1 m "v

FESTA MAJOR DE

JUNEDA1975 DIES, 29, 30, 31 D'AGOST 1 I 2 DE SETEMBRE

Yiue&t^a ¿> aluda

Prontas están las campanas a batir para anunciar la Fiesta; en bre­ve, su tañir metálico nos va a despertar en un amanecer festivo de colo­rido perdurable...

Y con su cantar gozoso, añorante y grato nos va a trasladar a un mundo rezumante de propósitos, ilusiones, deseos y hasta, quien sabe, alguna desilusión o fracaso...

Es la FIESTA MAYOR que, como siempre, año tras año, con el mismo propósito y con la misma ilusión se prepara, se vive y pasa...

Y con ella todo un cúmulo de sentimientos, de cosas y hechos de colorido muy variable, multicolor, siempre prestos a canalizar la ale­gría de unos momentos que se desea vivir bajo el signo de la felicidad y el buen rectierdo...

Y así, de alegría e ilusión queremos impregnar a todos aquellos que quieran compartir con nosotros los días de nuestra maravilla festera coronada con amaneceres tan gratos como el anillo de agua que nos rodea; el verdor inconfundible de nuestros prometedores campos y la sonrisa agradable y contagiosa de nuestra juventud...

Este es el propósito y el mayor deseo de la Alcaldía de la Villa y de la Comisión Local de Festejos...

Que todo familiar, amigo, admirador de nuestra tierra, sea bien­venido; que goce de nuestra reconocida hospitalidad y que el recuerdo de los días vividos en Juneda bajo su sol y sus Fiestas le sea tan grato que espere con ansias la llegada de nuestra próxima FIESTA MAYOR.

A todos nuestro saludo y el vivo deseo de que pasen unas Fiestas llenas de felicidad. — MG.

LA COMISIÓN DE FIESTAS

Juneda, agosto de 1975

Damisel-la d'honor

PUBILLA

Damisel-la d'honor

M.a ANTONIETA MATEUS GORGUES

CONCEPCIO GRAU SALLA

JOSEFINA GILÍ NIUBO

CON NUESTRO ALCALDE

FRENTE A FRENTE

Don Juan Capdevila Sedó, alcalde de la Villa acude diariamente a su despacho de la Alcaldía en donde atiende a quien, por calquier mo­tivo, precisa recurrir a la persona del Señor Alcalde.

La circunstancia de ser próxima nuestra Fiesta Mayor y también la edición de este Programa Oficial de Festejos, ha hecho que también recurramos a la persona del señor Alcalde para hacerle unas preguntas en torno al desarrollo de la vida local.

El señor Capdevfa Sedó, amable, nos atiende y tras el cambio de las frases de rigor, le espetamos nuestra primera pregunta.

—Señor Alcalde, el vecindario se viene haciendo cabalas y con­jeturas respecto de la nueva Casa Consistorial y su inauguración. ¿Pue­de Vd. instruirnos de ello?

—Los trabajos se llevan a buen ritmo, la obra es de aire maravi­lloso y precisa de muchos detalles antes de su inauguración. Sé que circula la especie de que será inaugurada por la Fiesta Mayor, pero sintiéndolo mucho, diré que no lo será por tal fecha, aunque sería un gran acontecimiento a añadir a los actos programados. Es posible que por las Fiestas de Navidad o antes, sea inaugurada esta obra maravillosa que realza la categoría de nuestra población en el con­cierto de los demás pueblos de la provincia.

—Hace algún tiempo se habló de la modernización en un conjunto que comprende la entrada a Juneda, o salida si se quiere, de la N-240 a la altura del kilómetro 15. ¿Podremos contar a plazo con esta amplia­ción de acceso a Juneda?

—Se concibió esta idea y se levantaron los planos correspondien­tes; se elevaron consultas y peticiones a la administración y hemos alertado a nuestros representantes en esta necesidad. Estamos a la espera, pues, de que la Administración lo tenga en cuenta y vote los presupuestos precisos para llevar a cabo esta obra.

—Recientemente se ha llevado a efecto una operación y con ella le son cedidos unos terrenos sitos en la calle Domingo Cardenal, al Ayuntamiento de la Villa; concretamente los conocidos por terrenos de la Acción Católica. ¿Puede decirnos cómo se ha logrado y qué des­tino se pretende dar a los terrenos?

—Por un grupo bastante numeroso de vecinos se concibió en su día montar un Local Parroquial, para lo que procuraron fondos me­diante tómbolas, colectas, donativos, recogida de botellas, etc. Con

ello se adquirieron los terrenos, pero no se culminó esta buena idea porque en sí es difícil lograr una sucesión que pueda mantener un local como el que se concibió. Al paso del tiempo se sentía interés por dar solución a este asunto de los terrenos y la solución no podía ser otra que canalizarlo a través del organismo que rige la vida local. Así pues, tras varios cambios de impresiones, se concretó la cesión de estos terrenos a favor de la VILLA mediante el pago de unas cantida­des adelantadas y que se hallaban comprometidas. En cuanto al des­tino que se pretende dar es el de una obra de interés social y para el disfrute de todos los junedenses. Es d/seo ílegar a la construcción de un Pabellón Po'ideportivo con pista cubierta y graderíos en el que se puedan practicar varios deportes.

—Se ha estado hablando estos días de que se pretende llevar a efecto la ampliación del área de zona urbana de Juneda. ¿Puede usted decirnos qué es esto y el fin que se persigue con ello?

—Es cierto que se ha tratado de ello en reciente Pleno Municipal. No obstante, ello no tiene mayor importancia más que la que se de­riva de la construcción de edificios y locales en terrenos que limitan con la carretera nacional 240,

—Señor Alcalde, tenemos algunas aceras que precisan reparación, algunas calles que no tienen suficiente alumbrado y otras también que no están hormigonadas y necesitan cuidado para su conservación. ¿Es consciente de ello la Corporación Municipal?

—Pues sí y mucho. Nos ocupamos de ello y se tiene en cartera. No obstante, las cosas tienen correlación unas con otras y a *su mo­mento llegaremos con buenas soluciones. Se trabaja para que Ju­neda sea agradable a todos.

—El parque de vehículos va aumentando cada día más. ¿Cree el señor Alcalde que son suficientes las señales colocadas en el casco urbano?

—Creo que son insuficientes para mejor orientar al conductor. Ya se tienen adquiridas nuevas señales a colocar y reemplazar y lo serán en breve. No obstante, es preciso que, tanto por parte del con­ductor como del peatón, se tome conciencia de que las cosas deben hacerse con la mayor prudencia; y que los aparcamientos no creen dificultades a nadie. Só'o así podremos lograr circular bien, aminoran­do el peligro en todo lo posible.

—Creemos que con esta entrevista hemos procurado una informa­ción general al vecindario de temas de la actualidad local. El señor Capdevila nos dice que se halla satisfecho de las ayudas que recibe de todos los sectores de la población y que ello le facilita su gestión al frente de la Corporación Municipal.

Y finalmente que desea a todos los junedenses y a quienes nos visiten durante estas Fiestas, que las pasen con mucha salud y felici­dad. — MG.

FESTA MAJOR A JUNEDA

Els pobles que, com Juneda, conserven dimensions «humanes», on tothom coneix a tothom, la FESTA MAJOR té unes evocacions i unes iliusions impossibles de sentir a les grans ciutats o connurbacions in­dustriáis. En aqüestes, mes aviat, som estranys els uns ais altres.

Per aixó, no podem avancar, sens recordar els ve'ins que durant l'any, potser no fa gaires dies, han passat a millor vida. Eren parents, amics; eren companys d'escola, de treball, de carrer, de tantes coses nostres. El dol resta a casa seva i, en certa manera, també a la nostra

Juneda, Vila de forta espiritualitat, comencará la FESTA amb actes religiosos. En ells, pregarem a Déu que bondadosament acolleixi els nostres germans a la seva Gloria.

Pero la vida continua i germina en altres vides. Una anella després de l'altra fan, sens repós, la cadena de les generaoions. En mig de les activkats ordináries, la FESTA MAJOR ens crida a tots: grans i petits; ais que viuen aquí i ais que en son fora peí treball, estudis, matrimoni, etc. Aquests tornaran a «casa», la nadiua, la deis pares i deis avis. En els cors i en el pensament barrejaran el que ara son i el que aquí eren. Potser en una FESTA MAJOR coneguéren el seu amor! Com em passá a mi a Balaguer.

Els xiquets i les xiquetes somniaran amb el programa mes adient a la seva edat: casetes de la fira, atraccions, esports, cancons, castell de focs...

Els joves també tindran esbarjos de tota mena, pelh'cules, ballades, encara que avui, ádhuc les folklóriques, les teñen al abast de la má tot l'any.

La gent de mitja edat i mes amunt, fará comparacions entre la Festa d'enguany i la de l'any tal o qual. Pero, tots ho faran tot, per a que la FESTA sia de veritat MAJOR. Per a que l'alegria regni a fora, ais carrers, i dins ais esperits. Tothom en participará d'una o altra manera: des del nostre estimat Batlle al veí mes humil.

No sóc nascut a JUNEDA, pero em sentó un junedenc mes, integrat en una comunitat exemplar, conquerit peí seu encís. No sois ara, per a gaudir de la FESTA MAJOR, sino tot l'any. Per a mi és sempre FESTA ajudar-vos en les vostres necessitats coHectives; de l'Ajuntament i de la Parroquia; culturáis, com l'escola, l'Orfeó i la coral Esclat: esportives com el Fútbol —amb la meva felicitado per l'ascens de categoría—, el «hockey» per al qual hem aconseguit equipaments i ja somndem en un formós pabelló cobert. Entitats Socials, com les Cooperatives, grups de colonització, etc., sens oblidar a tots i a cadascú deis particulars. Al «MAS PINELL» no hi ha «barra» al pas de qualsevol de vosaltres.

Conserveu sempre aquesta germanor! Tots junts, anirem endavant! Els que mes poden, amb mes aportado, i els que menys amb rnenys, pero tots amb tot el nostre, per a que la PAU i la JUSTICIA sia de tots i per a tots.

Així podrem cantar, en tot moment, i mes en la FESTA MAJOR, el que ens deia MARAGALL:

«Aneu pels carrers ritmant alegría.

La gent que us escolta de lluny i de prop

acompassa els passos a la melodía

pensaments i tot».

JOAQUIM VIOLA SAURET, Conseller del Regne, Procurador en Corts

familiar per Lleida.

«Mas Pinell», Juneda, Agost de 1975

LA CASA DE CULTURA DE JUNEDA

Evidenment fóra mes exacte de dir LA CASA DE CULTURA DE TOTS ELS JUNEDENCS, tota vegada que notarialment és així, o siguí, la propietat de tots i cada un deis habitants, sense distinció de cap mena. Si bé protoco'áriament la donació va dirigida a l'Ajuntament com a representant del poblé, a causa de que la llei no permet donacions coHectives, sino a un representant d'aquesta col-leetivitat, i la corporaeió municipal és la mes apropiada. Per aixó l'Ajuntament és oficialment l'Amo, pero qui «realment mana» en la CASA DE CULTURA és el Pa-tronat, que com se sap, está constituit pels representants de totes les Entitats cíviques del poblé. Una cosa semb'ant d'alló que passa a An-glaterra, o sigui que la Reina, regna, pero qui governa és la Cámara deis Comuns. Aital privilegi té la seva servitut, que obliga a tothom a vetllar per la supervivencia d'aquesta CASA.

Algú pot preguntar, ¿qué és la CASA DE CULTURA? Senzillament, un lloc de reunió de la gent del poblé per tal de fer-hi activitats cultu­ráis, que porten al perfeccionament de la vida humana. Cal pensar que no n'hi ha prou amb el treballar i el bon viure. Aixó sol, a la llarga, embruteix. Convé mirar enlaire, teñir aspiracions; alió que alguns es pensen que no serveix de res. S'equivoquen.

Un país no te trascendencia per les ciutats enlluernants, sino per la cultura. Anant peí món es veuen poblacions malmeses i ruines co-lossals que havien estat construccions magnifiques. Pero, de les cultures gregues i romanes, per exemple, que produiren aquelles meravelles arquitectóniques, malgrat els milers d'anys transcorreguts, encara en vivim.

Per aixó el teñir un centre cultural és una cosa important, útil i dona categoría a una població. Permet disposar d'un lloc per a cultivar el companyerisme, la civilitat social próxima i la relació llunyana amb Institucions simüars. Pot centrar-s'fai coHectivitats com un Orfeó, As-sociaoió sardanista, juntes esportives, de divertiments correctes. Crear-hi seccions d'Urbanisme, Belles Arts, Filatelia, activitats femenines. Fer-hi exposicions, conferencies, concursos infantils, fins tertulies amicals per a comentaos de totes menes: sobre esdeveniments mundials, cinema, sortida de ilibres; alió que se'n diu «petar la xerrada». Organitzar ex-cursions a llocs importants, fitxers d'indrets interessants pels encon-torns, etc. Naturalment, convé especial atenció per al Museu dArtesa-nia, dones és una pega mestra, excepcional, que molts voldrien teñir.

Aquesta panorámica va dirigida especialment a la joventut, la qual ha de teñir l'illusió de que Juneda sigui una població bonica, acollidora, amb inquietuts culturáis i socials; que la presideixi la concordia, la tole­rancia, el respecte mutuu. Crear-hi un «clima» de continuitat, de con-tribució ciutadana. Per aitals benemérites tasques ve com l'anell al dit la CASA DE LA CULTURA.

Cal inculcar a la gent l'obligació i la conveniencia de contribuir a la seva supervivencia, fent-se soci i anant-Jhi sovint. Aquesta cosa dona mes reponsabilitat, l'impressió d'ésser una cosa seva, i per tant s'estima mes.

Sóc optimista; cree en la cooperario ciutadana demostrada moltes vegades al llarg del temps. He recordat sovint la col-laboració de tot-hom d'abans de la guerra, especialment l'entusiasme de les dones per a plantar arbres i fer jardinets. Ara que es disposa d'una llar col-lectiva per a planejar millores ciutadanes, cosa avui tant de moda amb les Associacions de Ve'ins, que de vegades resulten ben fructíferes, és de confiar que ningú deixará de cumplir el deure cívic de la seva contri-bució personal.

Dr. J. CORNUDELLA

CULTURA Y ESPDRT

No volem negar el fet llastimós de que, el flagell que xurriaqueja mes fort a la societat actual és, sense cap mena de dubte, l'elevat grau de materialització que, com un alé destructiu, va anorreant dia a dia les mes belles virtuts i sanes costums.

Juneda que, com a poblé vivent d'aquest present actual, també ha de fer front a aquests greus problemes. Malgrat tot aixó i sense intenció de presumir ni de millors ni de pitjors, tenim de reconéixer amb molta satisfacció, que existeixen selectes grups que saben unir se quan la grandesa de la Vila ho necessita, per portar a terme una recula d'actes i activitats tant culturáis com esportives, per fer una població mes noble, alegre, bonica i gran.

Qui no recorda, per comencar, aquella gran festa de la Cloenda del XVé. Campionat Sardanista de les Terres Lleidatanes, portada a terme a principis del mes de marc, la qual va ésser coronada per l'entusiasme i l'éxit en tots els actes, grácies a l'esforc i afany de r Agrupado Sar­danista Juneda, amb coliaboració de la Corporació Municipal i de tota la població i d'un quantiós nombre de simpatitzants de tots els indrets de la nostra regió.

Fou la mateixa Agrupado Sardanista la que, la vigilia de Sant Joan organitzá «EL FOC DE SANT JOAN», portant la Flama de la Sardana des de les veines terres del Roselló Francés, fins a un grandiós foc fet a la nostra Placa d'Espanya, al voltant del qual el poblé, sense miraments de cap mena, va donar-se les mans una vegada mes, com a símbol de fraternitat i de joia.

Pestes, conferencies culturáis, votació per elegir les nostres pubilles i damiseHes d'honor, excursions, etc., son activitats sempre a la van­guardia. Mes, sense cap mena de dubte, l'esgraó mes enlairat, la fita

mes empinada que ha coronat l'activitat cultural de la nostra vila, aquest any de 1975, ha sigut la donació al poblé, peí nostre benvolgut Dr. Josep Cornudella, de la seva casa pairal, per transformar-la amb CASA DE CULTURA, Biblioteca i MUSEU D'ARTESANIA. La inauguració del MUSEU D'ARTESANIA, que va portar-se a terme el dia primer de Juny amb una festa de gran solemnitat i entusiasme, tant per part de les dis-tingides personalitats que aquella diada van donar-se cita a Juneda, com de tota la pofració. Fou una jornada, que tots recordarem i un legat cultural del que tots els junedencs ens en sentim orgullosos.

Dins de les activitats esportives, cal dir també que es treballa de valent.

Grácies a "es magnifiques installacions del nostre Pare d'Esports Municipal, hi ha uns esports que allí poden practicar-se, especialment durant els mesos d'estiu com son: el tenis, la natació i el basquet. Dins d'aquests esports, que en podriem anomenar novells al nostre poblé, no és estrany que els fruits no siguin, ara per ara, massa quantiosos.

El C. F. JUNEDA, sempre capdevanter de les activitats esportives locáis, aquest any mereix unes atencions especiáis ja que, grácies a l'esforc continuat sense defalliment de la Junta Directiva i la lluka del seu equip de jugadors, han aconseguit per segona vegada dins del seu historial de mes de 55 anys, el formar part de la PRIMERA CATEGORÍA REGIONAL CATALANA, lo que suposa una gesta molt meritoria í digna de tota lloanca.

I ja per posar punt final a aquest article, ho faré donant tots els honors i mereixements al Club Hockey JUNEDA, el qual després d'uns anys en que s'havia endormiscat dins el record de les jornades tant glo-rioses d'una época ja passáda, enguany de nou i grácies a aquell curco que encara rosegava a aquells entusiastes atletes que amb tant alé varen fundar-lo, malgrat que alguns cabells blancs ja comencen a coro­nar les seves testes, les inquietuts, el sentií emprenedor i les ganes de lluita no els abandona, grácies a aqüestes virtuts han renovat, creant de nou un grup de jovincels jockeistes i unes installacions per poguer-hi practicar aquest esport, del que Juneda espera recordar i superar aquelles jornades tant glorioses que varen sapiguer fer-li ofrena una altra época, per alguns ja massa llunyana.

Pere BELLMUNT

ACTOS RELIGIOSOS

Día 29, viernes

A las 13 horas: Repique y volteo de campanas.

A las 20 horas: Santo Rosario y Canto de la Salve.

A las 21 horas: Misa vespertina.

Día 30, sábado

A las 11 horas: Solemne Misa cantada por el «Orfeó Junedenc» y el pueblo con sermón panegírico a cargo del Rvdo. P. Miguel de Juneda, Ca­puchino del Convento de Pompeya de Barcelona.

A continuación, solemne Procesión en honor del Santo Patrón con el acostumbrado itinerario.

Estos actos estarán presididos por la Corporación Municipal y demás Autoridades locales.

A las 20 horas: Función litúrgica

A las 21 horas: Santa Misa.

Dia 31, domingo

A las 8 horas: Misa matinal.

A las 12 horas: Celebración de la Eucaristía.

A las 19 horas: Acto litúrgico.

A las 20 horas: Misa vespertina.

Dia 1 de setiembre, lunes

A las 12 horas: Celebración d la Eucaristía.

A las 20'30 horas: Plegaria Comunitaria.

A las 21 horas: Misa vespertina.

Dia 2, martes

A las 12 horas: Funeral pro difuntos de Juneda.

A las 20'30 horas: Santo Rosario y Ángelus.

A las 21 horas: Misa vespertina.

PROGRAMA OFICIAL DE LOS

ACTOS CÍVICOS

Día, 29 viernes A las 21 horas:

RETRETA A cargo de la Banda de Cornetas y Tambores de ARBECA.

A las 22 horas:

GRAN VERBENA DEPORTIVA en la Pista del Parque Alegría con interesantes partidos de

HOCKEY SORBE PATINES 1.° PRIMER TROFEO VIOLA - TARRAGONA a disputar entre

REUS DEPORTIVO (Santi García - Rabasa - Villalonga Avila - Giralt Alegret, etc.)

CLUB DE HOCKEY JUNEDA (reforzado)

El saque de honor será efectuado por la Pubilla de la Comarca de las Garrigas.

2° GRAN PARTIDO homenaje al que fue gran jugador del Reus Deportivo y de la Selección Nacional Española JUAN SA-BATE, entre los equipos de

VETERANOS RETJS DEPORTIVO VETERANOS C. H. JUNEDA Al finalizar estos partidos tendrá lugar la presentación de todos los equipos del C. H. Juneda y la entrega de premios.

A continuación

GRAN BAILE amenizado por el conjunto ACRIMONS.

Día 30, sábado

A las 9 horas:

DIANA a cargo de la Banda de Cornetas y Tambores de ALCARRAS con

el acompañamiento de las MAJORETTES de la localidad.

A las 12 horas:

En el Parque Municipal de Deportes, PARTIDO DE

BALONCESTO

A las 17 horas:

FÚTBOL en el Parque Municipal de Deportes

C. F. IGUALADA - C. F. JUNEDA Se disputará un trofeo donado por el Excmo. Ayuntamiento de

la Villa. El saque de honor será ejecutado por la PUBILLA local

con el acompañamiento de sus DAMAS DE HONOR.

A las 19 horas:

En el Patio de las Escuelas Nacionales, sesión de

POLICHINELAS con obsequios para todos los niños asistentes.

Día 31. domingo

A las 10'30 horas:

Actuación de los

«XIQUETS DE VALLS» que harán gala de su pericia montando «castellets» en varias calles de la población.

A las 12 horas:

CONCURSO PROVINCIAL DE SARDANAS con trofeos donados por Mutua Junedense, Banco de Bilbao y Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros.

Antes de la hora citada, las «Colles sardanistes» desfilarán por las principales calles de la población.

A las 11 horas:

FÚTBOL en el Parque Municipal de Deportes, entre los equipos

C F. ZAIDIN CLUB FÚTBOL JUNEDA Ambos equipos disputarán un trofeo donado por la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. En el intermedio actuarán en el terreno de juego los «XIQUETS DE VALLS».

A las 19 horas:

En el patio de las Escuelas Nacionales, nueva sesión de

POLICHINELAS

Día 1 setiembre, lunes A las 11 horas:

TENIS en las pistas del Parque Municipal de Deportes, con extraordi­naria exhibición tenística a cargo de destacadas figuras del te­nis leridano y jugadores locales, con los siguientes partidos:

INDIV. FEM.: Lolita Torrentó - Maribel Solsona

INDIV. SÉNIOR: Carmelo Serrano - Santiago Lafarga

DOBLES MASO: Vencedores del Campeonato Social C.T. JU-NEDA contra Carmelo Serrano y Santiago Lafarga.

A las 11 horas:

En el Parque Municipal de Deportes

TRADICIONALES «COSSOS» Pruebas de atletismo infantil.

A las 19 horas:

Nueva sesión de

POLICHINELAS en el Patio de las Escuelas Nacionales.

Día 2, martes A las 11 horas:

Celebración de la tradicional

GRAN CARRERA CICLISTA que discurrirá por el circuito urbano de la población. En esta gran prueba tomarán la salida destacados ases del ciclismo ac­tual.

Está organizada por la Peña Ciclista Colomina de Lérida y pa­trocinada por el Iltre. Ayuntamiento de la Villa de Juneda.

CÁTALA A L'ESCOLA

L'encapcalament d'aquestes ratlles vol recordar un «slogan» que s'estengué fa uns anys peí nostre país com un desig popular inconte­nible de regularitzar l'ús de la nostra llengua en tots eis nivells de rensenyament, després d'un llarg període de prohibició i oblit.

S'ha repetit infinitat de vegadés, des de les Encí-jliques papáis fins a les DecJaracions deis Drets Humans preconizáis per les Nacions Unides, par-sant per les conolussions psicológiqucs sobre l'estructura-ció de la intel-ligéncia de l'infant, que tots els pobles teñen el dret d'ésscr educaTS en la seva propia llengua. I com sigui que Catalunya té una llengua i una cultura própies, fruits de i esfor; de molts segles, que enriqueixen la cultura hispánica i universal, el nostre poblé déu teñir el dret ú'ésser-li respectat, protegit i ampüaí aquest Iresor, com a flaire d'un esperit singular i diferenciat. Tora altra cosa suposa una impusició ' ngc nyosa que atenta contra un droi natural i anula tot desig de conv> éncia normal, ;a qual no suposa unitat llingüística, que vol dir anjfo:iiiitat estéril, sino respecte i conr ;u de tota peculiarilat regional, que així floreix i fructifica en la varietat de l'organisme na­cional i ¿-Hmina tan l'intent sepeiarista com l'ef>;.c separador.

FeJa tcmps, insensiblement, que s'havia establerí una tolerancia que limitava l'ús de la nostra llengua a l'esfera familiar i a l'estudi erudit de la mateixa; pero aixó no era prou, ja que Catalunya és un poblé viu i cal extendre la práctica del cátala a tota la complexa acti-

vitat laboral i social, eomencant iper l'Escola primaria. La Llei d'Educa-ció de 1970 obrí una escletxa important per a la normalitzarió del fet llingüístic a casa nostra: per primera vegada s'estableix «el cultivo, en su caso, de la lengua nativa», en els nivells preescolar i básie; poca cosa és cert, i mes quan failtava la reglamentario ministerial per a portar-ho a terme. Pero les normes legáis ens ompliren d'esperanca en una rectif icario: han calgut mes de quatre anys i la ferrenya volun-tat d'ésser per part del poblé, unida a fallides eseandaloses a nivell municipal, per a provocar l'aprovarió del Decret de 1er de juiliol prop-passat, que regularitza la implantació de les Uengües nadives en els nivells citats, amb carácter voluntan i en pía d'experimentaeió.

Sabem que el Decret citat s'ha quedat curt ja que la realitat el supera en maltes ocasions; pero cal acceptar-lo com a punt de partida i base legal d'actuació. De la Básica cal passar al Batxillerat i a la Formació Professional; de la voluntarietat cal arribar a establir el bilingüisme escolar; de rensenyament del cátala cal cercar l'ense-nyament en cátala; i de la llengua cal extendre's a tot el fet cultural, historia, art, costuras, economía, etc. que ens caracteritzen com a poblé.

Vull dir, dones, que la tan anhelada normalització del fet cátala a l'Escola i a la societat, está en caníí de solucionar-se, pero a llarg plac, no ens enganyessim pas. S'han aconseguit fites importants, pero la soHució definitiva suposa un canvi de ¡meníalitat i de situació que voldriem veure realitzat ben aviat. L'Escola, per si stola, no pot resal­dré el prabllema: cali que tota la societat catalana se'n faci sensible i amb vdluntat i constancia pugui superar la incomprensió o el menys-preu de tot un sistema deliberadament restrictiu.

Tal volta, l'anunciat Congrés de Cultura Catalana en sigui un fac­tor molt important: així sia. >~:"ví

J. VALLS I BORT

LA MATEIXA TERRA

Entrar en el Museu d'Artesania de la nostra vila, anex a la Casa de Cultura, és com endinsar-se en un món retrospectiu, en les arrels que han nodrit la nostra personalitat coHectiva, i constitueix una lligó per al present i també de cara al futur.

Talinent com si hom hi fos iminers, s'adona de la panorámica que envoltava el viure vilatá en epoques reculades, i entrelluca l'enorme esforc, a voites individual, altres vegades en un sentit mes o menys comunitaria, que hagueren de fer els nostres antecessora per a acon-seguir el pa de cada dia.

La imostra que s'hi ofereix, presenta al visitant tot un pelegrinatge secular, la llarga trajectória seguida fins a arribar a les consecucions del progrés actual: així, la brega abnegada i parsimoniosa de la dona casolana en la llar arcaica; la imatge encorbada del llaurador empo-mant l'esteva am'b els ulls clavats a térra; el sembrador, eixamenant el gra en una actitud gairebé olímpica; els segadors i les segadores, immersos en una mena d'aiguafort dens, dramática, de tonalitats dau rades i ocroses; els batedors i les batedores, arborats peí sol i el vent; les collidores i veremadores, refilant, sofertes, cangons aviails; els mo-

liners i piadors, prement l'oli i el vi amb paciencia inefable; els tapia-dors, massonant la térra húmida tot fent equilibris damunt els cóssos; els torroners, remenant ila pasta olorosa i ensucrada; els «artistes», construi'nt i reparant eines d'us deis pagesos... I hom pensa que si avui els tractors obren soles plurals i profunds, ho fan en el mateix sol on ho feren els vells aladres; els arbres fruiters, arrelen, creixen i donen fruit en el mateix sol, també, on arrelaren els vells olivers i els vells ametllers; les parets construides pels paletes, s'alleen en di mateix lloc on aplomaven les tapies els tapiadors... En un mateix entorn geográfic, en un mateix contexte historie. És a dir: en la mateixa térra, en la nostra térra, la quál, si la fressa de les maquines li pot canviar i de fet li canvia la fisonomia, es manté immutable pdl que toca a les esséncies.

(El progrés, en efecte, obre uns soles mes ampies i profunds, faci­lita perspectives mes generoses per a tothom. Tanmateix, seria desit-jable que aquesta participació mes nivellada, la sabessim aprontar tots plegats per a teñir uns objectius mes ampies de cara a l'esdeveni-dor de la viila; no solament en l'aspecte economic, ans també al que ateny a la cultura i a l'esperit, sense el qual no tindríem l'equilibri necessari que ens permetés trescar satisfets pels camins de la prospe-ritat auténtica.

La Casa de Cultura, amb el seu suggestiu exponent etnográfic, ha de constituir el fogar on s'afaiconin les inquietuds en aquest sentit; que, lluny d'elluidir4os, estknuli illusions i entusiasmes; i, tot obrint les portes a institucions i estudiosos forans, faci la tasca constructiva que li pertoca per tal que poguem ésser dignes del llegat géneros i de la térra que ens sustenta.

J. TORRENT GELONCH

DADES PER AL CDNEIXEMENT DE L'ARQUEDLOGIA I L'HISTDRIA DE JUNEDA

L'eminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé ens ha trames, a peti-ció nostra, un treball completíssim referent al passat del nostre poblé. Com sigui que és impossible publicar-ho íntegrament en aquest Pro­grama i no volem fer-ne un resum que pugifi desfigurar-lo, hem cregut convenient donar-ne ara una primera part •—fins a l'época romana— esperant reproduir el restant en altres ocasions properes.

La recent constitució del museu local de la Casa de Cultura, ha po-sat d'actualitat el tema del passat remot de la vila, els vestigis de la qual es guarden i exhibeixen a les sales de la nova institució cultural. Hem tingut ocasió de veure i estudiar aquests materials, que teñen, al nostre judici, molt d'interés i permeten dibuixar a grans trets, un esquemátic coneixement deis períodes mes recu'ats de Juneda i comarca, deis que específicament, fins ara, se'n sabia ben poc. Un grup sel-lecte de june-dencs ha sentit una gran inquietud per a saber tot el que fa relació amb el seu lloc d'origen, que han volgut estudiar i conéiexer mes profunda-ment, esforcjant-se en buscar vestigis del seu passat, tasca en la que han tingut bastant d'éxit, arribant a col-leccionar un interessant conjunt de materials arqueológics, que ens permeten ja un coneixement sumari de les diverses fases de l'evolució del poblament antic. Ara intentarem redactar un resum d'acord amb la nostra interpretació personal, de l'estat actual del que sabem sobre el passat de Juneda i la seva comarca.

VESTIGIS PREHISTORICS

En prospeccions realitzades ais dos marges de la valí de la Femosa, prop de Juneda, especialment a les parts altes o pendents de les matei-xes, han aparegut abundants fragments de cerámica artesana, feta a má, amb pastes grolleres i d'mdubtable origen prehistoria Hi ha ma­terials cerámics amb decorado plástica a base de cordons, mugrons i altres formes, ais que podem atribuir una cronología de 1'Edat del Bronze, en el seu període mig i final, els quals, fins ara, son els restes mes antics de la poblado humana coneguts ais encontorns de Juneda, segurament d'una poblado que tenia ja una economía agríco^, amb complement ramader i pastoril, i que estava placada prop dell Hit d'ai-gua que aleshores, en époques mes humides que actualment, deuda dis-córrer peí fons de la valí de la Femosa i en jaciments com e's del tossal de l'Águila, tossal de les Forques, tossal del Joc, tossal de Sant Jordi i altres altures, totes apropades a l'antic curs d'aigua de la Femosa.

També hem vist fragments de cerámica mes fina, amb decorado geométrica a base de línies paraleHes, trencades, triangles i altres que corresponen a decoracions típiques d'urnes d'incineració de la primera Edat del Ferro o període Hallstatt, i que son indici de l'existéncia d'al-guna necrópolis d'incineració en camp d'urnes o camp de túmuls d'un temps bastant recu'at de l'Edat del Ferro, cap ais voltants deis segles VIII o v n abans de la nostra era.

CULTURA ILERGETE

La majoria deis jaciments amb habitacles humans de l'Edat del Bronze o del Ferro, a la valí de la Femosa, prop de Juneda, teñen una fase arqueológica de cultura ibérica que es troba a la superficie junt a la cerámica prehistórica o en un lloc ben proper. En molts nuclis de població d'aquest sector, sembla haver-hi una continuitat en el pobla-ment prehistóric que perviu mes o menys en el mateix lloc durant la fase posterior de cultura ibérica d'aquest país, que és l'anomenat període ilergete, ja que segurament en la fase cultural de la primera Edat del Ferro i en la ibérica posterior o de la segona Edat del Ferro, la zona de Juneda, com tota la valí del Segre, estigué habitada peí grup étnic ilergete, el qual a fináis del segle III forma una poderosa nació que ag'u-tiná contra e*s cartaginesos i els romans tots el pobles del Nordest de la península ibérica.

A les vitrines de la Casa de Cultura de Juneda s'hi guarden abun-dants fragments de cerámica ibérica, ja feta amb el torn, d'argila ocre, amb decoracions pintades de groe, a franges, cercles concéntrics i al­tres motius geométrics i també amb algún cas de decoració floral, tot pertanyent a poblats ilergetes amb cronología possible entre els segles iv i I I abans de Crist.

La zona de la valí de la Femosa, ja poblada des de la Prehistoria, com hem vist, continua habitada en la fase ilergete. Aquests poblats ilergetes quedaven junt a l'antic camí indígena que cap al seg'e I I I abans de Crist comunicava el territori deis cossetans del Camp de Tarragona amb al deis ilergetes de la valí del Segre i L'leida. La influencia deis po­bles de la costa i amb ells de les cultures mediterránies, per rao de llur situació geográfica, arriba primer ais poblats de les valls de la Fe­mosa i del Salat que a la propia valí del Segre, i aixó explica l'abun-dáncia de cerámica de vernís negre o campaniense, de factura helenit-zant, que brollen en aquests jaciments ilergetes, on també es troben frag­ments de vasos cervesers, de vasos globulars, de kalathos tipus barret de capa i d'ailtres perfils de vasos corrents en poblats de la valí de Segre.

Així dones, ja en época ilergete, es constituiren poblats ibérics a la zona de Juneda situats en el camí intertribal que des de 1'época pre­histórica comunicava Lleida amb la costa. Allí trobem fragments de cerá­mica ibérica pintada, o ibérica sense decorar, o campaniforme, com les descobertes ais llocs del tossal de les Forques, tossal de l'Aguila, tossal del Joc i altres. Ben aviat, pero amb la invasió romana, s'obriria un nou període historie.

H O K E Y P A T I N E S RESSORGIMENT

Fa vintiquatre anys que un grup de joves es calcaven els patins i obrien a Juneda una época esportiva difíei'ment superable. I el nom de nostra vila ressoná per comarques catalanes que poc o res sabien de l'existéncia de nostra senzilla població.

S'escampá en forma admirativa i exemplar perqué donava exemple i era d'admirar que una població, tant reduida com la nostra, s'afrontés i sempre dignament amb pobles i ciutats infinitament mes grans. Gra­des al Hockey el nom de Juneda es passejá triomfant per tota Cata­lunya. S'arribá inclús a celebrar algún partit internacional, concreta-ment amb el Manchester anglés al qual derrotárem sobradament.

I és que amb entusiasme, i tenacitat aconseguiren un equip amb classe i categoria.

Ara aquells joves d'abans, que ja no ho son tant, i els joves d'avui han intentat novament posar en órbita aquest esport tant viril i espec­tacular, i amb voluntat i constancia ho están aconseguint. Hi ha un nombrós estoc de nens i nenes que dona goig de veure'ls patinar i ja s'ha pres part en tres Campionats provincials amb resultáis confortants. I per la temporada vinent el nostre primer equip de Hockey ja s'inte-grará a la segona divisió de la Lliga Nacional...

I aquest esforc tant noble i dessinteressat deis nostres joves d'avui i deis que ja no ho son tant, necessiten, volen i quasi teñen dret a exigir, l'ajuda i simpatía de tots els Junedencs.

I els projectes del Club Hockey Juneda no s'acaben aquí. Es té l'intenció d'acomodar la Pista per d'altres esports com basket, fútbol a má, etc. etc.

Es per tot, que els Junedencs tenim tots que col-laborar perqué l'esport vagi endavant en totes les seves manifestacions.

GRACIES

CLUB HOCKEY JUNEDA

LLISTA DE CGLLABGRADGRS Han collaborat en la confecció d'aquest programa

Germandat Sindical de Llauradors i Club Hockey Juneda Ramaders Club Tenis Juneda „ . „ ^ .̂ . > . Mutua Junedenca de Previsió i So-Societat Cooperativa Agropecuaria •w- j ^V_JJL JL \J

Grup Sindical de Colonització núme-Club Fútbol Juneda ro 2151 «Assecador»

Grup Sindical de Colonització núme­ro 14378 «Juneda Fruits» Explotacions Agropecuáries «Sant

Jordi» Banco de Bilbao. Sucursal de Ju­

neda Banco Español de Crédito. Sucursal

de Borges Blanques Cooperativa de Crédito Mutual Bar Baviera. Francesc Alvarez. As-

sortit de tapes variades 'Transports Navarno. Generalíssim, húmero 65. Tel. 21 Maquinaria Agrícola Milá. Plaga Es-panya s/n. Tel. 128 Casa Farrán. Objecíes de regal. Ge-neralíssim, 12. Tel. 77 Boutique Dominique Mobles Bosch. Projectes-Dissenys

Decoració d'amoblament Café Foment. Gerent: Ramón Pu­

jol (tapes variades) Pare Pista Alegría Casa Duch. José Antonio, 7. Tel 68 Bar Rosinach Mobles Mateus. José Antonio, 22. Te-

léfon 46 Fruites i verdures. Emilia Buendia Francesc Cartañá. Embalatges. June­

da Taxis Julia. Calvara, 4. Tel. 125 Gili. Niubó. Buira. Excavacions Confeccions STIL Farmacia J. Cornet Alimentado Ros-Valí Joan Sendrós (casa Tomata). Exclus-

siva calcats EYA Pepe Ruiz. Reparado i venda de mo­

tos i bicicletes Fernando Sans. Representant RE­

NAULT Sala Jornet. Discoteca CUC Ramón Fontanet. Alimentado Ramón Grau. Xurreria i pollería

Pintures Quimet. San Salvador, 4. Telefon 101

Carpintería mecánica. Ramón Clari-so

Radio AGB. Prat de la Riba, 112. Telefon 196

Garatge Torrent Germans Perruqueria Ramona Matader Industrial de conills. Ra­

món Masbernat Germans Olivat. Pollería i venda

d'ous Antoni Teixidó. Fruiteria. Placa Me-

lís. Tel. 116 Construccions Beas - Gelonch. Em­

presa constructora i materials de construcció

Restaurant. Bar d'Urgell. Anselm Clavé, 1. Tel. 97

Adobs, cereals i fruites. Vda. i filis de R. Cornudella

Francesc Roca Ribelles. «La Unión y el Fénix Español»

Cerámica Rué. Carretera Tarragona Garatge J. Deu Bienvenido García. Alimentado Germans Palau. Construccions Josep María Barrufet. Carpintería

mecánica Asterio Ruiz. Novedaades en confec­

ción, señora, caballero y niño Tallers Juneda. Albert Benseny Fernando Casas. Techos de escayola José Miró Olivart. Pastisseria Teresina Brufau Guiu. Comestibles Higinio Pérez. Bar Miranda. Tapas

Variadas Nuria Garriga. Novetats Mutua Lleidatana d'Assegurances.

Representant M. García Fernández Miquel Santandreu. Cereals. Tallers mecánics. GARBA. Carrosse-

ries, elevadors hidráulics Pollería Grau. Compra i venda d'ous Jesús Orteu Meira. Dulces Orteu

* . • #

Aquest programa ha sigut

editat per l'Ajuntament amb

col-laboració de la Comissió

de Festes.

Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Moilerusa - 8- 75