Juliol 2019 n. 21sompeixaters

FEDEPESCA ACorDA NoVES ProPoSTES PEr INCENTIVAr EL CoNSum DEL PEIx

VISITEm PeiXaTeries

Carrillo

L’ENTrEVISTA

Àngel Mañez revolTosPresident del Gremi de majoristes de mercabarna

A FoNS

els eFeCTes Del ConsUM De PeiX soBre el sisTeMa CarDiovasCUlar i la salUT general els MUsClos

un mol·lusc de gran inTerès eConòMiC

i gasTronòMiC

som peixaters 03

Doncs sí, ja han passat quatre anys, i han passat ràpid, molt ràpid; quatre anys de feina per intentar solucionar assumptes dels quals a vegades no veiem més que la punta, igual que un iceberg, i quan vas aprofundint t’adones de la seva magnitud. Tot i així he de dir que he tingut la sort de comptar amb dos grans equips disposats a treballar d’una manera molt abnegada: un d’institucional, la Junta Directiva, i un de tècnic, el personal de la casa.

La primera acció que vam haver de portar a terme va ser intentar, amb un èxit total, la pròrroga del sistema de mòduls d’IRPF. Això ho vam treballar a Madrid només arribar i el fet de prorrogar-los dos anys més va ser una injecció de moral per a tots nosaltres; després cada any han anat prorrogant-los i així ens hem trobat que aquella acció que vam aconseguir per dos anys finalment ha estat per quatre.

Un altre tema que crec ha estat cabdal, és sens dubte la posada en marxa d’un pla de comunicació potent que es cohesiona a través de la nova revista “Som PEIXATERS” i de la creació de la gran xarxa Gremial de WhatsApp, un element que crea un sentit de pertinença per part dels agremiats.

No cal dir que acabar amb l’aval previ que ens imposava el Gremi de Majoristes, treballar per la correcció en el pes de la nostra compra, mi-llorar les relacions del Gremi amb les diferents administracions, procu-rar impulsar la formació en el nostre sector, etc. són treballs que hem anat fent amb altres que s’han de continuar tirant endavant.

Ara vindran eleccions i amb elles gent nova amb noves idees i noves maneres de veure la realitat del nostre sector. Jo us demano suport i ajut per a ells igual que ens ho heu donat a nosaltres.

Gràcies.

Ja han passat quatre anys...

Gremi de Peixaters de Catalunya

President: Àlex Goñi

consell de redacció: Marian Bagan, Manel Pintanel

coordinació: Think O’Clock

C/ Muntaner 81, 2on.08011 BarcelonaTel: 93 323 64 12secretaria@gremipeixaters.cat

La Revista dels Peixaters

Àlex Goñi PRESIDENT

SOM PEIXATERS

amb la col·laboració de:

edita: Ideas Editoriales 3003, S.L.

Gerent: Jordi Martínredacció: Sonia BañosDisseny gràfic: Jose LealPublicitat: publicaciones@ideaseditoriales.com

C/ Tarragona 84-90, 1er 8a08015 BarcelonaTel: 93 423 84 04infopeix@ideaseditoriales.com

Depòsit Legal: B13910-2016

Impremta: Comgrafic, S.A.

04 el greMi inForMa Actualitat del sector

08 l’enTrevisTa Àngel Mañez

President del Gremi de Majoristes de Mercabarna

10 els MUsClos Un mol·lusc de gran

interès econòmic i gastronòmic

1 1 la reCePTa Del Mes Xef lluc Quintana

Arròs de carbassa, vieira, musclos, botifarra negra i camagrocs

12 els eFeCTes Del ConsUM De PeiX soBre el sisTeMa

CarDiovasCUlar i la salUT general

15 el greMi resPon Les respostes a les

preguntes dels agremiats

16 a les XarXes Més de 2000 fotografies

inunden les xarxes amb l’etiqueta #SomPeixaters!

18 visiTeM Peixateries Carrillo

Editorial

sUMari

som peixaters04

El Gremi informa

El passat 2 de juny va tenir lloc a Cadis l’Assemblea anual de FEDE-PESCA. El Gremi de Peixaters de Catalunya hi va assistir en nom i representació del tots els agre-miats i agremiades de la nostra organització atès que ocupem la vicepresidència de l’organització. Més de 50 representants de les peixateries de diferents comuni-tats van celebrar la seva Assem-blea General Anual en El Puerto de Santa María (Cadis). A més de la pertinent rendició de comp-tes de l’any 2018 i presentació de pressupost i iniciatives per al 2019 va ser el moment d’analitzar l’evolució del sector, estudiar els problemes que pateixen i buscar solucions conjuntes als reptes de futur.

les XiFres no enganyenEl consum de productes pesquers continua en descens, el sector es va fent més petit, per la manca de professionals, de nous em-prenedors, per la falta del reco-neixement que mereix i per unes

gremi@gremipeixaters.cat Gremi de Peixaters de Catalunya @gremipeixaters

l’assemblea de FeDePesCa acorda presentar al nou govern un seguit de propostes per frenar el descens de consum de peix

rendibilitats cada vegada més ajustades en un mercat cada ve-gada més competitiu. Grans su-perfícies que obren locals sense parar i que utilitzen el peix com a reclam per a la visita a botiga amb preus per sota de cost; augment de la venda online; facilitats per a la venda directa per part dels productors, que actuen com a co-mercialitzadors, burocràcia lesiva per a la innovació i molt costosa, i increment de les notícies alar-mistes sense fonament científic, unit a consumidors desorientats davant tanta informació, provo-quen una tempesta perfecta que preocupa els detallistes.

És per això que des de l’as-semblea de FEDEPESCA es va proposar traslladar una sèrie de mesures al nou govern de l’Estat espanyol que, segons els experts, ajudarien a frenar el descens de vendes. A continuació us n’expli-quem les més destacades:

9 Aposta del govern per fomen-tar el consum saludable dels productes pesquers, reduint el

seu tipus impositiu d’IVA al 4%, i per l’agilitat administrativa en la gestió de les innovacions en el punt de venda. 9 Posar en marxa la formació professional del segle XXI per al comerç d’alimentació i evi-tar l’exclusió digital, defensant la sobirania digital. 9 Modificació de la Llei de Co-merç per a recollir activitats in-novadores i complementàries com la degustació. 9 Tornar a valorar la limitació del nombre màxim de festius d’obertura comercial a l’any per fomentar la convivència de tots els formats comercials i impulsar la conciliació. 9 Eliminar exigències i costos superflus com l’obligatorietat de verificar els instruments DE PESATGE com les bàscules i els termòmetres, que podrien incloure’s en l’autocontrol de l’equipament de les empreses. 9 Desenvolupar campanyes de promoció del consum de pro-ductes pesquers. L’any 2009 es consumien en llars 29,9 quilos per persona mentre que en 2017 van ser 23,7 quilos. Una caiguda de més del de 20% i més 6 quilos per ciutadà en els últims deu anys. 9 Que el nou govern defen-si a Europa un NOU FONS EUROPEU MARÍTIM I DE LA PESCA que realment tingui visió integral de la CADENA DE VALOR DE PESCA I AQÜI-CULTURA. La INNOVACIÓ, l’AS-SESSORAMENT I el FOMENT DEL CAPITAL HUMÀ, la CREA-CIÓ D’OCUPACIÓ I el DIÀLEG SOCIAL han de ser aspectes que aconsegueixin com a be-neficiaris a tota la cadena de valor, als seus operadors i as-sociacions. n

El Gremi informa

El Gremi de Peixaters de Cata-lunya i MercaServeis Catalunya SL han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de treballar per consolidar les dues organitzacions i ampliar la base social dels agremiats i socis de les respectives organitzacions i treballar i donar visibilitat a les

accions que s’emprenguin; que aniran destinades a la millora de les condicions dels peixaters i peixateres de Catalunya.

La signatura del conveni l’han oficialitzat el Sr. Àlex Goñi, com a president del Gremi de Peixa-ters de Catalunya i Manel Pin-tanel com a Administrador de

Mercaserveis Catalunya SL. Du-rant la signatura, tant el Sr. Àlex Goñi i el Sr. Manel Pintanel van mostrar la satisfacció d’encarar una nova etapa amb una col·la-boració més intensa entre les dues organitzacions.

El conveni estarà vigent du-rant aquest 2019 i es podrà pro-rrogar durant un any més. Les organitzacions treballaran per consolidar la base social de les organitzacions, proposar un pla formatiu per als peixaters i peixateres, oferir serveis i ofer-tes exclusives, així com articular unes comunicacions estratègi-ques pel sector i per la visibilitat dels peixaters/es i les organitza-cions signants del conveni. n

el gremi de Peixaters de Catalunya i Mercaserveis signen un conveni de col·laboració

L’objectiu és treballar per consolidar les dues organitzacions i ampliar la base social dels agremiats.

Termoselladora desde 1795 €

Envasadora alBuit

desde 1329 €

+ informació: 663 383 633 - mercaserveis@mercaserveis.com

PRESENTACIÓ DEPRODUCTE

MÀXIMA CONSERVACIÓ

MARINATS

PRECUINATS

OPTIMITZACIÓ DE

MERMES

+ preus iva no inclòs

El Gremi informa

PiMeC ofereix una solució tecnològica gratuïta per al registre de la Jornada de Treball

El passat 12 de maig va entrar en vigor la normativa que preveu l’obligació de l’empresari d’establir un sistema de registre diari de la jornada dels treballadors, com una eina per combatre la precarietat laboral. Recordem que segons in-dica el RDLL 8/2019, davant l’orga-nització del sistema de registre de jornada totes les empreses tenen l’obligació d’establir el registre de jornada, però les empreses que tin-guin representació legal de les per-sones treballadores hauran d’efec-tuar una consulta prèvia i establir un sistema de manera negociada. Només en el cas de no arribar a un acord es podrà implementar el

sistema que decideixi l’empresari. Per tant, recomanem efectuar una acta de les negociacions portades a terme prèviament a la implanta-ció del sistema de registre escollit en cas que hi hagi representació legal de les persones treballadores.

Els peixaters agremiats al Gremi de Peixaters de Catalunya tenen l’oportunitat de beneficiar-se de manera gratuïta de l’eina tecnolò-gica desenvolupada per PIMEC. Tenint en compte que les petites i mitjanes empreses són les més afectades per aquesta problemà-tica per la seva estructura, PIMEC ha posat al servei dels socis i de manera gratuïta una solució tec-

PIMEC ofereix als seus socis una solució tecnològica gratuïta per implementar aquest registre

nològica que permet registrar les entrades i les sortides dels treba-lladors i treballadores. Pimec.iAc-cesos és una solució tecnològica 100% cloud, accessible tant des de dispositius mòbils (smartphones i tablets) com des d’un ordinador personal. n

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF MERCABARNA PEIX.pdf 1 18/6/19 12:33

som peixaters 07

Un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona ha descobert que el consum regular de peix durant l’embaràs ajuda a millorar el desenvolupament cerebral dels nadons, segons els resultats d’un treball publicat al ‘Ameri-can Journal of Epidemiology’. En concret, els autors van seguir a gairebé 2.000 mares i fills des del primer trimestre d’embaràs fins que els menors van complir cinc anys i van veure que tenien una millor funció ce-rebral aquells les mares dels quals havien menjat peix durant almenys tres vegades per setmana, en compa-ració amb aquelles mares que en van menjar menys.L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre recentment un dictamen científic que do-nava suport a un consum setmanal d’entre 150 i 600 grams de peix durant l’embaràs. Les dones estudia-des es van sotmetre a analítiques per mesurar els ni-vells en sang de vitamina D i iode, la sang del cordó

umbilical es va analitzar per mesurar l’exposició fetal al mercuri i altres contaminants. I els nens es van sot-metre a diferents proves als 14 mesos i als 5 anys per mesurar les seves capacitats cognitives.menys risc d’autisme amb un major consumAixí mateix, els investigadors també van observar una reducció consistent en els trets de l’espectre autista associada a un major consum de peix durant l’em-baràs. D’altra banda, en l’estudi també s’observa que el moment d’ingesta de peix durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament neurològic del nen. El consum durant el primer trimestre pot tenir un im-pacte més gran que en les últimes setmanes. Aquest fet seria conseqüència de l’efecte positiu del peix en el desenvolupament neurocognitiu dels fills. Els àcids grassos omega 3 del peix també formen part dels teixits i són essencials en la síntesi de les membranes de les cèl·lules.

El Gremi informa

el Whatsapp del Gremi, en marxa!El Gremi de Peixaters de Catalunya, a través del seu número de Whatsapp, 636752710, consolida la comunicació interna amb els agremiats i agremia-des. Podreu rebre les notícies del Gremi, les nove-tats del sector i les notificacions importants pel dia a dia dels peixaters i peixateres. Un exemple ha estat la notificació sobre la campanya per com-provar les pràctiques dels detallistes en la càrre-ga i descàrrega dels productes a l’aparcament del Mercat Central del Peix a Mercabarna. Per rebre les notificacions: 1) Registra el número 636752710

al teu telèfon amb el nom “Whatsapp Gre-mi” 2) Fes-nos arribar les teves dades (nom, cognom, nom comer-cial, i localitat).

informe sobre els hàbits de compra de peix i marisc

El Gremi ha col·laborat en una enquesta sobre els hà-bits de compra de peix i ma-

risc. De la mostra es desprèn que 141 són detallistes i 32, majoristes. Els majoristes tenen un promig de 20,6 treballadors i un 59,4% de continuïtat familiar; i els detallistes, un 49,6% té entre un i dos treballadors i un 36,2% té entre 3-4 treballadors. Un 14,2% tenen més de 5 empleats. La seva localització principal és a un Mercat Municipal (52%), i només un 12% d’aques-tes té obrador. Ambdós, majoristes i detallistes, te-nim el peix com a producte principal amb un 70,4 i 78,4% respectivament. El marisc té una proporció molt inferior, i el peix sol ser fresc.

Èxit de la formació d’eines digitals per a peixatersDurant el mes de maig, el Gremi de Peixaters de Catalunya va impulsar diverses sessions sobre eines digitals per als peixaters i peixateres agremiats. S’han celebrat 3 sessions de formació per poder treballar l’adaptació dels nostres negocis a les noves tecnologies: Google My Business, plataformes de venda digital i eines i estratègies per tenir presència a Facebook i Instagram. Amb aquestes formacions el Gremi de Peixaters de C a t a l u n y a encara els reptes que suposen els nous hàbits de consum de la nostra societat.

mercat de mercats 2019Enguany se ce-lebren els 10 anys del Mercat de Mercats. 10 anys mostrant a la ciutadania de Barcelona i als visitants una de les senyes d’identitat de la ciutat: els mercats municipals, una força compartida entre productors, paradis-tes, restauradors i consumidors. Si esteu interes-sats a participar i sou paradistes, heu d’omplir la fitxa informativa que podeu sol·licitar-nos i lliu-rar-la a l’Institut Municipal de Mercats a través del vostre director/a del mercat, o directament a: mromeroru@bcn.cat, amb còpia a Berta (de GSR, logística de la Fira) a Berta@grupgsr.com

Consulta totes les noticies a gremipeixaters.cat

Menjar peix durant l’embaràs beneficia el cervell del nadó

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF MERCABARNA PEIX.pdf 1 18/6/19 12:33

L’entrevista

Per sonia baños

Quina és la seva trajectòria pro-fessional i familiar amb el món del peix?Des dels 20 anys que treballo a l’empresa que va fundar el meu pare al 1978 al Mercat del Peix (MA-PESCA), en aquests moments i des de fa més de 20 anys com el seu gerent. Des de fa 7 o 8 anys com a vicepresident del Gremi de Ma-joristes i des de l’any passat com a president.

Com veu el futur del sector?Complicat però esperançat. Són moltes les normatives que afecten

el sector i caldria harmonitzar-les per tal de guanyar eficàcia en la

seva aplicació. Normes de la UE, d’àmbit estatal i autonòmic fan que la seva aplicació al sector sigui complexa, i no parlem dels dife-rents àmbits que es veuen afec-tats: comerç, medi ambient, sani-tat, laboral, etc.

Els sistemes de comercialització dels productes de la pesca han canviat molt, però això representa un repte per a tots els agents que intervenen en la cadena de valor.

Cal que ens adaptem, però això no s’ha de prendre com factor ne-gatiu, més bé al contrari.

Creu que s’ha d’invertir en con-trarestar la publicitat negativa que s’està rebent sobre el peix?Sens dubte. És tracta d’una de les qüestions en les que el sector ha d’incidir actualment. No ens po-dem quedar ni quiets ni callats. Els productes de la pesca segueixen essent un aliment de primer ordre, com sempre han estat i no podem deixar que aquest prestigi que té el propi producte es perdi.

Creu que els peixaters i el ma-joristes han de treballar plegats per modernitzar les estructures del sector de cara als consumi-dors?Ja ho estem fent. Es va crear una taula de treball en la qual els de-tallistes, els majoristes, l’adminis-tració pública i Mercabarna estan ja portant a terme treballs que, de ben segur, donaran resultats en breu.

Creu que s’han de fer millo-res al Mercat Central del Peix i fer-lo més atractiu per als seus clients? Quines?El Mercat del Peix cal que s’adap-ti a les noves i modernes formes de comercialització. Els nostres clients tenen un alt grau de reco-neixement de Mercat Central del Peix, essent un percentatge molt alt aquells que venen a subminis-trar-se de producte. Malgrat això, cal millorar.

Espai de distribució, de càrrega i descàrrega, de manipulació de productes, etc. etc. en un horari de servei adequat a les necessitats ac-tuals, són imprescindibles. n

Àngel mañezPresident del Gremi de majoristes de mercabarna

“els productes de la pesca segueixen essent un aliment de primer ordre com sempre ha estat i no podem deixar que aquest prestigi que té el propi producte es perdi”

SOM PEIXATERS08

Els sistemes de comercialització dels productes de la pesca han canviat molt, però això representa un repte per tots els agents que intervenen en la cadena de valor.

Davant de la publicitat negativa sobre el peix, no ens podem quedar ni quiets ni callats.

L’entrevista

El peix al món

SOM PEIXATERS10

la natura. Els musclos tenen un alt contingut de vitamines, ami-noàcids i minerals i són molt benef iciosos per a la salut. També milloren la qualitat de la pell i els ossos, enforteixen el sistema immune, ajuden a re-parar teixits i poden combatre trastorns com la depressió.

CoM ConsUMir MUsClosA la nostra dieta mediterrània estan molt instaurats els mus-clos en forma d’aperitiu, per exemple. També es poden con-sumir com a complement per a un bon arròs o plat de pasta. Acompanyats de salses i vina-gretes poden suposar una ex-quisida proposta per a qualse-vol tipus de celebració. n

els musclos, un mol·lusc de gran interès econòmic i gastronòmic el seu consum regular aporta increïbles beneficis per la salut.

Els musclos tenen un alt contingut de vitamines, aminoàcids i minerals i són molt beneficiosos per a la salut.

La carn de les femelles és més ataronjada, en canvi la dels mas-cles és de color groc-blanquinós. Els musclos es troben a zones de la costa poc profundes i com que són molt fàcils de recol·lectar, el seu consum és molt comú, sobre-tot a la dieta mediterrània.

BeneFiCis Dels MUsClosQuan parlem dels benef icis de menjar peix hem d’inclou-re, sens dubte, els musclos. De fet, aquests éssers marins són uns dels aliments més natu-rals i orgànics que existeixen a

n Nom científic: Mytilidaen nom comú: Musclon Hàbitats: Aigües

temperades de tot el planetan talla mitja: 10 cm

Per sonia baños

Els musclos són éssers vius exclusi-vament marins que viuen a zones submergides de les costes de tot el món. Pertanyen a la família dels mol·luscs bivalves i viuen formant comunitats molt nombroses i co-lonitzant grans zones de roca on s’adhereixen mitjançant filaments de biso. La seva closca exterior està formada per dues valves amb frontisses que els protegeixen dels depredadors i la dessecació. Les valves estan unides a l’exterior per un lligament i es tanca quan és necessari gràcies a uns potents músculs interns.

Els musclos s’alimenten de fito-plàncton i zooplàncton, i fins i tot de partícules orgàniques en des-composició que es troben a l’aigua mitjançant la filtració d’aquestes a través de les seves brànquies.

Hi ha diferents espècies de mus-clos (ros, mediterrani, californià, barbut…) però totes elles poden viure en aigües dolces o salades.

som peixaters 11

La recepta

Per Dins l’arròs✓ Botifarra negra 200g✓ Carbassa 2 unitats✓ Musclos amb closca 1kg✓ Vieires 4 unitats✓ CamagrocsELAborACIó

1 Pelem la botifarra negra, la tallem a daus i la reservem.

2 Amb la carbassa farem 2 elaboracions. Una d’elles

també serà fer-ne daus i amb la resta la bullirem i un cop cuita farem un puré per afegir dins l’arròs.

3 Els musclos els posarem en una cassola al foc amb un

dit d’aigua i un raig de vi blanc perquè s’obrin. Un cop oberts treiem la closca i reservem l’interior.

4 Les vieires les tallarem en 3 parts i les reservarem.

Xef lluc Quintanaarròs de carbassa, vieira, musclos, botifarra negra i camagrocsrestaurant Can Xapes972 28 43 01Cornellà del Terri

5 Rentar els camagrocs i els retirem el peu.

Per aCaBar l’arròs✓ Arròs varietat Onice de

l’Empordà 400g✓ Fondo de ceba 4 cullerades✓ Ingredients anteriorsELAborACIó

1 Per acabar l’arròs, farem servir una cassola de ferro colat.

2 Començarem rossejant el gra d’arròs cru amb dues

cullerades de fondo de ceba.

3 Aquest fondo és la conseqüència de la ceba cuita

durant 24h a foc lent i triturada. Queda com una pasta negra que ens donarà molt de gust al nostre arròs.

4 Un cop rossejat hi afegirem la botifarra negra, els daus

de carbassa, els camagrocs i els musclos.

5 I el mullarem amb el fumet que hem fet anteriorment.

6 Per 400g d’arròs farem servir uns 1300cl de fumet. Si no

tenim balança podem utilitzar tasses i calcular el volum de líquid. 1 volum d’arròs x 3 volums de fumet.

7 Primer a foc fort els 5 primers minuts i després baixem a foc

mig.

8 Els últims 5 minuts provem de sal, afegim la vieira per

sobre i fem punts amb el puré de carbassa.

Ja tenim el nostre arròs apunt!

INgrEDIENTS (4 pErSonES)Pel FUMeT De PeiX✓ Espines de peix 3kg

(lluç, turbot, corball…)✓ Nap 3 unitats✓ Pastanaga 3 unitats✓ Porro 2 unitats✓ Ceba blanca 3 unitats✓ Oli d’olivaELAborACIó

1 Torrem les espines de peix al forn. Seguidament tallem les

verdures i les sofregim en una cassola amb una punta d’oli d’oliva.

2 Un cop torrades les espines i tinguem la verdura sofregida

ho ajuntem tot a la cassola i cobrim d’aigua freda fins dalt per fer el nostre caldo de peix.

3 Deixem a foc fort durant 1h. Colem i reservem el fumet.

Col·loquem la bruixa marinada i la posem al forn a 180º durant 8’.

som peixaters12

A fons

un altre que es relacionin amb les cèl·lules veïnes i amb el seu entorn. Una dieta rica en peix i en EPA i DHA, permet que les membranes cel·lulars funcionin correctament. Sense una membrana saludable, les cèl·lules perden la seva capaci-tat de retenir aigua, nutrients vitals i electròlits. També perden la seva capacitat per comunicar-se amb altres cèl·lules i ser controlats per les hormones reguladores. La fun-ció adequada de les membranes cel·lulars preveu pràcticament to-tes les malalties cròniques, espe-cialment el càncer, la diabetis, l’ar-tritis i les malalties del cor.

CoM Ho FaS’ha observat que el greix del peix millora el funcionament del siste-ma cardiovascular a través de dife-

Per dr. juan Pedro botetServei d’Endocrinologia. Hospital del mar. Uab i Dr. Xavier Pintó Servei de Medicina Interna. Hospital Universitari de Bellvit-ge-idibell. Ub

Nombrosos estudis, tant a nivell de la població, com en el labora-tori experimental, han demostrat que el consum de peix té un efecte preventiu enfront de les malalties cardiovasculars. S’ha observat que les persones que han patit un atac cardíac i que consumeixen peix en la seva alimentació habitual tenen un menor risc de mort per malal-ties cardiovasculars i de patir nous atacs cardíacs i accidents vasculars cerebrals.

Aquest efecte preventiu també s’ha demostrat en la població sense antecedents de malaltia coronària o d’altres malalties circulatòries, és a dir en la prevenció de primers epi-sodis de malaltia, el que es coneix

com a prevenció primària. eFeCTe BeneFiCiÓs soBre la salUT en generalL’efecte beneficiós del peix sobre la salut cardiovascular i també so-bre la salut general, es deu en gran part al seu contingut en un tipus particular de greix, els àcids grassos omega-3 (AG n-3) i entre ells l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid do-cosahexaenoic (DHA) són els més importants.

Els AG n-3 s’incorporen a les membranes de les cèl·lules que són les barreres que permeten que, d’una banda, les cèl·lules mantin-guin el seu equilibri interior, i per

S’ha observat que les persones que han patit un atac cardíac i que consumeixen peix en la seva alimentació habitual tenen un menor risc de patir nous atacs cardíacs i accidents vasculars cerebrals.

els eFectes del consUm de PeiX sobre el sistema cardioVascUlar i la salUt General

som peixaters 13

A fons

rents mecanismes. El consum d’AG n-3 millora el funcionament del sis-tema nerviós autònom, que és una part del sistema nerviós que inter-vé en el control del ritme cardíac i de la pressió arterial, i afavoreix la funció de les cèl·lules de les artèries que estan en contacte amb la sang, és a dir les anomenades cèl·lules endotelials.

Un bon funcionament de les cèl·lules endotelials facilita la dilata-ció de les artèries i la circulació de la sang, i preveu la hipertensió.

El greix del peix té un efecte fa-vorable sobre els processos infla-matoris, entre ells l’artritis reuma-toide i altres processos reumàtics. També disminueix la tendència a la trombosi i aquest és un dels me-canismes pels quals pot prevenir l’infart de miocardi i altres malal-ties circulatòries, ja que aquestes malalties depenen en molts casos que es formi un trombe a l’interior de les artèries. El trombe no és més que una acumulació de plaquetes que s’uneixen entre elles i activen la coagulació i l’oclusió dels vasos sanguinis.

Un altre efecte dels AG n-3 con-tinguts en el greix del peix consis-teix en què disminueixen la quan-titat de triglicèrids de la sang. Els triglicèrids és un tipus de greix que el nostre cos utilitza com a font d’energia, però quan està en ex-cés (per sobre de 150 mg / dl) pre-disposen a l’arteriosclerosi, és a dir, la formació d’unes lesions a la pa-ret de les artèries que es coneixen com plaques d’ateroma i que són les responsables de la gran majoria d’atacs cardíacs i cerebrals. L’excés de triglicèrids també predisposa a la diabetis i afavoreix les trombosi.

S’ha observat que el greix del peix millora el funcionament del sistema cardiovascular a través de diferents mecanismes.

D’altra banda, els AG n-3 milloren la funció del múscul cardíac, és a dir el miocardi, i amb això prevenen la insuficiència cardíaca o la milloren en aquells que ja la pateixen, millo-ren la seva evolució i disminueixen la mortalitat per aquesta causa.

Tenint en compte els efectes beneficiosos dels AG n-3 sobre el sistema cardiovascular, s’ha reco-manat que la població general con-sumeixi almenys 2 racions de peix a la setmana, preferiblement gras. A les persones que no consumeixen peix i que no són al·lèrgics a ell, es recomana una aportació d’AG n-3 a través de suplements en forma de càpsules, però tenint en compte que continguin una quantitat ade-quada, és a dir almenys 250 mg al dia d’EPA +DHA. És destacable que la majoria de la població dels paï-sos desenvolupats consumeix una quantitat molt inferior a l’esmen-tada, havent-se comunicat que aproximadament en la meitat dels adults l’aportació és <60 mg / dia d’EPA + DHA.

En les dones susceptibles d’ini-ciar una gestació, en les embaras-sades i en les que estan en fase de lactància, es recomana evitar els peixos que puguin contenir un excés de mercuri, en particular els depredadors de grans dimensions, com el tauró, el peix espasa o les

grans tonyines. En les dones que ja han patit una malaltia coronària es recomana un consum superior, és a dir, almenys 1 gram / dia d’EPA + DHA, ja sigui procedent del con-sum diari de peix (almenys una ració de 55-85 grams de peix gras) o de la suplementació en forma de càpsules d’AG n-3, perquè està quantitat és la que ha demostrat ser la suficient per protegir enfront de la morbimortalitat cardiovascu-lar en els assaigs clínics.

Els AG n-3 estan indicats per al tractament de l’excés de triglicèrids sanguinis, el que es coneix com hi-pertrigliceridèmia. A dosis altes, de 2 a 4 grams al dia, una quantitat que necessàriament requereix la seva aportació en forma de suple-ments, disminueixen els triglicèrids entre un 20% i un 50%, depenent de la gravetat de la hipertrigliceri-dèmia.

Com s’ha comentat, els AG n-3 milloren l’artritis a causa dels seus efectes antiinflamatoris. Els estudis al laboratori han demos-trat que els AG n-3 disminueixen la formació d’unes substàncies que destrueixen el cartílag deno-minades proteïnases i també d’al-tres substàncies que intervenen en la inflamació, entre les quals les més importants són la ciclooxigenasa-2 i d’altres que s’anomenen prosta-glandines i leucotriens. En dismi-nuir la producció d’aquestes subs-tàncies, els AG n-3 disminueixen els 4 signes cardinals de la inflamació que són el dolor, la calor, l’enrogi-ment i la tumefacció o inflor. Dife-rents assajos clínics han demostrat que en els pacients amb artritis reumatoide els AG n-3 a dosis d’al-menys 3 grams al dia disminueixen

som peixaters14

la rigidesa matutina, la intensitat del dolor, el nombre d’articula-cions tumefactes i doloroses, i l’ús d’antiinflamatoris. Aquests efectes apareixen als 3 mesos d’iniciar el tractament amb AG n-3 i persis-teixen durant almenys 6 setmanes després de la seva interrupció.

Els AG n-3 semblen exercir un efecte preventiu enfront de la os-teoartritis, malaltia més coneguda com artrosi i que afecta la gran majoria de la població a partir de l’edat mitjana de la vida. Els estu-dis epidemiològics suggereixen que el consum d’AG n-3 protegiria enfront de l’aparició a llarg termini de signes de destrucció del cartí-lag en la ressonància magnètica nuclear. Aquest efecte beneficiós sobre el cartílag articular no s’ha

observat amb altres tipus d’àcids grassos.

Per obtenir un major efecte an-tiinflamatori dels AG n-3 i incre-mentar en major mesura la seva concentració en els teixits, és útil augmentar el consum de peix a tres o més racions a la setmana i disminuir el consum dels olis ve-getals rics en AG n -6, com l’oli de gira-sol, blat de moro, soja o ca-cauet, ja que s’ha observat que el consum excessiu d’aquests olis rics en AG n-6, entre ells l’àcid linolènic, disminueixen la formació d’EPA en els teixits. Per aquesta raó, és útil substituir els olis rics en AG n-6 per olis rics en AG monoinsaturats com el d’oliva.

En resum, hem presentat de forma sintètica els efectes benefi-

ciosos dels AG n-3 i els principals mecanismes implicats. No obstant això, cal anar amb compte a l’in-gerir olis de peix com a suplement alimentari, pel risc de consumir quantitats perilloses de dioxines, mercuri i altres metalls pesants presents en molts peixos. n

A fons

PROpulsar:

Posem adisposició tevauna pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te una pòlissa decrèdit professional amb uns avantatges exclusius, per tal de mantenir lateva tresoreria personal equilibrada al llarg de tot l’any i pagar elsinteressos només quan la utilitzes.Si ets membre del Gremi de Peixaters de Catalunya i vols promoure lateva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals,amb Banc Sabadell ho pots fer.Truca’ns al 900 500 170, identifica't com a membre del teu col·lectiu,organitzem una reunió i comencem a treballar.bancsabadell.com

El greix del peix té, un efecte favorable sobre els processos inflamatoris, entre ells l’artritis reumatoide i altres processos reumàtics.

som peixaters 15

EStEM obLIGatS a DISPoSar d’un REGISTRE SAnITARI (RSIPAC), SI SErvIM a rEStaurantS o AlTRES Col·lECTIuS

El reial Decret 191/2011, que modifica les condicions d’inscripció de les indústries alimentàries en el Registre General Sanita-ri d’Empreses Alimentàries i Aliments (RGSEAA), determina

l’exclusió de la inscripció de la majoria de les activitats de venda minorista, llevat que subministrin a altres minoristes i superin uns límits de marginalitat i àmbit geogràfic que la mateixa norma no estableix.

segons l’article 2, punt 2:Queden exclosos de l’obligació d’inscripció en el registre:..... Els establiments i les seves empreses titulars en el supòsit de

que exclusivament manipulin, transformin, envasin, emmagatzemin o serveixen aliments per a la seva venda o entrega in situ al consu-midor final, amb o sense repartiment a domicili, o a col·lectivitats, així com a quina quantitat subministrin a altres establiments de les mateixes característiques i es tracti d’una activitat marginal en termes tant econòmics com de producció.....

A Catalunya, els criteris generals que s’apliquen en la territorialitat i la marginalitat que determinen l’exclusió en el Registre General Sanitari, són:

Àmbit territorial: Catalunya.marginalitat: Menys del 30% de la producció de l’establiment, subminis-

trada a minoristes d’un altre municipi. segons l’aplicació d’aquets criteris, quins establiments estan obli-

gats a tramitar el registre sanitari?:1. Els establiments minoristes que siguin subministradors d’altres mi-

noristes ubicats fora de Catalunya.2. Els establiments i les empreses minoristes que subministrin més del

30% de la producció a establiments minoristes d’una altra titularitat, ubicats en un altre municipi.

PER A MÉS INFORMACIÓ, TRUQUEU A LA SECRETARIA DEL GREMI:

93 3236412

?

les respostes a les preguntes dels agremiats

En aquest espai, des del Gremi resoldrem totes les vostres inquietuds. Podeu fer arribar les vostres preguntes a través de les nostres xarxes socials, del nostre correu electrònic, en persona o per carta. Estarem encantats d’atendre-us!

ENS PODEU FER ARRIBAR LES VOSTRES PREGUNTES A TRAVÉS DE

gremi@gremipeixaters.cat Gremi de Peixaters de Catalunya

El Gremi Respon

som peixaters16

més de 2000 fotografies inunden les xarxes amb l’etiqueta #somPeixaters!

A les Xarxes

ja són milers les fotos que entre els peixaters catalans s’han difós a les xarxes socials. L’activitat del nostre sector a instagram és imparable! suma’t i participa en la campanya difonent la teva parada amb l’etiqueta #sompeixaters

si menjant peix fem salut, compartint #sompeixaters enfortim el sector!

crisspeix

albertmartinezprinetti

som peixaters 17

A les Xarxes

peixoschuti

peixfrescrosa

peixos_costabrava

peixosvila

peixostorrent

suntaconcepcio

som peixaters1818 SOM PEIXATERS

aquí a Mira Sol sempre hi ha pro-ductes que estan molt bé de preu. Què és el que us preocupa més actualment dins el teu sector? Doncs per nosaltres el tema més important que s’ha de solucionar és acabar amb l’anisakis perquè és quelcom que perjudica i molt, el nostre sector. Crec que s’hauria d’informar molt més sobre això perquè la gent només té present els reportatges que s’han fet en negatiu sobre aquest tema. De fet, fa un temps, quan es va parlar tant d’això, vam notar que baixa-va molt la venda de lluç. Nosal-tres com a empresa cuidem molt el que comprem i assessorem la nostra clientela, però és cert que la gent té pànic a l’anisakis.Des del Gremi de Peixaters li vo-lem donar les gràcies a l’Esther per dedicar-nos una estona i par-lar-nos del seu amor per la peixa-teria. n

Peixateries carrillo: amor pel llegat familiarles germanes carrillo, la sònia, l’esther, la montserrat i l’ana ma. han continuat la feina dels seus pares i actualment dirigeixen 3 peixateries a sant cugat.

PEIxATErIES CArrILLomercat torre blanca Parada 1-17

93 675 38 55mercat mira-sol centre Parada 8

93 674 32 98Parada 6

93 633 92 39

Per sonia baños

En aquesta ocasió vam poder par-lar amb l’Esther, una de les ger-manes Carrillo, que ens va explicar com els seus pares els hi van trans-metre l’amor per la peixateria, una professió que han fet seva mante-nint el llegat de la seva família.Quant fa que us dediqueu a la peixateria? Doncs jo fa més de 30 anys que m’hi dedico, i les meves germanes també. Era un nego-ci familiar del meu pare i la meva mare. Van començar en el mercat Pere Sans de Sant Cugat, que ja no existeix i ara ens dediquem a aquest sector les 4 germanes.Què és el que més t’agrada de la teva feina? Doncs el que més m’agrada és tractar amb la gent, amb la meva clientela… Tot i que, de fet, m’agrada tot. Jo també vaig a comprar a Mercabarna i també m’agrada molt fer-ho. Pràctica-ment m’agrada tot el que faig. Vaig començar amb 20 anys i sí que puc dir que és vocacional.

Visitem

Molta gent es queixa de l’hora-ri, aquí al mercat de Mira Sol fem de 9 a 21 de dimarts a dissabte, un horari molt dur si el fessim sencer, però nosaltres fem torns per po-der conciliar la vida familiar i la la-boral i jo, per exemple, per la tarda no treballo així que ho puc portar molt millor. Quina és l’especialitat de Peixa-teries carrillo? Doncs a Peixa-teries Carrillo venem de tot però sobretot rap, lluç, llenguado… peix petit molt poc, ara això sí, tot ben filetejat i llest per cuinar. Cada vegada més, la clientela és més exigent en aquest sentit. Li agra-da menjar peix i del bo però vol que nosaltres li facilitem la feina el màxim possible. A Peixateries Carrillo intentem cuidar el màxim possible la nostra clientela, per exemple els dijous fem ofertes al Mercat de Torre Blanca. Aquest dia aprofita tot el mercat per fer descomptes a la seva clientela i

el gremi et fa costat

Negociació de Convenis Col.lectius.

Revista SOM PEIXATERS.

Identificatiu de Segell de Qualitat pels agremiats.

Cursos de Formació.

Representa-ció i defensa dels inte-ressos dels agremiats.

Cèntriques instal·lacions a Barcelona i al Mercat del Peix a Merca-barna.

Circulars informatives de norma-tives, canvis legislatius, etc.

Assessora-ment Fiscal, Laboral i Comptable.

Campanyes de Màrque-ting i promo-cions.

Presència a Internet i xarxes so-cials.

Productes i serveis de proveïdors a preus espe-cials.

GAUDEIX DELS SEUS SERVEIS

greMi De PeiXaTers De CaTalUnyaC/Muntaner, 81 2on 08011 BarcelonaT. 933 23 64 12

gremi@gremipeixaters.catwww.gremipeixaters.cat

SEGUEIX-NOS A

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

af 19060280 VU JL 01.pdf 1 21/6/19 11:11