Presentació Antoni Laporte_Palafrugell

Museus participatius:de l’hermetisme a la complicitat

Antoni Laporte, [email protected]

www.artimetria.com

“If you don’t have access,you are the object of culture

rather than the subject of culture ”rather than the subject of culture.

Fintan O’Toole (2006)

“Si no tens accés,ets l’objecte de la culturaenlloc de ser‐ne el subjecte.”enlloc de ser ne el subjecte.

Fintan O’Toole (2006)

Declaració dels Drets HumansArticle 27

1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, ,

a fruir de les arts i a PARTICIPAR en el progrés científic i en els beneficis que d'ell resulten.

A què ens referimquan parlem de participació?

Les enquêtes auprès des ménageset sur l’emploi du tempsconstituent la source principalede données sur la participation culturelle.

Pàg. 44

http://www.uis.unesco.org/culture/Documents/framework‐cultural‐statistics‐culture‐2009‐fre.pdf

La participació com a assistència dels visitants

Persones segons assistència a museus, Espanya 2010–2011

Persones (milers) %

Han visitat en l’últim any 11 897 30 57%Han visitat en l’últim any 11.897 30,57%

Fa més d’un any 13.959 35,87%

Mai o casi mai 13.059 33,56%

TOTAL 38.916 100,00%

Font: Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España 2010–2011.

http://www.mcu.es/estadisticas/MC/EHC/2010/Presentacion.html

Museus, visitants, ciutadania

Oferta: només en el període 2000–2010 el cens de museus ha passat de1 125 a 1 479 el que suposa un increment del 31 5%1.125 a 1.479, el que suposa un increment del 31,5%.

Consum: el nombre de visitants s’ha incrementat de manera extraordinària.Segons dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes,g y pels visitants dels museus espanyols han passat de 42,45 millons en 2000a 57,49 millons en 2010,el que suposa un increment del 35,4% en deu anys.

Tanmateix, la demanda de museus per part de la població espanyolano ha augmentat en la mateixa proporció.En efecte, segons l’enquesta de pràctiques culturals de 1990,, g q p q ,un 28,3% de la població espanyola major de 16 anyshavia visitat un museu en els últims 12 mesos.

Aquesta proporció ha augmentat al 30 6% en 2010 11Aquesta proporció ha augmentat al 30,6% en 2010–11,segons les dades de l’última enquesta.

2,3 punts percentuals d’augment, p p gsón un magre balanç en les polítiques d’ampliació de públics.

Mesurar i comparar dades internacionals

Measuring culture as an important factor in human wellbeing.

Pàgs. 8−10

I t è l d l b tInterès per la mesura del benestar.

Complementar el càlcul delGross National ProductGross National Product(Producte nacional brut)

amb el càlcul deamb el càlcul deGross National Happiness(Felicitat nacional bruta)

http://www.uis.unesco.org/culture/Documents/fcs‐handbook‐2‐cultural‐participation‐en.pdf

Young Foundation (2010)The State of Happiness

Poden les polítiques públiques treballar a favor del benestar i la resiliència de la població?

Els impactes i la significació de les arts i la cultura –com a part de un ecosistema de creativitat i innovació– actualment són àmpliament considerats que van més enllà dels valors intrínsecs i afecten temes… tals com la cohesió social, l’innovació econòmica, la regeneració, l’economia creativa i del coneixement, estratègies de

http://youngfoundation.org/wp-content/uploads/2012/10/The-State-of-Happiness.pdf

econòmica, la regeneració, l economia creativa i del coneixement, estratègies de captació d’inversió estrangera, turisme i qualitat de vida.

Enzo Grossi • Giorgio Tavano Blessi • Pier Luigi Sacco • Massimo Buscema (2011)

The Interaction Between Culture, Health and Psychological Well-Being:D Mi i f h I li C l d W ll B i P jData Mining from the Italian Culture and Well-Being Project

psychological general wellbeing index

http://www.fondazionebracco.com/archivio/pdf/The_interaction_between_Culture_health_and_psychological_wellbeing.pdf

The Arts and Individual Well-Being in Canada (2013), examina quines connexions i t i t l ti it t lt l d l d i l b t lexisteixen entre les activitats culturals dels canadencs i el benestar personal.

Les dades d’aq est info me most en q e hi ha est etes co elacions ent e 18 acti itats Les dades d’aquest informe mostren que hi ha estretes correlacions entre 18 activitats culturals i 8 indicadors relatius a la salut i el benestar, tals com salut, salut mental, voluntariat, sentir-se estressat i la satisfacció global amb la vida.

http://www.hillstrategies.com/content/arts-and-individual-well-being-canada#toc-attachments

La participació activa dels visitants, de la comunitat

Què entenem per participació de la comunitat?Q p p p

Participació de la comunitat té a veure amb involucrar a les persones en el desenvolupament dels serveis i espais que utilitzen o pels que es veuen afectats.

Per participació de la comunitat entenem que les persones tenen un paper actiu en el teu projecte i concretament prenen part en els processos de decisió.

http://www.hlf.org.uk/HowToApply/furtherresources/Documents/Thinking_about_community_participation.pdf

5 nivels de participació de la comunitat:

1. Informant: explicant a la gent el teu projecte. Aquesta ha de ser una de les 1eres p g p j qcoses a fer i ha de ser considerat com una preparació per a una participació més activa.

2. Consultant: oferir a la gent que expressi alternatives en el teu projecte I l’ l d fl’oportunitat que li donin forma.

3. Decidint: creant oportunitats perquè la gent prengui decisions I tingui influència en la direcció del projecte.

4. Actuant: creant oportunitats perquè la gent desenvolupi I doni el servei en el projecte, tenint un rol en la conservació del patrimoni o en les activitats educatives.

5. Recolzant a altres que prenen la iniciativa: empoderar a la gent perquè tingui la direcció del projecte, l’executint I donin el servei amb independència.


Nivells de participació en les arts

Brown, A. S. (2004). The Values Study: Rediscovering the Meaning and Value of Arts Participation. Hartford,CT, Connecticut Commission on Culture and Tourism. Accessed at:http://www.wolfbrTown.com/images/articles/ValuesStudyReportComplete.pdf

Nivells de participació en les arts

1. Inventiva: hi intervenen la ment, el cos i l’esprit en un acte de creació artística que és únic I idiosincràtic, sense tenir en compte el nivell de habilitat/compteència que és únic I idiosincràtic, sense tenir en compte el nivell de habilitat/compteència tècnica.

2. Interpretativa: acte creatiu d’expressió personal que dóna vida I incorpora valor a una obra d’art preexistent.

3. Curatorial: acte de seleccionar, organitzar i col·leccionar art per a la satisfacció de la pròpia sensibilitat artística.

4. Observacional: engloba aquelles experiències que un individu selecciona o 4. Observacional: engloba aquelles experiències que un individu selecciona o consenteix, motivat per alguna expectativa de valor.

5. Ambiental: experimentar alguna forma artística que un individu no s’ha proposat conscientment I que ocorre per casualitat.q p


Valors associats a la participació en les arts

Valors associats a la participació en les arts

1. Cognitiu: ús del cervell, activació de la imaginació i aprenentage d’habilitats cognitives.

2. Estètic: el més intrínsec a l’art i segurament el més subjectiu. Dóna plaer i benestar.stèt c e és t sec a a t segu a e t e és subject u ó a p ae be esta

3. Físic: activitat física associada a determinades arts com la dansa, però no només. Tocar un instrument musical o treballar l’argila per tornejar un vas. El cos aprèn noves habilitats i permet arribar a un estat de consonància entre el cos i l’esprit.

4. Emocional: el cas de la música és segurament el més evident, però qualsevol forma artística permet expressar emocions i sentiments.

5. Socio-cultural: connexió de l’individu amb la comunitat via el patrimoni material i 5. Socio cultural: connexió de l individu amb la comunitat via el patrimoni material i immaterial. També pot suposar una manera d’aproximar-se a altres cultures. Art és memòria i diàleg.

6. Polític: l’art permet expressar opcions i alternatives polítiques, injustícies i reclam de llibertat.

7. Espiritual: algunes persones se senten transformades o renovades o l’experiència artística els hi suposa una recàrrega de la pròpia energia.

8. Identitari: formació de la identitat personal: autoestima, orgull, dignitat.


Example 3: Viewing Human Sculpture in the Streetexample of Ambient Arts Participation

http://www.lateralthinkers.com/Comment/Never%20Mind%20the%20Width.pdf

Classificació de les motivacions dels visitants a museussegons Morris Hargreaves McIntyresegons Morris Hargreaves McIntyre

Morris Hargreaves McIntyreJerarquia d’implicació del visitant

Pirámide de necessitatshumanes de Maslowq p

EspiritualEvasió

AutorrealitzacióContemplacióEstímul a la creativitatPlaer estètic

Emocional

Plaer estètic EstèticaSobrecogimiento i meravellar-seEmocionar-se, comoure’sRellevància personalExperimentar el passat

Coneixement Estima

NostàlgiaComprensióIdentitat culturalInterès acadèmic o professionalAfi ióIntelectual AficióCreixement personalEstímul per als nens i nenesInteracció socialOci

Social SocialOciVeure, ferInclusió, hospitalitatAccésComoditat, seguretat, calor Seguritat Fisiologia

Morris Hargreaves McIntyre (2005)

http://www.lateralthinkers.com/Comment/Never%20Mind%20the%20Width.pdf

Alguns exemples

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/epidemia_ca.html

Walker Art Center, Minneapolis

John Holden (2006) des d’una perspectiva britànica ha identificat una “crisi” en les

polítiques culturals des del moment que es dóna una desunió entre tres conjunts de

valors fonamentals i coexistents –intrínsec, instrumental i institutional– I alerta sobre

el perill de posar un èmfasi desproporcionat només en els usos instrumentals de la el perill de posar un èmfasi desproporcionat només en els usos instrumentals de la

cultura. Holden diu:

El lí i é b l l i l d i Els polítics es preocupen més sobre els resultats instrumentals de caire

econòmic i social, però el públic i la majoria de professionals tenen tot un

altre conjunt de preocupacions. Com a resultat d’això la relació entre el altre conjunt de preocupacions. Com a resultat d això la relació entre el

públic, els polítics i els professionals ha esdevingut disfuncional. El sistema

cultural s’ha convertit en un diàleg de sords i sovint malcarat entre polítics i

professionals, mentre que els mitjans de comunicació juguen un paper

destructiu entre els polítics i el públic.

Holden, J. (2006). Cultural Value and the Crisis of Legitimacy. Why culture needs a democratic mandate.Holden, J. (2006). Cultural Value and the Crisis of Legitimacy. Why culture needs a democratic mandate.London: Demos.http://www.demos.co.uk/files/Culturalvalueweb.pdf?1240939425

Moltes gràcies

Presentació Antoni Laporte_Palafrugell

Documents

Transcript of Presentació Antoni Laporte_Palafrugell