18

Tema

L’SMART TOURISM CONGRESS BARCELONA CETT 2016

Organitzat per la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, el Congrés, celebrat al Campus CETT del 9 a l’11 de novembre (www.cett.es/smartourismcongress/ca), ha nascut com una oportunitat per al debat i l’intercanvi de coneixement necessari per al turisme a Catalunya. Basat en tres línies temàtiques –Gestió Intel·ligent de les Destinacions Turístiques, Innovació i Creativitat en Models de Negoci Adaptats a la Conjuntura Actual, i Avantguarda Tecnològica en Destinacions i Empreses Turístiques–, en les jornades acadèmiques celebrades a l’Hotel Alimara s’han presentat 37 comunicacions i quatre ponències estrella. La jornada profesional ha inclòs la Smart Tourism Startup Experience 2016, amb nou emprenedors i tres càpsules de debat amb dotze experts.

La Smart City o ciutat intel·ligent està de moda i cada cop se’n parla més als mitjans i als fòrums d’empresaris i polítics perquè la conjuntura social, política i econòmica que ens ha dut la globalització ens obliga a gestionar de manera intel-ligent els recursos, cada cop més escassos, i les eventualitats i incidències imprevistes, cada cop més abundants; a la vegada suposa una oportunitat de nous mercats per a la indústria, especialment la tecnològica. Segons les Nacions Unides, el 2030, més del 60 % de la po-blació mundial viurà a les ciutats i la gestió d’aquesta sobre-ocupació de les zones urbanes, que ara no ocupen més del 2 % de la superfície terrestre, pot generar, entre d’altres, tensions per l’habitatge, la sobrecàrrega de les infraestructures i els colls d’ampolla en el subministrament d’aigua i d’energia. Les ciutats intel·ligents hauran de treballar per gestionar de manera eficient la informació massiva que generen els seus actors públics i privats, i especialment la seva ciutadania, per millorar serveis públics com ara el transport, la seguretat pública, la sanitat, l’educació, l’energia, el subministrament d’aigua, els residus... i garantir la qualitat de vida, la justícia i la responsabilitat social i ambiental.

Turisme i gestió intel·ligent El turisme, com a activitat que intervé intensament en el terri-tori i en la societat, s’ha fixat també objectius de millora de la gestió intel·ligent de les empreses i de les destinacions turísti-ques dins de l’Smart Tourism o turisme intel·ligent. El turisme, a més, està immers en una transformació que necessita apro-fitar la informació i els seus recursos per millorar l’experiència del turista i oferir serveis innovadors que estiguin en constant interacció amb el mateix, garantint alhora la sostenibilitat. Els experts no dubten que el turisme intel·ligent ha de vetllar per la gestió responsable –socialment i ambiental– dels ser-veis turístics públics i privats, i harmonitzar aquest fet amb la seva convivència amb les poblacions locals, preservant-ne, també, el patrimoni cultural i natural. Les destinacions intel-ligents són aquelles en què els seus responsables garan-teixen, a més, la capacitat de resposta davant d’incidències imprevistes i les seves conseqüències. Es tracta, doncs, que aquestes destinacions siguin alhora resilients i siguin capa-ces d’utilitzar la informació generada pels diferents actors i empreses públiques i privades per a gestionar millor i de manera flexible les contingències del dia a dia.

El Congrés, un excel·lent fòrum de debatL’Smart Tourism Congress Barcelona 2016, organitzat per la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, que van impulsar el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastrono-mia CETT i la Universitat de Barcelona amb l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convertit en un excel·lent fòrum per debatre aquests i altres temes relacionats amb el turisme intel·ligent o Smart Tourism. Aquest congrés ha comptat amb el patro-cini en la Jornada Professional de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l’IFITT, Red Intur, Segittur i l’Smart Tourism Research Center de Corea.

Acte d’inauguració del STCB

TOT CETT 32 OKOK.indd 18 25/11/16 16:11

19

Els objectius de l’Smart Tourism Congress Barcelona 2016 han estat generar un espai de trobada on, gràcies a la parti-cipació de diferents experts internacionals vinculats a la rea-litat de l’Smart Tourism, s’analitzi aquest fenomen amb pro-funditat i s’articulin sinergies capaces de dibuixar el futur del turisme intel·ligent des de totes les perspectives possibles. Per això s’ha estructurat en dos grans blocs: un d’acadèmic i un de professional.

Recerca i investigació acadèmicaQuant al primer bloc, dedicat a la recerca i a l’estudi dut a ter-me en el món acadèmic, inicialment es van presentar 53 po-nències de 15 països, de les quals 38 van ser seleccionades pels revisors del Comitè Científic presidit per la Dra. Aurkene Alzua, de la Universitat de Deusto. Entre aquestes, 7 (el 20 %) van ser valorades per aquest comitè com a excel·lents, per la qualitat de la recerca. I és que aquest bloc acadèmic ha asso-lit un important èxit, tant pel que fa a la participació com a l’elevada qualitat de les ponències presentades.Amb relació a les tres línies temàtiques del Congrés, 20 po-nències s’han presentat en el marc de la línia “Gestió intel-ligent de les destinacions turístiques”, 8 ho han fet dins de la línia “Innovació i creativitat en models de negoci adap-tats a la conjuntura actual” i 10 ponències s’han presentat dins de la línia “Avantguarda tecnològica en destinacions i empreses turístiques”. Per altra part, en els actes acadèmics s’ha pogut comptar amb quatre ponents convidats: Juan Antonio Zufiria, director general d’IBM Global Technology Services d’Europa, ha estat l’encarregat d’iniciar el Congrés, mentre que les tres ponències d’obertura de les respectives línies temàtiques han estat a càrrec de la Dra. Montserrat Pareja-Eastway, professora de la Universitat de Barcelona, el Dr. Oriol Miralbell, professor i investigador del CETT-UB, i el Dr. Dimitrios Buhalis, degà del programa de Turisme de la Universitat de Bournmouth, al Regne Unit.

Les recerques científiquesLes 38 recerques científiques seleccionades s’han ordenat en tres grans eixos relacionats amb el turisme intel·ligent.

1. L’experiència del turistaSis ponències s’han centrat en la recerca relacionada amb l’experiència del turista. Algunes han estat molt innovado-res, com ara la de B. Bosio i S. Prunthaller, que han aplicat una metodologia etnogràfica a través del telèfon mòbil per conèixer l’experiència del turista. Una altra recerca, la de S. Kuhzady i L. Öztürk, ha fet una anàlisi dels sentiments del turista respecte a les aplicacions mòbils relacionades amb l’economia col·laborativa; i la de J. Lee, N. Chung i Ch. Koo ha estudiat com el turista valora la innovació tecnològica i com afecta la seva felicitat. També cal destacar la ponència que ha analitzat la resposta emocional del turista respecte al disseny de l’habitació de l’hotel a través de l’anàlisi de l’ex-pressió facial.

Altres projectes han estudiat el compor-tament del turista i el procés de decisió de compra, com ara el de S. Shin, N. Chung i Ch. Koo, que han estudiat l’efecte de la segure-tat i el preu a l’hora de contractar serveis d’allotjament P2P. Fi-nalment, en aquest àmbit també val la pena destacar una re-cerca feta per I. Beliatskaya, sobre el disseny de l’experiència turística amb les TIC, a través de la cocreació dels turistes.

2. Innovació turística i tecnològicaEn aquest segon eix de la recerca, la ponència presentada per F. Montaguti i E. Mingotti ha tractat sobre els models de negoci innovadors basats en la identitat, l’autenticitat i la flexibilitat de les xarxes en petites i mitjanes empreses turístiques; mentre que la realitzada per L. Coma, J. Arcos i M. Conill ha analitzat el patrimoni literari i la innovació de l’oferta a la destinació intel·ligent. Amb referència al nou mo-del tecnològic a les destinacions intel·ligents cal destacar la ponència presentada per W. Put i R. Smith, sobre les eines intel·ligents relacionades amb els recursos turístics d’una destinació mitjançant l’elaboració d’un model de recursos del turisme intel·ligent. També hi ha hagut ponències centrades en la transformació urbana que pot generar la destinació intel·ligent (L. García i M. Troitiño) i dues més (les de F. Gonzalez, J. M. Gomis, S. Mo-rales i Pablor Diaz; i la d’ A. Santos, F. Almeida i L. Mendes) han analitzat la percepció dels actors locals respecte a les destinacions turístiques intel·ligents. Amb relació a les desti-nacions intel·ligents hi ha hagut estudis sobre diferents mo-dels de ciutats turístiques intel·ligents, com per exemple el treball de M. Reda i F. Bedard; sobre l’aplicació de les TIC a les destinacions de muntanya, com ara el treball d’A. Torres. B. Elorrieta i J. Coma; o sobre la incorporació d’una taxa turísti-ca per poder millorar la promoció (la ponència de M. Colom. D. Imbert i J. Font). En l’àmbit de la innovació, cal destacar l’estudi sobre la comunicació i la llengua en l’oferta turística que han presentat M. Iglesias i Y. Feng, i un altre sobre la gas-trodiplomàcia com a eina per a la comunicació de la riquesa gastrònomica de la destinació intel·ligent, presentat per S. Tettner i B. Kalyoncu.

3. Responsabilitat social i ambiental i desenvolupament turísticEn aquest tercer eix de la recerca, hi ha hagut ponències dedicades a la importància que té la responsabilitat social empresarial (RSE) per al turista (la presentada per J. A. Pérez-

Dr. Dimitrios Buhalis

TOT CETT 32 OKOK.indd 19 25/11/16 16:11

20

CONCLUSIONSL’Smart Tourism suposa una oportunitat perquè, a través de l’ús de les tecnologies de la informació, les persones, els turistes i els professionals, i les organitzacions públiques i privades gestionin amb intel·ligència la informació que es genera en l’activitat turística a través de diferents sensors i canals, amb la finalitat de millorar l’experiència del turista, augmentar el rendiment i la competitivitat de les empreses i optimitzar els recursos de manera sostenible. L’Smart Tourism és un repte per al coneixement i per a la ment, i els seus límits són a la nostra imaginació. Cal pensar l’Smart Tourism des de la disrupció. El turista ja no busca aconseguir valor a canvi de diners, sinó que vol obtenir valor pel seu temps. Els recursos tecnològics han de permetre gestionar les solucions per a les incidències des de la perspectiva que la intel·ligència artificial complementa la humana. La millora de l’experiència del turista és una de les tres potes de l’Smart Tourism. Per això és important recollir la informació de l’activitat i els moviments del turista, bé a través de sensors o dels aparells mòbils. La gestió de la seva experiència pot enriquir-se si s’estudien les seves emocions, fet que ens donarà instruments per millorar-ne la satisfacció. En aquesta experiència, la identitat cultural i l’autenticitat són valors importants que cal incentivar, a la vegada que neixen nous models de negoci basats en l’econo-mia col·laborativa i noves formes de consumir com ara l’Slow Tourism, que suposen innovacions disruptives. L’Smart Tourism ha de tenir molt en compte, en la seva gestió, el ciutadà local i ha de garantir la sostenibilitat i la responsabilitat social i ambiental. En l’Smart Tourism resulta imprescindible un bona gestió dels recursos humans a través de la selecció i de la formació i capacitació adequades dels professionals, ja que malgrat que l’entorn digital és el canal principal de comunicació, són les persones les que interactuen a través d’aquest canal. La dada: En aquesta primera edició, l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT ha comptat amb la participació de 250 acadèmics i d’experts de 30 països, que han contribuït a garantir un debat obert i ric, d’on sorgiran noves propostes i projectes de recerca. S’espera que el proper Congrés tingui lloc el 2018. n

Aranda i M. Boronat), i a l’estudi de la importància de la implicació dels empresaris en la RSE a través de la vo-luntarietat d’aplicar les normes (A. Martinez, A. Rosen-feld i A. Iglesias). També en aquest mateix àmbit s’han presentat ponències adreçades a estudiar la millora de la selecció de professionals del turisme a les platafor-mes digitals (J. Tous, C. Merma, S. Brualdo, M. Romeo i M. Yepes) o les condicions de treball als hotels (A. Sout-hgate, C. A. Tomelin i D. Rossini). Un treball també ha proposat una escala de competències tecnològiques a l’hoteleria (A. Fernandes, B. Alturas i R. Laureano) i, fi-nalment, amb relació al desenvolupament, s’ha presen-tat una ponència sobre l’Slow Tourism o turisme lent com a nova modalitat d’oferta per al desenvolupament de la destinació intel·ligent (A. Carballido).

La Jornada ProfessionalEn el segon bloc del Congrés, dedicat a la Jornada Pro-fessional, han presentat ponències 14 professionals amb diferents vincles amb el turisme intel·ligent –des de l’àmbit tecnològic fins al del turisme–. També hi han par-ticipat l’Administració estatal, amb C. Romero; l’Agència Catalana de Turisme, amb P. Torrent, i l’Ajuntament de Barcelona, amb X. Suñol, per explicar les estratègies de desenvolupament i d’implementació de mesures de gestió intel·ligent a les destinacions turístiques a l’Estat espanyol, Catalunya i Barcelona, respectivament. n

Dr. Oriol Miralbell. Professor i investigador del CETT-UB

L’STARTUP EXPERIENCE

L’Startup Expe-rience, esdeve-niment condu-ït pel docent i investigador del CETT-UB, Enric López C., ha estat el marc privilegiat per presentar nou projectes d’emprenedo-ria relacionats amb el turisme, l’hoteleria i la gastronomia, i vinculats als grups de recerca del CETT i als àmbits temàtics del congrés: LigthEyes Technologies, CitiesandKids, Planomi, Tripuniq, Nyuron, Greencostumer, The Hotels Network, Via-jaris, i Foodie and Tours. Els assistents van poder interactuar amb els emprenedors un cop finalitzades les exposicions, i gaudir de la prèvia ponència motivadora a càrrec de Toni Mascaró, president de Barcelona Loves Entrepeneurs (BLE), empresa que organitza els esdeveniments BLE & Play, BLE & Dinner, BLE & Projects i After BLE. També van intervenir en l’acte entitats de referència en l’àmbit de l’emprenedoria com Segittur, amb Ana Fernández, responsable dels progra-mes Emprendetur; RedIntur, amb el seu president, el Dr. An-tonio Guevara; i el Dr. José Antonio Pérez-Aranda, director de la EU CETT-UB.

TOT CETT 32 OKOK.indd 20 25/11/16 16:11

21

DR. DAVID GINER SáNCHEz Coordinador de Projectes de l’Institut Valencià de Tecnolo-gies Turístiques (Invat.tur)

Actualment parlar d’intel·ligència implica, quasi de forma inevitable, fer referència a la tecnologia. Però a l’hora d’associar aquest terme al cas de les destinacions turístiques, la realitat és que açò no es pro-dueix únicament per l’ús d’eines i dispositius tecnològics. Tot i que és ben cert que són una part important del nou model de planificació i gestió, sota l’etiqueta “intel·ligent” s’amaga en realitat una nova for-ma de prendre decisions en les destinacions turístiques, orientada cla-rament cap a l’eficiència, la sostenibilitat i la satisfacció dels turistes.En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha una sèrie de bones pràctiques bàsiques per guiar una destinació cap a un escenari de gestió intel·ligent: 1) Foment de la governança col·laborativa (pública-privada).2) Participació activa de la demanda i de la ciutadania.3) Desenvolupament i implantació de tecnologia, des de la base de la formació i de la sensibilització dels agents turístics.4) Adaptació de productes i de serveis turístics a les necessitats de la demanda.5) Atenció i assistència a la demanda en les diferents fases del viatge.6) Impuls d’eines i d’accions orientades a reduir l’impacte negatiu de l’activitat turística en la destinació.7) Millora de l’accessibilitat i de la mobilitat en la destinació.Aquestes bones pràctiques reflecteixen que el procés d’adaptació al model de gestió intel·ligent ha d’acompanyar-se de la implantació de tecnologies que el sustenten, entre les quals cal destacar els sis-temes d’informació integrats, la sensorització d’espais públics i el desenvolupament d’estratègies i de sistemes CRM (social). Però, al mateix temps, també ha de dur-se a terme de la mà de les empreses turístiques. Sense elles no s’entén la consecució dels objectius bàsics d’una destinació turística intel·ligent: han de ser part de la presa de decisions estratègiques, del desenvolupament d’accions i de la implantació de tecnologia (tant en la destinació com en les seues pròpies estructures organitzatives i estratègies de gestió). Per tant, la intel·ligència d’una destinació demana una aposta per la governança, per una col·laboració pública-privada que es reflectixca en cadascuna de les fases de la planificació i gestió de les destinaci-ons turístiques i que procure el desenvolupament d’accions conjun-tes i globals, impulsades, participades i reflectides en les estratègies, ac-cions i resultats de les empreses turístiques.Només així, de forma conjunta i coordinada, s’aconseguirà adaptar les estratègies, els productes i els serveis d’una destinació a la realitat i a les tendències de la demanda, reduir l’impacte en la destinació i, sobretot, millorar-ne la competitivitat. És a dir, marcar la diferència entre una destinació que coneix, respon, cuida i es preocupa pel tu-rista en tot moment i que pensa en el seu futur a llarg termini, i una altra que contínua amb la inèrcia de funcionament que marca el seu entorn competitiu tradicional. Açò és, una destinació intel·ligent, i una altra que no ho és. n

Tema: Les opinions

DRA. ESTELA MARINé ROIG Consultora de l’assignatura Xarxes Socials i Turisme Intel·ligent a la UOC

Així com una ciutat intel·ligent ha de servir per millorar la vida dels seus residents, una destinació intel·ligent ha de millorar les experi-ències dels visitants. Per fer-ho, els gestors de la destinació neces-siten conèixer les necessitats, preferències, opinions i valoracions dels turistes. La forma tradicional d’aconseguir-ho era mitjançant enquestes que són costoses de realitzar o de replicar; a més, even-tualment, es dubta de la seva fiabilitat. El creixement exponencial dels continguts generats per l’usuari i difosos a través de les xarxes socials ha permès disposar lliurement d’una gran quantitat d’infor-mació procedent del costat de la demanda. Aquestes dades massi-ves (big data) es consideren de confiança perquè la informació és de primera mà, es genera de forma espontània i no està esbiaixada per tercers.Hi ha aplicacions en línia que permeten extreure informació de les xarxes socials i, fins i tot, faciliten, per exemple, informes tècnics de disseminació i d’interactivitat dels missatges de Facebook o de Twitter relatius a una destinació, però la informació més ben es-tructurada i útil es pot aconseguir a les webs que allotgen blogs i ressenyes de viatge, com ara TripAdvisor, VirtualTourist i TravelBlog. Per exemple, TripAdvisor té actualment uns 3 milions d’opinions sobre Catalunya en pàgines web ben estructurades i gairebé clas-sificades.Per millorar la seva imatge les destinacions intel·ligents han de di-fondre, en primer lloc, els avantatges que representa fer-hi turisme per tots els mitjans de comunicació i, especialment, a través de les xarxes socials. En segon lloc, s’han d’aprofitar les dades massives que esmentàvem per detectar els problemes que troben els turistes i mirar de resoldre’ls. En aquest sentit, en una recerca feta l’any 2015 vam detectar dues mancances: 1) Aleshores Barcelona estava situada al capdavant de les ciutats intel·ligents a nivell mundial; malgrat això, no vam trobar cap paraula relacionada amb les smart cities/destinations en més de 100.000 opinions sobre Barcelona es-crites en anglès, tret de dos turistes que havien visitat el Centre de Cultura Contemporània i deien que els havia fascinat una exhibició sobre big data. 2) En un subconjunt de 7.500 opinions sobre la Sagrada Família, tenien molt de pes les paraules relacionades amb les cues i esperes per adquirir els tiquets i accedir a la basílica i, en canvi, no apareixien tan sovint qüestions més convenients per a la imatge de Barcelona com que la part del temple construïda en temps de Gaudí és Patrimoni de la Humanitat.A més de la imatge percebuda per la pròpia experiència del turista, la imatge projectada d’una destinació té una gran influència a l’ho-ra de planificar un viatge o unes vacances. D’acord amb el darrer EuroBaròmetre, cada dia tenen més importància, com a font d’in-formació, les webs que recullen i presenten comentaris, opinions i valoracions dels viatgers i, per tant, els gestors de la destinació ho han de tenir present. n

Tema: Les opinions

TOT CETT 32 OKOK.indd 21 25/11/16 16:11

22

XAVIER SUñOL FERRER Responsable de Projectes Estratègics de la Direcció de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona

En les darreres dècades el turisme urbà ha experimentat un consi-derable creixement arreu d’Europa i moltes ciutats s’han consolidat com a destinacions rellevants. És ben sabut que l’activitat turística hi incideix de forma diversa en la dinàmica urbana i genera exter-nalitats tant de caràcter positiu com negatiu, per la qual cosa el desenvolupament d’una política de turisme sostenible esdevé avui un dels aspectes més importants de la gestió pública urbana.És en aquest context que, sota el concepte de “destinació intel-ligent”, es generalitzen els projectes i iniciatives que, a partir de l’ús de la tecnologia, permeten millorar la seva gestió amb relació al turisme.Així doncs, l’aplicació de tecnologies, per donar resposta als actu-als reptes del turisme urbà, afavoreix una gestió més intel·ligent, més tranversal i més integral de la destinació. D’entre els diversos efectes negatius comuns a tota gran ciutat turística, en l’actualitat podem destacar l’excessiva concentració en determinades zones o indrets de la ciutat i la irrupció d’activitats econòmiques de caire il·legal. La generalització d’una àmplia oferta d’habitatges d’ús turístic il-legals comercialitzats en plataformes digitals a través d’Internet ha representat un desafiament per a l’Administració que, amb el su-port de programes automatitzats tipus “aranya web” realitzen una recerca sistemàtica de l’oferta il·legal present a la xarxa, optimitzen i faciliten les tasques dels serveis d’inspecció, alhora que permeten documentar les possibles sancions.Un altre greu problema, especialment acusat a Barcelona, és l’ex-cessiva concentració dels fluxos turístics en indrets determinats de la ciutat. Aquesta massificació genera importants molèsties als residents i una mala experiència de visita als turistes. La instal·lació de sensors IoT que capten de forma passiva les emissions dels mò-bils permet monitoritzar els fluxos d’una zona determinada. Aques-ta informació, de gran precisió temporal i espaial, pot facilitar una anàlisi molt acurada en temps real per aplicar mesures que optimit-zin l’ús d’un espai urbà d’alta freqüentació.Així mateix, per gestionar de forma adequada una destinació, és del tot indispensable conèixer l’activitat turística que s’hi desenvolupa. Quantificar els visitants, conèixer com i quan es desplacen per la destinació, d’on provenen, quins són els seus hàbits, o quina és la seva despesa, són avui qüestions a l’abast de les anàlisis big data. Es tracta de donar resposta a les qüestions i reptes que planteja una adequada gestió de la ciutat turística a través d’eines tecnològiques que, un cop superades les fases d’experimentació i amb uns costos raonables, esdevinguin projectes estables a l’abast dels gestors de les destinacions turístiques. Aquest és un àmbit on Catalunya pot excel·lir i ser capdavantera en el camp internacional si som capaços d’aplegar les diverses iniciatives públiques i privades que s’estan impulsant. n

JOSé ANTONIO PéREz-ARANDA Director de l’Escola Universitària del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB

El desenvolupament de la responsabilitat social empresarial (RSE) i del turisme intel·ligent es construeix sobre la base del desenvolupament sostenible i de la resposta a les necessitats i les expectatives dels grups d’interès implicats. I, per tant, tots dos conceptes comparteixen els principis i els valors relacionats amb l’ètica, el respecte a l’entorn immediat i el benestar de la societat.Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un element fonamental per a una eficaç gestió de la RSE des de dues dimensions: d’una banda, faciliten la informació neces-sària per a la correcta presa de decisions, amb el desplegament d’un sistema d’indicadors de seguiment i d’anàlisi; de l’altra, permeten una comunicació àgil i accessible amb els diferents stakeholders, amb l’establiment de diferents sistemes i instru-ments de comunicació. Això afavoreix una identificació ràpida de les qüestions a resoldre i l’establiment de mesures adequades en benefici de la correcta presa de decisions i de la transparèn-cia dels resultats obtinguts.Amb relació a com pot la gestió intel·ligent de la informació contribuir a la millora de la RSE, el desenvolupament d’aques-ta RSE i, per tant, de les seves polítiques d’implantació i dels compromisos ètics i dels valors derivats, necessita de la seva integració tant en l’estratègia corporativa com en l’operativa. En aquest sentit, és crucial l’existència d’un sistema d’indicadors per a tots dos nivells de gestió que permeti monitoritzar els avanços obtinguts en cadascuna de les dimensions de la RSE i que faciliti la comunicació dels assoliments aconseguits als grups d’interès i a la societat en general. Un sistema d’informa-ció –el disseny del qual permeti gestionar la interrelació entre estratègies, polítiques, processos i comportaments– és bàsic per a la millora del desenvolupament de la RSE en les empreses.Ja en l’àmbit turístic, la RSE porta implícit el desenvolupament de diferents aspectes que afavoreixen la competitivitat de les empreses del sector. Entre aquests aspectes destaca el foment de la innovació, amb el desenvolupament de models de negoci que generen més valor afegit per als grups d’interès de l’orga-nització; la millora de la imatge de marca i de la reputació em-presarial, amb el consegüent creixement de la fidelització de la clientela; i, per descomptat, el desenvolupament sostenible tant en l’àmbit econòmic (la supervivència de l’empresa) com en el social (el compromís ètic i el benestar de la societat) i ambiental (l’absència d’impactes negatius en l’entorn). n

El CETT participa en la creació del PLA DE LA GASTRONOMIA

La designació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 ha servit per posar en marxa el Pla de la Gastronomia, un simposi inter-mitent que, a través de diverses sessions de tre-ball, ha analitzat transversalment la gastronomia catalana i ha permès planificar el full de ruta a seguir en els propers anys. El CETT hi ha participat de forma activa, en diferents sessions.

La Dra. Maria Abellanet i Meya va ser la relatora de la sessió “Gastronomia i formació”, que va tenir lloc el 27 de setem-bre a l’Hotel Alimara. Com a resultat es va concloure que és necessària una nova aproximació integral a la formació su-perior en gastronomia (en el marc de l’EEES) i que cal definir conjuntament els continguts d’aquesta formació. També es va afrmar que s’ha de reforçar el coneixement gastronòmic en el conjunt de la societat, aprofitar les potencialitats de la recerca i la investigació en gastronomia, i definir espais de trobada i nous mecanismes de coordinació per a la transfe-

TOT CETT 32 OKOK.indd 22 25/11/16 16:11