La Filosofia medieval

LA FILOSOFIA PATRÍSTICA

Períodes

1 er període Fins al Concili de Nicea (325)

Apologistes ( defensors de la fe cristiana )

Controversias contra el gnosticismo

2º període Fins al Concili de Calcedònia ( 451 )

Desenvolupament i conceptualizació des principals dogmes del cristianisme

Controvèrsia amb heretgies com l’arrianisme

Características

Ássimilació de la filosofia griega, sobre tot Platón

Desenvolupament del dogma

Temes Defensa de la unitat de Déu

Déu crea a partir del no res

Visió dualista de l’home

PROJECTE FILOSÓFIC DE SANT AGUSTÍ

es fonamentalment autobiográfic

es una recerca constant de la veritat i de la salvació moral

Déu és la veritat i la salvacio de l’ésser humà

La seva obra

El Seu pensament

tiene un carácter de relatLa filosofia Com va trobar La veritat i la salvació

San Agustín fa una síntesi de cristianisme i neoplatonisme

LA RECERCA DE LA VERITAT

Agustín cerca una veritatnecessària

inmutable

eterna

no pot ser facilitada pels objectes sensibles

Sinó per l’interior de l’ànimaNomés Déu es la veritat

Coneixement Camí des de l’exterior fins a l’interiorculmina en un movimentd’elevació cap a Déu

inmanent

trascendent

No pot establir-sedistinció entre RAÓ I FE

Col·laboren mútuamentIntellige ut credasCrede ut intelligas

DÉU I EL MÓN

Déu

Món

Per tant

Déu no forma part del món es absolutament trascendent

No hi ha una matèria eterna

No hi ha un món de les Idees diferent de la ment divina

No hi ha un demiürg diferent de Déu

Ha estat creat per Déu del no res

Déu diposita els gérmens en la matèria no hi ha evolucióles espècies són inmutables

a través de la paraulaa partir de les idees queestán en la mente divina

ésel Déu bíblicun Déu salvador que condueix la història

Déu és inmutableDéu és el ser o la esencia

Amb el pecat original que té lloc en l’origen de la història

A través dela memòriaL’amor

Está format per cos

ànimainmortal

simple (inmaterial i espiritual)

NOpreexistència de l’ànimapluralitat d’ànimes en el l’ésser humàLa unió amb el cos és conseqüència d’un pecat anterior

L’ànima es torna cap a la matériael cos es converteix enUna presó per a l’ànima

Només pot ser alliberat per la Gràcia de Déu

possibilita la vida interiorculmina el moviment de l’ànima

sinicia la búsqueda interiori

L’ÉSSER HUMÀ

LA HISTÒRIA

En la seva obra La ciutat de Déu

Filosofía de la història

Ciutat dels homes

Ciutat de Déu

comunidad dels pecadors,Estat Civil

Comunitat des justos,Esgèsia

ambdues subsisteixen barrejadesfins al triomf de Déu

Estan en lluita

La història és linial y res es repeteix

La història té un començament i un final

La història té un sentit

Meta trascendente de la historia

Dios dirige la historia

distingeix

Síntesi del cristianisme i de la filosofía antiga

El cristianisme pot ser integrat dins d’un aristotelismeconvenientement assimilat y depurat

Síntesi de la doctrina cristiana

Suma contra els gentilsEscrita per ajudar als misioners enles seves disputes amb musulmans jueus

Suma teológica Exposa les veritats de la religió cristiana deforma apta per a l’ensenyament dels principiants

S’adreça als estudiants de teología

Es extremadament sistemàtica

PROJECTE FILOSÓFIC DE TOMÁS D’AQUINO

INFLUÈNCIA ARISTOTÈLICA EN TOMÀS D’AQUINO

PSICOLOGIA Ànima com a forma i acte del cos

Potències i facultats de l’ànima

FÍSICAONTOLOGIA

Definició del moviment

Els quatre tipus de moviment

La teoría hilemòrfica

Distinció entre substància i accident

Les causes del moviment

TEOLOGIA Demostració de l’existència de Déu pel moviment: 1ª Vía.

Déu com a acte pur i acte de pensament

ÈTICA

POLÍTICA

El fi últim ès la felicidad y resideix en el pensament

L’home és un ser social per naturalesa

FE I RAÓ EN LA PATRÍSTICA

La filosofia és una eina de la religió per a

Fer front als pensadors pagans. Combatre les heretgies. Harmonitzar i aclarir la terminologia religiosa

La filosofia per si sola és fontd’error i de pecat. La raó no pot comprendre els continguts de la fe. Credo quia absurdum Només la fe salva. Sola fides.

FE I RAÓ EN AGUSTÍ D’HIPONA (354 – 430)

RAÓ

FE

La raó ajuda a l’home a trobar la fe: Intellige ut credas (entén per a creure)

La fe proporciona la Veritat, la Veritat Revelada, la Veritat Cristiana, Déu que és veritat eterna. La raó ajudarà a entendre-la: Crede ut intelligas (cre per a entendre).

No hay límits entre la raó i la fe.

perquè Circumstàncies teóriques

La veritat es única

Es troba a través de la fe

Es comprén amb l’esforç de la raó

Circumstàncies histórico-culturals

Forma com es va presentar el cristianisme

Amb afirmacions filosòfiques sobre Déu, l’home i el món

El cristianisme és religió i posteriorment filosofía.

FE I RAÓ EN ANSELM DE CANTERBURY (1033 – 1109)

Raó

Fe

Autonomía i absoluta suficiència de la fe. Primer creure, després entendre

La fe és el punt de partida i font del nostre coneixement. Ens dóna les veritats

Déu ens revela allò que podem conéixer. No ens pot mentir

La raó ajuda a entendre, explicar y corroborar les veritats de fe.

L’única ciència posible es la Teología (racionalització de les veritats revelades)

Conseqüència: INTELLECTUS FIDEI o RATIO FIDEI

Es una presumpció anteposar la raó a la fe, però és una negligència menysprear-la per tenir ja la fe

AVERROES (Còrdova 1126 – Marroc 1198)

Tipus d’homes

Filósofs: grau més alt de coneixement, es basa en la demostració

Teólegs: Segon grau de coneixement. Els seus arguments, probables, no necessaris

Vulgo: grau més baix, fe, imaginació i sentiments

Raó

Fe

Teoría de la doble veritat سLa raó arriba a un tipus de veritats i la fe a un altre سLes dues poden ser vertaderes, encara que contradictòries س Perquè la filosofia i la fe s’expressen amb diferents سllenguatgesEn funció del grau d’elevació espiritual, l’Alcorà tindrà سdiferents tipus d’interpretacions

FE I RAÓ EN TOMÁS D’AQUINO (1) (1225 – 1274).

ELS LÍMITS DE LA RAÓ LA FE

El coneixement parteix dels sentits

• “Nihil est in intellectu quod prius non fuerit en sensu”• L’objecte del nostre coneixement són les realitats sensibles

Conseqüència de l’aristotelisme

• El saber s’estructura inductivament• Déu és inaccesible par a la raó de forma directa (només analògica)

El coneixement sobre Déu, la inmortalitat de l’ànima i l’origen de l’univers té uns límits més enllà dels quals la raó no es pot moure de forma autònoma, tot i que pot accedir-hi

La Fe cristiana sí que pot traspassar aquests límits

• La fe és quelcom gratuït que perfecciona a la raó humana.

FE I RAÓ EN TOMÁS D’AQUINO (2) (1225 – 1274).

CONTIGUTS DE LA RAÓ I LA FE

RAÓ FEContinguts exclussius de la Raó: veritats del món natural

Continguts exclussius de la Fe: Articles de Fe, dogmes

Continguts dels dos àmbits: Preàmbuls de la Fe. Existència i Naturalesa de Déu, Inmortalitat de l’ànima i origen de l’univers

No ha d’haver contradicció: Déu és l’autor del món natural (Raó) i del sobrenatural (Fe). (Contra Averroistes)

Si hi ha contradicció serà només aparent, perquè…

La Revelació divina no ens pot enganyar

L’error serà de la Raó

La raó ha de revisar els seus arguments

Posa de manifest dues fonts de coneixement: Raó_Filosofia, Fe-Teologia. Si hi ha contradicció, el filòsof ha de

revisar els seus raonaments per corregirLes seves deficiències