Estudi FotogràFic sobrE EdiFicis univErsitaris i dE rEcErca a l’àrEa dE barcElona

Estudio FotográFico sobrE EdiFicios univErsitarios y dE invEstigación En El árEa dE barcElona

PhotograPhic Study on univerSity and reSearch BuldingS in Barcelona area

© Guillermo Pérez García · 2009vol. 1

Bib.

(1) Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Cata-lunya, Vol. 1 · Xavier Barral i Altet, Pere Beseran, Silvia Canalda, Marta Guardià i Núria Jornet. ECSA, 2000

(2) Barcelona: Guía de Arquitectura Moderna 1860-2002 · Manuel Gausa, Marta Cervelló, Maurici Pla. ACTAR / Ajuntament de Barcelona, 2002

(3) Barcelona Guía de Arquitectura 1929-2000 · Antoni González, Raquel Lacuesta. Editorial Gustavo Gili, 1999

(4) El despliegue de la Universidad Autónoma de Barce-lona entre 1968 y 1973: de fundación franquista a motor del cambio democrático en Cataluña · Raúl Aguilar Cestero. Universidad Autónoma de Barcelona (CEFID). Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija, 10 (2007), 13-199

(5) Història de la Universitat de Barcelona I simposium 1988. Edicions Universitat Barcelona, 1990

(6) Informacions, nº172, febrer de 2005 · Servei de Co-municació Institucional UPC

32

© Guillermo Pérez García · 2009 · Todos los derechos reservados · Prohibida su reproducción salvo autorización expresa del autor.

www.diVisibles.comgperez@diVisibles.com+34 622 05 80 65

4 5

Desde siempre, la llamada zona universitaria de Barcelona ha ejercido cierta atracción estética sobre mí, empezando por los años que pasé entre las paredes de ladrillo de la Facultad de Económicas. Tengo esos pasillos y esas aulas grabados en mi mente, la biblioteca y el aula magna, el bar, en que pasé seguramente más horas de las debidas...

Dado que me desplazaba andando desde mi casa (por aquel entonces vivia en Sarrià), tuve la oportunidad de observar, cada día, durante años, la configuración del barrio, su actividad, sus servicios, la afluencia de estudiantes, las horas nocturnas en que quedaba desierto... Sin embargo, no ha sido hasta estos últimos años que me he fijado más detenidamente y con cierto espíritu crítico en las cualidades arquitectónicos que poseen los edificios que conforman esta área.

Últimamente, por motivos profesionales y personales, volví a visitar con cierta asiduidad estas calles armado con una cámara y, sin un objetivo muy claro, simplemente empecé a disparar. De alguna manera, las construcciones que llevo viendo desde siempre, se han dirigido a mí y me han llamado la atención, construyendo un discurso en un principio caótico, pero una vez visto en conjunto, con un sentido unitario que he intentado reflejar con un procesado que he pretendido desarrollar con toda la neutralidad de la que he sido capaz. Evidentemente, el estudio es incompleto, pero está abierto a tener continuidad en el futuro, no sé si de la manera en que está ordenado hoy por hoy, o bien a modo de publicación impresa, para lo cual habría que contar seguramente con la colaboración de las instituciones universitarias.

De momento, aquí ofrezco este trabajo como una experiencia más, a modo de híbrido entre portfolio, publicación en pdf, galería en línea (http://divisibles.com/gal/proy7/) y también, para una observación más detallada de las imágenes, en un álbum de flickr (http://www.flickr.com/photos/breezerburn/sets/72157616052137829/).

Barcelona, abril de 2009

Des de sempre, l'anomenada zona universitària de Barcelona ha exercit certa atracció estètica sobre mi, començant pels anys que vaig passar entre les parets de totxo de la Facultat d'Econòmiques. Tinc aquests passadissos i aquestes aules gravats al meu cap, la biblioteca i l'aula magna, el bar, en què vaig passar segurament més hores de les degudes...

Atès que em desplaçava caminant des de casa meva (per aquell temps vivia a Sarrià), vaig tenir l'oportunitat d'observar, cada dia, durant anys, la configuració del barri, la seva activitat, els seus serveis, l'afluència d'estudiants, les hores nocturnes en què quedava desert... Tanmateix, no ha estat fins aquests darrers anys que m'he fixat més detingudament i amb cert esperit crític en les qualitats arquitectònics que tenen els edificis que conformen aquesta àrea.

Darrerament, per motius professionals i personals, vaig tornar a visitar amb certa assiduïtat aquests carrers armat amb una càmera i, sense un objectiu molt clar, simplement vaig començar a disparar. D'alguna manera, les construccions que porto veient des de sempre, s'han adreçat a mi i m'han cridat l'atenció, construint un discurs en un principi caòtic, però un cop vist en conjunt, amb un sentit unitari que he intentat reflectir amb un processat que he pretès de desenvolupar amb tota la neutralitat de la qual he estat capaç. Evidentment, l'estudi és incomplet, però està obert a tenir continuïtat en el futur, no sé si de la manera en què està ordenat ara per ara, o bé a manera de publicació impresa, per la qual cosa caldria comptar segurament amb la col laboració de les institucions universitàries.

De moment, aquí ofereixo aquest treball com una experiència més, una mena d'híbrid entre portfoli, publicació en pdf, galeria en línia (http://divisibles.com/gal/proy7/) i també, per a una observació més detallada de les imatges, en un àlbum de flickr (http://www.flickr.com/photos/breezerburn/sets/72157616052137829/).

Barcelona, abril de 2009

Historically, the area known as 'zona universitaria' of Barcelona has exerted a kind of aesthetic appeal to me, starting with the years I spent among the brick walls of the Faculty of Economics. I have these corridors and these classrooms printed in my mind, the library and the Aula Magna, the bar, where I spent more hours than probably should have...

As I walked from my house (at that time I lived in Sarrià), I had the opportunity to watch, every day, for years, the neighborhood setting, its activities, its services, the influx of students, the night hours when the place was desert... However, it was not until recent years that I have noticed more carefully and critically on the architectural qualities that hold the buildings that make up this area.

Lately, for professional and personal reasons, returned to visit with some regularity these streets armed with a camera and, without a very clear objective, just started shooting. Somehow, the constructions I have been watching always, have called me and have drawn my attention, building an address at first chaotic, but once seen as a whole, with an unitary meaning that I have tried to reflect with a processing that I have tried to develop as neutrally as I can. Obviously, the study is incomplete, but is open to have continuity in the future, I do not know if the way it is ordered today, either as a printed publication, which should surely count on the collaboration of academic institutions.

For now, here I offer this work as an experience, like an hybrid between portfolio, pdf publication, online gallery (http://divisibles.com/gal/proy7/) and also, for a more detailed observation of images, in a flickr set (http://www.flickr.com/photos/breezerburn/sets/72157616052137829/).

Barcelona, April 2009

Facultat de Ciències EconòmiquesFacultad de Ciencias EconómicasFaculty of Economic Sciences

Universitat de BarcelonaAv. Diagonal, 688-692

Projectada pels arquitectes Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo i Xavier Subias i Fages (1964-1967), consta de diferents mòduls agrupats segons un esquema longitudinal i ar-ticulats amb patis interiors i passadis-sos de comunicació. En un extrem, el saló d'actes és un cos singular de planta circular. (1)

Deu anys després de la realització de la Facultat de Dret, la Facultat d'Eco-nòmiques presenta una reinterpreta-ció de la disposició en pinta assajada allà, incrementant la importància jeràrquica dels diversos volums, així com dels recorreguts. Una successió de cinc cossos baixos amb els seus respectius patis conforma el conjunt d'aules del que emergeix, descentrat, un cos principal en alçada -destinat a oficines i espais departamentals- així com dues pastilles quadrades que s'avancen per a emmarcar l'accés principal i allotjar instal·lacions i ser-veis docents. El tractament general del conjunt així com el característic tambor de la biblioteca enfatitzen el paper protagonista de l'estructura en formigó, manifestat en l'expressió brutalista de cantells, forjatx i bigues. (2)

Les diverses dependències s'agru-pen al voltant de l'esquema circu-latori, articulades mitjançant patis interiors, i segueixen un ordre modu-lar complexe. Les aules, disposades en pinta, ventilen per patis ajardinats sense vistes exteriors. La component horitzontal general només s'altera pel cilindre de l'aula magna i el cos més alt, dels seminaris. L'estructura és mixta, d'acer els elements verticals i de formigó els horitzontals. En la seva exhibició "bru-talista", en especial de les potents jàsseres dobles, radica la màxima expressivitat de l'obra, així com en les gelosies de formigó blanc de la sala d'actes i del cos de seminaris. Les façanes nord i sud d'aquest es tanquen amb panells de formigó ren-tats a l'àcid. La resta de coronaments son de fàbrica de maó, vist (tant en espais interiors com exteriors per a facilitar la seva integració) o reves-tida amb plaques de gres de color castany fosc. Es van construir 15.250 m2 per a una capacitat de 1.968 alumnes, és a dir, 7,74 m2 per alum-ne. Entre 1990 y 1993 la facultat fou ampliada envers l'est pels mateixos autors, que van mantenir els criteris compositius i constructius. (3)

Proyectada por los arquitectos Guiller-mo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo y Xavier Subias i Fages (1964-1967), consta de diferentes módulos agrupa-dos según un esquema longitudinal y articulados con patios interiores y pasadizos de comunicación. En un extremo, el salón de actos es un cuer-po singular de planta circular. (1)

Diez años después de la realización de la Facultad de Derecho, la Fa-cultad de Económicas presenta una reinterpretación de la disposición en peine allí ensayada, incrementando la importancia jerárquica de los diversos volúmenes, así como de los recorri-dos. Una sucesión de cinco cuerpos bajos con sus respectivos patios conforma el conjunto de aulas del que emerge, descentrado, un cuerpo principal en altura -destinado a ofici-nas y espacios departamentales- así como dos pastillas cuadradas que se avanzan para enmarcar el acceso principal y alojar instalaciones y servi-cios docentes. El tratamiento general del conjunto así como el característico tambor de la biblioteca enfatizan el papel protagonista de la estructura en hormigón, manifestado en la expre-sión brutalista de cantos, forjados y vigas. (2)

Las diversas dependencias se agru-pan en torno al esquema circulatorio, articuladas mediante patios interiores, y siguen un orden modular complejo. Las aulas, dispuestas en peine, ven-tilan por patios ajardinados sin vistas exteriores. La componente horizontal general sólo se altera por el cilindro del aula magna y el cuerpo, más alto, de los seminarios. La estructura es mixta, de acero los elementos verticales y de hormigón los horizontales. En su exhibición "brutalista", en especial de las poten-tes jácenas dobles, radica la máxima expresividad de la obra, así como en las celosías de hormigón blanco de la sala de actos y del cuerpo de semina-rios. Las fachadas norte y sur de éste se cierran con paneles de hormigón lavados al ácido. Los demás cerra-mientos macizos son de fábrica de ladrillo, vista (tanto en espacios inte-riores como exteriores para facilitar su integración) o revestida con placas de gres de color castaño oscuro.Se construyeron 15.250 m2 para una capacidad de 1.968 alumnos, es decir, 7,74 m2 por alumno. Entre 1990 y 1993 la facultad fue ampliada hacia el este por los mismos autores, que mantuvieron los criterior compositivos y constructivos. (3)

Designed by architects Guiller-mo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo and Xavier Subias i Fages (1964-1967), consists of several modules grouped in a longitudi-nal framework and coordinated with interior courtyards and communication corridors. At one end, the hall is a unique body with a circular layout. (1)

Ten years after the completion of the Faculty of Law, the Fac-ulty of Economics presents a reinterpretation of the ‘comb’ arrangement tested there, in-creasing the hierarchical impor-tance of the various volumes, as well as paths. A succession of five bodies with their low-yards up the set of classrooms and emerge, laying off, a main height-body -intended to offices and departamental spaces- as well as two square pads that advance to frame the main en-trance and to contain facilities and educational services. The general treatment of the set and the characteristic drum library emphasize the main role of the structure in concrete, displayed in the brutalistic expression of edges, floors and beams. (2)

The various units are grouped around the circulatory pattern, articulated through courtyards, and follow a complex modular order. The classrooms, arranged in comb, are ventilated through landscaped courtyards without exterior views. The horizontal component is altered only by the Aula Magna cylinder and the higher body of the seminars.The structure is mixed, the verti-cal elements in steel and the horizontal ones in concrete. In his “brutalistic” exhibition, espe-cially the powerful double back-bones, lies the highest expres-sivity of the work, as well in the white concrete lattices of the hall and the body of seminars. The north and south facades of the latter are closed with panels of acid-washed concrete. Other solid enclosures are made of brick, bare (both indoors and outdoors to facilitate its integra-tion) or coated with dark brown stoneware plates.15,250 m2 were built for a capac-ity of 1968 students, ie 7.74 m2 per student. Between 1990 and 1993 the faculty was expanded eastward by the same authors, who held the compositive and constructive criteria. (3)

6 7

Parc Científic de BarcelonaParque Científico de Barcelona

Barcelona Science ParkCarrer de Baldiri Reixac

Antiguas Facultades de Filosofía y Geografía e Historia, 1969 · José M. García-Valdecasas Salgado, Robert Terradas i Via. (2)De los edificios universitarios de esta década destacan estos, cuyo programa se desarro-lla en torres unidas por corredores acristalados. (3)

Antigues Facultats de Filosofia i Geografia i Història, 1969 · José M. García-Valdecasas Salgado, Robert Terradas i Via. (2)Dels edificis universitaris d’aquesta dècada destaquen aquests, el programa dels quals es desenvolupa en torres unides per corredors vidrats. (3)

Former Faculties of Philosophy and Geography and History, 1969 · José M. Garcia-Valdecasas Salgado, Robert Terradas i Via. (2)Of university buildings of this decade these highlights, whose program devel-ops on towers connected by glass corridors. (3)

8 9

Parc Científic de BarcelonaParque Científico de BarcelonaBarcelona Science ParkCarrer de Baldiri Reixac

10 11

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaEscuela Técnica Superior de ArquitecturaTechnical Superior School of ArchitectureUniversitat Politècnica de CatalunyaAv. Diagonal, 649

Edifici de 1962 realitzat per Eusebi Bona i Puig, Pelagi Martínez i Pari-cio i Josep M. Segarra, i ampliat en 1980-1984 segons un projecte de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Es caracteritza per les formes corbes revestides exteriorment amb material ceràmic. Va obtenir el 1985 el premi FAD d'arquitectura. (1)

Edificio de 1962 realizado por Eusebi Bona i Puig, Pelagi Martínez i Paricio y Josep M. Segarra, y ampliado en 1980-1984 según un proyecto de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Se caracteriza por las formas curvas revestidas exteriormente con material cerámico. Obtuvo en 1985 el premio FAD de arquitectura. (1)

1962’s building by Eusebi Bona i Puig, Pelagi Martínez i Pari-cio and Josep M. Segarra, and extended in 1980-1984 accord-ing to a draft by Josep Antoni Coderch de Sentmenat. It is characterized by curved forms externally coated with ceramic material. Won the prize FAD of architecture in 1985. (1)

12 13

Escuela Técnica Superior de Arqui-tectura (ampliación) · José Antonio Coderch de Sentmenat · 1978-1982.El auge de la industria de la construc-ción a consecuencia del desarrollo económico de los años sesenta con-tribuyó a difundir la creencia en la alta rentabilidad de la profesión de arqui-tecto. El consiguiente incremento de alumnos atraídos por esta expectativa, hizo que la Escuela de Arquitectura resultara pequeña a los quince años de inaugurada. Se pensó entonces en la ampliación, y se encargó al arqui-tecto que más había contribuido al renacer y el mantenimiento de un nivel de calidad de la arquitectura catalana en las últimas décadas, una decisión inteligente en el inicio de un nuevo período de la arquitectura local.La ampliación, situada en la parte posterior del edificio preexistente, se desarrolla en dos plantas escalona-das para salvar el desnivel entre la cota del vestíbulo principal y la calle posterior. La forma curva de la planta se relaciona, según el autor, con la voluntad de orientar las aulas al norte y hacia el jardín, para que los alumnos "puedan mirar al exterior y distraerse en ciertas ocasiones". Las aulas cen-trales, orientadas al sur, se iluminan a través de patios para conseguir luz directa y tamizada. El tratamiento exterior se resolvió, como en obras anteriores, con loseta cerámica ver-tical que se adapta bien al sinuoso perfil de los muros. (3)

Escola Tècnica Superior d’Arquitectu-ra (ampliació) · Josep Antoni Coderch de Sentmenat · 1978-1982. L’auge de la indústria de la construcció a consequència del desenvolupament econòmic dels anys seixanta contri-buí a difondre la creença en l’alta ren-dibilitat de la professió d’arquitecte. El consegüent increment d’alumnes atrets per aquesta expectativa va fer que l’Escola d’Arquitectura resultés petita als quinze anys d’inaugurada. Es va pensar llavors en l’ampliació, i es va encarregar a l’arquitecte que més havia contribuït al renèixer i el manteniment d’un nivell de qualitat de l’arquitectura catalana en les darreres dècades, una decisió intel·ligent a l’inici d’un nou periode de l’arquitec-tura local.L’ampliació, situada a la part poste-rior de l’edifici preexistent, es desen-volupa en dues plantes esglaonades per a salvar el desnivell entre la cota del vestíbul principal i el carrer posterior. La forma curva de la planta es relaciona, segons l’autor, amb la voluntat d’orientar les aules cap al nord u envers el jardí, per tal que els alumnes “puguin mirar a l’exterior i distreure’s en certes ocasions”. Les aules centrals, orientades al sud, s’il·luminen a travès de patis per a aconseguir llum directa i tamisada. El tractament exterior es va resoldre, com en obres anteriors, amb llosella ceràmica vertical que s’adapta bé al sinuós perfil del murs. (3)

Technical Superior School of Architecture (extension) · José Antonio Coderch de Sentmenat · 1978-1982. The boom in the construction industry as a result of the economic development of the sixties helped to spread the belief in the high profitability of the profession of architect. The resulting increase of students attracted by this expectation, made the School of Architecture to be small fifteen years after his inauguration. It was thought then to extend it, and further commited the architect who had contributed more to the revival and maintenance of a level of quality in the Catalan architec-ture in recent decades, an intel-ligent decision in the beginning of a new period of local architec-ture.The extension, located at the rear of the preexisting building, is on two floors to save the stag-gering gap between the level of the main hall and the street later. The curved form of the layout is related, according to the author, with the will of guide the classrooms to the north and overlooking the garden, so that students “can look outside and be distracted at times”. The cen-tral classrooms, facing south, are lighted through courtyards to achieve direct and screened light. The exterior treatment is resolved, as in previous works, with vertical ceramic tile well adapted to the sinuous profile of the walls. (3)

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaEscuela Técnica Superior de Arquitectura

Technical Superior School of ArchitectureUniversitat Politècnica de Catalunya

Av. Diagonal, 649

14 15

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaEscuela Técnica Superior de Arquitectura

Technical Superior School of ArchitectureUniversitat Politècnica de Catalunya

Av. Diagonal, 649

16 17

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria IndustrialEscuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial

Technical Superior School of Industrial EngineeringUniversitat Politècnica de Catalunya

Av. Diagonal, 647

18 19

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria IndustrialEscuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial

Technical Superior School of Industrial EngineeringUniversitat Politècnica de Catalunya

Av. Diagonal, 647

1955-1964 · Robert Terradas i Via · El proyecto parte de una interpretación funcional de la Escuela que le lleva a organi-zar distintos cuerpos en elementos paralelepípedos cuyo volúmen responde directamente a la superficie requerida por el programa. Así, sobre una base de vestíbulos y de áreas administrativas y de dirección, se alzan las dos torres gemelas en donde se sitúan las aulas ligadas por un elemento central de comunicaciones verticales. Para la construcción de las torres se utilizó un sistema de pórticos transversales de acero laminado, con jácenas Vierendel de lado a lado. En los pabellones traseros se ubican los laboratorios docentes y el laboratorio nuclear construido con hormigón armado. (2)

1955-1964 · Robert Terradas i Via · El projecte parteix d’una interpretació funcional de l’Escola que el porta a organitzar diferents cossos en elements paral·lelepipedes el volum dels quals respon directament a la superfície requerida pel programa. Així, sobre una base de vestíbuls i d’àrees administratives i de direcció, s’aixequen les dues torres besso-nes on es situen les aules lligade per un element central de comunicacions verticals. Per a la construcció de les torres es s’utilitzà un sistema de pòrtics transversals d’acer laminat, amb jàsseres Vierendel de banda a banda. Als pavellons de darrere s’ubiquen els laboratoris docents i el laboratori nuclear construït amb formigó armat. (2)

1955-1964 · Robert Terradas i Via · The project starts from a functional interpretation of the School that led him to organize parallelepiped bodies whose volume responds directly to the surface required by the program. Thus, on the basis of halls and administrative and management areas, rise the twin tow-ers where classrooms are linked by a vertical communications central element. For the construction of the towers was used a cross system of rolled steel gantries, with Vierendel backbones side by side. In the rear wings are located the teaching laboratories and nuclear laboratory built with reinforced con-crete. (2)

20 21

Av. Diagonal / Carrer d’Adolf Florensa

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria IndustrialEscuela Técnica Superior de Ingeniería IndustrialTechnical Superior School of Industrial EngineeringUniversitat Politècnica de CatalunyaCarrer de Pau Gargallo

22 23

Facultat de Belles ArtsFacultad de Bellas Artes

Faculty of Fine ArtsUniversitat de Barcelona

Carrer de Pau Gargallo, 4

1962 · Eusebi Bona i Puig, Pelagi Martínez i Paricio i Josep M. Segarra (5)

24 25

Facultat de CiènciesFacultad de CienciasFaculty of SciencesUniversitat Autònoma de BarcelonaCampus de Bellaterra

Facultat de DretFacultad de Derecho

Faculty of LawUniversitat Autònoma de Barcelona

Campus de Bellaterra

Projecte original de Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñiguez i Xavier Subias Fagés. (4)Construïda l'any 1968 i inaugurada el 1971, les seves facultats de Ciències, Ciències de la Informació, Ciències Eco-nòmiques i Empresarials, Ciencies Polítiques i Sociologia, Dret, Filosofia i Lletres, Medicina, Psicologia i Veterinària ocupen una extensió d'unes 260 ha., a les quals cal afegir el campus universitari. (1)

Proyecto original de Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñiguez y Xavier Subias Fagés. (4)Construida en 1968 e inaugurada en 1971, sus facultades de Ciencias, Ciencias de la Información, Ciencias Económicas y Empresariales, Ciencias Políticas y Sociología, Derecho, Filosofía y Letras, Medicina, Psicología y Veterinaria ocupan una extensión de unas 260 ha., a las cuales hay que añadir el campus universitario. (1)

Original draft by Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñiguez and Xavier Subias Fagés. (4)Built in 1968 and inaugurated in 1971, his faculties of Science, Information Science, Economics and Business Administration, Political Science and Sociology, Law, Philosophy, Medicine, Psychology and Veterinary cover an area of about 260 ha., at which must be added the university campus. (1)

26 27

Edifici d’EstudiantsEdificio de Estudiantes

Student BuildingUniversitat Autònoma de Barcelona

Campus de Bellaterra

Facultat de CiènciesFacultad de CienciasFaculty of SciencesUniversitat Autònoma de BarcelonaCampus de Bellaterra

28 29

Facultat de CiènciesFacultad de Ciencias

Faculty of SciencesUniversitat Autònoma de Barcelona

Campus de Bellaterra

30 31

Campus NordCampus Norte

Campus NorthUniversitat Politècnica de Catalunya

Carrer de Jordi Girona, 1

S'ha anat configurant entre el quarter del Bruc i les antigues escoles tècniques com a ampliació de les infraestructures educatives d'aquestes i de tota la UPC. (1)Pla General d’Ordenació del Campus Nord de la UPC · Lluís Cantallops, José Antonio Martínez Lapeña, 1a Fase 1984, Josep Benedito, 2a Fase 1992 · La primera fase del plan es proposava generar un model de campus universitari basat en paràmetres diferents dels habituals. Una malla de blocs de PB+2 havia de formar un entramat de construccions separades per petits passos, de la mateixa manera que els petits nuclis urbans dels municipis de l’extraradi. Els ex-pais exteriors de relació surgien com placetes tot eliminant algun dels blocs, i la organització d’aquests havia d’obeir algunes ordenances imposades pel conjunt, per exemple, l’absència de porxos. La segona fase resolia l’espai restant d’aquesta trama mitjançant la particular definició volumètrica d’uns pocs cossos. (2)

Se ha ido configurando entre el cuartel del Bruc y las antiguas escuelas técnicas como ampliación de las infraestructuras educativas de éstas y de toda la UPC. (1)Plan General de Ordenación del Campus Norte de la UPC · Lluís Cantallops, José Antonio Martínez Lapeña, 1ª Fase 1984, Josep Benedito, 2ª Fase 1992 · La primera fase del plan se proponía generar un modelo de campus universitario basado en parámetros distintos de los habituales. Una malla de bloques de PB+2 debía formar un entramado de cons-trucciones separadas por pequeños pasos, al igual que en los pequeños cascos urbanos de los municipios del extra-rradio. Los espacios exteriores de relación surgían como plazuelas al eliminar alguno de los bloques, y la organización de los mismos debía obedecer algunas ordenanzas impuestas por el conjunto, por ejemplo, la ausencia de porches. La segunda fase resolvía el espacio restante de esta trama mediante la particular definición volumétrica de unos pocos cuerpos. (2)

It has taken shape between Bruc barracks and former technical schools as an expanding of the educa-tional infrastructure of these and all the UPC. (1)General Management Plan for the North Campus of the UPC · Lluís Cantallops, José Antonio Martínez Lapeña, 1st Stage 1984, Josep Benedito, 2nd Stage 1992 · The first phase of the plan was proposed to generate a model of campus-based on parameters different than the usual. A mesh of PB+2 blocks should form a network of buildings separated by small steps, as in small urban centers of municipali-ties in the suburbs. Outdoor relationship spaces sprang such as little squares removing some of the blocks, and the organization of them should obey some order imposed by the set, for example, the ab-sence of porches. The second phase resolves the remaining space of this framework by the particular volumetric definition of a few bodies. (2)

32 33

Campus NordCampus NorteCampus NorthUniversitat Politècnica de CatalunyaCarrer de Jordi Girona, 1

Edificio de Oficinas de la Escuela de Telecomunicaciones Bloque B3 del Campus Norte de la UPC · Víctor Rahola, 1989-1993 · El bloque se sitúa en una de las bandas intermedias de la ordenación del Campus Norte, en la cual una sucesión de tres plazas rompe la orientación este-oeste de los bloques restantes. El desnivel existen-te entre la calle superior y la plaza se aprovecha para organizar el progra-ma: en la planta baja (dos plantas por encima del nivel de la plaza) se sitúa la recepción; en la primera, diversas aulas y despachos; en la segunda, la dirección; en el primer sótano, el centro de cálculo, y en el segundo só-tano, el bar, con acceso directo desde la plaza. (2)

Edifici d’Oficines de l’Escola de Tele-comunicacions Bloc B3 del Campus Nord de la UPC · Víctor Rahola, 1989-1993 · El bloc es situa en una de les bandes intermitges de l’ordenació del Campus Nord, a la qual una succes-sió de tres places trenca l’orientació est-oest dels blocs restants. El des-nivell existent entre el carrer superior i la plaça s’aprofita per a organitzar el programa: a la planta baixa (dues plantes per sobre del nivell de la pla-ça) es situa la recepció; a la primera, diferents aules i despatxos; a la sego-na, la direcció; al primer soterrani, el centre de càlcul, i al segon soterrani, el bar, amb accés directe des de la plaça. (2)

Office Building of the School of Telecommunications Block B3 North Campus of the UPC · Victor Rahola, 1989-1993 · The block is placed in one of the organization intermediate lanes of the North Campus, where a succession of three squares breaks the east-west orientation of the remaining blocks. The gap between the above street and the square is used to organize the program: on the ground floor (two floors above the level of the square) is placed the reception; at the first floor, several class-rooms and offices, at the second floor, the management office; at the first basement, the computa-tion center, and at the second basement, the bar, with direct access from the square. (2)

34 35

36 37

Campus NordCampus NorteCampus NorthUniversitat Politècnica de CatalunyaCarrer de Jordi Girona, 1

Biblioteca Gabriel FerratéBiblioteca Gabriel FerratéGabriel Ferraté Library

Campus NordUniversitat Politècnica de Catalunya

Carrer de Jordi Girona, 1

1992-1995 · Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria Boix · El edificio contiene las bibliotecas de las distintas facultades de la UPC. Su implantación proviene del Plan de Ordenación para la zona sur del Campus Norte, que determinaba la colocación de grandes piezas con volúme-nes simples que permitían una mejor adaptación a la forma irregular de toda esa área. El edificio de la biblioteca adop-ta una forma prismática de planta trapezoidal, con dos importantes cortes: uno de ellos, de tres plantas de altura, marca la entrada y actúa como vehículo de introducción de luz; el segundo, en la parte opuesta de la fachada princi-pal, sirve básicamente para señalar el rótulo indicador. Las trazas de ambos cortes son arbitrarias respecto al progra-ma y al lugar. (2)Situado en el límite sur del complejo universitario, destaca del resto de las edificaciones docentes de obra vista con un lenguaje autónomo y unos materiales que le confieren un papel representativo. La geometría sesgada de las plantas genera fachadas fragmentadas cuya piel se adap-ta a las superficies en forma de muros cortina de cristal o planos opacos, que se pliegan respecto a los ejes de las aristas. Uno de estos plegamientos da lugar a un atrio cu-bierto a gran altura (tamiz del sol meridional), a través del cual se accede a la calle-lobby que atraviesa el edificio y lo fragmenta en dos cuerpos: el que contiene los espacios servidos (salas de lectura y estudio), de planta en forma de triángulo rectángulo, y el de los espacios servidores (ser-vicios). La geometría tiene su mayor expresión en la que podríamos considerar la fachada cenital del edificio, una cubierta con lucernarios en diente de sierra cuyas directri-ces favorecen la entrada de luz natural a la sala de lectura de la última planta. (3)

1992-1995 · Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria Boix · L’edifici conté les biblioteques de les diferents facultats de la UPC. La seva implantació prové del Pla d’Ordenació per a la zona sud del Campus Nord, que determinava la col·locació de grans peces amb volums simples que permetien una millor adaptació a la forma irregular de tota aquesta àrea. L’edifici de la biblioteca adopta una forma prismàtica de planta trapezoïdal, amb dos importants talls: un d’ells, de tres plantes d’alçada, marca l’entrada i actua com a vehicle d’introducció de llum; el segon, a la part oposada de la façana principal, serveix bàsicament per a assenyalar el rètol indicador. Les traces d’ambdós talls són arbitràries respecte al programa i al lloc. (2)Situat al límit sud del complexe universitari, destaca de la resta de les edificacions docents d’obra vista amb un llen-guatge autònom i uns materials que li confereixen un pa-per representatiu. La geometria sesgad de les plantes ge-nera façanes fragmentades la pell de les quals s’adapta a les superfícies en forma de murs cortina de vidre o plans opacs, que es pleguen respecte dels eixos de les ariste. Un d’aquests plecs dóna lloc a un atri cobert a gran alça-da (tamís del sol meridional), a través del qual s’accedeix al carrer-lobby que travessa l’edifici i el fragmenta en dos cossos: el que conté els espais servits (sales de lectura i estudi), de planta en forma de triangle rectangle, i el dels espais servidors (serveis). La geometria té la seva més gran expressió en la que podriem considerar la façana zenital de l’edifici, una coberta amb claraboies en dent de serra les directrius de la qual afavoreixen l’entrada de llum natural a la sala de lectura de la darrera planta. (3)

1992-1995 · Ramon Artigues Codó, Ramon Sana-bria Boix · The building contains the libraries of the varied faculties of the UPC. Its introduction comes from the Management Plan for the south area of the North Campus, which determined the placement of large parts with simple volumes that allowed a better adaptation to the irregular shape of the whole area. The building of the library takes a prismatic shape of trapezoidal layout, with two relevant cuts: one of them, three storeys high, marks the entrance and serves as a vehicle for the introduction of light; the second, on the op-posite side of the main facade, serves primarily to identify the signs. The traces of both cuts are arbitrary regarding the program and the place. (2)Located on the southern edge of campus, high-lights from the rest of the brick educational build-ings with an autonomous language and materials which give it a representative role. Skewed geom-etry of the plants generates fragmented facades whose skin adapts to the surfaces in form of glass curtain walls or opaque planes, which are folded about the axis of the edges. One of these foldings leads to a covered atrium at high altitude (south-ern sun screen), through which we reach the street-lobby who cross the building and breaks it up into two bodies: the one that contains the served spaces (reading and study rooms), with a triangle-rectangle shaped plant, and the server spaces (services). The geometry has its greatest expression in which we might consider the zenith-al facade of the building, a cover with a sawtooth skylights whose guidelines favor the entry of natu-ral light to the reading room on the top floor. (3)

38 39

Edifici OmegaEdificio OmegaOmega BuildingCampus NordUniversitat Politècnica de CatalunyaCarrer de Jordi Girona, 1

2005 · Jaume Llobet Llobet · L’edifi-ci, última peça del Campus Nord, té 9.850 m2 construïts i allotja els depar-taments de Llenguatges i Sistemes Informàtics, de Matemàtica Apli-cada II i d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial; l’Oficina de Coordinació de Campus Nord; l’Oficina de Promoció i Orienta-ció dels Estudis de la UPC i la Casa de l'Estudiant. L’arquitecte Jaume Llobet i el seu equip van dissenyar “una unitat de peces trencades”. Un edifici amb la façana sud-est “d’una sola peça, contínua i allargada” i amb la façana oest integrada per tres mòduls dividits per diversos patis. Aquests permeten l’entrada de llum als pisos inferiors i els seus sostres laminats filtren i matisen la llum solar. El disseny també ajuda a la definició de la plaça de les Constel·lacions amb una façana sud-oest “oberta i viva on es pot percebre el moviment dels usuaris”. L’última fase preveu “obrir-se a la zona de Torre Girona” per fomentar la continuïtat del cam-pus, tal com prefigura la inclinació de la façana nord-est. (6)

40 41

2005 · Jaume Llobet Llobet · El edifi-cio, última pieza del Campus Norte, tiene 9.850 m2 construidos y aloja los departamentos de Lenguajes y Siste-mas Informáticos, de Matemática Apli-cada II y de Ingeniería de Sistemas, Automática e Informática Industrial; la Oficina de Coordinación del Cam-pus Norte; la Oficina de Promoción y Orientación de los Estudios de la UPC y la Casa del Estudiante. El arquitecto Jaume Llobet y su equipo diseñaron “una unidad de piezas rotas”. Un edi-ficio con la fachada sureste “de una sola pieza, continua y alargada” y con la fachada oeste integrada por tres módulos divididos por diversos patios. Estos permiten la entrada de luz en los pisos inferiores y sus tejados lami-nados filtran y matizan la luz solar. El diseño también ayuda a la definición de la plaza de las Constelaciones con una fachada suroeste “abierta y viva donde se puede percibir el movimiento de los usuarios”. La última fase prevé “abrirse a la zona de Torre Girona” para fomentar la continuidad del campus, tal como prefigura la inclinación de la fachada noreste. (6)

2005 · Jaume Llobet Llobet · The building, last piece of the North Campus, has 9,850 m2 and hous-es the departments of Informatic Languages and Systems, Applied Mathematics II and Systems Engineering, Automatics and Industrial Informatics; the Office for the Coordination of Campus north, the Office for Promotion and Guidance of the Studies of the UPC and the Student House. The architect Jaume Llobet and his team designed a “unit of bro-ken pieces.” A building with the southeast facade “in one piece, continuous and elongated” and with the west facade composed by three modules separated by several yards. These allow light to enter the lower floors and his rolled roofing filter and screen the sunlight. The design also helps to define the Constella-tions square with a southwest-ern facade “open and live where one can perceive the movement of users”. The final phase pro-vides for “opening at the Torre Girona area” to promote the con-tinuity of the campus, as prefig-uring the slope of the northeast facade. (6)