#32 - 1,80€

masmallorca.es

Català

Castellano

English

Deutsch

Feri

as t

emát

icas

· t

hem

ed f

airs

· J

ahre

szei

t fü

r Fa

chm

esse

n -

Siti

os c

on e

ncan

to ·

Pla

ces

of s

peci

al i

nter

est

· Re

izvo

lle O

rte

- Fa

una

La n

ostr

a ge

nt ·

Our

Peo

ple

· U

nser

e M

ensc

hen

- Cu

ltur

a ·

Cult

ure

· Ku

ltur

- P

rodu

ctes

Típ

ics

· Lo

cal P

rodu

ce ·

Typ

isch

e Pr

oduk

te -

Flo

ra

Excu

rsio

nes ·

Exc

ursi

ons ·

Aus

flug

e - R

utes

Cic

lotu

ríst

ique

s · C

ycle

tour

ism

Rou

tes ·

Fah

rrad

tour

en -

Gas

tron

omia

· G

astr

onom

y · G

astr

onom

ie

Master DOMOTIC CAT A4 12/11/09 10:26 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Master DOMOTIC CAT A4 12/11/09 10:26 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Edició: 32 - Edita: Revista Más Mallorca SL - CIF: B57547317 - Tel.: 971 669 551 - M: 658 030 133Art: Mª Victoria Sintes - Depòsit Legal: P.M. 3158/2006 - Informació: info@masmallorca.es

4

NO

TICI

ESNoticies de Mallorca

La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat recompta més de 50 voltors lleonats a Mallorca,

en un episodi de ràpida colonització en tan sols dos anys

Endesa instal·la un nou dispositiu de telemaniobra i millora l’operativitat de la xarxa a la zona de la teulera i Son Moix

El 2008, com a conseqüència d’un

temporal de Ponent, un grup impor-

tant de voltors lleonats arribà a les

Balears des de la Península, en un fe-

nomen que no s’havia registrat mai.

Tot i que una part de les aus torna-

ren al continent setmanes més tard,

un grup important s’ha establert a

Endesa ha duit a terme feines de millora de

l’operativitat de la xarxa en la instal·lació d’un nou

dispositiu de telemaniobra, a la zona de Son Moix i la

Teulera, a Palma.

Aquests dispositius de maniobra, permeten manio-

brar de forma telecontrolada la línia de mitja tensió,

per la qual cosa fa que no sigui necessari el trasllat del

personal tècnic fins a la zona per tal de fer les manio-

bres d’operació. Aquesta circumstància permet reduir

el temps d’intervenció a la xarxa i millora el temps de

reposició del subministrament elèctric davant eventuals

incidències. I, en cas de produir-se, aquestes avaries se

solucionarien en un termini d’aproximadament cinc mi-

nuts, que és el temps que es torbaria a trobar l’avaria

i a reposar el subministrament. Amb aquesta millora

tecnològica es farà possible la monitorització de les

instal·lacions en temps reals i la realització de manio-

bres a distància des del Centre d’Operació de Xarxa de

la companyia. Aquest nou interruptor de telemaniobra

millora de la capacitat de maniobra sobre la xarxa de

distribució de la línia de mitjana tensió LMT TEULERA,

amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de servei dels

clients de la zona i adequa aquestes instal·lacions a pos-

sibles augments de demanda.

Mallorca, integrant-se a l’avifauna

de la Serra de Tramuntana. La Con-

selleria de Medi Ambient i Mobilitat

organitzà un recompte dels efectius

d’aquesta espècie, en el qual hi par-

ticiparen més de cent voluntaris de

diverses entitats (GOB, Natura Parc,

Fundació per a la Conservació del

Voltor), tècnics del Servei de Pro-

tecció d’Espècies i Agents de Medi

Ambient de la Conselleria de Medi

Ambient i Mobilitat, observant de

manera coordinada durant dos dies

a trenta-dos emplaçaments de la Se-

rra. Segons els resultats del recomp-

te, els voltors lleonats es mantenen a

quatre sectors (Ternelles, Puig Major,

es Teix i Galatzó), amb una població

total que oscil·laria entre els 46 i els

59 exemplars. No s’ha detectat cap

influència negativa en els voltors

negres, amb els quals comparteixen

punts d’alimentació. Els experts

veuen probable que el proper any

aquesta espècie comenci a nidificar

a l’illa. Aquest episodi de ràpida

colonització per un incident meteo-

rològic ha cridat molt l’atenció dels

ornitòlegs i és objecte d’interès en

els cercles especialitzats.

masmallorca.esmasmallorca.es

El conseller de Medi Ambient i

Mobilitat, Gabriel Vicens; i el di-

rector executiu territorial de “la

Caixa” a les Balears, Joan Ramon

Fuertes, visitaren i presentaren el

3 de desembre el condicionament

de dos nous itineraris al Parc Natu-

ral del Llevant.

Des de principis de setembre,

dues brigades formades per 10 per-

sones en risc d’exclusió social han

treballat en el Parc Natural de la

Península de Llevant en el condi-

cionament de dos nous itineraris

per adaptar-los a la visita pública:

la Volta pels Establits de s’Alqueria

Vella, antiga zona de conreu amb

nombroses casetes i edificacions

tradicionals; i la pujada fins al Puig

Figuer, cim on romanen les restes

talaiòtiques d’un poblat prehis-

tòric. Tant l’un com l’altre per-

metran al visitant gaudir de la ri-

quesa natural i etnològica del parc

natural, així com d’espectaculars

panoràmiques de la costa nord de

Mallorca, de la Talaia Freda o del

Puig des Corb.

Aquest projecte s’emmarca en

el conveni entre l’Obra Social “la

Caixa” i la Conselleria de Medi Am-

bient i Mobilitat del Govern de les

Illes Balears per a la millora i con-

servació dels espais naturals de les

Illes i la inserció laboral de perso-

nes en situació desafavorida.

El condicionament dels dos iti-

neraris inclou la senyalització de

les rutes, la instal·lació de diversos

panells interpretatius que ajuda-

ran el senderista o excursionista

a conèixer la història de la zona,

i la realització de petits treballs

forestals. D’aquesta manera, s’ha

incrementat l’oferta d’itineraris al

parc natural, passant dels 9 ante-

riors als 11 actuals.

El jaciment arqueològic situat al

Puig Figuer, al Parc Natural de la

Península de Llevant,

es pot definir com una

colina fortificada. Molt

probablement esti-

gué en funcionament

durant l’època post

talaiòtica (550-123

a.C.), si bé és difícil

de precisar a causa

de les escasses troba-

lles realitzades durant

l’actuació. Al jaciment

es poden distingir diferents estruc-

tures; la més espectacular és el ta-

laiot situat al cim del mateix puig

i que presenta una tipologia curio-

sa, ja que probablement es tracta

d’un talaiot circular amb rampa

d’accés adossada. Juntament amb

aquest element s’estenen per la

vessant diferents habitacions de

tendència quadrangular i circular

de funció desconeguda avui ma-

teix. Tancant tot el conjunt es po-

den veure encara les restes d’una

murada formada per grans llosses

en posició vertical. El jaciment del

Puig Figuer obeïa a la necessitat de

les comunitats d’aquell moment de

controlar el seu territori, com ho

mostra la seva excel·lent situació

topogràfica, que el permet contro-

lar un ampli territori circumdant.

Noticies de Mallorca NO

TICIES

Habilitats dos nous itineraris al Parc Natural de Llevant realitzats per deu persones en risc d’exclusió social

6

El falcó marí (Falco eleonorae)

és un aucell rapinyaire migrant tí-

picament mediterrani, amb pobla-

cions al litoral atlàntic del Marroc i

les Illes Canàries. Es calcula que la

seva població mundial és de gaire-

bé 15.000 exemplars, essent Grècia

el país que conté el major nombre

d’efectius reproductors. A les Illes

Balears arriba al llarg de la prima-

vera procedent d’Àfrica oriental i

Madagascar per a passar tot l’estiu

i principi de tardor als penya-segats

litorals de Mallorca, Eivissa, Cabre-

ra i Dragonera.

Des de que arriba i fins ben en-

trat l’estiu s’alimenta quasi exclusi-

vament d’insectes, com ara escara-

bats, libèl·lules i altres que aporten

una important font de proteïnes per

als adults. Al llarg de l’estiu i una

vegada construït un niu, ponen els

ous i els coven durant un mes, per

tal de fer coincidir l’eclosió dels

ous i el creixement dels polls amb

l’arribada de petits ocells migrants.

Els pares, que han de procurar

prou aliment als seus polls, surten

al matí i a l’horabaixa mar endins

per a caçar petits ocellets que fu-

gen del nord i centre d’Europa, com

a conseqüència del descens de les

temperatures i de la reducció de la

disponibilitat d’aliment.

El Paratge Natural de la Serra de

Tramuntana és un excel·lent indret

per a acollir la nidificació d’aquesta

espècie, ja que es troba estratègi-

cament situat, amb els penya-se-

gats mirant cap al nord, d’on arri-

ben milers de petits ocells migrants

cada dia. Actualment, al Paratge

Natural de la Serra de Tramuntana

s’hi troben un total de 27 colònies

de cria de falcó marí repartides al

llarg de la costa.

En el marc del seguiment de

l’espècie dins l’àmbit del Paratge

Natural de la Serra de Tramuntana,

el passat setembre es realitzà el re-

compte anual, obtenint un total de

424 individus. El recompte ha estat

realitzat per tècnics de la Conselle-

ria de Medi Ambient i Mobilitat (del

Paratge Natural de la Serra de Tra-

muntana i agents de Medi Ambient).

En comparació amb l’any ante-

rior, moment en què s’inicià el se-

guiment per part de l’espai natural

protegit, la xifra s’ha vist incre-

mentada prop d’un 7%, si bé aques-

ta espècie sembla estar subjecte a

fluctuacions importants i cal conti-

nuar el seguiment acurat de les po-

blacions amb la finalitat d’establir

tendències fiables de la població a

la Serra de Tramuntana.

Actualment l’espècie presen-

ta greus problemes de pèrdua

d’hàbitat al seu lloc d’hivernada

(est d’Àfrica i Madagascar), si bé

això no resta que s’hagi de procu-

rar tranquil·litat a les colònies de

cria de la Serra de Tramuntana.

Així doncs, es recomana, no cau-

sar molèsties sonores als indrets

de cria, i realitzar unes bones

pràctiques agràries que puguin ga-

rantir l’existència insectes i el bon

estat de conservació de les àrees

d’alimentació de l’espècie, entre

les quals s’hi troben la Reserva Na-

tural de s’Albufereta i Son Bosc.

Un mínim de 424 falcons marins habiten els penya-segats costaners del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana

Noticies de MallorcaN

OTI

CIES

masmallorca.esmasmallorca.es

NO

TICIES

Empleats d’Endesa col·laboren amb el Banc d’Aliments de Mallorca

en la campanya de Nadal de recollida d’aliments

Personal de la companyia elèctri-

ca Endesa ha col·laborat enguany,

per segon any consecutiu, en la

campanya de recollida d’aliments

organitzada pel Banc d’Aliments de

Mallorca, que té per objectiu ajudar

a les persones més desfavorides. El

seu èxit ha estat possible gràcies a

la col·laboració de voluntaris, perso-

nal d’Endesa, que com cada any ha

permès recollir una gran quantitat

d’aliments.

La recollida dels aliments donats

pels empleats de la companyia no

només s’ha portat a terme a la seu

social de Sant Joan de Déu, sinó

també al Centre de Distribució de

Palma, i a les Centrals de Alcúdia,

Cas Tresorer i Son Reus. A cada cen-

tre es va seleccionar un responsable

de la recollida, i aquests han estat

fonamentals i han contribuït en gran

mesura a l’èxit d’aquesta campanya.

Els Bancs d’Aliments són organit-

zacions sense ànim de lucre basa-

des en el voluntariat, l’objectiu de

les quals és recuperar els excedents

alimentaris de la nostra societat per

canalitzar-los cap a les persones ne-

cessitades que els puguin aprofitar.

D’aquí el seu lema: “Ens fa falta el

que a tu et sobra”.

L’any 2009 el Banc d’Aliments

de Mallorca va distribuir 597.858

kg d’aliments a 139 entitats benefi-

ciàries, el que va permetre pal·liar

les necessitats de més de 27.000

persones que viuen a la nostra illa.

A l’octubre del 2010 ja s’havien re-

partit 600 tones d’aliments i les peti-

cions d’ajuda no paren d’augmentar.

Per això, per petita que sigui, la aju-

da dels empleats d’Endesa és molt

valorada per aquesta entitat.

Noticies de Mallorca

8

FAU

NA

El Ferreret (Alytes muletensis)

A l’any 1977, va ser descrit un amfibi fòssil a partir d’unes restes òssies trobades del pliocè-ho-locè a una cova d’Establiments i a la cova de Mo-leta (Sóller). Però el que no sabien encara, era que aquesta espècie encara existia i la gent que habi-tava la Serra de Tramuntana coneixia l’existència d’un petit amfibi, on els pagesos ho coneixien com ‘ferreret’, degut al fet que el seu cant els recor-dava els petits cops de martell d’un ferrer.

No va ser fins a l’any 80, quan un grup de na-turalistes i biòlegs van voler investigar la relació entre els fòssils de l’espècie considerada extingida i el ‘ferreret’. Aviat van esbrinar que el conegut ‘ferreret’, era realment el fòssil vivent que havia

sobreviscut en les zones més inaccessibles de la Serra de Tramuntana.

Sens dubte aquest descobriment ha estat un dels més importants per a la ciència a Europa en els últims 25 anys. El presentador i escriptor bri-tànic Sir David Attenborough es va desplaçar a Ma-llorca amb la finalitat de rodar escenes d’aquest gripau per a un documental de la BBC sobre els amfibis del món.

CaracterístiquesAmfibi que amida uns 4 cms del musell a la cua.

Coloració molt variable, normalment marró clar, ocre fins a verdós, sempre amb taques irregulars

masmallorca.esmasmallorca.es

FAUN

A

fosques molt variables quant a forma i distribució. Les extremitats són llargues, adaptades a les pe-dres relliscoses del seu hàbitat. Els ulls són grans, indicant els seus costums crepusculars i nocturns. Destaca la gairebé absència de glàndules tòxiques en la seva pell. Es tracta d’un animal que ha evo-lucionat sense la presència de depredadors.

La llengua té una forma arrodonida i aplanada al mateix temps, característica de la família dels discoglòsids. Les larves, en comparació d’altres amfibis són grans, amb l’orifici respiratori ventral. S’alimenten raspant el substrat, absorbint trocets d’algues i altres matèries orgàniques.

BiologiaEl ferreret, és una espècie endèmica de Mallor-

ca, això vol dir que és pròpia i exclusiva de l’illa i que per tant no es troba en cap altra part del món. Va desaparèixer a Menorca i gran part de Mallorca després de l’arribada de l’home a les Balears.

Posa pocs ous (de 7 a 20) que són transportats pel mascle mitjançant un cordó en les potes pos-teriors. El desenvolupament de les larves, els capgròssos, és molt lent. Els adults, de costums nocturns i trepadors viuen en els llocs més recòn-dits de la Serra de Tramuntana, dintre de solcs de torrents i fonts de muntanya on ni l’home ni els depredadors han aconseguit arribar.

La població de ferreret a Mallorca assolí l’any 2009 un màxim històric,

amb gairebé 40.000 larves recomptades

Raixa acull periòdicament una reunió tècnica per a la conservació de l’amfibi endèmic

A la finca pública de Raixa (Bunyola) es cele-brà la VII Reunió Tècnica per a la Conservació del Ferreret, organitzada per la Direcció General de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i

Mobilitat. Aquestes reunions internacionals es ce-lebren periòdicament des de mitjans dels anys 90 i són una ocasió per intercanviar experiències i po-sar a punt estratègies de conservació sobre aquest emblemàtic amfibi endèmic de Mallorca.

L’any 2009, la població de ferreret va assolir màxims històrics, amb quasi 40.000 larves re-comptades. D’altra banda, algunes localitats es-tan afectades per la Quitridiomicosis, malaltia dels amfibis produïda per un fong que està afec-tant moltes espècies a tot el món, però que, en el cas del ferreret, només ha ocasionat el descens de la població a un sol torrent. Així, en aquesta re-unió es discutiren les futures accions per contenir la malaltia i permetre a l’espècie prosseguir amb aquesta evolució favorable.

Assistiren a la reunió Jaime Bosch i Rafael Már-quez, del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas); José Antonio Mateo, de la Asociación Herpetológi-ca Española; Manel Areste, del Zoo de Barcelona; Gloria Fernández, de la Fundació Marineland; Lluís Parpal, del centre de recuperació de fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB, participat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i la Fundació Natura Parc); i tècnics del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.

10

FAU

NA

El Ferreret (Alytes muletensis)

En el año 1977, fue descrito un anfibio fósil a partir de unos restos óseos encontrados del plio-ceno-holoceno en una cueva de Establiments y en la cueva de Moleta (Sóller). Pero lo que no sabían aún, era que esta especie todavía existía y la gen-te que habitaba la Serra de Tramuntana conocía la existencia de un pequeño anfibio, donde los paye-ses lo conocían como ‘ferreret’, debido a que su canto les recordaba los pequeños golpes de marti-llo de un herrero.

No fué hasta el año 80, cuando un grupo de na-turalistas y biólogos quisieron investigar la rela-ción entre los fósiles de la especie considerada ex-tinguida y el ‘ferreret’. Pronto averiguaron que el conocido ‘ferreret’, era realmente el fósil viviente que había sobrevivido en las zonas más inaccesi-bles de la Serra de Tramuntana.

Sin duda este descubrimiento ha sido uno de los más importantes para la ciencia en Europa en los últimos 25 años. El presentador y escritor británico Sir David Attenborough se desplazó a Mallorca con el fin de rodar escenas de este sapo para un do-cumental de la BBC sobre los anfibios del mundo.

CaracterísticasAnfibio que mide unos 4 cms del hocico a la

cola. Coloración muy variable, normalmente ma-rrón claro, ocre hasta verdoso, siempre con man-chas irregulares oscuras muy variables en cuanto a forma y distribución.Las extremidades son largas, adaptadas a trepar entre las piedras resbaladizas de su hábitat. Los ojos son grandes, indicando sus costumbres crepusculares y nocturnas. Destaca la casi ausencia de glándulas tóxicas en su piel. Se

masmallorca.esmasmallorca.es

FAUN

A

trata de un animal que ha evolucionado sin la pre-sencia de depredadores.

La lengua tiene una forma redondeada y apla-nada al mismo tiempo, característica de la família de los discoglósidos. Las larvas, en comparación con otros anfibios son grandes, con el orificio res-piratorio ventral. Se alimentan raspando el sustra-to, absorbiendo trocitos de algas y otras materias orgánicas.

BiologíaEl ferreret, es una especie endémica de Mallor-

ca, esto quiere decir que es propia y exclusiva de la isla y que por lo tanto no se encuentra en ningu-na otra parte del mundo. Desapareció en Menorca y gran parte de Mallorca después de la llegada del hombre en las Baleares.

Pone pocos huevos (de 7 a 20) que son transpor-tados por el macho mediante un cordón en las patas posteriores. El desarro-llo de las larvas, los renacuajos, es muy lento. Los adultos, de costumbres nocturnas y trepa-dores viven en los lugares más recónditos de la Serra de Tra-muntana, dentro de surcos de torrentes y fuentes de montaña donde ni el hombre ni los depre-dadores han conseguido llegar.

La población de ferreret en Mallorca alcanzó el año 2009 un máximo histórico,

con casi 40.000 larvas recontadas

Raixa acoge periódicamente una reunión técnica para la conservación del anfibio endémico

En la finca pública de Raixa (Bunyola) se celebró la VII Reunión Técnica para la Conservación del Ferreret, organizada por la Direcció General de

Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Estas reuniones internacionales se cele-bran periódicamente desde mediados de los años 90 y son una ocasión para intercambiar experien-cias y poner a punto estrategias de conservación sobre este emblemático anfibio endémico de Ma-llorca.

En el año 2009, la población de ferreret logró máximos históricos, con casi 40.000 larvas recon-tadas. Por otro lado, algunas localidades están afectadas por la Quitridiomicosis, enfermedad de los anfibios producida por un hongo que está afectando a muchas especies en todo el mundo,

pero que, en el caso del ferreret, sólo ha ocasionado el descenso de la po-

blación en un solo torrente. Así, en esta reunión se discutieron las futuras acciones para con-tener la enfermedad y permitir la especie proseguir con esta evolución favorable.

Asistieron a la reunión Jaime Bosch y Rafael Márquez, del Museo

Nacional de Ciencias Naturales (Conse-jo Superior de Investigaciones Científicas),

José Antonio Mateo, de la Asociación Herpetológi-ca Española, Manel Areste, del Zoo de Barcelona, Gloria Fernández, de la Fundació Marineland; Lluís Parpal, del centro de recuperación de fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB, participado por la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, y la Fundació Natura Parc) y técnicos del Paraje Natural de la Serra de Tramuntana y del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.

In spite of its minute size, the ferreret cau-sed one of the greatest sensations ever in natural research. Until the year 1977 nobody even knew something like the ferreret had ever existed.

It all began with the discovery of the re-mains of fossilized bones in a cave in the Tra-muntana mountains in Mallorca. These remains were of an amphibian which inhabited the is-land thousands of years before the arrival of the first humans. Together with other remains found in other sites, researchers were able to describe a new species of fossil. But what they

FAU

NA

FAU

NA

Trotz seiner Winzigkeit sorgte der Ferreret für eine der großm Sensationen der Naturforschung. Bis 1977 wusste man nicht einmal, dass so etwas wie der Ferreret je existiert hatte.

Alles begann mit der Entdeckung fossiler Reste in einer Höble im Tramuntana-Gebirge Mallorcas. Die Knochen stammtem von einem amphibischen Lebewesen, das tausende jabre vor der Ankunft der ersten Menschen auf der Insel gelebt hatte. Gemeinsam mit Resten, die an anderen Orten ge-funden wurden, konnten die Forscher eine neue, scheinbar ausgestorbene Tierart beschreiben.

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Recovery of injured animals971 176 800 - 971 144 107Emergències: 607 554 055

Ferreret (Alytes muletensis)

didn’t know was that this species still existed, and the inhabitants of the Se-rra de Tramuntana were familiar with it. Years later, scientists discovered tadpoles and adult specimens of this same species.

Without a doubt, this was one of the most important discoveries of its kind in Europe of the last 25 years. So interes-ting is the ferreret that not long ago, the famous British writer and presen-ter Sir David Attenborough travelled to Mallorca in order to shoot some footage of this toad for a BBC documentary on amphibians of the world.

Was die Forscher damals nicht wussten: die Tierart existierte noch und war den Bergbewohnern bekannt. Erst jähre spater stießen sie auf Kaulquappen und erwachsene Exemplare. Es war eine der wichtigsten Entdeckungen dieser Art in Europa in den letzten 25 jahren. So interessant ist der Ferreret, dass vor kur-zem der berühmte britische Präsentator und Autor Sir David Attenborough nach Mallorca reiste, um für eine BBC-Doku-mentation über die Amphibien der Welt Szenen mit diesem Frosch zu drehen.

14

GAs

tRo

no

miA

ambor d’ametllaA les Balears s’elaboren

torrons de forma artesanal i exclu-siva, com ara el tambor d’ametlla. El tambor d’ametlla és un torró de consistència dura, prim, de color un poc més fosc que la mel.

Ingredients: • 1 kg d’ametlles senceres crues i pelades • 1 kg de sucre • 1 llimona sencera • 5 cullerades soperes d’aigua • un raig d’oli

T

masmallorca.esmasmallorca.es

GAstRo

no

míA

En las Baleares se ela-boran turrones de forma artesa-nal y exclusiva, como el “tambor d’ametlla”. El tambor de almendra es un turrón de consistencia dura, de color uno poco más oscuro que la miel.

Ingredientes:• 1 kg de almendras enteras crudas y peladas • 1 kg de azúcar • 1 limón entero • 5 cucharadas soperas de agua • un poco de aceite de oliva

PreparaciónSe elabora mezclando las al-

mendras crudas y peladas con el azúcar y el agua, removiéndolo al fuego continuamente hasta que el azúcar se funda y se una a las al-mendras.

La mezcla obtenida se extiende en caliente formando una placa de medio centímetro, para conseguir una superficie más lisa empujamos la masa con medio limón, y antes de que se enfríe se corta en trozos.

Preparació S’elabora barrejant les amet-

lles crues i pelades amb el sucre i l’aigua, remenant al foc contí-nuament fins que el sucre es fon i s’uneix a les ametlles.

La barreja obtinguda s’estén en calent formant una placa de mig centímetre, per aconseguir una superfície més llisa empenyem la massa amb mitja llimona, i abans que es refredi es talla en trossos.

16

In the Balearics are made nougat craftsmanship and exclu-sive as the “tambor d’ametlla”. The “tambor d’ametlla” is a nougat hard consistency of a slightly dar-ker color than honey. Ingredients• 1 kg of roasted and peeled whole almonds • 1 kg of sugar• 1 whole lemon• 5 tablespoons water• A bit of olive oil

PreparationIs made by mixing raw and pe-

eled almonds, sugar and water, holding the fire, stirring constantly until sugar is melted and almonds join.

The mixture obtained is spread on hot plate to form a half inch, to achieve a smoother surface pus-hed the mass with half a lemon, and before it cools cut into pieces.

GAs

tRo

no

my

„“ambor d’ametlla

(Nougat)T

masmallorca.esmasmallorca.es

Auf den Balearen sind Nougat hergestellt und exklu-siv wie das gemacht „Tambor d’ametlla”. Die „Tambor d’ametlla” Nougat ist ein harter Konsistenz einer etwas dunkleren Farbe als Honig.

Zutaten Mandel-Nougat• 1 kg geröstete und geschälte ganze Mandeln• 1 kg Zucker• 1 ganzen Zitrone• 5 Esslöffel Wasser• Ein bisschen Olivenöl

Zubereitung Wird durch Mischen von rohen

und geschälten Mandeln, Zucker und Wasser hergestellt, hält das Feuer unter ständigem Rühren, bis der Zucker geschmolzen ist und Mandeln beizutreten.

Die erhaltene Mischung wird auf heißer Platte verteilen, um einen halben Zoll Format, um eine glat-tere Oberfläche zu erzielen schob die Masse mit einer halben Zitrone, und bevor es kühlt in Stücke ges-chnitten.

GAstRo

no

miE

Gastronomy - Gastronomie

L’Ajuntament de Llucmajorels desitja unes molt bones festes

i un feliç any 2011

Tres-cents escolars de Llucmajor han participat en unes jornades de prevenció viària

Una piscina nova a S’Arenal, un pavelló i les úniques pistes de petanca cobertes de tot Espanya completen l’oferta esportiva

Cicloturisme, més de 400 km de rutes cicloturístiques a la teva disposició per a gaudir de la nostra costa i l’interior

Hem creat més places educatives en Urbanitzacions i S’Arenal

Llucmajor s’ha obert al món: 20 àrees wifi i bluetooth al municipi

Ser jove a Llucmajor està de moda: 10 parcs infantils i pistes de skate

Llucmajor s’ha obert a la seva societat. Tenim un municipi més participatiu en el qual les decisions sobre el model de ciutat que volem les prenem per consens

+ de 100.000 m2 asfaltats al terme municipal. A Llucmajor s’ha rehabilitat gran part del centre urbà i hem ampliat la xarxa d’aparcaments

Seguim treballant per a tu!