ntre les dubtoses consideracions del cosí sevillà de ... · Paulo Freire En reconeixement a Paulo...

Gener 2008 EL POU DE LA GALLINA 3

ntre les dubtoses consideracions del cosí sevillà de Mariano Rajoy ique el premi Nobel de la Pau, Al Gore, és l�exvicepresident del paísque probablement incompleix en major mesura els acords mediam-bientals fixats a la cimera de Kyoto, les principals alarmes que conti-nua disparant l�anomenat canvi climàtic sovint semblen una minúcia

o queden força en entredit. De fet, el mateix Gore, ha esdevingut més una estre-lla de Hollywood que no pas un ciutadà compromès capaç d�enfrontar-se a quisigui per una causa que li ha fet donar la volta al món. Cert és, però, que en elsdarrers temps ha anat agafant força entre l�opinió pública la idea que alguna cosaestà passant en el nostre planeta que està accelerant alguns processos naturalsrelacionats amb les seves condicions d�habitabilitat. També queda força clar quel�ésser humà no ha estat ni és un simple espectador dels canvis de la Terra sinóque, en un bon nombre d�ocasions, n�és el responsable directe a partir de les ero-sions constants de l�entorn que l�envolta. Uns processos conscients o incons-cients que el porten a no tenir limitacions de cap tipus en el consum energètic i,sovint, a depreciar i malgastar recursos naturals com l�aigua que, futurament,potser seran béns preuadíssims.

Malgrat tot, molts continuen titllant l�allau d�alarmes relacionades amb el canviclimàtic com una exageració i parlen de futurologia poc fonamentada i de cièn-cia ficció quan alguns científics s�aventuren a fer projeccions futures de l�estatdel planeta a cinc dècades vista o a tan sols una centúria. Ens neguitegin o no, lamajoria d�estudis apunten que no cal prendre�s el futur del planeta a la babalà i,en conseqüència, sembla positiva qualsevol campanya o corrent de pensamentdestinats a no malmetre sense aturador el medi ambient. Una tasca que ha decomençar a les escoles i que ha de continuar en l�edat adulta. Perquè, de fet,solen ser els que més atrofien l�entorn, ja sigui per incivisme o per la generacióincontrolada de residus, els que intenten minimitzar els efectes del canvi climà-tic i més aviat els volen incloure en una mena d�evolució lògica de la humani-tat. L�evolució d�una societat de consum que porta dècades generant una factu-ra mediambiental desaforada.

Per tot plegat, cal començar a posar fre a l�abús al qual estem sotmetent la natu-ra i començar a tenir present que aquesta té serioses limitacions. Si fa anys pen-sàvem que la Terra era una font inesgotable de recursos, ara s�han començat afixar amb més o menys detall algunes dates de caducitat si no augmenta la nos-tra consciència cívica i ecològica. L�escassetat dels recursos naturals i el canvide l�entorn natural en el qual vivim no són, de bon tros, una bajanada. Ni per anosaltres, ni per a les generacions futures. A aquestes alçades és una niciesa noacceptar els constants assots que la raça humana ha atestat contra el mediambient. I som, precisament, els països de l�anomenat Primer Món els que hemde deixar de tibar de veta. Portem segles violant la natura i esgotant els seusrecursos a marxes forçades. Espoliant el Tercer Món a canvi de proporcionar-nosuna vida d�excessos. Hem de ser nosaltres els primers a marcar el pas per salvarel planeta perquè no hi hagi un dia en què la humanitat hagi de decidir entre labossa o la vida.�

E

EDITORIAL

La bossa o la vida

i

Redacció, administració, publicitat i subscripcions:Associació culturalEl Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi SardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc GarcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat � [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991

CoordinadorJordi Sardans

Cap de redaccióCarles Claret

RedaccióSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, XaviLópez, Josep M. Oliva, Joan Orriols.

DissenyDomènec ÒrritMaquetacióJoan PiquéPortadaFrancesc Rubí (a la fotografia, trànsit intens a laMuralla del Carme de Manresa)FotografiaJordi Alavedra, Francesc RubíWebmasterJoan Orriols

Col·laboradors: Jordi Badia, Isaac Bosch, Lluís Calderer, Llorenç Capdevila, Anna Crespo,Manel Fontdevila, Xavier Giol, Dani Hernández, Daniel Martínez, Anna Navarro, Enric Oller, Conxita Parcerisas, Marcel Pérez,Maria Picassó, Jaume Pons, Ignasi Torras, Joan Vilamala.

Expansió publicitària:Publicitat Clarena. C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86Impressió: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20Distribució: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58Dipòsit Legal: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen,necessàriament, l’opinió d’El Pou de la gallina

4 EL POU DE LA GALLINA Gener 2008

el Sumari

De mes a mes 6Biografies anònimesConxita Parcerisas 9El grèvol i el galzeranJordi Badia 10 El canvi climàtic tambéarriba a ManresaJordi Estrada 12A propòsitJosep M. Oliva 20Cròniques de LlunyJordi Casas, SuèciaMontse Díaz, Bolívia 21Moure el mónJosep BatllóMeritxell Casas 22

Pou JoveEl racó insòlitPastisseria l’EnglantinaJaume Puig/Francesc Rubí 23Entrevista a Francesc Carafí LópezJordi Sardans 24Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29Tastets de motorMazda 2: Marca de la casaEnric Oller i Carbó 31Fila CulturalFerrándiz: el somriure innocentLaura Corrales 32Arts Llorenç CapdevilaJoan Morros 34Manresa, quadern obertPura Travé 35L’ull de la càmeraLluís Calderer 36

el Cul del Pou 37

notícies del pouNúmero 228 - Gener 2008

El futur dels museusde Manresa esdebat al Casino

El dijous dia 5 de desembre va tenirlloc una taula rodona, dins del cicleTemes del Pou, a la Sala d�Actes delCentre Cultural del Casino, sobre eltema: El futur dels museus deManresa, que va comptar amb laintervenció de Josep Alabern, presi-dent de l�Associació del Museu de laTècnica de Manresa; Josep MariaMata, responsable de les activitatsexteriors del Museu de GeologiaValentí Masachs; Jaume Pons, conser-vador del Museu Històric de la Seu, iFrancesc Vilà, director del MuseuComarcal de Manresa.

Ens ha deixat l’amicAntoni Quintana

La matinada del dia de Sant Esteve vamorir Antoni Quintana Torres. Bonamic de la revista, el seu valuós arxiufotogràfic il·lustra des de fa dotze anysels textos d�Ignasi Torras a la seccióImatges de la dictadura i El Pou de lagallina li va atorgar l�any 2004 elpremi Oleguer Bisbal al manresà mésmanresà, per la seva fecunda vincu-lació amb la ciutat, malgrat la sevacondició de capelladí de naixença i decor.

El Pou regalaentrades per al Club Capitol

Ens plau informar als nostres sub-scriptors que hi estiguin interessats quea partir del dimecres 9 de gener podenpassar per la redacció de la revista(Sobrerroca, 26, 1r), a recollir invita-cions per veure el muntatge comico-eròtic Entre pocs i massa, de la produc-tora manresana Input Produccions, quees presenta a la sala 2 del Club Capitolde Barcelona. Aquestes invitacionsseran vàlides per a dues persones i pera les funcions del divendres 18 degener a les 21 h o dissabte 19 a les18.30 h. El nombre d�entrades és limi-tat i se�n lliuraran dues per a cada sub-scriptor, per rigorós ordre de petició,que es pot fer per correu electrònic,telefònicament o a la mateixa seu de larevista, de dos quarts de deu a dosquarts d�una del migdia.

Nou preu de la revista

Des d�aquest gener, el preu de vendade la revista passa de 3,50 a 4 euros, unaugment imprescindible després d�ha-ver-se mantingut invariable des del2002. Cal dir, d�altra banda, que per alssubscriptors el cost del número per al2008 serà de 3,20 euros. �

D’esquerra a dreta, Josep Alabern, Josep Maria Mata, Sílvia Berengueras (moderadora),Francesc Vilà i Jaume Pons, durant la taula rodona

XenofòbiaLa secció de la Bugada del número de

novembre d�El Pou comença amb dosarticles de temàtica negativa on les cul-pes s�atribueixen no sols a persones con-cretes sinó a un grup: els xinesos. Fercomentaris negatius adreçats a unacol·lectivitat és xenofòbia i això és abso-lutament inacceptable (Potser dirà l�au-tor de la bugada: «Però si jo sóc moltpogre i una persona d�esperit obert»:Això és només bla, bla, bla; que un siguixenòfob o no, no queda determinat pelque un diu que és, ni tan sols pel que unes diu a si mateix que és, sinó pel que unfa). Aquests dos primers articlets de labugada del número de novembre culmi-nen en un tercer encara més dissortat: enaquest tercer article es demana als lec-tors d�El Pou col·laboració per anarobservant els xinesos de Manresa quevan amb bicicleta per tal de descobrir aon van. Si l�autor de la bugada vol sabera on van, que els ho demani a ells, i li hoexplicaran. No són rates, ni aus que pas-sin volant. Són persones, conciutadansnostres, pares i mares dels companys declasse d�altres nens manresans. Si capd�aquests nens llegeix El Pou i troba quedes de la revista s�ha fet una crida perquèes vagin vigilant els «xinesos deManresa» (els seus pares) per veure onvan amb les seves bicicletes, com se sen-tirà? Què ha de pensar? És inacceptablei ben trist que El Pou publiqués un arti-cle com aquest.

Josep Macià

Vigència de Paulo Freire

En reconeixement a Paulo Freire(1921-1997), fundador de la pedagogiaalliberadora llatinoamericana, en el desèaniversari de la seva mort, escric aques-ta carta recordatori: El nostre món viuempès, en l�època que vivim, per unavelocitat de creuer intensíssima. Els can-vis socioculturals, econòmics i, sobretot,tècnics i científics són permanents,ràpids i espectaculars: allò que avui ésnou demà ja és vell. La ubicació de lespersones en aquest context és difícil, i lareflexió sobre un món en canvi perma-nent no és una cosa senzilla: llegir irepensar la realitat i, sobretot, interpre-tar-la a cavall de les transformacionsconstants és una tasca complexa. I méssi es vol fer a partir de criteris lliures ipersonals. En aquesta situació, l�educa-

ció esdevé un element fonamental perajudar a aquesta necessària feina de pen-sar i buscar sentits a aquest món poliè-dric i en moviment permanent.L�educació és l�eina clau per evitar queels fets, com xucladors, s�emportin lespersones riu avall: cal aprendre a posses-sionar-se críticament davant la realitat,per entendre-la i transformar-la quancalgui.

Paulo Freire apareix, en aquesta situa-ció ara descrita i deu anys després de laseva mort, com un referent inevitable.Certament que el context de la sevareflexió ha canviat molt i que el seu pen-sament naixia d�un entorn social, econò-mic i polític molt diferent al d�avui. Peròel nucli dur del seu pensament no nomésés vàlid sinó necessari: l�educació depersones amb clara voluntat política icomunitària, capaces de reflexionar crí-ticament sobre el seu entorn per analit-zar-lo i detectar-ne necessitats i defectes,preparades per transformar-lo solidària-ment en aquestes imperfeccions i dispo-sades utòpicament a creure que un altremón més just i equitatiu és possible.Aquesta és una herència vigent perquè,avui, les opressions no han pas desapare-gut, simplement s�han transformat: lesdictadures polítiques d�abans s�hanreconvertit en la dictadura del pensa-ment únic d�avui, l�explotació de la clas-se obrera d�ahir s�ha transformat en l�ex-plotació econòmica del mercat i del con-sum, la manca de llibertat d�èpoquesanteriors s�ha reciclat en la manipulacióideològica a través de la informació, l�o-pressió evident i explícita de dècadespassades s�ha dissimulat en l�opressiósubtil i invisible de l�individualismeneoliberal actual.

Per tot plegat continua essent urgentuna pedagogia de l�oprimit deconstruïdai adaptada al tercer mil·lenni, hàbilmentpensada per actuar en un context moltdiferent del qual va sorgir. Però amb elssentits fonamentals intactes. PauloFreire ha de fecundar avui les idees i lespràctiques pedagògiques dels educadorsque vulguin formar persones lliures.

Pep Gratacós i Guillén (educador)


cartes al pou i

Feu-nos arribar les vostrescartes, d’una llargada

màxima de trenta ratlles, ambel vostre nom, adreça i DNI, a

l’apartat de correus 1 deManresa o a l’adreça

electrònica [email protected]

ARMARISA MIDA

senseobres

El Pou regalaentrades

per al Club Capitolals subscriptors

A partir del 9 de gener, elssubscriptors interessats podenpassar a recollir les invitacions

per veure el muntatge comicoeròtic:

Entre pocs imassa

Sala 2 del ClubCapitol de Barcelona

Invitacions vàlides per a lesfuncions del divendres 18 de

gener, a les 21 h, o dissabte 19de gener, a les 18.30 h.

El nombre d'entrades és limi-tat i se'n lliuraran dues per acada subscriptor, per rigorós

ordre de petició

(la comanda es pot fer per correu electrònic, telefònica-ment o a la mateixa seu de larevista, de dos quarts de deu ados quarts d'una del migdia)

Sobrerroca, 26, 1rTel. 938725018 - [email protected]

La fira de SantAndreu torna aomplir els carrers

2 de desembre. La tradicional fira deSant Andreu atreu milers de visitants deManresa i la comarca al centre de la ciu-tat i a les atraccions de l�avinguda deFrancesc Macià, en un cap de setmanaamb baixes temperatures, el comerçobert parcialment i amb la presència delgrup d�animació i les parades de laComunitat de Sant Egidi a Crist Rei hipromouen la campanya de la Rejoguina.

El telèfon 010 mostra el servei

2 de desembre. Un centenar de perso-nes aprofiten la jornada de portes obertesdel servei d�informació del 010, quecommemora els deu anys de funciona-ment, per conèixer-ne les instal·lacions ivisitar els nous accessos a l�edifici con-sistorial. Dos dies més tard, vuit regidorsmunicipals encapçalats per l�alcalde ate-nen les preguntes dels ciutadans que tru-quen per plantejar queixes o resoldre elsseus dubtes.

Independentistes en-terren la constitució

5 de desembre. Una seixantena dejoves, convocats per l�Assemblea deJoves de Manresa, Maulets, la CUP, elSindicat d�Estudiants dels PaïsosCatalans i el casal popular La Fadulla,participen en la desfilada de l�enterra-ment simbòlic de la constitució espanyo-

la, que finalitza amb la lectura del mani-fest elaborat pels organitzadors.

La sala de la Planadescobreix el móndel joc

13 de desembre. La Sala d�Ex-posicions de Caixa Manresa, a la Planade l�Om, acull la inauguració de l�exposi-ció 5.000 anys jugant. Cent jocs indis-pensables d�ara i de sempre al voltantd�una taula. La mostra convida al visi-tant, a través d�un centenar de propostes,a descobrir el fascinant món del joc.

La ciutat pateix dosatracaments en unasetmana

14 de desembre. Dos homes entren al�oficina del Passeig de Banesto i s�en-duen, a punta de pistola, uns 4.000 euros.El dia 20, l�oficina de Caixa Manresa delcarrer del Cós és l�escenari d�un segonatracament amb pistola, protagonitzat perdues persones amb la cara tapada i cascde motorista, que s�enduen 15.000 euros.

Torna el Rock’n’Reisal Vell Congost

15 de desembre. Prop de 800 jovesassisteixen al festival solidari Rock�n�-Reis, al pavelló del Vell Congost, organ-itzat per Creu Roja Joventut per a la cam-panya de Nadal destinada a recaptar fonsper a centres i entitats que treballen ambinfants amb dificultats socials. El concert

es clou amb l�actuació dels manresansDept, després de l�actuació d�altres grupslocals com The Youn Olders, Sherpah iels lleidatns Ambaparà.

S’aprova el pressu-post per al 2008

17 de desembre. Amb els vots favor-ables del tripartit municipal, s�aprova elpressupost de l�Ajuntament de Manresaper a l�any vinent, amb la xifra rècord de101,6 milions d�euros. Les polítiques decohesió social i les inversions, que ambun total de 28 milions, es destinen espe-cialment al polígon industrial del PontNou, la façana sud de la ciutat, el Palaude Justícia i el passeig del Riu són elsaspectes més destacats. L�oposició acusael govern d�inflar el pressupost amb pre-visions poc realistes i d�arriscar-se ambun grau d�endeutament massa elevat.

S’acaben les obres de les Escodines

20 de desembre. Les obres de reurba-nització dels carrers Escodines i SantBartomeu, i les de renovació de la plaçade Sant Ignasi i del primer tram del carrerViladordis es donen per acabades, en unpas més per la regeneració física i sociald�aquesta part del nucli antic.

Ramon Oms mostra la seva obra al Casino

20 de desembre. S�inaugura l�expo-sició Sensacions en bronze. Ramon

de mes a mes

La Plaça acull la firade Santa Llúcia

13 de desembre. L�Ajuntament deManresa i el Casal de Joves de la Seuorganitzen la segona edició de la fira deSanta Llúcia, que comença el mateixdia 13 a la baixada de la Seu i s�allargaals dies 14, 15 i 16 a la plaça Major.D�altra banda, Aigües de Manresainstal·la a la plaça Major tres alzines. Elvestíbul de l�Ajuntament acull dies méstard el patge Assuan, que hi recull lescartes als Reis dels infants manresans.Fotos: Jordi Alavedra


i


Una de freda...

Tothom que hagi practicat unesport de competició sap que és difí-cil arbitrar. Per tant, en general, elsesportistes són benevolents amb elsarbitratges. Però, renoi, el que vapassar en el partit que el Centred�Esports Súria va disputar a CanParellada ratlla l�esquizofrènia.L�àrbitre, un tal Rafael CarroFlorido, es va inventar a l�acta �queper a ells és l�única que té valor ofi-cial� que el resultat del partit haviaestat de 3 a 3, quan tothom va veureque el Súria havia guanyat per 4 a 2.L�esmentat individu continua arbi-trant. Com que de moment alCol·legi d�Àrbitres ja li sembla béaquesta situació, malgrat que elCol·legi d�Apel·lació ha actuat amblògica i ha esmenat l�error, elsesportistes i d�altres persones delcarrer es pregunten amb quina cre-dibilitat pot continuar fent la sevafeina, quan encara es vol manteniramb l�error. No es podria trobaralgun psiquiatre que d�ofici revisésel cas i fes un informe per tancar-loen un hospital psiquiàtric, que és onsembla que mereix estar aquest àrbi-tre, almenys durant una bona tem-porada?

...I una de calenta

El científic manresà XavierObradors, president de la SocietatEuropea de SuperconductivitatAplicada, és un dels coordinadorsdel projecte Supercable, d�Endesa,guanyador del premi Novare, des-prés de vint anys de treball. Estracta d�un cable superconductoramb capacitat cinc vegades supe-rior als cables tradicionals decoure en el transport de la potèn-cia elèctrica. Conjuntament ambÀlvar Sánchez, professor de laUniversitat Autònoma de Barce-lona, creuen que el cable estaràconstruït el 2009 i serà capaç detransportar 110 MVA de potènciaelèctrica, amb un valor de 3.200ampers de corrent.

Oms, al Centre Cultural el Casino. Lamostra presenta un tria d�obra deRamon Oms, de diverses mides itemàtiques, i té com a nucli centraluna escultura de grans dimensionselaborada especialment per a aquestaocasió.

La Seu estrena lanova il·luminacióinterior

21 de desembre. La basílica de Seuestrena la primera fase de la il·luminaciódel seu interior, que ha estat realitzadaper Elèctrica Garriga i cofinançada pelsAmics de la Seu i la Fundació Endesa iha suposat una inversió de 94.200euros. En l�encesa dels llums hi partici-pen Ramon Busquet, president del�Associació Amics de la Seu, NarcísRiba, vicari general del Bisbat de Vic elBisbe de Vic, i José de la Rosa, directorde la Fundació Endesa, a més de l�alcal-de Josep Camprubí el regidor deCultura i Turisme, Ignasi Perramon,amb l�acompanyament a l�orgue d�Ig-nasi Torras.

La 22a edició delCampi qui jugui obre portes

22 de desembre. El Saló de laInfància i la Joventut de la CatalunyaCentral arriba a la 22a edició, que apos-

ta per dedicar la zona temàtica a l�EdatMitjana; la primera planta, als esports, ila zona exterior als circuits.

Mor AntoniQuintana

26 de desembre. El fundador i presi-dent actual de l�Agrupació deSupervivents de la Lleva del Biberó,Antoni Quintana Torres, mor als 87anys. Periodista, sastre i oficinista de lesantigues Forces Hidroelèctriques delSegre. Quintana havia destacat com aredactor i reporter gràfic al diari Manre-sa i com a corresponsal d�Europa Press.

El Kursaal ja té nou gerent

28 de desembre. El jove ValentíOviedo, llicenciat en Administració idirecció d�Empreses, és designat nougerent de Manresana d�EquipamentsEscènics, en subsitució de la dimis-sionària Laura Bozzo. El ple extraordi-nari celebrat el dia 17, demanat pelsgrups de l�oposició per debatre la crisiper la gestió del teatre Kursaal haviaacabat amb una declaració de la volun-tat d�evitar els errors comesos per partdel govern municipal, un cop rebutjadala petició de destitució del vicepresidenti conseller delegat de l�empresa munic-ipal, Ignasi Perramon, amb els 13 votsen contra de l�equip de govern. �

Manresa s’apunta a la Marató de TV316 de desembre. La sala Petita del teatre Kursaal es converteix en la sisena

seu receptora de trucades per a la Marató de TV3, que aquest any es dedica ales malalties cardiovasculars. Polítics locals i comarcals, esportistes, actors imembres del teixit associatiu atenen els telèfons de la centraleta, que rep tambéla visita dels consellers Joan Puigcercós i Marina Geli. La recaptació de ladotzena d�actes que es duen a terme a la ciutat, sota l�organització de la comis-sió Manresa Mobilitza�t, és d�un total de 35.000 euros, una tercera part delsquals s�obtenen de la tómbola instal·lada a la plaça de Sant Domènec.

!"

Ptge. Ferrer, 22-24-26 08240 MANRESA Tel./Fax 93 873 94 72 www.lasguias.com/elracodelmobleusat - [email protected]


aig néixer a Santiago de Xile el mes següent del copd�estat de l�11 de setembre de 1973. Aquest fet vamarcar del tot la meva vida. Vivíem davant del�Estadio Nacional. El meu pare treballava en unaempresa nacionalitzada per Allende. Hi va anar a por-

tar la baixa per malaltia i el van detenir. La mare, embarassadade mi, amb la meva germana de quatre anys i ell desaparegut...Sort que l�atzar va fer que al cap d�una setmana el deixessinlliure. Molt aviat, quan jo tenia pocs mesos, vam marxar a viurea Buenos Aires. He passat molts estius a Xile amb la família,però em sento argentina, he crescut amb la seva inestabilitat i hihe viscut fins ara fa quatre anys que vaig venir a Catalunya. Elpare sempre ha enyorat el seu país. A la mare li va costar adap-tar-se, viure lluny dels seus, però va refer la seva vida. Va estu-diar infermeria i ha treballat en un dels hospitals més importantsde Buenos Aires.

Una amiga argentina, que ja vivia a Catalunya em va convèn-cer per venir. Ella i familiars meus em van acollir. El pare emva dir que si decidia aprofitar aquesta oportunitat per conèixerEuropa no havia de patir, que si no m�anava bé, sempre tindriacasa seva oberta. Ell i jo sempre hem tingut una gran complici-tat. He viscut a Badalona, Sant Boi i des de fa uns dos anys aManresa. He treballat en moltes feines, però ara estic en unagestoria i m�agrada molt. Arribes i comptes amb la prepotènciade la gent d�aquí. Com a immigrant has d�arribar submís, peròsi ets lleial i tractes la gent amb respecte he vist que sou formalsi generosos i que ens ajudeu molt, a vegades fins i tot més queels nostres compatriotes.

M�agrada la sensació de llibertat que es respira aquí, ningú noes fica en la teva vida, pots anar vestida com vulguis. Passen detu, fins al punt que els homes ni tiren piropos pel carrer. Etmiren, sí, però discretament. Allà hi ha piropos per a totes, enca-ra que siguis gorda i no gaire agraciada. Aquí amb el teu sou

pots aconseguir tenir més coses. Veig companys que es quei-xen, però tenen dos cotxes i un pis, encara que paguin hipoteca.A l�Argentina això no és possible. Dels menjars de Catalunya,el que em fascina és la truita amb patates, és espectacular, latrobo deliciosa.

Veig les dones d�aquí poc emancipades, molt pendents de laparella per fer moltes coses. No m�ho imaginava. A BuenosAires, per posar un exemple, cada setmana és sagrat el partitdels homes amb els companys de treball i el berenar de lesdones amb les amigues. Em sembla que les dones tenen mésfacilitat per crear les seves pròpies relacions. Sobre la immigra-ció, m�ha sorprès la intolerància de la gent d�aquí amb elcol·lectiu marroquí. Els ho critiquen tot, els costums, la sevacultura... sense comptar gens amb la història personal que por-ten al darrere. A mi tothom m�ha tractat molt bé. També m�hasobtat que quan es parla dels andalusos, els castellans o elsgallecs... es fa com si fossin estrangers. Nosaltres tots somargentins.

Buenos Aires és una ciutat molt acollidora, tolerant i diversa.Ha arribat gent de molts països, però tot i tenir les seves asso-ciacions i casals no es creen guetos. Santiago de Xile és méspetit i les classes socials estan més marcades. Els edificis bonicsi moderns només els trobes en alguns barris. A Buenos Aires encanvi, en un mateix barri conviuen cases humils amb edificisluxosos, botigues d�artesans amb grans magatzems, i fins i totbarraques. La societat està més barrejada. A Santiago el tracta-ment entre les persones és més arcaic, et presenten el don, ladoña..., tot i que he de dir que els xilens són més organitzats. ABuenos Aires pots anar a fer un tràmit i trobar-te amb una vagainesperada o una cua interminable. Dels meus estius d�infante-sa en el Santiago de Pinochet recordo la pobresa i m�ha quedatgravada la imatge dels guàrdies civils patrullant amb arrogànciapels carrers de la ciutat. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA [email protected]

Patricia Pimentel: «Sóc xilena, però el cop

d’estat del 73 em va portar a Buenos Aires»

Una foto actual meva (esquerra). A la dreta, la darrera vegada que he viatjat a Buenos Aires, ara fa tres anys, amb el meu parepreparant un asado espectacular per celebrar-ho

V



ra, quan les lluminàries i les foscors de les festes deNadal queden enrere, és moment per explicar el grè-vol i el galzeran, les dues plantes que amb llurs baiesvermelles alegren el bosc a l�hivern, sense perill quealgun inconscient vagi a arrabassar-les. El grèvol és

l�arbre �sí, arriba a ser tot un arbre� de fulles coriàcies, amplesi lluents, arrodonides o el·líptiques i quasi sempre ondulades iamb el marge punxegut, que, en créixer poc a poc, trobem méssovint de mida arbustiva. El contorn punxós tan típic de lesfulles de grèvol no ho és tant com es pugui pensar; el tenen lesfulles dels exemplars arbustius i les fulles baixes dels que hanassolit alçada d�arbre. En canvi, les fulles altes de la capçadadels grèvols autènticament arboris tenen un contorn ben llis,sense punxes. La funció de les punxes de les fulles de grèvolqueda ben clara: és la defensa enfront dels herbívors. Les cabreso les vaques es podran menjar només algunes fulles quan siguinencara tendres, tot just acabades de sortir; però es rendirandavant de les fulles ja coriàcies i punxoses. A les fulles inabas-tables de les capçades no els cal la protecció de les punxes.

El grèvol és un arbre dioic, és a dir, hi ha mascles i femelles.Només els individus femelles tenen els atractius fruits vermellsa la tardor i a l�hivern. A ple hivern, quan l�aliment escasseja iel fred incrementa les necessitats energètiques, els fruits del grè-vol alimenten els ocells boscans. El grèvol viu als boscos

humits i ben conservats. Se�l troba disseminat a les rouredes,fagedes, i pinedes de pi roig dels vessants obacs, sense ser mail�arbre dominant del bosc. A la comarca de Bages no és rar. Onn�hi ha més és a les canals de Montserrat, convivint en pla d�i-gualtat arbòria amb la blada i la moixera �que explicàvem elmes passat�, el til·ler i el teix. Sovint els grèvols més grossos deMontserrat, de troncs gruixuts, capçades enlairades i fullessense punxes, passen desapercebuts dels excursionistes. N�hi haforça també en algunes obagues de la zona més alta delMoianès i, més disseminat, als boscos de les àrees de Mura i deRajadell. La vall de Grevalosa, als termes de Castellfollit delBoix i d�Aguilar de Segarra, realment fa honor al seu nom iconserva alguns grèvols.

El galzeran és una herba perenne de fins a un metre d�alçada,poc o molt parenta de l�esparreguerra, i molt típica de l�alzinar.Fa una mena de fulles ovades, d�uns 2 cm, acabades en punta.En realitat no són veritables fulles �les fulles de debò sónminúscules i cauen aviat�, sinó tiges aplanades, anomenades enterminologia botànica cladodis. La flor blanca i posteriormentel fruit vermell que estranyament surten del centre de la supo-sada fulla en descobreix l�engany. Amb la pràctica absència deveritables fulles, tant les tiges modificades com les normals sónde color verd fosc i fotosintètiques. A l�hivern, alguns brots degalzeran s�assequen però es mantenen sencers, amb consistèn-cia de pergamí, mentre la degradació ressalta la nerviacióparal·lela de les falses fulles. A la primavera següent sortirannous brots. El galzeran és una de les poques espècies que tole-

ra l�ombra de l�alzina. A la comarca viu sobretot a l�interior delsalzinars humits de Montserrat i de l�entorn de Mura. El motcatalà de galzeran, segons explica Pius Font i Quer, podria tenirorigen àrab, ja que a les muntanyes del Rif (Marroc), la flora deles quals ell investigà, es designa aquesta espècie amb el mateixnom.

Grèvol i galzeran comparteixen una confusa associació denoms amb el boix. El grèvol s�anomena també popularmentboix grèvol, mentre que el galzeran es coneix també com a boixmascle. Comparteixen també la combinació del verd intens deles fulles coriàcies amb el vermell viu de les baies a l�hivern, fetque els ha convertit en símbols del Nadal i a la vegada en vícti-mes de l�ornamentació nadalenca.

L�ordre de la Generalitat de l�any 1986 que regula l�ús orna-mental de les plantes per Nadal prohibeix explícitament aCatalunya la recol·lecció de grèvol i la comercialització de lesseves branques. Obliga també als arbres de Nadal, ja siguinavets, pícees, pins o ginebres, a justificar documentalment elseu origen en un viver; no és permès de tallar-los al bosc senseautorització prèvia. Finalment, l�ordre prohibeix explícitamentla comercialització del teix com a arbre de Nadal. El teix és unarbre de filogènia molt antiga, parent llunyà de pins i avets. Lesseves fulles extremadament tòxiques i el seu port recorden elsde l�avet. La fusta de teix és duríssima i de color rogenc. Com

el grèvol, el teix és un arbre dioic. Les flors d�un sol òvul delsteixos femelles esdevindran una llavor envoltada per una cúpu-la carnosa, vermella, que fa la funció de fruit. El teix és un arbreen regressió a nivell mundial, probablement a causa del seucreixement lent. Per la seva raresa, el teix és una espècie prote-gida a Catalunya i pràcticament arreu. Al Bages viu espontània-ment a les parts altes de Montserrat, refugiat a les canals, ialguns pocs individus més es troben en racons ombrívols i pocaccessibles del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l�Obac.Grèvols, galzerans i teixos, amb llurs fruits vermells, ornamen-ten els boscos i jardins a l�hivern. Admirem-los vius i espone-rosos al bosc, no pas mutilats i marcits a casa. �

OBSERVATORI DE NATURA

Text i fotos: JORDI BADIA

El grèvol i el galzeran

A

Fotografies:

Pàgina esquerra: El grèvol acolorit de verd i ver-mell, esplendorós, destaca entre els arbres desfullatsd’hivern.

1. El grèvol, amb la típica estampa de les fulles pun-xoses i lluents i els fruits vermells.

2. El galzeran, amb les seves baies que neixen alcentre de les falses fulles.

3. Detall de les fulles del teix, que es diferencien deles de l’avet per acabar en punta i ser verdes perambdues cares, i de les seves cúpules o arils vermells.

1 2 3

el tema del mes

uan cap als anys 70 es començàa parlar de canvi climàtic es va

percebre com una amenaça a llarg ter-mini sobre territoris llunyans i remots.En aquells moments, qualsevol vindi-cació de tipus ecologista era vista comuna atzagaiada pròpia d�un neohippis-me romàntic i primitiu, o bé obra dequatre savis eixelebrats i amb afanysde protagonisme. De fet, no ha estatfins als anys noranta que els partitspolítics d�aquí i d�arreu han començata incorporar, de vegades més tímida-ment del que caldria, propostesmediambientals en els seus progra-mes.

Avui ja ningú no dubta que el canviclimàtic és un fet, ara i aquí. Noméscal fer un cop d�ull a les hemerotequesper constatar com, de mica en mica,les notícies referides al medi ambientvan ocupant les pàgines centrals, si noles portades. I és que la consciènciamediambiental individual i col·lectivahan crescut paral·lelament a l�agudit-zació de determinats fenòmens queconstitueixen un clar toc d�atenció alprogrés tot terreny i al consum desen-frenat de recursos.

Malgrat que les fluctuacions climàti-ques (temperatura, precipitacions,pressió atmosfèrica, etc.) s�han pro-duït d�una manera natural i espontàniaal llarg de la vida planetària, no ésmenys cert que mai com ara aquestesvariacions s�han vist afavorides perl�acció humana, la qual, sobreposada ala variabilitat natural, ha influït decisi-

vament en l�escalfament de l�atmosfe-ra planetària. La relació entre l�aug-ment de les temperatures i la produc-ció creixent dels anomenats gasos d�e-fecte hivernacle (deguts a la deforesta-ció i a la crema de combustibles fòs-sils, tals com el carbó, el petroli i elgas natural) és científicament prova-da, d�aquí que els experts haginencunyat un terme nou per referir-se ala contribució humana en el canvi cli-màtic: variabilitat antròpica o induïda.

El canvi climàtic o l�escalfament delplaneta és, sens dubte, un problemaglobal que reclama estratègies desolució globals, però també calen unaconscicienciació a nivell local i indi-vidual, sobretot pel que fa al consum

responsable dels recursos, especial-ment pel que fa a l�aigua.

Escassetat d’aiguaSi bé ara com ara Manresa no pateix

problemes d�abastament d�aigua (altracosa són els sembrats), en cas que lasequera perduri el consistori es plante-ja, com a mesura excepcional, restrin-gir l�aigua de reg, de manera que l�ai-gua de boca, segons Alba Alsina, regi-dora de Medi Ambient, està garantida.En aquest supòsit extrem, Alsina des-carta la possibilitat d�utilitzar aigua desegon ús per al regadiu, ja que «signi-ficaria haver de bombejar aigua de ladepuradora, i això és impensable».

Segons el biòleg i expert naturalistaFlorenci Vallès, però, l�escassetat del�aigua és més deguda al consum quea la secada, que ell qualifica d�excep-cional. I qüestiona, amb dades a la mà,l�afirmació tòpica que ara plou i nevamenys que abans: «Què vol dirabans? Als anys vuitanta va haver-hiuna secada comparable a la d�ara iqui sap si els anys vint no van serigualment secs. El que sí és de desta-car, segons els investigadors, ésl�augment de la irregularitat, és a dir,pluges més espaiades i més intenses».Efectivament, la taula de les precipita-cions per dècades a Manresa confirmal�estabilitat de les precipitacions mit-janes. Així, la precipitació mitjana dela dècada dels anys noranta és de 585mm, una quantitat lleugerament infe-rior a la mitjana de 1930 a 1999, queva ser de 593,9 mm.

En relació a la percepció i la preocu-pació populars sobre la disminució del

El canvi climàtic tambéarriba a ManresaAnys enrere parlar de canvi climàtic era jugar a fer ciència ficció. Malauradament,cada dia que passa la realitat ens demostra la cientificitat del canvi en detriment dela ficció. Al llarg del segle XX, l’escalfament global del planeta ha enregistrat unincrement de 0,6 ºC, el qual, en clau manresana, ha estat de 0,9 ºC, tot i que la taulade les precipitacions per dècades confirma l’estabilitat de les mitjanes a la ciutat.

JORDI ESTRADA

Q


Segons l’IstitutoNazionale diGeofisica eVulcanologia (INGV),és probable una disminució del 25%de les pluges hiver-nals als països de laMediterrània, aixícom un augment dela freqüència de pre-cipitacions extremes.


el tema del mes

Si comparem les dues fotografies observarem com fa cent anys hi havia menys densitat de bosc i més conreus: bàsi-cament oliverars. En la fotografia actual hi destaquen l’edificació del barri de la Guia i les ampliacions del pont i lacarretera d’accés, així com el doble carril de via. En la foto antiga podem veure-hi, al fons de l’obaga de la vall dela riera de Rajadell, unes tonalitats clares i unes línies verticals més fosques. La tonalitat clara indica l’absència debosc i que, probablement, la terra és llaurada. Les línies fosques assenyalen el que Florenci Vallès anomena torrentscontra natura, uns desguassos excavats per canalitzar l’aigua en cas de fortes pluges a fi d’evitar la inundació i l’e-rosió de les feixes. Fotos: Història gràfica de Manresa / Florenci Vallès / Jordi Alavedra

el tema del mes

cabal d�aigua del riu i de la progressi-va desaparició de fonts, Vallès acla-reix que «el cabal dels rius no és unamesura fiable del grau de sequeraperquè està molt regulat pels embas-saments» i que, si ha minvat el nom-bre de fonts és «perquè la majoria s�a-limentaven del regadiu, que en dismi-nuir ha provocat que deixin de rajar».Altres han desaparegut sota el pavi-ment de noves construccions, com lafont de les Oques, davant per davantdels cinemes Atlàntida, o sota l�asfaltde noves carreteres, com la font delsLlops, «que continua rajant, sinó queun tros més enllà, al peu d�una pollan-creda». A més a més, tant la falta demanteniment com la pèrdua de l�ússocial (tant per al consum domèsticcom per a espai lúdic, com a berena-dor) n�han accelerat l�aperduament.L�aigua d�aquelles fonts, d�altrabanda, «era molt més bruta, perquès�hi barrejaven les aigües fecals, fetque provocava malalties com ara eltifus».

Augment de temperaturesAl llarg del segle XX, l�escalfament

global del planeta ha enregistrat unincrement de 0,6 ºC, el qual, en claumanresana, ha estat de 0,9 ºC (de 1930a 1999). En el gràfic adjunt, on cons-ten les temperatures mitjanes perdècades, observarem com les dècadesde 1980 i 1990 van ser excepcional-ment càlides, fet que es repeteix a lamajor part de les estacions meteorolò-giques del món. Segons Vallès, la clau

del canvi climàtic està en aquesta evo-lució a l�alça a les temperatures, ambel benentès que «aquest ascens nos�ha de veure com un efecte del canvi,sinó com un agent causant». I subrat-lla que «si aquestes dades són motiude preocupació és perquè s�esdevenengairebé a tot arreu i amb tendència acontinuar pujant».

De fet, els experts preveuen un aug-ment de 6ºC al llarg del segle, fet quecomportarà una acceleració del des-glaç dels casquets polars, a conse-qüència de la fusió dels quals pujarà elnivell de mar (es calcula entre 26 i 86centímetres, amb la consegüent inun-dació de zones com el Delta de l�Ebre)i augmentarà la temperatura de l�ai-gua. Vallès explica que un fenomencom aquest pot provocar canvis decorrents marins, de manera que «sis�aturés en sec el corrent marí càlidprocedent del golf de Mèxic, Françapassaria a tenir un clima similar al deCanadà i nosaltres, com a Nova York,molt més fred».

D�altra banda, és de constatar comles condicions meteorològiques extre-mes són cada vegada més habituals. AManresa, els valors més exorbitantsdels anys trenta del segle passat ençàhan coincidit en les darreres dècades.Si exceptuem la gran nevada de l�any1962, la segona en intensitat fou la de2001. Així mateix, la fredorada mésintensa s�esdevingué durant l�hivernde 1985 i el 1996 fou l�any més plu-jós, mentre que el rècord d�aigua depluja recollida en un sol dia va tenir

lloc el juny del 2000. Pel que fa a lesaltes temperatures, l�estiu de 2003 haestat, fins ara, el més calorós, al qualha seguit la sequera més intensa i per-llongada (2004-2005) dels últimssetanta anys.

Entre altres efectes negatius, l�aug-ment de les temperatures i les secadesde llarga durada propicien la presènciad�incendis forestals, que en els darrersestius han minvat, segons Vallès, grà-cies als mitjans i l�organització. Per aVallès, el més preocupant d�un incen-di és l�efecte erosionador: «Quan escrema un bosc, els arbres tornaran aser-hi sempre que es conservi el sòl.El problema gros apareix quan elsfocs se succeeixen, perquè cada vega-da s�empobreix més la terra i la rebro-tada és més esquifida». Vallès contra-diu l�afirmació segons la qual en eltranscurs del darrer segle l�entorn dela ciutat ha perdut massa boscosa. Atall d�exemple, les fotografies quemostrem en aquesta pàgina, correspo-nents al sector de la Guia, confirmencom la densitat vegetal és superior enl�actualitat com a resultat de l�abando-nament del conreu de vinya i oliveres,el qual ha afavorit l�expansió de lavegetació espontània. En contraparti-da, ha augmentat l�ocupació del terri-tori per noves construccions i cintesd�asfalt, que han anorreat espais verdsdins i fora la ciutat.

La revolta de la biodiversitatSigui a causa del canvi climàtic o

altres factors antròpics, el cert és que,

Florenci Vallès, biòleg i naturalista



el tema del mes

parodiant Dylan, els paisatges estancanviant. Pel que fa a la fauna, elscanvis són constants i rellevants. Elcranc autòcton, per exemple, ha estatpràcticament substituït, aquí i arreudel país, pel cranc americà. La raó,segons Vallès, és l�alta capacitat d�a-daptació d�aquesta espècie, més sofer-ta i generalista: «Amb la desapariciódel cranc autòcton disminueix ladiversitat global, però si localmentsubstitueixes una espècie per unaaltra la biodiversitat local es manté».No necessàriament l�aparició d�unaespècie nova ha d�actuar en detrimentde l�autòctona del territori. En cap casla presència del peix sol, a la riera deSant Esteve, ha significat la desapari-ció del barb cua-roig.

Cal remarcar que no sempre dispo-sem d�una resposta plausible a la pre-sència o la desaparició d�una espècieanimal o vegetal. Sabem per què elsroures i les alzines tendeixen a colo-nitzar antics boscos cremats de pi i perquè les cuques de llum, molt sensiblesals pesticides, han començat a apagar-se. Ignorem, en canvi, el perquè de ladesaparició de la gralla (prop de laSeu, anys enrere, n�hi havia un estol) ila irrupció folgada d�estornells i tórto-res tuques, en expansió des de faalguns anys. Al Bages és creixent,també, la proliferació de porcs sen-glars, bisons americans, aus aquàti-ques (corbs marins, ànecs, bernatspescaires�) i cotorres argentines. Enrelació a la introducció de noves espè-cies a causa de l�activitat humana oaltres factors, Vallès opina que «no

tenen efectes negatius sobre totes lesespècies. A banda de què entenguemper efectes negatius és evident que lallúdriga ha celebrat la presènciaabundosa del cranc americà».

Els perills de la salutEntre tots els paràmetres associats a

l�anomenat canvi climàtic (destruccióde la capa d�ozó, contaminació atmos-

Onades de calor

Clima extrem

Temperatura

Precipitacions

Contaminaciómicrobiana

Dinàmiques detransmissió

Agroecosistemes ihidrologia

Socioeconomiai demografia

Efectes en la salut:

*Malaltia i mort relacionats amb:

-La temperatura

-El clima extrem

-La contaminació

-L’aigua i els aliments

-Vectors i rosegadors

-Falta d’aigua i aliments

-Efectes mentals, nutricionals,infecciosos i altres

-> ->Canvi climàtic i salut

Font: Organització Mundial de la Salut

Doctor Lluís Guerrero, president de la delegació del Bages del Col·legi de Metges


fèrica, escassetat d�aigua, etc.), aquellque ara mateix incideix d�una maneramés clara en la salut dels manresansés, sens dubte, l�augment sostingut deles temperatures, les fredorades i elsllargs períodes de secada.

Segons el Dr. Lluís Guerrero, espe-cialista cardiovascular i president dela delegació del Bages del Col·legi deMetges, ara com ara la incidència delcanvi climàtic en la salut dels manre-sans encara és incipient, malgrat queen els darrers anys s�han incrementat(a conseqüència també d�altres cau-ses) les malalties circulatòries i de l�a-parell respiratori. Pel que fa a les pri-meres, Guerrero afirma que la calorafavoreix l�aparició de problemes car-díacs: trombosis venoses, infarts demiocardi, insuficiències cardíaques�L�explicació es troba, en opinió deGuerrero, «en el congestionament deles venes, que implica un augment deltreball cardíac i la producció d�himo-concentració». Segons Guerrero,«n�hi ha prou amb seguir la publica-ció de les esqueles a la premsa percomprovar que, efectivament, méscalor vol dir més morts». I posa com aexemple flagrant l�espectacular nom-bre de defuncions esdevingudes aManresa durant l�estiu de 2003 (val adir que a Europa l�onada de calor vadeixar com a balanç 35.000 personesmortes), el més calorós dels últimssetanta anys. Com a mesura pal·liativadel risc, sobretot pel que fa a la gentgran, Guerrero recomana beure mésaigua: «Malauradament hi ha moltsavis que viuen sols, sense ningú alcostat que els recordi la necessitat debeure aigua sovint». En aquest sentit,

troba a faltar una implicació mésdirecta de les administracions, ja siguien forma de campanyes a través delsmitjans de comunicació, mopis alcarrer, etc., o bé fent un seguimentmés directe de les condicions de vidad�aquesta part cada vegada mésimportant i desvalguda de la població.Guerrero no dubta que bevent mésaigua a l�estiu (l�època de l�any ambmés problemes d�hidratació i crisis delsistema cardiovascular) disminuirianotablement la mortaldat entre la gentgran: «A més d�un problema climàticés un problema social, de fracàssocial, atès que no se li dóna prouimportància».

En relació als problemes respiratoris,Guerrero assenyala que «l�allarga-ment de la temporada del pol·len pro-picia l�increment del nombre demalalties al·lèrgiques», ja que l�aug-ment de la pol·linització, afavoridaper la calor i la humitat, estimula larinitis. També abunden les faringitis

cròniques, produïdes pels agents irri-tants de la contaminació atmosfèrica, iles afeccions respiratòries causadesper la sequedat i la sufocació. Tot ique la qualitat de l�aire a Manresa éspassablement bona (la regidora AlbaAlsina matisa que esporàdicament pothaver-hi alguna superació d�ozó tro-posfèric, afavorida per la inversió tèr-mica), sembla que l�augment d�ele-ments contaminants i la falta de dre-natge per part de l�atmosfera motivenbona part de les irritacions respiratò-ries.

Escenaris de futurTot sembla indicar que, a banda de

l�agudització de les malalties esmen-tades, si la tendència de les temperatu-res es manté a l�alça, les patologiesafectaran sectors més amplis de lapoblació i es diversificaran. Aug-mentaran, segons Guerrero, «els casosde conjuntivitis, retinopatia i querati-tis», pel que fa a les afeccions oculars.Però també en patirà el sistema diges-tiu, ja que els microbis, en propagar-seamb més desimboltura, disparen elscasos de salmonel·losi i el parasitaris-me intestinal: «Està comprovat quecada augment d�un grau provoca

el tema del mes

«Per cada grau

d’augment de la

temperatura es

calcula una mitjana

del 3 % d’augment

de la mortalitat»

(Arpat News, 3 de

juliol de 2007)

Qualitat de l’aire a la Catalunya Central

Segons l’informe elaborat per la direcció general de QualitatAmbiental del departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat, a la Catalunya Central els nivells de diòxid de sofre,monòxid de carboni, diòxid de nitrogen i benzè van mantenir-se,durant l’any 2006, per sota dels valors límit permesos. Tanmateix,pel que fa a les mesures de clorur d’hidrogen foren detectades 11superacions diàries. I en relació als nivells mesurats en suspensió dediàmetre inferior a 10 micres es va superar el valor límit anual is’excedí el nombre de superacions permeses del valor límit diari.

L’aqüeducte de Conangle (Balsareny) de la Sèquia mostrava aquest aspecte gèlid eldia de Nadal de l’any 2001


entre un 5 i un 10 per cent de nouscasos de salmonel·losi. Quant a lapell, l�exposició directa i sostinguda ales radiacions ultraviolades facilita-ran l�esclat de tumors tals com lescarcinomes, els epiteliomes, els mela-nomes, els èczemes i les al·lèrgiessolars».

En l�àmbit psiquiàtric, Guerrero pro-nostica un augment de suïcidis i detrastorns de comportament provocatsper l�ansietat, les depressions i l�es-très. Paral·lelament, l�escalfament,juntament amb la sequera, fomentaranl�aparició i la difusió de malaltiesinfeccioses com el pal·ludisme o eldengue. Guerrero avisa que «podentornar �i tornen� malalties que pràc-ticament havien desaparegut, com lamalària». Els fluxos immigratoris i laproliferació d�insectes transmissors ensón factors coadjuvants. A més a mésdels imponderables causats pels can-vis de les condicions físiques de l�at-mosfera, Guerrero sosté que les cir-cumstàncies que en el futur condicio-naran l�escenari sanitari són «d�unabanda, la mobilitat de les persones il�excés de població; i de l�altra, lafalta d�equitat en la distribució de la

riquesa i els mitjans».Més a llarg termini, Guerrero preveu

un món en què la desertització i lareducció de recursos alimentaris ihídrics comportaran «trastornscol·lectius de salut», ja que les gransconcentracions humanes a l�entorn deles fonts de recursos poden originarbaralles pel seu control i afavorir elcontagi de malalties. Si a això hisumem la irrupció de catàstrofes natu-rals, cada vegada més freqüents, elpaisatge ja no pot ser més desolador:«En èpoques d�inundacions les aigüeses contaminen totes i reapareix eltifus, entre altres epidèmies».

Mesures de controlNingú no dubta que el problema és

real i inajornable, però tanmateix lapoblació �ciutadans i administració�no semblen ser-ne del tot conscients.Potser perquè uns i altres considerenque un problema global reclama unasolució global, però és evident que,com observa Guerrero, també ha d�ha-ver-hi «una educació sanitària i cívi-ca i una acció decidida i unànime perpart de totes les administracions». Iafegeix: «Cal la implicació del ciuta-

dà, com a beneficiari i perjudicat, itambé de l�administració, que es limi-ta a recollir dades i fer-ne un informe,que ningú no es mira».

La implicació del ciutadà s�hauria detraduir en un estalvi més gran d�ener-gia hídrica i elèctrica, així com unabona predisposició a participar de lacampanya municipal de recollidaselectiva d�escombraries i reciclatge.Des de l�Ajuntament, explica AlbaAlsina, s�intenta predicar amb l�exem-ple a base de racionalitzar l�ús de l�ai-gua de reg: «No podem posar gespaarreu, ja que el que interessa és ade-quar la jardineria a la vegetacióautòctona i a les necessitats hídri-ques. Per això, hem optat també pelreg amb goteig i la instal·lació de con-troladors d�humitat». D�altra banda,per més paradoxal que sembli,l�Ajuntament «ha reduït el consumelèctric, tot i haver ampliat l�enllume-nat». Això, segons Alsina, ha estatpossible gràcies a la substitució de lesbombetes de mercuri per les de sodi.

Tanmateix, el consum elèctric, anivell ciutadà, ha enregistrat un incre-ment constant i significatiu al llargdels últims deu anys. A falta de lesdades del 2007, l�energia consumidapels manresans el 2006 va ser de439.807.587 kWh, una xifra conside-rablement superior a la de l�any ante-rior, el 2005, en què el consum va serde 420.302.186 kWh. Si comparemels consums de 2006 i de 1997 l�aug-ment ha estat d�un 60 per cent.

Tant Guerrero com Vallès reclamenmés educació ambiental i, pel que fa ales qüestions de medi ambient i salut,Guerrero lamenta que «totes les dadesrecollides vagin a parar al sac con-junt de la Generalitat, sense que prè-viament metges, estudiosos del mediambient i polítics n�hagin fet una anà-lisi local o comarcal».

En opinió de Guerrero cal, per partde la Sanitat pública, més prevenció iinformació sobre els efectes del canviclimàtic en la salut de la persones. Laprevenció hauria de consistir en la pla-nificació d�actuacions sanitàriesdiverses: detecció d�alarmes (per pre-venir onades de calor, concentracionsde pol·len, etc.); avaluació, seguimenti recerca (on es tinguin en compteconjuntament totes les dades: mèdi-ques, atmosfèriques, variacions mete-orològiques, etc.); desenvolupamentde polítiques específiques (en relacióa mesures urbanístiques i de gestió delterritori, com la connexió del Xup a laxarxa de clavegueram, «en la qual jas�està reballant», afirma Alsina); ini-ciatives d�informació (adreçades a la

el tema del mes

Alba Alsina, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa


el tema del mes

població i també als mateixos treballa-dors de la sanitat) i programació delsserveis sanitaris adequats (i reforçatsen funció de les èpoques i les circums-tàncies de més risc). Com a exempled�imprevisió, Guerrero assenyala laintenció d�Althaia de «donar d�altadeu pacients per setmana en conceptede problemes respiratoris durant l�hi-vern, cosa que significarà poder aten-dre poc més d�una persona per dia. Espodrà dir que fins avui això ha estatsuficient, però alerta!; la poblaciós�envelleix, hi ha més bosses depobresa, més immigració, molta mésgent».

El Dr. Guerrero adverteix de lanecessitat d�avaluar l�impacte delcanvi climàtic en la salut, ara queencara hi som a temps. I fer-ho des dela perspectiva d�una ciutat en ple crei-

xement demogràfic i urbanístic, laqual cosa comporta un increment con-siderable de consum energètic ipol·lució, a més de l�ocupació de nousterritoris. I és que en el transcurs deles últimes dècades Manresa ha dupli-cat la superfície construïda durant mésde mil anys.

Davant d�aquest panorama hi ha quiproposa un retorn a l�Arcàdia i en fauna nova religió integrista. SegonsVallès, «vivim en un món tan artificia-litzat que tornar a les condicions quehi hauria si no hi haguessin humansés utòpic i inviable. Com ho és afir-mar que sense homes el clima es man-tindria estable». Per a Guerrero, «des-coneixem els terminis sobre els qualsprojectem aquestes preocupacions. Nosabem què passarà exactament niquan. Només sabem que passarà». �

Evolució del consum elèctric

(font: Fecsa Endesa)

any kWh

1997 275.334.8521998 297.970.5421999 308.434.3512000 338.486.0542001 340.277.6332002 376.114.1892003 385.133.4282004 400.644.8992005 420.302.1862006 439.807.587

Un alzinar sec a Montserrat.Els estius dels anys 1994,2003 i 2005 van ser extre-madament secs aCatalunya, i en particular ala comarca de Bages. Eltotal de precipitacions quevan caure a l'estació meteo-rològica de la Culla deManresa des de l'1 desetembre de 2004 fins al 31d'agost de 2005 va ser de228,1 mm, només un 38,6%de la precipitació anual mit-jana de Manresa, que és de591,0 mm. L'any hidrològic2004-05 (del setembre del2004 a l'agost del 2005) habatut pràcticament tots elsregistres de secada aCatalunya, també a lacomarca de Bages. La plujaha estat aquí només un terçde la mitjana esperada.

Evolució del valor mitjà de la temperatura

mitjana de 1930 a 1999


MARCS D�ENCÀRREC - MIRALLS- PINTURES - OBRA GRÀFICA

Mel, 13 - Telèfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESAa/e: [email protected]

CENTRE DENORMALITZACIÓLINGÜÍSTICAMONTSERRAT

Carrer de Jaume I, 8, 2n 08241 Manresa Tel. 93 872 17 07 - a/e [email protected]

Diccionari depatinatge artístic

sobre gel

La proximitat del fred fa pensarque ara és una època ideal per ala pràctica del patinatge artísticsobre gel. Per això el TERMCATposa a la vostra disposició mésd�un centenar de termes relacio-nats amb aquesta pràctica esporti-va visualment tan plàstica, que ésuna modalitat de l�esport del pati-natge artístic.

El Diccionari de patinatgeartístic sobre gel aplega exacta-ment 105 termes amb els equiva-lents respectius en castellà, fran-cès i anglès, provinents delDiccionari general de l’esportque el TERMCAT està elaborantactualment amb vista a publicar-lol�any 2008. Aquests termes hanestat revisats per especialistes dela Federació Catalana d�Esportsd�Hivern i, a més, en un nombreimportant procedeixen d�una ses-sió de normalització efectuada eljuliol de 2005 amb diversos espe-cialistes d�aquesta modalitat i hanestat avalats posteriorment pelConsell Supervisor del TERMCAT.

El diccionari es pot consultar ahttp://www.termcat.cat partir de lesdenominacions en qualsevol deles quatre llengües de treball(català, castellà, francès i anglès)per mitjà de dos procediments:d�una banda, utilitzant els índexsalfabètics que es mostren en elmarc de l�esquerra fins a trobar ladenominació volguda i, de l�altra,introduint directament una deno-minació en l�espai superior Cerca;en aquest segon cas, es visualit-zaran totes les fitxes terminològi-ques que continguin el mot consul-tat, sigui com a part d�una denomi-nació o com a part d�una definició.


A PROPÒSIT

l reportatge d�El Pou sobre els museus no ensva descobrir que existien però ens va recordarque hi eren. Sabíem on trobar-los si ens hodemanava algú i sabíem �fins a cert punt� quèhi havia, però no hi hem entrat mai o si ho hem

fet ha estat en un o dos, i fa anys, potser tants anys comfa que érem escolars. En aquest aspecte els manresansno ens diferenciem gens de la gent d�altres llocs Ensagrada saber que tenim museus a la nostra ciutat peròmai no trobem un motiu per entrar-hi. Guardo un retallde diari d�una entrevista a l�arqui-tecte i dissenyador Òscar Tus-quets, i el guardo justament peltitular que l�encapçalava. Deia:«Es veu molta gent trista alsmuseus». I és una frase que em vaagradar tant com per conservar-la.En el meu inconscient la imatgeque jo devia tenir dels visitantsdels museus devia ser aquellamateixa. Hi ha els nens dels col·le-gis que van a un museu com sianessin al zoològic i molesten elsque el visiten en la mateixa mesu-ra amb què animen l�ambient. Idesprés hi ha els qui hi entren per-què són de visita a la ciutat i nosaben molt bé on anar ni què fer ipassegen d�esma mirant vitrinessense saber ben bé el que veuen.Però la gent que m�evocava l�Òs-car Tusquets en la seva apreciacióno era cap d�aquest tipus de públicsinó aquells visitants que hi van quasi amb devoció, ianeu a saber per quins motius, a mirar amb detall unplat de ceràmica o a contemplar amb atenció una casu-lla. Gent estranya, certament. Gent inquietant, d�algunamanera. Gent �posem una noia en el meu cas� que emcausa una mena d�intriga i que en certa manera m�atrauper aquell toc de misteri que els envolta però que a la fim�acaben semblant més distants que atractius.

Parlo, és clar, de la gent que va als museus on cal fersilenci. No parlo dels que visiten el museu del Barça nidels que s�apunten a la moda del turisme cultural i fanllargues cues per veure unes pintures que no els interes-sen gens. I és que malgrat el valor incalculable del que

s�hi exposa, aquests museus que s�han integrat plena-ment al circuit del turisme de masses han acabat devo-rats pel seu propi èxit i s�han convertit en un parc temà-tic. Són llocs on la gran majoria de visitants no hi va aamarar-se de cultura ni a cultivar la seva sensibilitatsinó que hi va per viure una emoció. Aquella emociódifícil d�explicar que és la mateixa que els produiriaveure el Julio Iglesias en persona dinant a la taula delcostat. Són llocs on els que hi entren i surten hi van aautossugestionar-se i a contemplar la Venus de Boticelli

o la Gioconda de Leonardo totdient-se «és ella, la tinc al meudavant!» i marxen creient-se méscultes. Res a veure amb els museusque s�apareixen al meu subcons-cient quan sento justament laparaula museu tantes vegades uti-litzada als títols de les pel·lícules oa les frases fetes i que sempre ensevoquen llocs inhòspits i fúnebres.I no obstant això penso que sónprecisament aquests els que s�hande preservar. Els museus que for-men part del patrimoni local detantes ciutats i que quan surten ales guies, si és que hi surten, sem-pre és en lletra petita. Museus mésgeneralistes o més especialitzatsque és gairebé impossible quepuguin atraure la gent que no tél�interès d�un erudit. És cert i esticd�acord amb el que deia l�editoriald�El Pou que cal invertir en l�ade-

quació i la modernització del nostre patrimoni museís-tic. Però, deixant a banda els museus més de caràctercientífic o tècnic, penso que és bo que cada ciutat man-tingui uns certs museus d�aire decadent i polsinós.Museus que mai no entraria a veure però que m�agradaque existeixin i que es mantinguin tal com són, que noels promoguin ni els facin més llampants. Ni que noméssigui per imaginar-me que allà dins s�hi guarda un trosde temps detingut per sempre, un misteri que preferei-xo imaginar-me abans que veure�l. Un espai habitat persants i relíquies i imatges corcades. Un lloc perenne-ment a recer de tot el soroll que hi ha al carrer, un altremón. �

JOSEP M. [email protected]

i

Hi ha museus quemai no entraria

a veure però que m’agrada que

existeixin i que es mantinguin tal

com són

A

Museus

l 25 d�agost vaig arribar a Örebro, una ciutat a 200 kmd�Estocolm amb uns 128.900 habitants. Si Manresaés el cor de Catalunya, Örebro es considera el cor deSuècia (i d�Escandinàvia), ja que està situada al cen-tre de la part més habitada del país. Tanmateix he de

reconèixer que Örebro és més bonic que Manresa, i puc anar atot arreu amb bici, tant si neva com si plou. L�excusa d�aquestviatge és fer un semestre d�empresarials (que actualment cursoa la UAB) a l�Örebro Universitet, dins del programa Erasmus,amb la intenció de perfeccionar el meu anglès.

En l�aspecte formal aquesta Universitat està perfectamentorganitzada per acollir estudiants internacionals, i ofereix allot-jament proper i a preus molt assequibles pel nivell del país (alvoltant dels 200 euros/mes). I la clau que facilita encara més laintegració dels alumnes és una organització anomenadaFadderiet, que s�encarrega d�organitzar activitats, jocs, viat-ges... al llarg del semestre iassigna a cada alumne interna-cional tres fadders (padrins), ésa dir, estudiants voluntarissuecs a qui pots demanar ajudaquan la necessites i amb quipots sortir de tant en tant.Aquesta organització és tanefectiva que cada semestre launiversitat acull uns 150 estu-diants internacionals. No haviaconegut mai tanta gent en tanpoc temps. Com que tothomestà en la mateixa situació ésmolt fàcil fer amics de tot elmón, al principi tothom ten-deix només a ajuntar-se ambels del seu país (i alguns no deixen de fer-ho), però vaig des-cobrir que quan m�ho passo millor és quan surto amb gentd�altres cultures. L�únic que trobo a faltar a hores d�ara és elsol, miro les fotos dels primers dies i recordo que quan feia eldia llarg era el cel més bonic que havia vist mai.

El sistema universitari suec és molt diferent (i millor) que elde la resta d�Europa: els cursos duren cinc o deu setmanes i esfan d�un en un, d�aquesta manera només t�has de concentrar enl�assignatura que estudies, t�examines i comences el següentcurs. Només sol haver-hi tres dies de classe a la setmana i estreballa més pel teu compte. Pel que fa a la vida social, Suèciaés molt diferent, les begudes amb més d�un 5% d�alcoholnomés es poden comprar en botigues expresses (anomenadesSystembolaget), i les discoteques tanquen cap a les dues, peròla veritat és que a mi ja m�està bé perquè tampoc no són eltipus de locals que m�agrada freqüentar. Són molt millors lesfestes que s�organitzen en els corredors i pisos d�estudiants, onrealment et pots relacionar més amb la gent.

Fer aquesta estada Erasmus era una oportunitat que no podiadeixar escapar, i no me�n penedeixo gens. No oblidaré mail�experiència de viatjar pels voltants i pels països veïns ambaustríacs, alemanys, americans, italians, hongaresos, polone-sos... i ja començo a viure la trista sensació d�haver-me d�aco-miadar de gent que han estat els meus amics durant cinc mesossense saber si els tornaré a veure mai més. �

olívia, país on visc habitualment des de l�any2003, és un país ple de contrastos però malaura-dament és la gran desconeguda que no se sapvendre turísticament i que sovint es troba encap-çalant la llista vermella de les agències de viatges

de països sociopolíticament inestables. Contrastos de tottipus: per una banda contrastos paisatgístics on una puguianar des de l�altiplà andí a més de 4.000 metres d�alçada entres hores amb cotxe es pot plantar al principi de la zona tro-pical i endinsar-se fins a la selva verge o passar pel llac mésalt del món el Titicaca que tot i que compartim amb elsperuans la major part és bolivià i contemplar de ben a propla Cordillera Real, amb cims de més de 6.000 metres. Oendinsar-se en un dels salars més grans del món, el Salar deUyuni, que molts dels visitants diuen que és un dels parat-ges més espectaculars que un hagi vist mai i que tot i ser

prop de la frontera amb Xiletambé continua sent bolivià.

Després vénen els contras-tos pel que fa a les persones,a Bolívia hi ha 34 ètnies i esparlen aproximadament unes35 llengües originàries, con-tant-hi el castellà, és clar!Així que ja us podeu imagi-nar que amb una poblaciótotal d�aproximadament uns8 milions de persones que hihagi tantes ètnies diferentsofereix una diversitat culturalmultiètnica i multilingüísticaque fa que una no s�avorreixigens coneixent persones de

diferents ètnies i cultures i la seva barreja que fa un gresolde cultures interessant.

També els contrastos �o en aquest cas les diferències pelque fa a l�economia� fan que es creïn diferències entre elque despectivament en diuen els indis i els mestissos, quefan que mentre uns, els mestissos, visquin amb un nivell devida quasi més alt que a Europa, els altres hagin de sobre-viure amb menys d�un euro al dia. Per continuar tenim lesdiferències polítiques entre l�Orient i Occident, entre elscambas i kollas, que a conseqüència de que els de l�Orientviuen amb una zona amb més hidrocarburs i això fa que arademanin l�autonomia. I on també curiosament es barreja eltema dels mestissos i indis, ja que els indis viuen al�Occident i els altres a l�Orient.

I finalment els contrastos entre gèneres, entre homes idones, tema en el qual treballo, i que fa que en les zonessemirurals i rurals les nenes no acabin ni la primària i quesovint les noies joves no s�atreveixin ni a proposar a lesseves parelles a utilitzar mètodes anticonceptius perquè noles titllin de dones de mala vida, ja que els prejudicis diuenque si estàs informada sobre aquest tema és perquè has tin-gut moltes relacions. I és que, com diu sempre el director deYanapi: les nenes amb les quals treballem tenen dues des-gràcies: ser pobres i ser dones! �

JORDI CASAS


CRÒNIQUES DE LLUNY

MONTSE DÍAZ

De Bolívia estant

Jordi Casas i Duocastella faun Erasmus d’Empresarials

a l’Örebro Universitet(Suècia)

Montse Díaz i Grau treballaamb l’Associació Yanapi,

amb nens i adolescents, a laciutat de El Alto (Bolívia)

E B

Des de Suècia


DE METGE A ‘BRUIXOT BLANC’

oundou, 200.000 habitants. Segona ciutatdel Txad. No hi ha aigua, llum, ni clavegue-

res. Però sí que hi ha misèria. Els nens juguendamunt la porqueria. Malgrat això, quan portesuns dies allà, ja no la veus. L’herència de la guerrahi ha deixat petjada. No és estrany doncs que allàhi hagi de tot. Malària, SIDA, malformacions. «Ésmolt cru. Hi ha gent que no et demana caritat permenjar però sí per omplir la tarja del mòbil. Elsfrancesos s’han encarregat prou d’això». Sónparaules del doctor Josep Batlló. Cirurgià ortope-da i especialista en medicina de l’esport, ha treba-llat a Manresa i actualment ho fa a l’hospital SantBernabé de Berga. Mitjançant un company defeina, fa un any va entrar a formar part del’Associació Humanitària de Solidaritat, una ONGgironina que dóna suport a l’associació francesaTxadien Nôtre Dame de Paix. L’associació faanualment dos viatges a l’hospital de Moundouper fer-hi missions quirúrgiques. El 9 d’octubre elJosep i tot l’equip, compost per cirurgians ortopè-dics, un cirurgià plàstic, anestesistes, una inferme-ra, i una realitzadora de cine, van partir cap alTxad, en la que seria la 47a missió quirúrgica. En17 dies van intervenir 86 pacients.

M

�Què sents el primer cop que arribes a l�hospital de Moundou?�Arribes allà i no hi ha res. I no només no hi ha res, sinó que

no tens ningú que et pugi dir: «no passa res». Estàs sol amb el quetu saps fer. Ho sàpigues fer bé o malament. I de tu ho esperen tot.Són gent que potser han fet 300 quilòmetres arrossegant-se perterra per arribar allà per operar-se. Les mares et donen els seus fillsamb tota la confiança del món. És molt dur. Es calcula que al Txadun 50% de la gent té SIDA. Allà neixes amb un peu girat i viusaixí tota la vida, a no ser que vingui un gran bruixot blanc i t�hosolucioni. Jo hi he anat dues vegades.

�Com és un dia de missió quirúrgica?�Operem a l�hospital de Moundou. Té 100 anys, però no té ni

metges. En tot el Txad, amb 10 milions d�habitants només hi ha100 metges. Els metges d�allà quan surten a estudiar a Europaveuen la diferència abismal entre la pobresa en què han viscut finsllavors i el que hi ha aquí i no tornen. Si ho fan podran fer curan-derisme, animisme, però no hi podran fer de metge. És difícil.Nosaltres ens dividim la feina amb els francesos. Ells fan duesmissions seguides i després nosaltres dues més. El primer diarebem els malalts i l�endemà comencem a operar. I cada dia veuscasos de patologies que et pensaves que no en veuries mai més.

�Quan hi éreu es va desencadenar el cas de l�Arca de Zoé.Quin mal fan escàndols com aquest a ONG petites com la vostra?

�Quan érem allà, ens van començar a arribar SMS dient: «Ensha arribat una notícia que uns catalans (nosaltres), amb uns fran-cesos (col·laborem amb la ONG francesa), uns periodistes (laFina) han estat retinguts».... Tot coincidia. Nosaltres estàvemmolt tranquils, i no teníem la noció que ningú ens mirés malament.Tot i que també vam tenir la sort que justament aquell vespre mar-xàvem. Això, però, fa molt mal. No sé què hauria passat si hagués-sim hagut de quedar-nos uns quants dies més. De totes maneres,no compto que més endavant hi hagi problemes, és la 47a missiói ja ens coneixen.

�Però no tothom pot fer el mateix que heu fet vosaltres per aju-dar la gent de Moundou...

�Sí, jo em sento molt afortunat i realitzat, però no tothom potfer-ho. Com a cirurgià he arribat al punt que em sento útil allà.Però això no vol dir que la gent que es queda aquí no pugui fermolt també. Per això volem fer campanyes de sensibilització. Unaeina molt important són els documentals que fa la Fina Sensada.La gent s�entrega molt més quan veu les imatges, es fa una com-posició de lloc molt més immediata, i veu clarament que la nostraONG és útil. També fem xerrades i projeccions a les escoles, mun-tem diàlegs a través dels documentals entre nens d�aquí i nens d�a-llà, tenim una exposició itinerant i de cara a l�any que ve volem ferun Congrés de Medicinia Humanitària i convidar gent de lesadministracions i metges que hagin cooperat.

�I la recompensa de l�experiència? És brutal. T�ho donen tot, deixen que facis d�ells tot el que hagis

de fer. Aquí fem una cirurgia de complaença. Allà la salut és la quetenen, i la malaltia hi està garantida. No et vénen a exigir res, no-més et demanen que els milloris. Moltes patologies que hi operemsón malalties que aquí estan eradicades fa 50 anys... La vacuna dela Poliomielitis costa un cèntim d�euro. Tenir vacunats 10 milionsd�habitants tampoc no seria tant. És qüestió de voluntat. �

MOURE EL MÓN

MERITXELL [email protected]

i

Josep Batlló

«El dolor postoperatoru allà no exis-teix. La gent no plora. Els veus acabatsd’operar amb crosses i saltant»

LAFR

ASE


quest establiment gairebé centenari de la Plana de l�Om vaser fundat per Josep Marsinyach Torner, després d�haver tre-ballat com a dependent a Ca l�Amat del carrer de SantMiquel, que més tard es convertiria en la pastisseria Ribera.L�Englantina va obrir portes en un antic colmado, però ja

també com a pastisseria, el dia 16 de juny de 1916. De llavors ençà hihan estat al front tres generacions més de la mateixa família: JosepMarsinyach Torrella, Pere Marsinyach Carreras i MargaridaMarsinyach Simó. Pare i filla, que regenten actualment la botiga con-juntament amb la seva esposa i mare Anna Simó Navarro, evoquen èpo-ques passades amb la parada de gelats a la Plana i la concorreguda pis-sarra on els manresans s�informaven dels resultats del futbol del diu-menge en les dècades dels cinquanta als setanta del segle passat.L�aspecte actual, amb els elegants motius florals i la decoració d�inspi-ració noucentista de parets i sostres, respon encara bàsicament a la refor-ma feta l�any 1948, malgrat que convisqui amb les necessàries vitrinesclimatitzades per conservar les conegudes llaminadures de la casa. �

A

EL RACÓ INSÒLIT

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

Pastisseria L’Englantina


uè és un xou de perruqueria?�A diferència d�un atelier, un xou és un gran

espectacle de perruqueria on s�ensenya en generalel que és un estil, però sense entrar a fons dins latècnica, que correspon més aviat als ateliers, quesón grups més reduïts, d�entre 25 i 50 persones.En un xou de perruqueria hi poden participar dues

mil persones dins d�un teatre i el seu objectiu és mostrar engeneral unes tendències pel que fa a les tècniques, estils,colors i formes de portar el cabell. És a dir, la finalitat ésdonar a conèixer al gran públic el que és un estil.Normalment, després d�aquests xousvindran els ateliers. L�any passat vaigestar a Londres que és on es fa un delsesdeveniments més important en elmón de la perruqueria, on els gransperruquers anglesos fan els seus xous idesprés els ateliers. Podies comprar-hiel teu tiquet per participar en algun d�a-quests ateliers.

�Quina va ser la teva relació ambAlberto Cebado?

�Entranyable. D�ell vaig aprendremolt i era una magnífica persona. Emva influenciar en tot allò que feia refe-rència a la perruqueria femenina,sobretot pel que fa a la tècnica de laperruqueria. Era una persona quedominava i estructurava molt bé lestècniques. Ho donava tot. Me�l vaigestimar molt, tot i que va morir moltjove, amb 53 anys, d�un càncer depulmó. Em va ajudar molt i em portavaa tot arreu perquè s�adonava que mal-grat ser jove m�apuntava a totes lesnoves iniciatives i vaig ser l�encarregatmés jove de l�empresa, amb divuitanys.

�I amb Pasqual Iranzo?�També hi vaig aprendre molt, perquè era un professional

incansable. Sobretot, les tècniques de perruqueria masculinai vaig saber interpretar millor què és el que cada personanecessita. A través d�Iranzo vaig conèixer un psicòleg que jaés mort, Carlos M. Espinalt, que va crear la ciència de la psi-coestètica. De la mateixa manera que la psicologia tradicio-nal estudia l�home a través del fons i així arriba a la sevaproblemàtica, per això tenim la imatge del psicòleg asseguten una cadira des d�on ens va fent preguntes, per saber quèens passa; la psicoestètica centra l�estudi de la persona desde fora, de manera que pot ser que hi hagi persones que tin-

guin canvis de comportament per la forma com es vesteixenfins a conformar tota una filosofia de la ciència de la psico-estètica. Segons com ens interpretem, ens vestim; i a lainversa, segons com ens vestim, ens interpretem. Per això,moltes vegades, quan un perruquer li fa un canvi d�imatge auna persona, si no pensa com és, pot arribar a fer-ne unacaricatura. Per exemple, si ara et tallo els cabells i no t�inter-preto com et sents, seràs una caricatura de tu mateix i no etsentiràs bé. Per tant, imagina�t si és important tallar el cabell.De fet, quan et quedes nu, el primer vestit de l�home és elcabell que comporta erotisme, energia, fetixisme i moltes

altres coses. �Pot arribar a crear conflictes?�I tant. Et podria posar mil d�exem-

ples. En una de les classes que em vafer aquest psicòleg, ens va posar unexemple molt clar. Li va venir un pareamb una nena i li va dir: �la meva fillaté 23 anys i sempre serà una nena. Quèpuc fer?�. Després de parlar ambaquesta noia, li va dir: �posa-li talons�.Es va començar a moure d�una altramanera i es va convertir en una dona.Va tenir un canvi de comportament.

�Amb Iranzo vau acabar bé?�M�havia conegut des de petit, per-

què havien treballat durant 30 anysjunts amb el meu pare. És un icono-clasta, és a dir, que té tendència a des-truir tot allò que crea. Abans que emfes res, vaig fugir. Vaig tenir un vessa-ment cerebral als 33 anys i en lloc d�a-judar-me, quan vaig tornar al treballdesprés d�un any de malaltia no es vaportar gaire bé i vaig fugir.

�Què ens pots dir de Rafael Pagès?�Hi tinc una bona amistat i és un bon

professional, però vam estar poc tempsjunts, de manera que tampoc no vaig poder aprendre moltd�ell.

Director�Com va anar l�experiència de fer de director amb només

25 anys?�Tenia al meu càrrec unes setanta persones, totes més

grans de 50 anys. Va ser molt desagradable perquè vaigentrar en aquesta empresa de l�Iranzo per fer-hi una recon-versió. De 70 persones en vaig canviar unes 55. Va ser unaèpoca molt dura i molt forta, en què vaig haver d�anar 17vegades a Magistratura de Treball, de les quals vaig perdre

Q

«Tothom sap que el

poder no es dóna

sinó que es pren.

Vaig haver de

demostrar a tothom

que manava. La

gent només et res-

pecta quan manes,

si ets autèntic, si en

saps més que els

altres i si treballes

més que els altres»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍ[email protected]

Francesc Carafí López

Perruquer que es va formar amb especialistes com Cebado o Iranzo, fins a consti-tuir el seu propi negoci. De ben jove va ser encarregat i director de perruqueria. Através de la seva professió, ha conegut polítics, artistes i esportistes. Actualment viua Salelles.


en setze ocasions. Vaig estar amenaçat i com que era jovenetningú no em respectava d�entrada. Tothom sap que el poderno es dóna sinó que es pren, així que em vaig haver d�espa-vilar. Vaig haver de demostrar més que mai a tothom quemanava. La gent només et respecta quan manes, si ets autèn-tic, si en saps més que els altres i si treballes més que elsaltres. Sé que sóc autèntic i que mai no m�agafaran amb unamentida, treballo més que ningú i en sé més que ningú. Ambaixò no vull dir que ho sàpiga fer tot, és com un directord�orquestra que sap si es toquen bé tots els instruments. Enaquells moments ho vaig passar molt malament, però me�nvaig sortir. De fet, l�empresa va anar amunt. No només haviad�acomiadar gent sinó també contractar-ne de nous, prepa-rar-los, fer-los meus i fer front a les actituds d�Iranzo, queera com el Capità Aranya, ja que podies estar motivat ambun equip durant una setmana i ell en tres minuts t�engegavaa fer punyetes. Per tant, havies de tornar a començar de zero.

�La motivació és encara un valor important per als treba-lladors?

�No. Actualment no serveix de res. En tot cas, cal incen-tivar. Només es pot motivar si la gent estima la professió,sigui la que sigui, però avui dia ningú no estima res. Per tant,demanen incentius. Crec que sóc dels darrers que se sentenmotivats. Ho veig cada dia que la gent no estima el seu tre-ball, entre d�altres coses perquè no creixen per dins, sinó quenomés ho fan per fora: és una frustració constant. Miren unaparador i volen comprar, però quan ja ho tenen ja tornen aestar frustrats. Avui dia si no tens el mòbil més petit i elcotxe més car no ets ningú. No hi ha tertúlies: la gent nos�asseu a parlar i discutir les coses. Un cop al mes vaig aBarcelona i em reuneixo amb uns empresaris i parlem delsproblemes de les empreses des del vessant de les humanitats:és a dir, de com ser millors i de què fer perquè la gent siguimillor. No sé si ens portarà enlloc, però ho estem fent.

Jet set�Com definiries la jet set barcelonina dels vuitanta i nor-

anta?�Són gent que viuen però no toquen de peus a terra. Són

persones que no creixen per dintre, només ho fan per fora.En general és gent amb uns valors molt externs que tenenuns problemes que no són reals. Podria posar l�exemple dela senyora que està estressada en aquestes diades i el seuproblema és que la Nani dels seus fills no va a esquiar alsAlps amb ella. Em sembla patètic! De tota manera, vull dei-xar clar que la meva clientela és autèntica, i per tant, no tincjet set. La gent que ve a la meva botiga buscant foteses se�nvan perquè es troben que no és el seu lloc, malgrat que elsatenc i els intento interpretar, però a la llarga cadascú va allloc on se sent més a gust.

�Quan et tocava tallar els cabells a Jordi Pujol a laGeneralitat i quines impressions en vas treure?

�Quan Pasqual Iranzo no hi era, perquè potser li estavatallant el cabell al Rei, i trucava el president Pujol, que sem-pre telefonava personalment. Em va tocar tallar-li el cabellen dues ocasions. La meva experiència en aquest sentit ésbastant bona. Vaig anar al Palau i després d�esperar-me cincminuts en una sala, va venir ell, es va asseure i de seguidaem va començar a fer preguntes i s�interessava per la mevavida professional i què feia el meu pare. Li vaig dir que eraperruquer com jo, però que ja estava jubilat a causa delParkinson. Em va dir que ho sentia. Li vaig tallar els cabellsenmig d�una conversa molt agradable. Al cap d�un parelld�anys, es va donar la mateixa situació i vaig tornar-hi.Només donar-me la mà, el president em va dir: �I el seu pare,com es troba?�. Un home cm ell, amb els problemes quetenia, que es recordés del pare del seu perruquer accidental,

em sembla increïble. Entre d�altres coses, demostra que téuna memòria impressionant. Lògicament, va ser una expe-riència molt agradable. Després també el vaig atendre diver-ses vegades en diferents campanyes electorals, sobretot enels espots publicitaris. Mai no repetia cap anunci: entrava ala sala, saludava a tothom, es treia les ulleres i llegia unpaper que portava fins que li tocava intervenir i se n�anava.Sempre tenia molt clar quin missatge havia de donar. Noestic dient amb això que jo tingui una tendència políticadeterminada, sinó que parlo com a assessor d�imatge.

Imatge�Avui dia la imatge és molt important?�Fonamental. Uns dels que han d�aprendre molt d�imatge

són els polítics i no en fan gaire cas. En països com els EUA,els assessors d�imatge estan a l�ordre del dia, mentre que aEspanya hi ha individus com l�Aznar que es permeten dirque el seu assessor d�imatge és ell mateix. Tots els políticsnecessiten aquests assessors.

�També vas tallar els cabells a Pasqual Maragall, enaquest cas a l�Ajuntament. Com va anar l�experiència?

�El vaig atendre durant els tres o quatre anys abans de lesOlimpíades del 1992 i habitualment a l�Ajuntament. Hi vaigtenir una bona relació, ja que sempre va ser un home moltamable, tot i que distant, ja que mai no vam entrar en con-verses amb profunditat. Pel que fa a la seva imatge sempreli havies d�anar al darrere perquè no es cuidava gens. Deiaque era un home del poble, però no s�adonava que també eraun polític i com a tal tenia l�obligació de cuidar la imatge.Recordo el primer dia que vaig entrar al despatx del�Ajuntament de Barcelona i em va dir: �Ja em pots tallar elcabell aquí mateix�. Jo li vaig dir que hi havia una catifa pre-ciosa...

�Tens altres anècdotes de polítics que puguis explicar?�N�hi ha, però formen part del secret professional. Però sí

que et puc dir que hi ha diversos polítics amb els quals hetingut veritables problemes per poder-los assessorar, ja queno es deixen. Alguns escolten el que els dius i després deci-deixen pel seu compte. D�altres polítics tenen unes personesal seu voltant que no et permeten fer la feina ni entrar en elmón de la imatge i sovint s�equivoquen. Sense ser encarapolític i sense conèixer-lo personalment puc parlar de laimatge de Joan Laporta, president del Futbol ClubBarcelona, que ha experimentat un canvi substancial des queés president: s�ha engreixat i es comença a pentinar com elBerlusconi. Un altre personatge molt simpàtic és NarcísSerra, que va venir com a ministre i vicepresident delgovern, sempre va estar molt amable.

�D�altres personatges públics com Javier de la Rosa, quet�han semblat?

�També el vaig conèixer personalment. Venia a la perru-queria amb els seus guardaespatlles i molt protegit. Era unaèpoca en què tenia molts problemes i l�última vegada que elvaig veure a la botiga estava molt preocupat i al cap de qua-tre dies el van detenir. En aquella època del pelotazo, quetambé és la de Mario Conde, tothom feia servir la gomina.Aquests individus van fer un canvi en la seva imatge que vaser seguit per molta gent. Quan entra Conde a la presó ideixa la gomina, també ho fan molts dels seus seguidors.Recordo que quan Aznar va rebre la bomba, portava tantalaca que no va sortir del cotxe ni despentinat. Si parlem decabells, l�Artur Mas l�hauria de portar semblant al Kennedy,que voli i expressi llibertat. S�hauria de treure aquesta menade mecanismes que té per moure�s, ja que sembla un meca-no. Si escoltés més els assessors d�imatge guanyaria vots,però ara el seu cabell no es mou i a sobre camina forçat, noés estrany que en el programa Polònia l�imitin com un robot.

L’ENTREVISTA

�Com a perruquer reps confidències per part dels clients?�Sí, moltes. A la perruqueria es crea un clima de compli-

citat de manera que gairebé som com psicòlegs. Durant elsanys s�arriba a adquirir una experiència i d�alguna manera lagent quan està asseguda a la cadira on passa una hora amb tu,com que no et coneix de res, t�explica coses que si et cone-gués molt no ho faria. Rebem informacions de tot tipus quelògicament formen part del secret professional i no les expli-caré mai. Ara bé, reconec que de vegades et trobes en situa-cions complexes i íntimes que van des de problemes de calés,d�amor o de malaltia. En general, la gent no té mala llet isempre cal tractar-la de manera positiva. Darrere d�un bondia mal expressat hi pot haver un fill amb càncer, una hipote-ca que no pot pagar i, per tant, cal saber interpretar aquellapersona. Les persones que entren dins del meu espai vull quesiguin felices, que sigui com un oasi on se sentin bé.

Manresa�Com veus Manresa, ara que ja fa quatre anys que hi tre-

balles?�Quant a clientela, els paràmetres són molt diferents als

de Barcelona. Encara que no ens ho creguem, en general,la gent es cuida molt més que a Barcelona. És una ciutat ontothom es coneix i això fa que tots surtin al carrer ben pen-tinats i ben vestits. Per tant, el consum d�imatge és moltsuperior a Manresa. Se segueix molt més la moda per habi-tant a Manresa que a Barcelona. La dona vol canviar moltmés d�imatge.

�Com és doncs el teu tipus de clientela a Manresa?�A l�home manresà li costa d�entrar a la meva botiga

perquè encara va molt a la barberia. Si a Barcelona un 70%de la meva clientela masculina es fa la manicura d�unamanera habitual, a Manresa encara no tinc cap client que sela faci. Costa d�entrar a una perruqueria avantguardista,amb cabines unipersonals i un servei personalitzat, tot i queun cop han entrat, se senten més tranquils i es relaxen, peròm�està costant. Normalment, el perfil del client manresà ésd�un executiu mitjà-alt, amb poder adquisitiu o gent moltjove. En canvi, la dona consumeix a tot drap. Quan vaigobrir, durant quinze dies el local estava sempre ple. AManresa hi ha tribus urbanes, de manera que si ve algú d�a-questa tribu, tot seguit vénen tots els altres membres. Encanvi, si no li agrada com li fas, tens la tribu perduda. AManresa hi ha moltes noies joves de setze a vint-i-cincanys que s�arreglen cada setmana perquè volen estar impe-cables.

�Per què ha evolucionat tant el món de la perruqueria?�Perquè com més cultura té un país més artificis crea. Per

tant, estem en un país que ha anat evolucionant en tots elsaspectes fins al punt de tenir perruqueries a un alt nivell.També ha evolucionat molt perquè s�ha creat aquesta neces-sitat. L�ésser humà és l�únic animal que té consciència de lamort i que envelleix. Per tant, és una evolució involutiva.Cada dia que et mires al mirall tens una arruga més. Això ésun drama. Depenent de com s�assimili personalment es portabé o malament. Un altre factor a tenir en compte és que l�ho-me del segle XXI viurà cent anys o més perquè ens podencanviar totes les peces internes. Però, què passa amb el xas-sís? Aquest és nostre: dels perruquers, dels esteticistes, delscirurgians plàstics. El futur és nostre i els nous perruquerscanviaran totalment, fins al punt que professionals d�altressectors envairan el món de la perruqueria.

�Què opines de la perruqueria unisex?�No existeix. Hi ha el nom i es pot fer servir quan l�home

i la dona són joves. Quan l�home o la dona comencen atapar-se els cabells blancs o les seves arrugues i començaaquest deteriorament necessita intimitat. Per això tinc lescabines personalitzades. Molts clients no volen que d�altresvegin quins artificis els estem fent. Poden haver-hi perruque-ries que facin home i dona, però amb espais diferents.

�Hi ha moltes dones interessades en els pentinats demoda?

�Sí, volen consumir moda per estar sempre a l�última.Avui dia, qui no ven futur està acabat. La moda està ínti-mament relacionada amb ambients joves. Per tant, la faràsamb una noia de 20 anys i li ensenyaràs a una de 45. Pelque fa a l�home, fins ara no consumia moda, però ara ja hiha homes objectes, yuppies, metrosexuals que consumei-xen tanta moda com la dona o més i coneixen el tema. Fercanviar la gent gran a partir dels quaranta anys és molt difí-cil.

�Diuen que quan una dona està angoixada va sovint a laperruqueria. Ho has notat?

�Sí. O van a la perruqueria o van de compres. Quan emve una dona angoixada a la perruqueria, normalment si ésuna clienta que conec faig d�assessor d�imatge o de psicò-leg i els dic que no els tallo avui el cabell perquè no esticinspirat. Li dic que vingui l�endemà i aleshores no torna iem dóna les gràcies. Actuo a través de l�experiència. Avegades si ens equivoquem és perquè no coneixem bé lapersona que tenim al davant. Fa tres anys em va venir unanoia d�uns quaranta anys, molt maca, que tenia algun pro-blema personal i el va abocar cap a mi. Li vaig fer unestallades de cabell que no li van agradar fins que va deixarde venir, però en el fons hi havia un altre tipus de proble-ma que mai no vaig conèixer.


L’ENTREVISTA

«Costa d’entrar a una perruqueriaavantguardista, amb cabines unipersonals i un servei personalitzat, tot i que un cop han entrat, se senten més tranquilsi es relaxen. Però m’està costant»


L’ENTREVISTA

rancesc Carafí López neix al barri de Sants deBarcelona el 16 d�octubre de 1960. De tradicióperruquera per la branca familiar paterna, tant delseu pare, Francesc, com del seu avi, que fou barberi alcalde de Sants. La seva mare es diu Montserrat

i es va dedicar a les tasques de mestressa de casa. Començaa estudiar en un col·legi nacional, «on no m�ensenyen aescriure ni parlar català, tot i que el parlàvem a casa commolts catalans d�aleshores». Passa a un altre col·legi nacio-nal on es preparaven tots els professors fins arribar al BUP,que el fa a l�Emperador Carlos, «un dels col·legis més reac-cionaris que hi havia llavors a Barcelona, però on curiosa-ment quan es va morir en Franco es van cremar banderes ifotografies del general, amb intervenció de la policia, queens va estomacar». Amb quinze anys decideix que vol estu-diar perruqueria i s�introdueix dins del món de la imatge diri-git pel seu pare. Comença a treballar a la barberia del seu avi.Més tard entra a Cebado, que era i és una de les perruqueriesmés importants que hi ha a Barcelona i amb divuit anys ésl�encarregat de les seves perruqueries. «Treballava molt alcostat de Cebado, que va ser un home que em va ensenyarmolt, sobretot en perruqueria de dones, on em va donar unasensibilitat especial». Després munta la seva primera perru-queria amb una franquícia de Rafael Pagès als dinou anys,que obre a la Via Augusta de Barcelona, amb un altre com-pany. «Aquesta aventura va durar poc, perquè no estava moltd�acord amb la manera com es portava la línia de l�empresai vaig marxar de la societat».

Munta una segona perruqueria pròpia al carrer del DoctorFerran, a Pedralbes, conjuntament amb Àngels Oritjà, ques�ocupava de les qüestions d�estètica. S�hi va estar quatreanys. Damunt d�aquesta perruqueria vivia Pasqual Iranzo,amb qui el seu pare havia treballat durant 30 anys, sense teniruna relació personal intensa. «Vaig començar a pujar a casa

seva a prendre cafè i a parlar de feina fins que m�ofereix lapossibilitat de treballar amb ell com el seu director».Efectivament accepta i es converteix en director de les quatreperruqueries que aleshores Iranzo tenia a Barcelona. S�hi estàvuit anys treballant molt intensament. Hi aprèn molt i coneixgent important com ara polítics, artistes i esportistes. Al capd�aquest temps decideix que ha de fer un salt i muntar defi-nitivament la seva pròpia empresa. I l�obre fa catorze anys alsedificis Trade de Barcelona, darrere El Corte Inglés de laDiagonal. «És en aquest moment que tinc èxit i treballo mul-téssim». Des de fa quatre anys va decidir obrir una perruque-ria a Manresa, concretament al carrer Sant Joan Baptista dela Salle, perquè hi coneix la seva dona, l�Àngels, que és man-resana, tot i que viuen a Salelles, en una casa rehabilitada delsegle XVIII. Paral·lelament, col·labora amb l�empresad�Enrique Romero que representa The Colomer Group, queel recolza a fons en el seu projecte i treuen uns productes itècniques anomenades American Club, de tal manera que«sóc l�encarregat de fer-ne el llançament a tot Espanya,Mèxic i Argentina», fet que l�obliga a viatjar sovint a aquestspaïsos per presentar-hi aquests nous productes, alhora que hiprepara equips de vendes i equips tècnics per poder desenvo-lupar tota l�estructura d�American Club. Aquesta activitat lafa durant cinc anys fins que ho deixa a causa del gran volumde feina que té en les seves dues perruqueries que regentaactualment: una a Barcelona i una altra a Manresa. Dins delmón de la perruqueria també ha fet xous a Madrid, Galícia ial Sud d�Espanya. Malgrat haver treballat amb professionalscom Cebado, Iranzo i Pagès es considera un autodidacte quesempre està aprenent noves tècniques. Ajuda a fer trasplanta-ments de cabell a la clínica Teknon de Barcelona.

D�entre les seves aficions destaca la música, de la qual és ungran afeccionat i «m�ha ensenyat a dominar-me a mi mateixi a tenir tranquil·litat, a veure les coses en perspectiva». Téun piano de mitja cua a casa i el toca sovint. També li agradamolt la pintura, sobretot des de l�època en què treballava aIranzo, quan va conèixer Tàpies, Subirats, Frederic Amat iGuinovart. Fins i tot havia participat com a oient en algunesde les tertúlies organitzades per aquests pintors. �

el Perfil

F


l Centre Excursionista de laComarca de Bages, entitatconstituïda oficialment el dia9 d�abril de l�any 1905, ambl�objectiu de fomentar la cul-

tura i l�esport muntanyenc, ha celebratel primer centenari fa poc més d�unany. Entre les diverses activitats que hadesplegat al llarg de la seva fecundavida, l�any 1969 el Grup d�AltaMuntanya comença les grans aventures expedicionàriesper assolir els cims més alts del planeta, la primera de lesquals als Andes de Bolívia; l�any 1970, amb l�OperacióGran Atles del Marroc; el 1971 a l�Orient Mitjà, a l�Iran, iel 1972 a Grenlàndia, amb l�ascensió a 25 cims verges.

La fotografia correspon al retorn de l�expedició a l�Hindu

Kush de l�any 1973, on amb el corona-ment dels dos cims del Tirich Mir (7.707m i 7.487 m) els nostres expedicionarisdel CECB aconseguien el sostre alpinís-tic estatal del moment. Alguns delsmembres de l�expedició, Ramon Majó iAntoni Bahí, reben la salutació i felicita-ció de l�alcalde Ramon SoldevilaTomasa i del tinent d�alcalde d�Esports,Climent Roca i Llobet.

Des d�aleshores el Grup d�Alta Muntanya ha desenvolu-pat una vintena llarga d�operacions i expedicions amb fitesimportants: Kenya, Himàlaia (Nepal), Afganistan, Alaska,Andes del Perú, Illes Spitzberg, Nova Guinea, Himàlaia(Índia), Everest 2000, etc. �

1973

Text: Ignasi Torras Garcia Fotografia d�Antoni Quintana Torres

IMATGES DE LA DICTADURA

E

Tintoreria Tintoreria RÀPID SEC NOVA

GERÈNCIA

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17

BONES

FESTES!

��

�� !!!"��#��!

��

$��%�&��!�'��#��!

�&��!()%��*+,�-./�./0

11'2'��%�&��,�3!-�4/��5��'��6��7��!�8�� 925 �'��'��!�)#��#��-3:3,:+4!�;/<� ��-��3++!+++�=!�>��%�&��/��6��?��!�8��@��5��A��%�&��6��!�(��/ .��/ *��:3++�=!��(),��3,*��3.+�:=!�1�� B�� B�� B9��%��?��B��$��%�&��,�� B3��,++C�� B��(��%��,+�� D��,++4!

�� !"�#$��#��%&��'�(��2�� 4/��+C,.+�%��8��!�*-�C44�,C�3*

�&��E��&��!�!��#��!��

��(�)*��*�� )�*�� *� ��)��+��,� �-��(��(�*�� )��**��

�%. $�$�"'/.%�0

�$��1�#��2��2��$�"�/�%�


TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Mazda 2: Marca de la casa

ompacte, per recuperar l�essènciade l�utilitari autèntic, la carrosseria

de la segona generació del Mazda2 perdalgun centímetre però no pas en detri-ment de l�habitabilitat. És, per exemple,més gran que un Toyota Yaris però mésxic que el Clio. En qualsevol cas, presen-ta ara una silueta més esmolada. Enforma de tascó. Amb una línia de cinturaque baixa subtilment en direcció al morroper millorar també la ubicació dels retro-visors i guanyar en visibilitat posterior.Ens agrada especialment com els tècnicshan resolt el frontal. La forma de les òpti-ques, la discreció de l�engraellat superiori la posició dels antiboires. Tot plegat perproporcionar-li un extraordinari coefi-cient aerodinàmic Cx de 0,31. Millor quela majoria dels seus potencials competi-dors. De moment, es ven només ambcarrosseria de cinc portes i amb tres pos-sibles mecàniques. Totes de gasolina. Elsque pensin en un dièsel hauran d�esperar-se un mes, que és quan arribarà l�1.4common rail sobrealimentat.

L�interior és espaiós per efecte de la dis-tància entre els eixos (2,49 metres), unade les més generoses del segment. A dinshi caben bé quatre adults i els que s�aco-moden al darrere apreciaran una agrada-ble sensació: la distància lliure fins elsostre i la possibilitat de poder posar elspeus confortablement per sota el seientsque els queden al davant. L�únic inconve-nient és que la banqueta no es pot despla-çar longitudinalment. I això comprometla capacitat del maleter, de només 295litres i amb un llindar de càrrega un pèlmassa elevat.

En el panell de comandaments, Mazda

ha donat protagonisme al minimalismeen un pla horitzontal per accentuar enca-ra més la sensació d�espai. La major partdels elements són rodons. Per remarcar elcaràcter desenfadat i juvenil del model.Destaca la guantera amb clau que incloutambé un pràctic revister vertical moltútil si mai hem de consultar un mapa i lapalanca del canvi, situada més amunt ipròxima al volant. Hi ha força raconsadaptats als petits objectes de butxaca iuna oportuna connexió mini-jack entreels seients del davant, per poder connec-tar-hi reproductors externs de so.

Els japonesos han fet servir profusa-ment l�acer d�alta resistència en l�estruc-tura del cotxe. Curiosament, aquestaaposta els ha servit per guanyar rigidesa iseguretat i estalviar vibracions, rumorosi-tat i pes. El nou Mazda2 és 100 quilosmés lleuger que el seu antecessor i fran-cament més estable! L�auto es comportabé en qualsevol circumstància però, es-pecialment, en l�àmbit urbà i en carrete-res secundàries. Allí on hi ha més revolts,que és on s�agraeix que tingui un tacteagradable. L�esquema de les suspensions(McPherson al davant i barres de torsió,al darrere) li proporcionen un alt grau dedinamisme perquè preserven les inclina-cions desagradables de la carrosseria i elfan ser més eficaç. A aquesta sensació hicontribueix especialment la direcció. Araelèctrica i més directa, però amb colum-na sense regulació de profunditat.

El nou Mazda2 és d�aquells autos enquè un cop d�accelerador té un efecteimmediat sobre el dinamisme. I això vabé en ciutat i en carretera oberta. A ElPou de la gallina hem provat la mecàni-

ca 1.5, que genera 103 CV de potència.Un giny construït íen alumini que portadistribució i col·lector variables en el sis-tema d�admissió. Molt progressiu i ca-paç d�estirar-se fins a les 6.000 revolu-cions per minut. D�aquells que tens laimpressió que generen més empenta quela declarada. Demana un ús freqüent delcanvi per adaptar les relacions al règimòptim de funcionament de la mecànica,però també és de les eines que agradenals que frueixen a l�hora de destil·lar totel potencial dels cotxes.

Personalment, hauríem agraït un pèlmés de capacitat per al dipòsit de com-bustible (a favor de l�autonomia) i lainclusió entre els indicadors d�un rellotgeper a la temperatura de l�aigua. Un ele-ment francament útil per transitar per lageografia peninsular, a ple estiu. �

FITXA TÈCNICA Motor: Davanter. 4 cil. en

línia. 1.498 c.c. 103 CV gasolina95 Tracció: Davantera Canvi:Manual 5 vel. Frens: Discs/tam-bors Pes: 1.035 kg. Vel. màx:188 km/h. Accel. 0 a 100 km/h:10,4s. Consum mitjà: 5,9 litresPreu: 15.990 euros.

C

Combina solidesa amb una forta sensació visual de moviment i aposta per l’agilitat entots els fronts. És més compacte i lleuger, molt divertit de portar i igual de pràctic.Captiva per estampa, resposta i consum. De l’anterior model, només en queda el nom!


la fila cultural

oan Ferrándiz i Castells (1919-1997), nascut a Barcelona, va ser

un gran escriptor i dibuixant, lloabletant en la seva faceta literària com artís-tica, que al llarg de la seva trajectòria vaanar desenvolupant un estil particular,avui dia fàcilment reconeixible, tant anivell formal com temàtic. Entre lesseves creacions artístiques trobem pin-tures �una gran majoria de temàticareligiosa�, postals nadalenques i il·lus-tracions de contes. Es tracta d�unaampli ventall de comeses d�un llenguat-ge gràfic comú, distingible tant per la

combinació cromàtica com per la inge-nuïtat dels seus protagonistes, la majo-ria d�ells infants, àngels i pastorets derostres innocents i alegres.

Ferrándiz també va fer-se un lloc en elmón de les lletres, com a autor de poe-sies i diversos contes que publicava en

editorials pròpies com Vilcar o Edigraf.Va estudiar a l�Escola de Belles Arts deBarcelona, on conreà la seves habili-tats, i també va ser estudiant de Lletres,d�aquí el seu interès per l�escriptura. Enaquest últim aspecte, va ser prou afortu-nat i va obtenir premis coml�Englantina d�Or en dos Jocs Floralsde la Llengua Catalana: el celebrat aLausana l�any 1976 i el celebrat aBarcelona l�any 1979.

Com a il·lustrador va revolucionar elmón de les postals nadalenques i delconte infantil, tot creant tendència isatisfent la demanda editorial, la qual,més endavant, l�acabà convertint enesclau de l�estil que l�havia fet famós.Endemés va cultivar altres feines comla de guionista de dibuixos animats icòmics. Pel que fa a les seves qualitatspersonals, podem dir que Ferrándiz eraun home especial per la seva sensibili-tat i positivisme �així ho demostren lesseves frases cèlebres, algunes d�ellesrecollides a l�exposició�, però tambépel seu caràcter reservat, protector de laseva intimitat. Tanmateix, la seva intro-versió no li va impedir participar endiversos actes culturals com ara elsegon congrés de la Llengua Catalana icol·laborar en institucions com elCentre Unesco Espanya, del qual foucofundador l�any 1960.

Exposició al CasinoFerrándiz, el somriure innocent, així

es titula aqueta mostra de contes i pos-tals �també presentada com El Nadalde Ferrándiz� de diverses èpoques, queno només palesa l�evolució estilísticade l�artista, sinó que ens permet reme-morar aquelles imatges que en algunmoment van formar part de les nostresvides, de la nostra infantesa, dels nos-tres records i sentiments. La mostraprové de la col·lecció de Roser Rojas i

compta amb un total de 91 contes o lli-bres infantils en català, castellà i tambéfrancès �alguns són adaptacions�, amés de postals nadalenques donadesper la família Selga. Entre els contes, entrobem de molt coneguts com Mix y sucascabel (1961), L�esquirol feiner(1985), La Mariona castanyera (1988),entre d�altres; també il·lustracions comles del Poema del pessebre (1966) deJoan Alavedra.

Com afirma el crític de literaturainfantil i juvenil Josep Maria Aloy,«l�ànima d�aquesta exposició ha estatla Roser», que fa dos estius va decidirreunir contes i postals de Ferrándiz,sense afany col·leccionista ni cap pre-tensió més enllà del desig emotiu i per-sonal. Dedicada professionalment a ladocència i, en el temps lliure, al dibuixi a l�explicació de contes als nens, lavoluntat de Roser Rojas no és altra queretre un petit homenatge al desaparegutdibuixant que, des de la seva mort, restainjustament oblidat, encara que parado-xalment va ser popular en vida: lesseves postals van traspassar les nostresfronteres i es van expandir arreu delmón. Els seus contes van ser traduïts amultitud d�idiomes, com l�alemany,l�anglès, el francès i el suec. Com hapogut comprovar la pròpia Roser,endinsar-se en el món de Ferrándizsuposa moltes contradiccions: col·lec-cionistes invertint sumes prominents enles seves obres, però cap estudi sobre laseva trajectòria artística i literària i,encara menys, sobre la seva persona:«Potser no se li perdona que durantmolt de temps les editorials exigissinil·lustracions del seu mateix estil»,opina la Roser.

Any FerrándizDeu anys després de morir, l�any 2007

hauria d�haver estat l�Any Ferrándiz.

Ferrándiz: el somriure innocent

J

En el desè aniversari de la mort de Ferrándiz, la Biblioteca del Casino de Manresaens ofereix exposició retrospectiva de contes i postals, que ens apropa a una peti-ta porció de l’extensa producció de l’artista i que fins al 10 de gener trobaremreunida gràcies a la iniciativa de Roser Rojas.

LAURA CORRALES

La Mariona castanyera (1988), deFerrándiz. Dibuixos: col·lecció Roser Rojas

No obstant això, són els petits gestos elsque ens ajuden a mantenir viu el recordde personalitats tan importants comFerrándiz. En aquest sentit, la Rosern�és una impulsora, atès que ha portat laseva col·lecció a diverses institucionscom la Biblioteca de Sant Joan deVilatorrada, la Fundació Callús, laBiblioteca d�Artés i, tal vegada, laBiblioteca del Casino no sigui l�últimtram d�aquest recorregut.

La mostra ens permet sentir, explorar igaudir de la màgia de Ferrándiz, que vamarcar una fita en la iconografia nada-lenca a partir de 1952, amb imatges queesdevingueren prototips d�un conven-cionalisme indiscutible en el món de lapostal, apreciades tant per la vivesa delseu color com pels valors profunds quese�n desprenen. Segons la Roser«mirats objectivament, els dibuixosd�en Ferrándiz són tècnicament impe-cables: de traç, color, textura, composi-ció, expressivitat... Mirats subjectiva-ment penso que tenen ànima, tenenvida. No et poden deixar indiferent jaque aconsegueixen comunicar perfec-tament allò que pretenen: tendresa,bones... T�encomanen el seu somriureinnocent».

En la presentació de l�exposició, queva tenir lloc al vestíbul de la Bibliotecadel Casino el dimarts 18 de desembre,també es va comptar amb la presència il�aportació de Josep Maria Aloy, que vavoler constatar dues coses: la primera,el silenci esfereïdor que envolta la figu-ra de Ferrándiz des de la seva mort i, lasegona, l�orgull que sent cap a aquellagent que com la Roser dediquen partdel seu temps «a recollir i ensenyar l�o-bra dels artistes silenciats». Segons elcrític, l�exposició és «un homenatge auna persona delicada, sensible i apas-sionada, portadora d�una alegria inno-cent i exquisida, capaç d�emocionar totun poble».

Aloy descriu a la perfecció els tretsmés genuïns de la personalitat deFerrándiz, que, com molts artistes, sesent atret per la facultat de comunicacióde què disposa l�art. Què ens vol comu-nicar? La infantesa com a símbol detendresa, vitalitat i puresa, però tambécom a recurs per combatre la superfi-cialitat i la indiferència que embriagaels homes. Així doncs, la seva obra nonomés està dedicada a l�infant sinó a

recuperar l�amor i l�esperança en elshomes. Tal com diu Roser Rojas, «recu-perar un bocí d�infantesa davant dels

dibuixos de Ferrándiz, penso que és elmillor homenatge que li podem fer en eldesè aniversari de la seva mort». �


Diversos dibuixos i felicitacions de Ferrándiz. A dalt, postal de Nadal. A la fila del mig,El doctor As (1958) i postal d’homenatge a Charles Chaplin. A sota, postal d’infantsmostrant el seu somriure innocent.


LLORENÇ CAPDEVILA

L’ànima del bronze

algrat que pot semblar paradoxal, l�escultura�estàtica per definició� és una de les disciplinesartístiques que de manera més fidel pot captar lavida en moviment: el gest. El principal repte, i laprincipal dificultat, de l�escultor de figures huma-

nes és, més que no pas la fidelitat aparent al model real, lacapacitat d�infondre vida a les seves creacions tridimensionals,dotar-les de la força per comunicar sensacions. I és justamentaixí, Sensacions en bronze, que s�anomena l�exposició deRamon Oms a la sala d�exposicions del Centre Cultural delCasino de Manresa. Es tracta d�una selec-ció encertada i gens embafadora de pecesprocedents d�espais públics, de col·lec-cions particulars o de la pròpia col·leccióde l�artista.

En aquesta mostra, l�autor d�algunes deles escultures més populars de la comarcapresenta als visitants un conjunt d�obresamb vida pròpia, cobertes d�una pàtinaespiritual que, no per familiar, deixa de sercorprenedora. D�entrada, l�immens rostred�una noia que bufa (Aires renovadors, deguix i resina, fa més de dos metres i haestat pensada per a aquesta exposició)impressiona no tan sols per les sevesdimensions, sinó també per la facturaimpecable (el gest de bufar és tan suauque, segons com, sembla rebre el visitantamb un petó furtiu), pel missatge... i perl�harmoniosa integració en l�entorn.

Després de la sorprenent rebuda, el reco-rregut segueix amb l�eloqüent gest d�In-quietud, i amb l�estatisme dramàticamentescapçat del retrat que fa de guardó per alpremi literari Joaquim Amat-Piniella.

Al costat d�algunes obres conegudes ireconegudes, com els Infants de la Fontdel Bosquet, de Sant Fruitós de Bages, ola Noia de la plaça, de Rajadell, un potadmirar de prop, i en un espai perfecta-ment acondiciat, altres figures de midanatural com la nimfa Galatea, que baixaun graó qui sap si per anar a banyar-se alriu; o la impressionant Salut, que entoma la vida amb aquellaarrogància tan serena.

Tot i el protagonisme de la figuració realista, cal no deixar debanda les imatges volubles de regust aquàtic, com Davant laMediterrània; les d�inspiració onírica, com la inquietantSomni; la força viril d�una Victòria amb vocació d�esperó deproa; o les propostes un xic més conceptuals.

Retrats, esbossos, medalles i fins i tot unes vitrines que, a tallde pròleg, il·lustren sobre el procés d�elaboració que va delfang al bronze completen una exposició de la qual, si ensope-gueu que hi ha poca gent i hi pareu atenció, podreu sentir elsbatecs.

(L�exposició Ramon Oms, sensacions en bronze es pot veurea la sala d�exposicions del Casino fins al 27 de gener) �

M

JOAN MORROS

La cirereta del pastís

a segona temporada de la Sala Gran del Kursaalpresentarà grups i muntatges de gran format iprestigi: Obres com Stalin o La plaça del dia-mant, cantants com Ismael Serrano, i òperes comLa Traviata. Però mentre la Gran anirà fent el

seu camí, des de mitjans de gener i fins el mes de junyestà previst que passin per la Sala Petita 25 espectacles,que poden resultar molt interessants.

Una de les novetats de la programació, és el trasllat a lasala petita de les projeccions del Documental del Mes que

fins ara es feien a la sala de la Plana del�Om de Caixa Manresa. Precisamentla primera d�aquestes projeccions esfarà el dijous 17 de gener amb el docu-mental TheWar on Drugs (La guerra deles drogues).

La programació del primer semestreserà molt variada i inclourà música,teatre, dansa, circ... El primer concertanirà a càrrec del cantautor Joan Isaac,el dimecres 16 de gener, i hi presentaràel mateix repertori que dos dies desprésoferirà en L�Auditori de Barcelona. Elsamants del jazz podran gaudir demúsics de primer nivell com CarlesBenavent, Pedro Gonzalez, JavierColina, Perico Sambeat o MarcMiralta. Pel que fa a la música clàssica,destaca la presència del TrioKandinsky i del Quintet Elea Sonor.

El teatre també té alguns plats fortsper als sis primes mesos de l�any. Lemani forti és un dels muntatges teatralsmes punyents que s�han pogut veuredarrerament a la cartellera deBarcelona. Basada en uns fets reals,l�obra és una brutal reflexió sobre l�a-dolescència. Amb un to totalment dife-rent, dues perles teatrals: Mejorcita delo mio i Amour de mere, totes dues encastellà. El dia de Sant Jordi, la MireiaCirera ens presentarà Sóc una bruixa,basada en tres contes de Mercè

Rodoreda, coincidint amb l�any en què se celebra el cen-tenari del seu naixement.

I per acabar amb bon humor, el clown Jango Edwards,que va impartir un curs a l�Aula de Teatre, presentarà almes de juny la seva darrera bogeria que porta per títolCabaret Cabron.

Com podeu veure, la programació de la Sala Petita seràuna capsa de sorpreses, els dimecres i dijous, a les nou delvespre. �

L

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS


MANRESA, QUADERN OBERT

PURA TRAVÉ


L’ULL DE LA CÀMERA

Per tot aquest bé que ens mancadeixeu-nos fer un crit sonor! (Clementina Arderiu)

No hi ha pau en la por de llarguísima bava. (Agustí Bartra)

Res no s�acaba i tot comença.Vénen mecànics de remençaamb olis nous de llibertat. (J.V. Foix)

Que pura em semblesamb tantes veus composta,pàtria, de tanta esperança que aspiraper damunt les senyeres! (Carles Riba)

Mil sagetes al vent que clamen llibertat (Joan Salvat-Papasseit)

Volem conquistar l�Espanyai això és desvari d�infants: ans conquistem-nos nosaltres que prou feina que hi haurà. (Àngel Guimerà)

Déu nos do la gosadiade la sang independent,i aquesta ànima difícil,i aquest llavi malcontent.El corser que posi aleses fa estel al firmament. (Josep Carner)

Mai no hem pogut,però, desesperardel vell vençuti elevem en la nitun cant a crits. (Salvador Espriu)

Beneita sies, tempestat passada,perquè fas alçar els ulls a la llum nova! (Joan Maragall)

Plau-me encara parlar la llengua d�aquells savis,que ompliren l�univers de llurs costums i lleis,la llengua d�aquells forts que acataren los reis,defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.(Bonaventura Carles Aribau)

I què hi farem, si som el poble-nosa,si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-sea la imatge que en fa el vostre desig?No heu d�esperar que presenten excuses.(Jordi Sarsanedas)

Damunt les lloses del patihi ha les petjades caminantsdel poble que encenia cirisa la llibertat. (Vicent Andrés Estellés)

I Catalunya tindrà el pit revolti pensarà més clars els pensamentsi durà més empenta dins les venes,i tot plegat li haurà esmolat les dentsper rompre les cadenes!(Josep Maria de Sagarra)

Cruel per senyoria, algú ens aquissala gelosia fosca i l�urc funest.Jurament li n�hem fet, i ens val la vida:ni mort ni déus no ens colgaran vençuts.(Segimon Serrallonga) �

LLUÍS CALDERER

i

1 de desembre de 2007

Il·lustració: Dani Hernández Massegú


Gener 2008 NÚMERO 135

Deixem enrere el 2007

l’any del Kursaal i Sant Benet.

El 2008 també inaugurem,

a veure quines en farem...

na de les iniciatives engegadespel govern tripartit format el

1995 va ser el 010. El servei telefò-nic d�informació ciutadana queaquest desembre passat ha complert10 anys. Per fer més festiu l�acte, 8membres de l�actual equip degovern, alcalde inclòs, es van asseu-re una estona a atendre els ciutadans

a l�altra banda del fil telefònic. Nosabem si van ser tan àgils en lesseves respostes com la majoria d�o-peradors i operadores habituals delservei o, com en altres serveis d�em-preses com Telefónica, es van haverd�excusar en algun moment llançantl�habitual cortina de fum dialèctica:«por vegueria de Manresa, no meviene nada, eh!».

Interessant exercici el que van ferl�alcalde i els regidors que, ben mirat,podrien repetir un parell de vegadesal mes ja que, moltes vegades, el 010és el canal d�amplificació de la sevainoperativitat, desídia o directament

incompetència. La d�ells i la de lamaquinària burocràtica municipalque tant s�ha ampliat en la darreradècada. Segurament, en aquest canales registra més participació ciutadanaque en el qüestionat Pla de�AccióMunicipal. El brain storming sobreels problemes palpables del manresàseria inqüestionable. Per acabar deser totalment eficaç només faltariaque el servei s�ampliés a les 24 horesdel dia durant tot l�any i que es deri-vessin els casos més flagrants almòbil personal dels responsablespolítics. Això sí que seria participa-ció ciutadana! �

editorial

Fil directe

U


va com va llum degàs dura és la vida

maria picassó

e bon matí, l�adolescent surt decasa cap a l�institut. Prop del

bar Montcau, hi ha una furgonetaaparcada ran de vorera. Quan la noiahi passa arran, s�obre la porta poste-rior i l�ocupant, un home de mitjanaedat amb granota de pintor, li recla-ma l�atenció, s�abaixa la cremallerai li mostra les penjarolles. L�endemàes repeteix l�exhibició i el fet i lamatrícula del vehicle són posats enconeixement dels mossos, que, però,remarquen la inutilitat de la denún-cia ja que cap ordenança sancionacircular conill per la via pública.

Per més inversemblantment curiósque sembli, cap llei prohibeix alnostre cap de redacció ensenyar,posem per cas, el seu bé de déu decarn d�olla a totes les nenes de bonveure, de les més vergafíliques a lesvegetarianes. Una vegada consultatsels ordenaments locals, autonòmics iestatals sorprèn constatar com, abanda de la lliure ventilació de bai-xos, existeix un ampli ventall decomportaments del tot tolerats. Simés no, no consta que siguin sancio-nables actes com els que tot seguitexposem.

Cap ordenaça prohibeix, doncs,donar menjar als cocodrils, cremarfotos dels reis mags, conduir ambesclops i antifaç, jugar a seguir el rei(sempre que no es tracti del mateixrei), saltar-se els semàfors per dalt,baixar de l�autobús abans d�haver-hipujat, lligar els gossos amb llonga-nisses, fer l�amor als emprovadorsdel Zara, cantar les quaranta, cami-nar sobre les aigües del Cardener,pujar al campanar de la Seu i llançarles campanes al vol, combregar ambuna roda de molí sota el braç, cridarel mal temps a cops de megàfon, notocar de peus a terra, mantenircarrers amb noms d�alcaldes fran-quistes, sortir a passejar sensehaver-se dutxat en els darrers tres-cents seixanta-cinc dies, pensar ambels peus d�ànec posats, robar hores ala son, matar el temps, predicar elque no es creu, mamar-se el dit (oque te�l mamin), llançar la casa con-sistorial per la finestra, pixar fora detest� I, ja que és permès d�anarconill, també deu ser-ho escorxar-loi fer-ne una bossa de pell girada pera dur-hi l�esmorzar, les adolescents,camí de l�institut. �

Tot té solució

D


i em quedo tant a gust! isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Solidaritat (1)

er aquestes dates de l�any, aques-ta paraula és de les més repetides

per tal d�ablanar-nos els cors i fer mésfàcil una actitud caritativa. A mi aques-ta paraula em porta el record del diarifranquista la Soli (La Solidaridad), osigui que no me n�acabo de refiar deltot. Sota un discurs populista sempres�amaga un repartiment desigual de lariquesa i un soterrament de nobles acti-tuds de defensa dels drets de les perso-nes. Sóc dels que tinc terror a les jorna-des de recapte. Tant del Domund comde la Lluita contra el Càncer. En unaciutat petita s�hi suma la coneixença deles persones que fan l�acapte de dona-tius i quedes fatal si dius, de maneramanifesta, que no penses donar ni cinccèntims per les referides campanyes decaritat que, recordem, omplen buitsassistencials que l�estat del benestarestà obligat a donar-ne prestacions.

Doncs, per si no tenia el pap prou plei a punt de vessar, de fa uns anys capací tenim un objectiu de destí en allò

Universal (per seguir un concepte jose-antonià del tema): La Marató de TV3!Quin dia tan maco, en què tots es mobi-litzen per la mateixa causa! Què dic peruna causa, per� per una malaltia! Peròno havíem quedat que l�estat cobriadespeses? (gastos en l�idioma monti-llès). Per què, doncs, aquest atac, ple decaspa, de Solidaritat. Tants pecats hanfet aquesta colla de gent units per laMarató que per un dia encara ens farancreure que son sants (ara queva barat de ser-ho). Algúha fet un curós segui-ment d�on van desti-nats els diners? Aquins hospitals iper a quina recer-ca? En cap casestic dient quealgú s�embutxa-qui els calés o hihagi una malver-sació. Qui en surtb e n e f i c i a t ?Doncs els cir-cuits habitualsd�hospitals d�altnivell, que continuenunes línies d�investigació

ja pagades per altres fons o beques, ique continuen retroalimentant elsmateixos conceptes. Si un hospital nobarceloní prova d�entrar en el circuit derecerca ha de fer aliances amb un grupuniversitari o el més probable és que novegi un duro (cinc pessetes per alsjoves). No es considera recerca buscarnous mètodes de cribatge de la malal-tia, sistemes de gestió dels afectats més

àgils o millorar els processosassistencials. De fet

alimenta una recercabasada en els inte-

ressos del inves-tigadors i no

dels afec-tats. �

P

Una de calendarisAquest any els professors i les profes-

sores de l�IES Guillem Catà tambés�han apuntat a la moda dels calendariscorporatius. No us penseu, però, que hiapareguin nus, ja que en aquest cass�han inspirat en l�estètica de les esco-les dels anys cinquanta i, proveïts de lainevitable bata ad hoc, hi surten agru-pats pel mes en què compleixen anys.La indicació del dia de l�aniversari decadascun i un refrany relacionat ambcada mes de l�any arrodoneixen aquestoriginal calendari de sobretaula per al2008 que ha editat l�equip directiu delcentre.

Senyal SMSLa missatgeria mòbil està fent molt

de mal a la llengua. Fa temps que hoadverteixen els mestres, cansats d�ha-ver de corregir treballs i exàmens en elsquals els alumnes utilitzen els mateixosreductors que en els anomenats SMS.No sé pas on anirem a parar ambaquesta tendència lingüística que inten-ta reduir espais per encabir el màximd�informació en el reduït espai de 160caràcters. Però veient aquest rètol ubi-cat des de fa temps a l�alçada del pontde Ferro (que travessa la carretera de

Vic i pel qual passen els Ferrocarrils dela Generalitat), no sé si podríem dir quela nostra ciutat és pionera en l�ús delllenguatge simplificat en els senyalsviaris. Segur que la manca d�espai vaser la causant de la hipersimplificaciódel missatge del cartell on apareixenabreujats els noms de les ciutat deManresa i Barcelona i retolat amb lessigles Ferrocarrils Catalans. Que, percert, ara s�anomenen de la Generalitat.Bé, tot sigui per guanyar espai.

Vi letalÉs curiós el significat que agafen

alguns mots i noms propis en funciódel territori o localitat on s�utilitzen.Així, per exemple, a Manresa és bentemerari dir a una senyora que és unaQuica, ja que el nom equival a uninsult per la connotació de la paraulaamb la popular i ja desapareguda pros-tituta nascuda a Sant Joan deVilatorrada, però que va exercir la sevaactivitat (sovint intensa) durant dèca-des a la nostra ciutat. El que ja és méscuriós és trobar un vi, com el que apa-reixia aquest mes passat en el catàlegd�ofertes dels hipermercats Carrefour,que tingui el mateix nom que unaempresa funerària. ConcretamentFontal, nom creat a partir dels cognomsdels fundadors (Fontanet i Alcañiz), del�empresa que durant anys va actuarmonopolísticament a la nostra ciutat ique actualment continua ben activa. I,és clar, l�hàbit fa al monjo. Quin man-resà o manresana no ha dit algun copque va a donar el condol a la família «ala Fontal», entenent que visitarà lescapelles de vetlla de l�empresa ubica-des al carrer del Bruc. Doncs bé, end�altres punts geogràfics la marcaFontal és de vi! No sé si en clau man-resana i tenint en compte que als vinsde baixa qualitat se�ls adjectiva com a«peleones», el Fontal podria ser un vimortífer o, directament letal.

Fil per randa erroniCom el Pou, Regió7 també té ama-

bles lectors que contribueixen aampliar l�anecdotari que diàriamentqueda reflectit a la contraportada delrotatiu i que s�anomena Fil per randa.Fa dos mesos, i arran de la resurrecciód�un parell d�escriptors que va propi-ciar alguna ploma del diari en un actedel cicle Maleïts organitzat al restau-rant Via Fora!, us parlava de la imagi-nació i la creativitat dels redactors quanhan d�omplir espais tan encotillats comel de l�agenda i sovint hom té la neces-sitat de recrear-se i fer aportacions lite-ràries a les informacions francamentinnecessàries. Això és que devia passaren l�edició del passat 27 de desembreen la qual, a la contraportada deRegió7, el redactor va voler explicarles peripècies d�un individu per trobarsegells a la nostra ciutat la vigília deNadal. El relat explicava que la recercade segells havia començat en una cua al�oficina de Correus. Una situació benhabitual i probable un 24 de desembrea les instal·lacions de la plaçad�Espanya, si no fos que el passat dia24 l�oficina... estava tancada. Undetall, si ho voleu, sense gaire impor-tància.

Tancat, per fiEl forn de pa i granja Ca l�Àngel, del

carrer de Viladordis, que deu el nom alprimer propietari tot i que posterior-ment va ser traspassat, ha viscut en elsdarrers dies un fet, pel que es veu, real-ment extraordinari i històric: fer festael dia 1 de gener. Com ens mostra elcartell penjat al vidre de l�establimenten els últims dies de l�any, l�esdeveni-ment va ser tan celebrat pels empleatsque van voler fer-lo extensiu a tota laclientela. En tot cas, suposem que perCap d�Any van tenir un descans meres-cut i celebrat.


bugada al pou

Suport nocturn al bus

Si una cosa tenen clara els represen-tants de la Candidatura d�UnitatPopular de Manresa és el seu suport albus nocturn que ha decidit incorporaren període de proves l�Ajuntament. Laveritat és que, a diferència d�altresindrets, a la nostra ciutat la línia,diguem-n�hi golfa, no està tenint gaireèxit. Però per als de la CUP això no ésmotiu per no mantenir-lo. Així, i ambel seu tarannà sempre reivindicatiu,els membres de la candidatura vanvoler fer explícit el seu suport a lamesura enviant un comunicat als mit-jans de comunicació la nit del 24 al 25de desembre, a les tres de la matinada.Queda clar que cal treballar per la ciu-tat les 24 hores del dia i els 365 diesde l�any. Quan la causa s�ho mereix,fins i tot en festes de guardar com lanit de Nadal.

Pintadaenigmàtica

La plaça de Valldauraha patit en el darrer anyun canvi total de feso-mia després de la sevareforma i, paral·lela-ment, ha renovat inqui-lins amb l�aterratge a laparròquia del controver-tit orde integrista delVerb Encarnat, que deseguida ha captat adep-tes entre els membres de la Plataformaper Catalunya. El cas és que en elsdarrers dies hi ha aparegut la pintadaque veieu en la imatge referida al

revers d�un individu que no sé pas si ésfidel del convent o client del Sielu,però que queda clar que, per darrere,desperta passions. �


quintí torra cordons

ab absurdo marcel pérez

Aquest és un espai obert a la col·laboració dels lectors. Feu-nos arribar les vostres notes a l’Apartat de Correus 1,

de Manresa, o bé a l’adreça electrònica [email protected].

ermans i germanes, en cloure aquest 2007 hom no potevitar fer dissabte i, amb voluntat constructiva, llançar

unes quantes preguntes a l�opinió pública manresana, de cara aanar aïllant incògnites en el nou any que encetem. Després dela inauguració de la nova plaça de Sant Ignasi, la primera pre-gunta de cara al 2008 és claríssima: hi haurà alguna zonaombrívola en alguna de les noves places de Manresa? I és queles queixes veïnals no paren i res no és el que sembla... No seràque en Víctor Feliu era el tapat de les últimes eleccions a laFederació d�Associacions de Veïns? Altres preocupacions ciu-tadanes afecten algunes vares de mesurar. La Policia Local faràcontrols d�alcoholèmia 50 metres més enllà de La Florinda? Iseguint amb les distàncies: serà Josep Lluís Gozalbo qui corre-rà els 100 metresinaugurals del nou tar-tan de la pista esporti-va del Congost? Hofarà demanant el rea-grupament o directa-ment la independèn-cia? Més esports, quibaixarà abans: elRicoh de categoria oJosep Vives de la llot-ja? Són dilemes quesotgen als aficionatsdel bàsquet.

És clar que en l�a-partat cultural elsinterrogants tambésón múltiples. I ésque potser seria horade satisfer algunes

curiositats respecte de la repercussió d�algunes performancesmanresanes. En aquest sentit, la Fira Mediterrània té previstpublicar les dades reals d�assistència als actes de la mostra? I,el que és més difícil, ho farà també el Festival de CinemaNegre? Amb tant esdeveniment cultural, no és estrany quemolts ens preguntem: el nou gerent de Manresanad�Equipaments Escènics estarà a l�alçada d�El Galliner? Id�en Joan Morros? I després dels errors admesos per l�equipde govern en la gestió del Kursaal, l�Ajuntament demanaràperdó per haver apujat el cadastre i retornarà els diners alscontribuents? Perquè el comerç està que treu fum... quantesbotigues de roba obriran i tancaran al centre de la ciutat en elspropers 365 dies? Els bancs ja no deixen més diners... donen

interessos als quen�estalvien. Es potestalviar pagant1.000 euros men-suals d�hipoteca? Iles caixes, que arareplantegen l�obrasocial, no ens faranmés feliços? És més,quan costarà una nita l�hotel de SantBenet de Bages? Ensfaran descompte sitenim la llibreta aCaixa Manresa desque vam néixer? Quetot plegat es resolguiamb el bon criteri dela paraula de Déu...Us lloem Senyor! �


epitafi mossèn gudiol

Alguns interrogants de cara al 2008

G

a Seu té llum a dojo, renoi, quina claror!Tant de nit com de dia veus qualsevol racó.

El divendres d�estrena va ser festa major, qui va dir fiat lux! va ser el senyor rector, que per encendre els llums no cal el bisbe, no. Segons diu en Garriga cal un interruptor.Som més a prop de Berga del que mai hem estat,ja que un tram més de via enguany han desdoblat;ja sembla una autopista mig eix del Llobregat.Corrents els de can Fanga vindran tots en ramatquan al Telenotícies ens diguin que ha nevat. Els que no tenim gossos estem més que contentsperquè els seus amos ara colliran penitents, dels cans les cagarades, els fètids excrements.Tenim vint papereres vermelles i lluents al servei de la merda. Les veuran els clients?

o ens ha tocat la grossa ni el Barça va a primeri fins en Josep Vives no sap el que ha de fer...

però un nou any ens espera i jo no em rendiré,que d�ençà que a Manresa una font que jo sé,la de Neptú, treu aigua a raig, la mar de bé,fins crec en els miracles, potser vostè també? I com que l�any s�acaba i en comença un de noudeixeu-me que us desitgi un bon augment de sou,que hi hagi pau a casa i en tot el nostre alou,que no hi hagi baralles ni aquí ni a Castellnou,que de picabaralles en tenim ben bé prou. I a veure si fem pinya contra el que sí que ens cou:el ranci espanyolisme, i ens espolsem el jou! Aquesta molt em temo és la prova del 9. �

lo gaiter del calders

L N

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

ntre les dubtoses consideracions del cosí sevillà de ... · Paulo Freire En reconeixement a Paulo...

Documents

Transcript of ntre les dubtoses consideracions del cosí sevillà de ... · Paulo Freire En reconeixement a Paulo...