PLA DE MILLORA URBANA EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT A … · 2019. 4. 15. · La superfície real de...

PLA DE MILLORA URBANA EN SÒL URBÀ

NO CONSOLIDAT A LLANÇÀ –

PMU - 2 ROSES

13 de novembre 2013

COLL i FULCARÀ ARQUITECTES S.L. - Jaume Coll i Fulc arà, arquitecte

ÍNDEX

1. MEMÒRIES

1.1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1.1. PROMOTOR DEL PLA DE MILLORA URBANA

1.1.2. SITUACIÓ I CONFIGURACIÓ DEL TERRENY

1.1.3. ESTAT ACTUAL

1.1.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

1.1.5. PLANEJAMENT VIGENT

1.2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

1.2.1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PRESENT PMU

1.2.2. JUSTIFICACIÓ LEGAL DEL PRESENT PMU

1.2.3. JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

1.2.4. CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

1.2.5. AVALUACIÓ ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ

1.2.6. QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUP. APORTADES

1.2.7. QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUP. RESULTANTS

1.2.8. GESTIÓ DEL PLA I PLA D’ETAPES

1.2.9. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE

1.3. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.3.1. NOMS I COGNOMS

1.3.2. MODE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ

1.3.3. COMPROMISOS ENTRE ELS URBANITZADORS I L’AJUNTAMENT

1.3.4. VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ

2. NORMES URBANÍSTIQUES – Normes reguladores dels paràmetres d’ús i edificació del sòl

3. DETERMINACIONS I ESPECIFICACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DELS SERVEIS BÀSICS

4. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ, ORDENACIÓ, DE PROJECTE.

4.1. PLÀNOL DE SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

4.2. PLÀNOL TOPOGRÀFIC

4.3. PLÀNOL D’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

4.4. PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ

4.5. DETALLS DE SECCIÓ DE CARRERS i DETALLS DE PAVIMENTACIÓ I

4.6. DETALLS DE SECCIÓ DE CARRERS i DETALLS DE PAVIMENTACIÓ II

4.7. / 4.14. PLÀNOLS D’ESQUEMES DE SERVEIS: SANEJAMENT, SUBMINISTRE D’AIGUA, ELECTRICITAT,

TELECOMUNICACIONS, GAS I D’ENLLUMENAT.

ANNEX 1; Justificació legal per la qual el PMU s’acull a la Llei 3/2009.

ANNEX 2; Memòria Social.

ANNEX 3; Informe ambiental

ANNEX 4; Normativa tècnica d’aplicació en urbanisme

ANNEX 5; Plànol d’atermenament del Ministeri de Costes de l’àmbit objecte d’actuació

1. MEMÒRIES

1.1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1.1.PROMOTOR DEL PLA DE MILLORA URBANA

El present Pla de Millora Urbana urbanístic és d’iniciativa privada. El promotor del mateix és la JUNTA DE

COMPENSACIÓ PROVISIONAL DEL PMU-2 ROSES, propietària de terrenys situats en l’àmbit del sector del

sòl urbà no consolidat PMU-2 ROSES quina superfície representa més del 50% de la superfície total del

Polígon d’Actuació Urbanística.

• El Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà estableix com a sistema d’actuació

urbanística per aquest àmbit el sistema de compensació, equivalent, en l’actualitat, al sistema de

reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica; i l’article 130.3 del Decret Legislatiu 1/2010

de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i de LLEI 3/2012, del 22 de febrer,

de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3

d’agost, atorga la iniciativa d’aquest sistema als propietaris que representen més del 50% de la

superfície del Polígon.

Així ho estableix el precepte invocat:

ARTICLE 130.3 DEL TR DE LA LLEI D’URBANISME: Iniciativa i obligacions. “3. La iniciativa de la modalitat de compensació bàsica correspon als propietaris o

propietàries de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del polígon d’actuació urbanística.”

D’altra banda, l’article 101 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la LLEI 3/2012, del 22 de

febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3

d’agost; estableix, expressament, que la iniciativa privada pot formular Plans Especials urbanístics, Plans

de Millora Urbana i Plans Parcials. És a l’empara dels dos preceptes invocats que es promou, per part

de la JUNTA DE COMPENSACIÓ PROVISIONAL DEL PMU-2 ROSES aquesta figura de planejament

urbanístic.

1.1.2.SITUACIÓ I CONFIGURACIÓ DEL TERRENY

Els terrenys que conformen l'àmbit del Pla de Millora Urbana “2 Roses”, estan situats en el límit amb el

terme municipal de El Port de la Selva, concretament en la zona anomenada Rec d’en Feliu i per sota

de l’actual carretera de El Port de la Selva, fins a la traça del Camí de Ronda. Formen part de la

continuació de la trama urbana preexistent, completant les urbanitzacions vinculades al camí de ronda

de Cau del Llop i Fener de baix.

La zona limita amb el C/Roses, antiga carretera de El Port de la Selva i semi urbanitzada. El sector està

qualificat pel P.G.O.U. com a Sòl Urbà no consolidat, amb una propietat molt fragmentada, però amb

una parcel·lació, on la major part de les propietats tenen les condicions morfològiques, límits per a ser

futures parcel·les edificables.

Algunes de les parcel·les incloses en l’àmbit procedeixen d’antigues segregacions i es troben edificades

per habitatges unifamiliars i en algun dels casos per habitatges plurifamiliars.

Els terrenys queden delimitats per les següents edificacions i zones: Pel nord el límit el produeix part la

traça del Camí de Ronda i part parcel·les edificables del C/Roses (urb. Fener de baix); per l’est el límit el

configura el límit del terme municipal amb el Port de la Selva; pel sud limita amb la Crta. de El Port de la

Selva i per l’oest, part amb la Crta. de El port de la Selva i part amb sòl Urbà (parcel·les edificades i/o

edificables del C/Roses).

L’accés a la zona es fa pel C/Roses i pel C/Cap de Vol des de la Carretera de El Port de la Selva,

actualment, els dos, amb paviment de terra.

La superfície real de l’àmbit del present Pla de Millora Urbana, segons resulta dels límits naturals de les

propietats, i de l'aixecament topogràfic realitzat sobre els terrenys, és de 40.878’81m2, superfície que

queda dins del marge de variació del 5% sobre la superfície definida pel PGOU.

1.1.3.ESTAT ACTUAL

Actualment els terrenys que formen part de l’àmbit del Pla de Millora Urbana son parcel·les amb

caràcter de parcel·les edificables però sense la condició de solars, per trobar-se dins d’un àmbit de

planejament derivat; tot i així, tret de l’accés pavimentat, les parcel·les tenen una gran part d’elles

serveis d’aigua potable, clavegueram i subministre elèctric.

En total apareixen 36 finques de les quals 8 presenten edificacions destinades a ús residencial i a

habitatge i una a equipament de serveis tècnics. La resta no presenta cap edificació llevat de tanques,

filats, ...

Totes les edificacions de caràcter residencials, estan en perfecte estat i són aptes per a ser usades a tal

efecte. Totes elles es troben habitades i disposen de tots els serveis necessaris pel seu correcte ús. El

projecte de PMU i el futur projecte de Reparcel·lació definiran les parcel·les de superfície tal que totes

les parcel·les edificades compleixin amb l’edificabilitat permesa.

Part del límit nord de l’àmbit ja té construït par de la nova pavimentació del camí de ronda. Aquest, en

el seu límit est, encara està pendent de finalitzar-ne la urbanització.

En la documentació gràfica es podrà veure clarament les alineacions dels límits de l’àmbit territorial del

sector de sòl urbà PMU-2 Roses i les preexistències pel que fa a construccions, edificacions i

instal·lacions.

Les edificacions existents, en la gran majoria, són compatibles amb el Planejament proposat pel present

PMU. Només tres d’aquestes queden afectades per altres normatives, aquestes són:

− La parcel·la inicial P33 i P34, contenen edificacions que es troben dins dels 20m de servitud de

protecció de la Zona Marítim Terrestre. Aquestes edificacions quedaran regulades per l’articulat

de la Llei de Costes 22/1988 de 28 de Juliol, i concretament per la seva Disposició Transitòria

Tercera punt tercer i Disp. Trans. Quarta.

Aquestes edificacions es van construir amb Llicència de l’Ajuntament de Llançà i, segons la seva

fitxa cadastral, amb data 1967 i 1965 respectivament.

LEY 22/1988, DE 28 DE JULIO, DE COSTAS. (Inclou les modificacions establertes per la Sentència del Tribunal Constitucional 149/1991, de 4 de juliol i el Reial decret 268/1995, de 24 de febrer i la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures fiscals, administratives i de l’ordre social). (... DISPOSICIÓN TRANSITORIA TERCERA ... 3. Los terrenos clasificados como suelo urbano a la entrada en vigor de la presente Ley estarán sujetos a las servidumbres establecidas en ella, con la salvedad de que la anchura de la servidumbre de protección será de 20 metros. No obstante, se respetarán los usos y construcciones existentes, así como las autorizaciones ya otorgadas, en los términos previstos en la disposición transitoria cuarta. DISPOSICIÓN TRANSITORIA CUARTA

1. Las obras e instalaciones construidas con anterioridad a la entrada en vigor de la presente Ley, sin la autorización o concesión exigible con arreglo a la legislación de costas entonces vigente, serán demolidas cuando no proceda su legalización por razones de interés público. 2. En las obras e instalaciones legalizadas conforme a los previsto en el apartado anterior, así como las construidas o que puedan construirse al amparo de licencia municipal y, cuando fuera exigible, autorización de la Administración del Estado otorgada con anterioridad a la entrada en vigor de esta Ley, que resulten contrarias a lo establecido en la misma, se aplicarán las siguientes reglas: a) Si ocupan terrenos de dominio público marítimo-terrestre, serán demolidas al extinguirse la concesión. b) Si se emplazan en la zona de servidumbre de tránsito, no se permitirán obras de consolidación, aumento de volumen, modernización o incremento de su valor de expropiación, pero si las pequeñas reparaciones que exija la higiene, ornato y conservación previa autorización de la Administración del Estado. Esta no se otorgará si no se garantiza cuando sea necesario la localización alternativa de la servidumbre. c) En el resto de la zona de servidumbre de protección y en los términos en que la misma se aplica a las diferentes clases de suelo conforme a lo establecido en la disp. trans. 3ª, podrán realizarse, obras de reparación y mejora, siempre que no impliquen aumento de volumen de las construcciones existentes y sin que el incremento de valor que aquéllas comporten pueda ser tenido en cuenta a efectos expropiatorios. En caso de demolición total o parcial, las nuevas construcciones deberán ajustarse íntegramente a las disposiciones de esta Ley.

REAL DECRETO 1471/1989, DE 1 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO GENERAL PARA EL DESARROLLO Y EJECUCIÓN DE LA LEY 22/1988, DE 28 DE JULIO, DE COSTAS.

(Inclou les modificacions establertes pel Reial Decret 1112/1992, de 18 de setembre, el Reial Decret 1771/1994, de 5 d’agost i el Reial Decret 268/1995, de 24 de febrer) ARTÍCULO 44. En los primeros 20m de la zona de servidumbre de protección... 3. Solo se podrán autorizar cerramientos opacos hasta una altura máxima de un metro y debiendo ser diáfanos por encima de dicha altura con, al menos, un 80% de huecos, salvo que se empleen elementos vegetales vivos. ARTÍCULO 46. En la zona de servidumbre de protección... ... 2. Solo podrá permitirse la ejecución de desmontes y terraplenes, previa autorización, cuando la altura de aquellos sea inferior a 3m, no perjudique al paisaje y se realice un adecuado tratamiento de sus taludes con plantaciones y recubrimientos.... Disposición Transitoria TERCERA punto 4 4. Las obras e instalaciones legalmente construidas o que puedan construirse en el dominio público y en la zona de servidumbre de protección, que resulten contrarias a lo previsto en la ley de costas, quedaran sujetas al régimen que en cada caso corresponde conforme a lo previsto en la disposición transitoria cuarta, apartado 2, de la ley y decimotercera de este reglamento.... Disposición Transitoria NOVENA i TRETZENA, punto 1C i 4 4. Lo establecido en el último párrafo de la letra c) del apartado 1 para los supuestos de demolición total o parcial, se entiende sin prejuicio de lo prevenido en la disposición transitoria octava, apartado 3, de este reglamento, en cuyo caso la reedificación será posible en los términos previstos en la citada disposición.

55/1992, DE 10 DE FEBRER, PEL QUAL S’ATRIBUEIXEN COMPETÈNCIES AL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES EN LA ZONA DE SERVITUD DE PROTECCIÓ DE LA LLEI DE COSTES.

Article 2 Les sol·licituds d'autorització es presentaran a la Direcció General de Ports i Costes per triplicat, acompanyades de la documentació següent: a) Projecte bàsic de les obres o instal·lacions. b) Certificat urbanístic on s'especifiqui la data d'aprovació del planejament vigent, la classificació del sòl, L’estat d'execució, els usos permesos i, si s'escau, les llicències urbanístiques atorgades. c) Plànol de l'atermenament corresponent efectuat per l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat.

− La parcel.la inicial P3, conté un habitatge unifamiliar situat dins la zona d’afectació de

carreteres. Aquesta edificació quedarà regulada pel DL 2/2009 de 25 d’agost pel qual s’aprova

el TR de la Llei de Carreteres.

‘Segons l’art. 41 i els supòsits del seu punt 41.1, amb l’informe favorable previ de la direcció

general competent en matèria de carreteres, pot establir la línia d’edificació a una distància

inferior a la que regula l’article 40 (25m).’ En les esmentades edificacions, s’haurà de seguir lo

estipulat en l’art. 47 pel que fa a l’autorització per a fer qualsevol obra.

1.1.4.ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

L’estructura de la propietat és la que s'indica en el plànol nº 0.3 del contingut del present PMU.

Els propietaris de terrenys ubicats a l’àmbit del PMU-2 i les superfícies de les finques aportades són les

que s’esmenten a continuació:

Nº de SUPERF. %

Referència Cadastral de la parcel.la Parcel.la PROPIETARI AutoCad Sup.

modificat M2 Aportada

1 JEAN PIERRE PACREU, LAURE ACEZAT-PACREU I MICHELLE PECH-PACREU

4.750,00 12,269% 4194114EG1849S000MB

2 AVIFLO FOUR, S.L. 954,10 2,464%

3 BABIN DE LIGNAC

1.309,00 3,381% 4194115EG1849S0001OB

4194115EG1849S0002PZ

4 581,10 1,501% 4194116EG1849S0001KB

5 ARLALORA,SL 1.329,00 3,433% 4194119EG1849S0001XB

6 AJUNTAMENT DE LLANÇÀ (Cessió anticipada de JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT)

581,00 1,501% 4194120EG1849S0001RB

7

JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ 1.833,92 4,737%

4293101EG1849S0001SB

8 4293102EG1849S0001ZB

9 4293103EG1849S0001UB

10 4293105EG1849S0001WB

11 CRISTINA MORENO I BONET 580,00 1,498% 4293104EG1849S0001HB

12 NICOLE 542,86 1,402% 4293106EG1849S0001AB

13 LUSKENS 769,18 1,987% 4294101EG1849S0001JB

14 JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ 660,27 1,705% 4294102EG1849S0001EB

15 JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ 341,37 0,882% 4294103EG1849S0001SB

16 ANTOINE 378,16 0,977% 4294104EG1849S0001ZB

17 KUNZLI 912,46 2,357%

4294105EG1849S0001UB

18 4294106EG1849S0001HB

19 AUPIN 429,38 1,109% 4294107EG1849S0001WB

20 RAMON TOR i BASCO i MARINA BARDOLET i FONT 421,46 1,089% 4294108EG1849S0001AB

21 ALFONSO RUIZ I VANDELLOS 572,43 1,479% 4294109EG1849S0001BB

22 ROSA JOFRE FABREGA, ROSA FELIU JOFRE I ÀLVARO FELIU JOFRE i ALTRES (1/4 part indivisa de R. JOFRE i 1/8 part indivisa a meitats iguals entre R. FELIU i A. FELIU)

8.922,49 23,046% 4294110EG1849S0001WB

4294111EG1849S0001AB

23 JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ 379,73 0,981% 4294112EG1849S0001BB

24 ROBERT MARES PALOU i MONTSERRAT YLLA LLOMBARD 436,54 1,127% 4294113EG1849S0001YB

25 HUBER 422,69 1,092% 4294114EG1849S0001GB

26 KUNZLI 532,41 1,375% 4294115EG1849S0001QB

27 LUCKAS 555,67 1,435% 4294121EG1849S0001TB

28 LUCKAS 384,48 0,993% 4294116EG1849S0001PB

29 LAILLER 387,27 1,000% 4294117EG1849S0001LB

30 JOAQUIN RUIZ FLUVIA 422,21 1,090% 4294118EG1849S0001TB

31 JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ 393,35 1,016% 4294119EG1849S0001FB

32 JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT

1.086,66 2,807% 4294120EG1849S0001LB

33 NGKEL HERBERT 1.676,80 4,331% 4295108EG1849N0001HS

34 LAROZE SERGE 1.819,01 4,698% 4295109EG1849N0001WS

35 NGKEL HERBERT 333,07 0,860% 4295110EG1849N0001US

36 JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT 2.320,90 5,995% 4295111EG1849N0001HS

R JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ - Pas

74,09 0,191% Resta de finca matriu: Pas

V Cessió anticipada sense formalitzar del vial del C/Cap de Vol de la finca matriu propietat de JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ

1.622,88 4,192% Resta de finca matriu: C/C. de Vol

(delimitació actual)

C VIAL C/ROSES - Antiga crta. Port de la Selva 2.162,87 0,000% Vial C/Roses - Delimitació actual

38.715,94 VIALS no computables en sup.aportada 2.162,87

40.878,81 100,000%

1.1.5.PLANEJAMENT VIGENT

El present Pla de Millora Urbana es redacta tot donant compliment a allò establert a l’article 14 del

PGOU del municipi de Llançà per a l’àmbit en qüestió, a fi i efecte d’ordenar, desenvolupar i

executar el sector de planejament classificat com a sòl urbà, delimitat en el propi Pla General

d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà i anomenat “PE 2 Roses”, és a dir, PMU-2 Roses (Veure

justificació en l’apartat 1.2.2 de la present memòria).

El present Pla de Millora Urbana s’ajusta plenament a les característiques i objectius fixats al quadre

de característiques del sector, establert al PGOU, s’adequa a allò fixat als articles 14 i 90 de la

Normativa Urbanística del PGOU del municipi i respecta la totalitat dels paràmetres urbanístics

continguts a les Normes Urbanístiques del municipi.

Les determinacions que es contenen al Pla de Millora Urbana tenen precisió suficient per permetre

la seva execució sense necessitat de cap altre instrument de planejament, a l’hora que es fixen i

s’assignen els sistemes locals i generals amb càrrec al sector i es preveu, pel desenvolupament del

Sector, un termini màxim de 4 anys pel què fa a la realització de la urbanització i implantació dels

serveis.

De manera que es dóna ple compliment a allò fixat, amb caràcter general, als articles 14 i 90 del

PGOU del municipi.

Pel que fa a la regulació del sòl i l’edificació, el present Pla de Millora Urbana s’ajusta i complimenta

adequadament allò establert al Pla General del municipi, referent al PMU 2, ajustant-se i observant

la regulació i edificació del sòl classificat com urbà, fixada concretament en l’article 90; i molt

particularment les especificacions fixades pel Sector corresponent al PMU-2 “Roses”, en la fitxa

urbanística del PGOU Llançà. Fitxa urbanística que determina el següent:

P.M.U. 2 ROSES (Segons nomenclatura del PGOU PE 2 Roses) – Veure justificació en l’apartat 1.2.2 de la

present memòria

1. OBJECTIUS

Es tracta d'una zona en la qual existeixen alguns habitatges que es van realitzar en els anys 60. Disposen

d'accés rodat, els carrers no estan pavimentats, però tenen el subministrament elèctric, abastament d'aigua

potable i xarxa de desguàs connectada a la depuradora general de la vila. L' objectiu que es pretén es

reurbanitzar el sector i obtenir la cessió de zones verdes i equipaments previstos.

2. ÀMBIT

L'àmbit del sector es el que es descriu:

Al nord limita amb la zona marítima terrestre i el mar. Al sud, amb la carretera del Port de la Selva. A l'est, amb

el terme municipal del Port de la Selva. A l'oest, amb Sòl urbà i part amb el rec d'en Feliu.

3. SITUACIÓ I CARACTERISTIQUES

CODI NOM

FULL PLANOL US GLOBAL

P.E. 2 PLA ESPECIAL

ROSES P2-h Ciutat Jardí (clau 7e)

4. SUPERFÍCIE, USOS I SOSTRE EDIFICABLE

USOS SUPERF. M2

% EDIFIC. BRUTA.

TOTAL SOST.EDIF.

HABITAT. Ha

Vials 3.010.- 7,29

Espais lliures 8.447.- 20,46

Equipaments 621.- 1,50

Afecció rec d'en Feliu

80.- 0,20

TOTAL USOS PÚBLICS

12.158..- 29,45

TOTAL USOS PRIVATS

29.125.- 70,55

TOTAL PE 41.283.- 100.00 0,2822 11.650 10

5. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS

Les condicions de l'edificació i ús les determina la norma específica de la zona ciutat jardí (clau 7) subzona e., i

les seves corresponents ordenances generals.

6. CONDICIONS DE GESTIÓ

La gestió es realitzarà pel sistema de compensació o cooperació.

1.2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

1.2.1.JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PRESENT PLA DE MILLORA URBANA

El present Pla de Millora Urbana urbanístic té per objecte desenvolupar i executar les determinacions

fixades al planejament general del municipi de Llançà en relació a aquest àmbit de sòl urbà no

consolidat.

A tal efecte, s’estableix amb el detall i precisió requerits pel conjunt de la legislació i normativa

urbanística, les condicions d’ordenació del Polígon d’Actuació PMU-2 Roses.

Es tracta d'un territori de difícil gestió, degut a la fragmentació de la propietat i al fet que moltes de les

parcel·les es troben edificades i amb habitatges habitats i amb els serveis.

Els principals objectius del present Pla de Millora Urbana PMU-2 Roses, són els següents:

1. Dotar a la totalitat de les parcel·les existents dels serveis necessaris, millorant els existents.

Actualment la zona compta amb serveis urbans que permeten habitar les edificacions

construïdes als anys 60; la nova urbanització permetrà millorar les característiques d’aquests

serveis tot permetent que aquests arribin a la totalitat de les parcel·les de l’àmbit.

2. Pavimentació del 100% de la vialitat fins al límit del terme municipal. Actualment, tan la traça

del C/Roses com la del C/Cap de Vol estan pavimentats amb terra, cosa que dificulta l’accés

del residents a la zona i també l’arribada dels serveis municipals. La pavimentació d’aquests

vials, permetrà tenir tota la vialitat, fins al límit del Terme municipal pavimentada.

3. Completar la cessió dels terreny destinats a zones verdes i equipaments de serveis tècnics, la

redacció i posterior aprovació del present PMU, permetrà realitzar les cessions dels espais

definits pel PGOU de zones verdes. Amb anterioritat a la redacció del present PMU, es van cedir

a l’Ajuntament de Llançà, amb cessió anticipada, els terreny d’equipament determinats pel

PGOU.

4. Es cediran i urbanitzaran els terrenys destinats a Sistema Hidrològic, per l’àmbit d’actuació

transcorren dos torrents (recs) que es delimitaran, netejaran i vegetaran segons les prescripcions

de l’ACA. Es preveu delimitar l’àmbit de protecció dels mateixos respecte les parcel·les

edificables.

5. S’assignaran usos i es delimitaran les zones en que es divideix l'àmbit territorial del Pla de Millora

Urbana.

6. Es dotarà al municipi dels espais lliures i d'equipament adequats, s’urbanitzarà i es condicionarà

el sòl apte per a la implantació d’habitatges.

7. S’efectuarà una proposta vàlida, coherent i amb criteris d’ordenació i planificació homogènia i

integrada, per a la prolongació de la trama viària del carrer Roses amb coherència amb el

Camí de Ronda i dels d’habitatges.

8. Es minimitzarà l'impacte ambiental que suposa la implantació d’un nou sector residencial i

d’equipaments a la zona, seguint les prescripcions i recomanacions de l’estudi i de l’informe de

sostenibilitat ambiental i incorporant les mesures correctores oportunes.

9. S’establiran en el futur projecte d’urbanització, les característiques i traçat dels serveis

urbanístics així com de la xarxa de comunicacions pròpies del sector i el seu enllaç amb el

sistema local de comunicacions existents en el municipi.

13. Les principals obres d’urbanització quina execució correspondrà realitzar per executar i

desenvolupar el sector PMU-2 Roses, són les següents:

� Execució i urbanització de la vialitat de 5.737,47m2.

� Implantació de tots els serveis urbanístics al sector.

� Soterrament de línies elèctriques i implantació d’Estacions transformadores i xarxes de

B.T.

� Previsió de canalització subterrània del gas.

� Enllumenat públic amb un sistema de comandament per radio.

� Conducció i canalització dels Recs que travessen l’àmbit en els passos per dessota

de la vialitat.

� Sistema separatiu d’aigües residuals i aigües plujanes i conducció de les plujanes als

recs.

� Implantació de la xarxa de telecomunicacions.

� Execució i urbanització de les zones verdes de 8.457,46m2.

� Execució i urbanització de les zones del sistema hidrogràfic de 440,21m2.

Fitxa de Zonificació del present PMU:

Paràmetres

PMU 2: PLA DE MILLORA URBANA ROSES

Ciutat Jardí (clau 7e). Segons PGM

Usos m2 % Edif neta total sostre

Sistema Hidrogràfic (SH)

SH part 1 118,43

440,21 1,08%

SH part 2 121,65

SH part 3 200,13

Espais lliures (PJ)

PJ1 4.210,27

8.457,46 20,69%

PJ2 2.632,16

PJ3 825,15

PJ4 668,47

PJ5 121,41

Xarxa viària (V)

Crta. Port de la Selva 729,85

5.737,47 14,03%

Camí de Ronda 523,26

C/Cap de Vol 1.477,67

Passos i escales 366,32

C/Roses 2.640,37

Equipament (E5) 565,27 1,38%

Serveis tècnics (T) 55,73 0,14%

TOTAL USOS PÚBLICS 15.256,14 37,32% Edif. màxima segons

PMU

Clau 7e i /e.2 (*)

Illa 1 5.081,69

25.622,67

0,450 11.530,20

Illa 2 785,69

Illa 3 1.267,19

Illa 4 4.132,76

Illa 5 2.553,07

Illa 6 5.586,21

Illa 7 (7e.2)* 2.930,31

Illa 8 3.285,75

TOTAL USOS Privats 25.622,67 62,68% Edif. Prevista en PGOU

s/edif.

Total 40.878,81 100,00% Edif bruta total sostre

Sup.PGOUx0,95 < Sup. REAL < Sup.PGOUx1,05 0,2822 11.536,00

La densitat bruta de l’àmbit és de 10hab/Ha.

1.2.2.JUSTIFICACIÓ LEGAL DEL PRESENT PLA DE MILLORA URBANA

El contingut del present Pla de Millora Urbana s'ajusta plenament a allò que es disposa al Decret

Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya i

a la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel

Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, així com a les determinacions fixades al Reglament de la Llei,

aprovat per Decret 305/2006, de 18 de Juliol.

En particular, el present Pla de Millora Urbana desenvolupa les Normes del PGOU de Llançà de sòl urbà

“PE 2 Roses”, i conté totes les determinacions fixades als articles 65, 66, 86 i concordants del Decret

Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost de 2010 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de

Catalunya i a la Modificació dels mateixos per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text

refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, i els articles 90 i 91, 80,

81, 82 i 83 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

En aquest sentit, i malgrat la nomenclatura fixada al PGOU, pel que fa a la figura urbanística a utilitzar

per desenvolupar el sector, –Pla Especial-, el cert és que l’instrument urbanístic més adient, de

conformitat amb allò establert a la nova legislació urbanística de Catalunya, seria el Pla de Millora

Urbana regulat a l’article 70 i quin contingut documental i material ha de respectar i es regula a l’article

65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2010 i la modificació de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació

del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, el contingut

documental i material que ha de respectar, amb les salvetats indicades en la pròpia Llei, pel que fa als

Plans Parcials.

És en aquest sentit que, malgrat la denominació de PE que determina el PGOU vigent, es considera que

el document s’ha d’anomenar Pla de Millora Urbana, atès que la figura de Pla Especial d’acord amb la

legislació urbanística vigent té unes altres finalitats, que les que aquest document tramita, per tant

s’adopta la nomenclatura de PMU, i s’ajusta plenament a allò establert, tan pel que fa als seus

objectius –completar el teixit urbà, acomplir operacions de transformació d’usos, etc.-, com pel que fa

al seu contingut documental –articles 70 apartats 6, 7 i 8- i 65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3

d’agost i la seva modificació per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei

d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

En particular, el Pla de Millora Urbana qualifica el sòl de l’àmbit ordenat, regula els usos i els paràmetres

de l’edificació, defineix els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums, assenyala alineacions,

estableix el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, les condicions de gestió i el termini per

promoure els instruments de gestió i per executar les obres d’urbanització, etc.

La documentació integrant del Pla de Millora Urbana, s’ajusta també a aquella exigida per la legislació

urbanística en relació als Plans Parcials, que resulta aplicable també a la present figura de planejament.

En aquest sentit, integra la documentació del Pla de Millora Urbana, la següent:

a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris. b) Els plànols d’informació, d’ordenació i de projecte.

c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.

d) L’avaluació econòmica de la promoció, i l’estudi i la justificació de la seva viabilitat i un

informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris..

e) El pressupost de les obres i els serveis.

f) El pla d’etapes.

g) Justificació del compliment de les determinacions en matèria de mobilitat sostenible.

h) Informe ambiental. i) Memòria social.

D’altra banda, el contingut documental del present Pla també s’ajusta a allò establert a l’article 102 del

TR de la Llei d’urbanisme que, en regular les especificitats dels Plans urbanístics derivats d’iniciativa

privada, estableix, al seu apartat primer, el següent:

ARTICLE 102.1 TR LLEI D’URBANISME: Especificitats dels plans urbanístics derivats

d’iniciativa Privada. “1. Els plans urbanístics derivats d’iniciativa privada, a més d’incloure les determinacions

establertes amb caràcter general per aquesta Llei, han de contenir documentació específica referida a:

a) L’estructura de la propietat del sòl afectat. b) La viabilitat econòmica de la promoció. c) Els compromisos que s’adquireixen. d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.”

De manera que la figura de planejament que aquí es presenta, s’ajusta plenament a allò establert en el

conjunt de la legislació urbanística.

1.2.3.JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

D'acord amb els objectius esmentats en l'apartat 1.2.1 de la present Memòria, el sector s'ha estructurat

de la següent manera:

La proposta de zonificació en que es basa aquest Pla de Millora Urbana respon a les necessitats

bàsiques de les preexistències del sector i segueix en tot moment les determinacions de zonificació del

PGOU.

La traça del Carrer Roses i la del C/Cap de Vol es troben molt consolidades i per tant el seu traçat està

molt definit. Així mateix la presència de moltes parcel·les edificades i vinculades a la trama de vials

abans esmentada, fan molt difícil modificar-la considerablement. És per això que es preveu mantenir la

traça dels vials existents, tot pavimentant-los i millorant-ne les seves dimensions. Es preveu en el primer

tram del carrer Roses crear una nova vialitat, que pugui respondre a les necessitats de l’àmbit. Es crea

doncs un vial de servei i accés a parcel·les edificables. Aquest es preveu amb un sentit i de trànsit

restringit.

Es preveu la construcció d’un pas ‘peatonal’, que comunicarà el C/Cap de Vol i el C/Roses, facilitant la

comunicació de les parcel·les de la part superior de l’àmbit, amb les de la part més propera al Camí de

Ronda. Aquest pas també facilitarà l’accés a l’esmentat camí dels residents a la zona de Sta. Isabel, a

l’altre costat de la Crta. de El Port de la Selva.

Es preveu així mateix en la zona definida com a sistema hidrològic, la neteja de tot el llit dels recs i la

possible adequació vegetal d’aquests.

Totes les voreres, es preveuen amb molta vegetació, a base de plantacions lineals, plantacions en

conjunt i parterres ajardinats per a dotar al conjunt d’una harmonia i una alta qualitat paisatgística i

ambiental.

La densitat de l’àmbit serà inferior als 10 hab/ha, tal i com determina el PGOU la fitxa del mateix PMU.

Pel que fa a l’edificació, es preveu una única tipologia definida per la Clau 7e del PGOU de Llançà,

amb l’única excepció de l’Illa, situada en la part més alta de l’àmbit, que es regularà també per la

Clau 7e, però amb determinacions de la SubClau 7e.2.

Aquesta zona, composta per la Illa 7, queda molt afectada per la traça de la Carretera del Port de la

Selva, deixant gran part de la seva superfície afectada per la servitud de carreteres.

Per a poder arribar a deixar un conjunt edificatori, respectuós amb l’estructura de la propietat existent,

es preveu definir la SubClau (7e.2) que permet regular els paràmetres de la parcel.la.

Aquesta Clau permet, mantenir l’edificabilitat màxima, l’ocupació màxima permesa, la densitat i la

separació a límits i veïns segons els paràmetres de la Clau 7e, amb la diferència que es tractarà d’una

parcel·la de gran superfície en la que s’hi podrà construir més d’un habitatge unifamiliar aïllat, podent-

ne construir un cada 400m2 de sòl, complint amb la normativa del PGOU i de la Clau 7e (inclosa la

densitat).

En la parcel·la objecte del present punt, la situada entre el C/Cap de Vol i la Crta. del Port de la Selva,

hi ha 2.930,31 m2 de sòl; amb una edificabilitat de 0,45m2s7/m2s, es podran construir 1.318,64 m2st i;

amb una densitat d’1hab/400m2, un total i màxim de 7 habitatges.

1.2.3.1. SISTEMA VIARI

El Pla de Millora Urbana 2 “Roses”, preveu la urbanització total dels vials projectats dins de la zona

delimitada pel Pla.

El Pla de Millora Urbana s’adapta, necessàriament al traçat dels vials existents sense pavimentar.

Les característiques principals de la vialitat, les xarxes de subministrament i serveis urbanístics del Pla de

Millora Urbana, són les següents:

Els vials situats dintre del PMU són els següents:

- El vial continuació del C/Roses: tindrà una amplada total de 7m, 1,5m de vorera a la banda

mar i dos carrils de trànsit rodat de 2,75m cada un. (es concretarà en el Proj. d’Urbanització).

En algun tram, el present vial, crearà unes zones de descans a mode de placeta, com és pel

cas en la zona del Rec d’En Feliu, amb l’encontre del Camí de Ronda o amb l’encontre

amb el segon Rec de l’àmbit. La vorera i el vial estaran a la mateixa cota, preservant així el

caràcter més ‘peatonal’ de la urbanització.

- El vial continuació C/Cap de Vol: tindrà una amplada total de 8m, amb una única calçada

de trànsit rodat i àmbit de vorera a costat i costat de la zona de trànsit rodat. La vorera i el

vial estaran a la mateixa cota, preservant així el caràcter més ‘peatonal’ de la urbanització.

1.2.3.2. SISTEMA D'EQUIPAMENT I DE SERVEIS TÈCNICS

Es defineix una àrea qualificada com a sistema de serveis tècnics, que es destinarà a la consolidació

dels Serveis Tècnics existents i necessaris per a l’àmbit.

També es defineix una zona d’equipament E5, destinat a ús administratiu en el PGOU de Llançà, que

envolta la zona de serveis tècnics.

1.2.3.3. ZONES DE SÒL EDIFICABLE

Tal i com estableix la fitxa de característiques del sector, dins del PGOU, es defineix, com a tipologia

edificatòria, la de Ciutat Jardí, amb Clau 7e i 7e.2. S’ha treballat amb la precisió suficient com per

poder definir unívocament les parcel·les resultants, tot i que serà el projecte de reparcel·lació, el que les

definirà finalment.

1.2.3.4. SISTEMA HIDROLÒGIC/HIDROGRÀFIC

Comprèn els terrenys pels quals hi transcorre un torrent. Aquests terrenys es vegetaran i netejaran per a

formar part de la xarxa de zones verdes, tot i que sota la qualificació de Sistema Hidrogràfic. Estaran

formats per la llera del torrent i una franja a banda i banda aproximada d’1m. Així mateix es tindrà en

compte que en una franja de 5m des del cap de talús del marge del rec no es podrà realitzar cap

mena d’edificació sense consentiment de l’ACA.

1.2.4.CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

1.2.4.1. INTRODUCCIÓ

El desenvolupament urbanístic dels terrenys objecte d’aquest Pla de Millora Urbana suposarà la

consolidació d’un sector residencial existent en el que es pretén que s’assoleixin uns estàndards alts de

qualitat urbana mediambiental.

En aquest sentit, s’han establert uns criteris que han regit la pròpia concepció de l’ordenació i s’han

definit unes recomanacions per al futur desenvolupament del Pla, en les seves diferents parts: vials i

accessos, i edificacions.

1.2.4.2. CRITERIS EMPRATS EN L’ORDENACIÓ

1- La disposició de les parcel·les garanteix que les futures solucions arquitectòniques dels nous

habitatges disposin de bon assolellament i ventilacions creuades.

2- Les ordenances fixen la necessitat de crear noves zones arbrades allà on sigui possible. Amb

l’obligació de mantenir una intensitat de vegetació corresponent a un mínim de 3 arbres per cada 100

m² de parcel·la amb espècies triades d’acord amb els criteris previstos al D 123/2005, de 14 de juny, de

mesures de prevenció i criteris municipals.

3- La relació entre les alçades de les edificacions i la seva separació és l’òptima per a evitar ombres

projectades, alhora que s’afavoreixen les bones vistes per a tots els habitatges i la seva integració en les

zones no edificades.

4- El planejament planteja zones d’espais lliures públics i privats. La superfície dels espais lliures

d’edificació en verd públic és del 20,69% lleugerament superior al percentatge i la superfície indicada

en el PGOU; a més a més, en verd privat, es preveu un mínim de del 70% de la parcel.la edificable

(s/62,68%). L’espai destinat a sistema hidrogràfic, també es vegetarà com a element verd. Per tant, en

còmput global, es pot considerar com a espai verd i lliure d’edificació, generen un total de verd del

65,6% de l’àmbit.

L’edificació és aïllada i per tant, respondrà a una edificació amb una proporció majoritària de jardí

(mínim 70%) a cada una de les parcel·les. A més a més, la xarxa definida pel Sistema Hidrogràfic, anirà

acompanyada d’una traça vegetada al costat definint la zona de protecció.

També s’ha previst la conservació i millora d’una franja de verd públic, en tota la traça del Camí de

Ronda, emfatitzant d’aquesta forma el caràcter de respecte de l’actuació. També la traça de la

carretera i la seva servitud en la zona edificable, generarà més franja de verd, que reduirà de forma

contundent, l’impacte de l’edificació.

1.2.4.3. RECOMANACIONS GENERALS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA

S’estudiaran les millores tecnològiques disponibles en el moment d’assumir la fase de la urbanització i

de la construcció, a fi d’incorporar-les al projecte quan sigui viable.

Es posarà especial atenció en els següents aspectes:

- Utilització de materials no contaminants (en la seva producció, ús o eliminació), de producció

sostenible i reciclables.

- Reciclatge del material d’enderroc que es produeixi en els terrenys.

- Reutilització de les terres excavades, evitant tant l’aportació com el transport a abocadors.

- Ús d’energies renovables i incorporació de mesures d’estalvi en el consum energètic i d’aigua, així

com la incorporació als nous habitatges de sistemes d’aprofitament d’energia solar.

- La urbanització preveu la implantació d’una xarxa d’aigua regenerada, que servirà inicialment per a

reg de zones verdes i per a alimentar als hidrants del sector. Posteriorment es preveu que es puguin

connectar a aquesta xarxa les parcel·les privades, per a usar el subministre per a reg de jardins.

- Sanejament dels sòls.

- Recollida selectiva de residus sòlids.

- Manteniment de les edificacions i espais privats i públics adjacents.

1.2.4.4. RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB VEGETACIÓ

- Utilització preferent de plantes autòctones o adaptades al clima mediterrani, es proposa que la zona

a revegetar sigui contínua i que s’adoptin els següents criteris:

� Per a la zona contigua als recs, si és possible per la humitat, plantar-hi aloc (Vitex agnus-

castus) i tamariu (Tamarix sp.) ja que contribuirien a la conservació global de l’hàbitat LIC

92DO. Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nero-Tamaricetea) de

la xarxa Natura 2000, present a l’espai natural de l’Albera i proper a la zona objecte de

l’actuació.

� Tanmateix i atès el risc d’incendi de la zona, cal evitar plantes que tinguin alta inflamabilitat

malgrat siguin autòctones, i en aquest sentit s’han de potenciar les que figuren a l’annex 2

del Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i que transcriuen

seguidament: Olea europaea (olivera, ullastre), Pistacia lentiscus (mata), Rhamnus alaternus

(aladern), Hedera helix (heura), Daphne gnidium (matapoll), Ruscus aculeatus (galzeran),

Rubia peregrina (roja), Smilax aspera (arítjol), Viburnum tinus (marfull), Quercus sp. (alzina,

alzina surera i roures), Arbutus unedo (arboç), Osyris alba (ginestó), Tamarix sp. (tamariu).

� Evitar la plantació de plantes exòtiques invasores.

- Aprofitament per al regatge de les aigües freàtiques i de pluja i regenerades.

- La urbanització de les zones verdes preveurà l’enllumenat de les mateixes, el pavimentació de

passos de vianants, enjardinament segons les prescripcions anteriors, reg automàtic i programat, ús

de fertilitzants naturals i un aterrassament per a poder disposar d’espais d’estada i altres usos.

- Aquestes recomanacions es tindran en compte tan en les zones verdes públiques com en les

privades.

- Tot en compliment dels criteris previstos al D 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció i

criteris municipals.

1.2.4.5. RECOMANACIONS PER ALS VIALS I ACCESSOS

- Solucions constructives que facilitin l’accés dels equips mecànics de neteja de l’Ajuntament a totes

les zones pavimentades.

- Moderació del trànsit i del pas de vianants, així com millorar al connectivitat ‘peatonal’ dels diferents

carrers.

1.2.4.6. RECOMANACIONS PER A L’EDIFICACIÓ

- Solucions de façana: persianes o altres sistemes i mecanismes tradicionals de control solar i

ambiental; fusteria amb doble vidre; aïllament adequat sense ponts tèrmics.

- Control del consum d’aigua: aixetes amb airejadors, sanitaris de baix consum

- Calefacció i producció d’ACS centralitzada d’alt rendiment amb gestió integrada, amb captadors

solars pel preescalfament i adaptada a l’ús d’electrodomèstics bitèrmics.

- Sistemes de condicionament d’aire amb nivell sonor inferior d’un 5% a l’establert per les normes

aplicables.

- Sistemes de separació d’aigües residuals i pluvials.

- Instal·lació de xarxa d’aigua del terciari per a reg i piscines amb la instal·lació d’un doble

comptador.

- Regulació a les diferents zonificacions per a la instal·lació de sistemes de reutilització de les aigües

grises.

- Ús de pintures exteriors i interiors de base aquosa, ecològiques (transpirables).

- Limitació de l’ús de materials com: fustes exòtiques, PVC, fibres aïllants artificials.

- No utilització de CFC, FCF i HFC en els sistemes de refrigeració i de productes clorats.

1.2.5.AVALUACIÓ ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ

L’avaluació econòmica de l’actuació urbanística projectada i del cost d’implantació en tots els serveis

urbanístics, així com de les despeses de gestió i eventuals indemnitzacions i compensacions per drets

afectats i incompatibles amb el nou planejament és la següent:

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE (segons preus ITEC 2013):

A. PEC per a la zona verda urbanitzada (20% del total [ZMT+PJ+SH]): Es pren com a valor el JARDÍ Tipus 1 de

100m2, amb les partides de 50% de paviments, 50% d’enllumenat, enjardinament, equipament i seg. i salut, 40,32

€/m2

20% s/9.420,93 m2 x 40,32 €/m2 = 75.970,38 €

B. PEC per a la zona verda sense urbanitzar (80% del total [ZMT+PJ+SH]): Es pren com a valor el JARDÍ Tipus 1

de 100m2, amb la partida d’enjardinament, 14,43 €/m2

80% s/9.420,93 m2 x 14,43 €/m2 = 108.755,22 €

C. PEC per a Secció de carrer tipus L3 de 8m d'amplària, amb vorera a nivell, per a intensitat de trànsit baix =

1.095,13 €/m.

1.095,13 €/m x 325m = 355.917,25 €

1.095,13 €/m x 117m = 128.130,21 €

D. PEC per a l’extra d’urbanització del tram de camí de ronda que passa per l’àmbit. Increment de cost per

ml per a paviment i equipament.

100,00 €/m x 103m = 10.300,00 €

E. PEC per a la urbanització dels trams d’escales per accés a les zones verdes. Es pren coma referència el la

secció de carrer tipus L1 de 4m d’amplària amb trànsit baix, sense serveis, excepte enllumenat i proporcional a

1m2, per tant dividit en 4 = 167,84/4 = 41,96 €/m2.

41,96 €/m2 x 366,32m2 = 15.370,79 €

F. PEC per a partida d'imprevistos que inclou els costos derivats de la companyia elèctrica per a la eliminació

de línies i per a la col·locació de les unitats transformadores necessàries.

90.000,00 €

G. 15% DELS COSTOS D'URBANITZACIÓ PER A COSTOS DERIVATS: TÈCNICS, ADVOCATS, REGISTRE, TOPÒGRAF I

ESTUDIS DERIVATS.

15% s/784.443,84 € = 117.666,58 €

SUMA (A+B+C+D+E+F) 784.443,84 €

Despeses Generals 13%

Benefici Industrial 6%

P.E.C 933.488,17 €

P.E.C. + (F) 1.051.154,75 € (+21% d’IVA a part)

De conformitat amb allò que es disposa als articles 43, 44, 45, 46 i 115 del Decret Legislatiu 1/2010 i les

modificacions dels mateixos per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei

d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, les despeses d’urbanització a càrrec

dels propietaris comprenen els conceptes següents:

- Segons els art. 44, 45 i 46 del DL 1/2010, modificats per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de

modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3

d’agost: Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat haurien de cedir a

l'administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic

dels sectors subjectes a un pla de millora urbana o dels polígons d'actuació urbanística que

tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l'article 70.2 de la mateixa la

Llei d’Urbanisme. En aquests casos l’administració actuant no participaria en les càrregues

d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure

de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles 43 i 45.1.a), els quals s’han de

cedir urbanitzats. (art. 46).

El grau de consolidació de l’àmbit tan en edificacions existents com en una parcel·lació

existent i molt fragmentada justifiquen excepcionalment, la impossibilitat de distribució

material del terrenys i per tant de poder fer efectiva la cessió del 10% de l’aprofitament

urbanístic (2.562,27 m2s).

En aquest supòsit excepcional d’àmbit amb edificació consolidada en què no és possible la

redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel.lació podrà establir que la cessió

de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per

l’equivalent del seu valor econòmic.

L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió el punt anterior, o el seu equivalent

econòmic, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les

infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació

o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de

donar servei a aquest àmbit.

- La totalitat de les obres d’urbanització determinades pel planejament urbanístic i pels

projectes d’urbanització complementaris amb càrrec al sector de planejament urbanístic.

- Les indemnitzacions procedents per l’enderrocament de construccions i la destrucció de

plantacions, d’obres i d’instal·lacions que siguin exigits per a l’execució del Pla, d’acord amb

la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i de valoracions.

- El cost dels avantprojectes i dels plans i projectes d’urbanització complementaris així com el

cost dels instruments de gestió urbanística.

- Les despeses de formalització i d’inscripció en els registres públics corresponents dels acords i

les operacions jurídiques derivats de l’instrument de gestió urbanística.

- Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de proporcionalitat i de

no-enriquiment injust.

- Les indemnitzacions procedents per l’extinció de drets reals o personals, d’acord amb la

legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.

Les despeses d’urbanització es reparteixen entre els adjudicataris de les finques resultants de la

reparcel·lació en proporció al valor d’aquestes. La homogeneïtat del sòl, dels usos, de la seva

localització i de l’aprofitament urbanístic així com de les condicions edificatòries del mateix, justifica

l’aplicació pel repartiment dels costos i despeses d’urbanització del sector d’un criteri de

proporcionalitat directa calculat en funció del percentatge relatiu de la superfície de sòl aportada i de

sòl edificable adjudicat a cada propietari.

Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009:

(veure annex a la memòria nº1 – Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009 i

annex a la memòria nº2 – MEMÒRIA SOCIAL)

Els terrenys inclosos en el sector PE 2 ROSES es troben tots ells amb serveis, d’aigua potable, sanejament i

enllumenat, tal i com es pot comprovar en la documentació fotogràfica adjunta, els carrers existents,

justifiquen la vialitat de l’àmbit, tot i que no estan pavimentats, donen accés a les parcel·les edificades.

Les parcel·les edificades al voltant dels anys 60, varen obtenir la preceptiva llicència de l’Ajuntament

de Llançà per a la seva construcció, de la mateixa manera que llavors, les parcel·les existents en

l’àmbit eren urbanes segons el planejament.

La voluntat d’incloure els sector edificats en part, en paquets de sòl urbà no consolidat, tal i com

determina la fitxa del sector del PGOU, era clara: “L'objectiu que es pretén és reurbanitzar el sector i

obtenir la cessió de zones verdes i equipaments previstos.”

Les edificacions existents que compten amb els serveis necessaris: aigua, electricitat, clavegueram,

telefonia, ..., actualment incloses en l’àmbit del PE 2 Roses, hauran de cedir els terrenys destinats a

zones verdes i equipament determinats en el PGOU i fer-se càrrec de les obres de REURBANITZACIÓ del

sector, que inclourà millorar els serveis bàsics existents i la pavimentació de la vialitat existent.

En virtut de l’exposat, es justifica:

Com a supòsit excepcional l’àmbit té una edificació consolidada en què no és possible la

redistribució material dels terrenys, i per tant, el projecte de reparcel·lació podrà establir que

la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per


L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió, o el seu equivalent econòmic segons

indica el punt anterior, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la

implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el

cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments

externs que han de donar servei a aquest àmbit.

Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

En concret, punts 5 i 6 de l’article 7. DOGC núm. 5342 - 19/03/2009

Article 7 Deures de cessió 1. Els propietaris de sòl integrat en urbanitzacions objecte de regularització i classificat com a sòl

urbà no consolidat o com a sòl urbanitzable delimitat tenen el deure de cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics, de conformitat amb el que estableix l'article 44 del text refós de la Llei d'urbanisme.

2. En les urbanitzacions amb cessions per a sistemes urbanístics pendents d'ésser efectuades, i establertes en l'instrument de planejament a l'empara del qual es dugué a terme l'operació de transformació del sòl o en el planejament aprovat per a regularitzar àmbits urbanitzats, la cessió no dóna dret a rebre cap tipus de contraprestació urbanística o d'indemnització, llevat que no s'hagin obtingut beneficis urbanístics. S'entén que la transmissió de les parcel·les i dels immobles de les urbanitzacions que són objecte de regularització s'ha efectuat lliure de les càrregues urbanístiques de cessió de sistemes i que s'han obtingut els beneficis urbanístics derivats de l'execució del planejament, si no s'ha estipulat el contrari en el contracte o en l'acte de transmissió.

3. El deure de cessió a què fa referència l'apartat 2 es materialitza en el projecte de reparcel·lació corresponent, el qual és un títol suficient per a inscriure el sòl a favor de l'administració actuant en el Registre de la Propietat, sense que calgui el consentiment del titular registral, per mitjà de la documentació que exigeix la legislació hipotecària.

4. Els propietaris de sòl integrat en urbanitzacions objecte de regularització, classificat com a sòl urbà no consolidat o com a sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l'administració actuant, d'una manera gratuïta, el sòl urbanitzat corresponent al percentatge de l'aprofitament urbanístic del sector o del polígon d'actuació que estableix la legislació urbanística.

5. En el supòsit excepcional d'àmbits amb edificació consolidada en què no sigui possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic sigui substituïda per l'equivalent del seu valor econòmic.

6. L'import obtingut de l'alienació del sòl de cessió a què es refereix l'apartat 4, o l'equivalent econòmic a què es refereix l'apartat 5, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l'àmbit d'actuació o el cost de l'ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.

VALORACIÓ DE LA URBANITZACIÓ:

El cost de les obres d’urbanització quina execució es preveu en el Pla de Millora Urbana 2 “Roses” i la

seva justificació concreta es realitzarà en el Projecte d’Urbanització, es preveu, ara per ara, una relació

de costos a partir del quals obtindrem una valoració aproximada de les despeses que es derivaran

d’aquesta urbanització:

Els costos d’urbanització es fixen en un PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE (PEC) de 1.051.154,75

€ (SENSE EL 21% D’IVA)

(UN MILIÓ CINQUNATA-UN MIL CENT CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS D’EURO)

Import que hauran de fer front, per a la urbanització, els propietaris a repartir proporcionalment a la

superfície adjudicada en la reparcel·lació.

De conformitat al l’art.66 del TR de la Llei d’Urbanisme Decret 1/2010 (no modificat per la Llei 3/2012), en

el seu apartat d, diu: “...L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de

la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions

previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el

manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.”

En el cas que ens ocupa, la implantació del present àmbit d’actuació en el municipi de Llançà, per a

l’Administració actuant, en aquest cas l’Ajuntament de Llançà, incidirà en les finances públiques en els

següents punts:

1.- La superfície de zones verdes cedides, incloses en l’àmbit, tindran un manteniment mínim degut que

el seu tractament es preveu realitzar amb consciència d’un baix manteniment.

2.- La vialitat és el resultat de connexió d’actuals vials, aquesta unió permetrà millorar la circulació de la

zona i per tant fer més accessibles, zones que actualment eren degradades, pel seu baix ús i

manteniment. Aquestes noves connexions, permetran rendibilitat les tasques de manteniment de les

urbanitzacions contigües que ja es realitzen ara. L’accés de serveis a les actuals parcel·les és complicat

i costós, la previsió és que amb la urbanització de la zona aquest es pugui millorar i abaratir.

3.- L’Ajuntament de Llançà rebrà els ingressos corresponents a les llicències d’obres de les futures

construccions de l’àmbit i l’import de tots els IBIs de les futures construccions, que permetran

sobradament, realitzar el pagament de les despeses d’enllumenat i manteniment de l’àmbit.

4.- A més a més el PMU s’acull a la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora

d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics i en concret en els punts 5 i 6 de l’article 7 de l’esmentada Llei,

proposant, que l’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió del percentatge d’aprofitament

urbanístic que estableix la legislació vigent, en el seu equivalent econòmic, es pugui destinar PARCIAL O

TOTALMENT, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins

l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els

equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.

1.2.6.QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUPERFICIES AFECTADES

Nº de SUPERF. %

Referència Cadastral de la parcel.la Parcel.la PROPIETARI AutoCad Sup.

modificat M2 Aportada


4.750,00 12,269% 4194114EG1849S000MB

2 AVIFLO FOUR, S.L. 954,10 2,464%

3 BABIN DE LIGNAC

1.309,00 3,381% 4194115EG1849S0001OB

4194115EG1849S0002PZ

4 581,10 1,501% 4194116EG1849S0001KB

5 ARLALORA,SL 1.329,00 3,433% 4194119EG1849S0001XB

6

AJUNTAMENT DE LLANÇÀ (Cessió anticipada de JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT)

581,00 1,501% 4194120EG1849S0001RB

7

JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ

1.833,92 4,737%

4293101EG1849S0001SB

8 4293102EG1849S0001ZB

9 4293103EG1849S0001UB

10 4293105EG1849S0001WB

11 CRISTINA MORENO I BONET 580,00 1,498% 4293104EG1849S0001HB

12 NICOLE 542,86 1,402% 4293106EG1849S0001AB

13 LUSKENS 769,18 1,987% 4294101EG1849S0001JB

14 JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ

660,27 1,705% 4294102EG1849S0001EB


341,37 0,882% 4294103EG1849S0001SB

16 ANTOINE 378,16 0,977% 4294104EG1849S0001ZB

17 KUNZLI 912,46 2,357%

4294105EG1849S0001UB

18 4294106EG1849S0001HB

19 AUPIN 429,38 1,109% 4294107EG1849S0001WB

20 RAMON TOR i BASCO i MARINA BARDOLET i FONT 421,46 1,089% 4294108EG1849S0001AB

21 ALFONSO RUIZ I VANDELLOS 572,43 1,479% 4294109EG1849S0001BB


8.922,49 23,046% 4294110EG1849S0001WB

4294111EG1849S0001AB


379,73 0,981% 4294112EG1849S0001BB

24 ROBERT MARES PALOU i MONTSERRAT YLLA LLOMBARD 436,54 1,127% 4294113EG1849S0001YB

25 HUBER 422,69 1,092% 4294114EG1849S0001GB

26 KUNZLI 532,41 1,375% 4294115EG1849S0001QB

27 LUCKAS 555,67 1,435% 4294121EG1849S0001TB

28 LUCKAS 384,48 0,993% 4294116EG1849S0001PB

29 LAILLER 387,27 1,000% 4294117EG1849S0001LB

30 JOAQUIN RUIZ FLUVIA 422,21 1,090% 4294118EG1849S0001TB


393,35 1,016% 4294119EG1849S0001FB


1.086,66 2,807% 4294120EG1849S0001LB

33 NGKEL HERBERT 1.676,80 4,331% 4295108EG1849N0001HS

34 LAROZE SERGE 1.819,01 4,698% 4295109EG1849N0001WS

35 NGKEL HERBERT 333,07 0,860% 4295110EG1849N0001US

36 JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT 2.320,90 5,995% 4295111EG1849N0001HS


74,09 0,191% Reste de finca matriu: Pas

V Vial del C/Cap de Vol de la finca matriu propietat de JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ

1.622,88 4,192% Reste de finca matriu: C/C. de Vol (delimitació

actual)

C VIAL C/ROSES - Antiga crta. Port de la Selva 2.162,87 0,000% Vial C/Roses - Delimitació actual

38.715,94

VIALS no computables en sup.aportada 2.162,87

40.878,81 100,000%

1.2.7.QUADRE RESUM DEL PLANEJAMENT: SUPERFICIES RESULTANTS

La superfície real de l’àmbit del present Pla de Millora Urbana, segons resulta dels límits naturals de les

propietats, i de l'aixecament topogràfic realitzat sobre els terrenys, és de 40.878’81m2, per tant

l’edificabilitat màxima de l’àmbit és de 11.536,00 m2st.

Tot i així, segons el P.M.U., l’edificabilitat màxima que es podrà assumir en l’àrea edificable, serà de

11.530,66 m2st

Quadre d’edificabilitat de cada una de les parcel·les proposades.

Parcel.les Resultants

Total Edif. Màxima Edificabilitat Edificabilitat

Sup m2 edificables m2 construits m2 sense

parcel.la segons N.U. parcel.la existents consolidar

1 712,09 320,44 0 320,44 2 572,00 257,40 0 257,40 3 572,00 257,40 0 257,40 4 572,00 257,40 0 257,40 5 572,00 257,40 0 257,40 6 572,00 257,40 0 257,40 7 560,67 252,30 0 252,30 8 1.267,19 570,24 180 390,24

9 1.796,56 808,45 0 808,45 10 1.517,50 682,88 375 307,88 11 708,16 318,67 300 18,67 12 1.059,47 476,76 0 476,76 13 785,69 353,56 0 353,56

14 485,23 218,35 0 218,35 15 402,44 181,10 0 181,10 32 400,62 180,28 0 180,28 33 402,49 181,12 163 18,12 34 403,91 181,76 80 101,76 35 458,38 206,27 0 206,27

16 403,83 181,72 315 -133,28 17 850,81 382,86 0 382,86 18 427,31 192,29 0 192,29 19 413,11 185,90 0 185,90 20 702,32 316,04 0 316,04 26 490,28 220,63 0 220,63 27 401,05 180,47 0 180,47 28 400,75 180,34 0 180,34 29 465,95 209,68 0 209,68 30 519,62 233,83 150 83,83 31 511,18 230,03 230 0,03

21 733,48 330,07 0 330,07 22 643,65 289,64 0 289,64 23 631,91 284,36 0 284,36 24 632,51 284,63 0 284,63 25 644,20 289,89 0 289,89

36 2.930,31 1318,64 0 1318,64

25.622,67 11530,20 1793 9737,20

1.2.8.GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA

• Polígons:

Tal i com es preveu en el PGOU, el Sector PMU-2 Roses, es desenvoluparà en un únic polígon

d’actuació.

• Sistema d'actuació:

El sistema d'actuació fixat pel PGOU del municipi és el de Reparcel·lació en la modalitat de

Compensació bàsica, regulat als articles 116 a 129 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 pel qual

s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

• Projecte de reparcel·lació:

La distribució dels 11.530’66m² d’edificabilitat s’efectuarà entre els titulars de finques incloses al Polígon

en forma directament proporcional a la superfície de sòl aportada per cada propietari, tot això sense

perjudici dels corresponents ajustos pel que fa a excessos i defectes d’adjudicació previstos al Projecte

de reparcel·lació.

La seva distribució s’efectuarà en funció dels criteris fixats al Projecte de reparcel·lació, a les Bases i

Estatuts de la Junta de Compensació i a la legislació i normativa urbanística aplicable al sistema

d’actuació urbanística de reparcel·lació.

• Pla d’etapes

El desenvolupament i execució d'aquest Pla de Millora Urbana Urbanístic es preveu en una única etapa

de quatre anys de durada.

La tramitació del Pla de Millora Urbana Urbanístic, es regula pels articles 80.2, 83, 85.1, 90 i 102.3 del

Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i la seva modificació per

la Llei 3/2012; aquest darrer, relatiu a l’obligació de notificació en forma personal i individualitzada, a les

persones propietàries de terrenys, el tràmit d’informació pública i l’aprovació definitiva del Pla.

Després de l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana Urbanístic, i en un termini màxim de sis mesos,

haurà d’estar constituïda la Junta de Compensació, redactant-se i aprovant-se les Bases d'Actuació de

la Junta de Compensació i els corresponents Estatuts reguladors de l’organització i funcionament de la

Junta. Aquesta també dins d’aquest termini de sis mesos després de l’aprovació definitiva del Pla de

Millora Urbana presentarà el Projecte d’Urbanització de l’àmbit per a la seva tramitació i aprovació per

part de l’Ajuntament de Llançà.

La Junta de Compensació formularà un Projecte de Reparcel·lació en la modalitat de compensació

bàsica, que reparteixi els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació del present Pla entre els

propietaris del polígon d’actuació urbanística.

La Junta de Compensació iniciarà l'obra urbanitzadora un cop aprovats definitivament els

corresponents instruments de gestió urbanística; obra urbanitzadora que haurà de quedar totalment

executada en el termini màxim de 4 anys.

1.2.9.JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE

El present Pla de Millora Urbana urbanístic incorpora mesures quina execució i desenvolupament

facilitaran i milloraran la mobilitat sostenible del municipi.

En aquest sentit, es perllongarà tota la trama viària existent a la zona, que actualment queda

interrompuda i sense continuïtat als terrenys pendents de desenvolupament urbanístic del sector Roses;

és a dir, continuació dels carrer Roses, que actualment es troba sense pavimentar, permetrà arribar a

parcel·les actualment edificades, a través de vialitat pavimentada.

Així mateix ocorrerà amb la vialitat del carrer Cap de Vol que també està sense pavimentar i amb

dificultats d’incorporació per part dels vehicles des de la carretera de El Port de la Selva.

Extrems, tots ells, que justifiquen la tramitació i aprovació d’aquesta figura urbanística.

1.3. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.3.1. NOMS I COGNOMS DELS PROPIETARIS AFECTATS

Nº de Parcel.la PROPIETARI modificat


2 AVIFLO FOUR, S.L.

3 BABIN DE LIGNAC

4

5 ARLALORA,SL

6 AJUNTAMENT DE LLANÇÀ (Cessió anticipada de JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT, FRANCOISE MARIE JACQUELINE BERTAHULT i ANNE-MARIE CHANTAL BERTHAULT)

7

JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ 8

9

10

11 CRISTINA MORENO I BONET

12 NICOLE

13 LUSKENS



16 ANTOINE

17 KUNZLI

18

19 AUPIN

20 RAMON TOR i BASCO i MARINA BARDOLET i FONT

21 ALFONSO RUIZ I VANDELLOS



24 ROBERT MARES PALOU i MONTSERRAT YLLA LLOMBARD

25 HUBER

26 KUNZLI

27 LUCKAS

28 LUCKAS

29 LAILLER

30 JOAQUIN RUIZ FLUVIA



33 NGKEL HERBERT

34 LAROZE SERGE

35 NGKEL HERBERT

36 JEAN -PIERRE MICHEL BERTHAULT


V Vial del C/Cap de Vol de la finca matriu propietat de JOAN JULIÀ i GELABERT i MARIA CARME SANCHEZ i GUTIERREZ

1.3.2. MODE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE URBANITZACIÓ I PREVISIÓ SOBRE LA CONSERVACIÓ

FUTURA

L'execució del Polígon PMU-2 es realitzarà mitjançant el sistema d’actuació urbanística de

reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Correspondrà als propietaris del sector efectuar

les cessions de terrenys establertes al Pla i finançar i executar les obres d’urbanització.

A tal efecte, es constituiran en Junta de Compensació de conformitat amb allò establert als articles

124, 125, 126, 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/2010 i la seva modificació per la Llei 3/2012.

El procediment pel lliurament i recepció de les obres d’urbanització serà el previst i regulat en l’article

169 del Decret 305/2006 de 18 de Juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i la

Disposició Final Quarta del Decret Legislatiu 1/2010 i demés normativa aplicable a la matèria.

1.3.3. COMPROMISOS ENTRE ELS URBANITZADORS I L’AJUNTAMENT, I ENTRE AQUELLS I ELS FUTURS

PROPIETARIS DELS SOLARS

- 1. Cessió de sòl:

Els propietaris cediran gratuïtament a l'Ajuntament els següents terrenys:

El sòl destinat a vials 5.737,47 m2.

El sòl destinat a zones verdes 8.457,46m2.

El sòl destinat a equipaments 565,27m2.

El sòl destinat a Serveis Tècnics 55,73 m2.

El sòl destinat a Sistema Hidrogràfic 440,21 m2.

- 2. Urbanització.

Els propietaris del sector es constituiran en Junta de Compensació i aprovaran els Estatuts i Bases

d'Actuació.

La Junta de Compensació executarà l’obra urbanitzadora de conformitat amb allò establert als

instruments de planejament i de gestió urbanística aprovada pel sector.

Els propietaris assumeixen l'obligació de no procedir a executar les obres d’urbanització i la implantació

dels serveis urbanístics fins al moment en que es produeixi l'aprovació definitiva del Pla de Millora

Urbana, del Projecte de Reparcel·lació i del Projecte d’urbanització.

- 3. Responsabilitat de la Junta de Compensació. Via de constrenyiment i expropiació (art.133

del Decret Legislatiu 1/2010 i no modificat per la Llei 3/2012)

En la modalitat de compensació bàsica, la Junta de Compensació és directament responsable, davant

l’Ajuntament, de la urbanització completa del sector de planejament urbanístic o el polígon d’actuació

urbanística i, si s’estableix expressament, de l’edificació dels solars resultants.

La junta de compensació podrà sol·licitar a l’Ajuntament de Llançà la utilització de la via de

constrenyiment per al cobrament de les quantitats endeutades a la junta pels seus membres. La junta

de compensació és la beneficiaria de les expropiacions que sol·liciti a l’Ajuntament per raó de

l’incompliment, tant per part dels membres de la junta com per part dels propietaris que no s’hi hagin

adherit, de les obligacions i les càrregues urbanístiques imposades pel planejament urbanístic i pels

instruments de gestió urbanística que el desenvolupin.

- 4. Edificació.

Els propietaris assumeixen el deure de no edificar abans d'obtenir la preceptiva llicència municipal

d'obres, d’haver-se aprovat tots els instruments de gestió i d'haver-se implantat els serveis urbanístics

bàsics al Polígon i definit les rasants definitives dels carrers. La llicència municipal d’obres permetrà

iniciar les obres d’edificació en el moment en que en la urbanització s’hagin definit amb exactitud les

rasants dels carrers amb la col·locació dels elements de vialitat necessaris.

- 5. Parcel·lació.

No es procedirà a realitzar cap acte de Parcel·lació urbanística, en l’àmbit del pla de Millora Urbana,

fins que no s'haurà obtingut l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Polígon.

Una vegada aprovada la reparcel·lació, tant en els documents públics com en els privats translatius del

domini de les parcel·les resultants, es farà constar l'existència de la Junta de Compensació, l'adhesió de

l’adquirent als seus Estatuts i Bases d’Actuació i el compromís de fer-se càrrec de les despeses

d’urbanització i demés càrregues urbanístiques que afecten a la parcel·la objecte de compravenda.

- 6. Recepció de les obres i conservació.

El procediment pel lliurament i recepció de les obres d’urbanització serà el previst i regulat en l’article

169 del Decret 305/2006 de 18 de Juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i la

Disposició Final Quarta del Decret Legislatiu 1/2010 i demés normativa aplicable a la matèria.

Els propietaris del sector es comprometen a fer-se càrrec del manteniment i conservació de les obres

d’urbanització fins que es produeixi la seva recepció en la forma prevista a la normativa abans

invocada.

A partir de la recepció de les obres d’urbanització per part de l'Ajuntament de Llançà, aniran a càrrec

de l’Ajuntament les despeses de conservació i manteniment de les dotacions i serveis implantats al

Polígon.

A tal efecte, la cessió d’obres d’urbanització, instal·lacions i dotacions quina execució està prevista al

Pla de Millora Urbana s’efectuarà per la Junta de Compensació a favor de l’Ajuntament de Llançà dins

d’un termini no superior a 3 mesos comptat des de la recepció per la Junta.

Acabada l’obra es notificarà a l’Ajuntament aquest fet amb sol·licitud de que incoï expedient

administratiu de recepció, sol·licitud que anirà acompanyada de la documentació tècnica

corresponent descriptiva de l’obra executada i del seu ajust a les previsions del planejament i dels

Projectes executats.

L’Ajuntament comprovarà en termini de 3 mesos l’ajust de les obres realitzades a les determinacions

d’urbanització del planejament assenyalant, cas d’existir, les deficiències que cal esmenar.

Les cessions seran formalitzades en actes que subscriuran l’Ajuntament, la Junta de Compensació i el

contractista.

Una vegada urbanitzada i cedida l’obra d’urbanització del sector a l’administració actuant, la junt de

compensació podrà transformar-se en junta de conservació d’acord amb el previst a l’article 201 i

següents fins que l’edificació autoritzada del sector superi el 50% del sostre total del sector.

- 7. Cessió Obligatòria del 10% de l’Aprofitament Urbanístic o el seu equivalent econòmic, en

compliment de l’art. 7 del RD 3/2009.

Els propietaris, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, d’una manera gratuïta, el sòl

urbanitzat corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o del polígon d’actuació

que estableix la legislació urbanística.

En el present àmbit i com a supòsit excepcional, en àmbits amb edificació consolidada en què no sigui

possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació podrà establir que la cessió

de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per l’equivalent del seu

valor econòmic.

L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió a què, o el seu equivalent econòmic, es pot destinar,

totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els

equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els

serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.

El projecte de reparcel·lació i conseqüentment el projecte d’urbanització determinarà el VALOR del

10% de l’aprofitament mig del sector objecte d’aquest PMU.

Càlcul del 10% de l’AM:

Sòl total: 25.622,67 m2s

10% del sòl (equival al 10% del sostre): 2.562,27 m2s

1.3.4. VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA INVERSIÓ DEL PROMOTOR

D'acord amb l'apartat 1.2.6 de la memòria, el cost de les obres d’urbanització per la implantació del

Polígon i pel desenvolupament i execució del Pla de Millora Urbana, de les quals se n’hauran de fer

càrrec els propietaris de les finques resultants de l’àmbit, s’estimen en de 1.051.154,75 € (PEC que inclou

el 13% de despeses auxiliars, i el 6% de benefici industrial, però no el 21% d’ IVA).

Aquests costos són perfectament assumibles amb el valor del conjunt de patrimoni de sòl integrant de

l'àmbit del Pla de Millora Urbana, donat l'important potencial de transformació urbanística que el

mateix comporta i la revalorització del sòl que s'experimentarà com a conseqüència de l'execució del

Pla i de la futura edificabilitat dels terrenys, sempre i quan els paràmetres urbanístics que el regulen no

es vegin mermats, i que per tant el sector pugui desenvolupar les edificacions plantejades, amb els seus

respectius m2 de sostre i densitats establertes pel present PMU.

Amb anterioritat a l’inici de les obres i de conformitat amb allò que s’estableix a la legislació urbanística,

es prestarà aval del 12% del pressupost de l’obra urbanitzadora davant l’Ajuntament de Llançà.

El present PMU valora la càrrega urbanística total del Pla en:

PEC 1.051.154,75 €

Costos del programa de seguiment ambiental 800,00 €

Honoraris i projectes (Planejament Derivat) 100.000,00 €

Gestió i Notaris i Registre 50.000,00 €

Subtotal 1.201.954,75 €

(IVA 21%) 252.410,50 €

Previsió despeses deriv. Adm. actuant (1%) 12.019,55 €

L’IMPORT DE LA INVERSIÓ ÉS DE: 1.466.384,79 €

(*)

Tal i com ja hem esmentat en apartats anteriors, l’administració actuant podrà rebre l’import econòmic

corresponent a l’equivalent econòmic del percentatge sòl de cessió obligatòria, en aplicació de la Llei

3/2009. En aquest sentit, i pel que fa a l’objectiu justificatiu del present apartat de viabilitat econòmica i

financera, cal esmentar que els privats tindrien dret al 100% de l’aprofitament total del sector, assumint

el 100% de la càrrega urbanística total estimada més el valor, equivalent econòmic, del 10% de

l’aprofitament urbanístic.

Finalment indicar que la repercussió mitjana dels costos d’urbanització – incloent els de promoció i els

financers - per m² de sostre és de l’ordre dels 127,11 €, un import molt elevat tenint en compte la situació

del mercat immobiliari actual. Tot i així, el fet que el propi promotor de l’àmbit sigui el propietari

particular de cada una de les parcel·les, justifica i assegura que aquest, amb el mateix valor de la finca

objecte de transformació, pugui fer front a les despeses de transformació del sector.

2. NORMES URBANÍSTIQUES

CAPÍTOL. I.- DISPOSICIONS GENERALS.

Art. 1 Naturalesa.

Art. 2 Vigència

Art. 3 Àmbit territorial

Art. 4 Obligatorietat i força vinculant del Pla

Art. 5 Objecte del Pla

Art. 6 Contingut documental

Art. 7 Interpretació dels documents del Pla

Art. 8 Desenvolupament del Pla

Art. 9 Aplicació subsidiària de la Normativa Urbanística del PGOU.

CAPÍTOL. II.- REGULACIÓ DE SISTEMES.

Art. 10 Definició.

Art. 11 Sistema viari (Clau V).

Art. 12 Sistema de parcs i jardins urbans (PJ).

Art. 13 Sistema Hidrogràfic (H).

Art. 14 Sistema de serveis tècnics(Clau T).

Art. 15 Sistema d’equipament comunitari (E).

Art. 16 Sistema costaner (C).

CAPÍTOL. III.- REGULACIÓ DE LA ZONIFICACIÓ.

Art. 17 Identificació de les zones.

Art. 18 Tipus d’ordenació.

Art. 19 Parcel·les.

Art. 20 Aspecte exterior.

Art. 21 Característiques estètiques de l'edificació.

Art. 22 Voreres.

Art. 23 Usos.

Art. 24 Tanques.

CAPÍTOL. IV.- GESTIÓ DEL PLA.

Art. 25 Polígon d’Actuació.

Art. 26 Sistema d’Actuació.

Art. 27 Projecte de Reparcel·lació i forma d’equidistribució dels beneficis i càrregues del sector.

Art. 28 Procés Urbanitzador

Art. 29 Pla d’Etapes.

Art. 30 Compromisos de cessions.

Art. 31 Recepció de les obres.

Art. 32 Conservació.

Capítol I.- DISPOSICIONS GENERALS.

Art. 1 Naturalesa.

1. El present Pla de Millora Urbana és una norma jurídica de caràcter reglamentari, que, de

conformitat amb allò disposat en la legislació urbanística, desenvolupa, complementa i executa

el Pla General d’Ordenació Urbana de Llançà pel que fa al sector de sòl urbà no consolidat

PMU-2 Roses.

2. D’acord amb aquesta naturalesa i amb la remissió normativa que s’efectua en l’article 5 de la

Llei d’urbanisme i demés preceptes concordants, el present Pla derivat delimita i concreta el

contingut del dret de propietat dels terrenys localitzats en el seu àmbit, i estableix l’ordenació,

l’aprofitament i el regim urbanístic dels mateixos.

Art. 2 Vigència.

1. La vigència del Pla de Millora Urbana PMU-2 Roses és indefinida, de conformitat amb allò

establert a l’article 94 del TR de la Llei d’urbanisme. Vigència que començarà a produir-se a

partir del dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. Per a la modificació o revisió del Pla, caldrà seguir els procediments establerts en la legislació

vigent, tot respectant els mateixos tràmits seguits per a la seva aprovació, així com justificant la

necessitat de la iniciativa, la conveniència i oportunitat de la mateixa, en relació amb els

interessos públics i privats.

Art. 3 Àmbit territorial.

L’àmbit territorial del Pla de Millora Urbana PMU-2 Roses es defineix en el plànol 0.2- “Informació.

Topogràfic i delimitació del sector”, i es correspon amb el Polígon de sòl urbà no consolidat PMU-2 Roses

del PGOU del municipi de Llançà.

Art. 4 Obligatorietat i força vinculant del Pla.

Les determinacions del Pla de Millora Urbana obliguen a les Administracions públiques i als particulars, i

en conseqüència, tota intervenció relativa als usos del sòl i a l’edificació en el seu àmbit, haurà

d’ajustar-se a les determinacions del Pla.

Art. 5 Objecte del Pla.

L’objecte d’aquest Pla de Millora Urbana és l’ordenació urbanística i la regulació del desenvolupament

urbanístic, execució i gestió, dels terrenys inclosos en el Polígon PMU-2 Roses que es defineixen en els

esmentats plànols d’ordenació. A tal efecte, el present Pla de Millora Urbana desenvolupa i executa el

PLA GENERAL del municipi de Llançà respecte l’indicat àmbit territorial, essent els seus objectius els

definits en l’apartat 1.2.1 de la Memòria.

Art. 6 Contingut Documental.

1. La documentació integrant del present Pla s’ajusta a allò establert als articles 66, 70, 102 i

concordants del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei

d’Urbanisme i la modificació dels mateixos feta per la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació

del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost..

2. El contingut d’aquest Pla de Millora Urbana es conforma pels següents documents:

a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.

b) Els plànols d'informació, d'ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització.

c) Les normes reguladores dels paràmetres d'ús i d'edificació del sòl.

d) L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un

informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances

públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures

i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

e) El pressupost de les obres i els serveis.

f) El pla d'etapes.

g) La divisió poligonal, si escau.

h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre

mobilitat sostenible.

i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l'informe mediambiental.

Art. 7 Interpretació dels documents del Pla.

1.- Les Normes Urbanístiques del Pla s’interpretaran atenent al seu contingut i als objectius i finalitats

expressats en la resta de documentació.

2.- Les determinacions de tipus gràfic són les fixades en els plànols d’ordenació. En cas de discrepància

entre aquests, prevaldran aquelles determinacions que s’expressin amb indicacions numèriques, i

aquelles que derivin de l’escala gràfica més detallada.

3.- Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per

contradiccions entre documents d’igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor

edificabilitat, de major dotació per espais públics i de major protecció ambiental, tot aplicant el principi

general d’interpretació integrada de les Normes, de conformitat amb allò establert a l’article 10 del TR

de la Llei.

4.- En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament

urbanístic, prevaldrà el què estableix la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a la

quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual caldrà atenir-se a la superfície real.

Art. 8 Desenvolupament del Pla.

1.- El present Pla de Millora Urbana serà objecte d’execució mitjançant els corresponents instruments de

gestió urbanística, i en particular, el Projecte d’urbanització i el Projecte de reparcel·lació.

2.- Dins del Polígon d’Actuació, s’haurà de resoldre la distribució dels beneficis i càrregues

corresponents, com a condició prèvia per a l’execució de les obres d’urbanització necessàries i dels

aprofitaments edificables definits al si del Polígon.

Art. 9 Aplicació subsidiària de la Normativa Urbanística del PGOU.

Tot allò que no estigui regulat o especificat en el present Pla de Millora Urbana es regularà per les

determinacions normatives pròpies de les Normes de Planejament del PGOU del municipi de Llançà.

Capítol II.- REGULACIÓ DELS SISTEMES.

Art. 10 Definició.

1.- El Pla de Millora Urbana qualifica diferents terrenys segons els tipus de sistemes regulats en el Pla

General, i en funció de la seva necessitat per a establir un correcta ordenació del conjunt de l’àmbit. A

tal efecte, l’àmbit territorial objecte de regulació qualifica sòls amb els següents sistemes:

Sistema viari (Clau V). Art 11

Sistema de parcs i jardins urbans (PJ). Art 12

Sistema Hidrogràfic (H). Art 13

Sistema de serveis tècnics(Clau T). Art 14

Sistema d’equipament comunitari (E). Art 15

Sistema costaner (C). Art 16

2.- La regulació d’aquests sistemes es realitzarà segons allò establert al Pla General d’Ordenació Urbana

del municipi de Llançà, llevat que aquestes Normes fixin expressament d’altres determinacions.

Art. 11 Sistema viari (V)

1. Definició: aquest sistema comprèn el sòl d’ús i domini públic, destinat a la circulació de vehicles i

vianants.

2. Àmbit: el sòl del sistema viari es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.

3. Definició geomètrica: les alineacions i rasants es definiran en el projecte d’urbanització

4. El sistema viari quedarà regulat per allò establert a l’art. 65 de la Normativa Urbanística del PGOU de

Llançà

Art. 12 Sistema de parcs i jardins urbans (PJ)

Definició: aquest sistema comprèn el sòl d’ús i domini públic, destinat a la ubicació de les àrees d’espai

lliure, parcs i jardins d’ús municipal.

1. Formen el sistema de parcs i jardins urbans tots els parcs, jardins, places, rambles i tot l'espai lliure de

verd públic, situat en sòl urbà o urbanitzable i que s'assenyalen en els plànols de zonificació.

2. L'ús fonamental dels parcs i jardins urbans és el descans i l'esbarjo de la població. La seva amplària

mínima, per als de nova creació, serà de 12 m. Sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que

ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície

total de l'espai lliure o zona verda. Temporalment, s'hi admet la instal·lació de fires, circs i atraccions que

no malmenin els espais enjardinats.

3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais. No obstant això,

al subsòl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi

l'enjardinament de la superfície.

2. Àmbit: el sòl del parcs i jardins i zones verdes es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.

3. Definició geomètrica: les alineacions i rasants es definiran en el projecte d’urbanització.

4. Quedarà regulat per l’art. 69 del PGOU de Llançà.

5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la PJ corresponent a

Sistema de parcs i jardins.

6. La urbanització d’aquestes zones seguirà en tot moment les determinacions indicades en l’apartat

1.2.4.4 RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB VEGETACIÓ, de la present memòria i les prescripcions

de l’Estudi Mediambiental adjunt.

Art. 13 Sistema Hidrogràfic (H)

Definició: aquest sistema comprèn el sòl d’ús i domini privat de protecció, destinat a preservar el pas de

torrents i recs.

1. El sistema hidrogràfic constitueix el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el

subsòl de les diverses capes freàtiques.

2. Es mantindrà una franja de protecció urbanística de 5 metres als dos costats de la llera, mesurats des

del punt més alt del talús, en aquest àmbit no es podran ubicar construccions de cap tipus, excepte les

de delimitació de finques, sempre que aquestes tinguin una alçada mai superior a 1m. El sistema

hidrogràfic pròpiament dit es mesurarà des de l’eix del torrent, i un ample a banda i banda mínim de

2,5m. En aquest àmbit definit, es realitzaran tasques de neteja i vegetació amb planta adient, segons

les determinacions de l’ACA.

3. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin dictaminades per

l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic dels terrenys superficials del llit

anterior a la canalització.

4. En qualsevol cas, es compliran les disposicions establertes per la Llei d’aigües 29/1985, de 2 d’agost.

5. Àmbit: el sòl del sistema hidrogràfic es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.

3. Definició geomètrica: les alineacions i rasants es definiran en el projecte d’urbanització.


5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la SH corresponent a

Sistema Hidrogràfic.

6. La urbanització d’aquestes zones seguirà en tot moment les determinacions indicades en l’apartat

1.2.4.4 RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB VEGETACIÓ, de la present memòria i les prescripcions

de l’Estudi Mediambiental adjunt.

Art. 14 Sistema de serveis tècnics (T)

1. Definició: aquest sistema comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures, encara que

siguin gestionades en règim de concessió, lloguer o propietat per empreses privades, d'abastament

d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i

la xarxa d'abastament, centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes

incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de caràcter afí.

2. Àmbit: el sòl del sistema de serveis tècnics es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.



5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la T corresponent a

Sistema d’infraestructures i serveis tècnics.

6. No es permetran en aquestes zones altres obres que les de conservació i manteniment de les

instal·lacions i aquelles petites modificacions que justificadament accepti l’ajuntament per al seu futur

condicionament a excepció de les que corresponguin per tal d’ubicar les estacions transformadores i

que es recollirà en el preceptiu Projecte d’Urbanització. Es preveu que es puguin actualitzar les

instal·lacions existents de bombeig i instal·lacions transformadores.

Art. 15 Sistema d'equipaments comunitaris (E)

1. Definició: Formen el sistema d'equipaments comunitaris aquelles zones assenyalades pel Pla amb

aquesta qualificació.

2. Àmbit: el sòl del sistema d’equipament comunitaris es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.



5. La Clau urbanística corresponent a aquest sòl segons el PGOU de Llançà és la E corresponent a

Sistema d’equipaments comunitaris.

2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d'equipament comunitari són:

E.1. Docent: Centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació vigent en aquesta

matèria.

E.2. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra hospitalaris i residències de vells.

E.3. Religiós: temples, centres religiosos.

E.4. Sociocultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d'esplai...

E.5. Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat pública...

E.6. Proveïment: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment.

E.7. Cementiris.

E.8. Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis annexos.

3. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a

l'organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del lloc. Les

condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa

l’equipament. En el cas que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les

condicions de la zona de major edificabilitat i en qualsevol cas els paràmetres mínims seran

d’edificabilitat 0,75 m2s/m2p, ocupació 50% i l’alçada màxima serà de 10 m.

Per als aspectes no regulats en aquestes ordenances seran d’aplicació les ordenances d’edificació

corresponents a tot tipus d’edificació i les corresponents a l’edificació aïllada.

Art. 16 Sistema costaner (C)

1. Per a ordenar la zona costanera, desenvolupant les determinacions d’aquest Pla general, es

formularan un o diversos Plans especials, d’acord amb les condicions establertes a la Llei 28/1969, de 26

d’abril.

2. Àmbit: el sòl del sistema costaner es delimita en el plànol 0.4 – plànol de zonificació.



5. No s’admeten edificacions a una distància inferior a 20 m, comptats des de la línia de la zona

marítimo-terrestre en sòl urbà. Pel que fa a la zona d’influència, aquests sòls hauran de complir l’article

30 de la Llei de costes.

6. Els accessos al mar hauran de regular-se pel que disposa l’article 27 i 28 de la Llei de costes.

7. Les obres i instal·lacions existents en domini públic, com en zona de servitud de protecció, hauran de

complir amb el que s’estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de costes.

Les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i col·lectors paral·lels a la costa, es projectaran fora

dels primers 20 m de la servitud de protecció, tal com disposa l’article 44.6 de la Llei de costes.

8. Els usos i edificacions en zona de servitud de protecció, estaran d’acord amb el que es disposa als

articles 24, 25 i 26 de la Llei de costes.

9. A més de la concreció o autorització d’altres administracions en raó de la seva competència

qualsevol instal·lació, obra i ús de nova implantació, està subjecte a la prèvia obtenció de la llicència

municipal.

10. Hom condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l’adopció de mesures que evitin que les aigües

residuals siguin abocades directament al mar i a les que assegurin la qualitat del medi ambient.

Capítol III.- REGULACIÓ DE LA ZONIFICACIÓ.

Art. 17 Identificació de les zones.

1.- Definició: El present Pla Parcial ordena el seu àmbit edificable tot qualificant-lo amb la Clau 7 Zona

ciutat jardí. Corresponen a aquestes zones els sòls ordenats d’aquesta manera en el plànol 0.4 – plànol

de zonificació, sota la Clau 7e i 7e2.

2.-Els paràmetres i condicions d’edificació i ús en aquesta zona són els determinats en aquest Pla. En

allò no expressament regulat en aquestes ordenances seran d’aplicació les Normes urbanístiques del

PGOU de Llançà edificació aïllada Clau 7, i en particular l’article 87, així com els paràmetres referents a

l’edificació aïllada definits en la SECCIÓ 3 art. Del 35 al 45, ambdós inclosos de la Normativa del PGOU.

Art. 18 Tipus d’ordenació.

L’edificabilitat en les zones d’Edificació aïllada resulta del tipus d’edificació fixada en base a la forma i

mida de les parcel·les quines condicions d’edificació es regulen bàsicament a través d’un índex

d’edificabilitat màxim, una alçada màxima, un percentatge màxim d’ocupació i unes distàncies

mínimes de separació de l’edificació als límits de les parcel·les.

Aquestes parcel·les queden definides unívocament en el plànol 0.4 – plànol de zonificació, sota la Clau

7e i 7e.2.

Aquesta edificació quedarà regulada per l’article 87 del PGOU i per tots els paràmetres edificatoris de

l’esmentat article i els que s’exposen a continuació:

1.- DEFINICIÓ

Comprèn els sòls urbans en que l'edificació respon al tipus d'ordenació segons edificació aïllada, a habitatges unifamiliars

o plurifamiliars segons els casos, en forma de ciutat jardí.

S'estableixen dues subzones que responen a diferents parcel·lacions. Aquestes subzones són:

- Ciutat jardí tipus e

- Ciutat jardí tipus e.2

2.- TIPUS D’ORDENACIÓ

A totes les subzones, el tipus d'ordenació aplicable és el d'edificació aïllada, admetent-ne només l’habitatge unifamiliar;

a la ciutat jardí 7e, es preveu un habitatge per parcel·la, mentre que la tipus 7e.2 permet, en una única parcel·la, la

construcció d’un conjunt d’habitatges unifamiliars aïllats amb una densitat d’habitatge per parcel·la màxima de

1hab/400m2 s.

3.- EDIFICABILITAT

L'índole d'intensitat neta d'edificació per cada una de les subzones, és l'establerta a la taula següent, en metres quadrats

de sostre per metre quadrat de parcel·la, descomptats els sòls de cessió obligatòria.

SUBZONA M2s/m2p

7 e i 7.e2 0,45

4.- CONDICIONS ESTÈTIQUES I DE L’EDIFICACIÓ

4.1.- La superfície mínima de la parcel·la, la longitud mínima de façana i l'ocupació màxima de parcel·la en aquestes

subzones, és la que s'estableix a la taula següent:

SUBZONA Sup mínima m2 Façana mínima (m) Ocupació

(%)

Nombre habitatges

7.e 400 12 30 1 per parcel.la

7.e.2 400 12 30 1 per cada 400m2 de solar

4.2.- L'alçada màxima per ciutat jardí 7e i 7e.2, és de 6 metres corresponents a la planta baixa i planta pis.

4.3.- La separació mínima de les edificacions fins als límits de parcel·la i a les altres edificacions situades a la mateixa

parcel·la, mesurades tot al llarg de la façana corresponent, seran:

- A tots els límits se separaran un mínim de tres metres.

- La separació entre edificacions de la mateixa parcel·la serà de sis metres.

4.4.- Es permet l'edificació auxiliar, sense excedir-se de la intensitat neta d'edificació establerta, ni l'ocupació, i amb una

alçada màxima de 3'30 metres. L'edificació auxiliar podrà construir-se adossada a l'edificació principal o separar-se

d'ella tres metres com a mínim. En el cas que el pendent natural del terreny en direcció normal a façana, en el lloc

d'emplaçament, presenti a 4 metres de la façana un desnivell de 2 metres, s'admetrà l'edificació auxiliar envaint

únicament la franja de reculades de façana.

La separació d’aquesta a la resta de límits serà sempre de tres metres com la principal excepte en la subclau 7.e.2, en la

que l’edificació auxiliar, obligatòriament s’haurà de situar adossada al carrer i al veí amb edificacions adossades dues a

dues, segons el següent esquema orientatiu.

4.5.- Sobre rasant només es permeten construccions lleugeres desmuntables per a umbracles, barbacoes i elements

tècnics per a piscines o instal·lacions. També es permeten piscines sempre que es col·loquin a una distància mínima de 1

m dels límits de propietat. Aquest elements es regularan segons els paràmetres de les edificacions auxiliars i estaran

construïts amb fustes tractades a l’oli o vernissades i/o pedra de la serra de rodes col·locada segons la pedra seca

tradicional, en les seves tonalitats fosques i amb un gruix mínim de 15cm. Els tendals seran de tons similars als de les

façanes i/o fusteries.

4.6.- La màxima superfície impermeabilitzada d’aquest espai lliure, inclosa la làmina d’aigua de la piscina serà del 30%

de la superfície total.

4.7.- La longitud màxima de les façanes serà de 20m, inclosos els voladissos, terrasses i escales.

5.- CONDICIONS D’ÚS

Els usos permesos son:

1) Unifamiliar 7)Aparcament

2) Comerç al detall 8)Educatiu <120m2

3)Supermercat petit 400m a 1299 m 9)Sanitari <120m2

4) Oficines i serveis <120m2 10)Esportiu <120m2

5) Hoteler 11)Cultural

6) Restauració 12)Associatiu

6.- ALTRES ASPECTES FORMALS DE L’EDIFICACIÓ

6.1.- En el cas de que les parcel·les tinguin un pendent superior al 20% i faci necessària la construcció de longituds de

rampa importants per tenir accés rodat, serà obligada, la construcció de la dotació mínima d’aparcaments amb una

volumetria independent de l’habitatge, alineada a vial i que computarà a tots els efectes en ocupació. Es distingiran dos

grans grups:

a) les parcel·les que queden per sobre vial

En aquestes es permetrà la construcció d’un cos alineat a vial d’un màxim de 40m2 construïts i amb una façana màxima

de 7m. Aquesta construcció en cap cas superarà els tres metres d’alçada a comptar des del punt mig de la façana en la

vorera fins a la cara superior del forjat. Es permetrà per sobre d’aquesta alçada màxima la construcció d’una barana

d’obra amb un màxim de 100cm d’alçada. La seva superfície superior, es podrà usar com a terrassa o jardí de

l’habitatge.

Pel que fa a l’aspecte exterior d’aquest element, serà obligatòria la concordança d’alçades i canvis de materials amb

les parcel·les contigües, recomanant els aplacats de pedra de la Serra de Rodes o similar, en les seves tonalitats fosques,

col·locada en sec amb un gruix aproximat de 15cm.

b) les parcel·les que queden per sota vial

Pel que fa a les parcel·les que queden per dessota del vial d’accés es permetrà la construcció d’un cos alineat a vial

d’un màxim de 40m2 construïts i amb una façana màxima de 7m i una fondària màxima de 6m. Aquesta construcció en

cap cas superarà els 280 cm d’alçada a comptar des del punt mig de la façana en la vorera fins a la cara superior del

forjat. El forjat haurà de tenir un acabat de llosa, sense la possibilitat de desenvolupar-hi cap ús ni col·locar-hi cap

element que pugui incrementar la seva alçada. Pel que fa a l’aspecte exterior d’aquest element, serà obligatòria la

concordança d’alçades i canvis de materials amb les parcel·les contigües, recomanant els aplacats de pedra de la

Serra de Rodes o similar, en les seves tonalitats fosques, col·locada en sec amb un gruix mínim de 15cm en les parts

opaques. Es tindrà en compte l’acabat d’aquest element des de l’interior de la parcel·la on per la seva alineació a vial,

agafarà una alçada considerable, quedaran prohibides en aquest aspectes les construccions palafítiques (plantes a

nivell del terreny, obertes amb l’esquelet estructural de pilars vistos) i també l’ús de l’espai de dessota del garatge. Es

recomana la solució de pèrgoles o elements porxats oberts per a la construcció d’aquests elements de garatge.

6.2- Caldrà preveure la ubicació dels aparells d’aire condicionat en el projecte bàsic d’edificació, integrats en el volum

edificatori. Quedarà prohibida la seva col·locació en la coberta de l’habitatge. També s’haurà de preveure en el mateix

projecte un espai mínim de rentat de roba de 2m2 per habitatge i una zona d’assecatge exterior o semi exterior,

protegida de vistes.

6.3.- La possible col·locació dels garatges, anteriorment descrita en el punt 6.1, fa que quedin prohibides en la Clau 7,

dins l’àmbit del PMU-2 Roses, la construcció de rampes de més de 5m de longitud per accedir a l’habitatge amb trànsit

rodat, quedant també, expressament prohibides les construccions de garatge aïllat a l’interior de la parcel·la.

6.4.- Pel que fa als acabats exteriors dels habitatges inclosos en el PMU i no definits en el present article, es regularan en

l’art. 20 i 21 de la normativa urbanística del Pla de Millora Urbana.

Art. 19 Parcel·les.

La situació i forma de les parcel·les ve determinada en el plànol 0.4 – plànol de zonificació. Tot i que

aquesta parcel·lació queda condicionada a l’aprovació definitiva del Projecte de Reparcel·lació de

l’àmbit.

La parcel·la mínima és de 400m2 i per tant les possibilitats de parcel·lació hauran de respondre a

aquesta superfície i al compliment de tots els paràmetres urbanístics referits a la Clau 7e i 7e.2.

Art. 20 Aspecte exterior:

El conjunt de les edificacions, es tractarà exteriorment d’una manera respectuosa amb l’entorn, tant

pel que fa els buits i voladissos, com pel que fa als materials utilitzats en la construcció i en els acabats

exteriors. Caldrà tenir en compte les edificacions més properes en l’àmbit per fixar la unificació de les

construccions, tan amb l’alçada reguladora, com en el punt d’ubicació de la planta baixa. La

construcció de les diferents parcel·les anirà condicionada a la harmonia de l’entorn, quedant

totalment prohibits, els elements o colors discordants amb les edificacions ja construïdes.

Art. 21 Característiques estètiques de l'edificació

1. Les edificacions es projectaran de forma similar a les existents a la zona, conservant la seva

tipologia, amb disposició dels buits com a resultat del procés constructiu o de l’ús intern,

mantenint els ritmes de les edificacions de la mateixa urbanització.

2. En la realització dels elements que formen l’estructura externa de l’edificació i textura dels

acabats, es posarà especial compte en no utilitzar aquells que puguin produir dissonàncies amb

l’entorn.

3. Amb la finalitat d’aconseguir un conjunt edificatori homogeni, harmònic i correctament integrat

en l’entorn, queda prohibida la utilització dels següents materials, elements i formes

constructives, en la façana de les edificacions:

a. Aplacats de marbre, pedra polida, rajoles o altres materials brillants.

b. Aplacat de pedra amb juntes irregulars.

c. Baranes d’alumini o d’elements prefabricats de formigó o pedra artificial.

d. Sostres i aplacats de fibrociment i pissarra.

e. Aplacats amb plafons plàstics.

f. Canals de recollida d’aigua de P.V.C.

g. Aplacats de façana amb rajoles esmaltades amb acabats brillant.

h. Gelosies ceràmiques i de vidre de grans dimensions

i. Imitacions de pedra (en arrebossats, pintures...)

j. Canvis de tonalitat de fort contrast a la superfície d’una mateixa façana o en diferents

paraments del mateix edifici.

4. Els colors d’arrebossats o estucats de façana no podran apartar-se de la gamma dels foscos i

amb tonalitats que puguin oferir un mimetisme amb el paisatge. Uns exemples de RAL permesos,

serien: el 3007, 3009, 5008, 6006, 6008, 6014, 6015, 6022, 7005, 7006, 7009, 7010, 7011, 7012, 7013,

7016, 7021, 7022, 7026, 7039, 7043, 8014, 8019 i 8028.

5. La superfície opaca de façana corresponent a la planta baixa i semisoterranis, s’haurà de

revestir o executar directament amb pedra de la Serralada de Rodes o similar, en les seves

tonalitats fosques, col·locada en sec amb un gruix mínim de 15cm. Aquest mateix tractament es

realitzarà en els murs de tanca de les parcel·les, murs de jardineria i en les construccions

alineades a carrer permeses.

La resta d’edificació, és a dir, la planta primera, es preveu realitzar-la amb colors de tonalitats

foques i descrites en l’anterior punt.

6. Les fusteries seran de fusta o d’alumini de colors lacats foscos, adients segons el color escollit en

la façana, uns exemples de RAL permesos, serien: el 3007, 5008, 5011, 6003, 7016, 7021, 7022,

7024, 7034, 8019, 8022 i 8028.

7. En el cas de realitzar cobertes inclinades, caldrà realitzar-les amb teula àrab de colors marrons

foscos.

8. Tots els elements de recollida d’aigua, canals, baixants exteriors, es realitzaran amb coure,

materials ceràmics sense esmaltar o amb colors lacats foscos o del mateix color que la fusteria.

9. Cal tenir en compte la prohibició de col·locar maquinària d’aires condicionats en les cobertes, i

en el cas dels col·lectors o plaques solars, aquestes hauran de col·locar-se horitzontals, en el cas

de coberta plana o seguint el pendent de la teulada, en cobertes inclinades. En aquest segon

cas, la superfície màxima ocupable en coberta inclinada per les plaques solars, és de 4m2. En el

cas de voler-ne realitzar la instal·lació de més metres quadrats, aquesta s’haurà de fer en l’espai

de jardí, aportant un plànol, en el projecte, amb la seva ubicació i una justificació de reducció

d’impacte visual des de la via pública de les mateixes.

10. La urbanització dels espais lliures d’edificació amb vegetació haurà de seguir en tot moment les

determinacions indicades en l’apartat 1.2.4.4 RECOMANACIONS PER A LES ZONES AMB

VEGETACIÓ, de la present memòria i les prescripcions de l’Estudi Mediambiental adjunt i

l’ordenança de protecció de l’arbrat del municipi de Llançà de 29 d’abril de 2010, publicada al

B.O.P. núm.81.

Aquests espais mantindran una intensitat de vegetació corresponent a un mínim de 3 arbres per

cada 100 m² de parcel·la, els exemplars a plantar de nou tindran una alçada mínima de 2,00m i

un diàmetre de tronc a 1m d’alçada de 8cm.

11. El tractament del la zona de jardí es farà amb la obligatorietat de conservar al màxim possible

les preexistències de parets seques (feixes), no afectades per l’edificació, restaurant-les o

construint-les de nou. La construcció de noves aterrassaments és realitzarà amb contencions

realitzades amb murs de pedra de la Serralada de Rodes o similar, en les seves tonalitats

fosques, col·locada en sec.

Art. 22 Voreres.

Les voreres quedaran pavimentades i acabades en les obres d’urbanització del Pla de Millora Urbana,

així com el pas soterrat de tots els serveis; i anirà a càrrec de la propietat de l’execució de l’edificació

qualsevol desperfecte ocasionat a la via pública, durant les obres d’edificació. Les ordenances

municipals fixaran l’abast de la intervenció, els terminis i les garanties necessàries per la seva execució.

Art. 23 Usos.

S’admetran els usos establerts en l’article 18 del present PMU.

Art. 24 Tanques.

24.1. Tanques a carrer

Cas general:

Les tanques de les edificacions, que tinguin el carrer en la part superior de la parcel·la hauran de

construir una tanca a carrer amb un màxim de 100cm de part opaca podent col·locar un element

calat, vegetal o de fusta fins a un màxim de 180cm des del nivell de la vorera.

Les parcel·les, en canvi, que tinguin el carrer d’accés topogràficament per dessota, se’ls permetrà

construir una tanca, amb una alçada màxima de part opaca de 1,5m, podent col·locar un element

calat, vegetal o de fusta fins a un màxim de 200cm des del nivell de la vorera.

Parcel·les afectades per les servituds del la Zona Marítim Terrestre:

Els murs de límit a carrer i/o camí de ronda, s’hauran d’ajustar a les prescripcions de l’Article 44.3

o coincidents del RD 1471/1989, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el reglament general pel

desenvolupament i execució de la Llei de costes.

24.2. Tanques a veí o fons de parcel·la.

La resta de tanques de les edificacions aïllades es regularan per l’article 44 del PGOU, tenint en compte

de no tenir especials discordances amb les tanques veïnes i les tanques que quedin dins de la servitud

de la Zona Marítim Terrestre, que s’hauran d’ajustar a les prescripcions de l’Article 44.3 o coincidents del

RD 1471/1989, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el reglament general pel desenvolupament i

execució de la Llei de costes.

24.3. Condicions estètiques de les tanques

Totes les tanques que limitin a carrer, per la seva part exterior (des del carrer) hauran d’anar revestides

amb pedra de la Serralada de Rodes o similar, en les seves tonalitats fosques, col·locada en sec.

La resta de tanques es podran tractar amb formigons vistos i remolinats acabats amb el mateix color

que les façanes. No es podran deixar amb obra sense revestir.

Capítol IV.- GESTIÓ DEL PLA.

Art. 25 Polígon d’Actuació.

De conformitat amb allò establert al Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà, el sector

PMU-2 Roses es desenvoluparà en un únic Polígon d’Actuació.

Art. 26 Sistema d’Actuació.

1. El sistema d’actuació urbanística per a l’execució i gestió del Pla serà el sistema de reparcel·lació en

modalitat de compensació bàsica.

2. Pel desenvolupament del Polígon, s’observaran les disposicions establertes als articles 116 a 129 i

concordants del DL 1/2010 i la seva modificació per la LL 3/2012 i els articles 170 i següents del Decret

305/2006 de 18 de juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei, així com les restants normes que

resultin d’aplicació.

3. A tal efecte, es procedirà a la redacció, tramitació i aprovació de les Bases i Estatuts de la Junta de

Compensació del PMU-2, així com a la seva formal constitució.

4. Correspondrà a la Junta de Compensació elaborar i presentar davant l’Ajuntament de Llançà, per a

la seva aprovació, el Projecte de reparcel·lació del sector, essent aquest l’instrument de gestió que

assegurarà el principi d’equidistribució dels beneficis i càrregues del planejament, entre tots els

propietaris del sector.

Art. 27 Projecte de reparcel·lació i forma d’equidistribució dels beneficis i càrregues del sector.

Les regles de distribució s’ajustaran també a allò establert a l’apartat 1.2.9 de la Memòria del present

Pla de Millora Urbana, així com a la legislació i normativa urbanística aplicable al sistema d’actuació

urbanística de reparcel·lació.

Art. 28 Procés Urbanitzador.

1. La urbanització del Polígon s’executarà un cop constituïda la Junta definitiva de Compensació del

sector PMU-2 Roses i després d’haver-se aprovat definitivament el Projecte de reparcel·lació i el

Projecte d’urbanització.

2. No s’iniciaran les obres fins el moment en que s’hagi prestat en forma efectiva davant l’Ajuntament

de Llançà l’aval del 12% de l’obra urbanitzadora i s’hagi produït la publicació dels acords d’aprovació

definitiva dels instruments de planejament i gestió urbanística del sector.

Art. 29 Pla d’Etapes.

El desenvolupament i execució de la urbanització del present Pla de Millora Urbana s’efectuarà en una

única etapa de 4 anys de durada.

Art. 30 Compromisos de cessions.

Correspondrà a la Junta de Compensació la cessió lliure de càrregues i gravàmens, a l’Ajuntament de

Llançà, de la totalitat dels sòls de cessió obligatòria i gratuïta, destinats a sistema viari, equipaments i

espais lliures, com a sòls de domini públic.

Així mateix, la Junta de Compensació es compromet a fer efectiva la cessió del 10% de l’Aprofitament

de l’àmbit.

Els propietaris de sòl integrat en urbanitzacions objecte de regularització, classificat com a sòl urbà no

consolidat o com a sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, d’una

manera gratuïta, el sòl urbanitzat corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o

del polígon d’actuació que estableix la legislació urbanística.

En el cas que ens ocupa i coma a supòsit excepcional, l’àmbit té gran part d’edificació consolidada i

en el què no és possible la redistribució material dels terrenys, per tant, el projecte de reparcel·lació

establirà que la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda

per l’equivalent del seu valor econòmic, segons compliment de l’art. 7 de la Llei 3/2009.

L’import obtingut de l’equivalent econòmic del 10% de cessió del 10% a l’administració actuant, es

podrà destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els

serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les

infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.

Art. 31 Recepció de les obres.

El procediment pel lliurament i recepció de les obres d’urbanització seguirà el procés normal i habitual.

Art. 32 Conservació.

1. Correspondrà a la Junta de Compensació, fer-se càrrec del manteniment i conservació de les obres

d’urbanització, dotacions i instal·lacions del Polígon fins el moment que es produeixi la seva recepció,

en la forma prevista a l’article anterior.

2. A partir del moment en què es produeixi la recepció formal de les obres d’urbanització per part de

l’Ajuntament de Llançà, la junta de compensació podrà transformar-se en junta de conservació

d’acord amb el previst a l’article 201 i següents del D305/2006, fins que l’edificació autoritzada del

sector superi el 50% del sostre total del sector.

3. DETERMINACIONS I ESPECIFICACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DELS SERVEIS BÀSICS

El Pla de Millora Urbana PMU- 2 Roses, preveu la urbanització total dels vials projectats dins de la zona

delimitada pel Pla.

El Pla s’adapta, necessàriament als accessos existents en l’àmbit i permet la possibilitat de connectar-se

amb la vialitat existent.

Les característiques principals de la vialitat, les xarxes de subministrament i serveis urbanístics del Pla de

Millora Urbana es concretaran en el projecte d’urbanització corresponent, i són les següents:

3.1. Vialitat

Les característiques constructives dels vials seran les següents:

Calçada mixta, formada per zona de vorera d’1,8/1,5m de pas i zona de circulació amb amplada

mínima de 3m.

Es preveu fer l’adaptació de la urbanització existent amb la nova, mitjançant els encintats de la vorera

existent:

- L’encintat de la zona de vorera, es realitzarà amb tres peces de llamborda model

TERANA de BREINCO color arena o similar, que recollirà la il·luminació, la recollida

d’aigües, i el mobiliari urbà. Peça de 10,4x17,3x7cm.

- Vorades prefabricades de formigó tipus T-3 rectes de 17x28 cm. Col·locada sobre base

esplanada compactada, i rejuntada amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb

formigonera de 165l.

- Paviment de peces de formigó prefabricat 60x40x7cm, color arena LLOSA VULCANO de

BREINCO o similar, sobre suport de 20cm de formigó i col·locades amb morter d’unió

380Kg/m3 (1/4) amb una junta de 3/6mm, elaborat a l’obra amb formigonera de 165l.

(En el substrat de terra natural prèviament compactat s'elaborarà una base de formigó

H200 (18 a 20cm. d'espessor) convenientment anivellada. Sobre aquesta base es

col·locaran les lloses prèviament pintades en la seva part posterior amb una mescla de

ciment i aigua per a millorar l’adherència. Es pressionarà peça a peça sobre un

morter de presa de dosificació mínima de 380Kg/m3 (1/4). Es inacceptable el morter de

consistència seca. Recomanem un morter de consistència tova amb un con d'Abrams 4-

6. La llosa s'haurà de recolzar totalment sobre la base de morter a fi d'evitar fissures de les

peces quan suportin càrrega. Les juntes s'ompliran posteriorment amb sorra fina per

successius escombrats de la superfície. S’evitarà el pas de personal durant els següents

dies i de vehicles auxiliars de la obra durant les tres setmanes posteriors, una vegada hagi

transcorregut el temps corresponent d'enduriment del morter. No s'efectuarà sota cap

concepte

rejuntats mitjançant lletada de ciment que deformaria el seu aspecte i textura. S'haurà

d'escollir la disposició de les lloses de manera que no es formi aigua estancada, i la base

haurà de tenir una pendent del 2-3%.)

- Aquest paviment es combinarà amb la peça TACTILE de 40x40x7cm també del mateix

color i material, per a la zona de passos de vianants i arribades d’escala. Els passos de

vianants, es completaran amb tot el paviment del pas amb llamborda, ja que al tractar-

se d’una calçada mixta, no s’indicaran a nivell de senyalització horitzontal.

- Tan en els accessos a guals del costat de vorera com en tot l’encintat del costat de

muntanya, es preveu la col·locació d’una vorada especial TR13 de 25x13cm

remuntable, color arena de BREINCO. Aquesta vorada, en el costat muntanya, anirà

acompanyada de la peça de rigola de 20x20x8cm amb el mateix acabat.

- Per a la formació de graons, s’utilitzarà la peça de SUPERSTEEP de BREINCO color arena o

similar per a formar les escales (120x40x15cm)

- Paviment dels carrers a base d'aglomerat asfàltic en calent en les següents capes:1ª

capa (5 cm.) de composició densa (tipus D-12), la 2ª capa (7 cm.) de composició semi

densa (Tipus G-20) amb granulat granític, estesa i compactada al 98% de l'Assaig

Marshall, prèvia anivellació amb 15cm de SUB-BASE de tot-ú artificial amb estesa i

piconat del material al 95% del PM, tot això sobre una subbase granular de 15cm de tot-

ú natural.

- En la zona del camí de ronda, es preveu la combinació de la llamborda amb la peça de

‘vulcano’, segons el detall d’urbanització.

3.2. Xarxa d'aigua

La xarxa d'aigua es realitzarà d'acord amb l'assessorament facilitat pel Servei Municipal d'Aigües SOREA,

amb connexió a la xarxa d'aigua existent en la zona.

Actuació segons projecte del Consorci de la Costa Brava, que implica la renovació de la xarxa del

sector amb la instal·lació d’una canonada de fosa DN-250mm.

Paral·lelament a l’esmentada línia, s’instal·larà d'un conducte de polietilè Ф 110 mm, 125 mm, 160 mm i

200 mm (seguin l’esquema del plànol), amb connexions a cada parcel·la mitjançant ramal d'aigua

col·locat amb armari de la Companyia d'Aigües SOREA al límit a vorera de les diferents parcel·les.

Es preveu la col·locació de tres hidrants d’aigua d’acord amb les indicacions del Servei Municipal

d'Aigües i sense superar en cap punt els 200m entre ells.

Es preveu realitzar, paral·lelament a la xarxa d’aigua, una xarxa d’aigua regenerada, que permetrà

primerament alimentar tots els hidrants i en segon terme permetrà poder regar totes les àrees

ajardinades, tant municipals com privades.

Es preveu reserva per a l’equipament i per a la zona de serveis tècnics, com també la previsió de ramal

per al rec de les zones verdes.

3.3. Xarxa de sanejament i recollida d’aigües pluvial

La xarxa de sanejament es preveu separativa amb dos tubs de formigó per la recollida d'aigües pluvials

i aigües negres respectivament.

La seva descripció es recull en el Plànol Esquemàtic corresponent a sanejament. La xarxa de

recollida d'aigües de plujanes es dirigirà directament a la Rec d’En Feliu (prèvia autorització de l’ACA) i

estarà formada per tubs de formigó de diàmetre 40 cm (tubs de formigó armat, amb connexions de

campana i junta de goma, tubs de 3 m. segons normes ASTM).

La xarxa de recollida de les aigües brutes dels futurs habitatges estarà formada per tubs de formigó de

∅ 40 cm, (tubs de formigó armat, amb connexions de campana i junta de goma, tubs de 3 m. segons

normes ASTM) i aquesta es connectarà a la xarxa general del municipi existent que transcorre per l’Av.

Mestral a l’Est de l’àmbit.

Arquetes de registre prefabricades de formigó armat d´1 m. de ∅ interior amb marc i tapa de registre

de fosa de 60 cm. de ∅, amb junta de goma segons normes ASTM.

Previsió de connexions a la xarxa de clavegueram de les parcel·les a base de tubs de PVC de ∅ 20 cm.

No es preveu la connexió de pluvials, doncs els habitatges gestionaran les aigües pluvials mitjançant

drenatge del terreny, o reutilitzant les aigües per a ús de reg.

Caixa per a embornal de 70x30x85 cm. amb parets de 15 cm. de gruix de maó calat, lliscat per dins

amb morter de ciment pòrtland i enlluït. Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de

800x364x50 mm. exteriors.

Es preveurà, també la millora de la canalització dels petits torrents que arriben a l’àmbit prèvia a la seva

desembocadura a mar.

Pel que fa a la xarxa de sanejament de les parcel·les, es preveu la creació d’una servitud de pas de

clavegueram pel límit de les parcel·les, quan aquestes en el seu límit inferior no disposen de façana a

carrer.

Aquesta servitud s’escripturarà amb la parcel·la i quedarà correctament registrada.

3.4. Xarxa d'electricitat.

La xarxa elèctrica de baixa tensió es preveu soterrada a partir del punt de connexió que fixi la

Companyia i d'acord amb l'assessorament facilitat per la Companyia Elèctrica FECSA-ENDESA.

Es preveu inicialment una electrificació que podrà variar entre de 9,2 kW/15 kW per futur habitatge i per

tant es determinaran les necessitats de l’àmbit, es determinarà una electrificació de 150 w per punt de

llum de l’enllumenat públic com a aproximació, per bé que caldrà definir la lluminària en el projecte

d’urbanització.

Pel que fa a la zona comunitària d’espai verd, es preveurà una electrificació suficient per a la ubicació

d’una zona de lleure comunitari, essent aproximada de 20Kw.

Pel total de la urbanització s’estima, previ al projecte d’urbanització, la necessitat de ubicar una

estació transformadora segons l’esquema del plànol adjunt.

Pel que fa als habitatges es determinarà per a cada habitatge un nivell d’electrificació i uns coeficients

de simultaneïtat, essent aquesta per a la totalitat de l’àmbit de 300 KW.

La il·luminació de tot l’àmbit és preveu que tingui unes necessitats de 6/10Kw.

Per tant les necessitats aproximades de tot l’àmbit serien de l’ordre de 310/350 KW.

3.5. Enllumenat Públic.

La xarxa d'enllumenat públic dels vials, s'ha previst instal·lar-la de les següents característiques:

Instal·lació d'un armari elèctric amb quadre de comandament.

La nova xarxa s'ha previst amb doble encesa (mitja nit a tota nit)

Punts de llum formats per lluminària tipus a decidir en el projecte d’Urbanització, i amb l’assessorament

dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Llançà, es preveu la col·locació de la BALIZA Dalia LED amb

alçada especial de 120cm. Així mateix s’haurà de definir amb exactitud la tipologia d’il·luminació pel

que fa als punts singulars com per exemple les zones verdes, aparcament i passeig camí de ronda.

Es redactarà pel projecte d’urbanització un Estudi lumínic amb les característiques tècniques de

l’enllumenat proposat.

3.6. Xarxa de telecomunicacions

La xarxa de telecomunicacions es preveu soterrada a partir de la xarxa existent en la zona i d'acord

amb l'assessorament facilitat per l’Empresa Local-Ret.

Les condicions i característiques son les determinades d’acord amb el projecte de Local-Ret.

3.7. Jardineria / Arbrat

Es preveu la plantació d’arbust de poca alçada combinat amb la il·luminació i la plantació d’arbre en

la zona més propera al camí de ronda. Es combinaran els MARFULLS (Virburnum tinus) amb el GINESTÓ

(Osyris alba) en les zones baixes, indicades com a planta arbustiva i com a arbres, es plantarà el

TAMARIU.

La plantació es farà segons el plànol de jardineria del projecte d’urbanització i es preveurà la

instal·lació de rec per degoteig en tota la zona.

Les zones verdes es tractaran amb espècies autòctones, intentant mantenir la vegetació actual:

- Per a la zona contigua als recs, si és possible per la humitat, plantar-hi aloc (Vitex agnus-

castus) i tamariu (Tamarix sp.) ja que contribuirien a la conservació global de l’hàbitat LIC

92DO. Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nero-

Tamaricetea) de la xarxa Natura 2000, present a l’espai natural de l’Albera i proper a la

zona objecte de l’actuació.

- Tanmateix i atès el risc d’incendi de la zona, cal evitar plantes que tinguin alta

inflamabilitat malgrat siguin autòctones, i en aquest sentit s’han de potenciar les que

figuren a l’annex 2 del Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels

incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana

i que transcriuen seguidament: Olea europaea (olivera, ullastre), Pistacia lentiscus

(mata), Rhamnus alaternus (aladern), Hedera helix (heura), Daphne gnidium (matapoll),

Ruscus aculeatus (galzeran), Rubia peregrina (roja), Smilax aspera (arítjol), Viburnum tinus

(marfull), Quercus sp. (alzina, alzina surera i roures), Arbutus unedo (arboç), Osyris alba

(ginestó), Tamarix sp. (tamariu).

3.8. Recollida de residus

Es preveu la ubicació de dues zones de recollida de residus per fraccions i amb un sistema de recollida i

contenidors soterrats. La primera es situa en la intersecció del C/Cap de Vol amb la Crta. De el port de

la Selva. La segona es situa en la zona propera a l’estació de bombeig.

4. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ, ORDENACIÓ, DE PROJECTE.

PLÀNOL DE SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

PLÀNOL TOPOGRÀFIC

PLÀNOL D’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ

PLÀNOLS DE DETALL DE VIALS

ESQUEMES DE SERVEIS

ANNEX 1; Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009. (a continuació)

ANNEX 2; Memòria Social. (a continuació)

ANNEX 3; Informe ambiental (documentació adjunta)

ANNEX 4; Normativa tècnica d’aplicació en urbanisme (a continuació)

ANNEX 5; Plànol d’atermenament del Ministeri de Costes de l’àmbit objecte d’actuació

Llançà, a 13 de NOVEMBRE de 2013

L’ARQUITECTE REDACTOR DEL PLA:

Jaume Coll Fulcarà, Arquitecte col·legiat 37758-9 autor del Pla de Millora Urbana “PMU 2 Roses” a

Llançà

EL PROMOTOR:

Junta de Compensació del PMU-2 Roses

ANNEX 1; Justificació del supòsit excepcional d’aplicació de la Llei 3/2009

JUSTIFICACIÓ TÈCNICA I LEGAL PER A LA CONSIDERACIÓ DELS TERRENYS INCLOSOS EN EL SECTOR DE SOL URBÀ NO CONSOLIDAT ‘PE 2 ROSES’ DE LLANÇÀ A L’EMPAR DE L’ART. 7 DE LA LLEI 3/2009, DEL 10 DE MARÇ, DE REGULARITZACIÓ I MILLORA D’URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS.

ÍNDEX

1 ANTECEDENTS I DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT

2 DESCRIPCIÓ DE LA FITXA URBANÍSTICA DEL SECTOR

3 MARC LEGAL

4 JUSTIFICACIÓ DE LA CONSIDERACIÓ DEL SECTOR A L’EMPAR DEL MARC LEGAL

5 ANNEXES

a. Documentació Fotogràfica

1 ANTECEDENTS I DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT

Els terrenys que conformen l'àmbit del Pla de Millora Urbana “2 Roses”, estan situats en el límit

amb el terme municipal de El Port de la Selva, concretament en la zona anomenada Rec d’en Feliu i

per sota de l’actual carretera de El Port de la Selva, fins a la traça del Camí de Ronda. Formen part

de la continuació de la trama urbana preexistent, completant les urbanitzacions vinculades al camí

de ronda de Cau del Llop i Fener de baix.

La zona limita amb el C/Roses, antiga carretera de El Port de la Selva i semi urbanitzada. El sector

està qualificat pel P.G.O.U. com a Sòl Urbà no consolidat, amb una propietat molt fragmentada,

però amb una parcel·lació, on la major part de les propietats tenen les condicions morfològiques,

límits per a ser futures parcel·les edificables.

Algunes de les parcel·les incloses en l’àmbit procedeixen d’antigues segregacions i es troben

edificades per habitatges unifamiliars i en algun dels casos per habitatges plurifamiliars.

Els terrenys queden delimitats per les següents edificacions i zones: Pel nord el límit el produeix

part la traça del Camí de Ronda i part parcel·les edificables del C/Roses (urb. Fener de baix); per

l’est el límit el configura el límit del terme municipal amb el Port de la Selva; pel sud limita amb la

Crta. de El Port de la Selva i per l’oest, part amb la Crta. de El port de la Selva i part amb sòl Urbà

(parcel·les edificades i/o edificables del C/Roses).

L’accés a la zona es fa pel C/Roses i pel C/Cap de Vol des de la Carretera de El Port de la Selva,

actualment, els dos, amb paviment de terra.

La superfície real de l’àmbit del present Pla de Millora Urbana, segons resulta dels límits naturals de

les propietats, i de l'aixecament topogràfic realitzat sobre els terrenys, és de 40.878’80 m2,

superfície que queda dins del marge de variació del 5% sobre la superfície definida pel PGOU.

2 DESCRIPCIÓ DE LA FITXA URBANÍSTICA DEL SECTOR

El present Pla de Millora Urbana es redacta tot donant compliment a allò establert a l’article 14 del

PGOU del municipi de Llançà per a l’àmbit en qüestió, a fi i efecte d’ordenar, desenvolupar i

executar el sector de planejament classificat com a sòl urbà, delimitat en el propi Pla General

d’Ordenació Urbana del municipi de Llançà i anomenat “PE 2 Roses”, és a dir, PMU-2 Roses (Veure

justificació).

El contingut del present Pla de Millora Urbana s'ajusta plenament a allò que es disposa al Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, així com a les determinacions fixades al Reglament de la Llei, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de Juliol i pel Decret Llei 1/2007, de 16 d’Octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. En particular, el present Pla de Millora Urbana desenvolupa les Normes del PGOU de Llançà de sòl urbà “PE 2 Roses”, i conté totes les determinacions fixades als articles 70, 65, 66 i 85 concordants del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme a i els articles 90 i 91, 80, 81, 82 i 83 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En aquest sentit, i malgrat la nomenclatura fixada al PGOU, pel que fa a la figura urbanística a utilitzar per desenvolupar el sector, –Pla Especial-, el cert és que l’instrument urbanístic més adient, de conformitat amb allò establert a la nova legislació urbanística de Catalunya, seria el Pla de Millora Urbana regulat a l’article 78 i quin contingut documental i material ha de respectar i es regula a l’article 65 i 66 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. És en aquest sentit que, malgrat la denominació de PE que determina el PGOU vigent, es considera que el document s’ha d’anomenar Pla de Millora Urbana, atès que la figura de Pla Especial d’acord amb la legislació urbanística vigent té unes altres finalitats, que les que aquest document tramita, per tant s’adopta la nomenclatura de PMU, i s’ajusta plenament a allò establert, tan pel que fa als seus objectius –completar el teixit urbà, acomplir operacions de transformació d’usos, etc.-, com pel que fa al seu contingut documental –articles 70 apartats 6, 7 i 8- i 65 i 66 66 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

El present Pla de Millora Urbana s’ajusta plenament a les característiques i objectius fixats al quadre

de característiques del sector, establert al PGOU, s’adequa a allò fixat als articles 14 i 90 de la

Normativa Urbanística del PGOU del municipi i respecta la totalitat dels paràmetres urbanístics

continguts a les Normes Urbanístiques del municipi.

De manera que es dóna ple compliment a allò fixat, amb caràcter general, als articles 14 i 90 del

PGOU del municipi.

Pel que fa a la regulació del sòl i l’edificació, el present Pla de Millora Urbana s’ajusta i complimenta

adequadament allò establert al Pla General del municipi, referent al PMU 2, ajustant-se i observant

la regulació i edificació del sòl classificat com urbà, fixada concretament en l’article 90; i molt

particularment les especificacions fixades pel Sector corresponent al PMU-2 “Roses”, en la fitxa

urbanística del PGOU Llançà.

Fitxa urbanística que, pedent de finalitzar la redacció del PMU, determina el següent:

P.M.U. 2 ROSES (Segons nomenclatura del PGOU PE 2 Roses) – Veure justificació en l’apartat 1.2.2 de la present memòria del

PMU

1. OBJECTIUS

Es tracta d'una zona en la qual existeixen alguns habitatges que es van realitzar en els anys 60. Disposen d'accés rodat, els

carrers no estan pavimentats, però tenen el subministrament elèctric, abastament d'aigua potable i xarxa de desguàs

connectada a la depuradora general de la vila. L' objectiu que es pretén es reurbanitzar el sector i obtenir la cessió de zones

verdes i equipaments previstos.

1. ÀMBIT

L'àmbit del sector es el que es descriu:

Al nord limita amb la zona marítima terrestre i el mar. Al sud, amb la carretera del Port de la Selva. A l'est, amb

el terme municipal del Port de la Selva. A l'oest, amb Sòl urbà i part amb el rec d'en Feliu.

2. SITUACIÓ I CARACTERISTIQUES

CODI NOM

FULL PLANOL US GLOBAL

P.E. 2 PLA ESPECIAL

ROSES P2-h Ciutat Jardí (clau 7e)

3. SUPERFÍCIE, USOS I SOSTRE EDIFICABLE

USOS SUPERF. M2

% EDIFIC. BRUTA.

TOTAL SOST.EDIF.

HABITAT. Ha

Vials 3.010.- 7,29

Espais lliures 8.447.- 20,46

Equipaments 621.- 1,50

Afecció rec d'en Feliu

80.- 0,20

TOTAL USOS PÚBLICS

12.158..- 29,45

TOTAL USOS PRIVATS

29.125.- 70,55

TOTAL PE 41.283.- 100.00 0,2822 11.650 10

4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS

Les condicions de l'edificació i ús les determina la norma específica de la zona ciutat jardí (clau 7) subzona e., i

les seves corresponents ordenances generals.

5. CONDICIONS DE GESTIÓ

La gestió es realitzarà pel sistema de compensació o cooperació.

3 MARC LEGAL

El sòl urbà del PE 2 ROSES resta classificat com a sòl urbà no CONSOLIDAT. Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics. En concret, punts 5 i 6 de l’article 7. DOGC núm. 5342 - 19/03/2009

Article 7 Deures de cessió

(... 5. En el supòsit excepcional d'àmbits amb edificació consolidada en què no sigui possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic sigui substituïda per l'equivalent del seu valor econòmic.

6. L'import obtingut de l'alienació del sòl de cessió a què es refereix l'apartat 4, o l'equivalent econòmic a què es refereix l'apartat 5, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l'àmbit d'actuació o el cost de l'ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.

4 JUSTIFICACIÓ DE LA CONSIDERACIÓ DEL SECTOR A L’EMPAR DEL MARC LEGAL

Els terrenys inclosos en el sector PE 2 ROSES es troben tots ells amb serveis, d’aigua potable, sanejament i

enllumenat, tal i com es pot comprovar en la documentació fotogràfica adjunta, els carrers existents,

justifiquen la vialitat de l’àmbit, tot i que no estan pavimentats, donen accés a les parcel·les edificades.

Les parcel·les edificades al voltant dels anys 60, varen obtenir la preceptiva llicència de l’Ajuntament

de Llançà per a la seva construcció, de la mateixa manera que llavors, les parcel·les existents en

l’àmbit eren urbanes segons el planejament.

La voluntat d’incloure els sector edificats en part, en paquets de sòl urbà no consolidat, tal i com

determina la fitxa del sector del PGOU, era clara: “L'objectiu que es pretén és reurbanitzar el sector i

obtenir la cessió de zones verdes i equipaments previstos.”

Les edificacions existents que compten amb els serveis necessaris: aigua, electricitat, clavegueram,

telefonia, ..., actualment incloses en l’àmbit del PE 2 Roses, hauran de cedir els terrenys destinats a

zones verdes i equipament determinats en el PGOU i fer-se càrrec de les obres de REURBANITZACIÓ del

sector, que inclourà millorar els serveis bàsics existents i la pavimentació de la vialitat existent.

En virtut de l’exposat, es justifica:

Com a supòsit excepcional l’àmbit té una edificació consolidada en què no és possible la

redistribució material dels terrenys, i per tant, el projecte de reparcel.lació podrà establir que

la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per


L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió, o el seu equivalent econòmic segons

indica el punt anterior, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la

implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el

cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments

externs que han de donar servei a aquest àmbit.

5 ANNEXES

a. Documentació Fotogràfica

ANNEX 2; Memòria Social

Memòria Social que justifica la no reserva d’habitatge protegit o assequible en l’àmbit de PMU

2 Roses

MEMÒRIA SOCIAL QUE JUSTIFICA LA NO RESERVA D’HABITATGE PROTEGIT O ASSEQUIBLE

EN L’ÀMBIT PE-2 ROSES DEL MUNICIPI DE LLANÇÀ (GIRONA)

Índex de la Memòria Social

1. MARC LEGAL

2. DETERMINACIONS DE LA PRESENT MEMÒRIA SOCIAL

2.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

2.2. ESTRUCTURA D’EDATS

2.3. EL PARC D’HABITATGES EXISTENT I PREVIST

2.3.1. Context actual general

2.3.2. Habitatges iniciats acollits a algun règim de protecció pública

2.4. DEMANDA D’HABITATGE DE PROTECCIÓ PÚBLICA

2.5. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA LLEI PEL DRET A L’HABITATGE

3. CONCLUSIÓ

Memòria Social que justifica la no reserva d’habitatge protegit o assequible en l’àmbit de

PE-2 Roses del municipi de Llançà (Girona)

La present memòria social ens descriu les necessitats de la població de Llançà de previsions

d’habitatge protegit i assequible i per tant, la conveniència o no, d’efectuar la reserva de sòl per a

la construcció d’HPP en el PE-2 Sector Roses.

1. MARC LEGAL

L’objectiu d’aquesta memòria social és descriure i justificar les determinacions del PE-2 ROSES

d’acord amb el que estableix l’article 59.1 h de la Llei d’Urbanisme, referent a la necessitat

d’incorporar als Plans de planejament derivat una memòria social, en el cas de que el PGOU vigent

no la contingui, que ha de contenir la definició dels objectius de producció o no d’habitatge protegit.

El Present Pla de Millora Urbana com a planejament urbanístic derivat d’un planejament general

aprovat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 (31/12/2004) i en compliment

d’aquesta disposició, es determina, en relació a memòria social, que l’ordenació urbanística d’aquest

planejament compleix amb la legislació actual.

El text refós de la Llei estableix en la seva “Disposició transitòria segona, apartat 3” el següent:

3) (...). Les reserves mínimes que estableix l’article 57.3, en el cas dels municipis de

més de deu mil habitants i les capitals de comarca, s’han d’aplicar preceptivament i

immediatament als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no

consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors de sòl

urbanitzable amb ús residencial. (...)

Llançà a l’actualitat té 5.211 Habitants (dades Ajuntament de Llançà consulta 21/07/09) i no és

capital de comarca, per tant es troba fora del supòsit d’aplicació determinat per la Llei. Per tant, a

primera instància no li és d’aplicació la reserva d’HPP.

Apartat 3 de la disposició transitòria tercera del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost de 2010 pel

qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme i modificada pel la Llei 3/2012 de 22 de febrer en

el seu art.86, i que queda redactat tal com segueix:

(…)..3. Si no hi ha un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació

urbanística municipal adaptats a les determinacions d'aquesta Llei, les modificacions dels

instruments de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic derivat i llurs

modificacions poden establir reserves de sòl per a habitatges de protecció pública,

mitjançant la qualificació de sòl, d'acord amb el que estableix l'article 57.7. Les reserves

mínimes que estableix l'article 57.3 s'han d'aplicar preceptivament i immediatament:

.a) En els municipis de més de deu mil habitants i les capitals de comarca, als sectors

subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin usos

residencials de nova implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial,

llevat que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor

de la Llei 10/2004, del 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme,

per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.

L’òrgan de la Generalitat competent en la matèria pot autoritzar

excepcionalment la disminució de les reserves de sòl en els sectors per als

quals s’estableix una densitat inferior a vint-i-cinc habitatges per hectàrea i

una tipologia d’edificació incompatible amb la construcció d’habitatges

protegits." (...)

La densitat màxima final de l’àmbit PE-2 ROSES serà de 9/10 habitatges per hectàrea, tots ubicats

en ciutat jardí i tots unifamiliars (a excepció de dues edificacions existents).

L’article 73 del CAPITOL II – Solidaritat Urbana de la Llei 18/2007, del 28 de desembre,

del dret a l’habitatge, determina els objectius de solidaritat urbana en matèria d’habitatge i diu:

(...) 1. Per a fer efectiu el dret a l’habitatge a tot el territori de Catalunya, tots els

municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en

el termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials

del 15% respecte del total d’habitatges principals existents, tal i com els defineix l’article

3, considerant les circumstàncies de cada municipi i d’acord amb

el calendari que sigui establert per reglament.

2. El creixement del nombre d’habitatges que estableix l’apartat 1 obtingut en

Cada quinquenni mitjançant la nova construcció, la rehabilitació o l’adquisició no pot

ésser inferior al 25% del nombre d’habitatges que manquen per a arribar a l’objectiu

final del 15% del total d’habitatges principals pel Pla territorial sectorial d’habitatge.…

La present memòria social justificarà que el municipi de Llançà a data d’avui ja compta amb les

previsions d’un parc d’habitatges destinats a política social suficient per a respondre a les

necessitats de la Llei pel dret a l’habitatge

Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits

urbanístics.

En concret l’article 6. DOGC núm. 5342 - 19/03/2009

Article 6

Estàndards urbanístics i reserves per a habitatges de protecció pública

1. Els instruments de planejament urbanístic que s'elaboren per a regularitzar

l'ordenació urbanística d'una urbanització han d'establir les reserves per als sistemes de

comunicacions, equipaments comunitaris i espais lliures públics, d'acord amb el que

estableix la legislació urbanística.

2. Les reserves mínimes obligatòries per a habitatge de protecció pública que

estableix la legislació urbanística només s'han de preveure si, eventualment,

els instruments de planejament urbanístic que s'elaboren per a regularitzar la

urbanització admeten un increment de sostre o de densitat residencial respecte

al que estableix el planejament urbanístic a l'empara del qual es dugué a terme

l'operació de transformació del sòl o, si no n'hi ha, respecte a les condicions de

densitat i de sostre mitjanes de les parcel·les i de les edificacions existents. En

aquest cas, els percentatges de reserva s'apliquen sobre l'increment de sostre

residencial o sobre el sostre corresponent a l'increment de densitat.

2. DETERMINACIONS DE LA PRESENT MEMÒRIA SOCIAL

El present document intenta assolir els objectius plantejats en la Llei, analitzant els punt que

condicionen la conclusió que es planteja en la memòria social.

En el primer apartat s’analitza l’evolució de la població de Llançà entre els anys 1998-2006 des d’un

punt de vista particular i des d’un punt de vista intramunicipal i posant especial atenció al segment

de població jove.

Els apartats dos i tres es focalitzen en l’anàlisi de dos dels principals segments de població que ha

d’analitzar la memòria social (la població estrangera nouvinguda a Llançà, la gent jove i la gent

gran resident a Llançà) i les tipologies d’habitatge existent i futur. S’analitzarà doncs, el parc

d’habitatges que avui per avui presenta Llançà, definint d’una banda el volum, els ritmes de mercat

immobiliari, i la presència d’oferta d’habitatge de protecció pública proporcional a les necessitats del

municipi.

2.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La població de Llançà en els darrers anys ha experimentat un creixement més elevat que en les

anteriors èpoques, però en cap cas ha generat un increment a considerar destacable, a efectes de

percentatges. Així es pot observar en la següent taula en la que s’analitza la població en diferents

etapes anteriors.

(Font: IDESCAT 2010)

Any 2009 Llançà Alt Empordà

Naixements 52,0 1.634

Defuncions 38,0 1.043

Saldo migratori(catal.) 32,0 83,0

(Font: IDESCAT 2010 i padró Ajuntament de Llançà)

El creixement de Llançà, en comparativa amb la resta de la comarca, en els darrers anys s’ha

ajustat, arribant a la mitja comarcal, tot i així el saldo migratori és més petit que a la resta de

poblacions de l’Alt Empordà. Aquest creixement migratori, que a Llançà no ha estat tan acusat, ha

influït molt en alguns pobles de la comarca.

2.2. ESTRUCTURA D’EDATS

Per tal d’analitzar la piràmide demogràfica del municipi de Llançà s’han tingut en compte les dades

de tres anys puntuals (1.991, 1.996 i 2001) tenint en compte les dades disponibles de l’IDESCAT i

al Padró de l’Ajuntament de Llançà.

1998 2000 2002 2004

Població 3930 4063 4129 4420

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Població

0-4 anys 5-9 anys 10-14 anys 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys1991 179 167 267 262 297 280 223 211 2101996 158 183 178 279 289 320 307 227 2292001 163 167 181 158 280 285 334 335 2512006 257 188 210 216 229 387 405 431 4112009 256 247 207 213 233 339 465 448 459

0 100 200 300 400 500

0-4 anys

5-9 anys

10-14 anys

15-19 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65-69 anys

70-74 anys

75-79 anys

80-84 anys

85- i més anys

2009

2006

2001

1996

1991

Observant la piràmide es pot veure un escurçament de les línies de 10-19a en els últims anys; i un

eixamplament entre 30-44a; la resta és habitual (eixamplament en majors edats). Per tant, la

població de Llançà té una voluntat de reduir el pes de la població jove i augmentar la població

adulta.

Es pot afirmar que totes les franges d’edat s’han vist incrementades, excepte la jove que es manté

o disminueix en algunes franges. Precisament és aquesta franja de 10-24anys, que en els

propers anys formarà part de la forquilla d’edats amb possibilitat d’accedir a l’habitatge

en els propers anys.

La forquilla de 30 a 35 anys, que actualment ha d’accedir a la independència i per tant a l’habitatge

ha desenvolupat un creixement alt en els darrer anys.

Es dedueix que el municipi està rebent un augment de població a franges d’edat mitja-alta, que

segurament son conseqüència de persones amb segona residència de propietat, que decideixen

prendre el municipi com a futura primera residència. Aquest creixement, no és una població a mig

termini necessitada de habitatge.

Aquest augment de població en franges altes d’edat, segurament és degut a arribada de població

estrangera. El següent gràfic permetrà veure l’arribada d’estrangers a Llançà, èpoques i

nacionalitats.

1940-1949 1950-1959 1960-1969 1970-1979 1980-1989

Catalunya 1 1 2 4 6

Espanya 52 181 344 151 110

Estranger 6 16 84 81 105

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Catalunya

Espanya

Estranger

Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total

Llançà 2009 3.261 2.271 990 918 1.030 5.209

2001 2.726 2.048 678 888 276 3.890

1996 2.542 2.021 521 918 383 3.843

Alt Empordà 2001 68.309 52.206 16.103 20.505 10.507 99.321

1996 66.592 51.925 14.667 20.700 5.880 93.172

Catalunya 2001 4.305.884 3.078.188 1.227.696 1.648.650 388.576 6.343.110

1996 4.165.361 3.063.962 1.101.399 1.752.873 171.806 6.090.040

Fonts : Idescat. Estadística de població 1996, i Ajuntament de Llançà

Idescat. Cens de població 2001

Anys disponibles : 1981, 1986, 1991, 1996, 2001 (extrapolació amb dades de 2006 i 2009 IDESCAT)

Segons el gràfic podem veure com en els anys 60 hi va haver una forta pujada d’immigració de la

resta de l’estat, que actualment ha davallat completament, amb una tendència a ser pràcticament

nul·la a curt termini. En canvi, el cas contrari, és el que ens indica l’arribada de població estrangera,

que en els darrers anys es posa capdavantera en l’arribada de població i creixement.

Distribució de nacionalitats

Espanyola Resta UE Resta Europa Àfrica(Marroc i Tunísia) Nord Amer. Amèrica S Xina

4.134 448 49 132 13 115 6

3.666 (*) 170 12 28 1 9 4

Dades del padró de l’Ajuntament de Llançà 2009 i IDESCAT 2001 (*)

La major part dels estrangers, un 10%, arribats a Llançà són de procedència de la UE, la majoria

d’ells, segurament, amb un habitatge de segona residència. L’altre grup important és la immigració

(Amèrica del sud i nord d’Àfrica) que resulta ser un 5% de la població. Tot i així és un valor baix en

comparació amb la resta de la comarca.

Com a conclusió dels dos gràfics anteriors, per augment de població i nacionalitat, es pot afirmar

que Llançà rep molta població d’edats compreses entre els 55 i 70 anys que, aprofitant la segona

residència de propietat, decideixen quedar-se al municipi, per raons que podrien ser el clima o la

qualitat de vida.

Un altre sector a tenir en compte en aquesta memòria social és el sector que engloba la gent gran.

La majoria de la població d’edat avançada resident a Llançà, viu en habitatges de propietat. Si a

aquest percentatge hi sumem els que actualment tenen alguns pagaments pendents de la seva

residència per temes de finançament, però que a curt termini, seran habitatges de propietat, ens

situem pràcticament en un percentatge que contempla la totalitat de la població de major edat del

municipi.

Anàlisis de la franja d’edat susceptible de necessitar habitatge, és la que comprèn les edats entre

els 25 i 35 anys i en un futur, la de 15 a 25.

Actualment els habitants de Llançà amb edats compreses entre 25 i 35 anys són 804

(segons dades del padró continu. IDESCAT 2009), amb una taxa de creixement negativa,

deduïda de la piràmide d’edats, per una franja de 10 anys, reduint-se al 60%.

La previsió de població dins el ventall d’edats susceptible d’acollir-se al regim d’HPP, en

els pròxims 10 anys serà (segons dades) de 482 habitants, sumant-t’hi un 15% de

creixement resultant de la immigració, 554 habitants.

2.3. EL PARC D’HABITATGES EXISTENT I PREVIST

2.3.1. Context actual general

La següent taula dóna els percentatges segons la tipologia dels habitatges existents per zones del

municipi

Principal Secundària

Grifeu 10% 90%

Port de Llançà (inclou Sant Carles) 20% 80%

Carboneres 10% 90%

Fener de Dalt 5% 95%

Fener de Baix 5% 95%

Vila 90% 10%

Valleta 50% 50%

La zona objecte d’aquest estudi (PMU PE-2 Roses) i concretament la situació dins d’una zona fora

de la trama del nucli del municipi permet comprovar que el principal usuari dels habitatges de la

zona és el propietari de segona residència.

Els habitatges per tipus es distribueixen de la següent forma

Convencionals Allotjaments Secundaris Vacants Altres Total Col.lectius

Dades 2001 IDESCAT 1.607 0 4.584 214 213 6.618 0

Percentatge 24,28% 0,00% 69,27% 3,23% 3,22% 100,00% 0,00%

Proporc. 2010 2.158 0 6.156 287 286 8.888 0

Habitatges Familiars

Principals No principals

Es pot comprovar doncs que quasi el 70% dels habitatges son de segona residència.

Pel que fa al creixement obtenim la següent taula:

Any Principals No principal

1981 889 3.616

1991 1.227 4.666

2001 1.607 5.011

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1981 1991 2001

Principal

No Principal

Fonts : Idescat

Anys disponibles : 1981, 1991, 2001

Llançà presenta un increment del pes dels habitatges de segona residència respecte els principals.

El increment ha estat força semblant en les dues tipologies. Això implica que la tendència és

continuista, i que Llançà continua essent un municipi turístic.

El context actual de frenada econòmica i financera, farà que el procés de construcció de nous

habitatges disminueixi notablement.

2.3.2. Habitatges iniciats acollits a algun règim de protecció pública

Fins fa uns anys, Llançà no comptava amb cap perspectiva d’habitatge de protecció pública.

Actualment hi ha començades les següents promocions, i en planejament, les següents reserves de

sòl:

Per a la realització de la següent taula s’han tingut en compte dades de l’àrea

d’Urbanisme de l’Ajuntament de Llançà (21/07/09), pel que fa a llicències i dades

de planejament derivat, que tot i que el PGOU vigent, no hi determina reserva d’HPP,

son sectors de sòl urbanitzable, en zones properes al nucli urbà de primera residència i

amb densitats superiors a 25Hab/Hectàrea.

Àmbit Llicència d’Obres Possibles

adjudicataris

Amb planejament derivat

En

tràmit Concedida

En

Constr.

Aprovat En tràmit Pendent

INCASOL

Coop.

44 Hab.

21 Hab.

0 Hab.

0 Hab.

SUP-1 La Selva 1.512 m2st

SUP-2 Gardissó 2.888 m2st

SUP-4 C. Jofre 6.868 m2st

SUP-8 Estanys 11.097 m2st

Amb una densitat de 80m2st/hab., els sectors SUP-1, SUP-2, SUP-4 i SUP-8, tindrien capacitat

per 344 habitatges.

S’ha de tenir en compte que en tot sector de planejament derivat, l’administració actuant

rep un 10% de l’aprofitament mig, aquesta cessió en tot el sòl urbà no consolidat i

urbanitzable, s’ha de destinar a política d’habitatge.

En els sectors descrits anteriorment, el 10% de cessió de l’APM dels àmbits, serà d’uns

12.000m2st.

2.4. DEMANDA D’HABITATGE DE PROTECCIÓ PÚBLICA

De les dades anteriors prendrem les que permeten definir a mig termini la quantitat d’habitatges en

regim de protecció que es generaran. Per tant agafarem els habitatges amb llicència d’obres i

totes les reserves de sòl amb planejament derivat que en el termini de 10 anys, tenen

possibilitat de desenvolupar-se.

- Resultant un parc d’habitatges de protecció pública de Llançà, en els propers anys,

de 344 habitatges, sense tenir en compte el percentatge del 10% de cessió de

l’aprofitament mig de cada sector, que en pot generar molts més.

- Amb la mitjana de dos ocupants per habitatge, aquests poden allotjar a 688 nous

habitants.

- Aquesta relació suposa que l’habitatge de protecció actualment previst a Llançà

representa poder allotjar al 100% del creixement que es preveu en els propers 10

anys (587 habitants amb edats compreses entre 25-35anys en els pròxims 10 anys

tenint en compte les hipòtesis de creixement de l’apartat 2.2)

- Es cert que tenir en compte el desenvolupament de tots els planejaments derivats,

es fa difícil, però s’ha de tenir en compte que en cap cas s’ha comptabilitzat la

possibilitat de gestionar el 10% per a incrementar el parc d’habitatge social.

Aquesta quantitat, resulta suficient per a respondre a la demanda del creixement de la

població de primera residència dins del paràmetres i patrons de l’HPP.

Aquesta proposta contempla les zones de previsió d’HPP adients a la tipologia urbanística de la

població i que es troben en un desenvolupament iniciat o pendent d’iniciar-se en un termini

relativament curt.

Es preveu doncs que per a posteriors etapes hi haurà nous sectors, ja esmentats, que podran fer

front a la futura demanda.

Les previsions de HPP definides per PGOU de Llançà, semblen ser suficients per a cobrir la demanda

prevista, en la seva totalitat. Exemple d’això és que actualment s’han construït dues promocions

d’habitatge de protecció oficial en el municipi (Concretament a gener de 2011, hi ha dos edificis, un

en construcció i l’altre acabat, a l’Av. Antoni Margarits, de 44 i 21 habitatges de protecció oficial).

Les llistes per a poder accedir als esmentats habitatges, existents a les dependències de

l’Ajuntament, ens indiquen que pocs han estat sol·licitats. Segons informació de

l’Ajuntament de Llançà, cap d’aquestes sol·licituds, s’ha pogut materialitzar, per tant el

consistori ha procedit a destinar els esmentats habitatges a Lloguer protegit.

2.5. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA LLEI PEL DRET A L’HABITATGE

Segons l’articulat de la Llei pel dret a l’Habitatge:

...tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en el

termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte

del total d’habitatges principals existents,...

Llançà compta actualment amb un parc de 2.158 habitatges principals (font IDESCAT). El 15%

d’aquests és 323,7 habitatges. Actualment, segons el punt anterior (2.4), el parc d’habitatge de

protecció pública previst, amb llicència d’obres i en creixements de planejament derivat, és de 344

habitatges (sense tenir en compte l’alienació del 10% de l’aprofitament mig per a política

d’habitatge social), suficient pel compliment de la Llei pel dret a l’Habitatge.

3. CONCLUSIÓ

Segons l’estudi efectuat en la present memòria social de demanda i HPP existent, es creu

innecessària la reserva en el present sector de habitatge social.

El municipi a curt i mig termini té coberta la necessitat de HPP i compleix amb els art. 73 i 74 de la

Llei pel Dret a l’Habitatge, tal i com s’ha justificat en l’anterior punt (2.5).

Així mateix s’ha de fer especial esment en que de tots els sectors en desenvolupament de

planejament derivat, iniciats o pendents de fer-ho en sòl urbanitzable hauran de fer efectiva la

cessió del 10% de l’aprofitament del sector, que l’Administració Actuant, haurà de destinar

obligatòriament a polítiques d’habitatge social.

Així doncs tenint en compte lo explicat, es creu innecessària la reserva de sòl per a

habitatge de protecció pública en el sector PE-2 Roses del municipi de Llançà (Girona).

Llançà, 11 de NOVEMBRE de 2013

Jaume Coll Fulcarà ARQUITECTE REDACTOR DEL PMU (PE-2) ROSES (LLANÇÀ)

ANNEX 3; Informe de Sostenibilitat ambiental del Pla de Millora Urbana “PMU-2 Roses”

��

��

�� !��"#

��

� !�"

#� � $�%!�&&�'�� #

#�# �(�&��)(� �� #

#�� %*+�&$��,!��-� .%��

#�/ ��$%!%�%)�(!�$��*(��

�� (�&)�%)�0.�& �� /

��# ,�$�(&�')�%)�0.�&(�� /

�� ,� $(&�'!��(��%�%,$(!-%�!� (&�'�� 1

��

��

��

/� !�$�� (&�'!��,��2�� $,(�*�� $(�, �� 3

/�# !�,&��&�')� ��(�!��!�� 3

�� !

��

�� "��

�� #

/�� (,��&$�,�� $,(�*�� $(�� $��4( $, �� #5

/�/ %*+�&$��,6&��$��,�%*��)(&�% ,!��%$�&&�'(�*�� $(�� #3

/�1 %*+�&$��,�&��$��,(�*�� $(�,!��(��%�%,$(�� #7

1� +�,$�.�&(&�'(�*�� $(�!��-%�!� (&�'��%�%,(!( �� 1

8� !�,&��&�'(�*�� $(�!��(��%�%,$( �� 8

8�# ��%�%,$(!-%�!� (&�'�� 8

8�� ,��,(�*�� $(�,��4�,$�, �� 5

�� #

�� #

�� "�� $

�� %�� "�� !

�� "�� !

��# �� &

�� !��"#

��

5� �!� $�.�&(&�'�(4(��(&�'!��,�.�&$�,(�*�� $(�, �� /9

5�# �.�&$�,,%*��,��&��,%, ($��(�, �� /9

5�� .�&$�, � ��,��, ,%*�� , (,��&$�, � �� $,(�*�� $(�� $��4( $, �� /9

#��

#�� "��

5�/ �.�&$�,!��4($,!��(�%*��$($)� ��(!(�� /1

:� (4(��(&�' )�%*(� !� �( ��%�%,$( � +�,$�.�&(&�' !�� &%�� $!��,%*+�&$��,(�*�� $(�, �� /8

3�( �"%,$%%�&��'�($()��*'(')�+*�,�-��!$�.'%$�-/�0(�-��

$%%�&��,$�(')�$*�$�-��!$�.'%$�-/�0(�-��

��0�� 1��2�3��

��0�� 1��23��4(� �5�#��6�

�7��0�� 1��23��4'�� 6�

�8�� /a� ��9��

�3�� / ��:��

�;�� #��/��

�<��

�=�� 1��1��

�>�� ,��? ��)��

��

�

�

�

�

�

�

�� !��"#

��

� .%�� (�*�� $(� !�� ( !��%�( ��*( ( �� %,�,�� (�� &��!��( ;0�

#� � $�%!�&&�'

�� ? �� @�� !��"#� ��5 �� ,�� * ��#� $�? �� 0!� �� 9�� A��1��A��9�� B�� 9��? ��

�� 9�� :�� #� �� /�? �� 9�� )�� /'��1� ��B�� 4�)'�6� ��!��"#� � ��9�� 9�� ,��1� �/�� )�� ;� ��"��

��1��? �� 1��,��* ��#�$�? ��0!��/C�� $��

#�# ��<�

��-��!�5�� D�� !��/ ��E��/��<�� <�? �� /C��/� ��? ��E��/��;;� ��? ��

!/��;;��E �� 1�? �� 6� ��F�� 1�� B��/��

$�� $��/��?G�� !��/ ��

�

�

�

�

��-�� !�5�� D�� 7� �/�5�� ? �� /� ��9�� (�E�� 1�� !�� / ��-'),�H��3;=;�3��/�5��

�� !��"#

��

#�� %�=�� -��

!��/��$��I�� /��1� �� 9�� 9�� !��"#��? ��5G�� 2�

• *�� #�� ? �� 9��/#��

• �� 5�� 1��

• J�� K�� /�� !��/��

• L �� /��1� �� 1�� /#��

• -�� 9�� 9�� /�E�� 1� �� /��1��

• -��

• �� 9�� /��1��

#�/ �� <��

!��5�� /��1��/�? ��5G�� 2�

• $#�� 1�� /�? � ��

• �� 1� �� 1� �� E�� /��

• (�� /��

• $#�� /�� 1� ��B��

• ��1��/��

��-�� 5�� D��3��;�� ? ��/� ��9��(�E��1�� !��/ ��-'),�H��887;��=�� 3�

�� !��"#

7�

��(�&)�%)�0.�&

��# ,� ��><��<��

!�� A�� /�� 1� �� A�� !��"#�� $? �� E��1��=��M��3��8�C��7��#�� A�� I�� /$�� #� �� A�� 5�� N�� N��F�� %�� 4��%6� �� &��E��%�� 2��5��%�� /��F��%�� /$�� %�� ,� ��,�� /�E��I�� 0�� !�� A�� @��I�� /#��/�� 1��#�� 0��/��483��6�� 5��J�? ��48�;��6��J� ��$�E�� #��

$? �� ,�� 9�� A�� @��5�� K�� 0��

�*�5 ��A��1��7-��/#��5��5�#�� A��/��

��/�� ,��5�#��,�� @��

�� I�� I��9��I��/�5�� C�9��9��:��? ��#��? ��1��H��#� �� 9�� 1� ��5 �� N��1��FE��

7��-�0,$(�� E��!��"#��O��B��P�� /��B��,�� @��QC�� 2DDRRR��D��EDS��T�<�>�;U�O,�� "��P��

�� !��"#

8�

!�� 1��9�� 5��&J��<=<�C��-��N��C�� C�� 5�� ? �� F �? �� I�� %�� #� 5�� V��E�� V�� N�� N��9�� $� �� @��E�� #�� 5 ��7��=>�C��/�@��><>��8�7<��3�� 9��5��1�� A��

�� >�� -��>

�� -�� 1�5��/#��

��N�� #��!��"#��A�� *�� E� �� ? ��F�� 83� �� )��;�� 0��9�� !��"#��

�*�5 �� 1��/�� !��"#�

!��A��B��$�� 0��9��$��N�� 0��9��$��N��:�� #�� N��*��

�� !��"#

3�

��N ��A��? ��E��E��5 ��C��5��? ��9��A��@��;��-�� N��I�� 9�� :�� F�� N��5 �� E��E�� 5 #�� 5��9��

�� 5�� 9��)��;�� A��I�� ? ��/� ��E�� J� ��$�E�� #��

$��A�� 5��/��V�� ? ��,� �� I��7>��/��

�� ,��1��? ��1� ��B�� N#��

-N��? ��E��)��/'��1��B��4�)'�6��!��"#8� �� #� �� :�� #� �� ? �� <��4�� B6��

�*�5 ��7�� B��,�� @��2��*��2��('��)��

��7 ��:��

�� @� ��#� �� #�� 9�5��1� �� 5 �� K�� /�� 9� �� 5G�� ? �� :�� 5��#��2� ��A��

8� �� )�� /'��1� ��B�� !��"#� �� 9�� 9�� 9�� ,��1��/��)��;��"��

�� !��"#

;�

�� A��I��C �� ? ��9�� A��I��9�� 5 ��E�� @��

�*�5 ��8�W�� :��A��/��

*��2��1� �: �� *��

��8��'��

�� 1��5G��2�

�� -�� V��E��9��E��

�� 9�� 9��B��

7� ,�� 1� �� @� �� A�� 9�� ? � �� 9��F��

8� ,�� A��@��C��:5��

�� !��"#

<�

3� $��5�� A��? ��9��E��N#��

;� -�� ? � �� ? ��X� ��A�� :�� 1��/C��5��

<� �� 9#�� C��/��1� �� 1�C��5F��5�� 5��1��9�#��C��F��,��B��/C��5��

=� ��A�� N�� ? �� 1� �/ � � � ��/�? � ��A��

�� !��"#

=�

/� !�$�� (&�'!��,��2�� $,(�*�� $(�,

/�# !��><��

7�� $��

Y ��F��

�� !��"�� .�� Y �� /$�� /�� #�? ��5��/�� #�� /$��E�� #��$? ��A�� 5��#�� 1� �� !�� #��

0�5��/�� 3��9��/�� A�� 1� ��E�� !/��5�� 9��9��F��? ��#�� #�� #��9�� A��/�� /��#��4��-�#��-6��

$��/$�� #�C��C�� ? ��#�� Z�� ? �� 4�� 1��1��#��6�� $�� !��"�� #� ��5�� 5�� /��

!��A��/�� 1�� $? �� 9�� 1��? ��9��F��? ��9� ��9�� Y ��C��C��9��: �� F5��

�

3� ,�� @�� -� �� $�� 1� �� 9�� 5��1� � �� 9�� 1��5��1��? ��/��,�� @��-�� 2�-��1��A��? �� /�� O�� B��P�� &��E�� J�5��#�� 9��1� �� ,��1� $��F�� ,�� @��QC�� 2DDRRR��5��D��D��CD[��D$��Z�� D$��DY ��Z��Z��D$9�� D&��E�Z��Z��J�5��Z��Z��9��Z��Z��Z��,��Z��$��Z��Z�=&J�,$Z�>D.��Z��Z��? ��Z��Z��Z��Z�=.Y$Z�>D87\7�838� ��U��O,�� "��P��

�� !��"#

>�

!/��;� �� -� ��$��[��5��)��,�� @��E ��5G��2�

�� !��"�� #�� $� �� !��!��%��#��!��&��'�

(��!��$��%��)��!��#*��#��&��'�

�� !��+$��!��#*��!�� )��!��!�� ,-��!��.��)��)��)�&��!��!��+��!�#��'�

(��!��!��%��!��"��+��,�� /��/��)��!��,�!�� )�� &�� !� ��!�� &�� +��$��'�0�� !�� #�� &�� $��'�

(��!�� !�� !�� +��%��'�

Y ��H��

�� !��"#�9��/�@��>>>� ��"�� 5 ��9��

$� ,�� @�� 5��1� 9�5��<� I�� -�� <;D��>�� -/�� ? ��:��A��H��? ��C��C� �� A��H��? ��2 ��H��4��6� �� A�� :E�� )��;�� /�� H��4$86��

�

;� ,�� @�� -� �� $�� [��5�� $9�� 1� �� Y �� /�� O��B��P�� -��1� )�� Y �� $�� >�QC�� 2DDRRR��5��D��D��CD[��D$��Z�� D$��DY ��Z��Z��D$9�� D��Z��Z��D�� D?�\�>� ��U��O,�� "��P��7 -��<;D��>��9�� ? ��N� ��9��5��!��;D��=�� @� �� 1� �� 1� ��H�� N�� E�� -'),� H��33�;��;��9��>��

�� !��"#

��

�� -�� <;D��>� ��E� �� 5G�� ? �� A�� H��? ��2�

• .�� H�� 4$86�� +�� :�� NH��

• .��H��4��6��+��E��E��:��NH��9��D�� E��

,�� I� �� F�� %�� 9�� ? �� #� ��H��/�� 1�4$�6��-��E� ��A��$�� ? �� #�� ? �� 9�� 5 �� B��? �� 9�� 9�� ? �� H�� /��F�� /�� /��<��!��;D��=�� @��

!�� 5G�� 9�� B�� /�� A��/��/��E�$� ��-��<;D��>��

J��B��N��1��4$6�?% �,!�,� ,�*��$($(&@,$�&(��,%,!��,A� !��4<�C��C6�� !��4��C��7�C6�� !�4�7�C��<�C6�

?�� B� �� C(D ��

4$�6�� N��F��

4$�6� �� :�� NH�� 33� 33� 83�

4$76�[��5�� 3<� 3<� 8<�

4$86��:��NH�� ;�� ;�� 3��

?�� B� ��C*D ��

4��6� ,��E��F�� :�� NH�� 9�� D�� E��

;3� ;3� 33�

4��6��:��NH��,�� ;3� ;3� 33�

4�76� +�� A�� E�� :��NH�� ;3� ;3� 33�

12��2��2��3�%��/��!��%��!��!��'4�

�� !��"#

��

,��1�� B��

-/�� 5�� ? �� 9�� !�� /��1� �� /�� 1�� =��/#�� A�� 7� �� ? �� B�� ? �� :�� #�� 5�� B��? �� V�� /��V� ��1��/��A�� 1��? F��#�� /#�� 5 �� /�� C�� /��? ��1� �� V� ��1� �E�� -/�� 5��1��9��E��A��5��9 ��1�� B��$? ��A��1��5G��2�

• .�� 2� #�� /��F�� #�� 1�� #��E��E��

• .��2��:�� A��/ �� /��F�� / ��#�� 1�� / ��#��&��E��%��

• .��72�#��? �� B�� ? ��:�� #�� A��

• .�� 82� #�� :�� #� �/H�� 9�� 9��I�9��

,�� 9�� /��E�� #�� =� �� /#�� A��7� ��:��? ��A��/�� A��? ��#��5��A��

�� 5�� F�� ? �� @� ��/�� / ��A��1� �� E �� B��? ��? ��C�� V�� /��V� ��1� �E�� 5�� 1��/#��/�� 1��

!��5 ��5G��I�� 9��/��V� ��1�? ��5 ��/��E��5��? ��5 ��/��1��/��

=�-��=�D��3��7��5� �� ? �� /� ��9��5��9�� !��;D�� 7�� 5� �/��1� �� /�� 1� �� -'),�%H��87<=�3��5��3��

�� !��"#

��

�*�5 ��3�W�(� ��9��/��V� ��1��5��=�D��3��

*��2�-� ��$��[��5��>>�

>�,�� @��-� ��$��[��5�� 1��9��1�� ,�� @�� (� �� 9�� /��V� ��1�� O�� B��P�� >��QC�� 2DDRRR��5��D��D��CD[��D$��Z�� D$��D,��Z�� D��9��Z��Z��Z��Z�� D��Z��Z��Z�� D.��Z��5��Z��Z��5�� Z��Z�� Z��9��Z��Z��Z�� D�� \9�� 5U��O,�� =��P�

�� !��"#

�7�

7�� B��

)��5��5��5��

$� �9�� 5��:5�� /�� V� 9�� /��*�� $? ��A�� 9�� 5�#�� B�� ,��;�� E��B��!�� @��/$��9��9��%]��,� ��,�� /�E��0��

$��9��5��:5�� ? ��A��I�� B��I��? �� 5��? �� ? �� E��? ��C��? ��E ��A��1�� B��,��5�� 9��4��#��B��5��6�� 4��#��B��5�� 6��

$��A��/�� #�� :��V� 9��? ��4[��F6�� 5�� 9�� 5 ��A��:��5 ��C��F�� A��/��*�� 1�� D��9��

�

*�5 ��;�W�� 5��:5��A�� !��"��/��/�� *��2�� )��:5��,�� @��2�3��4��6��

�� !��"#

�8�

[��5��C��5��5��

�� !��"#�� @��C��5�#�� 5��? �� 9�5��#� �� ? �� ,�� @��

�� 9�� 9�� 5 ��? ��? ��,��E��J��4? �� #��!��"#��/��!��"#6�� H��/��? ��!��"#��

�� 9#�� /�� *�� ? �� 9��/#�� $? �� 5�� A�� !��"#��F5��5��I�� 5 �� /�@��I��5 �� 9�� /��5 �� /� �� ? �� I�� ? �� @� �� ? �� 9��5 ��/��5 ��# ��

7��7 J�5��1��

!�� A�� )��;�� #��/�� 9�� X� �� 1�� ? ��/C�� $�� 4()�� 6� '��9�� 45�� !��'�0��6�!��46�� 6�� 4 ��#��6�� 5�� 4�� !��6� *�� 47�� &��6� �� 5 ��4��!��&�� ++��6� !��5�� 42�� !��/�6� , �� 9��4 ��6��$�5��5��5��4��!��6��

�*�5 ��<��J��5��A�� )��;��

�� !��"#

�3�

$��A��? ��9��/#��/C�� 9�5��1��I�� : �� F��/��A��4(�#��+��6� ��*��5 �� 46�� 6�� ? �� /�� *�� I�C��C�� 4 ��#��6��!��46��6��

�*�5 ��=��J�5��1��A��/��*��

$� �� A�� /#�� I�� 5 �� /C�� 5 ��E�� 5�� @�� 46�� !��6� ? �� /��5 �� "��5�� E�� (��I� �/C�� 9� �� 5 �� F��/$�A�9��4�&��6��

��B��/#��A��I�� /C�� F�� 9�� ? �� 9��? �� E�� (��I� �� 9�� *�� B� 4��)�� 6� �� F�� /��5 ��B��/��/�? ��A��? �� @��5��

�� !��"#

�;�

�*�5 ��>��-��9�5��1��4*��B��$�A�9��6�

!�� F�� : ��A�� #�� /�� A��? ��C�� 5�� K�� /C��0/C�� 5�9��42�� #��6� �� 1� 4��#�� !��#��6� �� 48�� 6� ��/�� 40�� &��6� �� ? �� E�� A�� A��9��E� �� F�� N�� F�� :�� /C�� 9�� X� �� 5 �� B�� ? �� 9� �� 1�� 5�� B��F��-/��A��/�� E�� /��F�� ? ��9��

7��8 ��:��

�� N�� 5�� A�� 9�@�� E�� ? ��C�� /�E ��1�� /#�� !��"#��

/�� (�� E� �

!�� N#�� F�� 9�5��1� �� $� �� /��F�� B�� A�� I�� 9�� 9�5��1� �� $� �I��? �� E�� @�� 1�� 9�� !�� /��*�� I� �� K��

�� !��"#

�<�

�� A�� 5�� 4��%6�� 5�� F�� /�� A�� ? �� ? �� 9��:5�� /��F�� /��

�*�5 ��J��A��%�� /��*��

$� ��A��/�� C��C�� C#��/��F�� (��E� ��? �� A�� 5�� -��9�� #��NC#�� 9��J� ��/��E�� #��8��

�� B�� /��? �� /��F�� /�� (�� ,��? �� )�� J� ��E�� #��>��

�� N�� C�� #�� ? �� 5 �� 5 ��

,�� 5�� F��/ �� /��? �� I�� K��I��#�� /#�� ? ��/C�5�� /��J� ��/��E�� #��;��<��

�� !��"#

�=�

/�/ %�=�� 6�� <�� >��

�� #� �� A�� #�� 5�� 5��1� � �� F�� 5�� -��9�� #��9��1�� 9�� -��9�� #��NC#�� 9��J� ��/��E�� #��8��

!/#�� #� �� A�� !�� ,�� 1��:�� 7��9��@��:�� #�? ��9��9�5��

�� !��"�� B��4�-�0,6�� 9�� -� ��B��(��'��H��? �� )�� ,�� @�� /�@� ��3� ��:� �� A�� /�� #��/�? ��J� ��/��E�� #��>��

-/��-��;8D�>>3� �� 9��1��/�� 7� �� !��"#��#��A��/��/�� B�� F��3�� @��3��9�� /C� �� /�� 9��1��N��? �� J� ��/��E�� #��;��

-/��9��9�5��9��1��H��8��3�� A�� H��? ��2� �� H�� 4��6� �� A�� :E�� )��;�� /�� H�� 4$86� ��

�� -��9�� <>D8�>D,�� ,�� N�� ><>� ��9�� 9��1� �� 9��-',��!��7��3��><>��4[��C�� 6��-��9��>�D87D,��,��5��>>��9��9��1��C#�� 9�� -',�� !� ��;� �� >>�� 4[�� C�� 6�� ^��!�@��D�>==��=�� ,��'��H��=��>�� >==��7�-��;8D�>>3��<��"� ��? ��N��E�� 9��1��N�� -��;D��3��<��-'),�H��"��>>3��8�-��<;D��>��9�� ? ��/� ��9��5��!��;D��=�� @� �� 1� �� 1� ��H�� /�� E�� -'),� H��33�;��;��9��>��3�-��83D��3��=��9�� ? ��E�� /��1�� H��-'),�H��83�<��9��3�

�� !��"#

�>�

��!�� /�? ��A��/C�� 7��

,��? �� !��"�� / ��"�� 1� �� /��;� �� /C� �#� �� /�� 3� �� 1��/�� V�� 9��2�

�� #� �� !�� ,9�'�� 4� �� 8�/�� +�� 2��#�� !�� !�� 2�&�� ,:��;�� #*�� $��#��%��#.��&��#��#��<��'�2�� !��)�#��&��$��#��%��&��=��!�� +�� !�.!�� &�� !��%��'� 2�� $�� )��"� �� !�� !��#��!��;��!��>��+��'�

1'''4�

6��+��*��!��!��!$��.��#��&��&��'�

�� B��? ��)��/'��1��4�)'�6�� !��"#� �� E�� _��`� ��I� ��5G��2�

�� /��/��&��)�#��&�� ?�'��!��=��!��!��.�� #�� $�� #�� &�� !��#�� /��/�� &�"��!��&��'�

2�� #*�� !��=�� #�� #�� !��!��'�

2�� +�� @�� !�%+�� *��%�1��94��# ��'��!%��A9��&��'�

/�1 %�=��

�� 9�� B�� @�� /�? �� I�� E�� #�� A�� !��"#� �� :��

�;�'��"�� 1��/�� !��"#��'�)�%H��=��>��7��

�� !��"#

��

��A�� ? �� I� �? �� #� �� (�� B� �� 1� �� I� ? �� /��E�� #�� ? �� 5�� I�� 4�� E�� %� �� E�� 6�� !�� 1� ��#� ��9�� 9��:5��

�� ? �� 5 ��E� �� E� �/��? �� C�� 5�� : �� 1� �� /��1�� (��I� �/C�� 9��

��? �� /��1��/C��5 ��5G��2�

• -�� V�� ? �� 5��E�� ? ��:�? �� 9��

• ,��9��A��#��5 �� /��5��1�� V�� /�� V�� 9�� E�� E�� V�� ? ��5 �� B��9�� 9��#��7�� 9�� 9��

• ' ��A�� 1�� "�� 9�� 1� ��9�� C��9��9�� C��5��9��5��1��A��

• (�� B� �� 9�� I� �� /�� B��=<�� 9��5�� ? �� #� ��A��1�� C��5��EB�� :5��A��%� �� A��!�� 9��I��? �� :� ��5�� 1� �� /�� /��1� �� ;8Z��/#��

• ��9� �� 9��1� �� / �� 9�� H�� "��,��B��A��/�? ��#�� /�� 1��

�� ? �� 9�� 5G��2�

�� !��"#

��

• �� :5�? �� /�� / ��A��1� �� 1� �� /�� ? �� 5 ��9��

• ��A�� 4�� 9�� 1� H�� 16�� 1��

• �� A�� E��9�� 9�� /�� 1� ��

• ��A�� 5�� 9�� /��9�� 5F�� /��5 �� EB� �� C��5�� /� ��/��5��

• ��9� �� 1� �/ �� E��E�� /��5 �� 5�� ? �� 9��#�� 5��A��9�� C�� 9� � ? �� 5 �� ? �� E��E�� V�� 9�� 5��

• (�� /��? �� :�� A��1��

• ��9� ��9�� :��

• (�� 9�� H�� A��1��

��? ��A��9�5��1�� 5G��2�

• ��A�� :�� -��/#�� 9�5��1� �� ? �� 1� �� A��A��/��

• $ �� 5��5G��#��? �� 5��

• ��9� �� A��1��A��9��/�� 9��1�� 9�� /�� 5�� 5�� #�� 5�� /H�� A�� /�� /��

��? ��9�� 5G��2�

• ��1��#�� 9��EB�� 9�� 9��

�� !��"#

��

• ��A��A�� 9��1��

��? �� 5G��2�

• ��A�� X� � �� 9�� K�� ? �� F��

• ,�� /��5 �� E�� E��

• ��V��1�� 1��/$,0��A��/��5��1��5�� /H��/��F��F��

• ��A��/��9��3Z��? ��E��

• ��A�� 1��/��5G�� 9��

• ��V�� E��E��/��5 �� 5�� V��1��/ ��

• ��5 �� A�� V��1� �� A��1��5G��5��

• ��A�� E�� ? �� :5�? ��4�� 6��

• !��/H�� E:��? ��J,��K��

• %�� A�� ,*,� *,*� �� [*,� �� 5��1� ��

!/�? � � �� /�? �� 5G�� 2�

• ��5��/�� 1�� 5��9�� 9�� 5 �� A��1�� 1��C��5��

• Y �� 1�? ��9��9��1��

�� !��"#

�7�

• ,�� A��9��B�� #� ��? ��9��E��1�� A��1��9��9��9�� A��

�� !��"#

�8�

1� +�,$�.�&(&�'(�*�� $(�!��-%�!� (&�'��%�%,(!(

!/� ��1� �� 4_��9�� A��`6� � �� 1� �� 9�� A�� F�� #�� #��(��E��E�� A�� A��1� �� 9�� / �� B��

!/��1� �� E� �� E�� )��/'��1� �� 4�)'�6� �� ? �� C�� ? �� A��/�� A��/��1��A��I�� @�� !�� A��1�� B� �� E�1��:5��/�� 5��

�� !��"#

�3�

8� !�,&��&�'(�*�� $(�!��(��%�%,$(

8�# �� -��>

-N�� N� �� :��NC�� 5G��2��

!�� A��1��? ��? �� #��? �� E��F��

!��"��,� ��J�� "�� #� �� $�EB� ��E� �� F�� V��9�� 9��B��a�� E:�? �� 9� ��"��9��E�� 9�� 9�� 9� � �� 9�� 9�� ? �� 5 �� /#�� 9��9��I�� V��$? �� 9� �� #��5��

�� 9� �� 1��/ � ��9��? �� #��,� ��J�� ? �� #� �� 1� �� V�� /#�� I�� ,��B��$? �� I� ��#� �/��I�� ,��B� �� A�� 0��/��0��9��

�� 9� ��EB��E��A��C��:5�� ? ��1�9�5��/�? ��

(�� 9�� 9� �� 9�5��1� �� / ��C�� ? �� 5B��

��? ��/��1�� 9� � ��H�� 5�� <��)��/'��1��4�)'�6��!��"#��/H��E�� 1��/�� I��/#��? ��5 ��#��I� �� <�� :�� <�� $? �� A�� 3�? �� "�� 0��9�� E��5�� 9�� B�� 9��

�� E�� 1��/�� E�� 9� � �� 4<��6� �� 5 �� 1��/ �� 5��:��5 ��

�� !��"#

�;�

�� 9� � �� /�� #E�� /�� 1� �#E�� 1�� B�� 9�K��5�� #�� <��F��? ��#��/ �� V��5�� B��? ��/C�� 5��C��5�� K�� 9� ��I�� / �C��5�� V�� 8��:�� 9�� <��`�

8�� E��

3�� 1�

�� 9�� B�� @�� /�? �� #� �� 1� �/ � �� E�� ? �� I�? ��/��E�� #��? ��

��? ��/C�� ? ��C��5�� : �� 1��/��1��/C�� 9�� 9�� 2�9��

3�� ,�� /��1�

• !�� 1� �� V�� 5��E� ? �� ? ��:�? �� C��5�� 9��

• !��E��9��A��#��5 �� '��5�� 1�� V�� /�� V�� /��9��E�� ? ��5 ��

• !��1��"��9�� 1�I��/: �� 9�� C��? ��/��9��E��9�� C��5��9��5��1��A��

• �� A��/�� H�� 9��!�� B�� /��1� �� 9�� H�� I�� Z� �� /#��X� ��9�� 9�� ? �� B�� <3Z� �� :�� 9�� :� ��5�� 9�� /��1�� C��;=Z��C��5�#��5�� 9��;3Z��/#��

�� !��"#

�<�

!/��1� I�� K�� #� �� 1� �� 1��#��B�� V��$��I��I��E��E�� 0�� [��5�#�� #� �� @�� / �� "�� 9�5�� A�� 1��

(��I��/C�� 9��9��1��/ ��9�� H��"��,��B��A��/�? ��#�� /�� 1��(��I��"��9��9�� A��5��#� �I�� 9�� ? �� #� �� /�� /��1��

3��7 ��5�� 9��

0/�� :5�? �� /�� A��1�� 1��/�� ? ��5 ��9��

�� #�� 1��5G�� 2�

• ��A��1� �� 4�� 9�� 1� H�� 16�� 1��

• ��5��/��? �� E��@��

• �� A��1��E��9��9��/� ��1��

• b�� /��5�� 9�� 1� �� /��9�� 5F�� /��5 ��EB�� 1�� C��5��/� ��/��5��

• !�� A��1� ��9� � �� 1� �/ �� E��E�� /��5 �� 5�� ? ��9��#�� 5��A��9�� C�� 9� � ? �� 5 �� V�� 9��E��E��/��5 ��5�� 5��

• 0��:��

• ��9�� :��

• �� 9�� H��

�� !��"#

�=�

3��8 �� A��9�5��1�

• ��A�� :�� X�� ? �� A�� 9�� 9�5��1� ��5 �� B �� ? �� /�� 5G��2�

− �� A�� 5 �� I�� C �� C��4B��/��&��6�� 48��/��!'6��? �� 9��1� 5�� /C#�� !�,� >�-'�� ? �� C �� 4C��8��6� �� E��E��%�� /�� /$�� A��/�� 1��

− (��E��F��/��A��9�� ? ��5 �� 5��5 �� :�� ? �� /C�� 5G��<2� 5�� !�� 4��9�� 6� 6�� 4��6� ()�� 4��6� D�� )��/� 4C� ��6��!)��&��4�� 6�(��45��A��6�(�#��!��&��4��6� 0��/� ��!�� 4��B��6� B�#�� 4�� 6� E�� !'�4��A�� A�� 6� ��#�� 4��"6� 5�� #��45��16�8��/��!'�4�� 6��

− �9�� 1�� E:��? ��9��

• $ �� 5��5��5G��#��? �� 5��

• !�� A��1��A��9�� 9� �#��/�� E�� 9��1�� 9��5�� 5� � ��#�� 5�� H�� A�� /�� /��

• $? �� A�� 9�� H��? �� 9��

3��3 �� 9��

• *�� /��I�� ? � �� #�� /$� �� A�� 9��"�� 9��

• ��#�� 9��EB��9��9��

�<� -�� 7D��3� �� 8� �� @� �� 9��1� �� A�� K�� -'),�H��88�<��;�� @��3��

�� !��"#

�>�

3��; �� /��1�

• 0�� "��2� ��A�� X� � �� 9�� K��? �� F��

• ,�� /��5 �2� ��A��E��E��

• ,��1�� 1��/$,02��V�� A��/��5��1� ��5�� /H��/��F��F��

• ��A��/�� 9��3Z��? ��E��

• ��V�� 1��/��5G�� 9��

• ��V�� E��E��/��5 �� 5�� ? �� / ��

• ��5 �� A�� V��1� �� A��1��5G��5��

• ��A�� E�� ? �� :5�? ��4�� 6��

• !��/H�� E:��? ��J,��K��

• %�� A�� ,*,� *,*� �� [*,� �� 5��1� ��

�� !��"#

7��

5� �!� $�.�&(&�'�(4(��(&�'!��,�.�&$�,(�*�� $(�,

��? ��1�� C��C�� 1�� 9�� 4 ��A��1� ��c6� �� :� �� I�� / ��A��1��

�� 5G��/C��E�� 9�� 9��EB� �� 9�� /�� 0/C�� 9�� 1� ? ��9�� /�? �� /�� /C�� E �� A��1��/�? �� $�� B�� 9��#��

5�# ��

��9�� B�� #� �� 5�� 9�� 2��5 ��5��1��

,��#�� /��F�� 1�� 9��9��9�5��=��

5�� E� �

�� 5 �� A�� #� �� 1� �� @��!/��/#��9�� 5�� 9��? ��C� �� 5 �� 5��F�� ? �� 5�� /�� 5��5G��J� ��/��E�� #��

�� V�� ? �� 9�� @�� 5 �� /�� /F�� /�� 9�� ? �� 5�� ? �� ? ��

�

�=� -�� D��;� �� 8� �� ? �� 5 �� /�� 1� �� /��F��-'),�H��83<8��;��;��

�� !��"#

7��

;�� $��

��/�9�� 1�� 5�� I�� C��5�� #� ��5�� 1� �/ �� 1� �B��/� �� 9�� /C��5��9�� ? �� ? �� #� �� 1� ��#� ��A��/�� 9�� 5�� ? �� 9�� 9�C��5��5��5� �2��

�6�� V��? ��? �� 9��

�� ? �� #� �� 1� �/ � �� 9�� / � �#E�� 8�� K�� "��#E��<��$? �� 1�� #��/��"�� 5��"�� 9�� #� �� /�? ��"�� #E�� 1� �/ �� /�� #E�� /��"�� !�� 9�� B�� #� �� B� ��/C��5��

��? ��/�� E��/�? ��#��5��:��"��/��"�� 9�� V�� 5G�� B��V��

�6�� V��? ��? �� 9��

��? �� V��? ��? �� 9��/��I�� #�� 1��/ ��9��/ ��#E��8�� K�� "��#E��<�� #��#E��;��$? �� 1�� #��=��/��"�� 5��"��9�� C� �#� �� 9�� C�� H��V��C�� ? �� 5 �� 9�� "�� ? �� /�� E�� /�? ��#��5��:��"��/��"��9�� V��5G�� ? �� B�� ? �� #� �� /��/�? ��/�� V�� 9��1��9��5��#� �� "�� X� ? �� C�� ? �� B��? �� 4 �� 9�� @� �� /��? �� 9��6� �� I� �/H�� /�� 5��5�� 1�� F�5�� E�� 1��/�? ��5��5��

�� !��"#

7��

Y �� C�� <�� 1�� I��3��5�� /C��5��#�� ? �� I� �E �� C�� 5��5��K��/�� V��

;�� 9��

0�5�� )�� /'��1� �� 4�)'�6� ? �� 5 �� #E�� 1� �/�� 4��"�� 6��5 ��/�? ��9��#�? ��9�� 1��C��5��K�� 5��

$��I��I�� 1�� /C� �#�� 1� �� F��? �� ? �� 2� _�� A�� B� �� #� �� 5�� 9�� #E�� E��F�� ? ��4��E��6�� /��1�� !�� 1��9��I��A��#��A�� `�

��? �� 9�� B��2�

• �� #� �E�� / �� /�� ? �� 9�� ? �� A�� 1� ��E��,��#�� I�� /#�� E�� 1�� /��"��5 �� / ��1�� E�� !�� 1� �� V�� #�� C�� /�� ? �� C�� K��

• !�� E�� A��9�� 9�� 5�� 1� �� I�� /H��E�� A��1��

• ��A��1��? ��/�� E��/��1��E� �� #� �� A�� ? �� ? �� 5 �� #��/��

• �� ? �� A�� B� �/��E� �/��5��1� �� D��/��E�� V�� 1��B��

�� !��"#

77�

�� V��-��/��? �� @� ��#� �� 1�� F��0�� 1��5 �� F��/��/��#�� "��B��3�� 9� �� 1��/�� "��V� ��1�� 1��/��A��I�� B�� 4B��#��6��5��1�45��#�6��A��E��

�� 9�X�� #�� 4(��E�� 4��!�� 1��

��#��5�� #�� / ��A��1�� 9� �#��V��1�� 5��5��A��!��A��9�� F�� :��9�5��1��

�� ? �� /C��5��5�� 9�� /#�� ?GB��

!�� ? �� #� ��9�� 9�� :5�� 5B��

��9�� #��9�5��1� �� N�� 9�� A�� F��A�� A�� NC� �� 1� �� 9�� 9��>�� J� ��/��E�� #��<��

�� 9�� B�� /��1� � ��N��5 ��A�� 9��5 ��E�� @�� 5��? �� 1�� #�� 1��E� �� /#��? �� 9�� 5B��

(��A��1�� V��1�� /��1��/��1��/C��@�� 5 �� 5�� @� �� ? F� �/�� #E��/��

!��1�� 9��A��:�� A�� 9��#� �� 5��1� ��5B�� $�EB�

�>�-��;8D�>>3��<��"� ��? ��N��E�� 9��1��N�� -��;D��3��<��-'),�H��"��>>3��

�� !��"#

78�

��E� �� E�� C��9�� 9��

5�/ �� E �� <��

!/� 5�� 9�� 5�� 1��/ �� C�� 5�� ? �� #��/��

�� !��"#

73�

:� (4(��(&�' )�%*(� !� �( ��%�%,$( � +�,$�.�&(&�' !��&%�� $!��,%*+�&$��,(�*�� $(�,

�� 1�� 2�

• �� E�� #� �� !��"#� �� E�� #��E�� :� �� @�� 9�� ? �� ? �� 5�� B�� K��

• ��/�� #��A�� 5�� /�� ? �� 9�� A��1��? ��:�� A��

• �� 9��A��/�� F�� 5�� B� �� 9�� A��A�� 5�� :5��E��

• �� 9� �� F�� A�� /�� /��5 ��/��9�� A��1��

(��E� �� 9�� #� ��9�� 5 ��5�� ? ��/C�� A��

�

��

�

0�5��2�L��L��#�)��)�:5��%H��V��5��7=��

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

� ��5\� !"(,/;(�,G1:/1(�)-(*'/1(1/2�#:�&!<(:/$"#�

GENERAL

• LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

• Decret Legislatiu 1/2010 Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 5686 de 5/08/2010)

• Decret 305/2006 de 18 de juliol pel que s’aprova el Reglament de la Llei (DOGC núm. 4682 de 24/07/2010)

• Código Técnico de la Edificación DB SI 5 Seguridad en caso de incendio. Intervención de los bomberos RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10)

• Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI. Anexo II

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

• Decret 123/2005, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. (DOGC núm. 4407 de 16/06/2005)

• Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)

• Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-)(DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)

• Reial Decret 505/2007, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions. (BOE 11/05/2007)

• Llei 9/2003, de mobilitat (DOGC 27/6/2003)

VIALITAT

• Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la instrucción de Carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)

• Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: “Rehabilitación de firmes”, de la Instrucción de carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)

• Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras” (BOE núm. 28 de 2/02/2000)

• Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje superficial”

(BOE 17/09/1990)

• UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.

• Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras” (BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).

Posteriors modificacions:

Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986 Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86)

Ordre Circular 293/86 T. Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-se PG-4) Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88. Ordre Circular 299/89. Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89)Ordre Circular 311/90 , de 20 de març. Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer. Ordre Circular 325/97, de 30/12/97. Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000).Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer. Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig. Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002) Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). Ordre Circular 8/01. Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.

• Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991)

GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES

• Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992)

Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. (DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)

• Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991)

• Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.

• Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul

XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE

• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic hidràulic. (BOE 6/6/2003)

• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC 21/11/2003)

• Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua i el consumo humano(BOE 21/02/2003)

• Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01)

• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.(DOGC 22/07/99)

• Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)

• Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento”

• Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”

• Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità Consell metropolità de 13/03/2003 i rectificacions posteriors

Hidrants d’incendi

• Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios”(BOE núm. 298 de 14/12/1993)

XARXES DE SANEJAMENT

• Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament (DOGC núm. 3894 de 29/05/2003)

• Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995)

• Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986)

Àmbit municipal o supramunicipal:

• Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals. (Àrea metropolitana de Barcelona) (BOPB núm. 142, de 14/06/2004)

• Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona Títol V: Sanejament d’aigües residuals i pluvials

(BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d’errades BOP núm. 181 de 30/07/1999)

XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT

• Real Decreto 919/2006 “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones complementarias”:(BOE 4/09/2006)

ITC-ICG 01 Instalaciones de distribución de combustibles gaseosos por canalización

ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

• Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos” derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

• Real Decret 2913/1973, “Reglamento general del servicio público de gases combustibles”(BOE 21/11/1973, modificació BOE 21/5/75; 20/2/84) derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

− General

• Llei 54/1997 del Sector elèctric

• Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE 13/03/2001)

− Alta Tensió

• Real Decreto 223/2008 “Condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09”

(BOE: 19/3/2008). En vigor des del 19.03.2008.

• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç. (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007).

NTP - LAMT Línies aèries de mitjana tensió

NTP - LSMT Línies subterrànies de mitjana tensió

− Baixa Tensió

• Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. (BOE núm. 224 18/09/2002) En particular:

ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión

ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión ITC BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas

• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007)

NTP - LABT Línies aèries de baixa tensió

NTP - LSBT Línies subterrànies de baixa tensió

− Centres de Transformació

• Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación” (BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83)

• Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”(BOE núm. 183 de 01/08/1984)

• Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”.(BOE núm. 152 de 26/06/1984)

• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007)

NTP – CT Centres de transformació en edificis

NTP – CTR Centres de transformació l’entorn rural

− Enllumenat públic

• Real Decreto 1890/2008 Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07. (BOE núm. 279 de 19/11/2008)

• Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient (DOGC 12/06/2001)

• Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 de 18/09/2002)

• Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.

XARXES DE TELECOMUNICACIONS

• Especificacions tècniques de les Companyies

� ��@\��'+: '�)-(,#!"#:("#:,�)#'��/:/$,#!/�)#�� $,#$�)#�'-+"</,� <N#1,#�)-(1,&(1/2

PLA DE MILLORA URBANA EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT A … · 2019. 4. 15. · La superfície real de...

Documents

Transcript of PLA DE MILLORA URBANA EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT A … · 2019. 4. 15. · La superfície real de...