SEMINAR ON RURAL català -...

pàg 1

CONCLUSIONS I PROPOSTES

Seminar on rural youth migrations and employment

21-24 de Maig de 2013 / Solsona

pàg 2

Edició: juliol 2013

© Copyright de l’edició: Associació d’iniciatives Rurals de Cata-lunya, Associazione dei GAL Toscani, Rural Development Council of Northern Ireland i Fundatia Alternative Romania.

Disseny i maquetació: dseny

Aquest document conté les conclusions i propostes sorgides a partir dels grups de treball i les conclusions generals del seminari.Les entitats organitzadores no s’identifiquen necessàriament amb l’expressat en el document fruit dels i les participants als grups de treball.

S’autoritza la reproducció total o parcial dels continguts citant-ne la font i autoria.

Projecte finançat pel programa “Joventut en Acció” (ref. ES-43-E60-2012-R3).

pàg 3


Workshop 1.1. Oportunitats d’ocupació i emprenedoria a les zones ruralsWorkshop 1.2. Joventut i desenvolupament rural: una mirada a través del programa Leader

Workshop 1.3. Atractius rurals- Com promoure l’arrelament jove a les zones rurals?

Workshop 2.1. Els serveis de joventut a les zones ruralsWorkshop 2.2. Promoure el talent jove a les empreses

Workshop 2.3. Governança i participació juvenil

Conclusions i propostes generals

pàg. 4

pàg. 6pàg. 10pàg. 14

pàg. 16pàg. 18pàg. 20

pàg. 22

Índex

pàg 4

Seminar on rural youth migrations and employmentEls dies 21 a 24 de maig de 2013 va tenir lloc a Solsona el Seminari sobre les migracions de la joventut rural i l’ocupació. Hi van participar un total de 50 persones proce-dents de 4 regions europees: Toscana, Romania, Irlanda del Nord i Catalunya. Els i les assistents tenien diferents perfils professionals per tal de reunir una diversitat coneixements i d’experiències: representants juvenils del medi rural, agents de joventut, agents d’ocupació i emprenedoria, agents de desenvolupament rural i altres investigadors i experts. Du-rant els 3 dies de seminari, els i les participants van deba-tre i compartir bones pràctiques sobre les migracions de la joventut rural i l’ocupació a escala europea en el decurs de sessions plenàries i grups de treball.

El seminari ha estat organitzat per l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA),l’Associazione dei GAL Tosca-

ni, el Rural Development Council of Northern Ireland (RDC) i la Fundatia Alternative Romania (FAR). La iniciativa ha estat cofinançada pel programa Joventut en Acció (acció 4.3 – Formació i treball en xarxa en l’àmbit de joventut i organitza-cions juvenils) i per les entitats participants.

El seminari es va iniciar amb una conferència d’obertura a càrrec del professor Mark Shucksmith de la University of Newcastle, que va exposar i contextualitzar la qüestió de la joventut rural a Europa segons la seva darrera recerca “How to promote youth in rural areas in Europe?”. Seguidament, Petri Rinne, president de l’European Leader Association for Rural Development (ELARD), va introduir el programa Lea-der i la seva implicació amb la joventut rural. Posteriorment, un representant de cadascuna de les regions/països parti-cipants va exposar les polítiques i programes de joventut,

Inauguració del seminari: Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural, i Antoni Reig, Director General de Joventut

Conferències de Petri Rinne (esquerra) i Mark Shucksmith (dreta)

pàg 5

Visita a l’Oficina Jove de l’Alt Urgell Clausura del seminari: Miquel Rovira, President de l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya

ocupació i desenvolupament rural de les seves regions/paï-sos d’origen.

Després de la sessió plenària d’obertura van tenir lloc dues sessions paral·leles de grups de treball per tal de debatre en profunditat sobre les qüestions que afecten a la joventut rural i al seu retorn/establiment a les zones rurals.

Els participants també van visitar l’Oficina Jove de l’Alt Ur-gell, un centre que ofereix serveis integrals per a joves i que pertany a la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, com a exemple de bona pràctica en el camp dels serveis de joven-tut i en la promoció del manteniment de joves al medi rural.

La sessió plenària de clausura va ser de la mà d’Adrià Cal-vet, expert en polítiques europees i col·laborador de la Di-

putació de Barcelona i de l’Europe Direct Barcelona, que va exposar les polítiques i programes europeus en matèria de joventut, ocupació, emprenedoria i desenvolupament rural en el context del nou període de programació 2014-2020.

El present document conté el resum de les conclusions i propostes sorgides a partir dels grups de treball i les conclu-sions generals del seminari.

Les presentacions de les sessions plenàries i dels grups de treball així com altres documents del seminari estan disponibles a: http://www.desenvolupamentrural.cat/mes_iniciatives/seminar-on-rural-youth-migrations-and-employment

pàg 6

Seminar on rural youth migrations and employment / CONCLUSIONS I PROPOSTES

WORKSHOP 1.1OPORTUNITATS D’OCUPACIÓ I EMPRENEDORIA A LES ZONES RURALS

Per tal de promoure el retorn de joves a les zones rurals, l’ocupació és un element indispensable. Les zones rurals ofereixen un potencial per a nous sectors d’ocupació, que inclouen aquells sectors tradicionals però innovats i aquelles noves professions rela-cionades amb activitats que fins ara no són comuns a les zones rurals.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball ha estat reconèixer la capacitat de les zones rurals per crear ocupació a partir d’identificar les seves necessitats referents a l’ocupació i identificar activitats tradicionals amb potencial per a la innovació o nous jaciments d’ocupació que poden ser implementats per satisfer aquestes necessitats i crear ocupació.

Durant la primera hora del grup de treball un representant de cada regió/país participant va presentar una activitat emprenedora:

- Bernat Vilarasau, emprenedor de Catalunya va presentar la Cooperativa Sambucus, una iniciativa d’economia social que treballen amb col·lectius amb risc d’exclusió i produeix i comer-cialitza verdura i condiments ecològics; també porten un restau-rant i fan cursos de cuina i d’agricultura. www.sambucus.cat

- Edoardo Donato, jove emprenedor de la Toscana va explicar la seva experiència en la gestió de l’explotació Il Carpine. Va exposar les dificultats a les que ha hagut de fer front i l’estratègia per empendre el seu negoci: mecanització, finançament europeu i diversificació en agroturisme. www.carpine.eu

- Eamon McMullan, tècnic del RDC d’Irlanda del Nord, va des-criure el projecte Rural Youth Entrepreneurship (RYE, 2011-2014) que pretén promoure l’emprenedoria jove en les zones rurals i donar suport a joves emprenedors amb idees innovado-res. També va apuntar els sectors emergents detectats per als emprenedors. www.ryeproject.eu

- Anca Dodescu, Lavinia Chirila and Ioana Cohut, de la Universitat

Les activitats agrícoles tradicionals tenen millors oportunitats a partir de la diversificació i la inclusió de la dimensió social (empreses d’economia social).

Per promoure l’emprenedoria jove cal centrar-se en els nous sectors d’ocupació i en adaptar els sectors tradicionals.

d’Oradea, van presentar el projecte AntrES (2009-2011), que té l’objectiu de donar suport a l’emprenedoria femenina a dues regions rurals de Romania a partir d’un innovador programa de formació i l’ús d’una plataforma d’aprenentatge interactiva. Tam-bé van descriure alguns casos de dones emprenedores. www.antres.ro

Les iniciatives de la cooperativa Sambucus i l’explotació Il Carpine il·lustren com les activitats agrícoles tradicionals s’adapten en l’actualitat a partir de la diversificació (producció local i turisme/restauració), així com també incloent elements innovadors que asseguren la seva sos-tenibilitat com pot ser la dimensió social o altres tipus d’organitzacions laborals com el model cooperatiu o societats laborals.

La presentació del projecte de suport a l’emprenedoria RYE mos-tra que els i les joves tenen oportunitats d’ocupació tant en els sectors tradicionals com en els sectors emergents a les zones rurals: agricultura i productes agroalimentaris, turisme, indús-tries creatives, tecnologia de les energies renovables, enginyeria i ciències de la salut. D’altra banda, el projecte AntrES posa en rellevància la necessitat de promoure l’emprenedoria femenina, especialment en les zones rurals on la dona té un menor accés al mercat empresarial.

pàg 7


WORKSHOP 1.1

Segons aquestes premisses, es van identificar les necessitats rela-cionades amb l’ocupació en les zones rurals i es van definir deter-minades propostes per fer-hi front:

1. Identitat territorial

Existeix una manca del sentit de la identitat, especialment en els i les joves que estan perdent la seva connexió amb el territori d’origen (globalització). També, existeix una manca de connexió entre la comunitat rural en general i el jove, en particular amb el col·lectiu dels agricultors.

Propostes a implementar:• Prevenir les migracions promovent l’arrelament juvenil durant

l’etapa d’escolarització obligatòria i els estudis pre-universita-ris. Re-educar a la joventut rural i reconnectar-la amb el seu territori d’origen.• Promoure la producció local i la venta directa i de proximi-tat per acostar el col·lectiu d’agricultors a la comunitat rural i,especialment, als i les joves. Reforçant el vincle i el conei-xement del sector agroalimentari per part dels i les joves, es reforça també el vincle amb el territori d’origen alhora que es dignifica el sector primari entre el col·lectiu jove.

2. Diversificació

A les zones rurals existeix una major necessitat de formació i acom-panyament d’empreses i emprenedors. Normalment, quan s’inicia

La taula següent mostra els avantatges i desavantatges detectats per a la creació d’empreses a les zones rurals:

pàg 8


una activitat empresarial manquen estudis de mercat previs per tal d’orientar l’activitat que es vol emprendre a la realitat del seu mercat específic. També la menor dotació de serveis i programes públics en comparació a les àrees urbanes –és una característica general de les zones rurals– influeix negativament en l’inici de noves empreses i en que més persones, especialment joves, decideixin emprendre. Malgrat no es pugui generalitzar, s’aprecia una manca d’esperit o actitud emprenedora a les zones rurals en comparació amb les ur-banes, essent una de les causes el menor accés a la informació i la menor dotació de centres o entitats d’informació i coneixement de programes que els que es troben a les àrees urbanes.

Propostes a implementar:• Promoure associacions i xarxes d’emprenedors, formals i/o informals per tal de compartir experiències i habilitats. En aquest sentit ajuda el canvi de visió de la societat en general en els darrers anys, en quant a compartir coneixements i in-formació (win-win, cooperació competitiva) enlloc de retenir-la (competitivitat clàssica).

WORKSHOP 1.1• Intercanviar coneixements i experiències de noves activi-tats rurals a partir de la difusió de bones pràctiques i activitats d’aprenentatge entre iguals (peer-learning).• Identificar noves habilitats relacionades amb els nous ja-ciments d’ocupació que estan apareixent a les zones rurals i donar-les a conèixer entre el col·lectiu jove.• Promoure l’esperit emprenedor a partir de l’intercanvi d’iniciatives d’altres països. Promoure l’intercanvi d’experiències.• Millorar l’eficiència dels serveis públics en les zones rurals, que indirectament afavoreixen a la creació de noves empreses.• Millorar o implementar serveis d’anàlisi de risc de mercat i d’elaboració de plans d’empresa o de negoci per part de les institucions públiques.

3. Suport empresarial

Inicialment, es van detectar les necessitats que influïen en l’emprenedoria en general, però no específicament a les zones rurals, com la manca d’accés a fons de finançament o la manca de dimen-sionament de la “burocràcia” que s’exigeix en funció de l’empresa que es crea. Referent a les zones rurals, i tal com s’ha comentat abans existeixen menys recursos per a la formació i manca motivació per a l’emprenedoria i, també, menys suport en temes de màrqueting.

Propostes a implementar:• L’administració pública ha de garantir els crèdits o préstecs a joves emprenedors, mitjançant fórmules col·laboratives i en cooperació amb les entitats d’estalvi i crèdit.• Incentivar el coneixement i l’ús d’altres fórmules de finança-ment possibles com la d’inversors privats (Business Angels, Venture Capital, Family Office, soci industrial) o finançament social (crowdfunding, mecenatge, etc.).• Promoure l’e-administració, que pot tenir avantatges positius especialment en les zones rurals on les distàncies a les capitals i a les administracions són majors.

pàg 9


WORKSHOP 1.1• Promoure el model cooperatiu i els clústers en les zones rurals.• Identificar, entre els programes existents, aquells que siguin més eficaços i amb èxit, destinats a promoure l’emprenedoria i l’acompanyament a emprenedors/res, tenint en compte els mèto-des informals (intercanvis, aprenentatge familiar, aprenentatges de casos reals, etc.), i adaptar-los i implementar-los al medi rural.

4. Nous estils de vida

En els últims anys s’està donant un canvi de valors en la socie-tat que cada vegada està més sensibilitzada en conèixer l’origen dels aliments, dels recursos energètics, etc., així com també de la qualitat dels recursos que consumeix o de les activitats que des-envolupa. En aquest sentit, el medi rural ofereix el marc idoni per desenvolupar iniciatives dins d’aquest canvi social.

Propostes a implementar:• Identificar les noves oportunitats que ofereixen els nous estils de vida rurals i idear el full de ruta de les activitats d’emprenedoria possibles, donant-les a conèixer al col·lectiu de joves:

· Respecte el sector agroalimentari, fomentar la venta di-recta, l’organització de grups de consumidors o les compres públiques a partir d’eines interactives, com possibles nous serveis i negocis.· Les oportunitats relacionades amb el turisme adaptat per a persones amb capacitats diferents i amb l’ecoturisme.· Les oportunitats relacionades amb nous serveis necessaris pels nous estils de vida: menjar preparat, serveis a les perso-nes grans i infants, etc.· Les oportunitats relacionades amb el medi ambient: reciclat-ge, eficiència energètica i energies renovables, entre d’altres.· Les oportunitats relacionades amb la comunicació i Internet per fomentar l’establiment de professionals liberals i la millo-ra de serveis d’accés a la informació.

· Davant el canvi que el turista sigui un agent actiu de la seva pròpia estança turística, fomentar noves experiències de va-cances que re connectin als turistes a la vida en el medi rural: que els turistes puguin participar activament en les activitats agroalimentàries o en les d’altres sectors.

Les conclusions finals del grup de treball són:

• Les actuals eines de suport a les zones rurals han de ser adaptades a les noves necessitats i a les oportunitats del mer-cat (els nous estils de vida de les zones rurals són una oportu-nitat per a innovar i emprendre noves activitats).

• Existeixen oportunitats per a nous servies i ocupacions relaciona-des amb el canvi d’estils de vida de les activitats urbanes i rurals.

pàg 10

WORKSHOP 1.2JOVENTUT I DESENVOLUPAMENT RURAL: UNA MIRADA A TRAVÉS DEL PROGRAMA LEADER

El programa Leader ha contribuït a la promoció de la joventut rural des de diferents vessants i diferents models segons cada país. En aquest grup de treball s’han analitzat les actuacions que s’han realitzat fins l’actualitat i quines noves oportunitats pot oferir el programa Leaderals i les joves en el nou període de programació 2014-2020.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball ha estat identificar les oportunitats del programa Leader per fer front a les necessitats de la joventut rural, especialment l’ocupació.

Durant la primera part del grup de treball cada regió/país va realitzar una presentació sobre la implementació del programa Leader al seu territori i l’impacte que ha tingut en la joventut rural. La taula següent mostra els resultats de les accions en favor de la joventut del programa Leader i dels programes de desenvolupament rural:


pàg 11

WORKSHOP 1.2

Referent als ajuts Leader, la majoria de les regions/països partici-pants prioritzen la implicació i accés als fons de la joventut de forma passiva (major puntuació en les sol·licituds dels projectes), mentre que a Irlanda del Nord tenen una quantitat fixa de pressupost exclu-siva per a aquest col·lectiu.

ODISSEU. Programa per al retorn i la inserció laboral dels i les joves al medi rural.Els Grups d’Acció Local (GAL) catalans són un dels agents de les Taules de Concertació Territorials, a on s’implementen accions per promoure l’ocupació juvenil i el retorn de joves emigrats, com formació, una borsa de treball interactiva, el seguiment de la carrera professional de joves rurals, les trobades joves-empreses, la promoció de l’emprenedoria, etc.www.desenvolupamentrural.cat


Els projectes de cooperació també són una bona eina que té un impacte positiu en la joventut rural (directe o indirecte), o també els projectes en col·laboració amb altres institucions (projecte Odisseu a Catalunya, Rural Youth Art & Culture Workshop a Irlanda del Nord o Giovani Sì a la Toscana). A Romania, on l’agricultura continua sent l’activitat principal en les zones rurals, existeix una gran demanda de la mesura d’incorporació de joves (112) que es gestiona a través del Leader. Per tant, resulta ser també una bona eina per promoure l’establiment de joves a les zones rurals on l’activitat agrària continua tenint un pes important.

Tenint en compte el punt d’inici a cada regió/país, es van proposar diferents actuacions per tal d’assolir un programa Leader més in-clusiu per a la joventut en el futur:

Coneixement i impacte del Leader en la població

Totes les edats es beneficien o estan implicades en el programa Leader a partir de diferents processos, diferenciant-se en intensitat o en modalitat entre les regions participants al seminari: infants i adolescents com a beneficiaris indirectes usuaris dels projectes Leader en la seva comunitat rural; joves i adults com a beneficiaris directes (treballadors del GAL, membres de la junta del GAL, bene-ficiaris/promotors i en la formació); i la gent gran que també hi con-tribueix compartint experiències a la junta del GAL. Malgrat tot, és necessari incrementar el coneixement del programa Leader a totes

pàg 12

WORKSHOP 1.2

Inclusió de joves a l’estratègia Leader i a les juntes dels grups GAL

La metodologia bottom-up inclusiva del Leader no ha estat capaç d’incloure la joventut (16-25 anys) a l’estructura del GAL.

Propostes:• Promoure nous membres joves a les juntes del GAL (associa-cions de joves, membres polítics joves, etc.) o incorporar el pa-gament d’una quota de participació en la sol·licitud de subven-cions per tal de refermar la participació dels promotors joves.

les edats, especialment en la franja d’edats més jove del col·lectiu jove on només són beneficiaris indirectes.

Propostes:• Incrementar l’esforç en difondre els principis del Leader en el col·lectiu de joves pre-universitaris (+16 anys) ja que seran la base per a un mi-llor coneixement i participació de joves en el programa en el futur. • Fomentar l’emprenedoria en els més joves (infants i adoles-cents) a partir de la introducció de pràctiques i del llenguatge del món empresarial en l’ensenyament obligatori.


• Barrejar membres de llarga durada amb membres joves per fer-los-hi el relleu i explicar-els-hi les responsabilitats del càrrec.• Cal establir contacte i fomentar el treball en comú amb els ser-veis de joventut d’organismes públics o altres ens com associa-cions de joves agricultors, associacions de joves empresarials, associacions esportives i culturals o altres associacions amb altes taxes d’associacionisme jove, i també amb els centres d’educació.

Ajuts Leader

És necessari promoure la participació dels beneficiaris joves de les franges d’edat més joves. En general, en la sol·licitud de finança-ment o a l‘inici d’una empresa els i les joves es troben amb dife-rents obstacles: accés a crèdit privat, visió d’excés de burocràcia, un ventall variat de programes de finançament i diferents normati-ves que desconeixen, desorientació, etc.

L’experiència acumulada dels equips tècnics del Leader en l’assessorament i acompanyament a empreses i emprenedors/res pot reduir aquest desconeixement i incertesa per part del col·lectiu més jove i fer de palanca i impuls per a la presentació de projectes.

Propostes:• Incloure una estratègia d’emprenedoria juvenil, els objectius de la qual ajudarien indirectament a la participació de la joventut en la sol·licitud d’ajuts Leader i d’altres programes de finançament.• Dimensionament dels requeriments per la presentació de sol·licituds en funció de la magnitud del projecte (projectes de petita envergadura).• Facilitar l’accés al crèdit privat per als i les joves i reduir l’exigència documental en la mesura que sigui possible.• Simplificar i unificar el procés de finançament dels diferents programes (Leader i altres compatibles) per tal que el procés d’accés a diferents fons sigui similar i sigui més fàcil que els joves els puguin sol·licitar.

pàg 13

Giovani SìTé l’objectiu de desenvolupar les capacitats de la joventut millorant la seva autonomia, la qualitat dels seus llocs de treball, la seva emancipació i la seva participació en la vida social. El programa presta serveis a joves en els següents temes: inserció laboral, habitatge, servei cívic, emprenedo-ria, ocupació i educació i formaciówww.giovanisi.it / [email protected]

• Referent als ajuts Leader, cal incrementar la funció de dinamit-zació del territori dels GAL en detriment de la càrrega burocràtica. • És essencial comptar amb una fase de pre-desenvolupament del projecte per tal d’implicar a la joventut en el procés que és llarg i complex.• Incorporar un període de mentoria/seguiment del projecte des-prés de l’atorgament de l’ajut Leader per assegurar la seva sos-tenibilitat, especialment per als i les joves que tenen un sentit del temps més curt. En funció de l’experiència dels equips tècnics dels grups d’acció local, aquest paper el podrien desenvolupar els mateixos equips dins les seves tasques d’acompanyament i assessorament.

WORKSHOP 1.2


• Relacionat amb l’últim punt i en funció de si ja existeixen o no aquests serveis, crear centres especialitzats per tal de donar suport als beneficiaris, ja que existeixen molts programes i cal coneixement per escollir i sol·licitar els ajuts o bé, coordinar-ne els serveis en un únic lloc físic o virtual (finestreta única).

pàg 14

WORKSHOP 1.3ATRACTIUS RURALS–COM PROMOURE L’ARRELAMENT JOVE A LES ZONES RURALS?

Les migracions rurals-urbanes són una tendència comú a tots els països europeus. Per tal d’aturar aquestes migracions juvenils cal aprendre de les causes i promoure els atractius de les zones rurals. Però, quines són les visions des de les zones rurals? Quines són les visions des de les zones urbanes? Com es pot promoure l’arrelament juvenil des d’ambdues realitats?

L’objectiu principal ha estat identificar els atractius de les zones rurals i com aquestes poden ajudar a mitigar les migracions juve-nils, en contrast a les seves causes.

A l’inici del grup de treball, es van identificar les percepcions po-sitives sobre la vida en les zones rurals i en les zones urbanes. La taula següent mostra els resultats dels trets positius identificats en cada ambient:

La principal conclusió és que existeixen trets positius d’ambdós am-bients però la seva percepció depèn d’alguns factors determinants: l’edat, les prioritats/necessitats col·lectives/individuals, els mitjans de comunicació o l’accessibilitat.

Cal acceptar que existeixen limitacions però també oportunitats en ambdós ambients. Les zones urbanes i rurals es perceben de dife-rent manera segons el moment de la vida d’una persona. Els atributs positius de les zones urbanes apareixen en la franja d’edat més jove del col·lectiu jove i són molt intensos a l’edat de començar la uni-versitat, quan existeix una major necessitat per al lleure, la diversió i l’anonimat. D’altra banda, els joves de més edat tornen a percebre els atributs positius de les zones rurals, especialment quan apareix la necessitat de formar una família.

L’edat juga un paper important en la preferència de zones rurals o urbanes.


pàg 15

WORKSHOP 1.3Per tant, pensant en campanyes d’atracció i/o retorn de joves a les zones rurals és important focalitzar les campanyes segons aquests dos perfils: accions preventives d’arrelament als joves més joves i posar en rellevància els atractius de les zones rurals per a la creació d’empreses i la vida familiar als joves de més edat.

Els mitjans de comunicació tenen també un paper destacat en la per-cepció d’aquestes dues perspectives pel que fa al col·lectiu jove.

Tenint en compte la singularitat de cada regió/país participant aques-tes visions són comuns o molt similars. Les diferències són poc sig-nificatives però tots coincideixen en que l’aïllament és un factor que juga un paper molt important en l’atracció de joves a les zones rurals. Com més aïllada es troba una zona rural més difícil serà que els i les joves hi retornin. Per tant, l’accessibilitat és un altre factor clau.

D’altra banda, existeixen factors externs com la crisis econòmica que pot fer variar aquestes dinàmiques i percepcions tal i com està passant en alguns països europeus on el retorn a les zones rurals és vist com una oportunitat: menor cost de vida, major suport familiar i més oportunitats laborals. Aquests aspectes també poden ser tinguts en compte alhora d’idear campanyes per promoure el retorn de joves a les zones rurals.

Les conclusions principals finals són:

• Les zones rurals tenen atributs positius per a la joventut tam-bé comparades amb les zones urbanes, i especialment per a la franja de joves de més edat. L’edat juga un paper important en aquesta percepció.

• Existeixen altres factors que poden intensificar aquestes per-cepcions: els mitjans de comunicació i l’accessibilitat.

• La crisis econòmica pot canviar aquestes percepcions i posar en rellevància millors oportunitats en les zones rurals.


pàg 16

WORKSHOP 2.1ELS SERVEIS DE JOVENTUT A LES ZONES RURALS

Els serveis de joventut són una eina estructural per a l’acompanyament i el suport de la joventut. Malgrat tot, els actuals serveis de joventut cobreixen les necessitats dels i les joves a les zones rurals? Quins avantatges i desavantatges tenen aquests serveis al medi rural respecte a l’urbà?

L’objectiu principal del grup de treball ha estat identificar les necessitats de la joventut rural referent als serveis de joventut i de-batre sobre la seva implementació.

El grup de treball s’inicia a partir d’una anàlisi de les diferències dels serveis de joventut de les regions/països participants i les se-ves prioritats:

• Educació: totes les regions/països coincideixen en situar l’educació com una de les dues prioritats més importants dels serveis de joventut.

• Salut: existeix la necessitat d’incloure la salut en els serveis de joventut per fer front a problemes com l’educació sexual o el consum de drogues, tot i que normalment aquests serveis estan poc qualificats a les zones rurals. El servei de salut jove és una de les primeres prioritats de les regions/països parti-cipants, especialment a Irlanda del Nord on han de fer front a altes taxes d’embaràs juvenil.

• Ocupació: a Catalunya i a Irlanda del Nord existeixen serveis especialitzats de suport a la inserció laboral i formació per a joves relacionats amb l’ocupació i l’emprenedoria. A Catalunya, el principal servei per a joves és el de promoure l’ocupació.

• Cultura: normalment és part dels serveis de joventut i es troba especialment relacionada amb activitats de lleure i a l’aire lliure.

A Catalunya hi ha 22 Oficines Joves que ofereixen ser-veis especialitzats i integrals per a la joventut i 291 Punts d’Informació Juvenil, tant a zones urbanes com rurals. www.oficinajove.cat

• Oportunitats europees: existeixen diferents estratègies en-tre les regions/països. Mentre que a Catalunya les oportunitats europees s’estan reorientant en termes de facilitar oportunitats per a l’ocupació, a Irlanda del Nord ho fan en termes de cons-truir la identitat europea (intercanvis de joves), així com també a Romania que és un nou país membre.

• Habitatge: apareix com un dels aspectes menys impor-tants dels serveis de joventut malgrat que algunes regions l’incorporen com a servei: negociació de preus de lloguer rao-nables per a joves (Catalunya) o serveis d’advocacia (Irlanda del Nord), tot i que normalment no es troba a la llista de serveis de joventut i pertany a altres departaments.


També existeixen diferències importants relacionades amb el rang d’edat a la qual s’adrecen els serveis de joventut entre les regions/països participants, i que per tant, té també una influència en el tipus de serveis de joventut que s’ofereixin:

pàg 17

WORKSHOP 2.1Els serveis de joventut són implementats de diferent manera segons la regió/país participant:

• Toscana: hi ha una manca de centres de suport a la joventut en les zones rurals.• Irlanda del Nord: els serveis de joventut estan gestionats pel govern i els agents de joventut són professionals qualificats o també voluntaris. Existeixen diferents modalitats com els treba-lladors de carrer, els clubs de joventut o els centres de joventut (més especialitzats).• Romania: existeixen agents qualificats però els serveis estan molt compartimentats i manca una millor integració.• Catalunya: existeixen serveis de joventut especialitzats en les zones rurals: punts d’informació a gairebé tots els municipis i oficines joves amb serveis més especialitzats. Els agents de joventut són professionals a jornada completa especialitzats en tots els serveis.

A partir d’aquesta anàlisi, cada regió/país va identificar el perfil de jove més comú del seu territori, segons les principals problemàtiques a les que han de fer front a les zones rurals. Cada regió/país va esco-llir perfils diferents:

• Toscana: avorrit i deprimit, amb poques facilitats de transport públic. La vida rural està principalment lligada a la família i la majoria de joves volen marxar.• Irlanda del Nord: adolescent, ja que tenen molt conflictes amb l’embaràs juvenil.• Romania: joves tecnològics, amb un interès creixent en les noves tecnologies aplicades a les zones rurals, tant per al lleure com per a la creació de noves empreses.• Catalunya: menys oportunitats- joves addictes (NiNis), a cau-sa de l’alta taxa d’atur juvenil i perquè aquest grup necessita un major esforç per a ser incorporat al mercat laboral.


Segons l’anàlisi regional comparada es van acordar les següents conclusions:

• Cada regió/país té una definició de joventut i del seu rang d’edat, per tant els serveis de joventut varien en funció d’aquest fet i s’adapten a les seves necessitats. • Segons l’anàlisi de prioritats en els serveis de joventut, els ser-veis i necessitats de la joventut rural són diferents en les regions/països participants.• En algunes regions existeixen serveis específics per a la joven-tut rural. Aquests centres de suport són un element important en promoure l’establiment de joves a les zones rurals.• La principal conclusió és que calen lleis i polítiques europees de la joventut pròpies per les zones rurals. D’aquesta manera els serveis s’orientaran de millor manera sobre aquest col·lectiu i es previndrà la seva migració a àrees urbanes.

pàg 18

WORKSHOP 2.2PROMOURE EL TALENT JOVE A LES EMPRESES

La incorporació de la joventut en el món empresarial és una qüestió bidireccional: d’una banda, les empreses han de tenir en compte el talent jove i, de l’altra, cal promoure l’emprenedoria entre els i les joves.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball ha estat explorar/crear propostes innovadores per difondre i posar en rellevància el talent jove en el món empresarial.

Tenint en compte el context econòmic i social actual, el coneixement sobre l’adquisició de competències i les aptituds que la joventut pot oferir i el coneixement de les necessitats de les empreses és un punt de partida decisiu. Encara més si es té en compte la societat globalitzada, l’àmplia mobilitat i la creixent competitivitat. Per tant, el talent jove cal que sigui tingut en compte avui més que mai.

Les competències clau que la joventut pot oferir a les empreses –especialment pensant en les empreses rurals– i les competències clau que les empreses demanen als i les joves són les següents:

Malgrat tot, les competències clau dependran, d’una banda, del perfil de la persona jove (estudis, context social i econòmic, etc.) i, de l’altra, del lloc de treball al que es vulgui incorporar.

Tenint en compte el perfil dels i les joves es poden prioritzar les competències necessàries. Per a joves amb menys oportunitats i un

menor nivell d’educació, les competències a promoure són aque-lles relacionades amb la pròpia imatge (puntualitat, bona aparença, etc.) i les capacitats de comunicació, incloent idiomes i ús de noves tecnologies. Mentre que per a joves amb estudis superiors, les com-petències més demandades per accedir al mercat laboral són les habilitats emprenedores, l’experiència laboral, la gestió del temps i la capacitat de networking.

Referent a aquestes premisses, es proposen diferents actuacions per promoure el talent jove a les empreses rurals segons el seu perfil:

1. Joves entre 25-35 anys, amb estudis superiors amb o sense experiència laboral i provinents o no de zones rurals:

• Promoure l’emprenedoria a partir de vivers d’empresa a les zones rurals.


pàg 19

WORKSHOP 2.2

2. Joves entre 16-20 anys, només amb estudis obligatoris de zones rurals i amb risc d’exclusió:

• Acompanyament-formació per a la inserció laboral: un for-mador/mentor acompanya als i les joves amb aquest perfil a desenvolupar les capacitats bàsiques/socials, les capaci-tats professionals demandades per ocupar llocs de treball concrets i els prepara per adquirir capacitats professionals múltiples. Un element clau d’aquest grup seria treballar l’autoestima i la motivació.

3. Joves entre 14-18anys, estudiants de secundària o formació pro-fessional de les zones rurals.

• Crear un “Programa d’emprenedoria jove” per escoles im-plementat en horari escolar. El principal objectiu del programa seria desenvolupar les habilitats de treball en equip i les habili-

La presència de vivers d’empresa a les zones rurals està augmentant i poden ser un bon suport per als i les joves emprenedors/res.

tats emprenedores tenint en compte l’individualisme, la manca d’educació en emprenedoria i la manca de responsabilitat gene-ralitzada dels escolars. L’acció principal seria realitzar un concurs on els estudiants identifiquessin una idea de negoci i elaboressin un pla d’empresa, comptat amb recursos econòmics per desen-volupar-lo i amb l’acompanyament d’empreses reals.

La conclusió final és que les competències a les que els i les joves han de centrar-se cada vegada més per tal de trobar un lloc de treball i, alhora, enfortir el propi talent són:

ResponsabilitatConfiançaAdaptabilitatHabilitats de comunicació (inclou idiomes)Resolució de problemes

La capacitat de combinar aquests elements és un valor afegit i és l’eina principal per promoure el talent jove a les zones rurals.


pàg 20

WORKSHOP 2.3GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ JUVENIL

Cal tenir en compte la joventut en totes les esferes, per tant, també és necessari incloure-la com a actor clau en la definició de polítiques i en altres camps de la comunitat rural. En aquest grup de treball s’ha explorat com és la participació juvenil en la seva comunitat rural i s’ha debatut al voltant de casos reals de participació. També, s’han cercat propostes per incrementar la participació juvenil segons les oportunitats que ofereixen les zones rurals.

El principal objectiu d’aquest grup de treball ha estat trobar propostes per incrementar la participació juvenil a la seva comu-nitat rural.

Inicialment, els participants han posat en comú com s’inclou a la joventut en els diferents instruments de governança, a quins proble-mes s’enfronten i com es pot millorar la seva inclusió. Els resultats es mostren en la següent taula:


pàg 21

WORKSHOP 2.3Després d’aquesta anàlisi, els participants han descrit diferents casos de participació juvenil en diferents esferes:

En Giaime Berti, investigador de l’Institut per a la planificació econò-mica de la Toscana, va presentar un model innovador per implemen-tar la democràcia participativa-deliberativa enlloc de la democràcia representativa passiva a la regió de la Toscana. Relacionat amb el programa Leader, va argumentar que sovint el programa no assoleix el bottom-up a l’hora de definir les estratègies de desenvolupament local. La societat civil no està implicada en aquest procés que és de-legat al representants polítics i, per tant, cal fer el procés més inclusiu.

A Romania els i les joves tenen un interès creixent en la creació d’empreses en les zones rurals, majoritàriament en l’agricultura i en el sector turístic, i en formar part de la comunitat rural. La jo-ventut té una forta implicació en les associacions culturals al medi rural. Romania també té polítiques específiques que promouen l’establiment de joves al medi rural:

• PDR i les mesures Leader,• Llei 646/2002 referent a les ajudes estatals per als joves en zones rurals (completada amb la Llei 435/2004)• El projecte Rural-entrepreneur iniciat l’any 2010.

La Marta Erola, directora de l’associació juvenil Coordinació Rural de Catalunya (CRUC), va explicar com s’inclou la joventut en l’administració pública i en l’associacionisme a Catalunya. A nivell consultiu, la CRUC és membre representatiu de la joventut rural al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i, per tant, són el pont per a la consulta i la trobada amb els poders polítics. A nivell associatiu, promouen activitats per involucrar a la joventut a escala europea i promouen activitats per facilitar la vida dels i les joves a les zones rurals (ex. Plataforma d’e-aprenentatge per evitar el desplaçament a zones urbanes per estudis).

Per tal de millorar la implicació de la joventut a la seva comunitat, les conclusions i propostes finals del grup de treball són:

• Existeix la necessitat d’implementar noves eines tecnològiques per millorar la participació juvenil a les zones rurals i evitar així la seva exclusió (escletxa digital).• Cal incrementar la recerca per identificar les causes de les barreres de la participació juvenil.• Els programes de lideratge entre iguals (peer leadership) poden ser una bona eina per millorar el compromís de la joventut, tot aprenent de l’experiència d’altres joves els ajudaria a assolir una major confiança.• Promoure una quota de participació de joves en les posicions públiques i restringir la durada dels mandats polítics per fomen-tar la participació dels i les joves.


El GAL Maremma (Toscana) ha iniciat una metodologia de participació directa en la presa de decisions (democràcia participatòria-deliberativa) que apodera i és inclusiva amb la joventut i amb la societat civil.

El projecte Rural-entrepreneur (Romania) vol desenvolupar la cultura emprenedora i incrementar l’expertesa per tal de millorar les capacitats, el know-how i les habilitats de ges-tió dels joves emprenedors de les zones rurals a partir de l’oferiment de cursos de formació. www.fntm.ro

pàg 22


• A les zones rurals existeixen noves oportunitats d’ocupació i serveis relacionats amb els nous estils de vida que estan apareixent que caldria que s’identifiquessin i es fomentessin perquè poden ser noves oportunitats per a l’ocupació juvenil rural.

• La crisi econòmica està canviant les percepcions sobre les oportunitats al medi rural i urbà a favor de les zones rurals (menor cost de vida, suport familiar i oportunitats laborals).

• Per aconseguir millors oportunitats laborals a les zones rurals, cal que s’adaptin les actuals eines de suport a les noves necessitats i oportunitats del mercat labo-ral, així com també oferir serveis de suport millorats per a l’ocupació, les empreses i l’emprenedoria adaptats al perfil i experiència dels diferents col·lectius de persones joves.

• Els i les joves rurals també perceben els aspectes positius de les zones rurals, especialment entre els joves de més edat. Aquests aspectes cal que siguin promoguts en aquest grup així com també en joves de franges d’edat més jove abans que emigrin com a acció preventiva.

• Malgrat tot, les zones rurals tenen unes característiques i limitacions específiques que afecten a la seva joventut i causen la seva emigració, per això és necessari definir po-lítiques de joventut pròpies per a les zones rurals.

• En aquest sentit, la Unió Europea ha engegat diferents polítiques i programes referents a la joventut i a les zones rurals però no de forma integrada. Cal que les polítiques

de desenvolupament rural i el programa Leader impli-quin a la joventut rural de forma més activa i, d’altra banda, cal que les polítiques de joventut incloguin as-pectes específics de les zones rurals.

• Referent als serveis per a la joventut, a les zones rurals l’oferiment de serveis de joventut integrals i descen-tralitzats en les zones rurals (educació, treball, salut, habitatge, lleure i oportunitats europees) milloren l’accés al servei i a la informació i poden ajudar a mantenir a la pobla-ció jove al territori.

• Referent al programa Leader i a la seva metodologia bottom-up, existeix l’oportunitat de millorar la inclusió de joves en la presa de decisió que encara no ha estat aprofitada, a partir de la inclusió en els òrgans de decisió dels grups d’acció local de representants juvenils, de ser-veis de joventut o d’entitats juvenils representatives, a partir d’una verdadera democràcia deliberativa.

• Referent als ajuts Leader i altres programes de finança-ment europeus, es podria millorar l’ús d’aquests ajuts per part dels i les joves si es fomentés l’emprenedoria juvenil, l’educació en el món empresarial i el seu llenguatge durant l’etapa escolar i, paral·lelament es simplifiqués i facilités el procés d’accés i tràmit dels ajuts.

• És fonamental incloure un procés d’acompanyament abans i un procés de seguiment després de l’atorgament de l’ajut, especialment en el cas de perso-nes joves.

CONCLUSIONS I PROPOSTES GENERALS

pàg 23

Amb la col·laboració de:

Més informació:

Projecte finançat pel “Programa Joventut en Acció” i les entitats participants:

http://www.desenvolupamentrural.cat/mes_iniciatives/seminar-on-rural-youth-migrations-and-employment

SEMINAR ON RURAL català -...

Documents

Transcript of SEMINAR ON RURAL català -...