Revista Rovira i Virgili, 2
36
Estudia Periodisme a la URV El nou ensenyament formarà professionals creatius i polivalents experts en l’ús de les tecnologies digitals Química, Enologia i Turisme estrenen nova seu L’oferta de formació permanent de la Fundació URV La URV es consolida com a universitat investigadora Revista de la universitat pública de Tarragona / maig - juny 2004 nº2 Carmen Claver: La recerca no és un luxe
-
Upload
universitat-rovira-i-virgili -
Category
Documents
-
view
229 -
download
3
description
Revista d'informació de la Universitat Rovira i Virgili
Transcript of Revista Rovira i Virgili, 2
Estudia Periodisme a la URV
El nou ensenyament formarà professionals creatius i polivalents experts en l’ús de les tecnologies digitals
Química, Enologia i Turisme estrenen nova seu
L’oferta de formació permanent de la Fundació URV
La URV es consolida com a universitat investigadora
Revista de la universitat pública de Tarragona / maig - juny 2004 nº2
Carmen Claver:La recerca no és un luxe
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ SU
MA
RI
SUMARI
PÀGINA 5 LA FORMACIÓ
La URV ofereix la llicenciatura en PeriodismeLa URV amplia l’oferta d’ensenyaments de l’àmbit de la comuni-cació per al curs 2004-05 amb el segon cicle de Periodisme, que s’afegeix a l’actual llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques
PÀGINA 9 LA RECERCA
La URV es consolida com a universitat investigadoraLes estadístiques dels últims cincs anys indiquen que la URV és la quarta universitat de Catalunya en nombre d’articles científics publicats i passa al tercer lloc quan es compten les publicacions en proporció al nombre de professors
PÀGINA 12 ELS SERVEIS
Compartir cotxe: estalvi energètic i econòmicAquest nou servei pretén posar en contacte a través de la web www.urv.es/compartir_cotxe persones, siguin membres de la comunitat universitària o no, que disposen d’automòbil i fan rutes similars per aprofitar els recursos desplaçant-se plegats
PÀGINA 15 ELS SERVEIS
Trobar feina abans de tres mesosEls 93 % dels titulats de la URV troben feina abans de tres mesos, un cop acabats els estudis, segons un informe sobre la inserció laboral elaborat per un grup de treball de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
PÀGINA 17-18 UNIVERSITAT-EMPRESA
Química, Enologia i Turisme estrenen nova seuLes facultats de Química i Enologia estrenaran nou edifici el curs vinent al campus Sescelades de Tarragona i l’Escola Universitària de Turisme i Oci es traslladarà a la nova seu del campus de Vila-seca.
PÀGINA 30- 31 LA GENT DE CASA
Homenatge als professors Josep Miquel Prats i Bonifacio JiménezLa URV va retre homenatge als professors Josep Miquel Prats, de la Facultat de Cièn-cies Jurídiques, i Bonifacio Jiménez, de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psi-cologia, traspassats l’estiu
PÀGINA 34-35 EL PERSONATGE
Carmen Claver: la recerca no és un luxeEntrevista a Carmen Claver, cate-dràtica de Química Inorgànica i professora distingida per la Generalitat i la URV l’any 2003
PÀGINA 36 LA CONTRAPORTADA
Les veus de la URVLa Coral de la Universitat Rovira i Virgili va ser fun-dada l’any 1991 per l’actual directora, Montserrat Ríos. Hi canten unes cinquanta per-sones, la majoria de les quals són estudiants universitaris
3
4 5
tica que ens portés a assolir un mapa de màsters que fes possible una doble direcció que avancés a la ma-teixa velocitat: els màsters d’especialització lligats a les necessitats formatives del nostre territori, i els màsters amb una dimensió global que estigués estre-tament lligada als entorns de la URV que tenen una qualitat en la seva producció científica de referèn-cia internacional. El Claustre va decidir també que calia dissenyar un mapa d’ensenyaments futur en el qual la presència dels postgraus fos rellevant, de tal manera que poguéssim arribar a ser una universitat amb la proporció de 2/3 d’estudiants de grau i 1/3 d’estudiants de postgrau, un repte significatiu i ambi-ciós però imprescindible per mantenir la URV entre les universitats capdavanteres del nostre país.
Lluis Arola i Ferrer, Rector de la URV
Una institució jove
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ O
PIN
IÓ
ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona
Número 2
Maig - Juny
2004
ROVIRA VIRGILI és una publicació de distribució gratuïta. Si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: [email protected], per fax al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèfon 977 55 80 06
EDITAVicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat
DIRECCIÓJosep M. [email protected]
REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions [email protected]/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 –Fax 977 558258
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV
FOTOGRAFIARamon Torrents
MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.
PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi [email protected] 977 558006
IMPRESSIÓRivadeneryraDipòsit legal: M - 11248 - 2004
Una institució relativament jove com és la URV ha hagut d’anar dissenyant el seu model d’universitat en poc temps i per això ha necessitat tenir una estra-tègia precisa que fes possible l’avenç de la institució seguint una direcció clara de qualitat en docència i investigació. Per no improvisar i per buscar la màxi-ma complicitat possible del conjunt de la comuni-tat universitària, l’equip rectoral ha anat plantejant al Claustre, màxim òrgan de representació, les políti-ques que calia seguir en docència i en investigació, anticipant les estratègies a les necessitats. Aquesta manera de fer ens ha donat molt bons resultats pel que fa al mapa d’ensenyaments i a les estratègies en investigació i en docència.Ara fa pocs dies el Claustre va adoptar una nova lí-nia política a la URV, la que fa referència als ensen-yaments de postgrau en el context del sistema de formació que, com a conseqüència de la declara-ció de Bolonya, s’està construint a Europa. És una decisió significativa que marcarà profundament l’estratègia de la Universitat i que serà determinant per tenir una bona posició futura en l’espai europeu de formació superior i investigació. Hem decidit conjuntament que volem ser una uni-versitat investigadora amb clara presència interna-cional en els àmbits de recerca en els quals tenim qualitat contrastada, associant la referència científi-ca a la formació de postgrau. Paral·lelament, ens cal continuar la nostra missió de formació dels ciuta-dans ens els estudis superiors, que en el context del postgrau al qual ens referim cal emmarcar-la en la formació al llarg de la vida.Per això el Claustre va entendre que calia una polí-
Opinió
4 5
La formacióUN NOU ENSENYAMENT PER FORMAR PROFESSIONALS CREATIUS I POLIVALENTS, ENSINISTRATS EN EL MANEIG DE LES TECNOLOGIES DIGITALS
Es pot optar, sense càrrega docent addicional, a un diploma d’especialista en Comunicació Multimedia
Proporciona una formació especialitzada en la producció, la realització, la gestió i la difusió de la informació
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
FO
RM
AC
IÓ
La URV ofereix la llicenciatura en PeriodismeLa URV amplia l’oferta d’ensenyaments de l’àmbit de la comunicació per al curs 2004-05 amb el segon cicle de Periodisme, que s’afegeix a l’actual llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques, impartida amb el primer cicle comú a la llicenciatura en Periodisme i Comunicació Audiovisual.
La titulació de Periodisme propor-cionarà una formació especialit-zada en la producció, la realització, la gestió i la difusió de la informació d’actualitat entesa en sentit ampli, en els diversos àmbits temàtics i en els diferents mitjans de comu-nicació (premsa, ràdio, televisió i Internet). La URV també formarà professionals de mediació entre el sistema de mitjans, d’una banda, i les empreses i les empreses i institucions, de l’altra, que treballin al servei d’aquestes darreres, en gabinets de premsa i comunicació o òrgans similars.
Aquest segon cicle de Periodisme està dissenyat com a continuació del primer cicle dels estudis de Publicitat i Relacions Públiques de la URV, de manera que tots aquells estudiants que actualment estan cursant aquesta titulació, i han manifestat la seva voluntat de llicenciar-se en Periodisme, ho podran fer sense que s’hagin de traslladar a una altra universitat de fora de la demarcació. A més, també hi podran accedir persones que hagin cursat altres primers cicles o titulacions de primer cicle homologades a la URV o a qualsevol altra universitat.Per tal de potenciar els coneixements i les habilitats en el camp de les noves modalitats comunicatives derivades de la digitalització, la URV organitzarà el nou ensenyament de Periodisme de manera que els alumnes puguin optar simultàniament, i sense càrrega docent addicional, a un diploma d’especialista en Comunicació Multimèdia.
6
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
7
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
FO
RM
AC
IÓ
Un programa de cursos flexible, ampli i equilibrat
L’OFERTA DE FORMACIÓ PERMANENT DE LA FUNDACIÓ URV PER AL 2004-05
L’oferta de cursos de màsters i postgraus del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV per al curs 2004-05 supera les 180 accions amb més de 2.000 places. Es tracta d’una oferta àmplia i equilibrada, que cobreix tots els àmbits formatius i permet treballar per elevar el nivell de formació i especialització professional d’acord amb la demanda de les comarques de Tarragona. Aquest any l’oferta arriba a 55 cursos de màster i especialistes universi-taris, dels quals una vintena són nous.
L’objectiu és respondre a les necessitats de formació i especialitza-ció dels professionals,
però també tenir en compte les seves limitacions horàries i de dedicació perquè aquests estudis siguin compatibles amb la feina. Per això, a l’hora de programar els cursos, els criteris de la FURV han estat oferir una formació transversal i interdisciplinària, amb un disseny flexible. Per facilitar l’accés dels professionals, es fa un esforç per adaptar els horaris i potenciar els estudis semipresencials.El 2003 la FURV va programar 163 accions formatives (un 43% més que el 2002), que van tenir 2.388 alumnes (un 56% més). El perfil de l’alumne és d’un professional assalariat d’entre 26 i 35 anys. La majo-ria era de les comarques de Tarragona, però un 9% prove-nia de Barcelona.
Els nous màsters i potsgraus
El curs vinent s’ofereixen una vintena de nous màsters i espe-cialistes universitaris. Els màsters nous són en Dret Local i Urbanís-tic; Assessoria Jurídica d’Empresa; eManagement: Tecnologies Apli-cades a la Direcció d’Empresa; Gestió Integrada de la Qualitat, Medi Ambient i Seguretat Laboral; Arqueologia del Quaternari i Evo-lució Humana; Estudis Culturals Mediterranis; Gestió, Difusió, Ús i Explotació de Fonts Arxivístiques; Psiquiatria/Psicopatologia Clínica, Legal i Forense, i Direcció i Plani-ficació del Turisme i de l’Oci. Els cursos d’especialitats universitàries són Gestió Immobiliària; Direcció i Gestió de Seguretat Privada; Tractament i Teràpies Corporals; Energies Renovables; Comuni-cació de Risc i Crisi; Narrativa Audiovisual, i Gènere i Diversitat Cultural. També hi ha una sèrie de cursos nous sobre Eines de Gestió.
6
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
7
8
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ L
A F
OR
MA
CIÓ
La Universitat d’Estiu té lloc a diferents localitats de la demarcació de Tarragona: Reus, Cambrils, Coma-ruga, Vila-seca, Vinebre, Tarragona i la Selva del Camp, on és la primera vegada que es fa. Els cursos tenen entre 15 h i 30 amb horari variable: matí, tarda o matí i tarda.L’oferta de cursos ha augmentat sensiblement, de 26 cursos que es van fer l’any passat als 37 cursos d’enguany, 36 de presencials i un de virtual, en connexió amb una universitat de Xile. N’hi ha de l’àrea de la salut, comunicació, art, cultura, altres civilitzacions, psicologia, esportius, literatura, ciència, economia, història, immigració, gènere, música, turisme i cuina.
En la llarga llista n’hi ha de cinc tipus: els ja tradicionals de la UE, tot i que en cada edició desenvolupen un programa diferent, com el de neurologia o el de residus radioactius i protecció radiològica. Altres són territorials, vinculats al lloc on s’imparteixen com el de la Ribera d’Ebre (Fer música a la Ribera d’Ebre) o el de la Selva del Camp (El territori dels pagesos. L’altra societat urbana?), que es fa en col·laboració amb Unió de Pagesos.Hi ha un tipus de curs professionalitzador, d’interès específic per a uns especialistes, com Simulació de processos amb Aspen Plus, Els bioxips, microsiste-mes i anàlisi del genomà humà o Semiòtica de la persuasió. Implicacions conceptuals i emotives, o Estratègies de management i competències direc-
La formació a l’abast de tothomLa Universitat d’Estiu (UE) es fa del 5 al 23 de juliol. Enguany l’oferta de cursos és més àmplia que mai, 37, i s’imparteixen en set poblacions de les comarques de Tarragona. La URV ofereix així tothom, alumnes i públic en general, la possibilitat d’aprendre i formar-se també a l’estiu. La matrícula és oberta fins a l’inici de cada curs.
tives al segle XXI. Altres són de caràcter divulgatiu, com Arqueologia del mite o L’Índia: l’abast d’una cultura (art, ciència, pensament i societat) o el curs Tècniques de relaxació oriental per promocionar la salut. Finalment hi ha els d’actualitat, com el curs Mirades interdisciplinàries sobre les violències de gènere o Migracions estrangeres: realitats, imatges, conflictes.
Professors convidatsEntre els personatges destacats que passen per les aules en l’edició d’enguany hi ha l’historiador Ian Gibson, que parla en el curs sobre Dalí, on també ho fan Frederic Amat i Lluís Llongueras; Enric Marín, director general de Comunicació de la Generalitat; l’historiador Borja de Riquer, l’antropòleg Manuel Delgado o l’advocada María José Varela.
Com a activitats paral·leles destaquen un concert a Vinebre, una exposició sobre Dalí a la Fundació de Caixa Tarragona, una exposició sobre Atapuerca que prepara l’Ajuntament de Tarragona, un concert de música índia al Teatre Metropol, un cicle de conferències a la Fundació La Caixa i les tradicio-nals visites guiades a la Tarragona Romana i al Reus Modernista. A més, hi ha la projecció de films com Baraka, un documental sobre el delta de l’Ebre, les pel·lícules del curs sobre Dalí i les del curs sobre El cinema espanyol després de la Guerra Civil.
Tots els cursos tenen reconeixement de crèdits a totes les universitats de la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives, els de salut tenen reconeixement de la Conselleria de Sanitat i, en general, estan reconeguts per la Generalitat per als professors d’ensenyament secundari. Per matricular-se, es pot fer a través de la web www.urv.es o personalment al Servei de Gestió de l’Extensió Universitària (edifici de Rectorat), de 9.30 h a 13.30 h. Més informació i consultes, la llista completa dels cursos amb una introducció i la des-cripció del programa, ho podeu trobar a la portada de la web de la Universitat www.urv.es.També podeu trucar als telèfons 977 559506, 902337878 o enviar un missatge a [email protected].
IX UNIVERSITAT D’ESTIU DE LA URV
8
Els estudis de l’Institute for Scientific Information (ISI) situen la Universitat Rovira i Virgili entre les institucions
investigadores de més producció científica de Catalunya i d’Espanya, amb una destacada presència internacional en diverses àrees. Les dades sobre els articles publicats pels investigadors de la URV en revistes científiques d’àmbit inter-nacional indiquen que la contri-bució de la Universitat a l’avenç de la ciència és alt, de qualitat i equilibrat entre els diferents àmbits d’estudi. L’ISI és un institut nord-americà que edita un índex de les principals publicacions científiques de tot el món. El seu rànquing sobre la producció, la influència i l’impacte científic de cada país i institució és una referència internacional. Per això analitza el nombre d’articles publicats, les citacions de la institu-ció i les citacions per article. Les estadístiques de l’ISI dels últims cincs anys indiquen que la URV és la quarta universitat de Catalunya en nombre d’articles científics publicats i passa al tercer lloc quan es compten les publicacions en proporció al nombre de professors. Entre les universitats de l’Estat, la URV apareix en el lloc 23, però quan es fa la proporció amb el nombre de professors es col·loca en el vuitè lloc. La producció cien-tífica de la URV representa el 6,5% de la catalana i l’1,4% de l’estatal. Entre 70.000 centres d’investigació de tot el món, la URV figura entre el 10% del centres més produc-tius en quatre dels 23 àmbits d’estudi. Aquests són la química, la medicina clínica, l’enginyeria i les ciències socials. Això indica que
INFORME SOBRE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA DE LA URV
La URV es consolida com a universitat investigadora
la qualitat de la recerca no es concentra en un àmbit determinat, sinó que és un valor comú al conjunt dels departaments i grups de recerca de la URV. Un fet significatiu és que hi ha 36 universitats de l’Estat que no apareixen en cap àrea d’aquest indicador. Algunes dades són especialment rellevants. En química, la URV és la institució 493 del món i 20 de l’Estat en nombre d’articles publicats, però és la 347 del món i la cinquena de l’Estat en cita-cions per article, és a dir, en repercussió de la seva recerca entre la comunitat científica. En enginyeria la URV és al lloc 748 del món i 23 de l’Estat en publicacions, i la 361 del món i desena de l’Estat en citacions per article. En ciències socials és la quarta de l’Estat i 567 del món en publicacions i la primera de l’Estat i 41 del món en citacions. Tot plegat, uns resultats que avalen que la URV és una universitat investigadora, preparada per ocupar un lloc destacat en l’espai universitari europeu, actualment en construcció.
En quatre àmbits està entre el 10% capdavanter al món
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
REC
ERC
A
9
10 11
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
REC
ERC
AL’INSTITUT CATALÀ D’INVESTIGACIÓ QUÍMICA
Un viver de científicsL’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, és un nexe d’unió entre el món universitari i el de l’empresa i un viver de nous científics. Va començar la seva activitat al juliol del 2003 amb l’objectiu de pro-moure un canvi qualitatiu en el nivell científic de la recerca química a Catalunya i d’enfortir la competitivitat de la indústria química i farma-cèutica mitjançant la innovació i la millora tecnològica.
Està situat a l’avinguda dels Països Catalans de Tarragona, al campus cientificotecnològic de Sescelades. L’Institut és un instrument clau del sistema de ciència/tecnologia en el camp de la química a Europa, i fa recerca sobre els diferents aspectes del procés químic-reacció química: catàlisi, química supramolecular, tecnologies netes i nanotecnologia.
Referent europeuL’ICIQ, la Facultat de Química, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química i el Servei de Tec-nologia Química converteixen la URV i Tarragona en un dels pols de recerca química més important d’Europa. Està previst que hi arribin a treballar a
mitjà termini més de 200 persones de les quals 120 seran científics d’arreu del món.
L’Institut està gestionat per una Fundació en la qual hi ha un comitè científic i un consell empre-sarial al qual ja s’han incorporat les empreses Repsol-YPF i Bayer Hispania. El director de l’institut és el doctor Miquel Àngel Pericàs, cate-dràtic de Química Orgànica de la UB.
El nou edifici ocupa una superfície de 7.000 metres quadrats obra de l’arquitecte Javier San José i té una estructura modular en15 unitats de labora-toris amb capacitat per a una dotzena de grups de recerca. La inversió en construcció i equipaments científics per al període 2001-06 és d’uns 28 milions d’euros, cofinançats entre el DURSI i els fons FEDER europeus. La web de l’Institut Català d’Investigació Química és www.iciq.es
10 11
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
REC
ERC
A
CREAT PER LA URV I LA GENERALITAT PER ESDEVENIR UN REFERENT CIENTÍFIC
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un centre de recerca i formació avançada, un punt de trobada de les universitats i institucions de recerca catalanes, i de difusió de la civilització i cultura del món clàssic. Va ser creat al setembre de 2003 per la URV i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’esdevenir un referent científic en aquest àmbit. Desenvolupa les tasques a partir de la col·laboració amb les universitats i institucions de recerca catala-nes que treballen en aquest mateix camp, tant des d’una perspectiva geogràfica, com l’arc Mediterrani i l’entorn on van establir-se les cultures clàssiques; com cronològica, comprenent les civilitzacions grega i romana i els altres pobles que s’hi van relacionar. Els objectius científics de l’Institut es desenvolupen a través de línies de recerca que generen programes i projectes concrets. Als programes, hi participen investigadors adscrits, col·laboradors i becaris en fase de formació. L’ICAC ocupa l’antic Mercat del Fòrum, que ha estat totalment remodelat. Està situat a la Plaça del Rovellat, a la Part Alta de Tarragona, la part antiga de la ciutat.La ubicació és en plena ciutat romana, al costat dels monuments més notables de Tarragona i a prop del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El projecte arquitectònic és de Ramon Aloguin,
arquitecte de la URV. El local té 1.129 m2 i disposa de tallers i laboratoris per a la recerca, amb equipa-ment que permeti anàlisis, consolidació d’objectes, dibuix, fotografia i altres tècniques auxiliars; semi-naris, centre de documentació, sala de conferèn-cies, sales per becaris i despatxos per al personal investigador, a més d’espais per a l’administració i magatzems. Està previst que en finalitzar l’any 2006 hi treballin 37 persones. S’ha publicat el primer llibre i s’estan redactant memòries de projectes de recerca; s’han establert convenis de col.laboració amb universitats catalanes i centres internacionals de recerca, hi ha projectes d’investigació previstos a Catalunya, a França i a Itàlia; Per a més informació, consultar www.icac.net.
12 13
La URV ha endegat els darrers mesos dues iniciatives per buscar solucions a les necessitats de mobi-litat i aparcament de la comunitat universitària (alumnes, personal docent i investigadors i personal d’administració i serveis). D’una banda el Pla d’Aparcaments i de l’altre el programa Compartir Cotxe. L’estalvi de recursos energètics, l’estalvi econòmic, la minimització de la contaminació, la disminu-ció de la densitat del trànsit i dels problemes d’aparcament són bones raons per compartir cotxe. Aquest nou servei Compartir Cotxe que impulsa la Universitat Rovira i Virgili pretén posar en contacte a través del web www.urv.es/compartir_cotxe (inclou una fitxa per afegir-hi les ofertes i un cercador per locali-tzar la que s’ajusti a les necessitats del demandant) a totes aquelles persones, siguin o no membres de la comunitat universitària, que disposen d’automòbil i es traslladen des del seu domicili a algun centre de la Universitat i amb altres per-sones que fan rutes similars i volen aprofitar els recursos desplaçant-se plegats en un únic vehicle. Aquest servei és viable tant en desplaça-
ments interurbans com en deplaça-ments entre el centre de la ciutat i els centres més allunyats del nucli urbà (per exemple, desplaçaments entre Tarragona i Reus o Vila-seca i viceversa, o entre el centre de Tarragona i la Facultat de Ciències de la Educació i Psicologia)Els possibles acords als quals arribin les persones que consultin aquesta web, vinculen exclussivament les parts i la Universitat no hi té cap responsabilitat.
Pla d’aparcamentsD’altra banda el darrer Consell de Govern va aprovar el Pla d’Aparcaments de la URV del que posteriorment s’en va informar al Claustre. S’ha aprovat externali-tzar aquest servei en dues zones universitàries, el Campus Centre i el Campus Sescelades, vista la dificul-tat de trobar solucions al greu pro-blema d’estacionament dels cotxes. Es faran concessions a empreses, mitjançant concurs públic, per construir i explotar aquests equipa-ments, per a prop de 700 vehicles, en el cas del Campus Centre, i de mil, al Campus Sescelades.
Els serveisCOMPARTIR COTXE
Pla d’Aparcaments als Campus de Sescelades i Centre
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
S SE
RV
EIS
Compartir cotxe: estalvi energètic i econòmic
12 13
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
S SE
RV
EIS
El curs vinent s’activaran les aules d’autoaprenentatge
de català
S’ofereixen cursos d’anglès, alemany,
francés, italià, espanyol i català
SERVEI LINGÜÍSTIC DE LA URV
Promoure el català, assessorar i formar
El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili té la doble funció de promoure el coneixement i l’ús de la llengua catalana, que és la pròpia de la Universitat Rovira i Virgili (Àrea de Llengua Catalana), i oferir assessorament i formació en idiomes moderns, concretament en alemany, anglès, espanyol, francès i italià (Àrea d’Idiomes Moderns) a la comunitat univer-sitària i a la societat en general. El Servei està integrat per un equip de tècnics lingüístics (tres de català, dos d’anglès i un d’espanyol), per-sonal administratiu (dues persones) i uns quaranta col·laboradors que imparteixen cursos, duen a terme correccions o participen en beques de col·laboració.
Acolliment lingüísticD’entre els programes que du a terme el Servei per a la promoció del català, destaca el d’acolliment lingüístic. Aquest programa pretén que els universitaris que arriben a la URV i no coneixen la llengua cata-lana puguin seguir amb normalitat les classes en aquesta llengua: per això s’organitzen cursos d’iniciació al català, s’impulsa el Voluntariat Lingüístic (amb activitats culturals per a aquest alumnat nouvingut), s’ofereix el programa Gràcies (immersió intensiva al català prèvia a l’inici de classes), es difonen productes d’aprenentatge lingüístic (guies de conversa, cursos de català en línia...) i el curs vinent s’activarà
la possibilitat d’aprendre català en aules d’autoaprenentatge, tot de caràcter gratuït, amb el finança-ment de la Generalitat.Altres actuacions per promoure el català són la coedició amb una editorial de manuals universitaris en català (programa Eina), l’edició de criteris d’estil lingüístic per a la URV (Praxi lingüística), els ajuts per a la correcció de tesis, el programa formatiu Àdhuc (per al PDI), els plans de dinamització lingüística en centres i la recollida de dades sociolingüístiques.
Assessorament i formacióEl Servei Lingüístic satisfà les necessitats de qualitat lingüística de la URV en català, castellà i anglès mitjançant el servei de correcció, traducció i resolució de consultes lingüístiques i terminològiques. El Servei també disposa d’una oferta àmplia i variada de formació lingüística al llarg del curs que resol diferents necessitats de la nostra comunitat universitària: d’una banda, l’aprenentatge d’idiomes (anglès, alemany, francès i italià, a més del català i l’espanyol per a estrangers), i de l’altra, l’aprenentatge d’habilitats comu-nicatives orals i escrites en cursos específics molt variats que ajuden els estudiants a aprendre a parlar en públic, a fer treballs d’universitat, a dominar el llenguatge científic, a editar textos, etc.
14 15
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
S SE
RV
EIS
14 15
ESTUDI SOBRE LA INSERCIÓ LABORAL DELS UNIVERSITARIS
Universitat - Empresa
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ U
NIV
ERSI
TAT
- EM
PR
ESA
Els titulats a la URV trobenfeina abans de tres mesosUn estudi revela que el 93% dels titulats a la URV tenen feina, tres punts superior a la mitjana
Els titulats de la URV troben feina abans de tres mesos, un cop acabats els estudis. Així ho indica l’estudi sobre “La inserció laboral dels titulats a la URV”, realitzat per un grup de treball de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials dirigit per Ferran Mañé i cofinançat pel Consell Social de la URV.Els resultats d’aquest treball indiquen que el 93% dels titulats tenen feina i que el temps mitjà neces-sari per trobar la primera ocupació va d’1,8 a 3,67 mesos, segons l’àrea de coneixement. Els titulats en estudis tècnics són els que troben feina més aviat i els de ciències experimentals i de salut, els que més tard, però en cap cas superen els quatre mesos de mitjana.La inserció laboral dels titulars de la URV està tres punts per sobre de la mitjana de les universitats cata-lanes. Aquestes dades són un indicador excel·lent que els titulats de la URV estan ben preparats per incorporar-se al mercat de treball, i que hi ha una demanda i una bona acceptació de la seva com-petència per part de les empreses, administracions i institucions.L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (AQU Catalunya) entre els titulats del curs 1997-98.
Entre les conclusions, destaca que els estudiants valoren positivament els coneixements teòrics adqui-rits a la Universitat com a motiu de contractació així com el paper de la Universitat a l’hora de trobar feina. També és important l’alt percentatge de titulats que realitzen cursos de formació contínua un cop acabats els estudis: més del 60%. Un altre resultat de l’estudi és revelar el perfil dels titulats de la URV. Un 62% són dones i un terç treballen mentre estudien; els diplomats acaben els estudis amb una edat mitjana de 24,3 anys, i els llicenciats, amb 25,6 anys.Les dades de l’enquesta entre els titulats subratllen alguns trets del mercat de treball. Per exemple, un elevat percentatge de sobreeducació —reflectit en el fet que per seleccionar personal molts cops s’exigeix un títol que en realitat no es necessita per fer la feina—, una escassa mobilitat geogràfica per motius professionals i un pes elevat del sector públic com a contractador. Alhora, el treball confirma l’elevat grau de temporalitat del mercat laboral, ja que només el 50% dels titulats té un contracte fix mentre que un 38% el té temporal, i tan sols en les àrees tècni-ques els fixos superen el 70%. També destaca una notable diferència de sous entre homes i dones, una mitjana de 5.000 euros per any.
16 17
II JORNADES D’EMPRENEDORS I PREMIS REUS A LA CREACIÓ D’EMPRESES 2003
La cultura empresarial avança entre els jovesEls projectes a concurs demostren gran capacitat d’innovació
Del 15 al 17 d’abril es van dur a terme a Reus les II Jornades d’Emprenedors, que van ser un èxit de participació, amb més de 250 inscrits, i van assolir uns resultats molt engrescadors per a les institucions organitzadores: Ajuntament de Reus, Redessa, Cambra de Comerç de Reus, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Reus Capital de Negocis i URV.L’objectiu d’aquestes Jornades era fomentar l’esperit emprenedor, la formació de capital humà i el suport a les iniciatives empresa-rials, per tal de contribuir a la promoció econòmica i a la creació de llocs de treball.Paral·lelament, com a incentiu a aquest procés, es van atorgar els premis Reus a la Creació d’Empreses, que es van lliurar en l’acte de clausura de les Jornades al Palau de Fires. Els projectes guanyadors d’aquesta primera edició van ser Optical Illusions i Vertiendas.com. El primer aposta pel disseny i la fabricació de sis-temes d’estimulació multisectorial per a persones discapacitades, un projecte de Xavier Aluja, Esteve Llauradó, Jaume Bargalló i M. Teresa Cisa. Vertiendas.com es proposa crear un portal multico-mercial a Internet per promocionar negocis a través de la simula-ció realista dels aparadors i l’interior dels comerços facilitant les visites virtuals, una idea de José Sedeño i Virginia Colmenero. Els organitzadors van destacar l’alt nivell de participació i la qua-litat dels projectes presentats, que van permetre seleccionar-ne 30 per a la fase final. Els premis són de 5.000 € i l’oferta de Redessa per ubicar-se al Viver d’Empreses amb una bonificació del 50% del lloguer el primer any.Les Jornades van tractar de temes com l’èxit de les empreses digi-tals, els programes de creació d’empreses de la Universitat Politèc-nica de València i de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, de la recerca i innovació en un entorn multinacional o de la reubicació d’empreses en l’era del coneixement, entre altres.
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ U
NIV
ERSI
TAT
- EM
PR
ESA
El Col·legi de Farmacèutics col·labora amb la URVEl president del Col·legi Oficial de Farma-cèutics de la província de Tarragona, David Rovira, i el rector de la URV, Lluís Arola, van signar el 3 de maig un conveni marc de coope-ració de tres anys de vigència que permetrà accions conjuntes en el camp de les ciències de la salut .
Són objectius del conveni promoure les relacions de caràcter acadèmic, científic i professional entre ambdues institucions; des-envolupar activitats de formació continuada, recerca (estudis tècnics) en matèries d’interès comú; fomentar l’intercanvi de professors i alumnes, i cooperar en les pràctiques en les empreses, en la inserció laboral i en la promo-ció dels professionals farmacèutics.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la URV investiguen sobre la societat de la informacióSixte Moral, alcalde de Vilanova i la Geltrú, i Lluís Arola, rector de la URV, van signar el 5 de març un conveni per treballar conjun-tament en la recerca sobre la societat de la informació i les tecnologies de la informació i la comunicació. Hi està implicada la Unitat predepartamental de Comunicació.
La col·laboració es produirà a través de l’Observatori de la Innovació en Comunicació Digital del projecte Neàpolis, per investigar sobre els nous suports informatius digitals (Internet, TV i ràdios digitals) i els suports a petita escala, com les possibilitats informatives dels telèfons mòbils.
El Port de Tarragona i la URV renoven el conveni per a la promoció d’activitats de recerca i culturalsEl president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, i el rector de la Universitat, Lluís Arola, van signar l’1 d’abril un nou acord per tres anys i un import de 33.056 euros. D’aquesta manera continua la col·laboració ja establerta de promoció i difusió de les tasques universitàries de recerca i extensió universitària.
La col·laboració entre la URV i l’Autoritat Por-tuària ja ve de lluny, ja que aquesta ha facilitat la realització de pràctiques dels alumnes a les instal·lacions portuàries i s’hi han impartir màsters i seminaris. De la seva banda, la Uni-versitat ha fet recerca d’interès per al port i per a la ciutat.
CED
IDA
/ IN
DIC
AD
OR
DE
ECO
NO
MIA
16 17
AMPLIACIÓ DEL CAMPUS CIENTIFICOTECNOLÒGIC DE SESCELADES
Química i Enologia estrenen nou edifici
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
UR
V A
FO
NS
El trasllat de la Facultat de Química i la Facultat d’Enologia al campus cientificotècnic de Sescela-des i la inauguració de la seu definitiva de l’Escola Universitària de Turisme al campus de Vila-seca (vegeu pàgina 18) seran les principals novetats del curs 2004-05 pel que fa a l’ampliació i millora de les infraestructures de la Universitat Rovira i Virgili.
La nova Facultat de Química deixarà la històrica seu de la plaça Imperial Tàrraco i la nova Facul-tat d’Enologia sortirà de l’antic convent de les clarisses, situat a l’avinguda Ramón y Cajal de Tarragona. A Sescelades s’ha construït un modern edifici de quatre nivells de 16.100 metres qua-drats amb 20 aules, 51 laboratoris i 77 despatxos que acollirà 1.000 alumnes i més de 80 profes-sors. A la planta baixa hi haurà el Departament de Bioquímica i Biotecnologia, a la segona, el de Química Física i Inorgànica, i a la tercera, el de Química Analítica i Química Orgànica.
Les obres van començar l’any 2000 sota la direcció dels arquitectes Ramon Artigas i Ramon Sanabria i amb una inversió de més de 22 milions d’euros han permès construir una nova edificació que completa l’estructura de les actuals Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. Només el con-dicionament dels laboratoris ha costat més de 3 milions d’euros. Una de les curiositats tecnològi-ques dels nous edificis és la substitució dels panys convencionals de les portes pels més moderns de targeta magnètica.
D’altra banda, en un dels patis interiors de les noves instal·lacions està previst construir en el futur l’Aula Magna del campus. Aquesta funció la realitza de moment la sala d’actes de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, un centre que a mitjà termini es traslladarà al campus Centre de l’avinguda de Catalunya.
El campus més granL’arribada de Química i Enologia, juntament amb la presència a la mateixa zona de l’Institut Català d’Investigació Química (vegeu pàgina 10,) inau-gurat l’any passat, i el Servei de Recursos Cientí-
fics i Tecnològics, dóna un gran impuls al caràcter cientificotècnic del campus de Sescelades, que en el futur compartirà veïnatge amb el Parc Tecnolò-gic que promouen la URV, l’Ajuntament de Tarra-gona i diverses entitats i associacions financeres i empresarials.
El campus de Sescelades es convertirà en el més gran i més poblat de la URV, amb més de 5.400 alumnes i més de 300 professors (3.600 i 230, respectivament dels ensenyaments tecno-lògics; 1.820 i 70 de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia). L’any passat, en previsió de les necessitats futures, ja s’hi va inaugurar una nova biblioteca de més de 5.000 metres quadrats amb 650 punts de lectura, capacitat per a 100.000 volums i els sistemes més moderns d’accés a la xarxa informàtica.
18 19
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
UR
V A
FO
NS
Nou edifici per a l’Escola Universitària de Turisme i OciLa nova Escola Universitària de Turisme i Oci entrarà en funcionament el curs vinent. Tindrà prop de 2.500 m2 construïts i estarà situada al costat de l’institut de secundària, amb accés des de l’avinguda de l’alcalde Pere Molas i el carrer Joanot Martorell. Projectada per l’arquitecte Santiago Delàs, s’estructura en planta baixa i pis, i disposarà de nou aules i dos seminaris, biblio-teca i sala d’actes, a més de vuit despatxos per als professors i les dependències d’administració. El termini de les obres ha estat de setze mesos i la construcció ha costat 2.704554 €.En el curs 2002-03, perquè l’Escola comencés a funcionar, l’Ajuntament de Vila-seca va cedir a la Universitat l’antiga seu del Conservatori Professional de Música, remodelada i adequada al nou ús docent, al nucli antic de la població. Hi van començar a estudiar la diplomatura en Turisme vuitanta alumnes i s’hi han impartit els dos primers cursos.
L’ Escola Universitària de Turisme i Oci és l’onzè centre integrat a la Universitat Rovira i Virgili, actualment una de les dues úniques universitats catalanes que imparteixen Turisme en un centre propi. El centre neix de la voluntat expressada en un conveni a tres bandes entre Ajuntament de Vila-seca, Universal Mediterrània, l’empresa del parc temàtic instal·lat a Vila-seca i Salou, i la Universitat.
La formació al llarg de tota la vidaEl Centre de Formació Permanent de la FURV entrarà en funcionament els propers mesos a l’edifici municipal de Mas Miarnau, actualment en procés de rehabilitació, a l’avinguda11 de Setembre de Reus, que està inclòs en el catàleg de béns immobles d’interès artístic, històric i cultural. La Fundació URV és l’estructura universitària que gestiona la formació continuada i la transferèn-cia de tecnologia. Amb aquesta instal·lació el municipi del Baix Camp durà a terme activitats complementàries de les pròpies d’altres admi-nistracions públiques, en especial les relatives a l’educació, la cultura, l’ocupació i la lluita contra l’atur. El Centre servirà també com a antena per a les activitats de transferència de tecnologia i innovació de la Fundació.El consistori reusenc està rehabilitant Mas Miar-nau, d’acord amb el projecte ja aprovat per un import màxim d’1.672.533, 63 €; després cedirà l’ús de l’edifici a la Fundació URV per vint anys i es farà càrrec de tot l’equipament necessari per al Centre. FURV i Ajuntament compartiran l’ús del soterrani i els jardins que envolten Mas Miarnau continuaran sent municipals.La Fundació URV ha d’assumir les despeses de
manteniment de Mas Miarnau. El Patronat de la Fundació s’ampliarà i entrarà a formar-ne part un representant de l’Ajuntament de Reus i dues persones més vinculades a l’entorn empresarial o formatiu de la capital del Baix Camp, designades de mutu acord entre el president de la FURV i l’alcalde de Reus.
18 19
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
La Generalitat ha nomenat l’empresari reusenc Àngel Cunillera president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, en substitució de Josep Gomis, que ocupava el càrrec des del febrer del 2002. Cunillera, de 46 anys, és president de Big Drum, empresa del sector alimentari on ha desenvolupat la major part de la seva activitat pro-fessional, i també de Reus Capital de Negocis (Societat de Capital Risc) i de la Societat Municipal GUPSA (Gestió Urbanística Pública, SA), també de Reus. Va prendre possessió del càrrec el 13 de maig en un acte públic al Paranimf del Rectorat en el que hi van ser presents el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conse-ller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Solà, el rector de la URV, Lluís Arola, i l’anterior president del consell, Josep Gomis, entre d’altres autoritats. El nou president és un dels tres representants socials nomenats directament pel Govern de la Generalitat. Els altres dos són l’enòloga del Priorat Sara Pérez i el president i director general de Dow Chemical Ibérica, Anton Valero. El Consell Social ha adaptat la com-posició al que estableix el títol tercer de la Llei d’universitats de Catalunya. Així, ha passat de 25 a 15 membres,
dels quals 6 representen la Universitat. En són membres nats el rector, Lluís Arola; el secre-tari general, Antoni Pigrau, i el gerent, Manuel Molina. El Con-sell de Govern de la URV també ha designat com a representants el professor Francesc Xavier Grau, el personal d’administració i serveis José Luis Valdivieso i l’alumna Sara Esteban. En el nou Consell hi ha Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, en representació dels ens locals, i Wifredo Miró (UGT), pels sindicats. Per la seva banda, el Parlament de Catalunya ha nomenat Pere Lluís Domènech i Roser Recasens, i falta per nomenar un representant de les organitzacions empresarials i un dels antics alumnes de la URV. El professor Jordi Gavaldà és el secretari executiu. L’empresari vallenc Josep M. Freixes va precedir Josep Gomis en la presidència del Consell Social entre 1995 i 2002, i abans, el primer president del llavors Consell Econòmic de la URV va ser Francesc Cabré, pre-sident de la Cambra de Comerç de Reus.
L’empresari Àngel Cunillera relleva Josep Gomis
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
UR
V A
FO
NS
19
El Consell Social col.labora amb
els òrgans de govern de la URV
EL GOVERN DE LA GENERALITAT NOMENA NOU PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL
Els objectius socials de la UniversitatEntre les funcions del Consell Social destaca la de col·laborar amb els òrgans de govern de la Universitat per definir els criteris i objectius estratègics d’actuació, el mapa d’ensenyaments, l’ordenació de centres d’ensenyament i d’instituts de recerca i l’avaluació de la qualitat. Alhora, ha de promocionar la Univer-sitat i les relacions amb altres entitats, institucions i universitats, en especial buscant la participació social en el finançament de la Universitat i la col·laboració i inversió de les empreses en la recerca. El Consell Social també intervé en la planificació econòmica, participa en la definició de la política de personal i té la missió d’impulsar accions per facilitar als estudiants l’accés i permanència a la Universitat, així com la formació complemen-tària i la inserció laboral.
20
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
CA
MP
US
X Simposi d’Economia de l’Esport
Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.es a/e: [email protected]
La Facultat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials va celebrar els dies 2, 3 i 4 de març la
desena edició del Simposi anual organitzat pel Departament d’Economia, que enguany ana-litzava l’economia de l’esport.
FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS
S’hi van tractar la incidència econòmica, els salaris, la productivitat en l’esport professional o l’eficiència i el valor dels futbolistes, entre altres temes, amb la intervenció presidents de clubs esportius.
Els conferenciants van ser professors de les universitats Pompeu Fabra, Oviedo, Valèn-cia i Màlaga. També van participar en una taula rodona Josep M. Andreu, president del Club Gimnàstic de Tarragona; Joan Sabater, president del Reus Deportiu; Josep Campamà, president del Club Bàsquet Valls, i Xavier Faus, vocal d’economia del Futbol Club Barcelona. Estava moderada per Xavier Bosch, director del programa esportiu Cafè Baviera de RAC1.El Simposi va comptar amb el suport de la Caixa.
Lliurats el premi Jaume Ciurana i els Premis de Secundària d’Enologia
Av. Ramón y Cajal, 70 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 00 00 http://www.urv.es/centres/enologia a/e: [email protected]
El premi Jaume Ciu-rana, que atorga l’empresa Rius i Rius, ha estat per a Miquel
Palau, alumne de la Facul-tat d’Enologia. Laura Aivar, Susanna Eva Piró, de l’IES Salou, i Marina Sirisi, de l’IES Berenguer d’Entença de l’Hospitalet de l’Infant, han guanyat el premi de recerca de secundària, especiali-tat agroalimentària; Mercè Mestre, de l’IES Joan Guinjoan de Riudoms, ha guanyat el d’especialitat vitivinícola. Els guardons es van lliurar el 28 de maig.
FACULTAT D’ENOLOGIA
El premi Jaume Ciurana, que porta el nom del qui va ser un gran enòleg català, ha arribat a la quarta edició de la mà de l’empresa esmen-tada, col·laboradora de la Facultat d’Enologia. Consis-
teix en un ajut econòmic de 3.000 euros i és obert tots els alumnes de la llicenciatura d’Enologia que s’hagin matri-culat durant el curs 2002-03 i acabin la llicenciatura l’any que es concedeix el premi.
20
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
CA
MP
US
21
Preparació per a la convergència amb el postgrau europeu
Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.es a/e: [email protected]
L’ETSE treballa per afrontar els reptes del futur espai europeu d’educació superior i els
canvis en les titulacions.
La de grau serà la primera que aconseguirà l’estudiant universi-tari, tindrà caràcter generalista i el
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
capacitarà per a l’exercici pro-fessional. La de postgrau tindrà un objectiu d’especialització, ja sigui professionalitzadora o orientada a la recerca. En l’àmbit de les titulacions de grau, l’ETSE continuarà oferint graus en informàtica, tele-comunicacions i enginyeria
industrial elèctrica i electrò-nica. Pel que fa al postgrau, l’ETSE està iniciant el disseny de les futures titulacions que oferirà en l’àmbit de les tec-nologies de la informació i de les comunicacions. L’objectiu és aconseguir postgraus amb un doble caràcter profes-sionalitzador i científic. Els postgraus que es perfilen tenen una forta relació amb les àrees d’excel·lència dels grups de recerca de l’ETSE: seguretat informàtica, sistemes intel·ligents, automàtica i elec-trònica industrial i microsis-temes electrònics.
Presentat el llibre Integrated Life-Cycle and Risk Assesment for Industrial Processes
Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.es a/e: [email protected]
Un equip de profes-sors i investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria
Química ha publicat amb Lewis Publishers el llibre Integrated Life-Cycle and Risk Assesment for Industrial Processes als EUA. Es tracta d’una combinació inno-
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA
vadora d’eines per analitzar el medi ambient i els processos industrials.
L’obra, publicada per una de les més prestigioses editorials tècniques nord-americanes, és interessant per als professio-nals del món de l’enginyeria i
també per als estudiants.L’equip de professors i investi-gadors està format per Guido Sonnemann, Marta Schuh-macher i Francesc Castells. El llibre es basa en la tesi euro-pea de Guido Sonnemann, “Estimació del dany ambiental en cadenes de processos industrials: desenvolupament metodològic amb una aplica-ció a la incineració de residus i una consideració especial de la salut humana”, llegida a l’ETSEQ a l’abril del 2002, i ha obtingut els elogis de l’Agència del Medi Ambient dels Estats Units.
22 23
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
CA
MP
US
Fer front a accidents, catàstrofes i sinistres
Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.es/centres/infermeria a/e: [email protected]
El llibre Viure amb risc, de la professora Rosa Queralt del Departa-ment d’Infermeria, es va
presentar al mes d’abril passat en el marc de la Diada de Sant
ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA
Jordi. L’ha publicat Arola Editors dins la col·lecció de Biblioteca de Recerca.
El contingut correspon a una part de la seva tesi doctoral,
titulada també “Viure amb risc: preparació de la pobla-ció per fer front a accidents majors, catàstrofes, sinistres i calamitats”. És un estudi sobre les conseqüències de l’explosió a Enpetrol el 12 de juny de1987, que va generar una de les situacions de crisi més importants viscuda a les comarques de Tarragona.Actualment Rosa Queralt imparteix docència de l’assignatura d’Infermeria Comunitària i és especialista en salut laboral, àrea que treballa des del sindicat Comissions Obreres
Quinzè aniversari del grup de recerca GREC
Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.es/lletres/ a/e: [email protected]
El grup de recerca interdisciplinari Grup, Raça, Gènere i Classe (GREC) de la URV ha
celebrat el quinzè aniversari amb una conferència de Montserrat Comas d’Argemir, presidenta de l’Observatori contra la Violèn-cia Domèstica i de Gènere, i la
FACULTAT DE LLETRES
presentació de nous cursos de formació.
Aquest grup va néixer el curs 1989-1990, per iniciativa de sis professores de la Facultat de Lletres. Actualment compta amb especialistes d’altres disciplines (Història de l’Art,
Arquitectura, Dret, Empresa-rials, Pedagogia, Psicologia, Infermeria i Medicina).Forma part de més de 12 grups de treball i xarxes d’estudis; ha treballat en més de 24 projectes d’investigació i ha redactat més de 14 publi-cacions.En l’acte acadèmic es van presentar un curs de postgrau d’especialista universitari en Gènere i Diversitat Cultural, el primer a Catalunya i a l’Estat espanyol, i un d’extensió universitària titulat Pensar per Actuar en contra de la Violèn-cia de Gènere.
22 23
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
CA
MP
US
Lliurament d’orles de la llicenciatura en Medicina
C/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, Campus Vapor NouTel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.es/centres/fmcs/index.html a/e: [email protected]
69 joves de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV van celebrar el passat
13 de maig el final dels estudis amb l’acte de les orles al Teatre Fortuny. Els va apadrinar l’Institut Universitari Psiquiàtric
FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT
Pere Mata, representat pel professor Antoni Labad.
En l’acte van intervenir el professor responsable de l’ensenyament de Medicina, Antoni Castro; el degà de la Facultat de Medicina i
Ciències de la Salut, Rodrigo Miralles; el director mèdic de l’Hospital Universitari Institut Psiquiàtric Pere Mata i professor Antoni Labad; l’alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez, i el rector de la URV, Lluís Arola. Per part dels alumnes, van prendre la paraula Noemí Guillermo, Laia Guàrdia, Irene Pascual, Àlex Pérez i Jordi Jiménez. Els alumnes que han acabat els estudis van recollir la banda i el diploma corres-ponent i posteriorment es va celebrar un sopar a la mateixa Facultat.
El llibre Entrenadores deportivos: la clave del éxito
Ctra. de Valls, s/n – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.es a/e: [email protected]
La professora Carme Pérez és autora del llibre Entrenadores deportivos: la clave
del éxito, que analitza onze especialistes de futbol (Radomir Antic, José Anto-nio Camacho, Johan Cruyff, Jorge Valdano i Víctor Fer-nández), tenis (Eduard Osta, José Perlas i Gabriel Urpí) i atletisme (Gregorio Rojo, Josep Marín i Albert Batalla).
La presentació pública de l’obra la va fer el periodista Tomàs Guasch, subdirector del diari As. L’ha publicat
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA
Wanceulen Editorial Deportiva S.L. (Sevilla). Carme Pérez és membre del Departament de
Pedagogía, doctora en Psicologia i llicenciada en Educació Física i Esports.
24 25
II Setmana de Turisme
C/ Sant Pere, 25 – 43480 Vila-seca, Campus Vila-secaTel.: 977 39 57 09 http://www.euto.urv.es a/e: [email protected]
La II Setmana de Turisme es va celebrar entre els dies 22 i 26 de març. Es tracta d’un temps
ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI
d’intercanvi entre profes-sionals del sector, alumnat i professorat, i d’orientació.
En referència a l’Escola, es va fer difusió sobre l’organització del Pràcticum, les possibilitats de realitzar pràctiques a l’estranger, les beques i les oportunitats que ofereix la Borsa de Tre-ball. Es va comptar amb la presència de dotze gestors i directius d’organitzacions turístiques i empreses de lleure, que van explicar la seva experiència laboral i
van relatar els aspectes que més valoren, en cada cas, de les persones que han de contractar. La Setmana es va completar amb una taula rodona en què els mateixos estudiants van plantejar expectatives i compromisos respecte als projectes de futur de l’Escola, especialment tenint en compte el proper trasllat del centre a l’edifici definitiu i l’organització de noves activitats a partir que el curs vinent es completi el cicle de tres anys de la diplomatura.
Homenatge a Josep Miquel Prats amb unes jornades sobre la reforma penal del 2003
Av. de Catalunya, 35 – 43002 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.es a/e: [email protected]
L’Àrea de Dret Penal i la Facultat de Ciències Jurídiques van orga-nitzar els dies 24, 25 i
26 de març unes jornades en homenatge al professor Josep Miquel Prats Canut, catedràtic de Dret Penal i exdegà de la Facultat de Ciències Jurídiques.
Les jornades s’iniciaren amb un emotiu acte d’homenatge en què alumnes, companys de facultat, deixebles, antics degans i amics van destacar el seu perfil personal i professio-nal. Durant les sessions, que van comptar amb la partici-
FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES
pació de més de quaranta catedràtics i professors de Dret Penal de l’Estat espanyol i italià, es van sotmetre a estudi les noves i polèmiques reformes penals aprovades al llarg del 2003. Al marge de rebre
una crítica generalitzada i aconsellar-ne la derogació, es va considerar impres-cindible sotmetre-les a una revisió tècnica sense la qual l’entrada en vigor el proper octubre plantejarà greus problemes d’aplicació.
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
CA
MP
US
CED
IDA
PER
: IT
INER
E, G
UIE
S D
E TA
RR
AGO
NA
24 25
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
CA
MP
US
Joan Josep Carvajal, guardonat amb una beca Fulbright
Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.quimica.urv.es a/e: [email protected]
L’investigador Joan Josep Carvajal, del grup de recerca de Física i Cristal·lografia de Mate-
rials de la URV, és una de les dinou persones de l’Estat espan-yol que ha obtingut la beca
FACULTAT DE QUÍMICA
postdoctoral Fulbrigt que el permetrà investigar dos anys sobre nous semicon-ductors que transformaran les tecnologies electròniques a la Universitat Estatal de Nova York.
El principal objectiu és desenvolupar una nova tecnologia de cost reduït amb un impacte social molt important en les àrees de la informació, el tractament d’aliments, la detecció de bioagents i el control de reaccions químiques, així com en la fabricació de sistemes d’alta potència i alta fre-qüència per a la propera generació d’aparells de comunicació sense fils i aplicacions radar.El programa de beques du el nom del senador dels EUA J. William Fulbright, i és el més prestigiós del Govern nord-americà en col·laboració amb els d’altres països.
26 27
Portes obertes als centres de la URV Més de 600 futurs alumnes van visitar el 5 de març els sis campus i els onze centres de la URV en una nova edició de la Jornada de Portes Obertes que els va oferir informació sobre els 50 ensenyaments per al curs 2004-05 i l’oportunitat de preguntar i aclarir dubtes.
Els joves assistents, 632 alumnes de secundària, acompanyats de familiars i amics, també van conèixer de prop també les instal·lacions universitàries, els aularis, les biblioteques i els laboratoris.
Dia a diaRECULL DE NOTÍCIES
Dia: 5Mes: marçURV
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ D
IA A
DIA
200 investigadors en contra de la recerca militar
La URV va suspendre les classes per l’11 M Dol pels atemptats de Madrid
Dia: 11Mes: marçURV
Contra la recerca militar La URV va lliurar a la Fundació per la Pau les primeres 200 declaracions en què els investigadors rebutjaven la recerca militar. L’acte va tenir lloc dijous, 18 de març al Paranimf i el rector, Lluís Arola, va presentar formalment el compromís d’investigadors de la URV per no fer recerca amb finalitats militars a Fancesc Sabater, de la Fundació per la Pau, promotora de la campanya.
L’article 125 de l’Estatut de la URV, de 26 d’agost de 2003, ja disposa que “en el si de la Universitat Rovira i Virgili no es pot dur a terme cap investigació que s’orienti a produir o desen-volupar armament convencional, nuclear, químic o biològic”. La campanya està oberta i es pot seguir a través de la web http://www.urv.es/urvs/marcos.htm.
Dia: 18Mes: marçURV
La URV va suspendre les classes els dies 11 i 12 de març com a resposta solidària als atemptats de Madrid.El Consell de Direcció va emetre un comunicat en què expressava el sentir de la comunitat universitària, el condol als familiars de les víctimes i la condemna del terrorisme. El divendres 12 va tenir lloc una concentració silenciosa de cinc minuts davant de les portes de les facultats de Lletres i Química.
L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), la xarxa Institut Joan Lluís Vives i la Conferència de Rectors de las Universitats Espanyo-les es van pronunciar públicament contra l’atemptat de Madrid. Es pot accedir als textos a http://www.urv.es/home/comunicats.htm.
26 27
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ D
IA A
DIA
Josep Manel Ricart, nou degà de la Facultat
de Química
La URV es promociona a Barcelona, Valls, Tortosa i Cambrils
Canvi de degà a QuímicaDia: 24Mes: marçFacultat de Química
Al Saló de l’Ensenyament de Barcelona Dia: 24
Mes: marçURV
Promoció a Valls, Tortosa i CambrilsLa URV, la universitat pública de les comarques de Tarragona, va promocionar la seva oferta formativa per al curs 2004-05 amb un estand a l’Espai de l’Estudiant de Valls els dies 15, 16 i 17 d’abril. L’any vinent s’incorpora la llicenciatura en Periodisme, de segon cicle, com a nova opció acadèmica.
La URV també ha estat present també a la fira multisectorial ExpoEbre de Tortosa a finals del mes d’abril, i ho estarà a la Fira de Cambrils per primer cop, al juny.
Dia: 15Mes: abrilURV
El professor Josep Manel Ricart ha estat escollit nou degà de la Facultat de Química i succeeix en el càrrec Francesc Borrull, que ha complert dos mandats. L’acompanyen en l’equip la professora Aurora Ruiz, com a vicedegana; el professor Joan Carles Ronda, com a secretari, i les responsables d’ensenyament Pilar Callao, de la llicenciatura en Química, i Teresa Segués, de la llicencia-tura en Bioquímica.
Els reptes dels nous responsables són, essencialment, el trasllat al nou edifici, l’adequació dels ensenyaments que s’imparteixen a l’espai europeu d’educació superior, contrarestar la disminució d’alumnes que opten per titulacions científiques i la incorporació de titulacions.
La Universitat Rovira i Virgili va ser present al XV Saló de l’Ensenyament organitzat els dies 24, 25 i 26 de març al palau/pavelló 6 de la Fira de Barcelona. Des de l’estand s’informava dels trets que caracteritzen la Universitat, pública i mediterrània, i dels 50 ensenyaments i dels serveis que s’hi ofereixen.
La URV participa tradicionalment en aquesta plataforma d’orientació i informació per als estudiants que es troben en el moment de prendre una decisió sobre el seu futur acadèmic i professional.
28 29
Nou degà de la Facultat d’Enologia
Dia: 21Mes: abrilFacultat d’Enologia
Albert Palomar guanya el premi Dow 2004 L’empresa Dow Chemical ha concedit el premi Dow 2004 a Albert Palomar, estudiant de l’últim curs d’Enginyeria Química.
El premi ha arribat a la 26a edició i està dotat amb 6.000 € per fer un projecte i una placa commemorativa. Albert Palomar disposa d’una beca per cursar el Master’s Degree en Environmental Engineering de la Universitat de Bucknell (Pennsilvània), als EUA. En l’acta del jurat s’ha fet constar l’alt nivell dels quatre finalistes: Cristina Crespín, Marta Feliu, Mercè Miró i Montserrat Rovira.
DIA: 22MES. abrilETSEQ
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ D
IA A
DIA
El professor Fernando Zamora ha estat escollit nou degà de la Facultat d’Enologia. L’acompanyen en l’equip els professors Nicolás Rozès, Montse Nadal, Carme Güell i Olga Busto. Zamora substitueix en el càrrec el professor Josep Guasch.
L’aplicació del nou Estatut de la URV, el trasllat del centre al nou edifici del campus cientificotècnic de Sescelades i l’adaptació dels ensenyaments a la reforma de l’espai europeu són els grans temes d’aquest nou mandat de quatre anys.
28 29
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ D
IA A
DIA
El Claustre aprova el desplegament del Pla Estratègic de RecercaEl Claustre aprova les línies generals d’actuació sobre els ensenya-ments de postgrau i el desplegament del Pla Estratègic de Recerca.
El rector va destacar en el seu informe que en l’últim any s’ha experimentat un avanç significatiu en la docència, la recerca i la gestió. Els estudiants van intervenir sobre el pla aparcaments dels campus Centre i Sescelades aprovat pel Consell de Govern d’abril.
Dia: 20Mes: maig URV
Robert Huber, premi Nobel de Química 1988Dia: 24
Mes: maigURV
El Departament de Bioquímica i Biotecnologia va convidar Robert Huber, director de l’Institut de Recerca Max Planck de Munic i premi Nobel de Química 1988, a visitar la URV i pronunciar-hi la conferèn-cia titulada “Mecanismes de degradació de proteïnes”.
El professor Robert Huber és molt conegut per les aportacions del seu gran grup de recerca a la resolució de les estructures i funcionaments moleculars de molts tipus de proteïnes. El grup de genòmica evolutiva, que forma part del grup de recerca de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, pertany a la Xarxa de Genòmica de la Generalitat, al costat dels de la UAB.
30 31
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
GEN
T D
E C
ASA
Gent de CasaCOMPROMÍS MUTU
Del 24 al 26 de març van tenir lloc a la Facultat de Cièn-cies Jurídiques unes jornades d’homenatge al professor i exdegà Josep Miquel Prats, que va traspassar a l’agost i que ha deixat una empremta perdurable entre companys i alumnes. A les Jornades, centrades en la reforma de 2003 del Codi penal, quaranta catedràtics van analitzar les lleis penals legislades durant l’any passat.
Jornades d’homenatge al Dr. Josep Miquel Prats
Josep Miquel Prats, catedràtic de Dret Penal, va ser el segon degà de l’acabada de néixer Facultat de Ciències Jurídiques, després de Jaume Vernet, entre 1995 i el 2000. Entre molts altres fronts, va treballar activament en el trasllat del centre als nous edificis, va promoure l’especialització de la Facultat en dret del medi ambient i va intensificar les relacions de la Universitat amb la societat.Obrint les Jornades, el dimecres 24 de març es va fer la laudatio acadèmica en la seva memòria i com a homenatge. En l’acte van intervenir el seu mestre d’escola jurídica, Gonzalo Quintero Oliva-res (catedràtic de Dret Penal, UIB);
en nom dels companys d’escola jurídica; Fermín Morales, catedrà-tic de Dret Penal de la UAB; en nom dels professors companys de Facultat, Jaume Vernet, catedràtic de Dret Constitucional; en nom dels deixebles, la professora Carolina Morán; com a exalumne seu a la UB, Joan Laporta, advocat i president del Barça, a qui va fer classe; com a exalumne a la URV, Xavier Forcadell, de l’última pro-moció a qui va ensenyar Josep M. Prats, i en nom dels degans de la Universitat que van coincidir amb ell quan ocupava aquest càrrec, Joana Zaragoza, exdegana de la Facultat de Lletres.Per acabar l’acte, hi va haver un concert de duet de violoncel i piano. Rodolfo Zanni i Toni Olaf Sabater van interpretar obres de Txaikovski, Piazzolla i Mompou. El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, i l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, van assistir a l’obertura de les Jornades, que van aplegar durant els tres dies més de 300 persones. Les sessions es van convertir en el punt de trobada més important d’experts penals que estudien les lleis més recents. S’hi van inscriure estudiants (per a ells tenien el valor acadèmic de dos crèdits de lliure elecció), juris-tes de la zona i professors de les universitats catalanes i espanyoles.
30 31
COMPROMÍS MUTU
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ LA
GEN
T D
E C
ASA
Va ser un dels impulsors de la biblioteca de
la Facultat
Era un expert en Formació Laboral i en
Evaluació de Programes, Centres i Professors
Homenatge a Bonifacio Jiménez Organitzades pels alumnes de Mestres, Educació Social, Pedagogia i Psicopedagogia, es van dur a terme el passat mes de març les Jornades d’Educació “Educar en la diver-sitat”, que donaven continuïtat de les tradicionals que es feien per separat, en el cas de la Setmana de Pedagogia i d’Educació Social des de feia 28 anys. Però aquesta nova activitat servia també per retre homenatge al professor Bonifacio Jiménez, traspassat a l’estiu.
Les Jornades es van estructurar a dos nivells. D’una banda, les conferències i taules rodones, orientades als reptes plantejats per la diversitat cultural, amb participació de personalitats com el catedràtic Paco Jiménez (Universitat de Girona), l’escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, el president de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil, Valentí Gómez, i l’actriu i directora de cine Sílvia Munt. De l’altra, els tallers, disset de diferents cada dia, amb aplicacions pràctiques de tècniques, eines i conceptes peda-gògics diversos, dels escacs a la teràpia del riure, de la violència domèstica a la sexualitat, del massatge en nadons, al teatre, entre molts d’altres. Atesa la vinculació que tenia el
professor Bonifacio Jiménez amb tots aquests estudis, es va dur a terme com a cloenda de la Jornada un emotiu acte d’homenatge, ja que va traspassar l’estiu passat.Sebastián Rodríguez, catedràtic de MIDE de la UB, va pronunciar la conferència “Visión actual de la evaluación en educación: lo que no se escuchó pero sí se puede leer”, en la qual va transmetre la recerca que l’estimat catedràtic va fer sobre l’avaluació.La docència i recerca de Bonifacio Jiménez es va centrar ens els àmbits de la Formació Laboral: Professional i Ocupacional i en l’Evaluació de Programes, Centres i Professors. Havia participat en diversos màsters, post-graus i cursos de doctorat en universi-tats espanyoles i iberoamericanes.També es va inaugurar la nova aula d’estudi, que ja s’anomena Professor Bonifacio Jiménez. Aquesta aula, on poden treballar fins a 400 alumnes, és el resultat de la remodelació de l’antiga biblioteca del centre. Bonifa-cio Jiménez va ser un gran impulsor d’aquest equipament de la Facultat. Ara la biblioteca d’aquests estudiants és la comuna al campus Sescelades.Es va lliurar una placa comme-morativa a la família, la vídua Pilar Guillemat i els dos fills, David i Marta, i es va projectar un audiovisual sobre el seu perfil personal i professional. Finalment, els alumnes de tercer de la diplomatura de Mestre especialitat en Educació Musical van oferir un concert, interpretant una peça com-posta especialment per al professor Bonifacio Jiménez.
32
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
33
En el decurs de l’acte, Luis Navarro va pronunciar el que va anomenar “una classe atípica, l’última classe”, una brillant intervenció que va recordar l’inici de la Facultat a Tarragona als anys setanta, farcida d’història i de reflexions personals. El públic era format per molts antics alumnes, representants d’institucions, amics i membres de la Universitat.En l’homenatge el professor i amic de Luis Navarro, Carlos Martí-nez Shaw, catedràtic d’Història Moderna de la UNED, va pronun-
ciar una conferència sobre ell. Es van llegir nombroses adhesions a l’acte, com les dels departa-ments d’Història de la UB i de la Universitat de Navarra, les de molts particulars i d’entitats de les comarques de Tarragona. El rector, Lluís Arola, li va lliurar la Medalla de la Universitat, que rep tot el personal de la URV que es jubila en el decurs de la inauguració del curs següent.Luis Navarro, que deixa les aules amb 70 anys, va néixer al Marroc. Ha estat una de les tretze persones fundadores de la Facultat de Lletres, llavors extensió universitària de la Universitat de Barcelona, durant el curs 1971-72. Professor titular d’Història Moderna a la URV, es va llicen-ciar a la UB en Filosofia i Lletres secció d’Història, amb el premi extraordinari de llicenciatura i s’hi va doctorar cum laude. A banda de l’especialització en història moderna, en recerca s’ha centrat en demografia i població, el cadastre, les activitats por-tuàries, la fiscalitat i altres aspectes econòmics, les lleves militars, les companyies comercials i altres institucions econòmiques i l’Església, entre d’altres temes, sempre en l’àmbit del Camp de Tarragona. Ha dirigit 23 tesis de llicenciatura i 3 tesis doctorals. Ha publicat, individualment o en equip, al vol-tant de seixanta títols entre llibres, capítols de llibres, articles, comu-nicacions a congressos, textos de divulgació i pròlegs. Ha fet classe en programes de doctorat i ha impulsat seminaris de recerca, entre moltes altres activitats.
Homenatge al professor Luis Navarro L’Aula Magna de la Facultat de Lletres es va omplir de gom a gom el passat 21 de maig en un acte acadèmic d’homenatge al professor Luis Navarro i de reconeixement a la seva trajectòria acadèmica amb motiu de la jubilació.
Un dels fundadors de la Facultat de Lletres
32
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
33
34 35
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
PER
SON
ATG
E
La investigació no és un luxe
“L’any passat vaig rebre el
reconeixement com a profes-
sora distingida de la Generali-tat i de la URV i això m’ha fet
molt feliç, però el millor premi és trobar-te un
alumne que ha aconseguit el
seu objectiu”
Carmen Claver
Carmen Claver (Huesca, 1952) és catedràtica de Química Inorgànica de la URV i llicenciada i doctorada en Química per la Universitat de Saragossa. Imparteix docència en l’àrea de Química Inorgànica i ha centrat la seva investi-gació en el camp de la catàlisi homogènia. Va ser vicerectora d’Investigació i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili del 1994 al 1995 i vicerectora de Recerca de 1995 a 1997. En l’àmbit de la recerca ha estat des de 1987 investigadora principal de 25 projectes amb estades a França, Itàlia i als Estats Units i actualment forma part de projectes llatinoamericans i europeus. Ha dirigit 14 tesis i ha pronunciat prop de 30 conferències. És autora i coautora de més de 155 articles i de 4 patents. Per la seva trajectòria docent i de promoció de la recerca, l’any 2003 va rebre el reconeixement de pro-fessora distingida per la Generalitat de Catalunya i també per la Universitat Rovira i Virgili.
ENTREVISTA AMB CARMEN CLAVER
34 35
Carmen Claver, catedràtica de Química Inorgànica de la URV, cap del grup de recerca en Organometàl·lics i Catàlisi Homogènia, i professora distingida per la Generalitat l’any 2003, considera que el gran repte de la ciència és contribuir al desenvolupament sostenible. Per aconseguir-ho reclama millor finança-ment de les administracions públiques i més implicació de les empreses amb les universitats. Creu que cal donar a la ciència la importància que realment té perquè no és un luxe.
Què la va decidir a estudiar Química?Crec que el fet de ser de Saviñánigo (Huesca), una ciutat eminentment industrial. El meu pare es químic i era director d’una fàbrica i jo he viscut sempre al costat d’una indústria. La meva idea era treballar al sector però la tesina em va introduir en el món de la investigació i el meu pare em va fer costat. Un cop acabada va sortir la possibilitat de venir a la universitat a Tarragona, tot i tenir una opció en un institut de secundària de Saragossa.
Com recorda la seva carrera universitària i com veu els estudiants d’ara?Dels anys de Saragossa recordo que érem molt joves, que treballàvem molt en equip i que les dificultats obligaven a un esforç constant. Ara és molt més fàcil per als estudiants. A la nostra època estudiar era excepcional, gairebé un privilegi. Els actuals plans d’estudis potser afavoreixen més el treball individual que no pas en equip, però no es pot generalitzar.
La seva especialitat és la catàlisi homogè-nia. De què estem parlant?Moltes reaccions químiques no es produirien o ho farien molt lentament si no hi hagués un catalitzador. L’avantatge de la catàlisi homogènia és que es realitza en condicions energètiques (pressió i temperatura) més suaus i permet processos més selectius per obte-nir únicament el producte desitjat. Evita la contaminació i afavoreix el que ara s’anomena desenvolupament sostenible.
Quin és el paper de la URV en l’àmbit de la química i com influeix la proximitat d’una gran zona industrial?Només cal fer un tomb pel polígon de Tarra-gona per comprovar l’elevat nombre de titulats nostres que hi treballen. L’any passat vaig rebre el reconeixement com a professora
distingida de la Generalitat i de la URV i això m’ha fet molt feliç, però el millor premi és trobar-te un alumne que ha aconseguit el seu objectiu. Pel que fa a la recerca, tots els grups d’investigació de la Facultat estan consolidats. La Química de la URV és reconeguda en l’àmbit europeu, amb moltes publicacions en revistes de difusió mundial i l’organització de congressos internacionals.
Com veu el futur de la química i quina pot ser la incidència de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)?L’ICIQ és un catalitzador perquè generarà sinergies i tindrem més recursos i visibilitat. L’avanç de la ciència exigeix projectes inter-disciplinaris. Tenim una bona base de joves investigadors però el futur passa per millorar el finançament públic i la relació amb la indús-tria, que està per sota d’altres països. També em preocupen els doctorands, que tenen molt poques beques i mal remunerades.
Per què les administracions públiques no aposten més per la recerca?La ciència no té un reconeixement social i els polítics pensen que no els donarà vots. Aquesta situació ens ha portat a sortir als mitjans de comunicació per reclamar millores, i fins i tot a França s’han manifestat pel carrer. S’han desviat recursos a la investigació militar, s’han endarrerit moltes convocatòries, tot i que esperem que a partir d’ara se’ns tingui més en compte. Només cal que donin a la ciència la importància que realment té. No és un luxe si un país es vol desenvolupar.
A què atribueix el rebuig que encara provoca la química en alguns sectors de la societat?Als químics ens costa entendre que tingui tan mala premsa quan és la ciència que més contribueix a la millora de la qualitat de vida que vol la societat (fàrmacs, fibres sintètiques, combustibles més nets, nous materials de construcció...). Paguem els efectes negatius del desenvolupament ràpid i abusiu centrat en el benefici econòmic, i és lògic que es vegi més el que embruta, el que contamina. S’ha de conciliar el creixement amb la qualitat de vida. Això comença per millorar la for-mació en l’ensenyament secundari explicant que la ciència és necessària per millorar els processos. Als doctors els ha de contractar la indústria perquè aquesta pugui innovar, i això també pot ajudar a evitar la deslocalització de les empreses.
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ EL
PER
SON
ATG
E
La investigació no és un luxeENTREVISTA AMB CARMEN CLAVER
Rev
ista
de
la u
nive
rsita
t púb
lica
de T
arra
gona
/ A
NÀ
LISI
3
la contraportadaLA CORAL DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
El seu repertori inclou obres a capella d’autors del segle xvi fins a composicions escrites al segle xx, i també moltes de les grans obres escrites per a cor, orquestra i solistes. Ha realitzat dues col·laboracions
a l’Auditori Nacional de Catalunya, amb l’Orquestra Simfò-nica de Barcelona i Nacional de Catalunya: La Creació, de F.J. Haydn, i la Vuitena simfonia de G. Mahler. L’any 1996 va guanyar el primer premi al concurs internacional de cors universitaris que es va realitzar a Pardubice (Txèquia). També va aconseguir el primer premi al concurs nacional de Ejea de los Caballeros a l’abril del 2000.
La Coral de la Universitat Rovira i Virgili va ser fun-dada l’any 1991 per la directora actual, Montserrat Ríos. Hi canten unes cinquanta persones, la majoria de les quals són estudiants universitaris que tenen una sòlida formació musical. El treball seriós i cons-tant que realitza la Coral de la URV li ha donat un gran prestigi en el món coral universitari.
Les veus de la URV
