MODIFICACIÓ PUNTUAL del PLA GENERAL MUNICIPAL … · Modificació del Pla General d’Ordenació...

Ajuntament d’Argentona

MODIFICACIÓ PUNTUAL del PLA GENERAL MUNICIPAL d’ORDENACIÓ d’ARGENTONA

SECTOR “EL COLLELL”

ANNEX 1

MEMÒRIA SOCIAL

Document per a l’aprovació inicial Novembre de 2009

Modificació del Pla General d’Ordenació d’ Argentona Memòria Social 1

MEMORIA SOCIAL INDEX I. ANTECEDENTS. ........................................................................................................... 2 II. INDICADORS DE CREIXEMENT, POBLACIÓ, ECONÒMIA I SOCIETAT. ............. 3 1. Població: característiques : socio - demogràfiques. ..................................................... 4 2. Mercat de treball: característiques socio-econòmiques. .............................................. 9 3. Característiques del parc d’habitatges. ........................................................................ 14 4. Equipaments de serveis col.lectius. ............................................................................. 17 III OBJECTIUS SOCIALS DE LA MODIFICACIO DEL PGOM. .................................... 22 IV COMPLIMENT DELS OBJECTIUS SOCIALS. ......................................................... 26


I . ANTECEDENTS. La modificació del Pla General d’ Ordenació Urbana d’ Argentona, text refós de les Norrmes urbanístiques publicat al DOGC el 13/2/2006. Te entre altres objectius ajudar a resoldre el greu problema de manca d’habitatge assequible que pateix el municipi d’ Argentona. En l’actualitat una de les preocupacions socials és la disposició d’habitatge assequible per la població resident amb menors ingressos que és un fenomen quin origen en el nostre país es pot situar en els darrers anys de la segona meitat de la dècada anterior i que, principalment, és fruit de l’ important augment que, des de aleshores i fins ara, han vingut experimentat de forma generalitzada a Catalunya i també a Argentona i els municipis del seu entorn (1), els preus de venda dels habitatges amb taxes mitjanes de creixement anyal superiors al 10 % i al 15 %, en els darrers anys; percentatges molt per sobre dels corresponents al creixement dels salaris que, durant el mateix període, difícilment han superat el 4 % anyal. Aquesta preocupació social dominant, també s’ha vist alimentada durant aquest darrers anys per la reduïda construcció d’habitatges de protecció pública i per el major creixement de la població resident, degut principalment a la immigració, agreujant la manca d’allotjament pels grups de població amb menors recursos econòmics. Tot això ha provocat que des del Govern de la Generalitat s’hagin promogut tota una sèrie de mesures i actuacions per fer-n’hi front i que es troben establertes principalment mitjançant el Decret 454/2004 de 14 de desembre , de desplegament del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, i la Llei 10/2004 de 24 de desembre per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de la autonomia local i que, amb aquest sentit, modifica determinats articles de la Llei 2/2002 del 14 de març, d’urbanisme i que s’han recollit en el Text Refós de la Llei d’urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Fins ara, les disponibilitats de sòl per la construcció d’habitatge públic assequible, tenint en compte la tradicional limitació de recursos econòmics que pateixen les hisendes locals, podien derivar-se principalment d’actuacions directes d’altres Administracions o organismes depenent de les mateixes, amb objectius específics en aquest camp, com l’ INCASOL de la Generalitat de Catalunya, o bé de les cessions obtingudes pels ajuntaments per nous aprofitaments urbanístics, tal com venia establint la legislació estatal i autonòmica i que era d’aplicació en el desenvolupament dels sols urbanitzables. De la informació estadística que ofereix la Generalitat sobre nombre anyal d’habitatges construïts per municipi –Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge -, es desprèn que a Argentona durant els darrers cinc anys no s’ha acabat cap habitatge de protecció oficial i que pel conjunt de la comarca del Maresme, aquest nombre va ser de 1.686 unitats sobre un total de nous habitatges acabats de 24.291; es a dir, del 6,94 % dels nous habitatges construïts van ser de protecció oficial. d’habitatges. (1) Valgui com exemple que durant el període 1997-2004, el preu mitjà del m2 construït dels pisos nous a Mataró va passar de 828 a 2.930 euros; es a dir, es va multiplicar més de 3,5 cops:, d’acord amb les dades publicades pel Servei d’Informació Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


D’altre banda, tampoc consta que l’INCASOL durant els primers vint anys de la seva existència (1981-2001) hagi desenvolupat en aquest municipi promoció alguna d’habitatge públic o de sòl residencial i de renovació urbana, a diferència d’altres municipis de la Comarca, com Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Alella o Pineda de Mar, on si s’han desenvolupat actuacions d’aquest tipus – Departament de Política Territorial i Obres Públiques,2002, pàgina. 102 -. II. INDICADORS DE CREIXEMENT, POBLACIÓ, ECONÒMIA I SOCIETAT. Per la realització d’aquest anàlisis d’indicadors ha estat de molta ajuda la comparació, sempre que ha sigut possible, de les dades que presenta el municipi d’ Argentona amb els d’altres municipis del seu entorn – Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius i Mataró - donada la seva proximitat territorial i les interaccions que normalment es produeixen entre la població i les activitats localitzades en el conjunt d’aquests territoris. Atenció especial ha merescut el cas del municipi de Mataró, degut a la seva important concentració de població i activitats amb efectiva incidència real i potencial sobre les dinàmiques de població i activitats d’ Argentona. En termes de referència i per considerar que es tracta de municipis amb possibles similituds amb Argentona, quan a dinàmiques funcionals i d’usos territorials també s’han tingut en compte i analitzat comparativament les dades relatives d’ Alella, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres i Vilassar de Dalt i la seva relació amb el conjunt de la comarca del Maresme. 1. Població: característiques : socio - demogràfiques - Creixement relatiu de la població resident d’ Argentona, per sobre de la mitjana de la comarca i quelcom inferior al creixement de la majoria de municipis considerats com a referent. La taxa mitjana de creixement anyal de la població resident d’ Argentona durant el darrer període inter-censal ( 1991-2001) va ser del 2,35 % i, encara que superior a la mitjana de la comarca i molt per sobre de l’ observada pel conjunt de Catalunya, va ser inferior a la dels altres municipis, excepte en els casos d’ Alella, Vilassar de Dalt i Mataró que , respectivament, varen tenir unes taxes mitjanes del 2,08, 1,53 i del 0,47 %, durant el mateix període.– Vegis Taula i Gràfic número 1 -. La evolució de la població resident d’ Argentona, en els darrers anys - 2001 a 2004 -, apunta cap a un model de creixement que es va moderant amb el transcurs del temps seguint un procés totalment diferent al que s’observa en el cas de Mataró. Així, considerant el període més llarg que compren fins el darrer any - es a dir, del 1991 al 2004 –la taxa anyal mitjana de creixement de la població resident a Argentona disminueix i passa a ser del 2,19%, mentre que en el cas de Mataró augmenta i passa del 0,47 % observat durant el període inter-censal, al 0,90 % estimat per aquest període més llarg.


Més específicament, en els darrers tres anys, la taxa anyal mitjana de creixement de la població resident a Argentona queda reduïda al 1,68 % mentre que a Mataró augmenta de forma important i passa a ser del 2,37 %. El procés desacceleració en el temps del creixement de la població observat per Argentona s’ha produït també amb proporcions diferents en tota la resta de municipis considerats com referents, excepte en el cas ja assenyalat de Mataró, tal com mostra el Gràfic 1.

- Creixement degut principalment a la immigració En el darrer decenni la immigració de població d’altres municipis i de l’estranger va contribuir en més del 80 % al creixement de la població resident d’ Argentona. El moviment natural de la població – naixements menys defuncions - durant el període 1991-2001 va contribuir sols en un augment d’uns 350 habitants sobre un total de més de 2.048 habitants; es a dir, el creixement natural de la població va representar poc més d’un 17 % de tot el creixement. – Vegis Taula número 2 -.Aquest es un procés que, de forma bastant generalitzada, es ve produint a Catalunya en els darrers anys i que també és reprodueix en el cas d’ Argentona. L’any 2002, per exemple, la taxa de creixement natural de la població de Catalunya – 1,7 per mil - va ser de l’ordre del 8% de la taxa total de creixement de la seva població resident – 20,7 per mil -. Vegis “Xifres de Catalunya”, Idescat, consulta interactiva.


- Immigració provenint, principalment, de la resta de comarques de Catalunya i de l’estranger. Durant el darrer període inter – censal, la evolució de la distribució de la població resident a Argentona segons lloc de naixement ha seguit un perfil similar al dels municipis de l’entorn i dels contemplats com a referents: es a dir, unes baixes o menors taxes anyals mitjanes de creixement relatiu dels nascuts en la mateixa comarca i en la resta de l’Estat i unes majors taxes dels nascuts a la resta de Catalunya i, en especial dels nascuts a l’estranger, amb xifres de creixement d’aquests últims que multipliquen més de tres cops la taxa mitjana de creixement de la població.- Vegis Gràfic 2

- Predomini de la població resident nascuda a la mateixa comarca. En el 2001, més de la meitat de la població resident d’ Argentona – 52,2 % - era nascuda a la mateixa comarca. Junt amb Òrrius – 57 % - i Mataró – 47,6 % -, són els municipis que presenten, amb important diferència, els percentatges més elevats de població resident nascuda en el Maresme. – Vegis Gràfic 3 -. La singularitat d’aquests majors percentatges a més d’indicar, en el cas de Mataró, l’important paper que juga aquest municipi com a principal centre residencial per la població de la comarca, expressa també la important atracció territorial que exerceixen, tant Argentona , com Òrrius, com a zones d’expansió residencial en relació als municipis del seu entorn i, en especial, respecte a Mataró. Per contra, municipis com Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres, tenen una major proporció de població nascuda a Catalunya però de fora de la mateixa comarca; segurament per major atracció relativa de població de Barcelona.


- Envelliment de la població. La població resident d ’Argentona durant la darrera dècada mostra una tendència a l’envelliment – major creixement de la població de més de 64 anys – i una reducció de la població jove – entre 0 i 14 anys -, tal com posa de relleu la evolució de l’índex d’envelliment (2) i que ha passat del 0,5 al 1991 al 0,9 el 2001. A destacar que: 1) La dinàmica d’envelliment d’ Argentona, encara que lleugerament superior a la de la comarca és també lleugerament inferior a la de Mataró; 2) La taxa anyal de creixement de la gent jove ha estat negativa però inferior a la del conjunt de la comarca i de Catalunya; 3) La taxa anyal de creixement de la gent de més de 64 anys – 4,9 % - ha estat superior a la mitjana de la comarca i de Catalunya però inferior a la de Dosrius – 8,4 % -, Palafolls – 6,2 % -, Premià de Dalt – 5,7 % i Sant Andreu de Llavaneres – 6,1 % -. Vegis Taules numero 5 i 6. Comparant les piràmides de població dels anys 1991 i 2001, es pot observar que: 1) Els trams d’edat amb major creixement relatiu, per ordre decreixent i considerant la suma d’homes i dones, són: 1er. De més de 95 anys -; 2on. De 90 a 94 anys; 3er. De 85 a 89 anys i 4rt. De 50 a 54 anys. (2) Relació o quocient entre el nombre de gent compresa en el darrer tram d’edat i el nombre comprés en

l’anterior.


2) En el 2001, per la major part dels trams d’edat excepte a partir dels 70 i pels trams de 30 a 34 anys, de 40 a 44 anys, de 55 a 59 anys i de 60 a 64 anys, el nombre d’homes es superior al nombre dones. 3) Que en els trams que van de 5 a 20 anys es produeix una reducció significativa en el total nombre de dones i homes. Vegis Gràfics 4 i 5.


- La població resident en el municipi majoritàriament – més del 87 % – en el 2004 es trobava concentrada en tres veïnats: “Argentona” – 71,1 % – seguit del veïnat de “Cros” – 9 % – i del veïnat de “Ginesteres” – 7,3%. Aquesta distribució ha variat lleugerament al llarg dels darrers cinc anys: augmentant de forma significativa en el cas de Ginesteres, i pràcticament mantenint-se en el cas d’ Argentona mentre que disminueix en el cas de Cros, tant en termes absoluts, com relatius. – 2. Mercat de treball: característiques socio-econòmiques. - Important creixement de la població ocupada resident, acompanyat també d’un important, però menor, creixement del nombre de llocs de treball. La població ocupada resident a Argentona, durant el darrer decenni, ha augmentat en uns 1.413 habitants que correspon a una taxa anyal mitjana de creixement acumulatiu del 3,8 %; o sigui, més del 50 % per sobre de la taxa anyal mitjana de creixement de la població que , com s’ha vist, va ser del 2,35%, durant el mateix període.


Això té a veure amb el fet observat de que la major part del creixement de la seva població resident es deriva de la immigració i que aquesta està majoritàriament formada per població ocupada i en edat de treballar. Quant a l’augment en el nombre de llocs de treball, durant el mateix període, va ser de l’ordre de 908 i correspon a una taxa anyal mitjana de l’ordre del 3 %, superior també a la taxa de creixement de la població però inferior a la de la població ocupada resident i també inferior a la de major part de municipis del seu entorn, excepte els casos de Cabrera de Mar , quasi sense creixement– 0,2 % -, Mataró – 1,5 % - i Vilassar de Dalt. –2,1 % - . - Augment significatiu de la població resident, ocupada en activitats de serveis d’ educació, sanitat, hostalera i de serveis en general i en el sector de la construcció. Els majors creixements relatius de la població ocupada resident a Argentona durant el darrer decenni, s’han produït en activitats de serveis i, principalment, en el sectors de serveis personals de sanitat i educació amb uns taxes mitjanes anyals de creixement acumulatiu del 9,4 %, i del 9,9 %, respectivament. La primera més de dos vegades superior a la mitjana de la comarca i quasi tres vegades la taxa mitjana de creixement del conjunt d’activitats del municipi. Cal destacar també l’important creixement, en termes relatius, de l’ocupació en la construcció i en activitats hostaleres. Vegis Taules números 10 i 11. - Reducció de la població ocupada en activitats manufactureres seguint la tendència general si bé, Argentona, junt amb Mataró i Dosrius, manté encara un perfil d’ocupació en aquest sector relativament elevat, per comparació amb el de la resta de municipis analitzats. Això és fàcilment deduïble del Gràfic 6: Argentona, junt amb Dosrius i Mataró, són els únics municipis de tots els considerats que en el 2001 mantenien percentatges de població ocupada en activitats manufactureres superiors al 30 %. D’altre banda, són també municipis amb baixos percentatges de població ocupada en la resta de serveis si bé mantenen perfils quelcom similars quan a percentatges de distribució en les altres activitats. A destacar que, en el 1991, els percentatges de població ocupada en activitats manufactureres, en tots tres municipis, eren superiors al 40 % de la població ocupada i també eren els més elevats del conjunt de municipis considerats i que, durant el període 1991-2001, Dosrius i Argentona, en termes absoluts, presenten unes taxes anyals de creixement positiu – molt minso en el segon cas – i Mataró mostra, en canvi, una taxa anyal de creixement negativa. Vegis Taules números 11 i 12.


- Important reducció de la població ocupada en el sector primari – agricultura, ramaderia i activitats extractives – passant a ser una ocupació de tipus quasi testimonial. Argentona junt amb Mataró i Alella en el 2001 presentaven percentatges de població ocupada en el sector primari – entre el 2,2 i el 1,7 % -, inferiors a la mitjana del Maresme, desprès d’haver experimentat, en el cas d’Argentona, una reducció de més del 50 % durant el darrer decenni. Vegis Taula número 12. - Relatiu baix nivell d’atur en la població jove i més elevat en la població entre 25 i 49 anys. D’acord amb les darreres dades que es disposen, el percentatge d’aturats sobre el total de la població resident a Argentona per l’any 2002 era del 2,6 % inferior al 3,3 % de Mataró i, en termes relatius, es situen entre les més elevades dins del conjunt de municipis considerats. Aquestes majors taxes d’atur es produeixen principalment en la població entre 25 i 49 anys en que tots dos municipis tenen les taxes més elevades. D’altre banda, el nivell econòmic mitjà mesurat per la renda disponible per habitant es situa dins del tram més baix – nivell 7 - del conjunt de municipis considerats. - Relativa baixa proporció de la població resident amb estudis de tercer grau..


La distribució de la població segons nivell d’estudis d’acord amb les dades del darrer cens mostra que Argentona junt amb Mataró, Dosrius i Palafolls són els municipis amb menors percentatges de població amb nivell de tercer grau d’estudis, diferenciant-se de forma significativa amb els municipis d’Alella, Cabrils i Cabrera de Mar que presenten els percentatges més elevats. Per contra els primers junt amb Vilassar de Dalt presenten els percentatges més elevats de població resident amb nivell d’estudis de primer grau: tots ells amb percentatges superiors al 20%. – Vegis Taula número 14 -. El perfil que presenta la població resident d’ Argentona quan a la seva distribució segons nivells d’estudis es bastant proper i/o similar al de Mataró, Dosrius, Palafolls i Vilassar de Dalt, tal i com es pot observar amb el Gràfic número 7.

- Relatiu major percentatge de població amb estudis completats d’informàtica i menor amb estudis de lletres. En la distribució de la població resident segons tipus d’estudis completats, Argentona presenta també uns perfils força similars o propers als de Mataró, Dosrius i Palafolls en el casos d’informàtica i de lletres, a l’igual com abans s’ha detectat a l’analitzar la distribució segons nivell d’estudis. Aquests municipis són els que presenten els percentatges més elevats quan a població amb estudis completats d’informàtica i menors – junt amb Òrrius – quan a estudis completats en la branca de “lletres”. Vegis Taules números 15 i 16 i Gràfic 8.


- Una elevada proporció de la població ocupada resident a Argentona té el lloc de treball fora del municipi i aquest es un procés que ha tendit a augmentar al llarg dels darrers anys. Aquesta proporció era més del 68 % en el 2001. La resta de municipis, excepte en el cas de Mataró tenen proporcions sempre superiors al 63%. A més, aquesta situació s’ha accentuat en el darrer decenni. En el 1991, a Argentona, per exemple, la població ocupada resident que treballava fora del municipi estava lleugerament per sota del 60 %. Veure Taules números 17 i 18. - El nombre d’ ocupats residents a Argentona que treballen fora del municipi s’ha quasi duplicat en el darrer decenni. Tot i que la proporció de població ocupada resident que treballa en el municipi era de l’ordre del 40 % en el 2001, el nombre de persones que treballen fora ha augmentat de forma substancial, durant el darrer decenni.


Això en gran part es resultat del major creixement de la població ocupada resident respecte al nombre de llocs de treball tot i l’important augment d’aquests últims que ha esta superior a la població resident en edat de treballar i que ja ha estat assenyalat. - La major part de desplaçaments diaris obligats per motiu de treball, tant dins, com fora del municipi, es realitza per mitjà de transport individual. Les dades del darrer cens mostren que 3.641 sobre un total de 4.545 desplaçaments diaris generats per motiu de residència - treball amb origen a Argentona, eren realitzats per mitjà de transport individual; es a dir, un 80 %. - Els desplaçaments diaris generats a Argentona per residència – estudis venen a ser menys del 14 % de la xifra total dels generats per residència - treball, si bé més del 60 % dels primers es realitzen cap a fora del municipi. En base també a les dades del darrer cens, el nombre de desplaçaments diaris generats a Argentona per residència - lloc d’estudi era de 292, dels quals 188 eren desplaçaments cap a fora del municipi. - Característica singular d’ Argentona es el relatiu elevat nombre d’activitats productives - a l’entorn de les mil - que si troben ubicades. Atenent al nombre d’activitats donades d’alta per concepte d ’IAE, destaquen principalment les relacionades amb la construcció i la promoció immobiliària – prop del 30 % del total - , la venda al detall més bars, cafeteries i restaurants – amb un 19 % - i les activitats manufactureres – a l’entorn del 16 % - . Aquestes últimes tenen declarada més de 90 mil metres quadrats de superfície ocupada i en termes d’ocupació de sòl urbà, segons dades cadastrals, la superfície ocupada es de 336.981 m2 i la construïda de 142.419 m2 que, respectivament corresponen al 10 i al 14 % dels totals respectius per tot el municipi. Vegis Taula 18, bis.


3. Característiques del parc d’habitatges. - El parc d’habitatges d’ Argentona – oferta – mostra que en un percentatge superior al 70 % són d’ ús principal i que un 17,6 % són d’us secundari i un 11,4 % es troben vacants. El primer percentatge es el resultat d’un procés de substitució de l’ús secundari per l’ús principal i que es pot observar que s’ha produït aquests darrers anys en la major part dels municipis considerats. De totes maneres, Argentona, desprès de Mataró, Vilassar de Dalt i Alella, es un dels municipis que presenta menor taxa anyal de creixement dels habitatges d’ús principal. D’altre banda, mostra un important creixement en el nombre d’habitatges vacants i junt, amb Sant Andreu de Llavaneres, Mataró i Vilassar de Dalt, en el 2001 el percentatge d’aquests habitatges era superior al 10% del nombre total del parc d’habitatges. Vegis Taules 19. 20, 21. - Creixement relatiu del nombre d’habitatges, superior al creixement relatiu de la seva població resident i al dels habitatges de la comarca. Amb una taxa mitjana de creixement anyal del nombre total d’habitatges del 3 % durant el darrer decenni, Argentona segueix una línia de creixement superior a la de la major part de municipis, excepte Dosrius, Palafolls i Sant Andreu de Llavaneres i lleugerament per sobre de la de Mataró. La taxa mitjana de creixement anyal de la seva població resident durant el mateix període, com s’ha vist, va ser del 2,35 %. En els darrers quatre anys (2001 – 2004) si bé la mitjana anyal d’habitatges acabats a Argentona – 78, vegis Taula número 20 bis – es inferior a la mitjana anyal del darrer decenni – 116 - que es deriva de la diferència entre els xifres censals del 1991 i del 2001, la taxa anyal relativa de creixement – 1,9 % - ha estat encara superior a la taxa anyal de creixement de la població resident en el mateix període – 1,68 % - - Important creixement des habitatges vacants. Sense assolir les taxes de creixement de Dosrius i de Sant Andreu de Llavaneres en aquest tipus d’ús dels habitatges, Argentona a l’igual que Mataró presenta una taxa mitjana de creixement anyal força elevada – 5,2 %, si bé e lleugerament inferior a la del conjunt de la comarca – 7 % -. Aquest important augment dels habitatges vacants apunta, tant a un cert desajust entre l’oferta i la demanda d’habitatges, com el fet de que Argentona sigui considerat com a municipi atractiu per la inversió immobiliària. Vegis Taula número 21. - Lleugerament per sobre de la meitat dels habitatges principals són “uni – familiars”.


En aquest respecte, Argentona amb el 52,2 % del seu parc d’habitatges de tipus uni - familiar, segueix la tipologia de la major part de municipis considerats tot i que presenta un percentatge inferior. La excepció en aquest respecte la presenta Mataró amb sols un 11,7 % d’habitatge uni – familiar tot i ser el municipi que en té més en nombre absolut i que es deriva del fet de tenir molta més població resident . Vegis Taula número 20. - Més del 80 % dels habitatges principals s’han construït amb posterioritat al 1960. Amb aquest sentit Argentona ha seguit el model de la major part de municipis considerats, excepte Vilassar de Dalt, Mataró i Orrius que presenten majors percentatges d’habitatges construïts fa més de 40 anys. Vegis Taula número 22. - Prop del 50 % dels habitatges principals tenen una superfície útil compresa entre 80 i 120 m2 i sols un 3,6 % tenen una superfície útil inferior als 60 m2. Desprès de Cabrils, Dosrius i Palafolls, Argentona es el municipi que presenta un menor percentatge d’habitatges principals amb superfície útil inferior als 60 m2. Vegis taula número 23. - Desigual distribució del parc d’habitatges construïts segons trams de grandària mesurats per la seva superfície útil en relació a la distribució de les llars segons nombre de persones. Aquesta desigualtat es posa de manifest en el Gràfic 9 i és més gran en els casos de grandària menor i en els de més de 120 m2 de superfície útil. El percentatge d’habitatges de superfície més reduïda – menys de 60 m2 – es situa, com ja s’ha assenyalat, en el 3,6 %, mentre que el percentatge de llars formades per una sola persona és superior al 15 %. El desajust entre el percentatge d’habitatges de superfície superior als 120 m2 – 36,5 % - i el de llars amb més de 4 persones - 12,6 % - és en el sentit oposat – major percentatge d’habitatges –. En ambdós casos el diferencial en els percentatges es força important.

El desencaix observat entre grandària dels habitatges i de les llars en el cas d’Argentona, amb major o menor intensitat, es produeix també en tots i cadascun dels municipis considerats, excepte en el cas de Mataró pel que fa als habitatges de més de 120 m2 en que el percentatge d’aquests – 10,6 % - supera molt lleugerament el percentatge de llars formades per més de 4 persones – 9,1 % -


A destacar que de continuar en el futur immediat la taxa anyal de creixement de les llars segons nombre de persones que les formen, observades durant el darrer decenni – Taula número 26 –, en el futur immediat s’accentuaran encara més els desajustos ara detectats ja que molt previsiblement els canvis en la distribució dels habitatges segons superfície no seran massa significatius. D’altre banda cal tenir en compte que en el 2008 (dades del Padró),a l’entorn del 43,40 % dels habitatges del municipi son llars ocupades per una o dos persones. 4. Equipaments de serveis col.lectius. - Relatiu bon nivell de dotacions quan a equipaments de tipus culturals. Excepte en quan a arxiu, Argentona disposa de tots els altres equipaments col·lectius culturals – Biblioteca, Museu, Cine i Teatre – i presenta una millor dotació que la resta de municipis considerats, excepte lògicament en el cas de Mataró, degut a la major dimensió d’aquest últim. Vegis Taula número 27.


Taula número 27. Equipaments culturals.

Alella 0 1 1 0 0

Cabrera de Mar 0 1 0 0 0

Cabrils 0 1 0 0 0

Dosrius 0 0 0 0 0

Palafolls 0 0 1 0 0

Premià de Dalt 0 1 1 0 0

S. Andreu de

Llavaneres 2 1 1 0 0

Vilasar de Dalt 0 1 2 0 0

Argentona 0 1 1 1 1 Mataró 2 2 3 9 1

Maresme 9 23 24 24 4

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. - Relativa bona dotació d’equipament públic en educació infantil i primària. Argentona es el municipi que, tret Mataró, presenta el major nombre de centres públics d’educació infantil de tots els municipis considerats i junt amb Premià de Dalt també presenta major nombre de centres d’educació primària. En canvi, no disposa de cap centre privat d’educació primària si bé en té dos d’educació infantil. Vegis Taules números 28 i 29. - Relativa bona dotació en equipament escolar secundari i mancança de centres d’educació especial. Tots els municipis considerats amb un nombre de població al 2004 a l’entorn dels 8 mil habitants o superior, com es el cas d ’Argentona, tenen un centre d’educació pública secundaria, excepte Mataró que té sis centres amb una població més de sis vegades superior però que ho més que compensa amb la disposició d’un molt major nombre de professors que junt amb els d’un centre privat sumen 713 i que, per exemple, es més dotze vegades el nombre de professors d’ Argentona per aquest tipus d’educació – Vegis Taules números 30 i 31 – .Això últim és un clar indicador de que, independentment del nombre de centres, la capacitat dels existents a Mataró es troba relativament molt per sobre de la existent en els altres municipis.


Per nombre de professors Argentona és, desprès de Mataró, el municipi que presenta una xifra més elevada. Quan a centres d’educació especial, cap dels municipis considerats en disposa, excepte Mataró que en té tres, un de públic i dos de privats, presumiblement exercint en aquest cas, com en el cas dels centres d’educació secundaria, de capital de Comarca que concentra aquest tipus d’equipaments. - Relativa millor dotació de centres de dia i de places en residències per la gent gran. Tal com posen en evidència les xifres respectives de les Taules números 32 i 33, Argentona es el municipi que en termes absoluts té una major dotació de places de centres de dia i de residències per a gent gran en relació a tots els municipis considerats, excepte Mataró i respecte a aquest últim també es superior en termes relatius a les diferències de població existents. - En termes d’equipament esportiu les dotacions relativament més baixes que presenta Argentona en relació a les de la resta de municipis corresponen a: Poliesportius i piscines a l’aire lliure. En canvi la dotació en camps de futbol i sales esportives es superior o igual a les de la resta de municipis, excepte Mataró. Vegis taula número 34.

Taula número 32. Centres de dia per a gent gran. Any 2003

Alella 0 0 0 0 0 0

Cabrera de Mar 0 0 0 0 0 0

Cabrils 0 0 0 0 0 0

Dosrius 0 0 0 0 1 9

Palafolls 0 0 0 0 0 0

Premià de Dalt 0 0 0 0 0 0

S. Andreu de

Llavaneres 0 0 0 0 4 29

Vilasar de Dalt 0 0 1 10 0 0

Argentona 0 0 1 10 3 30Mataró 1 12 0 9 4 66

Maresme 3 46 7 112 26 381

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


Taula número 33. Places en residències per a gent gran. Any 2003

Alella 0 35 86

Cabrera de Mar n.d. n.d. n.d.

Cabrils 0 50 73

Dosrius 0 16 0

Palafolls 0 57 0

Premià de Dalt 0 20 0

S. Andreu de Llavaneres 0 125 0

Vilasar de Dalt 0 0 58

Argentona 0 102 28 Mataró 282 391 58

Maresme 358 2.627 1.286

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. - Argentona quan a equipament sanitari – centres hospitalaris i llits – depèn de les dotacions que és troben ubicades fora del municipi. Tal i com mostren les dades de la Taula número 35, Argentona no disposa de llits i centres hospitalaris a diferència d’Alella, Cabrils i Sant Andreu de Llavaneres que si en disposen i, per tant, la seva dependència de les dotacions externes al municipi es total en aquest respecte.

Taula número 35. Centres i llists hospitalaris. Any 2001

Alella 0 35

Cabrera de Mar n.d. n.d.

Cabrils 0 50

Dosrius 0 16

Palafolls 0 57

Premià de Dalt 0 20

S. Andreu de Llavaneres 0 125

Vilasar de Dalt 0 0

Argentona 0 102 Mataró 282 391

Maresme 358 2.627

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


Mitjançant les dades obtingudes i l’anàlisi realitzat s’ha pogut observar que la base econòmica d’ Argentona presenta una certa diversitat, destacant que: 1. Les activitats manufactureres i industrials són encara avui en dia una font important de l’ocupació per la població resident en el municipi: Argentona, junt amb Mataró i Dosrius, són els tres municipis dins del conjunt analitzat, que individualment presenten uns percentatges de població ocupada resident que es dedica a activitats industrials per sobre del 30% del total i que aquests percentatges són superiors a la mitjana del Maresme. 2. En els darrers anys es produeix un lleuger augment en el nombre de població ocupada resident en el municipi dedicada a activitats industrials, tot i que pel conjunt del Maresme la evolució ha estat de signe contrari – o sigui, ha experimentat una certa davallada seguint una tendència generalitzada en la estructura productiva de Catalunya – podent–se considerar aquesta petita diferent evolució positiva com característica distintiva que presenta la dinàmica actual de la base econòmica d’ Argentona. 3. La estructura industrial en si mateixa es força diversificada amb major nombre d’establiments dedicats a la producció de productes tèxtils (62), seguit dels dedicats a la fabricació de productes metàl·lics (27), maquinaria (15), arts gràfiques (15), indústria de productes alimentaris (15), fusteries (12), fabricació de productes plàstics (8) i altres. 4. La dotació urbana, quan a nombre d’establiments comercials, és força important amb més de 220 unitats dedicades a la venda al detall. Més de la meitat ho són per venda de productes d’alimentació i begudes, segons el llistat de llicencies atorgades pel concepte de l’IAE del 2003. Aquesta dotació comercial dona una mitjana inferior als 50 habitants residents per establiment que es pot considerar relativament reduïda. 5. La població resident ocupada en el sector de la construcció ha experimentat un creixement molt important durant el darrer decenni, havent quasi duplicat el seu nombre absolut. Aquesta dinàmica de creixement local del sector de la construcció ha estat una tendència que amb, major o menor grau, han experimentat també, com s’ ha vist, cadascun dels els municipis considerats i la comarca del Maresme considerada amb conjunt. L’activitat de la construcció en el municipi d’ Argentona representa un 10 % del total de la població ocupada resident i que dins del conjunt d’activitats directament relacionades amb el sector, inclòs els professionals – arquitectes i aparelladors el nombre de llicencies - IAE 2003 – venen a ser més del 30 % del total.


6. La població resident ocupada en el sector primari – agricultura i ramaderia es situa en el 2,2 % del total - cens del 2001 –, havent - se produït una davallada molt important durant el darrer decenni, tant en termes absoluts – la xifra total s’ha vist reduïda en un 40 % - , com en termes relatius – el percentatge s’ha reduït en un 60% -, seguint la tendència general observada en els diferents municipis analitzats. Actualment es pot concloure que es tracta d’un sector que presenta una ocupació quasi testimonial dins de la estructura productiva del municipi. 7. La mitjana anyal d’habitatges acabats en els darrers cinc anys s’ha situat a l’entorn de les 80 unitats, inferior a la del darrer decenni que va ser d’uns 116 habitatges, segons es dedueix de la diferència existent entre les xifres censals del 1991 i el 2001. Aquesta xifra mitjana d’habitatges acabats per any es similar a la xifra que s’ ha assolit en els darrers dos anys – 2003 i 2004 - , segons dades sobre certificats finals d’obra publicades pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes de Barcelona. Si en els propers vuit anys el creixement de la població segueix una taxa per exemple del 1,5 % inferior a la mitjana dels darrers quatre anys – 1,68 % - l’augment de la població resident podria situar-se en l’ordre dels 1.600 habitants i les necessitats de nous habitatges principals, fàcilment és podrien estimar en l’ordre de les 600 unitats, considerant una mitjana de 2,7 habitants per llar; o sigui, un augment lleugerament inferior a les 80 unitats/any. La consideració a fer és que un ritme de creixement de la població resident igual o inferior a l’esmenta’t podria tenir efectes negatius sobre els nivells d’ocupació assolits actualment pel sector de la construcció a nivell local i, per tant, també sobre el conjunt de la economia local, a no ser que al mateix temps s’habilitin polítiques de renovació i rehabilitació urbana i d’obra civil que ho compensin o bé que per la pròpia dinàmica social es produeixi un traspàs de la població ocupada en la construcció, a altres activitats productives


III. OBJECTIUS SOCIALS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM. Objectiu social general d’aquesta modificació és satisfer a curt i mitja termini les noves necessitats d’habitatge que es puguin generar pels creixements de la població resident previstos i per reducció de la mitjana de nombre d’habitants per llar, tractant d’adequar progressivament la seva grandària a les noves dimensions que es produeixen en aquesta última. Objectiu social específic i prioritari és satisfer les necessitats d’allotjament dels grups de població que, degut a l’ actual evolució dels preus dels habitatges, poden quedar fora del que ofereix el mercat local basat amb el lliure joc de l’oferta i la demanda i atendre, principalment, les necessitats de la gent jove i a la gent gran, amb menors recursos econòmics. El primer grup perquè , com s’ha vist, Argentona és, en certa manera, un municipi deficitari en el creixement de la població resident jove i que, en termes d’equilibri demogràfic, convé retenir i atraure i, el segon grup, per l’ important creixement que ha experimentat en termes relatius aquests darrers anys i quines necessitats en el futur immediat previsiblement augmentaran de forma significativa. La dificultat de projectar, dins d’un determinat grau de certesa, el creixement de la població resident al llarg del període dels propers anys, per tant, de les noves necessitats d’habitatges, donat que el principal factor de creixement de la població local en els darrers anys, com s’ha vist, es deriva de la immigració provinent d’altres municipis i de l’estranger, ha portat a considerar com alternativa raonable la d’establir uns probables escenaris o projeccions de xifres de població en l’horitzó del 2015 i del 2020. En un escenari de xifres relativament elevades de projecció demogràfica de la població resident a Argentona pels anys 2015 i 2020 permet situar el nombre d’habitants, respectivament en14.000 i 15.500; xifres cadascuna d’elles lleugerament superiors a les obtingudes amb les projeccions realitzades sota hipòtesis mínima i mitjana – Vegis Annex de projeccions demogràfiques -. Les necessitats totals de nous habitatges principals que es deriven d’aquest escenari de màxims, són de l’ordre de les 1.782 unitats fins el 2015 i de 897 unitats més fins el 2020, tenint en compte, en ambdós casos, que la xifra mitjana de nombre de membres per llar continuarà el procés de reducció en el darrer decenni i que es passarà d’una mitjana de 3,02 persones per llar en el 2001 a una de 2, 58 persones en el 2015 i de 2,45 persones per llar en el 2020. Es per tant urgent actuacions com les previstes per alleugerir, i en part resoldre la mancança d’habitatges del municipi-


Objectiu social de la modificació del PGOM es que amb el seu desenvolupament es puguin atendre una part important de les necessitats d’habitatges principals que es produiran els propers anys. La satisfacció d’aquestes noves necessitats no implica que s’hagi de realitzar sempre mitjançant la construcció de nous habitatges. Com s’ha vist, Argentona, segons les xifres del darrer cens relatives al seu parc d’habitatges, en el 2001 disposava d’uns importants percentatges d’habitatges buits – més del 11 % - i d’ús secundari – més del 17 % - i una certa inadequació de la grandària dels habitatges d’ús principal respecte al nombre de persones per llar. Per tant, les característiques d’ ús i de grandària que ofereix el parc d’habitatges existent a Argentona – més de 500 habitatges vuits i més de 800 d’ ús secundari - permeten considerar que una part important de la nova demanda d’allotjament que és pot generar en els propers any, es podria satisfer mitjançant una millor i més eficient del seu ús. Objectiu social específic de la modificació del PGOM, es satisfer les necessitats d’habitatge assequible amb especial atenció a les que puguin generar els dos grups de població– gent jove i gent gran -, tal com s’estableix en la disposició addicional onzena del text refós de la llei d’urbanisme, decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Això a més, es considera particularment aplicable per Argentona, quan al primer grup de població, per la necessitat que, des del punt de vista de la dinàmica demogràfica recent, presenta el municipi d’atraure gent jove com a població resident, vist el seu negatiu creixement en els darrers anys i, quan a la gent gran, degut a ser el grup d’edat que presenta major creixement relatiu. Partint de les xifres anteriors de creixement de població estimades per l’any 2015 i 2020, i fent les corresponents projeccions per grups d’edat i per caps de llars – vegis també l’ Annex de projeccions demogràfiques, Taula número 2 - , les noves necessitats d’habitatge pels grups de població de gent jove i gent gran o amb caps de llar de menys de 35 anys i de 65 anys i més, fins el 2015 són de 113 i 536 unitats que provenen, respectivament de la diferència entre les projectades les estimades existents en el 2004: o sigui, la diferència entre 753 i 640 unitats en el primer cas i entre 1.371 i 835 unitats en el segon. Seguint el mateix procediment i utilitzant també les xifres estimades que es detallen en la Taula número 2 de l’ Annex, el nombre total de nous habitatges per cobrir les necessitats dels dos grups de població durant el període 2015 - 2020 suma 330 unitats, 50 pel grup de gent jove i 280 pel de gent gran. Utilitzant també l’anàlisi realitzat a l’ anterior capítol, sobre els indicadors de creixement, població i economia d’ Argentona i d’acord amb les principals consideracions finals que se’n deriven, la modificació del PGOM, contempla com altres objectius socials de caràcter general, els següents:


1) Ajudar a assolir, un cert equilibri entre la evolució de la població resident i el nombre de llocs de treball en el municipi i restablir , en certa manera, el dèficit d’aquests últims respecte als primers, que s’ha generat durant el darrer decenni. En aquest sentit la modificació del PGOM preveu destinar aproximadament el 10% del sostre a activitats terciàries (especialment comercials). Argentona continuí disposant d’oferta de sòl urbà i urbanitzable en quantitat suficient per atendre les necessitats d’ampliació i millora de les activitats existents i de localització de noves que, dins del possible, afavoreixin l’augment del nombre i de la qualitat dels seus llocs de treball. Cal tenir en compte que l’ ocupació efectiva d’aquest sòl dependrà no sols de la quantitat d’oferta que possibilita aquesta modificació, sinó dels preus i modalitats en que s’ofereix i també de la dinàmica de les empreses existents i dels atractius que pot presentar la disponibilitat i els nivell de formació de la població resident en edat de treballar, l’accessibilitat del seu emplaçament respecte als diferents mercats de bens i productes, i les sinergies que pot generar l’actual estructura industrial respecte a noves activitats que es puguin localitzar en el municipi. A efectes d’aquesta modificació, s’ha considerat com objectiu social el tractar de preservar, i dins del possible facilitar, l’atracció i millora d’ activitats productives que més poden contribuir a millorar la qualitat del medi i de l’ordenació del territori local i que puguin contribuir a mantenir una certa diversificació de l’estructura productiva local.

2) Potenciar l’estructura d’equipaments comercials existent, no tant facilitant l’augment del

nombre d’establiments, sinó procurant el seu possible major dimensionament en alguns casos i, especialment, mitjançant la millora de la seva accessibilitat i augmentant la seva àrea potencial de mercat, en relació a la població d’ Argentona - amb veïnats força aïllats - i també, respecte a la població resident en els municipis de l’entorn o altres.

3) Atenció especial requereix, la mancança detectada de sol per equipaments escolars, que preveu resoldre aquesta modificació.


IV. COMPLIMENT DELS OBJECTIUS SOCIALS. 1) Sobre la satisfacció de la demanda de nou habitatge per la població resident. En conjunt, amb la modificació del PGOM es preveu una edificabilitat per a nous usos residencials de l’entorn dels 45.500 m2 de sostre i d’uns 415 nous habitatges. A més, d’aquests nous habitatges, per satisfer la demanda estimada de habitatges d’ús principal, cal comptar també amb l’oferta existent dels que es troben vacants, i dels que es derivin de la transformació d’ ús secundari en principal seguint la tendència observada en els darrers anys i dels que queden pendents de construir segons el planejament vigent. En conclusió, la nova oferta de sòl residencial que es preveu amb la modificació del PGOM, ha de permetre cobrir una part important de les noves necessitats estimades d’allotjament que es puguin generar durant els propers anys. 2) Sobre la satisfacció de la demanda d’habitatge assequible. Amb el desenvolupament de la modificació del PGOM, es preveu la disposició de sòl per la construcció de 144 habitatges de protecció oficial. La xifra total d’habitatges de protecció oficial així obtinguda de 144 unitats, resoldrà bona part de les actuals i futures necessitats de demanda que durant aquest període poden generar els dos grups de població – gent jove fins a 35 anys i gent gran de 65 i més anys- que requereixen major atenció social. Aquesta actuació en matèria d’habitatge assequible comporta a més, hi ha que recalcar-ho, un salt molt important respecte a la situació actual, atès que durant els darrers cinc anys el nombre d’habitatges de protecció oficial acabats en el municipi ha estat nul i de que tan sols 1.686 unitats ha estat la suma de tots els construïts pel conjunt dels municipis del Maresme i que representaven poc més del 6,94% de tots els nous habitatges construïts durant el mateix període, com s’ha posat en evidencia al començament d’aquesta Memòria Social en el capítol d’ Antecedents.


TAULES.

Taula número 31

Infantil Infantil, primaria MUNICIPIS secundaria

Centres Centres Professors Centres Centres Professors Centres ProfessorsAlella 3 0 62 2 0 26 0 0Cabrera de Mar 0 0 34 1 0 17 0 0Cabrils 0 0 0 0 0 0 0 0Dosrius 0 0 0 0 0 0 0 0Palafolls 0 0 0 0 0 0 0 0Premià de Dalt 5 0 21 3 1 15 0 0S. Andreu de Llavaneres 1 0 7 0 0 0 0 0Vilasar de Dalt 0 1 29 1 0 13 0 0Argentona 2 0 9 0 0 0 0 0

Matarò 5 1 376 12 1 349 2 14

Comarca del Maresme 34 7 1.057 32 4 754 2 14

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Consulta interactiva

Nombre de centres i de professors d'ensenyament privat. Any 2002

Infantil i primaria Secundaria Educació especial

Pàgina 60

Taula número 30

InfantilMUNICIPIS Centres Centres Professors Centres Professors Centres Professors

Alella 0 1 28 1 48 0 0Cabrera de Mar 2 0 10 0 0 0 0Cabrils 1 1 43 0 0 0 0Dosrius 0 1 17 0 0 0 0Palafolls 2 1 43 0 0 0 0Premià de Dalt 2 2 53 1 33 0 0S. Andreu de Llavaneres 1 2 57 1 42 0 0Vilasar de Dalt 1 1 30 1 36 0 0Argentona 2 3 61 1 55 0 0

Matarò 6 15 357 6 364 1 30

Comarca del Maresme 27 63 1.426 27 1.236 2 46


Nombre de centres i professors d'ensenyament públic. Any 2002

Infantil i primaria Secundaria Educació especial

Pàgina 59

Taula número 29

MUNICIPIS Centres Unitats Alumnes Centres Unitats AlumnesAlella 1 13 295 2 17 428Cabrera de Mar 0 0 0 1 12 296Cabrils 1 14 313 0 0 0Dosrius 1 8 145 0 0 0Palafolls 1 16 342 0 0 0Premià de Dalt 3 18 442 1 6 142S. Andreu de Llavaneres 2 22 492 0 0 0Vilasar de Dalt 1 9 187 2 12 271Argentona 3 23 498 0 0 0

Matarò 15 141 3.116 13 137 3.384

Comarca del Maresme 63 573 12.464 39 351 8.667


Educació primaria. Any 2002

Pública Privada

Pàgina 58

Taula número 28

MUNICIPIS Centres Unitats Alumnes Centres Unitats AlumnesAlella 1 7 155 5 26 429Cabrera de Mar 2 7 87 1 8 157Cabrils 2 18 297 0 0 0Dosrius 1 5 88 0 0 0Palafolls 3 12 274 0 0 0Premià de Dalt 4 18 382 1 3 75S. Andreu de Llavaneres 3 19 349 1 5 51Vilasar de Dalt 2 10 183 2 6 122Argentona 5 18 352 2 5 81

Matarò 21 104 2.039 18 104 2.200

Comarca del Maresme 90 420 8.314 73 326 6.242


Educació infantil. Any 2002

Pública Privada

Pàgina 57

Taula número 26

(1) (2) (3) (4) (5)Nombre Llars segon nombre de persones

MUNICIPIS de llars Entre Mès de1 2 3 i 4 4

persona persones persones personesAlella 3,2 7,6 3,5 3,5 -0,7Cabrera de Mar 4,3 10,3 4,7 3,6 1,3Cabrils 6,7 9,1 8,4 6,1 4,6Dosrius 11,4 15,3 12,0 10,6 9,0Orrius 3,5 9,6 4,6 2,9 -3,0Palafolls 0,7 6,7 3,0 0,6 -6,3Premià de Dalt 9,2 12,2 9,4 9,7 5,4Sant Andreu de Llavaneres 2,8 8,3 4,0 2,4 -2,6Vilassar de Dalt 1,3 6,7 2,6 1,0 -4,1Argentona 3,6 9,1 4,1 3,5 -1,0

Matarò 2,1 7,1 3,7 1,4 -4,2

Font: Taules números 24 i 25

Taxes anyals de creixement 1991- 2001

Pàgina 56

Taula número 25

Distribució de llars segons nombre de persones. Any 2001

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)Nombre Llars segon nombre de persones % Llars segons nombre de persones

MUNICIPIS de llars Entre Mès de Entre Mès de1 2 3 i 4 4 1 Dos 3 i 4 4

persona persones persones persones persona persones persones personesAlella 2.643 354 568 1.343 378 13,4 21,5 50,8 14,3Cabrera de Mar 1.243 219 270 571 183 17,6 21,7 45,9 14,7Cabrils 1.653 242 382 777 252 14,6 23,1 47,0 15,2Dosrius 1.043 178 261 481 123 17,1 25,0 46,1 11,8Orrius 164 30 44 76 14 18,3 26,8 46,3 8,5Palafolls 1.996 309 517 959 211 15,5 25,9 48,0 10,6Premià de Dalt 2.930 395 672 1.486 377 13,5 22,9 50,7 12,9Sant Andreu de Llavaneres 2.666 454 695 1.228 289 17,0 26,1 46,1 10,8Vilassar de Dalt 2.622 406 691 1.226 299 15,5 26,4 46,8 11,4Argentona 3.277 506 797 1.560 414 15,4 24,3 47,6 12,6

Matarò 37.850 7.046 10.534 16.826 3.444 18,6 27,8 44,5 9,1

Font: Web de l' "Instituto Nacional de Estadística.. Consulta interactiva

Pàgina 55

Taula número 24Distribució de llars segons nombre de persones. Any 1991

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)Nombre Llars segon nombre de persones % Llars segons nombre de persones

MUNICIPIS de llars Entre Mès de Entre Mès de1 2 3 i 4 4 1 Dos 3 i 4 4

persona persones persones persones persona persones persones personesAlella 1.929 170 404 949 406 8,8 20,9 49,2 21,0Cabrera de Mar 815 82 170 402 161 10,1 20,9 49,3 19,8Cabrils 863 101 170 431 161 11,7 19,7 49,9 18,7Dosrius 355 43 84 176 52 12,1 23,7 49,6 14,6Orrius 116 12 28 57 19 10,3 24,1 49,1 16,4Palafolls 849 64 198 406 181 7,5 23,3 47,8 21,3Premià de Dalt 1.853 161 385 903 404 8,7 20,8 48,7 21,8Sant Andreu de Llavaneres 1.210 125 274 588 223 10,3 22,6 48,6 18,4Vilassar de Dalt 2.021 204 471 969 377 10,1 23,3 47,9 18,7Argentona 2.306 212 532 1.106 456 9,2 23,1 48,0 19,8

Matarò 30.749 3.541 7.304 14.600 5.304 11,5 23,8 47,5 17,2

Comarca del Maresme 89.997 10.719 21.725 42.385 15.168 11,9 24,1 47,1 16,9

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques. Consulta interactiva

Pàgina 54

Taula número 23Distribució d'habitatges principals segons superficie útil. Any 2001

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)Habitatges Habitatges principals segons superfície útil % Habitatges principals segons superfície útil

MUNICIPIS principals Menys de Entre Entre Mès de Menys de Entre Entre Mès de60 m2 60 i 80 m2 80 i 120 m2 120 m2 60 m2 60 i 80 m2 80 i 120 m2 120 m2

(2)*100/(1) (3)*100/(1) (4)*100/(1) (5)*100/(1)Alella 2.643 112 374 799 1.358 4,2 14,2 30,2 51,4Cabrera de Mar 1.243 102 182 422 537 8,2 14,6 34,0 43,2Cabrils 1.653 48 210 507 888 2,9 12,7 30,7 53,7Dosrius 1.043 31 115 468 429 3,0 11,0 44,9 41,1Orrius 164 10 25 68 61 6,1 15,2 41,5 37,2Palafolls 1.996 61 356 1.155 424 3,1 17,8 57,9 21,2Premià de Dalt 2.930 204 516 951 1.259 7,0 17,6 32,5 43,0Sant Andreu de Llavaneres 2.666 138 393 1.049 1.086 5,2 14,7 39,3 40,7Vilassar de Dalt 2.622 124 535 1.025 938 4,7 20,4 39,1 35,8Argentona 3.277 117 458 1.507 1.195 3,6 14,0 46,0 36,5

Matarò 37.850 2.096 11.952 19.802 4.000 5,5 31,6 52,3 10,6



Pàgina 53

Taula número 21

Habitatges: Taxes anyals de creixement.Anys 1991-2001

(1) (2) (3) (4) (5) Habitatges

MUNICIPIS principalsTotal principals secundaris vacants amb 1 habt.

per edificiAlella 1,9 3,2 -4,4 3,2 1,9Cabrera de Mar 0,9 4,3 -3,6 -0,2 2,6Cabrils 1,9 6,7 -3,6 -2,7 6,5Dosrius 5,6 11,4 -3,2 39,9 10,4Orrius 0,0 3,5 -3,7 0,0 3,5Palafolls 6,7 12,1 -4,0 1,9 5,9Premià de Dalt 1,9 4,7 -4,1 -7,5 5,5Sant Andreu de Llavaneres 3,4 8,2 -8,2 27,9 5,7Vilassar de Dalt 2,4 2,6 0,2 3,1 1,6Argentona 3,0 3,6 -0,2 5,2 4,4

Matarò 2,7 2,1 -0,2 6,9 -1,1

Comarca del Maresme 2,1 3,4 -3,9 7,0 2,4


Pàgina 52

Taula número 21

Habitatges: Taxes anyals de creixement.Anys 1991-2001

(1) (2) (3) (4) (5) Habitatges

MUNICIPIS principalsTotal principals secundaris vacants amb 1 habt.

per edificiAlella 1,9 3,2 -4,4 3,2 1,9Cabrera de Mar 0,9 4,3 -3,6 -0,2 2,6Cabrils 1,9 6,7 -3,6 -2,7 6,5Dosrius 5,6 11,4 -3,2 39,9 10,4Orrius 0,0 3,5 -3,7 0,0 3,5Palafolls 6,7 12,1 -4,0 1,9 5,9Premià de Dalt 1,9 4,7 -4,1 -7,5 5,5Sant Andreu de Llavaneres 3,4 8,2 -8,2 27,9 5,7Vilassar de Dalt 2,4 2,6 0,2 3,1 1,6Argentona 3,0 3,6 -0,2 5,2 4,4

Matarò 2,7 2,1 -0,2 6,9 -1,1

Comarca del Maresme 2,1 3,4 -3,9 7,0 2,4


Pàgina 51

Taula número 20 bis

MUNICIPIS 2000 2001 2002 2003 2004 TOTAL Mitjana Població Habitatges De 2000 any mitjana per 1000

a 2003 2001-2004 habitantsAlella 57 58 24 37 106 176 44 8.651 5,1Cabrera de Mar 21 14 6 16 10 57 14 3.877 3,7Cabrils 58 80 40 81 43 259 65 5.611 11,5Dosrius 52 76 73 76 83 277 69 3.430 20,2Orrius 5 0 0 4 1 9 2 397 5,7Palafolls 168 109 128 156 172 561 140 6.274 22,4Premià de Dalt 79 89 22 34 20 224 56 9.409 6,0Sant Andreu de Llavaneres 176 176 67 111 37 530 133 8.270 16,0Vilassar de Dalt 43 45 25 16 51 129 32 7.903 4,1Argentona 74 81 44 113 116 312 78 10.150 7,7

Matarò 763 1.104 961 1.027 531 3.855 964 110.236 8,7

Comarca del Maresme 3.607 4.221 3.610 4.307 2.765 15.745 3.936 359.790 10,9

Font: Web de la Direcció General de l'Habitatge, Estadísticas d'habitatges. Consulta interactiva.

Habitatges acabats: Certificats finals d'obra. Col.legis d'Aparelladors

Pàgina 50

Taula número 20

Habitatges per municipis segons tipus d'ús (cens de l'any 2001)

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10)MUNICIPIS Nombre d'habitatges Percentatge sobre el total Habitatges Habitatges % Habit. pri.

Total principals principals amb 1 habt.habitatges principals secundaris vacants principals secundaris vacants per cent amb 1 habt. per edifici

(*) habitants per edifici (9)*100/(2)Alella 3.240 2.643 391 206 81,6 12,1 6,4 38 1.705 64,5Cabrera de Mar 1.920 1.243 617 60 64,7 32,1 3,1 51 745 59,9Cabrils 2.500 1.653 759 88 66,1 30,4 3,5 48 1.270 76,8Dosrius 1.492 1.043 363 86 69,9 24,3 5,8 48 836 80,2Orrius 284 164 106 14 57,7 37,3 4,9 61 126 76,8Palafolls 3.312 2.657 511 144 80,2 15,4 4,3 56 1.224 46,1Premià de Dalt 3.637 2.930 596 111 80,6 16,4 3,1 40 1.831 62,5Sant Andreu de Llavaneres 4.957 2.666 948 1.343 53,8 19,1 27,1 63 1.085 40,7Vilassar de Dalt 3.294 2.623 331 340 79,6 10,0 10,3 42 1.554 59,2Argentona 4.620 3.280 815 525 71,0 17,6 11,4 47 1.712 52,2

Matarò 46.461 37.850 1.040 7.571 81,5 2,2 16,3 44 4.427 11,7

Comarca del Maresme 178.412 125.611 28.813 23.988 70,4 16,1 13,4 50 37.626 30,0

Nota (*) = Inclou els habitatges familiars amb ús no especificatFont: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques. Consulta interactiva

Pàgina 49

Taula número 19

Habitatges per municipis segons tipus d'ús (cens de l'any 1991)

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10)MUNICIPIS Nombre d'habitatges Percentatge sobre el total Habitatges Habitatges % Habit. pri.

Total principals principals amb 1 habt.habitatges principals secundaris vacants principals secundaris vacants per cent amb 1 habt. per edifici

(*) habitants per edifici (9)*100/(2)Alella 2.689 1.927 611 151 71,7 22,7 5,6 39 1.412 73,3Cabrera de Mar 1.762 812 889 61 46,1 50,5 3,5 63 575 70,8Cabrils 2.075 862 1.097 116 41,5 52,9 5,6 70 677 78,5Dosrius 862 354 505 3 41,1 58,6 0,3 71 310 87,6Orrius 285 116 155 14 40,7 54,4 4,9 78 89 76,7Palafolls 1.735 849 767 119 48,9 44,2 6,9 54 693 81,6Premià de Dalt 3.003 1.852 908 243 61,7 30,2 8,1 46 1.076 58,1Sant Andreu de Llavaneres 3.562 1.210 2.237 115 34,0 62,8 3,2 85 626 51,7Vilassar de Dalt 2.597 2.021 325 251 77,8 12,5 9,7 38 1.328 65,7Argentona 3.454 2.305 832 317 66,7 24,1 9,2 44 1.114 48,3

Matarò 35.674 30.740 1.066 3.868 86,2 3,0 10,8 35 4.941 16,1

Comarca del Maresme 145.254 89.940 43.069 12.245 61,9 29,7 8,4 50 29.627 32,9

Nota (*) = Inclou els habitatges familiars amb ús no especificatFont: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques. Consulta interactiva

Pàgina 48

Taula número 18 bis

Superfície Superfície Superfície (%) (%)Nombre Activitat Declarada RectificadaComputable Nombre Superfície

m2 m2 m2 Computable8 EXPLOTACIONS DE BESTIÀ 0 0 0 0,8 0

11 OFICiNES BANCARIES I CAIXES D'ESTALVIÇ 1.642 1.444 1.368 1,1 1,05 CAPTACIÓ I TRACTAMENT AIGÜES 132 123 116 0,5 0,14 INDUSTRIA DE PRODUCTES NO METALICS 19.249 16.585 15.756 0,4 11,1

27 FABRICACIÓ PRODUCTES METÀLICS 9.851 8.217 7.809 2,7 5,515 FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA 10.243 8.955 8.507 1,5 6,015 INDUSTRIA PRODUCTES ALIMENTICIS 9.616 7.811 7.364 1,5 5,262 FABRICACIÓ PRODUCTES TEXTILS 42.380 36.517 34.678 6,1 24,412 FABRICACIÓ PECES FUSTERIA 3.780 3.068 2.915 1,2 2,115 ARTS GRAFIQUES (IMPRESSIO GRAFICA) 6.114 4.882 4.638 1,5 3,38 FABRICACIÓ PLASTICS I ALTRES 10.298 9.001 8.552 0,8 6,0

58 CONSTRUCCIO COMPLETA OBRES CIVILS 0 0 0 5,7 0,069 PETITS TREBALLS CONSTR. 0 0 0 6,8 0,08 PREPARACIÓ TERRENYS 130 40 37 0,8 0,0

84 ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA CONSTR 0 0 0 8,3 0,015 COMERÇ MAJOR ALIMENTS,BEGUDES,TABAC 1.294 943 893 1,5 0,644 COMERÇ MAJOR PRODUCTES NO ALIMENTIC 22.783 13.949 13.251 4,3 9,36 INTERMEDIARIS DEL COMERÇ 73 73 70 0,6 0,0

35 COMERÇ DETALL PRODUCTES ALIMENTICIS 1.632 1.383 1.306 3,5 0,936 COMERÇ DETALL BEGUDES, TABAC I PROD. A 1.295 1.124 1.062 3,6 0,75 AUTOSERVEIS 1.122 1.122 1.122 0,5 0,8

11 COMERÇ DETALL VESTITS I COMPLEMENTS 1.102 1.102 1.102 1,1 0,858 COMERÇ DETALL ALTRES PRODUCTES 7.283 6.247 5.926 5,7 4,213 RESTAURANTS 8.899 3.669 3.485 1,3 2,527 CAFES I BARS 3.517 3.064 2.910 2,7 2,17 ALTRES SERVEIS ALIMENTACIO-RESTAURAC 250 234 223 0,7 0,21 SERV.HOSTALATGE FONDES,CASES HOSTES 2.514 2.222 1.914 0,1 1,3

19 TALLERS DE REPARACIÓ 1.500 1.409 1.338 1,9 0,93 TRANSPORT MERCADERIES PER CARRETERA 0 0 0 0,3 0,02 GUARDA,CUSTODIA VEHICLES EN GARATGE 0 0 0 0,2 0,05 ACTIVITATS DIVERSES 229 216 205 0,5 0,1

35 PROMOCIO IMMOBILIARIA EDIFICACIONS 0 0 0 3,5 0,03 SERV.PROPIETAT IMMOBILIARIA,INDUSTR. 132 132 125 0,3 0,1

31 ALTRES SERVEIS A LES EMPRESES 2.632 2.473 2.352 3,1 1,76 SERVEIS AGRICOLES I RAMADERS 0 0 0 0,6 0,06 SERVEIS DE NETEJA I ALTRES SERVEIS DE S 80 80 76 0,6 0,1

12 ENSENYAMENT INFANTS I ALTRES 1.386 954 905 1,2 0,611 SERVEIS SANITARIS I CLINIQUES VETERINAR 3.469 2.850 2.704 1,1 1,911 ACTIVITATS CULTURALS 852 683 649 1,1 0,59 INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I SERVEIS ANN 12.547 1.905 1.808 0,9 1,32 TINTORERIES 147 120 113 0,2 0,1

14 PERRUQUERIES I INSTITUTS DE BELLESA 578 530 502 1,4 0,412 ALTRES SERVEIS 1.871 1.343 1.274 1,2 0,924 ARQUITECTES, APARELLADORS I ENGINYERS 411 402 379 2,4 0,335 AGENTS COMERCIALS, ADMINISTRADORS, ET 470 443 416 3,5 0,336 PROFESSIONALS DEL DRET,ECONOMISTES I 548 513 489 3,6 0,313 METGES I ESPECIALISTES 227 227 216 1,3 0,26 AJUD.TEC.SANITARIS I FISIOTERAPEUTES 70 70 67 0,6 0,0

30 ALTRES PROFESSIONALS 322 308 293 3,0 0,228 LOCAL AFECTE INDIRECTAMENT 6.010 3.182 3.019 2,8 2,1

1.012 TOTAL 198.680 149.615 141.934 100,0 100,0

Font: Ajuntament d'Argentona

ACTIVITATS DECLARADES PER L'IAE. ANY 2003

Pàgina 47

Taula número 18

Dades sobre mobilitat obligada. Desplaçaments residència-treball. Any 2001.

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)Ocupats residents que

MUNICIPIS Població treballen Nombre de Ratio Ratio Ratio Indexocupada Dins del Fora del llocs de (4)*100/(1) (2)*100/(4) (2)*100/(1) indepen-resident municipi municipi treball dència(**)

Alella 3.832 967 2.865 1.956 51,0 49,4 25,2 0,2Cabrera de Mar 1.836 513 1.323 2.712 147,7 18,9 27,9 0,2Cabrils 2.527 642 1.885 1.398 55,3 45,9 25,4 0,2Dosrius 1.551 513 1.038 1.310 84,5 39,2 33,1 0,3Òrrius 206 58 148 112 54,4 51,8 28,2 0,2Palafolls 2.702 879 1.823 2.019 74,7 43,5 32,5 0,3Premià de Dalt 4.178 1.057 3.121 2.070 49,5 51,1 25,3 0,2S. Andreu de Llavaneres 3.779 1.176 2.603 2.002 53,0 58,7 31,1 0,3Vilassar de Dalt 3.553 1.315 2.238 3.028 85,2 43,4 37,0 0,3Argentona 4.545 1.422 3.123 3.554 78,2 40,0 31,3 0,2

Matarò 47.100 31.446 15.654 42.304 89,8 74,3 66,8 1,1

Comarca del Maresme 160.422 103.946 56.476 118.044 73,6 88,1 64,8 1,4

Nota (**) = % ocupats residents que treballen en el municipi/[ 100 - % empleos ocupats per treballadors locals- col.(6)-) + (100 - % residentsque treballen localment - columna (7) )]


Pàgina 46

Taula número 17Dades sobre mobilitat obligada. Desplaçaments residència-treball. Any 1991

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)Ocupats residents que

MUNICIPIS Població treballen Nombre de Ratio Ratio Ratio Indexocupada Dins del Fora del llocs de (4)*100/(1) (2)*100/(4) (2)*100/(1) indepen-resident municipi municipi treball dència(**)

Alella 2.686 591 2.095 1.229 45,8 48,1 22,0 0,2Cabrera de Mar 1.124 406 718 2.657 236,4 15,3 36,1 0,2Cabrils 1.177 295 882 678 57,6 43,5 25,1 0,2Dosrius 443 188 255 686 154,9 27,4 42,4 0,3Òrrius 151 53 98 82 54,3 64,6 35,1 0,4Palafolls 1.157 481 676 1.143 98,8 42,1 41,6 0,4Premià de Dalt 2.473 695 1.778 1.461 59,1 47,6 28,1 0,2S. Andreu de Llavaneres 1.604 674 930 1.182 73,7 57,0 42,0 0,4Vilassar de Dalt 2.435 1.250 1.185 2.462 101,1 50,8 51,3 0,5Argentona 3.132 1.277 1.855 2.646 84,5 48,3 40,8 0,4

Matarò 37.389 29.737 7.652 36.305 97,1 81,9 79,5 2,1


Nota (**) = % ocupats residents que treballen en el municipi/[ 100 - % empleos ocupats per treballadors locals- col.(6)-) + (100 - % residque treballen localment - columna (7) )]


Pàgina 45

Taula número 16

(%) (%) lletres (%)educació(%) ciencies (%) informà- (%) Arquit. I(%) Agricult. (%) SalutMUNICIPIS sobre total sobre total sobre total sobre total tics s/total const. s/tota sobre total sobre total

població estudis estudis estudis estudis estudis estudis estudisAlella 32,5 39,6 6,7 26,7 2,7 2,9 0,9 12,9Cabrera de Mar 30,1 35,0 7,1 28,5 2,6 4,7 2,8 12,4Cabrils 32,6 37,3 6,9 26,9 1,9 3,7 1,7 15,8Dosrius 19,2 34,6 6,1 32,3 4,1 1,7 2,4 12,7Òrrius 24,8 30,4 9,6 35,7 2,6 5,2 0,9 12,2Palafolls 13,7 29,4 8,2 35,0 4,5 1,5 0,9 11,1Premià de Dalt 24,8 39,1 6,4 30,2 2,8 4,0 1,2 10,8S. Andreu de Llavaneres 27,9 39,6 6,8 24,6 2,4 3,1 0,6 15,9Vilassar de Dalt 23,5 34,7 7,9 28,6 4,0 3,2 1,1 13,7Argentona 21,7 33,9 8,5 29,8 4,0 2,7 1,1 11,4

Matarò 15,4 34,8 8,6 30,7 4,3 2,3 0,7 12,3

Font : Taula numero 15

Distribució de la població amb estudis completats

Pàgina 44

Taula número 15Nombre de població resident segons tipus d'estudis completats. Any 2001

Dret Magisteri i Ciencies Arts i Informàtica Ingenieria Formació Ciencies Arquitect. Agricultu. Salut i Altres No TotalMUNICIPIS educació Socials Humanitats tècnica o i Serveis Aplicable

infantil Construc. Ramaderia SocialsAlella 150 181 674 244 73 247 324 148 79 25 348 201 5.593 8.287Cabrera de Mar 45 80 258 94 29 91 182 50 53 32 141 78 2.630 3.763Cabrils 101 116 432 94 32 196 186 71 63 29 266 97 3.473 5.156Dosrius 17 36 139 48 24 32 143 15 10 14 75 36 2.481 3.070Òrrius 7 11 23 5 3 9 24 8 6 1 14 4 348 463Palafolls 21 66 163 52 36 34 218 29 12 7 89 75 5.040 5.842Premià de Dalt 125 144 549 204 64 197 377 104 91 26 242 124 6.813 9.060S. Andreu de Llavaneres 146 147 541 168 52 202 256 74 68 14 344 147 5.584 7.743Vilassar de Dalt 74 143 415 143 72 160 277 83 59 20 249 124 5.922 7.741Argentona 80 182 450 194 86 145 405 86 57 23 244 183 7.712 9.847

Matarò 629 1.398 3.782 1.271 703 934 3.490 588 377 113 2.004 1.058 89.644 105.991

Font: Web del "Instituto Nacional de Estadística. Consulta interactiva.

Pàgina 43

Taula número 14

Nivell d'estudis - per graus - de la població resident. Any 2001

PercentatgesMUNICIPIS Analfabets Sense Primer Segon Tercer Total Analfabets Sense Primer Segon Tercer

estudis grau grau grau (*) estudis grau grau grauAlella 707 684 1.291 3.668 1.937 8.287 8,5 8,3 15,6 44,3 23,4Cabrera de Mar 281 358 680 1.719 725 3.763 7,5 9,5 18,1 45,7 19,3Cabrils 548 452 769 2.181 1.206 5.156 10,6 8,8 14,9 42,3 23,4Dosrius 232 281 728 1.568 261 3.070 7,6 9,2 23,7 51,1 8,5Òrrius 34 37 90 236 66 463 7,3 8,0 19,4 51,0 14,3Palafolls 637 819 1.483 2.600 303 5.842 10,9 14,0 25,4 44,5 5,2Premià de Dalt 855 1.187 1.746 3.884 1.388 9.060 9,4 13,1 19,3 42,9 15,3S. Andreu de Llavaneres 802 673 1.328 3.474 1.466 7.743 10,4 8,7 17,2 44,9 18,9Vilassar de Dalt 656 794 1.655 3.509 1.127 7.741 8,5 10,3 21,4 45,3 14,6Argentona 951 1.037 2.208 4.489 1.162 9.847 9,7 10,5 22,4 45,6 11,8

Matarò 10.744 15.172 27.702,0 44.528,0 7.845,0 105.991 10,1 14,3 26,1 42,0 7,4

Nota: (*) = Aquestes xifres en alguns casos són lleugerement inferiors a les xifres de població del cens del mateix any.Font: Web del "Instituto Nacional de Estadística. Consulta interactiva.

Pàgina 42

Taula número 13

MUNICIPIS % Atur(*) Nivell16-24 25-49 +50 econòmic(***)

Alella 2,0 2,1 2,8 2,0 9Cabrera de Mar 1,9 1,8 2,6 1,9 10Cabrils 2,2 2,1 3,5 1,6 9Dosrius 2,8 3,2 3,6 2,7 7Òrrius n,d. n,d. n,d. n,d. n,d.Palafolls 2,8 3,0 4,0 2,6 7Premià de Dalt 2,2 2,1 2,9 2,5 8S. Andreu de Llavaneres 2,0 1,6 2,7 2,5 8Vilassar de Dalt 2,8 1,9 3,8 2,4 8Argentona 2,6 1,8 4,1 2,5 7

Matarò 3,3 3,6 4,1 3,5 7

Notes : (*) = Nombre aturats en relació a la població. 1 de juliol de 2003(**) = Relació entre aturats i població activa. Novembre 2001(***) = Nivell de renda familiar disponible, en euros per habitant. Any 2002Nivell 7 = De 11.500 a 12.300;Nivell 8= de 12.300 a 13.000Nivell 9 = De 13.000 a 13.700.

Font: La Caixa (2004), Anuario Econòmico de España, pàgines 174,176,178,180,182,184,186,192 i 194

% Atur per edats(**)

Pàgina 41

Taula número 12Distribució de la població ocupada segons branques d'activitat.

MUNICIPIS1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001

Alella 3,1 1,7 29,2 17,9 6,6 7,1 3,5 4,2 5,8 6,4 6,0 7,6 45,8 55,1Cabrera de Mar 12,7 6,4 30,1 21,4 5,7 6,9 4,0 4,8 3,4 5,9 4,4 6,5 39,7 48,0Cabrils 4,4 2,7 28,7 19,7 5,9 5,7 3,6 5,2 1,7 7,4 8,0 10,2 47,7 49,2Dosrius 8,8 3,9 40,2 30,7 8,8 9,3 4,1 5,3 2,3 4,9 1,4 7,3 34,5 38,6Òrrius 10,6 3,4 36,4 19,9 7,3 13,1 6,0 7,3 6,6 7,8 2,6 6,8 30,5 41,7Palafolls 10,3 5,8 36,6 22,3 16,0 16,1 7,6 8,2 4,0 3,8 1,6 5,0 23,9 38,8Premià de Dalt 4,7 3,7 32,5 20,2 10,8 11,4 2,5 3,6 3,8 5,2 3,2 5,8 42,4 50,1S. Andreu de Llavaneres 8,0 3,2 27,2 18,9 9,7 8,7 4,5 5,2 3,6 5,6 3,5 7,5 43,5 50,9Vilassar de Dalt 4,6 2,7 38,0 24,5 8,0 10,3 3,2 4,0 4,3 6,1 4,1 6,7 37,7 45,7Argentona 5,3 2,2 43,6 31,8 7,2 9,6 3,0 4,0 3,7 6,2 3,0 5,3 34,1 40,9

Matarò 2,2 1,9 49,9 32,0 7,6 11,5 2,9 4,2 3,5 4,4 3,1 5,5 30,8 40,5

Comarca del Maresme 4,3 2,7 39,3 25,2 8,4 10,6 4,9 5,7 4,0 5,3 3,3 6,1 35,8 44,3

Font: Taula número 10

Restamanufactureres

Sector Primari Industries Construcció Hostaleria Educació Sanitat

Pàgina 40

Taula número 11

Taxes anyals de creixement de la població ocupada resident segons tipus d'activitat: Anys 1991-2001

Sector Industries Construc. Hostaleria Educació Sanitat Resta TotalMUNICIPIS Primari manufactu-

reresAlella -2,4 -1,3 4,3 5,6 4,6 6,1 5,5 3,6Cabrera de Mar -1,9 1,5 7,1 6,9 11,1 9,1 7,1 5,0Cabrils 2,9 3,9 7,6 12,0 25,0 10,6 8,3 7,9Dosrius 4,4 10,3 14,0 16,4 22,5 34,1 14,6 13,3Òrrius -7,9 -2,9 9,4 5,2 4,8 13,3 6,5 3,2Palafolls 2,9 3,6 9,0 9,7 8,3 22,2 14,2 8,9Premià de Dalt 2,7 0,5 6,0 9,2 8,8 11,7 7,1 5,4Sant Andreu de Llavanere -0,6 5,1 7,8 10,6 13,8 17,5 10,7 8,9Vilassar de Dalt -1,4 -0,6 6,4 6,1 7,5 9,0 5,9 3,9Argentona -5,1 0,6 6,8 6,7 9,4 9,9 5,7 3,8

Matarò 0,6 -2,1 6,6 6,3 4,6 8,5 5,2 2,3

Comarca del Maresme -0,6 -0,5 6,5 5,5 6,9 10,6 6,2 4,0

Font : Taula número 10

Pàgina 39

Taula número 10

Població ocupada segons branques d'activitat.Any 1991


reresAlella 83 786 178 93 157 161 1.233 2.691Cabrera de Mar 143 338 64 45 38 50 446 1.124Cabrils 52 338 69 42 20 94 562 1.177Dosrius 39 178 39 18 10 6 153 443Òrrius 16 55 11 9 10 4 46 151Palafolls 119 424 185 88 46 18 277 1.157Premià de Dalt 117 803 268 63 93 80 1.049 2.473S. Andreu de Llavaneres 129 436 155 72 58 56 698 1.604Vilassar de Dalt 112 925 196 79 105 100 918 2.435Argentona 167 1.366 226 95 115 94 1.069 3.132

Matarò 834 18.648 2.858 1.076 1.313 1.159 11.501 37.389

Comarca del Maresme 4.669 42.521 9.072 5.296 4.379 3.578 38.799 108.314

Població ocupada segons branques d'activitat.Any 2001


reresAlella 65 687 272 161 246 291 2.110 3.832Cabrera de Mar 118 392 127 88 109 120 882 1.836Cabrils 69 497 143 131 186 258 1.243 2.527Dosrius 60 476 145 82 76 113 599 1.551Òrrius 7 41 27 15 16 14 86 206Palafolls 158 602 436 222 102 134 1.048 2.702Premià de Dalt 153 845 478 152 217 241 2.092 4.178S. Andreu de Llavaneres 121 715 327 197 212 282 1.925 3.779Vilassar de Dalt 97 872 366 143 216 237 1.622 3.553Argentona 99 1.446 438 181 282 241 1.858 4.545

Matarò 882 15.083 5.410 1.990 2.064 2.612 19.059 47.100

Comarca del Maresme 4.389 40.478 17.047 9.064 8.518 9.806 71.120 160.422


Pàgina 38

Taula número 9Taxes anyals de creixement: 1991-2001

(1) (2) (3) (4) (5)Ocupats residents que

MUNICIPIS Població treballen Nombre de Poblacióocupada Dins del Fora del llocs de en edat deresident municipi municipi treball treballar

Alella 3,6 5,0 3,2 4,8 2,8Cabrera de Mar 5,0 2,4 6,3 0,2 3,4Cabrils 7,9 8,1 7,9 7,5 6,2Dosrius 13,3 10,6 15,1 6,7 10,7Òrrius 3,2 0,9 4,2 3,2 2,4Palafolls 8,9 6,2 10,4 5,9 6,4Premià de Dalt 5,4 4,3 5,8 3,5 3,6S. Andreu de Llavaneres 8,9 5,7 10,8 5,4 6,8Vilassar de Dalt 3,9 0,5 6,6 2,1 1,9Argentona 3,8 1,1 5,3 3,0 2,6

Matarò 2,3 0,6 7,4 1,5 0,9

Comarca del Maresme 4,0 2,3 8,3 2,6 2,3

Font : Taules números 17 i 18

Pàgina 37

Taula número 8

Augments i disminucions en població ocupada resident i llocs de treball. 1991- 2001.

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)Ocupats residents que (%) de creixement

MUNICIPIS Població treballen Nombre de Població Ocupat resi. que treballa Nombre deocupada Dins del Fora del llocs de ocupada Dins del Fora del llocs de resident municipi municipi treball resident municipi municipi treball

Alella 1.146 376 770 727 42,7 63,6 36,8 59,2Cabrera de Mar 712 107 605 55 63,3 26,4 84,3 2,1Cabrils 1.350 347 1.003 720 114,7 117,6 113,7 106,2Dosrius 1.108 325 783 624 250,1 172,9 307,1 91,0Òrrius 55 5 50 30 36,4 9,4 51,0 36,6Palafolls 1.545 398 1.147 876 133,5 82,7 169,7 76,6Premià de Dalt 1.705 362 1.343 609 68,9 52,1 75,5 41,7S. Andreu de Llavaneres 2.175 502 1.673 820 135,6 74,5 179,9 69,4Vilassar de Dalt 1.118 65 1.053 566 45,9 5,2 88,9 23,0Argentona 1.413 145 1.268 908 45,1 11,4 68,4 34,3

Matarò 9.711 1.709 8.002 5.999 26,0 5,7 104,6 16,5



Pàgina 36

Taula número 7

Veinats 2000 (%) 2001 2002 2003 2004 (%)

ARGENTONA 6.752 71,0 7.008 7.207 7.318 7.422 71,1CLARA 63 0,7 59 66 68 71 0,7CROS 1.031 10,8 1.003 983 963 944 9,0PINS 48 0,5 47 50 40 40 0,4MADA 303 3,2 307 299 285 289 2,8CABOT 224 2,4 223 209 223 258 2,5GINESTERES 543 5,7 597 664 746 760 7,3LLADÒ 3 0,0 3 3 0 0 0,0PUJADA 61 0,6 60 69 68 67 0,6CAN RAIMI 306 3,2 350 366 400 411 3,9SANT JAUME DE TREIA 109 1,1 105 111 108 107 1,0CAN VILARDELL 36 0,4 37 36 36 38 0,4CAN RIBOSA 28 0,3 28 30 24 31 0,3CAN SERRA LLADÒ 4 0,0 4 4 4 4 0,0

TOTAL 9.511 100,0 9.831 10.097 10.283 10.442 100,0

Font : Ajuntament d'Argentona

Evolució de la població resident per veinats.

Pàgina 35

Taula número 6Distribució de la població per grups d'edat i taxes anyals de creixement anys 1991-2001

1991 2001 Taxa anyal de creixement 1991-2001MUNICIPIS De 0 a 14 De 15 a 64 De més de De 0 a 14 De 15 a 64 De més de De 0 a 14 De 15 a 64 De més de

anys anys 64 anys anys anys 64 anys anys anys 64 anysAlella 20,9 68,0 11,1 15,5 73,0 14,1 -0,9 2,8 2,5Cabrera de Mar 22,0 68,0 10,0 16,8 71,2 16,0 0,2 3,4 4,9Cabrils 21,8 67,6 10,6 19,8 70,4 17,1 4,8 6,2 5,0Dosrius 20,3 68,4 11,3 16,1 73,9 25,4 7,4 10,7 8,4Órrius 18,6 68,9 12,6 15,6 69,1 19,4 0,6 2,4 4,4Palafolls 18,5 70,0 11,5 18,5 70,2 21,1 6,3 6,4 6,2Premià de Dalt 20,4 70,4 9,1 16,3 72,2 15,9 1,1 3,6 5,7Sant Andreu de Llavaneres 19,1 68,3 12,6 17,7 70,1 22,8 5,7 6,8 6,1Vilassar de Dalt 18,2 67,8 14,0 14,2 70,1 18,2 -0,9 1,9 2,7Argentona 20,8 68,0 11,2 16,2 69,6 17,9 -0,2 2,6 4,9

Matarò 20,2 67,7 12,1 14,6 70,4 15,8 -2,8 0,9 2,7

Comarca del Maresme 19,9 67,8 12,3 15,2 70,2 17,7 -0,7 2,3 3,7

Catalunya 17,8 67,9 14,3 13,8 68,8 18,2 -2,1 0,6 2,4


Pàgina 34

Taula número 5Población segons grup d'edat

1991 2001 Index envelliment(*) DinàmicaMUNICIPIS De 0 a 14 De 15 a 64 De més de De 0 a 14 De 15 a 64 De més de 1991 2001 envelliment

anys anys 64 anys anys anys 64 anys (a) (b) (b)/(a)Alella 1.441 4.691 763 1.311 6.186 973 0,5 0,7 1,4Cabrera de Mar 619 1.913 280 634 2.679 450 0,5 0,7 1,6Cabrils 648 2.005 313 1.035 3.676 508 0,5 0,5 1,0Dosrius 246 828 137 500 2.290 308 0,6 0,6 1,1Òrrius 68 252 46 72 320 71 0,7 1,0 1,5Palafolls 590 2.229 367 1.092 4.153 672 0,6 0,6 1,0Premià de Dalt 1.339 4.613 598 1.490 6.583 1.041 0,4 0,7 1,6Sant Andreu de Llavaneres 799 2.857 527 1.387 5.491 955 0,7 0,7 1,0Vilassar de Dalt 1.234 4.605 952 1.124 5.542 1.238 0,8 1,1 1,4Argentona 1.632 5.340 876 1.603 6.885 1.408 0,5 0,9 1,6

Matarò 20.526 68.691 12.293 15.502 74.843 16.013 0,6 1,0 1,7

Comarca del Maresme 58.332 198.673 36.098 54.318 250.277 51.950 0,6 1,0 1,5

Catalunya 1.076.278 4.115.905 867.311 872.833 4.366.994 1.103.283 0,8 1,3 1,6

Nota '(*) = Relació entre la població de 65 i més anys i la població menor de 15 anys

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Consulta interactiva per Internet

Pàgina 33

Taula número 4Població segons lloc de naixement. Taxes de creixement 1991-2001

MUNICIPIS Mateixa Resta RestaComarca Catalunya Estat Estranger Total

Alella 0,7 2,4 0,7 9,4 2,1Cabrera de Mar 1,4 4,4 0,8 9,8 3,0Cabrils 4,0 6,3 3,0 14,9 5,8Dosrius 6,5 12,8 10,4 21,8 9,8Òrrius 1,8 4,1 0,9 7,2 2,4Palafolls 5,1 9,5 4,0 21,3 6,4Premià de Dalt 3,2 4,5 1,1 10,8 3,4Sant Andreu de Llavaneres 3,5 9,6 4,0 21,1 6,5Vilassar de Dalt 0,6 3,3 -0,3 9,5 1,5Argentona 1,6 4,3 1,0 12,6 2,3

Matarò 0,6 1,5 -1,4 12,8 0,5

Comarca del Maresme 1,1 3,8 0,0 12,4 2,0

Catalunya 0,0 2,0 -1,2 14,3 0,5


Pàgina 32

Taula número 3Població segons lloc de naixement

1991 PercentatgesMateixa Resta Resta Mateixa Resta Resta

MUNICIPIS Comarca Catalunya Estat Estranger Total Comarca Catalunya Estat Estranger

Alella 1.506 3.914 1.260 215 6.895 21,8 56,8 18,3 3,1Cabrera de Mar 1.058 1.204 480 70 2.812 37,6 42,8 17,1 2,5Cabrils 729 1.674 446 117 2.966 24,6 56,4 15,0 3,9Dosrius 587 368 237 19 1.211 48,5 30,4 19,6 1,6Òrrius 221 84 54 7 366 60,4 23,0 14,8 1,9Palafolls 1.392 799 963 32 3.186 43,7 25,1 30,2 1,0Premià de Dalt 1.785 2.554 2.066 145 6.550 27,3 39,0 31,5 2,2Sant Andreu de Llavaneres 1.900 1.288 908 87 4.183 45,4 30,8 21,7 2,1Vilassar de Dalt 2.902 2.098 1.666 125 6.791 42,7 30,9 24,5 1,8Argentona 4.387 1.566 1.782 113 7.848 55,9 20,0 22,7 1,4

Matarò 47.623 13.401 38.420 2.066 101.510 46,9 13,2 37,8 2,0


Catalunya 3.080.393 1.009.317 1.867.758 102.026 6.059.494 16,7 30,8 1,7 1,7

2001 PercentatgesMUNICIPIS Mateixa Resta Resta Mateixa Resta Resta

Comarca Catalunya Estat Estranger Total Comarca Catalunya Estat EstrangerAlella 1617 4970 1356 527 8.470 19,1 58,7 16,0 6,2Cabrera de Mar 1.215 1.849 520 179 3.763 32,3 49,1 13,8 4,8Cabrils 1.075 3.076 598 470 5.219 20,6 58,9 11,5 9,0Dosrius 1.097 1.228 637 136 3.098 35,4 39,6 20,6 4,4Òrrius 264 126 59 14 463 57,0 27,2 12,7 3,0Palafolls 2.284 1.985 1.428 220 5.917 38,6 33,5 24,1 3,7Premià de Dalt 2.456 3.954 2.300 404 9.114 26,9 43,4 25,2 4,4Sant Andreu de Llavaneres 2.668 3.228 1.349 588 7.833 34,1 41,2 17,2 7,5Vilassar de Dalt 3.083 2.889 1.622 310 7.904 39,0 36,6 20,5 3,9Argentona 5.166 2.397 1.962 371 9.896 52,2 24,2 19,8 3,7

Matarò 50.649 15.607 33.204 6.898 106.358 47,6 14,7 31,2 6,5


Catalunya 3.078.188 1.227.696 1.648.650 388.576 6.343.110 19,4 26,0 6,1 6,1


Pàgina 31

Taula número 2

Argentona: components creixement de la població

Creixement Saldo Total (1) *100/(2)Període Naixements Defuncions natural Migratori creixement

(1) (2)

1991-1996 415 282 133 695 828 16,1

1996-2001 582 365 217 1.003 1.220 17,8

Total 997 647 350 1.698 2.048 17,1


Pàgina 30

Taula número 1Evolució de la població resident. Anys 1991-2001

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (6) (7) (8) (9)Superf. Població Població Població Densitat Taxa anyal Taxa anyal Taxa anyal Nombre Nombre

MUNICIPIS km 2 1991 2001 2004 hab.per km2 creixement creixement creixement de llars persones(4)/(1) 1991-2001 1991-2004 2001-2004 2001 per llar. 2001

Alella 9,6 6.895 8.470 8.831 882 2,08 1,92 1,40 2.643 3,2Cabrera de Mar 9,1 2.812 3.763 3.991 414 2,96 2,73 1,98 1.243 3,0Cabrils 7,0 2.966 5.219 6.003 746 5,81 5,57 4,78 1.653 3,2Dosrius 40,8 1.211 3.098 3.762 76 9,85 9,11 6,69 1.043 3,0Òrrius 5,6 366 463 330 83 2,38 -0,79 -10,67 164 2,8Palafolls 16,3 3.186 5.917 6.631 363 6,39 5,80 3,87 1.996 3,0Premià de Dalt 6,5 6.550 9.114 9.703 1.402 3,36 3,07 2,11 2.930 3,1Sant Andreu de Llavaneres 11,9 4.183 7.833 8.707 658 6,47 5,80 3,59 2.666 2,9Vilassar de Dalt 9,1 6.791 7.904 7.902 869 1,53 1,17 -0,01 2.622 3,0Argentona 25,2 7.848 9.896 10.403 393 2,35 2,19 1,68 3.277 3,0

Matarò 22,6 101.510 106.358 114.114 4.706 0,47 0,90 2,37 37.850 2,8

Comarca del Maresme 396,9 293.103 356.545 363.034 898 1,98 1,66 0,60 n.d. n.d.

Catalunya 31.895,3 6.059.494 6.343.110 6.813.319 199 0,46 0,91 2,41 n.d. n.d.

Fonts (1) i (2) Institut d'Estadística de Catalunya, (1994) Estadística Comarcal i Municipal, Barcelona, pàgina 388(3), (4) i (8) Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Consulta interactiva per Internet

Pàgina 29

Taula número 34

Pistes de Frontons Camps de SalesMUNICIPIS aire lliure cobert tennis futbol esportives aire lliure cobertes

Alella 8 1 20 4 1 4 13 0Cabrera de Mar 2 1 13 0 1 2 14 0Cabrils 6 0 18 3 1 1 11 0Dosrius 2 2 15 1 2 0 6 0Palafolls 2 1 1 0 2 1 5 0Premià de Dalt 7 1 9 2 1 2 7 0S. Andreu de Llavaneres 7 1 26 2 1 2 32 0Vilasar de Dalt 1 1 5 0 1 3 6 1Argentona 2 1 15 0 3 4 6 0

Matarò 43 5 38 6 16 49 13 3

Comarca del Maresme 188 35 325 38 56 170 393 13


Equipament esportiu. Any 2001

Poliesportiu Piscines

Pàgina 61

MODIFICACIÓ PUNTUAL del PLA GENERAL MUNICIPAL … · Modificació del Pla General d’Ordenació...

Documents

Transcript of MODIFICACIÓ PUNTUAL del PLA GENERAL MUNICIPAL … · Modificació del Pla General d’Ordenació...