Núm. 12 I Maig 2010 DOSSIER De la digitalització de la...

Digithum nuacutem 12 (maig de 2010) | ISSN 1575-2275 Revista cientiacutefica digital impulsada pels Estudis drsquoArts i Humanitats

Nuacutem 12 I Maig 2010 DOSSIER

De la digitalitzacioacute de la cultura a la cultura digital

SUMARIPresentacioacute 1Pau Alsina

Algunes reflexions sobre la cultura digital 3Charlie Gere

Avatar = Pinotxo 20 o laquoLa fi de la societat de lrsquoespectacleraquo 8Derrick de Kerckhove

Una altra vida cooperacioacute social i vida anorgagravenica 14Tiziana Terranova

Democragravecia innovacioacute i cultura digital 21Rodrigo Savazoni

La cultura digital un paradigma convergent on srsquouneixen la tecnologia i la cultura reptes per al sector cultural 27Aleksandra Uzelac

Les humanitats en lrsquoera digital

CItaCIoacute reComaNada

ALSINA Pau (coord) (2010) laquoDe la digitalitzacioacute de la cultura a la cultura digitalraquo[dossier en liacutenia] Digithum Nuacutem 12 UOC [Data de consulta ddmmaa]lthttpdigithumuoceduojsindexphpdigithumarticleviewn12-alsinan12-de-la-digitalitzacio-de-la-cultura-a-la-cultura-digitalgtISSN 1575-2275

Pau alsina (coord)Professor dels estudis drsquoArts i Humanitats de lrsquoUOCpalsinaguocedu


Data de presentacioacute abril de 2010Data drsquoacceptacioacute abril de 2010Data de publicacioacute maig de 2010

Pau AlsinaProfessor dels estudis drsquoArts i Humanitats de lrsquoUOC palsinaguocedu

Presentacioacute

Federico Borges Saacuteiz

httpdigithumuocedu

Universitat Oberta de Catalunya


Pau Alsina

Les humanitats en lera digital

Associat al terme laquoculturaraquo es vincula un nodrit de definicions de tot tipus que srsquohan anat generant al llarg de la histograveria i des de muacuteltiples disciplines definicions que srsquoagrupen en dues concepshycions bagravesiques la humanista (que considera la cultura com allograve que fa referegravencia a tot tipus de produccions culturals com lrsquoescriptura la muacutesica les arts visuals o les escegraveniques) i la concepcioacute antroposhylogravegica (que entendria la cultura com tota manifestacioacute humana producte drsquouna forma determinada de viure sentir i obrar)

Actualment aquestes dues concepcions bagravesiques i les seves muacuteltiples variants i derivacions conviuen a diari en les discussions teograveriques i pragravectiques de tot tipus i generen no poques confusions controvegraversies i conflictes que operen en els plans estrategravegics de la cultura els programes drsquoajuts i subvencions dels estats els plans drsquoactivitats dels centres culturals o de les institucions artiacutestiques els festivals de qualsevol tipus etc laquoCulturaraquo eacutes un terme difiacutecil de contenir recloure o delimitar ja que preteacuten incloure la totalitat drsquoallograve que eacutes real en aquest intent frustrat drsquoarribar a materialitzar una cultura universal que ho englobi tot

Si entenem doncs que la cultura eacutes un proceacutes de produccioacute i intercanvi de significacions eacutes a dir un proceacutes drsquoapropiacioacute negociacioacute i confrontacioacute drsquoaquestes significacions meacutes que un conjunt fix de pragravectiques i interpretacions resulta apropiat pensar en la cultura com en un proceacutes dinagravemic i no com en una essegravencia inamovible que srsquoha de defensar La cultura entesa com a sistema dinagravemic format per drsquoinformacions persones i productes adopta formes diferents que responen a models dinagravemics de relacioacute entre individus societats i territoris

Instalmiddotlats en aquest dinamisme inherent de la cultura el concepte laquocultura digitalraquo resulta incogravemode en titllar restringint i delimitant una cosa tan lliure i oberta com allograve que entenem per cultura La qualificacioacute de digital pot conferir a la cultura un

conjunt de caracteriacutestiques diferencials especiacutefiques Mereix la cultura digital ser segregada de la resta de les adjectivacions sobre la cultura I necessita la cultura realment un tractament especiacutefic en funcioacute dels substrats materials que la sustenten O hi ha en allograve que eacutes digital una laquoforma de ferraquo una mena drsquoessegravencia especiacutefica que confereix noves propietats a la cultura Quegrave eacutes llavors la cultura digital I encara meacutes en un context en el qual allograve que eacutes digital penetra en bona part dels agravembits drsquoactuacioacute humana i on es fonen les fronteres entre digitalitzacioacute de la cultura i la cultura digital teacute sentit estudiar la part sense contemplar el tot

Certament des de la seva entrada en escena les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute (TIC) han anat despertant laquotecnoshyfiacuteliesraquo i laquotecnofogravebiesraquo utopies i distogravepies de tot tipus Si furguem en la llarga histograveria de la humanitat podem trobarshynos drsquouna banda amb els defensors a ultranccedila dels beneficis inherents que aporten les noves tecnologies del moment que serien el motor de canvi de moltes de les bases de la nostra cultura i que expressen drsquoaquesta manera un nou paradigma en gestacioacute Drsquoaltra banda hi ha les criacutetiques respecte als presumptes beneficis de les TIC que aboquen els detractors de les innovacions tecnologravegiques agents de canvi estructural Per a ells aquestes tecnologies no aportarien res de nou a allograve que ja existeix de forma consolidada en la cultura i la societat

Associats a la influegravencia de les TIC en la nostra cultura trobem des drsquoun primer moment discursos plenament optimistes que les conceben com a democratitzadores en essegravencia i desproveiumldes de tot poder i control resultat de la seva presumpta horizontalitat sense jerarquies Drsquoaltra banda es pot recordar les expectatives desmesurades que es van establir en els primers anys drsquoimplantacioacute drsquointernet en relacioacute amb el comerccedil electrogravenic o meacutes recentment amb les dinagravemiques participatives reals dels internautes en aquest



Pau Alsina


httpdigithumuocedu


moacuten 20 que ho inclou tot Hi ha a meacutes altres laquofuturologiesraquo pioneres relacionades amb les expectatives que es generen al voltant del potencial de cagravelcul i simulacioacute inscrit en els ordinadors mitjanccedilant lrsquoadveniment de la realitat virtual com a substituta de la presegravencia fiacutesica o la inflacioacute dels desenvolupaments reals de la intelmiddotligegravencia artificial o els experiments entorn de la vida artifishycial que havia de reproduir les propietats drsquoallograve que entenem per vida Avui podem relativitzar moltes drsquoaquestes expectatives dels primers anys de desenvolupament de la cultura digital i tambeacute de la influegravencia de les TIC en la cultura La realitat ha contrastat allograve que en potegravencia es podia esperar del digital

Hi ha hagut tot tipus de laquotecnofiacuteliesraquo i laquotecnofogravebiesraquo utopies i distogravepies tecnologravegiques i srsquohan anat succeint en relacioacute amb els diferents tipus de tecnologies predominants en cada moment histograveric Perograve el cert eacutes que sense caure ni en el fatalisme ni en un optimisme exacerbat i amb el coneixement que ens ha anat atorgant lrsquoexperiegravencia acumulada en els uacuteltims anys drsquoirrupcioacute de les TIC en el context sociocultural avui podem afirmar que les TIC provoquen i han provocat canvis significatius i amb aixograve traccedilar una visioacute prou realista de les transformacions en proceacutes en la cultura i la societat actual

El present monogragravefic preteacuten oferir una visioacute poliegravedrica des de muacuteltiples perspectives tant drsquoallograve que es denomina laquocultura digitalraquo (amb les seves formes culturals especiacutefiques) com drsquoallograve associat als efectes de les tecnologies digitals en lrsquoagravembit de la cultura en el seu sentit meacutes ampli Per la qual cosa hem comptat amb les aportacions de destacats teograverics i activistes implicats en el desenvolupament i lrsquoanagravelisi de la cultura digital des de diferents

llocs del planeta partint del local perograve des drsquouna consciegravencia global

Des de la Universitat de Lancaster al Regne Unit el professor Charlie Geere nrsquoanalitza algunes de les implicacions associades als canvis aportats per les tecnologies digitals en relacioacute amb les conshycepcions del subjecte el consumidor i les comunitats Igualment Derrick de Kerckhove director de la cagravetedra McLuhan a Toronto exposa les seves reflexions sobre els canvis en la relacioacute entre espectador passiu i participant actiu mitjanccedilant la popularitzacioacute de les tecnologies tridimensionals i en connexioacute amb lrsquoimaginari de les aplicacions de realitat virtual

Des de Nagravepols la professora Tiziana Terranova contraposa alshyguns conceptes clau propis de lrsquoeconomia poliacutetica de la cultura i es quumlestiona la condicioacute alternativa de les noves formes de produccioacute social cooperativa associada a les aportacions especiacutefiques de la cultura digital Es planteja drsquoaquesta manera com aquestes dinagraveshymiques colmiddotlaboratives poden arribar a representar una alternativa real a les logravegiques de mercat basades en la competicioacute com a base per a la produccioacute de noves formes de vida Igualment Rodrigo Savazoni contribueix al monogragravefic des de la ciutat de Sao Paulo amb les seves reflexions i experiegravencies associades a les dinagravemiques participatives vinculades al Fograverum de Cultura Digital del Brasil i planteja una relacioacute fluida entre democragravecia innovacioacute i cultura digital Per acabar Aleksandra Uzelak des de Zagreb exposa al seu article les oportunitats que la potencialitat de les tecnologies digitals aporta al sector cultural perograve al seu torn argumenta sobre la necessitat de trobar les maneres correctes de poder aprofitar tot aquest potencial drsquouna manera adequada

Algunes reflexions sobre la cultura digital


Charlie GereCap del Departament de MitjansCinema i Estudis CulturalsUniversitat de Lancaster (Regne Unit)cgerelancasteracuk



httpdigithumuocedu



Charlie Gere

ResumAquest article examina algunes de les implicacions dels transcendentals canvis que comporten les noves tecnologies digitals sobretot amb relacioacute a les concepcions del subjecte el consumidor i la comunitat

Paraules clauweb 20 cultura digital internet dels objectes

Some thoughts on Digital Culture

AbstractThis essay considers some of the implications of the momentous changes being brought about by new digital technologies particularly

in relation to conceptions of the subject the consumer and community

Keywordsweb 20 digital culture internet of things


Extret de la introduccioacute i de la conclusioacute de la segona edicioacute del meu llibreExtret de la introduccioacute i de la conclusioacute de la segona edicioacute del meu llibre Digital Culture (Reaktion Books 20022008)

Un dels processos que acompanya lrsquoactual cultura digital eacutes la

sensacioacute de canvi vertiginoacutes La complexitat de la tecnologia i el

ritme creixent en quegrave es desenvolupa fan que les coses canviiumln

a una gran velocitat La tecnologia sempre ha causat canvis en

nosaltres i en la nostra relacioacute amb el medi la diferegravencia ara eacutes el

ritme a quegrave aquest canvi teacute lloc Durant els primers milions drsquoanys

drsquouacutes drsquoeines per part drsquohominoides i drsquohumans els canvis foren

si fa no fa imperceptibles En els uacuteltims vint o trenta mil anys les

transformacions van comenccedilar a agafar ritme en arribar a lrsquoera

moderna la tecnologia ja es desenvolupa a una velocitat increiumlble

(almenys al moacuten laquodesenvolupatraquo) i en lrsquouacuteltim centenar drsquoanys

hem assistit a una transformacioacute tecnologravegica i a un desenvolu-

pament molt meacutes important i ragravepid que en tota la histograveria de la

humanitat anterior

Una de les consequumlegravencies drsquoaquest ritme accelerat de creixe-

ment eacutes que ens resulta cada vegada meacutes difiacutecil arribar a entendre

del tot quegrave estagrave passant fins al punt de fer-se gairebeacute impossible

Tot i que som conscients de molts altres desenvolupaments tec-

nologravegics i de les problemagravetiques que els acompanyen com ara

lrsquoenergia i lrsquoarmament nuclears la produccioacute industrial i els seus

efectes sobre el medi la disminucioacute de reserves energegravetiques i la

cerca de fonts drsquoenergia renovables i sostenibles eacutes possible que

la nostra confrontacioacute meacutes intensa amb la tecnologia i la magravexima

experiegravencia de la seva capacitat de transformacioacute es produeixi pels



Charlie Gere


httpdigithumuocedu


mitjans de comunicacioacute que estan mudant i desenvolupant-se de maneres extraordinagraveries mai no vistes Aquesta afirmacioacute eacutes especialment certa si parlem dels mitjans digitals com ara internet i el web la telefonia mogravebil o el viacutedeo digital que ens permeten fer coses que ja fegraveiem abans meacutes sovint i amb menys dificultat o fer coses que abans pragravecticament no podiacuteem ni imaginar

I no eacutes sols que estan transformant el moacuten eacutes que ens trans-formen a nosaltres mateixos i modifiquen com entenem qui som Ho canvien tot incloent-hi la mateixa idea de mitjagrave un terme que a hores drsquoara ja eacutes del tot conflictiu El problema eacutes aquest qualsevol transformacioacute radical ocasionada pels mitjans eacutes gai-rebeacute per definicioacute impossible drsquoentendre en la seva profunditat en el moment en quegrave srsquoestagrave produint Aquesta situacioacute es doacutena perquegrave la nostra comprensioacute del moacuten estagrave estructurada i sersquons fa accessible pels mitjans (entenent ara el terme en un sentit ampli que inclou per exemple el llenguatge) De fet no hi ha ni pot haver-hi un punt fora dels mitjans des del qual puguem tenir una mena de perspectiva privilegiada i lliure de concepcions pregravevies sobre qualsevol aspecte de la nostra existegravencia i menys encara sobre els mitjans mateixos

A tall drsquoexemple comparatiu podem entrar a considerar com podria haver entegraves el desenvolupament de la impremta una per-sona europea de finals del segle xv Per molta cultura que tingueacutes sembla difiacutecil que pogueacutes copsar totes les implicacions drsquoaquella nova tecnologia comunicativa ni els transcendentals efectes que havia de tenir per a Occident la cultura mundial i la societat La seva mentalitat es devia haver format dins una determinada laquoecologia dels mitjansraquo i per tant no podia estar preparada per a entendre les noves condicions dels mitjans que apareixien Eacutes molt meacutes probable que a les acaballes del segle xv la impremta encara es veieacutes com una continuacioacute de les pragravectiques drsquoescrivans i copistes que nrsquoaugmentava lrsquoeficiegravencia una mena de progravetesi o de substitut de la magrave per a la produccioacute de textos no es devia veure com el mitjagrave que havia de transformar totalment el context intelmiddotlectual

Potser ens trobem ara en un moment molt similar pel que fa a la comprensioacute de les transformacions ocasionades per les noves tecnologies Perograve pensar aixiacute podria ser caure en el parany drsquoentendre els actuals canvis tecnologravegics i dels mitjans en termes de transformacions precedents Una mica com els estrategs militars de qui se sol dir que sempre es preparen meacutes que pensant en la progravexima batalla en altres maneres de disputar la batalla precedent nomeacutes podem entendre els nous mitjans pensant en els antics Probablement la capacitat drsquoentendre completament les impli-cacions i les transformacions que va significar la impremta nomeacutes es pot ategravenyer quan la cultura de la impremta srsquoha comenccedilat a substituir per la cultura electrogravenica laquopostimpremtaraquo Si foacutessim capaccedilos drsquoentendre les transformacions que ens envolten signifi-caria que no soacuten veritables transformacions sinoacute meres evolucions de la situacioacute actual

Tot el que podem fer per tant eacutes radiografiar els canvis que observem amb lrsquoesperanccedila de mantenir una certa capacitat

drsquoentendre una situacioacute en canvi permanent Malgrat totes les prediccions catastrofistes sobre lrsquoanomenat efecte 2000 el nou milmiddotlenni no va assistir al colmiddotlapse dels sistemes informagravetics dels bancs ni dels sistemes de gestioacute de lrsquoassistegravencia social ni tampoc a una fallada general drsquoequips megravedics sistemes de climatitza-cioacute ascensors xarxes elegravectriques sistemes de control de tragravensit terrestre o aeri ni de cap altre sistema amb tecnologia digital ni tampoc no es va produir cap llanccedilament accidental de miacutessils nuclears No obstant aixograve el segle tot just havia comenccedilat quan va ocoacuterrer un esdeveniment apocaliacuteptic que tot i no estar causat per la tecnologia digital ni guardar-hi relacioacute va demostrar el caragravecter precagraveriament interconnectat de la cultura digital emergent

El 6 de setembre de 2001 es va inaugurar a la galeria Post-masters de Nova York una exposicioacute de lrsquoartista Wolfgang Staehle anomenada 2001 Staehle ja tenia un reconeixement com a pioner en el moacuten de lrsquoart amb uacutes drsquointernet El 1991 havia fundat The Thing un tauler de notiacutecies en la xarxa que es va convertir en un dels primers i meacutes influents fograverums de debat sobre teoria i art dels nous mitjans En lrsquoegravepoca de lrsquoexposicioacute a la Postmasters Staehle ja estava en possessioacute drsquouna tegravecnica caracteriacutestica que incloiumla la projeccioacute drsquoimatges digitals drsquoalta resolucioacute sobre els murs de sales drsquoexposicioacute El que feia insogravelites aquelles projeccions era que les imatges eren en directe i procedien de la realitat srsquoactualitzaven en un marge de pocs segons El que lrsquoespectador contemplava era meacutes o menys el que srsquoestava esdevenint en el mateix moment de visioacute

Per a lrsquoexposicioacute de la Postmasters Staehle va projectar tres drsquoaquelles imatges a temps real una del Fernsehturm la carac-teriacutestica i inconfusible torre de televisioacute de Berliacuten una altra de Comburg un monestir prop de Stuttgart la tercera era una vista del Baix Manhattan des drsquouna cagravemera situada a Brooklyn Vistes en circumstagravencies normals les imatges de Staehle transmeten una vivegravencia drsquoimmobilitat i quietud malgrat ser imatges meacutes o menys en viu i provoquen de manera molt intelmiddotligent una reflexioacute sobre la diferegravencia entre imatges en viu i imatges fixes i sobre temes de meacutes gran abast com ara el temps i la representacioacute En el cas de la imatge del Baix Manhattan aquesta immobilitat fou destros-sada cinc dies despreacutes drsquouna manera absolutament excepcional i impredictible el World Trade Center que dominava la perspectiva projectada va ser atacat i destruiumlt per dos avions segrestats

A Staehle no li van agradar ni la fama imprevista i innecessagraveria ni una certa mala auregraveola que lrsquoatac terrorista va donar a la seva exposicioacute Perograve fos com fos allograve va ajudar a traccedilar una important connexioacute entre la tecnologia a temps real que usava Staehle i el context en quegrave els atacs van ocoacuterrer i es van transmetre Staehle estava aprofitant lrsquoenorme potencial de les noves xarxes digitals i de les noves tecnologies per a posar a la disposicioacute de tothom de manera immediata la informacioacute i les representacions Aquesta immediatesa transforma la nostra relacioacute amb els esdeveniments que estan ocorrent i fins i tot en transforma la natura

Tot aixograve queda adequadament reflectit en el tiacutetol drsquoun llibre sobre els atemptats que va escriure lrsquoexpert en Orient Mitjagrave i



Charlie Gere


httpdigithumuocedu


professor Fred Halliday Two Hours that Shook the World [lsquoDues hores que van sacsejar el moacutenrsquo] El tiacutetol de Halliday fa clarament un joc amb el de lrsquoobra ja clagravessica en quegrave el periodista John Reed va relatar el seu testimoni de la revolucioacute bolxevic drsquooctubre de 1917 Deu dies que sacsejaren el moacuten (1919) La diferegravencia entre els dos tiacutetols sintetitza admirablement la velocitat creixent a quegrave ocorren els esdeveniments que transformen el moacuten Aquesta acceleracioacute estagrave directament relacionada amb la creixent ubiquumlitat i disponi-bilitat dels mitjans (digitals i de qualsevol altra mena) els quals permeten contemplar tots aquests esdeveniments Les notiacutecies de la Revolucioacute Russa nomeacutes van circular per mitjans impresos com ara els periogravedics arribats a lrsquo11 de setembre els atemptats es van poder veure des de tot el moacuten meacutes o menys mentre ocorrien i tothom en va poder veure els resultats incloent-hi el dramagravetic esfondrament de les torres

A meacutes tot aixograve va ser possible no sols per mitjans dominants com ara la televisioacute sinoacute tambeacute per webs informatius De fet la demanda de notiacutecies va ser tan gran que internet poc menys que es va colmiddotlapsar i molta gent en va sortir i va tornar a la ragravedio i a la televisioacute Aixiacute i tot la velocitat a quegrave les notiacutecies dels atemptats van fer la volta al moacuten palesa lrsquoalt grau drsquointerconnexioacute que hi ha al planeta deguda en bona part als nous mitjans i a les noves tecnologies En poc de temps els taulers de notiacutecies i les sales de xat de la xarxa es van omplir de relats de testimonis presencials drsquoimatges debats teories sobre conspiracions i acusacions sobre els atemptats

El que srsquoentreveu ara no eacutes un model jeragraverquic de comunicacioacute de massa que va del centre cap a fora meacutes aviat es tracta drsquoun paradigma meacutes escampat i distribuiumlt que circula de baix a dalt Les empreses de comunicacioacute cada vegada es veuran meacutes obligades a tenir en consideracioacute les expectatives drsquoun nou tipus de consumi-dor (i potser fins i tot drsquoun nou tipus de subjecte) aquell que no vol ser tractat com un consumidor invisible anogravenim i passiu sinoacute com un usuari actiu dels mitjans acostumat a crear les seves maneres progravepies de respondre a necessitats i desitjos Sovint srsquoesmenten els blogs com un dels principals fenogravemens de lrsquoanomenada web 20 nom donat a la concepcioacute de la xarxa com a espai per a la colmiddotlaboracioacute i la comunicacioacute reciacuteproca

Entre aquests desenvolupaments hi ha els programaris de xarxes socials com ara MySpace Bebo FaceBook i Second Life (el qual serveix per a quegrave els usuaris interactuiumln compartint un espai virtual de tres dimensions) o YouTube Flickr i delicious (que permeten carregar en el web respectivament viacutedeos fotos i adreces drsquointeregraves) programaris drsquointercanvi de fitxers com ara Napster i BitTorrent (que permeten compartir muacutesica en formats digitals i viacutedeos) potents motors de cerca el meacutes famoacutes dels quals eacutes Google noves formes de debat i drsquoautoexpressioacute com blogs i podcasts i noves formes drsquoorganitzar i distribuir el coneixement com Wikipedia Cal destacar molt especialment les comunitats en liacutenia impulsades per MySpace i altres llocs web similars (Bebo i Facebook per exemple) i els programaris per a compartir fitxers

com Flickr i delicious Tots aquests mitjans porten a una nova comprensioacute de com fer possible que els mitjans responguin a les necessitats personals i de mercat

Eacutes possible que en un primer estadi molta gent no utilitzi aquests sistemes Aixiacute i tot determinaran com srsquoestructuraran els mitjans i la consideracioacute que rebran Aquestes transformacions en els mitjans que porten les noves tecnologies arriben fins i tot a canviar com pensem en nosaltres mateixos Ja no som consumidors passius de mitjans sinoacute que cada vegada som meacutes productors actius Pensem en un exemple banal com aquest amb formes tecnologravegiques com Tivo o iPod podem programar el contingut dels mitjans al nostre gust sense haver de seguir la presentacioacute que proposen les televisions o les companyies de discos Ben mirat aquest no eacutes un fenomen nou ni estrictament digital des del moment en quegrave van aparegraveixer cintes de viacutedeo i cassets drsquoagraveudio per a gravar ja no estagravevem obligats a veure un programa en el mateix moment en quegrave srsquoemetia ni a escoltar el contingut drsquoun disc en el mateix ordre en quegrave srsquoeditava Tot i que pugui semblar de poca importagravencia el fet eacutes que allograve ja va alterar la relacioacute amb els productes dels mitjans fos televisioacute o muacutesica En lrsquoegravepoca en quegrave es va estendre la disponibilitat de mecanismes drsquoenregistrament drsquoagraveudio i de viacutedeo tambeacute van produir-se els inicis del mostreig i la remescla en muacutesica popular en quegrave material ja creat es reutilitza per a crear noves peces Aquestes tegravecniques poden veurersquos com un primer pas en la tendegravencia actual a anar del consum passiu a la produccioacute activa Hi ha perograve una diferegravencia important entre aquests primers fenogravemens analogravegics i les noves formes digitals de controlar el consum de continguts en aquells primers casos analogravegics persistia la subordinacioacute als mitjans principals (discos ragravedio televisioacute) que continuaven determinant de manera general com es consumien els seus continguts en el cas de les noves tecnologies srsquoestagrave produint una alteracioacute fonamental profunda i radical de la relacioacute que mantenim amb els mitjans

Les xarxes socials com FaceBook o MySpace ens donen infor-macioacute de com srsquoestagrave consumint el web 20 Navegar per qualsevol drsquoaquestes dues xarxes eacutes una experiegravencia fascinant amb un cert punt voyeur Les pagravegines de cada usuari es poden personalitzar i contenen informacioacute personal fotografies drsquoamics que tambeacute soacuten a la xarxa MySpace un missatge que indica quants amics teacute lrsquousuari i missatges drsquoaquests amics de contingut frequumlentment personal (Quan MySpace va comenccedilar una de les persones que srsquoidentificava com a fundador de la xarxa Tom Anderson era el primer laquoamicraquo en liacutenia que cada subscriptor tenia Fent clic en un enllaccedil de cada pagravegina es poden veure fotos i enllaccedilos de tots els amics drsquoun usuari i en Tom sempre hi eacutes sempre a la llista Drsquoaquiacute va neacuteixer el lema satiacuteric que algunes persones lluiumlen en samarretes per compadir-se drsquoelles mateixes laquoTom eacutes lrsquouacutenic amic que tincraquo Arribada la primavera de 2008 Tom tenia 221036100 amics Arran de la compra de MySpace per la News Corporation de Robert Murdoch Tom ha passat a ser una identitat corporativa i ja no eacutes una referegravencia a una persona concreta)



Charlie Gere


httpdigithumuocedu


La personalitzacioacute de la pagravegina que fan els usuaris i la presen-tacioacute drsquoinformacioacute personal constitueixen una creacioacute del jo Els missatges soacuten enllaccedilos a les pagravegines drsquoaltres usuaris per la qual cosa es pot navegar per complexes xarxes de connexions MySpace tambeacute teacute enllaccedilos a muacutesica i a viacutedeos de llocs com YouTube Tant MySpace com FaceBook ofereixen un tast del que eacutes un nou tipus de comunitat que ja no estagrave limitat per la ubicacioacute fiacutesica perquegrave es crea a partir dels interessos comuns i de lrsquoautodefinicioacute pels mitjans Aixograve pot significar que davant els nous mitjans digitals i les xarxes assistim a lrsquoaparicioacute drsquouna nova laquocultura participativaraquo de cooperacioacute o solidaritat meacutes grans perograve tambeacute pot significar que la cultura digital corre el risc de produir un guirigall de mitjans que entren en competegravencia drsquoautopromocioacute constant i drsquointeraccioacute incorpograveria sense substagravencia en una societat cada vegada meacutes atomitzada Perograve potser encara eacutes possible i necessagraveria una altra resposta que superi aquesta oposicioacute entre una cooperacioacute meacutes gran i una atomitzacioacute creixent Vivim en un moacuten on cada vegada estem meacutes units i alhora meacutes separats per les xarxes mundials de tecnologies comunicatives No ens ha de sorprendre doncs que el concepte laquodrsquoamistatraquo es faci meacutes visible i important al mateix temps que altres formes tradicionals de comunitat es desgasten i es desenvolupen noves formes de subjectivitat i de connexioacute No obstant aixograve en una situacioacute en quegrave Tom pot afirmar tenir meacutes de dos-cents milions drsquoamics el mateix concepte drsquoamistat necessita un replantejament Per tant el que potser necessita aquesta cultu-ra digital cada vegada meacutes interconnectada eacutes una nova laquopoliacutetica de lrsquoamistatraquo una nova conceptualitzacioacute de la relacioacute entre el jo i lrsquoaltre i noves formes drsquoentendre les comunitats

Potser haurem drsquoexpandir la nocioacute que tenim sobre qui o quegrave pot formar part drsquouna comunitat futura sobretot vist el potencial creixent de participacioacute A la degravecada de 1950 i 1960 es va suggerir de manera totalment seriosa que els ordinadors serien capaccedilos

drsquoarribar a alguna forma drsquointelmiddotligegravencia fins i tot de consciegraven-cia El concepte drsquointelmiddotligegravencia artificial basat en una concepcioacute modernista i antiquada de la cognicioacute com a proceacutes interior ha quedat molt desacreditat Perograve alguns desenvolupaments meacutes recents molts dels quals van sorgir de la intelmiddotligegravencia artificial ens estan posant al davant objectes i tecnologies capaccedilos drsquoactuar comunicar significar i participar encara que aquestes capacitats no semblin incloure res de semblant a la intelmiddotligegravencia humana o a la consciegravencia Nrsquoeacutes un exemple la recerca sobre el desenvolu-pament de formes senzilles de comportament intelmiddotligent a partir de la combinacioacute de robogravetica i xarxes neuronals tal com ha fet el cientiacutefic de la computacioacute Rodney Brooks a lrsquoInstitut Tecnologravegic de Massachussetts No sembla possible perograve que en un futur previ-sible vegem robots ni tan sols miacutenimament intelmiddotligents pertorbant la nostra vida quotidiana En canvi ja hi ha desenvolupaments meacutes petits i potser menys impressionants que plantegen preguntes sobre la capacitat de la tecnologia per a actuar i participar Srsquoestagrave posant de moda una nova expressioacute lrsquointernet dels objectes que fa referegravencia al nou moacuten drsquoaparells interconnectats en xarxa que poden comunicar-se els uns amb els altres i amb altres sistemes i entitats

Totes aquestes evolucions palesen la transcendegravencia dels canvis que estan tenint lloc en la cultura digital canvis que afecten tots els aspectes de la vida i que es fan meacutes difiacutecils de percebre a mesura que es fan habituals i deixem de parar-hi atencioacute Arribem a un punt en quegrave les tecnologies digitals ja no soacuten simples eines sinoacute que cobren un caragravecter cada vegada meacutes participatiu en una cultura cada vegada meacutes participativa per a beacute o per a mal La necessitat de continuar reflexionant eacutes meacutes urgent que mai sobretot tenint en compte que la tecnologia es va fent meacutes i meacutes invisible a mesura que es fa part inseparable de lrsquoestructura de la nostra existegravencia

CITACIOacute reComANADA

GERE CHARLIE (2010) laquoAlgunes reflexions sobre la cultura digitalraquo A Pau ALSINA (coord) laquoDe la digitalitzacioacute de la cultura a la cultura digitalraquo [dossier en liacutenia] Digithum nuacutem 12 UOC [Data de consulta ddmmaa]lthttpdigithumuoceduojsindexphpdigithumarticleviewn12-geren12-geregtISSN 1575-2275

Aquesta obra estagrave subjecta a la llicegravencia de reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 espanya de Creative Commons Podeu copiar-la distribuir-la i comunicar-la puacuteblicament sempre que nrsquoespecifiqueu lrsquoautor i la revista i la institucioacute que la publiquen (Digithum FUOC) no en feu un uacutes comercial i no en feu obres derivades La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30esdeedca



Charlie Gere


httpdigithumuocedu


Charlie GereCap del Departament de mitjans Cinema i estudis CulturalsUniversitat de Lancaster (regne Unit)cgerelancasteracuk

Lancaster UniversityBailrigg LA1 4YD UK

Charlie Gere eacutes professor de Recerca sobre Nous Mitjans i cap del Departament de Mitjans Cinema i Estudis Culturals a la Universitat de Lancaster Eacutes autor de Digital Culture (20022008) Art Time and Technology (2006) Non-Relational Aesthetics (2008) i Art After God (de progravexima aparicioacute 2011) i coeditor de White Heat Cold Logic (2008) i Art Practice in a Digital Culture (2010) a meacutes drsquoautor de molts articles i capitols de llibres Va ser president de CHArt (Ordinadors i Histograveria de lrsquoArt) de 2001 a 2009 investigador principal de 2002 a 2005 del projecte de recerca CACHe (Arts per Ordinador Contextos Histograveries etcegravetera) financcedilat per AHRC (Consell drsquoInvestigacions drsquoArts i Humanitats) i un dels conservadors de lrsquoexposicioacute FEEDBACK a Gijoacuten (Astuacuteries) el 2007

Avatar = Pinotxo 20 o laquoLa fi de la societat de lrsquoespectacleraquo


Derrick de KerckhoveDirector del Programa McLuhan de Cultura i TecnologiaProfessor del Departament de Francegraves de la Universitat de Torontoddekerckhoveutorontoca



httpdigithumuocedu



Derrick de Kerckhove

ResumA partir de la pelmiddotliacutecula Avatar srsquoanalita el concepte ue titula la pelmiddotliacutecula com a part drsquoun imaginari obectiu i compartit i com unasrsquoanalita el concepte ue titula la pelmiddotliacutecula com a part drsquoun imaginari obectiu i compartit i com unacom a part drsquoun imaginari obectiu i compartit i com unadrsquoun imaginari obectiu i compartit i com una forma almiddotlegograverica de la lluita del beacute contra el mal A auesta anagravelisi se li suma un repagraves de les pelmiddotliacutecules meacutes recents de la histograveriapelmiddotliacutecules meacutes recents de la histograveria del cinema ue tracten auesta dimensioacute i es fa una analogia de lrsquoavatar com el Pinoto reinventat per a lrsquoera electrogravenica Alhora i es fa una analogia de lrsquoavatar com el Pinoto reinventat per a lrsquoera electrogravenica Alhora Pinoto reinventat per a lrsquoera electrogravenica Alhora srsquoanalita la nova eperiegravencia participativa del puacuteblic davant de la tecnologia 3D i drsquouna nova realitat virtual amb plataformes com Second Life

Paraules clauavatar cinema 3D realitat virtual Pinoto

Avatar = Pinocchio 20 or ldquoThe end of the Society of the Spectaclerdquo

AbstractThe article analyses the concept that deems the film Avatar part of a shared and objective imaginary and an allegory for the struggle between good and evil Alongside this analysis there is a review of recent films in the history of cinema that have handled these issues analogising the avatar as a reinvention of Pinocchio for the electronic age Likewise there is analysis of the new participatory experience for audiences provided by 3D technology and of the new virtual reality through platforms such as Second Life

Keywordsavatar cinema 3D virtual reality Pinocchio


Avatar = Pinoto 20 o laquoLa fi de la societat de lrsquoespectacleraquo




httpdigithumuocedu


Recordo amb certa ironia les imatges en les uals el puacuteblic de la degravecada de 1950 mirava amb atencioacute els primers 3D amb aue-lles ulleres blanues i recordo tambeacute ue aleshores la tecnologia 3D no tenia futur peruegrave se la considerava tan sols una moda passatgera Avui amb Avatar pot comenccedilar la nova generacioacute del cinema El 3D a no eacutes una moda sinoacute una necessitat cultural de la nova laquosocietat de lrsquoespectacleraquo ue es definei tambeacute com la societat de la participacioacute

Imatge 1 Primeres emissions en 3D

Avatar no eacutes res meacutes ue un tipus de passatge pel tuacutenel de la televisioacute Hans Magnus Enensberger eplica ue lrsquoespectacle televisiu eacutes una mena de meditacioacute colmiddotlectiva la televisioacute per si sola eacutes un obecte tranuilmiddotlitant una eperiegravencia budista Trsquohip-notita srsquoempassa el teu eacutesser Si aiograve eacutes aiiacute i probablement ho eacutes el fet ue estiguem augmentant la interaccioacute amb la pantalla mdasha des ue es va inventar el comandament a distagravenciamdash estagrave canviant les coses o meacutes aviat les estagrave invertint La interaccioacute ha esdevingut a una mena de penetracioacute en les coses amb les uals srsquoestagrave interactuant La pantalla de la televisioacute (i ualsevol altra pantalla) proposa un iris invertit a les pupilmiddotles de lrsquoespectador Es diu ue les cegravelmiddotlules de lrsquoiris soacuten les cegravelmiddotlules del cervell tretes a fora al moacuten eterior Una pantalla connectada eacutes euivalent a un iris connectat a un sistema global de tractament de la informacioacute i per tant a un cervell A internet lrsquoiris invertit estagrave fidelment connectat a un cervell el de la ara com tambeacute al dels seus usuaris La pantalla no eacutes res meacutes ue un passatge En la seva pro-fegravetica pelmiddotliacutecula Lladres drsquoanuncis (Itagravelia 1989) Mauriio Nichetti introduei el seu personatge principal un director de televisioacute dins de la mateia televisioacute A Avatar ens arribem a submergir a lrsquoaltre costat de la televisioacute Estem en sintonia amb el mantra aiiacute doncs som al paradiacutes

Lrsquoimaginari objectiu

Tot i ue per si sola Avatar no eacutes interactiva a ue eacutes una proeccioacute cinematogragravefica en tot cas representa un model de paper parado-al i la possibilitat drsquouna eperiegravencia per a lrsquoespectador La primera pregunta ue cal formular-se eacutes com modifiuen els efectes en 3D la posicioacute de lrsquoespectador Encara ue no ens moguem estem dins de lrsquoescena i no tan sols al davant i lrsquoescena va canviant entorn del nostre cos Per aiograve lrsquoeperiegravencia ue sersquon deriva no eacutes nomeacutes visual sinoacute tambeacute tagravectil Sersquons convida a sentir fiacutesicament els canvis de lrsquoespai cinematogragravefic Auesta dimensioacute tagravectil eacutes inherent al cinema perograve en general desconeguda Lrsquoimpacte de la imatge i en especial del moviment cinematogragravefic provoca una reaccioacute muscular lleu ue auda a la comprensioacute del ue srsquoha vist Auest impacte eacutes menys lleu a les pelmiddotliacutecules violentes o a les de terror on la reaccioacute del cos encara ue molt sensible eacutes del tot previsible A Avatar a no es pot negar auesta part fiacutesica de lrsquoespectacle

El 3D eacutes tagravectil reforccedila la propiocepcioacute i amplia totes les sen-sacions sensorials Per orientar-se en el 3D cal poder mourersquos en canvi en la perspectiva clagravessica el punt de vista estagrave bloueat En la realitat virtual i en el 3D lrsquoespai eacutes uelcom ue srsquoutilita com un instrument musical El cos sencer en ueda afectat Les modulaci-ons de lrsquointerval entre el moacuten i o o entre dues persones o meacutes pot ser de diversos tipus perograve com en tota la interactivitat soacuten vari-acions sobre el tacte A meacutes a meacutes auest interval tractat pel 3D transforma en iacutentima la relacioacute amb el matei espectacle La nostra societat a no vol nomeacutes veure un espectacle sinoacute endinsar-srsquohi

laquoIn your face cinemaraquo el cinema davant del nas

La dimensioacute 3D de la pelmiddotliacutecula a no eacutes simplement casual un efecte especial meacutes De fet es tracta drsquoun nou i potent indici ue la perspectiva clagravessica srsquoha capgirat La realitat virtual eacutes una de les maneres meacutes evidents o potser banals de crear eperiegravencies sensorials en la nostra egravepoca neobarroca Tambeacute nosaltres practi-uem laquole deacutereglement de tous les sensraquo [lsquola desregulacioacute de tots els sentitsrsquo] La magraveuina drsquoilmiddotlusions en comptes de permetrersquom veure lrsquoespectacle des de fora em porta a dins de lrsquoescena o fins i tot fa ue mrsquohi vegi envoltat Vaig allagrave en el sentit literal drsquoanar a un lloc entro a lrsquointerior i si no hi puc anar eacutes lrsquoespectacle el ue ve a mi i em penetra

El 3D i la realitat virtual inverteien la perspectiva peruegrave lrsquousuari entra a lrsquoespectacle En tots els mons virtuals lrsquousuari eacutes el contingut i tambeacute lrsquoautegraventic punt de mira de tota la representacioacute Jo soacutec el punt de mira del proectil ue em ve directe a la cara peruegrave lrsquoobecte en 3D desaparei en el moment del contacte



10



httpdigithumuocedu


Imatge 2 Fotograma de la pelmiddotliacutecula Avatar

Lrsquoespectador vol participar i aiograve canvia la naturalesa del seu paper Proectar-nos en un contet imaginari eacutes una cosa ue a fem uan llegim La ment del lector pot escollir A la seva ment el lector es pot proectar com un homuncle en una escena teatral o beacute pot contemplar simplement el contingut del seu imaginari des del punt de vista intern La seva progravepia ment crea la seva proeccioacute eacutes a dir el seu avatar A Second Life el meu avatar eacutes una proeccioacute de mi matei assistida per ordinador en un ambient etern per aiograve es tracta drsquouna proeccioacute obectiva Lrsquousuari pot triar entre mirar el moacuten virtual des del seu propi punt de vista o beacute mirar-se a si matei com un contingut com una part de lrsquoescena Lrsquoavatar digital estagrave fora del nostre cos sobre una pantalla Es convertei en part drsquoun imaginari obectiu i compartit Avatar proposa un hiacutebrid entre lrsquoeperiegravencia de la realitat virtual i la del cinema en 2D

En ualsevol altra pelmiddotliacutecula la relacioacute de lrsquoespectador amb els personatges eacutes semblant a la ue srsquoestablei entre un lector i els pro-tagonistes drsquouna histograveria A Avatar la relacioacute eacutes hiacutebrida a ue unei un paper actiu comparable al de Second Life amb el paper tiacutepic de les estrategravegies mentals dedicades a la ficcioacute Avatar a meacutes a meacutes ens proposa una eperiegravencia drsquoidentificacioacute encara meacutes complea

Quan llegim una novelmiddotla o veiem una pelmiddotliacutecula ens podem proectar en personatges diferents Perograve uan es tracta drsquointerac-tuar amb el moacuten virtual ens proectem nomeacutes en el nostre per-sonatge (en el nostre avatar) A la pelmiddotliacutecula Avatar sersquons convida a identificar-nos amb la ideologia de Jake amb el seu avatar El personatge estagrave adornat drsquoelements simbogravelics psicologravegics i socials i fins i tot de propietats tecnologravegiues La pelmiddotliacutecula proposa un dra-ma de la identitat en la nostra era de reproduccioacute electrogravenica

Pinotxo 20

Avatar ens oferei lrsquouacuteltima de les nombroses imatges de la nostra iniciacioacute en la matriu digital i del nostre renaiement conseguumlent De fet Avatar eacutes en si matei un avatar de Pinoto reinventat per lrsquoera electrogravenica Jake es convertei en una marioneta electrogravenica i emergei drsquouna segraverie creient de visions de Tron Desafiament total

El tallador de gespa Blade Runner Matrix mdashtot i ue de manera un pegravel diferentmdash Minority Report (Steven Spielberg EUA 2002) Jo robot (Ale Proyas EUA 2004) i Com ser John Malkovich

Imatge 3 Fotograma de la pelmiddotliacutecula Tron

Tron (Steven Lisberger EUA 1982) presenta una espegravecie drsquoetapa laquopreavatarraquo Els protagonistes entren en els avatars o van vestits drsquoells per dir-ho drsquoalguna manera Es tracta del primer tipus drsquohibridacioacute entre home i magraveuina La fusioacute eacutes completa peruegrave lrsquoeacutesser del personatge penetra en lrsquoetensioacute tecnologravegica

Imatges 4 i 5 Fotogrames de la pelmiddotliacutecula Desafiament Total



11



httpdigithumuocedu


A Desafiament total (Paul Verhoeven EUA 1990) una magraveuina en combinacioacute amb una droga produei la proeccioacute almiddotlucinatograveria en un univers diferent Auesta proeccioacute sembla ue eacutes la posada en escena drsquoun dispositiu similar al ue es relaciona amb la lectura una consciegravencia individual imagina una ficcioacute Perograve encara srsquoassembla meacutes als mecanismes del somni peruegrave el protagonista viu la proeccioacute com si fos veritablement real

A Blade Runner (Ridley Scott EUA 1982) la magraveuina el laquoreplicantraquo eacutes un robot dotat amb una mena drsquoagravenima ue reivin-dica la seva progravepia autonomia i la independegravencia del seu creador El replicant no eacutes lrsquoavatar de ninguacute en concret (estagrave meacutes en la liacutenia de HAL lrsquoordinador parlant de 2001 una odissea de lrsquoespai mdash Stanley Kubrick EUA Gran Bretanya 1968 mdash) perograve podria ser considerat un dels eemples meacutes potents de proeccioacute tegravecnica de lrsquoeacutesser humagrave seguint la tradicioacute miacutetica del gogravelem

Possiblement lrsquoavatar tecnologravegic proveacute de dues novelmiddotles Neuromagraventic (1982) de William Gibson i Snow Crash (1992) de Neal Stephenson A Snow Crash els avatars dels usuaris es troben en el metaverso prefiguracioacute de Second Life deu anys abans de la seva aparicioacute (2003) Lrsquoavatar de la novelmiddotla de Gibson eacutes meacutes comple Rep el nom de rider i estagrave clarament separat del seu usuari peruegrave la finalitat eacutes dur a terme operacions perilloses en llocs inhabitables La nova figura emergei de la capacitat de lrsquoavatar de transmetre sensacions i fins i tot emocions mitanccedilant la matriu Per tant lrsquoavatar eacutes mig magraveuina i mig home material i virtual ilmiddotlusioacute i realitat sense ue per aiograve es confonguin les seves dues parts Lrsquoepressioacute laquoacking into the Matriraquo (com tambeacute la pelmiddotliacutecula del 1999) teacute lrsquoorigen en lrsquoimaginari de Gibson

Imatge 6 Fotograma de El tallador de gespa

A El tallador de gespa (Brett Leonard EUA 1992) el pro-tagonista es transforma mitanccedilant el seu avatar drsquoun deficient mental a un hiacutebrid genial perograve malvat una refleioacute estranyament negativa de Brett Leonard sobre lrsquoarribada de lrsquoera virtual Cal dir ue en general el cinema ha presentat una imatge negativa de la tecnologia un eemple nrsquoeacutes precisament Avatar

Imatge 7 Fotograma de Blade Runner

Imatge 8 Fotograma de la pelmiddotliacutecula Matrix

Matrix (Larry Wachowski Andy Wachowski EUA 1999) Desafiament total i eXistenZ (David Cronenberg EUA Canadagrave 1999) comparteien la mateia incertesa dels personatges per distingir el moacuten virtual del moacuten real En realitat soacuten els avatars del Quiot Auesta incertesa contribuei a confondre el matei espectador eXistenZ eacutes especialment frustrant peruegrave en auesta pelmiddotliacutecula no se sap mai uegrave ha passat realment ni tan sols al final de la pelmiddotliacutecula uan tots els personatges es retroben al lloc on eren al principi Es perd el punt de referegravencia certament eacutes un cas on lrsquoeistegravencia precedei lrsquoessegravencia A meacutes a meacutes eXis-tenZ com moltes altres pelmiddotliacutecules de Cronenberg ens presenta



12



httpdigithumuocedu


la unioacute completa entre lrsquohome i la magraveuina Per participar en el oc drsquoeXistenZ els ugadors primer han de connectar la interfiacutecie a les seves vegravertebres Srsquohan de connectar lrsquoentrada electrogravenica a la vena Drsquouna manera semblant tot i ue amb una conneioacute orgagravenica i no electrogravenica a Avatar la cua srsquoha de connectar amb el sistema piloacutes del company (una connotacioacute discretament erogravetica) per transmetre energia i informacioacute

Tal com passa a Desafiament total lrsquousuari descarrega el moacuten virtual directament a la seva memograveria possiblement una prefigu-racioacute de les tecnologies del futur

A Com ser John Malkovich (Spike Jone Gran Bretanya EUA) lrsquousuari srsquoapodera del punt de vista drsquouna altra persona lrsquoactor John Malkovich deia ue una altra persona ocupi la seva ment i el seu cos encara ue sigui nomeacutes per un periacuteode de temps limitat Transformar una persona en avatar un cas de possessioacute una altra variant important de la temagravetica sobre la identitat in-certa

per la mecanitacioacute i per la industrialitacioacute Pinoto eacutes la imatge autegraventica de lrsquohome mecanitat ue intenta recuperar la seva progravepia humanitat meacutes enllagrave de la magraveuina passant per tots els reptes de la maduracioacute drsquoun nen abans drsquoarribar a lrsquoestat adult i auest eacutes el matei repte ue es plantea a lrsquohome electrogravenic A Matrix la balena digital a srsquoha empassat tots els humans perograve nomeacutes alguns estan disposats a sortir i a convertir-se novament en autegraventiues persones

Tots els avatars representen diferents proeccions de les idees drsquohumanitat del futur en les simulacions electrograveniues Tots soacuten criatures digitals criatures producte drsquoun somni tegravecnic Molts drsquoells senten el desig drsquoescapar de les limitacions del cos orgagrave-nic Aiograve es pot entendre perfectament en el cas del paraplegravegic Jake McLuhan parlava de la nostra tendegravencia a lrsquolaquoangelismeraquo progravepia de la nostra egravepoca on tot i sovint el nostre propi cos material es pot traduir a dades numegraveriues Hi ha tants laquoagravengelsraquo a Avatar

Un moacuten magravegic

Vivim en un moacuten neomedieval perograve tecnologravegicament magravegic els avatars soacuten les noves interfiacutecies i lrsquoiPhone eacutes la vareta magravegica Curiosament a les histograveries de Harry Potter tant el beacute com el mal resideien en el moacuten magravegic o en altres paraules el moacuten irreal conteacute a dins un moacuten magravegic fosc i sinistre A Avatar el beacute residei en el moacuten magravegic mentre ue el mal es troba en el moacuten laquorealraquo Aiograve comporta implicacions per a la percepcioacute puacuteblica actual de la vida en general Lrsquoopinioacute de lrsquohome comuacute (del carrer) sobre la societat en general eacutes avui dia baiiacutessima cosa ue Avatar epressa amb una claredat absoluta

Finalment crec ue eacutes important refleionar sobre lrsquoetraor-dinari egraveit mundial drsquoAvatar en el moacuten actual Certament disposa de la tecnologia 3D perograve tambeacute eacutes cert ue auesta tecnologia per si sola no afectaria la meitat del puacuteblic drsquoauesta pelmiddotliacutecula Hi ha meacutes aviat un estrany neoromanticisme en la confluegravencia entre tecnologia desmaterialitacioacute i naturalesa Totes les cultures del moacuten es poden identificar amb les diferents tribus de la narracioacute Totes poden patir la violegravencia militar al servei drsquointeressos privats i criminals Totes poden dubtar del valor de la tecnologia hard Perograve la virtualitat soft sembla una sortida correcta i euilibrada lluny del miasma sociopoliacutetic actual De fet a auesta pelmiddotliacutecula es pot aplicar perfectament lrsquoantiga eegesi biacuteblica Avatar eacutes un tipus de paragravebola anagogravegica de la lluita del beacute contra el mal Els avatars (en totes les seves formes i no tan sols en el cas dels protagonistes de la pelmiddotliacutecula) soacuten almiddotlegories posseeien atributs i poders com a les almiddotlegories medievals Es poden transformar per art de magravegia volar i teletransportar-se Com a almiddotlegories medievals ue soacuten tenen missions per complir si volen obtenir un ordre anagogravegic de vida eterna Els cors purs obtenen la victograveria final i la reconuesta del paradiacutes perdut

Imatge 9 Caragravetula de Com ser John Malkovich

Precisament en auest cas lrsquoantecedent eacutes Pinoto peruegrave la marioneta eacutes tambeacute la ue mou els fils de lrsquooperacioacute De fet els avatars de Pinoto es troben en les pelmiddotliacutecules drsquoavui o meacutes ben dit en diferents produccions postmodernes sersquon pot trobar algun fragment La idea de la balena es troba a la matriu de Matrix la marioneta a Com ser John Malkovich les mentides a eXistenZ la temptacioacute del moacuten de fantasies a Desafiament total i aiiacute successivament La forccedila drsquoauest vell mite italiagrave es deu al fet ue Pinoto sorgei de lrsquoangoia drsquouna societat agriacutecola envaiumlda



13



httpdigithumuocedu



KERCKHOVE Derrick de (2010) laquo(2010) laquoAvatar = Pinocho 20 o ldquoLa fi de la societat de lrsquoespectaclerdquoraquo A Pau ALSINA (coord) laquoDe la digitalitacioacute de la cultura a la cultura digitalraquo [dossier en liacutenia] Digithum nuacutem 12 UOC [Data de consulta ddmmaa]lthttpdigithumuoceduosindephpdigithumarticleviewn12-kerckhoven12-kerckhovegtISSN 1575-2275

Auesta obra estagrave subecta a la llicegravencia de reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 espanya de Creative Commons Podeu copiar-la distribuir-la i comunicar-la puacuteblicament sempre ue nrsquoespecifiueu lrsquoautor i la revista i la institucioacute ue la publiuen (Digithum FUOC) no en feu un uacutes comercial i no en feu obres derivades La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30esdeedca

Derrick de KerckhoveDirector del Programa mcLuhan de Cultura i TecnologiaProfessor del Departament de Francegraves de la Universitat de Torontoddekerckhoveutorontoca

McLuhan Program in Culture and Technology 39A Queenrsquos Park Crescent East Toronto Ontario M5S 2C3(Canada)

Derrick de Kerckhove eacutes director del Programa McLuhan de Cultura i Tecnologia i professor del Departament de Francegraves de la Universitat de Toronto Lrsquoany 1975 es va doctorar en Llengua i Literatura Franceses a la Uni-versitat de Toronto i lrsquoany 1979 va obtenir el doctorat de tercer cicle en Sociologia de lrsquoArt a la Universitat de Tours (Franccedila)Derrick de Kerckhove ha guiat seminaris sobre intelmiddotligegravencia connectada arreu del moacuten i ara presenta auesta nova perspectiva del moacuten empresarial lrsquoadministracioacute i lrsquoentorn acadegravemic per a audar petits grups a pensar conuntament drsquouna manera sistemagravetica i efectiva mitanccedilant tecnologies digitals En auesta mateia liacutenia ha contribuiumlt a lrsquoaruitectura drsquoHypersession un programari ue en auests moments Emitting Media srsquoencarrega de desenvolupar i ue srsquoutilita en diferents situacions educatives Com a assessor de mitans de comunicacioacute cultura i poliacutetiues relacionades Derrick de Kerckhove ha participat en les sessions de preparacioacute i plua drsquoidees dels proectes del Pavelloacute drsquoOntario de lrsquoEpo 92 a Sevilla lrsquoeposicioacute Canada in Space i el Centre de Teledifusioacute de Toronto per a la CBCHa rebut del Govern francegraves la medalla de lrsquoorde de Les Palmes Acadeacutemiues Eacutes membre del Club de Roma des de 1995 Entre les seves publicacions destauen Understanding (UNESCO 1984) McLuhan e la metamorfosi dellrsquouomo (Buloni 1984) The Skin of Culture (Somerville Press 1995) Connected Intelligence (Somerville 1997) i The Architecture of Intelligence (Dinamarca 2000) Per a meacutes informacioacute sobre lrsquoautor vegeu httpwwwmcluhanutorontocaderrickdekerckhovehtm

Una altra vida cooperacioacute social i vida anorgagravenica


Tiziana TerranovaProfessora associada de Sociologia de ComunicacionsUniversitat LrsquoOrientale de Nagravepols tterranovauniorit



14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova

ResumEn aquest article lrsquoautora crida lrsquoatencioacute sobre alguns conceptes clau de lrsquoeconomia poliacutetica de la cultura digital i es pregunta si les noves teories de produccioacute social i la cooperacioacute solidagraveria en el treball drsquoautors com Yochai Benkler i Maurizio Lazzarato poden oferir una alternativa a la logravegica neoliberal de la competegravencia basada en el mercat com a base per a la produccioacute de noves formes de vida

Paraules claubiopoliacutetica cooperacioacute mercats neoliberalisme xarxes economia poliacutetica produccioacute social

Another Life social cooperation and a-organic life

AbstractIn this paper the author draws attention to some key concepts of the political economy of digital culture asking whether new theories of social production and sympathetic cooperation in the work of authors such as Yochai Benkler and Maurizio Lazzarato can offer an alternative to the neoliberal logic of market-based competition as the basis for the production of new forms of life

Keywordsbiopolitics cooperation markets neoliberalism networks political economy social production


Aquest article estagrave en deute per alguna de les idees amb els intercanvis i simposis que van tenir lloc entre els anys 2007 i 2009 per la xarxa de la UE A Topological Approach to Cultural Dynamics (ltwwwatacdnetgt) fundada pel 6egrave Programa marc de la Unioacute Europea especialment el simposi dels dies 9 i 10 drsquooctubre de 2008 celebrat a lrsquoEscola drsquoEstudis Orientals i Africans Models i Mercats Connectant amb el Futur Va aparegraveixer una versioacute ampliada drsquoaquest article amb el tiacutetol laquoAnother Life The Nature of Policitcal Economy in Foucaultrsquos Genealogy of Biopoliticsraquo (2009)



15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu


Aixiacute doncs com que hi ha drsquohaver un imperatiu mrsquoagradaria que allograve que sustenta lrsquoanagravelisi teograverica que

volem fer fos simplement un imperatiu condicional del tipus si vols lluitar aquiacute tens alguns punts clau aquiacute tens algunes liacutenies de forccedila aquiacute tens algunes restriccions i obstruccions [hellip] Per descomptat em

toca a mi i als qui treballem en aquesta direccioacute saber en quins camps de forces reals ens hem drsquoorientar per

a dur a terme una anagravelisi tagravecticament eficaccedil Perograve aixograve despreacutes de tot eacutes un cercle de lluita i veritat o sigui

precisament de pragravectica filosogravefica Foucault (2007 pagraveg 3)

La idea que els mercats estan dotats drsquouna mena de laquovidaraquo ha estat un tema reconegudament controvertit perograve persistent en el debat de la degravecada de 1990 sobre la laquonova economiaraquo drsquointernet En cap altre camp econogravemic no han estat tan crucials les idees drsquoautoorganitzacioacute inspirades per models biologravegics i fiacutesics Les teories cientiacutefiques com el neoevolucionisme i la teoria del caos srsquohan utilitzat per a explicar el caragravecter peculiar drsquointernet com a entorn drsquoinformacioacute capaccedil de sustentar i accelerar lrsquoemergegravencia de noves formes econogravemiques perograve tambeacute culturals i socials ndashuna perspectiva estesa per un nou gegravenere de bibliografia cientiacutefica popular que mai no deixa drsquoexplicar la continuiumltat del que eacutes natural el que eacutes econogravemic i el que eacutes biologravegic (Axelrod et al 2001 Kelly 1999)

Gran part drsquoaquesta bibliografia ha servit per a popularitzar la idea drsquointernet com una mena de laquobiomitjagraveraquo una nova siacutentesi del que eacutes natural i el que eacutes artificial que reforccedila les interpreta-cions neoliberals del mercat lliure Tanmateix alguns autors que escriuen des de la tradicioacute liberal tambeacute han plantejat la possibi-litat que internet permeti lrsquoaparicioacute drsquouna modalitat de produccioacute laquono mercantilraquo Aquesta modalitat de produccioacute laquono mercantilraquo doncs constituiria una nova realitat econogravemica ndashen el sentit que Foucault donaria al terme eacutes a dir un element que constituiria un liacutemit intriacutensec a la governamentalitat neoliberal La produccioacute no mercantil de fet es defineix com impulsada per mecanismes de cooperacioacute social meacutes que no pas competegravencia econogravemica i com a intriacutensecament meacutes laquoeficaccedilosraquo que la produccioacute basada en el mercat ndashalmenys en alguns dominis La pregunta que aquiacute es planteja eacutes si aquestes noves teories es poden veure com un suport a la formulacioacute drsquouna racionalitat poliacutetica alternativa o si nomeacutes permetrien una millora del neoliberalisme tal com lrsquoentenia Foucault

Per exemple en la seva agravempliament llegida The Wealth of Networks How Social Production Transforms Markets and Free-dom [lsquoLa riquesa de les xarxes com la produccioacute social transforma els mercats i la llibertatrsquo] el professor de Dret de Yale Yochai Benkler elabora una explicacioacute de la produccioacute no mercantil amb una perspectiva liberal que laquose centra en les relacions socials

perograve que opera en el domini de lrsquoeconomia meacutes que no pas en la sociologiaraquo (2006 pagraveg 16) Segons Benkler lrsquoeconomia de la informacioacute en xarxa ha permegraves lrsquoemergegravencia concreta drsquouna nova realitat econogravemica la produccioacute social que representa una innovacioacute genuiumlna quan es compara amb les altres dues formes dominants drsquoorganitzacioacute econogravemica lrsquoempresa i el mercat La produccioacute social o no mercantil apareix des laquodel mateix centre del nostre motor econogravemicraquo i afecta abans que res el sector econogravemic clau de laquola produccioacute i lrsquointercanvi drsquoinformacioacute i a consequumlegravencia drsquoaixograve beacutens eines serveis i capacitats basats en la informacioacuteraquo Un canvi aixiacute suggeriria laquoun liacutemit genuiacute en lrsquoabast del mercat [hellip] creixent des de dins del mateix mercat al qual limita en els seus espais meacutes avanccedilatsraquo (2006 pagraveg 19) Benkler mira de descriure laquoempreses productives sostingudes que prenen la forma de produccioacute descentralitzada i no basada en el mercat i explicar per quegrave la productivitat i el creixement soacuten coherents amb un canvi cap a aquestes modalitats de produccioacuteraquo (2006 pagraveg 34) La produccioacute social mobilitza laquola vida del que eacutes socialraquo eacutes a dir el poder productiu de les relacions socials entre individus lliures que actuen laquocom a eacutessers humans i com a eacutessers socials meacutes que no pas com a actors del mercat mitjanccedilant el sistema de preusraquo (2006 pagraveg 7) Gragravecies a lrsquoeconomia de la informacioacute en xarxa la produccioacute social hauria esdevingut directament laquoefectivaraquo (i per conseguumlent productiva) com demostra lrsquoegravexit del laquoprogramari lliure la informagravetica distribuiumlda i altres formes de produccioacute entre iguals [que] ofereixen exemples clars de pragravectiques de comparticioacute a gran escala perceptiblement efectivesraquo (2006 pagraveg 121)

Lrsquoelement meacutes innovador de lrsquoanagravelisi de Benkler dins del marc de la teoria liberal eacutes la idea que la distagravencia entre la naturalesa de lrsquoeconomia poliacutetica i de la societat civil es pot salvar amb la produccioacute social laquoara es pot fer forccedila meacutes del que els eacutessers humans creuen per part drsquoindividus que interactuen els uns amb els altres socialment com a eacutessers humans i eacutessers socials meacutes que no pas com a actors del mercat mitjanccedilant el sistema de preusraquo (2006 pagraveg 7) Aixograve produiria una nova qualitat de vida econogravemica que ja no estaria basada en una separacioacute dins de la subjectivitat de lrsquohomo economicus entre interegraves econogravemic (basat en un cagravelcul drsquoutilitats) i els interessos desinteressats si beacute par-cials que segons Foucault la teoria poliacutetica liberal va limitar a la realitat transaccional de la societat civil (vegeu Lazzarato 2009) La vida social i la vida econogravemica doncs trobarien un punt de convergegravencia en quegrave la primera ja no trobaria la seva expressioacute exclusivament dins de lrsquoesfera reproductiva de la societat civil sinoacute que esdevindria directament productiva en el domini econogravemic Aixiacute doncs estariacuteem davant lrsquoaparicioacute histograverica no solament drsquouna nova modalitat de produccioacute sinoacute tambeacute drsquoun nou mecanisme ndashla cooperacioacutendash que alleujaria laquolrsquoenorme pressioacute socialraquo que la logravegica del mercat exerceix en les estructures socials existents (2006 pagraveg 19) Com remarca Benkler aixograve no comportaria necessagraveriament la fi de lrsquoanagravelisi econogravemica estagravendard i meacutes especiacuteficament la interpretacioacute econogravemica del comportament econogravemic humagrave o la



16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu


creenccedila de la teoria econogravemica en els patrons emergents produiumlts per la naturalesa abstracta de la vida econogravemica

laquoNo necessitem assumir cap canvi fonamental en la natu-ralesa de la humanitat no cal que declarem la fi de lrsquoeconomia tal com la coneixem [hellip] Els patrons de comportament i moti-vacioacute que ens soacuten familiars de les relacions socials generalment continuen essent coherents amb els seus propis patrons El que ha canviat eacutes que ara aquests patrons de comportament srsquohan fet meacutes eficaccedilos meacutes enllagrave dels dominis de la construccioacute de relacions socials drsquointeregraves mutu i de satisfaccioacute de les nostres necessitats emocionals i psicologravegiques de companyia i reco-neixement mutus Han passat a tenir un paper important com a maneres de motivar informar i organitzar comportament productiu al mateix centre de lrsquoeconomia de la informacioacuteraquo (Benkler 2006 pagraveg 91-92)

Drsquoaquesta manera lrsquoexplicacioacute de Benkler de la nova realitat econogravemica de la produccioacute social conserva laquola naturalesa de la humanitatraquo ndasheacutes a dir postulats neoliberals sobre la naturalesa de la vida social i econogravemicandash dins drsquouna nova vida econogravemica integrada el motor de la qual seria la laquorelacioacute social de la mutua-litatraquo que sorgeix de les necessitats emocionals i psicologravegiques drsquoindividus autogravenoms La naturalesa de lrsquoeconomia poliacutetica tambeacute es salvaguardaragrave i reactualitzaragrave dins de la produccioacute social la qual cosa tanmateix tindria el megraverit de compensar la pressioacute dels mecanismes del mercat en la societat i al mateix temps re-compondre almenys parcialment la divisioacute entre la vida social i lrsquoeconogravemica

Es podria dir que les teories de produccioacute social com la que hem esmentat de Benkler ofereixen a lrsquoeconomia liberal i neoliberal una millora de la seva logravegica que no trenca significativament amb la seva racionalitat poliacutetica general La produccioacute no mercantil de fet es basa en la cooperacioacute social perograve esdeveacute econogravemicament efectiva eacutes a dir assoleix lrsquoestatus de fenomen econogravemic perquegrave laquofa augmentar la productivitat general en els sectors en els quals eacutes efectiva [hellip] i presenta noves fonts de competegravencia per a agents ja establerts que produeixen beacutens drsquoinformacioacute per als quals ara hi ha substituts produiumlts socialmentraquo (Benkler 2006 pagraveg 122) Els mecanismes de cooperacioacute social drsquoaquesta manera simplement corregirien algunes ineficiegravencies inherents en els mecanismes de la competegravencia econogravemica satisfarien les necessitats de les quals no

srsquoocupen els mercats i fins i tot les alimentarien ndashi aixiacute milloraria la productivitat de la vida econogravemica en general ara reconfigurada com una ecologia de formes institucionals i drsquoorganitzacioacute dife-rents No obstant aixograve la produccioacute social esdeveacute perceptiblement eficaccedil eacutes a dir adquireix el valor abstracte que la converteix en un fenomen econogravemic sempre i quan aconsegueixi estimular la innovacioacute i conseguumlentment la competegravencia en lrsquoeconomia de mercat Malgrat que res en principi no impedeix a la produccioacute social de superar mercats competitius com a forma econogravemica meacutes eficaccedil encara sembla destinada a romandre en un paper secundari a la logravegica del mercat neoliberal en general1

Drsquoalguna manera sembla com si un cop passada pel laquoprisma reflexiuraquo de lrsquoeconomia poliacutetica la produccioacute social perdeacutes tot el potencial per a realment produir i sustentar formes de vida radicalment diferents ndashque ni coexistirien ni competirien amb la governamentalitat neoliberal perograve que podrien quumlestionar-ne la logravegica Com va ensenyar Foucault lrsquoencontre entre una forma de coneixement i un fenomen social no teacute les mateixes implicacions que el seu encontre amb un fenomen fiacutesic Un canvi de paradigma cientiacutefic com ara la revolucioacute copernicana no va afectar el mo-viment dels planetes perograve el que lrsquoeconomia poliacutetica diu sobre la produccioacute social afectaragrave el que acabaragrave esdevenint la produccioacute social I tot i aixograve res no impedeix a la produccioacute social ndasheacutes a dir la capacitat de la cooperacioacute social lliure de produir noves formes de vidandash drsquointroduir un prisma reflexiu diferent ndashconnectant-se a altres tipus de coneixement que soacuten menys adaptables a lrsquoestil de vida neoliberal i que potencialment remeten a pragravectiques meacutes radicals

La produccioacute social i especialment la cooperacioacute tambeacute soacuten conceptes clau desenvolupats per un altre autor Maurizio Lazzarato que escriu amb una perspectiva molt diferent de la de Benkler eacutes a dir dins drsquoun marc que mobilitza i amplia el marxisme mitjanccedilant la laquofilosofia de la diferegravenciaraquo que es troba en els escrits drsquoautors com Bergson Tarde Deleuze i Guattari i tambeacute Foucault En particular en el seu llibre sobre la psicologia econogravemica de Gabriel Tarde Lazzarato comparteix lrsquoargument de Tarde formulat al final del segle xix que la laquocooperacioacute solidagraveriaraquo eacutes a dir una cooperacioacute independent i creativa eacutes la laquopremissa ontologravegica i histograverica de la produccioacute de valor econogravemic i de la divisioacute del treballraquo (Lazzarato 2002 pagraveg 8) Per a Tarde de fet a diferegravencia dels economistes poliacutetics o els marxistes la font de riquesa no rau laquoni en la terra ni en el treball ni en el capital ni

1 Es podria dir el contrari utilitzant la criacutetica marxista de les primeres teories econogravemiques de mercats autoorganitzadors que continua falsejant lrsquoantagonisme i lrsquoasimetria que hi ha en lrsquointerior de la vida econogravemica com ara la relacioacute entre capital i treball que podria coexistir drsquoalguna manera amb la nova capacitat dels subjectes de cooperar dins drsquoun proceacutes econogravemic que el capital no organitza directament Si aquesta asimetria o antagonisme continua persistint en lrsquointerior de les relacions econogravemiques de produccioacute com ara en la relacioacute entre els ocupadors i els empleats llavors de quina manera pot un subjecte que participa en totes dues parts ndasho sigui en la produccioacute social i la de mercatndash assolir aquesta reconciliacioacute En la majoria dels casos la reintegracioacute de la vida social i econogravemica romandria fatalment viciada i tensa La vida econogravemica subjectiva quedaria dividida entre la forccedila de treball que estagrave subjecta al control de lrsquoempresa capitalista un subjecte racional econogravemic basat en lrsquointercanvi i mogut per la competegravencia que opera mitjanccedilant el cagravelcul drsquoutilitats en el mercat i finalment un nou eacutesser socialment productiu que es desplegaria dins dels nous entorns en colmiddotlaboracioacute de lrsquoeconomia de la informacioacute en xarxa



17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu


en la utilitat sinoacute en la invencioacute i lrsquoassociacioacuteraquo (2002 pagraveg 8) La cooperacioacute solidagraveria eacutes la base ontologravegica del valor econogravemic un cop aquest uacuteltim srsquoenteacuten en termes de produccioacute i difusioacute del que eacutes nou ndasheacutes a dir en termes de laquolrsquoemergegravencia de noves relacions econogravemiques socials i estegravetiquesraquo (2002 pagraveg 8)

A meacutes segons Lazzarato la cooperacioacute solidagraveria tambeacute implica un laquovitalismeraquo perograve laquoun vitalisme temporal que ja no eacutes orgagravenic un vitalisme que remet als processos virtuals i ja no exclusivament biologravegicsraquo (1997 pagraveg 116)2 Aquesta laquovida anorgagravenicaraquo seria considerablement diferent de la vida de la biopoliacutetica ja que no faria referegravencia a lrsquooptimitzacioacute homeostagravetica dels processos vitals de la poblacioacute sinoacute que comportaria bagravesicament la laquovida de lrsquoes-peritraquo ndasheacutes a dir la vida de la subjectivitat com a memograveria (inclosa la memograveria sensorial-motora) entenent que implica els poders ontologravegics del temps (vegeu tambeacute Grosz 2004)

En Puissances de lrsquoinvention la psychologie eacuteconomique de Gabriel Tarde contre lrsquoeacuteconomie politique [lsquoEls poders de la inven-cioacute la psicologia econogravemica de Gabriel Tarde contra lrsquoeconomia poliacuteticarsquo] (2002) Lazzarato torna a una imatge biologravegica clau en la qual es pot fundar una altra teoria de produccioacute social com a condicioacute fonamental per a la produccioacute de valor econogravemic el cervell Evidentment el cervell no srsquoha drsquoentendre com un ogravergan biologravegic sinoacute com una imatge de pensament que fa uacutes de ca-racteriacutestiques peculiars del cervell com a ogravergan la indiferenciacioacute estructural de les cegravelmiddotlules cerebrals i la seva relativa homogeneiumltat malgrat la distribucioacute de funcions meacutes o menys especiacutefica dins de cada logravebul Aquesta relativa homogeneiumltat de les cegravelmiddotlules cerebrals encaixaria molt meacutes beacute en la descripcioacute drsquouna vida social en quegrave la segmentacioacute regida per la divisioacute de treball (com de classe) o per ruptures biologravegiques en el contiacutenuum de la vida (sexe gegravenere i raccedila) coexistiria amb la capacitat de cada cegravelmiddotlula individual de participar en associacions muacuteltiples que estan relativament des-territorialitzades de la seva funcioacute especiacutefica

laquoLa igualtat i la uniformitat dels elements que constitueixen el cervell i la seva indiferenciacioacute funcional relativa propor-cionen les condicions per a una singularitzacioacute meacutes rica i meacutes diversa dels esdeveniments que lrsquoafecten i dels pensaments que produeix Emancipant-se de lrsquoogravergan la funcioacute produeix una nova plasticitat i una nova mobilitat que eacutes la condicioacute per a una invencioacute meacutes lliure La cooperacioacute no orgagravenica obre la possibilitat drsquouna harmonitzacioacute superior i explica la ten-degravencia a la igualtat que srsquooposa a la diferenciacioacute orgagravenica [hellip] Lrsquointelmiddotlecte general no eacutes el fruit de la histograveria natural del

capitalisme sinoacute que ja eacutes ontologravegicament contingut dins de lrsquoemancipacioacute de la divisioacute orgagravenica de les societats aristocragrave-tiques tradicionalsraquo (Lazzarato 2002 pagraveg 35)

La imatge del cervell duu a terme dues funcions En primer lloc ens permet imaginar-nos una associacioacute en quegrave cada element individual estagrave lligat al mateix temps a una funcioacute especiacutefica perograve tambeacute a una dinagravemica meacutes fluiumlda i menys segmentada que engen-dra el que la teoria cultural solia anomenar identitats muacuteltiples Drsquoaquesta manera un pot quedar dins de la divisioacute del treball en el lloc de treball i al mateix temps ser part de xarxes o associacions diferents En segon lloc la imatge del cervell fa possible explicar una vida subjectiva que eacutes teixida fora de les forces i dels poders especiacutefics que srsquoatribueixen a un cervell aixiacute lrsquoesforccedil de parar atencioacute eacutes a dir de retenir i reactualitzar impressions les forces de creure desitjar sentir i les laquoquantitats socialsraquo que es produ-eixen (creences desitjos sentiments)3 Aixiacute doncs clarament el cervell que Lazzarato i Tarde utilitzen com a imatge per a pensar la cooperacioacute laquono orgagravenicaraquo no eacutes literalment el cervell biologravegic perograve tampoc no eacutes el cervell individual Les creences els desitjos i els sentiments de fet soacuten forces en el sentit que

laquo[hellip] circulen com fluxos o corrents entre cervells Per conseguumlent aquests uacuteltims funcionen com a releacutes dins drsquouna xarxa de forces cerebrals o psiacutequiques deixant-les travessar (imitacioacute) o deixant-les bifurcar-se (invencioacute) [hellip] Tanmateix drsquoaltra banda els fluxos de desitjos i creences sobrepassen els cervells per tot arreu Els cervells no soacuten els oriacutegens dels fluxos sinoacute que al contrari hi estan continguts Lrsquoontologia de la xarxa la trobem dins drsquoaquests corrents dins drsquoaquestes xarxes de forces cerebrals dins drsquoaquests poders de diferenciacioacute i imitacioacuteraquo (Lazzarato 2002 pagraveg 27)

Per conseguumlent el motor de la produccioacute social no rauria dins de lrsquointerior de lrsquoindividu autogravenom sinoacute en lrsquoespai intermedi de la relacioacute social Es constituiria mitjanccedilant el que Lazzarato i Tarde defineixen com el fet social primitiu laquocom a accioacute des de la distagravencia per part drsquoun esperit (o cervell-memograveria) sobre un altre esperit (en un altre cervell-memograveria)raquo (Lazzarato 2002 pagraveg 31) Tarde defineix aquesta accioacute des de la distagravencia mitjanccedilant la metagravefora de la fotografia eacutes una quumlestioacute drsquolaquoimpressioacuteraquo una laquoreproduccioacute quasi fotogragravefica drsquoun clixeacute cerebral en una placa fotogragraveficaraquo (2002 pagraveg 31) Tambeacute srsquoassembla a un laquoacte de possessioacuteraquo en quegrave lrsquoesperit o la mogravenada individual permet ser

2 Eacutes important remarcar de quina manera aquesta nocioacute de vida anorgagravenica no substitueix la nocioacute de vida biologravegica sinoacute que segons Lazzarato constitueix el lloc drsquouna individuacioacute doble El que srsquoinventa en lrsquoagravembit de la vida anorgagravenica eacutes a dir en lrsquoagravembit del temps i les seves virtualitats i dins de la xarxa de forces moleculars intercerebrals subrepresentatives srsquoha drsquoactualitzar en la composicioacute concreta de cossos i en lrsquoexpressioacute de formes de vida noves Els dos agravembits doncs soacuten autogravenoms perograve inextricablement interrelacionats com en els dos atributs de la substagravencia spinoziana o els dos nivells de les mogravenades leibnizianes (vegeu Lazzarato 2004)

3 Per a una altra perspectiva sobre el valor de pensar culturalment i poliacuteticament per mitjagrave de la imatge del cervell vegeu Connolly (2002)



18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu


posseiumlt per un altre en una relacioacute quasi erogravetica que manteacute diversos graus de reciprocitat i que pot tenir diferents durades4

Aixiacute doncs per a Lazzarato i Tarde el proceacutes de subjectivacioacute no es pot originar en el cervell individual sinoacute que srsquoha de des-plegar dins drsquoaquestes xarxes cerebrals que soacuten semblants a laquoun plec una retencioacute un gir dels fluxos cap a ells mateixosraquo Les metagravefores de Tarde per a un proceacutes de subjectivacioacute com aquest soacuten un cop meacutes naturals perograve decididament anorgagraveniques lrsquoona i el mar

laquoLrsquoona el cervell individual eacutes el resultat drsquoun proceacutes drsquoindividuacioacute dels moviments del mar el tranquil espai dels cervells associats Lrsquoona es produeix al nivell de la superfiacutecie mitjanccedilant un moviment cap endins dels corrents que tra-vessen el mar en les seves profunditats en totes direccionsraquo (Lazzarato 2002 pagraveg 27-28)

Com una ona doncs la subjectivacioacute no seria el producte drsquouna individualitzacioacute original sinoacute que seria una quumlestioacute de laquoritmes velocitats de contraccions i dilatacions en un entorn que no eacutes mai estagravetic perograve que eacutes un moviment molecular browniagraveraquo (2002 pagraveg 28) Es constitueix de la mateixa sequumlegravencia drsquoesde-veniments que defineixen la naturalesa de lrsquoeconomia poliacutetica perograve amb una inflexioacute completament diferent en quegrave la produc-cioacute de valor econogravemic no pressuposa lrsquooptimitzacioacute de processos bioeconogravemics sinoacute la invencioacute i difusioacute de nous valors i noves formes de vida

La idea de cooperacioacute solidagraveria proposada per Lazzarato teacute un valor particular ja que fa possible pensar en la cooperacioacute social com lrsquoa priori de tots els processos econogravemics meacutes que no pas una forma particular entre altres o una reconciliacioacute a posteriori de la vida econogravemica i social De fet diu que la vida econogravemica no es pot considerar un domini diferenciat de la vida social que teacute subjacent Atribueix la productivitat de la vida social a lrsquoaccioacute relacional de forces psicologravegiques o espirituals eacutes a dir dins de la vida de lrsquolaquoagravenima o esperitraquo Fa possible pensar la produccioacute de valor econogravemic actual com la drsquouna mesura que nomeacutes atrau parci-alment el proceacutes immanent de produccioacute de valor que es desplega en lrsquoespai intermedi de les relacions socials Rebutja lrsquolaquoexclusioacute de lrsquoempatia i lrsquoamor fortament presents dins del socialisme utogravepicraquo i possibilita repensar la fundacioacute de comunitats poliacutetiques que no es basin en interessos sinoacute en creences desitjos i afectes comuns finalment obre la possibilitat de pensar una racionalitat poliacutetica que permeti laquoun politeisme de creences i desitjos que es compo-nen mitjanccedilant la desmultiplicacioacute i una diferenciacioacute del principi associatiu [meacutes que no pas] dins drsquouna uacutenica i gran organitzacioacute (estat o partit)raquo (Lazzarato 2002 pagraveg 27)

Poden aquestes teories proporcionar alternatives viables al paradigma neoliberal de la produccioacute mercantil com la instanciacioacute concreta drsquoun eidos de competegravencia abstracte Poden les relacions de cooperacioacute desplaccedilar els mecanismes de competegravencia com a base sobre la qual es pugui trobar una nova racionalitat poliacutetica En aquest article srsquohan tractat dos exemples de teories de produccioacute o cooperacioacute social Les idees liberals de produccioacute social tal com srsquoexemplifiquen en el treball de Yochai Benkler semblen obrir un model econogravemic diferent per a la governamentalitat postneo-liberal Tanmateix com que les explicacions continuen fidels a algunes assumpcions de lrsquoeconomia neoliberal tendeixen a fer que la produccioacute social sigui secundagraveria a la produccioacute basada en el mercat i aixiacute no semblen quumlestionar la governamentalitat neoliberal en general sinoacute que simplement la milloren Tot i que aquesta millora eacutes valuosa especialment si la comparem amb lrsquoaltra evolucioacute contemporagravenia de governamentalitat neoliberal eacutes a dir el neoconservadorisme sembla en uacuteltima instagravencia drsquouacutes limitat per als qui rebutgen la forccedila general de la vida basada en el mercat El segon exemple la teoria de Lazzarato de laquocooperacioacute solidagraveriaraquo elaborada mitjanccedilant una filosofia de la diferegravencia sembla desafiar la governamentalitat neoliberal de maneres meacutes importants Quumlestiona tant la naturalesa humana de la teoria liberal com la naturalesa formal neoliberal dels mercats com a com-petegravencia Converteix el mecanisme de la competegravencia en nomeacutes un mitjagrave possible drsquoorganitzar la vida econogravemica un mitjagrave que de totes maneres sempre depegraven dels poders cooperatius de la vida anorgagravenica associativa de lrsquoassociacioacute Advoca per la cooperacioacute social com a mecanisme clau en la produccioacute drsquoun valor que ja no pot ser abstractament econogravemic sinoacute que eacutes inseparable dels valors subjectius i socials com els valors de la veritat els valors de lrsquoestegravetica valors de la utilitat valors existencials Drsquoaquesta mane-ra introdueix una egravetica immanent en una vida social-econogravemica en quegrave el valor emergeix dels laquopoders de conjuncions i disjuncions [i] forces de composicioacute i descomposicioacute de relacions afectivesraquo (Lazzarato 2004 pagraveg 24)

En aquest article aquestes teories srsquohan agafat com a exemples de les diferents maneres en quegrave una nova realitat econogravemica com ara la produccioacute social es pot veure com un mitjagrave per a desafiar i repensar la naturalesa dels mercats i lrsquoeconomia poliacutetica Srsquohan agafat com releacutes reflexius que es poden connectar profitosament a una segraverie de pragravectiques Si es pot inventar una alternativa a la governamentalitat neoliberal de fet certament no seragrave en virtut de lrsquoaplicacioacute drsquouna teoria o fundant laquouna pragravectica poliacutetica en la veritat [hellip]raquo sinoacute aprofitant el pensament laquocom a multiplicador de formes i dominis per a la intervencioacute de lrsquoaccioacute poliacuteticaraquo (Foucault 1984 pagraveg xiv)

4 Com tambeacute ha dit Michael Taussig (1993) en un altre context lrsquoaccioacute des de la distagravencia doncs tambeacute seria un acte mimegravetic una quumlestioacute de laquocogravepia i contacteraquo que expressaria la tendegravencia de la subjectivitat a laquoesdevenir un altreraquo



19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu


Referegravencies bibliogragravefiques

AXELROD Robert COHEN Michael D (2001) Harnessing Complexity The Organizational Implications of a Scientific Frontier Nova York Basic Books

BALL Philip (2006) Critical Mass How One Thing Leads to Another Londres Farrar Straus and Giroux

BENKLER Yochai (2006) The Wealth of Networks How Social Production Transforms Markets and Freedoms New Haven Connecticut Yale University Press

FOUCAULT Michel (1984) laquoPrefaciraquo A G DELEUE F GUA-laquoPrefaciraquo A G DELEUE F GUA-Prefaciraquo A G DELEUE F GUA-raquo A G DELEUE F GUA-TARRI Anti- Oedipus Capitalism and Schizophrenia LondresLondres Athlone Press

FOUCAULT Michel (2001) The Order of Things An Archaelogy of the Human Sciences Londres Nova York Routledge

FOUCAULT Michel (2007) Security Territory Population Lec-tures at the Collegravege de France 1977ndash1978 A M SELLENART (ed) G BURCHELL (trad) Basingstoke Palgrave Macmillan

CITACIOacute ReComANADA

TERRANOVA Tiziana (2010) laquoUna altra vida cooperacioacute social i vida anorgagravenicaraquo A Pau ALSINA (coord) laquoDe la digitalitzacioacute de la cultura a la cultura digitalraquo [dossier en liacutenia] Digithum Nuacutem 12 UOC [Data de consulta ddmmaa]ISSN 1575-2275lthttpdigithumuoceduojsindexphpdigithumarticleviewn12-terranovan12-terranovagt

Aquesta obra estagrave subjecta a la llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 espanya de Creative Commons Podeu copiar-la distribuir-la i comunicar-la puacuteblicament sempre que nrsquoespecifiqueu lrsquoautor i la revista i la institucioacute que la publiquen (Digithum FUOC) no en feu un uacutes comercial i no en feu obres derivades La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30esdeedca

GROS Elizabeth (2004) The Nick of Time Politics Evolution and the Untimely Durham NC Duke University Press

KELLY Kevin (1999) New Rules for the New Economy LondresLondres Penguin

LAARATO Maurizio (1997) Lavoro immateriale forme di vita e produzione di soggettivitagrave Verona Ombre Corte

LAARATO Maurizio (2002) Puissances de lrsquoinvention la psychologie eacuteconomique de Gabriel Tarde contre lrsquoeacuteconomie politique Pariacutes Les Empecirccheurs de Penser en Rond

LAARATO Maurizio (2004) La politica dellrsquoevento Cosenza Rubbettino editore

LAARATO Maurizio (2009) laquoNeoliberalism in Action Inequal-ity Insecurity and the Reconstitution of the Socialraquo Theory Culture amp Society Vol 26 nuacutem 6Vol 26 nuacutem 6

TERRANOVA T (2009) laquoAnother Life The Nature of Policitcal Economy in Foucaultrsquos Genealogy of Biopoliticsraquo (2009) Jour-nal Theory Culture amp Society 2009 Vol 26 nuacutem 6 pagraveg 1-29 Los Angeles Londres Nova Delhi i Singapur SAGE



20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu


Tiziana TerranovaProfessora associada de Sociologia de ComunicacionsUniversitat Lrsquoorientale de Nagravepols tterranovauniorit

Universitagrave degli Studi di Napoli lsquoLrsquoOrientalersquo Via Partenope 10A con accesso alla Via Chiatamone 6162 80121 Napoli

Tiziana Terranova imparteix classe fa recerca i escriu sobre la cultura i lrsquoeconomia poliacutetica dels nous mitjans Ha estudiat ense-nyat i investigat aquestes quumlestions a diverses universitats del Regne Unit (com ara el Colmiddotlegi Goldsmith la Universitat de lrsquoEst de Londres i la Universitat drsquoEssex) abans drsquoacceptar un lloc com a professora associada de Sociologia de Comunicacions a la Universitat LrsquoOrientale de Nagravepols drsquoon tambeacute eacutes vicerectora del programa de doctorat drsquoEstudis Culturals i Postcolonials Eacutes au-tora de Network Culture politics for the information age (Pluto Press 2004) i de diversos assajos i criacutetiques per a diaris revistes i publicacions (Il manifesto Mute Social Text Theory Culture and Society) Eacutes membre de la xarxa universitagraveria lliure italiana Uninomade del consell de redaccioacute de la revista italiana Studi Culturali i de la revista britagravenica Theory Culture and Society

Democragravecia innovacioacute i cultura digital


Rodrigo SavazoniPeriodista productor web i realitzador multimegravediarodrigosavazonigmailcom



21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni

ResumLrsquoimpacte de la digitalizacioacute i drsquointernet no afecta nomeacutes la societat i lrsquoeconomia sinoacute que la poliacutetica comenccedila a patir una transformacioacute Al costat de moltes altres iniciatives el Fograverum de la Cultura Digital Brasilera celebrat al Brasil durant lrsquoany 2009 eacutes un exemple de com la democragravecia es pot beneficiar de la innovacioacute Per mitjagrave drsquouna xarxa social digital els ciutadans interactuen contiacutenuament proposant i fiscalitzant les poliacutetiques puacutebliques I aquest no nrsquoeacutes lrsquouacutenic exemple Al Brasil proliferen les iniciatives drsquouacutes de la xarxa per a finalitats so-cials i culturals Els canvis soacuten profunds perograve la intelmiddotlectualitat i la macropoliacutetica encara no han percebut el potencial drsquoaquests canvis

Paraules claucultura digital democragravecia poliacutetica digitalitzacioacute

Democracy innovation and digital culture

AbstractThe impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy Politics too is beginning to be transformed Alongside many other initiatives the Brazilian Digital Culture Forum held in Brazil in 2009 provides an example of how democracy can benefit from innovation By means of a digital social network the public continually interacts proposing and reviewing public policies This is not the only example our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends The changes are profound but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential

Keywordsdigital culture democracy politics digitalisation


I

La poliacutetica vaticina que els cent primers dies drsquoun president soacuten decisius Durant aquests dies el nou dirigent marca el seu posici-onament i anuncia a la societat quines prioritats teacute les quals ategraves lrsquoavanccedil i la complexitat de la democragravecia contemporagravenia se solen basar en un programa presentat pregraveviament en el periacuteode electoral

Aixiacute va passar amb Barack Obama Com a defensor de la llibertat de comunicacioacute i distribucioacute durant la cursa electoral que el va dur a la Casa Blanca una de les seves primeres mesures va consistir a reformular el lloc web de la presidegravencia estatunidenca adoptant llicegravencies Creative Commons per a tots els continguts produiumlts Es tracta drsquoun model flexible de gestioacute dels drets drsquoautor desenvolupat a la Universitat de Stanford que permet a lrsquoautor

La versioacute original en portuguegraves drsquoaquest article va aparegraveixer publicada a Le Monde Diplomatique (Brasil) el mes de gener de 2010 Tiacutetol original Democracia inovaccedilatildeo e cultura digital



22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu


definir lrsquouacutes de la seva produccioacute present a internet Obama demos-trava que era un president innovador en apostar per un govern obert i transparent i drsquoaquesta manera deixava enrere la fosca egravepoca de lrsquoadministracioacute de George W Bush

Tanmateix en el moacuten de les xarxes horitzontals la innovacioacute eacutes present a tot arreu I qui realment va crear una cosa interessant per als cent primers dies del govern drsquoObama va ser Jim Gilliam acti-vista multimegravedia i productor de documentals de denuacutencia de Brave New Films com ara Wal-Mart The High Cost of Low Price [lsquoWal-Mart Lrsquoalt cost dels preus baixosrsquo] dirigit per Robert Greenwald A Gilliam se li va ocoacuterrer la idea que internet podia servir drsquoajuda per identificar els principals problemes dels EUA Valent-se de lrsquoobertura proposada per Obama va crear la pagravegina web White House 2 [lsquoCasa Blanca 2rsquo]1 En principi la finalitat drsquoaquest lloc era que qualsevol estatunidenc pogueacutes fer una llista dels reptes a quegrave srsquoenfrontava el paiacutes i exposar quines eren al seu parer les magraveximes prioritats La intencioacute de Gilliam era constituir una governanccedila virtual que oferiacutes al president Obama un valuoacutes instrument de consulta popular El lloc web va ser llanccedilat perograve no es va incorporar al conjunt drsquoestra-tegravegies de comunicacioacute del president Aquesta iniciativa continua en marxa i avui dia eacutes un entorn en el qual deu mil nord-americans debaten sobre quines han de ser les prioritats del Govern actual

Utilitzo lrsquoexemple de White House 2 perquegrave eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun model de fer poliacutetica impulsat per internet Dues de les ca-racteriacutestiques drsquoaquest web soacuten especialment representatives del context poliacutetic actual 1) White House 2 eacutes un projecte individual i no partidista que es colmiddotlectivitza mitjanccedilant la interaccioacute i el debat en liacutenia 2) el seu objectiu principal eacutes generar informacioacute oberta i transparent que contribueixi a la pragravectica social sense interac-tuar directament amb les estructures de poder de la democragravecia representativa convencional

II

Arribats a aquest punt cal fer una pausa A principis de la degravecada de 1990 es creia que internet supe-

raria els mitjans de comunicacioacute de masses electrogravenics ineficaccedilos perquegrave no propiciaven el diagraveleg i que es convertiria en lrsquoentorn ideal per exercir la democragravecia Autors de diversos corrents ideo-logravegics es van lliurar a tractar el tema de la democragravecia digital Va ser un periacuteode de gran produccioacute teograverica sobre la quumlestioacute Es creia per exemple que els ciutadans podrien votar qualsevol projecte de llei i drsquoaquesta manera se superaria el model de representacioacute modern A aquest furor inicial es va unir el fet que la ciegravencia poliacutetica tambeacute dedicava meacutes atencioacute al tema de la democragravecia deliberativa

Sivaldo Pereira en el seu article laquoPromessas e desafios da deliberaccedilatildeo online traccedilando o panorama de um debateraquo [lsquoProme-

ses i desafiaments de la deliberacioacute en liacutenia traccedilant el panorama drsquoun debatrsquo] afirma que a meacutes de la laquoproximitat temporal la democragravecia deliberativa i la democragravecia digital presenten tambeacute algunes preocupacions de fons comunes que es poden resumir en dos desigs compartits per totes dues

1) reduir al magravexim la crisi de representativitat que afecta el sistema democragravetic modern

2) fer servir processos de comunicacioacute mitjanccedilats per a aquesta finalitatraquo

Fins a aquell moment per a lrsquoesquerra quumlestions com ara la participacioacute social en els processos de presa de decisions i la colmiddotlaboracioacute entre diferents agents socials en lrsquoelaboracioacute de les poliacutetiques puacutebliques no es consideraven valors inquumlestionables Precisament per aixograve la comprensioacute de la importagravencia drsquoaquests dos pilars per a lrsquoestructuracioacute dels sistemes democragravetics eacutes un fenomen recent que esdeveacute un motiu de disputa entre diversos corrents de pensament progressista alguns dels quals encara estan atrapats en un model de planificacioacute centralista

Amb lrsquoarribada drsquointernet i sobretot gragravecies a les possibilitats de democratitzacioacute que oferia els termes participacioacute i colmiddotlaboracioacute es comencen a diluir i a incorporar al vocabulari dominant de les organitzacions i els moviments socials Una altra paraula que guanya forccedila en aquest context eacutes transparegravencia Aquest concepte parteix de la idea que tot sistema poliacutetic democragravetic teacute lrsquoobligacioacute de facilitar al ciutadagrave la magravexima quantitat drsquoinformacioacute possible per tal que pugui prendre decisions Sense transparegravencia els canals de participacioacute i de colmiddotlaboracioacute poden quedar reduiumlts a un simple artifici per neutralitzar els conflictes No obstant aixograve els darrers quinze anys el debat srsquoha centrat meacutes en teories i desigs que no pas en accions pragravectiques llevat drsquouns quants projectes pilot Tot indica perograve que srsquoestagrave invertint aquesta tendegravencia i que la innovacioacute comenccedila a guanyar terreny

Fi de la pausa

III

Conegraveixer les iniciatives de democragravecia digital en curs eacutes una bona manera de comprendre el que hi ha en joc i com aquest entorn canviant va prenent forma

Fa poc temps Google Brasil lrsquoInstitut Overmundo i la Fun-dacioacute Getuacutelio Vargas em van convidar a participar en una tertuacutelia sobre ciutadania digital que va generar una entesa inegravedita entre activistes drsquoaquest agravembit No sabem on ens conduiragrave aquesta confluegravencia perograve el diagraveleg ja ha estat summament enriquidor El document elaborat per lrsquoInstitut Overmundo i pel Centre de

1 Vegeu ltwwwwhitehouse2orggt



23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu


Tecnologies i Societat de la Fundacioacute Getuacutelio Vargas inclou una guia molt completa de les iniciatives meacutes importants que hi ha en marxa al Brasil i els Estats Units A tall ilmiddotlustratiu em referireacute a algunes de les que em semblen meacutes interessants Prefereixo centrar-me en els exemples brasilers com una manera drsquoafirmar la nostra inventiva

El projecte WikiCrimes2 eacutes un fenomen mundial Es tracta drsquoun mashup (aplicacioacute web hiacutebrida) de dades i mapes en aquest cas sobre delictes dels quals srsquoinforma de manera colmiddotlaborativa beacute amb les aportacions dels ciutadans usuaris o a partir de bases de dades puacutebliques La informacioacute es mostra en un mapa perquegrave es puguin veure els indrets en els quals un delicte determinat teacute meacutes incidegravencia Teacute moltes utilitats des drsquoajudar els ogravergans de seguretat puacuteblica fins a recomanar a la poblacioacute que eviti de-terminats comportaments en zones de perillositat reconeguda Aquest treball estagrave dirigit pel professor Vasco Furtado coordinador del Grup drsquoEnginyeria del Coneixement de la Universitat Federal de Fortaleza El projecte es desenvolupa iacutentegrament en aques-ta universitat per estudiants del grup de recerca Recentment alguns drsquoaquests estudiants sota la supervisioacute de Furtado van crear lrsquoempresa WikiMaps lrsquoobjectiu de la qual eacutes oferir aquesta plataforma drsquointegracioacute drsquoinformacioacute a qui tingui interegraves a elaborar laquomapes socialsraquo

Un altre projecte destacat iniciat fa poc eacutes el Transparecircncia HackDay reunions en les quals participen gestors puacuteblics periodis-tes i productors drsquoinformacioacute dels desenvolupadors (els hackers) Els darrers tres mesos srsquohan fet tres trobades dues a Satildeo Paulo i una a Brasiacutelia De lrsquointercanvi de coneixements en sorgeixen debats perograve drsquoiacutendole eminentment pragravectica que tenen com a objectiu millorar la democragravecia i lrsquoaccioacute puacuteblica (sigui una denuacutencia una reivindicacioacute o un instrument de gestioacute) El Transparecircncia HackDay estagrave organitzat per lrsquoempresa Esfera una de les entitats que formen part del colmiddotlectiu de la Casa de la Cultura Digital3

Entre les aplicacions derivades drsquoaquest projecte la meacutes inte-ressant i reeixida fins avui ha estat el projecte SACSP4 que afegeix a un mapa informacioacute sobre el Servei drsquoAtencioacute al Ciutadagrave de Satildeo Paulo El SACSP utilitza dades del lloc web oficial de lrsquoajuntament i genera anagravelisis instantagravenies Al principi el seu egravexit va suscitar reaccions negatives dins de lrsquoempresa municipal de processament de dades Tanmateix meacutes tard el desenvolupador responsable de la plataforma va ser convocat a una entrevista arran de la qual lrsquoempresa es va comprometre a proporcionar financcedilament perquegrave pogueacutes oferir aquest servei que entre altres avantatges permet al ciutadagrave veure que no eacutes lrsquouacutenic que denuncia

2 Vegeu lthttpwikicrimesorggt 3 Vegeu ltwwwcasadaculturadigitalcombrgt 4 Vegeu lthttpsacspmamulticomgt 5 Vegeu lthttpwwwdatagovgt

IV

Cal fer una nova pausa per a una digressioacute Quan es parla de democragravecia digital sempre srsquoesmenta lrsquoexem-

ple drsquoObama Lrsquoactual president dels Estats Units ha innovat Siacute sens dubte A meacutes de reformar el lloc web de la Casa Blanca ha llanccedilat dos altres projectes importants a Internet Un eacutes Datagov5 En aquest lloc el Govern publica la informacioacute en formats lliures que permeten als ciutadans encreuar dades i produir informacions del seu interegraves

Resulta estrany que el moacuten intelmiddotlectual brasiler no srsquohagi ado-nat del lideratge del nostre paiacutes en lrsquoera digital ni lrsquohagi compregraves Els estrangers ja lrsquohan descobert Una prova drsquoaixograve eacutes lrsquoentrevista que fa poc Alexandre Mathias va fer a Clay Shirky a O Estado de S Paulo Shirky autor de Here comes everybody [lsquoAquiacute hi entra tothomrsquo] eacutes un dels escriptors meacutes cegravelebres dels Estats Units En la seva conversa amb Mathias destaca el paper fonamental de Brasil en la incorporacioacute dels valors emergents de la cultura digital No parla de tecnologia sinoacute de poliacutetica

laquoBrasil ha estat el primer paiacutes a adaptar-se totalment a un model de coparticipacioacute com a instrument de progreacutes econograve-mic cultural i social Aixograve srsquoesdeveacute a diversos nivells des del meacutes baix mdashcom ara la cultura del funk de la favela lrsquoessegravencia de la qual es basa en la coparticipacioacutemdash fins al meacutes alt mdashcom ara el fet que el president Lula digui que prefereix solucions de codi obert per als problemes del paiacutes Altres paiumlsos estan avanccedilant en aquesta direccioacute perograve cap no estagrave tan avanccedilat com Brasilraquo

Avui dia Brasil disposa drsquouna de les comunitats de programari lliure meacutes actives i reeixides del moacuten Des de lrsquoinici del govern de Lula aquesta comunitat exerceix una influegravencia enorme en les poliacutetiques i estagrave consolidant els valors de la ideologia hacker al cor de Brasiacutelia

Lrsquoaltra cara de la mateixa moneda eacutes la societat brasilera Les xifres mostren que Brasil eacutes pioner en lrsquoadopcioacute de xarxes socials en liacutenia com ara Orkut Facebook i Twitter en les quals el segon idioma meacutes emprat eacutes el portuguegraves La cultura digital es desenvolupa per aquestes plataformes cosa que va portar John Perry Barlow un dels primers activistes de la llibertat a la xarxa i cofundador de lrsquoElectronic Frontier Foundation a dir que Brasil eacutes laquola societat en xarxa idealraquo

Obama va arribar al poder el 2008 Lrsquoany 2005 el lloc web del Ministeri de Cultura brasiler ja estava adoptant llicegravencies Creative Commons per als seus continguts i el 2006 tots els continguts



24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu


6 Vegeu ltwwwculturadigitalbrgt

produiumlts per Radiobraacutes lrsquoempresa puacuteblica brasilera de comunica-cioacute van passar a ser distribuiumlts utilitzant aquesta llicegravencia

Al llibre CulturaDigitalBR escrit per mi en colmiddotlaboracioacute amb Seacutergio Cohn vam analitzar aquest caragravecter pioner de Brasil amb pensadors de diversos corrents ideologravegics i agraverees del coneixement Entre ells el sociograveleg Laymert Garcia dos Santos autor de Politizar as Novas Tecnologias [lsquoPolititzar les noves tecnologiesrsquo]

laquoEl problema principal que tinc amb Brasil eacutes que hi ha una enorme riquesa i alhora un degraveficit de pensament sobre el potencial drsquoaquesta cultura en la nova realitat que viu la gent i sobretot en el nou paper que assumeix el paiacutes en la redistribucioacute geopoliacutetica despreacutes de lrsquoafebliment dels mercatsraquo [] laquoLrsquoanomenada intelmiddotligegravencia brasilera amb molt poques excepcions encara no srsquoha adonat del canvi evident que srsquoestagrave produint ni de les possibilitats que srsquoestan obrint cosa que considero que eacutes molt greu des del punt de vista de la poliacutetica La diferegravencia respecte al Primer Moacuten seragrave la possibilitat de captivar amb la nostra cultura fent servir aquesta tecnologia per crear quelcom diferent drsquoallograve que el centre eacutes a dir el moacuten euro-estatunidenc ha fetraquo

Si beacute la intelmiddotlectualitat brasilera no percep els canvis pel que sembla la classe dirigent comenccedila a avanccedilar en aquest sentit tot i que lentament Actualment hi ha tres processos en marxa que determinaran el nostre futur

1) La poliacutetica puacuteblica per universalitzar lrsquoacceacutes a la banda am-pla que el president Luiz Inaacutecio Lula da Silva ha promegraves que seragrave la mesura final del seu govern

2) La reforma de la llei de propietat intelmiddotlectual per incorporar drets dels usuaris avui dia la principal font de conflicte en-tre la cultura que emergeix de les xarxes interconnectades i la vella induacutestria de la intermediacioacute del segle xx

3) La construccioacute drsquoun marc civil un marc de drets dels usuaris drsquoInternet proposat pel Ministeri de Justiacutecia

Lrsquoarticulacioacute drsquoaquests tres elements doacutena lloc a una conjuntura que pot portar Brasil a respondre als canvis socials que srsquoestan pro-duint arreu del moacuten a una velocitat incomparable a la drsquoaltres paiumlsos

Fi de la pausa

V

Molts dels projectes de democragravecia digital inclosos els que hem esmentat abans es basen en un nivell drsquointeractivitat encara molt primitiu Soacuten mecanismes simples de deliberacioacute en els quals el

ciutadagrave pot elegir entre una opcioacute o una altra Eacutes a dir pot votar Aquest eacutes el cas del Pressupost Puacuteblic Digital de Belo Horizonte (Minas Gerais) Com a iniciativa pionera el Pressupost Participatiu Digital de la capital minera va permetre als ciutadans triar una obra perquegrave lrsquoajuntament lrsquoexecuteacutes Va ser un plebiscit virtual inegravedit al moacuten

La proposta del Fograverum de la Cultura Digital Brasilera inicia-da el juny de 2009 i encara en desenvolupament eacutes drsquoun altre tipus El que es preteacuten amb aquest proceacutes eacutes aprofundir en la interactivitat i crear un instrument colmiddotlaboratiu drsquoelaboracioacute de poliacutetiques puacutebliques

LrsquoEstat brasiler redemocratitzat srsquoha valgut de diversos meca-nismes per garantir que la veu de la societat es faci sentir directa-ment en el proceacutes drsquoelaboracioacute de les poliacutetiques de transformacioacute del paiacutes Entre aquests mecanismes destaquen les Conferegravencies Nacionals portades a terme respectant el Pacte Federal (amb etapes municipals estatals i federal) i que serveixen com a element estructurador de poliacutetiques sectorials La majoria de les confe-regravencies estan supervisades per un consell que eacutes el responsable drsquoassegurar lrsquoaplicacioacute de les directrius definides per la societat i de la fiscalitzacioacute de les poliacutetiques que es proposin i es portin a terme

A meacutes de les conferegravencies altres mecanismes de participacioacute soacuten les consultes puacutebliques (presencials i virtuals) les audiegravencies puacutebliques els seminaris i els fograverums Els fograverums soacuten espais de de-bat articulacioacute colmiddotlaboracioacute i planificacioacute colmiddotlectiva generalment de caragravecter consultiu amb relacioacute al poder puacuteblic que tenen com a objectiu reunir diferents agents drsquoun o meacutes sectors socials i que poden ser permanents o temporals

El Fograverum de la Cultura Digital Brasilera forma part de les iniciatives de participacioacute social perograve es distingeix de totes les altres en el fet que utilitza internet de manera radical com a part de la seva metodologia En realitat aquest fograverum estagrave totalment estructurat sobre la plataforma CulturaDigitalBR6 un lloc web de xarxa social que el desembre de 2009 ja tenia meacutes de 3200 usuaris 160 grups de debat i prop de 300 blocs actius En aquesta xarxa els ciutadans debaten sobre temes de lrsquoera digital drsquouna manera oberta i horitzontal

El novembre durant el seminari internacional del fograverum que va convertir en presencials trobades que ja srsquoestaven fent en el moacuten virtual es van elaborar i entregar al ministre de Cultura Juca Ferreira documents amb directrius per a la definicioacute de poliacutetiques de cultura digital Posteriorment aquests documents es van retor-nar a la plataforma i continuen essent objecte de debat

Aquest any srsquoestan duent a terme diverses iniciatives noves entre les quals hi ha la proposta de creacioacute drsquouna governanccedila colmiddotlaborativa per a la cultura digital mitjanccedilant la constitucioacute drsquoun consell basat en la xarxa social CulturaDigitalBR el qual tambeacute tindragrave veu en el Consell Nacional de Poliacutetiques Culturals



25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu


En vista de lrsquoexperiegravencia dels primers mesos es pot afirmar que la caracteriacutestica principal del Fograverum de la Cultura Digital Brasilera eacutes ser un espai drsquoexpansioacute i no de siacutentesi una cosa que ja estava prevista des del principi

Les repercussions de la tecnologia digital soacuten enormes i poc compreses Aixiacute doncs eacutes necessari trobar els interlocutors adequats i disposats a concebre poliacutetiques per a aquesta era de transicioacute sabent que no formaran part drsquoun moviment amb punt inicial mitjagrave i final


SAVAZONI Rodrigo (2010) laquoDemocragravecia innovacioacute i cultura digitalraquo A Pau ALSINA (coord) laquoDe la digitalitzacioacute de la cultura a la cultura digitalraquo [dossier en liacutenia] Digithum nuacutem 12 UOC [Data de consulta ddmmaa]lthttpdigithumuoceduojsindexphpdigithumarticleviewn12-savazonin12-savazonigtISSN 1575-2275



ALEXANDRE Mathias (2009) laquoA mudanccedila sequer comenccedilouraquo Entrevista a Clay Shirky Estado de S Paulo (8 de nov de 2009)

PEREIRA Sivaldo (2008) laquoPromessas e desafios da deliberaccedilatildeo online traccedilando o panorama de um debateraquo A V Jornadas de Comunicacioacute i Democracia entre grups drsquoinvestigacioacute de la UFB i la UFMG Encontro

SAVAZONI Rodrigo COHN Sergio (2009) Cultura Digitalbr Azougue Editorial

lthttpwwwculturagovbrsitewp-contentuplo-ads200909cultura-digital-brpdfgt



26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu



Fli MultimidiaVitorino Carmilo 459 Barra Funda Satildeo Paolo (Brasil)

Periodista productor web i realitzador multimegravedia Eacutes director de FLi Multimiacutedia (lthttpflimultimidiacombrgt) empresa creada amb Andreacute Deak i Lia Rangel i que teacute com a clients entre drsquoaltres la Xarxa Nacional drsquoEnsenyament i Recerca brasilera i CPFL Cultura Aixiacute mateix eacutes membre de la direccioacute del Laboratori Brasiler de Cultura Digital Eacutes un dels creadors de la Casa de la Cultura Digital (ltwwwcasadaculturadigitalcombrgt) un espai drsquointercanvi i creacioacute que aplega empreses i ONG relacionades amb la cultura contemporagravenia Eacutes membre de la Coordinacioacute Executiva del Fograverum de la Cultura Digital Brasilera i director de continguts de la plataforma colmiddotlaborativa CulturaDigitalBR (lthttpculturadigitalbrgt) Eacutes coautor de Vozes da Democracia (Imprensa Oficial 2007) i Cultura DigitalBr (Azougue 2009) Va rebre el premi Vladimir Herzog de drets humans 2008 en la categoria internet pel documental web interactiu Naccedilatildeo Palmares i el premi Estadatildeo 2008 en la categoria integracioacutemultimegravedia pel projecte Vereador Digital [lsquoRegidor digitalrsquo] Eacutes colmiddotlaborador de diferents publicacions alternatives com ara la revista Foacuterum la revista Caros Amigos lrsquoagegravencia Carta Maior la revista Nova-e i la revista Terra Magazine

La cultura digital un paradigma convergent on srsquouneixen la tecnologia i la cultura reptes per al sector cultural


Aleksandra UzelacInstitut per a les Relacions Internacionals (Zagreb Croagravecia)auzelacirmohr



27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac

ResumLa cultura digital eacutes una nocioacute nova i complexa Les tendegravencies digitals drsquoavui srsquohan entremesclat cada cop meacutes amb el moacuten de la cultura i les arts implicant diferents aspectes de convergegravencia de les tecnologies culturals dels mitjans i de la informacioacute i influint noves formes de comunicacioacute Les noves possibilitats creades per les tecnologies digitals ndashla connectivitat global i lrsquoaparicioacute de noves xarxesndash desafien la nostra manera tradicional drsquoentendre la cultura i lrsquoestenen tambeacute a la cultura digital Aquest article observa la cultura digital com una nova ecologia social que condiciona les experiegravencies i les oportunitats dels ciutadans drsquoavui on les tecnologies digitals i lrsquoentorn de les xarxes digitals han portat noves pragravectiques possibilitats i amenaces en les quals el sector cultural ha de trobar els mitjans adequats per treballar

Paraules claucultura digital tecnologies de la informacioacute i de la comunicacioacute (TIC) xarxes digitals convergegravencia pragravectiques culturals

Digital culture as a converging paradigm for technology and culture Challenges for the culture sector

AbstractDigital culture is a new and complex concept Digital advances are increasingly interacting with the world of culture and the arts leading to a convergence of technologies media and information and shaping communication modes The new possibilities offered by the digital technologies mdashnamely global connectivity and the emergence of new networksmdash challenge our traditional understanding of culture and make it necessary for us to take on the board the concept of a digital culture This article views digital culture as a new social system that determines experiences and opportunities for the citizens of today Digital technologies and the networked environment have introduced new practices opportunities and threats and the culture sector needs to find appropriate ways for operating in this new reality

Keywordsdigital culture information and communication technologies (ICTs) digital networks convergence cultural practices


La cultura digital un paradigma convergent on srsquouneixen la tecnologia


28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


Cultura i comunicacioacute en lrsquoera informagravetica

La societat drsquoavui estagrave marcada pel ragravepid desenvolupament dels recursos de comunicacioacute i informacioacute i moltes vegades es refereix a ella mateixa com a era informagravetica Lrsquoabast dels canvis en la societat actual es reflecteix en la mencioacute a la laquorevolucioacuteraquo informagravetica en comptes de parlar de lrsquolaquoevolucioacuteraquo que estagrave tenint lloc i que afecta aquests canvis La globalitzacioacute (la integracioacute de comerccedil inversions i mercats financers) reforccedilada per les TIC i la infraestructura de les xarxes digitals defineix un model de desenvolupament en les societats modernes cada vegada meacutes interdependent Aixograve teacute la seva base en lrsquoeconomia industrial en la qual lrsquoeconomia centrada en la informacioacute i la produccioacute cultural1 va tenir molta importagravencia en els segles xix i xx com tambeacute en els sistemes de comunicacions (telegravefon i telegravegraf premsa de gran circulacioacute ragravedio i televisioacute inter-net etc) que permeten la distribucioacute de comunicacioacute i informacioacute a gran escala transcendint a la comunitat local immediata Fins ara els processos de globalitzacioacute econogravemica no han repercutit en el desenvolupament just i equitatiu dels paiumlsos i les regions i el ragravepid desenvolupament tecnologravegic no ha donat com a resultat cap reduccioacute en les diferegravencies socials o en la divisioacute entre regions riques i pobres2 La discussioacute sobre quin tipus de societat estem creant continua iquestEacutes una laquosocietat del coneixementraquo democragravetica pluralista i inclusiva o eacutes una laquosocietat informagraveticaraquo comercialit-zada en la qual la informacioacute srsquoha convertit en mercaderia La diferegravencia principal entre ambdues estagrave marcada per la posicioacute que ocupen la informacioacute el coneixement i la cultura dins de la societat iquestLa informacioacute i el coneixement com una xarxa comu-na de recursos culturals que hem creat conjuntament i per tant hem de compartir conjuntament o la informacioacute i el coneixement com un producte bagravesic que srsquoha de posseir i controlar de manera privada (Uzelac 2008)

Cultura comunicacioacute i informacioacute soacuten conceptes relativament propers Don Foresta posa en relleu dues definicions de cultura que ofereix el Diccionari Webster (Foresta et al 1995 pagraveg 10) La primera defineix la cultura laquocom un model integrat de conei-xement creenccedila i comportament humagrave que depegraven de la capacitat de lrsquohome perquegrave el coneixement sigui apregraves i transmegraves a les generacions posteriorsraquo I la segona laquocom un conjunt de creen-ces normes socials i trets materials tradicionals drsquoun grup racial religioacutes o socialraquo Segons Foresta la diferegravencia de conceptes entre

1 En aquesta economia de la informacioacute industrial podem incloure per exemple la ciegravencia el programari els serveis financers la comptabilitat i les induacutestries de mitjans cinema i muacutesica (Benkler 2006)

2 Les desigualtats drsquoingressos a escala mundial estan creixent la qual cosa tambeacute afecta les oportunitats que poden tenir els ciutadans de diferents paiumlsosLes desigualtats drsquoingressos a escala mundial estan creixent la qual cosa tambeacute afecta les oportunitats que poden tenir els ciutadans de diferents paiumlsos Segons Boyd-Barret (2004) el 1997 el 20 de la poblacioacute meacutes rica del moacuten que viu als paiumlsos drsquoingressos meacutes elevats va representar el 86 del PIB mundial el 82 de les exportacions de beacutens i serveis el 68 drsquoinversions estrangeres directes el 74 de totes les liacutenies telefograveniques del moacuten i el 91 dels usuaris drsquointernet El 20 de la poblacioacute meacutes pobra va representar lrsquo1 del PIB mundial lrsquo1 dels mercats drsquoexportacioacute lrsquo1 drsquoinversions estrangeres directes lrsquo15 de les liacutenies telefograveniques i menys de lrsquo1 drsquousuaris drsquointernet Una degravecada despreacutes no srsquoobserven grans canvis en aquesta tendegravencia

ambdues definicions eacutes que la primera srsquoocupa del coneixement i de com es transmet i la segona es refereix als valors i a les normes acordades en una comunitat que regeixen sobre el comportament i les relacions de les persones Els nous coneixements poden influir en les creences tradicionals i lrsquoabast drsquoaquesta influegravencia depegraven laquodels sistemes de comunicacioacute disponibles i en uacutes i del contingut drsquoaquestes formes de comunicacioacuteraquo (Foresta et al 1995 pagraveg 10)

Solem pensar en la informacioacute i en la comunicacioacute de manera tegravecnica i instrumental ndashen forma de dades i transmissioacute de dades Perograve tambeacute soacuten fenogravemens socials Diversos autors descriuen els continguts de la informacioacute com a productes culturals i entenen el concepte de comunicacioacute en un sentit meacutes ampli que la simple transferegravencia de missatges frequumlentment destacant que la comu-nicacioacute es refereix a laquoun proceacutes drsquointercanvi a una manera de fer comuna o a un intent de crear una comunitatraquo (Hamelink 2003 pagraveg 155) o al manteniment de la societat a traveacutes del temps per mitjagrave de la representacioacute de les creences comunes (Carey 1992) Segons Pasquali (2003 pagraveg 198) les paraules comunicacioacute i informacioacute sempre es refereixen a lrsquoessegravencia de les relacions comunitagraveries i humanes Per a Hamelink (2003 pagraveg 124) els continguts drsquoinformacioacute soacuten productes culturals i la informacioacute forma part de lrsquoentramat cultural drsquouna societat Entre les quumlestions importants drsquoaquesta dimensioacute hi ha la de compartir el coneixe-ment i protegir la identitat cultural La centralitat de la informacioacute per a la cultura eacutes visible en les caracteriacutestiques de la informacioacute que Benkler (2006 pagraveg 36) descriu com un beacute no rivalitzant la qual cosa significa que laquoel seu consum per una persona no la fa menys disponible per al consum drsquouna altraraquo i en el fet que la informacioacute en el seu mateix proceacutes de produccioacute eacutes alhora entrada i sortida La informacioacute no es gasta en la seva comunicacioacute amb els altres meacutes aviat es preserva Aquestes caracteriacutestiques ens porten a entendre la cultura i la informacioacute com a beacutens in-herentment puacuteblics Les expressions culturals com el llenguatge soacuten sistemes de signes per a la comunicacioacute i mitjanccedilant codis culturals comuns les persones construeixen la comprensioacute progravepia del seu entorn i creen significats compartits Drsquoaquesta manera quan parlem de cultura la comunicacioacute eacutes impliacutecita Com afirma Foresta laquola cultura eacutes memograveria memograveria colmiddotlectiva que depegraven de la comunicacioacute per a la seva creacioacute evolucioacute i preservacioacuteraquo (Foresta et al 1995 pagraveg 19)



29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


La cultura digital entre cultura i tecnologia

El coneixement cultural sempre srsquoha comunicat i per tant srsquoha preservat mitjanccedilant les nostres estructures de comunicacioacute cultural Per aquesta raoacute les tecnologies disponibles han estat sempre un element important que ha permegraves i ha facilitat els processos de creacioacute intercanvi i preservacioacute de la nostra memograveria cultural laquoSense tecnologies de registre drsquoalgun tipus (tauletes paper cera impremta mecagravenica analogravegica i electronicodigital i aixiacute successivament) no existirien cap de les cultures en les quals vivimraquo (Lister et al 2009) La influegravencia de les tecnologies de la comunicacioacute en la nostra cultura eacutes significativa ja que la nostra forma drsquousar-les pot afectar els canvis en lrsquoessegravencia dels nostres models culturals i de comunicacioacute Per aquesta raoacute les tecnologies relacionades amb la informacioacute i la comunicacioacute no poden considerar-se instruments passius sinoacute sistemes interac-tius que modifiquen radicalment les nostres capacitats cognitives (Dascal 2006) Distingim les eres culturals segons la tecnologia de comunicacioacute utilitzada En la cultura oral la transferegravencia del coneixement nomeacutes podia produir-se en la comunicacioacute directa La cultura escrita ens va permetre preservar certs tipus de co-neixement per separat o el record drsquouna persona en particular i ens va donar la possibilitat drsquoenviar missatges escrits a traveacutes de lrsquoespai i registrar-los (i preservar-los) per a les egravepoques futures La cultura de la premsa i la radiodifusioacute va permetre la distribucioacute en massa de missatges de fonts centralitzades Avui parlem de cultura digital internet i els seus aspectes participatius convergegravencia intelmiddotligegravencia ambiental etc

La idea que la tecnologia exerceix un impacte en diferents as-pectes de la nostra cultura pot semblar excessivament simplificada i molt determinista perograve no eacutes del tot incorrecta La tecnologia no afecta linealment la nostra societat sinoacute que en combinacioacute amb molts altres elements crea condicions de possibilitat laquoque suggereixen futurs possibles en comptes de determinar-losraquo (Hawk et al 2008) Podem afirmar que totes les tecnologies intervenen en lrsquoentorn humagrave i el modifiquen fins a cert punt canviant aixiacute les condicions drsquoexistegravencia de diferents cultures (de manera meacutes o menys radical) Permeten que certes pragravectiques quedin obsoletes mentre que drsquoaltres anteriorment meacutes difiacutecils i impracticables siguin possibles i fagravecils drsquoassolir Som conscients que els canvis que han tingut lloc en les societats actuals estan en part relacionats amb la introduccioacute de les TIC en les nostres vides Lrsquoentorn digital en el qual vivim eacutes pertot arreu les tecnologies digitals estan presents en tots els aspectes de la nostra vida Actualment usem tecnologies digitals gairebeacute sense adonar-nos estan presents en tots els segments del comerccedil ja que donen suport a les nostres

transaccions financeres Tambeacute estan presents en la produccioacute mediagravetica i cultural drsquoavui dia que sol distribuir-se de manera digital Charlie Gere suggereix que lrsquoabast de la presegravencia de la tecnologia digital en les nostres vides assenyala lrsquoexistegravencia drsquouna cultura digital Gere afirma que la digitalitzacioacute pot considerar-se un marcador de cultura perquegrave compregraven els artefactes i els sistemes de significacioacute i de comunicacioacute que tan clarament demarquen lrsquoestil de vida contemporani (Gere 2002 pagraveg 12) Aixograve indica que la tecnologia no eacutes perifegraverica a lrsquoanagravelisi de la cultura sinoacute que de fet nrsquoeacutes lrsquoelement central Entorns tecnologravegics cada cop meacutes complexos comencen a establir un diagraveleg amb tots els actors de la nostra produccioacute cultural Les complexes tecnologies que usem en lrsquoactualitat no es poden considerar simples eines que ens ajuden a ultrapassar certes limitacions sinoacute que srsquohan drsquoentendre com a entorns

Avui dia lrsquoespai virtual forma part de la nostra experiegravencia i de la nostra laquogeografiaraquo Ha introduiumlt alguns conceptes nous i ha desplaccedilat certs liacutemits estables que hem hagut drsquoaprendre a abor-dar Hem apregraves quins soacuten els nous mitjans (Manovich 2001) i quegrave significa ser virtual (Leacutevy 2001) Els termes cultura digital cultura virtual cultura electrogravenica etc soacuten relativament nous i avui srsquousen agravempliament en la bibliografia cientiacutefica i popular Investigadors de diferents disciplines han examinat lrsquoimpacte drsquoaquests nous mitjans en diferents aspectes socials de lrsquoespai virtual i lrsquoesfera real Tot i que estan interrelacionades ja que ambdues emmarquen la nostra experiegravencia les esferes real i virtual solien estar clarament delimitades perograve a mesura que les tecnologies digitals continuen avanccedilant cap a la miniaturitzacioacute incorporant elements basats en TIC en el nostre ambient3 els liacutemits ja no soacuten tan clars Srsquoestagrave produint un altre canvi la nostra experiegravencia amb les tecnologies digitals srsquoestagrave desplaccedilant del primer pla virtual al rerefons material Aixiacute meacutes que ser no real la virtualitat comenccedila a adoptar el significat drsquoun aspecte tagravecit de la realitat material (Hawk et al 2008) Aixograve significa que la realitat tambeacute srsquoha transformat en un espai drsquoinformacioacute en el qual els objectes materials srsquohan convertit en objectes mediagravetics ja que potencialment poden convertir-se en informacioacute que flueix a traveacutes de les xarxes globals Termes com intelmiddotligegravencia ambiental computacioacute ubiqua i lrsquointernet de les coses srsquohan incorporat recentment a les discussions sobre cultura digital la qual cosa indica que la cultura i la cultura digital evolucionen i srsquointerrelacionen cada vegada meacutes a mesura que emmarquen les nostres experiegravencies ndashcada cop meacutes a prop lrsquouna de lrsquoaltra El sector cultural estagrave buscant un nou modus operandi en aquestes noves condicions marcades pels processos de con-vergegravencia que com la cultura digital permeten que els canvis se situiumln en un primer pla

3 Els GPS els RFID i els telegravefons mogravebils soacuten alguns exemples drsquoaquest canvi en el qual la capa drsquoinformacioacute estagrave inserida en el nostre moacuten material



30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


Convergegravencia la realitat connectada i la posicioacute dels usuaris reptes per al sector cultural

Les tecnologies digitals en combinacioacute amb la infraestructura de xarxa distribuiumlda per internet han permegraves amplis canvis en tots els aspectes de la nostra vida i de la nostra feina4 El preu moderat dels ordinadors i de les connexions en xarxa ha com-portat la reduccioacute dels costos de produccioacute i de distribucioacute i la disponibilitat de nous canals de comunicacioacute i de lliurament Lrsquoespai virtual teacute menys liacutemits i unes caracteriacutestiques diferents que lrsquoespai real La digitalitzacioacute ha facilitat el proceacutes de con-vergegravencia de mitjans Quan mitjanccedilant una uacutenica tecnologia digital les induacutestries de mitjans telecomunicacions i informagravetica que abans estaven separades van poder fer coses per a les quals anteriorment necessitaven diferents eines analogravegiques van canviar les limitacions a les quals srsquoenfrontaven en les seves activitats en el moacuten real Aixograve significa que la convergegravencia eacutes alguna cosa meacutes que un simple canvi de tecnologia ja que afecta els canvis que configuren les relacions drsquouna societat Jenkins (2006 pagraveg 17) assenyala que la convergegravencia altera les relacions entre tecnologies induacutestries mercat gegravenere i puacuteblics existents La convergegravencia altera la logravegica amb quegrave operen les induacutestries mediagravetiques i la logravegica amb quegrave els consumidors de mitjans processen notiacutecies i entreteniment

La convergegravencia ha permegraves que es produeixin diferents pro-cessos econogravemics i socials Drsquouna banda despreacutes drsquohaver eliminat els liacutemits fiacutesics entre els diferents mitjans en lrsquoentorn digital les induacutestries culturals i de mitjans tenen assegurat un flux estable de continguts entre diferents plataformes de manera que eco-nogravemicament la fusioacute tenia sentit La tendegravencia a la concentracioacute de la propietat dels mitjans en la societat actual estagrave en expansioacute contiacutenua Les induacutestries culturals i mediagravetiques exerceixen una poderosa influegravencia en muacuteltiples esferes puacutebliques la qual cosa en certa manera permet donar forma a la realitat popular perograve segons Deuze amb un objectiu deliberat de vendre el puacuteblic com a demografia objectiu als anunciadors (Deuze 2007) Drsquoaltra ban-da lrsquoentorn digital connecta o facilita la participacioacute dels usuaris en lrsquoesfera digital Segons Deuze (2007 pagraveg 247) sembla que les mateixes tecnologies de la comunicacioacute que permeten inter-activitat i participacioacute promouen la consolidacioacute i el creixement drsquoun sistema corporatiu de mitjans globalitzat del qual es pot dir qualsevol cosa menys que eacutes transparent interactiu o participatiu Aquesta situacioacute tambeacute es pot llegir a la inversa i podria dir-se que les xarxes digitals ofereixen diverses plataformes alternatives

per a la comunicacioacute la qual cosa canvia la posicioacute dels mitjans de comunicacioacute massius tradicionals i en modera el poder Avui dia amb la immensa quantitat drsquoinformacioacute disponible a inter-net lrsquousuari interessat pot trobar una diversitat de perspectives sobre qualsevol tema que aparegui a Google Aquesta informacioacute procedeix de muacuteltiples fonts ndashels mitjans tradicionals el sector lucratiu les ONG la comunitat drsquoinvestigadors els sectors culturals i educatius etc

Aquesta diversitat drsquoinformacioacute i perspectives eacutes producte drsquoallograve que Benkler (2006) denomina lrsquoeconomia de la informacioacute en xar-xa en la qual la produccioacute i lrsquointercanvi per grups tenen un paper important Benkler suggereix que una de les majors implicacions de lrsquoeconomia de la informacioacute en xarxa eacutes el canvi experimentat en passar drsquouna esfera puacuteblica sotmesa a la comunicacioacute massiva a una esfera puacuteblica en xarxa en la qual moltes meacutes persones poden comunicar els seus punts de vista i les seves observacions a moltes altres persones Aquest fet implica que les capacitats pragravectiques de les persones han millorat en lrsquoentorn digital en xarxa Tothom pot participar amb les seves criacutetiques i preocupacions en els debats actius elaborar i publicar informacioacute en blogs i pagravegines web de produccioacute progravepia o contribuir a projectes de produccioacute en grup a gran escala (Viquipegravedia) Aquesta situacioacute tambeacute modifica la posicioacute del sector cultural En lrsquoexplosioacute drsquoinformacioacute i comunicacioacute disponible que teacute lloc en lrsquoentorn digital en xarxa pot trobar-se informacioacute sobre cultura en moltes i diferents fonts ndashtant drsquoaficio-nats com drsquoexpertsndash i les organitzacions culturals srsquohan trobat que han de competir per captar lrsquoatencioacute dels usuaris i han de tenir en compte els canvis drsquohagravebits i les seves expectatives

Amb eines accessibles llestes per ser utilitzades els usuaris van comenccedilar a emprar-les de diferents maneres i aixiacute van sorgir noves pragravectiques La cultura digital eacutes una cultura participativa en la qual els usuaris no solament consumeixen informacioacute sinoacute que hi contribueixen de diferents formes Aquest canvi srsquoha fet especialment visible no fa gaire quan el web 20 o el programari social han passat a ser un fenomen prominent Blogs wikis llocs de xarxes socials webs drsquointercanvi de fotografia i viacutedeo i diver-sos serveis drsquoigual a igual soacuten exemples molt populars drsquoaquesta tendegravencia Aquestes plataformes participatives presenten pode-rosos espais en xarxa per a la (re)construccioacute de la vida social en la qual les motivacions socials poliacutetiques i culturals prevalen davant drsquoaltres basades en el mercat Segons Benkler (2006 pagraveg 60) en lrsquoeconomia de la informacioacute en xarxa les formes de produccioacute en grup basades en la comunitat i no en el mercat tenen un paper meacutes important que en lrsquoeconomia de la informacioacute industrial ja que les condicions per a la produccioacute drsquoinformacioacute soacuten molt agravemplies i possibiliten noves modalitats drsquoorganitzacioacute

4 El ragravepid creixement drsquointernet en nombre drsquousuaris disponibilitat drsquoinformacioacute i serveis als quals es pot accedir indica la importagravencia de les activitats que tenen lloc en el domini virtual Segons les dades de wwwinternetworldstatscom (30 de juny de 2009) actualment hi ha uns 1670 milions drsquousuaris drsquointernet arreu del moacuten la qual cosa es tradueix en prop del 25 del total de la poblacioacute mundial Segons la mateixa font el creixement drsquousuaris entre 2000-2009 ha estat del 3623 Un creixement tan ragravepid comporta canvis molt ragravepids i no eacutes fagravecil avaluar les tendegravencies passades ni predir-ne les futures



31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


productiva radicalment descentralitzades colmiddotlaboratives i sense drets de propietat basades en lrsquointercanvi de recursos i resultats entre persones agravempliament disperses i lliurement connectades que cooperen muacutetuament sense dependre de les indicacions del mercat ni drsquoordres administratives

Aquesta produccioacute social presenta noves fonts de competegravencia per a les induacutestries culturals en la laquocreacioacuteraquo de beacutens drsquoinformacioacute Eacutes important que el sector cultural entengui el nou context en quegrave els usuaris soacuten alhora competidors i cocreadors drsquoinformacioacute cultural La plena comprensioacute de les oportunitats que presenta la produccioacute social contribuiria a lrsquoestabliment de relacions de reforccedil mutu amb institucions del sector cultural ja que la produccioacute social estagrave creant noves fonts drsquoentrada noves expectatives hagravebits i gustos com tambeacute noves oportunitats de produccioacute Com sosteacute Benkler els consumidors estan passant a ser usuaris ndashmeacutes actius i productius que els consumidors en lrsquoeconomia de la informacioacute industrial (Benkler 2006 pagraveg 126) En aquest context els pro-fessionals de la cultura es troben en una situacioacute en la qual meacutes o menys comparteixen el control amb els seus usuaris i han de trobar els mitjans apropiats per adaptar les pragravectiques de treball i redefinir les activitats

Xarxes digitals eines de comunicacioacute i cooperacioacute per als professionals culturals

Avui dia tots treballem en condicions de xarxa Tots usem internet i tots som membres de diferents xarxes culturals La cultura actual drsquointernet sembla ser la cultura dominant en la qual eacutes meacutes fagravecil aconseguir una mobilitzacioacute social emprant les eines de xarxa A mesura que els artistes investigadors i professionals de la cultura queden atrets pel paradigma de les xarxes ens hem de preguntar quegrave passa quan les xarxes passen a ser la forccedila impulsora de les nostres activitats diagraveries Quines soacuten les eines apropiades per a la colmiddotlaboracioacute que pot fer servir el sector cultural Poden oferir les xarxes un espai per a lrsquointercanvi i la produccioacute del coneixement sostenible

Lrsquoimpacte de les tecnologies digitals ha tingut un efecte trans-formador en tots els aspectes de la cultura en liacutenia i fora de liacutenia Eacutes un paisatge que canvia contiacutenuament en el qual hem de tenir clar quegrave volem fer i per a qui En molts sentits el sector cultural es troba encara a lrsquoinici del viatge drsquoexplotacioacute i drsquouacutes drsquoaquestes tecnologies Tot i aixiacute no pot quedar-sersquon al marge si vol mantenir el contacte amb els seus usuaris Comentant els canvis que ha provocat la cultura digital Paul Graham en el seu article laquoPost-medium Publishingraquo5 afirma laquoQuan veus quelcom que estagrave

aprofitant la nova tecnologia per donar a la gent allograve que vol i que abans no tenia probablement estagraves veient un guanyador I quan veus quelcom que simplement estagrave reaccionant davant de la nova tecnologia intentant preservar una font drsquoingressos existent probablement estagraves veient un perdedorraquo Per aixograve eacutes important que el sector cultural entengui tots dos casos les possibilitats de les xarxes i les motivacions i els interessos dels usuaris

El sector cultural eacutes lrsquoagravembit que custodia i transmet la nostra memograveria cultural registrada en diferents formes (literatura arts plagravestiques muacutesica etc) Per mantenir-la culturalment viva (eacutes a dir perquegrave no caigui en lrsquooblit) srsquoha de comunicar al puacuteblic i el puacuteblic ha de ser capaccedil drsquoapropiar-se drsquoaquest contingut i usar les referegraven-cies relacionades en els processos de comunicacioacute i creacioacute Un dels aspectes fonamentals de la nostra memograveria cultural eacutes lrsquoacceacutes a la cultura Hem de ser conscients que les vies drsquoacceacutes i de participacioacute estan canviant constantment i que les xarxes digitals ofereixen avui noves oportunitats que el sector cultural hauria drsquoaprofitar Tot i que les institucions culturals clagravessiques soacuten importants per accedir als serveis culturals hem de reconegraveixer i donar suport a noves vies drsquoacceacutes al puacuteblic cultural que avui srsquoincorpora a lrsquoexperiegravencia cultural que es desenvolupa en lrsquoentorn en liacutenia (principalment fora dels recursos virtuals del sector cultural) Eacutes evident que estan emergint noves pragravectiques a partir de les possibilitats que ofereixen les xarxes digitals El sector cultural no pot fer cas omiacutes dels canvis Els usuaris han canviat els hagravebits les expectatives i les pragravectiques per la qual cosa les institucions culturals tambeacute srsquohan drsquoajustar al funcionament connectat en xarxa

Aprofitar lrsquoambient de xarxa digital per arribar al puacuteblic no significa simplement anunciar els nostres esdeveniments culturals en liacutenia sinoacute millorar les nostres experiegravencies culturals fora de la xarxa i disseminar el contingut cultural mitjanccedilant els diferents formats que els usuaris empren avui a la xarxa El llanccedilament de The Commons a Flickr6 el 2008 eacutes un exemple de com les institucions de patrimoni cultural han posat les seves colmiddotleccions fotogragravefiques en el domini virtual drsquouna forma completament innovadora fent servir un web drsquointercanvi de fotografies i per-metent al puacuteblic interactuar amb la colmiddotleccioacute i agregar-li valor (i drsquoaquesta manera connectar les persones i les seves experi-egravencies amb el contingut cultural en liacutenia) En permetrersquols creuar la frontera drsquouna determinada colmiddotleccioacute o institucioacute els usuaris poden accedir al conjunt de The Commons a Flickr de la manera que desitgin poden fullejar els continguts agregar etiquetes o comentaris restaurar fotografies i compartir mitjanccedilant altres xarxes el contingut que meacutes els agradi i vulguin comentar amb els altres Drsquoaquesta manera el patrimoni no queda tancat als arxius de les institucions culturals sinoacute que es difon i amplia la visibilitat de les colmiddotleccions originals

5 Vegeu P Graham (2009) 6 Vegeu ltwwwflickrcomcommonsgt



32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


No sembla gran cosa que les colmiddotleccions fotogragravefiques de diverses institucions culturals estiguin disponibles fora dels seus llocs web ndashen un lloc drsquointercanvi de fotografiesndash i que puguin obrir-se per agregar etiquetes o comentaris dels usuaris i per compartir el contingut amb els altres Perograve encara hi ha moltes institucions culturals que lluiten per permetre que els usuaris in-teractuiumln amb el contingut que tenen en el seu dipogravesit i puguin compartir-lo amb els altres El sharism [lsquointercanvirsquo] eacutes un nou fenomen que va sorgir quan lrsquoentorn de xarxa va presentar no-ves oportunitats als usuaris En lrsquoactualitat lrsquoaparicioacute de xarxes socials en combinacioacute amb les tecnologies mogravebils exerceixen un gran impacte en com srsquointercanvia la informacioacute i es construeix el coneixement El contingut cultural ha de formar part drsquoaquest proceacutes drsquointercanvi i de comunicacioacute per continuar adaptant-se a la definicioacute citada al principi drsquoaquest article laquola cultura eacutes memograveria memograveria colmiddotlectiva i depegraven de la comunicacioacute per a la seva creacioacute evolucioacute i preservacioacuteraquo Per aquesta raoacute el sector cultural hauria de traslladar els seus continguts allagrave on la gent eacutes en liacutenia (xarxes socials llocs drsquointercanvi de fotografia o viacutedeo etc) i aprofitar les oportunitats que sorgeixen en el context de les xarxes digitals Aixograve no significa abandonar els webs institucionals sinoacute ampliar-ne lrsquoabast utilitzant lrsquoacceacutes a la xarxa i reconeixent que lrsquoimpacte que es pot obtenir per mitjagrave drsquouna xarxa ultrapassa lrsquoimpacte de qualsevol node uacutenic a la xarxa (Barabaacutesi 2003) Significa que les institucions culturals no han drsquoesperar que els usuaris visitin els seus llocs web sinoacute que han de cridar la seva atencioacute en els llocs drsquointernet que ja visiten

Conclusioacute

Les xarxes digitals han plantejat nous reptes permeten un fagravecil intercanvi drsquoinformacioacute i de cooperacioacute i obliguen a complir sis-temes de control meacutes comprimits per a lrsquoacceacutes a la informacioacute i a les mercaderies culturals Estan sorgint noves pragravectiques en el context digital La cultura digital drsquoavui emmarca lrsquoexperiegravencia del moacuten que ens envolta i ens ofereix un conjunt complex drsquoeines per organitzar noves relacions drsquointeraccioacute de la informacioacute i de la cultura local i global En altres paraules la tecnologia presenta les eines que fem servir a la feina perograve tambeacute defineix lrsquoentorn en el qual vivim Fer cas omiacutes del canvi de context allunyaria al sector cultural dels seus usuaris que han continuat avanccedilant en les pragravectiques les expectatives i els hagravebits Les xarxes digitals han creat condicions de possibilitat que suggereixen alguns futurs possibles El futur del desenvolupament cultural estaragrave determinat per la finalitat amb quegrave es faci servir la cultura digital beacute per facilitar la comunicacioacute intercultural i crear recursos de coneixement que puguem intercanviar i als quals puguem contribuir beacute per dur a terme activitats basades en el mercat i amb finalitats lucratives que reforcin el control sobre el coneixement i la informacioacute La cultura pot tenir noves oportunitats en aquest nou context i oferir als

usuaris la possibilitat drsquoactuar com a ciutadans actius i no nomeacutes com a consumidors


BARABaacuteSI A (2003) Linked Londres Penguin Group (A Plume Book)

BENkLER Y (2006) The Wealth of Networks how social produc-tion transforms markets and freedom New Haven Londres Yale University Press

BOYD-BARRET O (2004) laquoUS Global Cyberspaceraquo A D SCHULER P DAY (eds) Shaping the Network Society the New Role of Civil Society in Cyberspace Cambridge Lon-dres The MIT Press Pagraveg 19-42

CAREY J W (1992) Communication as Culture Essays on Media and Society Nova York Londres Routledge

DASCAL M (2006) laquoDigital Culture Pragmatic and Philosophical Challengesraquo Diogenes Vol 53 nuacutem 3 pagraveg 23-39

DEUZE M (2007) laquoConvergence culture in the creative indus-triesraquo International Journal of Cultural Studies Vol 10 nuacutem 2 pagraveg 243-263

FORESTA D MERGIER A SERExHE B (1995) The new space of communication the interface with culture and artistic ac-tivities Estrasburg Consell drsquoEuropa

GERE C (2002) Digital Culture Londres Reaktion BooksGRAHAM P (2009) laquoPost-medium Publishingraquo [article en liacutenia]

[Data de consulta setembre de 2009] ltwwwpaulgrahamcompublishinghtmlgtHAMELINk C (2003) laquoHuman Rights for the Information Soci-

etyraquo A G GIRARD SOacute SIOCHRUacute (eds) Communicating in the Information Society Ginebra UNRISD Pagraveg 121-163 [Data de consulta maig de 2006]

lt h t t p w w w u n r i s d o r g u n r i s d w e b -s i t e d o c u m e n t n s f ( h t t p P u b l i c a t i o n s ) 5DCA28E932BB8CFDC1256E240029A075OpenDocumentgt

HAWk B RIEDER D M (2008) laquoOn Small Tech and Complex Ecologiesraquo A The Culture and Digital Tools Minneapolis Londres University of Minnesota Press

JENkINS H (2006) Convergence Culture where old and new media collide Nova York Londres New York University Press

LEacuteVY P (2001) Cyberculture Electronic Mediation Series Vol 4 University of Minnesota Press

LISTER M DOVEY J GIDDINGS S [et al] (2009) New Media a critical introduction Londres Nova York Routlege

MANOVICH L (2001) The Language of New Media MIT Press

PASQUALI A (2003) laquoA Brief Descriptive Glossary of Commu-nication and Information Aimed at Providing Clarification and Improving Mutual Understandingraquo A G GIRARD SOacute

SIOCHRUacute (eds) Communicating in the Information Society Ginebra UNRISD Pagraveg 195-223 [Data de consulta maig de 2006]


UZELAC A (2008) laquoHow to understand digital culture Digital Culture - a resource for a knowledge society A A UZELAC B CVJETICANIN (eds) Digital Culture The Changing Dyna-mics Zagreb Institute for International Relations Pagraveg 7-21

ltwwwculturelinkhrpublicsjointdigicultdigital_culture-enpdfgt


UZELAC Aleksandra (2010) laquoLa cultura digital un paradigma convergent on srsquouneixen la tecnologia i la cultura reptes per al sector culturalraquo A Pau ALSINA (coord) laquoDe la digitalitzacioacute de la cultura a la cultura digitalraquo [dossier en liacutenia] Digithum Nuacutem 12 UOC [Data de consulta ddmmaa]ISSN 1575-2275lthttpdigithumuoceduojsindexphpdigithumarticleviewn12-uzelacn12-uzelacgt


Aleksandra UzelacauzelacirmohrInstitut per a les Relacions Internacionals (Zagreb Croagravecia)

Ulica Ljudevita Farkaa Vukotinovica 2 PO Box 303 10000 Zagreb Croagravecia

Cap del Departament de Cultura i Comunicacioacute de lrsquoInstitut per a les Relacions Internacionals (IMO) de Zagreb Croagravecia Doctora en Ciegravencies de la Informacioacute per la Universitat de Zagreb el 2003Partint de la seva investigacioacute sobre pragravectiques culturals concretes els seus interessos srsquohan centrat en lrsquoimpacte de les TIC en temes culturals xarxes virtuals i portals digitalitzacioacute de la cultura i el context canviant de les poliacutetiques culturals cap a la cultura virtual Els seus interessos se centralitzen en els impactes de la globalitzacioacute i la comercialitzacioacute de la societat i lrsquoesfera virtual en la diversitat cultural Els resultats de la seva investigacioacute srsquohan publicat en llibres i revistes cientiacutefiques a Croagravecia i a lrsquoestranger El 2008 va coeditar el llibre Digital Culture The Changing Dynamics (lthttpwwwculturelinkhrpublicsjointindexhtmldigicultgt)Aleksandra Uzelac ha combinat les activitats drsquoinvestigacioacute amb iniciatives pragravectiques dirigides al desenvolupament de la cultura virtual a Croagravecia i el 2000 va iniciar el projecte wwwculturenethr un portal cultural nacional de Croagravecia Eacutes membre de la xarxa Culturelink (ltwwwculturelinkorggt) i forma part del seu equip editorial des de 1993 Des de 2006 eacutes membre del comitegrave executiu de la xarxa Culturemondo (ltwwwculturemondoorggt)Meacutes informacioacute sobre lrsquoautora a ltwwwconnectcporgAleksandraUzelacgt



33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf

SUMARIdossier12catpdf

presentacio_alsina_CATpdf

Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



Pau AlsinaProfessor dels estudis drsquoArts i Humanitats de lrsquoUOC palsinaguocedu

Presentacioacute


httpdigithumuocedu



Pau Alsina


Associat al terme laquoculturaraquo es vincula un nodrit de definicions de tot tipus que srsquohan anat generant al llarg de la histograveria i des de muacuteltiples disciplines definicions que srsquoagrupen en dues concepshycions bagravesiques la humanista (que considera la cultura com allograve que fa referegravencia a tot tipus de produccions culturals com lrsquoescriptura la muacutesica les arts visuals o les escegraveniques) i la concepcioacute antroposhylogravegica (que entendria la cultura com tota manifestacioacute humana producte drsquouna forma determinada de viure sentir i obrar)

Actualment aquestes dues concepcions bagravesiques i les seves muacuteltiples variants i derivacions conviuen a diari en les discussions teograveriques i pragravectiques de tot tipus i generen no poques confusions controvegraversies i conflictes que operen en els plans estrategravegics de la cultura els programes drsquoajuts i subvencions dels estats els plans drsquoactivitats dels centres culturals o de les institucions artiacutestiques els festivals de qualsevol tipus etc laquoCulturaraquo eacutes un terme difiacutecil de contenir recloure o delimitar ja que preteacuten incloure la totalitat drsquoallograve que eacutes real en aquest intent frustrat drsquoarribar a materialitzar una cultura universal que ho englobi tot

Si entenem doncs que la cultura eacutes un proceacutes de produccioacute i intercanvi de significacions eacutes a dir un proceacutes drsquoapropiacioacute negociacioacute i confrontacioacute drsquoaquestes significacions meacutes que un conjunt fix de pragravectiques i interpretacions resulta apropiat pensar en la cultura com en un proceacutes dinagravemic i no com en una essegravencia inamovible que srsquoha de defensar La cultura entesa com a sistema dinagravemic format per drsquoinformacions persones i productes adopta formes diferents que responen a models dinagravemics de relacioacute entre individus societats i territoris

Instalmiddotlats en aquest dinamisme inherent de la cultura el concepte laquocultura digitalraquo resulta incogravemode en titllar restringint i delimitant una cosa tan lliure i oberta com allograve que entenem per cultura La qualificacioacute de digital pot conferir a la cultura un

conjunt de caracteriacutestiques diferencials especiacutefiques Mereix la cultura digital ser segregada de la resta de les adjectivacions sobre la cultura I necessita la cultura realment un tractament especiacutefic en funcioacute dels substrats materials que la sustenten O hi ha en allograve que eacutes digital una laquoforma de ferraquo una mena drsquoessegravencia especiacutefica que confereix noves propietats a la cultura Quegrave eacutes llavors la cultura digital I encara meacutes en un context en el qual allograve que eacutes digital penetra en bona part dels agravembits drsquoactuacioacute humana i on es fonen les fronteres entre digitalitzacioacute de la cultura i la cultura digital teacute sentit estudiar la part sense contemplar el tot

Certament des de la seva entrada en escena les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute (TIC) han anat despertant laquotecnoshyfiacuteliesraquo i laquotecnofogravebiesraquo utopies i distogravepies de tot tipus Si furguem en la llarga histograveria de la humanitat podem trobarshynos drsquouna banda amb els defensors a ultranccedila dels beneficis inherents que aporten les noves tecnologies del moment que serien el motor de canvi de moltes de les bases de la nostra cultura i que expressen drsquoaquesta manera un nou paradigma en gestacioacute Drsquoaltra banda hi ha les criacutetiques respecte als presumptes beneficis de les TIC que aboquen els detractors de les innovacions tecnologravegiques agents de canvi estructural Per a ells aquestes tecnologies no aportarien res de nou a allograve que ja existeix de forma consolidada en la cultura i la societat

Associats a la influegravencia de les TIC en la nostra cultura trobem des drsquoun primer moment discursos plenament optimistes que les conceben com a democratitzadores en essegravencia i desproveiumldes de tot poder i control resultat de la seva presumpta horizontalitat sense jerarquies Drsquoaltra banda es pot recordar les expectatives desmesurades que es van establir en els primers anys drsquoimplantacioacute drsquointernet en relacioacute amb el comerccedil electrogravenic o meacutes recentment amb les dinagravemiques participatives reals dels internautes en aquest



Pau Alsina


httpdigithumuocedu













httpdigithumuocedu



Charlie Gere






















humanitat anterior













Charlie Gere


httpdigithumuocedu














Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



Pau Alsina


httpdigithumuocedu













httpdigithumuocedu



Charlie Gere






















humanitat anterior













Charlie Gere


httpdigithumuocedu














Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf






httpdigithumuocedu



Charlie Gere






















humanitat anterior













Charlie Gere


httpdigithumuocedu














Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



Charlie Gere


httpdigithumuocedu














Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



Charlie Gere


httpdigithumuocedu











Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



Charlie Gere


httpdigithumuocedu










httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf






httpdigithumuocedu














httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf





httpdigithumuocedu













10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



10



httpdigithumuocedu






Pinotxo 20








11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



11



httpdigithumuocedu












12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



12



httpdigithumuocedu














13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



13



httpdigithumuocedu













14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf






14

httpdigithumuocedu



Tiziana Terranova










15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



15

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



16

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



17

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu














18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



18

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu












19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



19

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu





















20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



20

Tiziana Terranova


httpdigithumuocedu










21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf






21

httpdigithumuocedu



Rodrigo Savazoni







I






22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



22

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu





II









Fi de la pausa

III






23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



23

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu







IV










24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



24

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu











Fi de la pausa

V











25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



25

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu














26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



26

Rodrigo Savazoni


httpdigithumuocedu










27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf






27

httpdigithumuocedu



Aleksandra Uzelac









28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



28

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



29

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu










30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



30

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu











31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



31

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu













32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf



32

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu



Conclusioacute

































33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf













33

Aleksandra Uzelac


httpdigithumuocedu


acute

ˇ

editorial_12_catpdf



Gere_CATpdf

kerchkove_CATpdf

Terranova_CATpdf

Rodrigo_CATpdf

uzelac_CATpdf

Núm. 12 I Maig 2010 DOSSIER De la digitalització de la...

Documents

Transcript of Núm. 12 I Maig 2010 DOSSIER De la digitalització de la...