RevistA DigitaL · 2015. 7. 25. · una majoria d’artistes, i els promotors que les fan arribar a...

7 Miralls al DAU 1 ©

RevistA DigitaL

Edita Jordi Traperho Col·laboració Parigi

Barcelona Febrer 2013 Nº 20 [email protected]

Malgrat el curt espai passat de l’edició de l’anterior número, us

presentem aquest nou 7 Miralls al DAU 1 nº20, en el que expressem la nostra adhesió al MANIFEST EN DEFENSA DE LA CULTURA I LES ARTS, promogut pel Gremi de galeries de Catalunya, i que de moment, té ja el suport de vint-i-set institucions catalanes.

Ja hem reflexionat en altres ocasions que el món de la cultura té

com a base fonamental el treball dels artistes, i aquests necessiten, en la societat actual, de promotors i intermediaris per a donar a conèixer les seves creacions i produir les condicions econòmiques que permetin la seva subsistència com treballadors de l’art. Si els potencials i els usos socials de la Cultura i el Art “es rebaixen” amb mides com aquesta, l’augment del 21% d’IVA, reduïm aquestes produccions a productes de luxe, i retrocedim en un àmbit tan fonamental com la democratització de l’Art.

ÍNDEX

Portada. ¿ Hacia adonde (I)VAmos? J.Traperho Índex..............................................................................................................1 Editorial. Reflexions entorn les Arts i les Cultures......................................2-3 Manifest en defensa de la cultura i les arts.............................................3-4-5 Museus, galeries i artistes catalans reclamen a l’Estat rectificar la pujada “nociva” de l’IVA...........................................................5-6 Pintura. Nuria Baliarda..................................................................................7 Pensaments. Jordi Traperho. ....................................................................8-9 Poesia. Yulino Dávila........................................................................10-11-12 Un parc de poesia visual. Guillem Viladot...................................................13 El manuscrit recuperat. Enric Casasses......................................................14

7 Miralls al DAU 1. nº 20 pàgina 1

7 Miralls al DAU 1. nº 20 2013

EDITORIAL

Reflexions entorn les Arts i les Cultures

Ja hem publicat en anteriors números, les nostres reflexions que giren en

torn a la Crisi econòmica que, puntualitzàvem, en realitat és un reflexa de la crisi social i cultural que patim des de fa anys.

No només l’actual situació és producte d’un fals i exagerat creixement especulatiu i economicista -que no econòmic- repercutit per les fluctuacions i relacions globals de l’economia, sinó sobretot, de la transformació i decadència de valors, producte d’una concepció materialista i consumista, que ara es reflecteix en l’impacta en el propi Art i les Cultures, i que afecten a la seva pròpia supervivència material.

La Cultura i les Arts han estat substituïdes progressivament, en els usos majoritaris per una cultura de masses, i una subcultura basada en la desmaterialització espiritual, espiritualitat que és la base de l’ésser humà i la seva creativitat artística i cultural.

Sense sòlides estructures educatives, d’informació de masses; sense una autèntica educació i pràctica personal i social, que comença per l’àmbit familiar, escolar i social (aquesta xarxa és la que funciona, acceptada i practicada majoritàriament en una societat avançada com la Finlandesa, on gaudeixen de l’índex més alta d’èxit educatiu europeu, social i cultural, amb pressupostos inferiors als de Catalunya) no podrem gaudir mai d’un alt nivell cultural ni artístic.

Serà, i és, certament molt costós i inclús dolorós, la pràctica i la supervivència de les arts -en la concepció actual social i democràtica-, per una majoria d’artistes, i els promotors que les fan arribar a la societat. Sense aquesta decidida voluntat personal, social i política de fer realitat una cultura majoritària, no elitista, en la que les arts i les cultures, responguin a autèntiques necessitats democràtiques d’una població majoritàriament educada i cultivada -on les Arts i les Cultures siguin expressió d’elevades formes i continguts culturals i espirituals- no tindrem un futur assegurat.

Però tindrem que transformar també, les mentalitats, la circulació de les creacions, les obres i les idees, i augmentar els mitjans ( i no “rebaixar-los”) per a que la majoria dels creadors de l’art, els productors de les obres d’art i cultura, tinguem la consideració social i les retribucions econòmiques que els seus treballs creatiu es mereixen. Consideracions i drets que ens pertanyen pels resultats que la nostra tasca genera. Per la importància social del nostre treball, i pels guanys immaterials, culturals i espirituals, i



també reals i materials que la societat obté i ha obtingut en el passat. Moltes concepcions i relacions tindran que transformar-se en el món de l’art i les cultures.

I molt tindrà que transformar-se la realitat i mentalitat de la societat democràtica, envers els seus drets i necessitats en relació als móns no pragmàtics ni crematístics, per assolir els nivells de l’alta qualitat que són inherents a allò que es mereixen ser considerats com vertaderes arts i cultures.

Vint-i-set institucions catalanes recolzen el “Manifest en defensa de la cultura i les arts”

El “Manifest en defensa de la cultura i les arts” ha estat promogut pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i recolzat per vint-i-set institucions culturals catalanes i directors de museus i fundacions adherits a títol individual. Dirigit a les administracions públiques (principalment al govern central), espera convidar-les a la reflexió perquè esmenin les seves polítiques culturals i d’austeritat aplicades al món de l’art i la cultura, les quals estan destruint la feina de tants i tants anys. Barcelona, 19 de febrer de 2013

Manifest en defensa de la cultura i les arts

Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions

que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura, incloses l’educació i la recerca científica. Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha costat molts anys de construir. Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’Iva al 21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques. En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat. En pocs mesos aquesta pujada de l’Iva ha començat ja a destruir allò que milers de persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys. Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la cultura. Per això mateix hem de recordar que:



Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per al diàleg i la cooperació. Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie. Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense coneixement i sense responsabilitat. Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot funcionar amb plenitud l’economia. Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la societat. En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur. Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural. En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de l’Iva al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions artístiques i culturals. Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional. Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires, centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que abans de la pujada de l’Iva no només eren viables, sinó fins i tot plenament reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de l’Iva és un símptoma inequívoc i preocupant. La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural (restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços…). L’efecte resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari del que aquesta mesura pretenia. Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos, sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i dels ciutadans a causa dels interessos bancaris. Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un responsable d’Hisenda l’hi impedeix. Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i atrac-



tiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu haguessin estat possibles sense un generós mecenatge. Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard.

Vilaweb.cat/media

Inclouem també aquesta notícia de Europa Press de l’acte

realitzat a Arts santa Mónica on es va llegir el Manifest en defensa de la cultura i les arts

Museus, galeries i artistes catalans reclamen a l'Estat rectificar la pujada "nociva" de l'IVA. BARCELONA, 19 Feb. (EUROPA PRESS) –

Un total de 27 museus, galeries, fundacions culturals i associacions professionals,

especialment vinculades al sector de les arts plàstiques, han reclamat aquest dimarts

al Govern central rectificar la pujada "ineficaç i nociva" de l'IVA al 21%, que han criticat que posa en perill el teixit cultural que ha costat anys construir.

En un acte a l'Arts Santa Mònica, el crític d'art i membre de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya (Acca) Juan Bufill ha llegit el 'Manifest en defensa de la cultura i les

arts' que faran arribar al Govern espanyol, i al qual al final del text afegeixen: "Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard".

El document, al qual preveuen sumar més equipaments i centres vinculats a diversos

terrenys de la cultura a Catalunya i a Espanya abans del seu enviament a Madrid, critica que "la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després

d’aquesta pujada i l’enormitat de danys que aquesta haurà causat directament és tal que directament no té sentit, llevat que el propòsit sigui aniquilar la cultura".

El vicepresident del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, Albert Gran, ha presidit

l’acte on ha advertit que el manifest és només un "punt de partida" de les accions reivindicatives que preveuen fer, però que encara no ha concretat, si l’executiu central

no mou fitxa.

"En pocs casos el món de la cultura ha estat tan unit com ara en tots aquests punts",

ha constatat Gran, qui ha advertit de la pèrdua de competitivitat dels galeristes respecte a altres països de l'entorn com França, Alemanya i Holanda --on l'IVA cultural

és reduït--, si bé aquest últim país ha aprovat una pujada de l'IVA cultural, però més tard va rectificar per clamor popular.



"CATÀSTROFRE"

De fet, ha advertit que aquesta mesura suposa una "catàstrofe que fa que moltes

entitats tanquin, molts hagin d’interrompre la seva tasca", i ha advertit de l’existència d’una galeria que planeja anar-se’n a França o Alemanya a fer el seu treball perquè

aquí resulta molt car, ha afegit el vicepresident del gremi.

El director de l'Arts Santa Mònica, Vicenç Altaió, també ha comparat la situació actual

amb la d’un nadó que neix i quan cal passar a posar-li pantalons a mitja cama, se’l segueix portant en bolquers: "Som responsables d’haver construït un cos social i

cultural adult i tornem a anar sense roba".

Ha defensat que l’espai cultural també és motor econòmic, i ha recordat que quan va néixer Arts Santa Mònica el centre va plantejar una sèrie de preguntes que actualment

tornen a cobrar sentit i "no tenen resposta": 'L’art cal?', 'La cultura és universal?', 'La política necessita a la cultura?', 'Què és la cultura?', 'Ens hem oblidat de la cultura?'.

Ha equiparat la necessitat cultural amb l’educació i la sanitat per reivindicar que "la

cultura no és un espai de superluxe, sinó un espai de necessitat", tenint en compte que l'IVA aplicat a aquest sector provoca a Catalunya una unanimitat total, fins i tot a

l'àmbit polític.

El manifest adverteix que la mesura fiscal "causarà una cadena de tancaments de

petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos pot privar fins i tot de totes les manifestacions que gaudeixen de més prestigi i èxit a nivell local i

internacional".

Algunes galeries estan fent "grans esforços" per aguantar i es troben a la vora del seu desenllaç, tot i que no ho diuen, ha alertat el crític Bufill, qui ha criticat la promesa

d’una llei de mecenatge que encara no s'ha portat a terme, de la mateixa manera que ha passat també amb l’antiga promesa del PSOE.

SIGNANTS DEL DOCUMENT

A més del gremi, centre i associació de crítics esmentades, han signat el manifest la Fundació Tàpies, la

Fundació Vila Casas, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el Centre de Cultura Contemporània

de Barcelona (CCCB), el director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, la directora de la

Fundació Joan Miró, Rosa Maria Malet, el director de la Fundació Palau, Pere Almeda, i el director de la Fundació

Suñol, Sergi Aguilar. També el Gremi d'Antiquaris de Catalunya, l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya,

Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, Foment de les Arts i el Disseny (FAD), Centre d'Art La

Panera de Lleida, Foto Colectania, The Photographer+s Company i Associació Art Barcelona (Abe). Associació

Art Catalunya, Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC), Associació Centre Museu de la

Fotografia, Associació de Professionals de Gestió Cultural de Catalunya, Fundació Privada Espai Guinovart,

Fundació Sorigué i Museu del Modernisme Català s'han sumat al document.



PINTURA. NURIA BALIARDA ( Barcelona 1955-2006)

Sense títol. Acrílic damunt paper.



PENSAMENTS

Lluita incansable i valent per preservar la consciència de l’esperit i la

clarividència del pensament, en mig de les boires d’aquests temps confusos i perduts. Les Llums comencen a estar en perill.

Lucha incansable y valiente por preservar la conciencia del espíritu y la

clarividencia del pensamiento, en medio de las nieblas de estos tiempos confusos y perdidos. Las Luces empiezan a estar en peligro.

Si optes per ser ocell que el teu vol sigui lliure però amb rumb i destí. No et

perdis en el pur volar sense horitzó.

Si optas por ser pájaro que tu vuelo sea libre pero con rumbo y destino. No te pierdas en el puro volar sin horizonte.

Descendeix a la terra i no et contaminis, però empenyora la teva ànima en

l’evolució d’altres éssers, permetent que siguin ells i siguin lliures.

Desciende a la tierra y no te contamines, pero empeña tu alma en la evolución de otros seres, permitiendo que sean ellos y sean siempre libres.

No et tanquis en la torre d’ivori dels exquisits. Baixa al fang, festa

terrissaire de la vida, i modela ceràmiques útils pels altres.

No te encierres en la torre de marfil de los exquisitos. Baja al barro, hazte

alfarero de la vida, y modela cerámicas útiles para los otros.

No et perdis en banalitats ni delits de la ment, la teva filosofia deu ser real i

pràctica, arrelada en els coneixements autèntics, oberta al futur, respectant el passat i modelant el present.

No te pierdas en vanidades ni deleites de la mente, tu filosofía debe ser

real y practica, enraizada en los conocimientos auténticos, abierta al futuro, respetando el pasado y modelando el presente.

És sumant i sintetitzant que farem les grans Obres, aquelles que albiren el

futur (una visió creadora) i el passat recreen (una tradició respectable). Així crearem l’Art del nostre temps.



Es sumando y sintetizando que haremos las grandes Obras, aquellas que

vislumbran el futuro (una visión creadora) y el pasado recrean (una tradición respetable). Así crearemos el Arte de nuestro tiempo.

Que no es perdi el coneixement i la saviesa, que els vells i savis

intel·lectuals encara ens lleguen. Fem d’ells homenatge i honorem-los ara que encara hi són amb nosaltres.

Que no se pierda el conocimiento y la sabiduría, que los viejos y sabios

intelectuales todavía nos legan. Hagamos de ellos homenaje y honrémosles ahora que todavía están con nosotros.

La intel·ligència i el coneixement són herència comunitària i acumulació

selectiva de la Història (justa o injustament seleccionada, i moltes vegades marginada, amb les seves injustícies). Però un tresor, a la fi, apreciable i impossible d’oblidar, negar-lo o amagar-lo.

La inteligencia y el conocimiento son herencia comunitaria y acumulación

selectiva de la Historia ( justa o injustamente selecionada, y muchas veces marginada, con sus injustícias). Pero un tesoro, al fin, apreciable y imposible de olvidar, negarlo o amagarlo.

Jordi Traperho

POESIA. YULINO DÁVILA

Transcrivim aquesta entrevista amb Yulino Dávila publicada a El Periódico.com, que ens arriba de la mà de l’ACEC, (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya), en el seu recull de notícies del 19 de febrer. Yulino Dávila poeta originari de Lima (Perú), resideix des de fa mes de tres dècades a Barcelona, pertany a la generació de poetes de Lima, Hora Cero.

Té llibres de poesia publicats al Perú, i és autor entre altres dels llibres poètics Fusión y Hebras de Malasaña, publicat aquest darrer recentment.



Gemma Tramullas Periodista

Yulino Dávila: «Llegué a España con más libros que ropa en la maleta» Sábado, 16 de febrero del 2013 ¿Qué historia late tras uno de los nombres que figuran en el top five de los usuarios que

más documentos sacan en préstamo de todas las bibliotecas de la provincia de

Barcelona? Hay algo en el simple gesto de cubrirse la cabeza con una boina ladeada

que delata el pedigrí bohemio de este poeta de origen limeño con debilidad por Paul

Celan y César Vallejo.

-Si yo soy uno de los que más sacan, cómo será el que saca poco…

-Hombre, 40 o 50 documentos al mes como saca usted no está mal.

-Pero no todo son libros leídos, porque en casa ya tengo una buena biblioteca de 5.000

títulos. En su mayoría saco música y cada vez cargo el máximo de cedés permitido.

-¡Tiene más libros en su casa que muchas bibliotecas públicas!

-Es lo que dicen, que con 3.000 libros ya se puede abrir una biblioteca. Tengo apego a

los libros, no como objeto, sino como medio para acceder a la cultura. Tras la muerte de Franco, cuando la dictadura aún imponía el toque de queda en Lima, un grupo de



artistas nos vinimos a Europa. Entonces ya tenía una buena biblioteca, pero tuve que

vender una parte para pagarme el pasaje. Aun así, llegué a España con más libros que

ropa en la maleta.

-Nadie diría que una biblioteca de barrio pudiese tener interés para

alguien como usted.

-En casa no me caben más libros ni puedo permitirme comprar toda la música que me

gustaría. Lo que hago es consultar el catálogo por internet para saber qué biblioteca

tiene lo que busco, y soy capaz de ir hasta la otra punta de Barcelona en busca de una

canción.

-¿Frecuenta varias bibliotecas?

-La de Sant Antoni-Joan Oliver porque es la que me queda más cerca de casa, pero

también la Vapor Vell, Sagrada Família, Jaume Fuster, Francesca Bonnemaison, Sofia

Barat, Fort Pienc, Andreu Nin, La Fraternitat-Barceloneta, Sant Pau, Joan Miró, Agustí

Centelles...

-¿Y le compensa andar tantos kilómetros?

-Se pueden encontrar joyas como el Libro de los pasajes, de Walter Benjamin, que

cuesta 100 euros, y lo último en jazz étnico de The Raah Project o Trilok Gurtu. Soy un

enfermo del jazz y la música étnica. Trabajo escribiendo poesía, dibujando y pintando y

siempre tengo música de fondo. En mis escritos se nota la influencia del jazz por la

manera cómo utilizo las cadencias.

-Benjamin, The Raah Project... Caray con las bibliotecas. ¡Qué nivel!

-La cultura de calidad está ahí, pero hay que enseñar a escogerla. Esa alegría que te da

ver a la gente leyendo en el metro se derrite un poco cuando ves que son superventas

impuestos por el imperio Planeta.

-¿Qué le pasa con Planeta?

-En mi chiquititud de Barcelona, casi recién llegado, hice de lector para la editorial.

Tenía que leer inéditos y a veces cosas que mandaban para el premio. Era una tortura y

lo dejé por salud mental. Teníamos que calificar los manuscritos del 0 al 10 y yo estaba

en la escala más baja de los lectores. No aprobé ninguno. Recuerdo haberle puesto a

uno un -3 por agresión al lector y al idioma.

7 Miralls al DAU 1. nº 20 àgina 11


-¿Se puede encontrar algún libro suyo en la biblioteca?

-Pues no. Me han editado varios títulos en Perú y dos en España, Fusión y

recientemente Hebras de Malasaña. Pertenezco a la generación de artistas limeños

Hora Cero, pero tanto allí como aquí solo un puñado de gente sabe de mi existencia.

-¿Con qué otros artistas anda en Barcelona?

-No ando con nadie en particular ni estoy en ningún circuito. Solíamos vernos

asiduamente en cafés y bares con Enrique Vila-Matas y otros. Tenemos amigos

comunes como Cristina Fernández Cubas, Carlos Trías o Javier Pérez Andújar con los

que a veces hacemos tertulias gastronómicas en casa. Cocino yo,

-¿Y cómo lleva el anonimato?

-Bien, nunca tuve afán de figurar. Como dijo un amigo durante la presentación de uno

de mis libros en Sevilla: «Mírenlo, este sí es un auténtico poeta marginal. Pueden

tocarlo a la salida».

FOTOGRAFIA PARIGI



UN PARC DE POESIA VISUAL. GUILLEM VILADOT

L’Ajuntament d’Agramunt (Lleida) està construint un parc de poesia visual a

l’aire lliure dedicat a l’artista Guillem Viladot. Conjuntament amb l’existència de la Fundació privada Josep Guinovart es preveu potenciar l’oferta cultural i artística d’aquesta població catalana.



EL MANUSCRIT RESCATAT D’ENRIC CASASSES

Un poema, que acompanyava un dietari escrit a Suècia als any vuitanta, es va perdre i ara recuperat, es publica en un llibre que parla del pas del temps i la mort.


RevistA DigitaL · 2015. 7. 25. · una majoria d’artistes, i els promotors que les fan arribar a...

Documents

Transcript of RevistA DigitaL · 2015. 7. 25. · una majoria d’artistes, i els promotors que les fan arribar a...