CAR

MIN

A B

UR

AN

A D

E L’

AM

OR

DEL

VI

02

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Jesu, meine Freude John Cage (1912-1992)4’33’’ Carl Orff (1895-1982) Carmina Burana

Ximena Agurto, soprano Jordi Domènech, contratenor César San Martín, barítonCor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida (Xavier Puig, director)Cor Lieder Càmera (Xavier Pastrana, director)Rubén Gimeno, director

Dissabte 1, d’octubre de 2011, a les 19.00 h CARMINA BURANA DE L’AMOR I DEL VI

CONCERT SIMFÒNIC

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com

I. Fortuna Imperatrix Mundi 1. O Fortuna 2. Fortune plango vulnera II. Primo vere 3. Veris leta facies 4. Omnia sol temperat 5. Ecce gratum III. Uf dem anger 6. Tanz 7. Floret silva nobilis 8. Chramer, gip die varwe mir 9. Swaz hie gat umbe 10. Were diu werlt alle minIV. In taberna 11. Estuans interius 12. Olim lacus colueram 13. Ego sum abbas 14. In taberna quando sumus

V. Coeur d’amours 15. Amor volat undique 16. Dies, nox et omnia 17. Stetit puella 18. Circa mea pectora 19. Si puer cum puellula 20. Veni, veni, venias 21. In trutina 22. Tempus est iocundum 23. Dulcissime VI. Blanziflor et Helena 24. Ave formossisimaVII. Fortuna Imperatrix Mundi 25. O Fortuna

Benvolgut amic,

En aquests temps, resulta difícil de trobar un espai on poder gau-dir de l’absència de soroll. Avui te’n crearem un de màgic que du la signatura de dos músics, els dos Joans més compromesos amb el silenci: Johann Sebastian Bach i John Cage.

“El silenci no existeix, no és un fenomen acústic sinó la pèrdua de la intenció d’escoltar.” Ens hauríem de regalar un temps per me-ditar aquestes paraules de Cage, i millor mentre (ens) escoltem com la Simfònica interpreta l’obra més cèlebre del compositor americà: 4’33”, partitura en què el solista seràs tu i la música que crea el teu viure.

Viure que després celebrarem quan esclati una Oda a la Vida ma-júscula i al seu gaudi: Carmina Burana, per retrobar dins teu el silenci perdut i reviure allò que la realitat tan sovint ens amaga: el Viure. Salut!

Al llarg d’aquesta nova temporada de concerts, l’OSV volem aprofundir en el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible i tot missatge sonor.Amb l’objectiu de retrobar la relació amb el silenci des de la bellesa de l’organització excelsa dels sons, en cada concert hem incorporat un breu fragment de música de J. S. Bach com si es tractés d’un acte de purifica-ció. D’aquesta manera no sols gaudirem de l’escolta d’una música sublim, sinó que a més a més ens ajudarà a desprendre’ns dels sorolls quotidians i preparar-nos per endinsar-nos en un nou concert.

En el concert d’avui el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i Lieder Càmera interpretaran Jesu, meine Freude.

El silenci després de Bach

Nou compositors amics ens han regalat una fanfara per celebrar el nostre 25è aniversari. Les interpreta-rem al llarg de la temporada. La del concert d’avui ens l’ha regalat l’amic Xavier Boliart, amb qui hem col·laborat en moltes ocasions.

MOLTES GRÀCIES, Xavier, PER LA TEVA FANFARA!

FANFARES per a la celebració

Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

Música de paraules

La partitura del silenci, per Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959). És poeta i lingüista. Entre els seus llibres de poesia destaquen Tríptic hebreu, El silenci, El centre del temps i Els immortals.

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès i compta amb la col·laboració de

Avui ens convoquen el cant i el silenci a aquest Palau que és una nau antiga de parets de llum, un minuciós mosaic de notes, d’històries i de pètals. Si la nit és la casa del silenci, la música té uns temples on l’esperit dels homes i les dones es disposa a l’essencialitat del so.

El silenci és una mena de mirall que ens reflecteix, un mar de sorra que adopta la forma dels nostres pen-saments, la fecunda terra on creixen els somnis, el paisatge infinit on l’univers s’escampa. El silenci és la immensa veu que travessa el món, que de vegades ens esforcem a ignorar o a ocultar, perquè el silenci, que converteix la vida en una expressió íntima, alhora ens interpel·la, ens planteja el repte de la consciència de nosaltres mateixos, més enllà de les converses, de la música, de la remor de branques, del soroll de les màquines. Hi ha moments que temem el silenci per-què ens obliga a confrontar el brogit de l’ara i l’aquí amb el vertigen dels segles. Però aleshores la nostra existència s’enalteix i es dignifica.

Quan comença un concert ens proposem el silenci i el construïm perquè puguem sentir la mà de la música damunt la pell de l’ànima, per evitar que res no ens en distregui. Volem que les fronteres entre nosaltres i la música desapareguin, que ens penetri, que ens impregni, que passi a ser el nostre propi gest. La mú-sica ens convida a encarnar el foc que reneix, fràgil i immortal, generació rere generació com una ferida o una llàgrima on el que som es torna plenitud.

John Cage, a la seva obra 4’33” planta el silenci davant nostre, converteix els músics en intèrprets del silen-ci. I és que la música és sempre a prop del silenci i n’emergeix com una onada de notes que creen melo-dies bellíssimes, fascinants i encomanen emoció, que transmeten sonoritats profundes i subtils com a les obres de Johann Sebastian Bach, o que ens exalten i ens transmeten el goig de la vida exuberant, caval-cant esplèndida entre nosaltres amb el ritme vigorós de la cantata Carmina Burana de Carl Orff, que cele-bra, reprenent textos medievals, l’abraçada de llum de la primavera, que ens recorda la volubilitat de la sort i la condició efímera dels moments feliços.

A les seves Ennèades, Plotí, un dels pensadors més influents del segle III dC, va escriure: “Tot passa en el silenci”. Al meu llibre El silenci, tot evocant Plotí, hi afegeixo: “Al principi només era el silenci. (...) Déu nasqué del silenci.” Originari d’Egipte, de cultura grega i que va viure a Roma, hi confluïen algunes de les civilitzacions fundacionals de la nostra concepció mediterrània del món. Plotí ens parla amb savie-sa del músic com un ésser “commogut i transportat per la bellesa”, però en un concert el músic adqui-reix una misteriosa condició de mèdium que fa que el que és capaç de viure lliurat amb exigència i amb passió a l’art de fer de cada so una gota de llum ho puguem viure joiosament, dolorosament els qui fem d’escoltar-lo un instant absolut.

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

Recomanacions

Nicholls, DavidJohn CageTurner Publicaciones.Madrid, 2009.

Carl OrffCarmina BuranaGundula Janowitz (soprano)Gerhard Stolze (tenor)Dietrich Fischer-Dieskau (baríton)Orquestra i Cor de l’ÒperaAlemanya de BerlínEugen Jochum (director) CD Deutsche Grammophon(1996)

Carl OrffCarmina BuranaSheila Armstrong (soprano)Gerald English (tenor)Thomas Allen (baríton)Orquestra i Cor de la Simfònicade LondresAndré Previn (director)CD EMI (1999)

Carl OrffCarmina BuranaKathleen Battle (soprano)Frank Lopardo (tenor)Thomas Allen (baríton)Orquestra Filharmònicade BerlínCor Shin-Yu del JapóSeiji Ozawa (director)DVD Philips (2004)

… John Cage amb 4’33’’ va voler donar protagonisme als espectadors?El compositor nord-americà considerava en relació amb aquesta peça que “el públic, en diàleg amb l’ambient, és música, crea l’obra”. I en relació al silenci deia: “Fins al dia que em mori hi haurà sons. I continuaran després de la meva mort. No ens hem de preocupar pel futur de la música”.

… aquesta és l’obra més coneguda de Cage? L’estrena va ser al Maverick Concert Hall de Woodstock (Nova York), l’any 1952. En aquella ocasió, el pianista David Tudor va ser l’intèrpret d’aquesta composició que es divideix en tres parts, de 30’’, 2’23’’ i 1’40’’, respectivament.

... Carmina Burana té l’origen en un còdex medieval del segle XIII?El títol, pronunciat accentuant la primera síl·laba a Carmina, significa “Cançons de Bura”, que és el nom llatí que rebia la regió de Beuern (Baviera). El nom el va posar J. A. Schmeller, bibliotecari de la Cort de Munic, en l’edició que va publicar l’any 1847. Els manuscrits havien estat descoberts uns anys abans, el 1803.

... els textos són una crítica a la societat en general i especialment a les classes poderoses?Es parla dels plaers terrenals, de l’amor carnal i del gaudi de la natura. A l’hora de compondre Carmina Burana, Orff va ser influït per la música de Stravinsky, especialment per Les Noces. És una de les obres més populars del segle XX, especialment el primer número, gràcies sobretot a l’ús que se n’ha fet tant en la publicitat com al cinema (Excalibur, entre d’altres).

... Orff va estrenar la cantata l’any 1937?Va ser en una producció escenificada per Otto Wälterlin a l’Òpera de Frankfurt. Orff havia començat a treballar-hi dos anys abans amb l’ajuda del poeta Michel Hofmann, que en va preparar el llibret, a partir d’una selecció de 24 poemes d’un total de 300. El músic alemany desconeixia les melodies originals del còdex, que no van ser desxifrades ni transcrites fins a la dècada del 1950.

1. O Fortuna

O Fortunavelut lunastatu variabilis,semper crescisaut decrescis;vita detestabilisnunc obduratet tunc curatludo mentis aciemegestatem,potestatemdissolvit ut glaciem.

Sors immaniset inanis,rota tu volubilis,status malus,vana salussemper dissolubilis,obumbrataet velatamichi quoque niteris;nunc per ludumdorsum nudumfero tui sceleris.

Sors salutiset virtutismichi nunc contraria,est affectuset deffectussemper in angaria.Hac in horasine moracorde pulsum tangite;quod per sortemsternit fortem,mecum omnes plangite!

Oh! Fortuna

Oh! Fortunacom la lluna ets d’estat variable, sempre creixes o bé minves; la vida detestable a vegades es desentén a vegades es preocupa de l’agudesa de la ment com si fos un joc i la pobresa i el poder dissol com el gel.

Sort ferotge i vana ets una roda que gira; estat insegur, i vana salvació, sempre fonedissa; tenebrosa i amagada també et gires contra mi; i ara jo, pel joc, vaig amb l’esquena nua per la teva culpa cruel.

La sort, en la salut i en la virtut m’és ara contrària; el guany i la pèrdua són sempre motius d’angoixa.Ara mateix sense tardança polseu les cordes, perquè la sort fa que caigui el fort, planyeu-vos tots amb mi!

2. Fortune plango vulnera

Fortune plango vulnerastillantibus ocellisquod sua michi munerasubtrahit rebellis.Verum est, quod legitur,fronte capillata,sed plerumque sequituroccasio calvata.

In Fortune soliosederam elatus,prosperitatis varioflora coronatus;quisquid enim floruifelix et beatus,nunc a summo corruigloria privatus.

Fortune rota volvitur:descendo minoratus;alter in altum tollitur;nimis exaltatusrex sedet in verticecaveat ruinam!nam sub axe legimusHecubam reginam.

3. Veris leta facies

Veris leta faciesmundo propinatur,hiemalis aciesvicta iam fugatur,in vestitu varioFlora principatur,nemorum dulcisonoque cantu celebratur.

Planyo les ferides de la fortuna

Planyo les ferides de la fortunamentre ploren els meus ulls, perquè em lleva, rebel, els seus presents.És veritat allò que diuen que l’ocasió té cabells pel davant, però sovint, per darrera és calba.

En el tron de la Fortuna jo havia segut, excels, coronat amb les flors variades de la prosperitat; però si abans estava envoltat de flors feliç i joiós, ara em veig caigut del cim i privat de la glòria.

Gira la roda de la fortuna: i mentre jo sóc degradat un altre és enlairat; exaltat en excés el rei seu al tron més alt.Però que es guardi de la perdició! Perquè sota l’eix de la roda veiem la reina Hècuba.

La cara feliç de la primavera

La cara feliç de la primavera obsequia al món, i la duresa de l’hivern, vençuda ja fuig; vestida de colors Flora ja governa, i amb el dolç cant dels boscos, és celebrada.

CARMINA BURANA

Fortuna Imperatrix Mundi

I. Primo vere

Flore fusus gremioPhebus novo morerisum dat, hoc varioiam stipate flore.Zephyrus nectareospirans in odore.certatim pro braviocurramus in amore. Cytharizat canticodulcis Philomena,flore rident varioprata iam serena,salit cetus aviumsilve per amena,chorus promit virginumiam gaudia millena.

4. Omnia Sol temperat Omnia sol temperatpurus et subtilis,novo mundo reseratfaciem Aprilis,ad amorem properatanimus heriliset iocundis imperatdeus puerilis. Rerum tanta novitasin sollemni vereet veris auctoritasiubet nos gaudere;vias prebet solitas,et in tuo verefides est et probitastuum retinere. Ama me fideliter,fidem meam nota:de corde totaliter

Assegut a la falda de Flora, Febus, segons el seu nou costum, somriu, en un munt de flors de colors variats.El zèfir bufa amb olor de nèctar; correm i afanyem-nos pel premi de l’amor.

Canta el so de la cítara el dolç rossinyol, i els prats asserenats somriuen amb flors de colors; els ocells volen tots junts pels llocs agradable del bosc; i un cor de donzelles ofereix goigs innombrables.

El sol ho suavitza tot

El sol ho suavitza tot pur i subtil, a un nou món obre el seu rostre l’abril; per l’amor s’afanya l’ànim dels joves i entre els alegres regna un déu infantil.

Tanta novetat en les coses de la primavera solemne, i la seva autoritat, ens manen gaudir; ens presenta els camins de sempre, i en la teva primavera és fidel i honrat conservar allò que és teu.

Estima’m fidelment, sàpigues que et sóc fidel: de tot cor

et ex mente totasum presentialiterabsens in remota,quisquis amat taliter,volvitur in rota.

5. Ecce gratum Ecce gratumet optatumver reducit gaudia,purpuratumfloret pratum,Sol serenat omnia.Iamiam cedant tristia!Estas redit,nunc receditHyemis sevitia. Iam liquescitet decrescitgrando, nix et cetera,bruma fugit,et iam sugitVer estatis ubera;illi mens est misera,qui nec vivit,nec lascivitsub Estatis dextera. Glorianturte letanturin melle dulcedinis,qui conantur,ut utanturpremio Cupidinis:simus jussu Cypridisglorianteset letantespares esse Paridis.

i en pensament, sóc present encara que estigui lluny.El que estima de tal forma gira en una roda de turment.

Vet aquí l’agradable primavera

Vet aquí que l’agradable i desitjada primavera ens retorna els seus goigs; el prat floreix de color de porpra i el sol ho asserena tot. Que fugin les tristeses! Torna el bon temps mentre es retira la cruesa de l’hivern.

Ja es fon i es desfà la calamarsa, la neu i tot!Fuig l’hivern i la terra es nodreix dels pits de la primavera.Té una ment mesquina aquell que no viu ni frueix durant el bon temps.

Són glorificats i assoleixen la felicitat amb dolçor de mel aquells que s’afanyen per fer ús dels dons de Cupidó.Sotmetem-nos a les ordres de Cipris glorificant-nos i alegrant-nos de ser iguals que Paris!

6. Tanz.

7. Floret silva nobilis Floret silva nobilisfloribus et foliis.Ubi est antiquus meus amicus? Ah!hinc, hinc equitavit, tavit.Eia, quis me amabit? Ah!Floret silva undique,nah mime gesellen ist mir we.Gruonet der walt allenthalbenwa ist min geselle alse lange? Ah!Der ist geriten hinnen, hinnen!Wâ ist min geselle alse lange? Ah!Der ist geriten hinnen, hinnen!owî, wer sol mich minnen? Ah!

8. Chramer, gip die varwe mir Chramer, gip die varwe mir,die min wengel roete,damit ich die jungen manan ir dank der minnenliebe noete.Mm...Seht mich an,jungen man!lat mich iu gevallen!Ah...Mm...Minnet, tugentliche man,minnecliche frouwen!minne tuot iu hoch gemuotunde lat iuch in hohlen eren schouwen.Mm...Seht mich an, etc.Ah...Mm...Wol dir, Werlt, daz du bistalso freudenriche!ich wil dir sin undertandurch din liebe immer sicherliche.

Dansa.

Floreix el noble bosc

Floreix el noble bosc amb flors i fulles. On és el meu vell amic? D’aquí se n’anà cavalcant! Ai, i ara qui m’estimarà? Floreix el bosc per tot arreu i jo desitjo el meu estimat.Tot torna a florir al bosc, ai! Per què tarda tant el meu amor? Se n’anà d’aquí cavalcant!Ai! Per què tarda tant el meu amor? Se n’anà d’aquí cavalcant!Ai, i ara qui m’estimarà?

Mercader, dóna’m el coloret

Mercader, dóna’m el coloret, per pintar de vermell les meves galtes i fer que els joves em desitgin, vulguin o no. Mm... Mireu-me, joves! Vull agradar-vos! Ah...Mm... Estimeu, homes dignes, les dones dignes d’amor l’amor us farà sentir orgullosos i elevarà els vostres esperits. Mm... Mireu-me, etc. Ah...Mm...Alegra’t, món, per estar tan ple d’alegries! Sempre seré el teu servent per la teva gran generositat.

Mm...Seht mich an, etc.Ah...Mm…

9. Reie: Swaz hie gat umbe Swaz hie gat umbedaz sint alles megede,die wellent an manallen disen sumer gan!Ah... Sla!Chume, chum geselle min,ih enbite harte din,ih enbite harte din,chume, chum geselle min.Chum, chum, chum, chum...Suzer rosenvarwer munt,chum unde mache mich gesunt,suzer rosenvarwer munt.Chum, chum, chum, chum...Swaz hie gat umbe, etc.

10. Were diu werlt alle min Were div werlt alle minvon deme mere unze an den Rindes wolt ih mih darben,daz diu chünegin von Engellantlege an minen armen.

11. Estuans interius Estuans interiusira vehementiin amaritudineloquor mee menti:factus de materia,

Ardent per dintre

Ardent per dintre amb ràbia desfermada parlo amb amargor en els meus pensaments:fet de matèria

Mm... Mireu-me, etc.Ah...Mm...

Ronda: Aquestes noies que ballen aquí

Aquestes noies que ballen aquí, no volen homes per a aquest estiu!Ah... Sla!Vine, vine estimat meu t’espero amb desig, t’espero amb desig,Vine, vine estimat meu.Vine, vine, vine, vine...Boca dolça de llavis vermells,Vine, i torna a confortar-meBoca dolça de llavis vermells, vine, vine, vine, vine...Les noies que ballen aquí, etc.

Si tot el món fos meu

Si tot el món fos meu des del mar fins al Rin, hi renunciaria de bon grat si la reina d’Anglaterra descansés en els meus braços.

Uf dem Anger

II. In taberna

cinis elementisimilis sum folio,de quo ludunt venti.

Cum sit enim propriumviro sapientisupra petram poneresedem fundamenti,stultus ego comparorfluvio labenti,sub eodem tramitenumquam permanenti. Feror ego velutisine nauta navis,ut per vias aerisvaga fertur avis;non me tenent vincula,non me tenet clavis,quero mihi simileset adiungor pravis. Mihi cordis gravitasres videtur gravis;iocis est amabilisdulciorque favis;quicquid Venus imperat,labor est suavis,que nunquam in cordibushabitat ignavis. Via lata gradiormore iuventutisinplicor et vitiisimmemor virtutis,voluptatis avidusmagis quam salutis,mortuus in animacuram gero cutis.

lleu com la cendra sóc com una fulla amb la qual juguen els vents.

Malgrat que és propi d’home assenyat posar sobre una base de pedra els seus fonaments,jo, ximple, semblo un riu que flueix i que mai no roman sota un mateix cel.

I em deixo portar com un vaixell sense mariner,talment es deixa portar un ocell errant pels camins de l’aire.No em reté cap lligam, no em reté cap clau, busco els meus semblants i em faig amb els depravats.

La serietat del cor em resulta cosa feixuga; el joc és agradable,més dolç que la mel.I tot allò que em mana Venus és feina plaent, que mai no habita en els cors indolents.

Camino per l’ampla via com és costum de la joventut, i em lliuro als vicis oblidant les virtuts, àvid de plaers més que no pas de salvació; mort d’ànima només em preocupa el cos.

12. Olim lacus colueram Olim lacus colueram,olim pulcher extiteram,dum cignus ego fueram.Miser, miser!modo nigeret ustus fortiter! Girat, regirat garcifer;me rogus urit fortiter;propinat me nunc dapifer.Miser, miser!modo nigeret ustus fortiter! Nunc in scutella iaceo,et volitare nequeodentes frendentes video:Miser, miser!modo nigeret ustus fortiter!

13. Ego sum abbas Cucaniensis Ego sum abbas Cucaniensiset consilium meum est cum bibulis,et in secta Decii voluntas mea est,et qui mane me quesierit in taberna,post vesperam nudus egredietur,et sic denudatus veste clamabit: “Wafna, wafna!quid fecisti sors turpissima?Nostre vite gaudiaabstulisti omnia!”

14. In taberna quando sumus In taberna quando sumusnon curamus quit sit humus,sed ad ludum properamus,cui semper insudamus.

En altres temps havia viscut en llacs

En altres temps havia viscut en llacsexcel·lia en bellesa,mentre era un cigne.Ai, miserable!Ara estic negreI dol tot rostit!

El cuiner em fa girar i regirar; el foc em crema molt,i el cambrer m’ofereix al banquet.Ai, miserable!Ara estic negreI dol tot rostit!

Ara jec a la cassola i no puc volar, i veig unes dents que cruixen.Ai, miserable!Ara estic negreI dol tot rostit!

Jo sóc l’abat de la Cucanya

Jo sóc l’abat de la Cucanya, el meu parer és el dels bevedors i en la secta de Deci està la meva voluntat, i qui al matí em busqui a la taverna després, al vespre, en sortirà nu i així, despullat de la seva roba, cridarà:“Wafna, wafna! què has fet, sort infame?Ens has llevat tots els goigs de la nostra vida!”

Quan som a la taverna

Quan som a la taverna,no ens preocupem perquè haguem de morir, sinó que ens lliurem al joc, i per ell ens escarrassem.

Quid agatur in taberna,ubi nummus est pincerna,hoc est opus ut queratur,si quid loquar, audiatur. Quidam ludunt, quidam bibunt,quidam indiscrete vivunt.Sed in ludo qui morantur,ex his quidam denudanturquidam ibi vestiuntur,quidam saccis induuntur.Ibi nullus timet mortemsed pro Baccho mittunt sortem. Primo pro nummata vini,ex hac bibunt libertini;semel bibunt pro captivis,post hec bibunt pro vivis,quater pro Christianis cunctis,quinquies pro fidelibus defunctis,sexies pro sororibus vanis,septies pro militibus silvanis.Octies pro fratribus perversis,nonies pro monachis dispersis,decies pro navigantibus,undecies pro discordantibus,duodecies pro penitentibus,tredecies pro iter agentibus.Tam pro papa quam pro regebibunt omnes sine lege. Bibit hera, bibit herusbibit miles, bibit clerus,bibit ille, bibit illa,bibit servus, cum ancilla,bibit velox, bibit piger,bibit albus, bibit niger,bibit constants, bibit vagus,bibit rudis, bibit magus. Bibit pauper et egrotus,bibit exul et ignotus,bibit puer, bibit canus,bibit presul et decanus,

Allò que es fa a la taverna, on la moneda fa de coper, cal que se sàpiga: escolteu el que us diré.

N’hi ha que juguen, d’altres beuen, n’hi ha que viuen a la lleugera.Dels que s’afanyen pel joc, n’hi ha que perden la roba,d’altes es vesteixen allà mateix i fins i tot alguns s’han de tapar amb sacs.Allà ningú no tem la mort, però tots encomanen la seva sort a Bacus.

Primer beuen pels diners que val el vi, perquè d’aquests beuen els llibertins. Beuen un cop pels captius, i després tres cops pels vius, quatre per tots els cristians, cinc pels fidels difunts, sis per les germanes llibertines, set pels cavallers errants, vuit pels frares perversos, nou pels monjos dispersos, deu pels navegants, onze pels que es barallen, dotze pels penitents, tretze pels pelegrins, tant pel papa com pel rei, beuen tots sense llei.

Beu la mestressa, i beu l’amo, beu el soldat, beu el clergue, beu ell, beu ella, beu el criat amb la minyona, beu l’espavilat, beu l’indolent,beu el blanc, beu el negre, beu el tranquil, ben el rodamón, beu l’ignorant, beu el màgic.

Beu el pobre i el malalt, beu l’exiliat i el desconegut, beu el noiet, el vell canós, beu el bisbe i el degà,

bibit soror, bibit frater,bibit anus, bibit mater,bibit ista, bibit illebibunt centum, bibunt mille. Parum sexcente nummateDurant, cum immoderatebibunt omnes sine meta,quamvis bibant mente leta,sic nos rodunt omnes gentes,et sic erimus egentes.Qui nos rodunt confundanturet cum iustis non scribantur.

15. Amor volat undique Amor volat undique,captus est libidine.Iuvenes, iuvenculeconiunguntur merito. Siqua sine socio,caret omni gaudio;tenet noctis infimasub intimocordis in custodia:fit res amarissima.

16. Dies, nox et omnia Dies, nox et omniamichi sunt contraria;virginum colloquiame fay planszer,oy suvenz suspirer,plu me fay temer. O sodales, ludite,vos qui scitis dicitemichi mesto parcite,

beu la germana, beu el germà, beu l’àvia, beu la mare, beu aquesta, beu aquell, beuen cent, beuen mil.

Poc duren sis-centes monedes quan desmesuradament beuen tots sense treva, encara que beguin alegrement; així tothom ens rosega, i per això sempre serem pobres. Aquells que ens roseguem, que es perdin i no siguin inscrits entre els justos.

L’amor vola per tot arreu

L’amor vola per tot arreu; és pres pel desig.Joves i jovenetes s’uneixen per la seva gràcia; si alguna es queda sense company, també es queda privada de tot goig, i té una profunda nit en el més fons del seu cor, guardada.I no hi ha cosa més amarga!

El dia, la nit i tot

El dia, la nit i tot m’és contrari; parlar amb les noies em dóna plaer, però sento sovint sospirar i això em fa por.

Companys, jugueu, i vosaltres que ho sabeu, parleu, compadiu-vos de mi, que estic trist,

III. Cour d’amours

grand ey dolurattamen consuliteper voster honur. Tua pulchra faciesme fey planszer milies,pectus habet glacies.A remenderstatim vivus fieremper un baser.

17. Stetit puella Stetit puellarufa tunica;si quis eam tetigit,tunica crepuit.Eia. Stetit puellatamquam rosula;facie splenduit,os eius fioruit.Eia.

18. Circa mea pectora Circa mea pectoramulta sunt suspiriade tua pulchritudine,que me ledunt misere.Manda liet, manda liet,min geselle chômet niet. Tui lucent oculisicut solis radii,sicut splendor fulgurislucem donat tenebris.Manda liet, manda liet,min geselle chômet niet. Vellet deus, vellent dii

i tinc un gran dolor, prengueu cura de mi pel vostre honor.

La teva cara bonica em complau mil vegades però el pit està glaçat i això cal arreglar-ho.Em sentiria al punt de reviure amb un petó.

Hi havia una noia

Hi havia una noia amb un vestit vermell; si algú la tocava el vestit cruixia.Eia!

Hi havia una noia com un roseta: la cara resplendent i els llavis com una flor.Eia!

Al voltant del meu pit

Al voltant del meu pit tot són sospirs fets per la teva bellesa que em fa entristir.Vés, cançoneta, vés,que el meu estimat no ve.

Els teus ulls llueixen com els raigs del sol, talment l’esplendor d’un llampecdóna llum a les tenebres.Vés, cançoneta, vés, que el meu estimat no ve.

Déu ho vulgui, i que ho vulguin els déus

quod mente proposui:ut eius virgineareserassem vincula.Manda liet, manda liet,min geselle chômet niet.

19. Si puer cum puellula Si puer cum puellulamoraretur in cellula,felix coniunctio.Amore suscrescentepariter e medioavulso procul tedio,fit ludus ineffabilismembris, lacertis, labii.

20. Veni, veni, venias Veni, veni, venias. ne me mori faciashyrca, hyrca, nazaza, trillirivos... Pulchra tibi faciesoculorum acies,capillorum series,o quam clara species! Rosa rubicundior,lilio candidioromnibus formosior,semper in te glorior!

21. In truitina mentis dubia In trutina mentis dubiafluctuant contrarialascivus amor et pudicitia.Sed eligo quod video,collum iugo prebeo:ad iugum tamen suave transeo.

allò que m’he proposat: que pugui deslligar els seus vincles virginals. Vés, cançoneta, vés,que el meu estimat no ve.

Si un noiet i una donzella

Si un noiet i una donzella es reuneixen en una cambreta, quina feliç unió!I fent créixer el desig entre els dos, i perdent la vergonya es lliuren a un joc inefableamb els membres, braços i llavis.

Vine, vine, vull que vinguis!

Vine, vine, vull que vinguis!No em facis morir!Hyrca, hyrcanazaza trillirivos!

Bonica és la teva cara i els teus ulls penetrants, i els flocs del teu cabell, oh quanta bellesa resplendent!

Ets més vermella que la rosa, més blanca que el lliri, més formosa que tot, sempre amb tu sóc glorificat!

En la balança vacil·lant de la ment

En la balança vacil·lant de la mentfluctuen els contraris:l’amor lasciu i la castedat.Però jo escullo allò que veig i ofereixo el meu coll al jou; passo, tanmateix, sota un jou ben plaent.

22. Tempus est iocundum Tempus est iocundum,o virgines,modo congaudetevos iuvenes.Oh, oh, totus floreo!Iam amore virginalitotus ardeo,novus, novus amorest, quo pereo. Mea me confortatpromissio,mea me deportatnegatioOh, oh, totus floreo!Iam amore…

Tempore brumalivir patiensanimo vernalilasciviens.Oh, oh,totus floreo!Iam amore…

Mea mecum luditvirginitas,mea me detruditsimplicitas.Oh, oh,totus floreo!Iam amore…

Veni, domicella,cum gaudio,veni, veni, pulchraiam pereo.Oh, oh,totus floreo!Iam amore virginali

Ara és el temps de jugar

Ara és el temps de jugar, donzelles!, alegreu-vos-envosaltres, els joves!Oh! Oh!Tot en mi floreix!Ara tot jo cremoper l’amor d’una noieta; nou, nou és l’amor que em fa morir!

Em conforta la promesa, i em desespera la negativa.Oh! Oh!tot en mi floreix!Ara tot...

Durant el temps hivernal sóc un home pacient,i quan ve el bon tempsel meu ànim es torna lasciu.Oh! Oh!Tot en mi floreix!Ara tot...

La donzellesa juga amb mi la ingenuïtat em perd.Oh! Oh!tot en mi floreix!Ara tot...

Vine, noieta, a gaudir amb mi!Vine, vine, bonica!que em moro!Oh! Oh!Tot en mi floreix!Ara tot jo cremo

totus ardeo,novus, novus amorest, quo pereo.

23. Dulcissime Dulcissime,totam tibi subdo me!

24. Ave formosissima Ave formosissima,gemma pretiosa,ave decus virginum,virgo gloriosa,ave mundi luminarave mundi rosa,Blanziflor et HelenaVenus generosa!

25. O Fortuna O Fortuna,velut lunastatu variabilis,semper crescisaut decrescis;vita detestabilisnunc obduratet tunc curatludo mentis aciem,egestatem,potestatemdissolvit ut glaciem.

Per l’amor d’una noieta; nou, nou és l’amor que em fa morir!

Dolcíssim

Dolcíssim,tota sencera em lliuro a tu!

Salut, formosíssima

Salut, formosíssima, gemma preciosa, salut, virtut de les donzelles, verge gloriosa; salut, llum del món, salut, rosa del món,Blancaflor i Helena, Venus generosa!

Oh! Fortuna

Oh! Fortunacom la lluna ets d’estat variable, sempre creixes o bé minves; la vida detestable a vegades es desentén a vegades es preocupa de l’agudesa de la ment com si fos un joc i la pobresa i el poder dissol com el gel.

Blanziflor et Helena

Fortuna imperatrix mundi

Sors immaniset inanis,rota tu volubilis,status malus,vana salussemper dissolubilis,obumbrataet velatamichi quoque niteris;nunc per ludumdorsum nudumfero tui sceleris. Sors salutiset virtutismichi nunc contraria,est affectuset defectussemper in angaria.Hac in horasine moracorde pulsum tangite;quod per sortemsternit fortem,mecum omnes plangite!

Traducció: Joan Pagès Xavier Chavarria

Sort ferotge i vana ets una roda que gira; estat insegur, i vana salvació, sempre fonedissa; tenebrosa i amagada també et gires contra mi; i ara jo, pel joc, vaig amb l’esquena nua per la teva culpa cruel.

La sort, en la salut i en la virtut m’és ara contrària; el guany i la pèrdua són sempre motius d’angoixa.Ara mateix sense tardança polseu les cordes, perquè la sort fa que caigui el fort, planyeu-vos tots amb mi!

BIOGRAFIES

Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els ac-cionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música si-mfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el direc-tor titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generali-tat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Patrocinadorsprincipals

Patrocinadors

Fundació

WEB www.osvalles.com BLOG www.osvalles.com/blog www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la qual va començar la seva marxa en la temporada 2009-10.

Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la Simfònica de Galícia durant gairebé una dèca-da, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l’Orquestra Simfònica de Galícia.

Com a director convidat ha col·laborat amb una gran part de les orquestres espanyoles, com Orquestra Simfò-nica de Galícia, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Tenerife, Orquestra d’Euskadi, Or-questra Simfònica de Castella i Lleó, Orquestra de Màlaga, Orquestra de València, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Ciutat de Granada i Oviedo Filarmónica, entre d’altres.

Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrkoping Symphony Or-chestra, Gavle Symphony Orches-tra, Orquestra de Cambra de Gine-bra, Orquestra de l’MMCK (Japó) i l’Orquestra Nacional de Colòmbia, col·laborant amb solistes de la ca-tegoria de Dimitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Mi-dori, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir les noves produccions del Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente.

Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquestra Simfònica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zar-zuela. La temporada 2010-11 va de-butar dirigint Els contes d’Hoffmann dins del cicle d’Òpera a Catalunya.

El seu inici en la direcció va pro-duir-se de la mà de James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka- Pekka Saraste i Leonard Slatkin.

Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim-fònica d’Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

Entre els seus compromisos figura la inauguració de la nova temporada d’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir d’amore.

Rubén Gimeno, director titular

Va néixer a Lima (Perú) el 1984 i va iniciar els seus estudis musicals als deu anys com a integrant del Coro Nacional de Niños del Perú. Va te-nir com a mestres de cant Marlene Mendoza, Francisca de Cendra i An-drés Santa María, amb qui va realit-zar el grau superior. Ha guanyat en dues ocasions el concurs de joves solistes de l’Orquesta Sinfónica Na-cional del Perú (2000 i 2001). Acom-panyada per aquesta orquestra can-ta àries de Mozart, Puccini i Händel. El 2003 va ingressar al Conservatori Nacional de Música, on va cursar estudis superior, que va acabar l’any 2009. Entre els seus rols operístics/sarsuela hi ha els de noble dama a l’òpera El paraíso de los gatos de Vla-dimir Kojoukarov, Zerlina (Don Gio-vanni), la duquessa Carolina (Luisa

Fernanda), Rosaura a Los Gavilanes i Casta a La Verbena de la Paloma, Papagena a La Flauta Màgica de Mozart, i la comtessa de Ceprano (Rigoletto)... En l’àmbit concertís-tic destaquen les obres Magnificat de Vivaldi, Carmina Burana de Carl Orff, Messies de Händel, Rèquiem de Mozart, Bacchiana Brasileira núm. 5 d’Hector Villalobos i un dels famosos pregons de Lima, La picaronera de Rosa Mercedes Ayarza de Morales. Ha guanyat el primer premi femení al Concurs Internacional de Cant de Torrelavega, Santander, Espanya. Actualment realitza el perfeccio-nament de cant al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Eduard Gi-ménez. Al setembre d’aquest any in-terpretarà el rol principal de l’òpera La Sonnambula a Torí, Itàlia.

Nascut a Manlleu (Barcelona), es-tudia piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Con-servatori Superior de Música de Barcelona, i cant a la Royal Acade-my of Music i a la Guildhall School of Music and Drama.

Ha actuat amb els principals cors i orquestres de l’Estat espanyol i amb els grups Europa Galante, Hyppo-campus, La Colombina, Orphenica Lyra, Estil Concertant, Early Opera Company, Wiener Akademie, Venice Baroque Orchestra, London Baro-que i Al Ayre Español als principals festivals europeus.

Ha participat en l’estrena de Passio-ne Secondo Matteo, d’Adriano Guar-nieri, i de l’òpera Tat’jana de Corghi,

Ximena Patricia Agurto, soprano Jordi Domènech i Subiranas, contratenor

tot per al Teatro alla Scala de Milà, i L’adéu de Lucrècia de Santos.

Ha interpretat Dido i Enees de Pur-cell; Tito Manlio, Ercole sul Termo-donte i Bajazet de Vivaldi; Carlo, rè d’Allemagna d’Scarlatti (Teatro Mas-simo de Palerm); La Didone de Ca-valli, amb Europa Galante (Venècia, Torí i al Teatro alla Scala de Milà); L’Orfeo i L’incoronazione di Poppea (a l’Staatsoper d’Hamburg i al Gran Teatre del Liceu) de Monteverdi; Agrippina, Giulio Cesare in Egitto (al Gran Teatre del Liceu), Rodelinda i Belshazzar (al Festival Händel de Halle i al Musikverein de Viena) de Händel; Boris Godunov de Mussorgs-ki, i els papers principals de les òpe-res La Catena d’Adone de Mazzocchi per al Festival d’Innsbruck, Orfeo ed Euridice de Gluck per a l’Òpera de Sabadell, Radamisto de Händel a Los Angeles i Orlando també de Händel a La Maestranza de Sevilla i a l’Auditori de Saragossa.

Ha rebut premis de piano, compo-sició i cant (Premi al millor contra-tenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997).

Neix a Madrid. Inicià la seva forma-ció com a baríton amb la cantant Lola Bosom. L’any 2008 finalitzà els estudis a l’Escuela Superior de Can-to de Madrid, sota la tutela d’Ana Fernaud, guardonat amb el premi de fi de carrera Lola Rodríguez Aragón. L’any 2010 va ser guardonat amb un premi extraordinari al Concurs Inter-nacional de Cant Francesc Viñas. El 2008 va ser guanyador del Concurs Internacional de Cant Ciudad de Lo-groño, a més d’obtenir una beca de l’Asociación de Amigos de la Ópera de Madrid.

En el seu repertori trobem rols com Figaro d’Il barbiere di Siviglia, Belco-re de L’elisir d’amore, Don Giovanni de Don Giovanni, el Conte di Almavi-va de Le nozze di Figaro, el Dottore

Malatesta de Don Pasquale, Joaquín de la sarsuela La del manojo de ro-sas, Vidal de Luisa Fernanda i Julián de La Verbena de la Paloma, entre d’altres.

Ha rebut classes magistrals dels mestres Teresa Berganza, Ana Lui-sa Chova, Raúl Jiménez, i dels re-pertoristes Miguel Zanetti, Nicoletta Olivieri, Juan Antonio Álvarez Parejo, Marta Pujol i Borja Mariño.

Ha treballat sota la batuta dels mes-tres J. López Cobos, Alberto Zedda, Miguel Roa, Renato Palumbo, Cris-tóbal Soler, Rubén Gimeno, José Miguel Pérez Sierra i Óliver Díaz. A l’escenari ha estat guiat per recone-guts directors, entre els quals desta-quen Robert Carsen, Mario Martone, Graham Vick, Emilio Sagi, José Car-los Plaza i Curro Carreres, a més de compartir escenari amb Plácido Do-mingo, Susan Graham, Violeta Ur-mana, Patrizia Ciofi, Marcelo Álvarez i Nikolai Schukoff, entre d’altres.

Entre els compromisos més re-cents i futurs hi ha la interpretació de papers com el de Vidal de Luisa Fernanda al Teatro de la Zarzuela de Madrid, Figaro d’Il barbiere di Siviglia i l’òpera Candide al Festival de Músi-ca de El Escorial.

César San Martín, baríton

Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida

Creat l’octubre del 1997, du a terme una intensa tasca de difusió de la música simfonicocoral (Requiem de Fauré; Magnificat, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu de Bach; Te Deum de Charpentier; Missa Nelson de Haydn; Missa en Re major de Dvorák; Gloria de Poulenc; Canta-ta de Sant Nicolau de Britten, i també obres de Mozart, Händel, Orff, Men-delssohn i Schubert, entre d’altres). Ha interpretat la Simfonia núm. 8 de

Mahler (2001), Lobgesang de Men-delssohn (Franz-Paul Decker, 2003), Simfonia núm. 9 de Beethoven (E. Martínez-Izquierdo, 2004) i Passió segons sant Mateu de Bach (Berliner Bach Akademie de Berlín amb la Fil-harmònica de Berlín, 2006). El 2007 participà al cicle Corals a l’Auditori de Barcelona i al Festival (A)phònica de Banyoles i estrenà El cant de les estrelles d’Enric Granados. El 2008 tornà a Berlín amb la Gran Missa de

Mozart a la Konzerthaus. Ha ofert concerts en solitari i amb formacions com Lieder Càmera, Cor Sant Este-ve de Vila-seca, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Orfeó Català, Coral Càrmina, Cor Madrigal i Cor de la Berliner Bach Akademie,. Des de la seva creació el cor fou diri-git pel mestre Manuel Valdivieso, as-sistit per Antoni Pujol. També l’han dirigit Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Casas, Mireia Barrera, Ed-

mon Colomer, Jordi Mora, Salvador Mas, Franz-Paul Decker i Heribert Breuer. A partir de la temporada 2002-03, n’és el director Xavier Puig Ortiz. El cor participa activament en la programació de l’Auditori Enric Granados com a cor titular. El curs 2009-10 va col·laborar amb la Joven Orquesta de la Comunidad de Ma-drid (Gloria de Poulenc a Madrid i Lleida), i una gira per Catalunya i les Illes amb “Ressons de l’Al-Andalus”,

i Grec 2010 a Barcelona. El 2003 en-registrà el primer CD (Ars Harmoni-ca) amb música religiosa per a cor i orgue de Frederic Mompou i Manuel Blancafort. I el 2005 el segon, amb harmonitzacions per a cor i piano de cançons populars de Ponent. El mateix any sortí el tercer CD (Ars Harmonica) editat per la FCEC amb obres dels Premis Catalunya de Composició Coral.

Cor Lieder CàmeraXavier Pastrana, director

El cor Lieder Càmera va ser fundat a Sabadell l’any 1990 per Josep Vila i Casañas, que en fou director titu-lar i posteriorment artístic. L’actual director titular és Xavier Pastrana, i Oriol Castanyer n’és el sotsdirector.

Han dirigit Lieder Càmera directors com J. Pons, J. Savall, A. Ros Marbà, S. Mas, M. Valdivieso, E. Colomer, S. Brotons, J. López Cobos, A. Tamayo, A. I. Ramos, E. Ericson, F. Bernius, G. Theuring, G. Noseda, L. Köler, F. P. Decker, T. Pinnock, H. Rilling, H. Christophers i E. Oue.

Ha col·laborat amb grups instru-mentals com el Clemencic Consort, The Sixteen, The English Concert, Drottningholm Baroque Ensem-ble, Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, La Capella Reial de Cata-lunya, Orquesta Barroca de Sevilla, Orquestra Barroca Catalana, Orques-tra del Teatre Lliure, Orquestra de Cambra del Liceu, Orquestra de Ca-daqués, OBC, OSV, JONC i JONDE.

Ha estat convidat a participar en fes-tivals internacionals de música com el d’Edimburg, Montpeller, Pau Ca-sals a Cuixà, Vinçà a França, 30 Nits de Sabadell, Músiques del Món a Gi-rona, Torroella de Montgrí, Schuber-tíada de Vilabertran, Santa Florenti-na a Canet de Mar, Llívia, Festival de Música Antiga de Barcelona i Festival Chants Sacrés de la Méditerranée a Marsella.

També ha actuat en diferents ciutats de l’Estat espanyol, com Madrid, Sa-ragossa, Granada, Valladolid, San-tiago de Compostel·la, la Corunya, Sevilla, Jerez, Múrcia, Torrevella i Hondarribia.

Ha enregistrat fins ara quatre discos compactes. Durant el 2010, amb mo-tiu del 20è aniversari del cor, Lieder Càmera va enregistrar un CD amb una selecció de cançons represen-tatives de la Nova Cançó, harmonit-zades pels músics de més prestigi del nostre país compromesos amb el cant coral.

Xavier Boliart (Barcelona, 1948)

Estudià al C. S. M. M. B., tot obtenint els títols de piano, solfeig, compo-sició i direcció d’orquestra, i poste-riorment va rebre consells estètics de compositors de renom interna-cional. Ha assistit a diversos cursos relacionats amb els nous conceptes pedagògics. Ha publicat un mètode de Tècnica bàsica de llenguatge mu-sical i freqüentment és convidat a impartir cursos i seminaris relacio-nats amb la pedagogia i la creativitat musical. És professor del C. M. M. B. des de l’any 1975; l’any 1980, a través d’oposicions lliures, aconseguí una

càtedra en l’esmentat centre, essent actualment catedràtic de Fonaments de Composició. Com a compositor ha obtingut nombrosos guardons, entre d’altres: Premi Ciutat de Barcelona 1975, Premi Internacional Pau Casals 1976, Premi Extraordinari Fundació Francesc Basil 1981, Premi Ferran Sor de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona 1985 i Premi SGAE 1986 i 1987. Escriu música per a molts diversos àmbits d’expressió i les seves obres (d’estètica indepen-dent) són interpretades dins la xarxa internacional de concerts.

Dedica una atenció especial a la mú-sica per a cobla i és l’autor del pri-mer concert per a tenora i orquestra de la història (estrenat el 3-12-1999 per l’OBC). És vocal de diversos ju-rats de concursos de composició i interpretació i membre del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Fi-losofia i Lletres i en Ciències de Ca-talunya. Bona part de la seva creació està editada i enregistrada per la rà-dio, la televisió o en CD.

Fem comunitat. Compartim emocions

L’any 2009 vam aprovar el Pla estratègic de l’OSV per als propers tres anys. Entre els valors que el configu-raven i que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la música crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així ho hem cregut per tal de, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’orquestra, iniciar una intensa activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitats molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conserva-toris, escoles de música, presons, hospitals... La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament.

En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofitar per oferir-los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar-se, per dir on són i què fan... la resta està, també, a les vostres mans.

Som la Simfònica del Vallès

Càritas “Un NO per a ningú” Càritas és una entitat de l’Església catòlica i actua seguint els valors cristians. A Càritas no tenim un NO per a ningú i per això acollim a persones en situació de pobresa i necessitat i treballem amb elles, per ajudar-les a desenvolupar una vida plena, sense importar la seva creença, origen o cultura. Un NO per a ningú, un SÍ per a més de 56.700 personesun SÍ per a més de 70.400 serveisun SÍ de més de 3.600 voluntarisun SÍ de més de 4.500 socis un SÍ de més de 7.000 donants Col·labora amb Càritas 931 127 010 · www.caritasbcn.org · atenciodonant@caritasbcn.org

Propers Concerts Simfònics al Palau

BEETHOVEN2

Fazil Say, piano Rubén Gimeno, director

J. S. Bach: Fuga en Sol menor, BWV 542Fazil Say: Silk Road W. A. Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 23 en La major, K. 488 Beethoven: Simfonia núm. 2 en Re major, op. 36

FESTIVAL DE VALSOS I DANSESMichal Nesterowicz, director

Johann Strauss II: Roses del sud, vals. Veus de primavera, vals. Missatge d’amor, polca ràpida. Llamps i trons, polca rà-pida. Vi, dones i cançons, vals. Visca Hongria, polca ràpida, Trisch Trasch polka. J. Strauss: Jockey Polka. Bielecki: Amor, Secret.

LLUM DEL NORDVeronika Eberle, violíCor MadrigalRubén Gimeno, director

Jean Sibelius: Concert per a violí i orquestra en Re menor, op. 47Edvard Grieg: Peer Gynt (suite núm. 1) i altres números

CONCERT

319 NOV. 11

19.00 h

CONCERT

410 DES. 11

19.00 h

CONCERT

514 GEN. 12

19.00 h