Presentacions audiovisuals i eines col.laboratives · 2021. 1. 12. · Gestió avançada de la...

Presentacions audiovisuals ieines col.laborativesAlícia Pla Boscà

Gestió avançada de la informació

Gestió avançada de la informació Presentacions audiovisuals i eines col.laboratives

Índex

Introducció 5

Resultats d’aprenentatge 7

1 Elaboració de presentacions audiovisuals 91.1 Vídeo digital: Avidemux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.1.1 Llenguatge de vídeo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.1.2 Enquadraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.1.3 Instal·lació d’Avidemux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121.1.4 Primeres passes amb Avidemux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151.1.5 Conversió del format d’un vídeo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.1.6 Redimensionar un vídeo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.1.7 Retallar un vídeo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

1.2 Imatge digital: GIMP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.2.1 Instal·lació de GIMP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211.2.2 Primeres passes amb GIMP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231.2.3 Crear, obrir i desar una imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281.2.4 Eines de selecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301.2.5 Retocar una imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331.2.6 Canviar el format de la imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351.2.7 Modificar la profunditat de colors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361.2.8 Modificar la mida d’una imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371.2.9 Capes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381.2.10 Historial i porta-retalls del GIMP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

1.3 So digital: Audacity . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431.3.1 Instal·lació d’Audacity . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441.3.2 Entorn de treball d’Audacity . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

1.4 Presentacions audiovisuals: Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531.4.1 Versions de Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 541.4.2 Compte gratuït a Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 541.4.3 Nova presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 551.4.4 Inserció d’elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 561.4.5 Animació de presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 571.4.6 Presentacions amb Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 581.4.7 Descàrrega de Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 581.4.8 Presentacions a distància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 591.4.9 Treball col·laboratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 591.4.10 Publicació d’un Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 601.4.11 Prezi amb mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 611.4.12 Prezi, PowerPoint o Impress . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 611.4.13 Més sobre Prezi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Gestió avançada de la informació Presentacions audiovisuals i eines col.laboratives

2 Eines col·laboratives: web 2.0 632.1 Correu web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

2.1.1 Gmail: el correu web de Google . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 642.1.2 Gmail: característiques i configuració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 662.1.3 Correu electrònic de Google: contactes i tasques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 692.1.4 Evolució de la safata d’entrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

2.2 Calendaris en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 722.2.1 Google Calendar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 722.2.2 Altres calendaris en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

2.3 Ofimàtica web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 782.4 Escriptoris virtuals web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

2.4.1 Symbaloo: configuració i ús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

Gestió avançada de la informació 5 Presentacions audiovisuals i eines col.laboratives

Introducció

En aquesta unitat podreu veure diferents elements multimèdia, com ara la imatge,el vídeo i l’àudio, que es poden incorporar a presentacions i també a altres tipus dedocuments relacionats amb la gestió empresarial o de projectes. També s’estudiael món de la web 2.0: l’ús i la configuració d’aplicacions web com el correuelectrònic, els calendaris en línia i els paquets ofimàtics, entre d’altres.

En l’apartat “Elaboració de presentacions audiovisuals” es fa un cop d’ull a lesaplicacions que permeten manipular imatges, vídeo i so digitals, i es treballen lesdiferents característiques com ara el format, la resolució, etc. També es treballala captura de pantalla i l’edició de vídeo. Finalment es mostren els procedimentsper elaborar presentacions multimèdia.

Tant el programari de tractament de la imatge com el d’edició de vídeo i àudioés molt útil per poder incorporar a les presentacions continguts multimèdia perfer-les més atractives.

En l’apartat “Eines col·laboratives: web 2.0” serveix d’introducció al concepteweb 2.0 i, en particular, es treballen eines informàtiques web, com el correuelectrònic i els calendaris en línia. Especificament es treballa amb el correu del’empresa Google, anomenat Gmail. De la mateixa manera, s’utilitza també elcalendari en línia que proveeix Google, el Google Calendar. També es fa unaullada a altres tipus d’aplicacions web com poden ser eines d’ofimàtica web iescriptoris virtuals web.

Tots els apartats d’aquesta unitat són molt pràctics i en tots cal que feu totes lesactivitats, perquè són les que permeten assolir els procediments per arribar alsobjectius.


Resultats d’aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat, l’alumne/a:

3. Elabora presentacions audiovisuals relacionades amb la gestió empresarial ode projectes, utilitzant una aplicació de tractament de vídeo digital.

• Determina l’equipament i material necessaris.

• Efectua un guió per a la producció audiovisual.

• Descriu els formats d’àudio i vídeo.

• Selecciona i ordena els clips d’àudio i vídeo.

• Introdueix els arxius d’àudio digital en l’aplicació informàtica.

• Edita els arxius d’àudio digital en l’aplicació informàtica.

• Introdueix subtítols en les produccions audiovisuals en les dues llengüesoficials, en anglès i en una segona llengua estrangera.

• Insereix els títols i rètols necessaris en l’aplicació informàtica.

• Efectua l’autoria i generació de la presentació en suport òptic.

• Efectua la conversió a altres formats aptes per a la seva difusió per internet.

4. Realitza tasques de gestió empresarial i de projectes, emprant einescol·laboratives o del web 2.0.

• Utilitza aplicacions web per a la gestió de missatgeria electrònica.

• Realitza comunicacions mitjançant aplicacions web de telefonia i videocon-ferència de baix cost.

• Maneja calendaris i agendes de compromisos mitjançant aplicacions web.

• Utilitza aplicacions d’ofimàtica col·laborativa a través d’aplicacions web.

• Gestiona, segons les instruccions rebudes, els usuaris que poden compartirarxius i/o documents.

• Crea pàgines web corporatives a través de les possibilitats de les aplicacionsweb.

• Utilitza i gestiona aplicacions mòbils (app).

• Gestiona comunicacions mitjançant missatgeria instantània a través d’apli-cacions web.

• Realitza diverses gestions empresarials a través d’una aplicació web d’ofici-na virtual.


1. Elaboració de presentacions audiovisuals

Les noves tecnologies han descobert un món en el qual destaca la comunicacióaudiovisual. És per això que a l’hora de preparar una presentació audiovisuals’han de tenir en compte una sèrie de pautes prèvies que garantiran un resultatamb un disseny alineat, òpticament atractiu i ben estructurat.

La creació audiovisual és, sobretot, un procés comunicatiu. Tot producteés un missatge que es vol fer arribar a algú, i perquè aquest procés tingui èxits’ha de fer mitjançant l’ús d’un codi comú entre emissor i receptor.

Les creacions audiovisuals (com el cinema, els anuncis publicitaris o els video-clips musicals) tenen el seu propi llenguatge.

El desenvolupament dels mitjans de comunicació de naturalesa digital, i princi-palment l’ús cada cop més intensiu d’internet, ha transformat de manera profundai irreversible la naturalesa de la comunicació. La digitalització creixent deprocessos i productes comunicatius comporta canvis importants, no tan sols enels continguts comunicatius, sinó també, i molt especialment, en les tasquesnecessàries associades a la seva creació, producció i difusió.

En oposició a l’estructuració majoritàriament unitària i lineal del model comuni-catiu (i narratiu) clàssic, en les noves produccions audiovisuals multimèdia resultaessencial l’estructuració com a hipertextos electrònics complexos. A partir d’unventall d’eines i recursos audiovisuals digitals ampli i creixent, les tasques deproducció audiovisual en els nous mitjans de comunicació digital abandonen laseva fonamentació tradicional en l’establiment de límits, per passar a una novasituació de desdibuixament d’aquests límits.

Programes per a la creació audiovisual

En aquesta unitat es treballa amb els següents programaris:

• Vídeo digital: Avidemux

• Imatge digital: GIMP

• So digital: Audacity

• Presentacions: Prezi

1.1 Vídeo digital: Avidemux

A mesura que la tecnologia i els ordinadors han evolucionat i han esdevingutmés potents, s’ha detectat la necessitat de definir un estàndard internacional decompressió digital de vídeo i televisió.


L’any 1987, de la mà de Leonardo Chairiglione i Hiroshi Yasuda, es va crear elGrup d’experts de les imatges en moviment (MPEG, Moving Pictures ExpertsGroup). Posteriorment, el treball del grup es va estendre a tota la indústria mul-timèdia. De fet, aquest grup d’experts ha desenvolupat diferents formats que hananat sorgint coincidint amb l’augment de les prestacions multimèdia i l’aparicióde nous canals de comunicació (DVD, televisió digital, videoconferència, etc.).

Amb tot, cal destacar que no s’ha arribat a un format de vídeo digital únic ques’hagi imposat a la resta, ja que l’elecció d’un format o d’un altre depèn de lesnecessitats puntuals i d’ús de l’usuari final.

Destaquen dos formats força presents a la xarxa:

• AVI (Audio Video Interleave): dissenyat per l’empresa Microsoft l’any 1992per a la tecnologia del sistema operatiu Windows.

• QuickTime: el mateix any que l’AVI es va desenvolupar el format Quick-Time (fitxers amb extensió MOV), adreçat als sistemes operatius Apple, toti que posteriorment es va acabar estenent a les diferents plataformes delsistema operatiu Windows.

Actualment, davant l’explosió mediàtica que han tingut els videoclips relacionatsamb sèries, clips musicals o pel·lícules, hi ha un gran nombre de programesd’edició de vídeo a la xarxa. Milers d’internautes, sense cap mena de retribucióo subvenció, es dediquen a editar, subtitular i penjar a internet sèries de televisióper compartir.

1.1.1 Llenguatge de vídeo

La successió d’imatges en moviment davant nostre ofereix una impressió derealitat. Però el cert és que aquestes imatges o fotogrames estan col·locades davantd’un projector de tal manera que en passar a un ritme concret originen la imatgeen moviment. Cada segon d’imatge en moviment que passa davant dels nostresulls està compost per una sèrie d’imatges fixes.

El vídeo té el seu propi llenguatge. El pla és la unitat mínima significativa ambdiverses mides i valors, els quals es potencien a través del moviment del pla o, mésben dit, de la càmera amb la qual s’obté. La imatge constitueix l’element bàsic delllenguatge del vídeo. La imatge està lligada al temps i, en concret, a la durada. Apartir d’aquesta relació es distingeix entre:

• Pla: és un tot, és el conjunt de condicions, format, quadre, etc. El pla és launitat fílmica més important del llenguatge audiovisual. Es pot dir que ésla unitat mínima.

• Presa: és l’equivalent a dues parades de càmera, entenent aquestes paradescom l’arrencada de la càmera i la parada. La presa designaria un punt devista i un enquadrament, sobre una acció durant un temps.


El pla és un terme que s’utilitza constantment en la producció audiovisual.Concretament, s’utilitzen els següents quatre termes per classificar els plans:

• Pla general: pla sencer, de conjunt, mostra tota l’activitat, l’acció, i tambéés descriptiu i situa especialment l’espectador.

• Pla americà: pla de tres quarts. Accentua la relació de l’espectador amb elpersonatge, dona més intencionalitat i més detall. Neix amb les pel·lículesde l’oest, per la necessitat de mostrar les cartutxeres en els duels.

• Pla mitjà: dona importància al que es narra i s’aprecia amb claredatl’expressió del personatge.

• Primer pla: concentra tota l’acció en el personatge, i n’emfatitza ladramatització.

La mala utilització d’un pla pot provocar grans mals en el producte final, sempre decara a l’espectador, ja que cada pla té un sentit dramàtic i pot fer que l’espectadorperdi el fil argumental. L’elecció de cada tipus de pla ve determinada peldramatisme que es vol expressar, a més de qüestions estètiques. És a dir, l’eleccióde la grandària de pla no és arbitrària, sinó que ve determinada per un significatdramàtic o no.

1.1.2 Enquadraments

L’enquadrament és la composició del contingut de la imatge, és a dir, la maneracom el realitzador desglossa i organitza el fragment de la realitat que presenta al’objectiu i que es torna a veure idèntic a la pantalla. En l’enquadrament s’ad-verteix freqüentment una composició asimètrica amb diversos centres d’interès,moviments i tensions que atorguen un balanç dinàmic de la imatge.

L’enquadrament és capaç de:

• Deixar certs elements de l’acció fora de quadre (eL·lipsi).

• Mostrar només un detall significatiu o simbòlic (sinècdoque).

• Compondre arbitràriament i de manera poc natural el contingut del quadre(símbol).

• Modificar el punt de vista normal de l’espectador (símbol).

• Jugar amb la tercera dimensió de l’espai (profunditat de camp), per aconse-guir efectes espectaculars o dramàtics.


1.1.3 Instal·lació d’Avidemux

Un dels programes més utilitzats en l’àmbit de l’edició de vídeo digital i, alhora,un dels més populars a la xarxa és el programari Avidemux.

A grans trets, Avidemux és un programari lliure d’edició de vídeo per atot tipus de sistemes operatius que permet modificar, tallar, acoblar i aplicarfiltres a vídeos codificats amb anterioritat.

Cal destacar, també, els diferents elements d’edició que incorpora, com ara elsmarcadors per distingir parts (retallar i enganxar), la possibilitat de corregir lasincronització entre àudio i vídeo o la possibilitat d’afegir filtres i correccions alvídeo i a l’àudio per fer-los més atractius.

Per a Windows:

Des del web del desenvolupador podeu descarregar-vos el programa: avide-mux.sourceforge.net

Un cop descarregat, executeu-lo. La instal·lació és de tipus guiat, i només heu declicar el botó següent fins que finalitzi. Les finestres que aneu trobant són:

1. Missatge de benvinguda (vegeu la figura 1.1).

Figura 1.1. Missatge de benvinguda

2. Acceptació de les condicions de la llicència (vegeu la figura 1.2).

http://avidemux.sourceforge.net/

http://avidemux.sourceforge.net/


Figura 1.2. Condicions de la llicència

3. Selecció de components que voleu instal·lar (s’aconsella una instal·lació ambels valors per defecte), (vegeu figura 1.3).

Figura 1.3. Selecció de components que cal instal·lar

4. Tria d’icones d’Avidemux per afegir (a l’escriptori, menú de programes perdefecte, barra d’inici), (vegeu figura 1.4).

Figura 1.4. Selecció d’icones d’inici del programa

5. Canvi de destinació d’on voleu que s’instal·li el programa (vegeu figura 1.5).


Figura 1.5. Destinació d’instal·lació del programa

6. Procés d’instal·lació acabat amb èxit (vegeu la figura 1.6).

Figura 1.6. Procés d’instal·lació amb èxit

Un cop instal·lat, podeu iniciar l’aplicació des de l’escriptori, el menú d’iniciràpid o el grup de programes (depenent de l’opció escollida durant el procésd’instal·lació).

Per a Linux:

Per a la instal·lació obriu la consola de text i executeu la següent comanda:

1 sudo apt−get install avidemux

Premeu la tecla S [Sí] per continuar. Si no hi ha cap inconvenient, l’Avidemuxqueda instal·lat i podeu accedir-hi des del menú Aplicacions> So i vídeo>Avidemux (GTK+) (tal com s’observa a la imatge figura 1.7).


Figura 1.7. Accés al programa Avidemux des de Linux

1.1.4 Primeres passes amb Avidemux

Abans de començar a treballar amb l’edició d’un videoclip, identifiqueu (tal comes mostra a la imatge figura 1.8) els diferents elements de treball que el programariAvidemux posa a l’abast.

Figura 1.8. Finestra principal d’Avidemux

Val a dir que la interfície gràfica del programari és força intuïtiva, però feu unpasseig ràpid per la barra superior de menú (vegeu la imatge figura 1.9).


Figura 1.9. Barra de menú Avidemux

Els elements que componen la barra de menú són:

• Fitxer: permet obrir els fitxers que es tractaran o incloure altres fitxers enun vídeo ja obert. També hi ha l’opció d’incloure en un vídeo només partd’un altre fitxer (com ara informació o captures d’imatges).

• Edita: permet tallar escenes, copiar-les o enganxar-les. També permet fermarques en el vídeo (A i B) per, a continuació, tallar el contingut que hihagi entre ambdues marques.

• Vista: permet visionar el videoclip en diferents resolucions (o proporcions)mitjançant un zoom (1:4, 1:2, etc.). També permet visionar un videocliporiginal i resultant alhora.

• Vídeo: permet definir el format del vídeo resultant de la vostra edició,per exemple MP4 o AVI. Paral·lelament, també permet aplicar filtres alsvideoclips, com ara inserir un logotip o una ordre en un punt de lareproducció o subtítols.

• Àudio: permet inserir una font d’àudio externa (o diferent de l’original) odues pistes de so.

• Eines: permet calcular i establir la taxa de bits en funció del suport físic enquè vulgueu emmagatzemar el videoclip resultant.

• Automatització: permet escollir el format o dispositiu on emmagatzemarel videoclip resultant (vídeo flash, iPod, telèfon mòbil, etc.).

• Navega: atès que l’usuari es desplaça al llarg del videoclip endavant,endarrere, en avançament ràpid o lent, etc., aquesta opció permet accedira aquestes eines de treball. També podeu trobar aquestes eines a la barra dereproducció situada a sota de la finestra de reproducció del clip (vegeu laimatge figura 1.10).

Figura 1.10. Barra d’eines de reproducció


Vegeu les característiques de la barra de reproducció:

• Barra de reproducció: és l’indicatiu del desenvolupament del videoclipmentre s’està reproduint. Per desplaçar el clip, s’ha de mantenir clicat elratolí a sobre la pestanya i moure-la en un sentit o en un altre, depenent dela intenció.

• Marques: permeten extreure un tros del clip. Les marques serveixen permarcar A (inici) i B (final) en els fotogrames de la seqüència que es volretallar.

• Cerca de fotogrames negres: permet fer una revisió del clip per detectarsi conté fotogrames negres.

• Desplaçament suau per fotogrames: permet navegar amb suavitat pelvideoclip, és a dir, fotograma a fotograma (endavant o endarrere). Serveixper capturar un fotograma concret per obtenir-lo com a imatge.

1.1.5 Conversió del format d’un vídeo

Les noves tecnologies han fet possible disposar tant de les pàgines web dedicadesa tractar i compartir videoclips (YouTube) com dels dispositius portàtils onemmagatzemar i reproduir aquests mateixos videoclips. Molt sovint els video-clips no comparteixen un mateix format de vídeo o d’àudio, o bé els mateixosreproductors treballen amb un format únic de vídeo (per exemple, l’MP4). Aquestés el motiu pel qual el programari Avidemux proposa escollir el dispositiu ons’emmagatzemarà el videoclip, per poder així establir el format del fitxer resultant.

Des del punt de vista del programari, per treballar en el tractament de vídeo,heu d’accedir al clip per especificar, mitjançant els menús desplegables de lafinestra principal a l’esquerra, els formats específics de vídeo i àudio del videoclipresultant. No només cal definir els formats de vídeo i àudio, sinó també el formatglobal mitjançant la casella Format.

Conversió del format d’àudio, vídeo iglobal

A més de definir els paràmetres dels formats del videoclip resultant, també éspossible establir paràmetres més específics, com ara la qualitat de la codificaciódel fitxer. En cas de definir uns paràmetres molts alts per obtenir una qualitatalta, el programa tarda molt més a finalitzar el procés de conversió i el videoclipresultant és molt pesant (quant a mida del fitxer).

1.1.6 Redimensionar un vídeo

Quan es canvia qualsevol aspecte d’un vídeo, es recodifica, és a dir, se’n fa un denou. Per canviar la resolució d’un vídeo cal escollir el còdec al qual es vol passar.


Un còdec (codificador/descodificador) és un mòdul de programari quepermet tant codificar i descodificar com comprimir i descomprimir un vídeodigital. La majoria de còdecs comprimeixen la informació perquè pugui seremmagatzemada o transmesa amb el mínim espai possible.

Els principals còdecs de vídeo són:

• MPEG4: Utilitzat en les càmeres digitals. 2 hores de vídeo ocupen 15 GB.Comprimeix vídeo però no so.

• DV: Comprimeix vídeo i so. Admet una resolució màxima de 720 x 512,utilitzat pel DVD i la transmissió digital de televisió (satèl·lit i terrestre).També es pot emmagatzemar en un CD amb una qualitat acceptable.

• DivX: Té una amplada de banda configurable en el moment de la com-pressió. Admet fitxers de vídeo molt petits amb qualitat acceptable, aixòcomporta que sigui molt utilitzat.

• Xvid: Desenvolupat per programadors voluntaris. Ofereix una bonacompressió amb una qualitat acceptable, una pel·lícula ocupa uns 700 MB.Com que és lliure l’utilitza molta gent.

Per canviar el còdec d’un vídeo a Avidemux heu d’accedir a la columna del’esquerra i seleccionar al menú desplegable el còdec corresponent (vegeu laimatge figura 1.11).

Figura 1.11. Selecció de còdec

Per aprofundir en la configuració dels còdecs per variar la qualitat/mida del vídeo,accediu a l’apartat Configuració (per norma general, les opcions predefinidessolen mantenir la qualitat del vídeo original).


Per modificar la resolució del vídeo, apliqueu un filtre des de l’apartat Filtres.Cliqueu el botó que hi ha a sota de Configurar, o bé cliqueu Vídeo i després Filtres,a la barra d’eines. A la nova finestra (vegeu la figura 1.12) seleccioneu el filtreMPlayer resize:

Figura 1.12. Selecció de filtre per redimensionar

Un cop seleccionat el filtre MPlayer resize, podeu reconfigurar la resolució final(vegeu la imatge figura 1.13).

Figura 1.13. Reconfiguració de la resolució

L’amplada (width) i l’alçada (height) són modificables, així com la relaciód’aspecte entre l’entrada i la sortida del vídeo.

Les dues llistes desplegables del costat de l’amplada (width) i l’alçada (height)serveixen per configurar la relació d’aspecte del vídeo:

• 1:1. No modifica res, la relació d’aspecte del vídeo original és la mateixaque la que es vol obtenir.

• 4:3. Indica que el format del vídeo és com el de la televisió, és a dir,aproximadament quadrat.

• 16:9. Indica que el format del vídeo és com el d’una pel·lícula, és a dir,rectangular.


Per exemple, si escolliu 16:9 a la sortida, no s’afegeixen automàticament lesfranges negres característiques de les pel·lícules de cinema. L’únic que es modificasón les imatges, que queden com aixafades.

En acabar de configurar les dimensions, per fer efectiu el canvi, heu de prémerDesar per començar el procés de codificació.

1.1.7 Retallar un vídeo

Avidemux permet retallar un vídeo de forma senzilla i intuïtiva. Simplement s’hade desplaçar la barra horitzontal fins al punt on ha de començar el vídeo (tal comapareix a la figura 1.14).

Figura 1.14. Barra de temps al punt d’inici del vídeo

Després marqueu el moment d’inici prement el botó en forma de rectangle tallat,a l’esquerra, la lletra A (vegeu la figura 1.15).

Figura 1.15. Inici del vídeo que voleu retallar

A continuació, torneu a desplaçar la barra de temps fins al punt on vulgueu ques’acabi el futur vídeo i premeu el botó en forma de rectangle tallat, a la dreta, lalletra B (vegeu la figura 1.16):

Figura 1.16. Final del vídeo que voleu retallar

1.2 Imatge digital: GIMP

Les imatges s’obtenen de diverses fonts: fent fotografies amb la càmera digital,fent dibuixos amb l’ordinador, descarregant-les d’internet, digitalitzant-les ambun escàner o capturant el que es veu a la pantalla de l’ordinador.

Sigui com sigui l’origen de la imatge, el programari de creació i retoc d’imatgeGIMP (GNU Image Manipulation Program) permet realitzar les accions bàsiques:


seleccionar amb diferents eines, canviar mides, inserir text a una imatge, treballaramb capes...

1.2.1 Instal·lació de GIMP

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouenla creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi decolors, la combinació d’imatges usant capes, l’eliminació d’elements no desitjatsde les imatges i la conversió entre diferents formats d’imatges.

GIMP és una aplicació de programari lliure per al tractament d’imatges,creada per voluntaris i distribuïda sota la llicència GPL. Està construït ambles llibreries GTK, creades pensant en aquest programa.

Podeu descarregar-vos GIMP a: www.gimp.org.es/descargar-gimp.html

Quan executeu el fitxer descarregat, s’obre Wizard (assistent d’instal·lació) i heud’anar seguint les instruccions. La instal·lació és de tipus guiat, i només cal queaneu clicant el botó següent fins al final.

Les finestres que es van obrint són:

1. Selecció de l’idioma de la instal·lació (vegeu la figura 1.17).

Figura 1.17. Selecció de l’idioma

2. Icona del programa GIMP, a l’espera que accepteu la instal·lació amb el botóInstal·la (vegeu la figura 1.18).

Figura 1.18. Instal·lació de GIMP

Projecte GNU

GNU és un projecte deprogramari lliure presentat l’any1983 per Richard Stallman alMIT. L’objectiu del projecte ésdonar total llibertat i control alsusuaris en l’ús dels seuscomputadors i dispositiusproporcionant-los programari.

Hi ha versions de GIMP pera Windows, per a Linux i pera Mac.

http://www.gimp.org.es/descargar-gimp.html


3. La barra de progrés informa de l’estat de la instal·lació (vegeu la figura 1.19).

Figura 1.19. Barra de progrés de la instal·lació

4. Procés d’instal·lació acabat amb èxit (vegeu la figura 1.20).

Figura 1.20. Instal·lació completada amb èxit

Quan el programa acaba d’iniciar-se es mostren tres finestres (vegeu la figura1.21):

• Programa GIMP

• Capes, canals, camins...

• Consell del dia (Si no voleu que es torni a mostrar podeu desmarcar lacasella de verificació Mostra un consell la propera vegada que s’iniciï elGIMP i clicar el botó Tanca.)

Quan s’obre un gràfic o una imatge apareix a més la finestra de treball, amb laqual cosa es tracta d’un entorn multifinestra. Contràriament a altres programes, elGIMP no permet agrupar totes les finestres en una única finestra. És recomanabletreballar només amb dues:

• Una finestra per al programa (finestra GIMP)

• Una finestra per a la imatge (finestra d’imatge)


Figura 1.21. Finestres d’inici GIMP

Tingueu en compte que si tanqueu la finestra GIMP, també tanqueu l’execució delprograma.

1.2.2 Primeres passes amb GIMP

La finestra GIMP o finestra principal incorpora:

• Barra de títol: si feu un clic sobre la icona de la mascota del GIMP


s’obre un desplegable amb les opcions Restaurar, Moure, Mida, Minimitzar,Maximitzar i Tancar. Si feu doble clic sobre la icona de la mascota o un clicsobre la X, el programa es tanca.

• Barra menú: des d’Edita podeu accedir, entre d’altres, al quadre Preferèn-cies (vegeu la figura 1.22) per configurar les opcions del GIMP.

Figura 1.22. Quadre de preferències GIMP

• Caixa d’eines: si cliqueu a cada opció, s’obre la finestra corresponent. Asota de la caixa d’eines s’ubiquen els controls per a cada eina. Arrossegantla barra superior (on consta el nom de l’eina) del quadre de control d’unaeina, feu que el quadre se separi de la finestra i es mostri en una finestranova. Per restablir la ubicació per defecte, aneu a Eines> Preferències>Gestió de finestres i premeu el botó Recupera les posicions per defecte deles finestres. Vegeu les figura 1.23, figura 1.24, figura 1.25 i figura 1.26,on hi ha la descripció de les eines disponibles. (Quan situeu el ratolí asobre d’una eina apareix el nom i la descripció i, entre parèntesis, la tecla ocombinació de tecles per activar-les des del teclat.)


Figura 1.23. Eines de selecció

Figura 1.24. Eines de transformació


Figura 1.25. Eines de pintura

Figura 1.26. Altres eines

Quan s’obre o es crea una imatge nova, la finestra principal és substituïda per lafinestra de la imatge, però només canvia la barra del títol.


La finestra d’imatge incorpora:

• Barra de títol: mostra una icona, que és la còpia reduïda de la imatgecontinguda a la finestra, el nom de la imatge, informació sobre el tipusd’imatge (RGB, indexada o escala de grisos), el nombre de capes i les mides(amplada i alçada) de la imatge. Si cliqueu sobre la imatge reduïda, esdespleguen les opcions Restaurar, Moure, Mida, Minimitzar, Maximitzari Tancar.

• Barra de menú: conté els menús Fitxer, Edita, Selecciona, Visualitza,Imatge, Capes, Colors, Eines, Filtres, Finestres i Ajuda. Si cliqueu ambel botó dret sobre l’àrea de la imatge, es desplega un menú contextual ambles mateixes opcions.

Menú ’Finestres’

Els diàlegs encastables permeten controlar moltes opcions i possibilitats del GIMP. Podeuobrir un diàleg sol, o bé un grup de diàlegs. Per obrir un diàleg, per exemple el de Capes,obriu el menú Finestres> Diàlegs> Encastables> Capes. És molt aconsellable tenir el diàlegde capes actiu i visible.

• Regles verticals i horitzontals amb les guies corresponents: permetenarrossegar el punter fins a situar el regle al lloc escollit dins la imatge. Lesguies actuen com un imant que atrau els elements que mouen la imatge. Pertreure la guia, activeu l’eina Moure. Situeu el punter sobre la guia fins quemostri una mà amb el dit índex estirat (vegeu la figura 1.27) i, a continuació,arrossegueu la guia fora de la imatge.

Figura 1.27. Guies i eina per moure en forma de mà

El triangle petit situat a la part esquerra del regle horitzontal desplega un menúamb les mateixes opcions de la barra del menú i el menú contextual que es desplegaprement a sobre la imatge amb el botó dret del ratolí. Si voleu separar aquest menúdel triangle i del menú contextual per obrir-lo en una finestra nova, cliqueu sobreles línies discontínues. Clicant de nou sobre el triangle (vegeu la figura 1.28), elmenú es torna a enganxar. Prement amb el botó dret del ratolí, torna a mostrar-seen forma de menú contextual.


Figura 1.28. Enganxar menú con-textual

La lupa està situada a la part dreta del regle horitzontal. Si la lupa estàactivada, automàticament quan maximitzeu la finestra augmenta el zoom i, quanla minimitzeu, es redueix. A la part superior esquerra del regle hi ha el botóCommuta màscara ràpida.

• Barra d’estat: permet escollir el percentatge de zoom necessari per visualit-zar la imatge. També hi ha informació sobre el pes de la imatge, però no esrefereix al pes un cop desada, sinó al pes o memòria ocupada que genera elprocés de treball.

1.2.3 Crear, obrir i desar una imatge

Per crear una imatge en blanc aneu al menú Fitxer> Nou... de la finestra Creauna nova imatge. Cal que marqueu, sobretot:

• Mida de la imatge (en píxels, polzades, mm, punts, pics, ...). La mida de laimatge també es pot configurar des del desplegable de Plantilla (vegeu lafigura 1.29).

• Resolució de la imatge

• Tipus d’espai de color (RGB o escala de grisos).

• Emplenament de la imatge (color de primer pla, color de fons, blanc otransparència)

• Comentaris


Figura 1.29. Propietats d’una imatge nova

Cliqueu D’acord i s’obre la finestra del nou fitxer, amb el nom de “Sense títol”.

Per obrir una imatge existent aneu al menú Fitxer> Obre... Seguidament, s’obrela finestra Obre imatge, des d’on podeu seleccionar el fitxer. És convenientseleccionar el tipus de fitxer que voleu obrir. A la icona de desplegament podeutriar entre tots els formats que permet obrir el GIMP (vegeu la figura 1.30).

Figura 1.30. Obre una imatge

Aquí heu de triar la imatge que voleu recuperar. A la dreta, a la subfinestra deprevisualització, apareix una miniatura que, a més a més, us mostra a la partinferior tota la informació sobre la imatge: nom, espai, mida en píxels, sistemade gestió de color i nombre de capes. Per acabar, cliqueu Obre.

És molt important que, tant en la confecció d’imatges noves com en la modificació,es guardi el treball cada cert temps.


Si voleu que l’eina faci unrectangle o un cercle,

premeu la tecla demajúscules mentre feu la

selecció.

Per desar una imatge el menú Fitxer disposa de cinc opcions:

• Anomena i desa: per desar la imatge per primera vegada cal donar el nomdel fitxer i la ubicació. Aquesta opció també serveix per desar una imatge ala qual voleu canviar-li el nom, format de la imatge o ubicació.

• Desa: per anar desant futures modificacions d’una imatge ja desada.

• Desa una còpia: per fer una còpia d’una imatge i poder-hi fer modificaci-ons.

• Desa com a plantilla: per crear una plantilla amb les mateixes mides i elmateix espai colomètric que la imatge. Una finestra de diàleg demana elnom per a la nova plantilla. Després d’això, aquesta plantilla s’incorpora ales plantilles per obrir qualsevol imatge.

• Torna-ho a fer: perquè la imatge sigui recarregada des del disc dur. Perraons tècniques actualment GIMP tanca la imatge a recarregar i desprésobre una nova finestra amb la imatge recarregada.

1.2.4 Eines de selecció

Les eines de selecció permeten seleccionar una part d’una imatge, de manera quees pugui retallar, copiar, moure, pintar, aplicar-hi un filtre...

Per fer una selecció rectangular o el·líptica premeu el botó Selecció rectangularo bé el botó Selecció el·líptica i poseu el punter sobre la imatge. La selecciós’inicia a l’extrem on teniu el punter. Sense deixar de prémer el botó esquerre delratolí, estireu la selecció fins a completar-la. Quan deixeu anar el botó esquerredel ratolí, finalitza la selecció. L’àrea seleccionada es mostrarà envoltada d’uneslínies discontínues que es van movent tal com podeu observar a la figura 1.31:

Figura 1.31. Selecció rectangular i el·líptica

Podeu fer una selecció a partir d’unes mides d’amplada i d’alçada establertes. Alquadre de control de les eines Selecció rectangular o Selecció el·líptica, activeul’opció Fixat, escolliu Mida, introduïu els valors desitjats i feu la selecció tal comes mostra a la figura 1.32:

Figura 1.32. Valors perdefecte


Si voleu que l’àrea de la selecció rectangular o el·líptica estigui centrada en unpunt, situeu el punter del ratolí al punt central que heu escollit i feu clic amb elbotó esquerre. Sense deixar de prémer el botó esquerre, premeu la tecla Control ifeu la selecció. La selecció començarà pel mig en lloc d’iniciar-se per defecte enun extrem.

Per fer una el·lipse o un rectangle centrats en un punt, primer premeu amb el botóesquerre el punt central on ha de començar la selecció, a continuació, premeusimultàniament les tecles majúscules i Control, i feu la selecció.

Per defecte, quan comenceu una selecció nova, desapareix la selecció anterior. Sivoleu afegir diverses seleccions, al quadre de control cliqueu l’opció Afegeix a laselecció actual.

L’eina de Selecció lliure permet fer una selecció a mà alçada. Convé començar-lai acabar-la en el mateix punt, perquè si deixeu anar el botó esquerre la selecció estanca automàticament amb una línia recta.

L’eina de Selecció de regió contigua selecciona les regions contigües pel color.A la figura 1.33 podeu veure que fent un clic amb l’eina Selecció de regió contiguase selecciona tota l’àrea delimitada del mateix color (en el lloc on heu fet el clic).

Figura 1.33. Selecció de regió contigua

Amb l’eina Selecció per color se seleccionen totes les àrees de la imatge que tenenel mateix color, tal com podeu observar a la figura 1.34:

Figura 1.34. Selecció per color


L’eina Tisores intel·ligents, a través dels punts indicats, busca els contorns d’unazona de la imatge i automàticament s’hi adapta. Per acabar la selecció, heu detancar en el mateix punt on heu començat. Per ajustar la selecció, podeu moureels punts de control i també crear-ne de nous. Per acabar feu doble clic dins lazona marcada amb els punts.

L’eina Camins és una eina molt potent del GIMP que permet dibuixar i seleccionar.Utilitzar aquesta eina requereix tenir un bon coneixement de la finestra de diàlegCamins. En els controls de l’eina Camins, dins del mode d’edició, heu d’indicarquè voleu fer:

• Dissenyar: fer un dibuix.

• Editar: modificar el dibuix.

• Moure: desplaçar el dibuix.

Per dibuixar necessiteu tenir a la vista el diàleg Camins, que permet crear i editarun camí nou per a cada element. Per obrir-lo, aneu al menú Finestres> Diàlegsencastables> Camins (vegeu la figura 1.35):

Figura 1.35. Capes, canals, ca-mins

Un cop heu dibuixat un camí, podeu pintar-lo o convertir-lo en selecció.

• Pintar un camí vol dir resseguir-lo i escollir un color, un gruix... Per pintarun camí, cal tenir-lo seleccionat. Als controls de l’eina Camins premeu elbotó Pinta el camí. També podeu accedir a aquesta opció des de la finestrade la imatge, a Edita> Pinta el camí, i des del diàleg Camins, al menúcontextual que s’activa posant el ratolí sobre un camí, prement amb el botódret i escollint l’opció Pinta el camí.

• Per crear una selecció des d’un camí és preferible que el camí comencii acabi al mateix punt, ja que en cas contrari es tancarà automàticamentamb una línia recta. Premeu el botó Selecció a partir d’un camí. També


podeu accedir a aquesta opció des del diàleg Camins, al menú contextualque s’activa posant el ratolí sobre un camí i prement el botó dret, i escollintl’opció Camí a selecció. Un cop creada una selecció a partir d’un camí,podeu pintar-la amb les diferents eines de pintar, podeu aplicar-li filtres iefectes...

Amb l’eina Camins també podeu seleccionar part d’una fotografia.

1.2.5 Retocar una imatge

El GIMP té moltes possibilitats de retoc fotogràfic. Per exemple, permet modificarla brillantor i el contrast d’una fotografia feta amb la càmera digital, cosa quegeneralment és suficient per millorar-ne la qualitat.

Per retocar la brillantor i el contrast d’una imatge:

• Obriu el fitxer de la imatge que voleu retocar.

• Aneu al menú Eines> Eines de color i seleccioneu l’opció Brillantor/Con-trast...

• Modifiqueu els valors de brillantor i contrast. Generalment les imatgesmilloren amb valors de brillantor entre -12 i 12, i per al contrast amb valorsentre 0 i 40.

• Activeu l’opció Previsualitza de la part inferior esquerra de la finestra perveure l’efecte dels canvis introduïts (vegeu la figura 1.36).

Figura 1.36. Modificació dels valors de brillantor icontrast


• Des del menú Eines> Eines de transformació o Eines> Eines de colorpodeu realitzar moltes més modificacions a les imatges. Proveu el funci-onament de les diferents opcions: Invertir, Reflectir, Rotar, Agregar vores,Deformacions, Efectes, Examinador de filtres...

• El menú Eines> Eines de transformació ofereix les opcions següents: Mou,Escapça i canvia la mida, Gira, Escala, Retalla, Perspectiva i Volteja (vegeula figura 1.37).

Figura 1.37. Resultat d’aplicar la transformació deperspectiva

• Al menú Eines> Eines de color hi ha les opcions següents: Balanç de color,To-saturació, Acoloreix, Brillantor-Contrast, Llindar, Nivells, Corbes iPosterització (vegeu la figura 1.38).

Figura 1.38. Resultat d’aplicar l’eina de color


1.2.6 Canviar el format de la imatge

Els fitxers gràfics tenen un format definit en la seva extensió (BMP, GIF, JPG...).Cada extensió implica un sistema d’emmagatzematge concret de la imatge.

Amb el GIMP és molt fàcil convertir fitxers d’un format a un altre. Això té com afinalitat aconseguir unes millores en el fitxer: ocupar menys espai al disc, canviarla profunditat de colors de la imatge, aconseguir un format per a un determinatprograma... També pot haver-hi un inconvenient que cal vigilar: la pèrdua dequalitat de la imatge.

Per convertir un fitxer a qualsevol altre tipus de fitxer:

• Seleccioneu la imatge que voleu convertir, aneu a Fitxer> Anomena i desa...

• Cliqueu a sobre del signe + de l’esquerra de Selecciona tipus de fitxer.

• Seleccioneu a Tipus de fitxer l’opció desitjada (vegeu la figura 1.39).

Figura 1.39. Convertir tipus de fitxer

• Automàticament el camp “Nom” de la part superior de la finestra s’actualit-za amb el format escollit (per exemple, de imatge.jpg a imatge.bmp).

• Per acabar premeu el botó Desa.

Per convertir a fitxer JPG més comprimit:

• Si el fitxer que voleu comprimir té un altre format que no és JPG, cal queseguiu les mateixes passes anteriors.


• Si el fitxer que voleu convertir ja és un fitxer amb format JPG, també calque seguiu les passes anteriors fins al final: al clicar el botó Desa apareix lafinestra Desa com a JPEG (vegeu la figura 1.40). Podeu desplaçar el cursorde Qualitat fins aconseguir el valor desitjat.

Figura 1.40. Desa com a JPEG

1.2.7 Modificar la profunditat de colors

La profunditat de color es refereix a la quantitat de bits que necessita cada píxelper guardar la informació de la imatge. Com més profunditat de colors té unaimatge, millor es veu, però també ocupa més espai.

El GIMP ofereix la possibilitat de reduir els colors d’una imatge i, en conseqüència,reduir el pes del fitxer.

Per modificar la profunditat de color d’una imatge:

• Obriu el fitxer amb la imatge que voleu modificar. Aneu al menú Visualitza>Finestra d’informació> Profunditat visual, allà s’indiquen els colors que téla imatge.

• Accediu al menú Eines> Eines de color. A la finestra de Posterize, on hi ha256 nivells de posterització, desplaceu el cursor dels nivells de posteritzacióper canviar la profunditat dels colors.

• Activeu la casella Previsualitza per veure com influeix la definició del colora la imatge (vegeu la figura 1.41).


Figura 1.41. Profunditat de color de la imatge

1.2.8 Modificar la mida d’una imatge

Per modificar la mida d’una imatge:

• Obriu la imatge i accediu al menú Imatge> Escala la imatge perquè s’obriuna finestra com la de la figura 1.42:

Figura 1.42. Finestra per escalar una imatge

• En aquesta finestra hi ha els paràmetres: mida de la imatge, resolució iqualitat. A Mida de la imatge podeu expressar les noves mesures (ampladai alçada). Amb aquesta modificació, el GIMP duplica o elimina píxels de laimatge amb la finalitat d’obtenir l’amplada i l’alçada desitjades. El GIMPpermet expressar les mesures en píxels, percentatge, polzades, mil·límetres,punts, pics i altres unitats.


A l’hora de modificar les mesures cal vigilar de no deformar la imatge. Percontrolar aquest aspecte cliqueu la icona del costat dret de les mides de la imatge.Aquesta icona pot tenir els següents dos valors:

• Icona d’una cadena amb les anelles tancades: indica que la imatge esmodifica de manera proporcionada.

• Icona d’una cadena amb les anelles obertes: indica que la imatge s’estàdeformant.

La resolució de la imatge es pot modificar, i això comporta un canvi en lesdimensions de la imatge. Si augmenteu la resolució, el programa necessita afegirpíxels (per fer-ho utilitza diferents mètodes i algorismes matemàtics).

1.2.9 Capes

Una capa és una superfície d’una imatge. Una imatge pot tenir diverses capes quese superposen una sobre l’altra. Seria com una pila de fulls transparents on cadafull tindria algun component de la imatge.

El disseny d’una imatge en capes permet tenir un control més acurat de cadascundels components de la imatge, i això permet modificar-los de forma individual,com si cada capa fos una imatge individualitzada.

Quan es crea una imatge amb el GIMP té una única capa, què és la que s’anomenafons. Si voleu afegir un dibuix o una imatge en una segona capa, ho heu d’indicar.

Per afegir imatges a una nova capa:

• Obriu el GIMP i creeu una nova imatge (menú Fitxer> Nou) amb el fonsde color blanc. Apareixerà un quadre de diàleg com el de la figura 1.43, siobriu les opcions avançades:


Figura 1.43. Opcions avançades

• Creeu una nova imatge de 800 x 600 píxels i una resolució de 72 ppp(píxels(in). Definiu les característiques de la imatge: l’amplada i la llargadaes defineixen normalment en píxels. En l’apartat Omple amb definiu si voleucolor de fons, de primer pla, blanc o transparència. A Espai de color definiuColor RGB o bé Escala de grisos.

• A la finestra de capes (si no s’obre, aneu a Fitxer> Diàlegs> Crea noudesplegable> Capes, canals i camins...) trobeu una sola capa anomenadaFons (vegeu la figura 1.44):

Figura 1.44. Finestra de capes

• Fixeu-vos en les opcions inferiors:

– La primera icona permet crear una nova capa.

El botó de l’ull que apareix al’esquerra de cada capaserveix per visualitzar, o no,una capa (per defecte totesles capes són visibles).


– Les dues fletxes són per ordenar les capes.

– La quarta icona serveix per duplicar una capa.

– La icona de l’àncora és per fusionar capes.

– La icona de la paperera serveix per eliminar una capa.

Un altre aspecte a tenir en compte és que si la imatge queda a mig acabar i esdesa en format gif, jpg, bmp o qualsevol altre que no sigui xcf (el format propide GIMP), quan vulgueu recuperar la imatge totes les capes s’han fusionat i jano es poden modificar. Per tant, si la imatge queda inacabada per continuar mésendavant, deseu-la en format xcf per poder mantenir les capes.

Per afegir text a una nova capa:

• Creeu una nova capa. Hi ha diverses formes de fer-ho:

– Menú Capa> Nova capa.

– Botó dret del ratolí sobre la capa Fons.

– Botó Nova capa del menú inferior de la finestra de capes.

• Premeu el botó en forma de T (observeu que canvia l’aspecte del ratolí). Ala part inferior de la finestra GIMP apareixen les opcions de l’eina de text(vegeu la figura 1.45).

Figura 1.45. Opcions del’eina de text

• Situeu-vos a la zona central de la imatge i premeu el botó esquerre del ratolíperquè aparegui un nou quadre de diàleg on escriure el text. Escriviu laparaula desitjada i accepteu.

• S’obre una nova capa de la finestra de capes. Vegeu la figura 1.46, on hi hala capa de fons, la nova capa creada per afegir text i la capa amb el text:


Figura 1.46. Finestra de capes amb trescapes

Recordeu que no es pot realitzar cap acció sobre la imatge o text d’una capa si noestà seleccionada des de la finestra de Capes (fent clic damunt del nom de la capasobre la qual es vol treballar). Les capes situades més amunt són les que es veuenper sobre de les inferiors. Així, si una capa situada a dalt no és transparent, o noté parts transparents, no deixa veure les inferiors.

Si voleu donar una mica d’ombra al text:

• Copieu la capa de text que voleu ombrejar.

• Apliqueu un Filtre> Difumina> Difuminació Gaussiana (per enterbolir laparaula).

• Situeu aquesta nova capa, amb el text difuminat, per sota de la capa amb eltext original (moveu-les amb l’ajut de les fletxes situades a la part inferiorde la finestra de capes).

1.2.10 Historial i porta-retalls del GIMP

Per tornar enrere i desfer les accions en una imatge des de la finestra de la imatgeaccediu a Edita> Desfés. Aquesta eina és molt útil quan el resultat del treball noés l’adient. Un cop desfetes les accions, torneu-les a fer amb l’opció Edita> Refés.

Des d’Edita> Historial de desfer podeu activar la finestra Historial (vegeu lafigura figura 1.47).


Figura 1.47. Finestra ’His-torial’

L’eina Historial de desfer registra i desa en memòria cada acció que s’ha aplicatsuccessivament a una imatge. En aquesta finestra apareix una imatge en miniaturai, al costat, el nom de l’acció afegida. Per tornar la imatge a un estat anterior noméscal que el busqueu i el seleccioneu.

L’acció de tallar o copiar ubica l’element seleccionat en el porta-retalls i permetposteriorment enganxar-lo.

El GIMP permet tenir simultàniament al porta-retalls diverses còpies d’elements(vegeu la imatge figura 1.48).

Figura 1.48. FinestraPorta-retalls del GIMP

Per guardar una imatge al porta-retalls seleccioneu l’element i, a continuació, aneua Edita> Porta-retalls del GIMP> Copia l’objecte amb nom... o bé a Edita> Porta-retalls del GIMP> Retalla l’objecte amb nom... També trobareu les opcions aCopia i anomena o Retalla i anomena. Introduïu el nom per a l’element i premeuD’acord.

Per enganxar un element desat, aneu a Edita> Porta-retalls del GIMP> Enganxal’objecte amb nom... A la finestra Porta-retalls escolliu l’element de la llista,premeu el botó Enganxa l’objecte i ja tindreu l’element a la finestra de treball.


1.3 So digital: Audacity

Les dades provinents d’un enregistrament digital d’àudio poden ocupar moltd’espai, especialment si la digitalització s’ha realitzat a alta qualitat.

Els còdecs són algorismes matemàtics que permeten comprimir les dades, fentque ocupin molt menys espai. Sempre que es fa servir un còdec es perd una micade qualitat, ja que s’acostumen a sacrificar algunes dades que els sentits gairebéno perceben. Per això convé fer el procés de compressió una sola vegada, quan jas’han realitzat totes les modificacions desitjades a les dades originals.

Els còdecs d’àudio més utilitzats són:

• MPEG Layer 3 (MP3): El còdec més estès. Permet comprimir el sodigital fins a 1/10 de la seva mida original sense que es perdi gaire qualitat.S’utilitza en molts tipus de dispositius portàtils, i és el rei dels còdecs enl’intercanvi de música per internet.

• Ogg Vorbis: Semblant a l’MP3 (que té un complex sistema de patents),però aquest format es basa en estàndards de codi lliure i obert.

• GSM: El còdec més emprat pels telèfons mòbils. Està pensat per comprimirel so de la parla. Té una relació de compressió molt alta, però ofereix unaqualitat molt limitada.

• Real Audio: Utilitzat per l’empresa Real Networks en els seus sistemes detransmissió d’àudio en temps real per internet.

• MS-ADPCM: Molt senzill, creat per Microsoft. Es limita a reduir la midadels fitxers de so a la meitat, amb una pèrdua important de qualitat.

• PCM: Inicials de pulse code modulation. El PCM no és un còdec, sinó elnom que reben les dades d’àudio digital sense comprimir.

L’Audacity és un editor i enregistrador d’àudio fàcil d’utilitzar i disponible pera Windows, macOS, GNU/Linux i altres sistemes operatius. Les diferents pisteses poden sentir aïlladament, en conjunt o només les seleccionades, i es podenprocessar independentment. Els formats amb els quals treballa són WAV, MP3 iOGG Vorbis.

Audacity un programari lliure d’edició d’àudio digital que permettreballar simultàniament amb pistes que se superposen per nivells a lafinestra de treball.

Les accions principals que permet el programa Audacity són:

• Enregistrar àudio en directe.

• Convertir cintes i gravar-les en format digital.

WAV (Waveform audioformat)

És un format d’àudio digitalnormalment sense compressió dedades, desenvolupat i propietatde Microsoft i d’IBM, que es faservir per emmagatzemar àudio.El més habitual és que faci servirel format PCM.


• Editar fitxers d’àudio en format Ogg Vorbis, MP3, waw, aiff.

• Tallar, copiar, dividir o barrejar sons.

• Canviar la velocitat de l’enregistrament.

• Altres opcions (per exemple, exportar, importar, efectes...)

1.3.1 Instal·lació d’Audacity

Per instal·lar-vos Audacity, descarregueu l’instal·lador de la pàginawww.audacity.es.

Executeu-lo i seguiu les indicacions de la pantalla. Al final del procés (si aixího heu seleccionat a la finestra corresponent), apareix una icona del programa al’escriptori i una altra al menú d’inici.

La instal·lació és de tipus guiat, només cal clicar el botó Següent fins que finalitzi.Les finestres d’instal·lació són:

1. Selecció de l’idioma de la instal·lació (vegeu la imatge figura 1.49).

Figura 1.49. Selecció d’idioma

2. Missatge de benvinguda (vegeu la imatge figura 1.50).

Figura 1.50. Missatge de benvinguda

3. Condicions de la llicència (vegeu la imatge figura 1.51).

http://www.audacity.es


Figura 1.51. Condicions de la llicència

4. Destinació d’instal·lació del programa a l’ordinador (vegeu la imatge figura1.52).

Figura 1.52. Destinació

5. Selecció d’icones d’Audacity per afegir (a l’escriptori, al menú de programesper defecte, a la barra d’inici...). Vegeu la imatge figura 1.53:

Figura 1.53. Elecció d’icones d’accés al programa

6. Confirmació per seguir amb la instal·lació (vegeu la imatge figura 1.54).


Figura 1.54. Confirmació per seguir amb el procésd’instal·lació

7. Finestra que informa del procés d’instal·lació (vegeu la imatge figura 1.55).

Figura 1.55. Procés d’instal·lació

8. Informació per seguir amb la instal·lació (vegeu la imatge figura 1.56).

Figura 1.56. Informació referent a la instal·lació

9. Procés d’instal·lació acabat amb èxit (vegeu la imatge figura 1.57).


Figura 1.57. Procés d’instal·lació finalitzat amb èxit

Un cop instal·lat, ja podeu iniciar l’aplicació des de l’escriptori, el menú d’iniciràpid o el grup de programes (depèn de l’opció escollida durant el procésd’instal·lació).

1.3.2 Entorn de treball d’Audacity

L’Audacity és un editor de so digital multipistes, amb un seguit de barres d’einesi menús.

Barres d’eines d’Audacity

Audacity presenta dues barres d’eines:

• Barra de control: a la barra d’eines de control apareixen les icones de leseines següents, d’esquerra a dreta i de dalt a baix (vegeu la figura figura1.58):

– Eina de selecció d’àudio: col·locant el cursor i arrossegant-lo podeuseleccionar part de la pista. Per seleccionar diverses pistes simultània-ment cal mantenir premuda la tecla Shift i clicar en el quadre esquerrede cada pista (les pistes seleccionades canvien el color d’aquest quadrea blau i la pista queda ombrejada).

– Eina d’envolupant: permet variar l’amplitud del so a partir de diferentspunts de control.

– Eina de dibuix: permet la variació de l’amplitud en cada punt de lalínia de so.

– Eina de zoom: permet apropar-se o allunyar-se d’una part visible del’àudio.

– Eina de desplaçament en el temps: permet variar la posició de lespistes en relació amb el temps.


– Mode multieina: realitza les funcions de l’eina de selecció i de l’einad’envolupant segons si el cursor és a sobre de la pista o a sobre de leslínies d’amplitud de so.

Figura 1.58. Barra d’ei-nes de control

• Barra d’edició: a la barra d’eines d’edició apareixen les icones de les einessegüents, d’esquerra a dreta i de dalt a baix (vegeu la figura figura 1.59):

– Retalla la part seleccionada.

– Copia la part seleccionada i l’envia al portapapers.

– Enganxa la part copiada al portapapers.

– Deixa només la part seleccionada.

– Silencia la part seleccionada.

– Eina de desfer.

– Eina de refer.

– Apropa el zoom.

– Allunya el zoom.

– Ajusta la part seleccionada a la finestra.

– Ajusta tot el projecte a la finestra.

Figura 1.59. Barra d’eines d’edició

Menús de l’Audacity

Situada a la part superior de la finestra de l’Audacity, hi ha la barra de menúsdesplegables:

• Menú Fitxer:

– Nou: obre un nou projecte.

– Obre: obre un arxiu d’àudio i el col·loca a la finestra. Si ho feu ambun segon arxiu aquest s’obrirà en un nou projecte. Per tal d’obrir dosarxius o més en un mateix projecte aneu al menú Projecte> Importaàudio.


– Anomena i desa el projecte: els projectes es guarden amb l’extensió.aup (extensió exclusiva de l’Audacity):

– Exporta: l’Audacity pot exportar les pistes com a WAV, MP· oOggVorbis.

– Exporta múltiples fitxers: les diferents pistes es poden exportar enfitxers separats.

– Exporta etiquetes: l’exportació es fa com a arxiu de text i recull duesdades, el punt de la línia temporal on es col·loca l’etiqueta i el nom.

– Preferències:

∗ E/S àudio: permet escollir els dispositius d’enregistrament ireproducció.

∗ Qualitat: permet variar la freqüència i la resolució per tal de variarla qualitat del so i el pes dels arxius.

∗ Format del fitxer: dona l’opció de crear o no una còpia del fitxerabans d’editar-lo (és una opció de seguretat).

∗ Espectogrames: determina l’amplada de banda i la freqüènciamàxima.

∗ Directoris: selecciona la carpeta on es col·locaran els arxiustemporals del programa.

∗ Interfície: entre altres, permet habilitar les barres que hagin estatinhabilitades i variar l’idioma d’ús del programa (aquest canvi esproduirà al reiniciar el programa).

∗ Teclat-Ratolí: determina les vinculacions de diferents ordres ieines amb les combinacions de tecles i les accions del ratolí.

• Menú Edita:

– Deixa només la selecció: elimina tota la part no seleccionada. La partseleccionada es queda en el mateix lloc de la línia temporal.

– Elimina: elimina la part seleccionada sense deixar espais buits entreles parts.

– Silenci: anul·la la part d’àudio seleccionada i genera un espai ensilenci.

– Divideix: retalla la part seleccionada i la copia a una nova pistad’àudio; genera un silenci en la pista on s’ha fet la selecció.

– Duplica: copia la part seleccionada i l’enganxa a una nova pistad’àudio; no modifica la pista on hi ha la selecció.

– Selecciona: d’inici fins a la posició del cursor en la pista on està situat,del cursor al final de la pista on es troba.

– Cerca creuaments amb el zero: una vegada feta una selecció, aquestaeina l’amplia a dreta i esquerra fins que troba un creuament de l’onade so amb nivell zero, d’aquesta manera es busca una suavització al’entrada i la sortida del so seleccionat. Aquestes variacions noméss’aprecien si heu fet un zoom d’apropament suficientment potent.

– Desa la selecció: fa una imatge de la selecció al portapapers per tal depoder restaurar-la posteriorment.


– Restaura la selecció: fa visible la selecció que heu deixat amb l’einaDesa la selecció.

– Mou el cursor: porta automàticament el cursor a l’inici o al final de lapista o de la selecció.

– Arrodoniment de mesures: si està activada, la selecció es fa nomésamb valors sencers; si està desactivada, ho fa a qualsevol punt inter-medi.

• Menú Mostra:

– Unitats de mesura: permet variar el tipus de mesura de la selecció.

– Historial: obre un quadre on s’informa de totes les accions que s’hanfet en el projecte actual. Al seleccionar una de les accions, s’eliminentotes les que s’han realitzat amb posterioritat.

– Dibuixa espectre: ofereix un gràfic en forma d’espectre en el quals’analitzen les freqüències de la zona seleccionada. Permet la sevaexportació com a arxiu .txt.

– Barra d’eines de...: permet col·locar les barres d’eines i d’indicadorsencastades o flotants.

• Menú Projecte:

– Importa: permet la importació d’àudio, etiquetes, arxius MIDI i dadescrues sobre un projecte obert. Els arxius importats s’afegeixen en unanova pista que s’obre automàticament.

– Importació de dades crues: s’ha d’utilitzar per a arxius que no podenser oberts pels procediments habituals; són arxius no estàndard, senseextensió...

– Edita les etiquetes ID3: obre un diàleg que permet l’edició de rètolsID3 associats a un projecte per a exportació a MP3. Aquests rètols s’u-tilitzen per emmagatzemar Títol, Artista, Àlbum i altres informacions.

– Barreja ràpida: permet la barreja de totes les pistes seleccionadescreant una nova pista.

– Nova pista: sobre un projecte obert podem afegir una pista d’àudio,una pista d’etiquetes o una pista de temps.

– Elimina pistes: elimina les pistes que estan actives o totes aquelles queestan seleccionades.

– Alinea: permet l’alineació de la pista activa o les seleccionades segonsles diferents preferències:

∗ Alinea amb el zero: col·loca l’inici de la pista en el punt zero.∗ Alinea amb el cursor: col·loca l’inici o el final de la pista on teniu

situat el cursor.∗ Alinea les pistes conjuntament: permet alinear dues o més pistes

entre si, cal activar prèviament totes aquelles pistes que voleualinear. L’eina fa coincidir l’inici de totes les pistes en un puntintermedi d’on s’iniciaven originalment.


∗ Alinea i mou el cursor: en aquest cas el cursor es mou amb lapista i queda en la mateixa posició.

– Afegeix una etiqueta a la selecció: una vegada feta una selecció creauna nova pista d’etiquetes i una nova etiqueta per a aquesta selecció.

– Afegeix una etiqueta a la posició d’interpretació: s’afegeix l’etiquetaa mesura que es va reproduint la pista.

• Menú Genera:

– Silenci: elimina el so de la part seleccionada i el converteix en unalínia plana.

– Soroll blanc: elimina el so de la part seleccionada i el converteix enso blanc (semblant al que escolteu quan la TV no té sintonia).

– To: substitueix el so per una nota de la qual es pot variar l’ona, lafreqüència i l’amplitud.

– Click track: genera un efecte rítmic del qual podeu variar el temps desilenci, el nombre de tons i la seva freqüència.

– Pluck: substitueix el so per una nota (en un efecte proper al d’un copsobre una superfície o una corda de guitarra).

• Menú Efecte: aplica diferents efectes sobre la part seleccionada. Lamajoria d’aquestes eines ofereixen una prova o una previsualització quepermet comprovar els canvis amb els paràmetres escollits.

– Amplifica: canvia el volum de l’àudio seleccionat. Podeu fer l’am-pliació donant-li la mesura en decibels o marcant el pic d’amplitud.Si marqueu una amplitud massa gran, i teniu activada l’ordre que nopermet sortir dels marges, l’eina queda inactiva.

– BassBoost: potencia les freqüències baixes.

– Canvia el temps: aquest efecte provoca un canvi en el temps dereproducció sense canviar el to. La selecció varia la seva duració peròes mantindrà (relativament) la seva freqüència.

– Canvia el to: provoca el canvi de to sense variar la velocitat dereproducció. Aquest canvi provoca una distorsió del to segons siaugmenteu o disminuïu la freqüència. Es pot fer servir per variar elto de les veus, simular una veu infantil o més greu... Aquí l’Audacityproposa automàticament el tipus de freqüència que considera òptima.

– Canvia la velocitat: varia la freqüència i la velocitat simultàniament.L’efecte serà una selecció amb diferent durada i canvi de to (més greusi la velocitat és més lenta, més agut si la velocitat és més ràpida).

– Compressor: comprimeix el rang dinàmic de la selecció. Retalla osuavitza les parts més amples de la corba de so mantenint els valorsmitjans. D’aquesta manera el so és més homogeni i s’eviten els picsde volum més fort.

– Eco: crea un efecte d’eco repetint la part seleccionada segons el tempsde retard que li marqueu.

Una etiqueta serveix per feranotacions que s’associen auna selecció o a un punt del’arxiu.


– Equalització: potencia o redueix les freqüències de la mateixa maneraque ho faria un equalitzador convencional.

– Extracció de soroll: permet eliminar determinats sorolls i netejar el so.Primer cal determinar quin soroll es vol treure i, per tant, s’ha de trobarun espai a l’arxiu en el qual aquest soroll sigui el més pur possible.

– Filtre FFT: efecte molt semblant a l’equalitzador, permet fet variacionsen freqüències i amplituds.

– Fàding d’inici: crea un fos d’inici automàtic. L’inici de la seleccióqueda en silenci i el volum puja progressivament fins assolir el tonormal al final de la selecció.

– Fàding final: crea un fos final automàtic. El so baixa progressivamentdes de l’inici de la selecció fins al final, on queda en silenci.

– Línia d’ordres de Nyquist: permet crear ordres mitjançant un llenguat-ge de programació.

– Marxa enrere: dona la volta a la part seleccionada i canvia el principipel final.

– Mirall horitzontal: aplica una variació de 180º sobre la fase de la zonaseleccionada, convertint els valors positius de la corba en negatius iviceversa.

– Normalitza: pot ser útil a l’hora de barrejar diferents pistes, ja quecorregeix les possibles desviacions del so i col·loca totes les pistes aun volum semblant. D’aquesta manera podeu evitar que unes pistestinguin protagonisme sobre d’altres al fer la barreja.

– Phaser: aquesta eina provoca un canvi de fase aconseguint una menade distorsió del so, semblant a la que produiria, per exemple, unsintetitzador electrònic.

– Repeteix: copia i enganxa la part seleccionada tantes vegades comli dieu. La repetició es produeix directament darrere de la selecció,sense variar la resta de l’àudio.

– Wahwah: eina semblant al Phaser però que utilitza paràmetres dife-rents.

Hi ha alguns efectes que són creacions dels usuaris i s’han anat afegint alprograma:

• Delay: permet afegir un retard.

• Freeverb2: permet afegir reverberació.

• Gverd: permet tocar diferents paràmetres per reverberar, controlar l’eco...

• Hard Limiter: determina els límits d’intensitat.

• High Pass Filter / Low Pass Filter: filtres de pas. Elimina o deixa passarfreqüències segons si són més altes o més baixes que el punt de talldeterminat.

• Tremolo: incrementa o redueix el volum de la freqüència marcada.


1.4 Presentacions audiovisuals: Prezi

Prezi és una eina per crear presentacions en un espai de treball pseudotridimen-sional que prescindeix de les diapositives. En lloc d’una successió d’imatgesmés o menys estàtiques, Prezi permet treballar amb tots els elements de lapresentació carregats. Permet moure’s entre aquests elements utilitzant el zoom iels desplaçaments.

Imagineu que necessiteu explicar un projecte, producte, servei o idea a unaaudiència (amb molt o poc públic, no importa). Imagineu que els punts clau quesustenten el projecte us envolten i teniu la possibilitat de manejar i ordenar alvostre gust els diferents aspectes del producte i podeu jugar amb el moviment perfer el missatge més atractiu. Utilitzant les eines de presentacions tradicionals totesaquestes idees són impossibles de realitzar.

Amb Prezi n’hi ha prou d’imaginar que esteu enmig de tots els conceptes perentendre ràpidament què voleu fer, com voleu enfocar l’atenció de l’audiènciasobre les idees essencials. Per aconseguir tota aquesta llibertat mentre feu lapresentació, Prezi introdueix les tres dimensions en les presentacions. El llençés pràcticament infinit tant en altura com en amplada. A més, Prezi permetaprofundir i jugar amb el moviment cap al fons i cap al davant. Això és Prezi,una manera molt més interactiva de comunicar.

Totes les presentacions de Prezi es beneficien d’un emmagatzemament al núvol,perquè es pugui fer la presentació sense necessitat de dependre de llapis dememòria, DVD o qualsevol dispositiu extern. Com que està pensada per treballaren línia, s’hi pot accedir des de qualsevol navegador amb accés a internet, siguiquin sigui el sistema operatiu de l’ordinador (Windows, Linux, macOS).

La companyia Prezi ofereix la versió més bàsica de forma gratuïta, ampliable ala versió Premium de pagament, que ofereix més espai d’emmagatzemament, pos-sibilitat d’administrar la privacitat de les presentacions, construir presentacionssense estar en línia o accedir a un servei d’atenció al client. Addicionalment, hiha un pla especial pensat per a les empreses (al marge del sistema Premium) quepermet gestionar múltiples comptes Prezi per a plans de treball col·laboratius.

Gràcies a la seva flexibilitat, Prezi s’ha obert camí al món corporatiu com una deles grans apostes des de finals del 2000. Amb més de 50 milions de clients depagament, és fàcil imaginar per què s’ha convertit en una aplicació utilitzada enquasi el 80% de les empreses més influents (segons Forbes). Utilitat i accessibilitatli han permès aconseguir aquest estatus, malgrat que les aplicacions tradicionals depresentacions com PowerPoint també permeten accedir a les seves presentacionsen línia.


1.4.1 Versions de Prezi

Actualment, Prezi ofereix els següents tipus de llicències:

• Per a qualsevol tipus d’usuari (taula 1.1)

• Per a usuaris vinculats al sector de l’educació (taula 1.2)

Taula 1.1. Llicències de Prezi per a qualsevol tipus d’usuari

Públic Enjoy Pro

Llicència gratuïta Llicència de pagament Llicència de pagament

Editor de presentacions en línia Editor de presentacions en línia Editor de presentacions fora delínia: Prezi Desktop

Presentacions sempre públiques Permís per a presentacionsprivades

Permís per a presentacionsprivades

Limitació d’espai: 100 MB Limitació d’espai: 500 MB Limitació d’espai: 2 GB

Logo propi Logo propi

Taula 1.2. Llicències educatives de Prezi

Edu Enjoy Grups Pro

Només per a persones que puguin demostrar la sevavinculació amb el sector educatiu. Al crear lespresentacions, apareix el missatge ”Only foreducational use”.

Només per a persones que puguin demostrar la sevavinculació amb el sector educatiu. Al crear lespresentacions, apareix el missatge ”Only foreducational use”.

Llicència de pagament Llicència de pagament

Editor de presentacions en línia Editor de presentacions fora de línia: Prezi Desktop

Permís per a presentacions privades Permís per a presentacions privades

Limitació d’espai: 500 MB Limitació d’espai: 2 GB

Logo propi Logo propi

1.4.2 Compte gratuït a Prezi

Accediu amb el navegador a la pàgina www.prezi.com. Al vèrtex superior dretde la pàgina hi ha l’opció Entra (per entrar ja amb un usuari Prezi), al costat hiha l’opció Comença (per donar-se d’alta). L’opció Comença ofereix les diferentsversions del punt “Versions de Prezi”. Cliqueu Continua sota el pla Públic.Empleneu el formulari amb les vostres dades (com a la figura 1.60), valideu-les ija disposeu d’un compte públic de Prezi.

http://www.prezi.com


Figura 1.60. Crear un compte públic a Prezi

Amb el compte creat, entreu directament al panell principal de Prezi, al vèrtexsuperior dret. Ofereix les següents opcions:

• Ajuda

• Idioma

• Configuració del compte: per actualitzar la informació personal del compte,així com ampliar-lo a un compte superior.

1.4.3 Nova presentació

Per crear una presentació, Prezi obre una nova pestanya del navegador, de maneraque és més senzill tornar al panell de gestió. Així es pot per un costat crear unapresentació i accedir a l’ajuda paral·lelament, per exemple.

Sempre que inicieu una nova presentació, Prezi demana si voleu una plantilla enblanc o amb un tema predefinit. Els temes de Prezi són configuracions que prefixenles tipografies, els colors i mesures dels objectes (vegeu la figura 1.61).

Figura 1.61. Plantilles predefinides


Un cop seleccionada la plantilla, accediu a l’àrea d’edició (vegeu la figura 1.62).

Figura 1.62. Interfície d’edició

1.4.4 Inserció d’elements

Les opcions del menú Inserir del menú superior de l’entorn Prezi són:

• Inserir> Text: si cliqueu sobre qualsevol àrea del llenç sense haver selecci-onat cap opció de menú, apareix l’editor de text.

• Inserir> Imatge (vegeu la figura 1.63)

– Permet carregar imatges des de l’ordinador.

– Permet cercar i carregar imatges directament des de Google.

Figura 1.63. Inserir imatges

• Inserir> Vídeos

– Arxius de vídeo: igual que amb les imatges, obre un quadre de diàlegper seleccionar el fitxer del vídeo des de l’ordinador.

– Vídeos de YouTube: demana la URL del vídeo (vegeu la figura 1.64).


Figura 1.64. Enllaç del vídeoYouTube

• Inserir> Àudio

– Permet inserir un arxiu d’àudio com a banda sonora de tota la presen-tació. Permet afegir un àudio a cada diapositiva independentment.

– Inserir> Diagrames: combinació de línies i marcs predeterminats ieditables (vegeu imatge figura 1.65):

Figura 1.65. Inserir diagrames

• Inserir> PowerPoints i pdf : permet decidir quines diapositives incorporari editar-les.

• Inserir> Símbols i formes

1.4.5 Animació de presentació

Per animar una presentació cliqueu sobre l’element amb el botó dret. Així podeufer que aparegui per sobre o per sota d’altres elements superposats (vegeu la figura1.66):


Figura 1.66. Diferents capes dels ele-ments

Si manteniu premut el botó de majúscules, podeu seleccionar diferents elementsde forma conjunta. Si premeu el botó de majúscules i traceu un requadre amb elratolí, tot el que queda a dins quedarà seleccionat.

1.4.6 Presentacions amb Prezi

Cada vegada que us autentiqueu Prezi redirigeix automàticament a la vostracol·lecció de presentacions. Quan cliqueu la presentació escollida, s’obre unapantalla de vista prèvia. Com a vista prèvia, podeu iniciar la presentació, ampliar-la a pantalla completa i/o projectar-la sense més inconvenients.

Hi ha els controls bàsics: endavant, enrere i canvi a pantalla completa. A més,també hi ha la possibilitat de reproduir automàticament en ràfegues de 4, 10 i 20segons cadascuna de les diapositives.

1.4.7 Descàrrega de Prezi

Prezi també ofereix la possibilitat de descarregar les presentacions per poderpresentar-les sense necessitat de connexió a internet. És tan senzill com selec-cionar una de les presentacions des d’Els teus Prezis i, al menú de baix de la vistaprèvia de la presentació, clicar el botó de Descarregar.

Si s’han afegit vídeos de YouTube inscrits al Prezi, no es descarreguen. En canvi,sí que es descarreguen els vídeos afegits amb l’opció Arxiu> Inserir.

La descàrrega de la presentació es fa en un arxiu en format .zip, que conté unexecutable adequat per al sistema operatiu.


1.4.8 Presentacions a distància

Per fer arribar la presentació al públic que no hi és present Prezi ofereix unasolució.

Imagineu que teniu una reunió amb tres persones en tres punts diferents del planeta.La cita és a través d’Skype i voleu mostrar-los unes idees a través d’una presentacióPrezi. Podeu fer-ho sense necessitat d’enviar-los a cercar la presentació al web dePrezi.

Accediu a Els teus Prezis i seleccioneu la presentació. Just al peu de la presentaciócliqueu el botó de Presentar a distància o Live Prezi. Aquí apareix l’enllaç percompartir amb la resta de membres que han de seguir la presentació. Aquestenllaç els dona accés a la presentació sense necessitat de tenir un compte de Prezi.Cliqueu el botó Iniciar presentació a distància perquè comenci la visualització.

1.4.9 Treball col·laboratiu

Prezi es basa en una arquitectura en línia perquè està pensat perquè els arxiussempre estiguin disponibles a internet. Cada vegada que es crea una presentacióa Prezi, es genera un arxiu .pez als servidors de Prezi.

Per poder accedir a aquesta presentació hi ha dues opcions:

• Interfície web de Prezi, mitjançant el navegador

• Aplicacions per a dispositius mòbils i sistemes operatius d’escriptori

A banda de ser una eina en línia, Prezi és especialment versàtil a l’hora de comptaramb més gent que el creador del document. Ofereix l’opció de compartir lapresentació utilitzant l’URL corresponent (sempre que ho permetin les opcionsde privacitat): és suficient compartir-la per qualsevol mitjà de comunicació(qualsevol persona que tingui l’adreça web pot veure la presentació).

La privacitat que ofereix Prezi a les seves presentacions és:

• Amb llicència gratuïta

– Pública i reutilitzable: es publica perquè altres puguin guardar-ne unacòpia.

– Pública: es publica perquè altres puguin trobar-la fàcilment.

• Amb llicència de pagament

– Privada: només el propietari, els coeditors i els convidats a visualitzar-la poden accedir a les presentacions privades.


1.4.10 Publicació d’un Prezi

Una altra possibilitat que ofereix Prezi és la de poder inserir la presentació enuna pàgina web o blog. En aquest cas, Prezi ofereix el codi HTML perquè espugui afegir al lloc web.

Per afegir una presentació Prezi en un blog:

1. Premeu el botó Inserir (vegeu la figura 1.67).

2. Feu clic al botó Copiar codi al portapapers (vegeu la figura 1.68).

3. Enganxeu aquest codi proporcionat per Prezi a la pàgina web o blog desitjat.

Figura 1.67. Codi HTML de la presentació Prezi

Figura 1.68. Copiar codi HTML

Prezi també ofereix la possibilitat de convertir les presentacions a format PDF,per exemple perquè es puguin imprimir.

Per convertir una presentació Prezi a PDF:

1. Accediu al menú Compartir i escolliu l’opció Descarregar com a PDF(vegeu la figura 1.69).


Figura 1.69. Descarregar Prezi com a PDF

1.4.11 Prezi amb mesura

Prezi és un assistent perfecte per crear autèntics espectacles visuals. Les sevestransicions són capaces d’arribar d’una millor manera als clients o, simplement,d’una forma més atractiva. Partint d’aquesta premissa és fàcil pensar que degut ala immensa quantitat d’opcions que Prezi ofereix només cal imaginació a l’horade fer la presentació. Però aquesta mateixa capacitat pot jugar en contra de lapresentació.

Un dels fonaments principals de les bones presentacions és que el missatge ésla clau. El públic ha de marxar amb la sensació que ha après alguna cosa. Peraconseguir aquest propòsit el ponent ha de tenir clar en tot moment que el missatgeés la peça més important de la presentació. Quan es disposa d’una eina tan visualcom Prezi és fàcil deixar-se anar pel zoom, les transicions, els girs i els jocs deperspectiva. Però aquests efectes poden ser suficients per distreure l’atenció delpúblic i, per tant, la difusió del missatge.

Per poder destriar quan és oportú utilitzar Prezi o una altra eina és importantdeterminar com és el missatge i quina serà la seva narrativa.

Prezi va ser creat pensant en mapes mentals. Si a l’esbossar el mapa mental dela presentació, trobeu que les idees principals s’articulen de manera complexa,amb moltes connexions que es creuen entre elles i moltes idees secundàries, éspossible que el missatge no sigui el més adequat per transmetre a través de Prezi jaque la quantitat de material excedirà, probablement, el llindar d’atenció del públic.És possible que la solució d’aquest problema sigui simplificar, en la mesura delpossible, els conceptes i idees, tractar de reduir connexions entre les idees, jaque l’audiència captura millor poques idees concretes, ben connectades entre sique un devessall de paraules i eslògans. Si no és possible simplificar tots aquestsconceptes i idees, potser és oportú utilitzar una altra eina.

1.4.12 Prezi, PowerPoint o Impress

PowerPoint i Impress són capaços d’emmarcar de manera concisa les idees clau.Són una eina perfecta per assenyalar pausadament el que és més important durant

Mapa mental

Un mapa mental és un esquemaque interrelaciona conceptesdisposat radialment al voltantd’una paraula clau o d’una ideacentral.


la presentació. Es pot dir que una idea és suficientment important si cap dins d’unadiapositiva de PowerPoint o Impress, perquè la principal característica d’aquesteseines és la seva senzillesa. La premissa és sempre la mateixa: una pantalla / unaidea (i així successivament).

Aquesta actitud és molt rígida, i probablement és la raó per la qual Microsoft hallançat Sway (anomenat el PowerPoint dinàmic). Però aquest mateix concepted’una pantalla / una idea és el que converteix PowerPoint i Impress en einesperfectes per condensar la informació de la millor manera possible. No éssolament una forma de crear un conjunt de diapositives, sinó de pensar i articularuna ponència des de la concisió del missatge.

Per tant, es pot afirmar que la filosofia de treball és distinta i s’aconsegueixenresultats diferents. Algú que elabora una presentació Prezi està cercant una formanarrativa, no una concisió en el missatge com ho fa Impress.

1.4.13 Més sobre Prezi

Prezi és un programa senzill, però és un programa i, com a tal, pot tenir comporta-ments erràtics. De vegades és qüestió del sistema i d’altres depèn de la pròpiaprogramació de Prezi. Per a tots aquests escenaris, Prezi disposa d’un fòrumd’ajuda gestionada tant pels usuaris del programa com pels desenvolupadors iagents d’atenció al client: www.prezi.community. Es tracta d’una comunitatpensada per compartir i connectar persones amb els mateixos problemes: desd’errors de funcionament fins a consells per millorar l’ús de l’aplicació. Aquestsfòrums estan constantment actius i són monitorats per poder atendre les desenesde peticions que fan arribar els usuaris.

Aquests fòrums estan dividits per converses actives, articles creats per donarresposta a problemes, preguntes dels usuaris, suggeriments per a millorar Prezi ianuncis i novetats de l’aplicació. A més, al marge dret trobareu una altra categoriaper a notícies urgents, preguntes més freqüents, algun vídeo destacat i una llistade temàtiques per poder filtrar.

També ofereix la possibilitat d’acudir a una base de coneixements (pre-zi.com/business/kb) sense interaccions amb altres persones. És aconsellable (aPrezi i a internet en general) realitzar una cerca a la base de coneixements abansde preguntar al fòrum d’ajuda. Una cerca ràpida abans de formular qualsevolpregunta ajuda a estalviar temps.

https://www.prezi.community/

https://prezi.com/business/kb

https://prezi.com/business/kb


2. Eines col·laboratives: web 2.0

Als inicis de la xarxa d’Internet la publicació de continguts en webs era un procéslent, laboriós i poc àgil. En conseqüència, les primeres pàgines web oferien lamínima interacció amb i entre els usuaris, ja que els continguts eren estàtics, comsi fos un tauler d’anuncis.

Mentre que l’anomenat web 1.0 era un conjunt de pàgines escrites en llenguatgeHTML que oferien informació estàtica als visitants, el salt al web 2.0 buscava po-tenciar el dinamisme i la interpolaritat, centrant el disseny en l’usuari i potenciantla col·laboració. Un lloc web 2.0 permet als usuaris interactuar i col·laborar entresi com a creadors de continguts en una comunitat virtual.

El concepte de web 2.0 està basat en la concepció de la xarxa d’Internet com unaplataforma que fomenta i potencia la comunicació entre persones i comunitats (demolts a molts (many to many) davant de l’un a un (one to one) del web 1.0. Elweb 2.0 està adaptant-se constantment, ja que els continguts i les necessitats delsusuaris ho demanen.

2.1 Correu web

La gran expansió que les telecomunicacions han tingut en la societat les últimesdècades ha permès la creació de nous sistemes de comunicació i ha possibilitatque els sistemes de comunicació tradicionals hagin fet un salt evolutiu.

Els correu web són els serveis de correu electrònic que tenen com aplataforma principal un espai web.

El cas dels serveis de correu no ha estat una excepció. El sistema de comunicaciótradicional mitjançant documents escrits enviats des del remitent al destinatariva experimentar un canvi tecnològic a principis de la segona meitat del segleXX. Es va passar d’enviar documents escrits sobre paper a enviar documents enformat digital quasi de forma immediata. Aquest nou sistema d’enviar correuses va anomenar correu electrònic (en anglès, email). Des d’aleshores, elcorreu electrònic s’ha convertit en una eina de comunicació molt utilitzada tantindividualment com organitzativament. Gran part de la informació que es transmeta les empreses es fa a través del correu electrònic.

Inicialment els programes que permetien utilitzar correu electrònic s’haviend’instal·lar localment a cada màquina de cada usuari. És el cas dels programesMicrosoft Outlook o Mozilla ThunderBird.


L’ús massiu d’Internet i la tendència general a utilitzar, cada vegada més, aplicaci-ons web ha fet que els serveis de correu electrònic web estiguin en auge. A més del’inherent avantatge de poder consultar el correu en qualsevol lloc amb connexióa Internet i un dispositiu amb un navegador, els serveis actuals de correu webacostumen a tenir les següents característiques:

• Són gratuïts (per això en alguns casos tenen publicitat o enllaços a pàginespatrocinadores).

• Ofereixen una gran capacitat d’emmagatzematge.

• Tenen filtres contra el correu brossa (spam).

• Són fàcils d’utilitzar.

• Incorporen noves funcionalitats ja que es van actualitzant periòdicament.

Existeixen nombroses companyies que ofereixen serveis de correu web gratuït perals usuaris. Algunes de les més conegudes són:

• Microsoft, que ofereix Hotmail. Actualment des de l’adreçawww.outlook.com s’accedeix a la pàgina de Windows Live, on secentralitzen tant els serveis de missatgeria instantània (Messenger) com elcorreu web (Outlook.com).

• Google, que ofereix Google Mail o, abreujat, Gmail (www.gmail.com). El2004 Google va revolucionar el món del correu web oferint funcionalitatsinnovadores amb Gmail, a més d’una gran capacitat d’emmagatzematge. Vaestar en versió beta fins al 2009.

Hi ha diversos proveïdors de correu web, però aquesta unitat se centra en Gmail,el més utilitzat en l’actualitat i que ofereix compatibilitat amb altres serveis webque poden resultar de gran interès i utilitat.

2.1.1 Gmail: el correu web de Google

Des del punt de vista de les principals característiques que diferencien el correuelectrònic de Google de la resta de serveis de correu electrònic destaca l’espaid’emmagatzematge. Actualment, Gmail ofereix un mínim de 25 GB d’espaid’emmagatzematge.

Amb la finalitat de personalitzar la safata de correu electrònic i atorgar-li unventall més gran de funcionalitats, s’inclou la possibilitat d’etiquetar els missatgesper tenir-los ben organitzats i fer més fàcils les cerques de la safata d’entrada(un missatge pot tenir més d’una etiqueta). A més, permet destacar missatgesimportants. Per altra banda, també posa a disposició de l’usuari un ampli ventallde funcions, com per exemple aturar l’enviament d’un correu electrònic.

http://www.outlook.com

http://www.gmail.com


Gmail també és la porta d’accés a un conjunt d’eines desenvolupades per Googlecom el xat integrat i accessible des de la safata d’entrada o el servei de videotruca-des (Hangouts). A més, també ofereix la possibilitat d’accedir al Drive o al serveiGoogleDocs, que permet crear documents i treballar-hi de forma col·lectiva ambaltres usuaris de Google.

Finalment, és important destacar que la integració amb els dispositius mòbils hamarcat una important innovació a Gmail ja que les app específiques per a telèfonsintel·ligents (smartphones) i tauletes (tablets) s’han convertit en una importantextensió del correu electrònic en la seva versió per a escriptori.

Primers passos en l’ús de Gmail

Aneu a la pàgina d’inici www.gmail.com, escriviu un identificador de compte ala casella Nom d’usuari i la contrasenya corresponent, i cliqueu el botó Inicieu lasessió (vegeu la figura figura 2.1).

Figura 2.1. Finestra principal del correuGmail

Si deixeu activa la casella No tanquis la sessió el navegador guarda la informacióde l’usuari i la contrasenya, de manera que la propera vegada no cal tornar-lesa introduir. Aquesta opció és bona per a l’ordinador en el qual treballeu sovint,però no per al cas d’un ordinador públic o que utilitzi altra gent: pot resultarinsegur ja que algú altre podria accedir al vostre correu electrònic sense el vostreconsentiment.

Abans de passar a definir cada zona de la interfície web del correu electrònic deGoogle, és important destacar la possibilitat que ofereix de gestionar i classificarcorreus electrònics en cinc categories predefinides (Principal, Social, Promocions,Notificacions i Fòrums) entre les quals, tal com mostra la figura figura 2.2, podeuseleccionar quines voleu que es mostrin a la safata d’entrada. Per exemple, siarrossegueu un correu electrònic de promoció d’una cadena de menjar congelat ala categoria Promocions, els futurs correus que rebeu d’aquest mateix remitent jaentraran automàticament dins d’aquesta categoria.

http://www.gmail.com


Figura 2.2. Categories predefinides de Gmail

Després de crear el compte de correu podeu accedir a dos apartats força rellevantscom són Compte i Privadesa (al vèrtex superior dret, a la fletxa que apareix alcostat de l’adreça de correu):

• Des de Compte accediu a la configuració del compte de Google. Aquestapartat és molt ampli ja que integra, en primer lloc, un apartat per comprovarla configuració de seguretat del compte (informació de recuperació delcompte...). Després hi ha els apartats corresponents a la informació personali d’inici de sessió, i els apartats d’aplicacions i serveis connectats (Googleho relaciona amb els altres serveis que ofereix com YouTube, Google+...).

• De de Privadesa podeu accedir a tota la documentació que Google relacionaamb la política de privadesa i amb les condicions del servei, entre d’altres,que són acceptades al crear el compte. Google exposa quines dades recull,com les utilitza i en quin grau les comparteix.

2.1.2 Gmail: característiques i configuració

Per facilitar la gestió del compte de correu Gmail hi ha la possibilitat d’afegiri agrupar els missatges mitjançant etiquetes per tenir la safata d’entrada benorganitzada perquè les cerques siguin ràpides i senzilles.

Les etiquetes a Gmail s’utilitzen per classificar els missatge i, per tant, agrupar elsque tenen una temàtica, un destinatari o un remitent comú. Afegir una etiqueta ésuna tasca molt senzilla. Per definir etiquetes disponibles o bé definir-ne de noves,adreceu-vos a l’apartat Configuració i a la pestanya Etiquetes.

Creeu l’etiqueta IOC per assignar-la a tots els correus electrònics relacionats (talcom podeu veure a la figura figura 2.3).


Figura 2.3. Creació de noves etiquetes

Un cop creada la nova etiqueta IOC, ja podeu assignar aquesta etiqueta als correus(se’n pot assignar més d’una). A més, tal com mostra la figura figura 2.4, totesles etiquetes que aneu creant apareixen a la banda lateral esquerra de la safatad’entrada perquè, en el cas que hi cliqueu, apareguin tots els missatges assignatsa aquesta etiqueta.

Figura 2.4. Assignació d’etiquetes als correus electrònics

També podeu assignar colors a les diferents etiquetes (vegeu la imatge figura 2.5),de manera que es puguin gestionar d’una manera més fàcil i visual.

Figura 2.5. Assignació de colors a les etiquetes

Si bé el correu Gmail no ofereix la possibilitat d’organitzar els missatges encarpetes, podeu emular aquesta taxonomia mitjançant les etiquetes.


POP (Post Office Protocol):protocol de correu electrònic

que descarrega elsmissatges eliminant-los del

servidor.IMAP (Internet Message

Access Protocol): protocolque permet l’accés als

missatges emmagatzematsen el servidor d’internet.

També podeu crear un ventall de filtres perquè els diferents correus electrònicss’organitzin i s’etiquetin automàticament en funció de l’origen del missatge: eldestinatari, l’assumpte, les paraules que conté, etc. Per crear els filtres adreceu-vosa Configuració> Filtres. A l’hora de crear un filtre, trieu una o diverses opcionsdepenent del que vulgueu filtrar. Un exemple de filtre útil és el filtre per als correuselectrònics provinents de xarxes socials com ara Facebook o Twitter.

Per altra banda, el Gmail permet el readreçament d’altres comptes de correu alseu servei de correu electrònic. És a dir, podeu gestionar des del compte de Gmailtots els correus electrònics que rebeu de la resta de comptes de correu registrats enun altre proveïdor de correu web. Per fer-ho, accediu a Configuració> Comptes iImportació. Cliqueu la secció Importa el correu i els contactes (vegeu la figurafigura 2.6).

Figura 2.6. Procés d’importació d’un correu electrònic

Definiu el compte des d’on voleu rebre els correus electrònics i cliqueu a Afegircompte. Es completarà el desviament del correu electrònic al compte de correude Gmail.

Per redireccionar diversos comptes de Google a un de sol adreceu-vos a l’apartatConfiguració i, un cop a dins, a la pestanya de Reenviament i POP/IMAP. Cliqueua sobre del botó Afegeix una adreça de reenviament i introduïu el correu electrònicon reenviar els correus d’aquest compte. A continuació, Gmail envia un missatgeamb un codi de confirmació a aquesta adreça de correu electrònic, des d’on heude clicar en l’enllaç inclòs. El reenviament estarà actiu tan aviat com guardeu lesopcions de configuració. A més, podeu escollir entre diverses opcions respecte aquè fer amb els missatges entrants (vegeu la figura figura 2.7).


Figura 2.7. Definició de les opcions de reenviament

Aquesta funció es pot utilitzar amb qualsevol adreça de correu electrònic, ja siguiGmail o no.

2.1.3 Correu electrònic de Google: contactes i tasques

Els contactes són les adreces de correu electrònic emmagatzemades a la memòria.Les funcionalitats dels contactes són tan completes (no només a Gmail, sinó tambéa Hotmail o Yahoo!, per exemple), que funcionen com la millor de les agendes.

Cada vegada que s’escriu un missatge, automàticament es crea un contacte noua la llista. Aquesta és la manera més senzilla de crear un contacte, però la méscompleta i que permet gestionar altres dades a banda de l’adreça de correu ésfer-ho a través de l’enllaç Contactes (vegeu la imatge figura 2.8).

Figura 2.8. Gestionar con-tactes

L’agenda de contactes de Google és utilitzada per molta gent, des dels usuaris delcorreu electrònic de Gmail fins als que tenen un dispositiu mòbil amb el sistemaoperatiu Android (ja que la majoria dels dispositius mòbils que funcionen ambaquest sistema operatiu porten instal·lades, per defecte, aplicacions creades per


Google que ofereixen diversos tipus de serveis). En conseqüència, tots els contac-tes emmagatzemats al compte de correu electrònic de Google s’emmagatzemeni actualitzen al dispositiu mòbil amb el sistema operatiu Android, i a l’inrevéstambé.

Tot i que Contactes era inicialment una funcionalitat del servei de Gmail, l’aug-ment en l’abast de les seves característiques i l’extensió del seu ús han portatGoogle a permetre la gestió independentment del servei de correu, mitjançantl’adreça web contacts.google.com, si prèviament s’ha iniciat sessió a Google.

Els cercles de Google són una potent eina de segmentació de contactes vinculadaa la xarxa social pròpia de Google, Google+. És a dir, els diferents contactes espoden agrupar en petits grups i/o segments. Aquesta segmentació en petits grupsfacilita que, per exemple, es pugui compartir amb un grup de contactes en concretuns continguts específics.

A banda del correu electrònic i l’agenda de contactes, mitjançant la safatad’entrada de Gmail també es pot accedir a un gestor de tasques. Amb aquest serveies pot confeccionar una llista de tasques per fer i afegir, per exemple, la data límitper fer-les (tal com es mostra a la figura figura 2.9)

Figura 2.9. Menú de tasques deGoogle

2.1.4 Evolució de la safata d’entrada

L’impacte actual dels dispositius mòbils no sols ha motivat la necessitat d’adaptarles aplicacions web a aquest segment, sinó que, a més, els usuaris han modificatels seus hàbits d’ús ampliant l’ús inicial del correu electrònic. De fet, si béinicialment el correu electrònic era una via àgil de comunicació entre usuaris, elmón empresarial el va adquirir per comunicar-se amb els clients fins al punt deconvertir-se en una de les vies principals de comunicació.

Aquesta evolució del correu electrònic, des d’una plataforma de comunicaciófins a un gestor i assistent personal, en el dia a dia ha motivat Google aproposar un replantejament de la safata d’entrada del Gmail en la forma d’Inbox:inbox.google.com.

http://contacts.google.com

http://inbox.google.com


La safata d’entrada (inbox, en anglès) no és una safata de correu electrònicordinari, sinó una safata d’entrada on cada correu es converteix en un assumpteque requereix una decisió. És un assistent que ens proveeix dels recursos pergestionar el flux de les comunicacions i no oblidar res que requereixi atenció.Per exemple, si detecta que el correu rebut inclou una factura, automàticamentl’emmagatzema en una carpeta anomenada finances. La safata d’entrada mostra,a més, la informació més important de cada correu directament a la vista prèvia.

Així, la proposta de nova safata d’entrada de correu electrònic de Google esplanteja com un gestor de tasques per al dia a dia dels usuaris, com ho il·lustrala icona de la xinxeta que apareix tant a la zona superior de la safata com dins delcorreu electrònic. La icona de la xinxeta substitueix la marca Destacats (vegeu lafigura 2.10):

Figura 2.10. Finestra principal d’Inbox

En aquest cas, els missatges amb la xinxeta activada sempre es mantenen en lapart superior de la safata d’entrada (tot i que posteriorment es rebin més correuselectrònics). Si cliqueu la icona de la xinxeta de la safata d’entrada situada prop delcercador, es visualitzaran tots els correus electrònics marcats amb aquesta xinxeta.Amb aquesta acció es desplega una nova secció d’elements fixats. Per tornar a lasafata d’entrada, s’ha de clicar de nou sobre la icona de la xinxeta.

Tant en l’aplicació web com en l’aplicació per a dispositius mòbils d’Inbox (vegeula figura 2.11), els correus electrònics es poden posposar clicant sobre el petitrellotge que apareix a la zona superior dreta de la pantalla. Quan posposeu uncorreu electrònic en el seu rol de tasca, desapareix de la safata d’entrada i, arribatel moment, hi tornarà a aparèixer a l’hora definida.


Figura 2.11. Posposar tasca del disposi-tiu mòbil

2.2 Calendaris en línia

Els calendaris en línia són aplicacions web que s’utilitzen per gestionar agendesd’activitats. És a dir, són programes que permeten emmagatzemar i organitzarinformació sobre cites, reunions i esdeveniments en un entorn web.

L’avantatge principal dels calendaris en línia respecte a les agendes tradicionalsen paper és que permeten compartir la informació amb altres usuaris, i la majoriatenen funcions per notificar els esdeveniments d’una manera automàtica, ja siguiper correu electrònic o amb un missatge al dispositiu mòbil.

Els calendaris en línia també reben el nom de calendaris web. Els mésconeguts a l’actualitat són 30 Boxes (www.30boxes.com) i Google Calendar(calendar.google.com), que forma part del conjunt d’aplicacions web gratuïtes deGoogle, juntament amb el correu web de Gmail, els àlbums web Picasa, GoogleMaps, etc.

2.2.1 Google Calendar

Google Calendar és una aplicació web de Google que consisteix en un gestor decontactes i de temps que, entre d’altres serveis, ofereix la possibilitat de crearcalendaris i compartir-los amb altres usuaris mitjançant una adreça de correuelectrònic.

http://www.30boxes.com

https://calendar.google.com/


Google Calendar també disposa d’una aplicació per a dispositius mòbils per rebrenotificacions d’esdeveniments i/o crear-ne de nous. Aquests queden sincronitzatsautomàticament amb la resta d’usuaris i dispositius amb accés al calendari.

També hi ha la possibilitat de sincronitzar el Google Calendar amb altres apli-cacions d’escriptori, com per exemple el client de correu electrònic MicrosoftOutlook.

Finalment, també hi ha la possibilitat d’accedir-hi fora de línia, treballant ambuna versió dels calendaris no connectada a internet que es sincronitza quan tornaa estar en línia. Aquesta funció és útil quan es preveu la necessitat de treballarsense connexió, per exemple durant un viatge en avió de llarga durada.

Per accedir al Google Calendar ho podeu fer mitjançant la seva pàgina d’inicicalendar.google.com, amb l’usuari i contrasenya de Google, o bé directament desde la safata de correu electrònic, clicant la icona de l’aplicació web Calendar (talcom es mostra a la figura figura 2.12).

Figura 2.12. Accés a Google Calendar des de la safata d’entrada de Gmail

Cada usuari que inicia sessió al Google Calendar té associat, per defecte, uncalendari amb el nom de l’identificador del seu compte de Google. Per defecte, lavista del calendari mostra el dia i l’hora actual (segons el fus horari) i, en columna,els dies de la setmana en curs.

Ús de Google Calendar

Més enllà del calendari que hi ha per defecte a Google Calendar, és possible crearcalendaris personalitzats. La manera més senzilla de fer-ho és clicar el botó dela zona lateral esquerra, a sota del calendari del mes en curs (vegeu la figura2.13). Automàticament, l’espai de treball canvia a una finestra nova des d’on creari definir els principals paràmetres del calendari nou.

http://calendar.google.com


També hi ha la possibilitatde canviar els detalls d’un

esdeveniment clicant l’enllaçEdita l’esdeveniment des

d’on redefinir la informacióde l’esdeveniment o la seva

durada.

Figura 2.13. Creació d’un calendari nou

Un cop dins de la nova finestra, podeu escriure un nom per al nou calendari,definir una descripció més àmplia, especificar una ubicació i escollir un país iun fus horari, així com definir-lo com a públic i compartir-lo amb les condicionsdesitjades.

El nou calendari sempre apareix a sota dels ja existents (siguin propis o compar-tits). Vegeu la figura figura 2.14:

Figura 2.14. Llistade calendaris

Per crear esdeveniments cliqueu qualsevol casella del calendari, poseu el títol del’esdeveniment a la finestra que apareix, indiqueu en quin dels calendaris s’had’incloure i, finalment, cliqueu Crea un esdeveniment (vegeu la imatge figura2.15).

Figura 2.15. Creació d’un nou esdeveniment

Dins de l’edició, també podeu canviar la data, com ara que hi hagi una periodicitaten l’esdeveniment (per exemple, que un esdeveniment aparegui un cop persetmana). Si marqueu l’apartat Repeteix s’obre una finestra des d’on definir laperiodicitat de repetició (vegeu la figura 2.16).


Figura 2.16. Periodicitat de l’esdeveniment

Configuració de Google Calendar

La configuració general del Google Calendar es pot canviar clicant la icona ambforma de fletxa que acompanya el nom del calendari escollit. Permet configurarl’idioma del calendari, el país, el fus horari, el format de la data, el format de l’hora(rang de 24 h o de 12 h), el dia que comença la setmana, la visualització dels diesdel calendari (per dia, setmana, mes o llista general). Vegeu-ho a la figura 2.17:

Figura 2.17. Configuració del calendari

Compartició de calendaris

Un cop creat un calendari, es pot compartir la informació (o els esdevenimentscontinguts) amb altres usuaris. Per fer-ho, cliqueu la icona del nom del calendariescollit i escolliu l’opció Comparteix aquest calendari. Dins de la finestra ques’obre per a la compartició del calendari, podeu comprovar els quatre tipusd’usuaris de calendaris Google:

• Usuaris administradors: poden fer canvis i administrar l’ús compartit.

• Usuaris que poden fer canvis als esdeveniments.

• Usuaris que només poden veure la informació dels esdeveniments.

• Usuaris que només veuen els dies ocupats o lliures.

Per compartir el calendari amb un usuari, escriviu la seva adreça de correuelectrònic dins de l’apartat Comparteix amb persones concretes. La segona


Abans dels telèfonsintel·ligents, el Google

Calendar oferia lapossibilitat d’enviar

notificacions per missatgescurts de text (SMS, short

message service).

columna del formulari permet escollir el tipus d’usuari o els permisos en relacióamb aquest calendari. A més, en qualsevol moment podeu esborrar la comparticióamb l’usuari, clicant a sobre del símbol de la paperera que apareix a la dreta (vegeufigura figura 2.18).

Figura 2.18. Compartir calendari amb persones concretes

En el cas que alguns usuaris amb els quals voleu compartir el calendari no tinguinun compte Google, després d’afegir la seva adreça de correu electrònic apareixuna finestra emergent que demana si voleu enviar una invitació a aquest usuari.

Des del punt de vista de les notificacions dels esdeveniments, podeu definir unavís per a aquells usuaris interessats. Si l’esdeveniment ja s’ha creat prèviament,podeu afegir-hi els convidats accedint a l’edició de l’esdeveniment, a l’apartatAfegeix convidats (escriviu les adreces de correu dels usuaris a qui voleu avisar del’esdeveniment). Si l’esdeveniment encara no estava creat, feu la mateixa acció enel moment de la creació i configuració de l’esdeveniment.

Google Calendar permet portar el control dels contactes convidats a un esde-veniment que han confirmat la seva assistència i els que no. I també permetafegir missatges de notificació als contactes donant-los més informació en relacióamb l’esdeveniment. Des del punt de vista de les notificacions, també hi ha lapossibilitat de programar l’enviament d’un recordatori amb un període de tempsd’antelació des de la finestra d’edició dels esdeveniments. Per defecte, cadaesdeveniment es pot recordar per correu electrònic o per finestra emergent en elcas de dispositius mòbils.

2.2.2 Altres calendaris en línia

Un altre exemple de calendari en línia és Doodle (www.doodle.com/es), uncalendari en línia que permet crear enquestes i enviar-les als contactes perquèvotin el dia (vegeu la figura 2.19). També ofereix la possibilitat de connectar ambel calendari en línia Google Calendar.

http://www.doodle.com/es


Figura 2.19. Enquestes Doodle

Per una altra banda hi ha el calendari de Hotmail (www.hotmail.com), tambéconegut com a Windows Live Calendar, que ofereix unes funcions i un dissenymolt semblants a Google Calendar (vegeu la figura 2.20).

Figura 2.20. Calendari de Hotmail

Zoho Calendar (www.zoho.com/calendar) és un calendari en línia que, a mésd’oferir les clàssiques opcions que ofereixen la majoria dels calendaris com són elsrecordatoris, les alarmes o les tasques col·laboratives, permet enviar notificacionsa través del correu electrònic i sincronitzar-se amb el client de correu electrònicde Microsoft Outlook (vegeu la figura 2.21).

http://www.hotmail.com

http://www.zoho.com/calendar


Figura 2.21. Calendari de Zoho

Una altra opció interessant de calendari en línia és la que ofereix Coolendar(www.coolendar.com), que canvia el concepte de calendari i el redueix per mostrarúnicament allò que s’ha de fer i quan (vegeu la figura 2.22).

Figura 2.22. Calendari de Coolendar

2.3 Ofimàtica web

Els programes informàtics que solucionen el tractament automàtic de la informa-ció donant resposta a tasques d’oficina rutinàries, com ara gestionar documentsde text, realitzar càlculs, portar una agenda o fer presentacions multimèdias’anomenen aplicacions ofimàtiques o paquets ofimàtics. L’ofimàtica és elconjunt de tècniques, aplicacions i eines informàtiques que s’utilitzen en funcionsd’oficina per optimitzar, automatitzar i millorar els procediments o les tasquesrelacionades.

http://www.coolendar.com


L’ofimàtica web o ofimàtica 2.0 és el servei en línia que permet editarun text, un full de càlcul o una presentació. Disposa de característiquesavançades com l’edició compartida de documents, la publicació en obertde documents a internet i una forta integració amb el correu electrònic.

La gran diferència entre un paquet ofimàtic estàndard i un paquet ofimàtic web ésque l’espai de treball on es desen els documents dels usuaris es troba en un servidorweb i no pas en l’ordinador local. Per tant, el tipus d’ordinador i la plataforma desistema operatiu no són importants, tant sols es necessita un navegador i connexióa internet.

El principal avantatge d’aquests tipus de programes i la seva creixent popularitates deu tant a la deslocalització de l’oficina com a la possibilitat de treballarcol·laborativament. Per un treballador d’una empresa resulta molt còmode saberque l’última versió d’un document la té al servidor d’internet i no ha de portarversions en dispositius d’emmagatzematge externs. També és molt útil utilitzarquest tipus d’aplicacions quan es tracta de crear documents i revisar-los entre mésd’una persona. La compartició de documents permet estalviar molt de temps imaldecaps per detectar les últimes modificacions d’un document.

Els paquets ofimàtics web més coneguts actualment són:

• Google Drive: és un servei de Google que permet emmagatzemar arxiusperquè siguin accessibles des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil.Més enllà d’emmagatzemar arxius, associada a aquest servei de Googletambé hi ha una suite ofimàtica en línia que permet crear documents detext, fulls de càlcul, presentacions i formularis, entre d’altres, que quedenemmagatzemats directament a Google Drive.

• Zoho Docs: és un paquet ofimàtic en línia que permet la creació i edició dedocuments en línia. Les aplicacions ofimàtiques que ofereix són:

– Zoho Sheet: servei de full de càlcul

– Zoho Writer: servei de processador de textos

– Zoho Show: servei de presentacions de diapositives

• ThinkFree: és una suite ofimàtica en el núvol que ofereix 1GB d’emmagat-zematge per crear i compartir documents. Inclou un processador de textos,un editor de fulls de càlcul, un programa per fer presentacions i un editor enformat HTML.

2.4 Escriptoris virtuals web

Els escriptoris virtuals són eines que permeten accedir a un mateix escriptori desde diferents dispositius, perquè queda allotjat en el núvol. Aquests escriptorispermeten incloure aplicacions i serveis del web 2.0, de manera que les aplicacions


més utilitzades sempre estiguin accessibles. A més de llançadors d’aplicacions,els escriptoris virtuals tenen una utilitat molt clara: dissenyar un escriptori mésorganitzat i intuïtiu.

Symbaloo (www.symbaloo.com) és una eina molt pràctica per organitzar i clas-sificar les pàgines web preferides. Aquesta aplicació permet crear un escriptorivirtual molt complet i funcional, amb les diferents seccions segons la temàtica delsenllaços que es vulguin tenir disponibles (vegeu la figura 2.23). Crear un escriptorivirtual és una tasca que facilita l’accés a la informació. Permet compartir el propiescriptori o fer-lo privat (segons els interessos), i també inserir-lo en un blog o unapàgina web.

Figura 2.23. Symbaloo

Symbaloo és una eina web que permet crear una pàgina d’enllaços en formade botons. Al tractar-se d’una aplicació en línia, és accessible des de qualsevoldispositiu amb connexió a Internet. La idea és molt senzilla: una quadrícula on acada quadre s’hi pot inserir un botó que redirigeix cap a la pàgina desitjada.

Webmix és cada recopilació de blocs que tracten d’un mateix tema. Essencialmenthi ha dos tipus de webmix:

• Webmix amb enllaços: enllaços útils a pàgines web, favorits, ginys ... (vegeula figura 2.24).

Figura 2.24. ’Webmix’ amb enllaços

http://www.symbaloo.com


• Webmix de tipus RSS: blocs de mesura més grans que els anteriors ambenllaços RSS (really simple syndication) (vegeu la figura 2.25).

Figura 2.25. ’Webmix’ amb RSS

Per crear un webmix propi cal estar registrat, però per utilitzar els creats per altresusuaris no és necessari.

2.4.1 Symbaloo: configuració i ús

Per fer servir Symbaloo cal registrar-se, tal com mostra la figura 2.26:

Figura 2.26. Formulari de registre de Symbaloo

Un cop creat el compte, accediu-hi. Per defecte apareixen tres pàgines o webmix:escriptori, notícies i feeds. Per afegir nous webmix cliqueu el botó Afegir un


webmix, situat a la part superior de la pàgina (o el símbol +), tal com podeu veurea la figura 2.27:

Figura 2.27. Afegir un nou webmix

Per canviar la configuració del webmix cliqueu el botó d’Opcions, a la part superiorde la pàgina. Reanomeneu el webmix, i podeu canviar el fons de pantalla, la icona,la mesura... (vegeu la figura 2.28):

Figura 2.28. Editar la configuració ’web-mix’


Per completar l’escriptori i els webmix amb els enllaços feu clic en qualsevol delsquadres per afegir un bloc i escolliu l’opció Crear un bloc. Aquí podreu indicarla URL, el nom, el color, la imatge... (vegeu la figura 2.29).

Figura 2.29. Inserir un nou bloc

També podeu eliminar els blocs (tant els creats de nou, com els per defecte) clicantamb el botó dret del ratolí a sobre del bloc i escollint l’opció Esborrar. Tots elsblocs es poden traslladar fàcilment arrossegant-los amb el ratolí, i això permetdissenyar el webmix al gust.

Presentacions audiovisuals i eines col.laboratives · 2021. 1. 12. · Gestió avançada de la...

Documents

Transcript of Presentacions audiovisuals i eines col.laboratives · 2021. 1. 12. · Gestió avançada de la...