n.59 abril 10

r e v i s t a d e l ' E s c o l a P i a d e M a t a r

P R I M A V E R A !

SUMARI

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

EDITORIAL

OPINI

CONCILIACI

CONCILIACI

INFANTIL

INFANTIL

L'EROL

L'EROL

PRIMRIA

PRIMRIA

PRIMRIA

GEGANTA

ESO

ESO

FP

BATXILLERAT

PASSATEMPS

PRIMRIA

CENTRAL

CENTRAL

AMPA

AMPA

BERLIN

JORNADES CULTURALS

BATXILLERAT

ART I ESCOLA

SEFED

ESO

CONSELL DE REDACCI: Marta Montserrat/ Infantil - Esther Sinol / Batxillerat - Gemma lvarez / Infantil - lex Fernndez / Formaci Professional - Sara Bruguera / Primria - Snia Hita / Primria - Paola Abellan / ESO - Josep M. Codina / Disseny i compaginaci -Rosa Maria Rodon/ AMPA - Manel Xiva / Assessor Lingstic - David Gallem / Director

INFANTIL

DENIP

PRIMRIA

PASQUA

PASQUA

editorial

EDITORIAL

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

La setmana que el Consell de redacci de la revista es reunia, els mitjans de comunicaci donaven a conixer la proposta del nou calendari escolar que el Departament havia enllestit desprs de ms dun any i mig de reflexi i anlisi. Arran daquesta nova proposta, en el consell es va generar un cert debat mentre intentvem escollir el monogrfic daquest nmero. Tots, finalment, vrem acabar parlant de la conciliaci de la vida personal, laboral i familiar. Uns i altres ens haurem dorganitzar del 28 de febrer al 4 de mar o del 7 al 11 de mar de 2011 (segons decideixi el director o la directora del servei territorial corresponent) quan els nostres fi l ls i f i l les tinguin vacances.

s un tema en qu tothom t alguna cosa dir per ning disposa duna vareta mgica per solucionar-lo a nivell global. Hi ha massa variables a tenir en compte ja siguin personals, laborals o familiars. Aix s, cadasc de nosaltres hauria de trobar el punt dequilibri que li permets conciliar la seva vida.

Per un cant, la Cambra de Comer Americana critica la jornada laboral a Espanya: som el pas on es treballa fins ms tard i on els comeros tenen ms hores les portes obertes; a ms, tamb ens recorden, dia s i laltre tamb, que som els menys productius. Per un altre, hi ha un debat obert sobre si s possible treballar menys tots plegats, sobretot, perqu fomentar la reducci de jornada tindria un efecte benefactor per al planeta tot i que, per a algunes persones, reduir- la s minvar la productivitat.

Tamb cal reflexionar sobre lentrada de les TIC (Tecnologies de la informaci i comunicaci) a les cases i la falta de conciliaci horria de les mares i dels pares, principalment al cicle superior de primria i 1r i 2n dESO, que s quan els nois i noies tenen llibertat per anar sols casa. Mentre esperen la vinguda dels seus progenitors, passen molta estona a lordinador i disposen de menor control per accedir a Internet.

s per aquest motiu que dediquem els primers fulls de la revista a reflexionar-hi, sobretot, presentant un estudi de la conciliaci de les nostres famlies de secundria.

Retornant al nou calendari escolar, segons el Departament lnica variant que realment es produeix de cara a les famlies s el que resulta de canviar la segona setmana de setembre, que fins ara havia estat de vacances escolars, per una setmana del mes de febrer o mar. s a dir, savanar una setmana l'inici de les classes i sestablir una setmana de vacances a la meitat del segon trimestre.

Des del Departament, juntament amb els Ajuntaments i les AMPA, sest treballant perqu tots els nois i noies tinguin un ampli ventall de possibilitats: una bona oferta dactivitats organitzades arreu del territori i una oferta turstica amb preu adaptats, a fi i a efecte de garantir la conciliaci de la vida personal, laboral i familiar sense un cost afegit. Tamb, des de lescola, hem posat fil a lagulla per poder donar resposta a les nostres famlies i esperem informar-vos el ms aviat possible.

Altres pasos europeus i diverses comunitats autnomes ja tenen en el seu calendari escolar setmanes de vacances durant el curs; per, a la fi, totes les escoles comptabilitzem els mateixos dies lectius malgrat estiguin distributs de manera diferent.

David GallemDirector gerent

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

OPINI

OPINI

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

s possible, s difcil, complicat, agradable, confortable, gratificant, cansat, estressant, meravells, bsic, essencial, viable... Em vnen al cap un munt dadjectius alhora de pensar en el ttol del monogrfic daquest trimestre Conciliar vida familiar i laboral. Tots estem en situacions diverses, circumstncies diverses i, en com, podem tenir el fet dhaver de compaginar aquests dos mons, el familiar i el laboral i, evidentment, hi ha infinitat de frmules depenent dels factors circumstancials i de les nostres situacions. Antigament, les famlies solien ser molt ms mplies que actualment, cada casa, de dimensions generalment ms grans que les actuals, estava ocupada per ms dun nucli familiar o, si ms no, a cada casa hi convivia una via, una tieta soltera o vs a saber. Quan el pare i la mare no hi eren, els menuts eren atesos per la resta de membres de la famlia que hi convivien, incloent a ms a ms el grup de famlies ms benestants que gaudien del privilegi de tenir habilitats espais de la llar per minyones o servei. A ms a ms shi afegia el fet de que no era tan com que la dona treballs fora de la llar.Ara per ara es difcil trobar una llar on el pare i la mare no estiguin immersos en el mn laboral i les famlies solen viure independentment de la resta de nuclis, es a dir que, a cada habitatge hi trobem un o dos adults i els fills respectius o en com daquests adults.La dificultat de conciliar ambds mns sha intensificat, per cada dia ms la gent sha adonat de la importncia daconseguir el seu equilibri. Cada cop ms veiem pares i mares que no noms acompanyen els fills a lescola i a les activitats extraescolars, on anys enrere els nois anaven sols, sin que gaudeixen assistint a un festival de dansa, a un concert de msica o a un partit de waterpolo, hoquei o futbol. No s, fins i tot, a voltes sen fa un gra massa, per la realitat empeny molts cops a fer el que faci la majoria sense parar-nos a pensar si all que fem s realment necessari, si estem fent un b o un mal embolcallant en excs els menuts, si ho fem perqu ens ve de gust o ens suposa una crrega. s complicat trobar lequilibri per indispensable per poder gaudir del que realment fem i, no convertir en obligacions fets que han de suposar gaudi com i, en contra, no deixar passar les obligacions destar i no noms ser, quan s necessari.Concloent podrem dir que la conciliaci daquests dos mons s ms que necessria per les frmules, complexes i infinites, sn totes vlides sempre que sencaminin cap al benestar com de tot el nucli i sapliquin amb sentit com.

Rosa M Rodon i BergadJunta de lAMPA

Si pensem a conciliar, la imatge ideal que ens ve a tots al cap s poder plegar prou dhora per anar a buscar els fills a lescola, portar-los als gronxadors o a berenar... fer els deures amb ells, preparar junts el sopar...I quan els fills creixen, qu s conciliar? Perqu tu pots plegar dhora per ells simplement tenen la seva vida, els seus entrenaments, amics, treballs en grup, i en molts casos uns deures en qu ja no pots ajudar gaire. Pots compartir ms moments amb la parella, o tot sol, llegir, passejar, fer esport (quan et fas gran sen diu exercici!) per, com fem vida familiar?Per la meva experincia entenc que quan els fills creixen conciliar s ser accessible, estar all, no cal o no podem- estar directament fent coses amb ells per s estar atents, possiblement sense que es noti massa, als seus estats dnim, a les seves inquietuds i preocupacions, i aix, quan els surti, escoltar-los, parlar-los o, de nou sense que es noti massa, aconsellar-los. Quan sest amb ells en el dia a dia, fa que sigui ms fcil trobar moments en qu, sense donar-hi massa importncia ni convertir-ho en una xerrada formal, els fil ls expliquin o comentin les seves coses amb naturalitat.

Mnica Sol i Claus, psicloga i mare de lescola

QUAN ELS FILLS ES FAN GRANS

Conciliar vida familiar i laboral

s possible, s difcil,

complicat, agradable, confortable, gratificant,

cansat, estressant, meravells,

bsic, essencial, viable...

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

El nostre estudi es basa en una enquesta contestada per 100 alumnes dentre 12 i 15 anys. Els hem pregunta t sobre la conciliaci de la vida laboral i familiar mitjanant qestions clares, concises i de fcil resposta com per exemp le : Qu i tacompanyava i et venia a buscar i qui ho fa ara?, Amb qui feies i fas els pats? i altres preguntes comparant la companyia del nen fa uns 5 anys i lactual. Desprs dhaver analitzat totes les respostes hem arribat a diverses conclusions.El paper de la mare en edats ms infantils predominava per sobre dels altres components familiars. Per contra, en ledat d entre 11 i 15 anys, s a dir, quan comena lESO, el nen agafa molta ms autonomia a lhora danar i tornar de les activitats escolars, ja que en els pats, sobretot alhora de sopar, el percentatge de famlia que sopa sencera continua essent destacat. Pel que fa al dinar, a mesura que augmenten de curs i com lhorari escola sallarga fins a les 13.30h o fins les 14.30h, s ms difcil dinar en famlia i moltes daquestes opten per deixar el nen a lescola, amb els seus avis o sol.Pel que fa al sopar, observem que la majoria de les famlies, fins a un 77 %, sopen tots junts, en famlia.Com a conclusi, considerem que hi ha una conciliaci entre la vida laboral i familiar en les famlies de la nostra escola. Els pares fan el possible ( i limpossible) per ser a casa, sobretot a lhora de sopar, que s el moment en qu es troben tots els membres de la famlia i es pot parlar de com ha anat el dia i establir llaos de relaci. Quasi b tots han coincidit que s un dels moments ms importants del dia i que, quan no es pot fer, es troba a faltar.

Anna Carbonell, lex Barber i Marc Guanyabens

COM S LA CONCILIACI

VIDA LABORAL-VIDA FAMILIAR A LA

NOSTRA ESCOLA?

QU S CONCILIAR?La conciliaci de la vida personal, laboral i familiar neix com a mecanisme per a plantar cara a una nova realitat social: fer compatible el treball amb

la vida familiar i com a resposta al notable increment de la incorporaci de la dona en el mercat laboral. D'aquest comproms han de

prendre part la famlia, l'empresa i la societat. S'entn per conciliaci de vida familiar i laboral la introducci de mesures com un sistema de

permisos per raons familiars i de perms parental, d'atenci a la infncia i a persones d'edat avanada

i dependents, i creaci d'una estructura i organitzaci de l'entorn laboral que faciliti als

homes i a les dones la combinaci de la feina, de les responsabilitats familiars i de la llar.

OBJECTIUS DE LA CONCILIACI

L'objectiu principal de la conciliaci s la compatibilitzaci dels horaris en els mbits

personal, laboral i familiar. Derivats d'aquest objectiu general, s'entn que hi ha objectius

especfics que s'han d'intentar assolir perqu la conciliaci sigui una realitat:

Incrementar el temps de lliure disposici personal i familiar per afavorir una actitud educativa forta; garantir un temps per a la conversa familiar, per a l'exercici de les responsabilitats comunitries, de temps personal per a ocupacions individuals, com la lectura, l'expressi artstica, la formaci; forar la incorporaci igualitria en les activitats domstiques i cura dels menors, persones amb discapacitat i gent gran sense discriminacions de

gnere; fer possible una vida horriament ordenada en la perspectiva d'una millora de la salut personal (hores de son, pats regulars,

exercici fsic). Estimular la responsabilitat social de l'empresa en la perspectiva de millorar les condicions de

benestar personal i familiar dels recursos humans propis per aconseguir una millora dels objectius especfics d'organitzaci: establir mecanismes de

flexibillitat horria i possibilitat de permisos i sabtics; organitzar -de manera concertada, a

l'estil de les antigues mutualitats- serveis complementaris d'atenci a les famlies amb hospitals de dia o llars d'infants en horaris

especials (per exemple, feina en dies festius), etc.

Informaci de la web:http://conciliacio.caib.es

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

INFANTIL

El procs daprentatge de la lectoescriptura t a veure amb

el moment maduratiu dels infants.

Aquest procs liniciem a P-3 partint del nom de cada nen i el continuem al llarg de tota

letapa.Cada nen va evolucionant al

seu ritme, que CAL RESPECTAR, i per aix les

classes sn heterognies pel que fa a la lectoescriptura.

Les activitats que realitzem a les aules estan dissenyades per facilitar que els nens i les nenes avancin al seu ritme.

Actualment, TOTS estan molt motivats pel mn de les lletres i TOTS evolucionen. Aqu en

teniu unes mostres.

APRENEM A ESCRIURE

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

INFANTIL

Els nens i nenes de P.5, hem rebut una carta dinvitaci del zoo convidant-nos a anar-hi i nosaltres hem contestat que estem encantats de poder-hi anar. Daquesta manera hem comenat el projecte de lanimal del zoo. Primer calia escollir quin animal treballarem a cada classe i hem fet votacions.A la classe dels Esquirols i Mosteles ha guanyat LA FOCA.A la classe de les Guineus, EL DOF.I a la classe de les Llebres ,EL LLE.Entre tots hem preparat unes preguntes perqu els monitors del ZOO ens les puguin respondre.HA ESTAT UNA VISITA MOLT INTERESSANT I ENS HO HEM PASSAT DALL MS B!

VISITA AL ZOO

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

INFANTIL

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

DENIP

El divendres 29 de gener es va celebrar el DENIP (Dia Escolar de la no Violncia i la Pau), en el qual es va continuar treballant el lema Practica la justcia, practica la pau que shavia iniciat al Nadal.Els nens de Cicle Inicial van fer dos trencaclosques amb diferents peces en qu havien escrit missatges i paraules de pau. Al costat, apareixien quatre peces que no encaixaven perqu expressaven guerra, injustcia, just el que no volien perqu no els agradava.Ms tard, amb msica de fons, es va fer una cadena humana amb alumnes barrejats de diferents etapes i un representant de cada classe va llegir el manifest per la pau.

DENIP

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

L'EROL

El fred del 19 i 20 de desembre no va congelar el marcador de les XIV Jornades de Futbol Solidari. LEdifici del Mar va acollir els ms de 100 equips que van participar aquest any a les Jornades amb la finalitat de recollir diners pel projecte de Microcrdits a Dakar de lAssociaci dAmics de lEscola Pia al Senegal.Un cap de setmana fred es va convertir en una gran festa solidria. El bar no va parar de fer creps. Les playstation amb el pro i el singstar van demostrar com ens sabem adaptar a les noves tendncies. El macromural va anar agafant color. El buscamines anava lliurant premis contnuament. Els concerts donaven un toc dalegria. La Caravana ens va assegurar lespectacle. La botiga ens ajudava a escollir el millor regal. I mentrestant els partits de futbol no paraven ni un moment. El marcador no va parar de crixer i finalment va arribar a la xifra de 11.097,12 recollits.Moltes grcies a tots per haver collaborat en aquesta nova edici del Futbol Solidari.

Jordi Tru

Els passats dies 6 i 7 de mar un grup de monitors del G.E lErol vam agafar les motxilles i vam dirigir-nos a la casa de colnies de la Conreria per a gaudir dun cap de setmana diferent, la Joresco! Dos dies que van compaginar la formaci, mitjanant una mplia oferta de tallers formatius, i la diversi, a travs de jocs i dinmiques! Al llarg del cap de setmana vam poder relacionar-nos amb monitors d'altres esplais del MCEC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians). Vam ser ms de 500! Per sobretot vam conixer els de la nostra zona, s a dir, els de Tei, Masnou i Premi! La Joresco ens ha perms intercanviar experincies, riure a travs de les activitats i conixer gent nova! I hem pogut tornar a gaudir d'unes colnies com si fssim petits! Mar Sabat i Nria Martnez

XIV JORNADES DE FUTBOL SOLIDARI: 11.000 GRCIES A LA VOSTRA

PARTICIPACI!!

ELS MONITORS DE LEROL: ANEM A LA

JORESCO!

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

L'EROL

Com cada any, el Carnestoltes tamb ens va venir a fer-nos una visita a lErol, aquest cop envoltat de la mgia de Disney i convertint-nos tots en nanets, genis, tarzans, aristogatos i oompa loompas. Un dia de Carnestoltes diferent, i un xic accidentant perqu uns estranys i malvats personatges de Disney (Cruela Devil, Jafar, hienes) es van voler apoderar del carnaval segrestant el nostre Carnestoltes. Finalment per, tot es va poder solucionar i entre tots vam poder celebrar un carnestoltes ple de msica, balls i gresca.

Gemma Roig

LA FESTA DECARNESTOLTES DE LEROL

Aquest segon trimestre els de lErol hem marxat de colnies al Mas Banyeres, una casa de Centelles. El tren, les motxilles carregades, els foulards, les sabates ben lligades per poder caminar, tot estava a punt el dissabte al mat per poder sortir: i aix ho vam fer!Un cap de setmana intens on ens van explicar la llegenda de la lmpada de Centelles i vam poder conixer els seus genis. Sort en vam tenir, de les paraules mgiques: sipmax, slletenip, stelrac, scirellom, sorrodep!Ens ho vam passar dall ms b!

Monitores i monitors de lErol

COLNIES AL MAS BANYERES

PRIMRIA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

Aquest trimestre, a 1r de primria shan treballat els hbits del cos: alimentaci, higiene i descans.Es va iniciar a travs dun espectacle amb les titelles den Pere Flash, on tamb podien anar els pares. Aquests personatges fan coses que no estan gaire b com mirar molta estona la televisi, anar a dormir molt tard, no rentar-se les dents,etc.Es va repartir una graella amb els hbits del cos en la qual, durant una setmana, els nens i les nenes havien respondre si els feien o no i daquesta manera van poder fer una reflexi sobre els bons hbits que cal tenir. Aprofitant que comena el perode de caure les dents, va venir una dentista a lescola per explicar com shan de rentar les dents i qu passa si no ho fem, entre moltes daltres coses molt interessants.

ELS HBITS DEL COS

Els nens i nenes de 1r estan treballant Mir i com a inici del treball van anar dexcursi a la Fundaci Mir.

Com a Projecte, es fa un treball cooperatiu en qu els nens i les nenes de la classe van portant informaci sobre la vida de Mir, colors i lnies, smbols i materials, obres i llocs on es troben les escultures.Ara, les mestres fan un gargot a cada nen en una cartolina donant la consigna de pintar sense tocar les lnies negres amb colors diferents, vius, com els que li agradaven a Mir.

JOAN MIR

PRIMRIA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

El dimarts 9 de mar vrem anar al Parc de la Ciutadella.El primer lloc on vam anar va ser al Parlament on ens esperava en Miquel ngel, alcalde de Sant Vicen. Vam visitar el sal de Sessions o hemicicle, ens vam asseure al lloc dels diferents diputats,diputades i president. Vam visitar diferents salons, un d'ells el dels Canelobres on ens vam trobar l'Artur Mas. Desprs vam anar al Museu de Zoologia on hi havia molts animals dissecats, un esquelet d'una balena i

el d'un elefant. Vam tornar al Parlament i vam dibuixar la faana. Desprs va tocar anar a dinar a la Glorieta al costat de la cascada de la Ciutadella.

Guillem Teodoro Cludia Martnez 5 A

VISITA AL PARLAMENT

Avui dia 10 de mar el Dr Xavier Saura ha vingut a fer una xerrada sobre la sexualitat. El doctor ens ha explicat moltes coses com ara que durant la gestaci no cal saber si el fetus s nen o nena. Tamb vam aprendre que en moltes cultures es fan rituals que simbolitzen la uni de lhome i la dona i que un nad troba el mugr de la mare de manera instintiva.El gran debut de la sexualitat s la pubertat que s quan hi ha ms canvis i ladolescncia s el canvi de noi a home i de noia a dona. La xerrada va ser molt interessant!

Xavier Gurri. 6 A

XERRADA AMB EL DOCTOR SAURA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

PRIMRIA

A la classe dangls hem fet un conte que a la classe deducaci fsica hem representat. Hi havia nens i nenes que feien personatges com: la mare, el pare, el nen petit, el gos Ens van deixar dues setmanes per estudiar. La histria anava duna famlia que volia anar a caar un s molt gran i anaven cantant: Were going on a bear hunt!... Primer van passar per lherba (grass), desprs pel riu (river), desprs pel fang (mud), desprs pel bosc (forest), desprs per la tempesta de neu (snowstorm) i per ltim van entrar dins una cova (cave). Quan van trobar ls es van espantar tots i van crrer fins al llit (bed). Ens ho vam passar molt b!

Jlia, Elena i Carla. 3r B

Al gimns vam fer com una obra de teatre i era una mica difcil per ens ho vam passar molt b i la Blanca i en Jordi ens van felicitar.

Arnau, Marc Contreras, Nstor i Marina.

A la classe deducaci fsica vam representar el conte: Were going on a bear hunt fent mmica. La classe ens va agradar molt i va ser molt divertit per per a mi va ser una mica cansat.

Marc Cuesta i Jordi.

La classe dangls que vam fer a educaci fsica ens va agradar perqu vam fer com una obra molt xula i vam anar duna punta del gimns a laltra! Tots vam encertar les paraules que ens van dir en angls i vam aprendre moltes paraules noves: mud, river, snowstorm...

Andrea V., Andrea C., Maria, Sicus, Jan i Robert.

Cada grup va fer la representaci del conte i quan vam acabar les historietes en Jordi ens va dir: Mheu deixat sense paraules!. En alguns grups hi havia una mica de xivarri per ens ho vam passar molt b!

Lucia, Natlia, Anna i Laia.

CROSS CURRICULAR PROJECTS!

What do you think? ...

Aquest any el Carnestoltes ha estat molt divertit perqu tothom sha disfressat amb disfresses molt xules! A cada classe li tocava una lletra i shavia de disfressar dalguna cosa que comencs amb aquella lletra. Els que els va tocar la lletra A es van disfressar dabelles, els que els va tocar la lletra B es van disfressar de bombers, els de la lletra C es van disfressar de cambrers, els que els va tocar la lletra D es van disfressar de dimonis, els de la lletra E es van disfressar destels, els que els hi va tocar la lletra F es van disfressar de F.B.I i fugitius, els que els va tocar la lletra G es van disfressar de guitarres, els que els hi va tocar la lletra H es van disfressar de hawaians, els de la lletra I es van disfressar de iaios, iaies i infants, els de la lletra J es van disfressar de japonesos i japoneses, els de la lletra K es van disfressar de kafquians, els de la lletra LL es van disfressar de lloros, els de la lletra M es van disfressar de marietes, els que els va tocar la lletra N es van disfressar de nuvis, els que els va tocar la lletra O es van disfressar de ornitorincs, els de la P van anar de pallassos, els que li va tocar la lletra Q van anar de qutxues, els que van agafar la R van anar de raperos, els que van agafar la S van anar de salers, els que tenien T van anar de temps, Toms Molina!! Ja, ja..., els que els va tocar la lletra U van anar de Umpa Lumpas, els que van agafar la lletra V van anar de vaquers, els que tenien la lletra Z van anar de zorros. I aix s tot el Carnestoltes! Va ser molt divertit perqu van ser disfresses molt divertides i originals!

Marta Collado, Laia Vil i Maria Roig. 5B CARNESTOLTES 2010

PRIMRIA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

PRIMRIA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

Els nens i les nenes de 2n vam anar dexcursi al Parc Gell de Barcelona perqu

a classe estem treballant Gaud i el Modernisme.

PARC GELL

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

PRIMRIA

El 17 de Mar, les quatre classes de 2n vam anar a Terrassa a visitar el Museu de la Ciencia i la Tcnica. Ens va agradar molt perqu ens van deixar mirar i tocar eines i mquines que utilitzaven fa molts i molts anys. Tamb vam veure la Masia Freixe, destil Modernista, i el Parc St Jordi.

MUSEU DE LA CINCIA I LA TCNICA DE TERRASSA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

Aquest va ser un dia molt trist per a tots nosaltres! No podem deixar de plorar quan es va cremar el Senyor Carnestoltes, quina tristesa! Desprs va aparixer la vella Quarema amb les seves 7 potes i ens va dedicar unes paraules.

ADEU CARNESTOLTES!

Per carnestoltes,totes les classes van baixar al pati i difressats van fer un ball que havien preparat referent a la seva disfressa.En Xevi, lHelena, la Blanca, en Jordi, lAmlia i la Sara ens van animar cantant i ballant per continuar la festa. Va ser molt divertit!

CARNESTOLTES

Aquest any el tema de carnestoltes era labecedari, aix que a cada classe li va tocar una lletra i els nens i les nenes van haver de pensar una disfressa que comencs per aquella lletra. A primer i a segon van sortir: B (Bombers),S (Salers),G (Guitarres), M (Marietes),A (Abelles),L (Lloros),D (Dimonis),E (Estels).Desprs ells mateixos es van dissenyar la seva disfressa i la van confeccionar.

DISSENY DE LA DISFRESSA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

AMPA

Hola amics i amigues! sc en natuel llibre de cincies naturals de lAnna. Aquest any estic a primer de secundria i encara que no ho sembli vaig una mica marejat. Jo no estava acostumat a tot el que em passa, lAnna em porta amunt i avall dins la seva cartera plena de llibres, mhaig de fer lloc un perqu en socials sempre vol anar al davant, i encara que no us ho penseu, t discussions amb la reli, perqu s ms petita per no es deixa pas trepitjar, per quan al mig shi posa en mates ja la tenim embolicada, ja que es creu el ms important. B aix us ho explico perqu la meva cara no s la mateixa de sempre, i a sobre quan lAnna em treu per fer deures, em subratlla i mescriu a sobre amb boli. De fet no em molesta, ja que em fa pessigolles, per clar penso que si lany vinent haig de canviar de mans, no s com mho far per agrardar al meu nou amic. Per aix no es pot comparar amb el que li passa a en tecno que aquest any s den Pau. El pobre va pintat de tots colors, i de fet est molt trist, diu que ning el voldr, que no servir de res, jo lintento animar i li dic que lany vinent alg lestimar encara que no sembli un llibre, per no em creu, de fet t ra. Pares, animem-nos i ajudem els nostres fills a estimar i cuidar els llibres, procurem que en tinguin cura de manera que sigui possible la seva reutilitzaci. Que no els guixin i els tinguin nets i en condicions.Com sabeu des de lAMPA amb la collaboraci de lescola, ja fa dos anys que ens hem embrancat en laventura de reutilitzar els llibres de text. Vrem comenar molt tmidament el juliol de 2008, i lany passat ja vrem notar que la idea havia tingut ms ress. Perqu us situeu una mica, en aquest ltim juliol ens vareu deixar 401 llibres i les famlies en vareu poder aprofitar 370. Creiem que per ser el segon any no est gens malament, per volem aconseguir ms, volem que ms famlies puguin gaudir de llibres reutilitzats i per aix us necessitem. La nostra intenci s que entre tots puguem contribuir de manera directa a no augmentar les deixalles de paper, sent aix una mica ms ecolgics, i a posar en prctica valors ds, necessaris en una societat tan consumista com la nostra, i tamb, i molt important, a obtenir un estalvi directe per a cada una de les famlies que puguin i vulguin participar.Per aconseguir tot aix, ja estem treballant per posar en marxa la TERCERA CAMPANYA de recollida de llibres de text i reutilitzaci. Sabem que s complicat per en tenim ganes i us demanem ajuda. Si teniu idees o voleu participar activament, us podeu posar en contacte amb lAMPA deixant un missatge a les bsties que hi ha a cada un dels edificis, a travs del correu electrnic mataro.ampa@escolapia.cat o a travs dels delegats de famlia del curs dels vostres fills. Rebeu una cordial salutaci.

JUNTA DE LAMPA

RECICLEM, REUTILITZEM...I ELS

LLIBRES?

El diumenge 21 de febrer, seguint el calendari de sortides familiars proposades per l AMPA de l escola, amb collaboraci de la UEC de Matar, un grup de mares, pares i alumnes vam anar cap a Olzinelles.Aix doncs, ens vam trobar a 2/4 de 9 del mat al Clos Arqueolgic del Pla d en Boet, com ja s habitual, i, amb els nostres cotxes, vam dirigir-nos cap a la Masia de Can Draper de Sant Celoni on vam aparcar.Desprs de gaudir de la magnfica postal que ens oferia el Montseny totalment nevat, vam comenar a caminar per un cam rodejat de velles sureres, que ens avanava la riquesa natural d una de les zones ms ombrvoles i humides del Parc Natural del Montnegre-Corredor.Vam desviar-nos del recorregut marcat per a poder visitar el Pou de gla de Can Draper, i,tot fent volar la imaginaci, vam retrocedir ms de cent anys per poder veure i entendre com, els nostres avantpassats, aprofitaven el gel que es feia a les basses daquest indret tan humit i fred ,i el conservaven en aquelles originals construccions per a poder aprofitar-lo durant les estacions ms caloroses i tamb per vendrel a poblacions que no en tenien.Seguint novament l itinerari, vam anar resseguint la llera de la Riera d Olzinelles, on l aigua baixava abundantment, grcies al plujs hivern que ens acompanya.Riera amunt trobrem el Santuari de Sant Esteve d Olzinelles, on vam esmorzar plegats, agafant forces per al cam de baixada que ens portaria cap a on eren els cotxes.De nou hem pogut gaudir dels bonics racons que ens depara la natura, no gaire lluny de casa nostra.Com sempre us animem a participar en la propera sortida.

Antoni AgustAMPA

SORTIDA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

El dia 4 de febrer va tenir lloc la xerrada per als pares de 3r de

Primria titulada Les relacions interpersonals a la infncia. En

aquest espai vrem fer un reps de les caracterstiques del

desenvolupament dels nens i nenes de cicle mitj, dentre 8 i 10 anys,

aix com dels factors que incideixen de forma ms decisiva a lhora de triar les amistats. Tanmateix es va

parlar dels factors de risc i dels factors de protecci, com a condicionants previs a les

conseqncies que esdevenen de les nostres relacions.

Vam tractar la relaci des de diferents dimensions: amb un

mateix, amb els altres i amb el mn en general.

Vrem diferenciar els conceptes de companyonia i amistat, que sovint confonen als alumnes. Finalment, els assistents varen poder aportar

el seu punt de vista i compartir experincies.

Esther AragonEquip Psicopedaggic Infantil i Primria

LES RELACIONS INTERPERSONALS A LA

INFNCIA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

GEGANTA

Hola nens i nenes !!!

Com molts de vosaltres ja sabe

u, aquest

hivern no he estat gaire per

lescola.

He hagut danar al metge de

gegants

perqu em curs el bra que

mhavia

trencat . Ara ja estic m

olt b i preparada per

sortir a celebrar Sant Jordi.

Tinc unes petites sorpreses p

er a tots

vosaltres que crec que us agr

adaran

moltssim.Veniu a acom

panyar-me i les podreu

descobrir.

Us espero.

Un pet de geganta a tots!

Geganta Anna

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

Es van celebrar el dijous 18 de mar a Catalunya i Andorra, organitzades per la Societat Catalana de Matemtiques, filial de l'IEC. L'objectiu s estimular l'aprenentatge de les matemtiques.Prop de vint-i-tres mil estudiants d'entre tercer de Secundria i segon de Batxillerat participaran en aquestes proves, que se celebren alhora en els diversos pasos d'Europa, sia i Amrica que formen part de l'associaci internacional Kangarou sans Frontires. En aquesta edici, els participants procedeixen de 632 centres escolars de Catalunya, Andorra i el Pas Valenci: 7.624 sn alumnes de tercer de Secundria, 7.146, de quart; 4.780 de primer de Batxillerat, i 2.997 de segon.Les proves consisteixen a resoldre trenta problemes matemtics en una hora i quart i l'objectiu s estimular l'aprenentatge d'aquesta matria entre els estudiants. Es realitzen a diversos centres alhora, entre ells l'Escola Pia de Sarri, Nostra Senyora i Matar.Ms informaci a la Societat Catalana de Matemtiques, IEC, Kangarou sans Frontires.

ALUMNES DE SECUNDRIA DE L'EPC PARTICIPEN A LES XV PROVES CANGUR DE MATEMTIQUES

HEM ESTAT A BERLN!

Els alumnes de loptativa dAlemany de lescola hem anat a Berln. El passat mes de febrer vam emprendre l'esperat viatge a la capital dAlemanya.Un cop a terres germniques, lestada va ser genial, dentrada ens trobrem amb un paisatge hivernal, tot Berln cobert de neu i un fred daquells que espanta. Per aix no va ser cap impediment per gaudir de la capital berlinesa. Passejant per la ciutat ens adnarem de la seva majestuositat i de la gran quantitat de monuments, molt dels quals referits a fets de la segona Guerra Mundial o al vergonys mur que durant anys va dividir la ciutat. Semblava un passeig per dins dun llibre d'histria. Les visites a un bunker de la guerra o a la cpula del Reichstag o la famosa porta de Brandenburg ens van impressionar per elles mateixes i pel significat histric que tenen. Tot ens va sorprendre i el que costava ms dentendre era la separaci de Berln en dues parts, est i oest, amb tot el que va suposar per les famlies que van quedar dividides i tot el dolor que va provocar. Per el que ms ens va sorprendre s que desprs de 20 anys de la uni de Berln, encara es veu la diferncia. Potser s el millor, per no oblidar mai ms el que ha passat.Un fet que ens va sorprendre fora, a nosaltres que som mediterranis, va ser l'horari danar a sopar: les 18:30, aquesta hora nosaltres berenem!. D'altra banda la gastronomia germana ens va semblar molt diferent a la nostra, ens va recordar un pas de sucre, quasi tot tenia xocolata i de la bona!Ha estat una sortida genial!

Oriol Rodriguez i Eric Valls

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

ESO

DENIP: dia escolar de la no violncia i la pau. El 29 de gener es va convertir en un dia per reivindicar que no ens agraden les guerres ni la violncia. Per tamb es va convertir en un dia per veure els patis de lescola plens de gom a gom. Vrem poder gaudir de la companyia dels nostres companys i companyes; ms petits i ms grans ens vam unir per cridar no a la guerra! Per demostrar a tothom que els infants i els quasi adults podem ser molt diferents en alguns aspectes per una cosa tenim clara: volem la pau arreu del mn.Tot i que una mica curt, lacte del DENIP va servir per reflexionar amb el text llegit a laula, per escriure unes boniques ratlles i per fer un minut de silenci per les vctimes d Hait. Tot aix compartint una estona amb els alumnes de lescola.

DENIP

El dia X/X/2010 els alumnes de 3r i 4t que vam voler, vam tenir loportunitat d'anar a veure un dels musicals amb ms xit, "Hoy No Me Puedo Levantar". Vam sortir d'aqu Matar als voltants de les 4 de la tarda i vam arribar all, impacients, una estona abans de que tot l'espectacle comencs. Una vegada all, noms al moment d'entrar tot ens va comenar a transportar a una poca passada, una poca on tot girava al voltant del grup Mecano. Vam anar pujant fins al nostre seient i vam esperar fins que va comenar a sonar la msica. Un cop comenat l'espectacle, vam poder gaudir i participar-hi cantant les seves canons. A l'hora de pujar a l'autobs per tornar cap a Matar, tothom volia tornar a veure aquest magnfic musical. I la veritat es que moltes persones han repetit.Ens agradaria donar les grcies a l'Imma per fer possible cada any que alumnes com nosaltres puguem fruir d'espectacles com aquest.

Adri Gonzlez, 4t A

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

ESO

Ens va fer molta illusi guanyar el premi a la millor classe disfressada, no noms pel pasts de llaminadures, sin perqu era lltim any que celebrvem el carnestoltes a lescola. A lhora de triar la disfressa no estvem gaire convenuts, ja que no ens decidem per triar els diferents estils musicals que farem. El dia de preparar el ball, estvem molt perduts, per ens vam organitzar prou b amb lajuda del nostre tutor. L esperat dia de Carnestoltes va arribar, i hi havia molts nervis entre els companys de la classe, encara que, a lhora de ballar, ens va sortir molt b, segons els comentaris dels companys daltres classes i cursos. Quan en Llus va anomenar la nostra classe, tots vam sortir disposats a guanyar, i ens vam esforar tot i els nervis i les vergonyes davant dels altres companys. Mentres ballvem ens sentem una classe unida, sobretot perqu ens va motivar lltima can, la de Patito Feo, que parlava sobre lamistat i la uni entre amics i amigues. Les ganes que tenem de guanyar ens van ajudar molt alhora guanyar el concurs de disfresses i sobretot a saber que no estvem sols, sin que tenem els companys al nostre costat i el nostre tutor, en Xevi.Va ser una experincia que no soblidar, perqu va ser el nostre primer i ltim carnestoltes guanyat amb els nostres companys de 2nE. Ah! El pasts estava molt bo! Els alumnes de 2ne Irene Mart i Marc Rodrguez

C A R N E S T O L T E S

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

ESO

El dilluns dia 18 de Febre del 2010 els alumnes de l'optativa de premsa radiofnica de 4t d'ESO hem tingut l'honor de visitar els estudia de Catalunya rdio.Noms arribar hem vist com Manel Fuentes entrevistava el president Jos Montilla.Tot seguit hem entrat als estudis de Catalunya rdio. Ens hem dirigit a l'estudi principal d'Icat.fm. All la Mriam, la nostra guia, ens ha presentat els estudis, les quatre cadenes(Icat.fm, Catalunya msica, Catalunya informaci i Catalunya rdio). Ens ha explicat el funcionament de la publicitat, qu era la seva discoteca; la secci on es guarden tots els arxius de msica que utilitzen per als programes. Desprs ens ha guiat cap el punt de la redacci on ens hi ha presentat les diferents seccions. Tamb hem entrat a l'estudi del bollet informatius on ens ha explicat tota la part tcnica; com comunicar-se amb el tcnic situat a la sala de control o peixera, com modular la teva veu,...Finalment hem pogut gaudir, en directe, de la ltima hora de El Mat de Catalunya rdio amb Manel Fuentes. Hem pogut veure com emetien problemes domsticsi el Xat esportiu.Ha sigut una visita molt interessant i educativa. Mireia Estrany i Minerva Prat

CATALUNYA RDIO ENS OBRE LES PORTES

El dia 18 de Febrer els alumnes de 3r i 4t dESO vam anar a la Sala Cabaes a veure lobra en angls Doctor Jekyll and Mister Hyde. Lespectacle va tenir tot tipus dopinions entre els alumnes per tots agram que es facin aquestes activitats ja que podem aprendre angls duna manera diferent a la qu estem acostumats i veure la matria des dun altre punt de vista. Cludia Codina, Cristina Gran i Carla Mssinger

TEATRE

En un acte celebrat el passat dimarts dia 23 de mar a lEspai Betlia de Badalona, mnium Cultural va premiar els millors treballs p r e s e n t a t s a ledici denguany del Premi Sambori mnium a la demarcaci Serralada Litoral. La demarcaci, que comprn el Barcelons Nord, el Maresme i el Valls Oriental, va comptar en la seva quarta edici amb la participaci dun total de dinou centres i ms de tres mil treballs.Lalumna Cludia Codina de quart dEso del nostre centre va guanyar el segon premi de la Categoria E. Des de lescola volem felicitar la Cludia i encoratjar-la perqu continu escrivint com fins ara i esperem que aquest premi serveixi destmul per a tots aquells alumnes a qui els agrada escriure.Marta Puigvents

Cludia Codina, alumna de la nostra escola,

guanyadora del Premi Sambori mnium 2010

PREMI SAMBORI

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

JORNADES CULTURALS

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

EMARS9a FIRA INTERNACIONAL D'EMPRESES SIMULADESDurant sis mesos, els estudiants d'EMARS (EP Matar), majoritriament dones de ms de 25 anys en situaci d'atur, treballen cada curs en una empresa de ctering, mentre es formen. D'una manera personalitzada, en grups de 15 alumnes i guiats pels seus tutors, aprenen des de com funciona el departament comercial i de mrqueting o el de personal d'una companyia fins a com atendre la recepci o com portar la comptabilitat. Ho fan en un escenari quasi real, grcies a la collaboraci d'empreses conegudes, que els faciliten des de maquinria a cartelleria. L'objectiu d'aquest programa, que a l'Escola Pia segueixen una mitjana de 180 persones als seus centres de Matar, Granollers i Barcelona (Sant Antoni), s afavorir la inserci laboral de collectius socials especfics. En el cas de l'EP Matar, el 70% d'estudiants troben una feina en finalitzar el curs o fins i tot abans. L'nic requisit per 'fitxar' per aquestes empreses s estar a l'atur, ja que no calen coneixements previs ni una llarga trajectria professional.

9a Fira Internacional d'empreses simuladesDimecres 17 de mar, l'Honorable Ernest Maragall, conseller del Departament d'Educaci, inaugur la 9a Fira Internacional d'Empreses Simulades, que va tenir lloc en el marc de la Setmana de la Formaci i el Treball a Fira de Barcelona. Alumnes, professionals i institucions de tot el mn intercanviaren bones prctiques per la millora de les habilitats, actituds, aptituds i coneixements de la persona per tal de poder-se integrar ms fcilment en una societat cada vegada ms plural i exigent.

L'empresa EMARS dispos d'un estand dissenyat pels alumnes de Batxillerat Artstic de l'Escola Pia de Matar, format per cubs blancs i negres de 45 per 45 centmetres, decorats amb plats per la part de dalt. A travs d'aquests plats, es podr veure un vdeo de presentaci de l'empresa i els seus productes; plats precuinats. El muntatge de l'estand el van fer fet els estudiants del Cicle Formatiu grau mig en Electricitat de lescola.

El Programa SEFED: Aprenem treballantEl Programa SEFED (Simulaci d'Empreses amb Finalitats Educatives) s'inicia a Catalunya l'any 1987 gestionat per la Fundaci Inform, que t com a membres del seu Patronat els ajuntaments de 14 municipis catalans. El seu objectiu s formar persones en el camp de l'administraci d'empreses. Des de llavors, s'ha ests per tot Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, on, en concret s'aplica a ms de 250 centres de formaci. Per aquesta simulaci tamb se segueix a gran quantitat de pasos com Alemanya, lArgentina, Austrlia, el Brasil, el Canad, la Xina o Sucia, entre d'altres pasos.Cada un d'aquests centres adopta la forma i distribuci d'una oficina, amb una srie de departaments que al mateix temps estan dividits en llocs de treball ocupats pels i les participants de forma rotativa, segons assoleixin les competncies establertes en cada un dels llocs de treball. Totes aquestes empreses simulades compren i venen entre elles amb una mercaderia simulada per amb els procediments i documentaci reals.

SEFED

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

A finals de desembre vrem realitzar una visita a la fbrica dEstrella Damm del Prat de Llobregat.Al 1976 es va crear la fundaci Estrella Damm i des de aleshores no ha parat de crixer.A dia davui el grup Damm es troba entre les tres primeres cerveses dEspanya, junt amb Mahou i Heineken.Lempresa consta duna fbrica dotada amb una tecnologia molt innovadora, on es realitzen tots els processos de producci de la cervesa; des de la recepci de matries primeres, fins a lobtenci del producte final. En aquesta hi treballen 130 operaris per torn, dels quals tan sols 4 sencarreguen de lelaboraci de la cervesa.Actualment, aquesta fbrica es troba en procs dampliaci, per tal de poder duplicar la producci.El grup Damm tamb es troba dins del ZAL de Barcelona, on t un gran centre logstic des del qual es distribueix el producte arreu dEspanya i sexporta a ms de 40 pasos.Per aix podem dir que lempres es torba en continu creixement i expansi del mercat.Estrella Damm t una gran diversificaci de productes, no noms comercialitza cervesa (ms de 10 marques de cervesa diferent), sin que tamb distribueix laigua Veri, la Fuente Libiana, els sucs Grannini, s propietria de lequip de futbol Damm i collabora en molts actes i esdeveniments de la ciutat.s per tot aix que Estrella Damm ha estat reconeguda i premiada en diverses ocasions, s pionera en productes (com la cervesa sense gluten), en disseny (en el packaging dels productes intervenen dissenyadors i firmes importants com Custo Barcelona), en la publicitat i promoci (com lltima anunci de lestiu ubicat a Formentera), etc.Es pot dir que Estrella Damm s un referent dempresa tant com a equip hum, com a saber fer, ja que shan mantingut fidels a la frmula original del seu fundador tenint en compte que les persones tamb son part de lxit.Sandra Garvi

VISITA A LA FBRICA DAMM

PQPI PROJECTES TREBALLS DE SINTESI

FP

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

BATXILLERAT

Aquest segon trimestre els alumnes de loptativa de periodisme hem centrat la nostra tasca a desenvolupar un programa de rdio. La seva emissi va ser el passat divendres dia 26 de febrer a les 15: 15 hores a Matar Rdio. La feina no ha estat fci l i ens hem hagut dorganitzar en tres grups homogenis i cadascun sha encarregat de fer una secci al programa.Lexperincia ha estat molt gratificant. Hem disposat dels espais adients i duna tecnologia puntera per exposar i transmetre all que volem, i, malgrat els nervis de locasi, hem dut a terme un programa dentreteniment ideal per a la sobretaula.Daltra banda, a principis de trimestre vam participar en un concurs ofert per Blanquerna que es basava en la realitzaci dun telenotcies o b un reportatge. Dos dels tres grups formats van decidir fer un reportatge mentre que el grup restant, del qual formem part, va escollir fer el telenotcies. Grcies a la collaboraci de Maresme Digital , que es va prestar a deixar-nos les seves installacions, vam poder gravar la presentaci del noticiari en un plat real amb totes les prestacions, com si fssim professionals. Ara estem a lespera de saber qui sn els guanyadors denguany.

Marc Fuster i Eros Lpez

Els dimecres 24 de febrer i 3 de mar, tots els alumnes de segon de batxillerat van realitzar una sortida histrica per reconixer els espais de la Barcelona industrial i els escenaris ms importants de la Guerra Civil. La ruta comen davant de La Canadenca, al Parallel, que serv per recordar els moviments obrers dinicis del segle XX. Es continu pel barri del Raval, zona industrialitzada i obrera, fins arribar a les Rambles passant pel Palau Gell per observar el gran contrast entre un barri obrer i treballador i la zona de la burgesia catalana amb el Liceu com a lloc emblemtic. Pel que fa a la part que es dedicava a la Guerra Civil, els estudiants van visitar la Plaa Sant Jaume per rememorar el naixement de la Repblica i de la Repblica catalana (que dur unes hores). Es van llegir fragments dels discursos de Llus Companys i Francesc Maci. Tot seguit i desprs de quasi tres hores de visita, els nois i noies de segon varen passejar al voltant del barri gtic per recordar els bombardejos de la guerra civil, sobretot a la Plaa de Sant Felip Neri, i les seves conseqncies. La ruta va acabar a la Plaa Catalunya on es van llegir els textos que anunciaven el final de la guerra i linici de la dictadura franquista.Clara Morell, Itziar Castell i Marina Prez.

DENIP: AGAFATS DE LA M, UNITS PER LA PAU

LA RDIO ENS DNA UNA OPORTUNITAT

LA BARCELONA DE FA UN SEGLE, UNA CIUTAT DE CONTRASTOS

El DENIP, el Dia Escolar de la No Violncia i la Pau, enguany sha celebrat abans (el 29 de gener) ja que el 30 era un dissabte i no hi havia activitat escolar. Aquest any lequip de Pastoral de lescola ha organitzat lacte de celebraci fent diverses cadenes humanes en forma de cercle. La novetat ha estat la barreja dalumnes de totes les edats en els diferents edificis, tant a Santa Anna Centre i com a lescola de Mar. Lobjectiu principal daquesta activitat ha estat representar que la uni de tots, siguem com siguem, dna molta fora per lluitar contra la violncia i aconseguir la pau. Els alumnes es van mobilitzar i els grans als ajudaven els petits del Torrent i del Centre. Aquesta activitat ha perms posar en contacte els alumnes de les diferents edats A continuaci, dos representants de cada edifici, en Xavier Manrique (del Centre) i en Toni Aguilar (de ledifici de Mar), han llegit un manifest per commemorar la diada. Per acabar els alumnes de diverses edats tamb han llegit unes paraules a favor de la pau i la no-violncia, mentre tota lescola estava unida per les mans. I amb un minut de silenci sha acabat aquest acte tan emotiu.

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

BATXILLERAT

Els alumnes de primer de batxillerat de loptativa dEconomia dEmpresa hem anat a visitar la fbrica de Nutrexpa, on es fa el fams COLACAO. Vam marxar a les 9:00 del mat de Matar fins a arribar a Parets del Valls a lhora concertada per visitar la fbrica.Un cop tots vam tenir posat un casc al cap, per seguretat, la relacions pbliques de lempresa ens va ensenyar les installacions. Ens va explicar el funcionament de tota la maquinria i ens va mostrar, amb lajuda dun mapa, totes les seccions. Tot seguit ens mostr el procs de fabricaci dels productes que ms tard es repartiran en diferents establiments per posar-los en venda. Ens ha quedat clar que tot el procs s complex i que cal una bona coordinaci. Cap de nosaltres shavia imaginat que es necessits una logstica tan complexa.Al final va venir la part ms divertida: lesmorzar que ens havien preparat i lobsequi dun lot de productes amb qu lempresa ens va sorprendre.

Adri Palah Cristian Martinez

Durant els passats mes de gener i febrer els estudiants de batxillerat assistiren a les xerrades de diversos professionals i ex-alumnes de lescola. La tasca principal dels primers fou conscienciar els estudiants que, per davant de tot, han de fer el que realment els agrada, mentre que els segons els previngueren sobre els mtodes densenyament a les universitats, les diferncies entre les pbliques i les privades, els exmens i les dates i dades rellevants.Des de lmbit artstic un orfebre i un creatiu parlaren sobre les dificultats que tingueren per aconseguir arribar on sn ara ja que la branca artstica sempre ha tingut una difcil acceptaci laboral i social. Per altra banda els exalumnes els digueren que no hi ha res que no es pugui aconseguir amb esfor i que, per davant de tot, no han destar nerviosos. En resum, els obriren les portes cap a una nova realitat que en un futur no gaire lluny, podran tastar per si sols.Els professionals que van anar a fer les xerrades als alumnes de la modalitat humanistico-social els van recomanar estudiar all que agrada perqu treballar s dur i ocupa moltes hores, com passa amb els periodistes, publicistes i advocats, entre daltres. Tots els estudiants que van venir comentaren que el salt a la universitat es nota per que si et prepares b a lescola no hi ha cap problema.Els del batxillerat cientifico-tecnolgic van poder escoltar un arquitecte, un enginyer i un informtic. Els conscienciaren que la universitat i la feina no tenen res a veure i que es valora la constncia. Tamb els van aconsellar que tinguessin una visi general, i que desprs ja sespecialitzarien. Els van parlar tamb estudiants de medicina, darquitectura, daeronutica, de ponts i camins i enginyers informtics.En conclusi, les xerrades els han servit per situar els alumnes en el mn tant estudiantil com professional, tamb, com no, per espavilar-los i preparar-los pel que els espera lany vinent i informar-los sobre totes les possibilitats de futur que tenen perqu aix puguin triar la que ms els convingui i ms els agradi.

Alexandra Hafiz Merc Massuet Elena Raya Marta Roca Marta Sanz

ON ESFABRICA

COLACAO?

UN FUTUR PRXIM

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

Aquest apartat t com a objectiu fer un breu

recorregut en el temps per diversos aspectes,

tant artstics com culturals, dins de la

histria de lEscola Pia de Matar. Es pretn donar noms algunes

petites pinzellades amb la finalitat dapropar i

conixer una mica millor la histria artstica de la nostra escola, potser per

poder-nos estimar i apreciar ms aquesta

escola, la nostra:Santa Anna.

ART I ESCOLA

Qu en saps?Qu en saps? Un parell dactivitats de resumDesprs de revisar els 10 articles que han sortit a la revista sobre la histria i lart de la nostra escola, el meu jo historiador de lart est bastant satisfet, per el meu altre jo, el mestre, es troba una mica inquiet ja que, com sabeu, als mestres ens agrada conixer qu va aprenent lalumne. Una eina que ens agrada fer servir sn les activitats daprenentatge on podem comprovar el nivell de coneixements adquirits.

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

ART I ESCOLA

Bona entrada a lescalfor de la primavera desprs daquest glid hivern, que lart de la vida us sigui gratificant i fins al proper article.

Manel Trenchs i Mola

Aix doncs, en relaci als articles publicats us proposo un parell dactivitats que us ajudaran a conixer qu heu aprs.Tranquil, estimat lector, fins i tot magradar que consultis els articles previs per a resoldre les qestions! Aix, pot ser com una prova amb els apunts sobre la taula.

1.- Capelleta de sant Josep de Calassan2.- Fonda del Pardal3.- La Coixa4.- Plaa de Santa Anna5.- Portalada de lesglsia6.- Germ escolapi Josep Gurdia7.- Dami Campeny8.- Josep Puig i Cadafalch9.- Josep Novellas10.- Jordi Cuys11.- Imatge de la Baixada12.- Santi Estrany13.- Pare Calassan Casanovas14.- Manuel Cusachs15.- Pare Salvador Dalmau16.- Cardenal Vives i Tutor17.- Germ Francisco Roca18.- Jordi Puiggal19.- Pare Bonet20.- Hort del rector

a.-1789b.- Cleopatrac.- Carrer Noud.- President de la Mancomunitate.- Mataronaf.- Portalada amb aires neoclssicsg.- Reformes, 1963h.- Capella del Sagramenti.- Ramalletsj.- Fundador associaci antics alumnesk.- Crist dels infantsl.- Primer edificim.- Esgrafiat a la faanan.- La campanao.- 42 anys al servei dels nensp.- Forncula originalq.- Vaixell corsari Jaume Brur.- Artista oficial dels JJ.OO.s.- Portalada de lesglsiat.- Plaa de la Forca

ACTIVITAT 1: Relaciona els nombres amb les lletres.

Sol.lucions:

Activitat de relacionar: 1c; 2l; 3n; 4t; 5a; 6s; 7b; 8d; 9r; 10e; 11q; 12m; 13f; 14k; 15g; 16j; 17o; 18i; 19h; 20p.

Imatges: 1-Jordi Puiggal; 2-Santi Estrany; 3-Manuel Cusachs; 4-Manuel Cusachs; 5-Josep Gurdia.

ACTIVITAT 2: Pots identificar quin daquests artistes s lautor de cada obra?

Josep Novellas, Manuel Cusachs, Jordi Puiggal, Jordi Cuys, Josep Gurdia, Dami Campeny, Santi Estrany i Josep Puig i Cadafalch.

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

PASQUA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

PASQUA

BONA PASQUA!

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

MONTSERRAT!!!

Calendari dentrenaments 2010

A partir de les experincies viscudes ens vrem adonar que treballvem projectes comuns a les diferents etapes i s per aix que un grup de mestres de lescola va proposar la possibilitat de poder compartir entre totes les etapes un centre dinters i treballar-lo des de diferents rees al llarg de lany.Un dels objectius bsics daquest centre dinters s que ens permeti ser el mxim transversal possible, per tant volem que els alumnes grans de lescola puguin fer activitats juntament amb els ms petits i tant a dins com a fora de lescola. Volem per, anar ms enll i compartir-lo amb les activitats i serveis que lescola dna fora de lhorari escolar com Els vespres, el servei de menjador, extraescolars... s per aix que hem creat un logotip perqu podem identificar en cada moment el centre dinters ... enguany Lany de la lectura

Marta Quadrada

CENTRE DINTERS A LESCOLA

2223

25

123456789

101112131415161718192021

2627282930

3231

33343536

3839

24

37

PASSATEMPS

Aix ho deia un escriptor en una entrevista que em va caure a les mans fa quatre dies, tamb deia que la millor estratgia perqu alg llegeixi, s generar-li el desig de fer-ho!Pares lectors donen fills lectors ? Entenem que s una tasca que lhem de fer entre tots pares, escola ...

Des de la mediateca us recomanem ....

FES UN COP DULL!

http://www.clijcat.cat promoure i difondre el llibre infantil i juvenil i la lectura.

http://www.sol-e.com/index.php Projecte adreat a fomentar la lectura en totes les edats, de 5 a 18 anys, adults i famlies.

http://www.cajamagica.net Hi trobareu jocs per trobar paraules, llistats amb llibres recomanats, enllaos amb recursos utilitzats per diverses escoles per potenciar i promoure la lectura.

Llegeix si tatreveixes... i corre amb les

conseqncies!!

0COBERTES rev s 002.03004.05monografic006.07monografic008.09 infantil010.11infantil012.13 L'EROL014.15PRIMRIA016.17PRIMRIA018.19 PRIMRIA020.21 CENTRAL 022.23 AMPA024.25 GEGANTA026.27 ESO028.29 ESO030.31SEFED - FP032.33 BATXILLERAT034.35 ART I ESCOLA036.37 038.39 ESPORTS040