1

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

Número3

Revista de la IAC - Intersindical Alternativa de Catalunyalaiac

La laïcitat, un element imprescindible per a la convivència democràtica

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

Moviments alternatius: participació contra repressió

El control del capital en el Pla de Pensions de la Generalitatde Catalunya

2

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

SUMARI

laiac Dipòsit Legal L-1369-2006Núm. 3, maig de 2008Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Josep Lluís Mataix, Ramon SernaMuntatge: Joan Daunis. Correcció: Arcadi Figueras.

En aquest tercer número dela revista de la IAC, elsarticles sobre societat laica icontra la repressió sindical(només cal fer una volta pelVallès Occidental) ensrecorden la necessitat deseguir defensant la llibertatde pensament i d’idees. Elsarticles sobre la participacióde la ciutadania en l’àmbitsanitari i sobre les vies deprivatització del’ensenyament i de lespensions, són un exemplede que cal seguir defensantels serveis públics, dignes iper a tothom.

Enmig de les dificultats, lalluita d’alguns i lespractiques assembleàriesen el món laboral d’altresens proposen quereprenguem les regnes delnostre futur i que seguimdefensant, malgrat tot, elsvalors de viure i l’obligacióde governar de manerasolidària.

La laïcitat, un element impres-cindible per a la convivènciademocràtica. Pàg. 4

El debat d’una llei que obre lavia a la privatització del’ensenyament públic Pàg. 9

Criminalització del sindicalismealternatiu. Pàg. 12

La lluita de Frape-Behr. Pàg. 13

Repressió sindical al’Ajuntament de Badia delVallès. Pàg. 16

Una mostra de sindicalisme ver-tical en el comitè d’empresa delPAS de la UPC. Pàg. 18

La selecció de la representacióciutadana en l'àmbit de la salut. Pàg. 19

El control del Pla de Pensionsde la Generalitat de Catalunya. Pàg. 20

INTERSINDICALALTERNATIVA DE CATALUNYA

Federaciódesindicatsd'estalvii serveisfinancers

Intersindical Alternativade Catalunya

IAC

www.iac.cat/

3

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

EDITORIAL

3

Partits majoritaris, sindicats "més representatius"... diluïts en una maquinària queels fa perdre de vista allò que els va legitimar en els seus orígens. Partits majoritaris,sindicats "més representatius" que justifiquen en aquestes majories la seva miopiadavant de la realitat. Un exèrcit de professionals de la política i del sindicalisme,l’únic objectiu dels quals és perpetuar-se en els llocs còmodes i econòmicamentben assortits que els dóna l’altra cop justificadora majoria. Mitjans de comunicacióque els perpetuen...

Al front d’això, moviments socials alternatius, sindicats sense amo polític inormalment sense diners, associacions de persones que no combreguem ambaquestes majories i que no tenim cap deutor que no siguem nosaltres mateixos...intentem fer-nos escoltar. El Fòrum Social Català ha estat un èxit i les iniciativesdels diferents grups cada cop més imaginatives i contundents. Gent de principis,gent d’idees... cal parlar-ne molt.

Els mecanismes de participació de la ciutadania en els afers públics són quasisempre pur maquillatge. Tot i així, veureu en aquesta revista que encara hi hamaneres d’obviar allò que ens imposen i com treballar segons aquests principisés molt més enriquidor i eficaç que sotmetre’s a allò que s’espera de nosaltres: laforma d’encarar el conflicte de Frape Behr ha estat un exemple per a tothom quel’hem seguit.

I davant d’això, altre cop la repressió i molts moviments i organitzacions quecerquem o sentim la necessitat de crear alternatives al sistema i eines per defensar-nos de les agressions del capitalisme. Paral·lelament, des de les nostresorganitzacions oferim un model de participació i de funcionament assembleari,que tendeix a la autogestió, construint respostes i alternatives reals als problemesque es generen en la societat.

Tothom plegat, estem creant un teixit que comença a consolidar-se a nivell labo-ral, polític, econòmic i social, mitjançant organitzacions sindicals, cooperativesde treball, moviments socials i candidatures alternatives.

Estem proposant un model organitzatiu amb estructures horitzontals en les queles decisions les prenen les persones que les integren, creant així un funcionamentassembleari totalment oposat a l’estructura piramidal de les grans empreses,partits polítics i sindicats majoritaris, que no estan disposats a perdre les sevesquotes de poder ni les seves posicions de classe dominant sobre la resta de lasocietat.

Cada barri, cada empresa, cada objectiu pendent i els nous que ens arribaran,són un nou repte per fer valer i fer extensiva una nova manera d’ocupar-nos delsnostres assumptes. En aquest camí, la IAC seguirà fent la seva contribució.

4

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

Dissortadament els models socials ques’estan imposant, aquí i arreu del món, nosón models que afavoreixen la convivència ila democràcia: la por, les diferènciesreligioses i els fonamentalismes de totamena és el que es promou amb un interèspoc honest; si més no amb un interès moltparticular. Es vol imposar un pensamentúnic basat en l’esperit mercantilista on totha d’estar ubicat en el mercat del bé i delconsum i només es procura eldesenvolupament econòmic sense límit.Aquest model pressuposa buidar els valorssocials del grup humà i, en aquest sentit, nodubta en promoure el fet religiós per al seuinterès, tal com podem veure en elsconflictes que els grans mitjans decomunicació anomenen conflictes religio-sos, terrorisme islàmic, etc, però que, a poca poc, l’opinió pública hi descobreix elsverdaders motius i interessos d’aquestmodel social.

Sortosament hi ha un altre camí, una altrapossibilitat d’orientar la societat i incidir enels privilegis i les desigualtats, en lesinstitucions i els diners públics, en la sanitat,en l’educació, en els mitjans decomunicació, en la vida social, etc. I és inci-dir en uns criteris que puguin revertir latendència actual, i aquests criteris són elscriteris defensats des de la laïcitat.

La laïcitat ens proposa i orienta cap al res-pecte de totes les idees, incloses lesreligioses, en l’exercici del poder polític,

administratiu o educatiu i n’excloul’hegemonia imposada des de qualsevold’elles.

La laïcitat afavoreix la convivència en el plade la igualtat entre totes les possiblesopcions espirituals, sense oposar-se a cap irespectant-les totes. Es tracta de crear unmarc de convivència en la diversitat, en unasocietat cada cop més plural en què lesdiferents religions i les creences espirituals ifilosòfiques han de poder desenvolupar-seen el respecte igualitari dels drets de totesles persones. La laïcitat és la garantia dediàleg i d’intercanvi pacífic i fecund entre lespersones i les idees. Marc de convivènciaque, juntament amb la justícia social ieconòmica, és garantia de pau civil enl’espai públic, casa comuna de totes i totsels ciutadans. La laïcitat respecta, i per tantgaranteix, el coneixement del fet religiós i elsitua en l’àmbit de les ciències socials i lahistòria de la cultura. La formació religiosas’ha d’entendre com un assumpte quepertany a l’estrica esfera privada delsindividus i a la relació que aquests vulguinmantenir amb les seves respectivescomunitats de creença. La laïcitat no vol serni una religió més, ni una opció materialista,però tampoc no ha de confondre’s amb lamera aconfessionalitat o neutralitat. Lalaïcitat constitueix una ètica civil,universalista i independent de qualsevolconfessió o ideologia. La reducció de lalaïcitat a un marc polític neutral decoexistència entre les religions converteix

La laïcitat, un element imprescindibleper a la convivència democràtica

Document de debat

La convivència i la democràcia són dos dels trets més valorats per la societat a l’horade definir-se a si mateixa. Convivència i democràcia impliquen, en més o menys mesu-ra, l’absència de conflictes greus i la presència de justícia. De totes maneres laconstrucció i el manteniment d’aquests trets ha de fer-se amb un model social que aixòho faci possible. Un model social que garanteixi el diàleg i l’intercanvi pacífic i fecundentre les persones i les idees i que juntament amb la justícia social i econòmica,garanteixi la pau civil en l’espai públic, que és l’espai de tota la ciutadania. És, per tant,un model que ha de tenir com a principis bàsics el respecte i la igualtat.

5

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3en impossible l’objectiu de garantir lacoexistència harmònica. Per a aquestacoexistència cal un activisme laic queprodueixi una relativització parcial del valorque cada confessió religiosa atorga elsseus costums, regles morals i creences, detal manera que unes confessions deixinmarge a les altres. Aquest és el veritablesentit del dret a l’espai públic, que no és unlloc buit, d’anomia, sinó que ha de configu-rar-se mitjançant un sistema públic devalors que garanteixi la llibertat depensament i el pluralisme, conciliable ambels principals valors ètics i espirituals de lesdiferents cultures i religions. Aquestagarantia només es pot concebre en la me-sura en què els diferents valors culturals ireligiosos hagin acceptat disminuirraonablement la seva intensitat per noxocar violentament amb els valors de lesaltres opcions religioses i filosòfiques.

El camí a seguir en la construcció de lanostra democràcia haurà de fer-se endiferents àmbits i, com hem esmentatanteriorment, caldrà incidir en els privilegis iles desigualtats, en les institucions, en elsdiners públics, en els mitjans de

comunicació, en la vida social, en la sanitati en l’educació.

Els privilegis no permeten l’avenç delconjunt de la població. En aquest sentit capgovern podria mantenir el règimconcordatari de l’església catòlica romana,que s’hauria de regir pels convenisordinaris que tenen les altres confessions,sense el privilegi de la seva regulació peldret internacional. Entenem quel’aconfessionalitat de l’estat ho exigeix i quel’esment de l’església catòlica en laConstitució no obliga al manteniment del’estatut concordatari. Els poders públicshan de garantir els drets. Des de la laïcitatsempre s’ha defensat la llibertat religiosa ide consciència, però el lloc per fer-ho sónels recintes de culte de qualsevolconfessió. S’ha d’anul·lar el Registre Oficiald’Institucions Religioses i que totes estiguinen el Registre General d’Associacions delMinisteri de l’Interior, per tal com lesorganitzacions religioses siguinconsiderades en peu d’igualtat amb la restad’organitzacions civils i sotmeses al dretcomú. De la mateixa manera cap religió had’estar exempta de la tributació d’impostos

6

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3sobre la renda, sobre societats i l’IVA tal icom s’estableix en el concordat.

Les institucions públiques han derepresentar el conjunt de la ciutadania. Lalegitimitat de la monarquia neix de laConstitució de 1978 i no de la tradició de la“monarquia catòlica”. Les cerimònies reials

han d’efectuar-se primordialment en seucivil, sense perjudici que també puguincommemorar-se –a efectes privats, comper qualsevol altra persona- conforme a unritu religiós. L’exèrcit i la resta de les forcesarmades pertanyen a l’estat i l’estat ésaconfessional. La religió no ha de barrejar-se amb l’exèrcit de manera oficial, i s’hauriade suprimir el vicariat general castrense i lacelebració de ritus religiosos com a part del’activitat militar oficial. En la vida ordinàriade les forces armades els soldats sónciutadans com els altres que poden acudirals centres de culte de la seva preferència.

En moltes inauguracions oficials es con-templa el protagonisme d’una solaconfessió religiosa, la catòlica. Semblaevident que perviuen tics del passat, enquè l’església catòlica tenia caràcter esta-tal. Ara no és així i caldria canviar el criteri.La tradició o el costum no poden ser, aaquests efectes, font de dret i prevaler perdamunt de la democràcia ciutadana.

És insostenible la disjuntiva entre jurardavant la Bíblia o prometre davant laConstitució que sembla dividir la ciutadania,almenys, en dos grups: els creients i els nocreients (circumstància que a més solenrecollir els mitjans de comunicació). Tots elscàrrecs públics es deuen a la Constitució ia l’ordenament jurídic, i la presa depossessió ha de fer-se, a tot estirar, davantels símbols de l’estat i no, davant els d’unareligió.

Cap persona, sota cap concepte, no ha deveure’s mai, en cap cas, obligada a decla-rar públicament sobre les seves creences osobre l’absència de les mateixes. Aixòs’hauria de reflectir en tota mena dedocumentació civil, militar, escolar, adminis-trativa o de qualsevol altre tipus i moltespecialment en la documentació fiscal(declaració de l’IRPF).

En les manifestacions religioses públiquesno pot ser admissible la participació delscossos i forces de seguretat o de les forcesarmades, ni de qualsevol representant del’estat: central, autonòmic o municipal enexercici de les seves funcions.

Els diners públics no han d’afavorirsectors privats. Sobre l’ensenyament supe-rior, en què l’oferta pública de qualitat potabastar el conjunt de les necessitats socialsi educatives no es pot justificar elmanteniment o la subvenció pública aorganitzacions religioses. La formació delsseus quadres és un afer intern de lesreligions. Igualment quan l’estat vol con-servar el patrimoni d’una entitatconfessional determinada aquestesinversions han de revertir en el patrimonicultural públic i no romandre en mansprivades. Cal, com a mesura prèvia, que noes concedeixi cap subvenció d’aquestamena a cap propietari sense un convenid’ús compartit.

Els mitjans de comunicació del’estat no haurien de posar-se al serveide religions, ni d’una ni de cap, per tal demantenir els criteris d’aconfessionalitat quedetermina la Constitució. Per tant és precíssuprimir tots els espais confessionals dequalsevol religió dels mitjans decomunicació públics, o dels privats querebin subvencions o estiguin finançats ambfons públics.

En el dia a dia de la vida social podemdir que caldria establir un únic matrimonicivil i que els fidels de cada religió, si aixího desitgen, contreguin, a més, núpcies,en el seu temple. El matrimoni civil s’ha

7

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3de celebrar en el respectiu ajuntament, oen aquells espais municipals que méss’adeqüin a aquest objectiu. Cal garantir eldret ciutadà de deixar de constar en unadeterminada institució religiosa (apostasia)amb un document de reconeixement lliurede la voluntat per part de la personainteressada. Cal facilitar, per part de lesautoritats públiques, el dret a una mort dig-na (eutanàsia) quan aquesta sigui l’opciólliurement i conscientment escollida pelsciutadans. Cal un servei de registre docu-mental de testaments vitals per alsinteressats, amics i famílies, en el casd’arribar a una situació no desitjada.L’avortament ha de ser, necessàriament, el

darrer acte per evitar un embaràs nodesitjat. Finalment no hi ha d’haver capimpediment a la lliure voluntat de la mare al’avortament que no es recolzi enarguments de caràcter mèdic o psicològic.

Els poders públics han de garantirl’absència de restriccions i de controlsideològics en els àmbits de la ciència i de lainvestigació, que només s’hauran de regu-lar pel conjunt de criteris d’ètica civil i derespecte a la dignitat humana.

Els tanatoris públics o de concessió munici-pal han d’habilitar-se per respectar l’opcióconfessional o filosòfica de cada persona.

La configuració de les sales destinades alcomiat del difunt ha de permetrel’alternança de cultes i ritus sensedificultats. Els serveis funeraris han d’oferirfèretres amb els diferents signes religiososi també sense cap símbol, o bé ambaquells de la preferència del finat. Elsciutadans tenen dret, si no desitgen unaaltra opció, a poder ser enterrats sensediscriminació en funció de les sevescreences en vida. Això pot voler dir que hiha d’haver zones comunes, per a tots elsdifunts, i zones exclusives per als quidesitgin ser enterrats de manera exclusivaentre els membres de la seva comunitatespecífica.

En el sistema hospitalari públic, i en gene-ral en la sanitat, les diferents religions ifilosofies han de tenir accés per ferl’acompanyament espiritual que els usuarisvulguin, però cal un protocol, de comaccedir a aquests serveis, que siguirespectuós amb tothom. El pacient, o elsseus familiars, no s’han de veure obligats,en cap cas, a dir no. Se’ls ha de preguntarde forma positiva si volen serveisespirituals i de quin tipus. En els centressanitaris públics s’ha d’excloure lapresència institucional de clergues. Siexisteixen capelles i/o temples han de serecumèniques i obertes a tots els cultes.

8

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3Aquest mateix principi s’ha de mantenir perals casos d’aquelles persones que es veginobligades a romandre ingressades en cen-tres públics (hospitals, residències, centrespenitenciaris, etc).

En l’educació, per respecte a totes lescreences que puguin existir, el sistemaeducatiu públic ha d’estar absent de totainfluència, direcció o tutela de cap religió.La religió no pot controlar l’escolafinançada amb fons públics. Cal deixar latransmissió del fet religiós a les respectivescomunitats de creença, i no pas fer-ho enl’espai públic comú, fonamental i universal.Les àrees de ciències socials i d’història dela cultura s’han de fer ressò del conjunt del

pensament filosòfic i de les diversestradicions espirituals, sense contribuir mai isota cap concepte a la segregació delsinfants i dels joves, ni a la seva separacióen grups diferents. El fet que els ciutadanses vegin obligats a pronunciar-se, bé siguiactivament o passivament, sobre si volen ono ensenyament confessional per als seusfills –i en el seu cas, de quina confessióconcreta–, obliga de forma encoberta i in-eludible a pronunciar-se sobre el seu graud’afinitat ideològica amb les confessions

religioses, la qual cosa vulnera claramentl’esperit del punt segon de l’article 16 de laConstitució.

Cal exigir que l’ensenyament obligatoritingui un caràcter aconfessional en els cen-tres concertats, independentment ded’ideari del centre, perquè l’ensenyamentpúblic obliga els centres concertats a oferiruna educació a tota la població sense se-leccionar els seus alumnes d’acord amb lesseves creences religioses. Per respectarl’ideari del centre educatiu concertat,aquests centres haurien d’impartir elsensenyaments confessionals fora del’horari lectiu a aquells que ho desitgin deforma voluntària.

És imprescindible suprimir elselements simbòlics confessionals oideològics de les dependències ones realitza l’ensenyament oficialobligatori, sense objectar queaquests puguin mostrar-se o no enles dependències reservades per ales activitats confessionals que esrealitzin voluntàriament fora del’àmbit de l’ensenyament oficialobligatori.

El principi democràtic de la laïcitat, -acceptable per tots els grups isistemes de creences que siguinrespectuosos envers els altres, queno intentin hegemonitzar l’espaipúblic i que acceptin la possibilitatd’una convivència enriquidora,pluralista i culturalmentengrescadora-, és fomentar elsvalors d’una ètica ciutadana que

eviti veure les diferències filosòfiques oespirituals com una cosa que ens separa,sinó com una de les manifestacions de lamultiplicitat i la riquesa de l’espècie huma-na. La laïcitat pretén, no tan sols ser méscapaços de créixer conjuntament com asocietat, sinó també de conviurerespectuosament i accedir a fites mésinteressants de creativitat, lliure examen idesplegament de totes les potencialitatsespirituals dels éssers humans.

Pep Barceló

9

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

El conseller d’Educació de la Generalitat deCatalunya, Sr. Ernest Maragall, va presen-tar el mes de novembre les bases per auna nova Llei d’Educació a Catalunya,coincidint amb la difusió de diferentsestudis (PISA, Fundació Bofill), en els qualss’assenyalava que els resultats escolars delnostre alumnat estaven per sota de lamitjana europea.

Una política calculada de joc brut

El fracàs escolar va ser l’eix, -tant del’argumentació administrativa com d’unacampanya mediàtica orquestrada pelconseller-, per tal de justificar la propostade llei, i així responsabilitzar el professorat il’organització dels centres públics dels malsresultats de l’alumnat. Una política calcula-da de joc brut, que pretenia donar cobertu-ra a les seves propostes i desprestigiar elprofessorat per aïllar-lo socialment. Ja desd’un principi la conselleria ha considerat elprofessorat com el principal enemic, -gairebé l’únic- que estava en condicions decontrarestar la seva argumentació i alertarla ciutadania dels inconfessables objectiusque la proposta de bases per a la lleiperseguia, i que tant els caps de laconselleria en les seves exposicions com laseva propaganda mateixa amagaven. Defet el conseller no va tenir més remei quereconèixer que la seva proposta de lleiobria una via a la gestió privada dels cen-tres públics, uns dies abans de la vaga del14 F en un conegut programa de televisió.Per altra banda, aquesta “goebeliana”campanya, que ha pres Finlàndia com amodel i referència, ha pretès amagaralgunes qüestions com ara les diferènciespressupostàries d’inversió pública eneducació (Catalunya està per sota de lamitjana de la UE i de diverses comunitatsde l’estat espanyol) i les diferències socio-econòmiques i culturals de les famílies. ACatalunya el nivell de precarietat i atur ésmolt més alt, els salaris són més baixos,

El debat d’una llei que obre la via a laprivatització de l’ensenyament públic

les sortides laborals a la finalització delsestudis en general són menysespecialitzades i més precàries, i la realitatsocio-cultural és més canviant i diversa.També en aquesta campanya/debat de pul-critud estadística, a la conselleria se li haoblidat explicar a la ciutadania catalana queper cada persona més gran de 24 anys quese suïcida a l’estat espanyol, a Finlàndiase’n suïciden 2, però que entre 15 i 24anys, (hi ha una part d’aquesta franja queencara és escolar), la diferèncias’incrementa d’1 a 5. Per tant el dubte perplantejar als estudiosos és diàfan: té algungrau d’influència el seu sistema educatiu enaquest fet ?

No obstant, quan es busca deliberadamentobviar els factors que responsabilitzen delfracàs escolar les polítiques socio-laborals ieducatives dels governs i carregar-lo en el“déu” dels centres educatius, se’ns estàdient entre línies que, en el millor delscasos, no hi ha voluntat d’arreglar res, ique possiblement les mesures que volen

10

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3prendre van en la línia d’empitjorar el quetenim.

Plantejar-se de cara al futur a Catalunya,una millora del sistema educatiu, i com aconseqüència dels resultats escolars,requereix, -a més d’una important inversióen recursos humans i materials en els cen-tres públics-, de polítiques socials i laboralsque millorin el nivell de qualitat de vida delssectors socials més desafavorits. Tota laresta suposa apostar per emmascarar larealitat. En aquest mateix sentit s’ha situatel debat de la campanya només en elterreny dels resultats escolars, perquè amés del professorat, s’havia de despresti-giar també l’ensenyament públic, tant perafiançar el model privat existent aCatalunya, com per justificar laimplementació de diversos elementscaracterístics en el sistema públic i obriraixí la veda a la seva privatització paulatina.No s’ha respectat l’important paper que hadesenvolupat i desenvolupa l’escola públicaen la promoció social d’una part de lesclasses treballadores, ni la seva contribucióa l’equitat i a la cohesió social, ni a la

integració i al coneixement de la llenguacatalana d’importants sectors migratorisd’abans i d’ara. El nou Departamentencapçalat per l’honorable conseller haarrasat amb tot sense importar-li res, per tald’aconseguir els seus objectius, i haaprofundit greument en la ferida i en ladesconfiança existent entre l’ensenyamentpúblic i l’administració catalana. Pels seusinteressos ha reduït el debat educatiu a unnivell purament instrumental deconeixements, defugint deliberadamentd’aquest debat, quins són els valors que hade transmetre l’escola i quina educació, encanvi, en valors, propicien o es desprenendels canvis estructurals i mercantils ques’està proposant per a l’ensenyamentpúblic.

Restabliment de les jerarquies

Un model d’escola autoritària, organitzadade d’alt a baix, on el paper que s’assigna alprofessorat es redueix a transmetreconeixements o com es diu ara“competències bàsiques”, serà una escolaque traspuï autoritarisme, on els valorsdemocràtics siguin formals, formin part deldecorat, on la comprensió i la tolerància esconverteixen en indiferència, on el treballcol·lectiu i la reflexió comuna siguinsubstituïts per la competènciaindividualitzada sota la mirada valorativa dequi ostenta el poder. Si al nostre sistemaeducatiu es desenvolupen les condicionsque afavoreixin l’autocensura i la manca dellibertat, el treball docent quedaràabsolutament i majoritàriament en mans deles editorials. Únicament s’enfocarà ambl’objectiu que els alumnes superin lesproves externes als centres, decompetències bàsiques per aconseguir queel seu centre obtingui un bon lloc enl’estadística oficial, que atorgarà lesfelicitacions i els recursos, però això nosignificarà ni molt menys que els nostresalumnes hagin adquirit millors hàbits ivalors, i estiguin més ben preparats per a lavida i per al mercat laboral. Tot plegat però,deixa molts interrogants oberts per pensarque des del poder es busca que elsalumnes siguin més tecnòcrates,individualistes, competitius, enfiladissos,

11

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3insolidaris, submisos i obedients en la sevavida laboral.

Les propostes del conseller, estan lligadestant al que s’ha dit en aquesta campanya-debat com al que s’ha volgut obviar i, ensíntesi aquestes propostes suposen ques’obriria la veda a la gestió dels centrespúblics per entitats privades -tantdirectament com a través d’un pas previpels municipis-, que es prioritzaria iampliaria l’oferta dels centres privatsconcertats, que es projectaria el model dedirecció dels centres privats als públics, ique es posarien les bases per acabar ambla gestió democràtica. El que també esproposa és que cada centre defineixi unapart important del seu currículum, cosa quelligada al model d’avaluació externa, queplanteja un model depenent exclusivamentdels resultats escolars, possibilitarà lacreació d’un ranquing de centres.L’obtenció de bons resultats seràdeterminant a l’hora de rebre la dotació derecursos, i això acabarà afavorint els cen-tres, ja de per si, situats en entorns socialsmés afavorits. A més s’estimulal’autofinançament dels centres públics,s’afavoreix la desigualtat i es fomenta lacompetitivitat entre centres. Tot plegatagreujarà la desigualtat entre centres ialumnes, i possibilitarà un repartiment delsrecursos basats en criteris de resultatsescolars i no en base a les necessitatseducatives dels centres, aprofundintd’aquesta manera encara més en ladesigualtat d’oportunitats i en la posteriordivisió i reproducció social del treball.

El mercat educatiu

Les propostes de la conselleria no tenenres a veure amb les necessitats dels cen-tres públics, sinó que estan més enconsonància amb l’objectiu d’introduirl’educació pública en el mercat educatiu, desotmetre-la a les lleis del mercat, (del’oferta i la demanda) i de reestructurar-la,tot important el model de gestió iadministració dels sectors privats. Aquestplantejament qüestiona l’educació com aun dret i declina la responsabilitat del’administració pública en assegurar que

aquest dret arribi per igual a tota laciutadania, amb independència de la sevacondició econòmica, social o de qualsevolaltre tipus. Les propostes de la conselleriacontribuirien a aprofundir la fractura socialexistent, ja que van encaminades adesproveir l’educació pública de la sevaessència i del seu paper en l’estat delbenestar, que és: contribuir a anivellar lesdiferències socials d’origen i, així, ajudar agarantir una veritable igualtat d’oportunitats,per a tots els ciutadans i ciutadanes.

En definitiva unes propostes per a una lleisomiada per CIU, i que no ha trigat, -a tra-vés del Sr Jordi Pujol-, en oferir-hi el seusuport al conseller Maragall. Una llei queCIU volia fer a poc a poc, sense passar pelparlament, derruint de mica en mica l’actualsistema públic, implementant mesura a me-sura sense aixecar massa polseguera, ique ara el PSC i la resta de l’esquerracòmplice li serveixen en safata de plata.Una llei de dretes per a una economia quesubsisteix a cop de desregularització iprecarització d’un mercat laboralmajoritàriament poc especialitzat idepenent fonamentalment de la demandade consum interna. La resposta delprofessorat i els i les estudiants i part de lacomunitat educativa de l’escola públicacontra aquestes propostes contingudes enun document de bases per a una llei edu-cativa catalana va ser contundent imassiva, tant per la participació en la vagadel 14 de febrer, com en les manifestacionsd’aquest mateix dia. A Barcelona ens vammanifestar més de 60.000 persones.

Ara la conselleria, malgrat que el seusilenci continua, ja sap el que la comunitateducativa de l’escola pública no vol. Quanaquestes línies vegin la llum possiblementel conseller hagi presentat l’articulat de lallei. És en aquest articulat on pot donarresposta a l’exigència que l’ensenyamentpúblic li va fer el 14 F sense comprometreel seu personal futur polític. Sil’avantprojecte de llei manté les línies ipropostes del document de bases, elconflicte continuarà i tornaran a convocarvagues i mobilitzacions. Ricardo Rodilla

12

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

laiac

Nú

me

ro

3

12

El sindicalisme alternatiu estem patint lesmesures governamentals per reprimir icriminalitzar les nostres reivindicacions,tractant a més de desvirtuar tot allò quedefensem.

Com a exemples, podem citar les lluites detreballadors i treballadores de Frape Behr,Mercedes-Benz, Sintermetal i Sysmo.Aquestes persones, juntament amb familiars,amics i amigues, havien organitzatmanifestacions i actes públics per defensarels seus llocs de treball i demanar elrecolzament del Govern de la Generalitat deCatalunya. Però el que sí van assegurar elsnostres governants fou la presència policialen totes aquestes accions de legítima pro-testa. Quina és doncs la funció quecompleixen les forces d’ordre públic: protegirla població o protegir el sistema?

La lluita de conductors i conductoresd’autobusos de TMB, -encomiable en aquesttemps en que sembla que només ens tocaestar a la defensiva-, ha estat una lluita peraconseguir millores i encomiable també, tantpel seu procés participatiu com pel resultatfinal aconseguit. Malauradament han hagutde patir sancions i acomiadaments ordenatsper l’empresa, seguits de càrregues iagressions policials en les manifestacions, amés d’una forta campanya mediàtica en con-tra, per part del Govern de la Generalitat i del’Ajuntament de Barcelona, per convèncer lapoblació que els culpables de lesincomoditats són justament els qui volen unescondicions laborals i de vida dignes.

Processos similars estan tenint lloc a la res-ta de l’estat espanyol. El “Sindicato de obre-ros del campo y medio rural andaluz” (SOC),estan immersos en un procés de sancionseconòmiques, interposades per defensar elsdrets dels camperols i per denunciar elmonopoli abusiu dels terratinents.

Més greu és encara la situació de dosdirigents del sindicat asturià de la CorrienteSindical de Izquierdas (CSI), Cándido

González Carnero i Juan Manuel MartínezMorala, que van ingressar a la presó deVillabona el juny de 2007, després d’un judicicarregat d’irregularitats, acusats d’ocasionardesperfectes durant les mobilitzacions delstreballadors de Naval Xixón contra eltancament de les drassanes.

Aquesta reacció visceral del sistema capita-lista i dels seus avaladors ens constata quesuposem una amenaça per a la sevacontinuïtat. Una part de la població cada copmés nombrosa no veiem gens clar elfuncionament del sistema actual, en el queaugmenten les desigualtats socials, laprecarietat en l’ocupació laboral, el preu del’habitatge, de l’energia, dels aliments, delscarburants, etc. En certa mesura, cada copmés persones qüestionem el model desocietat en el que vivim.

Pot ser que ens trobem en un puntd’inflexió en el sistema econòmic actual,i que estiguem assentant les bases per aun model de societat més just i solidari.

Aquest 1r de maig, hem tornat a recuperarels carrers expressant, junt amb milersd’altres persones, la nostra alegria perpertànyer a un col·lectiu que continua lluitanti resistint contra els envits del món capita-lista!

Criminalitzaciódel sindicalisme alternatiu

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

13

Quina és la composició actual del comitède Frape i des de quan l'FTC en formapart?

El comitè de Frape-Behr està format per 8membres de la Federació de Treballadorsde Catalunya (FTC-IAC), 3 de CCOO i 2d’UGT. Cal afegir que cada opció sindicalhi té un delegat addicional. Hi hem estatsempre amb majoria absoluta, des de laseva fundació, a Frape Zona Franca, coma COAF i després com a FTC. Per aquestmotiu encara es mantenen les pràctiquesassemblearis i el poder de decisió delstreballadors mitjançant l’assemblea.

En què consisteix el sistema de llistesobertes per a l’elecció de representants icom es lliga amb el procés oficiald’eleccions sindicals?

Cada treballador pot presentar-selliurement a través de la candidatura d’unasecció sindical o en una llista independent.Quan es fan les votacions, els treballadorspoden votar a qui desitgin d’entre totes lesllistes que es presenten. Es poden emetretants vots com representants legals s’hagind’escollir. Es poden votar totes les perso-nes de la mateixa llista o distribuir els votsentre totes les llistes. Per legalitzar aquestprocés s’han d’elaborar llistes completes ifer coincidir els que es presenten segonsmarca la llei.

Quin paper hi juga l’assemblea detreballadors?

D’acord amb el nostre concepted’organització, l’assemblea és el nuclivertebrador de tota la lluita sindical al’empresa, així com del marc de debat i pre-sa de decisions de qualsevol actuació delcomitè. Els representants presenten lesdiferents opcions i la que consideren mésencertada, posant-les a debat i a votació al’assemblea. La resolució de l’aquesta és laque decideix el camí a seguir.

Repercuteix aquest sistema en unfuncionament cohesionat del comitè, i delcomitè cap als treballadors i treballadores?

Sí; cadascun dels representants delstreballadors/es o dels sindicats defensen lesseves pròpies postures davant l’assemblea.Ara bé, un cop s’arriba a consens per partdels treballadors/es, és responsabilitat delcomitè d’empresa vetllar per complir lesdecisions que s’hagin adoptat per part de lamajoria. El comitè d’empresa ha de ferpedagogia i bona pràctica d’aquesta formade funcionament en la presa de decisions.És la seva responsabilitat garantir el debat,aportant tota la informació necessària ambla màxima claredat d’idees, així comarguments sindicals des d’una perspectivaunitària i de defensa de classe.

La lluita de Frape-BehrUna experiència recent de lluita assembleària

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

1414

Quin mecanisme es va fer servir per enca-rar la lluita de Frape davant de l´EROpresentat per l’empresa? Com es prenienles decisions?

Primerament ens vam posar en contacteamb els assessors jurídics, en el nostre casel Col·lectiu Ronda, per tal de consultar lesdiferents opcions i posar-les enconeixement de l’assemblea. Llavors es vadecidir fer una sèrie de mobilitzacions pertal de fer pública la nostra problemàtica:manifestacions, tancaments dins la fàbrica,rodes de premsa, etc. Les decisions semprees prenien entre tots els treballadors reunitsen assemblea, realitzant votacions en casque no s’arribés a consens. Des delcomençament, l’assemblea ha estat la veuen el conflicte.El més important de tot el procés ha estat ladenúncia constant que ha fet el comitèd’empresa contra les bases amb les que esrecolzava l’empresa per justificar lapresentació de l’ERO. Paral·lelament es vadenunciar la postura que han adoptat elsestaments oficials. Tant la Generalitat deCatalunya, per una banda, com els sindicatsoficialistes per l’altra, s’han dedicat apertorbar les negociacions per la defensadels interessos dels treballadors, adoptantposicions que afavorien clarament elsinteressos de la Multinacional.

Els membres del comitè assumeixen lesdecisions de l’assemblea de treballadors?

Sí, sens dubte. Estem representant elsinteressos de tots els treballadors, per tant,la decisió ha de ser assolida, assumida i

respectada per tots. El funcionament quedefensem es regeix per fer de l’assembleal’òrgan sobirà en la presa de decisions, aixícom el centre de tota l’estratègia sindical.L’assemblea és el nucli fonamental dequalsevol lluita i dirigeix tots els processossindicals i socials.

Quin ha estat el paper dels sindicatsanomenats més representatius en elconflicte?

Volem remarcar que, a nivell sindical, elcomportament dels delegats de CCOO iUGT durant el desenvolupament delconflicte ha estat exemplar, amb una fortaimplicació i unanimitat dins del comitè.Ara bé, una altra cosa completamentdiferent han estat les directrius de les sevescúpules sindicals. Els sindicats oficialisteshan defensat arribar a acords a qualsevolpreu i de qualsevol tipus, argumentant ques’ha d’acceptar sortir el menys perjudicatspossible, apostant per assolir acords ràpidsque només afavoreixen els interessos del’empresa, deixant de banda la defensa delstreballadors. Els sindicats representen avuidia un poder dins de l’Estat, que nomésestan orientats a reconduir les lluitesobreres i donar-hi sortida sota la perspectivadel liberalisme econòmic. Mai es plantejaranl’atac al sistema com a únic culpable de lasituació.

L’acord final ha estat acceptat perl’assemblea?

No podia ser d’altra manera aquí, a laFrape. L’assemblea va acceptar

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

1515

majoritàriament l’acord final. Tanmateix,hem de considerar les condicions en quèes van haver de prendre les decisions: Enprimer lloc, hi havia el condicionant d’unexpedient acceptat per la Generalitat, quedeixava al carrer 92 companys amb unaindemnització de 20 dies i un màxim de 12mensualitats. En segon lloc, la decisió esva prendre desprès de quatre mesos delluita i penúria econòmica d’una partimportant de l’assemblea. No exposemaquests fets com a justificació, sinó com aanàlisi d’un fet real. Hem d’aprendre de lanostra experiència en aquest conflicte i do-tar-nos de la metodologia i elsplantejaments necessaris per afrontarfutures lluites protegint-nos d’aquestscondicionants. Estem portant un debat al’assemblea sobre la creació d’una caixa deresistència per poder fer front a l’ofegamenteconòmic que les empreses sotmeten alstreballadors aprofitant-se de les necessitatseconòmiques de les famílies.

Quin clima laboral hi ha i quin ésactualment el nivell de conformitat delstreballadors i treballadores amb el comitèd’empresa?

És obvi que, després d’un conflicted’aquesta magnitud, no és fàcil tornar al’activitat laboral com si res no haguéspassat. Hem de fer un gran esforç per con-tinuar endavant. El comitè d’empresa,conjuntament amb els treballadors, hem derearmar-nos, recuperar la nostra capacitatde lluita i ésser capaços de generar debat ireflexionar sobre tot el que ha succeït. Hemd’analitzar les causes, els punts febles i elspunts forts, els aspectes positius i negatiusde tot plegat, i treure’n les conclusions. Sifem aquest exercici pedagògic, en futureslluites amb l’empresa, tot plegat serà moltdiferent.

Està tancat absolutament el conflicte?

El conflicte no pot estar tancat perquè lasolució ha estat imposada i perquè elsobjectius de la lluita continuen vigents. Aratoca el més difícil, fer un seguiment delsobjectius i dels punts contemplats a l’acord.L'empresa se sent guanyadora i intenta

imposar una dinàmica diària de força. Jahem tingut algunes discrepànciesd’interpretació de l’acord i tenim en marxadiferents conflictes per incompliment delpacte, per part de l’empresa. Ens esperendos anys de durs enfrontaments amb ladirecció.

Què penseu que pot aportar la manera defuncionar de Frape a altres empreses?

Frape és un exemple real de com es potafrontar un conflicte de manera participativai assembleària, fomentant la presa dedecisions i la dinàmica de lluita de tots itotes els treballadors/es. Si tots i totestenim veu en el conflicte és més probableque adoptem la lluita com a nostra i enssentim més identificats amb allò que estemdefensant. Aquesta forma de funcionamentés la més democràtica, tot i que s’had’assumir la resolució que pren el conjuntde treballadors/es. El debat, l’anàlisi i laposta en marxa de les accions aprovadesentre tots i totes els treballadors/es posenen evidència l’ocultisme sindical i lesdecisions errònies que prenen elsburòcrates, més interessats a mantenir lapròpia posició de privilegi, que no pas alluitar pel benefici i la defensa dels dretsdels treballadors/es.

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

16

Repressió sindicala l’Ajuntament de Badia del Vallès

El mes de gener, un delegat sindical del’Ajuntament de Badia del Vallès, en CarlosCastán, ha estat acomiadat. El companyCarlos és el coordinador de la secció sindi-cal de CATAC-IAC i president de la Junta dePersonal. El motiu que al·leguen, perquèsempre hi ha un motiu aparent que intentadissimular les veritables raons, és que estracta d’un treballador interí, és a dir tempo-ral, i que ja no són necessaris els seusserveis. Val a dir que la tasca que teniaencarregada era la de la coordinació de labrigada d’obres de l’Ajuntament de Badiadel Vallès, on governa el PSC amb majoriaabsoluta.

Veiem, però, el que no expliquen:

El mes de febrer del 2005 el ple del’Ajuntament de Badia va adoptar un acordque garantia la convocatòria de 22 placesvacants, ocupades en aquell moment perpersonal temporal, de les quals 4 estavenocupades per delegats de CATAC-IAC.Casualment, totes han estat convocadesmenys aquestes quatre i una altra, fins elpunt de deixar places desertes si no

aprovava gent manifestament declaradacom a afiliada o simpatitzant de la UGT.Quan era així, es convocaven per segonavegada fins que aprovaven.

Al març del 2005, es constitueix la SeccióSindical de CATAC-IAC i comença la sevaactivitat sindical a l’Ajuntament. Entred’altres actuacions, va presentar denúnciapel desmantellament d’un equipamentesportiu sense garantir una correctaeliminació de l’amiant de la seva estructura,atemptant així de manera molt greu contrala salut de treballadors i treballadores, i dela pròpia ciutadania.

Des del primer moment, l’equip de governmunicipal va intentar evitar les intervencionssindicals de CATAC-IAC i, com els delegatsi delegades es mantingueren ferms en ladenúncia d’irregularitats, van acomiadar elprimer dels membres de la secció sindical,l’Antonio Jurado. L’acomiadament va estardeclarat improcedent. El mateix alcalde elva reconéixer com a tal i va mantenir laseva decisió malgrat el cost de 9.000euros que, evidentment, no va pagar de la

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

17

Imatges d'accions de la IAC aBadia i Carlos Castán al megàfon

seva butxaca. Posteriorment van obrir un expedientdisciplinari a una altra delegada. Aquest també vaser anul·lat, fent fracassar un altre intent d’eliminarels delegats de CATAC-IAC. En aquest cas, un ins-tructor de la Diputació de Barcelona va haver dedeterminar que no existia causa per incoar unexpedient disciplinari. La causa que al·legaval’Ajuntament era que la delegada havia fetfotografies que deixaven constància de la utilitzacióde maquinària d’obres de l’Ajuntament sense lescondicions tècniques i de seguretat necessàries.

Fins que CATAC-IAC va obtenir representació entreels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, lamajoria de la representació sindical l’ostentava laUGT, que ni tan sols va constituir formalment elcomitè de seguretat i salut. Els delegats de CATAC-IAC van garantir la constitució dels òrgans derepresentació que preveu la llei i van denunciar quipertocava per no haver-ho fet abans.

I ara ho intenten per tercera vegada: acomiaden elpresident de la Junta de Personal, en CarlosCastán.

Què hem d’interpretar, doncs?

Que lluny de les raons al·legades perl’acomiadament, les que realment motiven la presad’aquesta decisió són unes altres: la negativa delgovern municipal a tolerar que el personal estiguirepresentat per persones que no poden controlar nides de l’alcaldia ni des de cap partit polític, i aixíseguir funcionant com si l’Ajuntament fos unabotiga pròpia al servei d’uns quants.

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

18

El mes de juny de 2007, van haver-hi eleccions al comitè d’empresa de personald’administració i serveis (PAS) de la UPC i el resultat va ser el següent: UGT: 9 delegats;CCOO: 8; CAU-IAC: 4; i CSI-CSIF: 2.

Després de les eleccions, CCOO i UGT van aprovar un reglament del comitè d’empresaque acabaria excloent descaradament de la negociació el CAU-IAC i el CSI-CSIF. Segonsaquest reglament, la negociació no l’exerceix el pledel comitè d’empresa, sinó una comissió (lacomissió executiva permanent) formada per 17membres escollits, justament la suma delsdelegats deles duesformacionsmajoritàries.Per a CCOOi UGT això ésdemocràcia ila resta són “hòsties”.

Com podeu comprovar, UGT i CCOOincompleixen qualsevol mínim de principisètics i democràtics i demostren la manca deconsideració i respecte que aquestssindicats tenen pels treballadors itreballadores; en definitiva: aquestreglament no és només una exclusió delCAU-IAC i del CSI-CSIF, sinó tambél’eliminació de l’opinió dels treballadors ide les treballadores que no els voten.

Evidentment, no es podia esperar més,el rector i la gerenta de la UPC estanencantats amb aquest reglament, i aixího han manifestat en diverses ocasions.Davant d’aquesta agressió, amb totes lesde la llei, el CAU-IAC va presentar una demanda pervulneració dels drets fonamentals i estem pendents de la sentència.

Estem davant d’una venjança dels sindicats majoritaris i del consell de direcció de la UPCpel procés d’assignació de perfils (assignació de categories laborals) del PAS durant elsanys anteriors. L’oposició i la denúncia del CAU a l’aplicació dels perfils, va fer que elconsell de direcció de la UPC, amb la intenció d’ajudar els seus amics de CCOO i UGT,hagués de posar més diners dels pressupostats per tal de reduir el rebuig del personal aaquest procés arbitrari d’assignació de categories laborals. CCOO, UGT i el rector de laUPC volen aprofitar la baixada electoral del CAU-IAC per acabar amb una expressiósindical de lluita i de defensa dels treballadors i les treballadores a la UPC.

Una mostra de sindicalisme verticalen el Comitè d'Empresa del PASde la Universitat Politècnica de Catalunya

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

19

La selecció de la representacióciutadana en l’àmbit de la salutHo deixa ben clar en Vicenç Navarro en elseu bloc: la idea que les “primàries made inUSA" són un símptoma de democràcia ésben errada. Hi accedeixen els candidatsmés ben finançats per les multinacionalsque inverteixen en les eleccions per tal queels futurs governs els deixin continuar fenttranquil·lament els seus fabulosos negocis.Així, cap candidat posa en qüestió el siste-ma sanitari més privatitzat i desigual delmón.

Anant del web al paper, reproduim frasescontundents del llibre “Traficantes de sa-lud”, que ens afecten més directament:

“... los peones de las multinacionales en laadministración sanitaria intentan que seexija una acreditación social para las aso-ciaciones de pacientes y así cribar a losinterlocutores válidos. Quieren para elloestablecer requisitos como ... los recursose infraestructuras que poseen. Proyectoque, de salir adelante, favorecerá a las or-ganizaciones más grandes, mejor financia-das y más cercanas en sus presupuestosideológicos i su práctica del poder. Las aso-ciaciones críticas ... corren el peligro de lamarginación.”

Tot sembla que el nostre govern l'esperésper no defraudar les seves prediccions, i sil'autor critica el “Foro Español de Pacien-tes” i les associacions que el conformen perla seva dependència de les multinacionalsfarmacèutiques, la nostra impassibleconsellera de salut imposa el presidentd’aquell fòrum com a representant delsusuaris i de les usuàries en el conselld’administració de la nova empresa pública“Institut Català de la Salut” on també seuenels dos grandíssims sindicats a més delcorporatiu de metges que amb això en fanprou per deixar de protestar. I com que elllibre també diu: “También se trabaja en lacreación de una escuela de gestores deasociaciones de pacientes como herra-

mienta para controlarlas.”, el fòrum posa enmarxa la “Universidad del paciente”.

I el conseller d’Interior i de ParticipacióCiutadana” enceta un procés selectiu perdecidir quins són els “agents socials” quehan d’exercir el control ciutadà dels nousGoverns Territorials de Salut i encarregaaquesta feina, pels GTS de l’Alt Urgell i elPla de Lleida, a una empresa “especializa-da en la externalización de procesos y ser-vicios administrativos”. Es tracta d’OfficeWorkshop, sl, que compta amb unaadjudicació de 20.000 € per fer aquestafeina. I 2 empreses més es reparteixenidèntiques adjudicacions en altres 8 dels 37GTS a posar en marxa. Mentrestant, elConsorci Sanitari de Barcelona, a efectespropagandístics la prova pilot i que per laseva centralitat i per la seva grandària és elque compta amb més iniciatives departicipació, segueix sense adaptar-se aldecret de constitució dels GTS que obliga aintroduir la participació ciutadana.

Certament, els moviments de base i lesorganitzacions crítiques continuemmarginades, però continuarem assajanteines de control del que estan fent ambla nostra salut. Ramon Serna

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

20

Tot i els reiterats advertiments sobre elsefectes devastadors d’aquestes polítiques(augment de les desigualtats socials,increment de la població en riscd’exclusió, etc.) sembla que algunssindicats i partits polítics no tenenexcessius escrúpols en ser-ne impulsors.

En concret, l’efecte de l’extensió delsplans de pensions privats corporatius por-ta implícit una precarització de lespensions públiques a mig o llarg termini.Malgrat que la prioritat hauria de sertreure del llindar de la pobresa molts delsactuals pensionistes, que cobrenprestacions de misèria, i per tant, poten-ciar les pensions públiques i una millorredistribució de la renda, sembla quemalauradament el que des de lesAdministracions s’està potenciant són lespensions privades.

D’altra banda, augmentaran lesdesigualtats socials entre els treballadors,s’accentuarà la dualització del mercat detreball, i per tant, es deixarà una bonapart dels treballadors en situació de riscd’exclusió social. És a dir, als contractestemporals, als salaris baixos i als horarisflexibles caldrà ara sumar-hi l’agreujant deno tenir un pla de pensions privatcorporatiu. Es perd un dret social a canvique alguns guanyin un privilegi.

Dit això, cal assumir que el pla depensions dels treballadors de laGeneralitat és un fet, i que vulguem o no,ja en formem part. De fet, els diners ques’incorporen a aquest Pla són salaridiferit, és a dir, formen part del nostre

salari, però no se’ns deixa elegir què envolem fer, sinó que aquesta part de salariés introduïda automàticament en uncompte corrent de La Caixa.

Vida Caixa

Tampoc podem elegir el pla o l’entitat queel gestiona. Via concurs públic, VidaCaixa, una filial de La Caixa, en vaguanyar la gestió. Ens agradi o no, hemestat convertits en clients de La Caixa.Sembla un bon negoci per aquesta entitat,especialment en un país on sembla serque entra dins de la normalitat el fet queuna entitat bancària condoni deutes delpartit polític del govern.

I en darrer terme, no podem elegir ons’inverteixen els nostres diners, ni tantsols podem estar segurs que aquestss’inverteixen de forma adequada.L’objectiu d’un fons de pensions ésobtenir uns rendiments superiors al tipusd’interès oficial i aquests s’hand’aconseguir assumint el risc que suposajugar amb els nostres diners a la borsa.Tot i això, el mandat de gestió del fonsespecifica que, a més de la rendibilitat, esconsideraran també entre d’altres, elsefectes socials, mediambientals i ètics deles companyies on s’inverteixi.

Des de la IAC s’ha advertit reiteradamentque aquests darrers criteris no s’estantenint en compte i, de fet, si se n’haarribat a parlar ha estat degut a la nostrainsistència davant la comissió de control,que és l’òrgan que s’encarrega de lasupervisió del funcionament i execució

El control del capital en el pla depensions de la Generalitat de CatalunyaalunyaalunyaEl foment de plans de pensions privats corporatius només es pot entendre en uncontext de retallada de les polítiques públiques de protecció social i de benestar, coml’actual. No es tracta, per tant, d’un fenomen aïllat, sinó que es troba inclòs dins d’unpaquet general de polítiques neoliberals basades en l’estímul de la privatització, ladesinversió social i la desregulació de les relacions laborals.

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

21

del pla, i al qual la gestora del pla (VidaCaixa) ha de rendir comptes.Suposadament aquesta empresa utilitzacriteris d’exclusió ètics a l’hora de comprarles accions, és a dir, hauria d’eliminaraquelles empreses de les quals téconstància que no compleixen un seguitde requisits ètics.

La cartera d'inversions del fons

Sigui com sigui a hores d’ara encaradesconeixem quins són aquests requisits icom la gestora obté la informació de lesempreses per avaluar-ne el seucompliment. Només cal donar un cop d’ulla la cartera d’inversions del fons, per do-nar-se compte que, si bé aquests requisitsexisteixen, passa que, o són tan lleugersque pot complir-los qualsevol empresa, obé la seva avaluació és del tot superficial.Des de la IAC considerem que s’hauria deser absolutament curosos amb aquestainformació. Hi ha motius suficients comper mostrar preocupació.

Una primera precaució ve donada per lesrepercussions que pot tenir en l’economiareal la recerca de rendibilitats méselevades procedents de l’economiafinancera, tant a nivell nacional, com inter-nacional. Creiem que la mancad’informació acurada sobre les inversionsdel Pla podria ser considerada com un

insult per molts treballadors d’aquest paísque estan assistint, i patint en la sevapròpia pell, els efectes de la recerca derendibilitats superiors, a través del’epidèmia de deslocalitzacions itancaments.

Però aquesta no és l’única precaució quecaldria tenir en compte. Sembla clar quecap de nosaltres voldrà que uns diners delseu salari s’inverteixin en determinadesempreses que no tinguin en compte unsmínims drets dels treballadors, o quesiguin altament contaminadores, o quecol·laborin amb la guerra. Per tant, ésbàsic que els criteris d’exclusió que utilitzaVida Caixa siguin públics i transparents,per poder ser valorats pel personal de laGeneralitat i per canviar-los si no es con-sideren prou prudents.

Avions de guerra, contaminació ialcoholisme

La IAC va denunciar davant la Comissióde Control la inversió en bons del’empresa General Electric, ja que és unade les empreses per la que es demanavael boicot preventiu durant la invasió del’Irak. La resposta de la gestora va serque no era una empresa d’armament, ansal contrari, era productora de tecnologiamedicosanitària.

Hem fet un tomb per http://geocities.yahoo.com i hem pogut veure- Que el caça l’F-4 Phantom II, que va tenir una actuació destacada en la guerra de Vietnam, espropulsava amb dos motors General Electric J79-GE(RN-RAF Rolls Royce Spay), els models F-14Bi F-14D Tomcat ho fan amb dos motorsGeneral Electric F110-GE-400, mentreel motor General Electric F110-GE-100/129 és una deles dues opcions de propulsió de l’ F-16 Fighting Falcon.- Que el General Electric M61 A-1 Vulcan és un dels canonsmés utilitzats en el món occidental. Endiferents versions, equipa els F-104,F-4E, F-15, F-16, F/A-18Aetc. Pot disparar6000

projectilsper minut a una velocitat de 1030 mts/seg.Una meravella.

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

22

És evident que un gegant com GeneralElectric fabrica infinitat de productes, en-tre els quals malauradament s’hi inclouenmotors i armament d’aviació militar. L’any2005 va signar contractes amb el ministeride defensa dels EUA per valor de 2,2bilions de dòlars. Ens agradi o no, com apartíceps del pla de pensions de laGeneralitat de Catalunya en somfinançadors. Aquest exemple mostra, tantla necessitat de transparència en elscriteris d’exclusió, com de les eines devaloració objectiva de les empreses quehan de permetre resoldre situacions dedubte; al mateix temps posa en evidènciala inexperiència de Vida Caixa davantd’aquest tipus de demandes. Semblatalment com si «l’ànima de La Caixa» nofossin pas els criteris ètics, sinó més aviat

els de rendibilitat.

Terra Actualidad – EFE: La compañía

petrolera estadounidense Exxon Mobil anunció

hoy que en el primer trimestre de 2008 ganó

10.890 millones de dólares, un 17 por ciento

más que en los tres primeros meses de 2007,

gracias a los altos precios del crudo, pero sus

resultados decepcionaron a Wall Street.

Només amb la mínima informació que tenim a l’abast sobre les inversionsen renda variable, ja trobem clares vulneracions del mandat de gestió en quan als criterisd’inversió socialment responsable. Així per exemple, un dels fons d’inversió en cartera, el«US Dynamic Fund» de JPMorgan, conté en les tres primeres posicions, tres companyiespetroleres, entre elles Exxon Mobil. Es pot saber quin criteri ecològic ha superat aquestamultinacional, considerada per a molts la més gran contaminant del món?

O sigui que això que els sindicalistes perdessinl’avió era una simple excusa

Tot aquest desig de transparència estransforma en utopia quan parlem de lainversió en renda variable (actualmentpropera al 30% del total del fons), que amés es troba ubicada en diferents fonsd’inversió i cadascun té la seva pròpia po-lítica i cartera d’inversions, independentdel nostre parer o de qualsevol dels seusinversors, ja que la informació de la quees disposa és aquella que facilita el propifons. Conseqüentment, molta fiabilitat noen podem esperar. Si hi afegim a mésque s’entrecreuen entre ells, és a dir, queun fons d’inversió pot comprar accionsd’un altre, aleshores el control esdevéimpossible. Únicament tenim garantia enla diversificació de la seva carterad’inversions, ja que per llei no poden tenirmés d’un 5% invertit en una mateixacompanyia.

Distintas organizaciones y secto-res de la política estadounidenseacusan a la petrolera de promoverla negación del cambio climáticoGreenpeace ha denunciado que dosmiembros del American EnterpriseInstitute (finançat per EXXON)enviaron cartas durante el verano de2006 a un número desconocido decientíficos y profesores ofreciendodiez mil dólares al autor quecriticara el siguiente informe delGrupo Intergubernamental deExpertos sobre el CambioClimático, IPCC (organismo líder anivel mundial en el estudio delcambio climático).

Veieu: http://www.responsables.biz/reportajes/Exxon-Mobil-versus-cambio-climatico

LAGOS (Reuters) 29 de abril de 2008 - Sindicatos deNigeria reanudaron el martes las conversaciones con ExxonMobil para poner término a una huelga de seis días queinterrumpió la totalidad de la producción de 800.000 barrilesdiarios (bpd) de la petrolera estadounidense y que propicióalzas récord del petróleo. Las negociaciones debieronhaberse efectuado el lunes en Abuya, la capital nigeriana,pero éstas se vieron retrasadas porque algunos líderes delsindicato perdieron su vuelo desde Lagos, ...

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

23

Provocar la gana i la misèria

El “nostre” Fons de Pensions també estàinvertint en el mercat de productesagrícoles per acord de la Comissió de Con-trol del darrer any. En aquest sector,l’increment de la demanda, generat entrealtres motius pel desviament d’una part dela collita de cereals a la producció debiocombustibles i també per les inversionsespeculatives en els mercats de futurs, haprovocat un augment de preus delsaliments a tot el món que està afectant demanera dramàtica milers de persones,l’alimentació de les quals es basa en elblat, el blat de moro i l’arrós.

La situació és tan greu que organismescom el Banc Mundial i l’FMI, defensorsacèrrims del neoliberalisme més salvatge,s’han vist obligats a reaccionar i demanar,als governs dels països rics, mesuresurgents per evitar que la gana es segueixiestenent com una plaga per més de migmón. Ben segur que el que realment elspreocupa és que la crisi generi mésproblemes a les economies occidentals iacabi perjudicant els interessos de lesgrans multinacionals i dels fons inversors.Per a nosaltres és repugnant que, amb elsfons dels plans de Pensions de treballadorsi treballadores, es facin inversions quecontribueixen a provocar la gana i la

La rendibilitat del Pla

Hom ens dirà, cínicament, que laprioritat a l’hora de decidir les

inversions és garantir la major rendibilitatpossible del Pla, en benefici dels treballadorspartíceps, però veiem per a què serveix re-nunciar a un mínim contingut ètic i a unaresponsabilitat social en les inversions delPla de Pensions. L’últim mes, la rendibilitatdel Pla ha estat negativa, d’un -1,29%. La deldarrer període anyal (abril 2007 – març 2008)ha estat del 1,42% mentre que l’IPC ha pujatdurant el mateix període a 4,5. És a dir,aquest any, el diner dipositat en el Pla haperdut més d’un 3% del seu valor, xifraaquesta que contrasta amb els escandalososbeneficis declarats per les entitats financeresi la major part de les grans empreses, sobretot si els comparem amb la situació de laciutadania. És evident que els argumentsdels més cínics defensors del model no essostenen per enlloc.Des de l’inici del Pla, s’hi han anarincorporant diversos Organismes Autònoms,les Universitats i alguns Ajuntaments. Enaquests moments, 189.837 persones sompartíceps del Pla. Doncs bé, només 3.937 (el2%) hi han realitzat aportacions voluntàries.La resta no n’ha fet, no només perquè el seusalari no dóna per a més sinó perquè la granmajoria del col·lectiu afectat comparteixl’opinió de la IAC, contrària al Pla dePensions.

Altres casos ratllen l’absurd. La IAC vadenunciar en la comissió de control queel Fons d’Inversió «North American BasicValue» de Pioneer Funds, també presenten cartera, posseeix accions de Diageo,el principal lobby alcoholer europeu. És adir, mentre les autoritats públiquessanitàries havien de fer-se enrere en unallei de restricció de la publicitat del’alcohol per les pressions del sectoralcoholer, el pla de pensions de laGeneralitat de Catalunya finançava elprincipal lobby d’una part del sector.

misèria d’una gran part de la humanitat.

Podríem continuar posnt exemples quevindrien a confirmar una i altra vegada elque ja hem exposat: manca detransparència o inexistència dels criterisètics, així com la falta de mecanismesd’avaluació objectiva. En renda variable éspossible que no pugui fer-se un control apartir de criteris d’exclusió, llavors, si es con-sidera oportú, s’hauria d’actuar amb criterisd’inclusió, és a dir, invertir tant sols enaquells fons d’inversió que tinguin garantia

ètica, o d’inversió socialment res-ponsable.

Joan Pi i Lluís Blanco

IAC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a laiac

Nú

me

ro

3

24

La posada en marxa deplans de pensionsprivats corporatius ésuna mesura decaire neoliberalque a migterminiprecaritzaràles pensionspúbliques. Enaquestsmoments generenun conflicte ètic enels treballadors itreballadores, ja que deforma forçada s’estàtransformant una part delseu salari en capital detipus financer sobre el qualno en té un control exhaustiu.A més, hem comprovat que pro-picien actuacions socialment iecològicament irresponsables, encontra dels drets d’altres treballadors i en general actuacions noètiques, en qualsevol lloc del planeta.

Amb el Pla de Pensions de la Generalitat deCatalunya, estem finançant guerra, contaminaciói alcoholisme i estem estenent la gana i lamisèria al món. I a més, estem perdentdiners.Qui se'ls emporta?

No volem ser còmplices d'aquestes finances!No volem deixar-nos devorar pel sistema!