7/24/2019 PAU Autors Xserra

1/4

Reps PAU 2008 Pg. 1

Filosofia. Autors de la selectivitat. Tesis bsiques

Aquests sn, molt resumits, els punts centrals de cada autor de Selectivitat que calconixer prviament a lestudi. A manera de resum poden ser tils per a orientar el treballde lectura dels textos marcats per al curs.

Plat Filsof atens (428 348/347 a. C., segle IV aC)

Primer autor del qual conservem totes les seves obres exotriques (Dilegs). Atravs dels dilegs, conduts per Scrates, es tracta darribar a la veritat delconcepte grcies a la maiutica (del verb maieuo: donar a llum, ajudar anixer), fent avanar pas a pas els interlocutors en el coneixement de la veritat

Amb la teoria de les Idees, Plat divideix el mn en dos mbits o nivells: el mnsensible en qu viuen els homes, sotms a la degradaci i on tot sn opinions i elmn intelligible que s lessncia immaterial, el model o Forma pura de les coses.

La forma de conixer les idees no s amb els sentits corporals, sin que cap fer-ho

amb lintellecte. All ms important de lhome s tenir cura de la seva nima,perqu tan sols ella ens permet arribar a les Idees (Fed).

La idea de B est al cim del mn de les Idees: dna sentit a totes les altres i lesillumina: el B s lnic accs possible al coneixement i es descobreix a travsdel perfeccionament intellectual. El B defineix des del punt de vista moral elmodel de totes les coses i s lobjectiu a assolir. La filosofia platnica s unidealisme objectiu.

En poltica el B sidentifica amb la Justcia. Plat defineix al dileg La Repblica,lessncia mateixa de la justcia. Descriu la gnesi de la Ciutat i desprs elabora endetall el pla duna ciutat ideal en qu saviesa (Homes dOr), valor (Homes de Plata)

i temprana (Homes de Bronze) es fonen en un tot; de la uni daquestes tresvirtuts en neix la Justcia.

Plat mostra que lequilibri de la Ciutat s semblant al de lindividu. La Justciasignifica, tant per a lhome com per a la Ciutat que cadasc resta al seu lloc i fa allque conv i que deriva de la seva naturalesa (de la seva nima). Plat divideix elhomes en tres menes: governants (dominats per lintellecte la ra), guardians(dominats pel cor la voluntat) i obrers (dominats pel ventre els apetits, lespassions). Una ciutat justa (kalpolis) ha de ser governada per un Filsof-rei queha dedicat la seva vida a lestudi de la idea de B i que, per tant, la coneix enprofunditat.

Ren Descartes Filsof f rancs (1596-1650, segle XVII)

Est en lorigen del Racionalisme modern; la filosofia cartesiana sadrea alproblema del fonament del coneixement. Cerca un criteri indubtable de veritatcapa de superar el dubte escptic. Aquest criteri sanomena cogito i es formulajo penso, ergo existeixo. s una primera veritat indubtable perqu per a dubtar emcal pensar i no podria pensar si no exists. Abans darribar a la primera veritat calfer lexperincia intellectual del dubte (dubte metdic / geni maligne).

7/24/2019 PAU Autors Xserra

2/4

Reps PAU 2008 Pg. 2

El Mtode cartesi no vol ser til noms per a la filosofia sin per al conjunt delconeixement tamb per a la cincia i deriva del model mecnic i geomtric deGalileu.

La paraula mtode en grec significa cam i per a Descartes un mtode sn reglescertes i fcils per a assolir el coneixement de la veritat. Segons Descartes hi haquatre regles metdiques que serveixen per a conduir la ment de forma correcta.

La regla metdica bsica s la devidncia: tot all que no sigui evidentmetodolgicament ha de ser considerat fals.

El cogito s la primera veritat indubtable que es pot descobrir per reflexi interna.Constitueix el fonament del pensament cartesi perqu s una idea innataabsolutament evident en ella mateixa. Les idees innates sn totes indubtables i ensporten al coneixement del Jo, de Du i de lexistncia del mn fsic.

Descartes inaugura una versi del dualisme en diferenciar entre substnciapensant (res cogitans) i substncia extensa (res extensa), de manera queplanteja el problema de la relaci entre la ment (nima) i el cos. La matria segueixles lleis mecniques (es comporta com una mquina que consumeix energia i

produeix treball) i s per la seva naturalesa radicalment diferent de la ment. Descartes s considerat el pare de la filosofia moderna perqu no es planteja qu

coneixem sin com coneixem. El cartesianisme est en la base de lidealismemodern (cogito), per tamb en la del materialisme mecanicista (res extensa).

David Hume Filsof escocs (1711 1776, segle XVIII)

Cap de fila de lempirisme britnic en qu tamb figuren Locke i Berkeley. Vacombatre a fons les teories del racionalisme del XVII. Va negar lexistncia de les

idees innates i la significativitat dels conceptes de Jo, Du i Mn. Sel considera elcreador de lescepticisme modern i de ltica emotivista.

Defensa el que sha anomenat principi de la cpia segons el qual les nostresidees no sn altra cosa que representacions (percepcions febles) de les nostressensacions (percepcions fortes o vives). Tot el coneixement hum s produt perlexperincia sensible. Quan no se sap de quina percepci prov una idea, aquestaidea (Du, per ex.) ha de ser considerada falsa.

Per a Hume en el coneixement hi ha relations of ideas (les matemtiques, lafsica...) i matter of facts (els coneixements del mn empric, prctic, etc.)Elcontrari de qualsevol qesti de fet tamb s possible, de manera que cal negarvalor a la inducci com a criteri de coneixement.

Mentre que en la tradici filosfica el concepte de causa tenia un sentit defonamentaci objectiva i necessria, Hume defensa un empirisme escptic que elporta a reduir el principi de causalitat a una mera associaci didees deguda alhbit o el costum.

Mentre que per a Descartes el Jo s una idea innata, per a Hume s un un feixdimpressions i idees que coneixem degut a processos psicolgics (psicologisme).Per a Hume la ment s un pur teatre filosfic.

Hume s el primer a considerar que el fonament de ltica sn els sentiments o

emocions. Ltica no s ni relation of idea (no s matematitzable) ni matter offact (el contrari de qualsevol fet no sempre s possible). El sentiment moral mssignificatiu i que ens impulsa a obrar ms sovint s el de la simpatia.

7/24/2019 PAU Autors Xserra

3/4

Reps PAU 2008 Pg. 3

John Stuart Mil l Filsof angls (1806 1873, segle XIX)

Defensa lutilitarisme, teoria segons la qual lacte just s el que aporta msbenestar (ms plaer i ms satisfacci) a ms gent i en aquesta mesura s el mstil. En una altra versi, la utilitat ms gran s la que aporta menys insatisfacci omenys dolor entre les accions realment possibles en una situaci donada.

Lutilitarisme s conseqencialista: un acte ha de ser jutjat per les seves

conseqncies, per la felicitat agregada que produeix. Aix lenfronta a Kant peral qual un acte ha de ser jutjat segons la seva intenci, s a dir, pels principis quelinspiren. Mill considera que la seva teoria renova els pressupostos de lhedonismemoderat dEpicur en la mesura que tamb proposa un clcul de plaers i consideraque el millor plaer s el natural i necessari.

Es pot calcular la felicitat (clcul felicitari) que produeix una acci o una reglamoral i comparar-la amb altres possible accions o regles quan se sap com la gentmillora la vida, el benestar, la felicitat, les expectatives, etc. en adoptar determinatsmodels de vida. Hi ha formes de vida millors que altres perqu les sevesconseqncies sn tamb millors.

Cal distingir entre felicitat (activa, creadora, solidria) i contentament (el simpleestar dacord passivament amb la vida que hom porta). Un esclau podria estarcontent, per no ser feli. Per a la assolir la felicitat cal la justcia social.

Lutilitarisme moral que defensa, especialment al seu llibre Utilitarianism t encompte la utilitat del benestar collectiu que sempre suma ms que el purbenestar individual. Per aix el sacrifici de lindividu en ares del b com s la msalta de les virtuts perqu s susceptible daugmentar la suma total de la felicitat.

Mill defensa lutilitarisme de la regla: all de deb til sn les regles morals,especialment les que regulen el comportament pblic que han de caracteritzar-seper la seva imparcialitat. Per a Mill la utilitat s, doncs, qualitativa: daqu la sevafrase: Val ms ser un Scrates insatisfet que un porc satisfet. Aix el diferenciadel seu mestre Bentham que defensava que la utilitat havia de ser calculada per acada acte en concret.

Per a Mill, la llibertat individual s la condici prvia i imprescindible de la felicitat obenestar: no s un fi en si mateixa sin linstrument per a poder portar una vida decreativitat i de plaer. La llibertat crea diversitat i la diversitat fa una vida ms dignade ser viscuda. La llibertat ha de ser defensada tant davant lEstat, que tendeix acontrolar la vida del ciutadans, com davant la tirania de lopini pblica que tendeixa viure de tpics i llocs comuns.

Friedrich Nietzsche Filsof alemany (1844 1900)

Lobra de Nietzsche s la ms controvertida de la histria del pensament perquvol repensar el sentit de la filosofia des de linici i per haver estat vinculat, ms omenys errniament, amb el nacional-socialisme. La teoria del Superhome i la ideade la bstia rossa (Genealogia de la Moral) van ser usades per Hitler.

Nietzsche fa una filosofia de la vida que vol girar del revs el platonisme de la

cultura occidental. Per a Nietzsche lerror de la tradici socrtico-platnica, kantianai utilitarista s haver confs lsser amb les idees (amb la vida terica, abstracta)posat les idees per sobre de la vida creadora, sense adonar-se que la vida no suna idea.

7/24/2019 PAU Autors Xserra

4/4

Reps PAU 2008 Pg. 4

Per a Nietzsche, Occident est malalt de nihilisme, dincapacitat de crear. Elnihilisme s el fruit de la decadncia europea que separa les idees de la vida. Cal,doncs, una transvaloraci de tots els valors expressant la voluntat de poder.Transvalorar s dir el gran si: el si a la vida sense condicions, com un joc, comuna festa.

Transvalorar fa necessari assumir com a criteri la voluntat de poder: considerar

que la vida no s un concepte sin una fora que va fins i tot ms enll de la formaindividual de la seva presncia.

Dions un antic du grec de la vinya, del vi i del teatre s el smbol de latransvaloraci i de la voluntat de poder per oposici a Apollo, du de lordre, de lamesura i del seny que s un smbol del nihilisme. La moral s leina que els febles,els ressentits, els negadors de la vida han usat per a imposar el seu domini sobreels forts. Crear mala conscincia s lestratgia que han usat els febles per asotmetre els forts.

La creaci del concepte de Du i del sagrat s un instrument per a fer triomfar lamoral com a criteri ali a la vida. Per ara (en la modernitat) Du ha mort i, per

tant, no hi ha valors superiors. El Superhome hauria de ser ents com el ms enll de lhome: lhome s all que

ha de ser superat i el Superhome s el smbol del creador de valors. El Superhomeno s lhereu del Du mort perqu els dus surten del ms enll, de la por i delangoixa, mentre que el Superhome s el sentit de la terra.

Cal distingir el Superhome (creador) de lltim home (ressentit, angoixat, incapade crear). Lltim home s el qui sap que els valors tristos del nihilisme no tenensentit per s incapa de deseixir-sen. Per, alhora, qui no ha estat ltim home ino ha experimentat la misria de la seva condici no pot decidir-se a fer latransvaloraci i arribar a Superhome.

La condici per a esdevenir Superhome s afirmar letern retorn: acceptar que lafora de la vida s capa daturar el temps i de reinterpretar-lo.