PARTICIPACIÓ - mcrit.com · Triginer, Chief Executive Officer de Metalogenia. Els experts han...

PARTICIPACIÓDebats d’experts

PARTICIPACIÓ // Debats Sectorials d’Experts, 2005-2007 //2

Índex

Economia...................................................................................................... 3Conclusions>>........................................................................................... 4Què opinen els experts sobre el futur de l’economia al Maresme?>> ....... 7Notes de la reunió. Opinions emergides durant el debat>>..................... 26

Medi ambient .............................................................................................. 30Conclusions>>......................................................................................... 31Què opinen els experts sobre el futur de la qualitat territorial i de la gestiódels recursos al Maresme? >> ................................................................ 31

Mobilitat ...................................................................................................... 42Conclusions>>......................................................................................... 43Què opinen els experts sobre la mobilitat i les infrastructures necessàriesal Maresme? >>....................................................................................... 44Notes de la reunió. Opinions emergides durant el debat>>..................... 55

Urbanisme .................................................................................................. 64Conclusions>>......................................................................................... 65Què opinen els experts sobre l’urbanisme del Maresme? >>.................. 67Notes de la reunió. Opinions emergents en el debat>>........................... 79

Societat ...................................................................................................... 84Conclusions>>......................................................................................... 85Què opinen els experts sobre el futur de la societat del Maresme?>> .... 86Notes de la reunió. Opinions emergides durant el debat>>..................... 95

Formació .................................................................................................... 99Conclusions>>....................................................................................... 100Què opinen els experts sobre el futur de la formació del Maresme?>>. 102

Governabilitat ........................................................................................... 111Conclusions>>....................................................................................... 112


Economia17 de març de 2006, MataróEXPERTS PARTICIPANTSIl·lm. Sr. Antoni Soy i Casals, Vicepresident CCM Alcalde Ajuntament d'ArgentonaSr. Eladi Torres, Gerent Consell Comarcal Maresme CCMSr. Àlvar Garola, Moderador, GEE

Sr. José Antonio Alcaide, Secretari General Unió Territorial, UGTSr. Joan Barniol, Director Serveis Territorials Barcelona, Departament Agricultura, Ramaderia i PescaSr. Genis Bargalló, Regidor i ConsellerCCM, Ajuntament de MataróSr. Patrick Beneroso, Director AlcampoSr. Magí Borrell, President GrobelasticSr. Albert Clavera, Director General CormaSr. Bernat Costas, Regidor i coordinador CCM, Ajuntament de TorderaSra. Emma Feriche, Cap servei Promoció ciutat i empresa ImpemSr. Josep Filba, President Unió de botiguers de MataróSr. Antoni Graupera, President Gremi hosteleria i turisme Mataró i MaresmeSr, Miquel Gilabert Caixa LaietanaSra. Mar Isla, Directora Escola universitària del MaresmeSra. Roser Moré, Presidenta Fagem (cettemsa)Sr. Jordi Pera, Director General Set travelSr. Josep Mª Pous, President Finques PousSra. Alicia Romero, Presidenta ImpemSr. Josep Riera, Coordinador comarcal Unió de PagesosSr. Carles Rocabert, President Consorci promoció turística costa MaresmeSr. JaumeRoig, Responsable al Maresme CC.OO.Sr. LluísSala, Gerent Sala SLSr. Lluís Turró, President Comitè Executiu Fundació turística Santa SusannaSr. Francesc Triginer, Chief Executive Officer Metalogenia

ALTRES EXPERTS QUE HAN CONTESTAT L’ENQUESTASr. Josep Espigul, President AsegemaSr. Josep Lluís Martí, Director General Gremi hosteleria i turisme Mataró i MaresmeSr. Josep Montasell, Tècnic agrari Diputació de BarcelonaSr. Ricard Santomà, Vicepresident Conseller Delegat Transmesa

OBSERVADORSSra. Maria Xalabarder, Tècnic, McritSr. Albert Vendrell, Tècnic, ERF


Conclusions>>Representants del món productiu de la comarcaexaminen i debaten sobre el futur de l’economia delMaresme en el marc dels treballs del Pla Estratègic"Maresme 2015"

El passat 17 de març, Maresme 2015 va celebrar el debat sectorial per examinar quèopinen els experts i agents implicats sobre el futur de l'economia del Maresme. La reunióva ser presidida pel vicepresident del Consell Comarcal, Antoni Soy, i va comptar amb lapresència d'una treintena de representants de tots els sectors econòmics del Maresme,entre empresaris, sindicats, gremis i d'hosteleria i turisme, comerciants, professionals del'agricultura, representants d'entitats universitàries i de l'administració.

El Pla Estratègic ‘Maresme 2015´ va reunir en la seva segona sessió de treball destinadaal futur de l’economia de la Maresme, a alguns dels seus protagonistes. Empresaris dediversos sectors, representants de gremis, agrupacions professionals, sindicats i entitatsinstitucionals es van trobar per examinar la situació actual, el potencial i la competitivitatdels diversos sectors productius, de les noves tecnologies, i la problemàtica laboral iformativa. La reunió, celebrada a la seu de l’Escola Universitària del Maresme, a Mataró,va estar presidida pel vicepresident del Consell Comarcal, Antoni Soy.

Un total de 25 persones van contrastat els seus punts de vista i van plantejat cap on va, alseu entendre, la comarca, en un debat moderat per Àlvar Garola, soci de la consultoraGEE, que forma part de l’equip encarregat de l’elaboració del pla Maresme 2015.

La reunió va comptar amb la intervenció, de José Antonio Alcaide, Secretari General UnióTerritorial de la UGT, Joan Barniol, Director dels Serveis Territorials de Barcelona delDARP, Genis Bargalló, Regidor de l’Ajuntament de Mataró i Conseller del ConsellComarcal del Maresme, Patrick Beneroso, Director d’Alcampo, Magí Borrell, President deGrobelastic, Albert Clavera, Director General de Corma, Bernat Costas, Regidor del’ajuntament de Tordera i coordinador del Consell Comarcal del Maresme, Emma Feriche,Cap del servei de promoció ciutat i empresade l’Impem de Mataró, Josep Filba, Presidentde la Unió de Botiguers de Mataró, Antoni Graupera, President del Gremi d’Hosteleria iTurisme de Mataró i Maresme, Miquel Gilabert, de Caixa Laietana, Mar Isla, Directora del’Escola Universitària del Maresme, Roser Moré, Presidenta, de Fagem (cettemsa), JordiPera, Director General de Set travel, Josep Mª Pous, President de Finques Pous, AliciaRomero, Presidenta de l’Impem de Mataró, Josep Riera, Coordinador Comarcal de Unió dePagesos, Carles Rocabert, President del Consorci de promoció turística costa Maresme,Jaume Roig, Responsable al Maresme de CC.OO., Lluís Sala, Gerent de Sala SL, LluísTurró, President del Comitè Executiu de la Fundació turística Santa Susanna, FrancescTriginer, Chief Executive Officer de Metalogenia.

Els experts han debatut sobre el ritme edificatori, els sectors agrícola, gènere de punt,comerç i serveis personals, turisme, les TIC, la competitivitat empresarial i el mercatlaboral. Juntament amb el debat, els assistents van tenir ocasió de contestar una enquestade 48 preguntes en torn a 10 temes en les què es demanava la probabilitat i laconveniència de que tingués lloc abans del 2015.


Les opinions principals sobre els diversos temes que esvan tractar es condensen en els punts següents:

Ritme edificatori

• Els participants creuen que es mantindrà la dinàmica edificatòria i s’estendrà cap al’Alt Maresme.

• Hi ha escepticisme sobre el fet que es pugui mantenir aquest ritme edificatorisense malmetre la qualitat de vida de la zona.

Viabilitat de l’agricultura

• Es convenient mantenir l’activitat agrícola, tant pel que fa als hivernacles com unaagricultura ecològica i de proximitat.

• El més probable, però, és que es mantingui l’agricultura d’hivernacles i s’estengui ala Tordera.

El futur del gènere de punt

• Es convenient que el gènere de punt pugui superar la crisi actual, el que significaque es valora la seva existència. Tanmateix, s’és molt escèptic sobre el futur delsector, i es senyala la manca de personal format com l’element que condicionarà elseu futur.

• Hi ha acord en què cal mantenir a la comarca les activitats de més valor afegit, i esconsidera positiva la pèrdua de llocs de treball de baixa qualificació.

El futur del comerç i els serveis personals

• Es convenient i probable el reforçament de Mataró con centre comercial. Enaquesta direcció, la posta en marxa d’un nou format comercial de gransdimensions a Mataró enfortirà aquesta estratègia.

• En canvi, l’activitat comercial als municipis petits tendirà a reduir-se.

El futur del model turístic

• Cal reforçar el turisme, i ampliar l’oferta complementant el tradicional model sol iplatja, que continuarà sent la base del sector.

• Es probable que l’oferta turística més obsoleta es transformi en residències de la3ª edat, fet que no es considera convenient.

• Hi ha molt escepticisme sobre que Mataró esdevingui un centre turístic.

Potencial per generar TIC

• Hi ha un ampli acord entre els participants sobre la necessitat deldesenvolupament de les TIC a la comarca.

• El Tecnocampus i la Universitat es valoren com instruments per assolir aquestobjectiu.

• Es difícil recuperar el retard tecnològic respecte altres comarques industrials. Noés massa probable que es puguin atraure activitats d’aquest segment tot i elsatractius residencials.

En relació a la competitivitat empresarial

• Hi ha gran diferència entre el que es convenient i el que és probable.• Es considera convenient impulsar noves activitats, i per fer-ho cal dotar al

Maresme d’una oferta de sòl industria. Tanmateix no es creu probable que se’ngeneri


• Hi ha en canvi més possibilitats d’impulsar sòl d’oficines vinculat a les estacions detren,

• . Hi ha dubtes sobre el potencial empresarial per desenvolupar activitats més enllàdels serveis als residents.

En relació al futur del mercat laboral

• La formació esdevé l’element clau, i apareix com una preocupació en els diferentssectors econòmics de la comarca.

• La integració laboral a l’àrea de Barcelona es valora com una oportunitat.• Si la comarca tendeix a un model productiu terciari i turístic apareix el perill de

baixa productivitat i mercat laboral precari.

En relació a les infraestructures de transport

• Hi ha un gran consens sobre la necessitat de millorar les prestacions en matèria detransport, tot i que hi ha fortes incerteses sobre el fet que es portin a terme.

En relació a l’eficiència en la gestió pública local

• Cal dotar la comarca d’una oferta educativa potent, el que reflecteix la preocupacióper la formació que s’ha esmentat anteriorment.

• Cal invertir en temes ambientals per garantir el creixement econòmic.• La reforma de la divisió administrativa municipal no és probable que es porti a

terme, si bé es considera molt convenient.• No hi ha acord sobre si es convenient un augment dels impostos a canvi

d’incrementar els serveis públics, però es considera probable que es produeixi.


Què opinen els experts sobre elfutur de l’economia alMaresme?>>

A la reunió es discutí sobre unes cinquantena d’afirmacions agrupades en les següentsdeu temes clau:

Sobre el ritme edificatoriLa viabilitat de l'agriculturaEl futur del gènere de puntEl futur del comerç i dels serveis personalsEl futur del model turísticEl potencial per generar activitats ticLa competitivitat empresarialEl futur del mercat laboralInfraestructures de transportL'eficiència en la gestió pública local

A cada afirmació se’ls hi preguntava als experts per la probabilitat que passés (moltprobable, poc probable o gens probable) i la seva conveniència (molt convenient, pocconvenient, gens convenient).

Hi ha molt més acord en la conveniència de què succeeixin els temes que es plantejaven ales preguntes que en la probabilitat que passin on hi ha més dispersió a les respostes.


Principals resultatsAl llarg d’aquest capítol es presenten els resultats de l’explotació de l’enquesta que vanrespondre els assistents al debat. El resum executiu pretén només donar algunespinzellades de les seves opinions en cadascun dels temes tractats.

La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el mésconvenient) es que, abans del 2015... (Preguntes amb un acord superior al 80% de lesrespostes ordenades de major a menor consens)

• El parc de 2ª residència es transformarà progressivament a 1ª.• La dinàmica residencial s’anirà desplaçant progressivament cap els municipis de

l’Alt Maresme.• La demanda d‘habitatges al Maresme continuarà estretament relacionada amb la

millora de les comunicacions.• Lla producció intensiva en hivernacles es desplaçarà a la vall de la Tordera• La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivell laboral per les empreses del

Maresme.

En canvi, els temes sobre els que els experts creuen que és menys probable que passiabans del 2015 són (Preguntes on la resposta molt probable és inferior al 20%)

• Es generarà una oferta de sol industrial competitiva per impulsar la renovacióindustrial.

• Algunes divisions municipals es revisaran per acoblar-les a les noves realitatsurbanes.

• Mataró progressarà com a centre turístic.• El tèxtil del Maresme porta anys de reconversió i superarà l‘actual crisi.

La majoria d’experts està d’acord en què el més convenient seria ... (Preguntes amb unacord superior al 95% de les respostes ordenades de major a menor consens)

• Gràcies als seus atractius residencials, la comarca atraurà activitats TIC.• La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivell laboral per les empreses del

Maresme.• El Tecnocampus i la Universitat impulsaran les iniciatives de renovació

tecnològica.• La comarca es dotarà d’una oferta educativa més potent.• Es farà un esforç inversor important per desenvolupar el transport públic i privat de

la comarca.• Milloraran les prestacions del ferrocarril.• Els nous residents impulsaran iniciatives empresarials a la comarca.• S‘impulsaran al Maresme segments de turisme alternatius al mercat de "sol i

platja“.• Es consolidarà una agricultura ecològica i de proximitat rendible.• El tèxtil mantindrà una presència important a la comarca en activitats de disseny,

logística, patronatge, recerca, centres de decisió...• S’obriran noves connexions amb el Vallès (p.e. Arenys-Sant Celoni, Badalona..) ,

per permeabilitzar el Maresme amb el Vallès.• Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altres

comarques més industrials com per exemple el Vallès o el Baix Llobregat.• El peatge de l’autopista es gestionarà de forma més flexible.• Per mantenir el desenvolupament econòmic del Maresme es portarà a terme una

major inversió en medi ambient.

La majoria d’experts està d’acord en què no seria convenient que passés ... (Preguntesamb un acord superior als 2/3 de les respostes ordenades de major a menor consens)


• Es produirà un augment de l‘economia submergida que accentuarà la dualitat delsector tèxtil.

• Una estructura productiva progressivament centrada en els serveis a les personesi el turisme crearà un mercat laboral precari i de baixa productivitat.

• La desacceleració del ritme constructiu a la comarca portarà a una gran davalladade l‘ocupació.

• La comarca es veurà afectada negativament per la greu mancança de mà d’obrapreparada.

• La manca de personal format condicionarà el futur del sector.• Les noves activitats productives que s’implantin aniran adreçades exclusivament al

mercat local.• El dèficit de formació serà un dels grans problemes del sector comercial.• Degut a la seva obsolència, bona part de l‘oferta turística de la comarca s‘acabarà

reconvertint en centres d‘assistència per a la tercera edat.• Un esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenaran la creació d’empreses

per competir en mercats globals.• En els petits municipis el comerç es reduirà però augmentaran els serveis

personals especialitzats.

En els quadres següents s’analitzen les respostes per temes comparant les respostes moltprobable i molt convenient.

En 31 de les preguntes la resposta molt convenient supera la de molt probable. Ladiferència entre les dues respostes es un indicador de com els experts valoren l’esperançade què es portin a terme les actuacions més convenients:

Respostes on la resposta molt convenient és molt superior a molt probable (més d’un 60%de diferència, ordenat de més a menys)

• Algunes divisions municipals es revisaran per acoblar-se a les noves realitatsurbanes.

• El tèxtil del Maresme porta anys de reconversió i superarà l‘actual crisi• Es suprimirà el peatge de l’autopista.• Es generarà una oferta de sol industrial competitiva per impulsar la renovació

industrial.• Els nous residents impulsaran iniciatives empresarials a la comarca.• Per mantenir el desenvolupament econòmic del Maresme es portarà a terme una

major inversió en medi ambient.Respostes on la resposta molt probable és molt superior a molt convenient (més d’un 35%de diferència, ordenat de més a menys)

• La dinàmica residencial s’anirà desplaçant progressivament cap als municipis del'Alt Maresme.

• La manca de personal format condicionarà el futur del sector.• La comarca es veurà afectada negativament per la greu mancança de mà d’obra

preparada.• Una estructura productiva progressivament centrada en els serveis a les persones

i el turisme crearà un mercat laboral precari i de baixa productivitat.• Un esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenaran la creació d’empreses

per competir en mercats globals.

Si es classifiquen els assistents entre els que procedeixen del món privat i els queprocedeixen del món institucional es poden observar algunes diferències. Aquestes fanreferència a la probabilitat que es produeixi algun del fets, i no a la conveniència, on lesdiferències són pràcticament irrellevants.Prenent com a referència la resposta molt probable, els items on els privats creuen mésprobable que es produeixi respecte als institucionals són (més d’un 25% de diferència,ordenat de més a menys)


• La comarca es dotarà d’una oferta educativa més potent.• Els ciutadans i el mon empresarial pagaran mes impostos i taxes per tal de rebre

millors serveis públics.• La demanda d‘habitatges al Maresme continuarà estretament relacionada amb la

millora de les comunicacions.• Malgrat això, la producció intensiva en hivernacles es desplaçarà a la vall de la

Tordera.• El Tecnocampus i la Universitat impulsaran aquestes iniciatives.

Els items on els institucionals creuen més probable que es produeixi respecte als privatssón (més d’un 25% de diferència, ordenat de més a menys)

• El sector tèxtil mantindrà una presència important a la comarca en activitats dedisseny, logística, patronatge, recerca, centres de decisió...

• Un esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenaran la creació d’empresesper competir en mercats globals.

• Una estructura productiva progressivament centrada en els serveis a les personesi el turisme crearà un mercat laboral precari i de baixa productivitat.

• Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altrescomarques més industrials com per exemple el Vallès o el Baix Llobregat.

• S’obriran noves connexions amb el Vallès (p.e. Arenys-Sant Celoni, Badalona..) ,per permeabilitzar el Maresme amb el Vallès.

Gràfics amb els resultats per cada resposta

Opinions en relació al ritme edificatori

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La comarca mantindrà un ritme constructiuintens sense malmetre la qualitat de vida

La desacceleració del ritme constructiu a lacomarca portarà a una gran davallada de

l'ocupació

El parc 2ª residència es transformaràprogressivament a 1ª

La demanda d'habitatges al Maresmecontinuarà estretament relacionada amb la

millora de les comunicacions

La dinàmica residencial s'anirà desplaçantprogressivament cap als municipis de l'Alt

Maresme

És molt probable És molt convenient


Opinions en relació a la viabilitat de l'agricultura

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

L'existencia de canals de comercialització molteficients faran que la producció intensiva en

hivernacles augmenti

Malgrat això, la producció intensiva enhivernacles es desplaçarà a la vall de la

Tordera

Es consolidarà una agricultura ecològica i deproximitat rendible

Els principals mercats locals d'abastamentreforçaran la seva funció de comercialització

de productes naturals de la comarca


Opinions en relació al futur del gènere de punt

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El tèxtil del Maresme porta anys de reconversiói superarà l'actual crisi

El sector mantindrà una presència important ala comarca en activitats de disseny, logística,

patronatge, recerca, centres de decisió...

Es produirà un augment de l'economiasubmergida que accentuarà la dualitat del

sector

La manca de personal format condicionarà elfutur del sector

La pèrdua de llocs de treball es donarà enactivitats poc qualif icades de baix interès

econòmic


Opinions en relació al futur del comerç i dels serveis personals

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La instal·lació al centre de Mataró d'un nouformat comercial de grans dimensions enfortirà

i modernitzarà l'oferta actual

Mataró es consolidarà com una àrea d'atracciócomercial d'abast supracomarcal

En els petits municipis el comerç es reduiràperò augmenteran els serveis personals

especialitzats

El dèficit de formació serà un dels gransproblemes del sector

La integració de mà d'obre immigrada ajudarà amillora el nivell professional del sector.



Opinions en relació al futur del model turístic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'impulsaran al Maresme segments de turismealternatius al mercat de "sol i platja"

Les activitats culturals guanyaran pes enl'oferta turística de la comarca

Moltes zones turístiques del Maresmes'aprofitaran encara més de la seva proximitat a

Barcelona

Matarò progressarà com a centre turístic

Degut a la seva obsolència, bona part de l'ofertaturística de la comarca s'acabarà reconvertinten centres d'assstència per a la tercera edat

Els empresaris turístics de l'Alt Maresmeparticiparan en el f inançament dels programes

d'excel·lencia turística


Opinions en relació al potencial per generar tic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Les empreses del Maresme recuperaran elretard tecnològic en relació a altres comarquesmés industrials com per exemple el Vallès o el

Baix Llobregat

Gràcies als seus atractius residencials, lacomarca atraurà activitats TI

El Tecnocampus i la Universitat impulsaranaquestes iniciatives


Opinions en relació a la competitivitat empresarial

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Un esperit emprenedor i una creativitatinsuficient frenaran la creació d’empreses per

competir en mercats globals

Els nous residents impulsaran iniciativesempresarials a la comarca

Les noves activitats productives que s’implantinaniran adreçades exclusivament al mercat local

Es generarà una oferta de sol industrialcompetitiva per impulsar la renovació industrial

Es crearà sòl terciari-of icines al voltant de lesprincipals estacions per competir amb

Barcelona-ciutat.



Opinions en relació al futur del mercat laboral

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Una estructura productiva progressivamentcentrada en els serveis a les persones i el

turisme crearà un mercat laboral precari i debaixa productivitat

La comarca es veurà afectada negativamentper la greu mancança de mà d’obra preparada

La proximitat a Barcelona serà un avantatge anivell laboral per les empreses del Maresme

El f lux de mà d’obra immigrant dinamitzal’economia de la comarca

Es mantindrà un model laboral f lexible disminuintla precarietat


Opinions en relació a les infraestructures de transport

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es suprimirà el peatge de l’autopista

El peatge de l’autopista es gestionarà de formamés f lexible

S’obriran noves connexions amb el Vallès (p.e.Arenys-Sant Celoni, Badalona..) , per

permeabilitzar el Maresme amb el Vallès

Es farà un esforç inversor important perdesenvolupar el transport públic i privat de la

comarca.

Milloraran les prestacions del ferrocarril

Es racionalitzarà l’aparcament de vehiclesprivats en els cascs urbans


Opinions en relació a l'eficiència en la gestió pública local

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Algunes divisions municipals es revisaran peracoblar-les a les noves realitats urbanes.

La comarca es dotarà d’una oferta educativamés potent

Per mantenir el desenvolupament econòmic delMaresme es portarà a terme una major inversió

en medi ambient

Els ciutadans i el mon empresarial pagaran mesimpostos i taxes per tal de rebre millors serveis

públics



Respostes en detall

Opinions en relació al ritme edificatori

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La comarca mantindrà un ritme constructiuintens sense malmetre la qualitat de vida

La desacceleració del ritme constructiu a lacomarca portarà a una gran davallada de

l'ocupació

El parc 2ª residència es transformaràprogressivament a 1ª

La demanda d'habitatges al Maresmecontinuarà estretament relacionada amb la

millora de les comunicacions

La dinàmica residencial s'anirà desplaçantprogressivament cap als municipis de l'Alt

Maresme

És molt probable És poc probable No és gens probableÉs molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació a la viabilitat de l'agricultura

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

L'existencia de canals de comercialització molteficients faran que la producció intensiva en

hivernacles augmenti

Malgrat això, la producció intensiva enhivernacles es desplaçarà a la vall de la

Tordera

Es consolidarà una agricultura ecològica i deproximitat rendible

Els principals mercats locals d'abastamentreforçaran la seva funció de comercialització

de productes naturals de la comarca




0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%



Moltes zones turístiques del Maresmes'aprofitaran encara més de la seva proximitat

a Barcelona


Degut a la seva obsolència, bona part del'oferta turística de la comarca s'acabarà

reconvertint en centres d'assstència per a latercera edat




Opinions en relació al futur del gènere de punt

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El tèxtil del Maresme porta anys de reconversiói superarà l'actual crisi

El sector mantindrà una presència important ala comarca en activitats de disseny, logística,

patronatge, recerca, centres de decisió...

Es produirà un augment de l'economiasubmergida que accentuarà la dualitat del

sector

La manca de personal format condicionarà elfutur del sector

La pèrdua de llocs de treball es donarà enactivitats poc qualif icades de baix interès

econòmic



Opinions en relació al futur del comerç i dels serveis personals

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La instal·lació al centre de Mataró d'un nouformat comercial de grans dimensions enfortirà

i modernitzarà l'oferta actual

Mataró es consolidarà com una àrea d'atracciócomercial d'abast supracomarcal

En els petits municipis el comerç es reduiràperò augmenteran els serveis personals

especialitzats

El dèficit de formació serà un dels gransproblemes del sector

La integració de mà d'obre immigrada ajudarà amillora el nivell professional del sector.



0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%



Moltes zones turístiques del Maresmes'aprofitaran encara més de la seva proximitat

a Barcelona


Degut a la seva obsolència, bona part del'oferta turística de la comarca s'acabarà

reconvertint en centres d'assstència per a latercera edat





Opinions en relació al potencial per generar tic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Les empreses del Maresme recuperaran elretard tecnològic en relació a altres comarquesmés industrials com per exemple el Vallès o el

Baix Llobregat

Gràcies als seus atractius residencials, lacomarca atraurà activitats TI

El Tecnocampus i la Universitat impulsaranaquestes iniciatives


Opinions en relació a la competitivitat empresarial

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Un esperit emprenedor i una creativitatinsuficient frenaran la creació d’empreses per

competir en mercats globals

Els nous residents impulsaran iniciativesempresarials a la comarca

Les noves activitats productives ques’implantin aniran adreçades exclusivament al

mercat local

Es generarà una oferta de sol industrialcompetitiva per impulsar la renovació industrial

Es crearà sòl terciari-oficines al voltant de lesprincipals estacions per competir amb

Barcelona-ciutat.



Opinions en relació al futur del mercat laboral

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Una estructura productiva progressivamentcentrada en els serveis a les persones i el

turisme crearà un mercat laboral precari i debaixa productivitat

La comarca es veurà afectada negativamentper la greu mancança de mà d’obra preparada

La proximitat a Barcelona serà un avantatge anivell laboral per les empreses del Maresme

El f lux de mà d’obra immigrant dinamitzal’economia de la comarca

Es mantindrà un model laboral f lexibledisminuint la precarietat


Opinions en relació a les infraestructures de transport

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es suprimirà el peatge de l’autopista

El peatge de l’autopista es gestionarà de formamés flexible

S’obriran noves connexions amb el Vallès (p.e.Arenys-Sant Celoni, Badalona..) , per

permeabilitzar el Maresme amb el Vallès

Es farà un esforç inversor important perdesenvolupar el transport públic i privat de la

comarca.

Milloraran les prestacions del ferrocarril

Es racionalitzarà l’aparcament de vehiclesprivats en els cascs urbans



Opinions en relació a l'eficiència en la gestió pública local

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Algunes divisions municipals es revisaran peracoblar-les a les noves realitats urbanes.

La comarca es dotarà d’una oferta educativamés potent

Per mantenir el desenvolupament econòmic delMaresme es portarà a terme una major inversió

en medi ambient

Els ciutadans i el mon empresarial pagaran mesimpostos i taxes per tal de rebre millors serveis

públics



Respostes en detall seleccionades


Notes de la reunió. Opinionsemergides durant el debat>>En el qüestionari que es va passar hi havia la possibilitat de fer comentaris a cada un delstemes que es varen tractar. En aquest annex es recullen, de forma anònima, els mésrellevants que es van fer.

Sobre el ritme edificatori:

• La planificació urbanística s’hauria de fer des d’un àmbit supra-municipal.• La qualitat de vida es veurà afectada negativament pel creixement urbanístic.• El creixement urbanístic no pot ser il·limitat, ni amb la justificació dels llocs de

treball que genera (sovint ocupats per estrangers). Cal replantejar-se un altremodel d’ocupació del territori que garanteixi el seu equilibri. Mantenir la separacióentre pobles i per tant la seva identitat amb unes zones agrícoles estables, per laimportància econòmica ; també per esponjar el territori, com ho fan les zonesforestals.

• Si continuem ocupant sol ens transformarem en una comarca-ciutat, absolutamentllargaruda, sense solució de continuïtat. Possiblement perderem allò que d’atractiuté cada poble. Possiblement evolucionarem cap a una comarca dormitori.

• Cal aportació de sòl municipal per a la construcció de l’habitatge social.• Immigració com a factor determinant.• El que cal, es que la major ocupació del territori, gairebé inevitable es faci amb

bons criteris urbanístics i amb previsió.• Els equipaments han de néixer al mateix ritme que l’edificatori.• S’han d’evitar guetos.• No ens convé gens un ritme constructiu intens. És impossible no malmetre la

qualitat de vida amb l’actual ritme constructiu.• La davallada de l’ocupació en la construcció es podria paliar esmerçant recursos

públics per incentivar la rehabilitació d’habitatges.• Incrementar el ritme constructiu, a no ser que sigui per recuperar o millorar casc

antics dels pobles i a les ciutats, indefectiblement malmetrà territori i per tanqualitat de vida.

La viabilitat de l’agricultura:

• Les característiques dinàmiques de la vall de la Tordera són menys favorables pera la producció de flor i planta ornamental que al baix Maresme.

• Es un sector viable econòmicament i també estratègic i es per això que necessita,pel que fa a les “polítiques agràries”, un “new deal”, un nou tracte. És a dir unes.mesures específiques per a les zones “periurbanes”.

• Es imprescindible garantir la seva continuïtat.• La potenciació i/o reintroducció de productes agrícoles de qualitat que identifiquin

la Comarca.• Tot el món de la gastronomia va íntimament lligat al camp i han de treballar en

estreta col·laboració.• Atenció a l’increment incontrolat d’hivernacles. El seu impacte visual al territori

s’hauria de regular.• Millorar la comercialització es bàsic per garantir el futur.• Cal que el pagès es guanyi molt be la vida perquè no abandoni.• S’ha de garantir que el sòl agrari ho seguirà sent, per treure’l de la possibilitat

d’especular amb ell.• Convé cultivar la cultura cap a l’agricultura ecològica i productius comarcals.


• Si els canals de comercialització són MOLT eficients es evident ques’incrementaria la producció d’hivernacles. En el cas de la planta ornamentalcaldria insistir en produccions mediterrànies seleccionades i millorades.

• El treball i una bona gestió empresarial ha d’ésser el veritable motor del creixementd’un país i no pas l’especulació. No pot ser i a França, per exemple, no es legalque amb unes terres abandonades, sense invertir-hi veient simplement on hi creixl’herba, s’obtingui unes plusvàlues que no pas treballant.

El futur del gènere de punt:• Aquest sector, com l’agricultura té un bagatge cultural – preterritorial – generat per

molts anys d’activitat, que és possible improvisar en lloc. Aquest és el valor afegitdel sector que n’ha de fer possible l’altre valor afegit: l’econòmic

• La paraula crisi té un altre sentit en el marc d’una economia globalitzada. Avui hihem de conviure per fer possible els processos incessants de reestructuració ireconversió

• La crisi afecta la base productiva de Mataró i d’altres pobles. No crec que el tèxtilse’n surti. Aquells que quedin hauran de fabricar productes bé de preu amb un altvalor afegit. Els llocs de treball que quedaran seran els més especialitzats

• Serà important de cara el futur mantenir i garantir uns mínims tant d’empreses comd’experts en el sector. La vida dona moltes voltes i d’aquí a vint anys per motiusenergètics i problemes internacionals podria fer falta tornar a posar en marxa elsector. De totes maneres es un sector que te “ mala peça al teler” Només unagran especialització pot donar sortida a una part de les empreses

• Hi ha una corrent general que el tèxtil a la nostra comarca no té futur. Això s’ha devèncer si volem que joventut qualificada ho vegi com a sortida professional

El futur del comerç i els serveis personals:• La proximitat amb Barcelona impedirà que Mataró tingui un àmbit d’atracció

comercial més enllà de la comarcal, i amb reserves, doncs el Baix Maresme eldirigirà al Barcelonès.

• El petit i mitjà comerç es una peça clau del teixit urbà des de fa molts segles.• El model urbà que coneixem fora un altre sense aquest model comercial. No convé

que a partir de la implantació dels grans formats comercials, restés com residualperquè llavors la seva descomposició seria inevitable.

• La formació com sempre es una peça clau de la professionalització.• Es tendirà a la concentració de comerç en a Mataró i en poblacions importants.• El comerç dels centres de pobles, viles i ciutats es imprescindible. S’ha de garantir

la seva continuïtat.• Cal dotar-se de nous instruments de gestió dels nuclis urbans de concentració

comercial.• El comerç del centre de les poblacions ha de canviar amb zones de càrrega i

descàrrega, zones vianals, etc. Del contrari el comerç del centre desapareixerà.

El futur del model turístic:• El model turístic està condicionat pel possible trasllat del tren i la NII. Si es

produeix, es desenvoluparà fortament encarat al model “sol i platja”.• Bona part del model turístic ranqueja en cara pel model dels anys 60, que va

arrencar – recordem-ho- gairebé sense professionals. Els anys de vaques grassesmai no han generat bons professionals. Es urgent replantejar-se a fons “l’ofici”.

• Mantenir el model de “ sol i platja” no hauria d’ésser incompatible amb un turismeinterior, cultural, de mes qualitat i ben segur amb mes valor afegit.

• No hi ha cap altre sector de l’activitat econòmica que estigui tant lligat al territori i almedi ambient. Per tant el model territorial condiciona o més ben dit determinaaquest ofici.

• Si no hi ha estabilitat no hi ha grans inversions. Si no hi ha una inversió no hi hamodernització i per tant la pèrdua progressiva de competitivitat és inevitable.


• La comarca té un gran potencial gastronòmic, i junt amb el comerç i les platgesurbanes pot potenciar el turisme de curta estada.

• Cal un treball molt més coordinat entre tots els agents.• Gastronomia lliga el turisme i l’agricultura.• Turisme tradicional de Sol i Platja si només ha de competir en costa, sense oferir

alternatives, està acabat.• Oferta turística de la comarca no es homogènia. Mataró sempre ha viscut

d’esquena al turisme i continua vivint d’esquena al mar.

El potencial per a generar activitats TIC:• Hem d’apostar per tot allò que derivi de la “renda situacional” i la situació de la

comarca és privilegiada .• Les infraestructures han d’arribar per igual a tot el territori.• Es desitjable que el Tecnocampus i les Universitats juguin un paper dinamitzador

de l’economia de Mataró. Dubto que això tingui un efecte supralocal, o d’abastcomarcal. De tota manera això a Mataró es produirà a llarg termini. Estem massaprop del 22@ de Bcn.

La competitivitat empresarial:• Per la naturalesa geogràfica i de tamany de la comarca, l’oferta de sòl industrial

serà limitada, de tamany mig o petit – difícilment es podrà afegir grans superfíciesa preu competitiu per exemple: el Vallès.

• El debat del Maresme hauria de ser creatiu. Com sense ocupar més sòl, reforçantels nuclis construïts i fins i tot densificant algunes zones, la comarca és capaç degenerar noves activitats productives o reforçar les existents.

• Perquè no fer del Maresme una comarca “sana”. Sana pel aliment que genera i perla gastronomia, sana pels serveis turístics i lúdics que oferta, sana pel clima, elpaisatge, sana per una indústria basades en noves tecnologies, sana per ...Imaginació.

El futur del mercat laboral:

• Crec que creixerà el col·lectiu de treballadors amb formació universitària i el debaixa qualificació. El problema el tindrem a nivell de formació professional, per tantels quadres intermitjos. Els autòctons formats ocuparan el nivell més alt i laimmigració tendirà a ocupar els nivells més baixos. Es possible que hi hagitensions laborals a mig termini.

• La precarietat laboral es enemiga de la productivitat.• S’ha de tenir en compte la funció social de l’empresa.• Potenciar jornades laborals mes reduïdes per conciliar vida laboral i familiar• Més formació, sobre tot professional.• Des de l’òptica de la pagesia, les explotacions del Maresme necessitem d’una mà

d’obra molt especialitzada. Això no s’aconsegueix mai amb precarietat laboral. Elclima i la tipologia dels conreus ha fet possible des de fa més de cent anys lacontractació fixa i ara amb la immigració. Caldria pensar en una formaciópermanent per els treballadors, tal com s’ha fet, des de no fa massa anys en elsjoves que es volien incorporar a l’ofici.


Infraestructures de transport:

• Posar fil a l’agulla en aquest afer precisa de grans inversions públiquesimpensables amb l’actual model de finançament de Catalunya, i amb el que s’estàpactant en el marc del nou Estatut, tinc dubtes molt seriosos de que es puguiafrontar amb èxit.

• Falten infraestructures energètiques.• Es molt important potenciar el transport públic tant per ferrocarril com per

carretera.

L’eficàcia de la gestió pública local:

• Amb la nova divisió territorial es urgent redefinir les competències dels consellcomarcals. N’han de tenir i el ciutadà les ha de visualitzar, perquè conclogui quesón un instrument polític útil, no només per la gestió, sinó també per la decisió. Perexemple en el plantejament urbanístic supramunicipal; en la definició de la xarxaviària o en el transport públic entre d’altres.


Medi ambient21 de març de 2006, MataróEXPERTS PARTICIPANTSIl·lm. Sr. Pere Almera, President CCM - Alcalde Ajuntament de Vilassar de MarSr. Eladi Torres, Gerent CCM, Consell Comarcal del Maresme (CCM)Sr. Ramon Folch, Expert -moderador ERF

Sr. Sito Alarcon, Director Projectes Ambientals Barcelona RegionalSr. Manuel Baurier,SOREA MaresmeSr. Joan Bellavista, Gerent Consorci Port MataróSr. Jordi Blasco, Gerent Ass. Ports esportius i turístics de CatalunyaSr. Sergi Bonamusa, Coordinador Territori i Sostenibilitat Consell Comarcal del MaresmeIl·lm. Sr. Andreu Bosch, Alcalde i President Mancomunitat Intermunicipal de ServeisSr. Jaume Busquets, Subdirector de Paisatge Departament de PTOP Generalitat de CatalunyaSr. Josep Maria Carrera, Director de Planejament Institut d’Estudis Territorials (IET)Sr. Joan Cuyàs, Secretari Oficina Tècnica DEPANASr. Alexandre Fàbregas, Cap Zona Vallès-Maresme FECSA-ENDESASr. Josep Garriga, Resp. Desenvolupament Sostenible (Departament de MAH Generalitat de CatalunyaSra. Montse Grau, Gerent Parc de la Serralada LitoralSr. Moisès Guardiola, Consell de Direcció ICHNIl·lm. Sr. Josep Jo, Conseller CCM i Alcalde Ajuntament de DosriusSr. Carlos León, Cap de manteniment, SIMMARSra. Marta Llopis, Agència de Residus de CatalunyaSr. Oriol Marfà, Cap del Dpt. de Tecnologia Hortícola IRTA CabrilsSr. Xavier Mayor, Membre de la Junta de Govern, SCOT (Societat Catalana Ordenació Territori)Sr. Jordi Molist, Tècnic – Àrea Planificació, Agència Catalana de l’AiguaSr. Rafael Montserrat, Director Aigües Mataró S.A.Sr. Carles Salesa, Director, Consorci Tractament de RSU del MaresmeSr. Vicenç Sureda, Assessor, Àrea d’Espais Naturals Diputació de Barcelona

OBSERVADORSSr. Javier Cisneros, Tècnic CCMSra. Maria Xalabarder, Tècnic MCRITSr. Andreu Ulied, Expert MCRITSr. JoanCatà, Expert - Assessor comunicacióSr. Frederic Ximeno, Tècnic ERFSra. Anna Moreso, Tècnic ERF


Conclusions>>Experts en medi ambient plantegen noves visions en lagestió dels recursos per superar la precarietat de lesinfraestructures ambientals i millorar la qualitat territorialdel Maresme.El passat 21 de març, Maresme 2015 va celebrar el debat sobre temes de mediambientper analitzar el futur de la qualitat territorial i la gestió dels recursos al Maresme. La reunióva ser presidida pel president del Consell Comarcal, Pere Almera, moderada per RamonFolch (ERF), i va comptar amb la presència de representants representats de lesinstitucions gestores de l'aigua, residus, espais naturals protegits i centres d'investigació iempreses entre d'altres.

Què opinen els expertssobre el futur de la qualitatterritorial i de la gestió delsrecursos al Maresme? >>


A la reunió es discutí sobre una cinquantena de preguntes agrupades en els següents noutemes clau:

En relació a les rieresEn relació a les platgesEn relació a l’agricultura i la pescaEn relació a la gestió del territoriEn relació al paisatge del futurEn relació al sanejament de l’aiguaEn relació a l’abastament de l’aiguaEn relació al model energètic del futurEn relació a la gestió dels residus

• Els resultats del debat indiquen un consens generalitzat en la majoria deqüestions, si bé en alguns temes importants hi ha desacords notoris.

• La majoria de les perspectives que es consideren més convenients es preveuenpoc o gens probables en l’horitzó 2015.

La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el mésconvenient) és que en el Maresme, abans del 2015...

• Moltes de les rieres hauran perdut, en gran part, la seva funcionalitat com aconnectors ecològics mar-muntanya malgrat intensificar els esforços en mantenirles lleres en bon estat.

• El model de producció intensiva en hivernacles de Vilassar i entorns s’hauràdesplaçat cap a l’Alt Maresme. S’apostarà per la producció agrícola de qualitat i deproximitat.

• Els planejaments municipals incorporaran la definició i concreció dels espais lliuresd’acord amb el sistema de connectors ecològics definit a nivell comarcal.

• Els espais naturals més freqüentats del Maresme (Parc Montnegre i Corredor,Parc Serralada Litoral) hauran regulat les activitats que s’hi desenvolupen.

• S’haurà resolt el dèficit de sanejament actual, així com la qualitat de les aigüessuperficials arran de la construcció de noves estacions depuradores i del’ampliació i millora de les existents.

• S’haurà desenvolupat la interconnexió de la xarxa d’abastament a nivell comarcal• Els avenços tecnològics propiciaran la consolidació de la dessalació com l’opció

més viable per a resoldre el problema de l’abastament d’aigua i, paral·lelament,s’hauran intensificat els controls en les extraccions dels aqüífers.

• Gran part dels municipis hauran apostat per la implantació d’ordenances solarsamb l’objectiu de fomentar les energies renovables.

• Existirà un transport públic més sostenible (autobusos de gas natural o hidrogen,ferrocarril, metro…).

• Tots els municipis hauran implantat un model de recollida selectiva de RSU• S’haurà consolidat un model intercomarcal de distribució de les instal·lacions de

tractament de residus (incineració, compostatge, dipòsits controlats…).

Entre els experts existeix un ampli consens en el que més convenient seria:1. Que s’intensifiquessin els esforços en mantenir les lleres en bon estat i

recuperar el seu estat natural, així com en dissenyar un programad’inversions i en crear un organisme encarregat de gestionaradequadament les rieres del Maresme per tal de resoldre el problema deles rierades.

2. Que es trobés una solució per a mantenir i estabilitzar la sorra de lesplatges de manera definitiva en comptes de realitzar aports anuals.

3. Que s’apostés per la producció agrícola de qualitat i de proximitat i que escreessin parcs agrícoles en àrees amb elevada pressió urbanística i en elsespais no urbanitzables del PDUSC.


4. Que es definís una única xarxa d’espais lliures on s’estableixi un sistemade connectors ecològics a nivell comarcal que integri de forma efectiva elsespais protegits pel PDUSC per tal d’encaminar totes les actuacionsterritorials – i, especialment els planejaments municipals- cap a un mateixobjectiu.

5. Que el fons de finançament de la llei del paisatge permetés desenvoluparprojectes i que les administracions i les empreses s’ocupin de la gestió delpaisatge.

6. Que es resolgués l’actual dèficit de sanejament –mitjançant novesestacions depuradores i l’ampliació i millora de les existents- i que esrecuperés la qualitat del medi natural amb actuacions diverses, tals comrestablir el cabal ecològic d’algunes rieres bombejant les aigües depuradesaigües amunt, millorar la qualitat de les aigües superficials i controlar elscabals de les rieres en episodis de pluja per tal de reduir els problemes decontaminació de les aigües marines circalitorals.

7. Que s’interconnectés la xarxa d’abastament d’aigua a nivell comarcal i quees consolidés la dessalació com l’opció més viable per a resoldre l’actualproblema d’abastament.

8. Que s’incideixi tant en la gestió de l’aigua -desenvolupant amb èxitpolítiques de contenció de la demanda, reduint els efectes del’estacionalitat i controlant rigorosament les extraccions dels aqüífers- comen la millora de la seva qualitat.

9. Que s’anés tendint cap a un nou model energètic tant des de l’àmbitcol·lectiu (fomentant les energies renovables, els biocombustibles, etc.)com individual (reduint el consum per càpita, promovent el transport públicen detriment del privat, etc.).

10. Que una conscienciació i implicació més gran per part de la ciutadania,l’empresariat i l’administració repercutís, d’una banda, en un increment delpes de la recollida selectiva i, de l’altra, en una disminució del volum deresidus per càpita.

11. Que es consolidés un model intercomarcal de distribució de lesinstal·lacions de tractament de residus (incineració, compostatge, dipòsitscontrolats, etc.).

Això no obstant, majoritàriament no es creu convenient...

• Deixar perdre la funcionalitat d’algunes rieres com a connectors ecològics mar-muntanya.

• Renunciar a algunes platges com a zona de bany convertint-les en espigons dedefensa.

• Ampliar el model agrícola intensiu a l’Alt Maresme.• Gestionar diferenciadament els espais naturals i els periurbans.• Que la incineració segueixi essent en el futur el principal mètode de tractament de

residus.



Opinions en relació al futur de les rieres

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'haurà resolt el problema de les rierades.

Predominaran les lleres impermeabilitzades vers les lleres en estat natural.

Moltes de les rieres de la comarca hauran perdut, en gran part, la sevafuncionalitat com a connectors ecològics mar-muntanya.

S'hauran intensif icat els esforços per a mantenir les lleres en bon estat(evitar abocaments incontrolats, estassar la vegetació, arreglar els marges

erosionats).

S'haurà dissenyat un programa d'inversions destinat a gestionaradequadament les rieres.

Existirà un organisme encarregat de gestionar les rieres de la comarca.

Les comunitats naturals hauran recuperat la seva presència a les rieres deforma signif icativa.


Opinions en relació a la gestió de les platges

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'haurà trobat una solució per a mantenir iestabilitzar la sorra de les platges de manera

definitiva en comptes de realitzar aports anuals

Algunes de les platges s'hauran convertit enespigons de defensa (rigidització de la costa) ihauran perdut la seva funció com a zona de

bany

S'hauran reconfigurat, o f ins i tot eliminat, algundels ports esportius.


Opinions en relació al futur de l'agricultura

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'apostarà per la producció agrícola de qualitati de proximitat

L'agricultura intensiva d'hivernacle hauràassolit l'equilibri entre la rendibilitat i la

sostenibilitat

S'haurà consolidat la creació de parcsagrícoles, especialment en aquelles àrees on lapressió urbanística és més gran i en els espais

no urbanitzables del PDUSC

El model de producció intensiva en hivernaclesde Vilassar i entorns s'haurà desplaçat també

cap a l'Alt Maresme

La pesca tradicional superarà l'actual crisi itornarà a ser competitiva



Opinions en relació al paisatge del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El fons de f inançament de la llei del paisatgeestarà ben dotat i permetrà desenvolupar

projectes

La gestió del paisatge serà un factor decompetitivitat i se n'ocuparan les administracions

i les empreses

Els espais naturals més freqüentats delMaresme (Parc del Montnegre i el Corredor, Parc

de la Serralada Litoral) hauran regulat lesactivitats que s'hi desenvolupen.

S'apostarà per la gestió diferenciada entre elsparcs naturals i els parcs periurbans.


Opinions en relació a la gestió del territori

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es gestionaran els espais lliures de forma coordinada a través i sota unsmateixos objectius a través de la definició d'una xarxa de parcs i jardins.

S'haurà definit i consensuat una única xarxa d'espais lliures -establint unsistema de connectors ecològics a nivell comarcal- per tal d'encaminar

totes les actuacions territorials cap a un mateix objectiu.

Els planejaments municipals incorporaran la definició i concreció delsespais lliures d'acord amb el sistema de connectors definit.

Els espais protegits pel PDUSC s'hauran integrat de forma efectiva a laxarxa d'espais lliures per tal de garantir la seva qualitat i funcionalitat.

S'hauran definit vies de f inançament per als espais lliures definits pelPDUSC a través d'acords de custòdia, contractes globals d'explotació o

taxes f inalistes.

L'avaluació ambiental estratègica i les directrius del paisatge seraninstruments efectius per a la millora de la planif icació i la gestió dels espais

lliures i l'ambient.


Opinions en relació al sanejament de l'aigua

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'haurà resolt el dèficit de sanejament actualarran de la construcció de noves estacionsdepuradores (com ara l'EDAR de Pineda-Sta.

Susanna) i de l'ampliació i millora de lesexistents

Es bombejaran les aigües depurades aigüesamunt per tal de restablir els cabals ecològicsd'algunes rieres, com s'ha realitzat recentment

al riu Tordera

La qualitat de les aigües superficials hauràmillorat respecte l'actual com a conseqüència

de la millora en el sistema de sanejament

Els problemes de contaminació de les aigüesmarines circalitorals s'hauran resolt de forma

signif icativa gràcies als sistemes de regulació icontrol dels cabals de les rieres en episodis de

pluja intensa.



Opinions en relació a l'abastament d'aigua

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'hauran desenvolupat amb èxit polítiques de contenció de la demanda

S'haurà desenvolupat la interconnexió de la xarxa d'abastament a nivell comarcal

Els municipis costaners hauran reduït els efectes de l'estacionalitat en la demanda d'aigua

Els avenços tecnològics propiciaran que la dessalació es consolidi com l'opció més viable per aresoldre l'actual problema de l'abastament d'aigua (ampliació de l'actual dessaladora de Blanes i

altres possibles projectes de nova construcció).

Existiran controls més rigorosos de les extraccions dels aqüífers.

La qualitat de les aigües subterrànies haurà millorat respecte l'estat actual.


Opinions en relació al model energètic del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'hauran desenvolupat actuacions encaminades a disminuir la dependènciaexterior dels combustibles fòssils i a minimitzar les emissions, tals com lageneració elèctrica a partir de fonts renovables, l'augment del pes dels

biocombustibles, etc.

Gran part dels municipis hauran apostat per la implantació d'ordenancessolars, d'aplicació als edificis de nova construcció i a la rehabilitació dels ja

existents

S'haurà incrementat el pes del transport públic en detriment del transportprivat.

Existirà un transport públic més sostenible (autobusos de gas natural ohidrogen, ferrocarril, metro)

S'haurà tendit cap a una disminució del consum per càpita com aconseqüència de la penalització del sobreconsum (tarif icació per trams) i

de la progressiva conscienciació de la població.


Opinions en relació a la gestió de residus

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Tots els municipis del Maresme hauran implantat algun dels models de recollidaselectiva de residus

El pes de la recollida selectiva en la generació total de RSU s'haurà doblatrespecte l'actual

S'haurà reduït signif icativament el volum de residus per càpita

S'haurà assolit un nivell de conscienciació força signif icatiu per part de laciutadania i de l'empresariat en relació a la gestió dels residus

La incineració seguirà essent el principal mètode de tractament dels residus

Es consolidarà un model intercomarcal de ditribució de les instal·lacions detractament de residus (incineració, compostatge, dipòsits controlats…)



Respostes en detall

Opinions en relació al futur de les rieres

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'haurà resolt el problema de les rierades.

Predominaran les lleres impermeabilitzades vers les lleres en estatnatural.

Moltes de les rieres de la comarca hauran perdut, en gran part, la sevafuncionalitat com a connectors ecològics mar-muntanya.

S'hauran intensif icat els esforços per a mantenir les lleres en bon estat(evitar abocaments incontrolats, estassar la vegetació, arreglar els

marges erosionats).

S'haurà dissenyat un programa d'inversions destinat a gestionaradequadament les rieres.

Existirà un organisme encarregat de gestionar les rieres de la comarca.

Les comunitats naturals hauran recuperat la seva presència a les rieresde forma significativa.


Opinions en relació a la gestió de les platges

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'haurà trobat una solució per a mantenir iestabilitzar la sorra de les platges de manera

definitiva en comptes de realitzar aports anuals

Algunes de les platges s'hauran convertit enespigons de defensa (rigidització de la costa) ihauran perdut la seva funció com a zona de

bany

S'hauran reconfigurat, o f ins i tot eliminat, algundels ports esportius.



Opinions en relació al futur de l'agricultura

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'apostarà per la producció agrícola de qualitati de proximitat

L'agricultura intensiva d'hivernacle hauràassolit l'equilibri entre la rendibilitat i la

sostenibilitat

S'haurà consolidat la creació de parcsagrícoles, especialment en aquelles àrees on lapressió urbanística és més gran i en els espais

no urbanitzables del PDUSC

El model de producció intensiva en hivernaclesde Vilassar i entorns s'haurà desplaçat també

cap a l'Alt Maresme

La pesca tradicional superarà l'actual crisi itornarà a ser competitiva


Opinions en relació a la gestió del territori

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es gestionaran els espais lliures de forma coordinada a través i sota unsmateixos objectius a través de la definició d'una xarxa de parcs i jardins.

S'haurà definit i consensuat una única xarxa d'espais lliures -establint unsistema de connectors ecològics a nivell comarcal- per tal d'encaminar totes

les actuacions territorials cap a un mateix objectiu.

Els planejaments municipals incorporaran la definició i concreció dels espaislliures d'acord amb el sistema de connectors definit.

Els espais protegits pel PDUSC s'hauran integrat de forma efectiva a la xarxad'espais lliures per tal de garantir la seva qualitat i funcionalitat.

S'hauran definit vies de f inançament per als espais lliures definits pel PDUSC através d'acords de custòdia, contractes globals d'explotació o taxes f inalistes.

L'avaluació ambiental estratègica i les directrius del paisatge seran instrumentsefectius per a la millora de la planif icació i la gestió dels espais lliures i

l'ambient.



Opinions en relació al paisatge del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El fons de f inançament de la llei del paisatgeestarà ben dotat i permetrà desenvolupar

projectes

La gestió del paisatge serà un factor decompetitivitat i se n'ocuparan lesadministracions i les empreses

Els espais naturals més freqüentats delMaresme (Parc del Montnegre i el Corredor,

Parc de la Serralada Litoral) hauran regulat lesactivitats que s'hi desenvolupen.

S'apostarà per la gestió diferenciada entre elsparcs naturals i els parcs periurbans.


Opinions en relació al sanejament de l'aigua

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'haurà resolt el dèficit de sanejament actualarran de la construcció de noves estacionsdepuradores (com ara l'EDAR de Pineda-Sta.

Susanna) i de l'ampliació i millora de lesexistents

Es bombejaran les aigües depurades aigüesamunt per tal de restablir els cabals ecològicsd'algunes rieres, com s'ha realitzat recentment

al riu Tordera

La qualitat de les aigües superficials hauràmillorat respecte l'actual com a conseqüència

de la millora en el sistema de sanejament

Els problemes de contaminació de les aigüesmarines circalitorals s'hauran resolt de forma

signif icativa gràcies als sistemes de regulació icontrol dels cabals de les rieres en episodis de

pluja intensa.



Opinions en relació a l'abastament d'aigua

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'hauran desenvolupat amb èxit polítiques de contenció de la demanda

S'haurà desenvolupat la interconnexió de la xarxa d'abastament a nivellcomarcal

Els municipis costaners hauran reduït els efectes de l'estacionalitat en lademanda d'aigua

Els avenços tecnològics propiciaran que la dessalació es consolidi coml'opció més viable per a resoldre l'actual problema de l'abastament d'aigua

(ampliació de l'actual dessaladora de Blanes i altres possibles projectes denova construcció).

Existiran controls més rigorosos de les extraccions dels aqüífers.

La qualitat de les aigües subterrànies haurà millorat respecte l'estat actual.


Opinions en relació al model energètic del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S'hauran desenvolupat actuacions encaminades a disminuir ladependència exterior dels combustibles fòssils i a minimitzar les

emissions, tals com la generació elèctrica a partir de fonts renovables,l'augment del pes dels biocombustibles, etc.

Gran part dels municipis hauran apostat per la implantació d'ordenancessolars, d'aplicació als edificis de nova construcció i a la rehabilitació dels

ja existents

S'haurà incrementat el pes del transport públic en detriment del transportprivat.

Existirà un transport públic més sostenible (autobusos de gas natural ohidrogen, ferrocarril, metro)

S'haurà tendit cap a una disminució del consum per càpita com aconseqüència de la penalització del sobreconsum (tarif icació per trams) i

de la progressiva conscienciació de la població.



Opinions en relació a la gestió de residus

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Tots els municipis del Maresme hauranimplantat algun dels models de recollida

selectiva de residus

El pes de la recollida selectiva en la generaciótotal de RSU s'haurà doblat respecte l'actual

S'haurà reduït signif icativament el volum deresidus per càpita

S'haurà assolit un nivell de conscienciacióforça signif icatiu per part de la ciutadania i del'empresariat en relació a la gestió dels residus

La incineració seguirà essent el principalmètode de tractament dels residus

Es consolidarà un model intercomarcal deditribució de les instal·lacions de tractament de

residus (incineració, compostatge, dipòsitscontrolats…)



Mobilitat21 de febrer de 2006, MataróEXPERTS PARTICIPANTSIl·lm. Sr. Antoni Soy i Casals, Vicepresident CCM - Alcalde Ajuntament d'ArgentonaSr. Manel Nadal, Secretari per a la Mobilitat, Generalitat – DPTOPSr. Eladi Torres, Gerent Consell Comarcal Maresme, CCMSr. Andreu Ulied, Expert -moderador, MCRIT

Sr. Ramon Bassas, Regidor Ajuntament de MataróSr. Modest Batlle, Expert UPCSr. Joan Maria Bigas, Cap Servei de Planificació EMTSr. Roger Calvet, Tècnic Ass. Infrastructures i mobilitatSra. Montserrat Candini, Regidora - Repr. CIU comissió mobilitat, Ajuntament de CalellaSr. Genís Carbó, Cap de planejament, Ajuntament d'Arenys de MarSr. Josep Maria Carrera, Director de Planejament, Institut d'Estudis Territorials (IET)Sr. Andreu Esquius, Expert, MCRITSr. Tomàs Esteban, Regidor - Conseller CCM, Ajuntament de Premià de MarSr. Carles Fàbregas, Expert CINESISr. Enric Folch, Regidor - Conseller CCM, Ajuntament de MasnouSr. Jordi Fuster, Tècnic, Barcelona RegionalSr. Albert Gallès, Regidor - Conseller CCM, Ajuntament de TeiàSr. Marc García, Director tècnic ATMSr. Miquel Guardiola, President GIMMSra. Montse Hosta, Arquitecte municipal, Ajuntament Vilassar de MarSr. Jordi Julià, Director IFERCATSr. Luis Lago, Cap Servei Planificación, DGC GeneralitatSr. Joan Miró, Cap Servei Mobilitat, Ajuntament de MataróSr. Santi Ribas Domingo, Cap planificació, DGPTSr. Narcís Sala, Cap d'operació, Empresa Barna Bus – SagalésSr. Xavier Serra, Regidor. Rep. IC/EV comissió mobilitat Ajuntament MasnouSr. Lluís Serra, Director general, ACESASr. Albert Serratosa, Expert, Institut d'Estudis Territorials (IET)Sr. Josep Solano, Assessor, ABERTISSr. Ole Thorson, Expert UPC Sr. Joan Maria Vazquez, Director Empresa Barna Bus – SagalésSr. Juan Luís Zalbidea, Cap infrastructures, Cambra de Comerç

OBSERVADORSSr. Javier Cisneros, Cordinador de projectes estratègics CCMSra. Maria Xalabarder, Tècnic MCRITSr. Albar Garola, Tècnic GEESr. Joan Catà, Expert - Expert comunicació


Conclusions>>Els experts en mobilitat de Catalunya estan d'acord en lamajoria de projectes necessaris pel Maresme. Sónurgents però, estudis d'encaix de les alternatives viàriesper substituir l'actual N-II, com calçades laterals a la B32i/o com Avinguda del Mig.

El passat 21 de febrer es va realitzar el primer debat sectorial sobre mobilitat. Maresme2015 va reunir una trentena d'experts de Catalunya per examinar els problemes demobilitat de la comarca, des del peatge de l'autopista, fins al ferrocarril de la costa, passantper la nova N-II o la reconversió de l'actual. Es van contrastar els diferents punts de vista ies va concloure, al seu entendre, cap on va la comarca.

La reunió, celebrada a la seu de l'Escola Universitària del Maresme, a Mataró, va estarpresidida pel vice-president del Consell Comarcal, Antoni Soy, i va comptar amb lapresència del secretari per a la mobilitat del Govern de la Generalitat, Manel Nadal..

El debat i la posterior enquesta sobre les qüestions clau de la mobilitat al Maresme, vanposar de manifest que hi ha consens tant en el diagnòstic com en la majoria de solucions iprojectes necessaris per a la millora de la comarca. Cal destacar també que moltes de lesactuacions considerades com a més convenients són també observades com aimprobables en l'horitzó 2015.

Una trentena d’experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge del’autopista, la nova N-II, la reconversió de l’actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveisde transport urbà i interurbà. Es tractava de respondre a qüestions com aquestes: sesuprimirà el peatge, s’establiran descomptes pels residents o continuarà pràcticamentigual?, es construiran calçades laterals a l’autopista o una avinguda del Mig interurbana deconnexió entre l’autopista i els viaris locals? Es construirà una tercera via fins a Mataró, essoterrarà l’actual traçat de Montgat a Mataró pel centre de les poblacions o es doblarà lavia entre Arenys de Mar i Blanes?

Com a cloenda d’aquest primer debat, el vice-president del Consell Comarcal delMaresme, Antoni Soy, ha volgut agrair les aportacions dels experts que ha consideratindispensables perquè el Maresme pugui decidir de manera compartida cap on va en elspròxims anys a través del Pla Estratègic ‘Maresme 2015’. Soy ha posat de manifest l'alt raude consens que hi ha en molts dels temes tractats, tot i que va assenyalar que resta alguntema important pendent d'acord, especialment si es construeixen calçades lateralsl’autopista o la denominada “avinguda del mig”.


Què opinen els expertssobre la mobilitat i lesinfrastructures necessàriesal Maresme? >>

A la reunió es discutí sobre unes cinquantena de preguntes agrupades en les següentsdeu temes clau:

En relació al creixement de la mobilitatEn relació al peatge de l’autopistaEn relació a la “nova N-II”En relació a la reconversió de l’actual N-IIEn relació al ferrocarril de la costaEn relació als serveis de transport interurbàEn relació als serveis de transport urbàEn relació a la mobilitat urbanaEnrelació a altres projectes ferroviàrisEn relació a altres projectes viàris


Enquesta realitzada: 45 preguntes en torn a 10 temes en les què es demanava laprobabilitat i la conveniència de que tingués lloc abans del 2015.

• Els resultats del debat indiquen un consens generalitzat en la majoria deqüestions, si bé en alguns temes importants hi ha desacords notoris.

• Moltes de les actuacions que es consideren més convenients es consideren tambéimprobables en l’horitzó 2015.

La majoria d’experts va opinar que el més probable (però no necessàriament el mésconvenient) és que, abans del 2015...

• Es tendirà cap a un model d'ocupació del sòl menys dispers i de major densitat,amb una població que no hauria d’arribar a les 500.000 persones el 2015

• Tot i aconseguint-se aquest model d’ocupació, el creixement de la mobilitat no esmoderarà com seria convenient, ni tampoc el transport públic augmentarà persobre del vehicle privat. Es mantindrà el peatge de l’autopista però reformulat cominstrument de gestió de la mobilitat.

• Es reconvertirà la N-II en via cívica (passeig marítim segons els trams) i el Ministericedirà la titularitat de la via als municipis; però el projecte no estarà degudamentfinançat ni es gestionarà integradament.

• Es construirà la continuació de la N-II i C-32 sobre el riu Tordera.• Es faran calçades laterals a l’autopista de Montgat a Palafolls.• S’intensificaran els programes de peatonalització a les ciutats i es regularà

l’aparcament.• Es redactarà un Pla de serveis interurbans comarcal o metropolità.• S’integraran els serveis de transport públic per àmbits urbans supramunicipals.• Els vehicles, tan particulars com de serveis col·lectius, milloraran tecnològicament,

disminuint els seus impactes en termes d’emissions i soroll.• Augmentarà significativament l’eficiència dels sistemes i dels operadors de

transports. S’introduiran noves tecnologies aplicades a la gestió dels serveis.• El ferrocarril continuarà en el seu traçat actual i no es construirà la tercera via de

Montgat a Mataró. En canvi, sí que és duplicarà la línia Arenys – Blanes.• S’acondicionarà la carretera dels sis pobles.

La majoria d’experts estan d’acord en que el més convenient seria:1. Que efectivament es tendís cap a un model d'ocupació del sòl menys dispers i de

major densitat, amb una població que no hauria d’arribar a les 500.000 persones el2015.

2. Que el creixement de la mobilitat es moderés i que el transport públic augmentésmolt per sobre del vehicle privat.

3. Que es redactés a curt termini un pla de serveis interubans. Igualment seriaconvenient la construcció de carrils exclusius BUS-VAO al llarg de l’autopista finsMataró, i noves estacions d’autobús i aparcaments a les estacions de ferrocarril.

4. Que augmentés la capacitat de l’actual línia ferroviària a curt termini, tot i que nopuguin establir-se serveis semidirectes Mataró - Barcelona.

5. Que es mantingui el peatge de l'autopista i es reformuli com instrument pergestionar la congestió.

6. Que la N-II es converteixi en via cívica de titularitat municipal i que el projecte esredacti i gestioni de manera integrada, i que els ajuntaments rebin inversionsespecífiques pel projecte.

7. Desplaçar i soterrar el ferrocarril al seu pas per les poblacions principals, així comduplicar la via en el tram Arenys-Blanes, a través d’un programa d’inversions pertrams que hauria d’iniciar-se immediatament.

8. Harmonitzar a curt termini els mecanismes de finançament i gestió dels serveisd’autobús prenent com a referència l’escala urbana més adequada en cada cas(Alt Maresme, Maresme Central i Baix Maresme).

9. Intensificar els projectes de peatonalització, creació i regulació d’aparcament a lesciutats i priorització del transport públic a la via pública.


10. No construir l’orbital ferroviari ni el perllongament Blanes-LLoret abans del 2015, jaque la seva conveniència és dubtosa.

11. Construir projectes viaris comarcals com la carretera del sis pobles, la continuacióde la N-II i la C-32 sobre el riu Tordera i l’eix Arenys-Sant Celoni, especialment lavariant d’Arenys, que hauria de construir-se a molt curt termini.

12. Ampliar la capacitat viària del Maresme per substituir l’actual N-II.

Hi ha desacord en:- El projecte de substitució de la N-II de la costa a l’interior, podria fer-se bé amb la

creació de calçades laterals al llarg de l’autopista (2+2), bé amb la construcció del’Avinguda del Mig.

- Per avançar en la discussió resulten necessaris estudis de detall sobre l’encaixdels projectes alternatius.

En relació al creixement de la mobilitat

- El creixement de la població del Maresme es moderarà arribant a uns 500.000hab. el 2026, amb major autocontenció i autosuficiència, els creixements urbansseran més densos i compactes, d’acord amb els Criteris territorials de la SPT.

- El creixement de la mobilitat interurbana es moderarà significativament tendint capel 50% de la mobilitat total.

- La mobilitat interurbana en vehicle privat creixerà menys d’un 60% entre 2006-2026 mentre que la mobilitat en transport públic ho hauria de fer gairebé en un120%, d’acord amb les directrius del PITC (*).

En relació al peatge de l'autopista

- Continuarà pràcticament igual que a l’actualitat.- S’establiran descomptes pels residents en la comarca.- Es suprimirà el peatge.- S’adequaran les tarifes per tal de regular convenientment la congestió i

s’implantaran formes de pagament dinàmic.

En relació a la "nova NII"

- Es construiran calçades laterals a l’autopista des de Montgat a Palafolls.- Es construirà una avinguda inteurbana de connexió entre l’autopista i els viaris

locals (Avinguda del Mig).- Ni calçades laterals ni Avinguda del Mig. Es crearan més enllaços i interseccions

amb el viari comarcal i l’autopista, i es suprimirà el peatge directe.

En relació a la reconversió de l'actual N-II

- Es reconvertirà la N-II en via cívica (passeig marítim segons els trams).- El Ministeri cedirà la titularitat de la via als municipis.- Els municipis rebran inversions específiques per poder finançar el projecte.- El projecte es redactarà i gestionarà d’una forma integrada per tots els municipis.

En relació al ferrocarril de la costa

- Es duplicarà la línia Arenys – Blanes.- Es construirà una tercera via fins a Mataró.- Es soterrarà pel seu actual traçat de Montgat a Mataró.- Es soterrarà pel centre de les poblacions de Montgat a Mataró.- Es faran variants soterrades a Caldes, Canet, Arenys i Sant Pol.- Es desplaçarà de la costa i es soterrarà de Calella a Malgrat.- Seguirà com fins ara amb major nombre de passos inferiors o solucions hipòstiles

al llarg de tot el seu recorregut.


- Qualsevol projecte de reconstrucció del ferrocarril necessitarà cofinançar-se amboperacions de desenvolupament urbanístic associat a la façana marítima o al’entorn de les noves estacions.

En relació als serveis de transport interurbà

- Augmentarà la capacitat de la línia ferroviària actual (C-1) a curt termini.- S’establiran serveis semidirectes de Mataró a Barcelona en la línia actual de

ferrocarril.- S’ampliaran i es construiran aparcaments a les estacions de ferrocarril.- Es construiran carrils exclusius bus-VAO al llarg de l’eix de l’autopista de Montgat

a Mataró.- Es redactarà un Pla de serveis interurbans comarcal o metropolità.- Les estacions ferroviàries estaran gestionades per Ajuntaments i/o concessionaris

privats.- Augmentarà significativament l’eficiència dels sistemes i dels operadors de

transports. S’introduiran noves tecnologies aplicades a la gestió dels serveis.- Els vehicles, tan particulars com de serveis col·lectius milloraran tecnològicament,

disminuint els seus impactes en termes d’emissions i soroll.- La liberalització dels serveis ferroviaris provocarà l’entrada de nous operadors i la

millora de l’eficiència dels serveis.

En relació als serveis de transport urbà

- El Baix Maresme s’integrarà amb els municipis metropolitans de Barcelona(l’equivalent a l’actual EMT).

- Mataró i els municipis a l’entorn de la riera d’Argentona integraran el seus serveisde transport públic.

- Calella-Pineda-Santa Susanna-Malgrat integraran els seus serveis de transportpúblic.

- S’harmonitzaran els mecanismes de finançament dels serveis de transport.

En relació a la mobilitat urbana

- Es regularà l’aparcament en quasi tots els centres urbans (establiment de ZonesVerdes)

- S’ampliaran els aparcaments associats a les estacions ferroviàries i se’nconstruiran de nous.

- S’intensificaran els programes de peatonalització.

En relació a altres projectes ferroviàris

- Es construirà el ferrocarril orbital (abans del 2015).- Es construirà el perllongament Blanes-Lloret (abans del 2015).

En relació a altres projectes viàris

- Es construirà la continuació de la N-II, C-32 sobre el riu Tordera.- Es construirà l’eix Arenys – Sant Celoni.- S’acondicionarà la carretera dels sis pobles.- S’eliminarà el viaducte de Caldes.- S’eliminarà el viaducte de Sant Pol.



Opinions en relació al creixement de la mobilitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El creixement de la població del Maresme esmoderarà arribant a uns 500.000 hab. el 2026,amb major autocontenció i autosuficiència, els

creixements urbans seran més densos icompactes, d’acord amb els Criteris territorials

de la SPT.

El creixement de la mobilitat interurbana esmoderarà signif icativament tendint cap el 50%

de la mobilitat total.

La mobilitat interurbana en vehicle privat creixerà menys d’un 60% entre 2006-2026

mentre que la mobilitat en transport públic hohauria de fer gairebé en un 120%, d’acord amb

les directrius del PITC (*).


Opinions en relació el peatge de l'autopista

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Continuarà pràcticament igual que a l’actualitat

S’establiran descomptes pels residents en lacomarca

Es suprimirà el peatge

S’adequaran les tarifes per tal de regularconvenientment la congestió i s’implantaran

formes de pagament dinàmic


Opinions en relació a la "nova N-II"

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es construiran calçades laterals a l’autopistades de Montgat a Palafolls

Es construirà una avinguda inteurbana deconnexió entre l’autopista i els viaris locals

(Avinguda del Mig)

Ni calçades laterals ni Avinguda del Mig. Escrearan més enllaços i interseccions amb elviari comarcal i l’autopista, i es suprimirà el

peatge directe.



Opinions en relació a la reconversió de la N-II

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es reconvertirà la N-II en via cívica (passeigmarítim segons els trams)

El Ministeri cedirà la titularitat de la via alsmunicipis

Els municipis rebran inversions específ iquesper poder f inançar el projecte de reconversió

de la N-II

El projecte es redactarà i gestionarà d’unaforma integrada per tots els municipis


Opinions en relació al ferrocarril de la costa

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es duplicarà la línia Arenys – Blanes

Es construirà una tercera via f ins a Mataró

Es soterrarà pel seu actual traçat de Montgat a Mataró.

Es soterrarà pel centre de les poblacions de Montgat a Mataró

Es faran variants soterrades a Caldes, Canet, Arenys i Sant Pol

Es desplaçarà de la costa i es soterrarà de Calella a Montgat

Seguirà com fins ara amb major nombre de passos inferiors o solucions hipòstiles al llarg de tot elseu recorregut

Qualsevol projecte de reconstrucció del ferrocarril necessitarà cofinançar-se amb operacions dedesenvolupament urbanístic associat a la façana marítima o a l’entorn de les noves estacions


Opinions en relació al transport interurbà

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Augmentarà la capacitat de la línia ferroviària actual (C-1) a curt termini

S’establiran serveis semidirectes de Mataró a Barcelona en la línia actual de ferrocarril

S’ampliaran i es construiran aparcaments a les estacions de ferrocarril

Es construiran carrils exclusius bus-VAO al llarg de l’eix de l’autopista de Montgat a Mataró

Es redactarà un Pla de serveis interurbans comarcal o metropolità

Les estacions ferroviàries estaran gestionades per Ajuntaments i/o concessionaris privats

Augmentarà signif icativament l’ef iciència dels sistemes i dels operadors de transports.S’introduiran noves tecnologies aplicades a la gestió dels serveis

Els vehicles, tan particulars com de serveis col·lectius milloraran tecnològicament, disminuint elsseus impactes en termes d’emissions i soroll

La liberalització dels serveis ferroviaris provocarà l’entrada de nous operadors i la millora del’ef iciència dels serveis.



Opinions en relació al transport urbà

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Baix Maresme s’integrarà amb els municipismetropolitans de Barcelona (l’equivalent a

l’actual EMT)

Mataró i els municipis a l’entorn de la rierad’Argentona integraran el seus serveis de

transport públic

Calella-Pineda-Santa Susanna-Malgratintegraran els seus serveis de transport públic

S’harmonitzaran els mecanismes definançament dels serveis de transport


Opinions en relació a la mobilitat urbana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es regularà l’aparcament en quasi tots elscentres urbans (establiment de Zones Verdes)

S’ampliaran els aparcaments associats a lesestacions ferroviàries i se’n construiran de

nous

S’intensif icaran els programes depeatonalització


Opinions en relació a altres projectes ferroviàris

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es construirà el ferrocarril orbital (abans del2015)

Es construirà el perllongament Blanes-Lloret(abans del 2015)



Opinions en relació a altres projectes viàris

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es construirà la continuació de la N-II, C-32sobre el riu Tordera

Es construirà l’eix Arenys – Sant Celoni

S’acondicionarà la carretera dels sis pobles

S’eliminarà el viaducte de Caldes

S’eliminarà el viaducte de Sant Pol


Respostes en detall

Opinions en relació al creixement de la mobilitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El creixement de la població del Maresme esmoderarà arribant a uns 500.000 hab. el 2026,amb major autocontenció i autosuficiència, els

creixements urbans seran més densos icompactes, d’acord amb els Criteris territorials

de la SPT.

El creixement de la mobilitat interurbana esmoderarà signif icativament tendint cap el 50%

de la mobilitat total.

La mobilitat interurbana en vehicle privat creixerà menys d’un 60% entre 2006-2026

mentre que la mobilitat en transport públic hohauria de fer gairebé en un 120%, d’acord amb

les directrius del PITC (*).



Opinions en relació el peatge de l'autopista

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Continuarà pràcticament igual que a l’actualitat

S’establiran descomptes pels residents en lacomarca

Es suprimirà el peatge

S’adequaran les tarifes per tal de regularconvenientment la congestió i s’implantaran

formes de pagament dinàmic


Opinions en relació a la "nova N-II"

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%



(Avinguda del Mig)


peatge directe.


Opinions en relació a la reconversió de la N-II

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%



(Avinguda del Mig)


peatge directe.



Opinions en relació al ferrocarril de la costa

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es duplicarà la línia Arenys – Blanes

Es construirà una tercera via f ins a Mataró

Es soterrarà pel seu actual traçat de Montgat a Mataró.

Es soterrarà pel centre de les poblacions de Montgat a Mataró

Es faran variants soterrades a Caldes, Canet, Arenys i Sant Pol

Es desplaçarà de la costa i es soterrarà de Calella a Montgat

Seguirà com fins ara amb major nombre de passos inferiors o solucions hipòstiles al llarg de totel seu recorregut

Qualsevol projecte de reconstrucció del ferrocarril necessitarà cofinançar-se amb operacionsde desenvolupament urbanístic associat a la façana marítima o a l’entorn de les noves

estacions


Opinions en relació al transport interurbà

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Augmentarà la capacitat de la línia ferroviària actual (C-1) a curt termini

S’establiran serveis semidirectes de Mataró a Barcelona en la línia actual de ferrocarril

S’ampliaran i es construiran aparcaments a les estacions de ferrocarril

Es construiran carrils exclusius bus-VAO al llarg de l’eix de l’autopista de Montgat a Mataró

Es redactarà un Pla de serveis interurbans comarcal o metropolità

Les estacions ferroviàries estaran gestionades per Ajuntaments i/o concessionaris privats

Augmentarà signif icativament l’ef iciència dels sistemes i dels operadors de transports.S’introduiran noves tecnologies aplicades a la gestió dels serveis

Els vehicles, tan particulars com de serveis col·lectius milloraran tecnològicament, disminuint elsseus impactes en termes d’emissions i soroll

La liberalització dels serveis ferroviaris provocarà l’entrada de nous operadors i la millora del’ef iciència dels serveis.


Opinions en relació al transport urbà

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Baix Maresme s’integrarà amb els municipismetropolitans de Barcelona (l’equivalent a

l’actual EMT)

Mataró i els municipis a l’entorn de la rierad’Argentona integraran el seus serveis de

transport públic

Calella-Pineda-Santa Susanna-Malgratintegraran els seus serveis de transport públic

S’harmonitzaran els mecanismes definançament dels serveis de transport



Opinions en relació a la mobilitat urbana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es regularà l’aparcament en quasi tots elscentres urbans (establiment de Zones Verdes)

S’ampliaran els aparcaments associats a lesestacions ferroviàries i se’n construiran de

nous

S’intensificaran els programes depeatonalització


Opinions en relació a altres projectes ferroviàris

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es construirà el ferrocarril orbital (abans del2015)

Es construirà el perllongament Blanes-Lloret(abans del 2015)


Opinions en relació a altres projectes viàris

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es construirà la continuació de la N-II, C-32sobre el riu Tordera

Es construirà l’eix Arenys – Sant Celoni

S’acondicionarà la carretera dels sis pobles

S’eliminarà el viaducte de Caldes

S’eliminarà el viaducte de Sant Pol



Notes de la reunió. Opinionsemergides durant el debat>>Principals aportacions per cada temaAntoni Soy i Casals, Vicepresident CCM - Alcalde - Ajuntament d'Argentona

• Hi ha consens entre els experts sobre la gran majoria de les problemàtiques i lespossibles solucions.

• El transport públic és prioritari, tant el ferrocarril com el transport bus-VAO.• Cal que les infrastructures de transport i les xarxes serveixin per relligar els pobles

de dalt i de baix, i no centrar-se únicament en el corredor litoral.

Manel Nadal, Secretari per a la Mobilitat - Generalitat - DPTOP• La construcció del túnel de la Conrreria (carretera B-500) de Mollet a Barcelona

permetrà un nou corredor d’entrada i relació entre el Vallès i Barcelona.• No desapareixerà el peatge de l’autopista però es pagarà d’una forma més

dinàmica. El cost de treure’l seria d’uns 35 o 40 Milions d’euros, un pressupost quepermet fer moltes altres intervencions més urgents.

• Tots els experts coincideixen en la necessitat de construir viari alternatiu a l’actualtraçat de la N-II, la fórmula de crear uns carrils laterals a l’autopista sembla òptimasempre que aquest siguin permeables, tal i com ja està previst per als voltants deMataró. “L’únic que cal fer és posar-se a dibuixar sobre el paper el disseny definitiuper tot el Maresme”.

En relació al creixement de la mobilitatJosep Maria Carrera, Director de Planejament - Institut d'Estudis Territorials (IET)

• El volum de població del Maresme al 2015 estarà condicionat pel creixementnatural demogràfic, per l’oferta d’habitatge i pels llocs de treball localitzats.

• El 2015, considerant únicament la piràmide de població així com les taxes denaixement i defunció actuals, el Maresme mantindrà el mateix volum, uns 400.000habitants, però necessitarà 25.500 nous habitatges degut a la reducció d’habitantsper habitatge. L’execució del planejament municipal en curs suposarà la creació deentre 30.000 i 40.000 nous habitatges, amb la qual cosa es donarà cabuda a uns10.000-15.000 nous residents, arribant a la xifra de 415.000 habitants el 2015.

• Actualment, el Maresme compta 133.400 llocs de treball localitzats i 63.300residents que treballen fora del municipi. El 2015 es sumaran 13.000 o 14.000ocupats més. Això tindrà efectes directes sobre l’increment de la mobilitat obligada.

• És convenient incrementar l’activitat econòmica (crear llocs de treball localitzats) ino tant seguir produint habitatge. Cal fer operacions urbanístiques intensives quedensifiquin els centres de les viles amb major oferta de sòl per oficines i serveis.

• És convenient posar el transport públic a l’abast del major nombre de població perreduir l’ús del vehicle privat.

Santi Ribas Domingo, Cap planificació - DGPT• Hi ha diferències notables en el caràcter i la funcionalitat de diferents àmbits

subcomarcals. Mentre el Baix Maresme està molt vinculat i mostra grandependència de Barcelona, Mataró i la seva àrea d’influència té dinàmiquesmetropolitanes pròpies. En general, però, predominen els moviments pendularsamb destí Barcelona.

• El Maresme és la segona comarca de la Regió metropolitana amb un índexd’autocontenció més baixa.


• Una millora de les comunicacions podria produir major autocontenció,especialment a l’Alt Maresme.

• Només el 30% dels desplaçaments es fan en transport públic, la pitjor situació perdarrere del Vallès occidental i l’Alt Penedès.

• La mobilitat interurbana creixerà però es reduiran les distàncies de recorregut iaugmentarà la intermunicipalitat. Així doncs, hi ha un gran potencial de creixementde la quota de transport públic intern.

• Els corredors de gran distància estan ben servits, malgrat hi ha símptomes desaturació i cert colapse tant per carretera com per ferrocarril. Com sigui, ésconvenient millorar els servei de transport públic.

Joan Miró Farrerons, Cap Servei Mobilitat - Ajuntament de Mataró• És poc probable però molt convenient que es moderi el creixement de la població i

s’incrementi l’autocontenció i l’autosuficiència de la comarca. En aquest sentit, éspoc probable que el creixement de la mobilitat interurbana es moderi.

Ole Thorson, Expert – UPC• “S’ha de contenir el creixement de la comarca, densificar el sòl urbà i potenciar els

equipaments comercials”.

En relació al peatge de l'autopistaLluís Serra, Director general - ACESA

• “S’ha banalitzat molt el tema del peatge”. El peatge és determinant i positiu en lamobilitat. La seva gratuïtat no ajuda a gestionar bé els trànsits, i de fet comença aser observat com a necessari fins i tot a les ciutats. S’ha de fer una regulacióadient per a que l’usuari pagui només per ús i finançar així el manteniment de lainfrastructura.

• “No és sostenible que cada carretera amb peatge hagi de tenir una alternativalliure”. “El peatge no és un greuge comparatiu” perquè les concessions poden sertant públiques com privades o mixtes. “El fet de la titularitat no hauria de posar enqüestió la necessitat o no d’un peatge”. L’autopista del Maresme es va avançar ales necessitats i la seva supressió podria crear problemes greus.

• Cal un model coherent per a totes les necessitats i específic per a cada tipologiade via dins la xarxa.

• “En l’entorn metropolità les solucions han de ser específiques en cada cas”.• Actualment les formes de pagament es reparteixen a parts iguals, un terç, en l’ús

de telectac, targeta de crèdit i efectiu. El tram Montgat-Palafolls és la que té uníndex d’ús del teletac més elevat de Catalunya (35%). En el futur, les previsionsapunten a que s’incrementarà més l’ús d’aquest sistema.

Albert Serratossa, Expert – Institut d’Estudis Territorials (IET)• Els peatges de les diverses autopistes fan insostenible i discriminatori la mobilitat a

la Regió Metropolitana de Barcelona. Amb tot el del Maresme és un dels mésbarats.

• “S’ha de suprimir urgent i totalment el peatge directe de l’autopista, posant-lo aindirecte (o a l’ombra, mitjançant els impostos sobre els carburants per exemple).Aquesta mesura és econòmicament factible i no discriminaria les classes menysdotades econòmicament. Evitaria la manca d’equitat territorial a l’ÀreaMetropolitana, a Catalunya, a Espanya i a Europa”. L’usuari ja paga per ús i nohauria de pagar dos cops”.

Ole Thorson, Expert – UPC• “El peatge és acceptable com a regulador de la distribució modal”. “S’ha de

generalitzar el peatge”, ja que així es pot controlar la demanda, especialment deltràfic pesat. A més, cal computar suficientment els costos de les externalitats quegenera la mobilitat (soroll, contaminació, ocupació sòl públic...etc). “

• “El peatge ha de coordinar-se amb les taxes/pagaments de l’aparcament alscentres urbans (zones verdes, aparcaments de retenció..).”


JosepSolano, Assessor- ABERTIS• El problema no és tant l’existència o no del peatge a l’autopista com la falta

d’adequació de la xarxa viària al territori del Maresme.

Andreu Esquius, Expert – Mcrit• “El peatge s’ha de reorganitzar, no suprimir.”• “S’han d’establir peatges territorialment homogenis.”• “Al Maresme, no s’ha de construir una autovia gratuïta paral·lela sinó una via

intermitja especialitzada en recorreguts intermunicipals de curt recorregut. I aixòs’ha de fer al mateix temps que es s’estableix un peatge dinàmic a la C-32.”

En relació a la "nova N-II"Jordi Fuster, Tècnic -Barcelona Regional

• “La N-II capta recorreguts que no haurien de passar per aquest eix i generaimpactes insostenibles”.

• La solució d’aquest problema és fer una nova N-II que enllaci els pobles de dalt iels de baix, com la proposada per BR el 2003 i que anomenem l’Avinguda del Mig.

• Les entrades a Barcelona col·lapsades des de Montgat no milloraran en elspropers anys. Les calçades laterals a l’autopista no solucionarien el problema si noque afegirien volum de trànsit a les portes de Barcelona. Si aquests laterals esplantegen com a viaris integrats i no segregats, llavors sí serien una bona solucióque, de fet, és semblant a la proposada per l’Avinguda del Mig.

Lluís Lago, Cap Servei Planificació - DGC Generalitat• �� La saturació del corredor litoral, va portar el 1967 a remodelar la N-II en un

dels anomenats “Planes de urgencia”.• “És insostenible el traçat i característiques actuals de la N-II que, a més, a anul·lat

la pròpia existència i dinàmica del front marítim del Maresme”. “Cal plantejar-sequè fer amb un front que és un dels millors de Catalunya”. Convertir la N-II en viacívica no allunyaria el trànsit d’aquest corredor.”

• És convenient crear unes calçades laterals a l’autopista plantejades com a viasegura, amb capacitat suficient i permeable amb la xarxa de carreteres comarcal iamb les viles del Maresme. Aquestes vies millorarien l’accés a Barcelona. “Sempreha d’haver una via de transport alternativa i equivalent a la de peatge”.

• S’ha de potenciar el transport públic, tant la millora de serveis de ferrocarril com lacreació de carrils bus-VAO segregats.

Jordi Julià, Director- IFERCAT• “No és coherent fer una autopista lliure de peatge paral·lela a l’autopista. I aquest

és el perill d’uns laterals “massa ben fets”. Forçarem una gran inversió pública pera arruïnar un negoci privat? Quí guanyarà?.” “Tinc certa desconfiança en eldisseny dels laterals, perquè és fonamental que partim de la premissa que elslaterals no han de tenir el mateix nivell de servei que l’autopista”.

• Com sigui, el projecte dels laterals hauria d’estar complementat sempre amb una“Avinguda del Mig i la carretera dels 6 pobles”.

Marc García, Director tècnic - ATM• “Per calçades laterals entenc una solució de via de capacitat intermitja que pot

tenir un traçat que no resegueixi literalment l’autopista a tots els trams. Dependràde la seva encaixabilitat en el territori i conectivitat amb els viaris localsestructurants.”

Carles Fàbregues, expert - CINESI• “Eliminar el peatge no és la solució. La supresió del peatge només incrementarà

els problemes de capacitat de l’autopista per la inducció de nou trànsit quesupossarà. L’autopista no pot ser l’única alternativa viària per a la comarca, calcrear una xarxa intermèdia.”


• L’autopista ha de canalitzar els trànsit de mig i llarg recorregut, mentre quel’Avinguda del Mig ha d’absorbir els desplaçaments de curt i mig recorregut,facilitant la permeabilitat amb el viari local.

Andreu Esquius, Expert – Mcrit• “L’Avinguda del Mig ha de tenir capacitat suficient per capturar el trànsit interior

que ara circula per la NII, comptant que el trànsit de mitjà i llarg recorregut s’ha decanalitzar per l’autopista C-32 si el peatge que té és adequat.”

Joan Maria Bigas, Cap Servei de Planificació – EMT• “Una nova Avinguda del Mig crearia un efecte barrera: consumeix molt sòl i té un

gran impacte ambiental. En canvi, les calçades laterals a l’autopista, no generarienefecte barrera i el consum de sòl és marginal, però haurien de ser molt urbanes ipermeables, amb carrils reservats pel transport públic.

En relació a la reconversió de l'actual N-IIJoan Miró Farrerons, Cap Servei Mobilitat - Ajuntament de Mataró

• Cal un model de distribució del trànsit a nivell comarcal que contempli tant el trànsitintern com el de pas i busqui solucions idònies per a l’actual saturació de la N-II.

• El projecte de reconversió de la N-II requereix que hi hagi un tractament diferenciata cada tram. Hi ha llocs on podrà passar de quatre a dos carrils, però d’altres, coma Mataró, no podran prescindir. La nova via cívica haurà de facilitar la distribuciódel trànsit en cada una de les localitats. Com sigui, la via urbana haurà d’estartotalment integrada a la trama urbana de cada poble.

• És urgent i necessari, un sistema de transport col·lectiu (Bus-VAO o Tramvia pertot el territori) així com un carril bicicleta continuo per tota el front litoral.

Carles Fàbregues, expert – CINESI• La N-II es pot convertir parcialment en via cívica, però seguirà sent necessària per

garantir la comunicació entre els municipis costaners, sobretot per aquellsdesplaçaments de curt recorregut entre municipis veïns.

• Es cedirà la titularitat sempre que es disposi d’una alternativa lliure de peatge, ique no hauria de ser l’autopista ja que és clarament insuficient a mig termini.

Albert Serratossa, Expert – Institut d’Estudis Territorials (IET)• “S’ha de fer un passeig marítim aprofitant el recurs natural més valuós del

Maresme. I s’ha de fer amb el suport d’organismes supramunicipals (comarca) isupracomarcals (vegueria)”.

• “S’han de fer calçades laterals a l’autopista i “Avingudes” interurbanes paral·leles iperpendiculars a la línia de costa.”

Ole Thorson, Expert – UPC• “La N-II ha de ser una via cívica, amb velocitat màxima de 50k/h, que faci les

connexions locals entre municipis i tingui suficients passos peatonals”. “Ha d’haverprioritat semafòrica pel transport públic i voreres amples, així com carril bicicleta”.“L’eix marítim és i ha de ser una via lenta, amb prioritat per a viandants i ciclistes”.

• “És preferible la construcció de la carretera dels 6 pobles que els laterals del’autopista, ja que aquests incrementarien la impermeabilitat del corredor.”

Tomàs Esteban, Regidor - Conseller CCM - Ajuntament de Premià de Mar• “La N-II ha de ser una via cívica, però hauria de seguir donant servei als municipis

que travessa, si més no, mentre no hi hagi una via alternativa, i per trams mentresigui estan el ferrocarril a la costa. El projecte l’hauria de gestionar i redactar laGeneralitat.”

En relació al ferrocarril de la costa


Jordi Julià, Director- IFERCAT• “Actualment no hi ha problemes de capacitat d’infrastructura ferroviària, el que cal

és comprar més trens”. Hi ha solucions tècniques i logístiques que ja s’apliquen alsFCG, als RER de París, Japó, o EEUU, que suposen diferents tipus de serveis ennomés 2 vies.

• El problema del ferrocarril al Maresme és l’impacte urbanístic que genera.“Augmentar la capacitat ferroviària actual a curt termini, implica comprar i posar encirculació més trens, així com apropar la infrastructura a un major nombred’usuaris”.

• “El temps de recorregut BCN-Mataró es força bo (35 minuts) i molt millor que ad’altres ciutats de la segona corona metropolitana com Sabadell, Terrassa,Granollers...etc. Tampoc es previsible que es pugui millorar massa més. És pocprobable que s’estableixin serveis semidirectes de Mataró a Barcelona. Duplicar lavia és possible però requerirà al menys 30 anys. Els projectes s’han de fer tram atram.

Modest Batlle, Expert - UPC• La possible fer una tercera via fins a Mataró però cal també començar ja el

projecte del desplaçament i soterrament, ja sigui per sobre de l’autopista (salvantuna topografia difícil i les rieres, relativament senzill però amb menys usuarispotencials), o bé pels principals pobles costaners, més costós però amb majorsrendibilitat (25%) i plusvàlues (de 72 Milions de pts. pels privats, segons l’estudisobre el tram Badalona-Mataró realitzat el 1985 i dirigit per Modest Batlle com aCap de Gabinet d’Obres Públiques).

• El soterrament s’hauria de fer per etapes i trams començant per Mongat-Mataró.

Carles Fàbregues, expert – CINESI• S’hauria de desplaçar de la costa cap a l’interior entre Montgat i Calella, soterrat

pel centre de les poblacions. És bàsic garantir una accessibilitat superior a l’actual,ja que del contrari no es justifica.

• Una solució tramviaria en primera línia de costa, acompanyada d’una N-IIreconvertida en via parcialment cívica, pot ser la millor solució per desplaçamentsde curt i mig recorregut.

Albert Serratossa, Expert – Institut d’Estudis Territorials (IET)• “S’ha de soterrar el ferrocarril, començant per Mataró, Sant Pol, Calella, etc., i

continuant pels altres cascs urbans”. S’ha de preveure a la planificació elsoterrament total (excepte en trams en rasa). A la programació s’hauran de fixarles prioritats”.

• “Un tercer carril a la línia de Montgat a Mataró no és una solució ideal, s’ha dedoblar la línia per permetre trens directes o semidirectes. La perllongació Blanes-Lloret només té sentit si es duplica la línia del Maresme.”

Joan Maria Bigas, Cap Servei de Planificació – EMT• “La reconversió de la N-II ha de tenir en compte la desaparició del ferrocarril de la

primera línia de mar. Les dues operacions s’han de fer conjuntament. Lessolucions hipòstiles no són sostenibles”

• “La tercera via no és necessària per capacitat.” “L’increment de capacitat de la C-1és possible amb actuacions tecnològiques a la xarxa actual”. “Els semidirectes nosón estrictament necessaris, en canvi, és fonamental la creació de serveisd’autobús d’aportació a les estacions.”


En relació als serveis de transport interurbàMarc García, Director tècnic - ATM

• Encara hi ha una manca de consens sobre quins són els serveis ferroviaris que esvolen per al Maresme. Semidirectes o no. Com sigui, la possibilitat de fer untramvia per la costa un cop traslladat el ferrocarril, obre noves oportunitats decomunicació interna entre els pobles de la costa.

Carles Fàbregues, expert - CINESI• La línia ferroviària es troba al límit de la seva capacitat, però no es possible

augmentar la capacitat a curt termini per que les inversions ferroviàries sónd’implantació molt lenta.

• Encara no està clara quina és la solució que es vol adoptar pel trasllat delferrocarril. En tot cas, un nou traçat hauria de compatibilitzar: velocitat comercialalta, park and ride ampli, bona connexió amb el transport col·lectiu. S’ha de dotarde llançadores bus-tren totes les poblacions que no disposen de tren, amb unafreqüència similar a aquest. Cal una xarxa d’autobusos d’alta freqüènciad’aportació al ferrocarril per aquells municipis que no tenen estació. Aquestsvehicles han de recollir també trànsits urbans.

• El model territorial dispers i de baixa densitat que caracteritza algunes zones delMaresme no facilita la dotació amb serveis de transport col·lectius pel cost quesuposa. Cal millorar la xarxa viària de curt i mitjà recorregut per facilitar cadenesmodals (vehicle privat - tren/bus).

• Cal una xarxa de bus-expres, d’altes prestacions i velocitat comercial, amb carrilsreservats VAO a l’autopista per aquells municipis d’una certa dimensió, quepermetin connexions directes amb Barcelona.

Narcís Sala, Cap d'operació - Empresa Barna Bus - Sagalés• Es previsible que hi hagi una progressiva integració tarifària arreu així com la

creació de carrils bus-VAO.• És urgent i necessària, la creació de dos estacions d’autobús a Mataró i Calella.

Jordi Julià, Director- IFERCAT• És molt convenient però poc probable per manca d’espai, que es facin

aparcaments a les estacions de ferrocarril.• És molt probable i convenient que es redacti un Pla de serveis interurbà comarcal

o metropolità, però la gestió pera a implementar-los és certament complexa a nivelljurídic i per això improbable a curt termini.

• “La complexitat jurídica del sistema concessional no ho posa fàcil i requerirà ungran esforç de l’administració.”

• “El sistema concessional de la xarxa d’autobusos i la divisió competencial(ajuntaments, Generalitat, etc.) fa molt difícil una gestió més racional o novedosade la xarxa de serveis urbans. Per exemple, no existeix ni una sola taula de línies ihoraris de tots els serveis de bus disponibles. A més, els drets adquirits per lesconcessionàries es van prorrogar 30 anys més el 2003.”

Andreu Esquius, Expert – Mcrit• “Cal augmentar la capacitat del ferrocarril, augmentant el nombre de trens, però no

el nombre de vies. Augmentar el nombre de vies només pot millorar la velocitat”.

En relació als serveis de transport urbàJoan Maria Bigas, Cap Servei de Planificació – EMT

• “La millora del transport públic està condicionada a la millora de l’oferta,especialment a nivell intern de la comarca. A més, calen mesures disuassòries del’ús del vehicle privat.”

• “La integració a l’EMT equivaldria a considerar tot el transport públic com urbà.”


• “El tram Mataró – Granollers té poca demanda ferroviària, es podria servir enautobús.

Ole Thorson, Expert – UPC• “S’ha de planificar una densa xarxa d’autobusos i s’han de fer carrils bus-VAO en

tot el Maresme, a més de línies bus-exprés per l’autopista. Les línies han de servirtant els pobles de dalt com l’accés a les estacions ferroviàries. També cal ferterminals d’autobús.”

En relació a la mobilitat urbanaOle Thorson, Expert – UPC

• És necessari un marc financer comú. Cal pensar en la demanda i adaptar la ofertade serveis de transport col·lectiu de forma flexible. “Servei només quan esnecessari” (transport escolar, mobilitat obligada, etc.)

• “No s’han de planificar línies de transport públic si després no es dóna prioritat aaquest mode en la via pública.”

• Tots els municipis necessiten plans de mobilitat i una xarxa viària local on el màximde velocitat sigui els 30km/h. “Si no és fàcil arribar de casa a l’estació d’autobús nohi hauran passatgers” això implica ampliar voreres a un mínim de 3 metresd’amplada allà on sigui possible, millorar l’accessibilitat i la distribució de lesparades, donar prioritat peatonal, etc.

• “Ningú no té dret a aparcar al carrer”. “S’ha de deixar de planificar el trànsit enfunció de la capacitat física de la ciutat i fer-ho en funció de la capacitat ambientalque podem o volem soportar”.

Genís Carbó, Cap de planejament - Ajuntament d'Arenys de Mar• L’actual N-II seguirà tenint un paper fonamental coma viari de connexió entre els

pobles costaners, però cal fer xarxa potenciant els eixos transversals queressegueixen les rieres.

• A mig termini la carretera C-61 (Arenys- Sant Celoni) estarà parcialment feta.Complementàriament cal condicionar la carretera “dels sis pobles” i fer uns lateralsde l’autopista “amables”, molt lligats amb el territori.

• Els viaductes no són problemes urgents a solucionar.

Carles Fàbregues, expert - CINESI• S’han d’harmonitzar els mecanismes de finançament i promoure convenis entre

administracions i operadors i els programes contracte amb objectius d’explotació.S’ha de definir àrees de serveis integrats d’àmbit supramunicipal. Les polítiques demobilitat urbana han estat totalment superades.

• “Hi ha un greuge comparatiu amb el Baix Maresme”. Els municipis de l’EMT (querecapten un percentatge per al finançament del transport públic) tenen una ofertade transport col·lectiu molt superior i de millors prestacions que els d’aquest àmbitcomarcal tan lligat funcionalment a Barcelona.

En relació a altres projectes ferroviarisJuan Luís Zalbidea, Cap infrastructures - Cambra de Comerç

• L’orbital ferroviari es basa en un dèficit de comunicació transversal i respon a lalògica d’obrir noves vies de comunicació. Tenint en compte els terminis d’execucióno es previsible que, abans del 2015, es construeixin ni l’orbital ferroviàri ni elperllongament Blanes-Lloret.

• En el cost de la infrastructura, a més del cost material de creació i manteniment,cal preveure el d’explotació, que es calcula en funció dels serveis que pugui tenir.En aquest cas pot haver un dèficit d’explotació per manca de demanda suficient.


• De tot el traçat, el tram Mataró-Granollers és un dels major prioritat. En tot cas,caldrà optimitzar el servei per garantir la seva rendibilitat.

Andreu Esquius, Expert – Mcrit• Actualment 1.500 persones es desplacen diàriament en entre Mataró i Granollers.

La demanda necessària per justificar la inversió de l’orbital està set vegades persobre d’aquesta xifra.

• “El corredor Mataró-Granollers no s’ha de servir en ferrocarril sinó en transportpúblic per carretera”.

Altres opinions destacadesAlbert Serratossa, Expert – Institut d’Estudis Territorials (IET)

• “S’ha de racionalitzar el transport públic”. “S’ha de començar fixant un any horitzóper a la planificació de les infrastructures del transport, i fer un bon seguiment de larealitat per saber si cal o no fer una revisió del pla”.

• “Una hipòtesi a considerar és la possibilita a mig icurt termini de reconvertir totesles línies ferroviàries d’ample ibèric i integrar-les a Europa aprofitant lesobsolescències i sense un cost significatiu (+5%).”

Roger Calvert Crespo, tècnic - Ass. Infrastructures i mobilitat• “Si no s’augmenta el número d’habitatges molt més enllà de cobrir les necessitats

de la pròpia comarca, pot induir-se a una competència entre residents i potencialsinteressats en viure a la comarca amb una escalada de preus, perjudicial pelsresidents.”

• “L’Avinguda del Mig podria fragmentar el territori”.

Montse Hosta, Arquitecte municipal - Ajuntament Vilassar de Mar• Cal un organisme supramunicipal de gerència sobre temes de mobilitat i

urbanisme.• La creació d’un passeig marítim és urgent i necessària, però, l’aportació que pot

generar una operació urbanística lligada a una infrastructura com el ferrocarril ésmínima, ja que el cost de fer, per exemple, el metro del Maresme, és massa elevati el sòl disponible per ocupar molt limitat.

Miquel Guardiola, President - GIMM• La mobilitat és un dret i els modes de transport públic del Maresme tenen encara

molt per millorar pel que fa a l’accessibilitat personal i la supressió de barreresarquitectòniques.

Albert Gallès, Regidor - Conseller CCM - Ajuntament de Teià• �� Hi ha una proposta sobre les infrastructures de transports i la mobilitat del

CCM aprovada per unanimitat. Amb tot, la solució final hauria de evitar generarimpactes negatius en els municipis de dalt i no “traslladar els problemes a un altrecantó”. Els nous viaris han de ser “amables i permeables al territori”.

Montserrat Candini, Regidora - Repr. CIU comissió mobilitat - Ajuntament de Calella• “Caldria una major implicació de tots els municipis amb un esperit de visió

comarcal i mentalitat de mancomunar serveis, en aquest cas, els de transport.”• “Hi ha un cert esbiaix en els diagnòstics de la comarca, condicionats per una visió

excessivament metropolitana”. Així per exemple, l’Alt Maresme no sempre ha estatben retratat pel que fa a la conectivitat ferroviària: el temps d’accés és encara moltelevat.

• “Caldria apostar molt més per la promoció de l’activitat econòmica en el territori,això limitaria l’expansió urbanística i amb ella la possible saturació de la mobilitat.”El soterrament de la via fèrria és imprescindible per millorar la productivitat delterritori, especialment en l’Alt Maresme on el sector turístic té un pes moltimportant en l’economia comarcal.


• “Cal avançar en la cooperació i corresponsabilitazació dels sectors públic-privatalhora de planificar noves actuacions i gestionar serveis públics.”

• “S’ha de repensar el peatge allà o no hi ha alternatives”.

Xavier Serra Vigil, Regidor. Rep. IC/EV comissió mobilitat – Ajuntament del Masnou• “No es pot fer cap treball seriós i rigorós sobre la mobilitat tenint en compte

únicament criteris econòmics i tècnics. Cal tenir en compte el criteri desostenibilitat ambiental. Igualment, i en temes socials, cal que tota la poblaciótingui accés al transport públic, per això s’ha de prestar especial atenció a lespersones amb mobilitat reduïda.

• “Respecte al peatge de l’autopista, les solucions passen per la capacitat de lapressió popular i política d’un territori llargament discriminat, amb prop de 40 anysde peatge, i amb una N-II amb punts negres. I la capacitat d’absorció no nomésdepèn de la gratuïtat.”

• “Els passos a seguir serien: alliberar l’autopista de peatges, convertir la N-II en unavia cívica, millorar el ferrocarril, construir un carril VAO, millorar les entrades isortides de l’autopista, fer alternatives a la N-II (carretera dels 6 pobles) i, si no hiha més remei, uns carrils laterals a l’autopista”.

• “Pel que fa al ferrocarril de la costa cal apuntar a solucions agosarades que facinque augmenti el nombre d’usuaris al llarg del Maresme. Cal més freqüència.”

• “El ferrocarril orbital ha d’ésser una prioritat”.

Enrich Folch Gallèn, Regidor - Conseller CCM -Ajuntament de Masnou• “Hi ha consens sobre el desplaçament i soterrament del ferrocarril, però la N-II no

s’acaba de solucionar”. “La reconversió de la N-II implica planificar tots els tramsdes de Montgat a Mataró i discutir municipi a municipi, els carrers de la xarxa localque hi connectarien, les rotondes i/o enllaços pertinents necessaris”. Haurien deser necessaris 4 carrils en total, amb calçades separades i tractaments diferenciatsegons el tram (urbà-interurbà) amb especial protecció acústica en els tramsurbans. Un carril BUS i/o carril bicicleta”.

• Com sigui, s’han de fer projectes viaris que relliguin els municipis i facilitin la sevacomunicació interna (carretera dels 6 pobles, etc.).

• “Les disposicions de mobilitat han d’estar lligades a les urbanístiques. Laplanificació ha d’integrar tots dos aspectes.”

• “El Maresme té propostes ambicioses i creïbles, així com oportunitats que calaprofitar abans de que sigui massa tard.”


Urbanisme4 d’abril de 2006, MataróEXPERTS PARTICIPANTSSr. Pere Almera, president del CCM - Alcalde de Vilassar de MarSr. Lluís Cantallops, ArquitecteSr. Andreu Ulied, Expert moderador, MCRIT

Sr. Jordi Bellmunt, Subdirector Paisatgisme UPCSr. Agàpit Borràs, ArquitecteSr. Jordi Bosch i Meda, Arquitecte-Remodelació de Barris DGHSra. Assumpta Brau, Arquitecte – CCMSra. Maria Buhigas, Cap d'estudis estratègics urbans Barcelona RegionalSr. Josep Maria Carrera, Director de Planejament Institut d'Estudis Territorials (IET)Sr. Rodrigo Díaz, Arquitecte IETSr. Amador Ferrer i Aixalà, Arquitecte - Urbanisme Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana deBarcelonaSr. Josep Maria Flo, Cap àrea territori Ajuntament Premià de MarSr. Sebastià Jornet, ArquitecteSr. Pere Montanya, Membre ponencia tècnica PTMB GMUT (Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa)Sr. Jan Reñé, Tècnic habitatge Consell Comarcal del MaresmeSr. Joan Ribó, Gerent CORMA – cooperativaSr. Antoni Sanchez, Gerent urbanisme Ajuntament Caldes d'EstracSr. Manuel de Torres Capell, Arquitecte UPC – UOTSr. Josep Val i Ravell, Arquitecte Ajuntament d'Alella

ARQUITECTES MUNICIPALSSr. Josep Ramon Amer Elies, Arquitecte Aj. PalafollsSr. Jordi Armengol, Arquitecte Aj. Vilassar de DaltSr. Xavier Berenguer, Arquitecte Aj. MontgatSr. Ramón Calonge, Arquitecte Aj. DosriusSr. Genís Carbó, Cap de planejament Aj. d'Arenys de MarSr. Isabel Carrillo, Arquitecte Aj. Santa SusannaSr. Ignasi de Moner, Arquitecte Aj. Canet de MarSr. Miquel Diez, Arquitecte Aj. Sant Pol de MarSr. Daniel Farrés, Arquitecte Aj. TianaSr. Eduard Fernández, Arquitecte Aj. Malgrat de MarSr. Josep Gaspar, Arquitecte Aj. Cabrera de MarSra. Montserrat Hosta, Gerenta urbanisme Aj. Vilassar de MarSr. Lluis López, Arquitecte Aj. Premà de DaltSr. Marta Pujol, Arquitecte Aj. Sant Vicenç de MontaltSr. Josep María Pujol, Arquitecte Aj. Caldes d'EstracSr. Xavier Ricart, Arquitecte municipal Aj. Pineda de MarSr. Lluis Sala, Arquitecte municipal Aj. CabrilsSra. Laura Subirà, Arquitecte municipal Aj. El MasnouSr. Joaquim Villaronga, Arquitecte Aj. Alella

OBSERVADORSSra. Maria Xalabarder, Tècnic MCRITSr. Albar Garola, Tècnic GEESr. Albert Vendrell, Tècnic ERF


Conclusions>>Els experts en urbanisme estan d'acord en la urgènciade redactar un Pla Director Urbanístic del Maresmevinculat al Pla Territorial Metropolità. Per l'urbanisme delMaresme, serà decisiu com es defineixen els nousprojectes d'infrastructures de mobilitat al llarg delcorredor de l'autopista.

El passat 4 d'abril va tenir lloc el debat d'experts en temes d'urbanisme a la seu del ConsellComarcal del Maresme. Va estar presidit pel Sr. Pere Almera, president del ConsellComarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, i conduït per l'arquitecte Sr. LluísCantallops.

Una trentena d'experts han contrastat els seus punts de vista i s'han plantejat cap on va, alseu entendre, l'urbanisme del Maresme. L'objectiu era explorar quin grau de consensexisteix avui entre els experts i els agents sobre quines estratègies i projectes sónprioritaris. Els experts han debatut sobre les dinàmiques de creixement urbanístic delMaresme, sobre projectes específics als diversos àmbits territorials i, finalment, sobre leseines de planificació i gestió necessàries més eficients que cal aplicar.

Algunes de les conclusions a les que es va arribar i que es poden trobar a l'informe sónque hi ha acord en:

Sobre els desenvolupament urbanístic:• Cal moderar els ritme de creixement urbà i fer-los densos i compactes, d'acord

amb els Criteris territorials de la SPT.

Sobre els projectes estratègics:

A la franja de muntanya:• Crear una normativa de gestió d'ús dels espais naturals per a facilitar la seva

conservació com a grans espais verds de la comarca (per exemple gestionada pelConsorci del Parc Serralada Litoral)

• Acondicionar dels accessos als espais protegits, especialment el Parcs delMontnegre Corredor i San Mateu –Cèllecs. Es projectaran supraminicipalment les“portes d'entrada” al parc.

A la franja de mitja muntanya:• Reduir l'extensió d'aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades

(per exemple a Palafolls i Tordera)• Recuperar les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per

exemple projectes per la recuperació del riu Tordera i la riera d'Argentona)• Intensificar els programes de peatonalització, regulació de l'aparcament amb

zones verdes, i millora del paisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.• Millorar la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l'execució de

projectes com la carretera dels 6 pobles.

A la franja de la plana:• Projectar operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats

econòmiques a l'entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport col·lectiu.


• Projectar la remodelació dels nuclis antics amb esponjament d'espais i programesde peatonalització, regulació de l'aparcament amb zones verdes, i millora delpaisatge urbà.

• Urbanitzar adequadament dels espais agrícoles intensius d'hivernacle, dotant-losde les infrastructures i els serveis adequats. Homologar una estructura d'hivernacleper al Maresme

• Preservar les planes agrícoles d'horta costaneres, més enllà dels espais aprovatspel Pla Director del Litoral (PDUSC), configurant una xarxa de parcs i espaisprotegits. Creació de nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna,Malgrat de Mar, Cabrera, entre altres.

• Reequipar els polígons industrials, adaptant-los a les necessitats d'activitats demés valor afegit.

• Crear i gestionar polígons industrials supramunicipals.

Sobre la reforma del front marítim:• Hi ha acord en la necessitat de resoldre l'impacte que genera el ferrocarril a la

costa.• Projectar la continuïtat de passeigs marítims al llarg de la costa (vianants,

bicicletes, transport públic) entre tots els ajuntaments costaners.• Reconstruir les infrastructures amb impacte urbanístic (Viaducte Caldes, Sant

Pol...)• Reconvertir la N-II en via cívica, redactant i gestionant el projecte de forma

integrada entre tots els ajuntaments litorals, amb inversions específiques per poderfinançar el projecte.

• Projectar l'acabament de les ciutats, la voravia dels municipis litorals.

Sobre els nous models de planificació i gestió:• Creació d'una gerència d'urbanisme comarcal “La disciplina urbanística pot

centralitzar-se i cal fer ordenances de reciclatge i sostenibilitat comunes.”• Redactar un pla Director Urbanístic del Maresme• Redactar i gestionar plans supramunicipals• Redacció d'una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertació

d'estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitatsque es desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estèticsarquitectònics en la normativa municipal)

• Executar programes d'adquisició pública de sòl no urbanitzable.• Que els ajuntaments realitzin operacions de custodia per a millorar la seva

capacitat de gestió de l'espai lliure quan no el puguin adquirir.


Què opinen els expertssobre l’urbanisme delMaresme? >>

A la reunió es discutí sobre unes quarantena de preguntes agrupades en les següents deutemes clau:

DESENVOLUPAMENT URBANÍSTICBaix MaresmeMaresme CentralAlt Maresme i Vall de la Tordera

PROJECTES ESTRATÈGICSMuntanya-SerraladaMitja MuntanyaLa Plana

REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMANOUS MODELS DE PLANIFICACIÓ I GESTIÓ

Molts dels projectes i actuacions que es consideren més convenients es consideren tambéimprobables en l’horitzó 2015.


Síntesi d’acords i desacords

Sobre els desenvolupament urbanísticDiagnòstic:

• Es contindrà el creixement residencial dels municipis del Baix Maresme per sotadels 5.000 nous habitatges fins al 2015. S’exhaurirà completament el sòlurbanitzable d’aquest municipis que ja no podran estendre’s significativament.

• Mataró podria arribar els 150.000 habitants el 2015, considerant els més de 3.000habitatges previstos a la capital.

• Els municipis costaners de l’Alt Maresme tindran increments importants depoblació resident tenint en compte el parc de segona residència i l’àreaurbanitzable disponible.

Accions:• Cal moderar els ritme de creixement urbà i fer-los densos i compactes, d’acord

amb els Criteris territorials de la SPT.

Sobre els projectes estratègics:A la franja de muntanya:

• Crear una normativa de gestió d’ús dels espais naturals per a facilitar la sevaconservació com a grans espais verds de la comarca (per exemple gestionada pelConsorci del Parc Serralada Litoral)

• Acondicionar dels accessos als espais protegits, especialment el Parcs delMontnegre Corredor i San Mateu –Cèllecs. Es projectaran supraminicipalment les“portes d’entrada” al parc.

A la franja de mitja muntanya:• Reduir l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades

(per exemple a Palafolls i Tordera)• Recuperar les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per

exemple projectes per la recuperació del riu Tordera i la riera d’Argentona)• Intensificar els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament amb

zones verdes, i millora del paisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.• Millorar la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de

projectes com la carretera dels 6 pobles.

A la franja de la plana:• Projectar operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats

econòmiques a l’entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport col·lectiu.• Projectar la remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes

de peatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora delpaisatge urbà.

• Urbanitzar adequadament dels espais agrícoles intensius d’hivernacle, dotant-losde les infrastructures i els serveis adequats. Homologar una estructura d’hivernacleper al Maresme

• Preservar les planes agrícoles d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovatspel Pla Director del Litoral (PDUSC), configurant una xarxa de parcs i espaisprotegits. Creació de nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna,Malgrat de Mar, Cabrera, entre altres.

• Reequipar els polígons industrials, adaptant-los a les necessitats d’activitats demés valor afegit.

• Crear i gestionar polígons industrials supramunicipals.

Sobre la reforma del front marítim:• Hi ha acord en la necessitat de resoldre l’impacte que genera el ferrocarril a la

costa.• Projectar la continuïtat de passeigs marítims al llarg de la costa (vianants,

bicicletes, transport públic) entre tots els ajuntaments costaners.


• Reconstruir les infrastructures amb impacte urbanístic (Viaducte Caldes, SantPol...)

• Reconvertir la N-II en via cívica, redactant i gestionant el projecte de formaintegrada entre tots els ajuntaments litorals, amb inversions específiques per poderfinançar el projecte.

• Projectar l’acabament de les ciutats, la voravia dels municipis litorals.

Sobre els nous models de planificació i gestió:

Diagnòstic:• No hi ha una cultura de la cooperació tècnica intermunicipal (els arquitectes

municipals, fins i tot de municipis veïns, no és coneixen).• Els limitats recursos tècnics i econòmics de la majoria d’Ajuntaments i el volum de

treball diari, desborden la capacitat i l’eficiència per a tractar temes estratègics ilimita la seva perspectiva global.

• Els municipis tenen una capacitat limitada en qüestions disciplina urbanística i elshi manquen eines de control i regulació.

• Hi ha una manca d’eines de regulació i capacitat per afrontar qüestions de gestió iplanificació d’abast surpalocal. Seria necessari suport comarcal.

• No hi ha un posicionament comú ni propostes conjuntes en temes urbanísticsllevat de les que fan referència a les infrastructures de mobilitat del Maresme.

• No hi ha un únic interlocutor per a resoldre qüestions que afecten a la majoria. Lesnegociacions amb els diversos departaments de la Generalitat, l’administració del’Estat (Ministeris de Foment, Medi ambient) i entitats com RENFE, ENDESA, etc,es fan un a un, bilateralment.

• Cal una major relació amb els Plans en curs (PTMB..).• Hi ha una excessiva fragmentació territorial i sectorial. L’àmbit municipal és l’escala

adequada per prendre decisions?• El Pla estratègic pot ser una bona eina per crear paradigmes per l’urbanisme que

“s’ha de fer al Maresme”.

Accions:• Creació d’una gerència d’urbanisme comarcal “La disciplina urbanística pot

centralitzar-se i cal fer ordenances de reciclatge i sostenibilitat comunes.”• Redactar un pla Director Urbanístic del Maresme• Redactar i gestionar plans supramunicipals• Redacció d’una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertació

d’estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitatsque es desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estèticsarquitectònics en la normativa municipal)

• Executar programes d’adquisició pública de sòl no urbanitzable.• Que els ajuntaments realitzin operacions de custodia per a millorar la seva

capacitat de gestió de l’espai lliure quan no el puguin adquirir.

Hi ha desacord:• La urbanització parcial de les Cinc Sènies un cop exhaurida la capacitat de

creixement de Mataró.• Sobre la capacitat de generar plusvalúes per edificabilitat, que permetin cofinançar

projectes infrastructurals d’envergadura com el soterrament del ferrocarril (tal i comestà previst a Tarragona).

• Soterrament del ferrocarril pel centre de les poblacions de Montgat a Mataró. Si hiha acord en la necessitat de resoldre l’impacte que genera a la costa.

• Construir una avinguda interurbana de connexió entre l’autopista i els viaris locals(Avinguda del Mig) o construir calçades laterals a l’autopista des de Montgat aPalafolls, però si sobre la importància de concretar un corredor infrastructuralpotent a l’eix de l’autopista per alliberar la costa.


Gràfics amb els resultats per cada respostaOpinions en relació al desenvolupament urbanístic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El creixement de la població del M aresme es moderarà passant de 400.000 habitants actuals als 500.000 el 2026,els creixements urbans seran més densos i compactes, d’acord amb els Criteris territorials de la SPT.

La meitat dels nous habitatges seran amb tipo logies de baixa densitat (unifamiliar aïllat o adossat).

Segons el planejament vigent, el 25% de la superfície comarcal serà urbana abans del 2015. Si les revisions deplans en curs continuessin l’actual ritme de consum de sòl, podria arribar-se a quasi el 44%.

No es podrà cobrir la demana potencial d’habitatge social, malgrat augmentarà significativament a la comarca.

BM : Es contindrà el creixement residencial dels municipis del Baix M aresme per sota dels 5.000 nous habitatgesfins al 2015.

BM : S’exhaurirà completament el sò l urbanitzable d’aquest municipis que ja no podran estendre’ssignificativament.

BM : Es mantindrà el ritme edificador actual

M C: Amb els més de 3.000 habitatges previstos a M ataró, la capital podria arribar els 150.000 habitants.

M C: Exhaurida la capacitat de creixement de M ataró serà inevitable que planegi la urbanització parcial de les CincSènies .

M C: Es mantindrà el ritme edificador actual

AM : Actualment, amb més del 40% de segona residència, els municipis costaners de l’A lt M aresme tindranincrements importants de població resident.

AM : Amb més de 1.500 ha de sòl urbanitzable (400 ha a Tordera), aquest territori té capacitat per créixersignificativament

AM : Es mantindrà el ritme edificador actual


Opinions en relació al desenvolupament urbanístic del Baix Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

BM: Es contindrà el creixement residencial delsmunicipis del Baix Maresme per sota dels 5.000

nous habitatges fins al 2015.

BM: S’exhaurirà completament el sòlurbanitzable d’aquest municipis que ja no

podran estendre’s signif icativament.

BM: Es mantindrà el ritme edificador actual


Opinions en relació als projectes estratègics Muntanya - Serralada

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es crearà una normativa de gestió d’ús delsespais naturals per a facilitar la seva

conservació com a grans espais verds de lacomarca (per exemple gestionada pelConsorci del Parc Serralada Litoral)

S’acondicionaran els accessos als espaispro tegits, especialment el Parcs del

M ontnegre Corredor i San M ateu –Cèllecs.Es pro jectaran supraminicipalment les

“ portes d’entrada” al parc.



Opinions en relació als projectes estratègics Mitja Muntanya

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Les urbanitzacions disperses, algunes d’origen il·legal seran definitivament recepcionades.

Es reduirà l’ extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple aPalafo lls i Tordera)

Es faran pro jectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades a capçaleres de conca perdisminuir el risc d’avinguda aigües avall.

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple pro jectes per larecuperació de la Tordera i la riera d’Argentona)

S’ intensificaran els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millo radel paisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.

Es millo rarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de pro jectes com lacarretera dels 6 pobles.

Es construirà una avinguda interurbana de connexió entre l’autopista i els viaris locals (Avinguda del M ig)

Es construiran calçades laterals a l’autopista des de M ontgat a Palafo lls.


Opinions en relació als projectes estratègics La Plana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es pro jectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiquesa l’entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport co l·lectiu.

Es faran pro jectes de remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes depeatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millo ra del paisatge urbà.

El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seran suficients pera la rehabilitació complerta dels barris degradats de M ataró i altres municipis com Argentona,

M algrat de M ar o Tordera, etc.

S’urbanitzaran adequadament els espais agríco les intensius d’hivernacle.

Es preservaran les planes agríco les d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel P laDirector del Litoral (PDUSC), configurant una xarxa de parcs i espais protegits.

S’ impulsarà la creació i gestió de polígons industrials supramunicipals.

Es crearan nous parcs agríco les a municipis com Santa Susanna, M algrat de M ar, Cabrera, entrealtres.


Opinions en relació a la façana marítima

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S’acondicionarà un passeig marítim continu alllarg de la costa (vianants i bicicletes) entre

tots els ajuntaments costaners.

Es soterrarà el ferrocarril pel centre de lespoblacions de Montgat a Mataró

No hi ha oportunitats de cofinançar elsoterrament del ferrocarril amb el

desenvolupament urbanístic

Es reconstruiran les infrastructures ambimpacte urbanístic (Viaducte Caldes, Sant

Pol...)

Es reconvertirà la N-II en via cívica i elsmunicipis rebran inversions específiques perpoder f inançar el projecte, que es redactarà i

gestionarà d’una forma integrada.



Opinions en relació a la planificació i la gestió

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una gestió urbanística supramunicipal en aquells àmbits on ja s’ha esgotat la capacitatde creixement, especialment al Baix Maresme o allà on la conurbació existent ho requereixi.

Es redactarà una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertaciód’estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitats que es

desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estètics arqui

La planif icació urbanística serà cada cop un treball més tècnic i més independent de conflictespolítics locals

Hi haurà una millora del f inançament municipal que permetrà alliberar la provisió d’equipaments ala edif icabilitat del privat.

Hi haurà oportunitats de generar plusvalúes per edif icabilitat, que permetran cofinançarprojectes infrastructurals d’envergadura com el soterrament del ferrocarril (tal i com està

previst a Tarragona).

S’executaran programes d’adquisició pública de sòl no urbanitzable.

Els ajuntaments realitzaran operacions de custodia per a millorar la seva capacitat de gestió del’espai lliure quan no el puguin adquirir.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre l’establiment de centres de negocis i oficines.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre la seva qualif icació tipològica d’habitatge plurifamiliar.


Respostes en detall

Opinions en relació al desenvolupament urbanístic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El creixement de la po blació del Mares me es mo derarà pas s ant de 400.000 habitants actuals als500.000 el 2026, els cre ixements urbans s eran més dens o s i co mpactes , d’aco rd amb els Criteris

territo rials de la SP T.

La meitat dels no us habita tges s eran amb tipo lo gies de baixa dens itat (unifamiliar aïlla t o ado s s at).

Sego ns el planejament vigent, e l 25% de la s uperfície co marcal s erà urbana abans del 2015. Si lesrevis io ns de plans en curs co ntinues s in l’actual ritme de co ns um de s ò l, po dria arribar-s e a quas i el

44%.

No es po drà co brir la demana po tencial d’habitatge s o cial, malgrat augmentarà s ignificativament a laco marca .

BM: Es co ntindrà el cre ixement res idencial dels munic ipis del Baix Mares me per s o ta dels 5.000no us habitatges fins al 2015.

BM: S’exhaurirà co mple tament el s ò l urbanitzable d’aques t municipis que ja no po dran es tendre’ss ignificativament.

BM: Es mantindrà el ritme edificado r actual

MC: Amb e ls més de 3.000 habitatges previs to s a Mataró , la capital po dria arribar els 150.000habitants .

MC: Exhaurida la capac itat de creixement de Mataró s erà inevitable que planegi la urbanitzacióparcial de les Cinc Sènies .

MC: Es mantindrà el ritme edificado r actual

AM: Actualment, amb més del 40% de s ego na res idènc ia, e ls munic ipis co s taners de l’Alt Mares metindran increments impo rtants de po blació res ident.

AM: Amb més de 1.500 ha de s ò l urbanitzable (400 ha a To rdera), aques t territo ri té capacitat percréixer s ignificativament

AM: Es mantindrà el ritme edificado r actual



Opinions en relació al desenvolupament urbanístic del Baix Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es crearà una normativa de gestió d’ús dels espais naturals per a facilitar la seva conservació com a gransespais verds de la comarca (per exemple gestionada pel Consorci del Parc Serralada Litoral)

S’acondicionaran els accessos als espais protegits, especialment el Parcs del M ontnegre Corredor i SanM ateu –Cèllecs. Es projectaran supraminicipalment les “ portes d’entrada” al parc.


Es reduirà l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple aPalafo lls i Tordera)

Es faran pro jectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades a capçaleres de conca perdisminuir el risc d’avinguda aigües avall.

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple pro jectes per larecuperació de la Tordera i la riera d’Argentona)

S’ intensificaran els programes de peatonalització , regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora delpaisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.

Es millorarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de pro jectes com lacarretera dels 6 pobles.



Es pro jectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiques al’entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport co l·lectiu.

Es faran pro jectes de remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes depeatonalització , regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà.

El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seran suficients per a larehabilitació complerta dels barris degradats de M ataró i altres municipis com Argentona, M algrat de M ar o

Tordera, etc.


Es preservaran les planes agrícoles d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel Pla Director delLitoral (PDUSC), configurant una xarxa de parcs i espais protegits.

S’ impulsarà la creació i gestió de po lígons industrials supramunicipals.

Es crearan nous parcs agríco les a municipis com Santa Susanna, M algrat de M ar, Cabrera, entre altres.


Opinions en relació als projectes estratègics

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 8

Es crearà una normativa de gestió d’ús dels espais naturals per a facilitar la seva conservació com a grans espais verds de la comarca (perexemple gestionada pel Consorci del Parc Serralada Litoral)

S’acondicionaran els accessos als espais protegits, especialment el Parcs del M ontnegre Corredor i San M ateu –Cèllecs. Es pro jectaransupraminicipalment les “ portes d’entrada” al parc.


Es reduirà l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple a Palafo lls i Tordera)

Es faran pro jectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades a capçaleres de conca per disminuir el risc d’avinguda aigüesavall.

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple pro jectes per la recuperació de la Tordera i la rierad’Argentona)

S’ intensificaran els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà en els nuclis urbansconsolidats.

Es millorarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de pro jectes com la carretera dels 6 pobles.



Es pro jectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiques a l’entorn de les noves estacionsferroviàries o de transport co l·lectiu.

Es faran pro jectes de remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes de peatonalització, regulació de l’aparcamentamb zones verdes, i millora del paisatge urbà.

El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seran suficients per a la rehabilitació complerta dels barrisdegradats de M ataró i altres municipis com Argentona, M algrat de M ar o Tordera, etc.


Es preservaran les planes agríco les d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel P la Director del Litoral (PDUSC), configurant unaxarxa de parcs i espais protegits.

S’ impulsarà la creació i gestió de polígons industrials supramunicipals.

Es crearan nous parcs agríco les a municipis com Santa Susanna, M algrat de M ar, Cabrera, entre altres.

És molt probable És poc probable NÉs molt convenient És poc convenient N


Opinions en relació a la façana marítima

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S’acondicionarà un passeig marítim continu alllarg de la costa (vianants i bicicletes) entre

tots els ajuntaments costaners.

Es soterrarà el ferrocarril pel centre de lespoblacions de Montgat a Mataró

No hi ha oportunitats de cofinançar elsoterrament del ferrocarril amb el

desenvolupament urbanístic

Es reconstruiran les infrastructures ambimpacte urbanístic (Viaducte Caldes, Sant

Pol...)

Es reconvertirà la N-II en via cívica i elsmunicipis rebran inversions específ iques perpoder f inançar el projecte, que es redactarà i

gestionarà d’una forma integrada.


Opinions en relació a la planificació i la gestió

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una gestió urbanística supramunicipal en aquells àmbits on ja s’ha esgotat la capacitatde creixement, especialment al Baix Maresme o allà on la conurbació existent ho requereixi.

Es redactarà una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertaciód’estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitats que es

desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estètics arqui

La planif icació urbanística serà cada cop un treball més tècnic i més independent de conflictespolítics locals

Hi haurà una millora del f inançament municipal que permetrà alliberar la provisió d’equipaments ala edif icabilitat del privat.

Hi haurà oportunitats de generar plusvalúes per edif icabilitat, que permetran cof inançarprojectes infrastructurals d’envergadura com el soterrament del ferrocarril (tal i com està

previst a Tarragona).

S’executaran programes d’adquisició pública de sòl no urbanitzable.

Els ajuntaments realitzaran operacions de custodia per a millorar la seva capacitat de gestió del’espai lliure quan no el puguin adquirir.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre l’establiment de centres de negocis i oficines.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre la seva qualif icació tipològica d’habitatge plurifamiliar.



Respostes en detall seleccionades


Notes de la reunió. Opinionsemergents en el debat>>Nota: Les opinions expressades durant el debat ho són a títol personal, i no institucional. Elseu interès és tenir una aproximació de quin és l’estat del debat tècnic en relació aqüestions estratègiques pel Maresme. Les conclusions són un punt de partida dels DebatsTerritorials que se celebraran durant la resta de l’any 2006.

Sobre els desenvolupament urbanísticGenís Carbó - Cap de planejament d’Arenys de Mar

• El creixement demogràfic del Maresme està condicionat fonamentalment perl’arribada de població “expulsada” del lloc central metropolità de Barcelona, poc pelpropi creixement vegetatiu i, darrerament també, d’una manera cada vegada mésaccelerada, per la immigració.

• La forta dinàmica d’ocupació de sòls residencials de la comarca, s’ha produït demanera desigual entre les seus diferents àmbits territorials. Mentre al BaixMaresme els sòls urbans i urbanitzables previstos en el planejament urbanísticocupen el 70% del sòls planers (amb pendent inferior al 20%), al Maresme centralaquesta ocupació representa el 58% i en l’Alt Maresme es queda en el 41,5%. Pertant uns territoris estan propers a la saturació i uns altres encara tenen unes certespotencialitats.

• És molt difícil que la població del Maresme arribi als 500.000 habitants, donada lacapacitat d’acollida restant del territori. En tot cas dependrà fonamentalment dedos factors: el primer, lligat a la evolució del NMO, Nivell Mig d’Ocupació delshabitatges, que de seguir la reducció que ha tingut aquest 10 darrers anys,implicarà construir un gran nombre d’habitatges només per mantenir la mateixapoblació, i el segon, lligat a la capacitat de transformació dels teixits urbans menysdensos, per augmentar la seva densitat i per tant, el nombre d’habitatges que hicaben, tot corregint a millor la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic.

• És important preveure també la demanda i l’oferta de sòl industrials i de serveis,per tal d’equilibrar, en la mesura del possible, població ocupada i llocs de treballlocalitzats a la comarca.

Agàpit Borràs - Arquitecte• L’àmbit municipal és l’escala adequada per prendre decisions?• Hi ha una excessiva fragmentació territorial i sectorial. Cal aproximar-se a les

problemàtiques del Maresme des de la òptica dels sistemes urbans i les polaritats,incidint en les qüestions de gestió urbanística.

• La metodologia del Pla estratègic s’ha de replantejar, perquè els temes s’han detractar intersectorialment. Cal una major relació amb els Plans en curs (PTMB, ...).“El Pla estratègic pot ser una bona eina per crear paradigmes per l’urbanisme ques’ha de fer al Maresme”.

• Josep Maria Carrera - Director de Planejament IET – Coordinador del PlaTerritorial Metropolità de Barcelona

• Cal fer una aproximació a les problemàtiques del Maresme des de l’anàlisi de lasecció transversal.

• Hi ha una especialització residencial del sistema urbà, especialment al BaixMaresme. Els assentaments urbans generen impactes paisatgístics greus.

• Les problemàtiques a abordar al Maresme són: la manca d’una secció contínua,només possible en alguns llocs; el tractament de la qüestió hídrica; l’agriculturaindustrial; i el front costaner (platges).


• Criteris a seguir:• Contenció del creixement i ocupació del territori: S’ha de limitar el creixement en

habitatges, especialment en aquells llocs no preparats per desenvolupar el seupotencial de creixement com Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta (amb 2.300- 2.600respectivament). “No seria bo que la potencialitat física de creixement residencialdels municipis amb major disponibilitat de sòl urbanitzable es desenvolupés, ni tansols amb un model d’ocupació dens, perquè donaria lloc a la concentració demolta població mal servida”.

• Aprofitament al màxim del parc d’habitatge existent.• Generar espais adients per a la instal·lació d’activitats en les àrees de remodelació

urbana i nova centralitat possibles. “En les darreres dècades, material per fercentres de ciutat s’ha produït molt (s’han fet més sales de cinemes, més centrescomercials, més espai per a serveis que en tota la història...) però no s’ha projectatel lloc, no s’han creat noves centralitats. Al Maresme l’oportunitat per a crear lloc,podrien ser els voltants de noves estacions de tren.”

• Atendre els eixos transversals i longitudinals, dotant la comarca d’infrastructuresadequades tant en l’escala gran com en la petita: millorar el servei de transportpúblic, diferenciar els trànsits de llarg i curt recorregut. “És bàsic coordinar la visiólongitudinal amb la transversal, lligant tots els elements de la comarca”. S’ha decrear una xarxa d’espais oberts, una xarxa permeable relligant camins, rieres, iespais verds.

Josep Maria Flo - Cap Àrea Territori de l’ajuntament de Premià de Mar• “Cal redactar un Pla General de tota la comarca o, si més no, del Baix Maresme”

Joaquim Villaronga – Arquitecte municipal d’Alella• El POUM d’Alella en redacció proposa un creixement moderat (450 habitatges en

7ha), concentrats al costat de l’autopista i amb una major densitat del que s’haviafet fins ara.

Josep Ramon Amer - Arquitecte municipal de Palafolls• A l’Alt Maresme, on la densitat de població és un terç del promig del Maresme però

el creixement és accelerat, s’han de diferenciar diferents subàmbits: corredor de lacosta, vessant sud del Montnegre i Baixa Tordera.

• Darrerament hi ha un canvi d’escala en l’agent promotor: cada cop són méspotents els inversors que compren i desenvolupen paquets urbans, a mida que alBaix Maresme es satura i l’Alt Maresme millora la seva accessibilitat.Paral·lelament, hi ha una demanda creixent de l’habitatge unifamiliar quansemblava que el model estava obsolet.

• “Els centres urbans es desfiguren i densifiquen. ”Cal atendre el disseny urbà,projectar arquitectures de baixa alçada, evitant golfes i les perllongacions en plantabaixa”.

• “L’oferta d’habitatge sembla massa elevada a Sant Iscle, Sant Cebrià, SantaSusanna i Tordera i molt poc reduida a Sant Pol, Calella, Pineda i Malgrat respectea les necessitats.” “Cal definir densitats d’habitatge, regulant els usos.” Calreformar l’oferta d’habitatge comarcal evitant creixements excessius iprogressivament desequilibrats entre els àmbits de la costa i la Baixa Tordera, queidealment no haurien de superar el 2’5% anual a cada municipi.

• “Les extenses urbanitzacions que van iniciar-se a principis dels 80, en condicionsurbanístiques i paisatgístiques precàries són encara mig buides i poc urbanitzades;i malgrat això s’estan transformant en primera residència. Caldria seguir processosde reducció, densificació i entitats de conservació (encarint-les per posar-les alpreu real)”. “Ha d’anar-se cap a una major densificació i posar els instrumentsreguladors necessaris per fer-ho possible”. L’exemple de la urbanització de “CanCarreres” a Pineda de Mar, que es va reduir el 50% n’és un exemple de bonapràctica.

• “L’agricultura està en regressió. Cal establir una regularització normativa estrictaen sòl no urbanitzable que protegeixi el paisatge, i les rieres.”

• “Cal redissenyar algunes infrastructures amb impacte.”


• “El transport públic és deficitari i ha de ser una prioritat dotar de serveis i ofertaaquest àmbit. S’ha de mantenir l’estatus quo de l’autopista (ni lliure de peatge, nilaterals, i perllongar-la) per frenar l’especulació que pot comportar a l’AltMaresme.”

• S’ha d’apostar per “activitats econòmiques intensives en llocs de treball, senseimpacte en el medi i el transport i compatible dintre de les àrees residencials.”

• “Els equipaments han de formar part dels teixits, adquirint edificis d’interès i sòls enles urbanitzacions.”

• “La disciplina urbanística pot centralitzar-se i cal fer ordenances de reciclatge isostenibilitat comunes.”

Ignasi de Moner – Arquitecte municipal de Canet de Mar• A Canet de Mar també s’observa el canvi d’escala de l’operador urbanístic, però

també de l’objectiu: “ara es fan habitatges de primera residència i no de segonacom havia esta habitual”.

Ramon Calonge – Arquitecte municipal de Dosrius• Els municipis de muntanya com Dosrius, tenen poc sòl urbà i molt espai no

urbanitzable, rural, protegit pel parc Natural.• Darrerament pateixen una alta pressió urbanística especulativa que és controlada i

continguda amb molts esforços pels ajuntaments. “Cal potenciar la capacitatoperativa dels ajuntaments davant la disjuntiva de que s’ha de preservar l’espainatural però no es pot projectar res en aquest espai, la qual cosa tampoc permetgestionar bé llur preservació”. Una solució podria ser la de permetre certesactivitats i projectes d’intervenció a llocs controlats, com per exemple facilitar lacreació de “portes al parc natural”.

Jordi Bellmunt – Subdirector Paisatgisme UPC• “No podem pretendre trobar un únic model per explicar-ordenar tot el Maresme.

D’altra banda, és una comarca que no té massa oportunitats i les que té s’hand’aprofitar.”

• L’àrea de la mitja muntanya (la franja entre les cotes 100 i 120, entre els pobles debaix i els de dalt), allà o passa l’autopista, té un caràcter estratègic indubtable. Siaquest espai estigues ben resolt, si hi hagués una “bona estructura central”, laresta de la comarca s’articularia a partir d’aquest espai, tant el front litoral com lamuntanya. Cal millorar les connexions viàries, la mobilitat interna i fixar una xarxad’espais lliures que formalitzi el paisatge de la comarca.

Rodrigo Díaz – Arquitecte de l’IET• “S’han de recuperar els corredors naturals, camins i rieres, per cohesionar la

relació muntanya-mar i definir una estructura d’espais lliures.”

Miquel Díaz – Arquitecte municipal de Sant Pol de Mar• “Si l’esforç que es fa al Baix Maresme per contenir el creixement no es fa a l’Alt

Maresme, es podria pedrer una oportunitat única.”• “Cal que cooperem supramunicipalment per a resoldre qüestions, com a mínim,

d’infrastructures, equipaments, espais lliures i rieres. Aquestes últimes haurien deprotegir-se en tots els trams i projectar-se conjuntament la seva restauració iconservació.”

Joan Ribó – Gerent de CORMA• L’agricultura intensiva és una activitat rendible amb valor productiu (el Maresme és

líder a l’Estat en la comercialització de planta ornamental), i dóna identitat a lacomarca (“l’hivernacle és el Maresme”), malgrat també genera impactespaisatgístics que cal abordar.

• Sovint les infrastructures i els serveis de les zones d’hivernacles són precàries: nohi ha carreteres adequades pels camions, no ni ha xarxes de recollida d’aigües, nohi ha adsl, ni es permet la construcció d’edificis adequats a les necessitats degestió. Darrerament l’empresari agrícola ha fet fortes inversions en millorar les


instal·lacions i la tecnologia dels processos. Però “caldria homologar estructuresd’hivernacles ja que actualment no hi ha cap normativa al respecte.”

• Ha d’haver més coordinació interdepartamental, especialment entre DPTOP iDARP.

Manuel de Torres Capell – Arquitecte Catedràtic d’Urbanisme UPC - UOT• La metodologia com es tracten els temes en el pla estratègic no és l’adequada; els

temes s’haurien de tractar integradament i no sectorialment. Tanmateix, “ésnotable l’interès que desperten les qüestions urbanístiques del Maresme atès elnombre i qualitat de participants en la reunió.”

• “El principal problema del Maresme és longitudinal, és la fragmentació entremunicipis.”

• “Cal una reflexió en profunditat sobre l’estructura territorial de la comarca, amb unestudi de base.”

• Soterrar el ferrocarril no és una solució a òptima; s’ha abandonat massa ràpid laidea de desplaçar-lo per l’interior. En qualsevol cas calen estudis de base.

• El paisatge ha de ser un tema central a tractar.

Sobre la reforma de la façana marítimaAmador Ferrer – Arquitecte, Coordinador d’Urbanisme de la Mancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelona

• Al front marítim és on es concentren les qüestions amb més pes estructurant de lacomarca: el passeig marítim, el tren i la N-II.

• “És excessiu projectar un únic passeig marítim de 50 km, més aviat s’hand’articular les solucions locals de cada lloc, de forma coherent.”

• “S’ha d’abordar el tema del ferrocarril com la necessitat disposar d’un transportpúblic massiu que pugui competir amb el cotxe. Un cop assumit això, les solucionspodran concretar-se d’una o altre manera.”

• “Per la reconversió de la N-II cal considerar el rescat del peatge.”

Sebastià Jornet – Arquitecte• “El Maresme pateix una contradicció entre l’ordre natural de la seva geografia i

l’artificial imposat per les infrastructures que generen més separació queintegració.”

• “El tren ha de desaparèixer del front litoral, perquè aquest corredor acaba sent unterritori carrer.”

• La política i planificació territorial han de tenir més capacitat d’actuació i intervencióintegral sense cedir a les pressions sectorials. “Cadascú fa la seva guerra il’urbanisme va respectant les voluntats sectorials de cadascú”.

• “El PDUSC ha estat un primer i important instrument, per fixar l’espai no apreservar. Tanmateix, hi ha encara molta feina projectual per fer en els límits deles viles, a les voravies de les ciutats.”

Xavier Ricart – Arquitecte municipal de Pineda• “Pineda, i altres municipis costaners, estan ja en fase d’acabament de les seves

viles. Aquesta és la tasca urbanística pendent.”• “L’impacte del ferrocarril a l’Alt Maresme no és greu, però cal integrar-lo bé.”

Isabel Carrillo– Arquitecte municipal de Santa Susanna• El volum de població estacional genera dinàmiques ben diferenciades al llarg de

l’any als municipis turístics de l’Alt Maresme.• Les infrastructures separen el territori en franges paral·leles al mar condicionant la

permeabilitat muntanya –mar; el ferrocarril però, no és problemàtic.• El POUM en redacció es planteja reordenar els usos i dotar de més equipaments

el municipi, orientats al turisme.


• Hi ha qüestions d’àmbit supramunicipal que haurien de tractar-se coordinadamentamb la resta de municipis: permetre una continuïtat de passeig marítims, eltractament i depuració d’aigües, i els subministres elèctrics.

Sobre els nous models de planificació i gestióMontse Hosta – Arquitecte municipal de Vilassar de Dalt

• Els arquitectes municipals estan desbordats per la feina quotidiana, ambproblemes de gestió importants. Això limita la seva capacitat de reflexionarestratègicament sobre les qüestions que els afecten com a municipi i tambéaquelles que els afecten supralocalment.

• “Proposo crear una Comissió Tècnica del Maresme d’enllaç amb el Pla TerritorialMetropolità de Barcelona, que redacti, presenti i defengui una declaració de criterisurbanístics a aplicar al Maresme.”

Pere Muntanya – Arquitecte Membre ponència tècnica PTMB• Els terminis d’aprovació del PTMB són curts i les expectatives de resolució de

qüestions bàsiques són altes: amb aquest calendari s’ha d’aconseguir un pla dequalitat, participat i útil, que no sigui només un exercici de reflexió. Per tant lanostra capacitat d’actuació i influència és limitada i ha de sotmetre’s a aquestcalendari.


Societat24 d’abril de 2006, MataróEXPERTS PARTICIPANTSSr. Llorenç Artigas, vice-President CCM - Alcalde Ajuntament de Vilassar de DaltSr. Eladi Torres, Gerent CCM, Consell Comarcal del Maresme (CCM)Sra. Nuria Prat, Experta - moderadora – UB

Sra. Consol Prados Diputada del PSC Parlament de CatalunyaSra. Clara Ferrer Coordinadora per la ConvivènciaSr. Romuald Grané Residència la GatassaSr. Miquel Salrach Consell Consultiu Generalitat de CatalunyaSra. Yolanda Ascasso Tècnica Consell Comarcal MaresmeSr. Miquel Guardiola GIMMSra. Àngels Cantos Fundació HospitalSr. Ricard Aymerich President Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de CatalunyaSr. Jordi Merino Tècnic Consell Comarcal MaresmeSr. Jordi Bosch Direcció General d'HabitatgeSra. Marisol Veres Directora CEIP PINEDASr. Cristobal Zueras Tècnic Ajuntament d'Alella

OBSERVADORSSr. Javier Cisneros, Tècnic CCMSra. Maria Xalabarder, Tècnic MCRITSr. Andreu Ulied, Expert MCRITSr. Frederic Ximeno, Tècnic ERFSr. Albert Vendrell, Tècnic ERF


Conclusions>>Les polítiques socials han de ser més pròximes a lespersones i millor coordinades entre administracions, perfer front al risc creixent de fragmentació i conflicte social.La heterogeneïtat dels nous residents i la sevadesvinculació al territori, afebleix la vitalitat dels teixitssocials.El passat 24 d'abril va tenir lloc el debat d'experts en temes socials a la seu del ConsellComarcal del Maresme. Va estar presidit pel Sr. Llorenç Artigues, vice-president delConsell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Dalt, i conduït per la professoraSra. Nuria Prat.

Entre els experts existeix un ampli consens sobre les accions més convenients al Maresmeque, entre d'altres, són:

• Dissenyar una política integral d'immigració a nivell comarcal, així com planstransversals d'acollida i atenció als nouvinguts on s'incloguin tant els serveissocials com l'educació, la sanitat, la joventut, etc.

• Idear estratègies de desenvolupament comunitari (mediació sociocultural,potenciar el teixit educatiu…) per tal d'afrontar les situacions de conflicte de leszones amb alt risc d'exclusió social.

• Desenvolupar polítiques d'habitatge social que ajudin a resoldre l'accés al'habitatge per tothom.

• Adaptar a la nova realitat social (interculturalitat, envelliment, accessibilitat alsserveis en funció de la renda, etc.) i dimensionar a la creixent demanda (resultantde l'augment de la població) la xarxa d'equipaments i serveis dels municipis delMaresme.

• Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorarl'aprofitament i l'ús eficient dels serveis, així com donar resposta a les necessitatsreals dels ciutadans adaptant l'oferta de serveis i equipaments a les demandes dedimensió material i no material dels maresmencs.

• Crear alguns sectors d'excel·lència a la comarca pel que fa alsequipaments/serveis en l’àmbit de l’educació, la salut i l’atenció a la gent gran.


Què opinen els expertssobre el futur de la societatdel Maresme?>>

A la reunió es discutí sobre una quarantena de preguntes agrupades en els següents vuittemes clau:

En relació a la immigració i la interculturaluitatEn relació a les zones amb alt risc de conflicte socialEn relació als canvis estructurals de la societat del MaresmeEn relació a la planificació urbanística i societat dualitzadaEn relació a la qualitat de vidaEn relació a l’accessibilitat a espais i transports públicsEn relació al model formatiu del futurEn relació a la xarxa d’equipaments i oferta de serveis existents

La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el mésconvenient) és que en el Maresme, abans del 2015...

• Existiran conflictes socials relacionats amb la immigració extracomunitària i el xoccultural. No obstant això, també es creu força probable que s’hagi dissenyat unapolítica integral d’immigració a nivell comarcal.

• Alguns barris i urbanitzacions marginals s’hauran convertit en zones amb alt riscd’exclusió social i conflicte de convivència i, probablement, hauran aparegut altreszones a la comarca.

• Esdevindrà una comarca dual en termes de renda i de segregació de l’espai.• Hi haurà una dualització social derivada d’estratègies urbanístiques o de la seva

manca.


• Haurà augmentat la població que es troba en situació de pobresa relativa.• S’haurà redactat un Pla comarcal per la inclusió social, existirà un programa de

recolzament a les famílies amb situacions de dependència i la nova llei dedependència significarà una gran demanda ocupacional en el sector privatd’atenció a les persones.

• Els transports públics i els edificis i espais públics de les ciutats construïdess’adaptin a les persones amb mobilitat reduïda (en compliment de la Llei 51/2003).De la mateixa manera la majoria d’experts creuen força probable que les novesactuacions urbanístiques integraran o contemplaran el dret a l’accessibilitatuniversal.

• S’haurà creat un programa de formació i capacitació a les famílies i professionalsperquè les qüestions de gènere i culturals no condicionin l’accés igualitari al’educació i es promourà que l’ensenyament maternoinfantil de 0 a 2 anys arribi atothom.

• Es dissenyarà una estratègia que garanteixi l’oferta i la qualitat de l’educació noformal (de lleure i cultural d’infants, joves i adults).

• Haurà augmentat la coordinació entre les diferents administracions per millorarl’aprofitament i l’ús eficient dels serveis.

Entre els experts existeix un ampli consens en que el més convenient seria:Dissenyar unapolítica integral d’immigració a nivell comarcal, així com plans transversalsd’acollida i atenció als nouvinguts on s’incloguin tant els serveis socials coml’educació, la sanitat, la joventut, etc. Pel que fa a la probabilitat de que succeeixi ono succeeixi, hi ha un empat.

• Idear estratègies de desenvolupament comunitari (mediació sociocultural,potenciar el teixit social i un entorn educatiu…) per tal d’afrontar les situacions deconflicte de les zones amb alt risc d’exclusió social. Hi ha una lleugera tendència acreure que probablement succeirà així.

• Afrontar amb determinació els principals elements de canvi de la societatmaresmenca (immigració, envelliment de la població, etc.), així com aplicarpolítiques reals d’acció positiva envers les dones. Malgrat tot, l’opinió sobre laprobabilitat de l’existència d’aquestes polítiques està força dividida.

• Incorporar criteris d’equilibri social a la planificació i al desenvolupament urbanístici territorial per evitar situacions de vulnerabilitat i segregació social. Es manifestenopinions dividides en el grau de probabilitat que succeeixi.

• Redactar un Pla comarcal per la inclusió social. Proposta reforçada per unalleugera majoria que ho creu possible.

• Desenvolupar polítiques d’habitatge social que ajudin a resoldre l’accés al’habitatge per tothom. Hi ha una lleugera majoria que ho creu poc probable.

• Elaborar un programa d’actuació integral per a les famílies amb situacions dedependència. Premissa reforçada per la tendència majoritària de que moltprobablement passarà.

• Desenvolupar accions per garantir i homologar la qualitat del servei del sectorprivat en l’àmbit de l’atenció a les persones, donat que la nova llei de dependènciamolt probablement significarà una gran demanda ocupacional en aquest mateixsector. Malgrat això hi ha un empat d’opinió sobre la probabilitat de quel’administració pugui garantir-ne la qualitat.

• Adequar les noves actuacions urbanístiques al dret a l’accessibilitat universal i queels transports públics i els edificis i espais públics s’adaptin per a persones ambmobilitat reduïda (en compliment de la Llei 51/2003). Cal destacar que hi ha nomésuna feble majoria afirmant que molt probablement es complirà.

• Assolir els estàndards europeus en l’obtenció del certificat d’educació secundàriaobligatòria. Per al què hi ha poques probabilitats que succeeixi.

• Dissenyar un programa de formació i capacitació a les famílies i professionalsperquè les qüestions de gènere i culturals no condicionin l’accés igualitari al’educació, així com programes de reciclatge, formació i inserció per tal d’assegurarla incorporació dels col·lectius més desafavorits al mercat del treball. Apareixendos posicionaments gairebé empatats entre els que ho consideren molt probable iels que gens.


• Promocionar l’ensenyament materno-infantil ( 0-2), així com dissenyar estratègiesper garantir la qualitat de l’educació no formal. En aquest punt hi ha una opiniódividida en relació a la probabilitat de que succeeixi.

• Adaptar l’actual xarxa d’ equipaments i serveis de benestar dels municipis delmaresme tan a la nova realitat social (interculturalitat, envelliment, nivells derenda, etc). com a la la creixent demanda (resultant de l’augment de lapoblació). Sobre la qual es confirma la tendència que és poc probable quesucceeixi.

• Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorarl’aprofitament i l’ús eficient dels serveis, per aconseguir una resposta més ajustadaa les necessitats reals dels ciutadans, tan en la seva dimensió material(equipaments i serveis ) com no materials ( solitud).

• Crear alguns sectors d’excel·lència a la comarca pel que fa alsequipaments/serveis en l’àmbit de l’educació, la salut i l’atenció a la gent gran.Però són únicament aquests darrers els que tenen una lleugera probabilitatfavorable.

Majoritàriament no es creu convenient...• L’existència de conflictes socials relacionats amb la immigració extracomunitària i

el xoc cultural, malgrat que s’apunta la probabilitat que si que es donin en el futur.• L’aparició ni la consolidació de zones amb alt risc d’exclusió social i conflicte de

convivència en barris i urbanitzacions marginals. Hi ha un ampli consens queprobablement succeeixi.

• La dualització social de la comarca en termes de renda i de segregació en l’espai,derivada d’estratègies urbanístiques o de la seva manca (zones d’infrahabitatge(barri Cotet, urbanitzacions marginals a Tordera) vs zones d’alt standing (Teià)).Premissa també reforçada per l’ ampli acord en que probablement passarà.

• L’augment de la població que es troba en situació de pobresa relativa.Majoritàrimanet s’està d’acord que probablement passarà.

• L’augment de l’exclusió social provocada per la nova societat digital. Premissadebilitada perquè la majoria d’opinions ho consideren poc probable.



Opinions en relació a la immigració i la interculturalitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es dissenyarà una política integral d'immigracióper a la comarca

Es dissenyaran plans transversals d'acollida iatenció als nouvinguts, on a més dels serveis

socials, també s'inclouran altres àmbits:educació, sanitat, joventut, etc.

Existiran al Maresme conflictes socialsrelacionats amb la immigració extracomunitària i

el xoc cultural.

La comarca estarà preparada per a donarresposta a les demandes de la immigraciód'edat avançada provinent de la UE que

generarà: encariment de l'habitatge, augmentde demanda de serveis assistencials, etc.


Opinions en relació a les zones amb alt risc de conflicte social

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El barri Cotet (Premià), el barri Poble Nou(Calella-Pineda), barris de Mataró (Rocafonda,

Palau, Escorxador, Cerdanyola) iurbanitzacions marginals (Tordera-Caldes

d'Estrac) poden esdevenir zones amb alt riscd'exclusió social i conflicte de convivència.

Apareixeran altres zones amb alt riscd'exclusió social i conflicte de convivència al

Maresme

Les estratègies de desenvolupamentcomunitari (mediació sociocultural, potenciar el

teixit educatiu, etc.) seran centrals per aafrontar aquestes situacions de conflicte



Opinions en relació als canvis estructurals de la societat del Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Maresme esdevindrà una comarca dual entermes de renda i de segregació en l'espai

S'hauran afrontat amb determinació elsprincipals elements de canvi de la societat

maresmenca, la immigració i l'envelliment de lapoblació, etc.

S'aplicaran polítiques reals d'acció positivaenvers les dones (des de l'àmbit educatiu,

laboral, etc.)


Opinions en relació a la planificació urbanística i societat dualitzada

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una dualització social derivadad'estratègies urbanístiques o de la seva manca.

P.ex. Zones d'infrahabitatge (urbanitzacionsmarginals a Tordera, polígons d'habitatge al

barri del Cotet, etc), zones d'alt standing a Teià,etc.

Hi haurà una planif icació territorial a escalacomarcal per evitar la segregació.

La planif icació i el desenvolupament urbanísticincorporaran criteris d'equilibri social per evitar

provocar situacions de vulnerabilitat isegregació social.


Opinions en relació a la qualitat de vida

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La població que es troba en situació de pobresa relativa augmentarà.

S'haurà redactat un Pla comarcal per la inclusió social.

Es duran a terme polítiques d'habitatge social que ajudin a resoldre l'accés a l'habitatge pertothom.

Augmentarà l'exclusió social provocada per la nova societat digital.

Hi haurà un programa de recolzament a les famílies amb situacions de dependència.

La nova llei de dependència signif icarà una gran demanda ocupacional en el sector privatd'atenció a les persones.

L'administració estarà preparada per garantir i homologar la qualitat de servei del sectorprivat en l'àmbit de l'atenció a les persones.



Opinions en relació a l'accessibilitat a espais i transports públics

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es complirà la legislació, és a dir, tindremtransports públics i edif icis i espais públics

adaptats per les persones amb mobilitatreduïda a la ciutat construïda (compliment Llei

51/2003 d'igualtat d'oportunitats, nodiscriminació i accessibilitat univer

Les noves actuacions urbanístiques integrarano contemplaran el dret a l'accessibilitat

universal.


Opinions en relació al model formatiu del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El nivell d'obtenció del certif icat d'educació secundària dels joves de la comarca assolirà,com a mínim, els estàndards europeus.

En comptes d'intentar invertir la situació actual de nivell formatiu s'atrauran joves formatsd'altres països amb un nivell de formació més alt.

Es promourà que l'ensenyament maternoinfantil de 0 a 2 anys arribi a tothom.

Es dissenyarà una estratègia que garanteixi l'oferta i la qualitat de l'educació no formal(de lleure i cultural d'infants, joves i adults).

Es crearà un programa de formació i capacitació a les famílies i professionals perquè lesqüestions de gènere o culturals no condicionin l'accés igualitari a l'educació.

Els programes de reciclatge, formació i inserció seran efectius per assegurar laincorporació dels col·lectius més desafavorits al mercat del treball.


Opinions en relació a la xarxa d'equipaments i oferta de serveis existent

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La xarxa d'equipaments i serveis es dimensionarà per donar resposta al creixement de la demanda resultant del'augment de la població.

La xarxa d'equipaments i serveis s'adaptarà d'una manera eficient a la nova realitat social (interculturalitat,envelliment, accessibilitat als serveis en funció de la renda, existència d'o ferta de serveis en el territori, etc.)

Augmentarà la coordinació entre les diferents administracions per millorar l'aprofitament i l'ús eficient delsserveis.

Es donarà resposta a les necessitats reals dels ciutadans, és a dir, l'o ferta de serveis i equipaments s'aproparà ales demandes de dimensió material (equipaments, etc.) i no material (atenció als problemes derivats de la

solitud, etc) dels habitants del

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveis en l'àmbit del'educació.

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveis en l'àmbit de lasalut.

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveis en l'àmbit del'atenció a la gent gran.



Respostes en detallOpinions en relació a les zones amb alt risc de conflicte social

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%





Maresme


teixit educatiu, etc.) seran centrals per aafrontar aquestes situacions de conflicte


Opinions en relació a la immigració i la interculturalitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es dissenyarà una política integral d'immigracióper a la comarca

Es dissenyaran plans transversals d'acollida iatenció als nouvinguts, on a més dels serveis

socials, també s'inclouran altres àmbits:educació, sanitat, joventut, etc.

Existiran al Maresme conflictes socialsrelacionats amb la immigració extracomunitària i

el xoc cultural.

La comarca estarà preparada per a donarresposta a les demandes de la immigraciód'edat avançada provinent de la UE que

generarà: encariment de l'habitatge, augmentde demanda de serveis assistencials, etc.


Opinions en relació a les zones amb alt risc de conflicte social

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%





Maresme


teixit educatiu, etc.) seran centrals per aafrontar aquestes situacions de conf licte



Opinions en relació als canvis estructurals de la societat del Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Maresme esdevindrà una comarca dual entermes de renda i de segregació en l'espai

S'hauran afrontat amb determinació elsprincipals elements de canvi de la societat

maresmenca, la immigració i l'envelliment de lapoblació, etc.

S'aplicaran polítiques reals d'acció positivaenvers les dones (des de l'àmbit educatiu,

laboral, etc.)


Opinions en relació a la planificació urbanística i societat dualitzada

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una dualització social derivadad'estratègies urbanístiques o de la seva manca.

P.ex. Zones d'infrahabitatge (urbanitzacionsmarginals a Tordera, polígons d'habitatge al

barri del Cotet, etc), zones d'alt standing a Teià,etc.

Hi haurà una planif icació territorial a escalacomarcal per evitar la segregació.

La planif icació i el desenvolupament urbanísticincorporaran criteris d'equilibri social per evitar

provocar situacions de vulnerabilitat isegregació social.


Opinions en relació a la qualitat de vida

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La població que es troba en situació depobresa relativa augmentarà.

S'haurà redactat un Pla comarcal per la inclusiósocial.

Es duran a terme polítiques d'habitatge socialque ajudin a resoldre l'accés a l'habitatge per

tothom.

Augmentarà l'exclusió social provocada per lanova societat digital.

Hi haurà un programa de recolzament a lesfamílies amb situacions de dependència.

La nova llei de dependència signif icarà unagran demanda ocupacional en el sector privat

d'atenció a les persones.

L'administració estarà preparada per garantir ihomologar la qualitat de servei del sector privat

en l'àmbit de l'atenció a les persones.



Opinions en relació a l'accessibilitat a espais i transports públics

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es complirà la legislació, és a dir, tindremtransports públics i edificis i espais públics

adaptats per les persones amb mobilitatreduïda a la ciutat construïda (compliment Llei

51/2003 d'igualtat d'oportunitats, nodiscriminació i accessibilitat univer

Les noves actuacions urbanístiques integrarano contemplaran el dret a l'accessibilitat

universal.


Opinions en relació al model formatiu del futur

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El nivell d'obtenció del certif icat d'educaciósecundària dels joves de la comarca assolirà,

com a mínim, els estàndards europeus.

En comptes d'intentar invertir la situació actualde nivell formatiu s'atrauran joves formats

d'altres països amb un nivell de formació mésalt.

Es promourà que l'ensenyament maternoinfantilde 0 a 2 anys arribi a tothom.

Es dissenyarà una estratègia que garanteixil'oferta i la qualitat de l'educació no formal (de

lleure i cultural d'infants, joves i adults).

Es crearà un programa de formació icapacitació a les famílies i professionals

perquè les qüestions de gènere o culturals nocondicionin l'accés igualitari a l'educació.

Els programes de reciclatge, formació i insercióseran efectius per assegurar la incorporaciódels col·lectius més desafavorits al mercat del

treball.


Opinions en relació a la xarxa d'equipaments i oferta de serveis existents

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La xarxa d'equipaments i serveis es dimensionarà per donar resposta al creixement de lademanda resultant de l'augment de la població.

La xarxa d'equipaments i serveis s'adaptarà d'una manera eficient a la nova realitat social(interculturalitat, envelliment, accessibilitat als serveis en funció de la renda, existència d'oferta

de serveis en el territori, etc.)

Augmentarà la coordinació entre les diferents administracions per millorar l'aprofitament i l'úseficient dels serveis.

Es donarà resposta a les necessitats reals dels ciutadans, és a dir, l'oferta de serveis iequipaments s'aproparà a les demandes de dimensió material (equipaments, etc.) i no material

(atenció als problemes derivats de la solitud, etc) dels habitants del

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveisen l'àmbit de l'educació.

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveisen l'àmbit de la salut.

La comarca serà capaç de crear algun sector d'excel·lència pel que fa als equipaments/serveisen l'àmbit de l'atenció a la gent gran.



Notes de la reunió. Opinionsemergides durant el debat>>Sobre immigració i interculturalitat

Ricard Aymerich- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

• Hi ha la necessitat d’endegar una Política integral d’immigració que vinculi a totesles administracions amb presència al territori, ja que fins al moment els municipissón el que han d’afrontar aquest fenomen amb actuacions pal·liatives. Ésnecessària una coordinació supramunicipal.

Marisol Veres- Directora del CEIP Pineda• Correm el perill de caure en un paternalisme en el tractament de la immigració, un

paternalisme que facilita l’accés a determinats serveis i recursos pel fet de serimmigrant, més enllà de les necessitats específiques de les persones,independentment del seu origen..

Jordi Merino- Tècnic de l’àrea de Serveis personals del Consell comarcal del Maresme• La comarca del Maresme ha estat pionera en la recepció d’immigració, i demana

polítiques actives d’acollida encara que tinguin un cost polític.• La comarca pot ser un bon nivell organitzatiu per dissenyar aquestes politiques

integrals d’immigració, els municipis hauran de coordinar-se amb la comarca.

Consol Prados- Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC• S’ha d’acabar amb la idea que la immigració és competència exclusiva dels serveis

socials.• La política d’immigració ha de tenir dos vessants, una d’acollida directa per els

immigrants, o els nouvinguts. I una segona de cohesió social, aquesta destinada atota la població.

• La clau d’aquest plantejament de doble vessant és que es garanteixi la promociósocial i la igualtat de condicions i oportunitats.

• La política d’immigració s’ha de coordinar a nivell comarcal, garantint la flexibilitatsuficient per tractar realitats tant diverses com les de Calella, amb un 19% depoblació immigrada, i la de Teià, amb un 4%.

Jordi Bosch- Direcció General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

• L’habitatge és un dels primers elements a considerar en un model d’acollida de laimmigració.

• L’últim any, només un 8% dels pisos de protecció oficial de Catalunya han anat aimmigrants, i segurament entre el col·lectiu dels necessitats, els immigrantssuposen més del 8%.

• Alguns ajuntaments no volen tenir segons quin tipus de col·lectiu al seu municipi, ifan una política d’habitatge que n’eviti l’arribada. S’ha d’incidir sobre aquestamanera d’actuar.

Sobre zones amb alt risc de conflicte social

Clara Ferrer- Coordinadora per la Convivència• Hi ha un risc real de que aquest conflicte aparegui. El teixit associatiu és bàsic per

evitar i prevenir aquestes situacions de conflicte.


Consol Prados- Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC• Cal una inversió de recursos extraordinària per evitar aquests conflictes. Les claus

perquè no es donin són: evitar la degradació física dels àmbits, assegurar lapromoció social i implicar agents que ja són en el territori.

Jordi Bosch- Direcció General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya• La llei de millora de barris promou actuacions físiques al barri per millorar l’espai

públic, però també actuacions per la promoció econòmica i social. Si aquests dosaspectes no acompanyen la millora física del barri, l’única cosa que es produeix ésuna substitució dels habitants del barri i no l’objectiu inicial de les actuacions, lamillora de les condicions de vida de la població actual.

• La metodologia de la Llei de barris, a part dels barris seleccionats, és aplicable aaltres zones.

Ricard Aymerich- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya• El desarrelament i la manca de sentiment de pertinença donen problemes de

cohesió social. S’ha de fomentar l’associacionisme.

Andreu Ullied- MCRIT• Potser no tota la immigració que arriba té rendes baixes, potser s’ha de començar

a contemplar la heterogeneïtat de rendes dins el col·lectiu immigrant i desterrarl’estereotip de immigrant pobre.

Sobre canvis estructurals de la societat, planificació urbanística idualització de la societat

Jordi Bosch- Direcció General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya• Al Maresme hi ha una manca d’habitatge protegit, mentre que a Catalunya es

construeix un habitatge protegit cada 1000 habitants, al Maresme només n’hi ha0,2 habitatges protegits/1000 habitants.

• Amb la nova llei d’habitatge de Catalunya, els ajuntaments podran demanar alspromotors que es reservi fins a un 20% de sol per habitatge protegit, és una granoportunitat per solucionar el dèficit d’habitatge protegit del Maresme.

Miquel Guardiola- GIMM• Davant l’envelliment de la població cada cop es fa més important considerar el

disseny per tothom en les actuacions urbanístiques.

Ricard Aymerich- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya• La proximitat o no dels serveis és la que pot portar a una dualització de la societat.

S’ha d’incorporar el cost de donar serveis a les actuacions urbanístiques. Es parlamolt de sostenibilitat ambiental, però massa poc de sostenibilitat social.

Javier Cisneros- Tècnic del Consell Comarcal del Maresme• Les decisions urbanístiques comporten models socials i de ciutadania.

L’administració necessita començar a planificar d’una manera estratègica, ha defixar els objectius i les línees per arribar-hi, i la planificació urbanística no es potquedar al marge d’aquesta manera d’actuar.

Andreu Ullied- MCRIT• EL Maresme està tot construït, s’ha de parlar de reconstruir i això ho fa tot molt

més complex. A nivell tècnic ja s’han redactat Plans directors urbanístics i d’altreseines de planificació per al Maresme, però és un problema de governabilitat ques’impulsin i es prenguin decisions .


Sobre qualitat de vida a l’abast de tothom

Àngels Cantos- Fundació Hospital• La pobresa relativa és el repte a afrontar, s’han de coordinar polítiques per evitar

l’exclusió social.• La fractura digital i la exclusió social que comporta és un tema que a Mataró s’està

treballant força, però això és una raresa a la comarca.• Davant el repte de la Llei de Dependència i de com l’administració podrà

homologar totes les empreses que s’hi dediquin el cas de Mataró pot servird’experiència per a la comarcal: l’Agència d’atenció a la gent gran s’ocupa del’homologació d’aquestes empreses de serveis d’atenció personal.

Miquel Guardiola- GIMM• Faria falta més coordinació entre les diferents administracions que estan presents

a la comarca i presten serveis sociosanitaris a la població. Això evitaria situacionsgrotesques que suposen un malbaratament de recursos i un despesa d’energies,temps i diners a les famílies.

Jordi Merino- Tècnic de l’àrea de Serveis personals del Consell comarcal del Maresme• Són necessàries mesures adients per afrontar la feminització d’aquesta pobresa

relativa, es necessiten politiques reals, de conciliació laboral, etc.

Yolanda Ascasso- Tècnica del Consell Comarcal del Maresme• El Pla estratègic hauria de posar molta atenció a les dones, perquè s’observa que

cada cop més la pobresa relativa es concentra en aquest col·lectiu. Molts cops elsfenòmens de violència domèstica van acompanyats de situacions de dependènciaeconòmica de la dona.

Consol Prados- Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC• S’ha de garantir la igualtat de condicions d’accés als serveis de dependència i de

benestar social. Per fer-ho és molt important la concertació (participació del privat),coordinació sociosanitària (benestar social- salut) i la creació d’una finestretaúnica.

Romuald Grané- Residència la Gatassa• La llei de dependència parla només de dependència física i psíquica, però s’oblida

de tractar la dependència econòmica i social que afecta a molts grups vulnerables.

Sobre accessibilitat a espais públics i transports públics

Miquel Guardiola- GIMM• En relació a la responsabilitat política per a impulsar els plans elaborats per

l’esfera tècnica des de fa 40 anys, planteja la necessitat d’implicació i de pressiódels tècnics i també dels sectors socials per a mobilitzar als responsables polítics.La responsabilitat és compartida.

• Hi ha incompliments molt generalitzats de la Llei 51/2003 d’accessibilitat.• El transport especial ha de quedar reduït als casos excepcionals. Cal apostar per

la xarxa de transport normalitzada i adaptada i que els transports públics incorporinplaces per discapacitats, com ja ho han fet per la gent gran i les donesembarassades, només així es garantirà un mínim de normalitat.

Sobre model formatiu

Ricard Aymerich- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya• La diferència respecte a la UE de nivells de formació de la població s’aniran

reduint, s’ha de considerar que a Espanya hi ha un retard de 30 anys respecteEuropa i que dintre d’Espanya, Catalunya és la regió més a l’avantguarda, hodemostra la creació del Servei Públic d’Educació.


• S’ha d’acceptar que no tots els tècnics de la comarca vindran de la mateixacomarca.

• L’educació no s’acaba quan se surt de l’escola, és necessària la creació de plansd’educació ciutadans que englobin altres àmbits (educació no formal, educaciócontinuada).

Miquel Guardiola- GIMM• Per la gent amb discapacitats l’educació secundària i terciària són territoris

prohibits, s’ha de corregir aquest dèficit d’igualtat d’oportunitats.

Jordi Merino- Tècnic de l’àrea de Serveis personals del Consell comarcal del Maresme• L’educació formal s’hauria de coordinar des del Consell Comarcal i els ajuntaments

per garantir-ne la qualitat.

Sobre la xarxa d’equipaments i oferta de serveis existent

Romuald Grané- Residència la Gatassa• Per evitar que les residències es converteixin en guetos, s’han de construir

residències mixtes (vàlids i assistits) i residències petites i vinculades als barris ipobles que facilitin una vinculació natural i normalitzada amb la comunitat.

Ricard Aymerich- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya• La comarca té la oportunitat de basar la seva excel·lència en assegurar la

prestació de serveis de qualitat a tothom (no només a elits que es puguin permetreels serveis privats). Cal el disseny d’unes polítiques que doti d’eines per assegurarquesta qualitat.

Miquel Guardiola- GIMM• Fan falta centres de dia, pisos tutelats i pisos assistits per a disminuïts.

Jordi Merino- Tècnic de l’àrea de Serveis personals del Consell comarcal del Maresme• Hi ha un dèficit de places en residències públiques i de proximitat. El model actual

de predominança de residències privades d’alt cost fa que hi hagi un risc deguetització de la gent gran.

• El dèficit de places públiques i la manca de territorialització d’aquestes, no ajudena la vinculació de les residències amb la comunitat.

Àngels Cantos- Fundació Hospital• Al Maresme cal el disseny de noves línies d’experimentació en la gestió de serveis

integrats (models mixtes públic i privats).


Formació10 d’octubre de 2006, MataróEXPERTS PARTICIPANTSIl·lm. Sr. Antoni Soy i Casals, Vicepresident CCM Alcalde Ajuntament d'ArgentonaSra. Mar Isla, Directora Escola universitària del MaresmeSr. Pere LLeonart, expert GEESr. Andreu Ulied, expert MCRIT

Sr. Josep Maria Basart, Cap de formació Gremi d'hosteleria de Mataró i MaresmeSr. Lluís Codinas, cap de relacions amb empreses EUMSr. Josep-Lluís Martí, Director Gremi d'hosteleria de Mataró i MaresmeSr. Ramon Poll, President Director General EuroquímicaSr. Ramon Reynal, Plant Operations Manager P.C. Argentona BEIERSDORF SASr. Jaume Roig, Responsable al Maresme CC.OOSr. Lluís Sala, Gerent Sala SLSra. Eva Soler, Departament de Recursos Humans AutoEquipSr. Eladi Torres, Gerent Consell Comarcal Maresme CCMSr. Albert Vidal, Gerent CETEMMSASr. PereVilaseca, Director Escola Pia de MataróSr. Josep Lluís Martí, Director General Gremi hosteleria i turisme Mataró i Maresme

OBSERVADORSSr. Javier Cisneros, Tècnic CCMSra. Maria Xalabarder, Tècnic Mcrit


Conclusions>>Cal reforçar la formació professional de grau mig,aconseguir l'excel·lència en les especialitzacionsuniversitàries ja existents i coordinar millor lesinstitucions implicades i els nivells educatius. ElMaresme hauria d'atraure activitats formatives de segongrau.El passat 10 d’octubre, Maresme 2015 va celebrar un debat sectorial per examinar quèopinen els experts i agents implicats sobre el futur de la Formació, la transferènciatecnològica i la innovació al Maresme. La reunió va ser presidida pel vice-president delConsell Comarcal i alcalde d'Argentona, Sr. Antoni Soy. A partir de les intervencions delsexperts Sra. Mar Isla, directora de l'EUM i Sr. Pere Lleonart, director de GEE, el debat vaser conduït pel Sr. Andreu Ulied, director de MCRIT.

Va comptar amb la presència d'una vintena d'assistents entre empresaris, representantsde gremis, sindicats, directius de centres formatius i de l’administració. Els experts vancontrastar els seus punts de vista en relació al model formatiu, la preparació del mercatlaboral, la competitivitat empresarial, així com el potencial per generar activitats basadesen les noves tecnologies al Maresme, i la seva implementació a l’administració local.

Juntament amb el debat, els assistents van tenir ocasió de contestar una enquesta de 27preguntes en torn a 5 temes en les què es demanava la probabilitat i la conveniència deque una fet o projecte tingués lloc abans del 2015. Les opinions principals sobre elsdiversos temes que es van tractar es condensen en els punts següents:

Model Formatiu• Millorar el nivell d’educació de secundaria i la formació professional lligada a

l’empresa es considera fonamental per a fer front a la demanda existent en elsdiferents sectors econòmics.

• Hi ha una oferta universitària adient, però cal apostar per millorar-la, fent de lestitulacions del Maresme un referent d’excel·lència a Catalunya.

• La formació de tercer cicle, absent de l’oferta maresmenca, és un dels camps aexplorar que trobaria un mercat propi i prestigiaria la comarca.

• S’assenyala la millora de la coordinació entre els diferent nivells formatius com undels principals reptes a assolir.

Preparació del mercat laboral• La formació es considerat l’element clau. La manca d’especialització suficient i/o

d’una cultura del treball, és una preocupació comuna als diferents sectorseconòmics de la comarca. Algunes empreses resolen aquest dèficit recorrent aformar els seus treballadors.

• La integració laboral a l’àrea de Barcelona es valora com una oportunitat, per béque el 40% dels experts no ho veuen com a convenient.

• La mà d’obra immigrant dinamitzarà l’economia de la comarca.• El mercat laboral haurà d’afrontar el repte d’una creixent precarietat, que va lligat al

tipus i qualitat de l’estructura productiva existent.

Competitivitat de les empreses• Hi ha una certa percepció de risc pel que fa a la manca d’esperit emprenedor i

creativitat insuficient per a competir en mercats globals.


• Es considera molt convenient impulsar sòl d’oficines vinculat a les estacions detren, amb capacitat de competir amb l’oferta de Barcelona, i tanmateix, hi ha unacerta confiança en que això passarà.

Potencial per generar activitats TIC• És percep com a difícil recuperar el retard tecnològic respecte altres comarques

industrials. No és massa probable que es puguin atraure activitats d’aquestsegment tot i els atractius residencials.

• Hi ha un ampli acord entre els participants sobre la necessitat del desenvoluparmés activitats TIC a la comarca.

• És qüestiona la capacitat del Tecnocampus per a esdevenir un nucli de referènciadins la R+I+i a Catalunya.

Les TIC a l’administració local• Per bé que es considera molt probable i convenient que es vagin generalitzant les

TIC a l’administració local.• Hi ha una notable desconfiança en la capacitat pionera de les administracions

públiques locals per a la implantació de sistemes de gestió i serveis innovadors.• Una àmplia majoria consideraria molt convenient una funció catalitzadora del

Tecnocampus pel que fa a la innovació en la gestió pública del Maresme.Maresme 2015 és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme que preténintegrar les expectatives, voluntats i capacitats de tots els agents que actuen en elterritori tant si són administracions públiques com agents socials i econòmics.Maresme 2015 vol ser una eina de planificació estratègica per identificar lesqüestions clau de la comarca i per projectar solucions de futur. Les consultariesMcrit, ERF i GEE s’encarreguen de la realització del Pla estratègic ‘Maresme2015´.


Què opinen els expertssobre el futur de la formaciódel Maresme?>>

Al debat es discutí sobre una treintena d’afirmacions agrupades en les següents cinctemes clau:

En relació al model formatiu del MaresmeEn relació a la preparació del mercat laboralEn relació a les activitats econòmiques i la competitivitat empresarialEn relació al potencial per generar activitats TICEn relació a les TIC a l’Administració local

A cada afirmació se’ls hi preguntava als experts per la probabilitat que passés (moltprobable, poc probable o gens probable) i la seva conveniència (molt convenient, pocconvenient, gens convenient).

La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el mésconvenient) es que, abans del 2015... (Preguntes amb un acord superior al 60% de lesrespostes ordenades de major a menor consens)

• La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivell laboral per les empreses delMaresme.

• El flux de mà d’obra immigrant dinamitzarà l’economia de la comarca.• El dèficit de formació serà un dels grans problemes dels sectors comercial i turístic.• La pèrdua de llocs de treball es donarà en activitats poc qualificades de baix

interès econòmic.• L’oferta universitària mantindrà la dimensió i els estudis actuals.


• La comarca es veurà afectada negativament per la greu mancança de mà d’obrapreparada.

• El Maresme atraurà com a residents professionals i directius formats a Barcelona ique hi treballen.

• Es generalitzarà la tramitació electrònica per al ciutadà.

En canvi, les qüestions que els experts creuen poc probables abans del 2015 són...(Preguntes on la resposta poc probable és superior al 60%). Tanmateix, més de la meitatde les respostes han coincidit en que aquests foren, en canvi, projectes molt convenients:

• El Tecnocampus es consolidarà com un nucli de referència dins la R+D+i deCatalunya.

• La comarca serà pionera en la implantació de sistemes de gestió i de serveis alciutadà innovadors.

• Es mantindrà un model laboral flexible disminuirà la precarietat.• Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altres

comarques més industrials com per exemple el Vallés o el Baix Llobregat.• El nivell d’obtenció del certificat d’educació secundària dels joves de la comarca

assolirà, com a mínim, els estàndards europeus.

La majoria d’experts està d’acord en què el més convenient seria que ... (Preguntes ambun acord del 100% de les respostes)

• El Tecnocampus es consolidi com un nucli de referència dins la R+D+i deCatalunya.

• Les empreses del Maresme recuperin el retard tecnològic en relació a altrescomarques més industrials com per exemple el Vallés o el Baix Llobregat.

• El nivell d’obtenció del certificat d’educació secundària dels joves de la comarcaassoleixi, com a mínim, els estàndards europeus.

• El sector tèxtil mantingui una presència important a la comarca en activitats devalor afegit com el disseny, logística, patronatge, recerca, centres de decisió...

• Es generalitzi la tramitació electrònica per al ciutadà.

La majoria d’experts està d’acord en què no fora convenient que passés... (Preguntesamb un acord del 100% de les respostes) i per tant són reptes a assolir.

• La manca d’infrastructures adequades condicioni el futur de l’economia delMaresme.

• L’escàs esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenin la creació d’empresesper competir en mercats globals.

• La manca de personal format condicioni el futur de l’economia del Maresme.

Model Formatiu• Millorar el nivell d’educació de secundaria i la formació professional lligada a

l’empresa es considera fonamental per a fer front a la demanda existent en elsdiferents sectors econòmics.

• Hi ha una oferta universitària adient, però cal apostar per millorar-la, fent de lestitulacions del Maresme un referent d’excel·lència a Catalunya.

• La formació de tercer cicle, absent de l’oferta maresmenca, és un dels camps aexplorar que trobaria un mercat propi i prestigiaria la comarca.

• S’assenyala la millora de la coordinació entre els diferent nivells formatius com undels principals reptes a assolir.

Preparació del mercat laboral• La formació es considerat l’element clau. La manca d’especialització suficient i/o

d’una cultura del treball, és una preocupació comuna als diferents sectorseconòmics de la comarca. Algunes empreses resolen aquest dèficit recorrent aformar els seus treballadors.

• La integració laboral a l’àrea de Barcelona es valora com una oportunitat, per béque el 40% dels experts no ho veuen com a convenient.


• La mà d’obra immigrant dinamitzarà l’economia de la comarca• El mercat laboral haurà d’afrontar el repte d’una creixent precarietat, que va lligat al

tipus i qualitat de l’estructura productiva existent.• Competitivitat de les empreses• Hi ha una certa percepció de risc pel que fa a la manca d’esperit emprenedor i

creativitat insuficient per a competir en mercats globals.• Es considera molt convenient impulsar sòl d’oficines vinculat a les estacions de

tren, amb capacitat de competir amb l’oferta de Barcelona, i tanmateix, hi ha unacerta confiança en que això passarà.

Potencial per generar activitats TIC• És percep com a difícil recuperar el retard tecnològic respecte altres comarques

industrials. No és massa probable que es puguin atraure activitats d’aquestsegment tot i els atractius residencials.

• Hi ha un ampli acord entre els participants sobre la necessitat del desenvoluparmés activitats TIC a la comarca.

• És qüestiona la capacitat del Tecnocampus per a esdevenir un nucli de referènciadins la R+I+i a Catalunya.

• Les TIC a l’administració local• Per bé que es considera molt probable i convenient que es vagin generalitzant les

TIC a l’administració local.• Hi ha una notable desconfiança en la capacitat pionera de les administracions

públiques locals per a la implantació de sistemes de gestió i serveis innovadors.

Una àmplia majoria consideraria molt convenient una funció catalitzadora delTecnocampus pel que fa a la innovació en la gestió pública del Maresme.



Opinions en relació al model formatiu

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La manca d’infrastructures adequades condicionarà elfutur de l’economia del Maresme

L’escàs esperit emprenedor i una creativitat insuficientfrenaran la creació d’empreses per competir en

mercats globals

La manca de personal format condicionarà el futur del’economia del Maresme

El dèf icit de formació serà un dels grans problemesdels sectors comercial i turístic

Una estructura productiva progressivament centradaen els serveis a les persones i el turisme crearà un

mercat laboral precari i de baixa productivitat

La comarca es veurà afectada negativament per lagreu mancança de mà d’obra preparada

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació al mercat laboral

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La pèrdua de llocs de treball es donarà en activitatspoc qualif icades de baix interès econòmic

L’oferta universitària mantindrà la dimensió i els estudisactuals

S’impulsaran estratègies d’implantació de les TICl’administració local

Es mantindrà un model laboral f lexible disminuint laprecarietat

La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivelllaboral per les empreses del Maresme




Opinions en relació a la comeptitivitat empresarial

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El Tecnocampus es consolidarà com un nucli de referència dins la R+D+i de Catalunya

Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altres comarques més industrials comper exemple el Vallés o el Baix Llobregat

El nivell d’obtenció del certif icat d’educació secundària dels joves de la comarca assolirà, com a mínim, elsestàndards europeus.

El sector tèxtil mantindrà una presència important a la comarca en activitats de disseny, logística, patronatge,recerca, centres de decisió...

Es generalitzarà la tramitació electrònica per al ciutadà

La formació Universitària (EUM, EUPMT... ) serà un referent per a la formació i per a la captació deprofessionals de les empreses instal·lades a la zona

El Consell Comarcal impulsarà estratègies d’implantació de les TIC l’administració local

El Tecnocampus i la Universitat impulsaran iniciatives TIC d’abast comarcal



Opinions en relació al potencial de les TIC

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Gràcies als seus atractius residencials, la comarcaatraurà activitats TIC

El f lux de mà d’obra immigrant dinamitza l’economia dela comarca

La comarca serà pionera en la implantació de sistemesde gestió i de serveis al ciutadà innovadors

Es crearà sòl terciari-oficines al voltant de lesprincipals estacions per competir amb Barcelona-ciutat.




Opinions en relació al potencial de les TIC

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

La formació professional de la comarca afavorirà latransformació econòmica comarcal

El Tecnocampus actuarà de catalitzador de lainnovació en la gestió pública per a tota la comarca

El Maresme atraurà com a residents professionals idirectius formats a Barcelona i que hi treballen

Es desenvoluparan centres d’activitats econòmica i denegocis, vivers per noves empreses relacionats amb

centres de formació, a l’estil de Tecnocampus, al’escala de cada municipi articulats en xarxa.




Respostes en detall


Governabilitat27 d’abril de 2006, MataróPARTICIPANTSPere Almera, President del CCM i alcalde de Vilassar de MarLloreç Artigas, Vicepresident segon del CCM i alcalde de Vilassar de DaltJoan Antoni Baron, Alcalde de MataróEladi Torres, Gerent del CCMRamon Bassas, Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró.Laia Claverol, Cap de servei de Govern Local de la Diputació de BarcelonaJoaquim Brugué, DG Participació Ciutadana de la GeneralitatMar Isla, Directora Acadèmica de EUMTamiko Ysa, professora del Departament de Política d'Empresa d'ESADEJosep Pena, Coordinador de Serveis Generals del CCMXavier Sisternes, Cap del Gabinet Tècnic del Departament de Justícia de la GeneralitatSandra Marín, responsable de Qualitat del CCMJavier Cisneros, Coordinador de Projectes Estratègics del CCM.Ricard Bonastre, Coordinador d'Hisenda i Interior de l'Ajuntament de Mataró.


Conclusions>>L'Administració local i supramunicipal ha de canviar demodel organitzatiu per poder millorar la gestió delsserveis que presten, millorant la qualitat i fent front alimitacions pressupostàries creixents.El passat 27 d'abril va tenir lloc una jornada organitzada pel Consell Comarcal delMaresme sota el títol La Gestió dels Serveis a l'Administració Local Supramunicipal:Actors, Model i Organització. Va obrir l'acte el Sr. Pere Almera, president del ConsellComarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, i el va concloure Joan Antoni Barón,Alcalde de Mataró.

El Consell Comarcal participa activament en el debat obert sobre la nova organitzacióterritorial de Catalunya. L'opinió és unànime: cal millorar l'eficiència i l'eficàcia dels òrgansgestors atenent a l'escala adequada de les dinàmiques territorials i la qualitat dels serveis.

Síntesi de les ponènciesI. Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, EntitatsMetropolitanes, Mancomunitats de Municipis, Consorcis locals, Ens deGestió i Societats públiques locals, Comunitats de municipis...2124ens locals de servei dels ciutadans.

A càrrec d’Eladi Torres, Gerent del Consell Comarcal

• Es fa un diagnòstic quantitatiu sobre l’estat de l’Administració local a Catalunya. Esfa una radiografia del nombre de Ens existents el 2006, com s’organitzen i dequins recursos disposen.

• A continuació es revisa el nou model d’Organització Territorial i Administrativa aCatalunya que es planteja al Pacte del Tinell i que ha de ser concretat pel Governde la Generalitat en els propers anys.

• Finalment, en l’apartat: Cap a un model racionalitzat de l’administració localsupramunicipal es presenten dos possibles models d’organització i s’aposta lacooperació entre els ens locals com a acció per superar la fragmentació municipal,és a dir, la prestació d’Iguals serveis independentment del municipi de residència.

• El Consell Comarcal del Maresme pot garantir els serveis als consorcis i coordinarels projectes transversals.

II. Els Ens locals de segon nivell: direcció política, gestió de serveis itransparència ciutadana

El paper dels electes locals de segon nivell - Ramon Bassas, Tinent d'Alcalde del'Ajuntament de Mataró.

• El debat territorial actual planteja qui és el client dels Consells Comarcals? Elsmunicipis?

• La descentralització passa perquè les administracions de segon nivell planteginaliances estratègiques amb els municipis donat que hi ha problemes comuns i espoden generar economies d'escala molt positives.


• Al Maresme hi ha 500 regidors electes, però calen més directius-gerents, unafigura poc utilitzada als Ajuntaments.

• "Proposo per la repolitització de la societat”.

Planificació, assignació de recursos, gestió i avaluació dels serveis supramunicipals – LaiaClarerol, Cap de servei de Govern Local de la Diputació de Barcelona – XMQB

• El debat obert sobre la nova organització territorial és una oportunitat històrica dereplantejar la funció de les administracions de segon nivell.

• La Diputació acompleix una funció clara de cooperació i treball en xarxa• La Diputació de Barcelona rep 769 M euros de sol·licituds de demandes de

recursos pel territori anualment. S'ha de buscar la racionalitat en la presa dedecisions.

Els ciutadans i l’administració local supramunicipal: coneixement i participació - JoaquimBrugué, Director General de Participació ciutadana de la Generalitat de Barcelona.

• S’ha de regenerar la democràcia, articular estructures de govern complexes-heterogènies.

• S’ha d’entendre la relació de la participació/cooperació versus la competència• La Direcció General de Participació ciutadana de la Generalitat aposta per aplicar

la “triple C” de la política europea com a criteris de selecció de projectes:• Competència: avaluar projectes per la seva competència, no per la seva

necessitat, sinó per "lo bé que ho farà"• Cooperació: partnership "signat també per altres entitats"• Concentració: no dividir excessivament els recursos "el que guanya s'ho

emporta tot"• Es dóna prioritat al contingut sobre l'instrument (participació com a instrument per

a un objectiu clar, no perquè sigui transcendent en si mateixa). També es donaprioritat d’ajudes als ajuntaments petits, amb pocs recursos i als ConsellsComarcals i Associacions que donen suport i articulació territorial.

• La participació ha de garantir la transversalitat: participació amb tècnics dediferents àmbits en projectes concrets, però trobant un equilibri entre participació itreball, no pecant de l’excés d'un o l'altre...

• L’objectiu de la participació ha de ser millorar els continguts de les polítiques il'eficiència (complicitats-cooperació)

• Metodologia de participació: formats i eines• Són els usuaris coneixedors qualificats d’allò que se’ls demana?; És la

eina de participació consultiva o vinculant? I si és vinculant ha de ser unaconsulta representativa ¿democràcia representativa = democràciademoscòpica?

• Debats, diàleg amb els agents: cal organitzar espais i donar cabuda aldiàleg.

• Cal un marc de referència: quin són els temes de que vols parlar i de quinsno, deixar clar i explicitar l'agenda. S'han de fer documents de base per apoder establir després el debat

• Articular canals de referència i participació: no únicament un, sinó diversitatde mecanismes per fer accessible a tot els sectors possibles (internet,presencial i inventar d’altres...cal tenir imaginació...per evitar la segregacióde grups)

• Feedbak: Un cop has obert un procés participatiu cal que allò escoltat siguiprocessat i que l’administració responsable respongui i doni a conèixer elseu possisionament. Cal respondre, donar visibilitat a aquests elements.

• Cal respondre a les necessitats complexes, però l'eficiència no pot ser unobjectiu en si mateixa, perquè ja se la suposa.


III. Com avaluar l’eficàcia i l’eficiència dels serveis públics locals?

Per què és més eficient l’administració supramunicipal? - Mar Isla, Directora de l’EUM

• La crisi govern cap a la dècada dels 80s va obrir la possibilitat d’altres formes degovern. A Europa va sorgir amb força la idea del bottom-up, observar un procésdecisional de baix a d’alt. L’administració esdevé un òrgan regulador generantexternalitats i respectant el principi de subsidiaritat.

• A priori hi ha dos formes de gestió bàsiques: l’associació i l’atomització. Els prosde cada opció són:

Prodescentralització• Millor coneixement necessitats• Rendiment de contes• Provisió de serveis• Proximitat al ciutadà• Innovació• Beneficis fiscals

Proconcentració• Economies d'escala• Administració mes descentralitzada• Millor capacitat negociació-lobby

Com avaluar l’eficiència?• En economia és relació entre l’output i l’imput (és diferent d'eficàcia). Es tracta de

veure l’eficiència monetària: quin producte obtenim i quan ens ha costat• L’eficiència social és quina qualitat de serveis tenim amb els recursos imposats• S'ha banalitzat el concepte, i tenim una obsessió per parlar de costos, únicament.

No s'han de considerar únicament els aspectes quantitatius, també s'hand'incorporar els qualitatius.

• Des dels 90s, apareixen noves formes d'abordar l'eficiència. L'administració ésmolt més complexa que l'empresa... moltes vegades hi ha manca de respostes id'objectius a les organitzacions. L’eficiència en l'organització passa per respondre:de quina manera establir un mecanisme objectius que compaginin tot elsinteressos confluents?.

Elements clau en l'eficiència de les administracions públiques:• És necessari una organització eficient de la informació (hi ha diferents interessos,

agents, coneixement, però estructurar-ho és necessari controlar aquest procés.Plena transparència en la comunicació.

• Tipus instruments: pot aprofitar les avantatges del mercat sense posar en perill elsobjectius; s’han de buscar instruments innovadors.

Conclusió: L'administració supramunicipal suposa una major eficiència de benestar iorganitzativa sempre i quan es donin un conjunt de condicions (pros/contres):

Quan:• Hi hagi economies d'escala• Possibilitar l’accés a una administració més qualificada, més nivell• Mes capacitat negociació• Millori eficiència a nivell social• Compti amb un model organitzatiu eficient• Capaç de millorar l'eficiència informativa, que és molt costós• Instruments de gestió més eficaços

Tot i• Mantenir dimensió òptima pel tipus d servei gestionats


• Mantenir transparència i rendiment comptes

És possible crear objectius interadministratius? Tamyko Ysa, professora del Departamentde Política d’Empresa d’ESADE

• "Food for thought"- És possible crear objectius interadministratius sempre?, noperò és necessari. Cal connectar temps-espai.

• El moment canvi indica que hi ha una maduresa en el debat d’organitzacióterritorial. El fet de que no estigui resolta ens permet pensar en noves formesd’organització. Com sigui, la segona descentralització està trigant molt a arribar deençà la Constitució espanyola.

• "No podem viure en el nostre pessebre" estem en una societat global així que caluna administració globalitzada”. “Hi ha una clara necessitat de generar relacionsde cooperació interadministratives, no únicament dins el nostre àmbit.” Cooperacióa nivell Europeu, i amb d’altres nivells de govern.

• Des de 80's es demana a l'administració més eficiència i eficàcia amb menys cost,per això calen més directius tècnics d'alt nivell que siguin capaços de la gestióintersectorial (ESADE presta aquesta formació). Lideratge polític-servei al ciutadà /versus pervivència organitzativa:

• S’ha de evolucionar cap a la prestació de serveis interadministratius iintersectorials: cal un finançament més eficient. Cal buscar altres fonts d’optimitzari fer més eficaços els recursos (“podem multiplicar els recursos n vegades enfunció de la capacitat que tinguem de relacionar-nos amb altres organitzacions inivells administratius”.

• Les relació en xarxa colaboració-cooperació a vegades poden estar basades en elcontrol o basades en el conflicte.

• Tenim objectius interadministratius? Com els gestionem? Cal una geometriavariable, i per tant diferents models d’aliances i cooperació, lluny del minifundisme iel partidisme, establir galàxies en la provisió de serveis públics, més complexesamb consens. Cal construir confiança per trobar vincles (“o suma 0 ó sumapositiva; o cooperació ó competència”).

La definició i avaluació d’objectius estratègics i operatius: l’experiència del CCM - JosepPena, Coordinador de Serveis Generals del CCM

• Organització: conjunt persones agrupades que treballen plegades per assolirobjectius.

• Objectius d'una organització: àmbit sociotècnic, Control i millora, polític cultural• Procés cíclic: objectius - mesura seguiment global - avaluació• Procés jerarquitzat: jerarquia documental: POC (Pla d'Objectius Comarcal) -

Objectius d'Àrea - Objectius individualitzats• Procés negociat i participatiu; avaluat i retribuït• Problemes:

• Resistència al canvi ("ens estan controlant")• Problemes de comunicació (problemes d'explicar els objectius)• Efecte comparatiu (els meus objectius són més ambiciosos que el del costat)• Hàbit metodològic (Com quantifico?)

• Lliçons:• lideratge• ser transparent i objectiu• ser flexible• ser perseverant

• Cal aprimar l'estructura d'ens de prestació de servei - estalviar la resta del'estructura, utilitzar una única administració de serveis. En aquest sentit la Lleid’urbanisme del 2003 possibilita les Comunitat de municipis i la cooperació entreestructures ja existents.


IV. La qualitat dels serveis públics locals i les expectatives delsciutadans

La qualitat en l’àmbit local: algunes reflexions - Xavier Sisternes, Cap del Gabinet Tècnicdel Departament de Justícia

• Cal preguntar-se per la qualitat dels nostres pobles i ciutats i dels nostresAjuntaments: tenim pobles i ciutats de qualitat? Si, el canvi fet en els últims anysho demostra (l’arribada de nou-vinguts ho demostren) - són qüestions de projecteque requereix manteniment.

• Tenim Ajuntaments de qualitat? Hi ha una màquina de qualitat? En l’Informe delSíndic de Greuges del 2005, el 34% queixes van adreçades al mon local (1.250queixes), una xifra per sota de la importància i intensitat que se li suposa al monlocal (allà on vivim és allò que ens preocupa primer).

• Concretament al Maresme hi ha 172 queixes (amb un desviament del 13% del quesuposa la mitja a Catalunya). Al voltant de 40 corresponen a organismes locals.

• "El nivell de qualitat dels ajuntaments no està a l’alçada de la de les ciutats" Perquè?• Conseqüències positives que es poden derivar de la prestacions de serveis de

qualitat:• Ciutadans més satisfets• Empleats més contents• Estalvi de recursos: fer-ho bé a la primera és més barat, prestar un servei

sense error és més barat. Ser capaços de nivells de qualitat sostenible• Bona imatge de l'Ajuntament (repercussions en les eleccions, etc.)• Orgull de ciutat- consciència de comunitat (un element cada cop més

important. Obrim una espiral cap a una ciutat millor.)• Fatiga fiscal, estem a un límit. Si es combinem serveis de qualitat la fatiga

fiscal no és pateix igual

• Cal millorar els serveis i fer eficient el que ja hi ha• Entorn: estem en un entorn de demandes i exigències creixents. Governem amb la

incertesa (fa 25 anys els ajuntaments coneixien els problemes als que havien defer front, ara és més complexe, més divers i heterogèni). Donar tractament a unamalaltia no diagnosticada.. és difícil• Receptes:• Oferta privada dels serveis públics• La despesa pública no pot créixer indefinidament• Consciència dels costos de la no modernització (pèrdua d'inversions, etc)• "Votar amb els peus". Els ciutadans cada cop som més propensos

• Titulars com: "Los museos hacen puente", síntesi d’un servei deficient, tanquenjust quan es poden visitar; o "els municipis cobren taxes però no resolen lesconsultes" en un estudi de l’OCU per a tot Espanya, resumeixen l’estat de lescoses.

• 4 eixos dels productes i serveis de qualitat:• adequació a l’estàndard: ha de tenir un estàndard conegut i s'ha de complir• adequació a l'ús: accessibilitat, facilitats i alternatives de utilitzar un servei

(diversos canals de pagaments, per exemple, o l'obertura dels museus quanes necessiten)

• adequació al cost: reducció cost per a l'usuari, compartir l'estalvi amb l’usuari,oferir més serveis pel mateix preu

• adequació a les necessitats latents, no explicitades, l'anticipació a allò que elciutadà necessita: (exemple l'esborrany de la declaració de la renta, o a l'espaipúblic, que els mecanismes de detecció i resolució siguin prou àgils perquè noes produeixi una neteja de mala qualitat)


• S’han de buscar instruments adequats a les necessitats però tenint en compte quecap resolt per si

• sol la problemàtica. Els valors que ha de tenir l’administració són:• Receptivitat: orientada als ciutadans amb capacitat d'escoltar i respondre de

manera adequada i àgil• Proactiva (som reactius i no proactius)• Qualitat: Compromís de servei amb un estàndard• Responsabilitazació: reparar els errors (" hi ha manca d'humilitat davant dels

ciutadans")• Transparència i rendiment de comptes• Confiança cap els ciutadans i també interna cap els tècnics que presten els

serveis• Crear valor: quin valor afegit genera la feina d'un departament i per a quí.

Definir un catàleg de serveis i aclarir els nivells de qualitat i els mecanismesd'avaluació

• "Hauríem de ser capaços de reinventar els serveis municipals" " quinesexpectatives té el ciutadà... s'ha de redissenyar el sistema posant el ciutadà alcentre del sistema". "S’ha de fomentar l'entusiasme dels productors, emprenedors,dels qui presten el servei”.

Qualitat de processos, qualitat de serveis i qualitat percebuda, el model del CCM - SandraMarín, responsable de Qualitat del CCM

• Què som? Administració pública supramunicipal, presta serveis per millorar laqualitat ciutadans (30 municipis, 70 treballadors)

• Quina missió? Col·laborar i cooperar amb serveis, oferir serveis no assumibles pelmunicipis, garantir serveis de qualitat amb costos similars

• Que vol ser? Administració propera, àgil, eficaç i de qualitat. Serveis públics ambcapacitat de reacció als canvis, que donin resposta a les necessitats dels usuaris,transparents, i competitius a nivell de gestió

• Com ho vol fer? Qualitat (crear estàndards bàsics mesurables i controlables imillorables) eficàcia (capacitat de donar resposta), eficiència (a nivell de recursos itemps, però també en la qualitat), voluntat de servei (adrecen als ajuntaments ihan de ser serveis útils), professionalitat (qualificació adequada dels tècnics),Millora contínua (renovació i avaluació constant)

• Per quin model de qualitat aposta? Model integral amb 3 sistemes de gestió(qualitat certificada: ISO 9001, 14001..etc, percebuda (enquestes de satisfacció igestió de reclamacions per conèixer la població i detectar errors) i requerida (plecsde condicions de serveis, visites de control i seguiment als proveïdors, sistema degestió per objectius comprometent als tècnics) persegueixen la satisfacció del'usuari).

Els lideratges de qualitat a l’administració local - Javier Cisneros, Coordinador de ProjectesEstratègics CCM

• Com liderem? Si ens preocupem per millorar la qualitat és perquè: els resultats noson bons, els impactes no son bons, la percepció no es bona i la despesa no esbona...

• Cal planificar per objectius• Els processos no es produeixen mai espontàniament, cal lideratge. S'ha de

qüestionar allò que fem ¿qui fa què i com ho fem? - factor humà factor deresistència. “Però en l'administració hi ha problemes afegits: això que volem fer hohem de fer amb el mateix o menys pressupost i amb els mateixos recursoshumans”.

• Com es lideren els canvis?• Superar les resistències:

• La resistència als canvis, s'ha de veure com una oportunitat,• Resistència al canvi superficial• Resistència a la feina extra- aliena + afegida• Qüestionar a qui lidera el canvi (l'autoritat moral)• Resistència al compromís


• Resistència al control extern• Resistència a la vinculació al els incentius

• Hi ha una cultura burocràtica: oblit de que es tracta d'un servei públic als ciutadans• Cercar aliats dintre de l'organització• Mobilitzar els neutrals• Suposar que sempre hi haurà resistents als canvis

• S’ha de motivar, engrescar als actors:• Una reacció típica és: demanar més recursos( tècnics, diners, temps).• Cal doncs, iniciar una reflexió sobre el què fem i per a qui ho fem (missió,

clients, processos).• D'aquí surten les possibilitats de millora (caldrà formació).• Garantir el sosteniment dels canvis (un canvi cultural):• Risc: si no es produeix un veritable canvi cultural, pot haver un canvi de

direcció (i pèrdua de know-how)• Oportunitat: formalitzar el compromís amb anclatges, associar els canvis a

incentius, etc, però sempre és bàsic un canvi cultural

• Liderar els canvis de millora no és fàcil: hi ha dos riscos a evitar:• Evitar la millora "cosmètica"• Evitar la percepció de la millora com un treball extra

• Fórmula: integrar el procés de millora en la gestió quotidiana: Eradicar la duplicitat(de missions, d'objectius, processos o tasques, eines de gestió, indicadors). Had'haver un veritable canvi cultural. La qualitat no és un afegit. "Per ser millor no estracta de fer més coses si no que fem millor les coses"

V. Cloenda

A càrrec de Joan Antoni Barón, Alcalde de Mataró

• Més enllà de les sempre eficients diputacions és fa difícil parlar de gestió delsserveis d’unes organitzacions, les supramunicipals, mal definides i pitjorencaixades en el conjunt de les administracions públiques catalanes.

• Un model de geometria variable. Un model de mancomunació de serveis,d’aliances estratègiques i d’economia d’escala. Lluny de superestructurespolítiques pseudoparlamentàries. Consorcis, agències, empreses. Tenim exemplesprou vàlids de gestió mancomunada: els consorcis sanitaris, el consorci de residus,el consorci turístic. No ha calgut cap estructura política suplementària per tirarendavant aquests consorcis que, tot sigui dit, gestionen pressupostosmultimilionaris.

• L’objectiu ha de ser clar: dotar-nos d’elements de gestió supramunicipal al serveidels ajuntaments. Què sumin voluntats i recursos. I sobretot que resolguinproblemes dels ciutadans i ciutadanes. En primera persona i des del mateixterritori.

PARTICIPACIÓ - mcrit.com · Triginer, Chief Executive Officer de Metalogenia. Els experts han...

Documents

Transcript of PARTICIPACIÓ - mcrit.com · Triginer, Chief Executive Officer de Metalogenia. Els experts han...