Recull de Premsa · el 12 de març havia fet 67 anys. Es-pontàniament, el Liceu es va sumar a la...
Transcript of Recull de Premsa · el 12 de març havia fet 67 anys. Es-pontàniament, el Liceu es va sumar a la...
Recull de
Premsa
34
cultura DILLUNS, 16 DE MARÇ DEL 2015 ara
MÚSICA
prés d’un memorable concert al Pa-lau de la Música.
La comunió amb el públic va ser evident des del principi, tan aviat com aquest incondicional d’Obama va tocar amb la guitarra acústica les primeres notes de Something in the way she moves, la cançó que el 1968 va convèncer Paul McCartney i George Harrison per fitxar-lo i con-vertir-lo en el primer artista nord-americà del segell Apple, com va re-cordar abans de cantar Carolina in my mind, una altra de les peces d’aquell disc de debut. En aquesta primera part del xou ja va quedar palesa la magnífica pulcritud del so dels set músics de la banda i la bo-na veu que conserva ell, especial-ment en cançons com Wandering i també en altres de noves, com To-day, today, today, que segons va ex-plicar formarà part del disc que vol publicar aquest any, el primer amb composicions noves des d’October road (2002).
Sobrat de carisma, va crear un clima de proximitat des del minut zero, i en tot moment va estar pen-dent de la reacció del públic, com quan un espectador va cridar “Hap-py birthday, James”, recordant que el 12 de març havia fet 67 anys. Es-pontàniament, el Liceu es va sumar a la felicitació cantant el Happy bir-thday. Cordialitat, simpatia i bona predisposició a dalt i a baix de l’es-cenari. De la primera part, de to més
country-folk, va destacar la inter-pretació d’October road pel diàleg entre el violí d’Andrea Zonn i la guitarra de Michael Landau. En la segona, amb Taylor menys xer-raire, va tenir més presència el blues, i ell mateix va canviar l’acústica per l’elèctrica per tocar Streamroller blues, que va culmi-nar amb l’harmònica, davant una gran ovació que es va repetir al fi-nal de Mexico.e
James Taylor GRAN TEATRE DEL LICEU
El públic que va omplir el Liceu va decidir que ja tocava aixecar-se de les cadires. Era el primer bis del concert. Sonava Shed
a little light, que James Taylor va cantar aprofitant les capacitats har-mòniques dels tres coristes que l’acompanyaven, sobretot la pro-funditat d’Arnold McCuller. Una confortable alegria va amarar el te-atre, convertit en l’escenari d’una li-túrgia progressista, amb els espec-tadors picant de mans mentre se-guien el ritme de How sweet it is (to be loved by you), la cançó que Mar-vin Gaye va popularitzar en els pri-mers anys de la Motown i que Tay-lor va recuperar al disc Gorilla (1975). Tot seguit, el cantautor de Boston criat a Carolina del Nord va seure novament al tamboret i el pú-blic el va imitar per escoltar You’ve got a friend. Folk ecumènic per tan-car una actuació de dues hores i mit-ja, amb una pausa de 20 minuts al mig. Així, amb felicitat i bons propò-sits, va acabar Taylor el seu retorn al Festival del Mil·lenni tres anys des-
Crònica
BARCELONAXAVIER CERVANTES
James Taylor fa posar el Liceu dret
James Taylor amb la seva inconfusible gorra durant el concert de dissabte al Liceu. CRISTINA CALDERER
El cantautor de Boston reviu els seus èxits amb una banda magnífica
González signa una ‘Segona’ de Mahler d’impacte
El director asturià va presidir una lectura urgent, dramàtica, amb temps en general àgils, sense por de desfermar hiperbòliques ones so-nores que convivien sense proble-mes amb un traç delicat. La marxa fúnebre inicial va resultar, així, més combativa, ferotge fins i tot, mentre que el segon moviment guanyava impuls dansaire. El caràcter sardò-nic del tercer temps va estar ben subratllat, amb la qual cosa el con-
trast amb la màgica entrada de la veu a Urlicht va ser més marcat. I màgica va ser la interpretació de la mezzosoprano Gerhild Rom-berger, de timbre sedós i fraseig d’elegància commovedora, ben agombolada per González.
Cel i terra es van tornar a obrir amb esclats cataclísmics en el gran cant final a la resurrecció, puntuat per evocadores fanfares llunyanes. Si la prestació de l’OBC, tant col·lectiva com dels seus solistes, va ser més que no-table, l’aliatge dels cors Madri-gal, Lieder Càmera i de Cambra del Palau va ser òptim, passant sense esforç del murmuri més eteri al desbordament més alli-berador. En la seva limitada par-ticipació, la veu cristal·lina de Camilla Tilling va ser el comple-ment ideal de Romberger. Sent molt primmirats, González po-dria haver donat una respiració més àmplia a l’ascensió al climà-tic “Aufersteh’n” (ressuscitaràs), però en concerts així no paga la pena ser-ho.e
Va ser un dels concerts més remarcables de l’etapa de González com a titular de l’OBC. AUDITORI
CLÀSSICA
Elegant Màgica i commovedora va ser la interpretació de Gerhild Romberger
‘Simfonia núm. 2’ AUDITORI
La duplicació de repertori entre les diverses tempo-rades simfòniques està arribant a nivells ab-surds. Ara és el torn de la
imponent Simfonia núm. 2 de Mahler, programada per L’Audito-ri just un mes abans que arribi al Palau de la Música, en tots dos ca-sos amb cors del país (un d’ells, re-petidor). Veient aquesta prodigali-tat, algú pot tenir temptacions de pensar que som com Viena o Lon-dres: va ben errat. Aquí, però, acaba la queixa i comença la lloança, per-què la primera Segona del curs (perdó, l’acudit dolent era irresisti-ble) va propiciar un dels concerts més remarcables de l’etapa, ja en la recta final, de Pablo González com a titular de l’OBC.
Crítica
BARCELONAXAVIER CESTER
La història de Catalunya
en més d’un miler de mapes
HISTÒRIA
Fer visible el que és invisible, expli-car la història d’una altra manera o complementar-la. Aquest és l’ob-jectiu de L’atles manual d’història de Catalunya (Rafael Dalmau), que recull més d’un miler de mapes, la gran majoria completament inèdits. Cada mapa s’acompanya d’un text breu i de gràfics. Víctor Hurtado, cartògraf, economista i medievalis-ta que, entre altres guardons ha re-but el premi d’història Ciutat de Barcelona, és l’autor dels mapes. L’obra, dividida en tres volums, s’inicia amb el paleolític i acaba amb el procés sobiranista. Una de les pe-culiaritats és que és de butxaca: “Hem volgut fer un llibre que pugui ser interessant per als especialistes, però també a l’abast dels lectors i que, a diferència dels grans volums, sigui consultable en qualsevol mo-ment”, afirma Hurtado.
El primer volum comença amb el paleolític i acaba amb la unió amb Aragó. A través dels mapes, per exemple, es pot comprovar la gran diversitat de cultures, amb un ori-gen comú, que tenia Europa cap al 5000 aC, resseguir les lluites entre Pompeu i Cèsar entre el 49 i el 45 aC, conèixer les campanyes i expe-dicions musulmanes, el naixement de les cases comtals entre el 897 i el 947 o les ofensives de Ramon Be-renguer IV.
Hurtado ja treballa en el segon volum, que inclourà des del segle XII fins al 1714, mentre que el tercer anirà des de la derrota del 1714 en mans dels Borbons fins a l’actuali-tat. El segon es publicarà l’any vi-nent i l’altre el 2018. “A través dels mapes –diu Hurtado– es pot com-provar que el territori atribuït ar-queològicament a certs pobles ibers coincideix a grans trets amb les de-marcacions d’alguns municipis ro-mans, amb l’espai dels pagi dels pri-mers anys carolingis o amb els com-tats de l’any mil”.e
BARCELONAS.M
El primer volum de L’atles manual d’història de Catalunya. ARA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
132000
14121
Diario
302 CM² - 36%
1450 €
34
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
34
cultura DILLUNS, 16 DE MARÇ DEL 2015 ara
MÚSICA
prés d’un memorable concert al Pa-lau de la Música.
La comunió amb el públic va ser evident des del principi, tan aviat com aquest incondicional d’Obama va tocar amb la guitarra acústica les primeres notes de Something in the way she moves, la cançó que el 1968 va convèncer Paul McCartney i George Harrison per fitxar-lo i con-vertir-lo en el primer artista nord-americà del segell Apple, com va re-cordar abans de cantar Carolina in my mind, una altra de les peces d’aquell disc de debut. En aquesta primera part del xou ja va quedar palesa la magnífica pulcritud del so dels set músics de la banda i la bo-na veu que conserva ell, especial-ment en cançons com Wandering i també en altres de noves, com To-day, today, today, que segons va ex-plicar formarà part del disc que vol publicar aquest any, el primer amb composicions noves des d’October road (2002).
Sobrat de carisma, va crear un clima de proximitat des del minut zero, i en tot moment va estar pen-dent de la reacció del públic, com quan un espectador va cridar “Hap-py birthday, James”, recordant que el 12 de març havia fet 67 anys. Es-pontàniament, el Liceu es va sumar a la felicitació cantant el Happy bir-thday. Cordialitat, simpatia i bona predisposició a dalt i a baix de l’es-cenari. De la primera part, de to més
country-folk, va destacar la inter-pretació d’October road pel diàleg entre el violí d’Andrea Zonn i la guitarra de Michael Landau. En la segona, amb Taylor menys xer-raire, va tenir més presència el blues, i ell mateix va canviar l’acústica per l’elèctrica per tocar Streamroller blues, que va culmi-nar amb l’harmònica, davant una gran ovació que es va repetir al fi-nal de Mexico.e
James Taylor GRAN TEATRE DEL LICEU
El públic que va omplir el Liceu va decidir que ja tocava aixecar-se de les cadires. Era el primer bis del concert. Sonava Shed
a little light, que James Taylor va cantar aprofitant les capacitats har-mòniques dels tres coristes que l’acompanyaven, sobretot la pro-funditat d’Arnold McCuller. Una confortable alegria va amarar el te-atre, convertit en l’escenari d’una li-túrgia progressista, amb els espec-tadors picant de mans mentre se-guien el ritme de How sweet it is (to be loved by you), la cançó que Mar-vin Gaye va popularitzar en els pri-mers anys de la Motown i que Tay-lor va recuperar al disc Gorilla (1975). Tot seguit, el cantautor de Boston criat a Carolina del Nord va seure novament al tamboret i el pú-blic el va imitar per escoltar You’ve got a friend. Folk ecumènic per tan-car una actuació de dues hores i mit-ja, amb una pausa de 20 minuts al mig. Així, amb felicitat i bons propò-sits, va acabar Taylor el seu retorn al Festival del Mil·lenni tres anys des-
Crònica
BARCELONAXAVIER CERVANTES
James Taylor fa posar el Liceu dret
James Taylor amb la seva inconfusible gorra durant el concert de dissabte al Liceu. CRISTINA CALDERER
El cantautor de Boston reviu els seus èxits amb una banda magnífica
González signa una ‘Segona’ de Mahler d’impacte
El director asturià va presidir una lectura urgent, dramàtica, amb temps en general àgils, sense por de desfermar hiperbòliques ones so-nores que convivien sense proble-mes amb un traç delicat. La marxa fúnebre inicial va resultar, així, més combativa, ferotge fins i tot, mentre que el segon moviment guanyava impuls dansaire. El caràcter sardò-nic del tercer temps va estar ben subratllat, amb la qual cosa el con-
trast amb la màgica entrada de la veu a Urlicht va ser més marcat. I màgica va ser la interpretació de la mezzosoprano Gerhild Rom-berger, de timbre sedós i fraseig d’elegància commovedora, ben agombolada per González.
Cel i terra es van tornar a obrir amb esclats cataclísmics en el gran cant final a la resurrecció, puntuat per evocadores fanfares llunyanes. Si la prestació de l’OBC, tant col·lectiva com dels seus solistes, va ser més que no-table, l’aliatge dels cors Madri-gal, Lieder Càmera i de Cambra del Palau va ser òptim, passant sense esforç del murmuri més eteri al desbordament més alli-berador. En la seva limitada par-ticipació, la veu cristal·lina de Camilla Tilling va ser el comple-ment ideal de Romberger. Sent molt primmirats, González po-dria haver donat una respiració més àmplia a l’ascensió al climà-tic “Aufersteh’n” (ressuscitaràs), però en concerts així no paga la pena ser-ho.e
Va ser un dels concerts més remarcables de l’etapa de González com a titular de l’OBC. AUDITORI
CLÀSSICA
Elegant Màgica i commovedora va ser la interpretació de Gerhild Romberger
‘Simfonia núm. 2’ AUDITORI
La duplicació de repertori entre les diverses tempo-rades simfòniques està arribant a nivells ab-surds. Ara és el torn de la
imponent Simfonia núm. 2 de Mahler, programada per L’Audito-ri just un mes abans que arribi al Palau de la Música, en tots dos ca-sos amb cors del país (un d’ells, re-petidor). Veient aquesta prodigali-tat, algú pot tenir temptacions de pensar que som com Viena o Lon-dres: va ben errat. Aquí, però, acaba la queixa i comença la lloança, per-què la primera Segona del curs (perdó, l’acudit dolent era irresisti-ble) va propiciar un dels concerts més remarcables de l’etapa, ja en la recta final, de Pablo González com a titular de l’OBC.
Crítica
BARCELONAXAVIER CESTER
La història de Catalunya
en més d’un miler de mapes
HISTÒRIA
Fer visible el que és invisible, expli-car la història d’una altra manera o complementar-la. Aquest és l’ob-jectiu de L’atles manual d’història de Catalunya (Rafael Dalmau), que recull més d’un miler de mapes, la gran majoria completament inèdits. Cada mapa s’acompanya d’un text breu i de gràfics. Víctor Hurtado, cartògraf, economista i medievalis-ta que, entre altres guardons ha re-but el premi d’història Ciutat de Barcelona, és l’autor dels mapes. L’obra, dividida en tres volums, s’inicia amb el paleolític i acaba amb el procés sobiranista. Una de les pe-culiaritats és que és de butxaca: “Hem volgut fer un llibre que pugui ser interessant per als especialistes, però també a l’abast dels lectors i que, a diferència dels grans volums, sigui consultable en qualsevol mo-ment”, afirma Hurtado.
El primer volum comença amb el paleolític i acaba amb la unió amb Aragó. A través dels mapes, per exemple, es pot comprovar la gran diversitat de cultures, amb un ori-gen comú, que tenia Europa cap al 5000 aC, resseguir les lluites entre Pompeu i Cèsar entre el 49 i el 45 aC, conèixer les campanyes i expe-dicions musulmanes, el naixement de les cases comtals entre el 897 i el 947 o les ofensives de Ramon Be-renguer IV.
Hurtado ja treballa en el segon volum, que inclourà des del segle XII fins al 1714, mentre que el tercer anirà des de la derrota del 1714 en mans dels Borbons fins a l’actuali-tat. El segon es publicarà l’any vi-nent i l’altre el 2018. “A través dels mapes –diu Hurtado– es pot com-provar que el territori atribuït ar-queològicament a certs pobles ibers coincideix a grans trets amb les de-marcacions d’alguns municipis ro-mans, amb l’espai dels pagi dels pri-mers anys carolingis o amb els com-tats de l’any mil”.e
BARCELONAS.M
El primer volum de L’atles manual d’història de Catalunya. ARA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
132000
14121
Diario
428 CM² - 51%
2055 €
34
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
espectacles DILLUNS60 16 DE MARÇ DEL 2015
L’ATENEU NOU BARRIS VA ACOLLIR UN RITUAL CLÀSSIC A LA CULTURA REGGAE
Pocs esdeveniments musicals com-binen amb una esquizofrènia tan explosiva la fraternitat i la compe-titivitat com el soundclash. Són fes-tes combats entre dos sound systems (equips de col·leccionistes de músi-ca jamaicana) que lluiten per gua-nyar-se el públic punxant els talls més originals i defensant-los amb arengues contra el seu rival. Dis-sabte l’Ateneu Nou Barris va viure un tens i aferrissat duel entre Hi-Light, de Manlleu, i Fire Warriors, d’Hostalets de Balenyà. És estrany veure aquesta mena de vetllada per aquí i la de dissab-te tenia un al·licient doble. Per un costat, tot el que va sonar era ma-terial exclusiu; dubplates o grava-cions que cada equip aconsegueix pagant a un cantant perquè reci-ti uns versos a mida. Una estrella jamaicana pot cobrar 1.400 euros
i un col·lega de Sants es pot confor-mar a compartir un pollastre a l’ast i una cervesa, però la mitjana per dubplate ronda els 200 euros i els de Manlleu i Hostalets ja hi han invertit algunes desenes de milers d’euros. El segon al·licient de la nit va ser que tot va sonar a través d’un mo-numental equip d’altaveus del col-lectiu Green Light ubicat al centre de la sala. Escoltar música jamaica-na en aquestes condicions és una ex-periència vibrant i reveladora. Lite-ralment: aquest impacte, comparat amb el so d’un concert normal, és si-milar al d’anar per primera vegada a un cinema de pantalla gran després d’haver-se passat la vida veient pel-lícules a la televisió. Perquè els greus retronessin com calia, el corrent era de 380 volts. Pablo Lamotta, de la promotora Big Coconut, explica que un esde-veniment així seria inviable en una sala convencional on hi ha limitaci-
NANDO CRUZBARCELONA
33 Els vencedors 8 Jordi HiGrade, del sound system HiLight, encén l’auditori de l’Ateneu Nou Barris.
ARNAU BACH
ons de volum, els costos són més alts i les normes, més estrictes. «Progra-mar a l’Ateneu és fomentar les dinà-miques cooperatives i reforçar el tei-xit sociocultural del barri», ressalta. El combat es deia Mossega la pols, i els dos equips van combinar el ca-talà amb accent de la Plana i anglès amb girs jamaicans. Una mica cò-mic, la veritat, perquè un deixava anar: «Et cauran les galetes que ni les veuràs», i l’altre responia: «Me no car-ry bad feelings». I, enmig de tot això, el
públic ballant, rient, cridant i cal-dejant la disputa, cada vegada més tensa, amb xiulets i botzines. HiLight i Fire Warriors es van dir de tot i al final van guanyar els de Manlleu per votació popular. Va ser un èxit de convocatòria i un pas més en la divulgació de la cul-tura jamaicana feta gràcies a la col-laboració de múltiples activistes. Ara ja només falta que els contrin-cants firmin la pau. El més normal és que demà tornin a ser amics. H
Un mur d’altaveus gegantí va fer vibrar el públic amb un so eixordador
Baralla de galls a la jamaicanaDos ‘sound systems’ d’Osona van competir amb les seves gravacions inèdites i enginy vocal
La pianista desconeguda3Un llibre i una exposició il·luminen la figura de la concertista Maria Canals
MARTA CERVERA BARCELONA
El centenari del naixement de Maria Canals (1914-2010), pianista i pedagoga barcelonina tan brillant
com modesta, s’acomiadarà com es mereix coincidint amb la 61a edició de la competició pianística que va crear. La nova edició d’aquest con-curs degà a Espanya acaba de comen-çar al Palau de la Música Catalana. El dia 25 se celebrarà la gran final, en què els pianistes més prometedors tocaran amb la Jove Orquestra de Catalunya (JONC). Com és habitual, les proves dels concursants –aquest any competeixen 82 joves de 22 paï-sos– podran ser seguides de prop pels amants de la música.
AL ‘FOYER’ / Aquest any els organitza-dors intentaran que la figura de Maria Canals deixi de ser una desco-neguda per al gran públic amb el lli-bre Maria Canals i Barcelona, de la pe-riodista Ana María Dávila. Paral-lelament, el foyer del Palau acull una exposició gratuïta que inclou des de fotografies i documents fins a un dels pianos de Maria Canals, un Érard heretat dels seus pares que va utilitzar Albéniz per compondre
aquest instrument per Canals, ja que aquesta va destacar com a intèr-pret de la música del seu temps, com explica amb detall el llibre, que re-passa tant la seva carrera professio-
nal com aspectes de la seva vida per-sonal. Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador de l’Orfeó Català, va tenir una gran influència en ella. Tot i que
LA IMPULSORA DEL CONCURS MUSICAL QUE AVUI TORNA A BARCELONA no va arribar a liederista per falta de veu, el fet d’estudiar harmonia li va permetre adquirir el sentit del fra-seig que després va poder aplicar a l’instrument, va reconèixer Canals. Millet també li va transmetre la im-portància de la «valentia moral» i la «missió social» de tot artista. El llibre deixa patent l’alta exi-gència de Canals, tant en la seva face-ta d’intèrpret com en la de pedagoga impulsora de nous mètodes des de l’acadèmia Ars Nova o com a ànima del primer concurs espanyol admès a la Federació Internacional de Con-cursos de Música.
Lluís Millet li va transmetre la importància de la valentia moral i de la missió social de l’artista
33 La pianista, en una de les fotos del llibre ‘Maria Canals i Barcelona’.
Gràcies a Canals, en plena dicta-dura els seus estudiants van poder prendre contacte amb músics i pe-dagogs internacionals. Maria Canals no va entendre mai el sistema ofici-al d’ensenyament espanyol: «No es tracta de fer música als col·legis. Es tracta que l’estudiant pugui compa-ginar els estudis i disposi de temps per fer les dues coses. Aquí l’estudi de la música és una espècie de tortu-ra. A més a més, la tècnica de l’apre-nentatge de l’instrument coincideix amb l’edat escolar, i l’alumne no pot carregar amb tot. Existeix una gran incomprensió». H
parts d’Iberia. Ricard Viñes, profes-sor de Canals, el va fer servir en les se-ves classes. Manuel Blancafort va es-coltar per primera vegada moltes de les seves obres interpretades amb
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
540000
89305
Diario
542 CM² - 51%
9846 €
60
España
16 Marzo, 2015
ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA
El retorn de tres referents de I’escena musical independent a Catalunya
A la seva maneraNueva Vulcano, The New Raemon i Ferran Palau, tres referents ’indie’ del pais,defensen el valor de la independ ncia artistica en els seus nous projectesGulllem vldal
Entre les moires novetatsdiscogr~fiques d’aquestsdies, n~fi ha tres que sSnobra d’algtms dels prin-cipals culpables de reelo-sis indie d’aquests filtimsanys a Cataluny~ Parlemamb Artur Estrada i Wen-ces Aparicio (que publi-quen, cinc anys despr~s,nou disc arab Nueva Vul-cano), Ramon Rodriguez(que contempla lairrupei5del grup de les seres flUes,Motu’n, mentre reactivaThe New Raemon amb Oh~om~ehirlos) i Ferran Pa-
lau (co]ider d’Animic, ambun segon disc en solitariacabat de sorVir del forn).
- Els une’Lx, a tots tres, la cer-tesa que fer les coses a la te-va manera, en un mSn ~lde lamfis~a-ple de p~-an~ds clau per sobreviure.
Nueva VulcanoEns trobem amb l’Artur ien Wences en una bodega
.emblemhtica de Grhcia.L’Artur Cmtegrant, tam-be, dels venerats Aina) dsun dels rostres visfl)lesd’un altre local clhs~c de lazona, l’Heliogkbal, i tan
ben punt ens saludem ensconfessa els seus dubtes alvoltant d’una cosa apa-rentxnent tan poc rockeracorn h pr~mscripci5 es-colar de la seva fill~ EllienWences, de fet, es vancon~ixer a l’escola -enaquest cas, ]a de Sant FelipNeri, a Ciutat Vella- i, amque comencen a acariciarla quarantena, es pregun-ten s~, al capdavall, el quefan arab Nueva Vulcauono ~s el que ja feien fa tresd~cades al poti de l’escol~"No s~, potser Freud hoveuria mds clar", revelaEstrada. "El cas ~s quesempre hi ha hagut un
component de joe molt im-portant entre nosaltres.En molts idiomes no esca la guitarra, sin5 que s~ijura, corn fis el cas delp~ayangl~s, i aix5 ~s el que hemaconseguit fer perdurartot aques~ temps." Els fernsaber que, restiu passat,Festival Cruilla, davantd’un pfibEc rendit i anhe-15s d’escoltar nous temesde la band~, Nueva Vulca-no transmetien una ener-gia m~s aviat prSpia delsgrups que comence~L Ise’ls dibuixa, ~s clar, unsomriure. "Ens hem es-format sempre per manta-nit les coses relacionades
amb el grup ~tes del llocon assagem i els grupsamb qui compartim localfins al tipus queens gravaiel queens publica els dis-cos- ben a prop d’una zo-na de plaer. Ja ho td, aix0,el reck, o el punk, o el quesigui aix5 que fern: unaim-plicaci5 gairebd fisica que,tanmateix, no saps fins
Fer-se gran o arribar ala patsrnitat no determi-hen, tanmateix, el contin-gut del tsrcer llarga dura-da de Nueva Vulcano,velerta, publicat arab la se-va discogr~fica de sempre,BCore, minat de picades
d’ullet a grups de cap~ale-ra com Jesus Lizard i elsprimers Green Day, i fet,segons asseguren, "arabplena consci4ncia d’estarfent un disc, cosa inaudi-ta, fins ara, en el grup".
Una banda, Nueva Vul-cano, arab unes din~-miques molt allunyadesd’aquell disc-gira~isc-giraprepi del rock, per5 que,malgrat aixS, es maut~corn a refer~ncia de pri-mer ordre per a tantesbandes joves under-ground del pals. "Hem es-tat molt al cas d’all5 quepassava al voltant nos~re.L’Artur des de rHeliog~-
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
151000
14413
Diario
1738 CM² - 162%
11084 €
28-29
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
hal, irAlbert [Gu~rdia, ba-teria del grup i director,tamb~, de la discogrfi~icaLa Castanya] i jo en alt;res~mabits", conclou en Wen-CeS. "Iens honora ve~ll?e
com tants grups joves hansintonitzat amb la nostraparticular manera de fer."Nueva Vulcano estrena-ran Noveleria en concer~el dia 28 a Fabra i Coats.
New RaemonTamb~ per via de BCoreens arriba Oh rompehie-/os, la nova entrega de TheNewRaemon, alter ego delmaresmenc Ramon Ro-driguez. L’filthim noticiaque yam tenir del projecteva set l’anunci, restiu del2013, que no hi hauriam~s gires. "L’ag~ncia arabla qual treballava em vadeixar a deure un dine-ral. A1 final vaig acabarexhaust a tots els nivells, iem va ser impossible ferms relacionat arab TheNew Raemon. Calia queem p]anteg~s si volia se-
guir en aquesta maleidamoguda de l’indie, que ~splena de persones menys-preables ales quals la mfi-sica ~s l’filtima cosa que elsimporta. Tot plegat haviadeixat de set divertit. Ivaig entendre que, si nopodia fer les coses a la me-va ma~lera, no tenia capmena de sentit fer-les."
Una avaria al seu cotxe,per6, va obligar Rodriguez
NuevaVulcano:"Ja ho aixb, elrock, o el ’punk’:una implicaci6gaireb fisicaamb el que fas"
.a estar pr~cticament en-claustrat a la seva casa deCabrils. "Era hivern, feiamolt fred: vaig agafar laguitarra per no movir-med’avorriment iles canQons
Nueva Vulcano, a I’esquerra, publiquen el seu primer disc en cinc anys: ’Noveler[a’. The NewRaemon. a] mig, es relY, d’un periode de reafirmaci6 artistica amb ’Oh rompehielos’. I Ferran Palau,a la dreta, publica el seu segon disc al marge d’Animic: ’Santa ferida’, arab qu~ ina(~gura el segelldiscogr&fic Halley Records ~ ALBERTa POLC,,/ ALBA vF¢UEL&zJOSEP LC,SA~n&
sar aleshores quan vaigdecidir torn~- arab en Jor-di ~Aansam~] de BCore,que ~s el meu mentor, i fer
les pugui contro]ar total-ment. He rebutjat ofertesde companyies multina-cionals amb molts dinerspel ngg, per6 he acon-seguit almenys que el pro-jecte no qued~s destruit.Jo sempm he cregut encarreres de llarg recorre-gut, corn la dels artistesque m’agraden, i pmndreaquesta decisi5 m’~iuda a
Oh rompehielos ~.s undisc amb qu~ The NewRaemon intenta ser cohe-rent arab el sen momentvital. ’~Veig molts grups dela meva generaci5 entes-tats avendre milers de dis-cos i a (ffer el disc de l’any~),i ho trobo absurd", es-grimebc "Ills un disc] fetm~s perqu~ m’agradi a miqne no pas perqu~ agradi ala gent." Una curiosita~:Lluis Gavald~, dTils Pets,~s una de les tres flniques
persones de co~ffianqa aqui Rodi~guez anvia lesmaquetes quart preparaun ~lbum. "Entenem lamflsica de la mateixahera", assegura. Tile NewRaemon estrenar~ disc el10 d’abril al Palau de laMfisica, i el 17, a l’Audito-ri de Girona.
Ferran PalauE1 colider d’Animic final-ment ~ 1}lonor de publi-car la primera refer6nciade Halley Records, un se-gellinstigat per Maria Blay(m~tnager de La Iala ria Graham, en~e d’al-tres), Marc Isern (respon-sable de comunicaci6 degrups com Txarango i LaPegatina) i ]~xits Manage-ment (encarregats de lacontractaciS, per exem-ple, d~ls Catarres). E~ seusegon disc en solitaris’anomena Santa ferida.Si en el primer predomi-haven les conies, aqui hofan els orgues -"an delsmeus discos de capqalera
~s elDesert shore de Nico, isempre havia volgut feruna cosa aL, d", admet Pa-Iau-. I la religi5 dominamoltes de les lletres delsescassos 29 nmmts quedura el treball. "La Passi5d’Esparreguera, de petit,en qu~jo feia de poble, emva impactar moltissim, is~poso que alguna cosa detot all6 s~qa quedat en elmen imaginari. Em fasci-
"Si no podia ferles coses a larneva manera,resteniasentit",assegura TheNew Raemon
~m, tamb~, que tfi tmgigentcapaq de fer net mitjanqantla religi6. No s6c de cap ma-
per6 ~s un univers que,bretot tamb~ des d’un punt
de vk~ta gffafic, semprem~qa cridat ]’atenci6."
A la portada de Santaferkla, a difer~ncia de lesobres m~s recents de Pa-lau iAninfic, lfi predominael color blanc, i algunescanqons tenen fins i totlleuger vernis soa! i unamica sensual. E1 mdsic deCollba~6, no obstant aix6,conthma si~uant ]a mor~entre els seus grans te-rues. "Les coses que desco-neixem s6n ies que m~sens encurioseixen. Hi haqui canta sobre l’espai ijoho fsitg sobre la mort. Maino arribo a conclusions niresolc res, stir5 que diva-go, pregunto i, sobretot,em deixo povtar per latenci6. A moires pregun-tes, corn passa arab ta~l-tes altres coses, no els s~trobar resposCa, o la trobomolts unys desprds d’ha-ver esc[it la canq6."
Ferrun Palau, que hatornat a tenir la col-laboraci6 de Jordi Matas pera la producci6, estrenar&el disc el dia 16 d’abril alPetit Palau. ̄
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
151000
14413
Diario
1738 CM² - 162%
11084 €
28-29
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
<<
i~¢ts Santa
xerrada aies
BARCELONA19.00 CONFER~NCIAPeri¢o Pastor. L’AteneuBarce]onbs ofereix la xer-rada Generacions perdu-
des...? 0 hist6ries oblida-des, arab Perico Pastor,pintor, i Lluls Utrillm Enla histSria de raft hiha ar-:istes que treballen, pin-ten, exposen itenen pro-jectes de futur. Malgrat ai-xS, no s6n presents en lessales dels nostres museusi estan poc estudiats. In-cSmodament, fan de fron-tissa entre els artistes re-coneguts de la postguerrai les hltimes generacions.
BARCELONA19.00 CONFER~NCIA’Conflictes ~tnics i de-sigualtats socials’. Lasala Joan Coromines del’Instim~ d’Es~udis Cata-lans 6s [escenari de laconfer~ncia Cordlictesdtnics i desigualtats so-
c/a/s, La confer~ncia 6s aa chrrec de Joan M. Este-ban Marqui]las, professorde l’Institut d’An/flisi Eco-nbmica dal Consell Supe-rior d~nvestigacionsCientifiques (CSIC) i la Barcelona GraduateSchool of Economics(GSE), i secretari generalde la International Econo-mic Association (IF, A).
BARCELONA19.00 CONFER~NCIA’La Ilum d’una boh#,-mia’, Tothom intenta sa-ber qu~ ~s ]a felicitat. Lafelicitat no bs m~s queall5 simple i senzill. Lasenzillesa no 6s res, per5alhora ho ~s tot. La feLici-tat s’aconsegueix sabentquiets. Montse AmenSsexplicaxfi, en aquestaconfei~ncia basada en elseu ]libre La llum d’unabohdmia, corn n’ds de va-luSs i importmlt set unmateix. Per l’autora, elm~s important ~s tenir elpotencial propi per saberafrontar els problemes.La manera de fer-ho ~sacostttmar lament a setcada vegada m6s forta.T~ lloc a l’.~anbit Culturald~El Corte Ingles del por-tal de l’t~mgel.
BARCELONA19.30 PRESENTACI(~’Septiembre de nues-tros jardines: F. Catal~-Roca, espal de fotografia(EspaiArenes, c/LlangA,2!) proposa activitats
I~ inauguracl6 d’aquesta exposici6 que es pot veure a la Casa Saladrigas
Salvador Dal(i la premsaBLANESEXPOSlCI(~La Casa Saladrigas ofereix, finsal 15 d’abril, rexposici5 Dali,breaking news, organitzada con-juntament per la Diputaci5 de Gi-rona, el Patronat de Turisme Cos-ta Brava Girona il’Ag~ncia Efe,arab la col.laboraci5 de l’Ajunta-merit de Blanes. A trav~s d’aques-ta mostra fotogr&fica es comme-moren tres efem~rides alhora: el758 aniversari de l’ag~ncia Efe,als t~t0 anys de la inauguraci5 del
Museu Dali de Figueres i els 25anys de la mort de l’mCista.
Dali, breaking news est~ forma-
da per gairebd ana quarantenad’imatges provinems del fans del’ag~n(fta Ere, realitzades per dffe-rents fotSgrafs i protagonitzadesper Salvador DeJ£ I~fi~janQant la vi-sita a la mostra, es proposa unaan/disi del genial pintor emporda-n~s des delpunt de vista delperi(~disme i de la seva habilit at innataper convertJ~se en el focus ffaten-ci5 de la prems~L La mostra subrat-
llala faceta del Dali medifitic, capa~d’apar~ixer en totes ]es seccionsfinn diari. Per aix0,1es fotograliesescollides segueixen un fil conduc-tor estructurat en forma de diariis’agrupen en sis apart~ts diferen-ciats: cultura, politica, societat,ci~ncia, internacionali m~di~ E~tots aquests itmbit s, respectadorpo&~ con~ixer i aprepar-se a la fi-gura de Dali i a la seva teatralit at a13~ora de relacionar-se amb el mSn.
REDAC¢I~
El darlnetlsta Joan Enric Lluas ~ A~x:u
Homenatge a BennyGoodman, al PalauBARCELONA19.00 CONCERTF~ cl~e~ta ~oan ~ric U~a ac~a al P~laude la Mf~ica Catalana, on ofereix un concertrecordant el mitic Benny Goodman.
La catedr;itica Seyla Benhabib ~
El concepte deciutadania, al CCCBBARCELONAt%@~ CONFERI~NCIADins el cicle Prendre laparaula, avui el CCCB con-vidala catedr~tica de Cidncia Politicai Fi]osofiaSeyia Benimbib, que parla de Ciutadania,
arab la volun~at de donara con~ixer al pflblic dffe-rents ~umbit s de la foto-grafia. Septiembre denuestrosjardi~es, fil~impoemari d’Avelino Her-n~ndez, ha suggerit el tre-bali fotogrguSc de Rosa Ba-renys, Carme Mufioz i Te-resa Ordinas. El llibre re-cull tres aproximacionsvisuals a la veu del poeta.La presentaci6 ~s a C~uTecde Rosa Barenys, CarmeMufioz i Teresa Ordinas.
BARCELONA~O.@O CONCERT’WTF Jam Session’.Les jam session del
Jan~boree (pl. Reial, 17)ja s6n un classic de la nitbarcelonma de dilluns.Sobre l’escenari, hi coin-cideixen els ~xil, s m6simportaz~ts del jazz detotes les ~poques: groo-vers i amants del hip-hop, supm~cisa~s perAurelio Santos.
BARCELONA~,~B@ CONCERT’Mestres del jazz’. L’~;y2012 el Jazz Si Club Ta-ller de Mflsics del bm~idel Raval de Bm’celona vacelebrm" el vine8 mfiver-sari, tfist6r[cament vinculat al Taller de Mflsicscorn a altaveu artisticdels joves mflsics. Cadadilluns es dedica la sessi6a alguns dels grans mes-tres que han marcat lahistbria del jazz.
BARCELONA
FLAMENC’Crema flamenca’. $6~ 3sessions de mdsica i ball
mat a la sala Taran~os dela plaqa Reial que ~s, desde fa anys, escenari dejo-yes talents. La for~a del
qum~ esviu en directe, enel marc d’nn petit taula~.
BARCELONA~@@ CONCERT’Jam session’ de ’blues’.Lesjam .session de bluesde la sala Harlem JazzClub (carter Com~essade Sobradiel, 8) sdn, desde fa temps, una fita anla vida musical de labarcelonina. Aquestessessions estan dirigidespel mfisic, cantant icompositor Hero,anSe~a, E1 Chino, i se ce-lebren cada dffiuns.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
APUNTS
151000
14413
Diario
1684 CM² - 157%
12891 €
47-48
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
CERVERA].7.30 PRESENTACII~’El m6n concentracio-nari en zona republica-na i nacional: Concabe-Ila | Cervera, dues rea-litats prbximes’.motiu de176~ ainversa~ide l’ordre de creaci5 delcamp de concentxaci5 deCervera se celebra un ac-te de memSria i reconei-xement en record de totsels presoners. Ales 17.30,inauguraci5 dels monblitscommemoratins a l’avin-guda de FEsport (costatcementiri) i al carrerMont oliu. Ales 19.00,taula rodona al Museu Cc-marcal -moderada perCarme Berg6s, directoradel Museu- i, a continua-ciS, projecci5 del docu-mental E/mdn concen-tracionari en zona repu-
blicana i nacionc£" Con-cabella i Cervera, dues
realitats p~Sximes.
GIRONA20.00 CONF|RI~NCIA’Ecologia i espirituali-tat: Dins del cicle Co~f’e-rdncies quaresmals o]Mercaded els locals de laparrSqina de Santa Sus-anna del Mercadal (SantaClara, 11) sSn elmarcd’aquesta confe~ncia ac~wrec de Josep Gordi,professor de geografia dela Universitat de Girona.
TARRAGONA18.30 CONFER~NCIA’Andrds Schiff inter-preta Bach’. Dins de! ci-cle de confer~ncies Des-cobrim els grans pianis-tes, la Biblioteca Pfiblica(Fortuny, 30)6s rescena-ri d’una confer~ncia deKiev Portell: AndrdsSchiff interpreta Bach.
BARCELONATEATRE
¯ Almerta Teat re, Sant Lluls, 64.Copi i Oca~]a. al purEatarL Estre-ha. Horaris: de dimecres a dis-sabres, 20.00, i diumenges,1~00.
¯ Apelo Teatre, Parallel 59. Mal-dita fortuna. Horaris: dimecres,dijous, i divendres, 20.30, dis-sabte, 18,00 i 20.30 i diumenge.18.00. Estrena dilluns 16 demar(;.~’hClURtlnia Teatre, avingudaSarri~, 31-33, Tdbuto Pepe Ru-bianes. Borafis: dissabtes, 20.15,i diumenges, 17.45. OrEasmos,/acomedia. Horaris: dijous, 20,30;civendres, 22,00; dissabtes,18,00 i 22.00. i diumenges,19.30.¯ Bibliote~a de Catalnnya,Hospital, 56. Una gioroafa parti-colare. Dir. Oriol Bro~gi. Horaris:de dimecres a divendres, 20.30:dissabtes, 18.00 i 21.00. i di-umenges, 18.00,¯ Club Capitol, Sata 2, Rambla.]38. Doble proBramaci6: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;diesabtes, 17.30 i 20.00. i di-umenge, 17.30. I David Gua-po, Horaris: de dimecres a diven-dres, 22 00, i diumenges, 19.30.¯ Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Smiley. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30; idiumenges, 18.00.¯ Dondal, Av. Parai.lel, 91. Pelsp~/s, de Paul Portner, direcci6Abel Folk, amb Alex Casanoves.Merc~ Comes, Pep Sais, Pep Pla-nas, Beth RoderEas i Jofre Bor-r~s. Horaris: de dimarts a divert-dres, 20.30; dissabtes. 1Z30 i21.O0, i diumenges, 18.00. I endeble programacid, el divendres20 de mar(; Visto Io visto, ates23.30. I els dissabtes, ales23.30, Les noches de! Club de laComedia.¯ Goya. Joaquim Costa, 68. Finsal 6 d’abril, Les amistades peli-grosas, de Choderlos de Laclos,direcci6 Darlo Facal; arab CarmeConesa, Edu Soto, Iria del Rio,Lucia Diez, Mariano Estudillo iLola Manzano. Horaris: de dime-cres a divendres, 20.30: dissabtes. 18.00 i 21.00. i diumenges,18.00. En doble programaci6, eldivendres 20 de marc Mim~el
<<
’Mommy~El film de XavierDolan, a l’InstitutFrancbs de Barcelona,ales 20.00 h
Osborne i Ar valo, a ’2 caras duras encrisis’ al Teatre Borr sBARCELONATUTREBertin Osborne i Paco Ard~alo forme~ la parella del nou esp~:~le 2 caras durasen crY, arab canc~ons, mdsica en directe i noves histSries divertides. L’especta-tie es pot reuse, de dijous a d~tmte~e, a~ Teat~e Both.
Noguera a Ultrashow, ales23.30. I el dissabte 21 de mar(;,Miguel Lago a Soy un miserable,ales 23,30.¯ Gran Teatre del Liceu. laRambla, 51-59. Opera: Siegfriedde Richard Wagner. Dies 13. 15,1Z 19, 21 i 23 de mar(;.¯ Guasch Teatre. Arag6 140. In-fantil: Les aventures d’AladL Ho-rafts: dissabtes. 12.30, 1~00 i19.OO, i diumenges, 12.30 i 17.00.Adults: Un muerto muy viva Ho-raris: dissabtes, 21,OO. i diumen-ges, 19.00.
~ Jove Teatre Regina, S~neca22. Fins a122 de mar(;. Toni AIb/~i Fermi Femandes presentenHist~ria Sagrada. Horaris: de di-jous a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 18,30.¯ L’Antic Teatre, Verdaguer i Ca-Ills. 12. Dies 19 i 20 de marq,Guerrilla: elecfronic session,arab El Conde de Torrefiel, 21,00.Dies 21 i 22 de mar(;, performan-ce sociodelica amb Ignacio Gall-lea + Susana Goulart, dissabte,21.00, i diumenge. 20.00.¯ La Puntual. Allada Vermeil 15.Petufef, de la Cia, La Puntual.Una versi6 sorprenent del cone-gut conte popular. Per a majorsde 18 mesos. Horaris: divendres,18.00, dissabtes, 12.00 i 18.00 idiumenges, 12.00 i 17.00.¯ La Seca Espal Brossa. c. Flas-saders, 40. Acorar, Sala Brossa,fins al 22 de mar(;. Horaris: dedimecres a dissabtes. 21.00, iumenges, 19.00. Selecci~, SalaFregoli, del 18 de mar(; al d’abril. Horaris: de dimecres adissabte, 20.00, i diumenges,18.30. Dimar~s m#~gic amb Woo-dy Aragon, dimarLs 17 de mar(;.20.30. Festival Ncools: Feliu For-
mosa, a la Sala Palau i Fabre. 19 i20 de mar(;, dijous i divendres,21.30.¯ I.,I Ylllartoel, Villarrael, 87.Fins a129 de marl;, Feffts mons-tres, de Madlia Samper. amb ~a-nessa Se~ura, Marta Aran / Mi-reia Piferrer. David ~k~rt / JordiAr~jar. Horaris: de dimar~s adijous. 20.30: divendres, 21.OO;dissabtes. 18.OO i 20.30, i di-umenges, 18.00. En debie pro-8ramacib; L’OFF Lavillarroel, finsa124 de mar; La pols, dramat~r-gia i direcci5 Ll&tzer Garc(a. arabMarta Aran. Laura LOpez i Gui-Ilem Motos. Horaris: dimarts i di-mecres. 22.15. EIs divendres, ales 23.00: Mbnica P6rez i JordiRios, a 1000 Merdes de ~ags. Eldissabte 21 de mar(;, Ra~l P~reza Amor a primera nsa, a les23.00, I diu.menge 22 de mar(;, les 20.00: Alex Clavero a MiMa-dregs TrendingTopic.¯ Porta 4, Carrer de I’Esgl~sia,4-10 (bard de Gr~cia). Gossossalvatges, de Raquel Reyes, dis-sabtes de mar(;, 18,00. Tots s~n-arnoren, de la Cia. Tips, diesab-tes 21 i 28 de mar(;, 21.30, i di-umenges 22 i 29 de mar(;, I8.00.Assaig obert, de Sergi ManelAlonso, amb la Cia. D. de novem-bre i Porta 4, diumenges demar(;. 20.30. Carrusel, de Din~-mica Teatral, diumenge 22 demarry. 12.,00.¯ Romea, Hospital, 51. A partirde119 de mar(;, EIs veTns de daft,,de Cesc Gay arab Pere Arquillu~,A~ata Roca, Nora Navas i JordiRico. Horaris: de dimarts a di-vendres, 20.30 (dia 24 de mar(;,no hi ha funciS), diesabtes,18.00 i 21.00, diumenges, 18.00.I en doble programaciS: OFF Ro-mea: De127 de mar; a124 d’abrilWaikiki Honolulu, dramatdrgia i
direcci6 de Paul Berrondo ambBorja Espinosa i Joel Minguet.Horaris: divendres, 22.30, dis-sabtes. 22.45, i diumenges,2&O(L~ Sala Atrium, Consell de Cent.435. La fSrmu/a de la fe/icifat.una com~dia peioaterapOutioa,d’Anna Maria Ricart. Horaris: dedimecres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. EIs ocells, deMadO F~tima, Horaris: diumen-ges 22 i 29.12.00.¯ Sala Beckett * Gr&cia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 29 demar(;, L’efecte, de Lucy Prebble.Sixto Paz Produccions, Horaris:de dimecres a dissabtes; 21.30, idiumenBes, 18.00. Aquest es-pectacle funciona amb taquillainversa: I’espectader decideix elpreu despr~s de veure la funcid.~$ata Muntaner, Muntaner, 4.Yo mat~ a mi hija (una historiareal), de Carmen Domingo, dir.Pep Molina. Fins a112 d’abdl. Ho-rafts: de dimecres a dissabtes,20.30; i diumenges, 18.30. I LuisPardo, a Paranoid, fins al 29 demar(;. Horaris: divendres i dis-sabtas, 22.45, i diumenges,20.30 (dia 22. no hi ha funci6).¯ SAT! Teatre, Neop&tria 54. Del19 al 22 de mar;. funcions delnou espectacle familiar de I’Es-taquirot TeatreEn Jan Toflifan. Apartir de 2 anys. Horads: dissab-tes, 1730, i diumenges. 12.00 i1~30.¯ Tantarantana Teatre. carrerde les Fiors, 22. El CiclS: de I’llal29 de marq, Jorge Yamam-Tea-trodeCerca presenta CamarEate.Horaris: de dimarts a dissabtes,21.00, i diumenges, 19.00. Pro-gramacib infantil: del 7 al 22 demar(;, Teatre Animal presentaCorn a Eat leas, Horaris i dies de
<<
Kosmos & FJio KrassML~sica electrbnica,a la Sala Apolode Barcelona,a ies 00.00 h
i representaci6: dissabtes, 18.00 idiumenges, 12.00.¯ Teatre Akad~mta, Buenos Ai-res, 47-49. A la burgesa, del 5 al29 de mar(;. Horaris: de dimecres a diumenges. 20,30, I Lavoix humaine, del t3 al 29 demarq. Horaris: divendres, dis-sabres i diumenges, 18.00.¯ Teatre Borr~,s. PI. Urquinaona,9. Doble programaci6: Dos carasduras en crisis. Dijous i diven-dres, 20.30; dissabtes, 18.00 i20.30, i diumenges, 18.00,¯ Teatre Doliseum, Gran Via,595. Leo Harlem. i Dani Delacamara. Unica setmana del 19 al22 de mar(;. Horaris: dijous i di-vendres, 21.00; dissabte, 19.00 i21.30; i diumenge, 18,00.¯ Tea~ Uiure: Gr~cia, Montse-ny, 47. El reportaje, de SantiagoVarela, dir. Hugo Urquijo. De116a118 de mar~.¯ Teat~e Lliure: Montjufc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /pla£:a Margarida Xirgu, 1. Joc demiralls, d’Annie Baker, dir. JuanCarlos MarteL Prorrogat fins al22 de mar(;. El testamento deMaria, de Colm Tdibin, dir. Agus-ti Villaronga. Fins a122 de mar;.¯ Teatre Poliorama, La Rambla,115. Minoria Absotuta presentaPo/bnia, el musical. Horaris: di-
mecres i dijous, 20.30; diven-dres, 20.00; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.¯ Toatre Principal, Rambla 27.Sala B-EI.Latino: Tuppersex. Ho-raris: dijous i divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 21.00: i di-umenges, 18.00.¯ Teatre Victbria, Parallel, 67-69. Dagoll Dakota presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30: dissabtes, 1~30 i21.30, i diumenges, 18.00.¯ Teatreneu, Terol, 26 (Gr~cia).Sala cafb-teatre: monblegs.8ia. teatre._ Sala del Mig: taatre,m~gia, improvisacid...
¯ Versus Teatre, Cestillejos., 179.Cloaca. de Maria Goos. dir. OscarMolina. Horads: de dijous a dis-sabtes, 20.30, i diumenges,18.00. en catal&. Vintage, de Ju-mon Erra, com~dia musical anys80. Horaris: dimarLs i dimecres,20.30. Titelles fins a129 de mar(;Carbassa TiterearLe. Horaris: di-umenge, 12.00,
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
APUNTS
151000
14413
Diario
1684 CM² - 157%
12891 €
47-48
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
71Lunes 16.03.15 IDEAL CULTURAS
La Madraza acoge hoy la presentación del último libro de José Gutiérrez, un título que recupera sus meditaciones sobre la obra de escritores nacionales e internacionales :: PABLO RODRÍGUEZ GRANADA. José Gutiérrez vuelve del silencio. Lo hace a través de ‘Nue-va luz sobre antiguos libros’, un tí-tulo que recoge algunos de sus artí-culos publicados entre 1986 y 2011 en revistas literarias y conferencias. El libro, editado por Mirto Acade-mia –la editorial de la Academia de Buenas Letras– será presentado hoy lunes en la Madraza a partir de las 20 horas en un acto el que interven-drá su autor y que contará con la par-ticipación del académico José Igna-cio Fernández Dougnac.
La edición devuelve la luz sobre las reflexiones de José Gutiérrez en torno a algunos de sus escritores fetiche. El libro está articulado en torno a cuatro trabajos en los que el poeta analiza diferentes aspec-tos de la vida y la obra de Elena Mar-tín Vivaldi, una autora a la que otor-ga «un lugar decisivo y relevante» en la poesía granadina. «Tras el ase-sinato de García Lorca y la marcha de Luis Rosales a Madrid, la poesía granadina quedó huérfana y tuvie-ron que pasar años de olvido y os-curidad. Sería Elena Martín Vivaldi y con ella un grupo de poetas más jóvenes –Rafael Guillén, José G. La-drón de Guevara, Julio Alfredo Egea y los demás poetas integrantes del grupo ‘Versos al aire libre’– los en-cargados de ir restableciendo la poe-sía en la Granada de los años 50 y 60», reconoce.
Guillén es otro de los escritores sobre los que José Gutiérrez extien-
de su mirada. Lo hace para dar las claves de su poética y para reivindi-car el papel de los poetas andaluces. «Es evidente, si nos atenemos a ra-zones puramente estadísticas, que la mejor poesía española se ha escri-to en Andalucía. Eso es algo que se puede constatar desde el Barroco hasta nuestros días», asegura.
Sin embargo, no se trata de un li-bro localista sino que el escritor vuel-ca su atención también a escritores internacionales como Gómez Carri-llo, al que define como uno de los cronistas más notables de comien-zos del siglo XX, o los italianos Ce-sare Pavese o Ítalo Calvino. Es en es-tos trabajos donde surge la voz poé-tica de Gutiérrez con citas como «la poesía es un largo camino que se consuma con el silencio del creador o la extinción del ser» o «cuando el lector lee sus versos, el poeta regre-sa de la muerte», ideas que rondan la poesía de Gutiérrez desde hace décadas.
‘Nueva luz sobre antiguos libros’ da claves sobre los intereses poéti-cos de José Gutiérrez. Es un libro que
no se puede separar de sus poema-rios, tal y como él mismo reconoce. «Creo que el lector y el poeta van siempre de la mano. Leemos con la esperanza de vernos reflejados en las páginas de otros; analizamos esas lecturas bajo el prisma de nuestra particular cosmovisión poética, y escribimos aquellos poemas que nos hubiera gustado leer en los poetas que amamos».
El oficio de vivir Asimismo, Gutiérrez perfila su pa-pel como gran lector en estos artí-culos, un trabajo –el de seguir con atención la obra de sus autores feti-che– que forma parte también del oficio de poeta que es, por otra par-te, el oficio de vivir. «Lectura y es-critura son caminos convergentes en el único aprendizaje que de ver-dad importa: el de la vida».
Esta vida, la de José Gutiérrez, y la de los autores sobre los que el poe-ta granadino vuelve habitualmen-te será lo que puedan disfrutar aque-llos que se acerquen a la Madraza esta tarde.
Nueva luz sobre antiguas reflexiones
El poeta y escritor José Gutiérrez. :: IDEAL
Rafa Pons dice ser «cantautor y abogado» aunque dejó los plei-tos para ser un artista emer-gente, aunque después de lle-nar el Palau de la Música cata-lana ya emergió del todo y flo-ta solo. Asegura que creció «so-ñando llegar a ser B. Springs-teen y que aprendió a tocar la guitarra tras un concierto de Sabina», aunque también se sabe más de varias canciones de Roberto Iniesta con quien su voz arenosa le empareja por momentos. Teclista y batería le acompañaron en Granada, y también un puñado de perso-nas con quienes tiene un con-trato de complicidad de obli-gado cumplimento. JJG
RAFA PONS: ARENA Y BUEN HUMOR
:: J. J. G.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
154000
21139
Diario
180 CM² - 20%
975 €
71
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
34 LAVANGUARDIA DILLUNS, 16 MARÇ 2015
Rares vegades les orquestres des-perten tanta expectació comquan cal rellevar al podi el seu ti-tular. La Filharmònica de Berlín,sense anar més lluny, és capaçd’atreure tota l’atenció mediàticaara que tant el públic entès comel profà és conscient que Sir Si-mon Rattle ha decidit deixar laplaça i que per succeir-lo s’espe-cula sobretot sobre dos noms.Apostaran els músics pel veneço-là dels rínxols, el jove i apassio-nat Gustavo Dudamel, o optaranper tornar a les arrels amb el ger-mànic Christian Thielemann?L’altra formació que desperta
gran curiositat –donat que la Fil-harmònica de Viena no té direc-tors fixos, només convidats– ésl’Orquestra del Concertgebouwd’Amsterdam, llegendari conjuntque des de la seva creació el 1888ha tingut nomésmitja dotzena dedirectors titulars! L’últim, Ma-riss Jansons, va donar un certcop de porta en anunciar l’abrilpassat la seva marxa. L’orquestrahavia de nomenar el setè director
de la seva història.... però no vatrigar a haver-hi fumata blanca:el successor (efectiu el 2016) noés cap altre que elmilanèsDanie-le Gatti, popular a Espanya per laseva vinculació amb Ibercamera.Als 53 anys, aquest carismàticmi-lanès, fan de l’Inter –el futbol ésla seva altra gran passió–, acabade convertir-se en llegenda de laclàssica, un epítet que rebutja detotes totes. Generós amb el seutemps, rep La Vanguardia durantuns assajos amb la Filharmònicade Viena. A la fi, però, es fa difícildir si de debò se sent com un pre-dicador al podi revisitant la Bíbliai provant de despertar quelcomde nou en els feligresos. El di-lluns 23 torna aL’Auditori de Bar-celona (el 25 aMadrid) amb la 4aSimfonia de Txaikovski i aquestsDebussy (Lamer) i Ravel (LaVal-se) que tan exquisidament ofe-reix l’OrquestraNacional de Fran-ça, de la qual és titular.
Com gestiona un músic de laseva generació el pes de la tradi-ció d’una orquestra com la delConcertgebouw?
La tradició s’ha d’observar comun punt de partida, però ens po-dem referir a la tradició o al querealment significa la tradició.
I què significa?Tot i res. És tocar d’acord a undeterminat tempo? És oferiraquest so que resulta familiar,aquesta manera d’esperar un clí-max que finalment arriba, aquestparticular fraseig o articulació?La tradició també implica seguirendavant. I veig més importantque una orquestra amb un llegatel pugui oferir a les diferents di-reccions orquestrals de la sevahistòria, i que cada mestre que ladirigeix hi deixi la seva emprem-ta. El Concertgebouw, per exem-ple, té al seu repertori Mahler,Strauss, Bruckner... de maneraque hem tingut l’oïda del mestreMengelberg, després la de VanBeinum, més tard Haitink, des-prés Chailly, Jansons... i jo ma-teix en el futur. El que enriqueixuna orquestra és la personalitatde cada director que hi ha passat,demanera queno existeix una so-la tradició ni una manera ideald’interpretar una peça, ja quefins i tot el mateix compositor hatingut dubtes. Bruckner, perexemple, canviava totes les seves
simfonies, i si agafes la música deDebussy tocada per ell mateix, noté res a veure amb el que diu lapartitura. És una història intermi-nable. Cal continuar mirant capal futur, l’oïda del públic d’avui ésdiferent de la de fa 50 anys. I en elnostre temps les coses canvientan de pressa... tots pendents delsmissatges del mòbil, del Twitter.Hem perdut la nostra intimitat ila nostra llibertat... i pretén que
parlem de tradició...? Au, vinga!,és una mica hipòcrita. La músicaha de dir alguna cosa a la gentd’avui. I el públic nohad’estar ne-cessàriament educat.
Perquè la comprensió de lamúsica ve de l’esperit...Completament. La principalaproximació ha de ser emocio-nal. La majoria de turistes quevan a Roma, Florència o Venèciaprobablement ho ignoren tot delRenaixement, i encara així que-den impressionats. Després pot-ser agafen un llibre i llegeixen so-bre el període... doncs és el ma-teix ambVerdi i Beethoven. L’im-portant és la impressió que causala seva música. La gent ha de po-der venir a un concert, gaudir unparell d’hores fora d’aquest mónimpossible, aturar-se i escoltar,creure que la música el transpor-tarà a una altra dimensió.
Interessant, però quin pla téper a la del Concertgebouw?Vaig ser escollit pelsmembres del’orquestra després de col·labo-rar-hi una dècada i suposo queaquest intercanvi humà és el que
els va decidir. Ara el meu pla ésmantenir-me en el repertori prin-cipal, obrint-nos també al fran-cès i a la Segona Escola de Viena,però no és un dogma. Això és untreball en viu i cal estar oberts ala demanda del mercat.
Li van donar la notícia que elvolien com a titular del Con-certgebouwquanestava aTaor-mina de vacances. La vida can-via mentre un és a la platja...
(Rialles) La veritat és que és es-trany que jo tingui una setmanalliure... però tot va sermolt ràpid.Normalment una orquestra trigaun o dos anys a decidir-se.
Vostè és una llegenda als 53.Aquesta dimensió no em corres-pon. Prefereixo que el públic emtingui simpatia per ser un filtrecap a l’obra mestra. Sisplau, dei-xin-me continuar al servei de lamúsica.
D’acord, però em confirmaque tot director porta dins unseductor?Això l’hi diran els músics.
Vostè ja ha madurat per ser-ne conscient.Sento decebre-la però no veig lamúsica d’aquesta manera. No es-tic interessat en aquest costat ca-rismàtic perquè, què significa elcarisma? Fins i tot un director jo-ve pot tenir-ne. Però la clau estàen com pots servir la música. Ivull creure que la gent de l’orques-tra sap reconèixer si algú està uti-litzant la música en favor perso-nal o es presta a servir a la músi-ca. Això canvia totalment la visió.
ORQUESTRA AMB TRADICIÓ
“Avui tot canvia tande pressa... i preténque parlem detradició? Au, vinga!”
UNA ESTRELLA ALS 53 ANYS
El director milanèssucceirà MarissJansons al capdavantdel Concertgebouw
LA 4a DE TXAIKOVSKI
“És una ocasió perveure si Txaikovskipot sonar apassionat,però no massa femení”
NOVA VISITA A BARCELONA
Daniele Gattive dilluns vinenta L’Auditori amb laNacional de França
VienaMARICEL CHAVARRÍA
DAN
IELE
GAT
TI
Cultura
“Dirigintet sents soli trist”
Servei especial
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
677000
141874
Diario
2268 CM² - 200%
56000 €
34-35
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
DILLUNS, 16 MARÇ 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35
Estic preocupada pel #Siegfried del@Liceu_cat . O troben substitut perLance Ryan o Stefan Vinke cauràmort. Jo hi vaig el 21...
El Gothic Metal nos ha dadovoces femeninas maravillosas,pero ninguna como la de Anneke.https://www.youtube.com/watch...
Elon Musk dice que la física enseñaa pensar mejorhttp://www.yorokobu.es/elon-musk/
Joyce Carol Oates Escriptora
Un amic poeta que es queixavaamargament de tot va canviar enemmalaltir de Parkinson –de sobte,la vida va esdevenir preciosa
#tuitsdecultura Elsa Álvarez Forges Escriptora@elsaaforges
La meva generació ha crescutmoltmés protegida que els direc-tors joves d’ara. Alsmeus 25 jo en-cara estava a l’escola i ara a aques-ta edat potser dirigeixen la Filhar-mònica de Berlín. L’error és com-prometre’s amb una gran orques-tra sent jove, perquè al final ésella la que t’aixeca a tu. Has pujatl’Everest en helicòpter, però enrealitat t’hauries d’haver prepa-rat com a músic i com a home.
Avui tot va a gran velocitat i elsmúsics estan massa exposats.
Vostè va debutar a la Scalaals 28 anys. És un bon Everest.Sí, però amb una petita òpera deRossini i estant protegit. A mésvaig ser savi, ja que durant els as-sajos em van proposar de tornar-hi amb una òpera de Verdi i vaigdir que no. Em vaig sentir inade-quat. Avui en canvi els joves diri-geixen alMet, Viena, la Scala. L’in-tendent vol glamur, i comque pro-bablement hauran gravat ambDeutsche Grammophon... El móns’ha tornat boig. És un sistemaque destrueix automàticament elque acaba de crear. Si no et prote-geix la gent adequada i ningú not’adverteix queno utilitzis lamúsi-ca per a tu mateix acabes sent es-premut comuna llimona i desapa-reixes. Jo vaig tenir la sort de tro-bar el mànager adequat, es vacomprometre ambmi i mai no emva pressionar.
Vostè també componia de jo-ve. Quina mena de nen era?Vaig ser fill únic, un noi normalamb una gran passió pel futbol ino tant per la música. Als deuanys era un pianista terrible, pe-rò estava ben dotat. De sobte als13 vaig decidir que seria director.
La determinació adolescentfeta realitat?Va ser l’efecte d’escoltar per pri-mera vegada una orquestra simfò-nica... Una Cenerentola a la Scalaamb Abbado. Vaig anar al direc-tor del conservatori i li vaig dir elque volia ser. “Però, home, etsmolt jove, cal estudiar això iallò...”, em va dir. Vaig seguir totsels passos i així que vaig podervaig reunir un grup de músics iels vaig dirigir en esglésies, enllocs privats. Al conservatori jam’era d’allò més fàcil. De fet, demolt petit la música sonava enmide manera màgica, escoltava detot, els Beatles... Però la clàssicaem va capturar, els meus paresvan intentar crear un clima. Ell,que treballava a la banca, va estu-diar cant i la mevamare tocava elpiano. Cada capvespre, desprésde sopar, escoltàvem mitja horade clàssica, sempre simfonies, demanera que vaig créixer amb elso de l’orquestra.
Què me’n diu de l’educaciómusical a l’escola?No vull acabar caient en el dis-curs de sempre que necessitemmés educació musical, perquè alfinal, a veure, quants nois tornena casa i li diuen a la seva mareque s’han tornat bojos per lesma-tes o la religió? L’escola ensenyaa estimar alguna cosa? Em sem-bla que una cosa és la cultura iuna altra la passió. Si als sis anysaprens flauta a l’escola corres elrisc d’acabar odiant-la. Així quemés que en l’escola crec en la fa-mília, que és amb qui estàs direc-tament connectat i confies.
Parli de la feina al podi i de lacomunicació amb elsmúsics. Ésimportant el llenguatge del cosa l’hora de dirigir?Amb el temps l’he portat a la mí-nima expressió, especialment enconcert. D’una banda és un signed’autoconfiança i, a més, els dei-xo espai als músics. El movimentpot convertir-se en una distrac-ció i és amb la mirada que passes
la informació, l’esperit de lamúsi-ca. Els ulls no enganyen mentreque el llenguatge del cos pot sermalinterpretat. El secret en la di-recció és anticipar-se; per aixòno gaudim de la música en con-cert. És una part trista de la nos-tra professió. Si pares i escoltes,la música et pot commoure iperds el control. El director ésallà l’home més solitari de la ter-ra... és unmoment trist. Es en l’es-tudi de la partitura quan la vius.
La Filharmònica deViena, dela qual vostè és convidat, témit-ja dotzena de dones. Li preocu-pa la paritat?En absolut. Faig música amb tottipus de races.
Races?Vull dir que toco amb homes, do-nes, japonesos...
Oblidi-ho... Què en diu del re-pertori amb què ve aquest copa Espanya, la 4a de Txaikovski?La vam triar amb Josep MariaPrat, d’Ibercamera. La 5a és jamolt interpretada, i aquesta té unprimer moviment que m’encan-ta. És una simfonia amb esperitrus però també una oportunitatper veure si Txaikovski pot sonarapassionat però no massa feme-ní. Estic en contra del sentimenta-lisme, és barat, una forma superfi-cial de descriure un estat d’ànim.Txaikovski és un compositor clàs-sic, proper a Mozart, la forma ésperfecta i molt regular, no la for-ça mai. I, més que de plorar, estracta demostrar la noblesa i ele-
gància d’aquesta música. És cu-riós, si segueixes el tempo de lapartitura –que amb el temps s’haalentit molt–, canvia del tot elsentit. És l’enigma de la música.
Vostè és espiritual?Espero que sí. Sóc creient, crecque hi ha alguna cosa més. Perquè estic aquí per fer música?Qui em va donar aquest talent?Crec que se m’ha ofert una sensi-bilitat i que he d’establir un vin-cle amb el públic. Lamevamissióés crear-li interrogants, aquellmoment en el qual pensaven queconeixien una simfonia i que arase’ls presenta diferent...
Llavors vostè se sent com elpredicador que llegeix de nouel passatge de la Bíblia...D’alguna manera sí. Forço lagent a estar oberta a absorbir al-tres coses, i això no només té aveure amb la música.
El repertori clàssic seriaaquesta Bíblia que rellegeix lagent buscant un nou sentit?Brava! Però el públic vol sentir-se còmode, escoltar el que ja co-neix, no ser impactat...c
Silvia Broome Llibretera@silviabroome
Roger Michelena Llibreter@libreros@JoyceCarolOates
EDUCACIÓ MUSICAL I ESCOLA
“Que potser l’escolaensenya a estimar res?Una cosa és la culturai una altra la passió”
DIRECTOR = SEDUCTOR?
“No m’interessa elcostat carismàtic,només vull continuaral servei de la música”
PABLO FACCINETTO
Valery Gergiev dirigeix Wagner dimecres
Riccardo Muti torna al Palau després de set anys d’absència
COM UN PREDICADOR
“La meva missió éscrear-li interrogantsal públic, fer-lidescobrir coses noves”
ELS ORÍGENS
“A casa escoltàvemclàssica havent sopat:als 13 anys vaig decidirque volia ser director”
Setmanade gransbatutes aBarcelona
V. BARANOVSKY
CHRIS LEE
Valery Gergiev i la Simfò-nica del Teatre Mariinskiofereixen en versió concertun Tristany i Isolda quepromet quedar per al re-cord. Serà el dimecres 18 alLiceu. El teatre ja ha esgo-tat les entrades (tot i queconvé anar comprovant elseu web per si hi haguésbaixes). Setmana wagneria-na, doncs, al teatre de laRambla, que es troba enplenes funcions de Sieg-
fried. I, curiosament, aques-ta llegenda d’arrels cèlti-ques (Tristany i Isolda), quenarra el tràgic amor entreun cavaller i una princesa,la va crear el compositordurant la llarga aturada queva fer en l’escriptura deSiegfried, a qui va deixardotze anys aparcat al bosc,tal com ressenya en unacarta Nietzsche.
El sempre esperat directorrus –especialment quan estracta d’un Wagner– ve acom-panyat de solistes del seupaís, a excepció del tenornord-americà Robert Gambillcom a Tristany. El paperd’Isolda l’assumeix la sopra-no Larisa Gogolevskaia.
Mai Barcelona no havia es-tat tan ben nodrida musical-ment. En molts momentssembla que no té res a enve-jar a altres capitals euro-pees. A més de Gatti i Ger-giev, el diumenge 22 tornaal Palau de la Música Riccar-do Muti, una de les llegendà-ries batutes de la generaciódaurada que es va formar alvoltant de Viena (Mehta,Barenboim...). El mestrenapolità vindrà amb la seva
Orchestra Giovanile LuigiCherubini i un programa dellums i ombres. Aquestesúltimes les posarà la Simfo-nia Tràgica de Schubert,seguida de l’esplendor de la5a de Txaikovski, amb l’im-ponent final orquestral.Muti, que no tornava a
Palau 100 des del 2008, hofa ara amb aquesta fórmulainfal·lible, aquests ingre-dients imprescindibles en lacuina de Palau 100: directorllampant, músics joves i unprograma catàrtic.
I abans que canviï l’anytornarà –després d’onze anysd’absència– al Liceu. Serà lapròxima temporada, tal comja ha anunciat el teatre.
El ‘Tristany’ delMariinski, ‘soldout’ al Liceu
Muti i els seusCherubini,aPalau 100
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
677000
141874
Diario
2268 CM² - 200%
56000 €
34-35
España
16 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
espectacles 15 DE MARÇ DEL 2015 69DIUMENGE
A rticle 423. I allà em teniu amb un amic buscant el seu mòbil perdut. M’entu-
siasma com ara, a través del GPS, pots trobar el mòbil que has ex-traviat. El telèfon perdut es mo-via per la ciutat i nosaltres inten-tàvem arribar fins on era. No ha-via sigut robat, simplement li havia caigut de la butxaca. El meu amic estava nerviós, desitja-va trobar-lo. I finament vam arri-bar on indicava el GPS que era el seu mòbil... Era una plaça im-mensa, hi havia unes 100 perso-nes i va ser llavors... Gairebé us ho explico després del millor de la meva setmana. Tercer lloc. La señal. Una pel-lícula que et deixa un increïble pòsit que explota amb els dies. Es-tranyament fantàstica. Segon lloc. Franco Battiato (Pa-lau de la Música). La filosofia del mite va estar en cada nota que va tocar, però aquells instants finals que ens van transportar als anys
Caixes fortes modernes
ALBERT
Espinosa
deesi
80 van ser absolutament deliciosos. Primera posició. Grigori Sokolov (Palau de la Música). Veure les mans d’aquest geni és com observar un joc perpetu. Crec que molts dels proble-mes que portàvem es van solucionar escoltant-lo. I, tornant a la plaça on era el mò-bil perdut. Ell va activar el so del seu mòbil per saber quina persona el te-nia. Però hi havia tant soroll que no el sentíem. I érem allà mirant la gent i deci-dint qui tenia més cara de sospitós de posseir el seu mòbil. I la veritat és que als nostres ulls, tots ho sembla-ven. I finalment, el meu telèfon va so-nar. Em trucava el mòbil perdut del meu amic. Va ser estrany que apare-gués el seu nom tenint-lo al costat. I de sobte, vam sentir un crit, i una
noia ens va saludar des d’un balcó mentre em parlava pel seu mòbil. Va baixar corrent a la plaça. Ell li va fer una abraçada a ella, perquè els mò-bils no deixen de ser les caixes fortes modernes; allà hi havia tota la seva vida. I vaig notar que alguna cosa es produïa entre ells. ¿Pots perdre un mòbil i trobar una cosa molt més in-tensa? No en tinc cap dubte que sí... ¡Bon diumenge! H
El telèfon perdut es movia per la ciutat i nosaltres intentàvem arribar fins on eraSavall: «‘La Passió’
és el meu Everest»3El músic dirigeix per primera vegada l’obra de Bach
MARTA CERVERA BARCELONA
Jordi Savall torna avui al Pa-lau de la Música per oferir La Passió segons sant Mateu, de Bach, una obra cim que diri-
geix per primera vegada. «La Passió se-gons sant Mateu és com l’Everest. Ne-cessites maduresa per enfrontar-t’hi. Per a mi suposa la culminació del meu treball amb Bach. No podria assumir-la sense abans haver inter-pretat altres obres de Bach com el Magnificat i la Missa en Si menor», ex-plica el mestre. Savall estarà al capd-vant dels seus conjunts Le Concert des Nations i La Capella Reial de
Catalunya i el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, per als quals aquesta gran producció del cicle Pa-lau Bach és un regal magnífic. Tam-bé ha seleccionat un sòlid equip de solistes, com ara Jörg Dürmüller, te-nor que interpreta l’evangelista, i Matthias Winckhler, baríton que en-carna Jesús, entre d’altres. «Els can-tants han de saber transmetre el sen-timent i l’emoció que Bach impri-meix en cada paraula per donar sentit als diferents moments de La Passió, una obra molt difícil de classi-ficar. Barreja cants de pregària, grans cors, cors infantils a la italiana i àries gairebé operístiques amb la
declamació de l’evangelista, que lli-ga totes les diferents escenes». Per Savall, La Passió va més enllà de la vida i la mort de Jesucrist. «Parla de coses que passen avui dia, perquè Jesús va ser víctima del fanatisme, del poder. Era un ésser incomprès per la majoria del poble. Per això, quan la cantes, no només interpre-tes una obra de fa més de dos segles, parles de coses que connecten amb la nostra realitat». La seva intenció és fer arribar al públic aquesta gran pregària musical de Bach amb la mà-xima intensitat, perquè «La passió és un concert però també una vivència contemporània». H
amBiciosa producció al palau dE la música
33 El músic Jordi Savall, en una imatge d’arxiu.
EFE / ADAM WARZAWA
Equilibrada ‘segona’ de MahlercrÒNica L’OBC i les corals brillen amb la simfonia ‘Resurrecció’
CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA
Una de les actuacions més comple-tes de l’OBC d’aquesta temporada. L’orquestra, molt ben acompanya-da per les corals Madrigal, Lieder Cà-mera i Cor de Cambra del Palau i dos solistes de luxe, va exhibir un més que notable acoblament interpre-tant la imponent Segona simfonia, Resurrecció, de Mahler a l’Auditori. La detallista direcció de Pablo Gon-zález, que va mostrar molt bona quí-mica amb els seus músics, va contri-
buir decisivament a l’èxit de la cita. El mestre va saber coordinar el com-plex engranatge format per més de 100 intèrprets i va oferir una versió molt equilibrada d’una partitura plena de contrastos sonors. La formació va brillar especial-ment en els moments més íntims i va mostrar una contenció plausible, per evitar els excessos fàcils, en els passatges més explosius a càrrec de la percussió i els brillants metalls. La nombrosa corda va respondre a les exigències d’aquesta obra espiritual
i també van destacar els solistes de flauta, clarinet i la resta d’elements de la secció. Des del funeral inicial, on es plan-tegen les grans qüestions de la vida i la mort, fins a l’explosiu finale rema-tat amb l’emotiu cant a la resurrec-ció, tot va anar com la seda. Entre les solistes va destacar la mezzo Gerhil Rombenberg amb una sensible re-creació d’Urlicht. Camilla Tilling, re-cent Mélisande amb La Fura a Dres-den, va complir amb un rol menys exigent. Una gran nit. H
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
540000
89794
Diario
212 CM² - 20%
7541 €
69
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
espectacles 15 DE MARÇ DEL 2015 69DIUMENGE
A rticle 423. I allà em teniu amb un amic buscant el seu mòbil perdut. M’entu-
siasma com ara, a través del GPS, pots trobar el mòbil que has ex-traviat. El telèfon perdut es mo-via per la ciutat i nosaltres inten-tàvem arribar fins on era. No ha-via sigut robat, simplement li havia caigut de la butxaca. El meu amic estava nerviós, desitja-va trobar-lo. I finament vam arri-bar on indicava el GPS que era el seu mòbil... Era una plaça im-mensa, hi havia unes 100 perso-nes i va ser llavors... Gairebé us ho explico després del millor de la meva setmana. Tercer lloc. La señal. Una pel-lícula que et deixa un increïble pòsit que explota amb els dies. Es-tranyament fantàstica. Segon lloc. Franco Battiato (Pa-lau de la Música). La filosofia del mite va estar en cada nota que va tocar, però aquells instants finals que ens van transportar als anys
Caixes fortes modernes
ALBERT
Espinosa
deesi
80 van ser absolutament deliciosos. Primera posició. Grigori Sokolov (Palau de la Música). Veure les mans d’aquest geni és com observar un joc perpetu. Crec que molts dels proble-mes que portàvem es van solucionar escoltant-lo. I, tornant a la plaça on era el mò-bil perdut. Ell va activar el so del seu mòbil per saber quina persona el te-nia. Però hi havia tant soroll que no el sentíem. I érem allà mirant la gent i deci-dint qui tenia més cara de sospitós de posseir el seu mòbil. I la veritat és que als nostres ulls, tots ho sembla-ven. I finalment, el meu telèfon va so-nar. Em trucava el mòbil perdut del meu amic. Va ser estrany que apare-gués el seu nom tenint-lo al costat. I de sobte, vam sentir un crit, i una
noia ens va saludar des d’un balcó mentre em parlava pel seu mòbil. Va baixar corrent a la plaça. Ell li va fer una abraçada a ella, perquè els mò-bils no deixen de ser les caixes fortes modernes; allà hi havia tota la seva vida. I vaig notar que alguna cosa es produïa entre ells. ¿Pots perdre un mòbil i trobar una cosa molt més in-tensa? No en tinc cap dubte que sí... ¡Bon diumenge! H
El telèfon perdut es movia per la ciutat i nosaltres intentàvem arribar fins on eraSavall: «‘La Passió’
és el meu Everest»3El músic dirigeix per primera vegada l’obra de Bach
MARTA CERVERA BARCELONA
Jordi Savall torna avui al Pa-lau de la Música per oferir La Passió segons sant Mateu, de Bach, una obra cim que diri-
geix per primera vegada. «La Passió se-gons sant Mateu és com l’Everest. Ne-cessites maduresa per enfrontar-t’hi. Per a mi suposa la culminació del meu treball amb Bach. No podria assumir-la sense abans haver inter-pretat altres obres de Bach com el Magnificat i la Missa en Si menor», ex-plica el mestre. Savall estarà al capd-vant dels seus conjunts Le Concert des Nations i La Capella Reial de
Catalunya i el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, per als quals aquesta gran producció del cicle Pa-lau Bach és un regal magnífic. Tam-bé ha seleccionat un sòlid equip de solistes, com ara Jörg Dürmüller, te-nor que interpreta l’evangelista, i Matthias Winckhler, baríton que en-carna Jesús, entre d’altres. «Els can-tants han de saber transmetre el sen-timent i l’emoció que Bach impri-meix en cada paraula per donar sentit als diferents moments de La Passió, una obra molt difícil de classi-ficar. Barreja cants de pregària, grans cors, cors infantils a la italiana i àries gairebé operístiques amb la
declamació de l’evangelista, que lli-ga totes les diferents escenes». Per Savall, La Passió va més enllà de la vida i la mort de Jesucrist. «Parla de coses que passen avui dia, perquè Jesús va ser víctima del fanatisme, del poder. Era un ésser incomprès per la majoria del poble. Per això, quan la cantes, no només interpre-tes una obra de fa més de dos segles, parles de coses que connecten amb la nostra realitat». La seva intenció és fer arribar al públic aquesta gran pregària musical de Bach amb la mà-xima intensitat, perquè «La passió és un concert però també una vivència contemporània». H
amBiciosa producció al palau dE la música
33 El músic Jordi Savall, en una imatge d’arxiu.
EFE / ADAM WARZAWA
Equilibrada ‘segona’ de MahlercrÒNica L’OBC i les corals brillen amb la simfonia ‘Resurrecció’
CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA
Una de les actuacions més comple-tes de l’OBC d’aquesta temporada. L’orquestra, molt ben acompanya-da per les corals Madrigal, Lieder Cà-mera i Cor de Cambra del Palau i dos solistes de luxe, va exhibir un més que notable acoblament interpre-tant la imponent Segona simfonia, Resurrecció, de Mahler a l’Auditori. La detallista direcció de Pablo Gon-zález, que va mostrar molt bona quí-mica amb els seus músics, va contri-
buir decisivament a l’èxit de la cita. El mestre va saber coordinar el com-plex engranatge format per més de 100 intèrprets i va oferir una versió molt equilibrada d’una partitura plena de contrastos sonors. La formació va brillar especial-ment en els moments més íntims i va mostrar una contenció plausible, per evitar els excessos fàcils, en els passatges més explosius a càrrec de la percussió i els brillants metalls. La nombrosa corda va respondre a les exigències d’aquesta obra espiritual
i també van destacar els solistes de flauta, clarinet i la resta d’elements de la secció. Des del funeral inicial, on es plan-tegen les grans qüestions de la vida i la mort, fins a l’explosiu finale rema-tat amb l’emotiu cant a la resurrec-ció, tot va anar com la seda. Entre les solistes va destacar la mezzo Gerhil Rombenberg amb una sensible re-creació d’Urlicht. Camilla Tilling, re-cent Mélisande amb La Fura a Dres-den, va complir amb un rol menys exigent. Una gran nit. H
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
540000
89794
Diario
446 CM² - 42%
15836 €
69
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Agenda Fredrik CarlquistTocarà ambAndrea Motis iJoan Chamorro alJamboree (20.00 h)
<<
Antoni ArissaFins al 12 d’abriles podrà veurel’exposició ‘L’ombrai el fotògraf’ al CCCB
<<
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 201550 | Apunts |
BARCELONAEXPOSICIÓ‘Les variacions Sebald’.Organitzada pel CCCB,l’escriptor alemany, autord’alguns dels llibres fona-mentals del nostre canvide segle, es convertirà enel fil conductor d’una in-terrogació sobre la histò-ria del segle XX i les sevesprojeccions en el segleXXI. Sebald continua alsllimbs. La seva mort pre-matura en un accident decotxe, el 2001, en el mo-ment que la seva obra co-mençava a ser molt apre-ciada, el va canonitzar,però no s’ha deixat embal-samar, ni ha desaparegut.Continua ben viu.
BARCELONAEXPOSICIÓ‘Sophie Calle. Modusvivendi’. És una àmpliaretrospectiva de l’artistafrancesa que repassa laseva obra des de mitjananys vuitanta fins a l’ac-tualitat. L’exposició obreamb la sèrie Les Aveugles(Els Cecs) (1986), un tre-ball que fixa una línia d’in-dagació sobre els altres,que serà una constant enel seu treball. La mostratambé recull els projectesque l’artista desenvolupaal voltant d’un altre delsnuclis centrals de la sevainvestigació: la relacióentre la veracitat del re-lat personal i la ficció. Espodran veure una sèried’Autobiographies. El re-corregut expositiu s’aca-ba a l’antic menjador delPalau de la Virreina, con-vertit en una habitacióocupada per Sophie Ca-lle, amb els objectes quesón part de la construc-ció de l’artista, amb la se-va manera de viurel’amor, els anhels i de re-lacionar-se amb els al-tres, així com amb l’art.Tindrà lloc al Palau de laVirreina de Barcelona,fins al 7 de juny.
BARCELONA11.00 PROJECCIÓ‘Shadowland’. Fins al 12d’abril, al CCCB, es podràanar a veure el curtme-tratge en 3D de l’artistajaponès Kazuhiro Goshi-ma. Aquest projecte neixde la combinació del queanomenem “animaciótrobada” i una tècnica es-tereoscòpica innovadora.Una nit rere l’altra, in-
comptables vehicles re-corren les metròpolis delmón i els seus fars pro-dueixen ombres fugaces imòbils en les múltiplessuperfícies d’aquestesgrans ciutats. Les ombreses projecten, incansables,al mur d’un edifici i,d’aquesta manera, es creauna imatge transitòria delque transpira un instantde la vida de la ciutat.
BARCELONA11.00 PROJECCIÓ‘No credit’. Aquesta peçaaudiovisual entra en elprograma Pantalla delCCCB, un mes, un artistai es presenta No credit,realitzat per un col·lectiude Barcelona que trencaamb la gramàtica audiovi-sual. Es tracta de dife-rents peces, que estan re-lacionades entre si.
BARCELONA17.30 TALLER‘Quin goig’. El gamelanés un conjunt instrumen-tal de les illes de Bali i Ja-va, a Indonèsia. Està for-mat per instruments depercussió, gongs, metal-lòfons i tambors d’una so-noritat de gran riquesatímbrica. La música degamelan està estreta-ment vinculada a lesgrans celebracions i és in-separable del teatre i ladansa. Amb el taller degamelan descobrireu unade les tradicions més in-fluents de la música clàs-sica asiàtica. Tindrà llocal Museu de la Música.
BARCELONA20.00 CONCERTFestival De Prop 2015. Torna una nova edició delDe Prop, que tindrà lloc al’Auditori de la Pedrera,que aposta per la recercacreativa entre la música il’audiovisual. Enguany espresenten propostes mu-sicals d’una àmplia diver-sitat d’estils de l’escenaactual, i es posen en rela-ció directa amb col·lectiusi artistes visuals en plenaefervescència, per donarlloc a un espectacle musi-cal i audiovisual en viu,creat explícitament i enexclusiva per aquest fes-tival. A les 12 hores tam-bé es farà un concert perals més menuts, quecombinarà la il·lustracióen directe amb la narra-ció i la música.
El fotògraf LeopoldoPomés i ‘Flashback’
El fotògraf Leopoldo Pomés ■ ARXIU
L’èxit de #Dputucoola El Molino
En Jordi Savall, com a casa
Els actors de l’obra ■ ARXIU
El músic Jordi Savall actua avui al Palau de la Música Catalana ■ ARXIU
BARCELONA20.30 CABARETFins al 29 de març, es representarà al Molino deBarcelona la funció de #Dputucool de The Chan-clettes, amb La Mega Pubilla i Brigitta Lamoure.
BARCELONAEXPOSICIÓLa mostra disposa de més d’un centenar d’obres,recorre el seu vast univers creatiu, des dels seusinicis fins a l’actualitat. Tindrà lloc a la Pedrera.
BARCELONACONCERTEl mestre Jordi Savall, estimat ivalorat com el músic català mésinternacional, es posa al capda-vant de les seves formacions, LaCapella Reial de Catalunya i LeConcert des Nations, per afrontarper primera vegada la Passió se-gons sant Mateu de J. S. Bach, apetició expressa del Palau de laMúsica Catalana, a les 19.00 h. Enel concert, amb les localitats pràc-ticament exhaurides, i que forma
part del nou cicle Palau 100 Bach,hi haurà la participació del Cor In-fantil Amics de la Unió (Josep Vilai Jover, director). És un esdeveni-ment que depassa l’interès nacio-nal i en què els silencis, el pietis-me, el recolliment i la interioritatseran els trets característics d’unavetllada històrica i irrepetible.
La Passió segons sant Mateu,BWV 244 és una obra que repre-senta probablement el punt culmi-nant de la música bachiana desti-nada al culte de l’Església protes-
tant i també una síntesi artística lagrandesa de la qual desborda les ca-tegories i classificacions convencio-nals. L’originalitat de l’oratori norau només en la seva monumentali-tat, en la seva extraordinària di-mensió i en l’amplitud d’elementsestilístics que aplega sinó també enel fet que és l’obra és escrita per adoble cor, circumstància de la quales deriva una part substancial dela seva concepció musical.
REDACCIÓ
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CIUDAD
151000
15563
Diario
407 CM² - 38%
3120 €
50
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
DOMINGO 15 DE MARZO DE 2015 | OCIO 37
A dalt de l’escenari hi coincideixen 34 veus i 68 músics
Jordi Savall estrena ‘La Passió’ de Bach en un Auditori replet
LleidaACNL’Auditori Enric Granados de Llei-da va celebrar ahir els seus 20 anys amb un concert insòlit, l’es-trena de La Passió segons Sant Mateu de Johan Sebastian Bach, dirigida pel músic Jordi Savall, prèvia a l’actuació, avui, al Palau de la Música Catalana.
La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, junta-ment amb la Coral Infantil Amics de la Unió, van donar forma i veu a una de les obres imprescindi-
bles de la Història de la Música. Es tracta d’una producció musical de gran magnitud amb un cor de 34 veus i una orquestra barroca d’instruments d’època amb un conjunt global de 68 músics a l’es-cenari. El concert va exhaurir to-tes les entrades. La Passió segons Sant Mateu intenta simbolitzar amb la música el sofriment i la mort de Crist segons l’evangeli de sant Mateu. És l’obra més exten-sa de Bach, ja que té una durada de prop de 3 hores. Està dividida en dues parts amb 68 números.
Les veus interpreten els princi-pals personatges de la història de la passió i mort de Jesuscrist, com el mateix Jesús, l’evangelista Ma-teu, els apòstols Pere i Judes, el Gran Sacerdot i Ponç Pilat, entre d’altres. L’obra va ser composta a principis del segle XVIII, però es desconeix si va servir per in-terpretar la Passió de Jesucrist o com a model de cantata.
Un total de 30 concerts con-formen la temporada hivern-pri-mavera 2015 de l’Auditori Muni-cipal Enric Granados de Lleida.
FOTO: Selena García / Les entrades per assistir al concert dirigit per Savall van quedar exhauridesL’Escola Municipal de Música d’Alpicat i l’Ajuntament del po-ble van organitzar ahir la cantata
El Petit Príncep, que va comptar amb la interpretació d’un cente-nar de nens a la Sala La Unió.
El Pati de les Comèdies de Llei-da va acollir ahir el primer dels tallers dedicats a les danses de
Grècia. Va estar organitzat per la Secció de Dansa de l’Ateneu Po-pular de Ponent.
Concert a Alpicat amb la cantata d’’El Petit Príncep’
Tallers de danses de Grècia al Pati de les Comèdies
FOTO: Selena García / Un centenar de nens van participar en el concert
FOTO: Selena García / Roser Farré va dirigir les danses d’ahir
LleidArt Ensemble, formació resident a l’Auditori Municipal Enric Granados, representarà avui a les 12 hores l’obra El Carnaval dels Animals, una ac-tuació per a infants i les seves famílies.
Es tracta d’una proposta mu-sical i didàctica presentada per LleidArt Ensemble en col·labo-ració amb l’Aula Municipal de Teatre de Lleida que ofereix un espectacle al voltant de la música del compositor francès Saint-Saëns. LleidaArt Ensem-ble ja va representar l’espec-tacle aquest divendres. en un format adreçat als nens.
‘El Carnaval dels Animals’ torna avui a l’Auditori Enric Granados de Lleida
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OCIO
4387
Diario
368 CM² - 35%
840 €
36
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
DIUMENGE, 15 MARÇ 2015 LAVANGUARDIA 65
Barcelona ciutat
‘La resurrecció’, de Mahler. Concert acàrrec de l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya,amb Pablo González, director, Camil-la Tilling, soprano, Gerhild Romber-ger, mezzosoprano, el Cor Madrigal,el Cor Lieder Càmera, i el Cor de Cam-bra del Palau de la Música Catalana.L’Auditori. Lepant, 150 (11 hores). De10 a 56 euros.
BSWSwingui qui vingui@Sants. Comcada tercer diumenge de mes, el mi-llor swing es balla tot el matí al barride Sants.Plaça d’Osca (de 12 a 14.30 hores).
61è Concurs Internacional de MúsicaMaria Canals. Primera prova elimina-tòria del concurs.Petit Palau del Palau de la Música (17hores). 5 euros.
Divorciades, vegetarianes i... Repre-sentació d’aquesta obra teatral a càr-rec de la Companyia L’Endoll.Centre cívic La Sedeta. Sicília, 321 (18hores). 5 euros.
Residències musicals. El clarinetistaVíctor de la Rosa fa un duet amb Ós-car Caravaca, piano.La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92 (18hores). 12 euros.
Concert solidari a favor de la FundacióEscó. Concert a càrrec de l’OrquestraRaval Simfònic, de l’Escola deMúsicai JPC. Director Jordi Guri. Aportacióvoluntària.Església de Sant Gaietà. Consell deCent, 293 (18 hores).
XVI Cicle Clàssica a Les Corts. En elmarc d’aquest cicle, el duet de músi-ca de cambra format per la sopranoOlgaMiracle i el pianista Jordi Tomàsinterpreten el programa El lied ger-mànic: dels inicis a les obres mes-tres. amb obres de W. A. Mozart i R.Schumann.Centre cívic Riera Blanca. Riera Blan-ca, 1 (18 hores). 4,25 euros.
Música i pensament en situació límit ala vida. Interpretació del concertQuartet per a la fi dels temps. d’Oli-vier Messiaen, i presentació de L’ho-
me a la recerca de sentit, de VictorFrankl. 10 eurosCasa d’Espiritualitat Sant Felip Neri.Nena Casas, 37 (18.30 hores).
Celos y envidia: compañeros no gra-tos. Xerrada col·loqui a càrrec d’Es-ther Verdaguer i Carlos Carbonell, psi-coterapeutes.Cincómonos Espai d’Art. Consell deCent, 283 (19 hores).
‘Passió segons sant Mateu’, de Bach.Interpretació d’aquesta obra a càrrecdel Cor Infantil Amics de la Unió(Josep Vila i Jover, director), La Cape-lla Reial de Catalunya i Le Concertdes Nations. Jordi Savall, director. De40 a 125 euros.Palau de la Música (19 hores).
Americanito. Concert del cantautorcolombià Alejo García, qui proposauna experiència de mestissatge so-nor i conceptual. 10 euros.Harlem Jazz Club. Comtessa de Sobra-diel, 8 (19 hores).
BSW Open Sundays JAM. Com cadadiumenge sessió de ball al Club deSants. Entrada gratuïta.SANTSballuga. Bassegoda, 1 (de 19 a23 hores).
Música clàssica. Concert del SilvanusQuartet + l’artista invitat Robi Niko-lic.El Arco de la Virgen. Verge, 10 (20 ho-res). 5 euros.
Sí, però no exactamente. Espectaclede l’argentina Sandra Rossi.Almazen. Guifré, 9, baixos (21 hores).11 euros.
Pop/rock/blues. Concert i jam sessi-on amb la cantant Brigitte Hernán-dez. 6 euros.JazzSí Club. Requesens, 2 (18.30 h).
Barcelona
CORNELLÀ DE LLOBREGAT (B. Llobr.)9è Concurs de teatre amateur ciutat deCornellà Memorial Joaquim Vilà iFolch. El grup Triangle Teatre, de Cor-nellà, representa Ja No Tenim Edat.Patronat Cultural i Recreatiu. MossènJacint Verdaguer, 52 (18.30 hores). 5euros.
ESTEBAN LINÉSBarcelona
L’anypassat es vaes-trenar i va ser tanben l’acollida queara repeteixen, pe-
rò ho fan més gran. I és que
avui arrenca la se-gona edició delBrunch ElectronikBarcelona, és a dir,una convocatòriadominical on esbarreja la trobada lúdica, lamúsica electrònica, la possibi-litat d’estar en família i unaatractiva oferta gastronòmica.
Les principals novetatsd’aquest segon assalt és que esduplica la periodicitat ambda-tes programades per avui i elsdiumenges 29 de març, 12 i 26
d’abril i 10 i 24 de maig. La se-gona, i molt significativa, és eltrasllat del marc d’operacionsal Poble Espanyol (el teatre i laPlaça Major), a conseqüènciade les obres al pati del CCCB.
Quan la passada temporadavanéixer el Brunch, la idea era
fer una espècie deversió reduïda del’assentat PiknicElectronik que secelebra a Mont-juïc; però en els
tres dies d’esdeveniments enel CCCB es van esgotar les en-trades, i es va comprovar comes reproduïa en aquest espaidel Raval l’ambient distès, lú-dic i guapo que caracteritza elPiknic. En la seva nova ubica-ció es guanya en espai, acústi-ca i menys restriccions sono-
res, a més de ser a l’aire lliure ien un entorn bastant únic.A part dels noms propis que
donaran vida a l’ampli cartellsonor (avui punxen Âme,Rainer i Session Victim; altresdiumenges hi haurà sessions apartir de les quatre de la tarda
amb Bonobo, Moodymann;Mà Le Tough, Joy Orbison oJacques Greene), hi haurà unaampliació de les activitats pen-sades per alsmés joves i no tanjoves: tallers ecològics d’horturbà, ioga per a nens, gastro-tallers de pastissos i cupcakes,roller dance, tallers de hip-hopi breakdance o un rocòdromen miniatura. Sense oblidaruna oferta gastronòmica queaquest any anirà a càrrec d’ElFilete Ruso, o un temptadorStreet Market.c
Una de lessessionsdel festivall’any passaten un CCCBple de públic
Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda
BRUNCH ELECTRONIK BARCELONA
TELÈFONSÚTILS
Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238
]La proposta lúdico-músico-familiar il·luminada l’any passat estrasllada al Poble Espanyol per les obres que es fan al pati del CCCB,la qual cosa beneficia una convocatòria que el seu primerany va registrar una gran acollida. Així mateix, amplia el nombrede diumenges de ‘brunch’ i el seu cartell artístico-electrònic
BRUNCH ELECTRONIKPoble Espanyol
De 12 h a 21 h. Dj a partir deles 16 hores13 i 15 euros
Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59
AGENDA
Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505
Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092
Undiumengecomplet
Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
677000
150739
Diario
805 CM² - 71%
33867 €
65
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
DOMINGO 15DE MARZO DE 2015
www. segre.com
Número 11.893 · Año XXXIV
2,20 €
DEPORTES |pág.32-33Dos goles deMessi en Eibar(0-2) permiten al Barça llegarlíder al clásico en el CampNou
GUÍA| pág.49Pilarín Bayés lleva sus dibujossobremercados al EspaiGuinovart de Agramunt
Suplemento
LecturaLos voluntarios, unaltruismo indispensableen épocas de crisis
ÒSCAR MIRÓN
GUÍA ❘ 45
El Magical, sededel encuentrodemás de40 dronesCentenares deprofesionalesy aficionadosacudieron ayer alencuentro quepermitió verdemostracionesde estas navesno tripuladas
GUÍA ❘ 58
Aigüestortes prevé ingresar300.000€másal año contasas y aumentodepreciosAniversario || El ParcNacional cumple 60 años con el reto de autofinanciarsey con la asignatura pendiente de la ampliación con otras 3.500 hectáreas
AMADO FORROLLA
ES NOTICIA ❘ 3-5
SAVALL HACE SU“EVEREST”EN LLEIDA ESTRENÁNDOSE COMODIRECTOR DE BACH
Jordi Savall,
ante parte de
los 68músicos
que ocuparon
el escenario
del Auditori.
El parque deGardeny podráaplazar el pago de1millón al EstadoLa Audiencia Nacionaladmite un recurso delconsorcio de Lleida
ECONOMÍA ❘ 27
La Justicia admite que si el mi-nisterio de Industria aceptó tra-mitar el aplazamiento de 2013debe hacer lomismo con el mon-tante del año anterior.
LLEIDA ❘ 9
El sector de la fruta pide ala UE que tenga prevista laretirada antes de verano
AGRICULTURA
Lospescadoresdenuncian trabasaestedeportetras subir un41%las licenciasQuieren que deje dedepender de Agricultura
La temporada de pesca de bajamontaña dio inicio ayer con lascríticas de los deportistas quedenuncian que laAdministra-ción pone trabas a esta práctica,como el aumento del 41 porciento del precio de las licencias,mucho más caras que en otrascomunidades o enAndorra.Asi-mismo, también reclaman quepase a depender de la secreta-ría general de Deporte.
COMARCAS ❘ 16
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
105000
13626
Diario
730 CM² - 87%
3671 €
1,58
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
58 GUÍASEGRE
Domingo, 15 de marzo de 2015CULTURA/ESPECTÁCULOS
GuinovartJOSEPMIQUEL GARCIA críticadearte
El Espai Guinovart deAgra-munt ha pedido a variosmuseos y colecciones cata-
lanes el préstamo de obras delautor y las ha reunido con la vo-luntad de verlas con una mira-da nueva que se desprende dela cronología y el cambio de ubi-cación. Pasa a menudo que sa-cas del sitio habitual una obra yde golpe parece diferente o vescosas que antes no veías. En es-te caso, al ser todas de Guino-vart las unas dicen a las otras no-vedades antes imperceptibles.
Lógicamente, no están todaslas obras de Guinovart de mu-seos catalanes o colecciones, si-no unas determinadas y emble-máticas. Supone, cuandomenos,un esfuerzo organizativo en elque el autor sale muy bien libra-do y explicado.Quizás son obras
que hemos visto otras veces, pe-ro expuestas en compañía inu-sual ganan en representatividady carácter. No es lo mismo verlos Guinovart del Museo More-ra en un despacho de la Paeriaque verlos al final de un recorri-do museográfico, como es el ca-so.De todas las obras escogidas,que hacen una cronología retros-pectiva sintética, hay algunasobras especiales. Para empezar,la más antigua de todas,Molinode pescadores, fechada el año1946, proveniente del Museo deSant Pol. Una pintura de peque-ñas dimensiones, muy tempra-na, que no tiene aún el acentodel realismo mágico inmediato,pero que está pintada con colo-res oscuros y poco naturalistas.Esta pintura difícilmente apare-ce en los libros o antologías de
Guinovart y por este motivo re-sulta sorpresiva y seguramentees la más singular de todas lasque cuelgan de los muros bajolas arcadas del Espai Guinovart.
De la época plenamente in-formalista estáAlba, del MuseodeVilanova, donde fueron a pa-rar muchas de las obras del an-tiguo Museo deArte Contem-poráneo de la cúpula del Coli-seum de Barcelona. Es una obraoscurecida con el tiempo, de1962, en que Guinovart incor-pora collages de trapos y obje-tos. De unos años más tarde esCollage del balancín, de 1964 ypropiedad de la colección delMACBA, obra que no debe ha-ber expuesto demasiado, y quedestaca por el papel que el co-llage toma ya en aquellos mo-mentos, directamente aplican-
do un fragmento de silla sobrela superficie del cuadro.Otra pin-tura que toma protagonismo esSin título, de 1980, de la colec-ción Suñol. Un cuadro de gran-des dimensiones y en el queGui-novart hace un ejercicio de con-tención y pinta simplemente unasuperficie de materia terrosa,con una especie de rastro relie-ve, de la misma tonalidad, quehace que la obra sea matérica ya la vez líquida en la concepciónpictórica. Interesante tambiénla obraManhattan, de 1985 dela colecciónVila-Casas. Final-mente, un cuadro singular de lacolección de Lluís Bassat. Bas-sat es seguramente uno de loscoleccionistas privados más fie-les a Guinovart. Seguro que tie-ne obras de todas las épocas, ta-maños y maneras, pero este re-
trato del pintor JoaquimMir, de1981, es una obra ligera en laconcepción, inesperada por elautor, pero hecha con una granlibertad. Mir era un pintor ple-namente inmerso en la concep-ción de los colores, y Guinovartle rinde sincero homenaje.
Cuando repasamos la biblio-grafía de Guinovart nos damoscuenta de cómo la mayoría desus cuadros están en coleccio-nes particulares y públicas. Esun autor muy bien representa-do. Más difícil es que estas pin-turas estén en sitios bien visiblesde estas colecciones, pero lamuestra actual no hace sino de-cirnos que en el momento quese exponen no pierden, sino queganan, y nos dicen cosas del au-tor que nos lo hacen más gran-de en la distancia.
El violagambista Jordi Savall estrenó ayer la ‘Passió segons santMateu’, de J. S. Bach en el Auditori y hoy llegará al Palau de laMúsica de Barcelona.
AMADO FORROLLA
R. BANYERES
❘ LLEIDA ❘ ElAuditori agotó ayer lasentradas para acoger un concier-to de los que quedan en el re-cuerdo. Era el estreno de JordiSavall dirigiendo la Passió se-gons sant Mateu, de J. S. Bach,una de las obras cumbre de lamúsica clásica. El prestigioso vio-lagambista, uno de los músicoscatalanes más internacionales,no se“pudo resisitir”, en sus pro-
pias palabras, a protagonizartambién el solo de viola de gam-ba.Aunque el estreno oficial es-tá anunciado hoy en el Palau dela Música de Barcelona, lo cier-to es que el maestro Savall yadirigió ayer en Lleida este pro-ducciónmusical de notable mag-nitud, conformada por un corode 34 voces y una orquesta ba-rroca de instrumentos de época,que supusieron congregar a 68
músicos en el escenario. La or-questas Le Concert des Nations,creada por el maestro Savall ysu desaparecida esposa Montse-rrat Figueras, y la Capella Reialde Catalunya –fundada tambiénpor ellos–, estuvieron acompa-ñados del coroAmics de la Unió.Los papeles principales de Evan-gelista y Jesús los interpretaronel tenor Jörg Dürmüller y el ba-rítono MatthiasWinckhler, res-
pectivamente, mientras que lossolistas del primer coro fueronMarta Mathéu (soprano); Maar-ten Engeltjes (contratenor),Ma-nuel König (tenor) y StephanMacLeod (barítono). Los del se-gundo, Ruby Hughes (soprano);Margot Oitzinger (mezzo);Tho-mas Hobbs (tenor) y MatthewBrook (barítono).Todo un lujopara celebrar los 20 años delAu-ditori.
Apasionado estreno de Savall en LleidaEl Auditori Enric Granados se llenó para disfrutar de la ‘Passió segons SantMateu’, con 68músicos || El concierto se repetirá hoy en el Palau de laMúsica de Barcelona
MÚSICAESPECTÁCULOS
ENTREVISTA
AMADO FORROLLA
Jordi SavallMÚSICO
«Una vivenciaespiritual yestética»
¿Nervios antes de empe-
zar, pese a la experiencia?
Siempre. Con una obra deesta envergadura tienesuna responsabilidad gran-de para conjuntar todas laveces, instrumentos.... pe-ro hemos trabajado muy afondo y todo el mundo es-tá muy bien preparado.Creo que saldrá bien.¿Con qué sensación que-
rría que saliese el público?
Me gustaría que saliese ha-biendo vivido una expe-riencia espiritual, estética,de una gran emoción, re-viviendo el drama de Je-sús, que en el fondo es unahistoria muy actual: sacri-ficar a una persona inocen-te por fanatismo religioso.Espero que el público dis-frute muchísimo.¿Qué le parece el Auditori?
Tiene unas condicionesacústicas muy buenas. Lalástima es que no tenga unequipamiento para poderafrontar obras así. Nos fal-tarían unas tarimas com-plementarias para ponerlos coros alzados. No te-nemos suficientes y unAu-ditori de esta categoría de-bería tenerlo.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
105000
13626
Diario
730 CM² - 87%
3671 €
1,58
España
15 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EFE Sus Majestades los Reyes acudieron anoche, por primera vez como Reyes, al Teatro Real. Don Felipe y Doña Letizia disfrutaron de la última función de «El Público», la ópera de Mauricio Sotelo y Andrés Ibáñez basada en la obra de García Lorca. Con su presencia demostraron, una vez más, su compromiso con la cultura española
∑ Don Felipe y Doña Letizia, por primera vez como Reyes en el Teatro RealÉxtasis sintético
en el Palau FRANCO BATTIATO
Intérpretes: Franco Battiato (voz,
sintetizadores, teclados y piano),
Pino Pischetola (electrónica), Carlo
Gauitoli (piano). Lugar: Palau de la
Música, Barcelona. Fecha: 12 de
marzo.
DAVID MORÁN
No hace ni dos años que Franco Battiato, el italiano impasible espe-cializado en esquivar modas y sor-tear etiquetas, dejó al público del Auditori extasiado y rendido, y ahí estaba de nuevo anteanoche, mar-
cando perfil propio y burlando una vez
más cualquier con-vención. ¿Repetir-se? Para qué, pu-diendo tomar cual-
quier desvío y reaparecer en Barce-
lona azuzando su faceta más experimental y aventurera.
Cambió el escenario —esta vez tocaba un Palau de la Música aba-rrotado— y también la formación, reducida a un trío con teclados, or-denadores y sintetizadores pero, so-bre todo, cambió el concepto. Al me-nos en el primer tramo de la actua-ción, cuando el propio Battiato se vio obligado a anunciar que se dis-ponía a exprimir su faceta más van-guardista y experimental. Dicho y hecho, el músico, acompañado por Pino Pischetola y Carlo Gauitoli, empezó a servir electrónica ambien-tal, beats angulosos, susurros fil-trados por el vocoder y lamentos procesados por sintetizador.
Media hora de éxtasis sintético tras la que se ajustó el traje de can-tor ingrávido para empezar a tirar del hilo de «Un irresistible recla-mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L’ Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato y el tormento, entre el suave balanceo y el ajetreo de ritmos y cuerdas pregrabadas, mecieron al público y lo acabaron llevando a un gozoso estado de se-renidad. Algo más o menos normal viniendo de un artista que lo mis-mo se declara fan absoluto de San Juan de la Cruz y Santa Teresa que se reserva para los bises el papel de crooner desfigurado acompañado únicamente por el piano para des-pachar una bella y envolvente «Pers-pectiva Nevsky».
Quizá no fue una noche tan su-blime y redonda como la de hace dos años pero, sin duda, fue mucho más valiente. Tanto como para lan-zar una detonación mayor como «Voglio vederti danzare» y, acto se-guido, cerrar el círculo experimen-tal con una erupción electrónica digna de Tangerine Dream.
Pop
DAVID MORÁN
BARCELONA
En el mismo momento en que despi-dió los Juegos Olímpicos de Montreal de 1976 con cinco medallas colgando del cuello, Nadia Comaneci, la menu-da gimnasta que arrancó por primera vez un diez a los ceñudos jueces y en-loqueció los marcadores, ya se había convertido en un icono global capaz de trascender los límites del deporte y la competición. Ahora, casi cuatro décadas de aquella gesta, la atleta ru-mana se convierte en personaje lite-rario para guiar los pasos de la escri-tora francesa Lola Lafon (1972) a tra-vés de «La pequeña comunista que no sonreía nunca» (Anagrama). Una no-vela que su autora defiende como pura ficción pero que aprovecha las pirue-tas de la gimnasta y su condición de «héroe de trabajo socialista», tal y como la bautizó Ceaucescu, para interrogar-se sobre las libertad femenina, la co-sificación de la mujer y las relaciones entre comunismo y capitalismo.
«El comunismo hizo de ella una he-roína y el capitalismo la redujo a un
cuerpo femenino a través de millones de pósters», sostiene la autora a pro-pósito de un libro que, asegura, huye de la biografía convencional para tra-tar de desentrañar qué entendemos por libertad. «Escoge no ser como las demás mujeres. No es una pobre niña: tiene la libertad de escoger una disci-plina, por loca que parezca. ¿Acaso es más libre una chica occidental que se pasa ocho horas delante del Face-book?», se pregunta Lafon. La carre-
ra de Comaneci, su férreo entrenamien-to tras el telón de acero y la gran pa-radoja final -«Occidente se había ena-morado de Nadia, que era un produc-to del comunismo», apunta- le sirve para buscar respuestas o, como míni-mo, seguir formulando preguntas.
Así, mientras inventa diálogos con esta figura estelar que «en Rumanía era solo una atleta, ya que la única es-trella era Ceaucescu», se interroga so-bre la mercantilización del cuerpo fe-menino y el sorprendente impacto de Comaneci en las niñas de su época. «Había algo subversivo en el hecho de que se quedasen fascinadas por al-guien que corría a 46 kilómetros por hora. No hablamos de niñas fascina-das por Britney Spears o por un ma-niquí: estaban fascinadas por un cuer-po femenino potente», apunta Lafon, para quien el traslado de Comaneci a Estados Unidos giró definitivamente las tornas.
La atleta prodigiosa, convertida en carne de papel couché. «Se va del co-munismo al capitalismo, pero sigue siendo perseguida, aunque en este caso por los paparazzi», señala. Antes de eso, sin embargo, la joven Nadia ya ha-bía conseguido, quizá sin saberlo, sa-cudir ligeramente los cimientos del imperio soviético. «Rumanía no podía hacer la guerra con Rusia, pero le ganó la guerra en los campeonatos de gim-nasia», zanja.
Nadia Comaneci, la pequeña comunista que enamoró a Occidente∑ Lola Lafon se interroga
sobre la libertad femenina a través de la vida de la atleta rumana
Comaneci, en Montreal 76
abc.es/cultura SÁBADO, 14 DE MARZO DE 2015 ABC50 CULTURA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
11000
3818
Diario
209 CM² - 23%
852 €
50
España
14 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
espectacles DISSABTE50 14 DE MARÇ DEL 2015
Franco Battiato, en la seva òrbitaCRÒNICA El cantant va alternar l’exploració electrònica ‘retro’ i els èxits al Palau
JORDI BIANCIOTTOBARCELONA
Vam anar al Palau, dijous, amb totes les prevencions, preparats per menjar-nos sencera l’odissea electròni-
ca retrofuturista de Joe Patti’s experi-mental group (2014), i tot va acabar sent més dinàmic, poètic i commo-vedor del que ens temíem. Encara que aquest material recent no resul-ti transcendental en la carrera de Franco Battiato, sinó que sigui un vi-atge en el temps fins a les albors de les avantguardes analògiques.
El sicilià, a punt de complir els 70, va mirar cap a les seves arrels elec-tròniques en la primera part de l’ac-tuació al Guitar Festival, centrada en aquest disc de títol enigmàtic, en-cara que no tant (entenem que el tal Joe Patti és el seu àlter ego), a través de composicions que van fondre mi-nimalisme, plans ambientals plana-dors i incursions en un prog-rock còs-mic de traços germànics. Mitja hora en què Battiato, manipulant un sin-tetitzador vintage, i entre fonts elec-tròniques i un piano que feien anar els seus dos col·laboradors, va evo-
car la música electrònica dels anys 70, a la qual ell mateix es va acostar en els seus primers àlbums, com Fo-etus (1971) i Pollution (1972). El seu do per a les melodies majestuoses va quedar deliberadament desdibui-xat entre aquest material abstrac-te, encara que hi va haver seqüènci-es d’un insinuant misticisme, com, per exemple, a L’isola elefante. Battiato va utilitzar després aquest format de trio per viatjar a través de la seva trajectòria en adap-tacions que es van allunyar dels res-sons avantguardistes i van adoptar
un aspecte domèstic, de techno-pop vuitanter, en peces com Il mantello e la spiga. Es va anar obrint pas el Batti-ato autor de belles cançons que sem-blen haver sigut fetes amb el pro-pòsit d’il·luminar el costat ocult de la Lluna, màgiques i exploradores, amb ocurrències excèntriques i un gust per l’èpica: de L’ombra della luce a Stati di gioia, Shock in my town i L’in-cantesimo. Cors soviètics pregravats i poesia galàctica (ovacions per a L’oce-ano di silenzio, viatge al disc Fisiogno-
mica, del 1988), amb un Battiato de poques paraules, capaç de construir una música molt evocadora i ambi-ciosa amb pocs recursos instrumen-tals. Tocant amb els auriculars po-sats, com vivint dins dels seus sons.
‘HITS’ DE BUTXACA / En altres recitals d’aquesta formació havia renunci-at als seus hits, però al Palau, després de l’aparatosa seqüència de Fornica-zione i No time to space, va obrir el guió amb Nómadas, en castellà, llengua a què va tornar a recórrer en altres pe-ces dels 80 com les igualment popu-lars La stagione dell’amore i Voglio ve-derti danzare. Excursions a Prospetti-va Nevskij i L’animale, i una tornada al principi amb Proprietà proibita, pe-ça de l’últim disc que havia quedat pendent. Toc de krautrock extempo-rani per a un músic que segueix gi-rant en la seva pròpia òrbita. H
33 Franco Battiato, dijous a la nit, al Palau.
FERRAN SENDRA
En el tram final va recuperar els seus èxits dels 80, alguns en castellà, com ‘Nómadas’
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
540000
89305
Diario
542 CM² - 51%
9846 €
50
España
14 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL CATALÀ dE L’Any ELS FINALISTES3
3Ha gravat més de 200 discos i continua incansable la seva carrera marcada per projectes que van més enllà de la música i recreen a través de melodies i textos la història d’una època
Violagambista reivindicatiu, incansable explorador musical i promotor del diàleg intercultural
radiografia
«No es valora el patrimoni musical d’aquest país»
MARTA CERVERABARCELONA
Per a algú com Jordi Savall (Igualada, 1941) que s’ha dedicat a insuflar nova vi-da a partitures oblidades
és descoratjador veure com a Espa-nya se segueix menyspreant la cul-tura. Ho va deixar molt clar a través de la carta amb què va renunciar al Premio Nacional de Música i va insis-tir en el tema recentment amb mo-tiu de la presentació de la seva pròxi-ma actuació a Barcelona, demà diu-menge al Palau de la Música, amb La Passió segons Sant Mateu, de Johann Se-bastian Bach. «Al nostre país mai s’ha valorat el patrimoni musical com a Alemanya», es lamentava el vi-olagambista de fama internacional, fundador juntament amb la que va ser la seva dona –la soprano Montserrat Figueras (1942–2011)–, dels conjunts Hespèrion XXI, La Ca-pella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb ells engloba un ampli repertori que va des de la mú-sica medieval fins a la clàssica. «Pot-ser nosaltres no tenim un Bach però sí grans mestres musicals que merei-xen ser reconeguts i escoltats amb més freqüència. Però perquè això passi fa falta tenir consciència del valor del nostre patrimoni i per a ai-xò es necessita tenir un projecte i que existeixi una voluntat per por-tar-lo a terme», diu.
AUTODIDACTE / Savall va ser un dels impulsors de la interpretació amb instruments originals. Després d’es-tudiar violoncel al Conservatori de Barcelona, va revaloritzar un instru-ment oblidat com la viola de gamba, que va aprendre a tocar de forma au-todidacta. Amb aquest instrument
existeix quan un cantant o un ins-trumentista la fa viure, i llavors, al veure’s els nostres sentits embargats per l’emoció i la bellesa d’un cant o la vitalitat sorprenent d’una dan-sa, passa que gràcies a la memòria els fixem en el nostre pensament. Uns moments intensos i a la vega-da fugaços que ens omplen el cor de pau i alegria o de dolçor i nostàlgia, i que conservarem preciosament en el lloc més profund de la nostra me-mòria». Savall ha sigut distingit amb nombrosos guardons al llarg de la seva dilatada carrera, entre ells el prestigiós Léonie Sonning el 2012, considerat el Nobel de la música. No obstant, per a aquest mestre que im-parteix classes a l’Esmuc, el millor
va començar a ser conegut després de l’èxit de la banda sonora de Tous les matins du monde (1991), on inter-pretava obres de Marin Marais i Sain-te-Colombe, músics del segle XVII al voltant dels quals girava la pel·lícula. Posteriorment ha consolidat la seva carrera combinant els seus recitals de viola de gamba, els seus concerts al capdavant de les formacions que dirigeix i les seves gravacions amb Alia Vox, el seu propi segell. Ha edi-tat una singular i premiada col-lecció de disc-llibres on aprofundeix en la connexió entre les obres inter-pretades i el moment històric al qual pertanyen. La Dinastia Borja, Cristò-
Jordi Savall MÚSIC FERRAN NADEU
for Colom, Don Quixot i llocs com els Balcans i Bizanci formen part d’aquesta col·lecció on composici-ons de palau conviuen amb melodi-es populars, estudiades i interpreta-des amb idèntic respecte i passió per Savall. Sempre li ha agradat recordar les paraules de Voltaire: «Sense els sen-tits no hi ha memòria, i sense me-mòria no hi ha pensament». Com ha opinat en nombroses ocasions, «sense memòria i sense pensament no hi ha justícia ni civilització. I la música, que és la més espiritual de totes les arts, en realitat és l’art de la memòria per excel·lència: només
premi de tots seria consolidar unes bases sòlides per assegurar el futur tant de joves músics com de prome-tedors artistes. Per Savall, que ofereix 150 con-certs a l’any en els millors audito-ris del món i coneix al detall les po-lítiques culturals d’altres latituds, la situació a Espanya és preocupant. «Les arts sempre han tingut mece-nes. Abans eren els reis, els nobles, la burgesia. Avui es necessita l’aju-da de les institucions i també dels que tinguin gran poder econòmic i vulguin recolzar el país a través de la cultura. Fins a finals del segle XIX les grans fortunes van recolzar l’art. Llàstima que avui prefereixin els pa-radisos fiscals», va assenyalar fa una setmana. Sap que mentre no existei-xi una llei de mecenatge, com va re-clamar en la carta enviada al minis-tre Wert l’octubre passat, prosperar serà difícil. H
«Potser no tenim un Bach, però sí grans mestres que mereixen ser més escoltats»
DISSABTE 3514 DE MARÇ DEL 2015
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SOCIEDAD
540000
89305
Diario
829 CM² - 78%
19195 €
35
España
14 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE MARÇ DEL 201524 | Punt de Vista |
ns refugiem en unes cançonsque són crònica d’un temps pas-sat i alhora tan premonitòriesque, avui, la seva vigència es-
borrona. Que encara dura la vida dura,Ovidi. I encara bo que hi ets. De partdels bons fins a la mort.
RECORDO COM, FA DEU ANYS, uns joves vancontribuir a la teva recuperació profa-nant el Palau de la Música en un espec-tacle inoblidable. Faltaven uns quantsanys perquè voleiessin els milers de bit-llets desfalcats. Un dels punks indepen-dentistes que van muntar aquell saraués avui diputat del Parlament de Cata-lunya, què et sembla? Hi vam fer onejarestelades i vam prémer els punys al critd’independència, però aleshores aixòencara no era notícia. Deu anys des-prés, ho ha deixat de ser i tot, de tantcom ens hem acostumat als estels da-munt les quatre barres. Fem una revo-lució pacífica, cada terreta al seu pas, iamb desenes de pedrots pel camí. Peraixò encara et necessitem.
PERQUÈ AL SUD QUE ENS FA DE NORD hi hadesenes de milers de xiquets que no po-den aprendre matemàtiques en la llen-gua en què pensen. En una escola que vaperdent el color i que porta la remor enblanc i negre d’aquella Ribera teva, ambla merda a l’entrada, ara que fins i totl’assignatura de religió (catòlica, ésclar) inclourà pregàries.
PROFÈTICS ELS TEUS MANARS i garrota-des, avui que ens volen quiets i emmor-dassats. Avui que fan fora de casa elsqui no saben on anar a viure, i permetenque les cases es quedin sense gent i amans de la banca. Avui que a casa nos-tra hi ha gana mentre sobra el menjar,que n’hi ha que passen fred mentre vanenfilant-se els guanys dels qui contro-len l’electricitat, avui que no n’hi haprou de treballar per a poder (so-bre)viure. Però continuem volent el pa
E
sencer, i n’hi ha molts que no volen ca-llar mentre uns altres tenen la tralla,cansats del va com va. I és així com, perexemple, les falles van perdent el blanc inegre i han esdevingut dies de feres fe-
rotges amb pancartes i xiulets davantun ajuntament que tremola. Preparantel dia que durarà anys.
ELS QUI ET BANDEJAREN aleshores encaraho fan avui. Però jo no sé què preferi-ries. L’altre dia una diputada del PP vabrandar un cartell teu i es va atrevir areplicar-te. Els de la dura-cràcia encarasón als despatxos i et continuen ne-gant, però se’ls acaba el temps. La set-mana passada vaig conèixer la teva fi-lla, i saps què em va dir? Que i què, sit’havien volgut silenciar? No ho havienaconseguit pas. I que allò que la feia més
feliç era veure que no havien calgut ini-ciatives institucionals ni oficials perquèavui fossis ben present. Tu no has des-aparegut mai. Lligant una samarreta(vermella) a un pal llarg de fusta, els decondició humil i sense terres han fetbandera de les teves cançons i missat-ges. Perquè encara ens calen. Deia ahirFeliu Ventura que eres un referent quehavies esdevingut clàssic, “des de baix isense els de dalt”, que quedi clar que “ai-xí també es pot fer”.
I QUE TOTS ELS DIES impensats ens conti-nuïn emprenyant les teves cançonetes.
Cansats del va com va
PeriodistaLA SETMANA DE
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
MÉSVILAWEB
ARXIU
El govern espanyol declarasecretes les despeses detotes les seves ambaixades
El govern espanyol ha trobat la manera d’ocul-tar la informació sobre el pressupost i el perso-nal de les 117 ambaixades espanyoles, malgratla llei de transparència. Segons explica El Confi-dencial, el ministeri de Manuel García Margalloha refusat dues peticions d’informació sobreles ambaixades, enviades a través del Portal dela Transparència. adduint que “fer públicaaquesta informació podria afectar les nostresrelacions amb tercers països” i també “podriaafectar la seguretat de les delegacions diplo-màtiques i el personal destinat a l’exterior, es-pecialment el que se situa en zones de risc”.
El Diplocat organitza duesjornades als EUA sobre elfutur polític de Catalunya
El pla d’internacionalització del procés d’inde-pendència continua fent camí gràcies al Con-sell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Di-plocat). L’ organisme de la Generalitat fa unajornada de debat sobre el futur polític de Cata-lunya a Nova Jersey (EUA), a la Princeton Uni-versity. Dilluns es farà una conferència sem-blant a la capital nord-americana, a la GeorgeWashington University. Amb el títol The Politi-cal Future of Catalonia, les conferències s’ orga-nitzen juntament amb el Liechtenstein Institu-te on Self-Determination i l’Institute for PublicDiplomacy and Global Communication.
El Ministeri de l’Interior espanyol va condeco-rar l’any passat el comissari José Villarejo enun acte privat segons que ha publicat ElDia-rio.es. Explica que “les fonts consultades resu-meixen en una paraula l’objecte de les investi-gacions que li van valer la medalla: Catalunya”.El mateix diari va publicar fa un any que la poli-cia espanyola amaga des del 2012 una unitatdedicada a rastrejar possibles conductes irre-gulars de polítics favorables al procés sobira-nista, que actua sense control judicial. SegonsElDiario.es, Villarejo treballa sol i respon direc-tament al ministeri.
Fernández Díaz condecorael comissari que investigapolítics catalans
Bel Zaballa
Washington és escenari d’una de lesconferències sobre Catalunya ■ ARXIU
Profètics els teus‘manars i garrotades’,Ovidi, avui que ens volenquiets i emmordassats
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PUNT DE VISTA
151000
14413
Diario
740 CM² - 69%
4720 €
24
España
14 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE MARÇ DEL 201532 | Cultura i Espectacles |
de dilluns a dijous de 8 a 2 i de 4 a 6i divendres de 8 a 2
www.clubdelsubscriptor.cat / [email protected]
902 22 10 10DEL SUBSCRIPTOR D’ELPUNTAVUIEL CLUB
OFERTA LIMITADA. Cal trucar el dia 16 de març per tenir la possibilitat d’accedir a dues entrades gratuïtes, de 8 del matí a 1 del migdia
MÚSICA
Siegfried
LLOC: Gran Teatre del Liceu (Rambla, 51-59 de Barcelona) DIA I HORA: Dilluns 23 de març, a les 7 de la tarda
i també: [email protected]ó al client 902 45 60 00
El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores
OFERTA 2x1 LIMITADA Preu de l’entrada: 10 euros
MÚSICA
Gracia míaHomenatge a Granados
Sílvia Casamajor (veu), Laura Núñez (guitarra) i Mario Bueno (piano)
LLOC: Sala Petita del Casino de Caldes de MontbuiDIA I HORA: Diumenge 22 de març, a les 6 de la tarda
801175-1106097w
902 22 10 10
Cal trucar per fer la reserva Directament amb la targetade subscriptor
OFERTA LIMITADA Oferta subscriptors: 22,50 euros (PVP: 45 euros)Despeses d’enviament: 3 euros
REGALS
Joies My Land Love Peça i tanca de plata de llei
Catalunya al cor
OFERTA 2x1 Preu del tiquet: Cremallera adult 22,30 euros / Forfet + Cremallera 29 eurosAssegurança opcional a 3 euros, a les taquilles de Vallde Núria. Tiquets d’anada i tornada amb el cremallera
ESQUÍ
Vall de NúriaLLOC: Estació de Ribes-Vila (plaça de l’Estació de Ribes de Freser)
OFERTA 2x1 LIMITADAPreu de l’entrada: 22 eurosMés informació: www.adsentiabarcelona.com
VISITES GUIADES
Basílica de Santa Maria del PiGuies nocturnes
LLOC: A la porta de la Basílica de Santa Maria del Pi (pl. del Pi, 7 de Barcelona)DIES I HORES: Dijous i divendres, a les 9 del vespre, i dissabtes, a 2/4 de 10 del vespre
OFERTA 2x1 Preu del tiquet: 25 euros forfet/dia
ESQUÍ
Vallter 2000
LLOC: Estació de Vallter 2000HORARI: Vàlid de dilluns a divendres
OFERTA EXCLUSIVA PER A SUBSCRIPTORS DEL DIARIPreu: 8 eurosPer a més informació: www.clubdelsubscriptor.cat
JOCS
Baralla castellera
ranco Battiato, siciliàa punt de ser septua-genari que, en això de
l’art, ha tingut més videsque un gat, podria impartiruna bona lliçó a molts su-posats “visionaris” del Só-nar sobre com es pot serexpressiu envoltat de mà-quines. Dos anys desprésdel seu triomf a L’Auditori,l’idiosincràtic cantant vaaterrar al Palau reubicat,per a uns, com a nova ico-na cool, i, per a uns altres,com a veu perdurable demolts d’aquells temes queactiven ben de pressa el
F
clic de la nostàlgia. I, tot ila certa fredor de la prime-ra mitja hora, en qual l’ita-lià es va dedicar a fer, enparaules seves, “músicaexperimental” inspirada enla seva producció delsanys setanta, Battiato –undels grans noms de la pre-sent edició del Guitar Fest,tot i que de guitarres di-jous no se’n va veure niuna– va anar engrandint elxou fins a fer-lo desembo-car en un final pletòric.
Envoltats de teclats, fils,auriculars i artefacteselectrònics, Battiato, PinoPinaxa Pischetola i CarloGuaitoli semblaven mem-bres de la Stasi amb inten-ció de fer una d’aquelles
escoltes secretes del filmLa vida dels altres. Però,més que denunciar a nin-gú, el trio va convèncer ca-dascun dels que havienexhaurit les entrades ambmoments de gran bellesa–Prospettiva Niewsky–,instants fugaços d’hedo-nisme –Voglio vederti dan-zare, amb la gent dem-peus–, més temes clàssics–La stagione dell’amore,que bona part del públicvolia escoltar en italià iBattiato va cantar... encastellà– i revelacions comque era “un gran fan” de“dos místics formidables”:sant Joan de la Creu i san-ta Teresa d’Àvila. Gran ti-pus. I en forma.
Franco Battiato26è Guitar FestPalau de la Música, 12 de març
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Críticapop
Mística entre màquinesGuillem Vidal
El recital que, el 29 de se-tembre del 2012, Pau Ala-bajos (Torrent, Horta del’Oest, 1982) va fer en for-mat simfònic al Palau de laMúsica de València vamarcar un punt d’inflexióper a la cançó als PaïsosCatalans. “Hi havia moltsnervis i més aviat poquesfacilitats per part de la ins-titució, però vam recupe-rar un espai escènic que,als músics valencians, enshavia estat negat i, és clar,va ser una passada”, diuAlabajos, que va deixartestimoni d’aquell con-cert, amb 1.200 entradesexhaurides, en el doble CD#Paualpalau. “A conti-nuació –hi afegeix–,Obrint Pas van omplir tresnits el Principal i Al Tall vafer el mateix al Palau deCongressos. Tot plegat vaser un exemple de com lasocietat civil ha agafat lesregnes, i vam demostrarque, si algú estava a l’altu-ra, érem els creadors.”
Alabajos, en format for-
ça més reduït (quartet decorda a més del seu quar-tet habitual) i amb un re-pertori antològic dels seusdeu anys de trajectòria,actuarà avui a L’Auditoride Barcelona en el marcdel Barnasants i demà hofarà a la una del migdia ala plaça de Sant Feliu deGirona. Seran dos dels
seus últims recitals abansque, al maig, concorri a leseleccions municipals coma cap de la llista de Com-promís a Torrent. “Sónmassa anys de polítiquesque volen fer de Torrentuna ciutat dormitori–protesta–. El projectem’engrescava i he deciditfer un pas endavant.” ■
Els records dela reconquestaG. VidalBARCELONA
Pau Alabajos porta ‘#Paualpalau’avui al Barnasants i demà, a Girona
Pau Alabajos assumeix nous reptes presentant-se com a capde llista per Compromís a Torrent, al País Valencià ■ ARXIU
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
151000
14413
Diario
182 CM² - 17%
1163 €
32
España
14 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 14 MARÇ 2015
Edificidecontrastos
Poesiacòsmica
Un‘Siegfried’forçaatractiuLLÀTZER MOIX
Alguns edificis s’aixequen enen-clavaments tirant a caòtics. Perexemple, l’Edifici multifuncionalFondo, a Santa Coloma de Grame-net. Aquesta obra de Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle havia deser inicialment la mera reformad’un mercat preexistent. Però ladensitat del barri i lamanca de ser-veis els va induir a proposar la de-molició del vell mercat i la sevasubstitució per unnou equipamentmultifuncional –amb mercat, su-permercat, guarderia i biblioteca–.Les institucions que feien de clientels van confiar el projecte. I l’obras’ha anat inaugurant per fases, sentl’última la biblioteca.Aquest és un edifici híbrid, de
contrastos. El principal es dóna en-tre la seva base i la seva peça supe-rior, que els arquitectes anomenennúvol. La base, que acull elmercat,busca la transparència i la relacióamb el passeig Verdaguer mitjan-çant un tancament vidrat. Busca amés, en la seva primera planta, queacull el supermercat i està revesti-da de ceràmica de colors terrosos,la sintonia amb els materials i la lí-nia de cornisa del barri.Sobre aquesta peanya flota elnú-
vol, penjat de potents cintres, unafigura geomètrica irregular dibui-xada amb xapa metàl·lica envol-tantdedeployé, que tanca tresplan-tes més i remet a una altra dimen-sió constructiva. El seu aspecte noté res a veure amb el de la resta dela bigarrada trama de Santa Colo-
ma. La seva vocació abstracta, perno dir heterodoxa, és manifesta.Però les sorpreses no s’acabenaquí. El seu vestíbul d’accés a la bi-blioteca, ja dins del núvol però en-cara en descobert, està dominatper murs cortina de vidre, que re-metena l’estètica de la torred’ofici-nes. I, a l’altre costat de tal volum,a la guarderia, es descobreix unpa-ti a l’aire lliure, amb hort inclòs, deressonàncies rurals. En aquestaobra s’hi troba de tot, a risc de cer-tes dissonàncies.
Pich-Aguilera i Batlle han fetservir prefabricats en aquesta peçadepressupost limitat. Les instal·la-cions estan a la vista i els acabatssón enocasions rudes. L’interioris-me dels seus diversos equipa-ments difícilment acumularà pre-mis. Però elmercat, amb el seu bari la seva bona relació amb la plaça,ha guanyat en folgança i coma cen-tre de relació social. El deployé queembolica la biblioteca interaccio-na de manera particular amb lallum, els reflexos de la qual modu-
len la volumetria exterior i tami-sen la claror interior: els arquitec-tes diuen que la seva envolvent faamb la llum solar el mateix que unratllador amb el formatge parme-sà. I la guarderia ofereix un espaiimprobable en una urbs densa. Totplegat no és poca cosa.
CRÍT ICA DE POP
CRÍT ICA D’ÒPERA
Franco Battiato
Lloc i data: Palau de la Música(12/III/2015)
RAMON SÚRIO
Va ser un concert del festival Gui-tar Bcn sense guitarres. En comp-tes d’elles hi va haver profusiód’electrònica i un piano de cua peracompanyar la nova posada en es-cena de Franco Battiato, a punt decomplir 70 anys. L’inquietmúsic si-cilià va venir a presentar JoePatti’sexperimental group, en el qual rees-criu temes dels anys setanta al cos-tat de l’enginyer de so Pino Pinaxa
Pischetola i el teclista Carlos Guai-toli. Al disc hi va dedicar la prime-ra part del concert, mitja hora queva començar planadora, ambproli-feració de sintetitzadors i una veudeformada a la Laurie Anderson aLe voci si faranno presenze. Un socòsmic a la manera antiga que nova defugir imitar els arranjamentsorquestrals en un Come un brancodi lupi de versos recitats.
Després de l’aperitiu abstracteva venir el gran tiberi poètic melò-dic iniciat per L’ombra della luce,barrejant piano i maror sintèticaper fer evident una vena místicaque el va portar a reconèixer-sefan de Juan de la Cruz i Teresa deJesús, de la qual inclou cites a Un
irresistible encanto cantat en caste-llà. És un amor inversament pro-porcional al desinterès que li pro-dueix el decadent món actual re-flectit a Shock in my town, un en-creuament de cançó italiana i tec-no amb massa coral pregravada.
La combinació de piano solem-ne i sintetitzadors glacials, amb rà-fegues de caixes de ritme, seria latònicad’un recital que s’intensifica-ria amb Stati di gioia, on parla delluitar contra els seus fantasmes ci-tant els Beatles. Es va esforçar a ar-ribar als aguts de L’incantesimo oFornicazione però va estar més cò-mode en la placidesa de L’oceanodi silenzio i acompanyat pels seusincondicionals en una recta finalplena de moments apoteòsics ambNómadas,E ti vengoa cercare, Pros-pettiva Nevski o l’exultant tecno-pop de Voglio vederti danzare.c
Siegfried
Autor: Richard Wagner, sobrellibret propi, com a tercera partde la TetralogiaIntèrprets: Stefan Vinke (Sieg-fried), Iréne Theorin (Brünn-hilde), Peter Bronder (Mime),Albert Dohmen (Wotan –El Ca-minant–), Jochen Schmecken-becher (Alberich), Ewa Podles(Erda), Andreas Hörl (Fafner),Cristina Toledo (Waldvogel).Simfònica del LiceuDirecció: Josep PonsProducció: Bühnen der StadtKölnDir. escènica: Robert CarsenLloc i data: Gran Teatredel Liceu (11/III/2015)
ROGER ALIER
La directora del Liceu, CristinaScheppelmann, va sortir a anun-ciar que el fort refredat del te-nor nord-americà Lance Ryan liimpedia cantar aquella nit i queen el seu lloc s’haviabrindat a cantar (dosdies abans del que li toca-va) el tenor del segon re-partiment, Stefan Vinke.Molt d’agrair, perquè esveia que la substituciól’havia agafat una micaen fred i en els primersmoments de les seves in-tervencions es notavaque no estava del tot cen-trat, però al cap de poces va poder apreciar unaqualitat vocal que, senseser extraordinària, li con-sentia afrontar les difi-cultats d’aquest extens idur paper wagnerià,amb episodis en escenade considerable longitud. Va de-mostrar una veu compacta, detimbre grat i de bona capacitat,i va acabar encara millor, fentun tercer acte realment bo.Siegfried és el tenor heroic, i
Mime el tenor còmic que con-trasta amb ell en les llargues es-cenes del primer acte i tambéen bastants del segon. Aquestamb més bona veu que no pasactuació, ja que com aMime nofa gaire evident la seva duplici-tat i maldat i el seu to sornegueri alhora ambiciós, però no hi hares negatiu a dir com a intèrpretmusical. El veterà Albert Doh-men va fer un Wotan (El Cami-
nant) de molta solidesa, un ca-minant amb abric i sensellança (un simple bastó de pas-seig): aquesta és una de les ori-ginalitats d’una producció queno val res i que en el primer ac-te ofereix una acumulació dedeixalles on viuen els dos te-nors, en una rulot on no s’hicap i on fabriquen l’espasacom poden.El segon acte, amb una sèrie
de troncs tallats, no ofereixgran cosa més a la vista; aquí éson Vincke va demostrar mati-sos i bon gust, i agilitat en la llui-ta amb el drac, ben cantat perAndreas Hôrl. Una mica crida-ner l’Alberich de llarg cognom(Schmeckenbecher) i sensacio-nal l’Erda d’Ewa Podles; queens va fer pensar en ¿com po-drem escoltar ningú més quanella no vingui? Finalment, en ladarreramitja hora de l’òpera, esva despertar la Brünnhilded’Iréne Theorin, que sense serespectacular va complir amb to-tes les expectatives.
Josep Pons va dirigir l’orques-tra del Liceu amb seriositat iuna certa tendència a la força so-nora, que no tapava els cantantsperò hi tendia. Per això, segura-ment, va ser protestat en els dosprimers descansos, però a la fi liva ser reconeguda pel públicmés conflictiu la tasca positivaque havia exercit amb aquestaòpera que Wagner va partir endues quan la va interrompre el1858 per escriure el Tristany iIsolda, per acabar-la finalmentel 1872, quan ja tenia segur el su-port del rei de Baviera per alseu projectat festival operístic,que s’obriria finalment el 1876.c
Un detall de l’obra de Pich Architects a Santa Coloma
Peter Bronder en el paper de Mime
CRÍT ICA D’ARQUITECTURA
KIM MANRESA / ARXIU
EFE
Edificio multifuncionalFondoArquitectes: Pich ArchitectsUbicació: Santa Coloma deGramenet. C. Massenet, 28-30 i P.Mossèn Joaquim Verdaguer, 131
Escolta el partit a rac1.cati segueix-lo a #frac1
DISSABTE, 14 DE MARÇ, A LES 17 hAMB JOANMARIA POU I L'EQUIP D'@FCBRAC1
'EL BARÇA JUGA A RAC1'EIBAR - BARÇAHo patrocinen:
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
677000
141874
Diario
181 CM² - 16%
4480 €
44
España
14 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Regió7 DISSABTE, 14 DE MARÇ DEL 2015 47
CULTURES
El tenor Gaietà Renom era solistade l’Orfeó Català, i de les poquesveus en català que sonaven a la rà-dio als anys 50, en plena repressiófranquista. Va ser popular per lesseves interpretacions de cançonscom Rosó o La taverna d’en Mallol.El teatre Romea de Barcelona aco-llirà dilluns un concert que clou elsactes del centenari del naixementdel cantant. Els encarregats de di-rigir el concert són el músic JoanCasas (Berga, 1947) i el composi-tor i director d’orquestra Salva-dor Brotons (Barcelona, 1959).
No és una tria de directors ca-sual, tenint en compte que tots dosimpulsen l’Associació Musical Ga-ietà Renom, juntament amb lesdues filles del tenor (Glòria, que ésdiputada al Parlament per CiU, iCarme) i Eduard Giménez (Mata-ró, 1940), tenor i professor de cantal Liceu. L’entitat, amb seu al Re-ial Cercle Artístic de Barcelona, ala plaça de la Catedral, s’encarre-ga des del 2010 de difondre l’obrad’aquest intèrpret i, de retruc, de nodeixar perdre el patrimoni musi-cal català. Organitzen concertshabitualment, i en el darrer any,pel centenari del naixement del te-nor, els hi han dedicat.
Amb un cert retard, dilluns ar-riba el concert de cloenda de l’ho-menatge a Gaietà Renom. Es faràal teatre Romea, amb el patrocinide la Fundació Romea i, d’entrada,les 560 places disponibles estanplenes. Casas explica que l’esde-veniment, «malgrat que no n’hemfet gaire publicitat, ha aixecat ex-pectació». Destaca que ja han con-firmat l’assistència el PresidentArtur Mas, diversos consellers i elbisbe d’Urgell i copríncep d’An-
dorra, Joan-Enric Vives. El ber-guedà s’explica l’èxit de la convo-catòria per «les característiquesde les cançons, molt catalanes ieclèctiques. Només amb els tí-tols, pot semblar un concert avor-rit, però no ho és. Els arranja-ments que hem fet el SalvadorBrotons i jo, actualitzen les obres».
En el repertori del concert hi hatemes que Casas ja va arranjarper al disc Un món meravellós, queel tenor Jaume Aragall (Barcelona,1939) va presentar el 2012. Brotons,per la seva part, ha arranjat elpoema simfònic Puigsoliu, de Joa-quim Serra. En el concert, amb unrepertori farcit de temes que va in-terpretar Gaietà Renom (Cançód’amor i de guerra, de Martínez
Valls; L’oreneta, d’Enric Morera;Maig, d’Eduard Toldrà) hi inter-vindran tres solistes: Mireia Dolç,soprano; Albert Deprius, tenor; iCarles Daza, baríton. Els acom-panyaran l’Orquestra del Cente-nari, creada per a l’ocasió, i el Corde la Vall, de Lliçà de Vall, i l’Har-monia Calellenc, de Calella.
PEPA MAÑÉ | MANRESA
El músic berguedà Joan Casas impulsal’homenatge al tenor Gaietà Renom
El Romea acollirà dilluns un concert que clou els actes del centenari del naixement del cantant
Salvator Brotons i Joan Casas han col·laborat en diversos projectes
ARXIU PARTICULAR
Va néixer a Barcelona, a CiutatVella, un 3 d’octubre del 1913.
Els seus estudis musicals els va co-mençar a l’escolania de Sant FelipNeri de Gràcia. A partir dels 16 anys,va entrar a formar part de la seccióinfantil de l’Orfeó Català. Amb 18anys, esdevé cantaire de l’Orfeó. El1934, poc després de fer-se cantairede l’Orfeó, va entrar a formar part delQuartet Orpheus. Destacava per serun grup de repertori ampli, des decançó catalana passant per sardana,cançó popular i culta d´Europa, reli-giosa i jazz; i abans de la guerra vaactuar de forma estable en diversoslocals de Barcelona. Poc abans defer-se solista a l’Orfeó Català, desta-ca el seu debut operístic al Liceu, el1948, en l’obra El giravolt de maig,d’Eduard Toldrà. Renom també vacol·laborar amb diverses formacionsmusicals del país, per a les quals maino va tenir un no. També destaca laseva faceta de liederista, però el quemés popularitat li va donar va serl’àmplia dedicació a la cançó catalanapopular i d’autors locals.
<
GAIETÀ RENOMTENOR (1913 - 1997)
EL PROTAGONISTA
El solista de l’Orfeó Català erade les poques veus en catalàque sonava a la ràdio els anys 50, en ple franquisme
La galeria Artèria d’Igualada haorganitzat, en el marc del festivalFineart, un mercat de fotografia depetit format, en el qual participen17 autors. Tots els fotògrafs parti-cipants en aquesta iniciativa s’a-plegaran avui, a les 7 de la tarda, enuna presentació conjunta oberta alpúblic. Els artistes que hi partici-pen són Carla Alba Pulido, EmiliArdave, Pepa Busqué, Pau Corce-lles, Encarna Cuerva, Cesc Elias,Adrià Goula, Ignasi López, LolaMontserrat, Xavier Mulet, LlucQueralt, Gisela Ràfols, Anna Solé,Joan Sorolla, Jordi V. Pou, Marc Vilai Blanca Viñas. Artèria acull, fins al22 de març, l’exposició de CarlosSaura Fotosaurios.
REDACCIÓ | MANRESA
La galeria Artèriad’Igualada fa unmercat de fotos de 17 autors
El Documental del Mes, que aManresa es pot veure a l’auditori dela Plana de l’Om, compleix 10anys, durant els quals 144.327 es-pectadors han tingut accés a lesprojeccions en versió original sub-titulada en català. La iniciativa,de la productora Paral·lel40, comp-ta amb el suport de la direcció ge-neral de Política Lingüística del de-partament de Cultura per a la sub-titulació en català des del 2005. Elsdocumentals, que també es podenveure en línia, es projecten enversió original subtitulada en ca-talà a Catalunya, el País Valencià iles Illes Balears i amb subtítols encastellà a la resta de l’estat.
REDACCIÓ | MANRESA
El Documental delMes fa 10 anys ambmés de 144.000espectadors
La Cobla Berga Jove gravarà un CDamb l’obra per a cobla de Casas
La Cobla Berga Jove, que es vapresentar en públic el novem-
bre passat, prepara la gravació d’unCD que aplegarà tota la música per acobla creada per Joan Casas: 12 sar-danes i 4 o 5 poemes simfònics, en-tre els quals, Somni a Pedret, basaten l’himne a la Mare de Déu de Que-ralt. Tot i que ja s’han fet assajos, «ésun projecte embrionari», diu Casas,de cara a dur-lo a terme l’any que ve.
A MÉS A MÉS
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
30000
6844
Diario
468 CM² - 52%
1965 €
47
España
14 Marzo, 2015
ORFEO CATALA
Josep Vita, Josep Vila Casafias i Marina Garrell en la presentaci6 de [a nova temporada d’Amics de la Uni6
Amics de la Uni6 obre temporadaactuant amb Jordi SavallUentitat de GranoHers presenta un cartell amb produccions prbpies i diferents col.laboracions
Granollers
La nova temporada de laSocietat Coral Amics de laUni6 de Granollers, ques’allargar~ tota la primaverai l’estiu, est~ marcada un copm6s per les produccions dequalitat creades des de lamateixa entitat combinadaambles col.laboracions ambformacions professionalsd’alt nivell, lligades a nomsde prestigi corn Jordi Savall,Edmon Colomer, Sol Pic6o Josep Vila Casafias. "Enssentim afortunats de poderpresentar una temporadad’aquestes dimensions iambaquests noms’, va destacarel seu director, Josep Vila,dimarts en la presentaci6 delnou programa, que comen~a-r~ precisament aquest cap desetmana amb una de les col-laboracions m6s importantsque ha fet l’entitat.
Una vintena de cantairesparticiparan durant uns 10minuts en La Passi6 segonsSam Mateu, de J.S. Bach, quedirigir~ Jordi Savall aquestdissabte i diumenge a Lleidai al Palau de la Mfisica Cata-lana. "Tot i que seth unaintervenci6 petita, estemexpectants davant aquestaactuaci6 sota la batuta delgran Savall", va recon~ixerVila. L’actuaci6 es concretarhal principi del primer nfimeroi al final de la primera part.
La primera gran producci6d’Amics de la Uni6 d’aques-
ta nova temporada serh[aque farh amb l’Orquestrade Cambra de Granollers, laMissa en Do Major de Beet-hoven, sota la batuta delreconegut director EdmonColomer. "Em plau molt setuna pe~a d’aquest projectetan engrescador que hemposat en marxa amb el Cotde Cambra i l’Orquestrade Cambra de Granollers",va comentar Colomer. Eldirector va destacar el let deposar-se d’acord amb un pro-grama dedicat a Beethoven,iamb dues obres "que noson les ross populars per6 sfmolt significatives’. Colomerva explicar que Beethovenva escriure la missa emmi-rallant-se en Haydn, al qualli tenia un gran respecte."l~s una missa que encarapertany al classicisme i queporta el segell personal deBeethoven", va explicar.
Per la seva banda, el CorInfantil estrenar~ a l’abrilCanfons de la lluna al barter,el seu projecte m6s ambici6sd’aquesta temporada, i quet6 la col-laboraci6 del recone-gut Josep Vila Casafias en laseva vessant de compositor.L’espectade 6s un reculld’una selecci6 de mfisiquesper a cot infantil escritesper Vila Casafias. "S6n 15can~ons amb una posada enescena i una coreografia deSol Pie6", va explicar el direc-tor d’Amics de la Uni6. VilaCasafias, present a la pre-sentaci6, es va mostrar moltsatisfet perqu6 a un dels cotslfders del panorama musicalinfantil a Catalunya i tamb6a Europa "seli fiqui al barretde fer un espectacle basat enaquestes composicions". E1tltol de l’espectacle 6s el delrecull de poesia que MiquelDesclot va publicar als anys
Agustl Corominas i VOTV fanun documental sobre l’entitat
Granollers
Un dels projectes de cara l’any que ve 6s el documental quehart comenqat a preparar el cineasta Agusti Corominas iVOTV. "Ara estem lent el treball de recerca, parlant amb dire-rents persones i definint el documental, que tindrh diversesllnies", segons va explicar Corominas. E1 seu objectiu 6s feruna reflexi6 sobre la mflsica, sobre el que significa la mflsicaper ales persones, amb opinions de gent de la societat. "Apartir d’aquf anirem descobrint l’entitat i veurem pinzelladesimportants de la seva hist6ria, sense set un discurs cronol6-gic". En aquesta revisi6 hist6rica, un dels prop6sits fonamen-tals de Corominas 6s redescobrir la figura de Clav6.
70. "Vaig comprar el llibrei nomSs llegir el poema dela portada vaig pensar en lagran musicalitat que tenia.Aixl va sorgir la primerapeqa, i despr6s una altra iuna altra". L’espectacle s’es-trenar~ al Palau de la Mflsicael 12 d’abril, i posteriormentes podrh veure a Vila-Seca(17 d’abril), Manresa (19d’abril) i Teatre Auditori deGranollers (26 d’abril).
L’altra producci6 pr6pia delCot lnfantil, Stabat mater,de Pergolesi, s’inclour~ dinsel cicle de mflsica sacra del’esgl6sia de Sant Esteve deGranollers. "Aquesta 8s unaobra que un director d’un cotde nens sempre t6 a l’armaride coses pendents, l~s unaobra amb una musicalitatbhrbara, arab molts detailsinteressants i complicats dereflectir", va explicar JosepVila. Ara estan lent les audi-cions per buscar els solistes.E1 cot estar~ acompanyat delQuartet Arcattia i de l’orga-nista Vicen~ Prun6s.
D’altra banda, el Cot JoveAmics de la Uni6 presentar~A little jazz mass el 17 demaig al TAG, juntament ambdiferents cots joves del palsi arab l’Orquestra de Cambrade Granollers, mentre queel Cot Mixt estrenar~ MixMixt el 28 de juny a la salaTarafa, amb un compendi dediferents obres. El Cot deCambra tamb6 actuar~ ambel Cot ArsinNova, a l’esgl6siade Sant Esteve de Granollers.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
4296
Bisemanal
735 CM² - 84%
2109 €
27
España
13 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
50 GUÍASEGRE
Viernes, 13 de marzo de 2015Fin de semanaMÚSICAFolkGualberto + Vashti Bunyan
Lleida. Cafè del Teatre. Viernes, 13 de mar-zo. 22.00 h. Precio: 20€/15€
Doble concierto dentro delFestival Músiques Dispersescon el guitarrista andaluz yla cantautora británica.
Canción de autorJordi Viladomat: voz y piano.
Lleida. Pub Antares. Viernes, 13 de marzo.22.30 h. Gratuito
Homenaje al cantautor va-lenciano Ovidi Montllor.
RockBona Nit Malparits
Lleida. Sala Oh Yeah! Viernes, 13 de mar-zo. 22.30 h. Precio: 5€
Concierto de esta banda detributo a Sopa de Cabra.
JazzEva Llorens & Manu Moreno Sextet
Binéfar. Salón del Ayuntamiento. Viernes,13 de marzo. 20.00 h. Gratuito
Recital de jazz vocal con laformación leridana.
FamiliarDe la màgia a la lluna: Mamut Cinema.
Lleida. CaixaForum. Sábado, 14 de marzo.17.30 h. Precio: 6€
Música en directo con pelícu-las de Georges Méliès.
GuitarraTrobada de les Terres de Lleida
Bellpuig. Teatre Armengol. Sábado, 14 demarzo. 18.00 h. Gratuito
Encuentro de alumnos de gui-tarra de escuelas de Lleida.
FusiónBarcelona Clarinet Players
Cervera. Universitat. Sábado, 14 de mar-zo. 18.00 h.
Encuentro de clarinetes.
ElectrónicaMarató de Música Electrònica
Tàrrega. Espai MerCAT. Sábado, 14 de mar-zo. 19.00 h. Gratuito
Primera edición de esta acti-vidad abierta al público.
Canción de autorJoan Rovira: Peix sense espina.
Lleida. Espai Orfeó. Sábado, 14 de marzo.21.00 h. Precio: 15€/12€ (web 10€).
El artista del Delta de l’Ebrepresenta su nuevo disco.
GospelThe Gospel Viu Choir
Binéfar. Recinto ferial. Sábado, 14 de mar-zo. 19.00 h. Precio: 12€/8€
Recital con más de sesentacantantes en escena.
CantataEl Petit Príncep: Escola Música Alpicat.
Alpicat. La Unió. Sábado, 14 de marzo.18.00 h. Gratuito
Cantata con un centenar dealumnos de la escuela deAl-picat y otros 5 centros del Se-grià del Orfeó Lleidatà.
Canción de autorNoche Sabinera: Pancho Varona.
Juneda. Mas Miravall. Sábado, 14 de mar-zo. 24.00 h. Precio: 18€ (cena 21.30, 38€).
Versiones de Joaquín Sabina.
RockLos Gandules: Tardes de merienda.
Lleida. La Boîte. Sábado, 14 de marzo.22.30 h. Precio: 10€
Versiones de temas famososcon letras humorísticas.
Jazz, funk, psicodeliaAfrodyssey Orchestra
Lleida. Cafè del Teatre. Sábado, 14 de mar-zo. 22.30 h. Precio: 10€/8€
Combo instrumental griegoen el Festival Músiques Dis-perses.
Canción de autorPau Vallvé: Pels dies bons.
Les Borges Blanques. Slàvia. Sábado, 14de marzo. 23.30 h. Gratuito
El cantautor y productor bar-celonés presenta su quinto ál-bum como solista.
Pop-rockBlue Rain
Lleida. Plaza de la Llotja. Domingo, 15 demarzo. 11.00 h. Gratuito
Grupo musical de jóvenes de12 a 14 años de Lleida.
FamiliarLleidArt Ensemble: Carnaval dels Animals.
Lleida. Auditori Enric Granados. Domingo,15 de marzo. 12.00 h. Precio: 10€
Montaje músico-teatral conla suite de Saint-Saëns.
FamiliarUn món de bressols: ciclo Diumenges a totritme.
Lleida. Cafè del Teatre. Domingo, 15 demarzo. 12.00 h. Precio: 5€/3€
Recorrido por canciones decuna de todo el mundo.
Pop, rockTremendos
Lleida. Sala Manolita. Domingo, 15 demarzo. 19.00 h.
Nueva gira del grupo lerida-no de versiones.
PianoAlbert Guinovart
Cervera. Auditori Municipal. Domingo, 15de marzo. 19.00 h.
Recital del prestigioso pianis-ta catalán.
CoralNova Tàrrega y Orfeó Lleidatà
Lleida. Auditori Enric Granados. Domingo,15 de marzo. 18.00 h. Gratuito
Encuentro de los dos gruposcorales infantiles.
Coral, bluesIn Crescendo: Festival Blues de Solsona.
Solsona. Sala Polivalent. Domingo, 15 demarzo. 19.00 h. Precio: 12€
Coral ganadora del programaOh Happy Day! deTV3.
FolkGloria Geberovich y Manuel Klainer
Binéfar. Salón del Ayuntamiento. Domin-go, 15 de marzo. 19.00 h. Gratuito
Folklore contemporáneo la-tinoamericano.
Folk ‘underground’ latinoSonido Gallo Negro: Festival MUD.
Lleida. Cafè del Teatre. Domingo, 15 demarzo. 20.00 h. Precio: 10€/8€
Cumbia ‘salvaje’ y bailablecon este grupo mexicano.
❘ LLEIDA ❘ El violagambista JordiSavall, el músico catalán másinternacional, afrontará maña-na en elAuditori Enric Grana-dos de Lleida (19.00 horas,35€/25€) por primera vez ladirección de La Passió segonsSant Mateu, una de las obrasculminantes de Johann Sebas-tian Bach, en una de las citasmás importantes de la tempo-rada musical en Lleida. Las for-maciones de Savall La CapellaReial de Catalunya y Le Con-cert des Nacions –68 músicosen escena con el propio Savalltocando la viola degamba, más las34 voces de la
Coral Infantilde la Unió–ofrecerán unrecital para elque ya se havendido prácti-camente todas laslocalidades. Savallasegura que “esta obrade Bach , una de las máscomplejas y ricas del si-glo XVIII, llena de senti-mientos que hablan deemoción, de la vida y delamor, es como el Everest delas composiciones musica-les”. Savall repetirá este es-treno el domingo en el Palaude la Música, en Barcelona.
Bosch y Boixaderas, mañana en elTeatre de Balaguer con ‘El crèdit’❘ BALAGUER ❘ El público del Tea-tre Municipal de Balaguer po-drá disfrutar mañana sábado(22.00 horas, 25€/22€) con lacomedia ácida y crítica Elcrèdit, original de Jordi Galce-ran y protagonizada por doscaras populares del teatro y latelevisión catalanas, JordiBosch y Jordi Boixaderas, di-rigidos por el dramaturgo Ser-gi Belbel, con el que ya triun-faron hace diez años con el an-terior montaje de éxito Elmètode Grönholm. El crèdit es
la segunda representación dela actual temporada teatral enla capital de la Noguera, quearrancó el mes pasado con elclásico de Agatha Christie Laratonera y seguirá el próximo29 de marzo con un clásicogriego, Fedra. El crèdit es unaauténtica radiografía de la ban-ca y la actual crisis financieraa través de la historia de uncliente al que le deniegan uncrédito en su oficina bancariay que decide amargar la vidaal director de la sucursal.
ComediaSpoiler: Fuga de Neuronas.
Tàrrega. Local social del Ateneu. Vier-nes, 13. 22.00 h. Precio: la voluntad
Comedia inspirada en elmundo del cine.
Magia, familiarLa maleta màgica: La Cremallera.
La Seu d’Urgell. Teatre Guiu. Sábado,14 de marzo. 18.00 h. Precio: 4€/3€
Magia para todos los pú-blicos en el ciclo A prop.
ComediaEmbolics a l’ambaixada: Cia. Bell Lloc.
Tàrrega. Teatre Ateneu. Sábado, 14 demarzo. 22.00 h. Precio: 7€
Concurso de grupos ama-teurs Ciutat de Tàrrega.
TradicionalLa Passió de Cervera
Cervera. Teatre de la Passió. Domingo,15 de marzo. 10.00 h. Precio: 22€/10€
Tercera representación dela temporada.
ComediaBon Appétit!: Xaos Teatre (Sícoris).
Mollerussa. L’Amistat. Domingo, 15 demarzo. 19.00 h. Precio: 5€
Juego de mentiras entreparejas y amantes.
Savall se estrena conuna‘Passió’ de Bach en LleidaMañana en el Auditori al frente de La Capella Reial y LeConcert des Nations || Más de 60 músicos en escena
14SÁBADO
Nueva ediciónde ‘Expo Tren’ enla Fira de Lleida❘ LLEIDA ❘ Nueva edición, maña-na (10 a 20 h) y el domingo(10 a 14) en Fira de Lleida,en los Camps Elisis, del salónExpo Tren, la feria dedicadaal modelismo y al mundo fe-rroviario con 8.000 metrosde exposición donde se ins-talarán 38 fabricantes y mar-cas, 48 expositores y 40 aso-ciaciones y clubes. Entrada:7€, menores 10 años gratis. Vista de la feria el año pasado.
LLEONARD DELSHAMSVARIOS
ALGUAIRE. BIBLIOTECA
Maria Barbal. La escritora del Pa-llars visita hoy viernes (19.00 h) labiblioteca para presentar su últimanovela, En la pell de l’altre.
ARBECA. SALA CULTURAL
Magia solidaria. Espectáculo ma-ñana sábado a partir de las 21.00 h.de los magos Reivax y Xavi and Crisa beneficio del Centre d’IniciativesSolidàries Ángel Olaran. Entrada: 5€,niños y jubilados 3€.
VINAIXA.
Fira de l’Oli i la Pedra. Además deexposición a partir de las 10.00 h.de productos relacionados con lapiedra y el aceite, la cooperativa or-ganiza el domingo una degustaciónde aceite y un desayuno popular.
TEATRO
El violagambista de Igualada,mañana en el Auditori de Lleida.
Los actores de ‘El crèdit’, Jordi Bosch y Jordi Boixaderas.
ACN
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
105000
10788
Diario
226 CM² - 27%
891 €
50
España
13 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
((Compartir programai con ixer Arvo P irt haestat que un honor-Vivancos evoca I’homenatge a I’estoni
JOSEPACHE
.Arvo P4Jrt ~s el compositorviu m~s interpretat., s’afanyaa destacar el seu colega i ad-mirador sabadellenc BernatVivancos. Tots dos van com-partir en igualtat de peces elprograma del primer dels tresconcerts que la Fundaci6 Pa-lau de la Mdsica-Orfe6 Catal~va dedicar ara far& una setma-na a I’autor estonia, en ocasi6del seu 806 aniversari.
.Ha estat m~s que un honorper mi. M~s aviat una altracosa., objecta el compositorsabadellenc. De I’experi6ncia,que va tenir per auditori I’es-gl~sia del Pi plena a vessar,n’estima sobretot I’oportunitat,d’haver pogut con6ixer perso-nalment Arvo P~rt, molt emoci-onant i molt enriquidora. Tam-
b~ el van saludar Jordi Savall, ialtres m~sics..
Tamb~ aprecia corn el progra-mava posar en evid~ncia .lesdifer~ncies que hi ha entre lamdsica de P~rt i la meva, permolt que sovint m’hi hart com-parat.. ,,Eft t~ una saviesa fetano tan sols amb els anys, moltper sobre de la que jo puguitenir., adverteix d’entrada. Enun gest m~s que humil, apun-ta aix~ mateix m~s que un saltd’edats entre generacions.
Afinltats I contrastos
Per~ no nega afinitats..Ar-vo P~rt, t~ un sentit deI’espiritualitat corn a compo-sitor i abans corn a persona,que nom~s puc considerar mo-d61ic., destaca Vivancos a DS.El sabadellenc va ser el primerdirector seglar de I’Escolania
Anm P~irt, Bemat Vicancos i el Cor de la R~dio de Litu=~nia al concert de divendres aU Pi
de Montserrat, I, de mane-ra m~s concreta, admet que.potser hi ha una actitud derespecte vers al texte que jotambe intento..
I saltant de nou a la diferen-cia, veu el contrast entre la t~-pica profunditat n5rdica amb lano menys t0pica nost&lgia esla-va, que vindrien a creuar-se en
I’estoni~ P~rt, i la imatge tanto m~s retreta de la Iluminositati la vivacitat meridionals i medi-terr~nia, que aqu~ encarnaria elsabadellenc.
Per0 m6s poli~drics van re-soltar els contrastos entre lesdiverses peces de P~rt i Vivan-cos, i les d’aquests entre s[.I, pel sabadellenc, tamb~ li va
ser entranyable el retrobamentarab el Cor de la R~dio de Litu-~nia. Ames de ser la formaci5de referencia en la discografiad’Arvo P~rt, i una de les granscorals del mSn, tambe va dedi-car un disc al sabadellenc, ti-tular precisament Blanc. ChoralWorks (Neu. 2012). Una altrareferencia en comd ̄
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ESPECTACLES
4438
Martes a sábados
416 CM² - 45%
427 €
32
España
12 Marzo, 2015
PALAU DE LA MUSICA CATALANA