Punt de Mira abril 2012

número 36, abril de 2012, 1.000 exemplars

ÉS NOTÍCIA // P3

LA GÀBIA DE L’AMOR ROMÀNTIC

ÉS NOTÍCIA // P4

L’ACTUAL BATALLA: REFORMA LABORAL 2012

ÉS NOTÍCIA // P6

CANVIS A L’ENSENYAMENT

FORMACIÓ // P7

REVISITANT JOAN FUSTER I LA SEVA “QÜESTIÓ DE NOMS”

D’Agnès Toda i Bonet

OPINIÓ // P10

GENERACIÓ 2.0 Per Adrià Cros, militant de l’Assemblea de Joves

de Reus i Maulets

HÈCTOR SANCHO

ENTREVISTA // P9

President de l’AJJRR

EDITORIAL // PÀGINA2

Una altra prova d’aquest èxit és el fet que hi hagi di-verses persones en presó preventiva o que a Tarrago-na mateix la policia es dedi-qués a anar casa per casa a buscar les cares visibles dels moviments polítics i socials de la ciutat. Tenen por, molta por del poble.

El que no entenen però és que la gent no pren els carrers per avorriment o di-versió, sinó per ràbia, per desesperació, per no poder arribar a final de mes, per no tenir casa, per no trobar fei-na... en definitiva, perquè la gent veu la seva vida cada cop més precaritzada men-tre que les grans empreses, tot i la crisi, cada cop ob-tenen més i més beneficis.

Tota aquesta batalla me-diàtica per criminalitzar-nos ha fet però un salt quali-tatiu, i és que tot apunta que en poques setmanes canviaran lleis per perse-guir de forma més eficient qualsevol moviment polític dissident amb el sistema. Pels discurs que emeten els poders fàctics sembla que voldran equiparar qual-sevol acció en contra d’una entitat bancària o que tingui un contingut polític anticapi-

HAN PASSAT POCS DIES DES DE LA VAGA GENERAL I EL SEU ÈXIT, COM A MOSTRA DE FORÇA, JA S’HA FET NOTAR. LA PROVA MÉS EVIDENT ÉS EL BOMBARDEIG CONSTANT AL QUE HEM ESTAT SO-TMESOS DIENT-NOS QUE VA TENIR POC SEGUIMENT O QUE ELS ALDARULLS ELS VAN CAUSAR QUATRE RADICALS.

NO ENS FAN POR

talista amb el que es coneix com a terrorisme de baixa intensitat, és a dir, és pos-sible que si fem una pintada assenyalant els culpables d’aquesta crisi ens caiguin fins a 2 anys de presó...

L’Estat de Dret està mort i enterrat. Segueixen manant els franquistes i els seus fills i llepa-culs. La doble vara de medir ja és innegable. Millets i Urdangarins en els seus palauets i joves pre-caris i crítics en presó pre-ventiva sense cap tipus de proves. L’últim cas, el del Rachid de Terrassa és la gota que ha fet vessar el got.

Davant d’aquest nou nivell de repressió sols podem mi-llorar la nostra organització per tal de continuar treba-llant. Ens volen atemorir, i no-més una organització forta, de base i assembleària ens permetrà actuar i mobilitzar-nos de forma sostinguda per forçar aquests canvis polítics que tant urgentment neces-sitem. La repressió és la pro-va de la seva impotència i in-humanitat, i sens dubte, ens reforça més i més en el nos-tres posicionaments inde-pendentistes, socialistes i fe-ministes. Cal trencar amb tot i ara. Socialisme o barbàrie!

PUNT DE MIRA, LA REVISTA DEL JOVENT DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA POT SORTIR AL CARRER GRÀCIES ALS SEUS SUBSCRIPTORS I SUBSCRIPTORES, ELS I LES PROTECTORES I ELS ANUNCIANTS.

VULL SUBSCRIURE’M A PUNTDEMIRA EN QUALITAT DE :

SUBSCRIPTOR/A (20€ A L’ANY) PROTECTOR/A ________ (INDICAR LA QUOTA)

NOM (INDICIDUAL/COL·LECTIU) _____________________________________ TELÈFON ______________________

ADREÇA _________________________________ POBLACIÓ _________________________ CODI POSTAL ______________________ DADES BANCÀRIES

TITULAR ______________________________ COMPTE CORRENT ________________________________________________________

OMPLE ELS BUITS, RETALLA AQUESTA BUTLLETA I FES-LA ARRIBARA QUALSEVOL PUNT DE DISTRIBUCIÓ DEL PUNTDEMIRA O ENVIA LES TEVES DADES A AQUEST CORREU: [email protected]

El feminisme fa molt temps que assenyala l’amor romàntic com una eina tan subtil com eficaç per a la perpetuació del patriarcat. Ens referim a una construc-ció cultural nascuda a Occident amb la irrupció de la modernitat, amb l’ascens de la burgesia i la mort dels estaments feudals.

Avui en dia l’ideari de l’amor romàntic segueix fluint a partir de mites que trobem als contes i a la literatura, als massmedia, i que, per suposat, se’ns transmeten en la socialització primària, a la llar. Ens referim a mites arxiconeguts com l’existència d’una mitja taronja per a cada persona, el lliure albir de l’amor (té vida pròpia i truca a les nostres portes quan vol), l’omnipotència de l’amor (l’amor “vertader” pot amb tot), la gelosia entesa com a prova d’amor, l’entrega total com a “símptoma” de l’amor “vertader”, la pròpia creença de l’amor “ver-tader” (aquell que compleix amb els mites romàntics, donant a entendre que si les relacions no inclouen aquests mites, no són “d’amor vertader”), etc.

Tots i totes arrosseguem aquests mites, ja sigui de manera conscient o inconscient, i són les creences que molts cops impedeixen que les nostres relacions sexoafectives es desenvolupin de manera saludable, tant per a nosaltres mateixes com per a les nostres parelles. Per posar un parell d’exemples senzills i co-muns, l’ideari romàntic és el responsable de fer-nos posar excessives expectatives en les nostres parelles, així com de desenvolupar una elevada exigència cap a aquestes, donant per suposat que la seva tasca és la de satisfer totes les nostres necessitats (afectives, sexuals, socials, etc) de manera automàtica; com si fossin capaces de conèixer tot el que sentim o pensem, i a més haguessin d’estar disponibles per a nosaltres les 24 hores del dia. També és el que hi ha darrera del sentiment de possessivitat i de control, que acaba derivant en una coerció cap l’altra persona. Ambdós exemples, a més de generar un considerable estrés i malestar en la nostra parella, acaben generant-nos frustracions a nosaltres mateixes, doncs és evident que les persones no ens pertanyen, i que és impossible que siguem el seu centre d’atenció permanent.

ABRIL_2012 PUNTDEMIRA 036

ÉS NOTÍCIA // PÀGINA3

LA GÀBIA DE L’AMOR ROMÀNTIC

Val a dir, però, que malgrat tots i totes hem mamat aquests mites, les dones patim els efectes de l’ideari romàntic amb major virulència. Fixem-nos que darre-ra la majoria dels cassos de violència masclista hi ha els ciments de l’ideari romàntic (possessivitat, gelosia, control, etc.), a banda de la necessitat de reafirmació com a mascle. A més, les dones som socialitzades de tal manera que centrem gran part de la nostra au-torealització en l’amor i, per tant, en l’altra persona. Per últim, tinguem present que els atributs que l’ideari romàntic ens atribueix són, a grans trets, la vulnerabi-litat, la predisponibilitat a tenir cura de l’altra persona, i la bellesa com a encarnació de la feminitat; tres ca-racterístiques que en cap cas ens fan avançar cap a l’autonomia, sinó que ens avesen a una dependència no recíproca.

Com trencar amb tots aquests mites, o com construir un altre marc de relacions sexoafectives hauria d’estar a l’agenda de tots els moviments que treballen l’eix feminista o antipatriarcal. Ara bé, fer-ho no és fàcil. L’actual capitalisme facilita que ens encallem amb els mites romàntics, doncs no potencia les múltiples rela-cions socials, dificulta la vida al “carrer” i ens empeny a tancar-nos a les nostres llars. Les actuals condicions socioeconòmiques fan que sigui realment difícil viure sense una parella. Per a avançar cap a un socialisme sense patriarcat és imprescindible redefinir un marc de relacions sexoafectives basades en l’autonomia de les persones que siguin molt més saludables. Des d’avui mateix, però, aquelles que ho volguem ja podem co-mençar a treballar-hi!

L’ideari romàntic és el respon-sable de fer-nos posar excessi-ves expectatives en les nostres parelles



ELS ANUNCIANTS NO NECESSÀRIAMENT COMPARTEIXEN LES OPINIONS DELS ARTICLES PUBLICATS A PUNT DE MIRA

Aquesta reforma laboral dissenyada per satisfer les demandes del govern de la UE i de qui mana sobre ella, els mercats. Dictada pel govern neoconservador del PP i recolzada per altres partits afins a la mateixa ideologia. Modificada d’aquesta manera a causa del no acord entre les negociacions de la patronal i els sindi-cats majoritaris, negociacions que bé tots sabem la pa-tronal no volgué participar amb la fi d’arribar a la data límit, de forma que comportà que el seu partit, estant ara al govern, la redactaria totalment al seu favor.

Reforma laboral copiada d’altres ja aplicades en al-tres estats de la UE, com la d’Alemanya que a portat a la creació de 7 milions de llocs de treball extremada-ment precaris.

Per a nosaltres és la reforma laboral més dura de tota la historia de la “democràcia”, el retrocés més gran en matèria de drets per a les aturades i assalariades, és el cop més fort que s’ha donat a la classe treballadora.

Amb aquesta reforma queda evidenciat el lluny que poden arribar perquè la plutocràcia de tot l’estat no sur-ti perjudicada en el procés de creació de “llocs de tre-ball”. Perquè com hem vist, si cal, retallant i anul·lant drets socials i laborals que amb tant d’esforç i patiment s’han aconseguit. Tanta sang bassada als nostres ca-rrers. Tanta gent maltractada, empresonada, assassi-nada... perquè ara la nostra generació, i sobre tot la dels nostres pares, deixem que ens esborrin l’herència que tants màrtirs ens varen regalar. Herència que no-saltres estem perdent en un present i que no podrem deixar en un futur per als nostres fills i nets.

És evident estem perdent la lluita de classes. Em cen-traré amb els orígens que ens han dut fins a aquest punt. Principalment la gran majoria de les persones de la classe treballadora no estan conscienciades com a tal. Això es transforma en mol perillós quan totes les que ocupen la mitjana i l’alta burgesia estan totalment conscienciades. S’ha declarat una guerra i tant sols un dels bàndols té a tota la gent preparada, l’altre no-més té unes poques persones que són conscients de l’existència de tal conflicte o de la veritable gravetat de tal conflicte. Estem perdent totes les batalles i la refor-ma laboral és una de les més bàsiques.

A les treballadores se les a privat de les eines neces-sàries per informar-se i formar-se, així doncs no tenen capacitat de visió, anàlisi ni comprensió. I a les ho-res ni saben ni es poden defensar. La classe dominant a aconseguit penetrar a través del sistema educatiu, l’oci, l’art, l’esport i els mitjans de comunicació massius en la ment de las classes dominades, fent-les conser-vadores i acomodades, ho ha fet de manera tant efec-tiva que en cap etapa de la història a sigut tant senzill l’engany i la manipulació, quasi sense exercir cap tipus de violència. Ens han convidat a seure en una cadira i un cop allà ens han lligat de peus i mans, ens han obert bé els ulls davant d’una pantalla per la qual porten anys projectant la Doctrina de Xoc. Des d’un punt de vista molt personal “Al 2001 amb aquell atemptat es va obri una etapa que finalitza com bé va dir Orwell a la seva obra 1984”. Primer va ser el terrorisme internacional i ara és la crisi global, que no és tan sols econòmica, és social, ètica i de valors. I amb aquesta crisis:

Les retallades i les reformes, totes, es fan cap a la mateixa direcció, les privatitzacions, el desmantella-ment de l’estat del “mig estar”. És la total declinació de la balança de la economia mixta cap a el neoliberalis-me absolutista.

L’ACTUAL BATALLA : REFORMA LABORAL 2012

És el cop més fort que s’ha donat a la classe treballadora


Per el seu propi pes va caure el mur de Berlin. El neoliberalisme ja no té por, i nosaltres ja no tenim refe-rent. Actualment hi ha altres alternatives? Es pot sortir d’aquest món artificial, dissenyat, construït, per què en un futur no molt llunyà acabi convertint-nos a totes en esclaves?

Les classes populars, aquelles encarregades de pro-duir el món al qual vivim, som les que més estem patint i patirem totes les conseqüències d’aquesta contracció econòmica generada per l’esclat de les bombolles im-mobiliàries i financeres iniciades als EUA i expandides per tot el món occidental i occidentalitzat. Destruint al seu pas milions de llocs de treball, deixant a treballa-dors sense ingressos. És a les nosaltres espatlles a les que sens carrega el pes de tota la seva crisi. Amb l’excusa que al igual que tots em sortit mínimament be-neficiats amb les etapes de creixement de l’economia, ara hem de ser tots perjudicats de la inversa de les mateixes.

I jo com a jove obrer crec amb tota certesa que no tinc cap responsabilitat i menys cap deure d’acceptar pèrdues presents ni futures. Ja que no hi he tingut cap tipus de benefici en els temps d’abundància, per tant aquesta és de les majors injustícies que s’estan fent, aplicar a la joventut l’obligació d’acceptar les pèrdues amb temps de decadència. Decadència torno a repetir generada a causa de l’egoisme, l’avarícia i la irrespon-sabilitat d’aquells que gestionen i administren el món.


Reforma laboral del 2012

Contractes fixes: La reforma desprotegeix absoluta-ment la treballadora davant un acomiadament, abara-tint aquest fins a 33 dies per any treballat i ampliant el ventall de justificacions per al comiat procedent.

Contractes temporals: Abarateix i facilita la contrac-tació temporal, principal focus de precarietat, i també el seu acomiadament. El 40% de les que treballen ho fan sota contractes temporals, especialment en l’hostaleria i el comerç.

Aturades: L’atur juvenil als Països Catalans supera ja el 60% en la franja dels 16 als 19 anys d’edat. El 40% de joves que busquen feina estan sobre qualifi-cats. A això cal afegir-hi que del total de llocs de treball destruïts des del 2006, el 86% eren ocupats per joves. Les perspectives del jovent de trobar feina NO millora-ran (ben al contrari) amb aquesta nova reforma laboral, ja que entrarem en un cercle viciós de contractació-co-miat que ens està fent viure en la absoluta precarietat.

Minijobs: És una nova forma d’esclavatge, que a Alemanya funciona ja des del 2003. Permet contractar algú per realitzar tasques de poques hores de dura-ció per un sou màxim de 400 euros -xifra força inferior al Salari Mínim Interprofessional i sense cotitzar a la seguretat social. El govern de Rajoy ja ha insinuat en diverses ocasions la seva intenció d’impulsar els mini-jobs, que formarien part també del paquet de mesures que prepara la Unió Europea per a fomentar la ocupa-ció en especial la juvenil.

Congelació/retallada del SMI: El Salari Mínim Inter-professional, que a l’Estat Espanyol és de 641,40 eu-ros mensuals marca el mínim que se li pot pagar a una treballadora per una jornada laboral a temps complet. Per als treballadors amb un contracte eventual que no excedeixi els 120 dies l’any, per exemple contractes per obra i servei, el salari mínim és de 30,39 euros per jornada. Malgrat que segons el govern espanyol, la congelació/retallada anunciada només afectaria 200.000 persones, cal sumar-hi el prop d’un milió de treballadores catalanes que no estan protegides per un conveni col•lectiu i, per tant, el seu salari es regeix pel SMI. És a dir que, als Països Catalans, es calcula que aquesta congelació/retallada del SMI afectarà a la pràctica 1.400.000 persones, la majoria joves i dones.

L’ACTUAL BATALLA : REFORMA LABORAL 2012

L’atur juvenil als Països Cata-lans supera ja el 60% en la fran-ja dels 16 als 19 anys d’edat.


Des de l’esclat de l’actual crisi econòmica els poders fàctics han aprofitat la situació per imposar-nos la seva forma de veure el món, ens han anat dient que “vivim per sobre de les nostres possibilitats”, “que la despesa d’educació o de sanitat és massa alta”... i mentre ens van privatitzant o mercantilitzant els serveis bàsics, precaritzant-nos així la vida i retallant-nos drets. La mateixa expressió que usen ens marca el seu tarannà ideològic, com algú pot comprendre l’educació o la sa-nitat, el futur i la vida de les persones que componen la societat, en termes econòmics? L’educació i la sanitat no són una despesa, són una inversió, i una inversió major ens fa avançar com a societat.

I un dels cavalls de batalla cabdals d’aquests po-ders és l’educació, una de les eines més importants que existeix per legitimar un sistema, qui controla l’educació és qui decideix com pensaran en bona me-sura les persones del demà. I és en aquesta eina on el ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, ha sortit la darrera setmana ha dir que s’ha de retallar 3.000 milions d’euros. Els primers afectats d’aquesta retallada serà el professorat, que veurà a milers de per-sones enviades a l’atur i havent d’assumir moltes més hores lectives per cap.

A nivell de primària i secundària actualment estan parlant d’elevar el número d’alumnes fins a un 20% per classe, cosa que suposaria que hi hagués perfec-tament entre 30 i 35 estudiants per aula, de forma que es tornaria als índex de massificació de ara fa 40 anys.

A més, i aquesta és una realitat que pot afectar als po-bles més petits del Camp, és probable que les escoles rurals amb pocs alumnes es vegin obligades a tancar.

Per la seva banda, a nivell universitari, molts són els que havien promès que aconseguir la menció del Cam-pus d’Excel·lència Internacional resoldria molts dels mals actuals de l’educació universitària. Aquest títol fomentava que la universitat es mercantilitzés encara més ja que guanyaven una subvenció les universitats que més relació i finançament aconsegueixen de les empreses. No obstant, amb la crisi tot això s’ha atu-rat, per tant, les universitats que s’havien endeutat es veuen encara més obligades a trobar finançament pri-vat.

En base això, el raonament que fan tots els rectors és, d’on puc treure finançament privat fàcilment? I la resposta ràpida és: dels estudiants. És per aquest mo-tiu pel qual s’està ja dient que de cara al curs que ve es vol augmentar el preu de les matrícules un 66% o inclús més. Per realitzar aquest augment tan bestia, que en moltes carreres significaria pagar 1000 o 1500 euros més, seria necessari reformular algunes lleis i decrets, no obstant, en són ben capaços.

Totes aquestes dades ens venen a dir que en pocs anys l’ensenyament públic tal i com el coneixem ara canviarà radicalment cap a pitjor. Les aules es mas-sificaran encara més del que estan ja avui en dia, els professors cada cop tindran menys temps per prepa-rar-se el temari per culpa d’un excés de feina, els es-tudis superiors cada cop seran accessibles a menys persones... Davant d’això, què podem fer? Plantar-nos, i per aquest motiu s’ha convocat una jornada de vaga estudiantil arreu dels Països Catalans pel proper 3 de maig, i tots i totes hi esteu convocades.


ELS ANUNCIANTS NO NECESSÀRIAMENT COMPARTEIXEN LES OPINIONS DELS ARTICLES PUBLICATS A PUNT DE MIRA

CANVIS A L’ENSENYAMENT

De cara al curs que ve es vol augmentar el preu de les matrí-cules un 66% o inclús més

FORMACIÓ: // REVISITANT JOAN FUSTER I LA SEVA

“QÜESTIÓ DE NOMS”

FORMACIÓ // PÀGINA7

Ara fa 50 anys, Joan Fuster (Sueca 1922-1992) publi-cava diverses obres clau i polèmiques que no podem deixar de recordar i (re)llegir, sobretot, és clar, Nosal-tres els valencians, però també el brevíssim Qüestió de noms, que podem trobar penjat a la xarxa, en el qual em centraré.

Si amb Nosaltres els valencians –com també a País Valenciano, del mateix any– pretén deixar clar que els valencians són i han de sentir-se catalans, sense que això atempti en contra de la seva valencianitat; a Qües-tió de noms (De Nosaltres els valencians i Qüestió de noms, ens en diu que són pamflets que ha confeccio-nat «quan ha convingut; quan veia que ningú més no els escrivia», «són propostes de meditació i d’acció» que s’adona «que han estat estimulants» per l’erudició plantejada i la provocació creada (extret de Destinat (sobretot) a valencians)) tracta el tema de la denomi-nació del territori i del gentilici a emprar per designar-nos unitàriament, per la qual cosa fa una deriva pels diversos noms que s’han presentat, però advoca per la d’aquells «países catalanes» –escrits en minúscu-la– d’un altre valencià, de Catarroja: Benvingut [Bien-venido] Oliver i Estellés (Catarroja, 1836 – Madrid, 1912), que en la introducció a la seva obra Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa (1876) esmenta en diverses ocasions. Oliver utilitza el terme per referir-se als terri-toris de parla catalana, o sigui, als:

[...] territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reinos de Mallorca y de Va-lencia, que todavía mantienen como vínculo de union la misma lengua de orígen ó de nacimiento, á la cual designaremos con el nombre comun y más propio de lengua catalana.

Malgrat ser d’aquest territori, però, Benvingut Oliver escriu aquesta i les altres obres seves en castellà. La importància de la seva aportació rau en trobar aquesta unitat lingüisticocultural en els esmentats territoris. Ell mateix n’és conscient:

Este hecho que, si no somos los primeros en descu-brir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja ines-perada luz sobre toda nuestra historia y sobre el ver-dadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen á nuestros ojos como partes de un todo, como miembros de una na-cionalidad, no sólo dentro de la gran familia española sino dentro de aquel poderoso Estado político, conoci-do durante la Edad Media, y hasta el siglo pasado, con el glorioso nombre de Corona de Aragon. (Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia...)

Continua especificant la diferència entre la Corona d’Aragó i els territoris als quals ell es dedica. Mostra, per tant, tenir clara la diferència entre Aragó i els Paï-sos Catalans, dues nacionalitats diferents.

Després de l’aportació de Benvingut Oliver quedava el pas de començar a escriure el topònim en majúsu-cules i d’acabar de donar-li sentit, que és el que farà Joan Fuster.

Cal tenir en compte la vinculació de Joan Fuster tant amb la gent del Principat com amb la gent que es tro-bava a l’exili per entendre i valorar convenientment el seu llegat. En aquest darrer sentit, el de la gent exilia-da, el 1958 (20 de juny) rep el Missatge català a Va-lència de Josep Pineda i Fargas en què parlava de la defensa dels «Països de Llengua Catalana: Principat de Catalunya, i els Regnes de València i de Mallorca» i parlava de la necessitat de la valencianitat; així a si-militud de la catalanitat que «hem recreat, costant-nos molts sacrificis, la nostra NACIÓ CATALANA que aspira a la llibertat i la tindrà! RECREEU TAMBÉ LA VOSTRA NACIÓ VALENCIANA a despit dels contratemps» (ex-tret d’Abans i després de «Nosaltres els valencians»). Precisament l’opció de «Països de Llengua Catalana» és la proposta que recull Fuster, com veurem, que sim-plifica en «Països Catalans».


D’AGNÈS TODA I BONET

FORMACIÓ: // REVISITANT JOAN FUSTER I LA SEVA

“QÜESTIÓ DE NOMS”

FORMACIÓ // PÀGINA8

En Qüestió de noms, centra el problema en la deno-minació a les Illes i al País Valencià, i exposa que en època de Jaume I no havia d’ésser problema dir-se «catalans» ja que de Catalunya procedien els repo-bladors de les citades zones, en la totalitat en el pri-mer cas, en la pràctica totalitat, en el segon; i, com a tals, com a «catalans» érem reconeguts tots enllà de la Mediterrània, i així ho documenta. Però els diferents gentilicis van haver de sorgir per diferenciar els habi-tants de cada zona entre ells, des d’un punt de vista administratiu. Aquí marca l’inici del problema, ja que el mot «català» esdevé amfibològic: pot designar tots els habitants o els d’una part concreta; un problema que s’agreuja amb el pas del temps i d’adquisició de sen-timents localistes; la consciència d’unitat, d’aquesta manera, començava a trontollar en l’època de Ferran el Catòlic.

Amb la Renaixença es pretén recuperar aquella uni-tat perduda, tant de denominació de la llengua com de sentiment de pertinença; però es desperten certs re-cels, perquè ara obté un caràcter regional amb el qual no s’identifiquen els habitants dels altres territoris que no són el Principat de Catalunya i tampoc els habitants del Principat de Catalunya en usar el terme «catalans» sempre es refereixen a la totalitat d’habitants del te-rritori. Apunta ser una problemàtica del nom, però no de la unitat. I després d’analitzar diferents propostes artificials fetes, aposta pel gentilici català i diu que la insistència l’ha feta vàlida. En relació amb el topònim, aposta per dir-li Catalunya i, acostumar-nos a fer la distinció de la Catalunya estricta, amb la denominació de Principat, tot i trobar encara més encertada l’opció

Països Catalans perquè el plural permet mostrar una diversitat de realitats culturals agermanades. Diu:

Negar que, dins de la nostra radical «unitat de poble», no existeixen uns matisos regionals de perfil decidit, seria estúpid i suïcida. La història i les estructures socioeconòmiques ens han mar-cat, fins avui, amb un «caràcter» local lleugera-ment distint. La «unitat» que som abraça i tolera una pluralitat perceptible. És lògic que el nom que pretenem imposar-nos reflecteix aquesta plurali-tat alhora que afirmi i afermi la nostra unitat. Per això Països Catalans és el terme més oportú que hi podríem trobar. Estic persuadit que no sols és el més oportú: crec que és l’únic que, en les nostres circumstàncies actuals, pot servir-nos. (Qüestió de noms)

Finalment, ho deixa, però, tot en mans dels integrants del territori. I és aquí on entràvem i seguim entrant tots i totes en joc perquè el problema de la denominació –de la llengua, del territori, dels habitants...–, com es veu dia a dia, lluny de resoldre’s encara continua pre-sent i nosaltres cal que, fermament, apostem per fer-nos sentir arreu del territori com el que som: Països Catalans!


D’AGNÈS TODA I BONET

O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!

ENTREVISTA // PÀGINA9


- Quan i d’on va sorgir la idea de crear l’associació?

L’Associació de Jugadors i Juga-dores de Rol de Reus (AJJRR) va crear-se l’any 1994 en unir-se di-versos grups de joves que jugaven a rol als seus respectius instituts i cases particulars, per tal de conéi-xer altres aficionats, compartir ma-terials i coneixements i disposar d’un punt de trobada per als afi-cionats als jocs de rol, estratègia, simulació i totes les activitats cul-turals que es troben relacionades.

- Com us organitzeu interna-ment?

L’AJJRR disposa d’un local situat a la Raval de Santa Anna n. 13 3r pis de Reus que es troba obert tots els divendres, dissabtes i diu-menge de 17h a 21h per a que els socis desenvolupin les seves acti-vitats a les diverses sales de joc i facin ús de la ludoteca, de l’equip audiovisual i del material de mo-delisme del que disposa l’entitat.Fora d’aquest dies i hores el local també està a disposició dels socis amb conertació prèvia.

A nivell intern, ens organitzem en diverses seccions segons l’interès dels socis per tal de realitzar les activitats tant dins com fora del lo-cal:

- Jocs de rol i interpretació

- Jocs de taulell i de cartes

- Jocs amb miniatures i modelis-me.

- Cinema i literatura

Per una altra banda la Junta rea-litza les tasques habituals de se-cretaria, tresoreria, logística i or-ganització de l’entitat.

- Quants joves en formen part?

Actualment som uns 50 socis, dels quals uns 40 tenen edats compreses entre els 14 i els 30 anys. La nostra afició tot i ser més habitual entre els joves també té practicants de totes les edats, de fet encara hi ha membres funda-dors de l’entitat!

- L’ajuntament us dóna alguna facilitat? (edifici, material...)

El local de l’entitat és de lloguer i cobrim aquesta despesa i la res-ta de despeses del funcionament ordinari de l’entitat amb les quo-tes dels socis, els ingressos de les activitats que organitzem o hi col·laborem (Parc de Nadal, Barra-ques, etc.) i subvencions. Pel que fa a l’Ajuntament rebem una sub-venció i col·labora en les activitats que realitzem a La Palma.

- Quins són els projectes o ac-tivitats que realitzareu propera-ment?

El 22 d’abril organitzem un tor-neig de Warhammer (joc de bata-lles fantàstiques amb miniatures) a La Palma La Diada de Sant Jordi muntem una parada amb llibres de gènere fantàstic, de ciència ficció i jocs de rol. El més de juny parti-ciparem a les Barraques de Reus, i durant els mesos de juliol i agost organitzarem diverses activitats per a joves, com ara el cicle de Ci-nema Fantàstic al jardí de la Casa Rull.

- Què s’ha de fer per formar part de l’associació?

Compartir les nostres aficions i sobretot tenir ganes de jugar i divertir-se! La quota de soci de 36 € anuals és simbòlica de (els menors paguen 24 €/any), per la qual cosa demanem als socis la seva col·laboració voluntària en l’organització de les activitats que contribuixen al sosteniment econò-mic de l’entitat i difonen i promo-cionen l’activitat cultural, lúdica i participativa que són els jocs de rol, d’estratègia i simulació.

Per a més informació:

http://www.ajjrr.org

HÈCTOR SANCHO: // President de l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus


OPINIÓ // PÀGINA10

ADRIÀ CROS: // GENERACIÓ 2.0

Si com a generació hàguessim de dur un dorsal, aquest seria el 2.0. Som de les primeres fornades que estem creixent amb Internet com un element quoti-dià, sinó imprescindible de la nostra vida. L’impacte d’aquesta nova tecnologia en molts àmbits està sent brutal i d’un abast, ara per ara, incalculable. Davant aquest canvi però, sorgeixen sentiments ambivalents.

Per un cantó, des de la vessant optimista és creu que Internet està consolidant nous hàbits comunica-tius més igualitàris, horitzontals i en definitiva demo-cràtics. En termes d’informació pura i dura, sembla que el pes de les grans empreses de comunicació -mass media- minva, posant en una situació d’igualtat els diferents discursos i ideologies presents en la nostra societat. Aquest fenòmen, on totes som productores i consumidores de cultura, ja ha estat batejat per alguns com “autocomuncació de masses”. Internet, també en aquest sentit ha derribat qualsevol frontera en les co-municacions, fet que sembla apropar-nos a aquesta societat internacionalista i en pau que des de la Revo-lució Francesa perseguim.

Un altre aspecte molt interessant és la posició en que han quedat les grans industries discogràfiques i pro-ductores de bens culturals. Aquestes van sorgir arran d’uns avenços tecnològics – invents com el cassette, la TV, o el CD que per cert no inventen aquestes compan-yies- que possibilitaven produir i distribuir música, per exemple, a gran escala. El suport tecnològic físic del CD o del video ha permès que en un determinat esta-di de l’evolució és consumís cultura de forma privada, en forma de bens privats, excloents i rivals. Abans, la cultura es produia i es distribuia al carrer, sent una part més de les vides quotidianes i les relacions humanes. Amb el CD i la TV sobretot, en el segle XX, han sorgit noves possibilitats que han permés un gran negoci per alguns, i també cal dir-ho, una homogenització i estan-darització de la cultura que ens ha portat al “borreguis-me” i les modes d’avui en dia.

Internet, la nova realitat tecnològica, pot escombrar tot això. La cultura pot viure un canvi cap a una ma-jor globalització i localització alhora. S’esbomben les

fronteres i alhora és torna a una relació directe entre consumidor i productor cultural. Una relació pròpia de la cultura de carrer, pròpia d’un món sense monopolis culturals com els del s.XX.

Per un altre cantó però, des de la vessant més pes-simista és veuen aquests avenços tecnològics com un pas més cap els mals endèmics i crònics del món modern. Internet està afavorint l’individualsme -un cert aïllament de la persona- i alhora ens empeny cap una hiperconnectivitat amb potencialitats fins i tot totali-tàries. Sembla clar com les xarxes socials afavoreixen el (mutu) control social i també policial, apropant-nos també aquella utopia -negativa- del “1984” de Geor-ge Orwell . L’aïllament de l’individu, ara sol davant l’ordinador, sembla minvar l’esperit comunitari i afavorir l’apatia, l’ànomia i fins i tot unes relacions interperso-nals jutjades des d’un romanticisme com a des-huma-nitzades.

En aquesta línia cal apuntar que la forma també fa el fons, i el que el mitjà en part determina o limita el con-tingut. La cultura virtual, d’Internet, ens evoca també cap a productes de consum ràpids, lleugers i volàtils. A Internet les coses passen, i passen. S’esvaeixen sense deixar rastre ni petjada.Aquesta proliferació del mis-satge curt i ràpid, en busca de l’impacte immediat no afavoreix en cap cas l’aparició d’una cultura crítica i reflexiva. Caldrà veure, per exemple, si la generació actual serem igual de capaces d’assimilar i absorbir en la seva plenitud llibres de 100 o 200 pàgines. Si no som capaços de fer exercicis com aquests dificilment sortirem de la cultura homogenitzada i estandaritzada de masses que ens venen des de les grans industries. Llegir ens fa lliures, fer ullades per webs i xats com a molt ens reafirmarà amb el que ja pensem.

Les xarxes socials afavorei-xen el (mutu) control social i també policial


OPINIÓ // PÀGINA11

MAULETS I L’ASSEMBLEA DE JOVES DE REUS OBRIM AQUEST ESPAI D’OPINIÓ A TOTES LES ORGANITZACIONS I COL·LECTIUS, COM TAMBÉ A TOTES LES PERSONES QUE HI VULGUIN PARTICIPAR A TÍTOL INDIVIDUAL JA QUE PENSEM QUE EL DEBAT ÉS MÉS AMPLI I MÉS ENRIQUIDOR COM MÉS OPINIONS I MÉS PARTICIPACIÓ TINGUI. AIXÍ QUE, OBERTS A LES VOS-TRES PROPOSTES, ENVIEU ARTICLES D’OPINIÓ A WWW.REVISTAPUNTDE-MIRA.BLOGSPOT.COM O ENVIANT-HO A [email protected]

És ben cert, que ara per ara, Internet no ens ha ofert cap avantatge significatiu per a transformar el nostre entorn. Actualment, només podem dir que ens ha es-tat útil el googlegroups per organitzar-nos, i les xarxes socials i els blocs per difondre la nostra activitat. Per altra banda, no hem abandonat els hàbits ni la cultu-ra estandaritzada que dèiem. Les grans companyies discogràfiques i comunicatives segueixen de la mà de l’Estat fent-se les seves lleis a mida, per perseguir la pirateria -a costa de criminilitzar totes les usuàries i de vulnerar drets fonamentals- i mantenir el seu negoci de creació en serie de “borregos” acrítics i apolítics.

En definitiva, el més important és veure que el con-junt d’arguments d’una i altre posició no són excloents. Senzillament uns posen més èmfasis en una part o un

altra d’una mateixa realitat. El que hem de tenir clar és la nostra lluita per la independència, el socialisme i el feminisme, no depèn d’un anàlisis concret de la realitat, sinó d’una ferma voluntat i desig per construir un món més just i lliure. I és que, com sempre, l’únic que importa i marca les diferències, per sobre la raó i qualsevol judici, és només la voluntat.

Per això més enllà del que pensem i valorem, hem de partir del fet que totes, en diferent grau, som usuàries i creadores d’aquesta cultura virtual. Hem doncs, d’assumir aquests nou paper que se’ns presenta amb responsabilitat, valentia i determinació. Podem i hem de seguir creant els nostres espais de llibertat també a la xarxa, podem i hem de seguir potenciant un pro-gramari lliure al marge dels nous monopolis d’aquesta era, podem i hem de seguir intercanviant i creant cul-tura lliure, podem i hem de seguir articulant-nos com a usuàries i lluitar contra les lleis i les polítiques enca-minades a protegir aquests monopolis culturals i disco-gràfics. Podem i hem de seguir fent-ho i la revolució en el camp comunicatiu serà imparable.

ROTE ZORA VA SER UN GRUP ARMAT DE DONES QUE ES VA DONAR A CONÈIXER MITJANÇANT EL SEU PRI-MER ATAC, L’ANY 1977, CONTRA LA CAMBRA FEDERAL ALEMANYA DE METGES. LA SEVA MILITÀNCIA ES VA CARACTERITZAR PEL SEU COMPROMÍS AMB LA LLUITA ANTI-PATRIARCAL, ANTI-RACISTA I ANTICAPITALISTA, DESEMMASCARANT A PERSONALITATS, EMPRESES I INSTITUCIONS RESPONSABLES DE LA MISÈRIA VITAL I ECONÒMICA DE LES DONES A TOT EL MÓN.LES SEVES ACCIONS I ATACS VAN PERDURAR DURANT TOTA LA DÈCADA DELS 80 I LA SEVA ORGANITZACIÓ ES VA CARACTERITZAR, DURANT TOT AQUEST TEMPS, PEL REBUIG A LA JERARQUIA INTERNA.AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ I TRADUCCIÓ DEL DOCUMENTAL DIE ROTE ZORA, ENS MOU LA NECESSITAT DE REACTUALITZAR EL SEU DISCURS I LA SEVA PRÀCTICA PER A POSAR EN COMÚ LES SEVES INSPIRADO-RES ESTRATÈGIES.NO CAIGUEM TANT EN EL MEDIOCRE EXERCICI DE LA FETITXITZACIÓ DE LA LLUITA ARMADA I ELS SEUS PRO-TAGONISTES, SINÓ EN DEBATRE ELS SIGNIFICATS I INTERROGANTS QUE PODEN SUSCITAR LA HISTÒRIA DE ROTE ZORA.

REALMENT EXISTEIX UNA FORMA DE FER POLÍTICA DE DONES? ÉS CONVENIENT AQUESTA? QUINA RELACIÓ MANTENIM LES DONES AMB LA VIOLÈNCIA?AQUESTS I MOLTS ALTRES, SÓN INTERROGANTS QUE PODEN ENRIQUIR LES NOSTRES LLUITES, NO ENS DEIXEM INVADIR PER LES CERTESES TOTALITZADORES!

DIE ROTE ZORA

RECOMANEM...

Podem i hem de seguir creant els nostres espais de llibertat també a la xarxa

........d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDAd’AGENDA 11/0419 anys de l’assassinat de Guillem Agulló

20/04Gran festa de l’Aigua de València! A les 23h al Casal Despertaferro!

23/04Sant Jordi, vine a la nostra paradeta! (davant de l’Absis)

25/04Diada del País Valencià

01/05Dia Internacional dels Treballadors. Manifestació a les 19h a Pl. Imperial Tarraco (Tarragona).

PUBLICACIÓ EDITADA PER l’Associació juvenil i cultural el Sutge de Reus · AUTOIMPRESA · ISSN V.IMPRESA 2013-7281 · ISSN V.DIGITAL 2013-729X · CONTAC-TE [email protected] WEB http://revistapuntdemira.blogspot.com SEGUEIX-NOS a facebook · AMB EL SUPORT DE: JOVENTUT i Ajuntament de Reus.

Punt de Mira abril 2012

Documents

Transcript of Punt de Mira abril 2012