T EN EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIUWILLIAM SHAKESPEARE · SHAKESPEARE ON THE BEAT DOSSIER DE...

UN MUSICAL HIP-HOP BASAT EN EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, DE WILLIAM SHAKESPEARE

SHAKESPEARE ON THE BEAT

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

UN MUSICAL HIP-HOP BASAT EN EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, DE WILLIAM SHAKESPEARE

SOBRE L’ESPECTACLE

Shakespeare on the beat és un musical hip-hop basat en El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. L’espectacle s’inspira en l’art dels discjòqueis (DJ), els rapers (MC), els grafiters i els b-boys i ofereix una versió nova i contemporània del gran clàssic anglès.

L’objectiu del muntatge és apropar els joves a l’obra de Shakespeare amb un espectacle amb molt de ritme que combina les quatre disciplines del hip-hop respectant les trames i l’esperit de l’original.

El somni d’una nit d’estiu, una de les millors comèdies de Shakespeare, és l’obra més representada de l’autor, i entre les diferents versions que se n’han fet, sovint destinades al públic juvenil, hi abunden els espectacles musicals.

“El clàssic shakespearià El somni d’una nit d’estiu es converteix en un sorprenent muntatge a ritme de hip-hop adreçat a tots els públics.”



El hip-hop o, més concretament, el rap ha aconseguit que els joves omplin llibretes amb textos rimats i participin en batalles de versos. El somni d’una nit d’estiu és l’obra més rimada que va escriure Shakespeare i els personatges que la protagonitzen entaulen autèntics combats «a cop de verb». Shakespeare i el món del hip-hop un dia s’havien de trobar, i conflueixen ara a Shakespeare on the beat.

El somni… és una de les obres més populars de Shakespeare i, des que va representar-se per primera vegada, al segle XVI, se n’han fet tota mena d’interpretacions i adaptacions. Les possibilitats d’aquesta comèdia semblen, doncs, infinites, i és en aquest terreny tan fèrtil que neix Shakespeare on the beat, una adaptació d’El somni… que interpreta i reelabora lliurement les quatre trames princi-pals de l’obra i les desplaça en el temps i l’espai per connectar amb el públic d’avui.

El resultat és una obra amb un estil i un llenguatge nous que fon l’original shakespearià amb les disciplines del hip-hop.

Així, la història de Lisandre, Hèrmia, Helena i Demetri i dels seus enamoraments es transforma de la manera següent: els amants són quatre joves adolescents (Dris, Mia, Helena i DM) fascinats pel hip-hop que s’expressen sovint per mitjà del rap. Teseu, duc d’Atenes, es converteix en el Gran Màster, propietari d’una discogràfica, i en la nova versió, Oberó i Titània, reis de les fades i els follets, protagonitzen una gran rap battle. Finalment, els artesans de l’original anglès són a Shakespeare on the beat The Artisans Crew, un grup de rap que prepara una representació força peculiar de La tristíssima comèdia i la cruelíssima mort de Píram i Tisbe.

Shakespeare on the beatPERSONATGESTeseu, o Gran Màster, cap de la discogràfica

Atenes

Dris, grafiter, MC i enamorat de Mia

DM, MC i enamorat de Mia

The Artisans Crew: Kay, Periko, Flaco i Rusty

Hipòlita, promesa de Teseu

Mia, MC i enamorada de Dris

Helena, MC i enamorada de DM

Oberó, MC, rei de les fades

Titània, MC, reina de les fades

Puck, b-boy

Un DJ

Dos b-boys

El somni d’una nit d’estiu és un exemple clar del domini que tenia Shakespeare del llenguatge dramàtic. Tots els recursos que l’autor hi fa servir s’adeqüen a una comèdia que mostra al públic personatges molt diversos en situacions canviants. És per això que la llengua formal hi conviu amb la col·loquial i, tot i que en l’obra hi predomina el vers i la rima, la prosa és força elaborada. A més, Shakespeare perfila els personatges i els seus mons per mitjà de metàfores, comparacions i un vocabulari riquíssim, amb els quals construeix nombroses imatges que creen l’atmosfera de l’obra i alimenten la imaginació i els sentits dels espectadors.

Shakespeare on the beat conserva l’alternança de vers i prosa de l’original anglès. Així, només els artesans (The Artisans Crew) parlen en prosa, mentre que la resta de personatges s’expressen en vers. L’equivalent al pentàmetre iàmbic anglès és en la nova versió el decasíl·lab; les rimes —que segueixen les pautes del text shakespearià— ajuden a fer avançar el text amb ritme i agilitat. D’altra banda, els raps no segueixen cap estructura mètrica regular, però sí que juguen amb la rima, en totes les variants possibles:

OBERÓAmb el suc d’aquesta flor,més potent que el llamp i el tro,et faré empassar l’orgull,dent per dent, ull per ull, Titània, fúria encrespada,reina mora del cicló.Qui es burla de l’Oberóse la carrega, estimada.

On més es nota la reescriptura de l’original és en el lèxic, que s’apropa als espectadors als quals s’adreça l’espectacle. A més, com que l’obra es desenvolupa en el context del hip-hop, l’argot propi d’aquest món és molt present en l’adaptació, i també la llengua amb què s’expressen els joves d’avui.

DRIS

L’amor de veritat és problemàtic,

encara més si ets un puntet llunàtic.

Escolta’m, Mia, Miona, Mieta:

demà a la nit, ben tard, fes la maleta.

T’esperaré a les vies, als grafits;

fugirem del barri, com dos bandits.

MIA

Et juro, Dris, per Cupido i pel Sol,

per les meves Adidas de xarol,

pel Jam Master Jay i el Reverend Run,

et juro que demà fotrem el camp.

DE SHAKESPEARE AL HIP-HOP

UN LLENGUATGE NOU



Shakespeare compon amb El somni… una història en què conviuen elements aparentment contradictoris: el desig i la raó, el seny i la bogeria, el canvi i la permanència, el món real i el sobrenatural. Un dels eixos de l’obra és l’amor; el text està farcit de referències a aquest tema, que a Shakespeare on the beat inspira versos i raps:

HELENA

Tot per tu, Mia! Qui no ho voldria?

Algú que t’estima, et mima, et fa rimes.

Què sóc jo, una metzina? L’aire que

enverina?

No tinc to, maneres, idees, frases,

no faig caure les síl·labes sobre les bases?

Diguem les coses pel seu nom:

l’amor és un cop baix, un mal viatge, un

miratge,

una trampa salvatge, un malson.

No tinc to, maneres, idees, frases,

no faig caure les síl·labes sobre les bases?

Diguem les coses pel seu nom:

l’amor és un cop baix, un mal viatge, un

miratge,

més addictiu que el mam, més brillant que

l’or blanc.

A la comèdia s’hi tracten també altres temes, com la falta d’entesa entre persones de generacions diferents o, més concretament, el conflicte entre pares i fills. A Shakespeare on the beat el personatge d’Egeu, pare de la Mia, no aprova la relació que aquesta manté amb en Dris, un grafiter del barri:

EGEU

Escolta’m bé, Mia, cap de pardals!;

et parla el teu pare, que està mig malalt:

en Dris és un lluç que no fot ni brot,

guixa les parets i tot tant li fot.

És en DM el xicot que et convé;

si no m’escoltes i abaixes el cap,

aniràs de dret a un cole estranger.

T’ho diu el teu pare en forma de rap.

La imaginació i la frontera borrosa entre la realitat i la ficció que traça Shakespeare és una altra de les constants de l’obra; és en aquest espai incert on han de situar-se el somni del títol i els somnis —o els malsons— que tenen diversos personatges en el transcurs de la

peça. A Shakespeare on the beat la reina Titània es desperta, confusa, de l’embruix d’Oberó:

TITÀNIA

Ostres, Oberó! Tio, veia visions!

Em creia enamorada d’un tros d’ase.

OBERÓ

Mira com jeu, aquí, el teu periquito.

TITÀNIA

Ara sí que flipo!

OBERÓ

Vine, reina meva;

tu i jo plegats bressolarem la terra

on jeuen els quatre nois dormilegues.

Serà demà, a mitjanit, per fi

que ballarem per en Teseu, el Màster.

Allà al festeig conjurarem els astres,

perquè la fortuna els guiï el destí.

TITÀNIA

Anem, Oberó meu, marxem volant.

Prò pel camí m’explicaràs, pirata,

qui són aquests mortals d’aquí al voltant

i per què coi em mata la ressaca.

En un moment de la peça, Oberó assegura als quatre joves enamorats que el que han viscut durant la nit és fruit de la seva imaginació, i al final Puck suggereix que tota l’obra ha estat un somni. Així ho expressa a Shakespeare on the beat:

PUCK

Si el que us hem dit us ha ferit,

podeu pensar que éreu al llit,

somiant, desperts o bé adormits,

en reis i fades i esperits.

No ens renyeu gaire, bons amics;

tot el que hem dit estava escrit.

Sigueu esplèndids i agraïts,

i hi posarem els cinc sentits.

Piqueu de mans, digueu-ho a crits:

això és Shakespeare on the beat!

Una ovació per tot l’equip.

Visca el hip-hop i bona nit!

ELSTEMES



MÉS HIP-HOP: MÚSICA, DANSES URBANES I GRAFITS

Shakespeare on the beat s’inspira en la cultura hip-hop, que va néixer durant la dècada dels setanta com a reacció a la marginació que patien els joves de certs barris de Nova York. A més del rap, que es recita o es

canta sobre la base musical que serveix un DJ proveït amb dos plats i un mesclador, els altres components del hip-hop són el b-boying i els grafits. Aquests quatre elements de la cultura hip-hop donen forma a l’espectacle.



Els DJ i productors DJ Code i Fatkut són els compositors de la música de Shakespeare on the beat. Per tal d’adaptar els ritmes hip-hop a les trames creades per Shakespeare, els dos productors han seguit el mètode clàssic de crear beats mitjançant samples, més lents o més ràpids però sempre contundents. Hi han sumat l’element romàntic, oníric i fantàstic propi del text shakespearià; així, en algunes peces l’atmosfera és gairebé tan important com el ritme. Molts dels efectes de so també han estat creats exprés per a l’espectacle, seguint les mateixes directrius.

Tota la música i els efectes sonors de Shakespeare on the beat els executa en directe un DJ des del seu centre d’operacions. El DJ actua com a director d’orquestra i llança els beats i els scratches; té, a més, alguns números de lluïment tècnic i es coordina sempre amb els personatges.

Guille Vidal-Ribas és el coreògraf i un dels intèrprets de Shakespeare on the beat. Les coreografies de l’espectacle combinen diversos estils propis de les danses urbanes: alguns d’originaris dels anys setanta i vuitanta (breaking, popping, locking…) i d’altres de més moderns (hip-hop freestyle, house dance, krump...). La idea és que els espectadors coneguin la varietat i l’amplitud del hip-hop, que ja és un llenguatge universal. Un total de tres ballarins versàtils i d’alt nivell executen un seguit de coreografies de gran potència visual concebudes al servei de les trames i la progressió del muntatge.

EL PERSONATGE DE PUCK

Puck, el follet shakespearià que serveix Oberó, rei de les fades, és el nexe d’unió entre el text i la dansa a Shakespeare on the beat. S’inspira en el personatge d’Arlequí i el llenguatge de màscares de la Commedia dell’Arte; és, doncs, un punt de trobada entre la tradició renaixentista i les pràctiques de danses urbanes de l’actualitat. Dos ballarins acompanyen Puck a l’espectacle. Aquests ballarins representen una extensió del poder del servent d’Oberó i participen també com a b-boys en altres moments coreogràfics de l’espectacle.

EL MOVIMENT DE LA RESTA DE PERSONATGES

La resta d’intèrprets del muntatge, actors amb una formació multidisciplinària, participen també en algunes coreografies i s’expressen al llarg de tota l’obra amb la gestualitat i els moviments característics de la cultura hip-hop. Els personatges de Shakespeare on the beat prenen vida a través del hip-hop i erigeixen, mitjançant la construcció física dels diversos caràcters, un homenatge a les formes d’expressió i a l’essència d’aquesta cultura.

Els grafits

Els grafits són el quart element sobre el qual s’assenta la cultura hip-hop i un fenomen omnipresent en el paisatge urbà. A Shakespeare on the beat els grafits s’integren en l’escenografia del muntatge, que s’inspira en indrets com el 5 Pointz Aerosol Arts Center, a Nova York, una gran fàbrica els murs de la qual són una immensa exposició a l’aire lliure de grafiters d’arreu del món. Els vagons de metro i de tren grafitats que durant els anys setanta van començar a circular per Nova York i amb què els grafiters feien viatjar el seu art per tota la ciutat són una altra de les imatges de què es nodreix l’espectacle.

LA MÚSICA

DANSESURBANES



Shakespeare on the beat s’inspira en la cultura hip-hop, que va néixer durant la dècada dels setanta com a reacció a la marginació que patien els joves de certs barris de Nova York. A més del rap, que es recita o es

canta sobre la base musical que serveix un DJ proveït amb dos plats i un mesclador, els altres components del hip-hop són el b-boying i els grafits. Aquests quatre elements de la cultura hip-hop donen forma a l’espectacle.

Els grafits són el quart element sobre el qual s’assenta la cultura hip-hop i un fenomen omnipresent en el paisatge urbà. A Shakespeare on the beat els grafits s’integren en l’escenografia del muntatge, que s’inspira en indrets com el 5 Pointz Aerosol Arts Center, a Nova York, una gran fàbrica els murs de la qual són una immensa exposició a l’aire lliure de grafiters d’arreu del món. Els vagons de metro i de tren grafitats que durant els anys setanta van començar a circular per Nova York i amb què els grafiters feien viatjar el seu art per tota la ciutat són una altra de les imatges de què es nodreix l’espectacle.

ELSGRAFITS

SHAKESPEARE ON THE BEAT: A WORK IN PROGRESS

Shakespeare on the beat té l’origen en una sèrie de tallers de hip-hop realitzats en diversos instituts d’educació secundària del Maresme. Aquests tallers va organitzar-los el Clap, sala de concerts i seu de la Casa de la Música Popular a Mataró. D’aquesta experiència, que va gaudir d’un èxit notable, neix la idea de crear un espectacle que fusioni el món de Shakespeare amb la cultura hip-hop, destinat a un públic ampli i, d’una manera especí-fica, als espectadors adolescents.

Aquest primer contacte amb el món del hip-hop desemboca en una primera adaptació d’A Midsummer Night’s Dream, que, amb el títol de Dreamin’ & Rappin’, combina les trames de l’obra de Shakespeare i les disciplines del hip-hop. Aquest projecte es confronta amb el públic i evoluciona d’acord amb les propostes que fan els especta-dors joves. Finalment, una part de l’equip creatiu de l’espectacle viatge a Nova York, lloc d’origen del hip-hop, per conèixer de primera mà la realitat d’aquest moviment i recollir materials diversos.

Shakespeare on the beat, doncs, és la culminació d’un llarg procés d’exploració del món del hip-hop i de la possibilitat de fer-lo confluir amb l’imaginari shakespearià, un work in progress atent a la realitat dels joves i a l’actualitat del hip-hop.





«DREAMS» «LOVERS» «FAIRIES»

«WHAT A DREAM WAS HERE?»

«IT SEEMS TO ME THAT YET WE SLEEP,

WE DREAM»«THE COURSE OF TRUE LOVENEVER DID RUN SMOOTH»

«THE LUNATIC, THE LOVER, AND THE POET ARE OF IMAGINATION ALL COMPACT»

«ON THE GROUNDSLEEP SOUND.

I’LL APPLYTO YOUR EYE,

GENTLE LOVER, REMEDY.»

Shakespeare on the beat té l’origen en una sèrie de tallers de hip-hop realitzats en diversos instituts d’educació secundària del Maresme. Aquests tallers va organitzar-los el Clap, sala de concerts i seu de la Casa de la Música Popular a Mataró. D’aquesta experiència, que va gaudir d’un èxit notable, neix la idea de crear un espectacle que fusioni el món de Shakespeare amb la cultura hip-hop, destinat a un públic ampli i, d’una manera especí-fica, als espectadors adolescents.

Aquest primer contacte amb el món del hip-hop desemboca en una primera adaptació d’A Midsummer Night’s Dream, que, amb el títol de Dreamin’ & Rappin’, combina les trames de l’obra de Shakespeare i les disciplines del hip-hop. Aquest projecte es confronta amb el públic i evoluciona d’acord amb les propostes que fan els especta-dors joves. Finalment, una part de l’equip creatiu de l’espectacle viatge a Nova York, lloc d’origen del hip-hop, per conèixer de primera mà la realitat d’aquest moviment i recollir materials diversos.

Shakespeare on the beat, doncs, és la culminació d’un llarg procés d’exploració del món del hip-hop i de la possibilitat de fer-lo confluir amb l’imaginari shakespearià, un work in progress atent a la realitat dels joves i a l’actualitat del hip-hop.

FACTEA PRODUCCIONS en coproducció amb el GREC 2014 FESTIVAL DE BARCELONA i el CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONAAmb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Títol: SHAKESPEARE ON THE BEAT

Autors: MOISÈS MAICAS i ANNA SOLER HORTA, amb la col·laboració de MIQUEL RIPEU (a partir d’A Midsummer Night’s Dream, de William Shakespeare)

Text: ANNA SOLER HORTA

Direcció: MOISÈS MAICAS

Intèrprets: JOFRE BORRÀS, BEALIA GUERRA, JONATAN GUTIÉRREZ (ARTIS), GEORGINA LLAURADÓ, GUILLEM MOTOS, AURI NSUE, RUTH PRIM, PAU SASTRE, ARIADNA SUÑÉ I GUILLE VIDAL-RIBAS

Producció executiva i direcció tècnica: MARC MOLINA i ORIOL MIRAS

Coreografia i moviment: GUILLE VIDAL-RIBAS

Composició musical: MARIO NIETO (DJ Code) i PAU MARFÀ (Fatkut)

DJ en directe: MARIO NIETO (DJ Code)

Disseny d’escenografia i atrezzo: ÒSCAR MERINO i ANNA TANTULL

Disseny de vestuari i caracterització: MOON VIVES

Disseny de llums i direcció tècnica associada: DANIEL GENER

Disseny de so: PEPE BEL

MC assessor: FEO1 DEL GREMIO

Escriptor de grafits: KAPI

Ajudant de direcció: MIQUEL RIPEU

Assistents de direcció: AURI NSUE i AINHOA DE CABO

Assessorament musical: SHEILA GARCIA

Regidora: AURI NSUE

Disseny gràfic, direcció d’art i imatge de l’espectacle: HOMMU STUDIO

Distribució: PERE RIERA

Fotografies del dossier i del cartell:

DUNA FOTOGRAFIA

Model del cartell: STEPHANIA YOUNG

Estilisme, maquillatge i perruqueria del cartell: XAVI BALLESTERO

Amb la col·laboració de L’AJUNTAMENT DE MATARÓ i el TEATRE AKADÈMIA

Agraïments: DYDLOWRIDER, GRÀFIQUES TRIALBA, FERNANDO GRIFELL, ROGER MAICAS, MERCÈ MANAGUERRA, REYES MILÀ, RUKIMON - RUCS DEL CORREDOR (ASE CARTELL) I MARC SALLENT.

FITXA ARTÍSTICAI TÈCNICA





CUR

RÍC

ULUM

S D

E L’

EQUI

P

TEXT / DIRECCIÓ

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a ajudant de direcció en muntatges de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Rosa M. Sardà, Josep Muntanyès i Joan Font. Membre fundador de l’Aula de Teatre de l’Ajuntament de Mataró. Professor de l’ESCAC.

Ha treballat com a director en diferents teatres de Barcelona, com la Sala Atrium, la Sala Beckett, el Teatre Lliure, el Círcol Maldà, la Sala Muntaner, La Seca - Espai Brossa, el Teatre Gaudí Barcelona o el Versus Teatre, entre altres. Ha presentat espectacles al Sitges Teatre Internacional, al Grec i a Temporada Alta.

Els darrers espectacles que ha dirigit són: El mariner, de Fernando Pessoa; El gran inquisidor, de Fiódor Dostoievski; Cadira, d’Edward Bond; Teoria de catàstrofes, de Toni Cabré; 20 de novembre, de Lars Norén; Senzillament complicat, de Thomas Bernhard; Carta als actors, de Valère Novarina, i Àlies Gospodin, de Philipp Löhle.

TEXT

Llicenciada en traducció i interpretació, ha traduït al català obres de teatre, llibres de narrativa i assaig i llibres de literatura infantil i juvenil. Una cinquantena d’aquestes traduccions han estat publicades. Per llengua d’origen, destaquen especialment obres en alemany d’Arthur Schnitzler, Hermann Hesse, W. G. Sebald, Ingeborg Bachmann i Walter Benjamin, i, en el terreny teatral, peces de Botho Strauβ, Bertolt Brecht i Thomas Bernhard. De l’anglès ha traduït obres d’Edward Bond i Samuel Beckett i, tota sola o en col·laboració amb altres traductors, ha traslladat també al català obres de Sándor Márai, Fernando

Pessoa, Fiódor Dostoievski, Lars Norén i Valère Novarina.

Ha rebut diversos ajuts i beques relacionats amb la traducció i la recerca en literatura i pensament contemporanis. El seu coneixement de les arts escèniques li ha permès assumir la dramatúrgia de diversos espectacles teatrals, sobretot en col·laboració amb el director de teatre Moisès Maicas.

COREÒGRAF / INTÈRPRET

Actor, ballarí, coreògraf, director, creador, coach i pedagog. La seva carrera està marcada per l’exploració contínua de les relacions entre l’art dramàtic i les arts del moviment. És especialista en danses urbanes, en les quals es forma amb figures com Joan Carles Valls Kanga i Hector Hope i amb pioners nord-americans com Brian Green, Junior Boogaloo i Buddha Stretch, entre altres. Es forma també en dansa contemporània amb Laura Fernández i Bea Vergés, en dansa contact i improvisació amb Ester Momblant i Rosa Ballarín i en base tècnica i modern jazz amb Aixa Guerra.

Ha participat en una vintena d’espectacles, amb diverses companyies de dansa i teatre:

Brodas Bros, Color Dansa, Hermanos de Baile, Gataro, Perestroika-a-tak… El 2010 funda la companyia Concordanza. Treballa també com a pedagog en diversos centres d’Espanya i estudia comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.



MOISÈS MAICAS

ANNA SOLERHORTA

GUILLE VIDAL-RIBAS



AJUDANT DE DIRECCIÓ

Actor de teatre, cinema i televisió. Ha estudiat expressió corporal, clown, anàlisi d’escenes i interpretació davant la càmera al Col·legi de Teatre de Barcelona, a l’escola Nancy Tuñón i en diversos seminaris a l’Institut del Teatre. Fa més de disset anys que va començar la seva carrera artística i, encara que ha participat en nombroses obres de teatre professional, és conegut sobretot pel seu treball televisiu: Barrio Sésamo (TVE, 1995-2000), Lo Cartanyà (TV3, 2005-2007), Homozapping (Antena 3, 2006-2007), Palomitas (Telecinco, 2012), Polònia i Crackòvia (TV3, 2008-actualitat).

Ha escrit o dirigit els espectacles La fase anal (2008, València i Barcelona); Capella Sixtn (2003-2006, Barcelona); La comèdia dels errors, de Shakespeare (2010, Festival Shakespeare, Barcelona), Racons: Més enllà d’un viatge (2012, Teatre Poliorama) i No em pots dir canó (2012-2013).

MC ASSESSOR

MC membre del grup El Gremio, juntament amb el productor Nerko i el DJ Code. En solitari ha col·laborat en diversos projectes, ha guanyat la competició de slam del festival de literatura Kosmopolis i ha participat en el campionat mundial de poesia oral de París. Amb El Gremio ha publicat l’EP Entonces les miro / Dame otro papel, el recopilatori Brand old shit, amb cançons inèdites, remixes i material utilitzat en els seus últims concerts, i acaba de llançar l’LP Mundo aparte.

MÚSICA

Bitcode, conegut també com a DJ Code, és un DJ i productor establert a Barcelona.

Guanyador de la competició Red Bull Thre3styles 2011 i quart en el rànquing mundial, ha actuat en festivals com el Sónar i el Primavera Sound.

Ha publicat més d'una dotzena de discos i ha col·laborat amb diversos artistes. Entre els seus darrers treballs destaquen Some Bass EP, que inclou remescles de Jimmy Edgar i Bombmo, i Journey EP, disc del mes en la prestigiosa web netlabel.com.

MIQUELRIPEU

FEO1

MARIO NIETO(DJ CODE)

MÚSICA

Dj i productor del Maresme relacionat amb el món del hip-hop i els seus derivats avantguardistes, ha col·laborat amb diversos MC, com Tremendo o Malputo Dest. En les seves sessions en directe barreja soul, hip-hop i post-dubstep amb una tècnica molt acurada, utilitzant les noves tecnologies digitals i tricks propis del turntablism.

Fatkut ha participat en diferents edicions del festival Sónar i ha rodat per l’Estat espanyol com a DJ de Tremendo. Ara prepara una nova fase com a productor a través d’un segell barceloní; al recent remix que ha fet per a l’artista Guillamino podem escoltar un tast del futur so de Fatkut com a músic.

ESCENOGRAFIA

Diplomat en arquitectura tècnica per l’Escola Universitària Politècnica de Catalunya, ha fet un curs d’escenografia per a l’espectacle a l’Escola Massana, un curs d’il·luminació teatral a Eòlia i un curs de materials interiors al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Com a arquitecte tècnic ha treballat amb Ricardo Bofill, Javier Mariscal, Josep Miàs o Manuel Ruisanchez. Com a artista plàstic ha realitzat exposicions de pintura i escultura en diversos locals de Barcelona.

Tot sol o en col·laboració amb Anna Tantull, ha realitzat l’escenografia de diversos espectacles, com La flauta màgica: Variacions Dei Furbi, dirigit per Gemma Bertran (Atrium Viladecans i La Seca - Espai Brossa, 2013); Sacrificis, d’Iban Valero, dirigit per Anna Ponces (Nau Ivanow, Nunart i Porta 4, 2012 i 2013), i Àlies Gospodin, de Philipp Löhle, dirigit per Moisès Maicas (Sala Beckett, 2013).

ESCENOGRAFIA

L’any 2009 acaba els estudis d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i durant el curs 2010-2011 assisteix als cursos d’escenografia i vestuari per a l’espectacle de l’Escola Massana.

En col·laboració amb Jordi Palà realitza l’escenografia dels espectacles Petits bastards, dirigit per Cristina Raventós (Teatre del Raval, 2011); 20 de novembre, de Lars Norén, dirigit per Moisès Maicas (Sala Atrium, 2012); Absent, de Fermí Casado, dirigit per Òscar Molina (Versus Teatre, 2012); Carta als actors, de Valère Novarina, dirigit per Moisès Maicas (La Seca - Espai Brossa, 2012), i Senzillament complicat,

de Thomas Bernhard, dirigit també per Moisès Maicas (Círcol Maldà, 2013). Juntament amb Òscar Merino realitza l’escenografia de Sacrificis, dirigit per Anna Ponces i Iban Valero (Nau Ivanow, 2012), i d’Àlies Gospodin, de Philipp Löhle, dirigit per Moisès Maicas (Sala Beckett, 2013).



PAU MARFÀ(FATKUT)

ÒSCARMERINO

ANNATANTULL



VESTUARI I ATREZZO

Tècnica superior en estilisme d’indumentària, cursa el cicle d’especialització en vestuari escènic impartit per Meritxell Muñoz a l’Escola Massana. Treballa puntualment al departament de sastreria del Gran Teatre del Liceu i és la sastressa de La vampira del Raval, un musical guardonat amb quatre premis Butaca. Ha treballat com a dissenyadora de vestuari a Còmics del temps, Truca un inspector i Ser o no ser; al curtmetratge Veritas; a Absent, espectacle dirigit per Òscar Molina; a Conte de Nadal, de Charles Dickens (Teatre del Raval); a les peces de videoart «Tricuspis» i «Les angúnies d’un titella», de Joan Brossa, i als muntatges

dirigits per Moisès Maicas Senzillament complicat, de Thomas Bernhard (Círcol Maldà), Carta als actors, de Valère Novarina (La Seca - Espai Brossa) i Àlies Gospodin, de Philipp Löhle (Sala Beckett).

IL·LUMINACIÓ

Format al Taller de Tecnologia de l’Espectacle, comença a treballar a la desapareguda Sala Artenbrut de Barcelona. El 2005 s’incorpora com a tècnic de sala al Versus Teatre de Barcelona, on participa en vuitanta espectacles i tres gires. El 2008 es fa càrrec de la direcció tècnica del Versus Teatre i del Teatre Gaudí Barcelona; realitza els dissenys d’il·luminació, de vídeo i de so de les produccions d’aquests dos teatres. Combina aquesta feina amb treballs freelance de dissenyador de llums; treballa, entre altres, amb Òscar Molina, Moisès Maicas, Joan Frank Charansonnet, Joan Gallart, Ivan Campillo,

Roger Pera, Lluís Elies, Abel Coll, Alain Chipot, Juan Ibañez, Eles Alavedra i Ever Blanchet. Al principi del 2012 deixa de col·laborar amb el Versus Teatre i el Teatre Gaudí. Actualment es dedica al disseny de llums per a Tacto Teatre, Bohemia’s Produccions i Setdacció i col·labora puntualment amb altres companyies teatrals de Barcelona.

ESCRIPTOR DE GRAFITSB-boy, productor i DJ, Kapi és conegut sobretot com a escriptor de grafits, àmbit en què ha estat pioner a l’Estat espanyol. L’estil que practica s’inspira en els orígens dels grafits, que se situa a Nova York durant les dècades dels anys setanta i vuitanta. Ha deixat la seva empremta d’escriptor en diferents ciutats del món: Buenos Aires, Los Ángeles, San Francisco, Londres, Manchester, Amsterdam, Brussel·les, París, Roma, Berna, Zuric, Berlín, Frankfurt i T’aipei, a més de nombroses poblacions de la Península. Actualment, aplicant l’experiència i els coneixements adquirits en l’art dels grafits, treballa en altres àmbits de la imatge, com el disseny, la pintura i la creació videogràfica.

MOONOLIVELLA VIVES

DANIELGENER

KAPI

PRODUCTOR EXECUTIU

Director, productor i actor, és diplomat en art dramàtic pel Col·legi de Teatre, de Barcelona. Ha fet cursos de cinema i audiovisuals a l’ESCAC i s’ha continuat formant a l’Institut del Teatre i amb professionals com Pau Miró, Pau Freixas i Mercè Puy. És cofundador de la productora Factea.

Ha treballat d’actor en teatre i televisió, ha dirigit diversos muntatges i ha estat docent al Col·legi del Teatre, de Barcelona. Actualment dirigeix l’escola de teatre La SaCa, on també fa de professor.

PRODUCTOR EXECUTIU

És tècnic graduat superior en producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles. També és tècnic graduat en imatge i fotografia pel Centre ITES, de Barcelona. Ha cursat diversos monogràfics de producció i gestió d’arts escèniques a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. És cofundador de la productora Factea.

Ha estat productor executiu de diversos espectacles i ha fet d’ajudant de productor de la productora i gestora cultural Eteri. Ha treballat també a la televisió (al programa Meeting Point, d’Antena 3 - Neox) i en la producció del curtmetratge en 3D Deja que te diga, dirigit per Gerard Pando i produït per

Escándalo Films, i del llargmetratge Siete colores, de Carlota Sayos i Inma Olmos, produït per ITES CIAPE i Eduardo Carbonell.

PRODUCTORA

Factea neix amb la voluntat d’unir talent i passió per poder crear i desenvolupar nous projectes escènics professionals. És una empresa creada el 2012 i dirigida per Marc Molina i Oriol Miras. La seva primera producció ha estat Navegants, de Toni Cabré, estrenada el 16 de novembre del 2012 al Centre de Creació d’Arts Escèniques Can Gassol, a Mataró. Posteriorment ha fet temporada al Teatre Gaudí, de Barcelona.



MARCMOLINA

ORIOLMIRAS

FACTEACREACIONS I PRODUCCIONS TEATRALS



I +En paral·lel a Shakespeare on the beat, oferim una sèrie d’activitats entorn de la cultura hip-hop i l’obra de Shakespeare per fer difusió de la proposta i atreure el públic potencial de l’espectacle. Aquestes activitats poden dur-se a terme en escoles, instituts, centres cívics…, en els mateixos teatres que programin l’obra i fins i tot a l’aire lliure. Disposem també d’un completa guia didàctica per introduir els espectadors en la fusió del text de Shakespeare i el món del hip-hop que proposa Shakespeare on the beat.

Activitats

Actuació de tres components de la companyia (un ballarí i dues actrius), els quals interpreten diversos raps i coreografies de l’espectacle, plantegen als joves un concurs de preguntes i respostes sobre la cultura hip-hop i els conviden a fer «batalles» amistoses de rap i dansa.

Xerrada sobre els orígens, l’evolució i l’expansió global de la cultura hip-hop, posant èmfasi en els valors en què es basa aquesta cultura —el respecte, l’esperit crític, la creativitat, el sentiment de comunitat, l’acte festiu…—, en les seves expressions artístiques i en la seva vigència en el context actual.

Taller de danses urbanes impartit per Guille Vidal-Ribas, coreògraf de la companyia.

Taller d’escriptura de raps impartit per un MC que ensenya als participants a escriure textos rimats i a rapejar-los.

Presentació d’un fragment de l’espectacle i col·loqui amb els seus autors i alguns intèrprets sobre el procés creatiu de Shakespeare on the beat, amb l’objectiu de compartir amb el públic assistent les seves inquietuds sobre les arts escèniques i els seus comentaris sobre l’espectacle que presentem.

SOBRE EL ESPECTÁCULOShakespeare on the beat es un musical hip-hop basado en Sueño de una noche de verano, de William Shakespeare. El espectáculo se inspira en el arte de los disc-jockeys (DJ), los raperos (MC), los grafiteros y los b-boys y ofrece una versión nueva y contemporánea del gran clásico inglés.

El objetivo del montaje es acercar a los jóvenes a la obra de Shakespeare con un espectáculo con mucho ritmo que combina las cuatro disciplinas del hip-hop respetando las tramas y el espíritu del original.

Sueño de una noche de verano, una de las mejores comedias de Shakespeare, es la obra más representada del autor, y entre las diferentes versiones de que ha sido objeto, destinadas a menudo al público infantil, abundan los espectáculos musicales.

El clásico de Shakespeare Sueño de unanoche de verano se convierte en unsorprendente montaje a ritmo de hip-hopdestinado a todos los públicos.

DE SHAKESPEARE AL HIP-HOPEl hip-hop o, más concretamente, el rap ha logrado que los jóvenes llenen libretas con textos rimados y participen en batallas de versos. Sueño de una noche de verano es la obra más rimada que escribió Shakespeare y los personajes que la protagonizan entablan auténticos combates «a golpe de verbo». Shakespeare y el mundo del hip-hop tenían que encontrarse un día, y ahora confluyen en Shakespeare on the beat.

Sueño de una noche de verano es una de las obras más populares de Shakespeare y, desde que se representó por primera vez, en el siglo XVI, ha sido objeto de todo tipo de interpretaciones y adaptaciones. Las posibilidades de esta comedia parecen, pues, infinitas, y es en este terreno tan fértil que nace Shakespeare on the beat, una adaptación de Sueño de una noche de verano que interpreta y reelabora libremente las cuatro principales tramas de la obra y las desplaza en el tiempo y el espacio para conectar con el público de hoy. El resultado es una obra con un estilo y un lenguaje nuevos que funde el original de Shakespeare con las disciplinas del hip-hop.

Así pues, la historia de Lisandro, Hermia, Helena y Demetrio y de sus enamoramientos se transforma de la siguiente manera: los amantes son cuatro jóvenes adolescentes (Dris, Mía, Helena y DM) fascinados por el hip-hop, que se expresan a menudo rapeando. Teseo, duque de Atenas, se transforma en el Gran Máster, propietario de una discográfica, y en la nueva versión Oberón y Titania, reyes de las hadas, protagonizan una gran rap battle. Finalmente, los artesanos del original inglés son en

Shakespeare on the beat The Artisans Crew, un grupo de rap que prepara una representación bastante peculiar de La tristísima comedia y la cruelísima muerte de Píramo y Tisbe.

UN NUEVO LENGUAJESueño de una noche de verano es un claro ejemplo del dominio que tenía Shakespeare del lenguaje dramático. Todos los recursos utilizados por el autor se adecúan a una comedia que muestra al público personajes muy diversos en situaciones cambiantes. Por eso la lengua formal convive en la obra con la coloquial y, aunque en el texto predominan el verso y la rima, la prosa es bastante elaborada. Además, Shakespeare perfila a los personajes y a sus mundos mediante metáforas, comparaciones y un vocabulario muy rico, con el que construye numerosas imágenes que crean la atmósfera de la obra y alimentan la imaginación y los sentidos de los espectadores.

Shakespeare on the beat conserva la combinación de verso y prosa del original inglés. Por eso, solo los artesanos (The Artisans Crew) hablan en prosa, mientras que el resto de personajes se expresan en verso; las rimas —que siguen las pautas del texto de Shakespeare— hacen avanzar el texto con ritmo y agilidad. Por otro lado, los raps no siguen ninguna estructura métrica regular, pero sí juegan con la rima, en todas sus variantes posibles. Donde más se nota la reescritura del original es en el léxico, que se acerca a los espectadores a los cuales está destinado el espectáculo. Además, como la obra se desarrolla en el contexto del hip-hop, el argot propio de ese mundo está muy presente en la adaptación, así como la lengua con la que se expresan los jóvenes de hoy.

LOS TEMASCon Sueño de una noche de verano Shakespeare compone una historia donde conviven elementos aparentemente contradictorios: el deseo y la razón, la cordura y la locura, el cambio y la permanencia, el mundo real y el sobrenatural. Uno de los ejes temáticos de la obra es el amor; el texto está repleto de referencias a este tema, que en Shakespeare on the beat inspira versos y raps. La comedia aborda también otros temas, como la falta de entendimiento entre personas de generaciones diferentes o, más concretamente, el conflicto entre padres e hijos. En Shakespeare on the beat el personaje de Mía se queja de su padre, que no aprueba la relación que mantiene con Dris, un grafitero del barrio.

La imaginación y la frontera borrosa entre la realidad y la ficción que traza Shakespeare es otra de las constantes de la obra; en ese espacio incierto se sitúan el sueño del título y los sueños —o las pesadillas— que tienen distintos personajes en el transcurso de la pieza.

MÁS HIP-HOP: MÚSICA, DANZAS URBANAS Y GRAFITIShakespeare on the beat se inspira en la cultura hip-hop, que nació durante la década de los setenta como reacción a la marginación que sufrían los jóvenes de ciertos barrios de Nueva York. Además del rap, que se recita o se canta sobre la base musical que sirve un DJ equipado con dos platos y un mezclador, los otros componentes del hip-hop son el b-boying y los grafiti. Estos cuatro elementos de la cultura hip-hop dan forma al espectáculo.

MÚSICALos DJ y productores DJ Code y Fatkut son los compositores de la música de Shakespeare on the beat. Para adaptar los ritmos hip-hop a las tramas creadas por Shakespeare, los dos productores han seguido el método clásico de crear beats mediante samples, más lentos o más rápidos pero siempre contundentes. Han añadido a la música el elemento romántico, onírico y fantástico característico del texto de Shakespeare; así, en algunas piezas la atmosfera adquiere casi tanta importancia como el ritmo. Muchos de los efectos de sonido también han sido creados expresamente para el espectáculo, según las mismas directrices.

Toda la música y los efectos sonoros de Shakespeare on the beat los ejecuta en directo un DJ desde su centro de operaciones. El DJ actúa como director de orquesta y lanza los beats y los scratches; protagoniza, además, algunos números de lucimiento técnico y se coordina siempre con los personajes.

DANZAS URBANASGuille Vidal-Ribas es el coreógrafo y uno de los intérpretes de Shakespeare on the beat. Las coreografías del espectáculo combinan varios estilos propios de las danzas urbanas: algunos originarios de los años setenta y ochenta (breaking, popping, locking…) y otros más modernos (hip-hop freestyle, house dance, krump...). La idea es dar a conocer a los espectadores la variedad y la amplitud del hip-hop, que ya es un lenguaje universal. Un total de tres bailarines versátiles y de alto nivel ejecutan una serie de coreografías de gran poética visual concebidas de acuerdo con las tramas y la progresión del montaje.

EL PERSONAJE DE PUCKPuck, el duende de Shakespeare al servicio de Oberón, rey de las hadas, es el nexo de unión entre el texto y la danza en Shakespeare on the beat. Se inspira en el personaje de Arlequín y en el lenguaje de máscaras de la Commedia dell’Arte; es, por lo tanto, un punto de encuentro entre la tradición renacentista y las prácticas de danzas urbanas de la actualidad. Dos bailarines acompañan a Puck en el espectáculo. Estos bailarines representan una extensión del poder del sirviente de Oberón y

participan también como b-boys en otros momentos coreográficos del espectáculo.

EL MOVIMIENTO DEL RESTO DE PERSONAJESEl resto de intérpretes del montaje, actores con una formación multidisciplinaria, participan también en algunas coreografías y se expresan a lo largo de la obra con la gestualidad y los movimientos característicos de la cultura hip-hop. Los personajes de Shakespeare on the beat cobran vida a través del hip-hop y erigen, mediante la construcción física de los distintos caracteres, un homenaje a las formas de expresión y a la esencia de esa cultura.

LOS GRAFITISLos grafitis son el cuarto elemento sobre el que se asienta la cultura hip-hop y un fenómeno omnipresente en el paisaje urbano. En Shakespeare on the beat los grafitis se integran en la escenografía del montaje, que se inspira en lugares como el 5 Pointz Aerosol Arts Center, en Nueva York, una gran fábrica cuyos muros son una inmensa exposición al aire libre de grafiteros de todo el mundo. Los vagones de metro y de tren grafitados que durante los años setenta empezaron a circular por Nueva York y con los que los grafiteros hacían viajar su arte por toda la ciudad son otra de las imágenes que inspiran el espectáculo.

SHAKESPEARE ON THE BEAT:A WORK IN PROGRESS

Shakespeare on the beat tiene su origen en una serie de talleres de hip-hop realizados en varios institutos de educación secundaria del Maresme (Barcelona). Estos talleres fueron organizados por el Clap, sala de conciertos y sede de la Casa de la Música Popular de Mataró. De esta experiencia, que tuvo un éxito notable, nace la idea de crear un espectáculo que fusione el mundo de Shakespeare con la cultura hip-hop, destinado a un público amplio y, de una manera específica, a los espectadores adolescentes.

Ese primer contacto con el mundo del hip-hop desemboca en una primera adaptación de A Midsummer Night’s Dream, que, con el título Dreamin’ & Rappin’, combina las tramas de la obra de Shakespeare y las disciplinas del hip-hop. Ese proyecto se confronta con el público y evoluciona según las propuestas de los espectadores jóvenes. Finalmente, una parte del equipo creativo del espectáculo viaja a Nueva York, lugar de origen del hip-hop, para conocer de primera mano la realidad del movimiento y recoger materiales para el espectáculo.

Shakespeare on the beat es, pues, la culminación de un largo proceso de exploración del mundo del hip-hop y de la posibilidad de unirlo al imaginario de Shakespeare, un work in progress atento a la

realidad de los jóvenes y a la actualidad del hip-hop.

SHAKESPEARE ON THE BEATY +Paralelamente a Shakespeare on the beat, ofrecemos un conjunto de actividades entorno a la cultura hip-hop y a la obra de Shakespeare para dar a conocer nuestra propuesta y atraer al público potencial del espectáculo. Estas actividades pueden llevarse a cabo en escuelas, institutos, centros cívicos…, en los mismos teatros que programen la obra e incluso al aire libre. Disponemos también de una completa guía didáctica para introducir a los espectadores a la fusión del texto de Shakespeare y el mundo del hip-hop que propone Shakespeare on the beat.

ACTIVIDADESActuación de tres de los componentes de la compañía (un bailarín y dos actrices), que interpretan varios raps y coreografías del espectáculo, plantean a los jóvenes un concurso de preguntas y respuestas sobre la cultura hip-hop y los invitan a entablar «batallas» amistosas de rap y danza.

Charla sobre los orígenes, la evolución y la expansión global de la cultura hip-hop, centrada en los valores en los que se basa esa cultura —el respeto, el espíritu crítico, la creatividad, el sentimiento de comunidad, el acto festivo…—, en sus expresiones artísticas y en su vigencia en el contexto actual.

Taller de danzas urbanas impartido por Guille Vidal-Ribas, coreógrafo de la compañía.

Taller de escritura de raps impartido por un MC que enseña a los participantes a escribir textos rimados y a rapearlos.

Presentación de un fragmento del espectáculo y coloquio con sus autores y algunos de los intérpretes sobre el proceso creativo de Shakespeare on the beat, a fin de compartir con el público asistente sus inquietudes sobre las artes escénicas y sus comentarios sobre el espectáculo que presentamos.



DOSIER

SOBRE EL ESPECTÁCULOShakespeare on the beat es un musical hip-hop basado en Sueño de una noche de verano, de William Shakespeare. El espectáculo se inspira en el arte de los disc-jockeys (DJ), los raperos (MC), los grafiteros y los b-boys y ofrece una versión nueva y contemporánea del gran clásico inglés.

El objetivo del montaje es acercar a los jóvenes a la obra de Shakespeare con un espectáculo con mucho ritmo que combina las cuatro disciplinas del hip-hop respetando las tramas y el espíritu del original.

Sueño de una noche de verano, una de las mejores comedias de Shakespeare, es la obra más representada del autor, y entre las diferentes versiones de que ha sido objeto, destinadas a menudo al público infantil, abundan los espectáculos musicales.

El clásico de Shakespeare Sueño de unanoche de verano se convierte en unsorprendente montaje a ritmo de hip-hopdestinado a todos los públicos.

DE SHAKESPEARE AL HIP-HOPEl hip-hop o, más concretamente, el rap ha logrado que los jóvenes llenen libretas con textos rimados y participen en batallas de versos. Sueño de una noche de verano es la obra más rimada que escribió Shakespeare y los personajes que la protagonizan entablan auténticos combates «a golpe de verbo». Shakespeare y el mundo del hip-hop tenían que encontrarse un día, y ahora confluyen en Shakespeare on the beat.

Sueño de una noche de verano es una de las obras más populares de Shakespeare y, desde que se representó por primera vez, en el siglo XVI, ha sido objeto de todo tipo de interpretaciones y adaptaciones. Las posibilidades de esta comedia parecen, pues, infinitas, y es en este terreno tan fértil que nace Shakespeare on the beat, una adaptación de Sueño de una noche de verano que interpreta y reelabora libremente las cuatro principales tramas de la obra y las desplaza en el tiempo y el espacio para conectar con el público de hoy. El resultado es una obra con un estilo y un lenguaje nuevos que funde el original de Shakespeare con las disciplinas del hip-hop.

Así pues, la historia de Lisandro, Hermia, Helena y Demetrio y de sus enamoramientos se transforma de la siguiente manera: los amantes son cuatro jóvenes adolescentes (Dris, Mía, Helena y DM) fascinados por el hip-hop, que se expresan a menudo rapeando. Teseo, duque de Atenas, se transforma en el Gran Máster, propietario de una discográfica, y en la nueva versión Oberón y Titania, reyes de las hadas, protagonizan una gran rap battle. Finalmente, los artesanos del original inglés son en

Shakespeare on the beat The Artisans Crew, un grupo de rap que prepara una representación bastante peculiar de La tristísima comedia y la cruelísima muerte de Píramo y Tisbe.

UN NUEVO LENGUAJESueño de una noche de verano es un claro ejemplo del dominio que tenía Shakespeare del lenguaje dramático. Todos los recursos utilizados por el autor se adecúan a una comedia que muestra al público personajes muy diversos en situaciones cambiantes. Por eso la lengua formal convive en la obra con la coloquial y, aunque en el texto predominan el verso y la rima, la prosa es bastante elaborada. Además, Shakespeare perfila a los personajes y a sus mundos mediante metáforas, comparaciones y un vocabulario muy rico, con el que construye numerosas imágenes que crean la atmósfera de la obra y alimentan la imaginación y los sentidos de los espectadores.

Shakespeare on the beat conserva la combinación de verso y prosa del original inglés. Por eso, solo los artesanos (The Artisans Crew) hablan en prosa, mientras que el resto de personajes se expresan en verso; las rimas —que siguen las pautas del texto de Shakespeare— hacen avanzar el texto con ritmo y agilidad. Por otro lado, los raps no siguen ninguna estructura métrica regular, pero sí juegan con la rima, en todas sus variantes posibles. Donde más se nota la reescritura del original es en el léxico, que se acerca a los espectadores a los cuales está destinado el espectáculo. Además, como la obra se desarrolla en el contexto del hip-hop, el argot propio de ese mundo está muy presente en la adaptación, así como la lengua con la que se expresan los jóvenes de hoy.

LOS TEMASCon Sueño de una noche de verano Shakespeare compone una historia donde conviven elementos aparentemente contradictorios: el deseo y la razón, la cordura y la locura, el cambio y la permanencia, el mundo real y el sobrenatural. Uno de los ejes temáticos de la obra es el amor; el texto está repleto de referencias a este tema, que en Shakespeare on the beat inspira versos y raps. La comedia aborda también otros temas, como la falta de entendimiento entre personas de generaciones diferentes o, más concretamente, el conflicto entre padres e hijos. En Shakespeare on the beat el personaje de Mía se queja de su padre, que no aprueba la relación que mantiene con Dris, un grafitero del barrio.

La imaginación y la frontera borrosa entre la realidad y la ficción que traza Shakespeare es otra de las constantes de la obra; en ese espacio incierto se sitúan el sueño del título y los sueños —o las pesadillas— que tienen distintos personajes en el transcurso de la pieza.

MÁS HIP-HOP: MÚSICA, DANZAS URBANAS Y GRAFITIShakespeare on the beat se inspira en la cultura hip-hop, que nació durante la década de los setenta como reacción a la marginación que sufrían los jóvenes de ciertos barrios de Nueva York. Además del rap, que se recita o se canta sobre la base musical que sirve un DJ equipado con dos platos y un mezclador, los otros componentes del hip-hop son el b-boying y los grafiti. Estos cuatro elementos de la cultura hip-hop dan forma al espectáculo.

MÚSICALos DJ y productores DJ Code y Fatkut son los compositores de la música de Shakespeare on the beat. Para adaptar los ritmos hip-hop a las tramas creadas por Shakespeare, los dos productores han seguido el método clásico de crear beats mediante samples, más lentos o más rápidos pero siempre contundentes. Han añadido a la música el elemento romántico, onírico y fantástico característico del texto de Shakespeare; así, en algunas piezas la atmosfera adquiere casi tanta importancia como el ritmo. Muchos de los efectos de sonido también han sido creados expresamente para el espectáculo, según las mismas directrices.

Toda la música y los efectos sonoros de Shakespeare on the beat los ejecuta en directo un DJ desde su centro de operaciones. El DJ actúa como director de orquesta y lanza los beats y los scratches; protagoniza, además, algunos números de lucimiento técnico y se coordina siempre con los personajes.

DANZAS URBANASGuille Vidal-Ribas es el coreógrafo y uno de los intérpretes de Shakespeare on the beat. Las coreografías del espectáculo combinan varios estilos propios de las danzas urbanas: algunos originarios de los años setenta y ochenta (breaking, popping, locking…) y otros más modernos (hip-hop freestyle, house dance, krump...). La idea es dar a conocer a los espectadores la variedad y la amplitud del hip-hop, que ya es un lenguaje universal. Un total de tres bailarines versátiles y de alto nivel ejecutan una serie de coreografías de gran poética visual concebidas de acuerdo con las tramas y la progresión del montaje.

EL PERSONAJE DE PUCKPuck, el duende de Shakespeare al servicio de Oberón, rey de las hadas, es el nexo de unión entre el texto y la danza en Shakespeare on the beat. Se inspira en el personaje de Arlequín y en el lenguaje de máscaras de la Commedia dell’Arte; es, por lo tanto, un punto de encuentro entre la tradición renacentista y las prácticas de danzas urbanas de la actualidad. Dos bailarines acompañan a Puck en el espectáculo. Estos bailarines representan una extensión del poder del sirviente de Oberón y

participan también como b-boys en otros momentos coreográficos del espectáculo.

EL MOVIMIENTO DEL RESTO DE PERSONAJESEl resto de intérpretes del montaje, actores con una formación multidisciplinaria, participan también en algunas coreografías y se expresan a lo largo de la obra con la gestualidad y los movimientos característicos de la cultura hip-hop. Los personajes de Shakespeare on the beat cobran vida a través del hip-hop y erigen, mediante la construcción física de los distintos caracteres, un homenaje a las formas de expresión y a la esencia de esa cultura.

LOS GRAFITISLos grafitis son el cuarto elemento sobre el que se asienta la cultura hip-hop y un fenómeno omnipresente en el paisaje urbano. En Shakespeare on the beat los grafitis se integran en la escenografía del montaje, que se inspira en lugares como el 5 Pointz Aerosol Arts Center, en Nueva York, una gran fábrica cuyos muros son una inmensa exposición al aire libre de grafiteros de todo el mundo. Los vagones de metro y de tren grafitados que durante los años setenta empezaron a circular por Nueva York y con los que los grafiteros hacían viajar su arte por toda la ciudad son otra de las imágenes que inspiran el espectáculo.

SHAKESPEARE ON THE BEAT:A WORK IN PROGRESS

Shakespeare on the beat tiene su origen en una serie de talleres de hip-hop realizados en varios institutos de educación secundaria del Maresme (Barcelona). Estos talleres fueron organizados por el Clap, sala de conciertos y sede de la Casa de la Música Popular de Mataró. De esta experiencia, que tuvo un éxito notable, nace la idea de crear un espectáculo que fusione el mundo de Shakespeare con la cultura hip-hop, destinado a un público amplio y, de una manera específica, a los espectadores adolescentes.

Ese primer contacto con el mundo del hip-hop desemboca en una primera adaptación de A Midsummer Night’s Dream, que, con el título Dreamin’ & Rappin’, combina las tramas de la obra de Shakespeare y las disciplinas del hip-hop. Ese proyecto se confronta con el público y evoluciona según las propuestas de los espectadores jóvenes. Finalmente, una parte del equipo creativo del espectáculo viaja a Nueva York, lugar de origen del hip-hop, para conocer de primera mano la realidad del movimiento y recoger materiales para el espectáculo.

Shakespeare on the beat es, pues, la culminación de un largo proceso de exploración del mundo del hip-hop y de la posibilidad de unirlo al imaginario de Shakespeare, un work in progress atento a la

realidad de los jóvenes y a la actualidad del hip-hop.

SHAKESPEARE ON THE BEATY +Paralelamente a Shakespeare on the beat, ofrecemos un conjunto de actividades entorno a la cultura hip-hop y a la obra de Shakespeare para dar a conocer nuestra propuesta y atraer al público potencial del espectáculo. Estas actividades pueden llevarse a cabo en escuelas, institutos, centros cívicos…, en los mismos teatros que programen la obra e incluso al aire libre. Disponemos también de una completa guía didáctica para introducir a los espectadores a la fusión del texto de Shakespeare y el mundo del hip-hop que propone Shakespeare on the beat.

ACTIVIDADESActuación de tres de los componentes de la compañía (un bailarín y dos actrices), que interpretan varios raps y coreografías del espectáculo, plantean a los jóvenes un concurso de preguntas y respuestas sobre la cultura hip-hop y los invitan a entablar «batallas» amistosas de rap y danza.

Charla sobre los orígenes, la evolución y la expansión global de la cultura hip-hop, centrada en los valores en los que se basa esa cultura —el respeto, el espíritu crítico, la creatividad, el sentimiento de comunidad, el acto festivo…—, en sus expresiones artísticas y en su vigencia en el contexto actual.

Taller de danzas urbanas impartido por Guille Vidal-Ribas, coreógrafo de la compañía.

Taller de escritura de raps impartido por un MC que enseña a los participantes a escribir textos rimados y a rapearlos.

Presentación de un fragmento del espectáculo y coloquio con sus autores y algunos de los intérpretes sobre el proceso creativo de Shakespeare on the beat, a fin de compartir con el público asistente sus inquietudes sobre las artes escénicas y sus comentarios sobre el espectáculo que presentamos.



ABOUT THE SHOWShakespeare On The Beat is a hip-hop musical based on William Shakespeare’s A Midsummer Night’s Dream. The show is inspired by the art of DJs, rappers & MCs, graffiti artists, and b-boys, and offers a new contemporary version of the English classic.

The purpose of the show is to bring Shakespeare’s work to young people in a performance packed with rhythm that combines the four hip-hop disciplines, respecting the storylines and spirit of the original.

A Midsummer Night’s Dream is one of Shakespeare’s best-known comedies and the most frequently performed. Numerous musical performances have been made of the work, often destined for a younger audience.

The Shakespearean classic A MidsummerNight’s Dream becomes a surprisinghip-hop show designed for all ages.

FROM SHAKESPEARE TO HIP-HOPHip-hop or, more specifically, rap has managed to get young people jotting down notebooks full of rhyming lyrics and participating in battles of verse. Of all of the plays written by Shakespeare, A Midsummer Night’s Dream contains the most frequent use of rhyme, and the characters stage true “battles of words”. It was fate that Shakespeare and the world of hip-hop had to converge one day, and they have been brought together now in Shakespeare On The Beat.

A Midsummer Night’s Dream is one of Shakespeare’s most popular plays, and since it was first performed in the 16th century, numerous interpretations and adaptations have been made. The possibilities of this comedy seem to be infinite. It is from this fertile terrain that Shakespeare On The Beat emerges, an adaptation of A Midsummer Night’s Dream that interprets and freely reworks the four key storylines of the play and transports them in time and space to engage today’s audience. The result is a play with a fresh style and language that blends the Shakespearean original with the disciplines of hip-hop.

The story of Lysander, Hermia, Helena and Demetrius and their falling in love has been transposed to modern day: the lovers are four adolescents (Dris, Mia, Helena, and DM) fascinated by hip-hop who frequently express themselves through rap. Teseu, the Duke of Athens, becomes the Grand Master, owner of a record label, and in the new version, Oberon and Titania, the King and Queen of the Fairies, and the fairy servants star in a great rap battle. Finally, in Shakespeare On The Beat, the Mechanicals of the English original are

represented by the Artisans Crew, a rap group that prepares a rather peculiar performance of The Sad Comedy and the Cruel Death of Pyramus and Thisbe.

A NEW LANGUAGEA Midsummer Night’s Dream is a perfect example of the command Shakespeare had of dramatic language. All the resources the playwright uses builds a comedy that shows the audience very different characters in changing situations. For this reason, formal language lives side by side with colloquial language, and although verse and rhyme predominate in the play, the prose is rather elaborate. Shakespeare profiles the characters and their worlds through metaphors, comparisons and a rich vocabulary, with which he builds numerous images that create the atmosphere of the play and feed the imagination and senses of the spectators.

Shakespeare On The Beat maintains this alternation between verse and prose from the original play. Hence, only the Mechanicals (the Artisans Crew) speak in prose, while the other characters express themselves in verse; the rhymes —which follow the patterns of the Shakespearean text— help to draw the play forward with rhythm and agility. The raps do not follow any regular metric structure, but they do play with rhyme, in all possible variations. Where the re-writing of the original can be noted most is in the vocabulary, as it attempts to engage the spectators of the show. As the show takes place in a modern hip-hop context, the slang from this world and the language used by today’s youth has been frequently used in the adaptation.

THE THEMESShakespeare wrote A Midsummer Night’s Dream to contain apparently contradictory elements that exist side by side: desire and reason, wisdom and madness, change and permanence, the real and the supernatural worlds. One of the key axes of the play is love; the text is packed with references to this theme, which has inspired verses and raps in Shakespeare On The Beat. The comedy also covers other themes, like the lack of understanding between generations, or more specifically, the conflict between parents and children. In Shakespeare On The Beat, the character of Mia complains about her father, who does not approve of her relationship with Dris, a neighbourhood graffiti artist.

The imagination and the blurry frontier between fiction and reality that Shakespeare traces is also another constant in the play; it is in this uncertain space where we find the dream of the title, and the dreams —or nightmares— of the different characters during the play.

MORE HIP-HOP: MUSIC, STREET DANCE AND GRAFFITI

Shakespeare On The Beat is inspired by the hip-hop culture, which arose during the Seventies as a response to the marginalisation that youth residing in certain districts of New York felt. Apart from MCing, in which they recite or sing over a musical beat given by a DJ with two turntables and a mixer, the other components of the hip-hop culture are b-boying and graffiti. These four elements of the hip-hop culture, MCing, DJing, b-boying, and graffiti writing, give form to the show.

MUSICThe DJs and producers DJ Code and Fatkut are the composers of the music for Shakespeare On The Beat. To adapt the hip-hop rhythms to the storylines created by Shakespeare, the two producers have followed the classic method of creating beats through samples, either with slower or faster flow but always resounding. To this, the romantic, dreamy and fantasy elements found in Shakespeare’s texts have been added, thus resulting in the atmosphere being almost as important as the rhythm in some pieces. Many of the sound effects have also been created expressly for the show, following the same guidelines.

All the music and sound effects of Shakespeare On The Beat are performed live by a DJ from his centre of operations. The DJ acts as an orchestra director and launches the beats and scratches; he also has some technically showy numbers and always coordinates with the characters.

STREET DANCEGuille Vidal-Ribas is choreographer and one of the performers on Shakespeare On The Beat. The show’s choreography combines different street dance styles: some originating from the Seventies and Eighties (breaking, popping, locking…) and other more modern styles (freestyle hip-hop, house dance, krump...). The idea is the spectators get to see the variety and range of hip-hop dance, as it is already a universal language. A total of three versatile and top-level dancers perform a sequence of highly visual choreography devised to suit the storyline and the progress of the show.

PUCK AS A CHARACTERPuck, Shakespeare’s fairy servant who serves Oberon, King of the Fairies, is the link between the text and dance on Shakespeare On The Beat. He is inspired by the harlequin character and the masked language of Commedia dell’Arte; he is a meeting point between the Renaissance tradition and the practices of modern street dance. Two dancers accompany Puck during the show. These dancers represent an extension of the power of Oberon’s servant

and also participate as b-boys in other choreographed moments in the show.

THE MOVEMENT OF THE OTHER CHARACTERSThe remaining performers in the show, actors with a multi-disciplinary training, also participate in some dance scenes and express themselves throughout the play with gestures and movements characteristic of the hip-hop culture. The characters of Shakespeare On The Beat come to life through hip-hop and through the physical construction of the different characters, become a tribute to the forms of expression and essence of this culture.

THE GRAFFITI

The graffiti are the fourth element on which the hip-hop culture is based and an omnipresent phenomenon in the urban landscape. In Shakespeare On The Beat, graffiti are incorporated into the set design of the show, inspired by places like 5 Pointz Aerosol Art Center in New York, a large factory whose walls are an immense outdoor exhibition space of graffiti artists from around the world. The graffitied subway and train boxcars that started to appear around New York during the Seventies and with which the graffiti artists made their art travel around the city are another image which enriches the show.


The origins of Shakespeare On The Beat lie in a series of hip-hop workshops held in different secondary schools around El Maresme. These workshops were organized by Clap, a music venue and the headquarters of the association Casa de la Música Mataró. From this highly successful experience, the idea of creating a show that fused the world of Shakespeare with the hip-hop culture arose, aimed at all ages, and more specifically, at adolescents.

This first contact with the hip-hop world has resulted in a first adaptation of A Midsummer Night’s Dream, which, under the title Dreamin’ & Rappin’, combines the storylines of Shakespeare’s work and the hip-hop disciplines. This project was presented to the audience and evolved as a result of the suggestions from the young spectators. Finally, some of the creative team of the show travelled to New York, the birthplace of hip-hop, to discover the reality of the movement and to collect diverse material.

Shakespeare On The Beat is the culmination of a lengthy process to explore the world of hip-hop and to combine it with the Shakespeare an imagination, a “work in progress” attune to the reality of today’s youth and the hip-hop trend.

SHAKESPEARE ON THE BEAT AND +In parallel to Shakespeare On The Beat, we offer a series of activities based around the hip-hop culture and Shakespeare’s work to promote the show and attract a potential audience. These activities can be held in schools, community centres, etc. in the theatres where the show is held, and even in outdoors. We have a complete educational guide that introduces spectators to the fusion of Shakespeare’s text with the world of hip-hop as proposed by Shakespeare On The Beat.

ACTIVITIES

Performance by three members of the company (a dancer and two actors), who will perform different raps and choreographies from the show, hold a Q&A session on the hip-hop culture, and invite them to participate in friendly rap/dance battles.

Talk on the origins, evolution and global expansion of the hip-hop culture, placing special emphasis on the values on which the culture is based —respect, critical spirit, creativity, the sense of community, festive act, etc.—, on its artistic expressions and its application to the modern day.

Street dance workshop given by Guille Vidal-Ribas, the company’s choreographer.

Rap lyric writing workshop given by an MC who teaches participants to write rhyming lyrics and rap them.

Presentation of a fragment of the show and a chat with its lyricists/writers and some of the actors regarding the creative process of Shakespeare On The Beat, with the aim of sharing with the audience their thoughts on drama and their comments on the show we present.



DOSSIER

ABOUT THE SHOWShakespeare On The Beat is a hip-hop musical based on William Shakespeare’s A Midsummer Night’s Dream. The show is inspired by the art of DJs, rappers & MCs, graffiti artists, and b-boys, and offers a new contemporary version of the English classic.

The purpose of the show is to bring Shakespeare’s work to young people in a performance packed with rhythm that combines the four hip-hop disciplines, respecting the storylines and spirit of the original.

A Midsummer Night’s Dream is one of Shakespeare’s best-known comedies and the most frequently performed. Numerous musical performances have been made of the work, often destined for a younger audience.

The Shakespearean classic A MidsummerNight’s Dream becomes a surprisinghip-hop show designed for all ages.

FROM SHAKESPEARE TO HIP-HOPHip-hop or, more specifically, rap has managed to get young people jotting down notebooks full of rhyming lyrics and participating in battles of verse. Of all of the plays written by Shakespeare, A Midsummer Night’s Dream contains the most frequent use of rhyme, and the characters stage true “battles of words”. It was fate that Shakespeare and the world of hip-hop had to converge one day, and they have been brought together now in Shakespeare On The Beat.

A Midsummer Night’s Dream is one of Shakespeare’s most popular plays, and since it was first performed in the 16th century, numerous interpretations and adaptations have been made. The possibilities of this comedy seem to be infinite. It is from this fertile terrain that Shakespeare On The Beat emerges, an adaptation of A Midsummer Night’s Dream that interprets and freely reworks the four key storylines of the play and transports them in time and space to engage today’s audience. The result is a play with a fresh style and language that blends the Shakespearean original with the disciplines of hip-hop.

The story of Lysander, Hermia, Helena and Demetrius and their falling in love has been transposed to modern day: the lovers are four adolescents (Dris, Mia, Helena, and DM) fascinated by hip-hop who frequently express themselves through rap. Teseu, the Duke of Athens, becomes the Grand Master, owner of a record label, and in the new version, Oberon and Titania, the King and Queen of the Fairies, and the fairy servants star in a great rap battle. Finally, in Shakespeare On The Beat, the Mechanicals of the English original are

represented by the Artisans Crew, a rap group that prepares a rather peculiar performance of The Sad Comedy and the Cruel Death of Pyramus and Thisbe.

A NEW LANGUAGEA Midsummer Night’s Dream is a perfect example of the command Shakespeare had of dramatic language. All the resources the playwright uses builds a comedy that shows the audience very different characters in changing situations. For this reason, formal language lives side by side with colloquial language, and although verse and rhyme predominate in the play, the prose is rather elaborate. Shakespeare profiles the characters and their worlds through metaphors, comparisons and a rich vocabulary, with which he builds numerous images that create the atmosphere of the play and feed the imagination and senses of the spectators.

Shakespeare On The Beat maintains this alternation between verse and prose from the original play. Hence, only the Mechanicals (the Artisans Crew) speak in prose, while the other characters express themselves in verse; the rhymes —which follow the patterns of the Shakespearean text— help to draw the play forward with rhythm and agility. The raps do not follow any regular metric structure, but they do play with rhyme, in all possible variations. Where the re-writing of the original can be noted most is in the vocabulary, as it attempts to engage the spectators of the show. As the show takes place in a modern hip-hop context, the slang from this world and the language used by today’s youth has been frequently used in the adaptation.

THE THEMESShakespeare wrote A Midsummer Night’s Dream to contain apparently contradictory elements that exist side by side: desire and reason, wisdom and madness, change and permanence, the real and the supernatural worlds. One of the key axes of the play is love; the text is packed with references to this theme, which has inspired verses and raps in Shakespeare On The Beat. The comedy also covers other themes, like the lack of understanding between generations, or more specifically, the conflict between parents and children. In Shakespeare On The Beat, the character of Mia complains about her father, who does not approve of her relationship with Dris, a neighbourhood graffiti artist.

The imagination and the blurry frontier between fiction and reality that Shakespeare traces is also another constant in the play; it is in this uncertain space where we find the dream of the title, and the dreams —or nightmares— of the different characters during the play.

MORE HIP-HOP: MUSIC, STREET DANCE AND GRAFFITI

Shakespeare On The Beat is inspired by the hip-hop culture, which arose during the Seventies as a response to the marginalisation that youth residing in certain districts of New York felt. Apart from MCing, in which they recite or sing over a musical beat given by a DJ with two turntables and a mixer, the other components of the hip-hop culture are b-boying and graffiti. These four elements of the hip-hop culture, MCing, DJing, b-boying, and graffiti writing, give form to the show.

MUSICThe DJs and producers DJ Code and Fatkut are the composers of the music for Shakespeare On The Beat. To adapt the hip-hop rhythms to the storylines created by Shakespeare, the two producers have followed the classic method of creating beats through samples, either with slower or faster flow but always resounding. To this, the romantic, dreamy and fantasy elements found in Shakespeare’s texts have been added, thus resulting in the atmosphere being almost as important as the rhythm in some pieces. Many of the sound effects have also been created expressly for the show, following the same guidelines.

All the music and sound effects of Shakespeare On The Beat are performed live by a DJ from his centre of operations. The DJ acts as an orchestra director and launches the beats and scratches; he also has some technically showy numbers and always coordinates with the characters.

STREET DANCEGuille Vidal-Ribas is choreographer and one of the performers on Shakespeare On The Beat. The show’s choreography combines different street dance styles: some originating from the Seventies and Eighties (breaking, popping, locking…) and other more modern styles (freestyle hip-hop, house dance, krump...). The idea is the spectators get to see the variety and range of hip-hop dance, as it is already a universal language. A total of three versatile and top-level dancers perform a sequence of highly visual choreography devised to suit the storyline and the progress of the show.

PUCK AS A CHARACTERPuck, Shakespeare’s fairy servant who serves Oberon, King of the Fairies, is the link between the text and dance on Shakespeare On The Beat. He is inspired by the harlequin character and the masked language of Commedia dell’Arte; he is a meeting point between the Renaissance tradition and the practices of modern street dance. Two dancers accompany Puck during the show. These dancers represent an extension of the power of Oberon’s servant

and also participate as b-boys in other choreographed moments in the show.

THE MOVEMENT OF THE OTHER CHARACTERSThe remaining performers in the show, actors with a multi-disciplinary training, also participate in some dance scenes and express themselves throughout the play with gestures and movements characteristic of the hip-hop culture. The characters of Shakespeare On The Beat come to life through hip-hop and through the physical construction of the different characters, become a tribute to the forms of expression and essence of this culture.

THE GRAFFITI

The graffiti are the fourth element on which the hip-hop culture is based and an omnipresent phenomenon in the urban landscape. In Shakespeare On The Beat, graffiti are incorporated into the set design of the show, inspired by places like 5 Pointz Aerosol Art Center in New York, a large factory whose walls are an immense outdoor exhibition space of graffiti artists from around the world. The graffitied subway and train boxcars that started to appear around New York during the Seventies and with which the graffiti artists made their art travel around the city are another image which enriches the show.


The origins of Shakespeare On The Beat lie in a series of hip-hop workshops held in different secondary schools around El Maresme. These workshops were organized by Clap, a music venue and the headquarters of the association Casa de la Música Mataró. From this highly successful experience, the idea of creating a show that fused the world of Shakespeare with the hip-hop culture arose, aimed at all ages, and more specifically, at adolescents.

This first contact with the hip-hop world has resulted in a first adaptation of A Midsummer Night’s Dream, which, under the title Dreamin’ & Rappin’, combines the storylines of Shakespeare’s work and the hip-hop disciplines. This project was presented to the audience and evolved as a result of the suggestions from the young spectators. Finally, some of the creative team of the show travelled to New York, the birthplace of hip-hop, to discover the reality of the movement and to collect diverse material.

Shakespeare On The Beat is the culmination of a lengthy process to explore the world of hip-hop and to combine it with the Shakespeare an imagination, a “work in progress” attune to the reality of today’s youth and the hip-hop trend.

SHAKESPEARE ON THE BEAT AND +In parallel to Shakespeare On The Beat, we offer a series of activities based around the hip-hop culture and Shakespeare’s work to promote the show and attract a potential audience. These activities can be held in schools, community centres, etc. in the theatres where the show is held, and even in outdoors. We have a complete educational guide that introduces spectators to the fusion of Shakespeare’s text with the world of hip-hop as proposed by Shakespeare On The Beat.

ACTIVITIES

Performance by three members of the company (a dancer and two actors), who will perform different raps and choreographies from the show, hold a Q&A session on the hip-hop culture, and invite them to participate in friendly rap/dance battles.

Talk on the origins, evolution and global expansion of the hip-hop culture, placing special emphasis on the values on which the culture is based —respect, critical spirit, creativity, the sense of community, festive act, etc.—, on its artistic expressions and its application to the modern day.

Street dance workshop given by Guille Vidal-Ribas, the company’s choreographer.

Rap lyric writing workshop given by an MC who teaches participants to write rhyming lyrics and rap them.

Presentation of a fragment of the show and a chat with its lyricists/writers and some of the actors regarding the creative process of Shakespeare On The Beat, with the aim of sharing with the audience their thoughts on drama and their comments on the show we present.



DIS

SEN

Y G

RÀFI

C: H

OM

MU

STU

DIO

Factea ProduccionsPlaça de la Pepa Maca, 11, 2n 1a

03301 Mataró (Barcelona)facteaproduccions.com

[email protected]ó i contractació:Pere Riera · 699 730 148

facebook.com/ShakespeareOnTheBeat

Web oficial:

facteaproduccions.comShakespeare on the beat és una coproducció de:

Barcelona, 2014. Tots els drets reservats.

Amb el suport de Amb la col·laboració de Amb el patrocini de

T EN EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIUWILLIAM SHAKESPEARE · SHAKESPEARE ON THE BEAT DOSSIER DE...

Documents

Transcript of T EN EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIUWILLIAM SHAKESPEARE · SHAKESPEARE ON THE BEAT DOSSIER DE...