Modul 4 IIF

Comptabilitat i gesti de costosngels Fit Bertran

P09/01502/00335

FUOC P09/01502/00335 2 Comptabilitat i gesti de costos

FUOC P09/01502/00335 Comptabilitat i gesti de costos

ndex

Introducci ................................................................................................ 5

Objectius ..................................................................................................... 6

1. La connexi entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de costos .............................................................. 71.1. Trets diferenciadors de la comptabilitat de costos respecte

de la comptabilitat financera ........................................................... 7

1.2. Els objectius de la comptabilitat de costos ....................................... 8

1.3. La interrelaci entre la comptabilitat financera

i la comptabilitat de costos ............................................................... 9

2. El concepte de cost .............................................................................. 112.1. Cost, despesa i pagament ................................................................. 11

2.2. La definici de cost ........................................................................... 11

2.3. La correspondncia entre despeses i costos ...................................... 12

2.3.1. Costos que no sn despeses .................................................. 12

2.3.2. Despeses que no sn costos .................................................. 13

3. Tipus de costos ..................................................................................... 153.1. Atenent la seva naturalesa ................................................................ 15

3.2. Atenent la seva funcionalitat ........................................................... 16

3.3. Atenent la seva identificaci amb el producte

o servei obtingut ............................................................................... 16

3.4. Atenent el seu comportament i relaci amb el nivell

dactivitat o volum de producci de lempresa ................................ 18

3.5. Atenent el moment de la formulaci ............................................... 19

3.6. Atenent la seva imputaci al producte o servei obtingut ................ 19

4. Els diferents sistemes de clcul de costos ...................................... 214.1. Aspectes previs: conceptes i models ................................................. 21

4.2. Organitzaci i models de cost: models inorgnics i orgnics .......... 23

4.2.1. Models de cost inorgnics: .................................................... 23

4.2.2. Models de cost orgnics ........................................................ 24

4.2.3. Els models de costos per comanda i per procs .................... 26

4.2.4. Quin model de costos s el ms adequat .............................. 27

4.2.5. Recapitulaci ......................................................................... 33

4.3. Els models de costos segons els mtodes dassignaci del cost ........ 34

4.3.1. El model de costos full cost .................................................... 34

4.3.2. El model de costos direct cost ................................................. 38

4.3.3. Comparaci entre tots dos models ....................................... 41

4.4. Els models de costos segons la perspectiva temporal ....................... 42

4.4.1. Models de costos histrics ..................................................... 43

FUOC P09/01502/00335 Comptabilitat i gesti de costos

4.4.2. Models de costos preestablerts .............................................. 43

4.5. Cost del producte i normativa comptable ....................................... 47

5. Noves tendncies en el clcul de costos ......................................... 485.1. El sistema de costos basat en les activitats

o sistema de costos ABC ................................................................... 48

5.2. Els costos de la qualitat ..................................................................... 54

6. Els costos per a la presa de decisions .............................................. 576.1. Aspectes previs. Conceptes i mtode ................................................ 57

6.2. Models de cost i presa de decisions .................................................. 58

6.3. Anlisi cost-volum-benefici .............................................................. 59

6.4. Decisions a curt termini ................................................................... 62

6.4.1. Acceptaci de comandes addicionals .................................... 63

6.4.2. Eliminaci duna lnia de producte o servei ......................... 63

6.4.3. Fabricar o subcontractar ........................................................ 64

6.4.4. Fixaci dels preus de venda ................................................... 65

6.5. Limitacions de les dades quantitatives

per a la presa de decisions ................................................................ 66

Resum .......................................................................................................... 68

Bibliografia bsica ................................................................................... 77


Introducci

La complexitat de lentorn competitiu actual ha convertit el coneixement i

clcul dels costos en una necessitat vital per a la gesti de les organitzacions.

Per competir, les empreses han de posar ms mfasi en una gesti correcta dels

seus recursos, i per a aix necessiten informaci completa que puntualment

els informi dels costos associats als seus processos, productes o serveis.

En aquest context la comptabilitat i lanlisi financera que shan estudiat en

els mduls precedents no arriben a donar resposta a aspectes tan fonamentals

com quin s el cost dels productes o serveis venuts, quin cost consumeixen els

diferents departaments o seccions de lempresa, o b quina repercussi tindria

per a la companyia lacceptaci duna comanda determinada. En aquest sentit,

la comptabilitat de costos inserida dins el marc de la comptabilitat de gesti

t un paper fonamental en el subministrament de la informaci necessria i

oportuna per a la presa de decisions.

En les pgines i apartats que hi ha tot seguit analitzarem primerament quina

connexi hi ha entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de costos per

tal de poder desgranar qu comporta el concepte de cost i en qu es distingeix

del concepte de despesa utilitzat fins ara. A continuaci classificarem els cos-

tos des de diferents perspectives i posteriorment descriurem els diferents siste-

mes de costos segons la tipologia de costos que cada un adopta per al seu

clcul. En aquest sentit, en primer lloc estudiarem els sistemes de costos tradi-

cionals per a poder introduir desprs les tendncies que recentment han mo-

dificat les estructures anteriors. Finalment, perqu si no no tindria sentit tot el

cam fet, inserirem els conceptes adquirits en el procs de presa de decisions,

a fi devidenciar quin s el paper que t la comptabilitat de costos en aquest

marc i quin tipus dinformaci pot oferir. Durant tot el recorregut hem afegit

nombrosos exemples numrics que han de permetre a lestudiant sortir de

labstracci que normalment incorporen els conceptes terics i captar la seva

aplicabilitat a la realitat empresarial.

Finalment, i abans diniciar aquest viatge, hem dadvertir que la sofisticaci

dels sistemes productius i de distribuci actuals comporta multitud de proble-

mtiques especfiques en el clcul de costos, com ara la determinaci del cost

dels productes en curs, la quantificaci de la subactivitat, el cost associat als

subproductes, etc., que no considerem oport introduir en aquesta primera

aproximaci al mn dels costos.


Objectius

Lobjectiu daquest mdul s lanlisi de la naturalesa i el comportament dels

diferents tipus de cost tant per a poder entendre el clcul del cost dels produc-

tes o serveis obtinguts com per a poder obtenir la informaci necessria per a

una gesti correcta dels costos. Daquesta manera, en finalitzar el mdul les-

tudiant haur de ser capa del segent:

1. Descriure els objectius de la comptabilitat de costos i la seva interconnexi

amb la comptabilitat financera.

2. Explicar el concepte de cost i les seves diferncies amb el concepte de des-

pesa.

3. Classificar els costos atenent diferents criteris de classificaci.

4. Distingir un model de costos inorgnic dun dorgnic i desenvolupar el

procs de clcul de cada un.

5. Conixer les bases dun sistema de costos complet, que comprn saber calcular

el cost dels productes o serveis i elaborar-ne el compte de resultats.

6. Conixer les bases dun sistema de costos parcials, que comprn saber calcular

el cost dels productes o serveis i elaborar-ne el compte de resultats.

7. Entendre les aportacions que fan els models de cost per activitats i els sis-

temes de costos de la qualitat a la gesti dels costos.

8. Conixer els avantatges dun model de costos preestablert i captar la im-

portncia que t el clcul de desviacions.

9. Calcular el punt dequilibri o llindar de rendibilitat.

10.Aplicar els conceptes i tcniques de costos a la presa de decisions.


1. La connexi entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de costos

En introduir lassignatura ja hem advertit que sota el terme comptabilitat sin-

clouen un conjunt ms o menys extens de conceptes i tcniques que tenen per

objectiu ltim proporcionar una informaci fiable i til de lactivitat empre-

sarial. s precisament el tipus dinformaci que subministra el que ens ha per-

ms distingir entre el que denominem comptabilitat financera o externa,

encarregada de subministrar a tercers una informaci histrica sobre les rela-

cions de lempresa amb lexterior, i el mxim exponent de la qual sn els

comptes anuals, i la comptabilitat analtica de costos o interna, la finalitat

ltima de la qual s el mesurament, per a lanlisi posterior, del resultat intern

de lactivitat empresarial.

A continuaci ens proposem aprofundir en les diferncies i connexions que

hi ha entre totes dues disciplines, ja que, si b s possible distingir-les i en-

casellar-les sota denominacions diferents, s cert que sintercanvien recur-

sos i resultats.

1.1. Trets diferenciadors de la comptabilitat de costos respecte

de la comptabilitat financera

Comenarem delimitant quins sn els trets diferenciadors de la comptabi-

litat de costos respecte de la comptabilitat financera, i per a aix a conti-

nuaci resumim en una taula quins sn els principals aspectes que les

distingeixen.

Comptabilitat financera Tret Comptabilitat de costos

Subministrar informaci fiable a tercers: els estats financers o comptes anuals. Objectiu principal

Proporcionar la informaci necessria per a la planificaci i el control de lactivitat interna de lempresa.

Mltiples usuaris interns i externs: administracions pbliques, inversors, socis, creditors, etc. Usuaris principals nic usuari: la direcci.

Imatge fidel. Principi rector Utilitat.

Sistema normatiu: Pla general comptable

Models normalitzats.Formalisme comptable

No s normativa.

Mltiples models: full cost, direct cost, ABC...

De la informaci anterior es desprn que la comptabilitat financera es

veu condicionada per un nic objectiu: subministrar informaci relle-

vant i fiable que representi la imatge fidel de lentitat i una diversitat

dusuaris de vegades amb interessos enfrontats.


Aquesta situaci i la necessitat de protegir els interessos dels usuaris que no

han participat en la confecci dels estats financers la fa presonera duna ac-

tivitat normalitzadora que la sotmet a laplicaci sistemtica duns principis

comptables generalment acceptats i uns models informatius (els comptes anu-

als) que constitueixen formularis tancats de compliment obligatori.

De fet els informes interns noms segueixen, per a confeccionar-los, les regles im-

posades pels encarregats de prendre decisions en lempresa, que a ms tenen el

poder suficient per a modificar-les. Aix, si b totes les empreses presenten els seus

comptes anuals en uns models oficials concrets, podem dir que hi ha tants mo-

dels de costos com necessitats informatives conviuen en la realitat empresarial.

Si b fins ara hem tractat la comptabilitat de costos per contraposici amb la

comptabilitat financera, a continuaci delimitarem de manera especfica

quins sn els objectius que delimiten el seu mbit dactuaci.

1.2. Els objectius de la comptabilitat de costos

Els objectius de la comptabilitat de costos han anat evolucionant amb el

temps, i amb la mateixa transformaci del context empresarial en qu es mo-

uen les organitzacions. En aquest sentit shan anat atorgant objectius ms am-

biciosos que actualment es podrien concretar en els segents:

1) Valorar els bns i serveis que sobtenen al llarg del procs productiu.

Daquesta manera es determina el valor o cost dels actius o existncies que

queden al final del perode en lempresa. Aix, la comptabilitat de costos

ens oferir el valor de les existncies de productes o serveis en curs, produc-

tes o serveis semiacabats i productes acabats, entre altres.

2) Oferir la informaci necessria per a la planificaci i el control de lacti-

vitat interna de lempresa. Aix, al si de la comptabilitat de costos es deter-

minar el resultat intern o analtic, es portar el control de lexplotaci de

lempresa o es prendran decisions estratgiques, com ara eliminar un pro-

ducte o potenciar-lo, fixar preus de venda, etc.

En definitiva, i segons els objectius anteriors, la comptabilitat de costos ens ha

doferir la informaci necessria per a poder respondre qestions com les se-

gents:

Quin s el valor de les mercaderies que hi ha al magatzem?

Per la seva part, la comptabilitat de costos amb un nic objectiu, pro-

porcionar informaci til per a la presa de decisions, i un nic usuari,

la direcci de la companyia, presenta una informaci sense formalitza-

ci externa que admet tants outputs informatius com requisits imposa

la mateixa direcci de lempresa.


Quins productes sn rendibles?

Quant val un determinat departament?

Quant val una determinada fase del procs productiu?

A partir de quin preu un producte/servei deixa de ser rendible?

Sota aquestes premisses, a continuaci tenim davant nostre limportant repte

dadquirir els conceptes i les eines necessaris per a comprendre com aconse-

gueix la comptabilitat de costos el seu objectiu.

1.3. La interrelaci entre la comptabilitat financera

i la comptabilitat de costos

Si en lapartat anterior hem allunyat les dues disciplines interposant objectius,

principis i models diferents, a continuaci ens proposem apropar totes dues

comptabilitats, ja que les interrelacions entre els dos sistemes dinformaci

sn permanents i, en certa mesura, es complementen.

En lesquema segent es mostren els principals fluxos dinformaci que es pro-

dueixen:

La comptabilitat financera s la principal subministradora dinformaci de

la comptabilitat de costos, la qual necessita els ingressos i les despeses re-

gistrats per la primera per a poder efectuar els seus clculs interns.

La comptabilitat de costos torna a la comptabilitat financera el cost que

sha dassignar als productes acabats, semiacabats o en curs que queden al

magatzem al final del perode i que han destar reflectits en el balan de si-

tuaci dins de la partida dexistncies.

Al llarg del mdul aquesta relaci es far ms evident. Comenarem el clcul

de costos captant i classificant les diferents despeses i ingressos de la compta-

bilitat financera i posteriorment determinarem quin s el cost dels productes

o serveis obtinguts. A continuaci, i desprs de determinar analticament quin

ha estat el resultat de lexercici o perode de clcul, informarem la comptabi-

litat financera del valor de les existncies de bns i serveis no venuts.


En explicar aquesta interrelaci entre comptabilitat financera i analtica hem

utilitzat el terme despesa per a referir-nos bsicament als conceptes relacio-

nats amb ladquisici de bns i serveis per al seu consum que es registren al si

de la comptabilitat financera (despeses de personal, lloguers, interessos de

prstecs, etc.). En canvi, en referir-nos a la informaci que tracta i elabora la

comptabilitat de costos, hem utilitzat el terme cost, al quin sha donat el sentit

de valor del consum dunes entrades (inputs) que es necessiten per a poder

produir unes sortides (outputs).

A continuaci ens proposem aprofundir en aquesta terminologia per delimitar

amb ms precisi el terme de cost, el qual ser en definitiva la matria primera

amb qu treballarem dara endavant.


2. El concepte de cost

2.1. Cost, despesa i pagament

aPer a enquadrar el terme cost i contraposar-lo en primer lloc al concepte de pa-gament en el mdul Contingut dels estats financers, hem acudit a un prin-

cipi comptable que ens distingeix perfectament el corrent real associat a

ladquisici de bns i serveis que necessita lempresa (despesa) del corrent fi-

nancer o monetari tamb inevitablement associat a aquesta (pagament).

Tanmateix, per distingir els conceptes de despesa i cost no podem acudir al cri-

teri anterior, ja que tots dos termes es regeixen pel principi esmentat. En

lapartat precedent hem vist que el concepte de despesa sutilitza en contextos

financers i, per tant, est relacionat amb la legislaci comptable que delimita

quins conceptes estan inclosos com a despesa en el compte de prdues i

guanys i quins no.

En canvi, el concepte de cost s ms utilitzat en contextos no financers, s a

dir, quan noms interessa informar sobre el consum de factors i no importa si

est o no pendent de pagament el seu import monetari.

Aquesta diferent perspectiva, financera i analtica, que existeix entorn

daquest nic fet econmic, com s el consum dun factor (b o servei), fa que

costos i despeses no es corresponguin al cent per cent, i si b de vegades utilit-

zem indistintament expressions com costos laborals o despeses laborals, o b

costos financers o despeses financeres, ni totes les despeses sn costos, ni tots els

costos sn despeses.

Abans dillustrar quines sn aquestes possibles diferncies entre tots dos ter-

mes, concretarem una definici de cost.

2.2. La definici de cost

El concepte de cost podria quedar definit de la manera segent:

Aquesta definici es pot descompondre en una srie daspectes que ens ajuda-

ran a entendre millor aquesta magnitud econmica.

Vegeu el subapartat 1.1.1, El principi de la meritaci, del mdul didctic Contingut dels estats financers daquesta assignatura.

Sentn per cost la mesura i valoraci del consum realitzat o previst per

laplicaci racional dels factors per a lobtenci dun producte o servei.


Mesura i valoraci: el concepte mesura est associat amb parmetres fsics

i el concepte valoraci amb unitats monetries; aix doncs, per a delimitar

el cost associat a un determinat factor ser necessari conixer el parmetre

fsic que en mesura el consum (quilograms, litres, hores, etc.) i la seva cor-

responent valoraci econmica (/quilogram, /litre o /hora).

Consum realitzat o previst per laplicaci racional de factors: en utilit-

zar el terme consum ens deixa clar de nou que s el corrent real de factors i,

en definitiva, el principi de la meritaci el que determina lexistncia dun

cost (la compra de matria primera no es converteix en cost fins a la seva

utilitzaci efectiva en el procs productiu). Al seu torn, el terme previst ens

introdueix, a ms de lobtenci de resultats passats (costos histrics), la ca-

pacitat prospectiva de la comptabilitat de costos si sestructura entorn de

dades previstes (costos previstos).

Per a lobtenci dun producte o servei: noms es consideraran costos els

consums o aplicacions de factors relacionats o vinculats amb lactivitat

productiva de lempresa, i que en definitiva afegeixen valor al producte o

servei final que aquesta ofereix. Qualsevol altra utilitzaci de factors que

no tingui com a propsit augmentar el valor de canvi dels bns o serveis

obtinguts quedar descartada en el clcul de costos (les despeses de mante-

niment dun immoble que es destina al lloguer i no a la producci dels bns

que fabrica lempresa no es considera cost del producte/servei).

Ara que ja hem definit de manera exhaustiva el contingut del terme cost, ja po-

dem comparar la correspondncia entre els comptes de despesa de la compta-

bilitat financera i els diferents conceptes de cost.

2.3. La correspondncia entre despeses i costos

2.3.1. Costos que no sn despeses

Atenent la definici anterior, dins el cost del producte ha de constar el consum

de tots els factors necessaris per a obtenir-lo. Daquesta manera apareixen con-

ceptes de cost que no es consideren despesa, ja que soriginen al si de lempresa

i no tenen contrapart en lexterior. Aquests costos es denominen costos inter-

nament calculats.

Mesura i valoraciComponent tcnic (mesura)

Component econmic (valoraci)

Consum realitzat o previst de factorsPrincipi de la meritaci

Costos histrics i costos previstos

Per a lobtenci dun producte o servei Concepte de valor afegit


El cost doportunitat: es refereixen a consums reals que no es facturen ni

es paguen, per que tenen un valor de mercat determinat. Aquest podria

ser el cas del treball gratut efectuat pels familiars de la propietria duna

empresa o el lloguer no facturat de locals propietat dels accionistes.

El clcul de lamortitzaci: en moltes ocasions la comptabilitat financera

acudeix a criteris fiscals per a determinar i registrar lamortitzaci dels seus

actius. En la comptabilitat de costos lamortitzaci es calcula atenent crite-

ris dutilitzaci efectiva de limmobilitzat esmentat.

2.3.2. Despeses que no sn costos

Al seu torn hi ha diferents conceptes de despesa que no tenen la consideraci

de cost, ja que es refereixen a les activitats dexplotaci abans de crregues fi-

nanceres o excepcionals. Destaquem els segents:

Despeses financeres: les crregues inherents a lendeutament empresarial

no es poden considerar un cost de fabricaci, ja que no formen part del

procs de transformaci de factors en productes o serveis. Per tant, el cost

dun producte o servei no es pot veure influt per lestructura financera de

lempresa que el produeix. En definitiva, podrem dir que una empresa ha

dobtenir el mateix cost per a una unitat produda sigui quina sigui la seva

estructura financera o nivell dendeutament.

Tributs: formen part del cost del producte els tributs que recaiguin direc-

tament sobre lactivitat que sha de dur a terme o sobre algun element in-

dispensable de lactivitat (sn costos els impostos sobre activitats,

llicncies, impostos sobre immobles, etc.). Al contrari, no sn un cost del

producte o servei obtingut limpost sobre societats o limpost sobre la ren-

da de lempresari.

Despeses excepcionals: les despeses extraordinries, precisament per la

seva naturalesa no ordinria en relaci amb lactivitat productiva, que-

den al marge de la comptabilitat de costos. Aix, no sincorporen al cl-

cul de costos les despeses per insolvncies, les prdues per venda

dimmobilitzat, etc.

aEn lesquema que es mostra a continuaci podem establir la segent correlacientre els conceptes de despesa/pagament i cost, i el reflex en el compte de pr-

dues i guanys o en el compte dexplotaci analtica, objecte destudi al llarg

daquest mdul.

Les despeses per insolvncies

Sn crrecs en el compte dex-plotaci que reflecteixen la possible insolvncia o impaga-ment de deutors i clients de lempresa.

El compte de prdues i guanys sha estudiat en el subapartat 3.2 del mdul Contingut dels estats financers daquesta assignatura.


3. Tipus de costos

Els costos poden ser observats i classificats des de perspectives molt diverses,

ja sigui atenent la seva procedncia, la seva vinculaci al procs de transfor-

maci, la seva dimensi temporal, etc. Si b hi ha nombrosssimes classificaci-

ons de costos, a continuaci presentem les que tenen una repercussi directa

en lestudi dels diferents models de costos que farem a continuaci.

3.1. Atenent la seva naturalesa

Segons la naturalesa o origen del cost tenim els tipus de cost segents:

1) Matries primeres i altres aprovisionaments.

2) Serveis exteriors. Aquests costos sestimen a partir de les factures dels

subministradors i inclouen conceptes tan diversos com els lloguers i les

despeses de manteniment, dadvocats, de llum telfon i aigua o publicitat,

entre altres.

3) Personal.

4) Amortitzacions.

5) Tributs.

Aquesta tipologia de cost s la que t ms correlaci amb les despeses que mos-

tra la comptabilitat financera, tamb classificades per naturalesa.

Tipologia de costos

Criteri Classificaci

Atenent la seva naturalesa

Aprovisionaments

Serveis exteriors

Costos de personal

Atenent la seva funcionalitat

Costos daprovisionament

Costos de producci

Costos de comercialitzaci

Costos dadministraci

Atenent la seva identificaci amb el producte o servei obtingut

Costos directes

Costos indirectes

Atenent la relaci amb el nivell dactivitat Costos variables

Costos fixos

Atenent el moment de la seva formulaci Costos histrics

Costos preestablerts

Atenent la imputaci al producte o servei obtingut

Costos inventariables

Costos no inventariables


3.2. Atenent la seva funcionalitat

Segons la relaci del cost amb les principals rees funcionals de lempresa tenim:

Costos daprovisionament.

Costos de producci.

Costos de comercialitzaci.

Costos dadministraci.

Dins daquesta classificaci distingim al seu torn dues agrupacions de cost:

Els costos operatius vinculats al procs dobtenci del producte o servei.

Els costos no operatius associats a la venda del producte o a lestructura

general de lempresa.

3.3. Atenent la seva identificaci amb el producte o servei

obtingut

Tenint en compte que els objectes de cost sn els productes, serveis, centres o

activitats que consumeixen els costos tenim:

Costos directes: sn els que poden ser assignats de manera inequvoca i di-

recta a lobjectiu de cost. Sn, per tant, costos que es poden assignar sense

necessitat dutilitzar criteris de repartiment.

Costos indirectes: sn els que necessiten algun criteri de repartiment sub-

jectiu per a ser assignats, ja que sn consumits simultniament per dos o

ms objectius de cost.

La incidncia cada vegada ms gran dels costos indirectes en la composici

dels costos en les empreses fa que la seva imputaci correcta als productes o

serveis shagi convertit en el verdader cavall de batalla de la comptabilitat de

costos. A continuaci i mitjanant un exemple comprovarem la incidncia de

la seva assignaci correcta.

Suposem el cas duna empresa que fabrica 10.000 unitats de dos productes A i B que ne-cessiten una nica matria primera, el nil, el preu dadquisici del qual s de 20 /kg.Una unitat de producte A necessita 1 kg de nil i 2 segons de transformaci. Una unitatdel producte B consumeix 2 kg de nil i triga 3 segons a transformar-se. Tots dos produc-tes sn elaborats en un nica mquina el cost anual damortitzaci de la qual s de20.000 .

Costos operatius Costos daprovisionament

Costos de producci

Costos no operatius Costos de comercialitzaci

Costos dadministraci


En aquest cas el consum de nil s un cost directe per a A i B, ja que coneixem per a cadaproducte la mesura i valoraci de cada consum:

Producte A: cost directe per consum de nil, 1 kg 20 /kg = 20 /u Producte B: cost directe per consum de nil, 2 kg 20 /kg = 40 /u

El cost de lamortitzaci de la maquinria emprada en el procs de producci s un costindirecte, ats que shaur de buscar un criteri de repartiment que encara que estigui de-gudament raonat i justificat estar subjecte a una certa arbitrarietat. En aquest cas es po-dria haver utilitzat com a criteri de repartiment, o b les hores esmerades en la fabricacide cada producte, o b els quilograms de matria primera processats, tenint en compteque el repartiment en cada cas s diferent.

Aix, segons quin hagi estat el criteri emprat per a assignar els costos directes, hauremobtingut resultats diferents.

Com podem observar, el criteri elegit en lassignaci dels costos indirectes re-

percuteix en la determinaci del cost final de la producci obtinguda i, per

tant, potser en la fixaci del preu de venda dels articles. Aix doncs, un dels

reptes de qualsevol sistema de costos ser assegurar lassignaci ms ajustada

i objectiva possible daquests costos indirectes.

Cas A: Cost del producte partint de repartiment segons les hores esmerades

Producte A: 10.000 unitats 2 segons/unitat = 20.000 segonsProducte B: 10.000 unitats 3 segons/unitat = 30.000 segonsTotal temps esmerat = 50.000 segons

Cost damortitzaci = 20.000 / 50.000 segons = 0,4 /segonProducte A = 20.000 segons 0,4 /s = 8.000 Producte B = 30.000 segons 0,4 /s = 12.000

Cas B: Cost del producte partint de repartiment segons consum materials

Producte A: 10.000 unitats 1 kg = 10.000 kg de materials consumitsProducte B: 10.000 unitats 2 kg = 20.000 kg de materials consumitsTotal materials consumits = 30.000 kg de materials consumits

Cost damortitzaci = 20.000 / 30.000 kg = 0,67 /kg consumitProducte A = 10.000 kg 0,67 /kg = 6.667 Producte B = 12.000 kg 0,67 /kg = 13.333

Cas A: Repartiment segons hores esmerades

Producte A Producte B

Cost directe materials

Cost indirecte amortitzaci

Total cost

10.000 unitats 20 /unitat = 20.000 8.000

28.000

10.000 unitats 40 /unitat = 40.000 12.000 52.000

Cost unitari 28.000 /10.000 unitats = 2,8 /unitat 52.000 /10.000 unitats = 5,2 /unitat

Cas B: Repartiment segons materials consumits

Producte A Producte B

Cost directe de materials

Cost indirecte amortitzaci

Total cost

10.000 unitats 20 /unitat = 20.000 6.667

26.667

10.000 unitats 40 /unitat = 40.000 13.333 43.333

Cost unitari 26.667 / 10.000 unitats = 2,67 /unitat 43.333 / 10.000 unitats = 5,33 /unitat


3.4. Atenent el seu comportament i relaci amb el nivell

dactivitat o volum de producci de lempresa

1) Costos variables: sn els que varien segons el volum dactivitat de lempre-

sa. Aix doncs, es tractar de costos per als quals hi ha una correlaci directa

entre el seu import i el volum dactivitat a qu es refereix.

Es poden distingir tres modalitats de costos variables:

a)Costos proporcionals: varien en proporci de la quantitat produda.

b)Costos progressius: incrementen ms que proporcionalment al volum de

producci.

c)Costos regressius: incrementen menys que proporcionalment al volum

de producci.

Entre els costos variables podem destacar com a exemple el cost de la matria primera iles comissions dels venedors. En el cas de la matria primera podria ser un cost variableproporcional a les unitats produdes, ja que si per a una unitat necessitem 3 de matriaprimera, per a 2 unitats necessitarem 6 , per a 3 unitats 9 ... i aix successivament. Enel cas de les comissions dels venedors, si aquestes es defineixen per un percentatge fix deles vendes, aquesta proporcionalitat es mantindria amb les unitats venudes.

2) Costos fixos: sn els que es mantenen inalterats sigui quin sigui el nivell

de producci. Un exemple clssic de cost fix s el lloguer de les installacions

limport de les quals no varia amb del nivell de producci assolit, i tenen lloc

fins i tot amb un nivell de producci nul.

Sovint, en parlar de costos, es confonen les dues ltimes classificacions, ja que la

majoria de costos directes sn variables i els costos fixos acostumen al seu torn a

Costos semifixos i semivariables

Evidentment els costos no se ce-nyeixen a aquesta dicotomia en-tre cost fix i variable, i en lactualitat empresarial, al costat dels costos fixos i variables ana-litzats, hi conviuen costos semifi-xos que augmenten a trams a mesura que es van assolint de-terminats nivells dactivitat (aquest podria ser el cas del cost global de la plantilla duna em-presa, la qual es va dotant de nou personal a mesura que sas-soleixen determinats nivells de producci) i costos semivaria-bles, que estan compostos per un component fix i un compo-nent variable (com podria ser el cas del cost del subministrament elctric, que es compon duna quota de manteniment de ca-rcter fix que es paga sigui quin sigui el nivell de consum assolit i una altra variable proporcional al consum realitzat).


ser tamb costos indirectes. Tanmateix, hi ha mltiples excepcions a aquesta

equivalncia i en la taula que es mostra a continuaci hi figuren algunes:

3.5. Atenent el moment de la formulaci

Segons el moment en qu es procedeixi a la formulaci i clcul de costos, po-

dem tenir:

Costos histrics o calculats a posteriori: sn costos que ja han succet en el

passat i que per tant sanalitzen de forma restrospectiva.

Costos preestablerts o calculats a priori: sn costos que encara no han suc-

cet i que, per tant, responen a previsions o estimacions de la mesura i va-

loraci de consums futurs. Aix, per exemple, a una empresa de publicitat

li interessar abans doferir un determinat servei conixer per endavant en

quins costos incorrer per a dur-lo a terme, i fer les prediccions que siguin

necessries per a poder preestablir els costos i determinar el preu de venda

a qu oferir el servei.

Tenint en compte que el pressupost s una de les tcniques de gesti ms uti-

litzada per les empreses, dedicarem el prxim mdul a aprofundir en els seus

objectius i les seves tcniques.

3.6. Atenent la seva imputaci al producte o servei obtingut

Segons la incorporaci o no del cost al cost del producte o servei obtingut,

tenim:

Costos inventariables o costos del producte/servei: sn costos consubs-

tancials amb el producte o servei obtingut i que, per tant, sincorporen al

clcul del cost dels productes obtinguts o serveis realitzats. Aquests costos

es traslladaran al compte dexplotaci com a cost dels productes venuts, o

b sinclouran com a cost de les existncies finals en cas que quedin al ma-

gatzem al final del perode.

Costos no inventariables o costos del perode: sn costos que, com que

no participen directament en lobtenci del producte o servei, no sinclo-

uen com a cost del producte/servei venut ni tampoc com a valor de les exis-

*En el cas de lenergia, si b aquest s un cost que varia segons la quantitat produda (com ms

producci, ms cost energtic), sovint s difcil identificar quina

part del consum es destina a cada producte obtingut.

**En cas que cada lnia de producte tingui un responsable, el seu cost

seria un cost directe, ja que es relaciona inequvocament amb

cada producte obtingut, per fix, ats que la remuneraci seria la mateixa fos quin fos el nivell de

producci assolit.

***s una despesa comptable que reflecteix la prdua que experimenten els bns

dimmobilitzat en cada exercici econmic. Si adquirim

una mquina per un import de 100.000 , la vida til de la qual

estimem que ser de 10 anys, cada any traslladarem una despesa al

compte dexplotaci de 100.000/10 = 10.000 , la

contrapartida de la qual serla disminuci de lactiu no corrent de 100.000 que, en el moment de ladquisici de lactiu, haurem

donat dalta en el balan de situaci.

Directe Indirecte

VariableMatria primera

Comissions

Energa*

Utillatge

FixResponsable de producte**

Amortitzaci maquinria monoproducte***

Lloguer installacions

Personal dadministraci


tncies. Aquests costos, tamb denominats destructura, es traslladen

directament del compte de prdues i guanys.

Suposem una empresa que ha fabricat 10 unitats dun determinat producte de les qualsha venut finalment vuit per un import de 150 u. m. la unitat. Lestructura de costos enunitats monetries s la que es detalla a continuaci:

Matries primeres: 500 Costos del producteAltres costos de producci 300 800 Costos dadministraci 200 J Costos del perodeTotal 1.000

En aquest cas, el compte dexplotaci analtica quedaria de la manera segent:

s important entendre la discriminaci de costos que hem fet en lexemple an-

terior i que ens permet arribar a un resultat final de 360, malgrat que els costos

en qu sha incorreguts hagin estat de 1000 . i els ingressos, de 1.200 .

Com podem comprovar, els costos considerats del perode sassignen ntegra-

ment al compte dexplotaci, amb independncia de la relaci entre produc-

ci i venda. Tanmateix, els costos del producte noms es porten al compte

dexplotaci i es treuen dels ingressos per vendes en la mesura que hagin estat

venuts. El cost associat als productes que no han estat venuts constitueix el va-

lor de les existncies finals que estan en el magatzem al final del perode i que

sha de reflectir en la partida dexistncies de producte acabat de lactiu del ba-

lan de situaci en la data esmentada.

aCal recordar que aquest clcul del valor final dels inventaris s una de les in-terrelacions entre la comptabilitat de costos i la comptabilitat financera que

descrivem en lapartat 1.3 daquest mdul.

Aquesta classificaci t una gran importncia, ja que el diferent enfocament

que cada model de costos doni a la concepci del cost del producte en deter-

minar el sistema de clcul. Aix, i tan sols a tall dexemple, el full cost indus-

trial considerar com a costos del producte tots els costos de fabricaci, mentre

que el direct cost noms considerar els variables.

Costos producte 800 Cost productes no venuts 80 /u. 2 u. = 160 Cost unitari 800 /10 u. = 80 /u. J Cost productes venuts 80 /u. 8 u. = 640 Costos del perode 200

Ingressos per vendes (8 u. 150 /u.) 1.200

Cost dels productes venuts 640

Costos del perode 200

Resultat analtic 360

}

Vegeu lapartat 1.3, La interrelaci entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de costos, daquest mdul didctic.


4. Els diferents sistemes de clcul de costos

Si en lapartat anterior hem analitzat diversos enfocaments per a classificar els

costos, a continuaci ens proposem estudiar les diferents propostes o mtodes

que es poden utilitzar per a calcular els costos dels productes o serveis que

sofereixen i determinar, en contraposici amb els ingressos per vendes, el re-

sultat del perode.

aEl sistema de clcul i presentaci de resultats que decideix utilitzar una empre-sa depn de diverses variables, entre les quals podem destacar la naturalesa del

producte o servei que sofereix, lorganitzaci interna de lempresa, les neces-

sitats dinformaci i la informaci disponible Aix, i recordant de nou que

el principi rector de tot sistema de costos s el dutilitat per a la direcci de la

companyia, podrem dir que cada empresa hauria de confeccionar aquell mo-

del de cost especfic que com si fos un vestit a mida millor reflecteixi la seva

realitat productiva.

4.1. Aspectes previs: conceptes i models

Abans dembarcar-nos en lestudi dels diferents models de costos conv cen-

trar una srie de conceptes que constituiran leix de la nostra explicaci pos-

terior.

Factors: constitueixen els inputs necessaris en el procs dobtenci dun

producte o servei. En general, els factors de carcter operatiu sn la matria

primera, la m dobra i altres despeses de producci, com ara els subminis-

traments, lamortitzaci dels equips productius, etc.

Seccions o centres de cost: constitueixen agrupacions de mitjans de pro-

ducci, ja sigui materials o humans, que persegueixen un mateix objectiu

dins lorganigrama de la companyia. Les seccions sn receptores de cost i,

per mitj del mesurament del seu rendiment, sassignen els costos als dife-

rents productes o serveis. Sn centres de costos clssics les seccions de com-

pres, producci, comercial i administraci, si b, segons el sector en qu

actu lempresa i de la seva prpia estructura organitzativa, es podrien de-

finir moltes altres seccions (per exemple en un hotel podrem tenir les sec-

cions de recepci, habitacions, restaurant, etc.).

Aquesta manera diferent denfocar la realitat productiva empresarial

sanomena model de costos.

Si b estudiarem els models de costos ms comunament utilitzats per les empreses, ja hem exposat en lapartat 1, La connexi entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de costos, daquest mdul que hi poden haver tants models de costos com necessitats informatives convisquin en la realitat empresarial.


Objecte de cost: constitueix lobjectiu perseguit en el clcul i anlisi de

costos. Solen ser els productes o serveis que produeix lempresa i que al seu

torn generen ingressos, encara que tamb ho podrien ser les mateixes sec-

cions, processos productius, etc. (seguint amb lexemple anterior, podria

ser objecte de cost la secci dhabitacions, o restaurant, o b una nit de per-

noctaci en una habitaci doble).

Marge: representa un determinat estadi intermedi en el clcul de resultats,

en qu es treuen dels ingressos certs costos.

Resultat analtic: s el resultat de treure dels ingressos tots els costos. El re-

sultat es podria assimilar a un marge final una vegada ja shan anat res-

tant als diferents marges previs la totalitat de costos.

Establerts els conceptes entorn dels quals es tractaran els diferents enfocaments o

sistemes de clcul de costos, a continuaci presentarem la seva classificaci, la

qual, com succea amb la tipificaci dels costos, no pretn ser exhaustiva sin re-

presentativa dels enfocaments ms utilitzats en la prctica empresarial.

Aquesta classificaci gira entorn de diferents perspectives, la qual cosa signifi-

ca que una no exclou la segent. Aix, de la mateixa manera que un cost vari-

able al seu torn podria ser directe o indirecte, inventariable o no inventariable,

un mateix model de costos es pot situar o classificar en la resta de classificaci-

ons que sofereixen.

A continuaci analitzarem cada una de les classificacions anteriors, i per la

seva especial representativitat dedicarem especial atenci a les dues primeres.

Ingressos per vendes xxx

Costos 1 (xxx)

Marge 1 xxx

.

Costos n (xxx)

Resultat analtic xxx

Tipologia de models de cost

Criteri Classificaci

Atenent la vertebraci o no entorn de lestructura organitzativa de lempresa

Models inorgnics

Models orgnics

Atenent els objectes de cost especfics que es pretenguin determinar

Models de costos per comanda

Models de cost per procs

Atenent la part de costos que imputen als productes

Models de costos parcials

Models de costos complets

Atenent la perspectiva temporal dels costos Models de costos histrics

Models de costos preestablerts


4.2. Organitzaci i models de cost: models inorgnics i orgnics

s possible estructurar un sistema dinformaci de costos de manera que reflectei-

xin com est organitzada lempresa. Tamb s possible que el sistema de costos es

limiti a calcular el cost dels productes sense considerar quins departaments o sec-

cions han intervingut en la seva obtenci. Atenent la consideraci o no de les-

tructura funcional de lempresa per a la formaci del cost dels productes o serveis

que sofereixen, podem distingir entre dos models bsics de costos:

Models inorgnics: calculen el cost del producte o servei que sofereix sen-

se tenir en compte lestructura funcional o organitzativa de lempresa. La

formaci del cost dels productes o serveis es fa considerant nicament els

factors o entrades necessaris per a obtenir-los.

Models orgnics: el cost dels productes o serveis es construeix a partir del

cost assignat a les diferents seccions en qu es divideix funcionalment lor-

ganigrama de la companyia. En aquest cas el cost dels factors es distribueix

a les diferents seccions, i daquestes sassigna al producte o servei obtingut.

La simplicitat de clcul del model de costos inorgnic fa que pugui ser adequat

per a empreses amb sistemes de producci simples, o b especialitzades en un

nic producte o servei.

Tanmateix, a mesura que sincrementa la complexitat tant de processos com

de productes o serveis, augmenta el protagonisme dels costos associats a les di-

ferents seccions que hi intervenen, i tamb es crea la necessitat de dissenyar

sistemes de clcul de costos ms sofisticats que prevegin el cost o valor que es

va afegint en cada fase de procs productiu.

4.2.1. Models de cost inorgnics:

Els models de cost inorgnics sn els que no tenen en compte lestruc-

tura orgnica de lempresa. El cost dels factors es configura directament

amb els factors que hi han intervingut.


El mtode de clcul:

El grfic segent mostra la seqncia de clcul que se segueix per a obtenir el

cost dun producte o servei:

La lnia discontnua que enllaa els altres costos de producci amb el cost dels

productes pretn mostrar el carcter controvertit daquesta assignaci, ja que

hi poden haver diversos criteris dassignaci igualment defensables que dona-

rien lloc a resultats diferents.

De lesquema anterior es dedueix que aquest mtode de clcul consta de tres

fases fonamentals:

Al seu torn el procs de clcul anterior permet obtenir quatre tipus dinforme:

1) Informe sobre el cost dels factors classificats (materials, m dobra, altres).

2) Informe de la formaci del cost dels productes segons el consum de factors.

3) Informe sobre quantitats i imports venuts.

4) Informe sobre el marge i el resultat dels productes venuts.

4.2.2. Models de cost orgnics

A. Cost dels factors B. Cost dels productes C. Clcul de marges

A Delimitaci del cost dels factors Classificaci

B Clcul del cost dels productes Imputaci

C Vendes i clcul de marges Marges

Els models de cost orgnics sn els que consideren lestructura orgni-

ca de lempresa en el procs de formaci de costos i de la seva gesti. El

cost dels productes o serveis obtinguts es forma imputant el cost de les

diferents seccions que han intervingut en la seva elaboraci.


En aquesta definici hem afegit el terme gesti, ja que aquests models pretenen

aportar informaci del cost associat a les diferents seccions a fi de facilitar-ne

una gesti efica.

El mtode de clcul:

Lesquema grfic que mostra el procs de clcul que sha de seguir s el segent:

Com es pot observar, en aquest cas sha afegit una etapa en el procs de for-

maci del cost dels productes o serveis obtinguts, i sha assignat el cost dels

diferents factors productius a les seccions com a pas previ a la formaci del

cost de loutput obtingut. Aquesta nova etapa es denomina, tal com veurem a

continuaci, localitzaci.

Aix doncs, en aquest cas tindrem quatre fases fonamentals que completen el

sistema de clcul de costos:

I si hem afegit una etapa al clcul del cost tamb afegirem un informe als que

ja sobtenien amb el model anterior. Amb un model de costos orgnic, podrem

obtenir cinc informes:

1) Informe sobre el cost dels factors classificats (materials, m dobra, altres).

2) Informe sobre la producci, el rendiment i el cost de les seccions.

3) Informe de la formaci del cost dels productes segons el cost aportat per

cada centre.

4) Informe sobre quantitats i imports venuts.

5) Informe sobre el marge i el resultat dels productes venuts.

A. Cost dels factors B. Cost de les seccions C. Cost del producte D. Clcul de marges

A Delimitaci del cost dels factors Classificaci

B Determinaci del cost de les seccions Localitzaci

C Clcul del cost dels productes Imputaci

D Vendes i clcul de marges Marges


4.2.3. Els models de costos per comanda i per procs

Un desenvolupament concret dels models anteriors sn els models de costos

per comanda i els models de costos per procs, els quals, tal com deixa entre-

veure, es distingeixen fonamentalment per lobjecte de costos sobre el qual re-

cau el clcul de costos.

El model de costos per procs o process costing s aplicable a les empreses

que fabriquen productes homogenis en massa mitjanant una seqncia

de processos productius. En el clcul de costos daquest model laccent se

situa en els processos en lloc de les seccions. Per tant, el cost del producte

es determina mitjanant la identificaci i agregaci del cost dels processos

que sn necessaris per a lelaboraci del producte. En essncia s, doncs, un

model de costos orgnic.

El model de costos per comandes o job/order costing s aplicable a empre-

ses que elaboren productes nics i irrepetibles. Es tracta dun sistema que

sempra en empreses que treballen sota comanda, com pot ser el cas dem-

preses constructores, fabricants de maquinria, tallers de reparaci, etc., o

empreses de serveis, com ara publicitat, consultories o serveis informtics.

Aquest model compatible amb un model de costos inorgnic sestructura

partint dun full de comanda o de treball, en qu es registren els materials

i les hores de treball esmerades. Mitjanant aquest document de treball

lassignaci dels costos directes s senzilla i la dels costos indirectes reque-

rir un criteri o taxa de repartiment, tal com hem analitzat en estudiar els

models inorgnics.

Un exemple senzill de full de comanda s el que es mostra a continuaci:

Ordre de treball nm.:

Client:

Descripci comanda:

Data inici: Data final:

Materials

Data Referncia Cost


4.2.4. Quin model de costos s el ms adequat

La diversitat destructures organitzatives que hi ha en lactualitat fa que con-

visquin models de costos orgnics i inorgnics i que sigui responsabilitat de

cada empresa indagar quin s el model de cost ms adequat a cada situaci.

Per a aix ser necessari conixer amb prou profunditat quina s lactivitat

que duu a terme lempresa i com es desenvolupa, ja que no hi ha una regla que

determini per endavant quin s el model que shi ha daplicar.

Com a criteri general es pot assenyalar que les empreses que sestructurin amb

ms factors que seccions i amb una gamma de productes reduda es poden be-

neficiar de la simplicitat dun model de costos inorgnic. El cas extrem s el

model de producci per comandes, en qu la necessitat del client s cada ve-

gada nica i irrepetible.

En canvi, les empreses amb diversitat tant en processos com en productes

hauran doptar per un model de costos orgnic que sadapti a la seva com-

plexitat productiva. Un cas particular daquest model podria ser el model

de costos per procs aplicable a empreses de carcter monoproductiu, com

les cimenteres o les pertanyents a la indstria qumica o al sector alimen-

taci, etc.

Un altre aspecte que cal considerar s la rellevncia o el pes del cost indirecte en

el cost total que sassigni als productes o serveis que sofereixen, ja que la simpli-

M dobra

Data Empleat Cost

Altres costos directes

Data Descripci Cost

Assignaci costos indirectes

Data Descripci Cost

Total cost

Marge %

Total preu de venda


citat dassignaci de clcul del model de costos inorgnic va associada inequvo-

cament a una major arbitrarietat en lassignaci daquest cost indirecte.

A continuaci, i davant de dues situacions diferents, determinarem quin mo-

del de costos sajusta millor a cada situaci i com es concreta el seu sistema de

clcul.

Exemple 1

Sha danalitzar el cost de cada campanya publicitria per a una agncia de publicitat queofereix serveis de disseny grfic:

Cost dels factors:

Lloguer de loficina on es du a terme lactivitat:8.000 anuals

Tres creatius que es reparteixen el disseny de les diferents campanyes:

Creatiu 1: sector alimentaciCreatiu 2: sector farmacuticCreatiu 3: sector bancari

Cada professional t assignat un cost laboral de 42.000 anuals

Un administratiu que fa tasques de recepci i comptabilitat amb un cost laboral anualde 21.000 anuals

Subministraments (telfon, electricitat i aigua) que pugen a un total de 2.500 anuals

Els serveis que sofereixen sn el disseny dels fullets i catlegs associats a una determina-da campanya publicitria, i els ingressos derivats daquesta activitat sn els que es deta-llen a continuaci:

Campanyes sector alimentaci: 60.000 Campanyes sector farmacutic: 75.000 Campanyes sector bancari: 90.000

Total 225.000

Soluci proposada:

Amb les dades anteriors calcularem en primer lloc la proporci de costos directes i indi-rectes:

Es pot comprovar que la major part del cost de lagncia t una relaci directa amb el ser-vei que sofereix. Al seu torn, lestructura organitzativa de lempresa no presenta unacomplexitat que justifiqui el disseny dun sistema de costos orgnic. Aix doncs, enaquest cas saconsella la utilitzaci dun model de costos inorgnic que informar del costdels factors associat a cada servei que sofereix.

Els quatre informes que reflecteixen les diferents etapes en el clcul de costos sn els quees mostren a continuaci:

1) Informe sobre el cost dels factors. Etapa de classificaci

Cost directe per campanya 126.000 80%

Creatius 126.000

Cost indirecte per campanya 31.500

20%Lloguer oficina 8.000

Administratiu 21.000

Subministraments 2.500

Total cost 157.500 100%


2) Informe de la formaci del cost dels productes segons consum de factors. Etapadimputaci

En aquesta etapa dimputaci sha daplicar un criteri de repartiment per als costos indi-rectes (31.500 ). Aquest punt, com ja hem comentat en explicar grficament el funcio-nament del model, s el seu aspecte ms controvertit, ja que de lelecci daquest criterio base de repartiment dependr el resultat final obtingut. A continuaci proposem duespossibles alternatives a aquest repartiment dels costos indirectes: en la primera els repar-tirem en funci dels costos directes assignats a cada partida dingrs, i en la segona el re-partiment es far en funci dels ingressos.

a) Repartiment del cost indirecte segons els costos directes assignats

b) Repartiment del cost indirecte segons els ingressos de cada campanya

Com es pot observar, el cost imputat en cada cas s diferent. Tanmateix, i atesa lescassarellevncia del cost indirecte en el total de costos imputats, limpacte daquest criteri sredut.

3) Informe sobre quantitats i productes venuts

En aquest informe mostrem els ingressos degudament segmentats.

4) informe sobre el marge i el resultat dels productes venuts. Etapa de clcul de mar-ges i resultats

Els resultats obtinguts en aquesta etapa final del procs de clcul dependran del criteri obase de repartiment que shagi elegit en els clculs anteriors. En el nostre exemple consi-derarem que en la fase de localitzaci sha elegit el segon criteri dels dos proposats.

Cost directe 126.000

Cost indirecte 31.500

Total cost 157.500

Cost factor Campanyes sector alimentaciCampanyes

sector farmacutic

Campanyes

sector bancariTotal

Cost directe 42.000 42.000 42.000 126.000

Cost indirecte 10.5001 10.500 10.500 31.500

Total cost imputat 52.500 52.500 52.500 157.500

1Repartiment segons cost directe: (42.000 /126.000 ) 31.500 = 10.500 .

Cost factor Campanyes sector alimentaciCampanyes

sector farmacutic

Campanyes

sector bancariTotal

Cost directe 42.000 42.000 42.000 126.000

Cost indirecte 8.4001 10.500 12.600 31.500

Total cost imputat 50.400 52.500 54.600 157.500

1Repartiment segons ingressos: (60.000 /225.000 ) 31.500 = 8.400

Sector alimentaciSector

farmacutic Sector bancari Total

Ingressos 60.000 75.000 90.000 225.000

Campanyes sector

alimentaci

Campanyes

sector farmacutic

Campanyes

sector bancariTotal

Ingressos 60.000 75.000 90.000 225.000

Cost directe 42.000 42.000 42.000 126.000


Linforme mostra en primer lloc un marge o resultat parcial que informa de quin s elresultat de restar a les vendes el cost directe. Posteriorment, i desprs de restar la resta decostos indirectes, sobt el resultat final.

s fcil intuir que si el criteri de repartiment dels costos indirectes hagus estat el primerdels proposats els resultats haurien variat. Si finalitzat el procs recapitulem, haurem ob-servat que per a desenvolupar aquest sistema de clcul de costos i resultats no sha tinguten consideraci lestructura orgnica de lempresa.

Exemple 2

Sha danalitzar el cost dels productes que ofereix una indstria grfica que es dedica a laimpressi de calendaris en color. Loferta per a centres escolars es redueix a dos tipus deproducte: CAD, calendari desplegable en forma de llibre, i MAC, calendari de grans di-mensions tipus mural.

Lempresa sorganitza internament mitjanant lorganigrama segent:

Cost dels factors:

El cost de personal es distribueix de la manera segent:

Una administrativa de compres, amb un cost de 18.000 .Tres empleats a la secci dimpremta, que representen un cost de 60.000 . Aquests

empleats treballen indistintament per a tots dos productes.Un administratiu dadministraci, amb un cost de 12.000 .Un directiu, amb un cost de 30.000 .

Els materials emprats, paper i tinta, sn especfics per a cada producte i el seu consumha estat el segent:

Materials CAD: 40.000 Materials MAC: 120.000

La resta de costos de lempresa sn els segents:

Energia: 12.000 Amortitzacions: 28.000

Els ingressos generats per lempresa sn:

Vendes calendaris CAD: 20.000 unitats a 5 /u.Vendes calendaris MAC: 50.000 unitats a 8 /u.

Com que treballa sota comanda i ajusta peridicament les compres a les necessitats delmes, lempresa no presenta inventaris finals ni de materials ni de productes acabats.

Soluci proposada:

En aquest segon cas, lempresa t establerta una estructura interna, amb seccions clara-ment diferenciades. A ms la major part dels costos, exceptuant-ne el consum de mate-rials, sn costos indirectes que no sidentifiquen clarament amb cada un dels dosproductes que sofereixen. Per aquest motiu, i havent de determinar el cost de cada pro-

Campanyes sector

alimentaci

Campanyes

sector farmacutic

Campanyes

sector bancariTotal

Marge sobre cost directe 18.000 33.000 48.000 99.000

Cost indirecte 8.400 10.500 12.600 31.500

Resultat analtic 9.600 22.500 35.400 67.500


ducte, ens decantem per un model de costos orgnic que es desenvolupar tal com expli-quem a continuaci:

En aquest cas, tenim cinc informes que reflecteixen les diferents etapes que cal completaren el clcul de costos:

1) Informe sobre el cost dels factors. Etapa de classificaci

A partir de lestudi de les despeses que ens ofereix la comptabilitat financera i desprs dedescartar les despeses que no shan dincorporar en el clcul de costos, podem fer la clas-sificaci de costos segent:

Aquesta estadstica de costos ens mostra una situaci en qu els costos indirectes tenenun pes especfic destacat i, per tant, la seva assignaci mitjanant una nica base de re-partiment, com hem fet en el cas anterior, ens portaria a un clcul molt superficial i pocjustificat del cost dels productes que sofereixen. Lelecci dun model de costos orgnicscomporta la incorporaci duna nova fase en el clcul de costos que requerir nova infor-maci sobre lactivitat de lempresa.

2) Informe sobre la producci, el rendiment i el cost de les seccions. Etapa de loca-litzaci

Tal com hem explicat en lapartat 4.2.2 del mdul, en aquesta etapa prpia dels modelsde costos orgnics shan de localitzar els costos indirectes a les diferents seccions i poste-riorment i des daquestes imputar-ne el cost als diferents productes.

Per a fer aquesta imputaci la companyia haur de demanar les dades necessries per arepartir els costos a les diferents seccions. La informaci obtinguda permet fer la distri-buci segent:

Personal: cost a repartir segons la ubicaci efectiva del personal en lorganigrama delempresa (nombre de persones per secci).

Energia: cost a repartir segons ls efectiu que fan les diferents seccions dels subminis-traments (kW consumits per secci). Desprs dun estudi de consums per seccions, esconcreta la distribuci en percentatges segent:

Amortitzacions: cost a repartir segons el pes que les installacions tenen en cada secci (dinversi per secci). Desprs de determinar la inversi en equips de cada secci, el re-partiment queda de la manera segent:

Partint de totes les dades anteriors ja podem mostrar linforme o taula de repartiment querecull la localitzaci de costos en seccions:

Cost directe 160.000 46,5%

Materials 160.000

Cost indirecte 184.000

53,5%Personal

Energia

Amortitzacions

144.000 12.000 28.000

Total cost 184.000 100%

Compres Impremta Comercial Adm. i direcci

% consum energia 5 80 10 5

Compres Impremta Comercial Adm. i direcci

% amortitzacions 5 70 15 10

Seccions operatives Seccions no operatives

TotalCompres Impremta Comercial Adm. i direcci

Personal 18.000 60.000 24.000 42.000 144.000

Energia 6001 9.600 1.200 600 12.000


aObserveu que en aquesta taula de repartiment hem utilitzat una altra de les tipologies decost descrites; aix, diferenciem els costos assignats a activitats considerades operativesdels costos de seccions no operatives.

3) Informe de la formaci del cost dels productes segons el cost aportat per cada cen-tre. Etapa dimputaci

En aquesta fase del clcul hem dimputar el cost de les diferents seccions als productes iper a aix hem destablir un criteri que ens permeti fer aquesta distribuci. En definir uncriteri de repartiment, denominat tamb unitat dobra, per a cada secci, lassignaci fi-nal dels costos indirectes als productes s molt ms objectiva, ja que es realitza partint delactivitat real de cada un daquests centres de treball.

Desprs duna anlisi de lactivitat que duu a terme cada centre es decideix imputar elscostos indirectes mitjanant els criteris segents:

Els costos de la secci de compres sassignen als productes en funci del consum efectiude materials. Com ms consum de materials es considera que lactivitat de la secci decompres per a aquest producte ha estat ms gran.

Els costos de la secci dimpremta es distribueixen segons les hores destinades a la im-pressi de cada tipus de producte. Desprs danalitzar la distribuci de temps de la m-quina rotativa que fa el treball dimpressi, se sap que dun total de 2.000 horestreballades durant el perode analitzat, 500 hores shan dedicat a la impressi del produc-te CAD i 1.500 al producte MAC.

Els costos comercials i dadministraci i direcci es consideren costos del perode i, pertant, no sassignen als productes fabricats.

Tenint en compte els parmetres comentats, la fase dimputaci quedaria resumida en elquadre segent:

En completar aquest clcul, disposem dun informe en qu es recull el cost total i unitaride la producci diferenciant la composici daquest cost per seccions. En aquest cas, i te-nint en compte que no queden productes al magatzem, el cost dels productes fabricatscoincideix amb el cost dels productes venuts.

4) Informe sobre quantitats i productes venuts

Un resum de les vendes podria ser el segent:

Seccions operatives Seccions no operatives

TotalCompres Impremta Comercial Adm. i direcci

Amortitzacions 1.4002 19.600 4.200 2.800 28.000

Total cost indirecte 20.000 89.200 29.400 45.400 184.000

1 El cost denergia a localitzar en la secci de compres es calcula: 12.000 5% = 600 .2 El cost damortitzacions a localitzar en la secci de compres es calcula: 28.000 5% = 1.440 .

Vegeu lapartat 3.2, Atenent-ne la funcionalitat, daquest mdul didctic.

Producte A Producte B Total

Materials 40.000 120.000 160.000

Secci compres 5.000 15.000 20.000

Secci impremta 22.300 66.900 89.200

Cost producci () 67.300 201.900 269.200

Unitats produdes (u.) 20.000 50.000

Cost unitari producci 3,365 /u. 4,038 /u.


Quantitat 20.000 u. 50.000 u.

Preu de venda 5 /u. 8 /u.


Contrastant aquests ingressos amb els costos del perode, obtindrem linforme de margesi resultats.

5) Informe sobre el marge i el resultat dels productes venuts. Etapa de clcul de mar-ges i resultats

Amb tota la informaci obtinguda ja podem documentar el compte de resultats, en qudenominem marge industrial el resultat parcial de restar dels ingressos el cost de produc-ci dels productes venuts (que inclou els costos directes i els indirectes de les seccionsoperatives). A continuaci, restem la resta de costos no operatius totalitzats per seccionsper a obtenir el resultat final.

Finalment, i desprs dun procs de clcul en qu hem classificat, localitzat i imputat lesdespeses que inicialment ens ha ofert la comptabilitat financera, hem obtingut el resultatanaltic del perode.

4.2.5. Recapitulaci

Arribats en aquest punt, considerem important fer un alto en el cam a fi das-

segurar que els conceptes exposats mitjanant aquests dos exemples han estat

entesos en la seva globalitat, ja que ens han servit per posar en prctica les-

sncia del clcul de costos.

En primer lloc hem pogut captar la interconnexi existent entre la comptabi-

litat financera i la comptabilitat de costos, traspassant la primera les despeses

que ha anat recopilant en el dia a dia de la gesti comptable, i tornant la se-

gona el cost dels productes acabats que queden al magatzem.

Per mitj de les diferents etapes del procs de clcul hem treballat amb quatre

de les sis classificacions de costos estudiades en lapartat 4 del mdul:

Hem captat els costos per naturalesa, tal com els ordena la comptabilitat

financera.

Hem discriminat de la totalitat de costos els que, per la seva identificabilitat

amb el producte o servei que sofereix, es poden assignar directament a

aquests, els costos directes, de la resta de costos, els indirectes, per als quals

sha destablir un criteri per a repartir-los.


Ingressos 100.000 400.000 500.000


Ingressos per vendes 100.000 400.000 500.000

Cost productes venuts 67.300 201.900 269.200

Marge industrial 32.700 198.100 230.800

Costos comercials

Costos adm. i direcci

29.400

45.400

Resultat analtic 156.000


En treballar amb el model de costos orgnic, hem localitzat els costos se-

gons la seva funcionalitat en diferents seccions.

Finalment, hem considerat que noms els costos operatius sn inventariables

i, per tant, assignables al producte, i que la resta de costos no operatius no sn

inventariables i, per tant, els portem directament al compte de resultats.

A continuaci presentarem dos nous models de costos la principal diferncia dels

quals resideix en la consideraci o no duna, i potser la ms important, de les clas-

sificacions de costos estudiades, precisament la que distingeix els costos segons la

seva variaci amb el volum de producci. Aquesta distinci entre la naturalesa

fixa o variable del cost i els seus efectes en el clcul del cost del producte, la treba-

llarem en lapartat segent mitjanant els models full cost i direct cost.

4.3. Els models de costos segons els mtodes dassignaci del cost

aHavent aprofundit en el mecanisme de clcul dels models de costos orgnics,a continuaci entra en escena un nou criteri de classificar els costos, el que dis-

tingeix entre costos fixos i variables, per a explicar els dos models bsics de cl-

cul de costos i presentaci de resultats: els models full cost i direct cost.

Cada un daquests models comporta una estructura o formalitzaci dels resul-

tats obtinguts diferent dacord amb la mateixa concepci del cost dels produc-

tes que caracteritza cadascuna.

Si b aquests models es configuren normalment segons estructures orgniques

de costos, tamb sn compatibles en un enfocament inorgnic, ja que la seva

diferent concepci es basa en qu es considera cost del producte i no en si

aquest cost es calcula mitjanant seccions o b simplement afegint-hi el cost

dels diferents factors emprats.

4.3.1. El model de costos full cost

Determinaci del cost dels productes

Al seu torn, el model de costos full cost es pot aplicar des de dos enfocaments

diferents:

1) El model full cost literal, que considera com a cost del producte el cost

complet dels productes venuts, que inclou els costos operatius i no operatius.

Vegeu el subapartat 4.4, Els models de costos segons la perspectiva temporal, daquest mdul didctic.

El model de costos full cost o model de costos complet considera com

a costos del producte tots els costos, amb independncia del seu carc-

ter fix o variable, o de la seva naturalesa directa o indirecta.


2) El model full cost industrial, que considera com a cost del producte no-

ms els costos operatius o de producci. Aquest enfocament, que s el ms

ests, s el que hem aplicat en lexemple de model de costos orgnic de

lapartat anterior.

Aquesta concepci diferent del cost del producte t una repercussi directa

en el compte de resultats quan es dna la circumstncia que les unitats ve-

nudes no es corresponen amb les produdes. s a dir, quan es produeixen

moviments al magatzem.

Suposem una empresa que t la segent estadstica de costos una vegada classificats i lo-calitzats:

Costos de fabricaci: 600 Costos comercials: 250 Costos dadministraci: 150

Les vendes sn de 900 i es corresponen amb el 75% dels productes obtinguts; per tant,al magatzem queda el 25% de la producci del perode.

El clcul del resultat segons un model full cost literal seria el segent:


Com es pot apreciar, el cost complet es distribueix entre el cost dels productes venuts,que es contraposa amb els ingressos per a determinar el resultat, i el cost dels productesque es queden al magatzem, que passen a formar part de lactiu de la companyia sotalepgraf existncies.

Si la mateixa situaci la resolgussim mitjanant un full cost industrial, tindrem la com-posici de resultats i existncies segent.


Com es pot apreciar tots dos models no donen el mateix resultat, ja que

amb el full cost literal els productes no venuts assumeixen un cost superior

que no es trasllada al compte de resultats. Tanmateix, mitjanant ls dun

model full cost industrial, els costos comercials i dadministraci es deduei-

xen ntegrament dels ingressos i com a conseqncia dna un resultat in-

ferior.

Estat de resultats

Lestat de resultats o compte dexplotaci analtic que es deriva de la utilitza-

ci de cada un daquests models s el que es mostra a continuaci, en qu apa-

reixen diferents marges intermedis que obeeixen a la classificaci de costos

que fa cada un dels models.

a) El compte dexplotaci analtic segons un model full cost literal se sol pre-

sentar segons lesquema segent:

En aquest enfocament, es considera que els costos de lempresa formen part

del cost complet i no s necessari distingir cap marge intermedi.

b) El compte dexplotaci analtic segons un model full cost industrial se sol

presentar segons lesquema segent:

Resultat full cost literal 150 La diferncia de 100 es correspon amb el 25% dels costos comercials i dadministraci que en un FC literal queden al magatzem i en un FC industrial no.Resultat full cost industrial 50

Concepte PA PB Total

Ingressos per vendes (a) xxx xxx xxx

Costos de fabricaci xxx xxx xxx

Costos de distribuci Xxx xxx xxx

Costos dadministraci Xxx xxx xxx

Cost complet (b) (xxx) (xxx) (xxx)

Resultat analtic (a b) xxx xxx xxx

Concepte PA PB Total

Ingressos per vendes (a) xxx xxx xxx

Costos de fabricaci (b) (xxx) (xxx) (xxx)

Marge Industrial (a b) xxx xxx xxx

Costos de distribuci (c) (xxx) (xxx) (xxx)

Marge comercial (a b) c xxx xxx xxx

Costos dadministraci (d) (xxx)

Resultat analtic (a b) c d xxx


En aquest esquema, i seguint la distribuci funcional de costos prpia dun

model orgnic de costos, es van obtenint marges intermedis i el marge indus-

trial o marge brut s el ms transcendent.

Si b no s necessari identificar els costos comercials amb cada lnia de produc-

te, en el cas de costos no inventariables, en el cas dels costos dadministraci

aquesta identificaci poques vegades saplica, per la dificultat en lassignaci

(potser els costos dadministraci siguin els ms indirectes dels costos en rela-

ci amb els productes o serveis venuts).

Limitacions del model

Les principals limitacions adjudicades als models de costos complets full cost

es podrien resumir en els punts segents:

Lassignaci dels costos indirectes a les seccions i posteriorment als produc-

tes pot incorporar un determinat grau dimprecisi que ser superior com

ms feble sigui la relaci de causalitat entre cost i secci i entre secci i pro-

ducte. En definitiva, com ms indirectes es puguin considerar els costos

ms subjectivitat poden incorporar els criteris de repartiment.

El full cost no t en compte el diferent comportament dels costos davant

variacions en el volum de producci. Aquest tractament equitatiu dels cos-

tos, tant si sn fixos com variables, dificulta la presa de decisions a curt ter-

mini, ja que inclou dins del cost del producte costos que augmenten en la

mesura que augmenta la producci obtinguda davant costos que es man-

tenen inalterables a variacions en lactivitat.

Com a resposta a les conseqncies de la segona de les limitacions exposades,

es va desenvolupar el model direct cost, que, com veurem a continuaci, es ca-

racteritza principalment perqu tracta de manera diferent els costos fixos i els

variables.

4.3.2. El model de costos direct cost

aSanomena model de costos parcials perqu noms assigna als objectes de cost,productes o serveis, una part dels costos, els variables. Si b en un inici es va

considerar que als productes noms shavien dassignar costos directes, daqu

el seu nom, el seu desenvolupament posterior va derivar en una assignaci

dels costos variables, en la seva immensa majoria directes.

El model de costos direct cost o model de costos parcials assigna als pro-

ductes o serveis els costos de carcter variable, considerant els costos fi-

xos com a costos del perode que es traslladen ntegrament al compte

de resultats.

En lapartat 3.4, Atenent el seu comportament i la seva relaci amb el nivell dactivitat o volum de producci, daquest mdul didctic shan explicat els conceptes de cost variable i cost fix.


Determinaci del cost dels productes

Com succea amb el full cost, el model de costos direct cost es pot aplicar des de

dos enfocaments diferents:

El model direct cost variable simple assigna als productes els costos variables

(CV) considerant els costos fixos (CF) com a crregues generals del perode.

Aquests costos fixos se solen denominar costos destructura, ja que represen-

ten la crrega que suposa mantenir lestructura permanent de lempresa.

El model direct cost evolucionat s una evoluci del model anterior, ja

que combina lanterior classificaci de costos fixos (CF) i variables (CV)

amb la seva naturalesa directa o indirecta. Aix, si b la composici del cost

del producte s la mateixa, en el compte dexplotaci es distingeixen els

costos fixos que sn directes als diferents productes o serveis i per tant es

poden identificar amb cada un dells, daquells altres costos que sn indi-

rectes o prpiament destructura general.

El funcionament daquests models es podria representar de la manera segent:

A diferncia dels models de costos complets, en aquest cas assignem directa-

ment al compte dexplotaci tots els costos fixos tant si pertanyen com si no

pertanyen a una secci operativa de la companyia.

Compte dexplotaci analtic

La principal diferncia entre els dos enfocaments del model rau fonamental-

ment en la forma de mostrar els resultats. De fet, tal com diu el seu nom, po-

drem considerar la segona accepci com una evoluci del primer model i no

un enfocament diferent.

1) El compte dexplotaci analtic segons un model direct cost simple respon-

dria a linforme segent:

Concepte Producte A Producte B Total

Ingressos per vendes xxx xxx xxx

Costos variables de fabricaci

Altres costos variables

(xxx)

(xxx)

(xxx)

(xxx)

(xxx)

(xxx)


Apareix aqu un marge de cobertura, anomenat tamb marge de contribuci,

que ens mostra la part dels ingressos que, una vegada satisfets els costos vari-

ables, es destina a cobrir els costos fixos de lempresa.

2) El compte dexplotaci analtic segons un model direct cost evolucionat es

presenta mitjanant lesquema segent:

s precisament la combinaci de les diferents tipologies de cost el que, tal com

veurem en prxims apartats, dota aquesta estructura de resultats duna espe-

cial utilitat per a la presa de decisions a curt termini.

Limitacions del model

Si en el full cost les limitacions eren produdes pels dubtes que generava las-

signaci dels costos indirectes i per la falta de distribuci dels costos segons el

seu comportament fix o variable, les deficincies assignades als models de cos-

tos parcials es podrien resumir en els punts segents:

Implica que els costos varien de manera proporcional al volum de produc-

ci quan en la realitat hi ha mltiples formes de variabilitat: progressiva,

regressiva, etc. (Fins i tot el cost de la matria primera, malgrat que a priori

sembla el ms proporcional dels costos, pot variar de manera no lineal com

a conseqncia, per exemple, dels descomptes que aplica el provedor se-

gons el volum de compres assolit.)

Implica al seu torn que els costos fixos es mantenen inalterats durant un

determinat horitz temporal, quan en la realitat els costos fixos tamb va-

rien en el curt termini (la plantilla fixa duna empresa, rarament es mant

estable dins dun mateix exercici).


Marge de cobertura xxx xxx xxx

Costos fixos (xxx)



Ingressos per vendes xxx xxx xxx

Costos variables de fabricaci (xxx) (xxx) (xxx)

Marge de cobertura industrial xxx Xxx xxx

Costos variables de comercialitzaci (xxx) (xxx) (xxx)

Marge de cobertura comercial xxx xxx xxx

Costos fixos directes al producte (xxx) (xxx) (xxx)

Marge de cobertura net xxx xxx xxx

Costos fixos indirectes (xxx)



4.3.3. Comparaci entre tots dos models

A continuaci exposem a tall de resum les diferncies fonamentals existents en la

configuraci del cost del producte, entre un enfocament a costos complets, full

cost, i un enfocament a costos parcials, direct cost. Com ja hem vist, aquestes dife-

rncies determinen les diferents maneres de presentar el resultat analtic.

A continuaci, i mitjanant un senzill exercici prctic, intentarem captar les

conseqncies en inventaris i resultats de la utilitzaci dun model de costos

complets i un model de costos parcials.

Una empresa mostra les segents dades relatives a dos semestres consecutius:

Tal com es pot comprovar, en finalitzar el primer semestre queden 100 unitats al magat-zem (producci 1.100 vendes 1.000) que es venen durant el segon semestre, en qu laproducci s de 900 i en canvi les vendes, de 1.000.

a) Aplicant-hi el model full cost industrial sobt:

Dues modalitats de lenfocament full cost

Full cost literal Full cost industrial

Simputen al producte tots els costos (de producci, comercialitzaci i administraci).

Simputen al producte noms els costos de producci, i al compte de resultats la resta de costos (comercials i dadministraci).

Dues modalitats de lenfocament direct cost

Direct cost simple Direct cost evolucionat

Simputen al producte noms els costos variables de producci.

Simputen al producte noms els costos variables de producci, i en el compte de resultats es distingeixen els costos directes per productes dels que sn indirectes.

Semestre 1 Semestre 2

Unitats produdes 1.100 u. 900 u.

Unitats venudes 1.000 u. 1.000 u.

Preu de vendes unitari 100 /u. 100 /u.

Cost variables de producci unitaris 25 /u. 25 /u.

Costos fixos de producci 40.000 40.000

Costos fixos comercials 20.000 20.000

Costos fixos dadministraci 10.000 10.000

Determinaci del cost del producte


Costos variables

Costos fixos

COST TOTAL

Cost unitari

1.100 u. x 25 /u. =27.500 40.000 67.500

67.500 /1.100 u. = 61,36 /u.

900 u. 25 /u. =22.500 40.000 62.500

62.500 /900 u. = 69,45 /u.

Unitats venudes 1.000 u. 61,36 /u. = 61.360 900 u. 69,45 /u. = 62.504 +100 u. 61,36 /u. = 6.136

68.640

Unitats magatzem 100 u. 61,36 /u. = 6.136 0


b) Si ara fem els mateixos clculs aplicant-hi un model direct cost, tindrem la informacisegent:

En aquest cas, com que el cost variable no varia durant els dos semestres, tenim el mateixcost unitari de producci durant tot lany.

Comparant els resultats obtinguts per laplicaci dels dos models de costos, podemobservar que semestre a semestre els resultats sn diferents, ja que la diferent concep-ci del cost del producte comporta que els costos que entren i surten de linventarisiguin diferents. Tanmateix, si realitzem el cmput anual, el resultat global sota elsdos enfocaments coincideix, ja que durant aquest perode tots els productes fabricatshan estat venuts.

4.4. Els models de costos segons la perspectiva temporal

Els models de costos es poden estructurar entorn de costos que ja shan esde-

vingut o partint de previsions de costos futurs (segons el que hem vist en

lapartat 3.5 daquest mdul). Segons que sigui luna o laltra la base de dades

triada, tenim models de costos histrics o models de costos preestablerts.


Semestre 1 Semestre 2 Total

Ingressos (1.000 u. 100 /u.) 100.000 100.000 200.000

Cost vendes (61.360 ) (68.640 ) (130.000 )

Marge industrial 38.640 31.360 70.000

Costos comercials (20.000 ) (20.000 ) (40.000 )

Marge comercial 18.640 11.360 30.000

Costos administraci (10.000 ) (10.000 ) (20.000 )

Resultat analtic 8.640 1.360 10.000

Determinaci del cost del producte


Costos variables

COST TOTAL

Cost unitari

1.100 u. 25 /u. = 27.500 27.500

27.500 /1.100 u. =25 /u.

900 u. 25 /u. = 22.500 22.500

22.500 / 900 u. = 25 /u.

Unitats venudes 1.000 u. 25 /u. = 25.000 900 u. 25 /u. = 22.500 +100 u. 25 /u. = 2.500

25.000

Unitats magatzem 100 u. 25 /u. = 2.500 0


Semestre 1 Semestre 2 Total

Ingressos (1.000 100) 100.000 100.000 200.000

Cost variable de vendes (25.000 ) (25.000 ) (50.000 )

Marge cobertura 75.000 75.000 150.000

Costos fijos1 (70.000 ) (70.000 ) (140.000 )

Resultat analtic 5.000 5.000 10.000

1 Els costos fixos inclouen els costos de producci, comercials i administraci.


Aquesta distinci entre models s compatible amb les que hem

Modul 4 IIF

Documents

Transcript of Modul 4 IIF