d'anteriors viatges.
76
NEU
S AG
UAD
OEl
peq
ueño
alta
r,24
-8-2
004
• •
• Ti
empo
det
enid
o,po
esía
080
bar
celo
na,n
úm.9
,inv
iern
o 20
05,p
.23
extr
a
77
ANN
A AG
UIL
AR-A
MAT
Tem
ps•
• •
Jocs
de
l’oca
,SPU
AB,2
006
extr
a
Puc fer tots els poemes que vulgueu,
la pena va de la muntanya al mar.
Tanmateix ja sabreu que hi ha vides
que són, per força, de subhasta ràpida:
com a la llotja, el peix.
Comença Demiürg posant preu alt a
tot, i segueix per baixar vertiginosament
com cau la vida
fins un riure petit,
un rictus de sardina,
un somni blau com remolí que gira.
El que vulgueu, no ho demaneu demà.
Demà no tindrà mà, s’haurà rifat
al subhaster més hàbil.
Ni el pescador recordarà
quins eren els seus peixos.
Desmembrada locura que fustiga a los cuatro vientos
la apariencia inestable de lo que parece no ser
y nos asalta impune, arrasando si cabe, lo que parece ser.
Hasta cuándo esta orgía de fantasmas sin sábana,
hasta cuándo esta noche instalada en el día.
Permanecer impasible con un cuenco en la mano
y dar las gracias por lo que no se tiene y
no perder de vista a paciencia y silencio,
y que el vendaval no acabe con la vela blanca, la rosa de plata,
el agua limpia en la copa de los sacrificios paganos:
el pequeño altar que levantamos a diario para poder sobrevivir.
79
CAR
MEN
MAT
AIX
El te
mps
en
l’art
• •
• Co
nfer
ènci
aex
tra
78
MAR
I CH
OR
DÀ
Lo d
eser
t pot
ser
,200
6•
• •
Vinc
d’u
na z
ona
hum
ida,
CCDF
B 20
06,B
arce
lona
,P.4
8
extr
a“Què és el temps? Si ningú m’ho pregunta, jo ho sé; però si vull explicar-ho a qui m’ho pregunta, no ho sé.” (Sant Agustí)
Aquestes paraules de sant Agustí són molt conegudes i expres-sen de manera molt clara la dificultat que suposa el problema deltemps ja que aquest s’implica en la nostra existència o, si es vol,l’existència consisteix en el temps. Quan d’una banda la filosofiai de l’altra la ciència han intentat definir-lo, han arribat a resultatsde vegades força diversos. De fet, el nostre llenguatge quotidià ésple d’expressions temporals: “ara, després, encara, demà, ahir,abans, tard, aviat, etc.” Per això, les anàlisis dutes a terme peraquests dos sabers ensopeguen, per dir-ho d’alguna manera,amb els problemes que expressa sant Agustí.
Al principi es va interpretar el temps vinculat al canvi davantla immobilitat de l’ésser proclamada per filòsofs com araParmènides, al món grec, i això s’ha reflectit després en les dife-rents definicions que s’hi han donat, tot i que el problema delcanvi és un dels temes que més dificultats suposen a l’hora d’a-bordar-ne el coneixement.
Els matisos ens obliguen a distingir entre el temps objectiui el subjectiu ja que és evident que el temps que mesura i confi-gura les nostres vides, és a dir, els nostres horaris, no sembla serel mateix que el temps que sentim interiorment, sotmès a dilata-cions i contraccions gairebé inexplicables (l’hora se’ns pot fermolt llarga a la sala d’espera d’un aeroport però la meitat decurta pels carrers de la ciutat de destinació). Tanmateix, quant altemps objectiu, tant la ciència com la filosofia han considerat untemps absolut, que és més enllà de les nostres vides, de la nos-tra història i que és, per dir-ho d’alguna manera, un temps cos-mològic, universal, fix, la propietat fonamental del qual és lasimultaneïtat; i un temps relatiu, que fa referència als diferentssistemes amb què el mesurem.
A la filosofia hi ha hagut diferents maneres d’entendre eltemps: des d’Aristòtil, passant per Leibniz i fins a Bergson. Lesdues primeres es relacionen amb un element essencialment pla-tònic: la mesura (Aristòtil) o l’ordre (Leibniz) que garanteixen unapretesa objectivitat que sembla molt difícil d’aconseguir quan estracta del temps. En aquest cas el protagonista fonamental acabasent l’instrument de mesura: el rellotge universal. Però Bergson,és ja un filòsof del segle xx i fa una crítica al temps entès d’a-
questa manera, és a dir, si es vincula a la manera de mesurar-lo,i expressa un concepte de temps més proper al que considerarí-em com a subjectiu. Però Newton és el màxim exponent de laconcepció del temps a la ciència perquè considera les dues for-mes de temps: el relatiu i l’absolut.
D’aquesta manera, la ciència clàssica dels segles XVI, XVII iXVIII ha consolidat una concepció del temps absolut amb impor-tants repercussions en la interpretació del temps subjectiu.Enfront al transcórrer efímer i passatger de la vida humana, hi haun altre temps que perdura, l’eternitat, el temps de l’univers. Lahumanitat s’insereix en aquest temps absolut i la seva vida éssimplement com un tall mínim en aquest temps etern. Allò queconfigura l’ésser com a temporal és justament la mort. La litera-tura del Renaixement (Jorge Manrique, Coplas a la muerte de supadre D. Rodrigo) o del Segle d’Or (Calderón de la Barca oQuevedo) en són una bona mostra.
El temps humà, doncs, queda determinat per aquest fet fona-mental, mentre que el temps absolut el transcendeix i esdevé d’a-questa manera etern. En aquest context, la religió i altres creenceshan potenciat una tesi de la temporalitat fonamentada en l’eterni-tat cosa que ha permès desenvolupar tota una idea del “més enllà”.
La dualitat transcendental en l’ésser humà n’ha estructuratla vida, n’ha determinat tant la religió com l’organització social, laliteratura i les diferents manifestacions artístiques, la primeraexpressió de les quals poden ser els monuments funeraris.
Tanmateix, com que la consideració efímera de l’existènciano és fàcil d’obviar, a diferents èpoques aquesta s’ha imposat perdamunt de les promeses de vida eterna al més enllà, com va pas-sar al Barroc, quan es va intentar expressar la vida real accen-tuant-ne el caràcter enganyós i desagradable enfront a l’altra “lavida eterna”; en definitiva, es vol mostrar “aquesta vida” passat-gera i lamentable amb el seu caràcter d’efímera (les pinturessobre la vellesa o els defectes físics en són una bona mostra), encontraposició a les manifestacions de “l’altra vida”, de caràcterreligiós o mític que resulten intemporals. Només cal comparar lesfigures deformades del Barroc de Ribera, per exemple, amb lesde Juan de Juanes, o les de Rafael amb les de Rembrant.
Lo desert pot ser, només, una aparença.
Als miratges, les bicicletes circulen per sobre del mar.
Les petxines vives de totes les espècies i subespècies
s'estenen per dessota de l'arena i xuclen, incansables,
microorganismes d'una perfecció aclaparadora
que els àvids ulls dels crancs
poden contemplar sense enlluernar-se.
Intuixes, un migdia aspre i caliginós, que
la sorra plena d'alimanyes del desert és la mateixa
-o pareguda- que la de l'infantil encantament
de les valves o de la caravana endinsant-se a les aigües.
Les mans les tens massa plenes o massa buides,
malgrat l'alluny que queda el
què se n'ha fet dels nostres fruits?
L'endometriosi, fonamentalment, ha marcat
un parèntesi de sang entre l'amor i el desamor,
entre la desesperança i la il·lusió del cítric.
Los matalassos tenen dues cares d'arena.
81
NEU
S CA
RB
ON
ELL
El te
mps
de
les
done
s:m
emòr
ia,h
istò
ria i
escr
iptu
ra fe
men
ina
• •
• Co
nfer
ènci
aex
tra
80
CAR
MEN
MAT
AIX
extr
a
El “temps de les dones” és un sintagma que indica, d’entrada, una distinció possible entre
el temps cronològic i el temps subjectiu. Efectivament, la història parteix de l’existència
d’uns fets que van passar, però aquests són només recuperables com a memòria de les
persones que els van viure. L’escriptura històrica de les dones revela una subjectivitat
femenina a l’hora de transmetre la memòria dels esdeveniments. Quines són les caracte-
rístiques d’aquesta subjectivitat i de quina manera reescriu el passat és el que repassarà
aquesta conferència. Ho farà a través de l’anàlisi de textos d’escriptores catalanes.
Així doncs, el temps se situa en una dualitat entre l’eternitat i lafinitud, al cosmos en conjunt se li atribueix l’eternitat, i als elementsque el conformen, comptant-hi els ésser vius, la finitud. I dins aquestmarc, l’ésser humà s’interpreta, tot i la seva vida efímera, que parti-cipa també d’aquest temps universal que configura el cosmos.
El que ens determina com a éssers temporals és la mort i ala nostra cultura, i al llarg de totes les èpoques, s’hi ha produïtuna quantitat enorme d’obres d’art (escultura, arquitectura, pin-tura i, per descomptat, literatura) relacionades amb la idea de lamort i també amb la de la vida al més enllà, i òbviament tambéabunden les obres centrades en desenvolupar la idea de com esprodueix el “viatge” cap a l’altra vida: el cas més representatiu ésel de la cultura egípcia que va deixar moltíssimes dades de comes produeix aquest trànsit.
Tot i així, al segle XIX hi va haver una sèrie de canvis essen-cials en la ciència que van portar una certa crisi d’alguns concep-tes fonamentals. La revolució industrial, amb l’organització socio-lògica subsegüent; el descobriment del ferrocarril; el cinema (unaanàlisi de la llum i el moviment), van alterar la concepció deltemps establerta i es va incidir més i més en la idea del tempsexclusivament relatiu, com acabarà expressant-se finalment en lateoria de la relativitat, la influència de la qual durant el passatsegle ja és prou coneguda. D’altra banda, i dins la filosofia, calcomptar també amb la influència de dos personatges fonamen-tals: Freud, d’una banda, i Nietzsche, de l’altra.
Des del punt de vista del temps el seu resultat té una impor-tància enorme: suposa que només hi ha un conjunt d’elementsefímers que fan de sistemes de referència uns dels altres; peròno hi ha cap temps més enllà, cap eternitat en relació al cosmos,al qual els éssers humans puguin incorporar-se. És aleshores quela religió perd el recolzament de la ciència o de la filosofia a l’ho-ra de garantir o justificar “l’altra vida”.
Davant aquest fet només hi caben dues actituds i ambdueses reflecteixen també en l’art: o bé després de la mort hi ha l’e-ternitat i la vida al més enllà, plena dels continguts que la nostracultura ha manifestat a bastament a l’Edat Mitjana, alRenaixement o al Barroc; o bé no hi ha res. El nihilisme expres-
sat per Nietzsche que es va anar incorporant a la filosofia de finaldel segle XIX i a principi del segle xx també es veurà manifestaten l’art contemporani: els surrealistes, tant les dones com elshomes, són els que més han mostrat explícitament la influènciad’aquests filòsofs esmentats en els temes onírics, la qual cosaafegeix un element de distorsió del temps. És el cas d’ÁngelesSantos en Un mundo así, o de Leonora Carrington.
D’altra banda, la solitud o la desesperança són alguns delsvalors que reflecteixen pintors i pintores de la nostra època comara Giorgio De Chirico que saben transmetre mitjançant la pintu-ra l’expressió d’una solitud inquietant, o també de Remedios Varoen els quadres Ombra o Trencament. També l’escultura deGermain Richier de qui Victoria Combalía diu: “Todo ello daba unaapariencia textural a sus esculturas, como si estuvieran impreg-nadas de tierra y lodo, expresando así la vulnerabilidad, la angus-tia, el horror o la soledad humanas”. Aquesta escultura es va fertambé famosa per l’obra Home tempestuós, un bronze que ésuna metàfora de les forces naturals i el model del qual, segonsCombalía “encarnava el pas del temps”.
La teoria de la relativitat ha fet un incís en la importància pelque fa al temps de l’instrument de mesura, que al seu torn, coma relatiu, s’adapta a l’espai, fet que es pot veure en moltes obresde la nostra època que en fan el protagonista fonamental. És elcas de Dalí a Persistència de la memòria. Dalí també va rebreinfluències de Freud, qui mitjançant l’inconscient i la teoria delssomnis aporta una interpretació del temps encara molt mésdeformada i subjectiva del que s’havia entès fins aquell momentallunyant-se un cop més de la garantia i seguretat que el tempsobjectiu i etern proporciona.
De la mateixa manera, molts dels pintors i pintores contem-poranis s’han plantejat com expressar les diferents alteracionsdel temps. És el cas de Magritte per exemple. Fins i tot actual-ment l’art s’expressa a través d’obres essencialment efímeres(accions, performances, happenings) que només existeixen en elmoment que s’exposen a la contemplació dels espectadors i aixíperden definitivament el caràcter d’obra intemporal que des desempre s’ha atorgat a la creació artística.
