Mts 2009 Cat
-
Upload
yana-petkova -
Category
Documents
-
view
229 -
download
0
Transcript of Mts 2009 Cat
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
1/12
Per saber-ne ms i prevenir millor
Infeccions de transmissi sexual
El teu pot transmetre
i ms...emocionscos
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
2/12
Sn infeccions que es transmeten
de persona a personadurantles relacions sexuals. Sn causades per
microbis com virus, bacteris i protozous
o per artrpodes parsits.
Afecten, sobretot, els rgans genitals, per
tamb es localitzen en altres llocs, en
particular a lanus i la boca. En alguns casosla infecci es generalitza quan envaeix el
sistema sanguini i el limftic, i per tant pot
afectar diferents rgans.
Lesinfeccionsdetransmissi
sexual
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
3/12
Quinessn?
Les infeccions de transmissi sexual sn molt mpliesi algunes sn ms greus que daltres. La sida s la msconeguda. Les infeccions pel virus del papilloma hum,que causa les berrugues genitals, i lherpes genital afectenun gran nombre de persones.
Les mes greus sn:Gonocccia o infecci per gonococ (purgacions)Hepatitis BHerpes genitalInfecci pel VIH/sida Infeccions per alguns tipus del virus del papilloma hum
(VPH) Infecci genital per clamdiesLimfogranuloma veneriSfilis o infecci per Treponema pallidum
Daltres menys greus per que sn habituals:
Berrugues genitals (altres tipus del virus del papilloma hum)Pediculosi pbica (ladelles, cabres) Sarna Tricomonosi o infecci per tricomones
Moltes daquestes infeccions passen desapercebudes ja queno tenen cap signe ni smptoma dinfecci, sobretot a linici.
Per si no es detecten i es tracten a linici de la infeccipoden desencadenar complicacions i deixar seqelescom
lesterilitat i la cirrosi. En canvi, si es detecten a temps sovinttenen un diagnstic i tractament fcils.
Possibles complicacions
Infeccions per gonococ o clamdia: dolors persistentsal baix ventre, esterilitat o embars ectpic (fora de lter).
Hepatitis B:cirrosi i/o cncer de fetge. Sfilis: trastorns greus cardiovasculars i del sistema nervis. Infecci pel VIH/sida:debilitaci del sistema immunitari
que porta a desenvolupar certes malalties i, a llarg termini,sense tractament, la mort.
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
4/12
Com es transmeten?
Es transmeten principalment durant les relacions sexualsamb penetraci (vaginals, anals o orogenitals), i tamb avegades per contacte sexual sense penetraci.
- Per lintercanvi de fluids corporals com semen, secrecionsuretrals, secrecions vaginals, sang de la persona infectada.s el cas de la infecci pel VIH, lhepatitis B, la gonocccia ila infecci genital per clamdies.
- Per contacte directe amb les rees de la pell oles mucoses afectades per la infecci (en determinatscasos hi ha lesions visibles). s el cas de lherpes genital,les berrugues genitals i la sfilis.
Es transmeten molt fcilment si no sutilitza barreraprotectora: preservatiu (mascul/femen) o protector bucal(banda de ltex).
Tamb hi ha transmissi no sexualdalgunes daquestes
infeccions:- Lhepatitis B i el VIHes poden transmetre a travs
de la sang duna persona infectada pel fet de compartirmaterial dinjecci de drogues o fer-se tatuatges o prcingsamb material no esterilitzat.
- La sarna i la pediculosi en lrea genital es poden contagiar encontactes corporals ntims o mitjanant robes infectades.
- La dona embarassada pot infectar el seu fill o filla durantlembars, en el moment del part i en la lactncia. s el casde la infecci pel VIH i la sfilis.
La majoria es poden contraure ms duna vegada.Tot i que la persona shagi infectat i tractat per algunadaquestes infeccions, es pot reinfectar.
Es transmeten en cadena, s a dir, la persona afectadales pot encomanar a moltes altres persones i cadascunadelles originar a la vegada nous contagis.
Afavoreixen la transmissi del VIH/sida. Si ja es pateixalguna infecci de transmissi sexual, el risc dinfectar-sepel VIH augmenta.
Tamb cal saber que:
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
5/12
Cal tenir en compte
No totes les prctiques sexuals de penetraci, sense
protecci, tenen el mateix risc de transmissi:
Ms risc La penetraci anal
La penetraci vaginal: el risc s mselevat en el cas de sagnats (durantel perode de les regles o en la primerapenetraci sexual).
Menys risc El sexe oral produeix en general riscsbaixos de transmissi, si b per a la sfilisel risc s apreciable. En cas del VIHla fellaci comporta risc per a la personaque rep lejaculaci a la boca.
Els petons a la boca, acariciar-se, la masturbaci mtua
i els massatges sn altres maneres de tenir relacionssexuals que comporten un risc de transmissi molt msbaix que les prctiques sexuals amb penetraci, i nocomporten risc pel que fa al VIH.
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
6/12
Com es manifesten?
Algunes persones que pateixen una infecci de transmissisexual especialment les dones no tenen cap smptomao b aquests sn molt discrets i intermitents; daltres tenensmptomes i/o signes molt evidents.
Conv estar atents a la possible aparici daquests signes i
smptomes, que poden avisar de la seva presncia. Aquestssenyals dalertasn molt diversos i poden presentar-sedies o mesos desprs del contagi.
En la dona: augment de la secreci vaginal amb una olor i unaconsistncia diferents de les habituals; picor, cossor o cremor
als genitals; dolor durant les relacions sexuals.
En lhome:secreci groguenca al penis (amb dolor o sense);cossor o cremor en orinar.
Tant en lhome com en la dona:lceres en els rgansgenitals, la boca o lanus; berrugues en la regi genital oanal; presncia de ganglis a la zona inguinal.
Cal tenir en compte
Les infeccions de transmissi sexual es poden manifestar
en altres llocs fora dels rgans genitals i laparell urinari.
Tot signe o smptoma que afecti els rgans genitals
(vermellors, picors, etc.) no s sempre causat per unainfecci de transmissi sexual.
Siguin quins siguin els senyals dalerta, cal consultarel metge o metgessa, que far el diagnstic i
prescriur el tractament necessari.
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
7/12
Moltes daquestes infeccions
passendesapercebudes
Undiagnstic precoevitar la majoria de complicacions
Laprevencis la millor
forma devitar-les
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
8/12
Smptomeso signespossibles en casduna infecci de transmissi sexual
Infecci
per gonococ
o clamdia
En la dona: fluix vaginal anormal. Sagnatsvaginals anormals entre les menstruacions.Dolors durant les relacions sexuals.
En lhome: secreci anormal del penis o delanus. Dolor en orinar.
Infecci per
tricomones
En la dona, fluix anormal de vagina amb olordesagradable, que a vegades sacompanya depicor i pruja.
Herpes genital
Lesions doloroses en els rgans genitals o alanus que apareixen i desapareixenperidicament.
Sfilis
Una o ms lceres no doloroses en elsrgans genitals, a lanus o a la boca, quedesapareixen espontniament, fins i tot sensetractament. Posteriorment poden aparixertaques vermelles o vermellors en el cos idesaparixer.
Limfogranuloma
veneri
Inicialment s una petita lcera indolora enels genitals. Posteriorment apareixen nduls(ganglis limftics inflamats) dolorosos alengonal. En cas dinfecci a lanus, aquest pot
presentar excrescncies daspecte hemorrodalaix com supuraci sanguinolenta.
Condilomes
Berrugues o protuberncies no dolorosessobre o al voltant dels rgans genitals (penis,vagina, coll uter, escrot) o de la regi anal.
A vegades sn molt nombroses.
Pediculosi pbicaPruja, picor amb eritema, irritaci i inflamacia la regi pbica i/o a les axil les.
Sarna
Pruja nocturna molt intensa; irritaci entre elsdits, els plecs articulars (colzes i canells) o alvoltant dels rgans genitals.
Hepatitis BIctercia, orina fosca, femtes blanquinoses,nusees, fatiga.
Infecci pel VIHA linici de la infecci: febre, inflamaci delsganglis, erupci cutnia.
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
9/12
Com sabersi sest infectat?
De manera general cal fer-se unes proves especfiques.Sn senzilles i rpides. Noms cal fer una extracci de sangi/o una presa de mostra de secrecions genitals (duretra,vagina, coll uter, etc.) o dorina.
El metge o metgessa en far el diagnstic desprs
dinterpretar els resultats de les proves, juntament ambels de lexploraci fsica.
Cal tenir en compte
Lexamen ginecolgic rutinari, inclosa la citologia (test
de Papanicolau), no sempre permet al metge o metgessadetectar la presncia de la infecci.
Ja que algunes infeccions es poden transmetre al fetus o
al nounat, conv fer les proves per detectar-les al principi
de lembars o abans si es preveu.
Hi ha tractaments?El tractament la majoria de vegades s fcil i sempreefica. Tot i que no totes les infeccions tenen un tractamentcuratiu, iniciar-lo al ms aviat possible evitar la majoria decomplicacions que generen.
Dacord amb el diagnstic especfic el metge o metgessaprescriur el tractament necessari. s essencial noautomedicar-se, ja que un tractament inadequat potemmascarar els signes sense curar la infecci quecontinua activa.
Si es diagnostica una infecci de transmissi sexual simportant prevenir i/o tractar les persones susceptiblesdhaver-se infectat: les persones amb les quals shan tingutcontactes sexuals i les persones amb qui shan compartitxeringues. Noms aix simpedir la reinfecci i es trencarla cadena de transmissi.
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
10/12
Com es poden prevenir?
La prevencis la millor forma devitar-les,per a aix cal:
Fer servir barreres protectores en les relacionssexuals,aix com evitar el contacte amb lesions de lapell o les mucoses, en particular en lentorn genital,
llevat que els dos membres de la parella spiguen queno estan infectats.
Els preservatius(mascul i femen) han demostrat laseva eficcia, per cal que sutilitzin correctament,prou lubrificats i en cada relaci sexual (tant per a la
penetraci vaginal o anal com per a la fellaci). Atenci: el lubrificant (un gel soluble en aigua com la
glicerina) s el complement indispensable del preservatiu encas de penetraci anal. No sha de fer servir un lubrificantgreixs (mantega, oli, cremes solars, vaselina), ja quedisminueix la resistncia del ltex i el preservatiu es pot
trencar amb ms facilitat.
No deixar dutilitzar el preservatiu dins una relacide parella establefins que les dues persones es facinles proves de laboratori necessries per descartarpossibles infeccions de transmissi sexual.
Evitar tenir relacions sexuals sota els efectesde lalcohol o les drogues, ja que disminueixenla percepci de risc i aix pot dur a no fer servir elpreservatiu o a compartir el material injectable. Molt
habitualment lestat deufria o dembriaguesa s elresponsable del fracs en la utilitzaci del preservatiutot i conixer la importncia demprar-lo.
No compartir mai xeringues ni agulles per injectar-se droga, hormones o altres substncies.
Fer servir estris dun sol s o esterilitzats perperforar la pell (tatuatges o prcings).
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
11/12
Cal tenir en compte
El risc dadquirir la gonocccia i la slis amb el sexeoral sense protecci no s menyspreable. Cal utilitzarel preservatiu o, segons la prctica sexual, la barrera
bucal de ltex. Lintercanvi de joguines sexuals pot ser un mitj de
transmissi dinfeccions si no es cobreixen amb unpreservatiu abans de cada s.
La pndola anticonceptiva, el diafragma, els
espermicides locals (esprais, gels, vuls), el coitinterromput (sortir abans de lejaculaci) i altresmtodes anticonceptius no protegeixen ni del VIH nide les altres infeccions de transmissi sexual.
La vacunaci pot evitar les hepatitis A i B.
La vacuna del virus del papilloma hum s ecaper a alguns tipus del virus i actualment esrecomana a les noies abans de ledat dinici deles relacions sexuals.
Informeu-vos sobre aquestes vacunes al vostre
centre de salut. En cas dexposici al VIH i, per tant, dalt risc
dinfecci, la persona pot dirigir-se als serveisdurgncia dels hospitals per rebre, prvia valoraci,un tractament preventiu (tractament postexposici)dins les 72 hores posteriors.
-
7/25/2019 Mts 2009 Cat
12/12
Saber-ne ms ajuda a conixer millor com
evitar les infeccions de transmissi sexual, i
com demanar un diagnstic preco per evitar
complicacions i tamb la propagaci.
Si teniu dubtes, si penseu que podeu estar
infectats o infectades, o que la vostra manera
dactuar us posa en risc dinfectar-vos,
no dubteu a preguntar als professionalssanitaris: metge o metgessa de famlia,
especialistes en dermatologia, ginecologia
i urologia.
Podeu adrear-vos a les unitats datenci a
la salut sexual i reproductiva del vostre centre
de salut de la xarxa pblica sanitria.
Per a ms informaci podeu trucar als telfons:
GeneralitatdeCatalunya
Dis
seny:WHADS|ACCENT